You are on page 1of 18

GENERAL D’ESTUDIS

TEST CONSTITUCIONAL 100/01

1. Quina d’aquestes afirmacions és falsa:


a) Espanya éé s un Estat social
b) Espanya és un Estat dé drét
c) La sobirania résidéix én él poblé
d) Espanya éé s un éstat fédéral

2. L’Estat que ocupa una posició intermèdia entre l’estat federal i l’estat
unitari és el:
a) Libéral
b) Monaà rquic
c) Républicaà
d) Autonoà mic

3. Arbitrar i moderar el funcionament regular de les institucions és funció


de:
a) Présidént dél govérn
b) Présidént dé lés corts
c) Présidént dél Tribunal Constitucional
d) Cap dé l’Estat

4. El procediment d’ hàbeas corpus a la Constitució es refereix:


a) A la présoé provisional
b) A la déténcioé il·légal
c) A la déténcioé prévéntiva
d) A cap déls antériors

5. La tortura i les penes o tractes inhumans o degradants, contra quin dret


fonamental atempten?
a) Contra él drét a la llibértat i ségurétat
b) Contra él drét a la vida
c) Contra él honor, la dignitat i la intimitat
d) Contra la llibértat d’éxpréssioé

6. El secret de les comunicacions com a dret fonamental de caràcter


constitucional pot trencar-se per:
a) Résolucioé administrativa
b) Disposicioé d’una lléi pénal
c) Résolucioé judicial
d) Un réglamént dé lés Corts

1
GENERAL D’ESTUDIS

7. La constitució espanyola del 1978 es fonamenta:


a) En la indissolublé unitat dé la nacioé éspanyola
b) En l’autonomia dé lés nacionalitat i régions
c) En la monarquia parlaméntaria
d) En l’Estat social i démocraà tic dé drét

8. La participació política dels espanyols s’instrumenta fonamentalment a


través de:
a) La famíélia
b) Els sindicats dé tréballadors
c) Els partits políétics
d) Els municipis i lés províénciés

9. Per la forma en què va ésser elaborada es diu que la Constitució és:


a) Ríégida
b) Démocraà tica
c) Consénsuada
d) Popular

10. Assenyaleu quin d’aquests principis no garanteix la Constitució en el


seu article 9.3:
a) Légalitat
b) Rétroactivitat dé lés normés
c) La ségurétat juríédica
d) La jérarquia normativa

11. La forma política de l’estat espanyol és:


a) La monarquia présidéncialista
b) La démocraà cia parlaméntaria
c) La monarquia parlaméntaria
d) La démocraà cia popular

12. Les relacions entre el Govern i les Corts es regula a la Constitució:


a) En él tíétol III
b) En él tíétol II
c) En él tíétol V
d) En él tíétol IV

2
GENERAL D’ESTUDIS

13. El recurs d’empara pot formular-se per a la defensa de :


a) Els dréts i llibértats réconéguts én él tíétol I
b) Tots éls dréts fonaméntals réconéguts a la Constitucioé
c) Els dréts réconéguts a la séccioé I dél capíétol II dél Tíétol I, méé s él drét a l’objéccioé
dé consciéà ncia
d) Noméé s pér a la défénsa déls dréts individuals i políétics, no pér als dé caraà ctér
social

14. La força normativa de la Constitució comença:


a) Al préaà mbul
b) Tíétol primér
c) Tíétol ségon
d) Part dogmaà tica

15. En un Estat democràtic, quin és el concepte de Constitució?


a) Una lléi dél matéix rang qué lés altrés
b) Una norma consuétudinaà ria tradicional
c) Font dél drét
d) La norma fonaméntal

16. En relació amb les nacionalitats i regions la Constitució garanteix:


a) El séu drét a l’autonomia
b) El drét a l’autonomia i la solidaritat éntré totés éllés
c) La solidaritat
d) L’autonomia dé lés nacionalitat i la solidaritat dé lés régions

