Historia

Els ancestres més remots fins ara descoberts a Calafell tenen 21.000 anys d'antiguitat. Una cova
prehistòrica, la Balma de la Graiera, va acollir una petita comunitat humana que caçava i pescava
al torrent de la Cobertera.

Al municipi s'hi poden trobar alguns vestigis neolítics, però el monument antic més important
és la Ciutadella Ibèrica, una fortalesa del segle VI abans de Crist, que ha estat reconstruïda i que
és un indret per conèixer i experimentar la civilització dels ibers. La Ciutadella va caure sota la
conquesta romana, de la qual se'n conserva un important jaciment arqueològic a la zona del
Vilarenc.

Tal com avui el coneixem, Calafell s'origina a l'Edat Mitjana, al turó on s'aixeca el Castell. La
fortalesa apareix documentada per primer cop al segle XI. El primitiu nucli habitat es va expandir
sota el turó fins a formar l'actual nucli del Poble. A finals del segle XVIII, de la seva banda, van
començar a assentar-se vora mar alguns pescadors, tot donant origen al nucli de la Platja. La
pesca va ser-hi substituïda pel turisme arran del "boom" dels anys seixanta del segle XX.

L'any 1947 va néixer el nucli de Segur de Calafell. A l'enorme finca coneguda com Quadra de
Sant Miquel de Segur es va començar a bastir una gran urbanització de vacances. La creació
d'una estació de tren va donar l'empenta a aquest projecte, en una època en què no tothom
tenia cotxe. Mig segle després, Segur de Calafell té un perfil molt més residencial, en haver-s'hi
arrelat molts propietaris de segones residències i en haver absorbit bona part del creixement
demogràfic experimentat pel municipi en els darrers anys.

En l'actualitat, Segur de Calafell és el nucli més poblat dels tres, amb aproximadament el 50% de
la població total del municipi.

La demanda de segones residències, primer, i el fort augment de població, després, no han fet
créixer únicament aquests tres nuclis, sinó que han fet aparèixer una trentena d'urbanitzacions
escampades per tot el terme municipal.

Calafell a la prehistòria

El període Paleolític

La presència de l'home de Cromanyó a l'actual terme de Calafell s'ha documentat al jaciment

de la Balma de la Graiera, en el període anomenat Gravetià del Paleolític Superior. Gràcies a
datacions de carboni14 se sap que, aproximadament fa 21000 anys, un grup de caçadors i
recol·lectors sovintejaven aquestes terres. En aquelles reculades èpoques el medi natural era
molt diferent a l'actual. Per començar, el nivell del mar es trobava entre 50 i 70 metres per sota
de l'actual. El clima també era molt diferent. Els països escandinaus i una bona part de la Gran
Bretanya es trobaven coberts pel gel. A la península Ibèrica, la presència de grans glaceres era
també important. Aquestes afectaven tot el Pirineu i les actuals comarques prepirinenques. La
zona de l'actual Calafell deuria tenir un clima i una vegetació molt semblants a les actuals del
nord d'Escandinàvia i el Canadà. Els rius eren força cabalosos i s'hi podien pescar espècies de
salmònids, com han demostrat les excavacions de la balma de la Graiera.
La fauna d'aquest període que caçaven els ocupants de la balma era formada bàsicament per
cavalls i cérvols, tot i que caçaven altres espècies com urs, una espècie de bou salvatge. Els grups
humans eren nòmades i es desplaçaven seguint els ramats d'aquests animals, als quals caçaven
aprofitant els passos estrets que unien les planes litorals amb les de l'interior. Allí els hi tendien
emboscades per matar-los, els esquarteraven i traslladaven les restes als aixoplucs propers per
a consumir-los. Els ossos eren trencats per a consumir-ne el moll. Empraven eines com llances
de fusta i rascadores i gratadors de pedra, bàsicament de sílex.

El període epipaleolític

El següent període de la prehistòria del qual es conserven restes a Calafell és el denominat

Epipaleolític. Es remunta aproximadament 9000 anys. Hi ha indicis de presència humana en
aquest període a la balma de la Graiera i a la cova Foradada, tot i que en aquesta darrera, de
forma molt limitada.

Pel que fa al clima havia canviat respecte a l'etapa anterior i era una mica més semblant a
l'actual. Això implica també un canvi en la fauna. Els animals caçats en aquest moment són
sobretot conills i senglars. També s'han recuperat restes de linx, animal que aprofitarien
bàsicament per la seva pell. Es recol·lectaven cargols, mol·luscs marins i algues. El treball del
sílex havia avançat molt i les eines fabricades en aquest moment són molt més petites i
elaborades.

El neolític i l'edat del bronze

No es coneix massa sobre aquests períodes. De la presència humana al neolític només se sap de
la seva existència a la cova Foradada per la troballa de ceràmica d'aquest període. En aquesta
mateixa cova i a la cova de Mas Romeu, s'han documentat restes d'enterraments col·lectius
corresponents al període del Bronze antic.

Els ibers a Calafell

El poblament iber de l'actual terme de Calafell cal entendre'l en el marc d'ocupació del territori
de la tribu ibèrica dels Cossetans. La seva capital era la ciutat de Kesse (molt probablement
l'actual Tarragona) i la resta d'assentaments es dispersarien per les actuals comarques del
Tarragonès, Alt i Baix Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès fins a les primeres estribacions del
massís del Garraf aproximadament.

