Professional Documents
Culture Documents
Simulació Cromatografia Líquida (HPLC)
Simulació Cromatografia Líquida (HPLC)
DE SEPARACIONS A L’ORDINADOR
- Accepteu els missatges que surtin per pantalla fins que aparegui el simulador
excepte actualitzar JAVA.
- En el cas que JAVA bloquegi l’aplicació: Inicio->Tots els programes->Java-
>Configurar Java->Pestanya Security->Exception Site List: afegir
http://jogamp.org
Dissolvent A: aigua
Dissolvent B: acetonitril o metanol
Mode elució: isocràtic o gradient
% v/v dissolvent B: 0-100%
Mode elució: isocràtic o gradient
Fraccions de temps i % B.
Volum de pre-columna amb i sense mescla.
Volum d’espera (Total dwell volume): (non-mixing volume + mixing volume)
Temps d’espera (Dwell time): (non-mixing volume + mixing volume) / flow rate
Característiques del
cromatògraf
Propietats generals
Viscositat de la fase mòbil (cP)
Coeficient de difusió mitjà (cm2/seg)
Time constant: ajusta la freqüència de mostreig del detector
Signal offset: ajusta la línia base del cromatograma
Noise: ajusta la desviació estàndard del soroll del detector
Initial/final time: rang cromatograma
Data points: número de punts del cromatograma
Característiques de
la columna
B: cromatograma
En una escala 2D es representa la senyal mesurada pel detector respecte el temps
d’anàlisi. A mesura que modifiqueu els paràmetres A, el cromatograma s’actualitzarà
automàticament amb el resultat de la simulació.
C: mostra analitzada
Components de la mostra
a. Entendre totes les parts d’un cromatògraf HPLC així com les diferents configuracions
que es poden modular.
b. Descriure totes les possibles relacions de causa-efecte que es poden donar entre les
configuracions de l’HPLC i un anàlisi cromatogràfic.
c. Esbrinar una configuració de l’HPLC que permeti una correcta separació
cromatogràfica d’una mostra problema.
El programa simula dues columnes comercials de les cases Agilent i Waters. Cada columna ve
acompanyada amb un problema (barreja de productes) diferent. L'objectiu final és el c. En
classe i amb l'ajuda del professor es resoldrà un dels problemes i el treball consistirà a resoldre
l'altre.
El simulador ho suporta tot, cosa que no passaria al laboratori en realitat. Es poden fer moltes
combinacions, però ha de quedar clar el que serien les condicions estàndard (i.e. comercials
actualment):
. Mida particulars: 1.8, 3 i 5 µm
. Longitud de columna: 5,10,15, 20, 25 cm
. Pressió màxima de columna: 300 bars
. Temperatura: 20-50 ºC
El límit més important ve donat per la pressió màxima que pot suportar cada columna. Poden
assajar-se valors que produeixin una pressió superior però la solució final ha d'estar per sota
d'aquest límit.
En anar variant els diferents paràmetres és important detectar el que està passant, però més
important és entendre per què passa.
La vista (gràfica del cromatograma) pot ser enganyosa. Cal fixar-se en les unitats dels eixos per
a una correcta interpretació.
Per poder considerar que dos pics cromatogràfics estan ben separats (ben resolts) la resolució
(Rs) ha de ser superior a 1.5. L'objectiu ideal seria que la resolució entre pics adjacents fos
com a mínim de 2; que no hi hagués temps llargs en què no es elueixi cap compost; i que la
durada total del cromatograma fos la menor possible.
𝒕𝒓𝟐 − 𝒕𝒓𝟏
𝑹𝒔 =
𝟏/𝟐(𝒘𝟐 + 𝒘𝟏 )
a) Elució isocràtica
. Escollint el dissolvent que sembli millor, s'estudiarà primer l'efecte del canvi de
mida de la partícula de la fase estacionària i després el del canvi de temperatura.
L'objectiu és separar tots els components amb una correcta resolució (Rs > 1.5) i en el
menor temps possible ¿S'ha aconseguit?
b) Gradient d’elució
Si es considera que es pot millorar, fixar temperatura a 25ºC i la mida de partícula que
es consideri millor, i procedir a una elució per gradient, primer utilitzant metanol com a
dissolvent B i posteriorment acetonitril. Establir el que es consideri com a condicions
òptimes d'elució.
Exercici 2: