Pràctiques 14.

Nivell mitjà i superior

1. 'Gallet' vol dir...

«Si el coneixement es pagara en diners, jo no tindria cap de gallet, me'ls

gastaria tots per al meu fill.»

2. De què creus que parlen en el text que tens a continuació?

Potser coneixes la panderola: insecte de color negre o rogenc, nocturn i que no
pot volar, però també va rebre el nom de panderola, per la seua forma, un
................... que feia el recorregut des del grau de Castelló a Onda (1 d'agost
de 1889 – setembre de 1963).

3. *Austericidi?
«Cada volta són menys les veus que animen a continuar amb les polítiques
d'austericidi.»

4. Els noms dels cinc dits, de fora cap a dins, són:

Menovell o...........

Anular o...........

Cor o...........

Índex o...........

Polze o...........

5. Amb quina paraula pots completar la dita: «A cada...... perdem un

llençol»

rentada, escurada, llavada, netejada, banyada, mullada, espremuda, solsida,

bugada, assaonada, amerada, eixuta, assecada

6. Què hauries de canviar en este paràgraf?

El jutjat d'Instrucció número 6 de València ha imputat a l’ex-síndic i ex-diputat

del PP en les Corts i ex-conseller en diferents governs de la Generalitat.
7. Com dius tu 'escombra', 'galleda', 'gibrell', 'vers'?
Drap de la pols, escombra, espolsadors, gorra,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa, torcamans,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Ix el guerrer vers el camp de batalla.

Basat en un poema de Maria-Mercè Marçal

8. Si no t'agrada la molla del pa, menja't la…

Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra és força creixent.

Ovidi Montllor

9. Tens son? Dorms o t'adorms?

«Son son son, vine vine vine. Son son son, vine vine vine.
Si la son vindria jo m'adormiria. Si la son no ve, jo m'adormiré.»

Mira a vore si pots completar:

Jo …….. huit hores cada dia.
Se m'………… la cama de no moure'm.
Vaig a …………, tinc molta son.

10. Dites de sant Sebastià i més.

Per Sant Sebastià, l'oroneta ve i el tord se'n va.
Per Sant Sebastià, una hora més de dia hi ha.
Per Sant Sebastià, el fred ve o se'n va.

I recordeu que una oroneta no fa………..

11. Què corregiries en esta cançoneta?
El poll i la puça pastaven farina.
Tant bé la pastaven,
feen pasta fina.
El poll caigué al perol
la puça es vestí de dol.

12. Busca sinònims de 'vagar' i de 'temperat' en estes frases.

El colp violent, la trompada o la tabalada són sinònims.
He estat bambant tot el matí I m'ho he passat molt bé.
No m'espentes que cauré.
Va més templat que un orgue.

13. Quina foto correspon a la frase?

Hem encalat la pilota en el balcó de la veïna.
Para de riure que t'encanaràs.
Li ha barrat el pas perquè no és ben rebut.
Lleva-li-ho d'una sarpada a vore com reacciona.
Mentre cou l'arròs fem una picadeta.

14. Dius «madera, cristal, yema d'ou, os d'oliva»? Juli Jordà Mulet ha
recollit en Paraules en xarxa un muntó de paraules i expressions per a
enriquir el nostre llenguatge i no deixar morir les paraules. La proposta
serà:
15. Podries completar?
Eugeni S. Reig, a través del butlletí digitat Infomigjorn, ens informa de les
llengües que poden desaparéixer el 2015: el livonià, a Letònia; el karaïm, a
U…………..a, o el corfiota, a Grècia.

16. A quin lloc reduïxen les olives a pasta per a obtindre oli? Tria'l.
algeps, aljub, almàssera, anar a per llana i tornar esquilat, astorar, botiga,
oliera, setrill, rebost

17. La mesura de gra equivalent aproximadament a dèsset litres es diu…

batre, catret, cisar, enviscar, fer dissabte, llamborda, mall, barcella, maror

18. El que hi ha a l'esquerra de l'estómac es diu…

nafra, gepa, panfígol, pastera, pinta, melsa, porró, queferosa, intestins, fetge,
intestins llargs, vesícula

19. Vila-real o Vila-reial?

20. De quina altra manera diem a l'ou ferrat?

Ou dur o bollit, ou blanet, ou caigut, fregit o deixat caure, ou passat per aigua,
ou remenat...