La distribució de poblament iberocossetà no segueix el mateix patrons que la majoria

d'assentaments d'altres tribus, com ilercavons, ilergets, laietans, etc. Un gran nombre d'enclaus
d'aquestes altres tribus de l'actual territori català es troben ubicats en llocs elevats i, en molts
casos, de difícil accés. Es tracta d'indrets estratègics per controlar visualment el territori i per a
ser protegits.

En el cas cossetà i, concretament en el poblament del Baix Penedès, el poblament s'articulava a

partir d'una "ciutat" de 4 hectàrees aproximadament que es situava al centre de la plana,
concretament a l'actual veïnat de Masies de Sant Miquel, al terme de Banyeres del Penedès.
Aquesta ciutat conserva indicis de muralla. La resta de poblament es trobava dispers. Hi havia
assentaments especialitzats en el control del territori i de l'arribada de materials provinents del
comerç amb altres pobles de la Mediterrània, com grecs, púnics i, posteriorment, romans.
Aquest és el cas de la Ciutadella Ibèrica de Calafell. Altres, es dedicaven a l'explotació del
mineral de ferro i a l'elaboració de peces d'aquest material, segons s'ha pogut documentar al
jaciment de les Guàrdies del Vendrell. La majoria d'assentaments es dedicaven a l'explotació
agrícola. El més ben conegut de tots aquests és el Fondo del Roig de Cunit. També deurien tenir
aquest rol els assentaments calafellencs de l'Argilera, Camí de Montpaó, els Carquinyols, la
Granja de l'Artur o la Vinya de Jan Rion. Probablement dedicats a l'explotació de recursos
pesquers serien els assentaments ubicats als petits turons costaners de la Carrerada del Rion,
Turó dels Sants o les Graveres. En aquest cas cal tenir present que la línia de costa durant aquest
període es trobava situada aproximadament a l'actual línia de ferrocarril, és a dir, uns 300
metres més a l'interior que ho està ara. Finalment també s'ha documentat la presència,
segurament esporàdica, dels ibers en algunes coves del municipi, com la balma de la Graiera o
la cova de Mas Romeu.

És possible que tots aquests indrets es comuniquessin visualment entre ells. També hi hauria
comunicació amb els de l'interior de la comarca a través d'algun tipus de torre o atalaia situada
al capdamunt del Turó de la Font, indret en el qual s'ha documentat la presència de ceràmica
d'època ibèrica.

La romanització

Després de la II Guerra Púnica (218-201 aC), els romans es fan els amos i senyors de pràcticament
tota la península Ibèrica. L'any 197 aC es produeix una revolta de les tribus ibèriques de l'actual
Catalunya contra el poder de Roma, comanada pels ilergets. Un nombrós exèrcit es dirigeix a
Empúries amb la pretensió de derrotar l'invasor. El poder militar romà, però, acaba amb les
pretensions dels ibers i la majoria de guerrers moren en la lluita. Als seus poblats d'origen només
hi resten dones, nens i ancians. El general Cató amenaça amb la seva destrucció i la mort dels
supervivents. Aquests, temorosos de les amenaces del vencedor, desmantellen les muralles de
les seves poblacions i es dispersen pel territori.

A Calafell s'ha documentat, en aquest període, l'ensorrament de les muralles de la

Ciutadella Ibèrica, tot i que la vida a l'assentament continua encara que de forma molt
residual. Uns anys més tard, a la zona sud-est de la mateixa, es basteix una construcció amb un
pati central, a l'estil de les vil·les itàliques. Aquest assentament dura poc temps, i abans del canvi
d'era, els romans s'han instal·lat a la plana, a uns 500 metres de la Ciutadella Ibèrica, en un indret
conegut actualment com el Vilarenc.

La vil·la romana del Vilarenc és una típica explotació agrària implantada pels romans. En ella
es concentra la població que s'havia dispersat uns anys anteriors, i sota control romà, passa a
formar part de la mà d'obra que conrearà el camp i farà les tasques relacionades amb
l'explotació agrícola del territori. Els romans posen en marxa una tipus d'agricultura extensiva
basada en la que s'ha anomenat la triada mediterrània, això és, el cereal, la vinya i l'olivera.

Com totes les vil·les romanes, disposava d'una pars urbana, que era la zona residencial del
propietari, i una pars rustica, que era la zona de treball, magatzems, etc. De la família
propietària de la vil·la i dels terrenys que l'envoltaven i que, molt probablement abastarien la
major part del terme actual de Calafell, en sabem que es deien Benius i havien disposat d'algun
càrrec important a la capital, Tàrraco.
A Calafell també es van trobar fa alguns anys ceràmiques pertanyents a l'època romana a les
rodalies de l'església de Sant Miquel de Segur, tot i que es fa molt difícil saber-ne la seva
cronologia exacta i si estaven relacionades amb alguna altra vil·la o amb un assentament d'unes
altres característiques.

