You are on page 1of 36

Descargado en:

patatabrava.com

ARQUEOLOGIA QUANTITATIVA (UAB)

EXAMEN/TREBALL (CREC QUE POT ANAR BÉ PER


VEURE QUE VOL A L'EXAMEN I COM ES POT
ENFOCAR, LA NOTA D'AQ

ANTONI BARCELO, J. 16-17


Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

ÍNDEX DELS CAPÍTOLS

Introducció i metodologia de treball___________________________________________2

Anàlisi jaciments del segle XXIII_______________________________________________3- 24

ALPHA________________________________________________________________3-10

BETA__________________________________________________________________10-16

GAMMA_______________________________________________________________16-17

DELTA_________________________________________________________________17-24

Anàlisi jaciments del segle XXIV_______________________________________________25-32

DELTA_________________________________________________________________25-32

Conclusions_______________________________________________________________33-35

1
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

INTRODUCCIÓ

El conjunt de dades sobre el que realitzarem aquest treball és un conjunt de dades que avarca
4 àrees diferents i dos datacions cronològiques.

La metodologia del treball serà analitzar jaciment per jaciment de la mateixa cronologia, i per
separat analitzar el jaciment d’una cronologia diferent, per acabar comparant els dos moments
temporals a partir dels resultats obtinguts, i així intentar respondre a la pregunta de diferenciar
els 4 jaciments durant la mateixa època temporal, resposta que potser també ens ajudarà a
respondre la nostra pregunta objectiu d’aquest treball: perquè s’abandonen unes àrees i es
continua la poblacions en el jaciment Delta?

Un cop presentada la metodologia i distribució del treball a nivell general, queda presentar la
metodologia del treball en cada apartat, la qual serà la de presentar primer el jaciment sobre el
que treballaré, continuar amb la realització i resultat dels anàlisis i finalitzar amb la
interpretació de les dades en el context del jaciment a tractar.

Abans però de començar , voldria ja exposar les variables que utilitzaré com a factors al llarg de
tot l’examen, he escollit com a variable qualitativa la presencia o no de llars de foc, i com a
variable quantitativa n’he escollit la mida dels espais construïts.

2
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

JACIMENTS OCUPATS AL SEGLE XXIII

ALPHA

Aquest jaciment està format per 15 espais i ocupa una àrea de 577,71. Fent un cop de llista a la
taula de dades recopilades observem ja que hi ha una dispersió regular d’àmbits construïts amb
murs de pedra i àmbits amb murs de tapial. A més cal destacar la sola presència de molins en
un sol àmbit.

Comencem els anàlisis amb el factor qualitatiu de llars de foc.

Observem a primera vista, sense necessitat de realitzar cap tipus de prova que la presència de
llars de foc és exclusiva dels ambients construïts amb murs de pedra i que en la presència de
llars de foc no es troben sitges, ja que aquestes només n’apareixen en els àmbits amb murs de
tapials, (una sitja en cada àmbit), així doncs excloc les proves pertinents perquè em confirmin
que la presència de llars determina la presència de murs de pedra, i la no presència de sitges i
murs de tàpies i branques, i procedeixo directament a analitzar si la presència de llars de foc
determina la presència o absència de materials i restes animals.

Pel que fa als animals la presència de llars de focs determina la presència de les restes dels
húmers esquerres de dos de les espècies animals: els bòvids i els ovicàprids, ja que (tal i com es
pot observar a primera vista) aquests són presents en els àmbits on trobem llar de foc i no són
presents en els àmbits on no trobem llar de foc, tot i això he realitzat la prova de Mann-
Whitney, el resultat ha estat per sota del 0.05.

Pel que respecta els cérvols els escassos 5 húmers esquerres repartits entre dos àmbits, 3
húmers apareguts en un àmbit construït amb tapials i branques i presència de sitges, i 2
d’apareguts en un àmbit amb pedra i presència de llar deixa pales que la seva presència no està
influenciada almenys per les llars de foc.

Els porcs, tampoc depèn la seva presència de la presència/absència de llars de foc, ja que són
presents en els dos tipus d’àmbit i la prova de Mann-Whitney dona 0.2218, superior a 0.05.

Pel que fa al material, relato els resultats obtinguts:

1
Càlcul basat en el tamany dels espais construïts del jaciment.

3
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

La presència de llars de foc assegura la presència de ceràmica de cuina donat que els resultats
de les proves de Mann-Whitney dona un resultat inferior a 0.05 (0.018). Aquesta, però, també
apareix en dos àmbits de murs de tapials-branques en número molt inferior, però.

La presència de llars en canvi no es relaciona amb l’aparició de ceràmica pintada de parets


llises, ja que aquesta apareix en tots els àmbits de les 2 tipologies, excepte en l’àmbit 2 i 13,
tots dos sense presència de llar.

En canvi la presència de les llars de foc són un factor que determinen la no presència de
raspadors de sílex, ja que aquests es troben distribuïts en totes les construccions amb murs de
tapial i branques.

La presència de molins tampoc ve determinada per la presència/absència de llars, ja que els


únics exemplars que es troben (9) estan concentrats en l’ambient 2.

Ara realitzarem les comparacions que prenen com a factor la variable quantitativa de les
dimensions dels espais construïts.

Observem que el factor dimensions de l’espai si condiciona a l’aparició de murs de tapial i


branques, ja que els murs de tapial apareix en àmbits amb mesures compreses entre els 12.9 i
els 22.2 m2, a excepció de l’espai 2, construït amb mur tapial i de dimensions de 70.3 m2,
aquest es tracta de l’espai més gran del jaciment Alpha. El resultat de les proves també ens
demostren que existeix una dependència entre la mida dels espais i l’aparició de murs de
tapial:

72

64

56

48
Y

40

32

24

16
m2 tapial

m2 pedra

Aquest gràfic de caixa centra els espais de mur


de tapia en les dimensions més baixes, a excepció com hem dit de l’espai que mesura 70.3 m2, i
a l’altre banda situa els espais que no són de murs de tàpia, i per tant, són de murs de pedra,
4
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

entorns d’unes dimensions bastant més elevades. A més al realitzar les proves pertinents, ens
dona com a distribució normal les dimensions dels espais amb murs de tapial, i la prova t de
permutació ens dona un valor inferior a 0.05 (0.0049).

No repeteixo les proves pels murs de pedra, per les sitges i llars de foc, ja que a partir dels
resultats obtinguts podem concloure que la presència de sitges també apareixen relacionades
amb els espais més petits, a excepció de l’espai de grans dimensions amb sitja. Pel que fa als
murs de pedra i les llars de foc podríem re interpretar els resultats. En el seu cas la mida dels
espais grans també condiciona l’aparició de murs de pedra i les llars de foc, ja que aquests
apareixen en els espais de mides més grans compreses entre els 44.9 i els 63 m2.

Presento a més uns histogrames per comprovar com les dos variables independents escollides
per fer les comprovacions, es relacionen l’un amb l’altre:

6,0
5,4 8,0
7,2
4,8
6,4
4,2
5,6
Frequency

3,6
Frequency

4,8
3,0
4,0
2,4
3,2
1,8
2,4
1,2
1,6
0,6 0,8
0,0 0,0
16 24 32 40 48 56 64 72 16 24 32 40 48 56 64 72

La distribució del histograma de les dades de mida dels àmbits coincideix amb la distribució del
histograma de les llars de foc segons la mida de l’àmbit. Les columnes blaves en l’histograma de
la dreta indiquen els espais que si tenen llar de foc, i les columnes vermelles indiquen els espais
que no tenen llar de foc.

