Professional Documents
Culture Documents
Δxd
La longuitud d’ona es pot deduir a partir de l’expressió (1): λ= , on els valors de Δx, d i D
D
s’han determinat experimentalment.
La interfranja Δx s’ha mesurat mitjançant la làmpada de Na, una escletxa E a uns 20cm de la
làmpada, el biprimse i un ocular amb reticle mòbil. S’ha comptat el nombre de franges en un
interval de distancies:
Per calcular la separació d es situa una lent auxiliar entre el biprisme i l’ocular i es troben les
posicions per a les que la imatge de l’escletxa es veu nitidament:
Per mesurar la distància D entre l’escletxa i el pla d’observació a l’ocular, fent servir el microscopi,
es fan les dues mesures indicades al guió de pràctiques:
D=83,6 cm±0,1 cm
Per tant, el valor obtingut experimentalment per a la longuitud d’ona de la làmpada de Na és:
δ Δ x=
δ x1 +δ x 2
N
; δd=
√
( δ d 21+ δ d 22)
4 d1d2
,
√
δ λ= (
Δ xδd
D
)²+(
d δ (Δ x)
D
)²+(
d Δ xδ D
D²
)²
El valor de la longuitud d’ona teòric del groc és 589,3 nm. Comparant aquest valor teòric amb el
obtingut experimentalment, trobem que la discrepància és:
Per tant, les mesures són compatibles. L’efecte d’equivocar-se comptant màxims d’interferència no
és apreciable si aquest error no és molt elevat.
3) Influència de l’amplada de l’escletxa:
En variar l’amplada de l’escletxa, es pot comprobar que Δx no canvia, només la nitidesa de les
franges. Això es deu a que Δx ve determinat per la fórmula (1), i en modificar l’amplada de
l’escletxa no es modifiquen els valors de la resta de variables de l’equació.
En substituir la llàmpada de Na per llum blanca, s’observa que canvia l’estructura de les franges
d’interferència: només s’aprecia amb nitidesa les franges d’interferència en el centre de la imatge
del ocular i aquestes es difuminaven cap als extrems.
Això es deu a que la llum blanca no és monocromàtica i la imatge que s’observa és la suma de
molts patrons d’interferènca.