L'edat mitjana

Calafell té un dels pocs castells medievals excavat totalment; a partir del registre
arqueològic es pot seguir molt bé el pas d'un llogarret a un castell feudal. No està clar que
Calafell s’alcés sobre instal·lacions precedents. L'absència de restes islàmiques clares no
descarta una possible ocupació andalusí, o sota control andalusí, de l'indret. En principi, la
toponímia fa pensar en una presència andalusina que actualment encara no es pot demostrar.
El turó va ser ocupat a finals del segle X. A un extrem de la zona superior sembla que es va aixecar
un mur de maçoneria, de forma circular, amb el suport de puntals de fusta, que protegia una
cisterna. Aquest deuria ser el punt més fort. A l'altre extrem, s'erigí una església preromànica,
probablement de tapial i amb coberta de fusta, al voltant de la qual s'obria una sagrera
amb tombes antropomorfes.

Posteriorment, durant el segle XI, aquesta església va ser substituïda per una altra de romànica
(llombarda) que seguia, quasi exactament, el mateix perímetre. La zona intermèdia, entre la
fortificació i l'església, va estar ocupada per cabanes de camperols, de les quals es conserven els
forats de pal i algunes sitges. El nombre de cabanes va augmentar amb el temps i varen anar
ocupant en cascada la falda de la muntanya.

Al segle XI, la primera fortificació va ser substituïda per un recinte de pedra més sòlid, i durant
el segle XII els camperols varen ser expulsats del cim. El castell es va estendre amb nous murs i
el recinte va incorporar l'església romànica. Aquesta evolució fa pensar molt en el procés
social i polític de la Marca; el que va començar com una iniciativa de camperols lliures amb
suport nobiliari va acabar amb una feudalització del territori.

Per la documentació de finals del segle X i de l'XI existent als arxius es pot deduir que les terres
pantanoses de la costa penedesenca comencen a ser objecte de baralles, repartiments, compres
i vendes per part de l'oligarquia del país.

La primera notícia documental de Calafell és de l'any 999. En una delimitació de terres es

parla de la spelunqua quod est in Kalafell, és a dir, la cova que està a Calafell. Després
d'aquesta referència, el kastrum Kalafell (castell de Calafell) apareix esporàdicament a la
documentació del segle XI, sobretot als litigis, l'any 1037, entre Bernat Otger, senyor de
Castellet, i l'abadia de Sant Cugat del Vallès. L'un i l'altre es disputaven el domini de la terra i
dels estanys.

Fou precisament la noblesa la que va transformar aquest enclau en una potent fortificació. A
partir d’un document de l’any 1044 es va establir el límit del kastrum de Calafell, el qual, amb
poques variacions, coincideix amb el terme municipal actual. A partir d’aquest document sabem
que el castell va pertànyer a la família dels Otger (Odegarii), la qual fou la que propicià, pel que
es desprèn dels resultats de les excavacions arqueològiques, el desallotjament dels camperols
de la part alta del turó. Les antigues cabanes varen ser incendiades i, conseqüentment,
abandonades. Els pagesos desallotjats del cim del turó s’instal·len a la vessant sud del mateix,
començant així a formar-se el nucli històric de Calafell

És durant aquest període, entre els segles XI i XV, quan es construeix el camp de sitges (més de
cinquanta) que es troben a l’exterior del castell, a la vessant nord del turó, ja que la noblesa
mentre adquiria nous territoris els intentava treure el màxim profit com a explotació agrària.

La situació de les sitges al voltant de l’església, així com la presència del cementiri, fan pensar
que es tracta d’una sagrera, ja que en aquestes instal·lacions sempre s’hi troba la rectoria, amb
graners i cellers, formats gairebé sempre per sitges. Per aquest motiu se les anomena moltes
vegades celleres. La cellera va esdevenir un sistema de control i domini de la pagesia, jugant el
paper d’un lloc central que controlen els senyors.

Una idea dels impostos que pagaven els pagesos de Calafell ens la dóna la concòrdia que aquests
van signar el 1486 a Vilafranca del Penedès amb el senyor del castell Galzeran de Palou. Els Palou
reclamaven uns delmes mai cobrats pels senyors de Calafell. Al·legaven que la paraula “delme”
volia dir la desena part, i reclamava el cobrament de la desena part de la collita. També volia
recaptar delme de tots els fruits , així com de les garrofes, olives, animals, formatges... Els
pagesos estaven pagant una catorzena part de la collita dels cereals, però no dels arbres fruiters.
En aquesta concòrdia els pagesos calafellencs van haver de cedir molt perquè desitjan la
quietut e tota pau.
La concòrdia de Vilafranca va suposar la pèrdua per part dels senyors de bona part del control
del territori i de la producció agrícola. El rei Ferran II va establir la universitat o comú de Calafell,
organisme pel qual els pagesos passaven a tenir el control efectiu de la producció agrícola, tot i
que havien de continuar pagant els censos.

A l’edat mitjana sorgeix un llogarret, situat a uns 4 quilòmetres del nucli de Calafell, i que es
desenvoluparà formant part del terme. Es tracta de Montpaó.

Pel que fa a Segur, al llarg de tota l’edat mitjana i més tard, fins a la delimitació de les províncies
actuals al segle XIX, formava, com Cunit, part del terme del castell de Cubelles. La presència
d’una torre fortificada i els seus annexes fan que el lloc sigui considerat un indret segur (la
documentació l’anomena castri securis=castell segur) i d’aquí el seu nom. Actualment només
es conserva la petita església de Sant Miquel.

