Tema 1 Economia Espanyola I Del P. Valencia

Tema 1.
- CREIXEMENT ECONÒMIC I
CANVI ESTRUCTURAL
1. Introducció: perspectiva històrica

2. El creixement econòmic i les seues fonts
3. Els determinants del creixement de la
productivitat: el model neoclàssic
4. El model de creixement 1995-2007
5. Transformacions estructurals
BIBLIOGRAFIA:
J.L. García Delgado i R. Myro (dirs.) (2013). Capítols 1 i 2.
V. Soler (dir.) (2009). Capítols 1 i 2.
Economia espanyola i del País Valencià. Curs 2014-15 Grau ADE Diapositiva 1

En els últims dos segles s’ha produït en Europa Occidental un
procés de creixement econòmic modern (Simon Kuznets).
Augment sostingut a llarg termini de la renda per càpita.
Profundes transformacions estructurals en l’economia.
Una de les principals transformacions ha estat la
industrialització de les economies.
Paral·lelament, s’ha produït la consolidació del capitalisme
com a ordre social i econòmic.
Reconeixement de la propietat privada i creixent paper del
mercat en l’assignació de bens, serveis i factors.
En moltes economies, aquest canvi ha vingut acompanyat per
la democràcia com a forma d’organització social.
http://www.youtube.com/watch?v=6TxP2QRAFMA
1
PIB real per càpita (% increment sobre any anterior )
The Economist 12 de Gener 2013
PIB real per càpita (milers $ de 1990 )
The Economist 12 de Gener 2013
2
L’origen d’aquest procés de creixement econòmic modern es

situa en l’últim terç del segle XVIII, concretament en la
revolució industrial.
La revolució industrial s’inicia en l’any 1780 en Gran Bretanya
(Manchester) i es caracteritza per la generalització del treball
assalariat, la producció en sèrie, el desenvolupament dels
mercats...
No tots els països desenvolupats s’incorporen al mateix temps

a la revolució industrial. Posant la 2na GM com a divisòria:
First Comers : França, Bèlgica, Suïssa, EEUU, Alemanya, Japó...
Late Comers : països europeus mediterranis (Espanya, la CV), els
BRICs...

La formació de la Unió Europea: UE-15.
Alemanya (1957)
Àustria (1995)
Bèlgica (1957)
Espanya (1986)
UNIÓ
Finlàndia (1995) ECONÒMICA
França (1957) I MONETÀRIA
Irlanda (1973) =
Itàlia (1957) Zona Euro (UEM-11)
Luxemburg (1957)
Països Baixos (1957)
1999
Portugal (1986)
Grècia (1981) Zona Euro des de
Dinamarca (1973) 01/01/2001
Regne Unit (1973)
Suècia (1995)
3

Unió Europea-15
+ [des de Maig de 2004 ]
Letònia
Lituània
Polònia
Hongria
República Txeca
Eslovènia [incorporació a la UEM, 01/01/2007 ]
Xipre [incorporació a la UEM, 01/01/2008 ]
Malta [incorporació a la UEM, 01/01/2008 ]
Eslovàquia [incorporació a la UEM, 01/01/2009 ]
Estònia [incorporació a la UEM, 01/01/2011 ] UEM-17

Unió Europea-25
UE-27 + [des de Gener de 2007 ] Bulgària, Romania
UE-28 + [1/07/2013]: Croacia
Països que queden fora de la Unió Europea.

Petits estats europeus, en la pràctica funcionant com a
membres: Mònaco, Andorra, Liechtenstein.
Suïssa, Noruega, Islàndia.
Quin és el futur de la Unió Europea? UE-28.
Una Europa a dues velocitats?

