Nom: Cristina Morillo Argelés

Data:18/10/2012

Tutor: Hèctor Fàbregas

ÍNDEX:

1-Introducció/justificació..............................................................5

2-Antecedents................................................................................ 6

3-Hipòtesi....................................................................................... 8

4-Objectius................................................................................... ..8

5- Esquizofrènia............................................................................. 9

5.1 Definició.............................................................................................. 9

5.1.1Factors demogràfics.................................................................... 10

5.2 Manifestació dels símptomes............................................................. .11

5.2.1 Símptomes prodròmics............................................................... 11

5.2.2 Símptomes en els brots de psicosi............................................... 12

5.2.2.1 Símptomes positius.......................................................... 12

5.2.2.2 Símptomes negatius......................................................... 14

5.2.2.3 Símptomes cognitius i afectius.......................................... 16

5.3 Símptomes fisiològics......................................................................... 18

5.4 Tipus d’esquizofrènia.......................................................................... 22

5.4.1 Esquizofrènia paranoide.............................................................. .22

5.4.2 Esquizofrènia Hebefrènia o desorganitzada.................................. 22

5.4.3 Esquizofrènia Catatònica.............................................................. 23

5.4.4 Esquizofrènia Indiferenciada............................................................23

2
 5.4.5 Esquizofrènia Residual.................................................................24

5.5 Curs de la malaltia.............................................................................24

5.6 Quines són les causes de l’esquizofrènia?............................................26

5.6.1 Origen biològic...................................................................... ....26

5.6.2 Origen Ambiental........................................................................27

5.6.2.1 Relació produïda per virus................................................27

5.6.2.2 Factors ambientals..........................................................27

5.6.3 Origen Psicosocial......................................................................28

5.6.3.1 Relació vulnerabilitat estrès ....................................... 29

5.6.4 Teoria relació amb aspectes genètics.................................... .....30

5.6.5 Relació amb les drogues......................................................... ...30

5.7 Factors de risc ....................................................................... ....34

5.8 Diagnòstic................................................................................ .......35

5.9 Tractament.................................................................................... ..38

5.9.1 Tractament farmacològic............................................................38

5.9.1.1 Tipus de medicació.........................................................38
5.9.1.2 Vies d’administració ......................................................41

5.9.2 Tractament psicosocial...............................................................42

5.10 Predictors.......................................................................................43
5.11 Pronòstic........................................................................................44
5.12 Prevenció.......................................................................................44
5.13 Té curació?....................................................................................44
5.14 Violència........................................................................................45
5.15 Mortalitat.......................................................................................45

6.Prevalença de l'esquizofrènia..................................................47

6.1 Prevalença mundial........................................................................ .. 47

6.2 Prevalença a Espanya...................................................................... .47

6.3 Prevalença a Catalunya.....................................................................48

3
7.Famosos amb trastorns bipolars i esquizofrènics..................48

8.Entrevista a la mare d’un pacient esquizofrènic.....................54

8.1Anàlisis de l’entrevista.........................................................................54

9. Material i mètodes (Qüestionari per conèixer quin és el grau de

coneixement que tenen els joves que estan cursant 1er i 2on de
Batxillerat a l' IES Pla de l'estany).............................................57

9.1 Explotació dels resultats (programa SPSS).........................................57

9.2 Anàlisis...........................................................................................57

10. Conclusions...........................................................................80

10.1 Generals..............................................................................................80

10.2 Entrevista.............................................................................................81

10.3 Enquesta.............................................................................. .82

11. Bibliografia............................................................................84

4
  1-INTRODUCCIÓ/JUSTIFICACIÓ

Abans de triar l'esquizofrènia com a tema del treball de recerca, en tenia

d'altres pensats com: les ONG, les malalties mentals en general, el càncer,
etc...; però el que realment em va fer canviar d'opinió i triar l'esquizofrènia va
ser el veure una pel·lícula “Una mente maravillosa” basada en fets reals , i que
narra la història d’un brillant matemàtic anomenat John Forbes Nash el qual va
desenvolupar esquizofrènia paranoide. A la pel·lícula es pot veure el dia a dia
d'aquest tipus de pacients i els símptomes de la malaltia, els quals són molt
greus, i també s’hi pot veure la lluita que porta ell i la seva família perquè pugui
portar una vida normal. En el seu cas tot l'esforç i lluita es veu recompensat al
acceptar la seva malaltia i guanyar “el Premi Nobel”.