Els segles XVI-XVII

Calafell entra a l'edat Moderna amb les seqüeles de la concòrdia de Vilafranca. Els Palou
abandonen paulatinament el castell i es desconeix en quin moment en perden la
propietat. Calafell, però, afronta el segle XVI amb una poblament molt baix, només 18 famílies
i el rector, incloent la població dispersa a Montpaó i en els masos del terme. Aquesta baixa
demografia provoca que ni tan sols aparegui als mapes que s'elaboren en aquell moment. El
castell perd la seva funció militar i l'església es converteix en un santuari on es venerava la Mare
de Déu de la Cova, a la qual se li atribuïren alguns miracles i va esdevenir un centre de
pelegrinatge des dels municipis de les rodalies. Al voltant de la nova institució del comú o
universitat neix una petita oligarquia local que s'estableix al carrer Major.
Durant aquest període tota la costa catalana es veu assolada per atacs de pirates provinents del
nord d'Àfrica. És en aquest context quan segurament es deuria construir la torre de la Talaia,
per avisar de la presència devaixells pirates a la costa.

No és fins a la segona meitat del segle XVII quan es tenen notícies d'un castell que es troba molt
enrunat. L'enderrocament de les muralles es deuria produir els anys 1649/50, en el marc de
la Guerra dels Segadors. També és en el marc d'aquest conflicte quan es construeix la
fortificació coneguda com a Casalot del Viola. En aquest moment la població del terme ha
augmentat, i el 1680 ja arriba a les 26 famílies tot i haver patit els estralls de la pesta el 1650.

Després de la destrucció provocada durant la Guerra dels Segadors, el poble, que s'estenia
només per la vessant sud del turó del castell, pateix una sèrie de reformes urbanístiques que
configuren al nucli històric l'aspecte que, amb poques variacions, ha arribat fins a l'actualitat.
Les sitges ubicades al nord del castell són amortitzades, s'obre un carrer que, des del carrer
Major circumval·la el turó, és el carrer de l'Aire. Es construeix una nova rectoria a l'actual plaça
de la Constitució. Aquest edifici marcava el final del nucli de població. Més enllà s'estenien els
camps de conreu.

Al llarg del terme municipal es troben una sèrie de masies que són el centre d'explotacions
agrícoles. De totes les existents ja en aquest període, la que ha arribat fins a l'actualitat en més
bon estat de conservació és el mas Romeu.

A la platja, a la segona meitat del segle XVII es documenta la presència estable de pescadors.
Fins aleshores els pescadors eren itinerants i es traslladaven amb les seves barques seguint les
moles de peix per la costa. És l'inici del barri mariner.

Pel que fa a Segur, la documentació parla de només dues cases. Una d'elles, la casa Vella, havia
esdevingut un mas fortificat que conservava la torre medieval de l'antic castell. Era el centre
d'una explotació agrícola pertanyent a la família dels Icart i després dels Llupià, propietaris del
castell de Cubelles.

Els segles XVIII-XIX

Ja des de finals del segle XVII, el conreu de la vinya es va començar a estendre pel terme de
Calafell com ho feia a la resta del país, però de forma significativa pel Penedès. Primer foren les
terres planes, però de mica en mica, les plantacions es van anar escampant pels turons i
muntanyes del municipi. Això va suposar la desforestació d'una gran part dels boscos. L'auge de
la vinya al llarg dels dos segles va provocar un considerable augment de la població. Així,
dels 138 habitants censats el 1718 es va passar als 1168 habitants del 1887. Els censos
intermitjos mostren que aquest augment de població va anar sent progressiu (279 habitants
censats el 1762, 493 el 1787, 123 caps de casa el 1818, això és uns 670 habitants, 904 censats el
1863).

El creixement era evident. El Comú va decidir traslladar-se a un edifici nou, construït el 1768
expressament per a poder reunir-s'hi tots els seus membres: l'edifici del Comú. Per la seva
banda els propietaris i hisendats que es van anar enriquint gràcies a la producció del vi, es
comencen a desplaçar del carrer Major cap a noves cases que es construiran a un nou carrer que
anomenaran el carrer Principal, i que anirà creixent al llarg del camí que duia cap a mar. Per la
seva banda els pagesos assalariats i els rabassaires s'establiren, de forma majoritària, al carrer
del Pou, i construïren barraques de pedra seca en els camps que treballaven.

Com a conseqüència de la bonança econòmica es construeixen nous edificis. Un d'ells és

l'església de la Santa Creu, el 1806, ja que l'antiga església ubicada al castell havia quedat
petita a causa de l'augment de població. El cementiri, també ubicat al castell va anar creixent
fins a ocupar la totalitat del recinte. Ja a finals del segle XIX, el 1887, l'edifici del Comú construït
120 anys abans es va quedar petit i es va haver de construir una nova casa de la Vila, la planta
baixa de la qual feia les funcions d'escola.

Per la resta del terme municipal van anar creixent les masies, algunes de les quals tenien el seu
origen en etapes anteriors, com el mas de l'Espasa, el mas Romeu o les masies de Segur,
la casa Vella i la casa Nova. Aquestes s'adaptaren al nou model agrícola i hi construïren cups
per a la producció de vi, de la mateixa manera que ho van fer la major part de les cases del
municipi.

Un fet important va ser l'arribada de capital d'indians provinent de les Amèriques. Un de

les famílies d'indians que més van invertir a Calafell va ser la dels marquesos de Samà,
establerts a Vilanova i la Geltrú. Van ser els impulsors de la construcció d'algunes de les
anomenades cases d'indians, així com també uns dels màxims responsables de l'arribada del
tren a Calafell i la construcció de l'estació de tren existent encara avui. Un altre indià que
va invertir en terres a Calafell fou el marquès de Comillas.