Nous candidats ¿Rússia? ¿Turquia, Geòrgia?...
4
La Unió Europea i la zona euro.
Fuente: Eurostat, http://epp.eurostat.ec.europa.eu/
Gran heterogeneïtat: PIB per càpita en PPPs (2012)

Mitjana EU-28 = 100
5
Espanya i la Comunitat Valenciana en el context
internacional.
Variable Any Comunitat Espanya Eurozona Estats Japó
Valenciana Units
Població 2010 0,501 46,0 329,0 310,0 127,6
(milions)
% PIB 2010 0,18 1,8 14,6 19,5 5,8
mundial
PIB per càpita 2010 26.847 29.830 32.671 46.860 33.885
(US$ PPA)
Distribució sectorial
del PIB (%)
Agricultura 1,9 2,6 1,9 1,1 1,4
Indústria i construcció 28,6 28,4 26,8 22,4 29,1
Serveis 69,4 69,0 71,3 76,5 69,5
Però, fixem-nos en el sector de la

construcció
Espanya (% PIB a preus corrents)
Anys Agric Indúst Constr Serveis
1960 22,6 31,5 5,3 40,6
1975 9,7 31,8 7,3 51,2
1985 6,4 26,5 5,6 61,5
1989 5,0 25,3 7,9 61,8
1994 5,0 21,4 7,9 65,4
2002 4,0 20,7 9,4 65,8
2007 2,9 18,0 12,2 66,8
6
País Valencià (% PIB a preus corrents)
Anys Agric Indúst Constr Serveis
1960 29,0 30,3 3,2 37,5
1975 9,0 32,5 8,0 50,5
1985 5,1 28,4 5,7 60,8
1989 4,2 27,3 7,8 61,8
1994 3,6 25,5 7,4 63,4
2002 2,9 24,3 9,4 63,3
2007 2,3 18,4 12,9 66,5

Altres indicadors de la posició espanyola en el context
internacional (FMI, ONU i WEF).
Rànquing segons el PIB total en PPA, 2010.
1.Estats Units; 2.Xina; 3.Japó; 4.Índia; 5.Alemanya; … 11.Mèxic;
12.Corea del Sud; 13.Espanya (1.37 bilions de US$); 14.Canadà;….
Rànquing segons el PIB per habitant en PPA, 2010.
1.Luxemburg (78.409$); 2.Qatar ; 3.Noruega; … 6.Estats Units; …
20.Regne Unit; … 28.Espanya (29.830 $/hab.); … .
Rànquing segons l’Índex de Desenvolupament Humà, 2011.
1.Noruega; 2.Austràlia; 3.Holanda; 4.Estats Units; … 19.Finlàndia;
23.Espanya; 24. Itàlia… .
Rànquing segons l’Índex de Competitivitat Global, 2012-13.
1.Suïssa; 2.Singapur; 3.Finlàndia ; 4.Suècia; 5.Holanda; …
10.Japó;… 20.Austràlia; … 35.Bahréin; 36.Espanya; 37. Kuwait… .
7
Tema 1.- CREIXEMENT ECONÒMIC I
CANVI ESTRUCTURAL

BIBLIOGRAFIA:

Espanya i les seues regions han aconseguit un fort
creixement de la seua renda per càpita en la segona
meitat del segle XX i primera dècada del segle actual (fins el
2007).
Acompanyat por profunds canvis estructurals (creixement
econòmic modern) i una profunda modernització institucional.
Trets del creixement econòmic espanyol :
1. Major creixement que la mitjana dels països comunitaris i d’altres
economies desenvolupades (tmaa del 3% en 1961-2011).
2. Perfil temporal de la renda per càpita similar a la dels països
comunitaris. Poden distingir-se les següents etapes:
• 1960-1973; 1974-1985; 1986-1990; 1991-1993; 1994-2007; 2008-
actualitat.
3. Els canvis en passar d’etapa, així com les fluctuacions en cada
període, són més pronunciats.
• Raons estadístiques i econòmico-polítiques.
8
Creixement del PIBpc de l’economia espanyola, 1961-2011.
12 1960-73
10 1974-85 1986-90 1994-07
8 2008-
1991-93
6 España
4
2 UE-15
0
-21961 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2011
-4
-6

AVANÇ d’alguns trets de la crisi 2008-actualitat
La crisi internacional iniciada en 2007 s’ha convertit en la major crisi
econòmica mundial des de la Gran Depressió de 1929.
L’impacte de la crisi en l’economia espanyola és substancialment
major a d’altres economies desenvolupades degut a:
Un model de creixement basat en l’ocupació.
Un pes important de la construcció, junt a una bombolla immobiliària
(més acusats en l’economia valenciana).
La dependència del finançament exterior i l’extraordinari nivell
d’endeutament acumulat (dificultats per a captar finançament).
El superàvit públic desapareix i es transforma en elevat dèficit
(11,1% en 2009; objectiu per a 2012 6,3% !!!).
L’impacte de la crisi sobre l’atur és molt superior a d’altres països
occidentals; 26% de taxa d’atur en 2012. A la CV, el 28%.
Els reptes pendents NO s’abordaren durant l’expansió.
9
La convergència real cap a la Unió Europea. 1960-2011.
110 Trieni crisi