Això em va fer pensar en la gran importància dels familiars, es a dir el paper

que realitzen els familiars i gent més propera que són els que saben, coneixen i
pateixen juntament amb el malalt, i penso que també seria important saber
com ho viuen i sobretot com es senten tant en els moments bons (quan estan
prenent la medicació i estan estables), com en els dolents ( quan deixen o no
volen prendre la medicació..)

Al cap d'uns dies també vaig sentir al telenotícies que parlaven d'un home que
patia esquizofrènia, i va matar a la seva neboda. També he d'afegir que dins el
meu àmbit d'amistats i familiars he sentit a parlar que tal o qual persona té una
alteració mental, però no sabria especificar de quina es tracta. Tot plegat em va
fer reflexionar i arribar a la conclusió que tenia molt poca idea i coneixement
sobre les malalties mentals i en concret sobre l'esquizofrènia i que m'agradaria
aprofundir més sobre el tema.

També em va semblar interessant investigar sobre si altres persones, en

concret gent de la meva edat, tenien o no coneixement sobre l'esquizofrènia i
vaig decidir elaborar un qüestionari per els alumnes de batxillerat de l’IES “Pla
de l'Estany, ja que crec que seria important per a tothom conèixer més a fons

5
aquesta malaltia, i ampliar-ne coneixements, ja que cada vegada són més els
casos d’aquestes malalties.

He de dir que també m’he centrat en aquest tema perquè potser en un futur
m’agradaria treballar amb alguna cosa relacionada amb la medicina.

 2. ANTECEDENTS:

L'esquizofrènia ha estat estudiada per un gran nombre de persones (metges,

psicòlegs, sacerdots...) al llarg del temps.

El coneixement de la pràctica mèdica en la prehistòria procedeix de la

paleopatologia i de la paleomedicina.

La paleopatologia: és la ciència que estudia i ha pogut demostrar la presència

de malalties en restes humanes i d'animals dels temps antics.

La paleomedicina: és la ciència que estudia indicis d'accions mèdiques deixades

en fòssils,humans, mòmies i objectes arqueològics.

A l'antiguitat es pensava que les malalties mentals eren produïdes per dimonis
malèvols que posseïen a la gent, per
espantar-los es realitzaven: danses, conjurs,
encanteris..., i si no ho aconseguien
sotmetien a la persona a pallisses, tortures, o
fins i tot se’ls deixava morir de gana, d'altres
se’ls donaven pocions que els provocaven el
vòmit i d'aquesta manera expulsaven
“l'esperit maligne”, o fins i tot es realitzaven
trepanacions, que consistia en un tipus de
cirurgia cerebral on es realitzava un forat al
crani amb algun instrument de pedra perquè el mal esperit sortís per allà.

6
En èpoques molt posteriors estudis de la literatura antiga de Grècia i Roma van
revelar que la població general probablement tenia coneixement dels desordres
psicòtics, però no hi havia cap criteri de diagnòstic en aquelles societats.

Aquest concepte de “bogeria” va estar a l’aire

durant centenars d’anys fins que Kraepelin al
1896 la va classificar com a malaltia mental
(Dementia precoz), i es va decidir a descriure-la
com a una malaltia que presentava greus
comportaments i deterioraments cognitius
durant l’edat juvenil.

Emil Kraepelin(1856-1926)

Però aquesta classificació va estar renombrada al 1911 per el psiquiatra suïs

Eugene Bleuler el qual es diferenciava de Kraepelin, no tant sols per la variació
de la terminologia (que passava de ser Dementia
praecox a Schizophrenie) sinó que a més a més
donava una visió menys tràgica i nefasta de les
conseqüències d’aquesta patologia. Bleuer
també va observar que els comportaments
esmentats per Kraepelin no eren sempre els
mateixos en tots els casos i va considerar més
adequat anomenar-la esquizofrènia ja que amb
aquest nom volia expressar la separació entre
personalitat, pensament, memòria i percepció. Eugene Bleuler (1857-1939)

També s’ha d’esmentar que posteriorment les teories aportades per Bleuer van
ser matisades per altres psiquiatres.