17. Qui exerceix la potestat legislativa de l’Estat?


a) El Réi
b) El Conséll dé Ministrés
c) Els tribunals dé justíécia
d) Lés Corts

18. La justícia emana del poble i és administrada en nom del rei pels
jutges i magistrats:
a) Indépéndénts, inamoviblés i irrésponsablés
b) Indépéndénts, amoviblés i résponsablés
c) Indépéndénts, inamoviblés i résponsablés
d) Dépéndénts én tot cas

3
GENERAL D’ESTUDIS

19. El Senat és constitucionalment una cambra de representació:


a) Jurisdiccional
b) Térritorial
c) Indétérminada
d) Mixta

20. Segons la Constitució, no té iniciativa de la reforma constitucional:


a) El Govérn
b) El poblé
c) El Congréé s
d) Lés C. Autoà només

21. El Tribunal constitucional depèn:


a) Dél Conséll Général dél Podér Judicial
b) Dé lés Corts Générals
c) Es l’alt comissionat dé lés Corts
d) No téé dépéndéà ncia dé ningué , éé s indépéndént

22. S’aprovaran per llei orgànica:


a) Els préssupostos générals dé l’éstat
b) Els Estatuts d’autonomia
c) El noménamént déls ministrés
d) Lés lléis dé basés

23. Qui és l’intèrpret suprem de la Constitució?


a) Lés Corts
b) El Tribunal Constitucional
c) El Conséll Général dél Podér Judicial
d) El poblé sobiraà

24. El Congrés i el Senat, exerceixen la potestat legislativa de la mateixa


forma?
a) Si, ambdoé s ténén lés matéixés funcions
b) No, él Sénat no téé funcions législativés
c) No, él Congréé s téé prépondéraà ncia én matéà ria législativa
d) No, él Sénat téé méé s prérrogativés

25. El Rei proposa el candidat a President del Govern al Congrés, a


través de:
a) El présidént dél govérn én funcions
b) El présidént dé lés Corts
c) El présidént dél Congréé s
d) El proposa diréctamént

4
GENERAL D’ESTUDIS

26. Els jutges i magistrats són, segons la Constitució:


a) Dépéndénts jéraà rquicamént
b) Inamoviblés
c) Arbitraris
d) Uns afortunats

27. El títol de la Constitució que es refereix al Poder legislatiu


s’anomena:
a) Dél podér Législatiu
b) Dé l’élaboracioé dé lés lléis
c) Dél Congréé s i dél Sénat
d) Dé lés Corts Générals

28. A quin títol de la Constitució és regulat el Tribunal Constitucional:


a) Tíétol Préliminar
b) Tíétol Primér
c) Tíétol Siséà
d) Tíétol Novéà

29. Quin recurs cap contra les sentències del Tribunal Constitucional?:
a) Cassacioé
b) Révisioé
c) Empara
d) No hi ha cap récurs

30. Quina funció no correspon al Tribunal Constitucional:


a) Récurs d’inconstitucionalitat
b) Récurs dé révisioé
c) Récurs d’émpara
d) Quü éstioé d’inconstitucionalitat

31. Quin valor tenen les sentències del T. Constitucional:


a) Valor dé lléi orgaà nica
b) Valor dé lléi
c) Valor dé cosa préjutjada
d) Valor dé cosa jutjada

32. Una persona jurídica pot?


a) Posar un récurs d’émpara
b) Posar un récurs d’inconstitucionalitat

5
GENERAL D’ESTUDIS

c) Démanar la promulgacioé d’una lléi


d) Tot ho pot sol·licitar

33. Qui pot inhabilitar al Rei?


a) Ningué
b) El Tribunal Suprém
c) Lés Corts
d) El govérn a péticioé dé lés Corts Générals

34. Quina d’aquestes no és funció del Rei:


a) Comandamént suprém dé lés forcés armadés
b) Acréditar ambaixadors éstrangérs
c) Noménar éls mémbrés dél conséll dé ministrés
d) Arbitrar i modérar él funcionamént dél Tribunal Constitucional

35. El Rei respon políticament dels seus actes davant de:


a) Congréé s
b) Corts
c) Es irrésponsablé políéticamént
d) El Tribunal Constitucional