1991-93
100 Convergència 100,3
Divergència UE-27
92,4
90 84,4
UEM
80
70 79,5
Convergència
60
1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2011
L’augment de la renda per càpita pot aconseguir-se per:

Un augment del percentatge de la població que realitza activitats
productives o ocupació per càpita.
L’increment de la productivitat del treball.
PIB PIB Ocupació

= ·
Població Ocupació Població
La taxa de variació de la renda per càpita pot aproximar-
se per la suma de les taxes de variació de l’ocupació per càpita
i de la productivitat del treball.
• • •
 PIB   PIB   Ocupació 
  =   +  
 Població   Ocupació   Població 
10
El creixement econòmic pot aconseguir-se indistintament per

les vies de l’ocupació i de la productivitat, o per les dues
alhora.
Existeixen límits demogràfics, culturals i socials a l’augment de la
taxa d’ocupació com a font de creixement econòmic.
En el curt i mitjà termini ambdues vies de creixement són
perfectament compatibles.
En el llarg termini, l’única forma de garantir el progrés
econòmic és augmentar la productivitat del treball.
Un tret del model de creixement espanyol des de 1985 fins 2007
és que ha estat fortament basat en l’ocupació, amb un escàs
creixement de la productivitat.
L’ocupació explica en aquesta etapa les tres quartes parts del
creixement econòmic... (amb la crisi de 2007, la productivitat torna a
créixer degut a la destrucció d’ocupació).
Creixement del PIBpc i de la productivitat
El PIBpc creix per Crisi 2007. El PIBpc cau i la

12 La productivitat
damunt de la productivitat creix per la
10 determina el
productivitat destrucció d’ocupació
creixement
8 menys qualificat
6 Productivitat
4
2
0
-21961 1965 1970 1975 1980 1985 1990 PIBpc1995 2000 2005 2011
-4
-6
11
Factors de creixement: comparació internacional

CANVI ESTRUCTURAL

2. El creixement econòmic i les seus fonts
productivitat: el model neoclàsssic
BIBLIOGRAFIA:
12
3. Determinants creixement productivitat…
El MODEL NEOCLÀSSIC DE CREIXEMENT explica el per què

de l’avanç de la productivitat del treball
El model neoclàssic pot explicar-se a tres nivells:
conceptual, analític i gràfic.
CONCEPTUALMENT, segons el model
neoclàssic, l’augment de la productivitat del treball es
deu a:
La INTENSIFICACIÓ DE CAPITAL: augment en la dotació de
capital físic i humà per treballador.
PROGRÉS TÈCNIC: millora en la utilització conjunta del treball i
el capital aplicats a la producció de bens i serveis o
Productivitat Total dels Factors (PTF).
Com a regularitat empírica, en el llarg termini el progrés
tècnic explica les 2/3 parts de l’avanç de la productivitat.
ANALÍTICAMENT, la formulació del model neoclàssic parteix

d’una funció de producció agregada:
Y = A F (K,H,L )
on Y és la producció, K i H el capital físic i
humà, respectivament, L el treball i A representa el nivell
tecnològic.
Baix rendiments constants a escala, pot lligar-se a la relació
bàsica del model neoclàssic de creixement:
y& = λ + α k& + β h&
on y és la productivitat del treball (Y/L), k i h les dotacions de
capital físic (K/L) i humà (H/L) per treballador, α y β les
participacions de les rendes del capital físic (EBE) i humà (rendes
salarials) en el valor afegit, i λ el progrés tècnic que mesura el
canvi en el nivell tecnològic.
13
Així, segons el model neoclàsssic, la taxa de creixement