21. Baixen o abaixen els preus?

En Rebaixes ................ els preus.

Abaixa la caldereta,
que está al pujar l'escala,
i (li) donarem a beure
a eixe que ha cantat ara.
22. Repassa esta cancó.

Pastorets i pastoretes,
tan que volieu saber:
d’una barcella de dacsa,
quans bunyols es poden fer?

23. Corregiries alguna cosa d'esta cita?

«Allò que ens mou, amb raó suficient, no és la percepció que el món no és just
del tot, la qual cosa pocs ho esperem, sinó que hi ha injustícies remeiables al
nostre entorn que voldríem suprimir.»

Amartya Sen, premi nobel d'economia en 1998

24. Busca la paraula que correspon a esta definició.

«Fruit de poca importància que es troba en el camp després de la collita.»
rovell, solc, somera, tanda, pinyol, rebuscall, branca, fulla

25. Si desvaries a causa de la pèrdua o la debilitació de les facultats

mentals produïda per l'envelliment, el que fas és...........

«No li faces cas, crec que .................. a muntó, està molt vell.»

26. La taula, el tauler, la mesa i la post. Millor amb exemples:

La taula del menjador està plena de regals.

Tenim uns quants tipus de tauler: de control, d'anuncis, etc.
La mesa de negociació, la mesa electoral, la Mesa de les Corts.
Uses la post de planxar? Deixa-me-la, per favor

Per tant, nosaltres podem llegir el .............. que es posa en un lloc visible en
institucions i empreses a fi de fer públiques les informacions que es consideren
pertinents.

27. Companyó o...

Un gra de blat no fa muntó, però ajuda al companyó.

28. Bufar en caldo gelat. Quin significat té per a tu?

«Eixe es pensa que lliguem els gossos amb llonganisses! I no, no hi ha drecera
sense costera. Li agrada bufar en caldo gelat!»

29. Busca la paraula que correspon a esta definició.

Tassa xicoteta que antigament usaven per a prendre xocolate o reservar oli.
trencall, quiquereta (quíquera), velluter, tassó, setrill

30. De què prens les infusions?

Diuen de l'aigua de........... o de la infusió de ............. que és antisèptica,

antibiòtica, antiespasmòdica, contra els còlics i antiparasitària.

31. Com ho diries en valencià?

«Para tener enemigos no hace falta declarar una guerra, sólo basta decir lo que
se piensa.»

Martin Luther King

32. Quin és el vostre papadiners?

La paraula papadiners és un compost del verb papar (= menjar) i del substantiu

diners. Un papadiners és un pretext per a fer que la gent es gaste els diners,
siga com siga; sovint de manera absurda i inútil. El nostre papadiners equival al
conegut sacadineros del bolsón que usen els castellanoparlants.
Eugeni S. Reig
33. Quines paraules no tenen res a vore amb la resta?

font, abeurador, llavador, llavaner, séquia, rentar, llavar, safareig, carxot, bassa,
bugada, bací, bescoll

34. Busca la paraula que correspon a esta definició.

«Filera de peces longitudinals de granit o de pedra artificial, que forma la vora
de la vorera.»
rastell, ullal, vérbol, viscós

35. Què canviaries en esta informació?

Necessites memoritzar?

Doncs organitza't l'informació i agrupa les idees.

Repetix-les vàries voltes (oralment o per escrit).

Còpia el text que vullgues memoritzar a mà.

Subratlla els conceptes més importants i establix jerarquies.

Usa mapes conceptuals: fomenten la reflexió, l'anàlisis i la creativitat.

Apunta en el marge del text paraules clau. Resumix en una paraula l'idea
general del paràgraf.

I si has de fer una exposició oral: grava't i escolta't.

M'he basat en Endel Tulving (expert canadenc)

36. Quina triaries?

Relaciona cada nou aprenentatge amb informació que ja posseïxes i

descobrix una fórmula/fòrmula senzilla/sencilla per a recordar informació.

Com deia David Paul Ausubel, psicòleg I pedagog nord-americà/ nord-americà:

«El factor més important en l'aprenentatge és el que el subjecte ja coneix.»

37. La precipitació molt uniforme de neu mig fosa o de pluja i de neu
barrejades, s'anomena……...

Exemple:
L'………… es produïx quan la temperatura és lleugerament superior als 0ºC.

