LA CRISI DEL REFUGI

Una exposició basada en recerques de Batxillerat (2016-2017)

Consulta la bibliografia
de l’exposició a
www.portalpaula.org

Una exposició de: Amb el suport de:

 EL DRET D’ASIL
Declaració Universal dels Drets Humans Drets inclosos en la Convenció de 1951
(ONU, 1948) (ACNUR, 2018)
ARTICLE 1 No-devolució.
Totes les persones neixen lliures i iguals en dignitat i drets.
No-càstig per l’entrada irregular al país.
ARTICLE 2
Feina digna i remunerada que garanteixi un salari
Totes les persones tenen els drets i les llibertats proclamats d’acord amb les necessitats.
a la Declaració sense cap distinció per raça, color, sexe,
idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, Llibertat de circulació dins del territori del país
origen nacional o social, posició econòmica, naixement o d’acollida, si bé al principi del procés estaran sota
qualsevol altra condició. tutela de les autoritats per a la identificació
i l’atenció.
ARTICLE 14.1
Habitatge digne.
En cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil,
i gaudir-ne, en qualsevol país.
Educació gratuïta i de qualitat per als infants.

Assistència mèdica en les mateixes condicions

Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats que els ciutadans del país receptor.
(ONU, 1951)
Llibertat de religió.
ARTICLE 1.2
Accés als tribunals, que implica drets
La persona refugiada és aquella «que a causa de temors fundats de ser perseguida com ara la presumpció d’innocència.
per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions
polítiques, es trobi fora del país de la seva nacionalitat i no pugui o, a causa dels Obtenció de documents d’identitat i de viatge
esmentats temors, no vulgui acollir-se a la protecció d’aquest país; o aquella persona que els permetin ser identificades i acreditar
que, no tenint nacionalitat i trobant-se fora del país on abans tingués la seva residència
la seva situació de persones refugiades.
habitual, no pugui o, a causa dels esmentats temors, no vulgui tornar-hi».
GUERRA DE SÍRIA i DESPLAÇAMENTS
ISLÀNDIA
35 SUÈCIA
110.380 FINLÀNDIA