Pel que fa a les restes animals presentaré ara els resultats obtinguts.

Pel que fa els cérvols aquests no es veuen relacionats amb la mida dels espais, ja que aquests
només estan representats en l’espai 2, ja explicat abans, amb una dimensió de 70.3 m2, i
l’espai 9 de 53.5 m2 construït amb mur de pedra i presència de llar de foc.

En canvi pel que fa als bòvids, els resultats són diferents:

5
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

6.4

4.8 ALPHA
ALPHA
3.2
ALPHA
bovids

1.6 ALPHA
ALPHA
ALPHA
ALPHA
ALPHA
0
ALPHA
ALPHA
ALPHA
ALPHA ALPHA
-1.6

-3.2

-4.8

-12 0 12 24 36 48 60 72 84
m2 espais

m2 espais bòvids

m2 espais 0 0.015538

bòvids 0.61097 0

el gràfic XY mostra una el·lipse bastant allargada i una evolució positiva, com més grans els
espais, més restes de bòvids, en canvi en els espais més petits no s’han trobat restes, a
excepció de l’espai 2, el més gran.

Els resultats a més confirmen la relació d’aquestes dos variables, ja que el test de Pearson dóna
com a hipòtesi nul·la un valor inferior a 0.05 que juntament amb el valor alt que dona el
coeficient de Pearson determinem que la mida dels espais grans determina la presència de
restes de bòvids.

La presència de restes de porcs no es veu determinada per la mida dels espais, ja que ni la
distribució en el gràfic XY (dona una relació lineal negativa baixa) ni els resultats de la prova de
Spearman ni de kendall (probabilitats d’hipòtesis nul·la superiors a 0.05) donen com a resultat
relació entre les variables

Pel que respecte als húmers esquerres trobem uns resultats semblants als obtinguts en el cas
dels bòvids.

6
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

40

32

24
ALPHA
16
ALPHA
ALPHA
ALPHA
ALPHA
ALPHA
8 ALPHA
OC

ALPHA
0
ALPHA
ALPHA
ALPHA
ALPHA ALPHA
-8

-16

-24

-16 0 16 32 48 64 80 96
m2 espais

m2 espais OC

m2 espais 0 0.021249

OC 0.58762 0

La distribució de jaciments respecte la presència de restes d’ovicàprids, és la mateixa que la de


bòvids, les restes més nombroses es troben en els jaciments més grans en general, excepte
l’àmbit 2, on tampoc trobem restes en aquest cas i en l’àmbit 15, el segon mes gran amb 63 m2
on només s’hi ha trobat 6 restes.

Si llegim el resultat de les proves, el valor de la hipòtesi nul·la i el valor d’intensitat de relació
ens confirmen una relació entre la mida dels espais i les restes d’ovicàprids.

Ara presentaré els resultats de les proves realitzades pel que fa al conjunt de materials.

Amb la ceràmica de cuina hem obtingut el següent gràfic XY:

7
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

18
15
12
ceràmica de cuina

9
ALPHA
6 ALPHA
ALPHA
ALPHA
ALPHA
ALPHA
3 ALPHA
ALPHA
0 ALPHA ALPHA
ALPHA
ALPHA
ALPHA
-3
-6
-9
-16 0 16 32 48 64 80 96
m2 espais

Observem que la el·lipse es bastant allargada i envolta una distribució que segueix bastant el
perfil d’una distribució lineal positiva. Amb el resultat de la correlació de la R de Pearson
(0.000013) es confirma que la mida dels espais grans determina la presència de ceràmica de
cuina.

En el cas de la ceràmica pintada aquest factor no es compleix, el gràfic XY ens mostra una
distribució desordenada que no sembla guardar cap relació entre la variable qualitativa
independent i la dependent. El resultat de les proves de Spearman i kendall ho ratifiquen, ja
que els resultats en els dos casos de la probabilitat de hipòtesi nul·la és superior a 0.05 i la
intensitat de relació és negativa. Així doncs la mida dels espais no determina l’aparició de
ceràmica pintada i de parets fines.

Els raspadors de sílex si que semblen veure’s influenciats per la mida d’àmbits, el gràfic ens
mostra la relació:

8
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

8,0
6,4
ALPHA
4,8
3,2 ALPHA
raspad silex

ALPHA ALPHA
1,6 ALPHA
ALPHA
0,0
ALPHA
ALPHA
ALPHA
ALPHA
ALPHA
ALPHA
-1,6
-3,2
-4,8
-6,4
-16 0 16 32 48 64 80 96
m2 espais

Es tracta d’una relació lineal negativa, a més quantitat de raspadors de sílex més petit és
l’àmbit, a excepció de l’àmbit 2 que observem desplaçat i en el límit de la el·lipse de distribució.

Si observem els resultats de la taula de correlació de Pearson ens dona intensitat de relació
negativa, però la probabilitat d’hipòtesi nul·la és molt inferior a 0.05 (0.011), per tant els espais
petits condicionen la presència de raspadors de sílex.

En l’últim cas, tenint en compte que només hi ha presència de molins en el ja conegut àmbit 2,
es preveu que no es pot predir relació entre la presència de molins i la mida dels espais, tot i
així realitzem el gràfic XY i les proves pertinents de la taula de correlació. L’anàlisi de Pearson
ens confirma que no existeix relació. La mida dels espais no determina la presència de molins.

ANÀLISI DE LES DADES

Tenim doncs tres espais diferenciats en aquest jaciment:

- Els espais amb murs de pedra i llar de foc a l’interior, de dimensions grans on hi ha
restes de bòvids i d’ovicàprids i on apareix també ceràmica de cuina. També s’hi troben
restes de porc i ceràmica pintada. Entre aquests àmbits en destaca un de 53,3 m2 on
s’hi ha trobat totes les restes d’animals que hi ha al jaciment i un número de ceràmica
de cuina elevat.

- Els espais amb murs de tapials i branques i sitja a l’interior, de dimensions reduïdes, i
on es troben associats raspadors de sílex. També s’hi troben restes de porc i una unitat
de ceràmica de cuina en l’ambient 6.

9
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

- L’espai 2 de 73.3 m2 amb mur de tapial i branques i sitja a l’interior, on es troben


associats 9 molins. També s’hi han trobat raspadors de sílex, ceràmica de cuina i restes
de porc i cérvol. A més cal destacar que aquest jaciment és el que té menys forma
circular.

Podríem parlar doncs d’un jaciment amb una zona d’hàbitat, on es cuina i es fa la vida
domèstica i es controla el ramat (per presència de restes de bòvids i ovicàprids), amb una zona
d’emmagatzematge privat o comunitari, ja que aquests magatzems poden estar associats a
espais d’hàbitat, i amb una zona de transformació dels aliments per tal de preparar-los pel seu
emmagatzematge, el qual si seria col·lectiu.

BETA

En aquest segon jaciment hi ha un total de 10 espais i ocupa una àrea de 422 m2. En la
distribució de dades hem pogut observar que hi ha una distribució homogènia entre els àmbits
amb mur de pedra i els àmbits amb mur de tapial, hi ha una sitja en tot el poblat on es
concentren també tots els molins.

Començarem realitzant les comprovacions amb la variable qualitativa de les llars de foc.

Sense realitzar cap anàlisi s’observa a la taula que la variable llar de foc si condiciona a murs de
tapial, ja que llars de foc està associada a la presència de murs de pedra, per tant quan hi hagi
llar de foc no hi haurà mur de tapial, però quan hi hagi llars de foc, si hi haurà mur de pedra.