38. Església i església. Criteris.

Església s'escriu amb majúscula si s'al·ludix a la institució, però no s'aplica als

especificadors que puguen acompanyar el substantiu.
I s'escriu església amb minúscula quan el referent és l'edifici en què es
congreguen els fidels.

Per tant, com escriuries estos exemples?

Libby Lane és la primera bisba de l'E/església anglicana a Anglaterra.

Pertanyen a les E/esglésies catòlica i ortodoxa.
Vaig a l'e/Església de Sant Vicent cap a les 12.00 de migdia.

39. Com diries a qui té molt poca intel·ligència, molt poc trellat, fa coses
estúpides i desficaciades?

És una persona................

40. Si la Candelera plora...

El dia 2 de febrer s'ha considerat una data per a pronosticar la meteorologia.

Este dia està en el punt mitjà exacte entre l'inici i la fi de l'hivern, per això el
poble ha fet del dia un observatori de predicció temporal: «Si la Candelera
plora......

Una variant del refrany és «Quan la Candelera flora, l'hivern fora. I si no flora, ni
dins ni fora», relacionant el dia amb la floració.

«Per la Candelera, l'ós ix de l'ossera» vol dir que els óssos comencen a
despertar de la seua hibernació.

També arriben les primeres cigonyes, primer símptoma de la millora del temps i
que la primavera comença a traure el cap. «Per la Candelera, una hora».

41. La Candelera és la festa de la…….; necessites candeles, ciris o

espelmes?
42. Se'l representa amb un porc, ciris entrecreuats, banya, mitra o pinta de
cardar. Si encara no ho saps, et done més pistes: la seua festa és
l'endemà de la Candelera i és invocat per al mal de gola o de coll.

43. Escudelleu vosaltres o vos escudellen?

Vinga, escudella, que tinc una fam que no m'hi veig.

Quantes voltes necessites que t'escudelle?

44. De què parlem en esta definició?

La unitat de massa equivalent a mil quilograms es diu...

45. Quina paraula correspon a la definició: «vedell desmamat»?

monyicot, jònec, xerro, meco, vedellet, bou, vaca

46. Si coem els aliments sotmetent-los a l’acció del foc i els amanim
adequadament, el que fem és...

47. De quin menjar parlem?

Per a fer el típic............. valencià només cal tindre aigua i la verdura que
considerem adequada, com ara cebes, creïlles, bledes, bajoquetes,
carabasseta, espinacs, etc. S’ha de coure només amb aigua i, si de cas i com a
molt, una mica de sal.

48. Quina opció triaries?

a) «La ment és com un paracaigudes, no servix si no s'obri.»

b) «La ment és com un paracaigudes, no servix sinó s'obri.»

49. Quines expressions no tenen res a vore amb les altres?

Estar mort a canyades, estar baldalt, com una xufa, cansat, rendit, fet un drap,
baquejat com un polp, no valdre una illeta, estar aigua a peó, estar per a pa i
peixet, estar al baf de l'olla
50. De quina altra manera diries escurabutxaques?

Diem escurabutxaques a:
a) la persona que enganya algú per a fer-li gastar els diners en profit propi
b) el o la carterista
c) la màquina escurabutxaques

51. Què creus que vol dir: «Fer-ne un paló»?

«Vicent en farà un paló, tant de treballar.»

52. Samps empomar?

Exemple: Ell em tirava les pilotes i jo les empomava.

53. Paraigua o...............

En la rondalla El llenyater de Fortaleny d’Enric Valor podem llegir:

«La Mort, embolicada en el seu llençol i sempre carregada amb l'endiastrada
dalla, s'enfilà per la finestra, i ja la tenim dalt la frondosa i fruitosa figuera, la
que sempre tenia figues, i que, com en estiu, apareixia bledaníssima, amb cada
pàmpol com un paraigües, fresca, lletosa i amb cada figa de la gota de la mel
que pesava una unça.»

54. Dolent o…

Pel mes de febrer un dia dolent i un altre també.

Pel mes de febrer trau flor l'ametler.

55. Com dieu a fer carantoines als xiquets xicotets i fer-los riure?

56. Com més roín és l'anou…

S'usa per a referir-se a algú que, a pesar de la seua falta d'autoritat i de

capacitat, dóna molt de quefer xarrant o cridant.