Pel que fa a la platja, la població també va anar augmentant i s'hi establiren noves famílies que,
per viure, varen construir les botigues de pescadors.

Aquest creixement es va veure truncat a finals de segle XIX i a tombant del segle XX com a
conseqüència de la guerra de Cuba i, sobretot, de les malalties que va patir la vinya, que van
provocar la ruïna de moltes famílies calafellenques.

El segle XX

El segle XX representa a Calafell el creixement del nucli de la Platja gràcies a l'augment de la

pesca. Si bé als segles anteriors es produeix un degoteig constant de nova població dedicada a
la captura del peix, el 1902 ha assolit prou força com perquè els pescadors creïn una agrupació
per tal de socorres mútuament en cas de malalties o accidents. Aquesta associació serà l'embrió
de la futura Confraria de pescadors.

Al mateix temps, la Platja comença a tenir una forta anomenada com a lloc d'estiueig per la
bondat de la seva climatologia i les propietats de l'aigua de mar, que és molt iodada. A aquest
fet contribuí, sens dubte, la instal·lació el 1922 de les colònies de Vilamar, un projecte de la
Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Consistia en unes vacances d'estiu per a
infants, amb un doble objectiu. D'una banda es pretenia complementar l'acció educativa de
l'escola amb la formació a l'aire lliure. De l'altra, es volia aprofitar l'acció profilàctica dels
recursos naturals de Calafell (el sol i l'aigua de mar) per a la recuperació o prevenció contra la
tuberculosi, malaltia molt corrent dels infants de l'època. Les colònies es van instal·lar a la platja,
a prop de l'estació de ferrocarril, enmig d'una pineda. S'aprofitaren els mòduls de l'exposició de
Barcelona de 1888 com a dormitoris, cuines, menjadors...

La burgesia barcelonina també va començar a fixar segones residències a Calafell. Alguns

construïren xalets noucentistes, seguint un dels estils imperants al primer quart de segle.
Altres adquiriren algunes botigues de pescadors i les reformaren. Aquest és el cas dels Barral, la
casa dels quals ha estat convertida en el Museu Casa Barral. Aquest creixement urbanístic del
sector marítim va obligar a dissenyar urbanísticament el sector marítim de Calafell. Es crea
l'eixample de la platja.

Aquest inici de prosperitat es veié truncat per l'esclat de la Guerra Civil. A Calafell aquest
conflicte va comportar, a part de l'enviament d'alguns joves al front, patir un seguit de
bombardejos per part de l'aviació nacional, sobretot a l'estació del ferrocarril, però també al
nucli de la Platja. Es construïren alguns refugis particulars, búnquers a la sorra i bateries de costa.
Avui en dia encara sobreviuen alguns barracons que allotjaven una guarnició republicana, prop
de la urbanització de Bellamar, i es conserva el topònim de les trinxeres en record d'aquestes
instal·lacions excavades pels soldats.

La represa després de la guerra va ser llarga i lenta. Amb tot, neix un projecte pioner
d'urbanització: la ciutat-jardí de Segur, una iniciativa de les propietàries de l'antiga quadra
vinculada al castell de Cubelles, juntament amb els seus marits. Això va provocar que els 36
rabassaires de Calafell que conreaven terres a Segur, les haguessin d'abandonar.

A partir dels anys 50, el turisme esdevé l'activitat principal al voltant de la qual gira
l'economia calafellenca. També és el moment en que es produeix l'arribada massiva
d'emigrants provinents, sobretot, d'Andalusia i que s'instal·len, majoritàriament, pel nou barri
que va creixent al voltant de cal Bolavà. A la platja es construeix l'església de Sant Pere, per
absorbir la creixent població i als estiuejants. Pel mateix motiu, a Segur de Calafell, els anys
setanta s'edifica l'església de l'Assumpció.

La parcel·lació del territori, sobretot a Segur, va fer créixer el nombre de xalets i edificacions,
alguns d'ells projectats per arquitectes de renom. El sector de l'oci també prospera, i s'obren
nombrosos locals i establiments destinats a satisfer les necessitats dels visitants. Entre aquests
destaca la discoteca Louie Vega, el disseny de la qual ha estat reconegut amb l'obtenció
d'un premi FAD d'arquitectura.
ACTUALIDAD

Festes i esdeveniments

Calafell és un municipi molt actiu i amb una gran tradició en làmbit de les festes populars. Tenim
tres festes majors, que corresponen a cada nucli urbà:

La festa major de Sant Pere (Calafell Platja)

La festa major de Santa Creu (Calafell Poble)

La festa major de Sant Miquel (Segur de Calafell)

A banda, tenim esdeveniments com els tres tombs, la festa de la candelera, l'abril cultural o
el mercat medieval de Calafell.

Festa dels tres tombs - Sant Antoni Abat

Una de les festes més rellevants del calendari festiu d’hivern. És una diada vinculada al món
agrari on, en origen, es beneïen els animals que representaven la força de treball per tal que
Sant Antoni els guarís i protegís.