de la productivitat del treball depén de:
el progrés tècnic, i
la taxa d’intensificació de capital.
En el model neoclàsic s’assumeix que el progrés tècnic és
exògen: la millora en el nivell tecnològic depén únicament
del pas del temps.
La relació bàsica del model neoclàssic de creixement pot
representar-se gràficament.
Tot assumint fixa la dotació de capital humà per treballador, la
relació entre la productivitat del treball i la dotació de capital
físic per treballador seria la representadaen el gràfic següent:
GRÀFICAMENT :
y=Y/L
y=f(k,t1)fijo h
2011: 56.000 €
B CB degut al progres tècnic
C y=f(k,t0)fijo h
2011: 23.000 €
DC degut a la intensificació de
D
A capital físic
k0 k1 k=K/L
1960: 38.000 € 2011: 150.000 €
(preus de 2005)
Economía Española y País Valenciano. Curso 2012-13 Grado ADE. Dispositiva 28
14
Contribució del capital físic i humà a l’increment de la

productivitat per treballador
Gràfic 4.- Contribució de l’augment del capital físic i humà a l’increment de la productivitat del treball en
Espanya. 1961-2011. (taxes de variacions anuals)
14
La caiguda de la taxa progrés
12 tècnic des de 1995 ha reduït el ritme
La reducció de l’ocupació
d’avanç de la productivitat (arriba a
10 amb la crisi eleva les taxes
ser negatiu).
8
d’avanç de la productivitat
del treball.
6
Productivitat
4
2 Contribució del capital
físic i humà
0
-21961 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2011
Font: Andrés Picazo, amb dades d’Eurostat
Productivitat del treball i PTF a Espanya (UEM=100)

Gràfic 5.- Productivitat a Espanya amb relació a la UEM. 1970-2011. (UEM = 100)
115
110
105 PTF (índexs base 100 en 1995)
100
95 Productivitat del treball
(nivells)
90
85
80
1
Font: Eurostat i Banc d’Espanya. Indicadors estructurals de l’economia espanyola i de la UE
El creixement de la PTF des del deceni de 1990 és prácticamente nul en

Espanya, tot mostrant un estancament en l’eficiència conjunta amb la que el
treball i el capital s’utilitzen per a produir bens i serveis.
15
Els canals pels que es materialitza la capitalització
(físic i humà) en l’economia espanyola són:
La necessitat d’introduir progrés tècnic incorporat als nous
mitjans de capital.
La inversió en educació i l’augment del nivell educatiu dels
treballadors.
L’encariment del treball respecte al capital físic.
La major importància d’activitats intensives en capital.
L’impuls de les infraestructures en les últimes dues dècades (fins
la crisi de 2007).
Les vies del progrés tècnic són:
El propi avanç en el capital físic i humà per ocupat.
L’avanç en el coneixement científic i la seua aplicació a l’esfera de
la producció de bens i serveis.
Un complex conjunt de factors d’ índole estructural i institucional
(obertura exterior, respecte a les lleis, estabilitat
macroeconòmica…).
3. Determinants creixement de la productivitat

Fonts del CREIXEMENT ECONÒMIC ESPANYOL: 1961-2011.
RENDA PER
CAPITA
3,0%
OCUPACIÓ PER
PRODUCTIVITAT DEL
CAPITA
TREBALL 3,0%
0,0%
INTENSIFICACIÓ DE PROGRÉS
CAPITAL TÈCNIC
Estalvi (Inversió) Esforç tecnològic (I+D)

Major nivell d’estudis Adquisició de tecnologia
Progrés tècnic Factors institucionals
Intensificació de capital
En l’etapa 1961-2011, conjuntament considerada, l’avanç en la productivitat

del treball ha substentat el creixement econòmic espanyol
16
Fonts del CREIXEMENT ECONÒMIC ESPANYOL: 1961-85 i
1986-2011.
RENDA PER CAPITA
1961-1985: 3,7 %
1986-2010: 2,3 %
PRODUCTIVITAT OCUPACIÓ PER

DEL TREBALL CAPITA
1961-1985: 4,9 % 1961-1985: -1,3 %
1986-2011: 1,1% 1986-2011: 1,2 %
INTENSIFICACIÓ DE
PROGRÉS TÈCNIC
CAPITAL
En l’etapa 1961-85, la font del creixement és la productivitat del treball, mentre

que, a partir de 1985, la creació d’ocupació ha contribuït decisivament al
creixement econòmic espanyol (fins la crisi de 2007)