57. Com dius a les 'roses' (de dacsa)?

58. De quin poble creus que parlem en este paràgraf?

................... era un poble on es jugava majoritàriament a raspall. Inclús hui en

dia, ja que la nostra escola de pilota està centrada en esta modalitat. Però
passà una cosa amb un jugador del poble que trencà tots els esquemes de la
pilota, tant a la nostra localitat com a tota la comunitat, ell va ser Paco
Cabanes, que reviu un esport que estava en decadència (Mollà, 1994).

59. Si parlem de raspall, escala i corda, jugar per baix, frontó, trinquet,
galotxa, pilota, pilotaire, de segur que us vindrà a la ment Paco Cabanes,
anomenat...

60. De quina indústria parlem en esta entrada?

De les hortalisses i dels arbres fruiters, o que hi té relació, és la indústria

...............

61. Dius 'la bola del món'?

La bola del món és la denominació popular valenciana de la representació

esfèrica del globus............

62. Com ho diries en valencià?

«Ser libre es querer la libertat de los demás.»

Simone de Beauvoir

63. La previsió meteorològica per als pròxims dies és que neve per
damunt de 200 m. Quantes maneres coneixeu de caure neu? N'avance jo
unes:

Cauen flocs o ............ pel desert de les Palmes

Tenim ................, no sé si se solidificarà.
Hi ha araboga des de fa una hora.

64. Amb el fred que fa ens eixiran...

«Tumefacció de la pell produïda pel fred, que es forma especialment en les

mans, els peus, les orelles i el nas.»
65. Quina versió coneixeu?

a) El ploró de la fira
no té dentetes,
i sa mare i son pare
li fan sopetes.

b) El Jesuset de les monges

no té dentetes,
i la mare priora li fa sopetes.

66. Sobre 'saó' i 'assaonar'.

La terra té ...... quan té un bon grau d'humitat i una bona textura perquè hi
cresquen les plantes. Per això d'una pluja no massa forta però persistent, en
diem que fa saó.

..................... és que agarre, alguna cosa, el punt que ha de tindre, madurar.

També fer gustós un menjar. I una persona assaonada (en sentit irònic) vol dir
que està pleneta o més que pleneta, en saó.

67. Adobar i amerar.

Usem .................... en el sentit de preparar o amanir: adobem la carn, el peix,

l'ensalada, etc.
Tirar fem, femar, és sinònim d'adobar, ja que comprem els ............ per a femar.

Amerar vol dir que té molta aigua, que el líquid ha penetrat completament. Una
persona, encara que no estiga a remulla, pot estar ................. de suor.

68. Busca la paraula que correspon a esta definició.

«Porció de platja o de roca on trenca o arriba l'aigua de la mar o d'un riu.»
almoina, vellut, velluter, trencall

69. «Això és com fer-li un nuc al rabo». Sobre nuc i nugar.

—Fes-li un ........ a la bossa i dos a la boca.

—Fil sense nuc, punt perdut.
—Se'ns ........ la gola de pensar tot el que tenim per fer.
—Se t'ha des.......... el cordó de la sabata.
70. Has perdut la gana?, doncs jo em muir (moro) de fam...
Per a expressar la idea de la 'falta dels aliments imprescindibles per a
sobreviure' i també del 'sofriment produït per la falta d’eixos aliments' hem de
recórrer, necessàriament, a la paraula ............ Una persona pot morir-se
perquè li falten durant molt de temps els aliments que cal ingerir, però hem de
dir que eixes persones s’han mort de fam, de desnutrició, d’inanició, no de
gana. Una persona és impossible que es mora de gana. És completament
impossible morir-se d’apetit, de gana, només ens pot causar desfici o malestar.
Text basat en informació d'Eugeni St. Reig.

71. Lligar els gossos i més lligasses.

Si em pose a cantar cançons,

te'n cantaré més de mil,
que les duc en la butxaca
lligadetes amb un fil.

Més usos de lligar:

—Lliga't bé les espardenyes que açò acaba de començar.
—Hauré de ........ l'allioli o tornar-lo a fer.
—Està ........... de mans i peus, no sé com s'ho farà.

72. «Si febrer no febreja, tot l'any bogeja.» Què vol dir 'febrejar'?

«Febrer, febreret, set capes i un barret.»

73. Saps què és una rasa?

Anem de bac en bac sobre l’eterna rasa,

més llarga, fonda i tova a cada pas que fem.
Llunyanament conscients que hi ha camins més ferms,
continuem llaurant la trinxera marcada.