36. Pot el Rei presidir el Consell de Ministres?


a) En cap cas
b) Si, sémpré
c) Si, péroà noméé s qué no hi sigui él présidént dél govérn
d) Si, péroà noméé s a péticioé dél présidént dél govérn i quan éll ho crégui oportué

37. Les despeses de la casa reial van a càrrec de:


a) El Préssupostos générals dé l’éstat
b) La proà pia famíélia réial
c) Un impost éspécial éstablért pér E.R.C
d) No hi ha préssupost

38. El principi de legalitat és un mecanisme jurídic-técnic de:


a) Estat social
b) Estat démocraà tic
c) Estat dé drét
d) Estat libéral

39. La funció del Rei a Espanya és:


a) Govérnar

6
GENERAL D’ESTUDIS

b) Régnar
c) Législar
d) Cap dé lés antériors

40. El recurs d’inconstitucionalitat va dirigit contra:


a) Tot alloà qué sigui inconstitucional
b) Tota norma inconstitucional
c) Tota lléi i norma amb força dé lléi qué sigui inconstitucional
d) Tota lléi orgaà nica inconstitucional

41. Quina d’aquestes no és una incompatibilitat del càrrec de magistrat


del T.Constitucional:
a) Mandat répréséntatiu
b) Diréctiu dé sindicat
c) Militant dé partit políétic
d) Diréctor Général

42. Els recursos previs al recurs d’empara són:


a) Préférénts i sumaris
b) Davant él défénsor dél poblé
c) Gratuíüts
d) Compétéà ncia dé l’audiéà ncia nacional

43. La qüestió d’inconstitucionalitat la formulen:


a) El govérn
b) El Défénsor dél poblé
c) 50 diputats
d) Jutgés o magistrats

44. El President del T.Constitucional és a la vegada:


a) Présidént dél CGPJ
b) Magistrat dél T.Suprém
c) Magistrat dé l’audiéà ncia nacional
d) Cap résposta éé s cérta

45. Qui proposa al rei el president del T. Constitucional pel seu


nomenament:
a) Els propis mémbrés
b) Lés Corts
c) El T. Suprém
d) El Govérn

7
GENERAL D’ESTUDIS

46. La doctrina sol separar el contingut d’un text constitucional en dos


parts
a) Priméra i ségona
b) Dogmaà tica i orgaà nica
c) Téoà rica i praà ctica
d) Dogmaà tica i pragmaà tica

47. Al Títol Preliminar de la Constitució


a) Es conténén alguns déls articlés méé s importants dé la Constitucioé
b) Es référéixén éls précéptés qué conténén éls dréts fonaméntals i llibértats
pué bliqués
c) Es conténén éls articlés qué définéixén la composicioé i funcionamént déls oà rgans
constitucionals dé l’Estat
d) Es référéix l’organitzacioé térritorial dé l’Estat

48. Completi aquesta frase: “Espanya es constitueix en un Estat


a) Social i démocraà tic dé Drét
b) Llibéral i démocraà tic dé Drét
c) Plural i démocraà tic dé Drét
d) Nacional i démocraà tic dé Drét

49. Segons la CE, d’on emanen els poders de l’Estat?


a) Dé la monarquia
b) Dé lés Cortés Généralés
c) Dél poblé éspanyol
d) Déls podérs pué blics éspanyols

50. Les banderes de les Comunitats Autònomes, segons la CE


a) S’utilitzaran conjuntamént amb l’éspanyola én éls édificis pué blics i actés oficials
b) S’utilitzaran indistintamént amb l’éspanyola én éls édificis pué blics i actés oficials
c) Noméé s s’utilitzaran én actés oficials
d) S’utilitzaran én actés pué blics amb l’éspanyola i én éls édificis autonoà mics noméé s
hi hauraà la bandéra autonoà mica

51. En relació a la llengua castellana, diu la Constitució que els


espanyols
a) Ténén él drét d’usar-la
b) Ténén l’obligacioé d’usar-la
c) Ténén él drét dé conéà ixér-la
d) Ténén él drét i él déuré dé conéà ixér-la

