Ramón Blanch i Pol Martínez Laboratori d’Optica

PRÀCTICA 4: INTERFERÈNCIES DE YOUNG: BIPRISME DE FRESNEL

1) Determinació de la longuitud d’ona de la làmpada de Na:

Δxd
La longuitud d’ona es pot deduir a partir de l’expressió (1): λ= , on els valors de Δx, d i D
D
s’han determinat experimentalment.

La interfranja Δx s’ha mesurat mitjançant la làmpada de Na, una escletxa E a uns 20cm de la
làmpada, el biprimse i un ocular amb reticle mòbil. S’ha comptat el nombre de franges en un
interval de distancies:

x 1=(7,00±0,01)mm , x 2=(3,33±0,01)mm , N=14±1 franges → Δ x=(0,26±0,01) mm

Per calcular la separació d es situa una lent auxiliar entre el biprisme i l’ocular i es troben les
posicions per a les que la imatge de l’escletxa es veu nitidament:

d 1 ' =(3,72±0,01) mm , d 2 '=( 0,92±0,01)mm → d= √ d1 ' d 2 '=(1,850±0,004)mm

Per mesurar la distància D entre l’escletxa i el pla d’observació a l’ocular, fent servir el microscopi,
es fan les dues mesures indicades al guió de pràctiques:

D=83,6 cm±0,1 cm

Per tant, el valor obtingut experimentalment per a la longuitud d’ona de la làmpada de Na és:

λ = (5,80±0,03)x 10−7 m = (580±5)nm

La propagació d’errors s’ha calculat mitjançant les fórmules:

δ Δ x=
δ x1 +δ x 2
N
; δd=
√
( δ d 21+ δ d 22)
4 d1d2
,
√
δ λ= (
Δ xδd
D
)²+(
d δ (Δ x)
D
)²+(
d Δ xδ D
D²
)²

2) Comparació del valor obtingut amb el valor de la longuitud d’ona teòric:

El valor de la longuitud d’ona teòric del groc és 589,3 nm. Comparant aquest valor teòric amb el
obtingut experimentalment, trobem que la discrepància és:

d=9,3 nm<2 δ λ=10 nm

Per tant, les mesures són compatibles. L’efecte d’equivocar-se comptant màxims d’interferència no
és apreciable si aquest error no és molt elevat.
3) Influència de l’amplada de l’escletxa:

En variar l’amplada de l’escletxa, es pot comprobar que Δx no canvia, només la nitidesa de les
franges. Això es deu a que Δx ve determinat per la fórmula (1), i en modificar l’amplada de
l’escletxa no es modifiquen els valors de la resta de variables de l’equació.

4) Franges d’interferència amb llum blanca:

En substituir la llàmpada de Na per llum blanca, s’observa que canvia l’estructura de les franges
d’interferència: només s’aprecia amb nitidesa les franges d’interferència en el centre de la imatge
del ocular i aquestes es difuminaven cap als extrems.
Això es deu a que la llum blanca no és monocromàtica i la imatge que s’observa és la suma de
molts patrons d’interferènca.