Trets del CREIXEMENT ECONÒMIC VALENCIÀ.
L’economia valenciana comparteix els grans trets del creixement
econòmic espanyol i els seus determinants.
Algunes particularitats.
Major creixement de l’economia valenciana fins els noranta (4,3% de
mitjana anual front a 3,7% en 1964-93).
Major aportació en el cas valencià de l’ocupació al creixement de la
producció, en detriment de l’aportació de la productivitat.
Creixement similar de la productivitat, amb una contribució de la
intensificació de capital lleugerament superior en el cas valencià.
1964-1993 PIB Productivitat Ocupació

Espanya 3,7 4,2 (114%) -0,5 (-14%)
Comunitat Valenciana 4,3 4,2 (98%) 0,1 (2%)
1964-1993 Productivitat Intensificació Progrés tècnic

capital físic (PTF)
Espanya 4,2 1,3 (31%) 2,9 (69%)
Comunitat Valenciana 4,2 1,4 (33%) 2,8 (67%)
17
Trets del CREIXEMENT ECONÒMIC VALENCIÀ, EN ELS
DARRERS ANYS.
Algunes particularitats.
Des dels noranta fins la crisi de 2007, el creixement s’ha basat
exclusivament en l’augment de l’ocupació
La productivitat té una contribució negativa al creixement de
l’economia valenciana.
La crisi actual ha afectat en major mesura l’economia valenciana
en termes d’ocupació i producció.
El major creixement de la productivitat en la C.Valenciana es deu
fonamentalment a la gran destrucció d’ocupació de baixa qualitat.
Espanya 3,4 0,1 (3%) 3,3 (97%)

Comunitat Valenciana 3,3 -0,2 (-6%) 3,6 (106%)

España -1,3 2,3 (176%) -3,6 (-276%)
Comunidad Valenciana -2,4 2,9 (120%) -5,3 (-220%)
PIB per càpita en la Comunitat Valenciana

(Espanya=100). 2000-2011.
98%
96%
94%
92%
90%
88%
86%
84%
82%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
C.Valenciana 96.5% 96.6% 95.7% 94.3% 93.3% 92.3% 91.7% 90.5% 89.6% 88.4% 88.7% 88.1%
Com a conseqüència del menor creixement de la producció i, en

menor mesura, un major augment poblacional, el PIB per càpita
en la Comunitat Valenciana respecte a la mitjana espanyola no
ha deixat de caure en la última dècada.
18
La Comunitat Valenciana ocupa el lloc 12 entre les
regions espanyoles en funció del seu PIB per càpita
Amb un PIB per càpita de

20,287€ per habitant en 2011
(23,054€ en Espanya), la
Comunitat Valenciana sols
supera a
Ceuta, Canàries, Múrcia, Melill
a, Castella la Manxa, Andalusia
i Estremadura.

CANVI ESTRUCTURAL

2. El creixement econòmic i les seus fonts
BIBLIOGRAFIA:
19
Entre 1995 i la crisi de 2007, Espanya va aconseguir un
creixement econòmic certament notable.
Aquest creixement va permetre acostar la renda per càpita
espanyola a la mitjana de la Unió Europea.
Amb la crisi de 2007, es

produí, no obstant, una
nova divergència
respecte a Europa.

El creixement de la renda per càpita des de 1995 fins la crisi
actual es basà en un fort augment de l’ocupació.
L’augment de l’ocupació explicà las 3/4 parts del creixement.
Entre 1995 i 2009 les hores treballades per càpita creixeren un 19%;
fins la crisi es crearen quasi 6 milions de llocs de treball.
La incorporació de la
dona al mercat laboral
explicà bona part de
l’augment en la taxa de
participació.
H H E Pa Pet
=
Pob E Pa Pet Pob
20
Un problema del model espanyol i valencià de creixement des

de 1995 fou l’escàs avanç de la productivitat.
L’augment de la productivitat és una variable clau per al
progrés d’una societat i la millora en el nivell de vida i
benestar dels seus ciutadans.
Els avanços en la productivitat poden permetre:
Augmentar les rendes dels factors treball i capital (salaris i
beneficis) sense generar tensions inflacionistes.
Donat que aquests augments de rendes generen nous ingressos per a
l’Estat (IRPF, impostos sobre el capital), poden abordar-se projectes
col·lectius (infraestructures, educació, sanitat,…).
Moderar tensions inflacionistes o, àdhuc reduir els preus de
determinats bens i serveis
Millorar la competitivitat exterior de les economies.
L’evidència empírica de la relació entre la productivitat i la