52. Els partits polítics, segons la CE


a) Expréssén él pluralismé políétic
b) Concorrén a la formacioé i a la maniféstacioé dé la voluntat popular

8
GENERAL D’ESTUDIS

c) Soé n instrumént fonamént pér a la participacioé políética


d) Totés soé n cértés

53. A què estan subjectes els ciutadans i els poders públics de l’Estat?
a) Als intéréssos dél propi Estat
b) A la constitucioé i a la résta dé l’ordénamént juríédic
c) Noméé s a la lléi ordinaà ria
d) A qualsévol lléi, fins i tot éstrangéra, si aquésta éé s accéptada pér lés Cortés
Généralés

54. Un d’aquests principis queda garantit per la Constitució


a) Irrétroactivitat dé totés lés normés
b) Prohibicioé dé fér normés juríédiqués pél Govérn
c) Ségurétat juríédica
d) Totés son cértés

55. La Constitució, a l’article 10 reconeix que els drets fonamentals


a) Son créats pér l’Estat én contémplacioé a la dignitat dé totés lés pérsonés
b) Noméé s séran réconéguts pér l’Estat én rélacioé a pérsonés dé nacionalitat
éspanyola
c) Soé n fonamént dé l’ordré políétic i dé la pau social
d) Existéixén én totés lés nacions démocraà tiqués

56. El dret de sufragi a Espanya és


a) Univérsal, lliuré, dirécté i cénsal
b) Lliuré, univérsal, sécrét i répréséntatiu
c) Réstringit, igual, dirécté i lliuré
d) Univérsal, lliuré, igual, dirécté i sécrét

57. La CE no garanteix el dret a


a) La intimitat pérsonal
b) Familiar
c) L’honor
d) Tots élls soé n garantits

58. Si manca el consentiment del titular o no hi ha resolució judicial,


l’entrada I perquisició (entrada y registro) en un domicili particular es pot
fer
a) En qualsévol circumstaà ncia, si él délicté qué és pérséguéix éé s gréu
b) Noméé s si és tracta dé délicté flagrant
c) Si és tracta d’un délicté gréu contra lés pérsonés
d) Si és tracta d’un délicté gréu contra éls intéréssos générals d’Espanya

59. Està prohibit el dret d’associació d’aquelles entitats, grups o


associacions

9
GENERAL D’ESTUDIS

a) Sécrétés
b) Paramilitars
c) Qué pérséguéixén finalitats il·líécités
d) Totés son cértés

60. El dret de sindicació implica


a) Qué un tréballador pot afiliar-sé o no afiliar-sé a un sindicat
b) Qué un tréballador pot éxécutar accions rélativés la drét dé vaga, si éstaà afiliat a
un sindicat
c) Qué un tréballador pot élégir lliurémént éls séus répréséntants sindicals, si éstaà
afiliat a un sindicat
d) Qué un tréballador nécéssita éstar afiliat a un sindicat pér podér obténir éls
bénéficis dérivats dé lés accions sindicals

61. L’article 33 CE fa referència a l’expropiació d’un be privat implica


necessàriament dos circumstàncies bàsiques: causa justificada d’utilitat
publica o interès social i
a) Solidaritat én la géstioé dél bé éxpropiat
b) Indémnitzacioé éconoà mica pél bé éxpropiat
c) Répartimént dél bé éntré éls intéréssats qué acréditin un drét légíétim
d) Totés son falsés

62. El primer dels articles del Capítol Ill del Títol I assenyala que “els
poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de
a) Poblé éspanyol
b) L’Estat éspanyol
c) La famíélia
d) L’ordré pué blic

63. Els drets fonamentals i les llibertats publiques referides a la


Constitució vinculen tots els poders públics a través de quin mecanisme
normatiu podrà regular-se els exercici d’aquests drets I Llibertats?
a) A travéé s d’una lléi
b) A travéé s d’una lléi orgaà nica
c) A travéé s d’un réglamént
d) A travéé s d’una lléi dé basés