És la festa per excel·lència dels pagesos i d'altres oficis com els traginers, que també usaven els
animals per al treball. L’any 1959 s’iniciaren els Tres Tombs a Calafell i la festa consisteix en una
cercavila pels carrers de la vila, concretament en fer tres tombs passant cada vegada per davant
l’església de la Santa Creu, on el bestiar rep la benedicció.

Actualment hi passen cavalleries, animals domèstics i genets, entre altres. L'organització de la

festa és a càrrec del Cor Orfeó Calafellenc que també s’ocupen de la venda de coques de Sant
Antoni beneïdes.

Festa de la candelera

Junt amb Els Tres Tombs i el Carnaval conformen el calendari festiu hivernal. La Candelera
és el 2 de febrer i a Calafell aquesta festivitat se celebra el cap de setmana més proper a aquesta
data. Á Calafell és tradició dedicar la diada a la Mare de Déu de la Cova i cada vegada que el
dia 2 de febrer coincideix en diumenge es fa festa grossa en honor a aquesta Mare de Déu.

Es tradició de celebrar la missa a l'esgléisa del Castell de la Santa Creu i es canten els Goigs a la
Mare de Déu de la Cova amb la participació del Cor Parroquial de la Santa Creu.

Festes majors

Festa major de Sant Pere, Calafell Platja - 29 de juny

Sant Pere és el patró del nucli de la Platja, barri mariner per excel·lència. El culte a Sant Pere neix
arran de la formació de la comunitat marinera de la Platja, entre final del segle XIX i l’inici del
segle XX.
La devoció a Sant Pere es va traduir en l'aparició de la Germandat de Sant Pere, que aglutinava
els pescadors i mariners calafellencs. La festa major era organitzada per la Confraria de
Pescadors i cap els anys cinquanta se'n feu càrrec el Centre d'Iniciatives i Turisme. Avui dia
l'organització és a càrrec de la Comissió de Festes i de l'Ajuntament.

Festa major de la Santa Creu, Calafell Poble- 16 de juliol

La Santa Creu ha presidit l'església del Castell i n'ha estat la titular des del segle X. El patrocini
de la Santa Creu se celebra el 14 de setembre. Malgrat tot, des de l'any 1787, a Calafell la diada
es commemora el 16 de juliol. Aquest canvi de data es va produir per motius socioeconòmics. El
setembre era l'època de l'any amb més feina al camp i els calafellencs no podien gaudir de la
festa amb tranquil·litat. Al final del segle XVIII, el conreu de la vinya i la producció de vi eren el
motor que mantenia viva l'economia calafellenca, i la Festa Major coincidia amb aquest temps,
en què participaven homes, dones i infants en la recol·leció del raïm. Davant d'aquestes
especials circumstàncies el mossèn va escriure al bisbe de Barcelona sol·licitant el canvi de data
i des del 1787 la festivitat de la Santa Creu coincideix amb la festivitat de la Mare de
Déu del Carme. Aquest fet porta a identificar a la Verge del Carme com a patrona de Calafell,
quan n'és la Santa Creu.

Festa major de Sant Miquel, Segur de Calafell - 29 de setembre

Sant Miquel és el patró de Segur de Calafell. Es tenen referències de la seva advocació des
de segle XII i de la celebració de la seva Festa Major des del segle XVII, concretament l'any 1667,
en què consta, com a únic acte, la celebració de la missa en honor al patró. A causa dels pocs
habitants d’aquest nucli, fins ben entrat el segle XX els segurencs anaven a les festes majors de
Calafell.

No va ser fins a la dècada dels anys 60 que es van començar a organitzar les primeres festes
majors per la Mare de Déu d'Agost de la mà d’associacions veïnals. Més endavant l’organitzador
fou el Centre d'Iniciatives i Turisme. L'any 1991, coincidint amb la restauració de l'Església
romànica de Sant Miquel la festa es torna a celebrar el 29 de setembre, festivitat de Sant Miquel.

Abril cultural

Durant tot el mes es realitzen diverses activitats de caire literari (xerrades a la Casa
Barral), artístic (exposicions) i cultural (teatre i concerts) als diferents nuclis del municipi.

Des de l’any 2006 se celebra el Dia Internacional de la Dansa a la plaça del Port de Segur.
Aquesta diada comta amb la participació d’entitats, associacions i grups de dansa de Calafell i
comarca. En total més de 500 ballarins i ballarines.

Mercat medieval

Des de 1998, el primer cap de setmana de setembre, a Calafell se celebra el Mercat Medieval al
voltant del nucli històric de la plaça de Catalunya, carrer Principal, plaça de Mariano Soler i
entorns del castell.

Al llarg de tots dos dies a més de totes les parades del mercat hi ha exposició d’aus rapinyaires i
exhibicions de falconeria, tir amb arc, caravana de rucs, barca, jocs i tallers infantils. Oficis com
sabater, bufat de vidre, ferrer, cisteller, torn de ceràmica, corrúpies, destil·lació d’essències,
filadora, escuts i espases, entre altres. També parades de perfums, amulets, joguines, plata,
malabars, tavernes, forn de coques i de pa, rebosteria, cal·lígraf àrab, etc. El dissabte es celebra
un concert medieval al Castell de la Santa Creu.

L'any 2007 el mercat s’obre cap al carrer de l'Església i plaça de la Constitució i el 2009 s'amplia
cap el carrer Marquès de Samà i placeta del Clos de cal Cubano. En els darrers anys la
participació de paradistes de Calafell cada vegada ha estat més nombrosa, arribant l'any
2009 a 52 parades pròpies.