renda per càpita d’un país es contundent.
21
Tot utilitzant una versió simplificada de la funció de
producció agregada del model neoclàssic de creixement:
Y = A F(K,L)
on Y és la producció, L i K el treball i el capital físic i A el nivell
tecnològic o productivitat total dels factors (PTF).
El nivell tecnològic o PTF és una mesura de l’eficiència amb la que
els factors productius treball i capital s’utilitzen per a obtindre bens i
serveis.
Així, la producció (Y) pot créixer per:

Un major ús dels factors treball (L) i capital (K), o bé,
Un augment de l’eficiència en la utilització conjunta de treball i
el capital per a produir bens i serveis o augment de la
productivitat total dels factors (PTF).

En l’etapa 1995-2007, en l’economia espanyola es produí un
descens de la PTF del 0.7% anual.
La totalitat de l’augment de la producció l’explicà el major ús de
treball i capital (va compensar la caiguda de la PTF).
Espanya és un dels pocs

països europeus en els que
es registrà una contribució
de la PTF al creixement
negativa.
22
La productivitat de l’economia espanyola respecte a la
Unió Europea no deixà de caure en l’etapa 1995-2007.
Únicament ha repuntat amb la crisi de 2007, degut a la destrucció
en España d’ocupació de baixa productivitat.
El major impacte de la crisi

sobre l’ocupació espanyola
també s’ha traduït en una
caiguda relativa de la
utilització laboral respecte a
la Unió Europea.

Els factors que expliquen la menor productivitat de
l’estructura productiva espanyola respecte a Europa són:
El major pes relatiu de sectors poc productius (construcció).
Però, sobretot, la menor productivitat relativa dins de cadascun dels
sectors productius.
El 55% del diferencial

espanyol de productivitat
respecte a la UE-15 es deu a
l’efecte contribució sector a
sector.
23
A mode de conclussió: la incapacitat mostrada per

l’economia espanyola i valenciana per a augmentar la
productivitat és un repte del model de creixement
espanyol i, més encara, del valencià.
En la mida que la productivitat no augmente, les economies
espanyola i valenciana reduiran llur capacitat per a proporcionar
als seus ciutadans prestacions socials (pensions, assistència
sanitària,...) i, en general, per a mantindre l’actual Estat del
Benestar.
Amb la crisi de 2008, la productivitat del treball comença a créixer
per la destrucció massiva d’ocupació de baixa qualificació.
AQUESTA NO ÉS, PERÒ, LA VIA PER A AUGMENTAR LA
PRODUCTIVITAT DEL TREBALL.
Algunes línies generals per a fomentar la productivitat i,

en general, el creixement de l’economia espanyola seran:
Flexibilitzar el funcionament de l’economia.
Fomentar la competència; reduir barreres d’entrada en els mercats.
Reduir la burocràcia i els processos administratius per a l’activitat
empresarial (facilitar la creació d’empreses).
Avançar cap a un mercat laboral més flexible i competitiu.
Adaptar el funcionament del mercat a la dinàmica econòmica.
Descentralitzar la negociació salarial, lligant els salaris a la productivitat.
Adequar el capital humà a les necessitats del mercat.
Reformes en el sistema educatiu. Bolonya?
Reforma de les polítiques actives d’ocupació.
Millorar l’activitat investigadora i innovadora.
Foment de la excel·lència; augment i millor gestió de la despesa en
I+D+i; sobretot. de la i (innovació).
24
CANVI ESTRUCTURAL