NORUEGA
1.950
Arran de
14.400
ESTÒNIA
la guerra de Síria,
85 la població siriana,
DINAMARCA
20.065
LETÒNIA
240 juntament amb l’afganesa,
LITUÀNIA
180 esdevé la major població
IRLANDA
455
REGNE UNIT
PAÏSOS BAIXOS
33.110 POLÒNIA
forçosament desplaçada
10.540 BÈLGICA
17.415
ALEMANYA
484.920
800
del món
LUXEMBURG REPÚBLICA TXECA
1.105 435 ESLOVÀQUIA
75
LIECHTENSTEIN
5 ÀUSTRIA
SUÏSSA 41.020 HONGRIA
76.520 6,3 milions
FRANÇA
14.270
14.145 ESLOVÈNIA CROÀCIA ROMANIA de persones
470 610 3.185 s’han desplaçat dins
de les fronteres de Síria
ITÀLIA
3.515 BULGÀRIA
19.685
5,5 milions
PORTUGAL de persones
220
ESPANYA
GRÈCIA TURQUIA s’han desplaçat
31.780 2.823.987 fora de les fronteres
TOTAL 11.150
DE LA UNIÓ de Síria, principalment
EUROPEA 6.300.000 a cinc països veïns
889.675 MALTA
1.505 XIPRE
3.980 SÍRIA
5.500.000
Peticions inicials d’asil d’origen sirià LÍBAN
1.005.503 IRAQ
(de 2011 a 2016) 230.836
La proporció de persones sirianes que es desplacen a Europa és minoritària.
En concret, l’any 2016, el nombre de persones sirianes que fan peticions inicials d’asil
suposen un 0,02% en relació al total de la població europea (Eurostat, 2017). JORDÀNIA
648.836
EGIPTE
116.013
 LA RESPOSTA D’EUROPA
ESTABLIMENT
DE PUNTS CALENTS EL REPARTIMENT L’ACORD
O HOTSPOTS PER QUOTES AMB TURQUIA
Els hotspots són instal·lacions En dues resolucions del juliol i el setembre del 2015, la majoria El 18 de març del 2016 els estats membres de la UE
establertes a les fronteres exteriors dels estats membres de la UE es comprometen a acollir un total signen un acord amb Turquia, pel qual totes les persones
de la UE a Grècia i a Itàlia per a la de 160.000 persones desplaçades, reubicades des d’Itàlia i Grècia, migrants que arribin a les costes de la UE de manera
recepció, identificació i registre inicials en un període de 2 anys (fins al setembre del 2017) (Consell de la UE, irregular (amb una sol·licitud considerada infundada
de persones sol·licitants d'asil i d'altres 2015). o sense haver sol·licitat asil) seran internades en centres
persones migrants que arriben a la UE D’acord amb la mida de la població i de l’economia, la taxa d'atur fins que puguin ser retornades a Turquia.
per via marítima. i la pressió migratòria, a cada país se li assigna una quota mínima L’acord posa en evidència contradiccions dels estats
Human Rights Watch (HRW) ha explicat de persones desplaçades, que pot ampliar. membres de la UE:
que, des de l’entrada en vigor de l’acord Quan s’acaba el termini establert per complir el compromís, el setembre • Substitueix el terme «persones refugiades» per
entre la UE i Turquia, aquestes del 2017, de les 160.000 persones que s’havia compromès a acollir, «persones migrants» per tal d’evitar aplicar el marc
instal·lacions s’han convertit en centres la UE només n’ha acollit el 17,3% (27.695), i Espanya, el 13,5% legislatiu sobre el refugi, i afavorir la consideració
de règim tancat, on les persones (1.257 persones) (Comissió Europea, 2017). de migrants irregulars, clandestins.
refugiades i migrants romanen • Vulnera la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats,
detingudes. el Conveni Europeu de Drets Humans, la Carta de Drets
A més, tant aquesta organització com Reubicacions des d’Itàlia i Grècia (4 de setembre 2017) Fonamentals de la Unió Europea i altres textos legals.
l’European Council on Refugees and • Explicita que la manera de convertir la UE en una
Exiles (ECRE) hi han identificat riscos de «Europa fortalesa» és l’externalització de les fronteres
ALEMANYA
vulneració de drets humans fonamentals. ÀUSTRIA a tercers països, com ara Turquia.
BÈLGICA
En concret, HRW ha alertat que els tres BULGÀRIA
Persones efectivament reubicades d’Itàlia
• Estableix que Turquia adoptarà totes les mesures
centres que va visitar el maig del 2016 CROÀCIA Persones efectivament reubicades de Grècia necessàries per evitar l’obertura de noves rutes
eren insalubres i estaven greument ESLOVÀQUIA
Total de persones efectivament reubicades de migració il·legal des del seu territori.
ESLOVÈNIA
superpoblats; que no separaven les ESPANYA Compromís legalment previst en les decisions del Consell1 • Implica l’obertura de rutes cada vegada més difícils
instal·lacions per a dones solteres ESTÒNIA
i perilloses que són fora del marc legal i, sovint,
FINLÀNDIA
de les instal·lacions per a homes adults FRANÇA controlades per màfies.
no relacionats i que, en tots tres, HONGRIA
les dones havien denunciat assetjament ISLÀNDIA2 • Dona una capa de legitimitat internacional a un país
sexual freqüent.
IRLANDA com Turquia en un moment en què les violacions
LETÒNIA
LIECHTENSTEIN de Drets Humans hi són evidents.
LITUÀNIA
LUXEMBURG
MALTA
NORUEGA
PAÏSOS BAIXOS
POLÒNIA
PORTUGAL
REPÚBLICA TXECA 27,695 persones 98.255 persones
ROMANIA
SUÈCIA
8.451 persones
efectivament
19.244 persones
efectivament
reubicades per reubicar
SUÏSSA reubicades d’Itàlia reubicades de Grècia
XIPRE
TOTAL
0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000
1. No inclou al voltant de 8.000 persones que encara s’han de reubicar en virtut de la Primera Decisió del Consell ni 54.000 persones que la UE s’ha compromès a acollir en virtut de l’acord amb Turquia. Font: Comissió Europea
2. Els països en blanc no havien compromès un nombre de places.

Hotspot a Lesbos.

Els nens i les nenes apàtrides als camps de refugiats de Grècia
OBJECTIU
Descriure la percepció del voluntariat sobre l’efectivitat
de les mesures proposades per l’ACNUR per acabar
amb l’apatrídia als camps de refugiats de Grècia.
METODOLOGIA
Qüestionari per Internet respost per 24 persones voluntàries
i entrevistes a 3 persones voluntàries i 1 cooperant catalans a
Grècia, que havien col·laborat en un total d’11 camps de refugiats
grecs (predominantment, Katsikas i Nea Kavala) durant l’any 2016
i/o 2017. La majoria realitzava activitats de lleure; una minoria
assumia funcions de coordinació o repartiment d’aliments.
INFANTS INVISIBLES
D’acord amb la Convenció sobre l'Estatut
dels Apàtrides (1954), una persona apàtrida
és aquella que no és reconeguda com a
nacional de cap país, segons la seva
legislació; tot i que la Declaració Universal
dels Drets Humans (Article 15) estableix
que tota persona té dret a una nacionalitat
i que no es privarà ningú, arbitràriament,
de la seva nacionalitat ni del dret a canviar-la.
La llei siriana no permet que les mares
transmetin la nacionalitat.
El Pla d’Acció Mundial per Acabar amb l’Apatrídia (ACNUR , 2014)
inclou algunes mesures relacionades amb les persones refugiades
apàtrides.
• Acció 2. Assegurar que cap infant neixi apàtrida.
• Acció 3. Eliminar la discriminació de gènere en les lleis
de nacionalitat.
• Acció 6. Concedir l’estatut de protecció als migrants apàtrides
i facilitar-ne la naturalització.
• Acció 7. Garantir el registre de naixements per prevenir l’apatrídia.
• Acció 9. Treballar perquè tots els Estats s’adhereixin
a les convencions de l’ONU sobre l’apatrídia.