GOVERN MUNICIPAL

Govern municipal

Alcalde
Ramon Ferré Solé (PSC)

Àrea de Medi Ambient i Seguretat

Tinent d’alcalde: Josep Parera Ribell (UAM)
Medi Ambient: Josep Parera Ribell (UAM)
Policia, Mobilitat i Recursos Humans: Joan M. Triadó Juan (UAM)

Àrea de Turisme i Via Pública

Tinent d’alcalde: Teresa González Santiago (PP)
Turisme, Joventut, Esports: Teresa González Santiago (PP)
Via Pública, Transport públic, Brigada: Juanjo García Álvarez (PP)

Àrea de Qualitat de Vida i Promoció Econòmica

Tinent d’alcalde: Helena Rubio Pérez (PSC)
Qualitat de Vida, Serveis Socials i Ocupació: Helena Rubio Pérez (PSC)
Promoció Econòmica, Comerç i Ensenyament: Lluïsa Lastra Flores (PSC)

Àrea de Serveis Econòmics i Urbanístics

Tinent d’alcalde: Adrià Seras Viola (PSC)
Economia, Serveis Jurídics, Contractació, Compres, Informàtica: Adrià Seras Viola (PSC)
Urbanisme, Obres, Patrimoni: Miguel Ángel Perín Tienda (PSC)
Organigrama municipal 2015-2019
Regidors

Joan Olivella Ricart

Portaveu

CiU

Sandra Suárez Plana

CiU

Montserrat López Ureña

CiU

Rafel Solé Miró

CiU

Francisco Clavero Sanz

CiU

Maria Verge Pascual

CiU

Ramon Ferré Solé

Alcalde

PSC-PM

Helena Rubio Pérez

Tercera tinenta d'alcalde

PSC-PM
Adrià Ignasi Seras Viola
Quart tinent d'alcalde

PSC-PM

Miguel Ángel Perín Tienda

Portaveu

PSC-PM

Maria Lluïsa Lastra Flores

PSC-PM

Ivan Montejo Sarias

Portaveu

CUP

Albert Pijuan Hereu

CUP

Josep Parera Ribell

Primer tinent d'alcalde i portaveu

UAM

Maria Teresa González Santiago

Segona tinenta d'alcalde i portaveu

PPC

Joan M. Triadó Juan

UAM
J. J. García Álvarez
PPC

Joan Soler Guasch

ERC

Jacob Balaguer Mestre

Portaveu

ERC

José Manuel Tejedor González

Portaveu

Ciutadans

Jesús Benedicto Calahorra

No adscrit/a

Municipi

Calafell és un municipi enclavat a la Costa Daurada. La indústria turística és la primera de la

localitat des de fa gairebé mig segle. Disposem d'un clima excepcional, amb 300 dies de sol
l'any, que va propiciar la ubicació de les colònies Vilamar, l'antic Sanatori de Sant Joan de Déu i
la primera urbanització europea amb model de ciutat jardí (Segur de Calafell). Reconeguts com
a municipi turístic de la demarcació de Tarragona l'any 2008 (amb Cambrils i Salou).

Calafell té una important tradició pesquera i marinera, que es veu reflectida en la seva
gastronomia. Els productes de Calafell estan acollits a les denominacions d'origen Penedès (vi i
cava) i Siurana (oli). Calafell pertany a la Ruta del Xató i organitza activitats per fomentar els
productes locals de qualitat.

El patrimoni històric de Calafell arrenca a l'època paleolítica i arriba fins a l'arquitectura

contemporània. Calafell pertany a la xarxa europea de museus a l'aire lliure Exarc. Destaquen
el Castell medieval de la Santa Creu, l'església romànica de Sant Miquel i el jaciment
romà del Vilarenc. La Ciutadella Ibèrica reconstrueix científicament un jaciment
arqueològic, pensat com equipament educatiu.

Calafell té dos edificis d'època actual guardonats amb premis FAD. S'ha aprovat un catàleg
del patrimoni històric i arquitectònic.

Calafell té una estacionalitat molt acusada. La població empadronada frega els 25.000 habitants,
tot i que la real deu ser d'uns 45.000. En cap de setmana i ponts s'acosta als 80.000 residents. A
la temporada alta d'estiu es dispara a 150.000.
ACTUALIDAD

Festes i esdeveniments

Calafell és un municipi molt actiu i amb una gran tradició en l’àmbit de les festes
populars. Tenim tres festes majors, que corresponen a cada nucli urbà:

La festa major de Sant Pere (Calafell Platja)

La festa major de Santa Creu (Calafell Poble)

La festa major de Sant Miquel (Segur de Calafell)

A banda, tenim esdeveniments com els tres tombs, la festa de la candelera, l'abril
cultural o el mercat medieval de Calafell.

Festa dels tres tombs - Sant Antoni Abat

Una de les festes més rellevants del calendari festiu d’hivern. És una diada vinculada al
món agrari on, en origen, es beneïen els animals que representaven la força de treball
per tal que Sant Antoni els guarís i protegís.

És la festa per excel·lència dels pagesos i d'altres oficis com els traginers, que també
usaven els animals per al treball. L’any 1959 s’iniciaren els Tres Tombs a Calafell i la festa
consisteix en una cercavila pels carrers de la vila, concretament en fer tres tombs
passant cada vegada per davant l’església de la Santa Creu, on el bestiar rep la
benedicció.