Ignasi Muñoz

74. Tria la paraula que vol dir «que sempre té gola de menjar».

fardatxo, abella, sargantana, baladre, cabdell, guatla, rent, penca, golagre,

malforjat
75. «Càncer maligne», cancerigen i cancerós.

Amb patir càncer ja és prou, dir càncer i maligne és una redundància, el que sí
matisa és quan diem: tumor maligne o .............., ja que en podem tindre un de
benigne.

Quant a cancerigen, hem de pensar en quines coses ens pot provocar o

afavorir l'aparició d'un càncer.

76. «On fan cap els delinqüents?» Què hi respondries?

77. Dieu taula camilla?

«El costum de posar un braser per als peus i tapar-se en la taula camilla encara
perdura en moltes cases del meu poble.»

78. Què canviaries en esta frase?

Este país es desintegra *paulatinament.

79. Malesa, malalçat i…

«Este fill meu no para de fer maleses/malalçats en tot el dia. No s'assossega
mai.»

80. Què canviaries d'esta explicació?

Menuda tràpola tinc jo tots els dies. D'ací cap allà, d'allà cap ací. Trapolejant i
fent! És una paraula que usem per a assenyalar que tenim molta faena, molt de
lio.

81. De quina altra manera diries «estar posat»?

El viatge no se'm fa pesat. Com que el faig tots els dies, ja estic posat.
82. Què creus que volem dir en esta frase?

«El pobre Enric està ja més allà que ací.»

83. En esta frase 'caràcter' vol dir...

«El seu caràcter és com si el coneguera!»

84. Pots completar?

Quan algú es distrau sense parar atenció al que toca o no s'adona que li parlen
perquè està............, li diem «Ei, per on cauen?»,

85. «Fer les coses a tarús» vol dir...

86. Com dieu a l'*escaparate? Contextualitzem amb frases.

«Anar de botigues, anar a vore botigues». És quan anem a mirar .........., podem
comprar o no en l'establiment.

«Mira l'aparador. Busca en l'aparador». Fem referència tant a la vitrina d'un

establiment comercial com al moble on guardem la ............i el parament de la
taula.

«Acosta't al mostrador i voràs». Volem dir tant al moble expositor com al

t........ll.

«La vitrina és molt bonica». Fem referència a l'armari amb tapes o parets de
................. on tenen exposats i protegits objectes diversos.

87. 'Quefer', 'queferós-osa'. De quina altra manera ho diries?

«Dónes més quefer que una onça de cucs (o que un porc solt, o un bou).

88. Fer nosa?

«No et preocupes, no fas nosa.»

89. «Eixe va coixim-coixam» vol dir que...

90. Defora, defores. Sinònims.

Ben matinet se n'ha anat Joan a defora.

Entra a casa perquè defora fa molt de fred.
El meu germà treballa defora.

Estos exemples volen dir:

91. Algunes paraules cultes. Com les diries?

hemiplegia, leucòcit, medul·la, omòplat, paraplegia, tetraplegia, torticoli,

diòptria, èczema, ènema, pneumònia, quàdriceps, rubèola.

92. Què corregiries d'este diàleg?

Diu el vell:
—Bona nit i bon hora i bona mort quan siga hora.
Respon el jove:
—Bona nit i bon hora, i el sopar quan siga l'hora.

93. El crit prolongat i planyívol dels llops, dels xacals o dels gossos,
s'anomena.......

94. Per què el 'guarda-roba' i el 'penya-segat' s'escriuen amb guionet?

95. I per què 'infrarojos' no s'escriu amb guionet?

96. Per què Nord-amèrica s'escriu amb majúscula només 'Nord'?

97. La resclosa és més gran que un assut?

98. Obsolescència o...

L'obsolescència programada (o obsolescència planificada) es pot definir de la

manera següent: conjunt de tècniques amb les quals es programa la vida útil
d’un producte amb la finalitat d’augmentar-ne la demanda de manera artificial.

99. De debò o...........

Quan una persona està prometent-te la lluna o alguna cosa que saps de debò
que no farà, sempre pense en ma mare que em deia: «Més val un tin que deu
tindràs».

100. Com acabaries la dita?

«Guarda el ciri que la processó és llarga, perquè qui no guarda quan té, no...»