La presència de llars de foc no determina la presència de sitges, ja que el resultat de la prova de


chi^2 ens dona un resultat superior al 0.005 (0.19). A més podem observar a la taula com
només hi ha la presència d’una sitja en un sol àmbit de murs de tapial.

Pel que respecta a les variables quantitatives animals, he realitzat les proves pertinents amb la
variable qualitativa llars de foc i he obtingut aquests resultats:

Llars de foc no condiciona la presència de cérvols, segons la prova de Mann-Whitney que dona
un valor superior a 0.05 (0.46). A més observem a la taula que les restes es distribueixen per
igual en 2 àmbits amb llar de foc i mur de pedra i en dos sense llar de foc i de mur de tapial.

La presència d’aquesta qualitativa independent si determina la presencia de restes de bòvids, ja


que els resultats de la prova de rangs de Mann-Whitney és inferior a 0.05 (0.011). A més
observem a la taula com aquests només son present en els espais on hi ha llar de foc.

10
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

Segons el resultat de 0.38 de Mann-Whitney, llars de foc tampoc determina la presència de


restes de porc. Aquests estan presents en tots els àmbits del jaciment.

La presència d’ovicàprids si es veu condicionada per la presència de llars de foc. El resultat


obtingut de la prova de Mann-Whitney ha estat de 0.011. A la taula observem com les restes es
dispersen només pel ambients amb llar de foc.

Ara presentaré els resultats obtinguts al comparar els materials amb la presència/absència de
llars de foc.

Pel que fa a les ceràmiques de cuina aquestes no depenen de si hi ha o no llars de foc. El


resultat de Mann-Whitney és de 0.22. Cal apuntar, però, que es troba ceràmica de cuina
associada a totes les llars de foc, i en canvi només es troba en 2 dels 4 ambients on no hi ha llar.

Les ceràmiques pintades tampoc depenen de la presència de llars de foc, ja que el resultat de
Mann-Whitney és de 0.108.

La quantitat de sílex tampoc es relaciona amb les llars de foc, ja que estan presents en els 10
àmbits i a més la prova de Mann-Whitney ens dona 1.

La presència de molins queda clar que no depèn de les llars de foc només observant la taula, ja
que només h ha presència d’aquests en un àmbit, el 16, sense llar de foc.

Ara procediré a presentar els resultats obtinguts al relacionar la variable quantitativa mida dels
espais amb les variables qualitatives de presència/absència:

Segons la prova de Mann-Whitney (0.2) no hi ha relació entre la mida dels espais construïts i la
presència de murs tapials.

De nou el resultat de Mann-Whitney (0.45) ens nega que hi hagi dependència entre la
presència de murs de pedra amb la mida dels espais.

Les llars de foc tampoc es veuen influenciades per la mida dels espais segons la prova de Mann-
Whitney (0.24).

11
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

6,4

6,4 5,6

5,6 4,8
4,8

Frequency
4,0
Frequency

4,0
3,2
3,2
2,4 2,4

1,6 1,6
0,8
0,8
0,0
16 24 32 40 48 56 64 72 80 0,0
16 24 32 40 48 56 64 72 80

En canvi la distribució dels espais en relació la mida, i la distribució dels espais que contenen
sitja o no en relació a la mida coincideixen, sent a l’histograma de la dreta la columna blava els
espais amb llar de foc(els espais de mida gran excepte l’espai més gran) i les columnes
vermelles els espais sense llar de foc (els de mida reduïda i l’àmbit 16, el més gran).

La no relació continua amb la comparació de restes d’animals.

La mida dels espais tampoc es relaciona amb els cérvols, ja que la proba de Pearson ens dona
un valor superior a 0.05.

Aquest també és el cas de les restes de bòvids, ja que el valor de les proves de la correlació de
Spearman i Kendall donen valors superiors a 0.05.

Els porcs, estan presents en tots els àmbits, però la quantitat de restes trobades tampoc varia
segons la mida dels espais, així doncs les restes de porc no depenen de la mida.

Tot i que segons el gràfic XY les restes d’ovicàprids semblarien tenir alguna relació amb la mida
dels espais i la prova de Shapiro donava resultats de normalitat (per sota del 0.05), la prova de
la correlació de Pearson nega qualsevol relació entre ovicàprids i la mida dels espais.

12
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

40
32
24
ALPHA
ovicàprid

16
ALPHA
ALPHA
ALPHA
ALPHA
8 ALPHA

0
ALPHA
ALPHA ALPHA
-8
-16
-24

-32 -16 0 16 32 48 64 80 96 112


mida espais

Ara, els resultats amb els materials:

La ceràmica de cuina si que depèn de la variable tamany dels espais. Observem en el gràfic XY
com la el·lipse de distribució és tan allargada, es tracta d’una clara distribució lineal positiva.

18
15
12
ALPHA
9
ovicàprid

6
ALPHA
3 ALPHA
ALPHA
0 ALPHA
ALPHA
ALPHA
-3
-6
-9
-32 -16 0 16 32 48 64 80 96 112
mida espais

Els resultats de les proves corroboren aquesta relació de dependència amb un resultat de
Pearson de la hipòtesi nul·la de 0,000001.96 i de la probabilitat de relació de 0.97. per tant la
presència d’àmbits de tamany gran condiciona la presència de ceràmica de cuina.

En el cas dels raspadors de sílex es torna a repetir el cas dels ovicàprids, segons el gràfic XY els
raspadors de sílex i la mida dels espais estarien mínimament relacionades.

13
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

25
20
15
ALPHA ALPHA
10 ALPHA
rasp silex

ALPHA
5
ALPHA ALPHA
ALPHA
ALPHA
0
-5
-10
-15
-20
-32 -16 0 16 32 48 64 80 96 112
mida espais

A més les proves de Shapiro Wilk tant per una variable com per l’altre presenta uns resultats de
distribució normal, en canvi la prova de Pearson dona un resultat de no significació, un 0.13
d’hipòtesi nul·la i un 0.50 de probabilitat que una expliqui l’altre.

El cas dels molins també es diferent. Tant el gràfic com els resultats ens demostren que si
existeix una relació, ja que la presència de tots els molins es produeix en l’ambient 16, el més
gran, amb un tamany de 89.4 m2. El resultat de Pearson es de 0.28 la hipòtesi nul·la.

18
15
12
quant molins

9
6 BETA
3
0
BETA
BETA BETA
BETA
-3
-6
-9
-32 -16 0 16 32 48 64 80 96 112
m2espaiscons

14
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

ANÀLISI DE LES DADES

Aquest jaciment es tracta d’un conjunt complicat, ja que, principalment, falten mostres i a més
tenim un conjunt d’espais difícils d’identificar.

Segons els resultats obtinguts cap tipus de construcció es veu relacionada per l’espai, si ve
queda clar que hi ha tres tipus de construccions, no es pot definir si aquestes responen a unes
mides.

En canvi si realitzem un histograma de la columna de mida dels espais, se’ns diferencien


clarament 3 columnes que pertanyen a mides allunyades les unes de les altres.

Si identifiquem aquest histograma amb les construccions trobem que tenim 2 tipus de
construccions, 6 de mur de pedra i 4 mur de tapial i d’aquesta última es diferència un ambient,
el més gran que te característiques que no comparteix amb cap altre i que s’allunya en
l’histograma, per ser l’ambient més gran, l’àmbit 16.