7
  3. HIPÒTESIS INICIALS :

-Els joves que fan batxillerat tenen poc coneixement sobre

l'esquizofrènia.

-La gent amaga la malaltia per por al rebuig social.

 4. OBJECTIUS:

-Donar a conèixer una visió més realista sobre la malaltia.

-Saber és què és l’esquizofrènia, tipus que n’hi han, com la viu la gent que la
pateix a hores d’ara.

-Conèixer quins són els coneixements que tenen els joves de Batxillerat sobre
l'esquizofrènia.

-Conèixer si han tingut relació amb gent que pateix esquizofrènia.

-Conèixer si saben quins són els possibles desencadenants de la malaltia.

-Conèixer si saben si la malaltia afecta només al malalt o afecta també als que
l'envolten.
-Conèixer si saben quins símptomes dona la malaltia.
-Saber quina n’és més comuna.

-Conèixer els tipus de símptomes que pot causar aquesta malaltia.

-Conèixer la visió que es tenia sobre les malalties mentals a l'antiguitat

-Conèixer quina visió s'ha donat sobre l'esquizofrènia en pel·lícules, llibres,

etc..

8
  5. L' ESQUIZOFRÈNIA

 5.1 DEFINICIÓ

L’esquizofrènia ha estat definida de moltes maneres, però he triat la que diu la

OMS: “ es tracta d'un grup de psicosi en què es presenta una deformació
fonamental de la personalitat, una distorsió característica del pensament, una
sensació de ser dominat per forces estranyes, deliris que poden ser
extravagants, percepció pertorbada, anormalitats en l'afecte que no s'ajusta a
la situació real i autisme. No obstant això, es mantenen usualment una
consciència clara i una capacitat intel·lectual intacta ...”

Les persones que pateixen aquesta malaltia pateixen un desordre de la

conducta mental, tenen una percepció distorsionada del món i de la realitat,
molts d’ells poden patir al·lucinacions ( fenomen el qual els fa veure o escoltar
coses que els altres no poden ni veure ni sentir), tenen deliris, pensaments
desordenats, conducta inusual (...), a més a més també es veuen afectades les
seves emocions amb la pèrdua d’hàbits, d' interès, dificultats per relacionar-se
amb altres persones (aïllament social), depressió i/o irritabilitat.

La naturalesa d’aquesta malaltia és tan complexa que en moltes ocasions porta

anys sencers diagnosticar a un pacient ja que no totes les persones mostren
tots i cadascun d’aquests símptomes, cada cas és diferent.

Malgrat la gravetat d’aquesta malaltia, avui en dia es pot tractar i la major part
de les persones que reben medicació i teràpia poden portar una vida
raonablement satisfactòria.

9
 5.1.1 Factors demogràfics:

 Diferències: s’han vist diferències en quan a l’edat d’aparició de la

malaltia entre homes i dones, a la resposta en la medicació i també en
el grau de prevalença en diferents països ( com més desenvolupats
més esquizofrènia).

 Edat:

Actualment l’aparició dels primers símptomes es data entre els 15 i 45 anys i sol
començar a finals de l’adolescència.
-En els homes sol aparèixer entre els 18-25 anys.

-En les dones sol aparèixer entre els 25-35 anys.

També es donen casos en els quals aquesta malaltia apareix a

la infància (després dels 5 anys), tot i que és poc comú al igual que el seu inici
es dati en persones de la tercera edat. Alguns nens que desenvolupen aquesta
malaltia tenen peculiaritats en la personalitat o en el comportament, els quals
acaben precedint a la malaltia. Els símptomes comuns en adults són
(al·lucinacions i deliris), abans de la adolescència son extremadament rars.