RESULTATS Percepció del voluntariat sobre

Coneixement de l’apatrídia per part del Coneixement del procés de registre si la informació proporcionada a si durant el registre la família compta sobre les persones que participen
voluntariat abans d’arribar als camps per part del voluntariat les dones embarassades és correcta amb l’assistència d’un o una intèrpret en el registre d’un nadó

12,5% 8,3%
14,2% Familiars i ACNUR
No No
Sí 4,7%
12,5 % 20,8% Familiars i ONG 4,7%
37,5% Sí
No Sí
62,5% Familiars, ACNUR 9,5%
Sí 75% 70,9% i govern grec 71,4%
85,8% Ns/Nc Ns/Nc Ns/Nc
No 9,5%
Mare i pare

• El cooperant entrevistat afirma que, al principi,
quan Grècia era un país de pas, no hi havia cap
mena de seguretat en el registre, i que, al final de
2015, quan es van tancar les fronteres i es va
crear un campament il·legal a Idomeni, el registre
també era molt difícil. Després de l’acord amb
Turquia, diu, es marquen unes directrius per al
• El cooperant entrevistat concreta que el registre
registre a Grècia, i qualsevol menor que entra al
país és registrat automàticament.
• En el cas que s’hagin perdut documents
d’identitat necessaris per al registre, unes
voluntàries afirmen que l’ACNUR entrega una
«cartolineta» identificadora. El cooperant
apunta que les persones desplaçades que eviten
el registre a Grècia ho fan per poder dirigir-se a
un altre Estat de la UE sense que (en aplicació
de la Convenció de Dublín) les retornin al país on
les van registrar per primer cop.
d’un nadó no es fa individualment, sinó com a
unitat familiar, ja que la majoria de persones
desplaçades es troben en procés de reubicació
a un altre país i, si no, hi hauria el perill que el
nadó es quedés a Grècia.
CONCLUSIONS
Es podria concloure que, segons la informació obtinguda, es compleixen algunes
accions del Pla de l’ACNUR, però encara se n'han de millorar altres. Pel que fa a les
accions que tracten la divulgació d'informació i la conscienciació de la població (en
especial, del voluntariat dels camps de refugiats), no estan sent efectives, ja que s'ha
pogut observar la manca de coneixement sobre el tema. Tampoc s’ha aconseguit
l’adhesió de Grècia a la Convenció per reduir els casos d'apatrídia (1961).
L’ACNUR no podrà actuar correctament fins que no rebi ajuda dels Estats, ja que necessita
un marc jurídic on desenvolupar les seves accions. Si aquests Estats no es veuen obligats
a actuar, si el fet de no garantir la seguretat de les persones desplaçades no representa
cap conseqüència per a ells, les mesures de l’ACNUR seran sempre pal·liatives.
Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Escola Proa (Barcelona).