Així que, coincidint amb la distribució de mides coincidiria la distribució d’espais. El problema
es que tenim tan poques mostres que les probes no tenen prous exemples per realitzar
comparacions i tot i que 3 dels 4 espais de mur de tapial ocupen unes dimensions entre els 10-
20 m2 i els 6 espais amb mur de pedra ocupen els espais amb dimensions entre 40-70 m2, en
tenir l’espai més gran construït amb mur de tapial, els resultats de les proves surten alterats, ja
que aquest últim jaciment a l’interaccionar amb tant poques mostres desvirtua els resultats.

6,4
5,6
4,8
Frequency

4,0
3,2
2,4
1,6
0,8
0,0
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

Histograma que representa la mida dels espais

Així doncs podem establir 3 ambients diferenciats en aquest jaciment:

15
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

- 3 Espais construïts amb murs de tapial i branques de dimensions compreses entre els
10.4 – 13.2 m2, on trobem restes associades a aquests espais, però que de fet es
caracteritzen per tenir o conservar porques restes. Aquestes són restes de porc,
ceràmica pintada i raspadors de sílex, a més de la presència de restes de cérvols i
ceràmica de cuina en proporcions baixes en l’àmbit 25.

- 6 Espais construïts amb mur de pedra associats a una llar de foc a l’interior, de
dimensions compreses entre els 47.6 – 51 m2, on trobem restes associades: bòvids i
ovicàprids. També s’hi troben restes de cérvol (en l’àmbit 17 i 21) i de porc, ceràmica
de cuina, ceràmica pintada i raspadors de sílex.

- 1 espai construït amb mur de tapial i amb una sitja associada, de dimensions superiors
a la resta, 89.4 m2, on trobem associats els molins. Trobem també les restes més
nombroses de cérvol, i de ceràmica de cuina, també trobem porcs i raspadors de sílex.

Així doncs es tractaria d’un jaciment amb zones d’hàbitat domèstic (tenint en compte que
les llars s’associen amb vida domèstica) on l’activitat es centra a cuinar i a mantenir el
ramat, per això només es troben restes de bòvids i ovicàprids en aquests ambients, perquè
són animals no només destinats pel consum càrnic sinó que aporten altres productes o
funcions en un ramat.

Distingim la segona zona com a una possible zona pública de preparació dels aliments
abans de ser consumits, o per treballar la pell animal o fer utensilis/eines aprofitant els
ossos. Però també me plantejat basant-me en el fet que aquests ambients són molt petits,
conserven molt poques restes i les restes que conserven també s’observen en la resta del
jaciment, que aquests àmbits podrien tractar-se d’una primera fase d’ocupació i haurien
estat abandonats i s’haurien construït els nous àmbits al costat, més grans per respondre
millor a les necessitats.

L’últim ambient es tractaria d’una zona comuna on transforma l’aliment per tal de
consumir-ho i el magatzem comunitari de la comunitat. Cal destacar que aquest àmbit es
tractaria (potser degut a la seva gran extensió) de l’edifici menys circular del jaciment.

GAMMA

Aquest jaciment té l’especial particularitat de l’escassa àrea que ocupa, 18.2 m2, almenys
les seves dos úniques construccions.

16
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

No podem realitzar cap tipus de prova ja que el programa no pot treballar amb 2 úniques
mostres, i, realment, tampoc cal, podem treure conclusions observant la distribució de les
dades.

Els àmbits 26 i 27 són dos espais construïts amb mur de tapial i branques i que ocupen una
àrea de 9.1 m2, on s’hi troben associats tant un com en l’altre restes de l’húmer esquerre
de cérvols, ceràmica de cuina, ceràmica pintada i raspadors de sílex, tot en quantitats
similars entre un espai i l’altre.

A més son espais totalment circulars amb un perímetre molt irregular, degut, potser, en
gran part a la mal·leabilitat i producció manual dels murs de fang.

Podem suposar que es tracta d’un centre productor o de manufacturació basat en el


producte del cérvol, tant per la producció de la carn per crear excedent alimentari, per
tractar la pell i o per realitzar eines amb els ossos.

Esta clar que és un jaciment que ha de dependre d’algun centre on es destinen els
productes realitzats aquí.

DELTA XXIII

Observem en aquest jaciment que ocupa una àrea molt extensa, uns 1156.5 m2, amb una
gran quantitat i extensió d’edificis, entre els quals les dades es troben molt més repartides,
i no s’observa cap distribució aparent entre els àmbits. Cal suposar doncs a primer cop d’ull
que aquest jaciment sembla indicar un grau de desenvolupament avançat i amb una
societat més complexa. Cal realitzar, però, totes les proves per treure quelcom en clar.

Comencem com ja hem procedit anteriorment, amb la variable qualitativa de llars de foc.

Pel que fa a la primera comparació, els murs tapials no depenen de la presència/absència


de llars de foc, segons la prova de chi^2: 0.26 i el test de Fisher corrobora el resultat, però
cal destacar que en aquest jaciment els murs tapials i les llars de foc si coincideixen en 6
àmbits.

La presència de les llars de foc si condicionen la presència dels murs de pedra, ja que els
resultat del chi^2: 0.036. , per tant es repeteix el patró de dependència d’aquestes dos
variables a Alfa i Beta, la presència de llars de foc assegura la presència de murs de pedra.

17
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

Les sitges també es veuen modificades per la presència/absència de les llars de foc, ja que
la prova de chi^2 dona un resultat de 0.0072, la variable independent incideix sobretot per
l’absència de sitges quan hi ha presència de llars de foc.

Pel que fa a la relació amb les restes animals:

Les restes de cérvols no es veuen influenciades per la presència de llars de foc, a partir del
resultat de la T-Student, amb un valor inferior a 0.05 (0.026) i un valor de la prova de Welch
superior a 0.05 (0.15).

La variable independent si condiciona les restes de bòvids, ja que el resultat de la prova de


la T-Student és: 0.76. Tot i l’escassa presència d’aquestes restes, la seva presència es
determina per la presència de llars de foc.

Pel que respecta a restes de porc, la variable llar de foc si condiciona la quantitat d’aparició
o no de restes, segons el resultat de la T-Student superior al 0.05 (0.33). En els anteriors
jaciments no existia cap tipus de relació entre aquestes variables, és possible que en aquest
casi si es compleixi per tenir més quantitat de mostres.

En el cas dels ovicàprids la presència de variable llar de foc en determina la seva absència,
però de manera molt subtil (degut potser al poc número de restes presents d’aquest
animal), ja que el valor donat per la prova de la T-Student és: 0.503.

Ara passem a analitzar els materials en relació a la variable qualitativa independent:

Els resultats de la ceràmica de cuina són T-Student: 0.0000108 i els de la prova de Welch:
0.042. Per tant la presència de ceràmica de cuina si que es relaciona amb la presència de
les llars de foc.

La presència de ceràmica pintada també es veu determinada per la presència de les llars de
foc, ja que el resultat de la T-Student és superior a 0.05 (0.11).

Els raspadors de sílex també guarden relació amb les llars de foc, però aquesta relació és
poc intensa, ja que el resultat de la T-Student és molt proper al 0.05 (0.0508).

També els molins semblen estar relacionats amb les llars de foc segons la prova de la T-
Student, aquest resultat però torna a ser bastant baix (0.60).

Un cop presentats els resultats en relació a la variable qualitativa realitzo i presento els
resultats comparant amb la variable quantitativa independent mida dels espais.