 Gènere:

l’esquizofrènia es produeix per igual en homes i en dones, no obstant això

existeixen evidències que el pronòstic es millor en dones, es pensa que la causa
en són els estrògens (hormona) que els quals es produeixen en la dona i
actuen com a factor protector. En els homes sol aparèixer entre els 18 i 25 tot
i que pot aparèixer més tard o més aviat. Les dades que hem matisat abans,
són certes si tenim en compte tant l’edat d’aparició de la malaltia com el
descobriment dels primers símptomes i la primera hospitalització. Les dones
tenen també una millor resposta a la medicació.

10
  5.2 MANIFESTACIÓ DE SÍMPTOMES

De les persones que pateixen per primer cop una crisi, la majoria portaven una
vida raonablement normal.

L’inici d’aquesta crisi pot ser brusc, però la majoria de pacients mostren algunes
característiques prèvies de manera lenta i gradual. Els símptomes que
s’observen abans de patir aquesta crisi s’anomenen prodròmics. Però també
s’ha de dir que la presencia d’aquests no implica necessariament que s’acabi
desencadenant esquizofrènia o que hi torni a haver una recaiguda.

 5.2.1 SÍMPTOMES PRODRÒMICS

-Canvis peculiars de comportament, en la percepció i en l’estat d’ànim.

-Canvis en les activitats habituals ( desinterès en la feina i l'escola..), en els
hàbits diaris ( deteriorament de alimentació i de la higiene personal), descontrol
en el ritme de son.

-Aïllament social i actituds de excessiva desconfiança.

-Creences inusuals i/o obsessives.

-Canvis en la percepció (aparició d’al·lucinacions).

-Tenir períodes de confusió mental o pèrdua de la memòria.

-Experimentar sentiments de culpabilitat, fracàs, depressió.

- Consum de drogues.

11
  5.2.2 SÍMPTOMES EN ELS BROTS DE PSICOSIS

De forma general els símptomes presents en els

quadres de psicosi es poden classificar en 4
dimensions simptomàtiques, tot i que varien d’una
persona a una altre i són difícils de classificar ja que
són la gran majoria subjectius.

 5.2.2.1 Símptomes positius

Es coneix amb aquest nom a les idees, percepcions i comportaments patològics

que presenta un malalt, però que no apareixen en la població general.

No es pot dir que el malalt s’inventa coses, perquè realment ell creu que està
vivint en una nova i pròpia realitat. I no són conscients de la seva malaltia.
Aquest tipus de símptomes solen aparèixer en els moments de crisis.

Els símptomes positius es poden dividir en 4 subgrups:

·1 -Al·lucinacions: Són aquelles percepcions sensorials que el malalt té

sense que existeixi un estímul, considerades per la persona com a reals, les
més freqüents són les auditives (escoltar veus quan ningú parla), però se’n
poden produir amb qualsevol dels 5 sentits, es a dir:

 ·1.1- Al·lucinacions acústiques: la persona sent veus que es

repeteixen en el seu pensament, que li donen ordres i fins i tot
conversen entre si.

 ·1.2- Al·lucinacions visuals: les més simples (fotòpsies) es

caracteritzen per la visió del paisatge d’un sol color, en altres casos
també poden veure persones, objectes..

12
  ·1.3- Al·lucinacions tàctils: poden ésser passives (la persona sent
que el toquen), o actives (creu que toca objectes).

 ·1.4- Al·lucinacions cinestèsiques i de l’esquema corporal:

dins d'aquesta hi podem trobar: alteracions de despersonalització i
de la consciència del “jo”. La primera al·lucinació està relacionada
amb les lleis de la gravetat, té la sensació de volar, de flotar en
l’espai i en la segona té un concepte erroni del seu propi cos en
quant a volum i nombre de membres que posseeix.

 1.5- Al·lucinacions gustatives i olfactives: Poden percebre olors

o gustos els quals no corresponen amb els aliments que estan
consumint o el lloc en el que estan.

·2 -Deliris: Són creences personals que té el pacient, està convençut que

estan passant quan no es així ( això és degut a la incapacitat de separar les
experiències reals de les irreals ).

Podem diferenciar tres exemples:

 ·Es creu perseguit per tota la gent del seu voltant.

 ·És creu l’elegit per Déu, o el més intel·ligent d’entre tota la gent que
l’envolta ( Deliris de grandesa).