OBJECTIU
Comparar la situació
del dret a l’educació
per a les persones
palestines refugiades
al camp d’Al Baqa’a
i les persones sirianes
refugiades al camp
d’Al Zaatari, a Jordània.
METODOLOGIA
Observació sobre el terreny
durant l’estiu de 2017.
Al camp d’Al Baqa’a, qüestionari
escrit respost per 20 estudiants
de 10 a 17 anys, i entrevista a 6.
Entrevista, també, a 1 director
d’escola bressol, 3 docents,
1 treballador de Save the Children,
1 treballador de l’UNRWA
i diverses famílies. Al camp d’Al
Zaatari, acompanyada de dos
policies, entrevista a 1 director
d’escola, 1 docent, 1 estudiant
i 2 alumnes d’una escola
no formal, així com 1 treballador
d’UNICEF i 1 de Save the Children.
A una escola no formal d’Amman,
entrevista a 6 alumnes, el
director, 1 docent sirià i 1 docent
jordà.
Desert on s’ubica el camp d’Al Zaatari.
DRETS HUMANS
Dret a l’educació de les persones refugiades
Jordània és el 6è país del món que més persones refugiades acull; tot i que, si es compara amb la mida de la població,
és el 2n país amb major proporció de persones refugiades (ACNUR , 2017). Un 28% dels i les habitants del país
són persones refugiades (ACNUR i OOPS – UNRWA, 2017), majoritàriament de Palestina (73 %) i Síria (24 %).
RESULTATS
El dret a l’educació s’analitza seguint l’esquema de les 4 A (Tomasevski , 2001).
Disponibilitat (Availability) Acceptabilitat (Acceptability)
PERSONES PALESTINES Escoles
i distribució
•
•
12 escoles.
1.500 estudiants per escola.
• 12 complexos escolars: 29 escoles. El nombre de
centres de preescolar i secundària són insuficients.
Diversitat
a les aules
• Hi ha diversitat: alumnat palestí, jordà,
sirià i iraquià.
• No hi ha diversitat: només alumnat sirià.
• Manca de serveis per a infants amb discapacitat
REFUGIADES de l’alumnat • 40-50 alumnes per classe. • 637 estudiants per escola. • Els infants amb discapacitat són física. Els infants amb discapacitat psíquica són
(Camp Al Baqa’a) • Curta distància de l’habitatge a l’escola. • 30-40 alumnes per classe. acceptats. acceptats.
• Accés a la universitat amb els mateixos • Dins del camp (5,2 km2 ), només hi ha un complex Currículum • 5 hores diàries per a tot l’alumnat. • 4 hores diàries per a nenes i 3 hores diàries per a nens.
requisits que les persones nacionals. escolar per districte, de manera que sovint hi ha una i horari • 45 minuts per lliçó. • 30 minuts per lliçó.
PERSONES SIRIANES llarga distància de l’habitatge a l’escola. • Sistema del currículum jordà. • Sistema del currículum jordà.
REFUGIADES Finançament • Finançament de l’OOPS - UNRWA. • Finançament i planificació d’UNICEF. • Arts i música centrades en les nenes. • Sense educació física.
(Camp Al Zaatari) educatiu • Finançament públic. • Algunes escoles només són finançades per altres països. • Manca d’excursions. • Sense excursions.
Condicions • Professorat palestí i jordà. • Només professorat jordà. Professorat assistent sirià. • Sense activitats extraescolars. • Activitats en parcs públics d’UNICEF i Save the
• Garantia de certificats. Children.
de treball • Nombre suficient de docents.
del professorat • 48 h a la setmana.
•
•
El nombre de docents depèn de l’escola.
48 h a la setmana. • Garantia de certificats.
• 300-450 dinars jordans. • 300-400 dinars jordans. El professorat assistent cobra Entorn • L’entorn d’estudi no és bo: camp • L’entorn d’estudi no és bo: clima sever. El camp es
• Manca de formació. 20 dinars jordans/hora. superpoblat. Hi ha manca d’atenció troba al mig del desert, de manera que és massa
• Manca de formació. personalitzada. calent a l’estiu i massa fred a l’hivern.
• Estudiants entrevistats parlen de casos • Estudiants entrevistats parlen de casos de mestres
Condicions • Edificis adequats. • Caravanes amb sostres de lona.
d’assetjament escolar. que peguen alumnes.
de la • +11 aules. • 20 aules.
infraestructura • Electricitat. Falten recursos de calefacció i • L’electricitat està racionada (per alt cost). No hi ha • A causa de la guerra siriana, hi ha infants amb traumes
psicològics. ONG ofereixen suport psicosocial.
per a cada aire condicionat. recursos de calefacció ni aire condicionat.
escola • Un pati d’esbarjo. • Cap pati d’esbarjo. Assistència • Un 56% de l’alumnat entrevistat ha vist • Un 50% dels infants en edat escolar no estan
• Un menjador.
• Un laboratori.
• Cap menjador.
• Cap laboratori.
entre 2 i 5 membres de la seva classe
abandonar els estudis.
matriculats a l’escola.
• Una gran quantitat d’infants abandonen els estudis.
• Una biblioteca. • Cap biblioteca.
• Una aula TIC. • Cap aula TIC. Adaptabilitat (Adaptability)
• Cap gimnàs. • Cap gimnàs. Ajust a les • Sistema de doble torn per ajustar-se a les • Sistema de doble torn per ajustar-se a les necessitats
• Manca de banys.
• Sense aigua potable.
• 12 banys.
• Amb 2 dipòsits d’aigua potable.
necessitats necessitats de les persones refugiades i de les persones refugiades i aprofitar els espais,
de les persones aprofitar els espais. centrat en la protecció de les noies.
• Manca de necessitats bàsiques per a • Manca d’àrees per a l’educació infantil. refugiades • Escoles per a adults. • Programes de protecció infantil.
l’educació infantil. • Mala infraestructura.
• No gaire bona infraestructura.
• Manca d’ajudes mèdiques. • Escoles no formals.
Problemes • El treball infantil i el matrimoni precoç són • El treball infantil i el matrimoni precoç (més freqüent
Accessibilitat (Accessibility) actuals: presents al camp. que a Al Baqa’a) són molt comuns. Es conceben com a
Eliminació de la • Accés per a estudiants de diversos • Accés exclusiu per a estudiants sirians i sirianes.
treball infantil
i matrimoni
solucions a la pobresa que afronten les famílies. Tot i
que a Jordània l’edat mínima per treballar són 16 anys,
discriminació orígens. 16 escoles per a noies i 13 escoles per a nois.
• 6 escoles per a nois i 5 escoles per a
•
• Manca d’accés a l’educació secundària.
precoç no és fàcil aplicar-la per la situació d’il·legalitat dels
infants. La majoria treballen en la venda ambulant o la
noies. • Prohibició de professorat sirià.
recollida d’escombraries. Hi ha matrimonis de noies
Barreres • Sense barreres jurídiques ni • Amb barreres jurídiques i administratives: certificats menors de 15 anys amb homes adults.
jurídiques i administratives. Tothom s’hi pot de naixement i targetes de servei.
administratives matricular, gràcies a l’OOPS - UNRWA i al
fet que disposen de la ciutadania jordana. CONCLUSIONS
Assequibilitat • Educació assequible: gratuïta. • Educació assequible: gratuïta.
de l’educació • L’OOPS - UNRWA proporciona llibres de text. • UNICEF ho proporciona tot. La situació El dret a l’educació es pot considerar El dret a l’educació no s’ha implementat plenament.
• Manca de política específica i • Sense transport. del dret a quasi totalment cobert. • S’han aconseguit els objectius de gratuïtat i obligatorietat.
pressupostos fixos per a l’OOPS – l’educació per • S’acompleixen els objectius més bàsics de L’educació no està totalment disponible o accessible.
UNRWA, i absència de recursos financers a les persones l’educació. • L’educació de qualitat encara és un repte important.
per a les escoles públiques. refugiades • Però, a causa de la situació de pobresa i • Les escoles no formals han estat una gran solució per als
superpoblació, no s’està aconseguint una educació infants, però no poden certificar formalment l’educació.
de qualitat.
Propostes El repte de l’educació de qualitat es pot millorar amb: El dret a l’educació es pot aconseguir amb:
de millora • Un major suport financer. • El desenvolupament d’instal·lacions i serveis al camp,
• L’acollida de persones refugiades palestines com ara l’electricitat i el transport.
a altres països per reduir el grup de persones • La destrucció de les barreres jurídiques i administratives.
refugiades palestines que viuen a Jordània.
Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Institut Santa Eulàlia (L’Hospitalet de Llobregat).
Camp d’Al Baqa’a. Escola no formal.
 LA JEFFERSON VILLAGE
D’institució militar a allotjament d’acollida
OBJECTIU
Alemanya és el 9è país del món que més
Descriure el funcionament persones refugiades acull (ACNUR, 2017). I
RESULTATS Hessen