18
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

Al realitzar la prova de T-Student amb la variable qualitativa depenent murs de tapial, el


resultat ha estat de 0.49, per tant la mida dels espais si condiciona als murs tapials. Si
observem les mitjanes calculades observem que la mida dels espais quan no hi ha
presència de mur tapial és molt més elevada que quan si hi ha presència, per tant els
espais més grans en general no tenen mur tapial, excepte alguns espais, l’àmbit 29, el més
gran, l’àmbit 39 i 53.

La prova de T-Student en relació a la presència/absència de sitges dona un resultat de no


relació (0.014), però la prova de Welch dona un resultat de si relació entre les variables

(9.39x10^((-9))). Per tant si existeix una relació entre la mida dels espais i presència o no de
sitges, de fet aquestes apareixen en general en els espais més grans, que mesuren des de
60.5 fins als 89.4 m2, excepte l’ambient 53, de 68.6 m2, on no trobem sitja.

En el cas dels murs de pedra també es veuen condicionats per la mida dels espais, la prova
de Mann-Whitney dona un resultat de 6.94x10^(-6). Aquests murs apareixen en tots els
espais més grans de 52.5 m2, excepte en l’espai més gran, l’àmbit 29.

A continuació observem dos histogrames on podem relacionar la semblança de la


distribució dels espais segons els m2, a l’esquerra, i la distribució dels espais amb mur de
pedra o no segons els m2, a la dreta. En l’histograma de la dreta les columnes vermelles
són els àmbits que no tenen mur de pedra, que són els espais de mida petita i l’espai més
gran, i les columnes blaves els espais que si tenen mur de pedra, situats entre els espais de
mida gran.

18 18
16 16
14 14
Frequency

Frequency

12 12
10 10
8 8
6 6
4 4
2 2
0 0
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

19
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

Les llars de foc també es veuen condicionades per la mida dels espais, com demostren els
resultats de la T-Student: 0.51 i com podem veure en els següents histogrames.

18 18

16 16

14 14

Frequency
Frequency

12 12
10 10
8 8
6 6
4 4
2 2
0 0
0 12 24 36 48 60 72 84 96 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

A l’esquerra observem un histograma de la distribució dels 35 espais segons la mida, a


l’esquerra observem un histograma que distribueix la mida dels espais a partir de la
distribució dels espais que contenen llar de foc (en vermell) i espais que no contenen llar
de foc (en blau). Observem com es distribueixen en els dos casos seguint una mateixa
pauta. Un gran número d’espais de mida molt reduïda que contenen poques llars de foc,
desprès un grup més escàs d’espais de mesures molt més grans i més diverses i que
contenen un alt número de llars de foc, i per últim l’espai que queda individualitzat, el més
gran, que també conté una llar de foc.

Ara toca relacionar la mida dels espais amb les restes de l’explotació animal, els resultats són
els següents:

Obtingut el resultat de la prova de la R de Pearson concloem que els cérvols no depenen de la


mida dels espais, a més de tenir poques restes, aquestes es distribueixen en espais de mida
reduïda i en espais de mida gran.

En canvi els bòvids si demostren tenir una relació amb la mida dels espais:

20
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

16

12

DE LTA _X X I I I
DE LTA _X X I I I
8
DEDE
LTALTA
_X_X X I IXI I I I DE LTA _X X I I I
DE LTA _X X I I I

DE LTA _XDE
X ILTA
I I _X X I I I
4
DE LTADE_XLTA
X I_X
II XIII
bov ids (H E)

DE LTA
DE_X
LTA
XDE
I_X
I I LTA
X I I I_X X I I I
DE LTA _X X I I I
0
DE
DE
DE
DE
DE
LTA
DE
DE
DE
LTA
LTA
LTA
DE
LTA
LTA
LTA
_X
LTA
_X
LTA
_X
_X
X
_X
_X
_X
IX
_X
XIXX
_X
IXIXIIXIIIXIIIIII I DE LTA _X X I I I

-4

-8

-12

-16

-20
-32 -16 0 16 32 48 64 80 96

m 2espaiscons

L’histograma mostra una relació


bastant intensa, en que tots els àmbits de mida gran tenen presència d’húmers esquerres de
bòvids, excepte l’àmbit 39 (69 m2) que no en té, i el 61 (10.1 m2) si que en té. A més els
resultat de probabilitat d’hipòtesi nul·la de la R de Pearson és de: 0.000052.

Les restes de porc no estan condicionades per la mida, ja que a primera vista ja es veu que està
present en tots els àmbits, i a més la distribució de l’histograma i el resultat de Pearson
(probabilitat hipòtesi nul·la: 0.88), neguen qualsevol relació.

En el cas dels ovicàprids l’histograma presenta una relació lineal negativa:

16

12

DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
8

4
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
ovicaprid ( H E)

DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
0
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII DELTA_XXIII

-4

-8

-12

-16

-20
-32 -16 0 16 32 48 64 80 96

m2espaiscons

Els àmbits més petits són els que presenten restes d’OC. El resultat de la R de Pearson és:
0.00014.per tant la mida dels espais petis si condiciona l’aparició de les restes d’OC.

21
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

Pel que fa als materials a continuació presento els resultats:

La ceràmica de cuina si sembla guardar relació amb la mida. L’histograma presenta una relació
lineal positiva en que els àmbits més grans presenten més ceràmica de cuina. Cal remarcar
l’excepció de l’àmbit 29, que surt de l’el·lipse de distribució normal, i conté el número més gran
de peces de ceràmica utilitària. El resultat de Pearson és: 1.01x10^(-7).

36

DELTA_XXIII
30

24

18
ceram cuina

12

DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
6 DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
0 DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII

-6

-12

-18

-32 -16 0 16 32 48 64 80 96

m2espaiscons

La ceràmica pintada no guarda relació amb la mida dels espais, com he pogut observar a
l’histograma i que podem observar en la taula, la ceràmica pintada es veu representada en
àmbits petits i grans i sobretot en l’espai 60 de 9.2 m2 amb 30 peces d’aquesta ceràmica.

Els raspadors de sílex si es veuen condicionats per la mida de l’espai segons el resultat de la
prova de la R de Pearson, en probabilitat és de 0.020 però el coeficient de Pearson és de 0.39
fet que es representa en l’histograma com una relació poc intensa. Ja que aquest material es
troba present en part dels ambients de totes les mides.

8,0

6,4
DELTA_XXIII

4,8 DELTA_XXIII DELTA_XXIII


DELTA_XXIII
DELTA_XXIII

3,2
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIIIDELTA_XXIII
raspa d si lex

1,6 DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII

DELTA_XXIII DELTA_XXIII
0,0
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII DELTA_XXIII
DELTA_XXIII
DELTA_XXIII

-1,6

-3,2

-4,8
-32 -16 0 16 32 48 64 80 96

m2espaiscons

22
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

Els molins no depenen de la mida dels espais, ja que hem obtingut 0.55 en la prova de Pearson.
Es distribueixen de manera bastant uniforme entre tots els espais, però sobretot té més
presència en els de mida reduïda, descartant l’àmbit 29, ja conegut, que conta amb 9 molins.

ANÀLISI DE LES DADES

Aquest cas es tracta d’un jaciment complicat i més complet que els anteriors. Trobem les dades
més barrejades i a primer cop d’ull no es pot observar una distribució dels ambients ni de les
restes. Així doncs primer cal intentar distribuir les dades per àrees o ambients.

Seguint les pautes de mida dels espais i la presència de murs tapials o de pedra, trobem que
tenim 3 conjunts d’edificis. Dins de cada conjunt, però, trobem noves agrupacions de les
construccions segons el material de construcció i les seves característiques.