 ·Creu que tothom l’observa.

·3 -Desorganització del pensament: Consisteix en la incapacitat

d’organitzar un pensament coherent, de manera que moltes vegades el
llenguatge no té sentit. Els pacients relaten sovint que han perdut el control
dels seus pensaments, pensen que aquests els hi han estat sostrets, imposats o
que són dirigits per estranys poders o forces.

13
 ·4 -Alteracions en la conducta: Poden aparèixer conductes extravagants,
sense cap finalitat clara.

 Dins de les alteracions podem fer 3 grups:

 ·4.1 Angoixa i excitabilitat en l’àmbit dels sentiment

 ·4.2 Insomni, palpitacions, suors, marejos, i trastorns respiratoris són

símptomes de l’àmbit vegetatiu.

 ·4.3 Comportament agressiu i agitat, inquietud corporal, moviments

absurds i estranys i conductes repetitives en l’àmbit de la motricitat.

 5.2.2.2 SÍMPTOMES NEGATIUS

En la esquizofrènia també hi ha una

altra sèrie de símptomes i s’anomenen
així perquè les conductes habituals de
la població general no afectada falten
o estan disminuïdes en el malalt, són
menys alarmants perquè el que
s’observa en el malalt és : apatia,
falta d’energia, falta de plaer,
insociabilitat, etc. Però són més difícils
de detectar, ja que no criden tant
l’atenció i es poden confondre com a
signes de vaguesa o mal
comportament, a no ser que aquests siguin molt accentuats. S'han de tractar
amb la mateixa mesura que els símptomes actius o positius.

Tots aquests símptomes afecten al malalt en tots els àmbits de la seva vida:
social, laboral, familiar...

14
Dins dels símptomes negatius podem fer 5 subgrups:

·1-Apatoabúlia (Abúlia i Apatia):

 Aquest tipus de símptoma es manifesta com una pèrdua d’iniciativa i

d’energia, com un sentiment de buidor que els impedeix desenvolupar i
finalitzar els seus propòsits, a diferència de la falta d’energia de la
depressió en la esquizofrènia aquesta falta d’energia i impuls es
relativament crònica. Es pot observar que tenen problemes a l’hora de
mantenir-se nets, es veuen cansats, lents, amb poca iniciativa a l’escola,
a la feina, a casa, i arriben a l’esgotament físic i mental amb facilitat.

·2 -Anhedonisme – insociabilitat:

 Es coneix al anhedonisme o insociabilitat com a la pèrdua o dificultat per

disfrutar o sentir plaer per les coses que habitualment li agradava fer.
Les persones que no pateixen aquesta malaltia mostren interès, esforç,
vitalitat per dur a terme activitats, en canvi les persones amb
esquizofrènia que pateixen aquest tipus de símptoma aquesta vitalitat és
inexistent, tenen pocs hobbies. En moltes ocasions es veuen incapaços
de crear relacions pròximes o intimes apropiades pel que faria a la seva
edat, sexe i estat familiar, això fa que tendeixin a estar sols.

·3 -Alògia:

 L’alògia consisteix sobretot en la pobresa de la parla (respostes breus

concretes, repetitives i escasses), poca informació en el contingut de la
parla, s’observen bloquejos( el pacient diu que el seu pensament s’ha
vist interromput, tot i que no sap per qui o què), pot fer pauses al
mantenir una diàleg de manera que quan vol reiniciar la conversació no

15
 es recorda del que estava explicant o volia esmentar, també podem
observar que tarden més a obtenir resposta.

·4 -Pobresa afectiva:

S’observa un empobriment de la expressió d’emocions, sentiments i de la

capacitat emocional. Es manifesta també en aspectes del comportament com:

 Expressió facial immutable: No s’observa cap moviment en el seu

rostre, com si estigués gelat, o fos de porcellana.

 Disminució en els moviments espontanis: No gesticula a l’hora de

parlar es manté assegut i quiet.

 Escàs contacte visual: Evita mirar als ulls, i te la mirada perduda.