101. Se'ns han oblidat els accents, posa'ls-hi tu.

Aquells que fan pronostics negatius d'una situacio abans que s'haja produit,
son els que van per davant de les tronades.

102. I tu com ho dius?

Diuen que a Carlet s'utilitza molt l'expressió «Ser una petxina fofa» per a referir-
se a les persones ximples o que riuen amb molta facilitat.

103. Canviaries alguna cosa d'esta cita?

Si ho diu Goethe, raó deu tindre...

«Abans d'acabar els errors de juventut comencen els de la vellesa.»

J.W. Goethe, pensador i literat alemany (1749-1832)

104. 'Mandra', 'a raig'? De quina altra manera ho diries?

«Consultar el diccionari, ja se sap, sempre fa més mandra que no destil·lar la

pròpia ignorància a raig.»

Pau Vidal (Barcelona 1967)

105. En esta informació hi ha un error, rectifica'l.

Quan et demanen informació, quin nivell de detall proporciones a qui et

pregunta?
Exemple: Preguntant per l'hora, u es pot trobar amb diversos tipus de persones:
a) El que es nega a donar-te l'hora.
b) El que et diu fins als milisegons.
c) El que estima l'hora a grosso modo, a ull, mirant el sol o les estreles.
d) El que t'explica com funciona el rellotge amb tota mena de detalls i al
final te'n vas sense saber l'hora.
e) El que et dóna l'hora amb el nivell de detall que necessites.
T'has plantejat alguna volta a quin grup pertanys?

106. Assòcia o associa? Repassa esta informació.

Animal de companyia o 'mascota'?

Definició de 'mascota', segons Eugeni S. Reig: «Ésser —habitualment un

animal, o cosa, normalment la figura d’un animal, humanitzat o no— que
s’associa amb una col·lectivitat o amb un esdeveniment, que el representa i
que es considera que li porta bona sort». Una mascota sempre s’associa amb
un col·lectiu de persones com ara un regiment, una empresa, una associació,
una institució, un club esportiu, una universitat, o, fins i tot, un país.

Per tant, la idea de mascota sempre s’associa a un conjunt de persones o a un

esdeveniment, però no a una persona individual.

107. Els que o...

Som respectuosos amb els que parlen una altra llengua? Si ho fem, podem
demanar respecte si parlem amb la nostra.

108. Revisa este text

Si veus que algú s'esforça a parlar en valencià, tin paciència i no acabes les
seues frases, valora el seu esforç i ajuda-lo si t'heu demana.
109. Exhaurir o...

La sangonera en sentit figurat és la persona que viu, que s’enriquix, a despeses

d'un altre, exhaurint-lo, traent-li la sang.

Este llibre s'ha exhaurit, ho sent.

110. Repassa esta informació

Quin personatge fictici presidix les activitats de les festes de Carnaval o
Carnestoltes?
El rei Carnestoltes, que representa l’ambient de transgressió que caracteritza
esta festa. Sol anar disfrassat d’una manera estrambòtica i manté una actitud
burleta i descarada.
Inaugura el cicle carnavalesc amb un discurs que repasa en clau satírica les
principals efemèrides de l’any i acaba convidant tota la ciutadania a unir-se a la
diversió desenfrenada; al cap d'uns dies, és jutjat pel seu mal comportament i
condenat a mort. Després de llegir el testament, sempre impregnat pel
missatge de disfrutar de la vida despreocupadament, és cremat en un lloc
públic, comença la Quaresma, set setmanes presidides per l’austeritat i
l’abstinència.

111. Dissabte que ve comencen els balls de màscares, les desfilades, les
disfresses, les cercaviles, els concursos, els sopars..., perquè «de Nadal a
Carnestoltes, set setmanes desimboltes». Esta és una dita de
Carnestoltes, en saps més?

112. Per què creus que es diu «Carnestoltes, dóna voltes»

113. Tindre botifarra, ser botifarrer-a

Si tens una amistat una miqueta apegalosa, absorbent, vés a espai amb la
.............. perquè el dia que es trenque farà pudor.

Si eres botifarrer-a és que mantens una relació d'amistat excessivament

absorbent: tens botifarra.
114. Parlant de botifarres... Què signifiquen estes dites?

On no hi ha sang, no es fan botifarres.

On no hi ha sang, no hi ha botifarra.
On no hi ha sang, botifarres no s'hi fan.