- Espais de dimensions compreses entre els 3.5 m2 als 10.4 m2: Tenen generalment murs
tapials, sense presència de sitges, presència esporàdica de cérvols, porcs i ovicàprids,
ceràmica pintada, raspadors de sílex i presencia de molins.

o Cal mencionar excepcions: són espais que contenen mur tapial i llar de foc:

 Àmbit 34: espai de 7.2 m2 amb llar de foc i on s’hi troba porc,
ovicàprid, ceràmica pintada i un molí.

 Àmbit 61: de 10.1 m2 amb llar de foc, bòvid, porcs, ceràmica de cuina,
ceràmica pintada, raspadors de sílex i quantitat de molins.

 Àmbit 57: de 10.4 m2 amb una llar de foc, porcs ceràmica pintada,
raspadors de sílex i molins.

- Espais de dimensions compreses entre els 52.2 m2 als 69 m2: Espais construïts
generalment amb murs de pedra que contenen restes de porc, restes de bòvids,
ceràmica de cuina, ceràmica pintada, raspadors de sílex i una menor quantitat que els
espais més reduïts de molins.

o Cal destacar en els espais d’aquestes mides les següents excepcions:

 Espais que contenen llars de foc: en aquests espais hi ha un augment


significatiu de l’aparició de ceràmica pintada i en un dels espais, el 41,
trobem presència d’ovicàprids i un altre àmbit, el 53, que destaca per
tenir presència de mut tapial i de pedra.

23
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

 Espais que contenen sitja i llar de foc: en que destaca un àmbit, el 39,
per tenir presència de mur tapial i de pedra

- Espai individual de 89.4 m2 en que trobem una sitja i llar de foc, bòvids, porcs, una
gran quantitat de ceràmica de cuina, ceràmica pintada, raspadors de sílex i una gran
quantitat de molins.

Amb aquestes dades doncs cal concloure que s’observen diferencies entre els espais,
suposadament, per una classificació social, ja que en aquest cas l’emmagatzematge de
l’excedent agrícola es trobaria en un control privat, perquè les sitges es troben principalment
en grans àmbits on trobem murs de pedra, llars de foc, ceràmica pintada, abundant ceràmica
de cuina, les úniques restes de bòvids (a excepció de l’espai 60), on podem suposar que parlem
d’estances domèstiques riques. Segons la teoria que les llars de foc van associades a espais
d’hàbitat, aquests serien més nombrosos entre els espais grans amb mur de pedra contra els
espais petits amb mur de tapial. Cal suposar doncs que la resta d’espais o són destinats a
centres productors o de treball o que hi hauria una llar de foc comunitària per aquells àmbits
domèstic on hi manquessin. Aquest espai comunitari l’identifiquem amb l’àmbit 29, ja que
compleix unes característiques diferents que s’han anat repetint en els altres jaciments: àmbit
de 89.4 amb forma poc circular, amb sitja, abundant ceràmica de cuina, on s’hi troben una
quantitat important de molins, que ens dona la idea que no són per un ús individual i privat, i
una llar de foc.

Així doncs tractaríem amb una comunitat més complexa que les anteriors, on existeix una
classificació social, on un determinat grup de la població controla l’agricultura (acumulació de
bòvids) i l’excedent agrícola i que té recursos per a produir el seu propi aliment (agrupació de
molins, ceràmica de cuina i llars de foc), i un altre grup de la comunitat que s’ocupa del ramat
(ovelles i cabres), i on es realitzen suposadament treballs de preparació d’aliments i demés.

Tot i així manquen dades per poder identificar bé la classificació d’aquesta societat i l’ús de
diferents habitacles impossibles d’identificar, dels que potser no se n’ha conservat restes de
mur, per ser aquest d’un material perible, o per reaprofitament del material constructiu.

24
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

JACIMENTS OCUPATS AL SEGLE XXIV

DELTA XXIV

Quant estudiem aquest jaciment posterior a tots els anteriors observem que ocupa un àrea
extensa, similar de fet a Delta XXIII, uns 1136.9 m2, i que no hi ha espais de mida reduïda.
Observem a primer cop d’ull que les dades es troben distribuïdes i es pot identificar una
diferenciació d’espais.

Per realitzar les proves d’aquest jaciment utilitzarem la variable quantitativa mur de pedra per
veure si la seva presència o absència condiciona, ja que pel que fa a les sitges la seva aparició
en tots els àmbits, excepte en el 68, es fa impossible realitzar les proves, ja que la seva
presència general en tot el jaciment no suposa cap determinació de la presència o absència de
la resta de conceptes.

Pel que fa a murs tapials no cal realitzar les proves, per veure que la presència de murs de
pedra condiciona l’absència de murs tapials., tot i així en realitzar el càlcul de chi^2 obtenim el
resultat de: 1.21x 10((-7)).

Repetim la prova amb les sitges, i veiem que la presència de murs condiciona la presència de
sitges a partir del resultat obtingut: 1.21x10((-7)).

Com ja em especificat abans, les llars apareixen en tots el àmbits d’aquest jaciment, així que no
es veuen condicionades per cap factor.

Pel que fa a la relació dels murs de pedra amb les restes animals i els materials presento a
continuació els resultats:

El resultat de Mann-Whitney no mostra cap relació entre els murs de pedra i els cérvols, a més
aquests apareixen en tos els àmbits.

En canvi Mann-Whitney (6.78E-06) si mostra una relació entre mur de pedra i bòvids, l’absència
de murs de pedra determina la presència de restes de bòvids.

Els porcs en canvi no es veuen determinats per la presència absència de murs de pedra, ja que
el resultat de la proba de probabilitat de Mann-Whitney ens dona un resultat de 0.85, i si
observem la taula aquesta espècie es present en tots els àmbits.

25
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

Els murs de pedra no condicionen de cap manera als ovicàprids, ja que el resultat de Mann-
Whitney és: 0.34 i a més observant la taula veiem l’escassa representació de restes d’aquesta
espècie.

La ceràmica de cuina tampoc es veu condicionada per la presència o absència dels murs de
pedra, és present en tots els àmbits, i la prova de Mann-Whitney dona un resultat de: 0.18.

Els murs de pedra tampoc condicionen la presència-absència de la ceràmica pintada i de parets


fines ja que el resultat de la prova del test de permutació dona un valor de: 0.0001, aquesta es
present en tot el jaciment, però cal observar que aquesta té més presència en els àmbits amb
mur de pedra.

Tal com podem observar en el box plot següent, les ceràmiques pintades tenen més
representació quan es troben en murs de pedra (pinpedsi), que les ceràmiques pintades quan
no hi ha mur de pedra (pinpedno: 2 peces per espai i 3 peces en un àmbit).

27

24

21

18
Y

15

12

0
pinpedno

pinpedsi

Segons el resultat de Mann-Whitney (0.22) els murs de pedra no condicionen els sílex, si
mirem, però, la taula podem deduir que l’aparició de murs de pedra condiciona l’absència de
raspadors de sílex. Aquest error amb les dades es pot deure a les escasses dades que tenim en
un cas (quan hi ha presència de murs de pedra) en relació amb les dades dels àmbits que no
tenen mur de pedra.

Les proves en el cas del molins si que ens han donat un resultat de relació (M-W: 2.94E-07). Si
observem la taula veiem com els molins son presents en tot el jaciment, però en major número

26
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

en les estances amb mur de pedra. El Past no ens permet fer un histograma per comparar les
dades de molins en espais grans i en espais petits.

Ara procedirem a presentar els resultats de les proves amb la variable independent quantitativa
mida dels espais.