 Problemes en la parla: A l’hora de parlar usen les mateixes paraules,

es comuniquen amb frases senzilles i es poden observar canvis en el to i
el volum de veu a mesura que va parlant.

 Incongruència afectiva: L’expressió de la seva cara no es l’apropiat

amb el tema de parla, per exemple somriu quan es parla de temes
seriosos.

5.2.2.3 SÍMPTOMES COGNITIUS I AFECTIUS

No tots els símptomes de la esquizofrènia estan ben inclosos dins el grup de
positius i negatius, de manera que es coneixen dos grups més.

 1 SÍMPTOMES COGNITIUS

Els símptomes cognitius es podrien definir com problemes de concentració i

atenció, problemes de memòria, per prendre iniciatives, resoldre problemes,

16
planificar la vida diària... Tenen falta de percepció (comprensió i acceptació) de
la seva malaltia. Es senten confosos “tenen un desgavell mental”, però això no
significa que siguin menys intel·ligents, sinó que tenen dificultat per pensar
amb claredat. Prefereixen aïllar-se dels altres ja que moltes vegades es senten i
són incompresos.

 2 SÍMPTOMES AFECTIUS

Aquests, produïts també com a conseqüència de la malaltia, es caracteritzen

per afectar a les emocions i a l’estat d’ànim; causen depressió, ansietat,
desmoralització, soledat o fins i tot pensaments suïcides

Davant de tots els quadres de símptomes associats a la psicosi es

imprescindible que el metge tingui un bon coneixement dels símptomes perquè
no es produeixi una confusió d’aquests amb una causa orgànica com demència,
infecció, quadres d’abstinència o d’intoxicació per drogues o altres símptomes
relacionats amb patologies mentals (trastorns depressius, bipolars, de
personalitat...) i que causi els mateixos símptomes, per això és imprescindible
dur a terme un diagnòstic havent tingut en compte el seu entorn, el seu àmbit
familiar i la seva cultura i religió, per poder distingir falses idees. Existeixen una
sèrie de paràmetres els quals poden ajudar al diagnòstic.

 ·Absència d’antecedents psiquiàtrics personals o familiars.

 ·Inici dels símptomes a partir dels 35 anys.

 ·Inici brusc en un pacient amb un bon funcionament previ.

 ·Presència d’una antiga o actual malaltia orgànica

També existeixen altres símptomes que es presenten en aquests malalts i que

ara per ara no estan inclosos en cap de les classificacions anteriors, com per
exemple: Poden creure que la gent sap el que pensen i que aquesta gent pot
modificar la seva manera de pensar, o que els i poden robar les idees pròpies,
etc.

17
D’ entre tots els símptomes tant positius com negatius, els més destacats per a
les persones amb esquizofrènia són: falta de consciència de la seva malaltia(és
més, ells creuen que tota la gent del seu voltant són els que estan malalts i que
ell es l’únic que està bé), afectivitat plana, insociabilitat, idees delirants,apatia,
al·lucinacions (sobretot auditives) i pèrdua d’interès i de cura del aspecte
personal.

 5.3 SÍMPTOMES FISIOLÒGICS

Actualment els experts estan modificant l’enfocament de l’esquizofrènia, que

canvia de malaltia psiquiàtrica a neurològica, ja que s’ha demostrat que aquesta
malaltia es produeix quan les neurones formen connexions.

-Què passa en el
cervell d’una
persona
esquizofrènica,
quina o quines
són les àrees més
afectades?

L'esquizofrènia es produeix en el desenvolupament del fetus, quan les neurones

comencen a formar connexions incorrectes. Aquests defectes poden no
manifestar-se fins a la pubertat època en la que el còrtex prefrontal (part del
cervell molt implicada en els processos cognitius, de percepció i planificació del

18
comportament) encara s’està desenvolupant, i s’hi produeixen canvis cerebrals
que normalment ja s’hi produeixen però que en interactuar amb les connexions
defectuoses, causen anormalitats en el desenvolupament del cervell.

La genètica ens ajuda a descobrir

com el cervell utilitza certes
substàncies químiques. En varis
estudis de persones
esquizofrèniques s’ha vist que
presenten un desequilibri en
algunes substàncies químiques com
la (serotonina i la dopamina), les
quals són neurotransmissors, que
permeten a les cèl·lules nervioses
(neurones) del cervell intercanviar
informació les unes a les altres.