BIBLIOGRAFIA:
El concepte de creixement econòmic modern implica un

increment sostingut de la renda per càpita en el llarg
termini, acompanyat de transformacions estructurals.
El creixement registrat per l’economia espanyola i valenciana
des dels anys sisanta ha estat acompanyat per profundes
transformacions estructurals:
1. Canvis en l’estructura productiva.
2. Major importància de les Administracions Públiques.
3. Major equitat en la distribució de la renda.
4. Obertura a l’exterior.
Aquestes transformacions o bé han afavorit el creixement

econòmic o han millorat la distribució de la renda (distribució
més equitativa).
25
Canvis en l’estructura productiva ESPANYOLA, 1964-
2011.
OCUPACIÓ
El canvi en l’estructura
productiva ha afavorit el
creixement perquè la
productivitat és major en la
indústria que la agricultura
(retardada). Quan
l’agricultura es modernitza
augmenta la seua
productivitat.
PRODUCCIÓ
L’estructura productiva en la Comunitat
Valenciana , 2011.
Els grans trets de l’estructura de la producció en la Comunitat Valenciana

són similars al conjunt espanyol. En l’ocupació, destacaria un pes
lleugerament major de la indústria (menor productivitat de la indústria
valenciana) i més elevat de la agricultura (més productiva).
26
Transformacions estructurals, comparació internacional.
Quadro 1.— Creixement i canvi en l’ocupació de la població. Comparació internacional, 1960-

2010 (distribució percentual de l’ocupació entre activitats productives)
Indústria, energia i
Agricultura i pesca Serveis
Països construcció
1960 1985 2010 1960 1985 2010 1960 1985 2010
UE-25 4,8 27,4 67,8
UE-12 22,6 8,2 3,6 39,5 34,5 27,9 37,9 56,8 68,5
Alemanya 14,0 4,6 2,3 47,0 41,0 29,8 39,0 54,4 67,8
Espanya 38,7 18,3 4,4 30,3 34,1 26,1 31,7 49,9 69,5
França 23,2 7,6 2,6 38,4 32,0 20,7 38,4 60,4 76,7
Grècia 57,1 28,9 11,7 17,4 27,4 21,1 25,5 43,7 67,2
Itàlia 32,6 13,6 3,8 33,9 35,9 29,7 33,5 50,5 66,5
Irlanda 37,2 16,3 5,3 23,7 29,0 22,1 39,1 54,7 72,6
Portugal 43,9 18,6 11,8 31,3 34,2 28,5 24,8 44,4 59,7
Regne Unit 4,7 2,3 1,1 47,7 34,8 20,3 47,6 62,9 78,6
Estats Units 8,4 3,1 1,5 33,4 26,9 19,8 58,1 70,0 78,7
Japó 39,5 8,4 4,2 28,5 34,6 26,9 41,3 56,4 68,9
Fuentes: Elaborado con datos de la OCDE.
Major importància de les Administracions Públiques
L’augment en el pes del sector públic permet una millora en la
distribució de la renda (personal, espacial i funcional). En 1960,
el pes de la despesa pública sobre el PIB era del 14,8% i en 2011 és
del 45,1% (augmenta en èpoques de crisi).
A més, hi ha hagut una transferència a les CCAA dels serveis típics
de l’Estat del Benestar: sanitat, educació, serveis socials...
La evidència mostra que la despesa pública té un impacte mixt
sobre el creixement econòmic.
La despesa pública en infraestructures (transport,
comunicacions, educació, sanitat) afavoreix l’augment de la
productivitat del sector privat.
Les transferències socials (pensions, prestacions per
desocupació) incentiven el consum en lloc de la inversió, però
acompleixen, no obstant, una funció social i d’equitat.
L’excessiva regulació pública d’alguns mercats (treball,
serveis,…) ha ralentitzat, en ocasions, el creixement.
27
Major equitat en la distribució de la renda en les seues
tres vessants, personal, funcional i espacial.
Des de 1960, s’ha registrat en Espanya una tendència cap a
una distribució personal de la renda més equitativa
En les últimes dues dècades les millores en l’equitat de la
distribució personal són, tanmateix, no gaire significatives; àdhuc
des de la crisi es registra un empitjorament.
S’han reduït, també, les diferències en el nivell de vida entre
les distintes regions espanyoles, mesurat en termes de PIB
per habitant (distribució espacial de la renda).
En la distribució funcional, s’ha produït un augment de la
proporció de les rendes que remunera el factor treball.
La qual cosa s’ha degut a l’augment en el nivell d’assalarització
que acompanya al creixement econòmic.
En els últims anys s’ha registrat, no obstant, un descens del pes
de les rendes del treball.
L’obertura a l’exterior de l’economia espanyola des de l’any