d’una antiga institució militar Síria és, amb diferència, el país d’origen amb La Jefferson Village (JV) és una residència construïda als anys cinquanta
convertida en un centre més peticions inicials d’asil. per als familiars dels soldats americans destinats a Darmstadt, que hi van Alemanya
d’acollida per a persones ser fins al 2008. L’octubre de 2015, la ciutat se’n va apropiar per raons
refugiades a Alemanya. Peticions inicials d’asil per país d’origen humanitàries, i la va destinar a l’acollida de persones refugiades
assignades a l’estat d’Hessen. El Departament d’Assumptes Socials i
(2016)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Aktuelle Zahlen zum Asyl, 2017.

Prevencions de Darmstadt en gestiona la supervisió i el manteniment amb

dues entitats privades: Kooperation Asyl i Büro für Sozial und Wohnberatung.
METODOLOGIA Rússia 1% 17%
Els dos països d’origen més representats a la JV també són els més
Cases de la JV.
Nigèria 2% Altres 38%
Observació sobre el terreny. Paquistan 2% representats entre les persones que van demanar asil a Alemanya de 2013
Síria, República
Entrevistes a 5 habitants, Albània 2% d’Aràbia Saudita a 2016: Síria i Afganistan.
1 treballadora i 1 voluntari. Eritrea 3%
Iran 4% La JV és un allotjament a llarg termini. Els habitants reben un pis amb
13% calefacció i la prestació que, segons el cas, determini la llei. S’hi ofereixen
Irak 18%
Afganistan els serveis següents:

Salut Oci Construcció i plantació que els habitants

• Cada dues setmanes, • Hi ha cursos de psicomotricitat per als han fet amb el voluntariat de l’associació
Save me.
s’ofereixen visites amb un habitants més joves.
Total psiquiatre. • L’associació Save me impulsa un projecte
Peticions inicials d’asil segons edat i sexe peticions inicials • Cada dilluns s'ofereixen visites per plantar arbres i plantes d’arreu del
(2016) Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Aktuelle Zahlen zum Asyl, 2017.
durant l’any 2016: amb una terapeuta món amb l'objectiu de fer més bonica i
722.370 especialitzada en estrès agradable la JV.
Edat posttraumàtic. • L’antiga església és una sala d’estar amb
0-4 78.192 diferents espais.
4-6 27.668 Llengua
Cartell a l’antiga clínica dental,
6-11 60.699 • Hi ha un gran nombre de Seguretat reconvertida en un habitatge exclusiu per
11-16 52.434
16-18 42.393 persones voluntàries que • Un equip controla les persones que
a dones que han viscut traumes profunds.
18-25 169.853 ofereixen cursos d’alemany a la
25-30 101.560
entren i surten de la JV i de les cases i
30-35 69.449 JV, però l’oferta es va reduint que, entre els habitants, no sorgeixin
35-40 45.503 perquè els habitants prefereixen conflictes greus.
40-45 28.187 assistir a acadèmies oficials.
45-50 19.010 Protecció
50-55 11.679 Cultura
55-60 7.145 • L’antiga clínica dental és un habitatge
60-65 4.456 • Cada setmana es fa una reunió
65+ 4.142 només per a dones que han viscut
0 50.000 100.000 150.000 200.000
on un treballador social explica traumes profunds, com per exemple Exterior de l’antiga discoteca, que ara es fa
servir com a magatzem de mobles donats
Peticions d’asil costums, lleis i altres aspectes abusos sexuals al seu país d'origen, per voluntariat, associacions i altres
del país i de la cultura durant el trajecte o a Alemanya. institucions (bàsicament, guarderies, escoles
i instituts). La direcció de la JV té previst
L’any 2016, les persones de 18 a 25 anys són les que més peticions inicials realitzen i les d’Alemanya. arrencar el nom de la discoteca, «Escape»
de més de 65 anys, les que menys. Un 73,8% de totes les peticions inicials les realitzen (‘escapar’, en anglès), que consideren molt
inapropiat per la situació dels habitants.
menors de 30 anys. El percentatge masculí sempre és superior al femení, excepte en la
franja de més de 65 anys. Gairebé 2/3 de les peticions inicials les han fet homes.
Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Institut Montserrat (Barcelona).
 PREJUDICIS Àvia caucàsica

Per què no acollim?

• Per poder-la ajudar.
• Sembla agradable.
• Així tindré algú amb qui parlar.
• Em dona més seguretat que
OBJECTIU la resta.
El racisme i la xenofòbia són sinònims de rebuig cap a les • És una persona normal com jo.
Identificar prejudicis vers persones migrants i refugiades, a qui una part de la població Home xinès • Sembla
inofensiva.
• Com que està
les persones refugiades
veu com una amenaça que associa a il·legalitat, inseguretat llegint no em
d’infants catalans de 10 a 12 anys. molestaria.
o, fins i tot, terrorisme.
11% 40%
Xinès Àvia
METODOLOGIA Activitat 1
Home negre Dona musulmana
Els infants han de triar un seient per seure al tren: • Sembla una bona persona. 24% • Sembla simpàtica.
El treball inclou un qüestionari per Internet • Semblen dolents, però són simpàtics. 15% Els és 10%
a 160 persones (la majoria, residents a
al costat d’un home negre, una dona musulmana, una • No és tan dolenta
• És a prop de la porta. Negre igual Musulmana com sembla.
Catalunya d’entre 15 i 20 anys) per àvia caucàsica o un home xinès.
determinar els rumors més estesos sobre
les persones refugiades. La recerca se Activitat 2 Activitat 3
centra en una investigació-acció
participativa en què, després d’entrevistar Els infants han de relacionar la descripció de dues noves alumnes fictícies amb Els infants han de dibuixar
un treballador de CEAR que desenvolupa les fotografies de tres nenes, tenint en compte que una descripció està una persona refugiada,
activitats de sensibilització vers les estereotipada com l’amiga perfecta, i l’altra, com una amiga amb certes dificultats. una africana, una europea
persones refugiades adreçades a infants, i una musulmana. També
l’autora experimenta, en quatre grups de han de dibuixar el seu
dues escoles de Sant Esteve Sesrovires, besavi, que en principi va
una proposta didàctica per identificar viure l’època de la Guerra PERSONA REFUGIADA
prejudicis vers aquestes persones entre Civil espanyola, per debatre • To de pell fosc • Bots plens de persones
infants de 10 a 12 anys. Les activitats 1 i 2 que ell va ser o podria haver • Cabells rinxolats de colors refugiades
foscos • Guerra i bombes
es basen en activitats dissenyades pel 3% estat un refugiat. • Tristesa i solitud • Vivint en tendes de campanya
36% 6% 12% 12 % 31% • Passa fred i sed perquè • Camp de refugiats amb tanques
Consell Comarcal Vallès Occidental
no té diners • Síria
(2008), i l’activitat 3, en una maleta La nena A és alta i molt llesta, així que si no A la nena B l’haureu d’ajudar una mica. • Carregant amb bosses • ONG i cases d’acollida
pedagògica de CCAR (2016). enteneu alguna cosa li ho podeu preguntar. Li costa llegir i entendre el català. És una mica
Viu a una masia amb la seva mare. Li agrada tímida però molt riallera. Viu a un pis de Martorell
anar molt ben vestida, i és molt simpàtica. amb els seus pares i els seus dos germans petits.