Aquest desequilibri químic afecta a la forma en la que el cervell de la persona

reacciona davant dels estímuls, això pot explicar perquè les persones amb
esquizofrènia poden sentir-se aclaparades a l’hora de rebre sons com música
sorollosa o llums brillants i que d’altres persones no tindrien cap problema en
controlar. Aquest problema en la manera de processar informació és el principal
causant dels símptomes de l’esquizofrènia (deliris, al·lucinacions..).

Un de les observacions més comunes en pacients esquizofrènics es la

disminució generalitzada d’activitat cerebral, és a dir una pèrdua d’axons,
dendrites i sinapsis que en conjunt s’anomenen neuròpils . I les zones més

19
severament afectades per aquesta pèrdua són el sistema límbic, el còrtex
prefrontal i els ganglis basals.

Aquesta imatge ens mostra amb detall l’hipocamp que forma part del lòbul
temporal ( i és el que determina si una experiència és suficientment important
per ser guardada a la memòria), veurem la diferència d’aquesta part del cervell
en pacients normals i amb esquizofrènia.

-Pacient normal: observem que l’hipocamp té una forma rugosa i que les
neurones estan molt ramificades, això ens indica que el funcionament del
cervell es el correcte.

-Pacient amb esquizofrènia: en aquesta altra imatge observem que

l’hipocamp es pràcticament llis degut a que les neurones no tenen tantes

20
ramificacions, de manera que el cervell no funcionarà correctament, amb la
conseqüent causa de canvis en la conducta de la persona.

Degut a aquest deteriorament de l’hipocamp no és estrany que les persones

amb esquizofrènica moltes vegades no puguin distingir el que és important/
real i el que no ho és, ja que construeixen una realitat alterada basada en
estímuls que no sempre són importants. Aquesta dificultat de fet se sap que té
a veure amb unes substàncies químiques del cervell anomenades( dopamina,
glutamina, serotonina) neurotransmissors. No se sap amb molta claredat el que
passa, però sí que la dopamina, que és un neurotransmissor que intervé en
molts processos cerebrals hi està implicada. S’ha vist que les persones amb
esquizofrènia tenen una major quantitat de dopamina, de manera que la
majoria dels fàrmacs que es fan servir per tractar aquesta malaltia bloquegen
aquesta substància en el cervell.

En aquesta imatge podem observar:

21
Esquerra: el cervell d’un pacient normal.
Al mig: en aquest cas s’observa el cervell d’un pacient amb esquizofrènia, els
colors rosats indiquen les zones amb més disminució d’activitat cerebral o
menys matèria gris (capa del còrtex cerebral on s’hi troben els somes de les
neurones).
A la dreta: podem veure la diferència de matèria gris perduda en un cervell
normal i en un cervell amb esquizofrènia.

 5.4 TIPUS D'ESQUIZOFRÈNIES

Actualment l’esquizofrènia pot ser agrupada en 5 tipus diferents, tot i que

moltes vegades es presenten quadres mixtes, i al llarg del temps poden anar
variant els símptomes. Per això és difícil de classificar.

 5.4.1-ESQUIZOFRÈNIA PARANOIDE

Aquest tipus d’esquizofrènia es caracteritza per el predomini d’idees delirants en

els quals s’inclouen deliris de grandesa i al·lucinacions sobretot auditives les
quals provoquen molta angoixa i temor al pacient, també es pot observar que
s’irrita amb facilitat, que evita la companyia, que mira de reüll, amb freqüència
no menja i respon amb evasives.

Aquest tipus és el més freqüent però el seu pronòstic és més bo i sol aparèixer
entre els 20 i 30 anys.