L’absència de murs tapials es veu condicionada per la presència d’espais grans (>52.5 m2), ja
que hem obtingut un resultat de M-W: 6.2E-04.

El mateix resultat anterior hem obtingut en el cas de les sitges, la presència de les quals es veu
condicionada per la presència dels espais grans (>52.5 m2).

No es possible realitzar cap prova entre la mida dels espais i les llars de foc, ja que aquesta es
present en tots els àmbits excepte un, així doncs ja podem observar com la presència/absència
de llars de foc no ve determinada per la mida.

La presència de murs de pedra es veu influenciat per la presència d’espais grans (>52.5m2). ja
que em obtingut el mateix resultat que en les dos primeres proves, M-W: 6.2E-04.

6 27
Frequency

24
5
21
Frequency

4 18
15
3 12
9
2
6
1 3
0
0 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75
30 35 40 45 50 55 60 65 70 75

En aquests histogrames podem observar com la distribució dels àmbits segons la mida dels
espais, en que s'observen 3 conjunts ven diferenciats, coincideix amb la distribució de murs de
pedra segons el tamany de l'espai. Les columnes vermelles indiquen els espais amb murs de
pedra i la columna blava els espais que no estan fets amb mur de pedra.

Així doncs es demostra que són els espais grans els que contenen murs de pedra.

27
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

A continuació presentaré les proves de quantitativa-quantitativa amb les restes animals.

Quan realitzem el gràfic XY comparant les mides dels espais amb la quantitat de cérvols, aquest
ens dona una lectura un tant confusa, en el que no sabem identificar si la mida dels espais
condiciona les restes dels cérvols i de quina manera. S’observa com la relació es negativa, però
no sabem si n’hi ha suficient per considerar que el tamany és el factor que modifica les restes
de cérvols.

12

10

8
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV

6
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV DELTA_XXIV

DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
cervols (H E)

4
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV

DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV DELTA_XXIV

2
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV DELTA_XXIVDELTA_XXIV

0
DELTA_XXIV DELTA_XXIV

-2

-4

8 16 24 32 40 48 56 64 72

m2espaiscons

Així doncs realitzem les proves de la taula de correlació i ens fixem en els resultats de
Spearman/Kendall, ja que només una de les columnes ha superat la prova de Shapiro-Wilk.
Obtenim els següents resultats, S: 0.055 i K: 0.03. per tant, hem d’establir que un major
número de restes de cérvols té presència quan apareixen en els àmbits reduïts.

En el cas de les restes de bòvids la relació es presenta clara en l’histograma, es tracta d’una
relació lineal negativa, com més petits els espais més quantitat de restes de cérvols, a excepció
d’un dels espais de mida gran.

28
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

2,4

2,0

1,6
bo vids (H E )

1,2

DELTA_XXIVDELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV DELTA_XXIV
0,8

0,4

0,0
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV DELTA_XXIV
DELTA_XXIV

-0,4

-0,8

8 16 24 32 40 48 56 64 72

m2espaiscons

Quan fem les proves a la taula de correlació obtenim el resultat de la hipòtesi nul·la de Pearson
de: 1.06E-08. La mida petita dels tamanys condiciona la presència de restes de bòvids. A
excepció d’un dels espais grans.

Els porcs (observant la distribució de les dades a la taula, l’histograma i els resultat de Pearson:
0.41) concloem que no estan determinats per la mida dels espais.

Les restes d’ovicàprids (hipòtesi nul·la Pearson: 0.48) tampoc es veuen determinades per la
mida dels espais. Aquestes restes, però, només es troben en algun dels àmbits de mida
reduïda.

Pel que fa als materials, a continuació, els resultats:

En observar el gràfic XY de ceràmica de cuina i mida d'estances costa identificar si hi ha o no


relació, s’observa una relació lineal molt tènue.

29
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

18

15

12

9
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
ce ram cuin a

DELTA_XXIV
6
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
3
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV

0
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV

-3

-6

-9

8 16 24 32 40 48 56 64 72

m2espaiscons

Els resultats determinen que si hi ha relació: hipòtesi nul·la de Spearman: 5.9x10((-10)) i


Kendall: 5.1x10((-9)). Així doncs la mida reduïda dels espais condiciona que hi hagi un augment
de restes de ceràmica de cuina, en canvi en els àmbits grans aquesta es manté constant.

Pel que fa a la ceràmica pintada, s’observa amb l’histograma com la quantitat de peces
augmenta en els espais més grans. Corroborat pel resultat de Pearson de 1.04x10((-11)).

25

DELTA_XXIV
20

15
cera m p intad apa rets fin es

DELTA_XXIV

10

5
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
0

-5

-10

-15

-20
8 16 24 32 40 48 56 64 72

m2espaiscons

La mida dels espais no modifica la quantitat de sílex, ja que tot i que aquests es troben en
alguns dels espais petits, hi ha poca representació entre els espais per establir que es veu
determinat per la mida d’aquests. A més l’histograma no ho aclareix i el resultat de Pearson és
de: 0.14.

30
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

Els molins podem observar a l’histograma com clarament es veuen determinats pel tamany
dels àmbits. El número de molins augmenta en els espais més grans i es manté constant en una
sola peça en els de mida reduïda (<39.5). el resultat de la hipòtesi nul·la de Pearson és: 1.82E-
19.

3,5

3,0
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV

2,5
quant molins

2,0
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV

1,5

1,0
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV
DELTA_XXIV

0,5

0,0

-0,5

-1,0
8 16 24 32 40 48 56 64 72

m2espaiscons

ANÀLISI DE LES DADES

En aquest jaciment observem una diferenciació d'espais tant per la seva mida com pel material
constructiu i les evidències materials trobades:

 Espais de dimensions compreses entre 30.1-39.5 m2: són espais construïts amb murs
de tapial, que disposen de llar de foc, contenen restes de bòvids, major número de
cérvols, porcs, ovicàprids (només ens els àmbits 87, 88, 89 i 90), la ceràmica de cuina,
que augmenta com més gran l'àmbit, ceràmica pintada, raspadors de sílex (en els
ambient 63, 64, 65, 66, 88 i 89) i molins (1 peca en cada espai).

 Espais de dimensions compreses entre 52.5-79.5 m2: són espais construïts amb murs
de pedra, que contenen llar de foc i sitja, a més de restes de cérvol, porc, ovicàprid (un
espai 81), peces de ceràmica de cuina (6 peces en cada casa), un elevat número de
ceràmica pintada i un elevat número de molins.

Estem davant d'una societat complexa, jerarquitzada i organitzada, en que el status social ve
marcat per la mida de l'hàbitat, i l'abastiment és personal, l'excedent agrícola emmagatzemat
és privat i està controlat per la suposada elit que viuria en les estances de mides més grans, ja
31
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

que tenim llars petites com a centres productors on es poden aprofita pells, fer eines amb
ossos (els àmbits 63, 64, 65, 66, 88 i 89 que contenen raspadors de sílex), i llars petites on
potser es controlaria el bestiar (estances 87, 88, 89 i 90 que també contenen restes
d'ovicàprids). A més les mides de 30 m2 tenen més ceràmica de cuina a mida que augmenten
la seva capacitat, així doncs tenen més possibilitats d'augmentar el producte càrnic consumit.
En l'estrat social de gent benestant trobem els àmbits que superen els 50 m2 (estances 81, 82 i
83) que controlen un emmagatzematge privat i tenen més quantitat de molins i ceràmica
pintada. I per últim hem de diferenciar el que seria la classe de la elit que ocuparia els àmbits
76 i 77, els espais més grans de la comunitat ( 79.5 i 79.1 m2 respectivament) on es controla
l'emmagatzematge privat i es troba el número mes elevat de ceràmica pintada (15 i 22 peces
respectivament) i el número més elevat de molins.