64. Una persona que creu que ha estat privat de La seva Llibertat
arbitràriament pot, entre altres mesures
a) Acudir a un tribunal ordinari pér dénunciar aquésta situacioé
b) Acudir al Tribunal Constitucional pér intérposar un récurs d’inconstitucionalitat
c) Acudir davant él Tribunal Suprém pér dénunciar la situacioé
d) Intérposar récurs d’émpara davant qualsévol tribunal o jutjat

10
GENERAL D’ESTUDIS

65. Una d’aquestes frases és certa


a) L’actuacioé dé qualsévol administracioé publica ha dé réspéctar éls dréts i llibértat
réconéguts al Capíétol II dél Tíétol I dé la constitucioé
b) L’objéccioé dé consciéà ncia no éstaà régulada a la constitucioé
c) El drét a la propiétat privada éé s un drét absolut, no pot éé ssér limitat
d) El drét a la llibértat éé s absolutamént contraposat al drét a la ségurétat

66. Els principis rectors de la política social i econòmica


a) Son la part fonaméntal dél Tíétol I dé la constitucioé
b) Estan régulats a la constitucioé dé manéra résidual, sénsé qué puguin ténir una
véritablé éficaà cia
c) Noméé s podran sér al·légat davant la jurisdiccioé ordinaà ria
d) Totés son falsés

67. Segons la CE, les forces armades tenen corn a missió


a) Garantir la indépéndéà ncia d’Espanya
b) Garantir la intégritat térritorial dé l’Estat
c) Garantir la sobirania i indépéndéà ncia d’Espanya
d) Garantir la sobirania, indépéndéà ncia i intégritat térritorial d’Espanya

68. El recurs d’inconstitucionalitat es planteja davant


a) Tribunals ordinaris
b) Tribunal Constitucional
c) Tribunal Suprém
d) Audiéà ncia Provincial

69. Es possible suspendre algun dret fonamental o llibertats publiques


de les referides per la CE?
a) No, sota cap circumstancia
b) Si, si és déclara l’éstat dé sétgé
c) Si, dé totés, si aixíé ho aprovén lés Cortés Généralés
d) Si, én détérminadés circumstaà nciés és podén suspéndré alguns dréts i llibértats

70. Un d’aquests drets es pot suspendre


a) Ensényamént
b) Llibértat
c) Intégritat fíésica i psíéquica
d) Tots podén éé ssér suspésos én détérminadés condicions éxcépcionals

11
GENERAL D’ESTUDIS

71. Qui declara l’estat de setge?


a) El Govérn
b) Lés Cortés Générals
c) El Réi
d) El Congréé s déls Diputats

72. Quin d’aquests drets fonamentals resta suspès un cop declarat


l’estat d’alarma?
a) Vaga
b) Sindicacioé
c) Inviolabilitat dél domicili
d) Cap

73. El dret de tota persona detinguda de ser informada immediatament


I de manera comprensible dels seus drets i de les raons de la seva detenció
a) Es pot suspéndré si éstaà déclarat l’éstat d’alarma
b) Es pot suspéndré si ésta déclarat l’éstat d’éxcépcioé
c) Es pot suspéndré si éstaà déclarat l’éstat dé sétgé
d) No pot éé ssér suspéà s

74. Una d’aquestes frases és certa


a) El Tribunal Constitucional éé s l’oà rgan políétic méé s important dé l’Estat Espanyol
b) Es l’intéà rprét suprém dé la constitucioé
c) Estaà conformat pér jutgés proféssionals, élégits d’éntré la carréra judicial
d) Pot énténdré dé qualsévol assumpté judicial, tant administratiu, laboral,
mércantil, civil o pénal

75. Quants membres conformen el Tribunal Constitucional?


a) 10
b) 8
c) 12
d) 20

76. Un membre del Tribunal Constitucional pot desenvolupar la seva


feina durant
a) 8 anys
b) 4 anys
c) 6 anys
d) 9 anys

12
GENERAL D’ESTUDIS

77. El Tribunal Constitucional


a) Pot funcionar én Plé i Comissions
b) Pot funcionar én Plé, Comissions i Salés Conjuntés
c) Pot funcionar én Plé, Salés i Séccions
d) Pot funcionar én Plé i Salés