115. Saber o el saber? Repassa.

Quan u naix pobre, estudiar és el major acte de rebel·lia contra el sistema.

El saber trenca les cadenes de l'esclavitud.

El saber no ocupa lloc.

El saber això m'ha servit de molta ajuda.

116. Tito, titot o...

«Es va posar més roig que un titot.»

117. Si completes tindràs més informació.

Sabies que badoc, a banda de ser un adjectiu aplicable a una persona que
actua sense malícia, que es deixa dur, és la flor de la ................... i del
......................

.
118. Ho entens d'esta manera?

La soca és el que queda a terra després de serrar un arbre, i el tió és el tros de

soca o branca grossa que es crema en la llar.

119. Anglicismes innecessaris. Com ho dius?

E-book equival a……..

E-mail equival a……...
Best seller, best-seller o bestseller significa………………
Stock equival a………….

120. Com adaptaries esta dita?

«Les cabres, per sos pecats, tenen los genolls pelats.»

121. Quina dita ens parla d''ajocar-se', 'd'ajocament'?

A qui es burla, el dimoni li furga.

El que u no vol, l'altre ho agarra al vol.
Com la gallina lloca, romandrem doncs a la joca.

122. Fe d'errates o fe d'errors?

Fe d'errates no és el mateix que fe d'errors. Fe d'errates fa referència a la llista

d'errors tipogràfics que apareixen en un llibre o una publicació, mentres que fe
d'errors sol al·ludir a les informacions errònies que apareixen en els periòdics o
les publicacions.

Exemple de fe d'errata: «La fideuà de dissapte estava boníssima».

123. Com acabaries estes dites?

Vas pel mal camí o vas de mal……..

Ixes del foc i cauràs a les............
Ix del fang i caurà al.........

124. Com ho diries en valencià?

«Leemos mal el mundo y luego decimos que el mundo nos engaña.»

R. Tagore

125. En castellà, el joc comença amb «Churro, media manga, mangotero».

El joc requerix la coordinació del salt, equilibri i força. Els equips sortegen qui
comença saltant; els components de l'equip perdedor es col·loquen en fila tots
units entre si (drets, amb les cames separades, el tronc inclinat i amb el cap
entre les cames del company de davant) enfront del jugador que controla el joc
que es col·loca recolzat en una paret per tal d'aguantar el ............. L'equip que
bota ha d'intentar fer-ho sobre les esquenes del «cavall fort», botant d'un en un.

126. Què canviaries en esta cançó de serenos?

Sereno, sereno,
dis-me quin hora és.
L'una, les dues,
van a tocar les tres.
127. Esta dita està escrita de tres maneres. Tria la forma adequada.

És de ben parits ser agraït. De desagraïts, l'infern (el món) n'és ple.
És de ben parits ser agraït. De desagraïts, l'infern (el món) és ple.
És de ben parits ser agrait. De desagraïts, l'infern (el món) n'és ple.

128. La traveta i fer la traveta

Anomenem «traveta» algunes tires de ........ de la roba, com les que sostenen
el cinturó al pantaló, la falda, els botins, etc.

«Fer la traveta» és fer la ........... En castellà «poner la zancadilla».

129. Quina frase no té res a vore amb les altres?

Tin cura i vés a poc a poc.

Sigues curiós (tenir cura, ser atent) i no embrutes.
Està com un cabàs de gats o una cambra de mals endreços.
Està tot polit, endreçat, net. Fa molt de goig.
Vés a espai i no entropesses.

130. Mal i malament. Repassa.

Un home mal casat va anar a parlar amb el rector del poble perquè el
matrimoni anava molt mal. El mossén li va dir:

—Recorde que quan es van casar li vaig dir: «Dona et done i no esclava. I te la
done per a bé i per a mal, per a la fortuna i l'adversitat».

I l'home li contesta:
—Això de la fortuna i l'adversitat..., en fi, es fa el que es pot. Però vosté em va
dir que em donava una dona que no es clava i la meua dona es clava en tot.

131. «Ser o estar fet un raspa». Què creus que hi volem dir?

a) Ser una persona molt prima, per analogia amb l'espina del peix.
b) Ser un ravatxol, un rebel, que fa maleses.
c) Ser un aprofitat.
132. Com puntuaries esta cita?