Cal destacar l'escassa circularitat dels espais en aquesta comunitat del segle XXIV i la forma no
circular dels espais destinats a la classe social dirigent de la comunitat.

32
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

CONCLUSIONS FINALS

Al llarg del treball hem treballat sobre 4 zones i dos ocupacions les quals ens han aportat
dades, a partir de les quals hem d'intentar respondre a la pregunta que ens plantejàvem al
principi del treball, el perquè de l'abandonament el segle XXIII de tots els jaciments, i en canvi
de la continuïtat d'ocupació en el jaciment Delta un segle més, quina diferencia hi havia entre
els dos moments cronològics.

A partir de la incògnita que ens plantejàvem a nivell més local de si hi podia haver diferències
socials, econòmiques, alimentícies, en els jaciments, que l'hem anat responent al llarg del
treball, hem pogut observar com el grau de complexitat variava entre una comunitat a unes
altres, tot i que la quantitat de dades estudiades també por influir en aquesta conclusió.

Amb tot el recull de dades podem realitzar una observació dels dos moments cronològics que
es tracten en el treball.

En el segle XXIII tenim que mentre que alfa i beta es distingien per tractar-se de zones amb una
emmagatzematge de l'excedent comunitari, amb hàbitats domèstic igualitaris, zona de tallers, i
gran zona amb sitja i preparació de l'aliment, l’ocupació de Delta tendeix a tractar-se d’una
comunitat estratificada, on s’observen espais complexos, com els construïts amb mur tapial i de
pedra, o els espais sense restes constructives, fet que indica un reaprofitament o la utilització
d’algun material inèdit. El jaciment Gamma és massa petit i incomplet com per considerar-lo en
l’anàlisi, ja que s’ha de tractar per força d’un centre productor annex a algun dels jaciments, i
tenint en compte les distàncies d’Alpha, beta i delta, és més plausible que estigui relacionat
amb Alpha, ja que els separen 50km, distància plausible que pot acaparar un centre “urbà” en
el territori que l’envolta.

Per l’altre banda els productes càrnics i d’explotació ramadera dels que es disposa al segle XXIII
es basa en el porcs i els ovicàprids, tot i que aquests en el jaciment delta ja es troben presents
en certs àmbits de mida reduïda destinats, propietat de l’estrat de la població que realitza
l’explotació ramadera. Les restes de bòvids tenen molt poca presència i apareixen només en
espais grans, pel que fa els cérvols la seva aparició és molt esporàdica.

A més cal identificar que els espais en el segle XXIII conserven una forma bastant circular a
excepció de l’espai més gran del jaciment destinat a un us comunitari de magatzem i
transformació de l’aliment que té un forma poc circular.

33
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

En el segle XXIV trobem en canvi el jaciment és regeix per la jerarquització social i la privació de
l’abastiment i l’explotació d’una part de la comunitat per part de la població benestant. En
aquesta comunitat el porc continua estant present, suposant segurament, com en el segle XXIII,
la principal aportació al producte càrnic. En canvi la presència d’ovicàprid és inexistent, trobant-
se només restes en tres àmbits de mida reduïda. I la presència de bòvids i cérvols esdevé
nombrosa i general en totes les estances, tot i que els bòvids manquen en casi totes les
estances de mida gran.

En aquesta comunitat els dos espais més grans amb diferència no es destinen a l’ús comunitari,
sinó que son hàbitats privats de, se suposa l’elit, del poblat.

a diferència del segle XXIII, en aquest nou segle els hàbitats conserven una forma no circular, ja
que potser la forma circular afavoreix la creació de centres o espais comunitaris, espais que en
aquesta comunitat se’ns evidencia que manquen.

Aquesta diferència entre segles, observada en els jaciments, podria venir relacionada pel canvi
de vegetació observat. Mentre que en el segle XXIII s’observa un canvi de vegetació entre el
territori nord ocupat per Alpha o Beta, fet que explicaria juntament amb la seva proximitat la
semblança entre aquests dos jaciments, potser cooperadors, que es format per una àrea
reduïda d’estepa estepa, on poder cultivar una escassa quantitat, que es compensa amb una
àmplia àrea de bosc on es pot pasturar el ramat i realitzar la caça; el territori sud ocupat per
delta, es caracteritza per ser un terreny amb una àmplia estepa on s’explota una part important
de cereal, en canvi, té una massa forestal boscosa reduïda on la caça es fa complicada, i
sobretot per el número poblacional de delta; el segle XXIV es produeix un canvi de vegetació
forçosament provocat per un canvi de clima que tendeix a la humitat i per l’explotació del
territori, les dos zones esdevenen una zona identificada sota la mateixa vegetació, en que el
territori és principalment caracteritzat per l’estepa, on es cultiva una elevada quantitat de
cereal, i on el bosc ha perdut terreny pel que respecta a la vegetació característica del N el
segle XXIII, i n’ha guanyat pel que respecta a la vegetació característica del S el segle XIII.

Així doncs en unes comunitats basades en l’explotació animal i que basa la seva subsistència
com a centres productors de materials d’origen animal (tractament de pells, eines d’os) en
relació amb el jaciment productor de Gamma, i que l’abastiment de cereal és comunitari i
destinat, possiblement, només pel consum propi de la comunitat, el canvi climàtic que hauria
afavorit la disminució del bosc, on trobarien la seva matèria primera de subsistència hauria
implicat que aquestes comunitats s’haguessin vist obligades a escampar-se pel territori en
busca de entorns més idonis, o a l’extinció d’aquestes comunitats per mortaldat (fet possible

34
Examen d’arqueologia quantitativa Helena Busquet Gómez

per la quantitat de restes que no semblen implicar trasllat, a no ser que aquestes comunitats es
traslladessin a altres comunitats ja existents amb materials i eines pròpies).

En canvi la societat delta s’hauria vist bastant afavorida, sent una societat principalment
productora de cereal, no només pel seu abastiment, sinó per tal de crear un excedent agrícola,
a través de l’explotació de la població i de la concentració del cereal en poques mans, mentre
que la població subsistiria sobretot del cereal i del producte càrnic, l’augment de l’àrea d’estepa
hauria afavorit l’augment de cultiu del cereal, i per tant el desenvolupament de la societat. La
població delta XXIV protagonitza una disminució del “nucli urbà” amb la localització dels
centres productors directament en els àmbits de llar, però la quantitat d’àmbits domèstics (que
contenen llar de foc) augmenta a 27 respecte els 14 espais d’hàbitat de delta el segle XXIII, així
doncs és possible que aquesta comunitat percebis un creixement en el canvi de clima per la
immigració de les poblacions del nord.

Així doncs concloem el treball en que la diferència entre els espais Alfa-Beta ( lligats amb
Gamma), amb un mateix patró d’assentament, i delta es veuria degut a diferents exemples
d’explotació del territori que comportaria diferents estructures socials i, per tant,
arquitectòniques i materials. I la diferència general entre els segles XXIII i XXIV es deuria a un
canvi climàtic que hauria influenciat en la vegetació, íntimament lligat amb l’explotació del
territori, influenciat per la vegetació, en aquesta última conclusió però no es tenen en compte
l’evolució tecnològica, tècnica que pot existir d’una societat a una altre, sense una necessària
explicació exterior d’aquesta diferència tecnològica.

35

You might also like