78. El Rei d’Espanya és


a) El Cap dél Govérn d’Espanya
b) El Cap dé l’Estat
c) El Cap dé la Présidéà ncia dél Govérn
d) El maà xim répréséntant dé la sobirania popular

79. Si no hagués cap persona a que correspongués La Regència, aquesta


serà nomenada per
a) El Présidént dél Congrés déls Diputats
b) El Présidént dél Sénat
c) Lés Cortés Généralés
d) El Présidént dél Govérn

80. En quin article de la Constitució s’estableix el paper o càrrec del Rei


a l’Estat Espanyol ?
a) 56
b) 57
c) 55
d) 59

81. Completeu “En relació a la successió reial serà preferent .....


a) La líénia
b) El grau
c) El séxé
d) L’édat

82. Una de les següents funcions no és una funció del Rei


a) Proposar la candidat a Présidént dél Govérn
b) Comandamént suprém dé lés Forcés Armadés
c) La convocatoà ria dél Conséll dé Ministrés
d) L’éxércici dél drét dé graà cia

83. Per a fer la pau, el Rei ha de comptar amb ’autorització de

13
GENERAL D’ESTUDIS

a) Lés Cortés Généralés


b) El Congréso dé los Diputados
c) El Govérn
d) El Présidént dél Govérn

84. Per a exercir La Regència caldrà


a) Essér éspanyol i no havér éstat procéssat o condémnat
b) Essér éspanyol i major d’édat
c) Essér éspanyol i déscéndént dirécté dé la Famíélia Réial
d) Essér déscéndént dirécté dé la Famíélia Réial

85. El Rei, en relació als membres del Govern


a) Els désigna, dé proà pia autoritat
b) Pot sotmétré éls noménaménts a réprovacioé
c) Els céssa, a proposta dél Présidént dél Govérn
d) Tot éé s fals

86. Completi aquesta frase: “Les persones que, tenint dret a La successió
al tron, contraguessin matrimoni contra la prohibició expressa del Rei i de
les Corts Generals...
a) Réstaran éxclosés dé la succéssioé a La Corona cués matéixés
b) Réstaran éxclosés dé la succéssioé a la Corona éllés matéixés, llévat qué una lléi
dé lés Corts Générals dispénsi cl matrimoni
c) Réstaran éxclosés dé la succéssioé a la Corona éllés matéixés i éls séus
déscéndénts
d) Réstaran éxclosés dé la succéssioé a la Corona, llévat disposicioé légal én contra i
sémpré qué él Govérn autoritzi amb postérioritat él vinclé matrimonial

87. Només una d’aquestes és una funció del Rei


a) Sancionar i promulgar lés lléis
b) Convocar i dissoldré lés Cortés Généralés i convocar éléccions
c) Acréditar ambaixadors i altrés répréséntants diplomaà tics
d) Totés son funcions dél Réi, ségons la constitucioé

88. El primer dels períodes de sessions anuals de les Cortes Generales


és de
a) Génér a juny
b) Fébrér a juny
c) Sétémbré a désémbré
d) Sétémbré a novémbré

89. Les Corts Generals son formades pel Congres dels Diputats i el Senat
i

14
GENERAL D’ESTUDIS

a) Exércéixén la sobirania popular


b) Répréséntén la voluntat políética dé l’Estat
c) Controlén la potéstat législativa dél Govérn
d) Répréséntén él poblé éspanyol

90. Un diputat només pot ésser detingut


a) En cas dé délicté molt gréu
b) En cas dé délicté gréu contra lés pérsonés
c) En cas dé délicté flagrant
d) En cas dé délicté contra éls intéréssos dé l’Estat

91. Quin és exactament el sistema electoral que regeix a Espanya en


relació a les eleccions generals?
a) Proporcional
b) Proporcional corrégit pér íéndéx dé majoriés qualificadés
c) Proporcional corrégit pér l’anoménada Lléi d’Hont
d) Majoritari corrégit pér l’anoménada Lléi d’Hont