«Afirme senyors que les reduccions plantejades en el pressupost especial de

les ciències les lletres i les arts són doblement perverses Són insignificants des
del punt de vista financer i nocives des de tots els altres punts de vista»

Arguments exposats per Victor Hugo en el discurs que va dur a terme davant
de l’Assemblea Constituent en 1848.

133. De quin peix parlem en esta recepta?

Preparació: Escapçarem i esmocarem el peix, en traurem les espines i l’aleta

dorsal i els farem en filets. Posarem estos filets en un bol i hi afegirem vinagre
fins a cobrir-los. En acabant remenarem amb la mà, per tal que tot el peix
quede ben amerat de vinagre, i els deixarem assaonar uns vint minuts.
Traurem els filets d’un en un (sense rentar-los) i els anirem posant en plats
plans, sense amuntegar-los (només hi ha d’haver una capa). Per últim pelarem
i trinxarem els alls (ben fins), els deixarem caure per damunt i ruixarem amb
bona cosa d’oli.

Versió de la recepta de Vicent Marqués

134. Què canviaries en este proverbi escocés?

«El somriure costa menys que l'electricitat i dóna més llum.»

135. Sobre barrejar. Podries completar?

Barrejar és sinònim de ............ Per als obrers, fer una barreja és.......... l'arena i
el ciment. Els llauradors sembren a barreig les llavors d'una planta. I un barrejat
és una ............que s'elabora combinant aiguardent i mistela o altres licors.

136. Com camines?

Si camines de reconco és que ho fas inclinat o de...

137. Mireu el que dóna de si emmordassar...

Si els emmordassen és que els han posat una mordassa.

A ell l'han emmordassat i a ella l'han................

138. En esta cita hem escrit dos errors, busca'ls.

«En totes les llengües hi ha diferències entre el discurs públic, que està
estandarditzat, i el que la gent efectivament parla en tal poble o tal altre, però
aquestes diferències no poden ser tan grans que a la gent li coste de
reconéixer com a pròpia la llengua en la què els seus propis mitjans se li
adrecen. Això és de sentit comú, o de trellat.

»Una altra cosa és que en l’esforç per a adequar l’estàndard als usos
coloquials s’arribe a una fragmentació exagerada que només servisca per a
multiplicar les grafies locals, el desconcert i la confusió. Precisament perquè
una llengua no és un símbol, sinó un instrument per a entendre’s, el sentit de la
mesura també ha de formar part del trellat.»

Enric Sòria, desembre 2014

139. En esta cita 'empetitir' vol dir...

«Mantin-te lluny de les persones que intenten empetitir les teues ambicions.
Vés amb aquells que alimenten les teues possibilitats de ser gran.»

William Shakespeare, escriptor anglés (1564-1616)

140. Test d'estimar... Repassa este escrit.

1. Parles en valencià, encara que no tens fluidesa?

2. Parles en valencià en tots els àmbits perque és la teua llengua i és
oficial?
3. Escrius en valencià, a pesar de tindre dubtes sobre normativa?
4. Creus que si persistixes a parlar i escriure en valencià ho aconseguiràs?
5. Creus que parlar als teus fills en valencià assegurarà la transmisió
generacional?
6. Creus que parlar als teus fills i als dels altres en valencià els ajudarà en
l'aprenentatge en general?

141. *Ibuprofeno?

L’aspirina, ................... i el paracetamol són, probablement, els medicaments

més habituals a les cases.

142. Quin verb usaries?

El gos ........... la terra per a enterrar l'os.

143. Una prova de ve. Repassa

Hi havia un govern que necessitava grabacions i com estes fallaven, havien de

contractar savis advocats.

144. Frisós i frisosa. De quina altra manera ho diries?

Estic molt frisós per conéixer els resultats electorals.

145. La fleca és el ....... de pa.

«Pa de fleca, la panxa buida i l'esquena seca.»

146. Escatar o *lijar.

...................amb paper de vidre.

147. Revisa esta dita.

«No es el mateix ser gracios què caure en gracia.»

148. Solament la vida als pobles? Repassa els accents.

Als pobles rurals com este,

que no busquen nova ruta,
si no fora pels iaios, la passariem ben puta.
Els milions que tots els mesos ens cobren els jubilats, valen mes que les
ametles de la collita d'un any .
I el dia que es jubilen els que tenen quaranta anys, ja vorem aquells que
queden, de que s'alimentaran.

Lorena Estrelles, rescatadora de paraules