Actualment hi passen cavalleries, animals domèstics i genets, entre altres. L'organització

de la festa és a càrrec del Cor Orfeó Calafellenc que també s’ocupen de la venda de
coques de Sant Antoni beneïdes.

Festa de la candelera

Junt amb Els Tres Tombs i el Carnaval conformen el calendari festiu hivernal. La
Candelera és el 2 de febrer i a Calafell aquesta festivitat se celebra el cap de setmana
més proper a aquesta data. Á Calafell és tradició dedicar la diada a la Mare de Déu de la
Cova i cada vegada que el dia 2 de febrer coincideix en diumenge es fa festa grossa en
honor a aquesta Mare de Déu.

Es tradició de celebrar la missa a l’església del Castell de la Santa Creu i es canten els
Goigs a la Mare de Déu de la Cova amb la participació del Cor Parroquial de la Santa
Creu.

Festes majors
Festa major de Sant Pere, Calafell Platja - 29 de juny

Sant Pere és el patró del nucli de la Platja, barri mariner per excel·lència. El culte a Sant
Pere neix arran de la formació de la comunitat marinera de la Platja, entre final del segle
XIX i l’inici del segle XX.

La devoció a Sant Pere es va traduir en l'aparició de la Germandat de Sant Pere, que

aglutinava els pescadors i mariners calafellencs. La festa major era organitzada per la
Confraria de Pescadors i cap els anys cinquanta se'n feu càrrec el Centre d'Iniciatives i
Turisme. Avui dia l'organització és a càrrec de la Comissió de Festes i de l'Ajuntament.

Festa major de la Santa Creu, Calafell Poble- 16 de juliol

La Santa Creu ha presidit l'església del Castell i n'ha estat la titular des del segle X. El
patrocini de la Santa Creu se celebra el 14 de setembre. Malgrat tot, des de l'any 1787,
a Calafell la diada es commemora el 16 de juliol. Aquest canvi de data es va produir per
motius socioeconòmics. El setembre era l'època de l'any amb més feina al camp i els
calafellencs no podien gaudir de la festa amb tranquil·litat. Al final del segle XVIII, el
conreu de la vinya i la producció de vi eren el motor que mantenia viva l'economia
calafellenca, i la Festa Major coincidia amb aquest temps, en què participaven homes,
dones i infants en la recol·leció del raïm. Davant d'aquestes especials circumstàncies el
mossèn va escriure al bisbe de Barcelona sol·licitant el canvi de data i des del 1787 la
festivitat de la Santa Creu coincideix amb la festivitat de la Mare de Déu del Carme.
Aquest fet porta a identificar a la Verge del Carme com a patrona de Calafell, quan n'és
la Santa Creu.

Festa major de Sant Miquel, Segur de Calafell - 29 de setembre

Sant Miquel és el patró de Segur de Calafell. Es tenen referències de la seva advocació

des de segle XII i de la celebració de la seva Festa Major des del segle XVII, concretament
l'any 1667, en què consta, com a únic acte, la celebració de la missa en honor al patró.
A causa dels pocs habitants d’aquest nucli, fins ben entrat el segle XX els segurencs
anaven a les festes majors de Calafell.

No va ser fins a la dècada dels anys 60 que es van començar a organitzar les primeres
festes majors per la Mare de Déu d'Agost de la mà d’associacions veïnals. Més endavant
l’organitzador fou el Centre d'Iniciatives i Turisme. L'any 1991, coincidint amb la
restauració de l'Església romànica de Sant Miquel la festa es torna a celebrar el 29 de
setembre, festivitat de Sant Miquel.

Abril cultural

Durant tot el mes es realitzen diverses activitats de caire literari (xerrades a la Casa
Barral), artístic (exposicions) i cultural (teatre i concerts) als diferents nuclis del
municipi.
Des de l’any 2006 se celebra el Dia Internacional de la Dansa a la plaça del Port de Segur.
Aquesta diada comta amb la participació d’entitats, associacions i grups de dansa de
Calafell i comarca. En total més de 500 ballarins i ballarines.

Mercat medieval

Des de 1998, el primer cap de setmana de setembre, a Calafell se celebra el Mercat

Medieval al voltant del nucli històric de la plaça de Catalunya, carrer Principal, plaça de
Mariano Soler i entorns del castell.

Al llarg de tots dos dies a més de totes les parades del mercat hi ha exposició d’aus
rapinyaires i exhibicions de falconeria, tir amb arc, caravana de rucs, barca, jocs i tallers
infantils. Oficis com sabater, bufat de vidre, ferrer, cisteller, torn de ceràmica, corrúpies,
destil·lació d’essències, filadora, escuts i espases, entre altres. També parades de
perfums, amulets, joguines, plata, malabars, tavernes, forn de coques i de pa,
rebosteria, cal·lígraf àrab, etc. El dissabte es celebra un concert medieval al Castell de la
Santa Creu.

L'any 2007 el mercat s’obre cap al carrer de l'Església i plaça de la Constitució i el 2009
s'amplia cap el carrer Marquès de Samà i placeta del Clos de cal Cubano. En els darrers
anys la participació de paradistes de Calafell cada vegada ha estat més nombrosa,
arribant l'any 2009 a 52 parades pròpies.