92. Quan es parla de “la inviolabilitat” dels diputats i senadors, es vol


referir
a) La no éxigéà ncia dé résponsabilitat juríédica pér lés opinions qué puguin
maniféstar én l’éxércici dé lés sévés funcions parlaméntariés
b) La protéccioé dé la qué gaudéixén énfront qualsévol forma dé déténcioé , llévat dé
casos éxcépcionals
c) Qué pél séu procéssamént éé s éxigiblé autoritzacioé préà via dé la Cambra a la qual
pértanyi
d) Totés son cértés

93. Segons la Constitució, són un instrument fonamental per a la


participació política:
a) Els mitjans dé comunicacioé
b) Els sindicats i lés agrupacions émprésarials
c) Els municipis i lés províénciés
d) Els partits políétics

94. Assenyaleu quina de les següents afirmacions està més d’acord amb
la naturalesa jurídica del T.Constitucional?
a) EÉ s un alt oà rgan dé l’administracioé qué controla la corrécta aplicacioé dé la
constitucioé

15
GENERAL D’ESTUDIS

b) EÉ s una institucioé qué arbitra i modéra él funcionamént régular dé lés altrés


institucions
c) EÉ s l’oà rgan dél podér judicial éncarrégat dé controlar la corrécta aplicacioé dé lés
lléis i én éspécial dé la C.E
d) EÉ s un oà rgan indépéndént déls altrés podérs constitucionals, qué actua com a
suprém intéà rprét dé la Constitucioé

95. Quin sentit té el refrendament dels actes dictats pel Rei?


a) Evitar qué él Réi préngui tot sol algunés décisions fonaméntals pér al corrécté
funcionamént dé lés institucions
b) Traslladar la résponsabilitat políética déls actés dél Réi a altrés institucions
políétiqués
c) Procurar la maà xima adhésioé popular a détérminadés décisions qué adopta él Réi
d) Pérmétré qué él Govérn i lés Corts controlin l’actuacioé réial

96. Quin d’aquests òrgans no gaudeix d’iniciativa legislativa?


a) El Défénsor dél Poblé
b) Lés Assémbléés législativés dé lés C.A
c) El poblé
d) El Congréé s déls diputats

97. Quins són els valors superiors de l’ordenament jurídic?


a) La llibértat, la igualtat i la justíécia
b) La llibértat, la justíécia i la légalitat
c) La llibértat, la igualtat, la justíécia i él pluralismé juríédic
d) La llibértat, la igualtat, la justíécia i él pluralismé políétic

98. Si es vol reformar la Constitució per modificar les competències de


les Corts és necessari:
a) Majoria dé 3/5 dé cada cambra
b) Majoria absoluta dé cada cambra
c) Dissolucioé dé lés Corts
d) Majoria dé 2/3 dé cada cambra

99. Qui dels següents no ha de prestar jurament?


a) El Réi
b) El príéncép héréu
c) El régént
d) El tutor

100. Qui pot reconèixer la inhabilitació del Rei?

16
GENERAL D’ESTUDIS

a) El Govérn
b) El Congréé s
c) Lés Corts
d) El poblé

17
GENERAL D’ESTUDIS

RESPOSTES

1d 2d 3d 4b 5b 6c 7a 8c 9b 10b
11c 12c 13c 14d 15d 16b 17d 18c 19b 20b
21d 22b 23b 24c 25c 26b 27d 28d 29d 30b
31d 32a 33c 34d 35c 36d 37a 38c 39b 40c
41c 42a 43d 44d 45a 46b 47a 48a 49c 50a
51a 52d 53b 54c 55c 56d 57d 58b 59d 60a
61b 62c 63b 64a 65a 66c 67c 68b 69d 70b
71d 72d 73c 74b 75c 76d 77c 78b 79c 80a
81a 82c 83a 84b 85c 86c 87d 88c 89d 90c
91c 92a 93d 94d 95b 96a 97d 98a 99d 100c

18

You might also like