1959 ha estat un destacat factor de creixement.
A mitjans de 1960 el coeficient d’obertura externa era del 15% i
molt inferior a altres països europeus; en 2011 és similar.
L’obertura a l’exterior ha permès aprofitar els avantatges
comparatius i millorar l’eficiència i la productivitat.
L’obertura afavoreix l’especialització productiva, augmenta la
grandària dels mercats, i incrementa la competència.
L’obertura exterior fou particularment important per al
desenvolupament del sector industrial (importació de
tecnologia; inversió directa estrangera).
La integració en Europa ha afavorit el creixement a
l’homologar les polítiques macroeconòmiques (UEM) i,
permetre liberalitzar i flexibilitzar els mercats (àmbit
microeconòmic).
28

Tema 1 Economia Espanyola I Del P. Valencia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 1 Economia Espanyola I Del P. Valencia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tema 1.

1. Introducció: perspectiva històrica

1. Introducció: perspectiva històrica

PIB real per càpita (% increment sobre any anterior )

The Economist 12 de Gener 2013

1. Introducció: perspectiva històrica

PIB real per càpita (milers $ de 1990 )

The Economist 12 de Gener 2013

L’origen d’aquest procés de creixement econòmic modern es

No tots els països desenvolupats s’incorporen al mateix temps

1. Introducció: perspectiva històrica

La formació de la Unió Europea: UE-25.

1. Introducció: perspectiva històrica

Països que queden fora de la Unió Europea.

Quin és el futur de la Unió Europea? UE-28.

Una Europa a dues velocitats?

1. Introducció: perspectiva històrica

Fuente: Eurostat, http://epp.eurostat.ec.europa.eu/

Gran heterogeneïtat: PIB per càpita en PPPs (2012)

Serveis 69,4 69,0 71,3 76,5 69,5

Però, fixem-nos en el sector de la

Espanya (% PIB a preus corrents)

Anys Agric Indúst Constr Serveis

1960 22,6 31,5 5,3 40,6

1975 9,7 31,8 7,3 51,2

1985 6,4 26,5 5,6 61,5

1989 5,0 25,3 7,9 61,8

1994 5,0 21,4 7,9 65,4

2002 4,0 20,7 9,4 65,8

2007 2,9 18,0 12,2 66,8

1. Introducció: perspectiva històrica

1. Introducció: perspectiva històrica

2. El creixement econòmic i les seues fonts

Creixement del PIBpc de l’economia espanyola, 1961-2011.

2. El creixement econòmic i les seues fonts

La convergència real cap a la Unió Europea. 1960-2011.

110 Trieni crisi

2. El creixement econòmic i les seues fonts

L’augment de la renda per càpita pot aconseguir-se per:

PIB PIB Ocupació

El creixement econòmic pot aconseguir-se indistintament per

2. El creixement econòmic i les seues fonts

Creixement del PIBpc i de la productivitat

El PIBpc creix per Crisi 2007. El PIBpc cau i la

Tema 1.- CREIXEMENT ECONÒMIC I

1. Introducció: perspectiva històrica

El MODEL NEOCLÀSSIC DE CREIXEMENT explica el per què

3. Determinants creixement productivitat…

ANALÍTICAMENT, la formulació del model neoclàssic parteix

Així, segons el model neoclàsssic, la taxa de creixement

3. Determinants creixement productivitat…

Economía Española y País Valenciano. Curso 2012-13 Grado ADE. Dispositiva 28

Contribució del capital físic i humà a l’increment de la

Font: Andrés Picazo, amb dades d’Eurostat

3. Determinants creixement productivitat…

Productivitat del treball i PTF a Espanya (UEM=100)

Font: Eurostat i Banc d’Espanya. Indicadors estructurals de l’economia espanyola i de la UE

El creixement de la PTF des del deceni de 1990 és prácticamente nul en

3. Determinants creixement de la productivitat

Estalvi (Inversió) Esforç tecnològic (I+D)

En l’etapa 1961-2011, conjuntament considerada, l’avanç en la productivitat

PRODUCTIVITAT OCUPACIÓ PER

En l’etapa 1961-85, la font del creixement és la productivitat del treball, mentre