Resultats del qüestionari per Internet

Entre les persones refugiades poden infiltrar-se terroristes, si més no augmenten la violència al país d’acollida 7,34%
Si volem que deixin de venir, haurem d’aixecar més tanques 3,20%
Les acullen i elles s’aprofiten de les ajudes que els donen, mentre que la gent que està a l’atur no en rep 6,68%
Els camps de refugiats són llocs segurs. És millor que es quedin allà i no posin en risc la seva vida 8,66%
A Espanya, no hi caben més persones refugiades. Hauran de buscar altres països 4% PERSONA AFRICANA PERSONA EUROPEA PERSONA MUSULMANA
Tothom vol venir a la Unió Europea, i això ha provocat una crisi de refugiats i econòmica 20% • To de pell fosc • To de pell clar • To de pell clar
• Cabells rinxolats de colors • Cabells llisos de colors clars • Cabells de colors foscos
Si acollim algunes persones refugiades en vindran encara més, ja que provoquen un efecte crida 16% foscos • Ben vestida • Ben vestida
Europa perdrà la seva identitat i cultura, ja que les persones refugiades tenen altres costums i religions 12,7% • Vestida amb parracs de roba • Feliç • Feliç
Primer venen soles, i després porten tota la seva família 8,64% o roba estripada • Luxe (avions, consoles, mòbils...) • Precarietat
• Precarietat (no té aigua) • Vivint en cases grans • Vivint en tendes de campanya
Els infants refugiats baixen el nivell educatiu i redueixen la qualitat de l’ensenyament 3,34% • Vivint en cabanyes
Besavi
Tot i que són persones refugiades, tenen telèfons, aparells electrònics i roba de marca 3,34% • Treballant amb animals
• “Com el meu avi”
Un cop ha passat la guerra no tornen mai al seu país natal 5,98% • Cansada i trista
• Persona normal
• Com l’europeu però més vell
0 5 10 15 20

Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Institut Montserrat Colomer (Sant Esteve Sesrovires).
 SÍRIA, TAN LLUNY, TAN APROP
La implicació de la societat civil al Camp de Tarragona
OBJECTIU
Identificar la resposta Accions solidàries amb ONG i altres organismes
de les institucions locals de suport a les persones refugiades.
a la mobilització ciutadana Activitats de sensibilització i/o educació
dels municipis del Camp per al desenvolupament.
de Tarragona en suport Santa Coloma
a les persones sirianes Donacions a gran escala per a l’ajuda humanitària. de Queralt
refugiades.
Municipis que formen part de la Xarxa de
Ciutats-Refugi o que s’han declarat compromesos
i/o aptes per a l’acollida de les persones refugiades.
La Conca de Barberà
METODOLOGIA
Entrevistes a regidors i regidores
i personal tècnic dels consistoris Montblanc
o membres d’entitats locals L’Alt Camp
dels municipis d’Alcover, Almoster,
Cambrils, Montbrió del Camp, Reus, Prades Valls
Salou i Tarragona. Per a la resta
El Baix
de localitats, cerca de dades a Penedès
Internet i als diaris municipals. Alcover
Entrevistes a 1 fotoperiodista El Priorat El Baix Camp La Masó
i 4 persones voluntàries del Camp La Selva El Vendrell
Almoster La Nou
de Tarragona que han estat del Camp Creixell Calafell
testimonis de la situació de Castellvell El Catllarde Gaià Roda de Berà
les persones sirianes refugiades del Camp
Falset El Tarragonès La Riera
a Grècia. Riudoms Reus de Gaià
Tarragona Torredembarra
Montbrió
del Camp Altafulla
Capçanes Vila-seca
Cambrils
Salou
CONCLUSIONS
RESULTATS Mont-roig
del Camp L’any 2016, de les 136 localitats
Diverses vegades, la iniciativa de la societat Vandellòs
i l’Hospitalet de l’Infant del Camp de Tarragona, 30 (un 22%)
civil ha mobilitzat les administracions
han dut a terme alguna acció solidària,
locals, i molts ajuntaments s’han manifestat
activitat de sensibilització o donació
aptes per acollir persones refugiades i
a gran escala per millorar la situació
oferir-los ajudes econòmiques i educatives.
de les persones sirianes refugiades.

Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Institut Gabriel Ferrater i Soler (Reus).

OBJECTIU
Recopilar testimonis
de persones sol·licitants
d’asil i persones voluntàries
en la defensa del dret d’asil
a la Mediterrània.
METODOLOGIA
Elaboració d’un diari personal
i documental (febrer-octubre de
2017), que inclou reculls de premsa
sobre la crisi del refugi a la
Mediterrània i el testimoni en
primera persona de concerts, actes
i altres activitats realitzades a
Catalunya al voltant d’aquesta crisi.
El dietari també recull les vuit
entrevistes que l’estudiant realitza
a 5 persones voluntàries
d’organitzacions que treballen
per a les persones refugiades,
3 treballadors i treballadores
d’entitats i institucions que actuen
en aquest àmbit i 1 demandant
d’asil a Suècia. En concret, es
tracta d’un noi iraquià de pare
i mare sirians que intenta obtenir
l’estatus de refugiat a Suècia.
De petit va fugir de la guerra de
l’Iraq i, de jove, de la guerra de Síria.
BENVINGUDA?
El dret d’asil en la crisi de la Mediterrània
RESULTATS
Voluntari de Proactiva Open Arms“” Voluntària a títol individual
“amb
Cal ajudar-los a rentar-se, a eixugar-se, vénen
la roba xopa i la majoria amb hipotèrmia. (…)
“teòrica.
La intenció de col·laborar institucions i entitats encara és molt
(...) Si hi hagués aquesta coordinació, la tasca seria més
fàcil i completa. (...) L’ajut i les possibilitats hi són, però sense la
Dins de les barques es barreja la gasolina sense
refinar que fan servir per al motor amb l’aigua mediació de la gent local els que arriben no ho tenen fàcil. (...)
salada, i això es converteix en un líquid que els Per a mi, l’activació de la societat civil és l’autèntic canvi
corroeix la pell. (...) Pot ser que portin no setmanes, d’aquesta Europa que no ens agrada.
”
mesos sense menjar correctament.
”
Demandant d’asil a Suècia
Voluntari de Stop Mare Mortum
“emVaigvoliafugirreclutar
perquè mentre estudiava a la universitat el règim
“existiran.
Les migracions han existit sempre i sempre
Pots posar més fronteres i fer més difícil
per anar a l’exèrcit; però jo em negava que em
matessin i em negava a matar per no morir. Pensava que en venir
que la gent migri; però, al final, si la situació que a Europa tot seria diferent, però no és cert. Cada dia inventen
tenen on viuen és pitjor del que plantegem els noves lleis per dificultar les nostres vides.
Estats europeus, que són fronteres, tanques..., ells Vaig passar per Turquia i després vaig arribar en pastera a Grècia.
continuaran marxant. Vaig haver de creuar camps de mines, l’exèrcit sirià, l’exèrcit turc,
Les lleis sempre podrien estar més ben fetes, la policia turca, el mar... i, després de tot això i un cost de $8.000,
podrien ser més justes del que són; però, si arribo aquí i no hi ha cap solució a aquesta crisi. Durant el viatge
realment s’apliquessin tal com estan escrites, avui he mirat la mort a la cara més d’un centenar de cops.
en dia hi hauria moltes menys desigualtats de les Em van reubicar a Suècia de manera aleatòria. No hi estic bé,
”
que hi ha. aquí. Fa dos mesos que hi he arribat i no tinc cap tipus de permís.
(...) No soc ningú. (...) Si han de trigar molt a atorgar-me l’estatut
Voluntàries a títol individual del refugiat, prefereixo que me’l deneguin i poder marxar a un altre
país. Estic cansat de tenir una vida aturada. Una vida que no és
“països,
Les persones refugiades surten de diferents
però no totes tenen el camí lliure per obtenir
meva sinó dels polítics europeus que no volen solucionar aquest
problema.
la protecció internacional. Els motius de fugida
augmenten, però els criteris polítics per a la Vull demanar a la gent que es posi en la nostra posició i així,
potser, canviarà alguna cosa. Ningú no vol deixar la seva vida
concessió de l’asil són cada cop més restrictius.
enrere. Per tant, s’ha de pensar que, si no estiguéssim obligats
[Els joves afganesos] s’escapen de tot, però no
abandonen la dèria de passar a Europa com sigui,
a marxar, no ho faríem pas.
”
perquè les seves famílies els han donat tot el que
tenen per assegurar que, almenys ells, tinguin un
”
futur millor lluny del seu país.
Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Institut Viladecavalls (Viladecavalls).