Exemple: Un conductor d’autobús que somriu amb amabilitat és vist com algú
que li somriu de forma burleta

 5.4.2-ESQUIZOFRÈNIA HEBEFRÈNIA O DESORGANITZADA

22
Aquest tipus d’esquizofrènia es caracteritza per la observació de desorganització
i incoherència en la parla, conductes regressives (com rialles nervioses,
ganyotes, gests frenètics), tendeixen a canviar de tema en comptes de seguir la
idea inicial, s’observa falta d’interès i de participació, en alguns casos es
manifesten al·lucinacions i deliris, però no són gaire comuns en aquest tipus
d’esquizofrènia. També s’ha observat que sol començar a edats primerenques
com és la pubertat i fins i tot en la infància (anomenada psicosis infantil), per
això també se l’anomena esquizofrènia juvenil. El pronòstic sol ser desfavorable
en comparació amb les altres ja que la personalitat del pacient és d’immaduresa
i té pitjor resposta a la medicació i evoluciona de forma més lenta i negativa.

 5.4.3-ESQUIZOFRÈNIA CATATÒNICA

Molt més rara que les dues formes anteriors, es caracteritza per alteracions
motores, ja sigui una immobilitat persistent i sense motiu aparent o una
agitació.

Durant les èpoques d’agitació, es mostren inquiets i hiperactius, dormen poc i

es poden produir amb freqüència episodis de violència.

En èpoques de immobilitat, tot i tenir la consciència desperta, el malalt no

reacciona quan s’intenta entrar en contacte amb ell, el seu rostre es manté
immòbil i inexpressiu. En els casos més greus poden arribar a no parlar, ni
menjar, ni beure durant períodes suficientment llargs com perquè perilli la seva
vida. També s’observen repeticions d'un mateix moviment (automatismes) i
ganyotes. En aquest tipus d’esquizofrènia el pronòstic també és dolent.

5.4.4-ESQUIZOFRÈNIA INDIFERENCIADA:

Aquest tipus d’esquizofrènia s'aplica a aquells casos que són òbviament

esquizofrènics però que són mixtes, és a dir, presenten símptomes tant positius

23
com negatius, com són: idees delirants, al·lucinacions, llenguatge
desorganitzat, comportament desorganitzat i símptomes negatius (abúlia,
alògia, anhedònia i afectivitat plana).

No reuneixen les condicions de cap de les tres formes anteriors en concret, i se

sol utilitzar com un "calaix de sastre" en què s'inclou a aquells pacients
impossibles de definir.

5.4.5-ESQUIZOFRÈNIA RESIDUAL:

En aquesta última hi desemboquen moltes esquizofrènies, sense importar del

tipus que siguin, ja que amb el pas del temps, s'observa un deteriorament
progressiu de la intel·ligència i del pensament. Els seus símptomes són
negatius. Es pot observar: apatia, inhibició, manca d'iniciativa, passivitat,
empobriment del llenguatge i del pensament i un deteriorament de l'autocura i
de la neteja. Aquest tipus d'esquizofrènia és el gran repte de la rehabilitació
psicosocial actual.

 5.5 CURS DE LA MALALTIA

Quan els símptomes es presenten per primera vegada a la vida d’una persona
però al cap de poc desapareixen per complet, es parla d’un episodi
esquizofrènic o psicòtic i després d’aquests no solen quedar símptomes
negatius.

Per poder parlar d’esquizofrènia, la simptomatologia s’ha de presentar i persistir

entre 1 i 6 mesos i quan la malaltia desemboca en simptomatologia negativa, el
curs d’aquesta es pot dividir en 3 fases:

 1-Prodròmica
 2-Activa
 3-Residual

 1ª FASE, LA PRODÒMICA

24
És la que es produeix abans del desencadenament de la malaltia, en ocasions
algunes persones que la pateixen, a la infantesa o joventut ja havien mostrat
un caràcter una mica estrany eren persones solitàries amb rendiments
baixos o poc parladors. Tot i que no sempre es així, hi ha casos en que no es
detecta cap tipus d’anomalia i després es desenvolupa la malaltia.
Com ja hem dit abans aquesta fase es produeix abans d’una crisi de manera
que hi ha una sèrie de símptomes previs que ens poden ajudar a detectar els
casos:

 Tensió i nerviosisme
 Pèrdua de gana o desorganització en els àpats
 Dificultat per concentrar-se
 Dificultat per dormir
 Pèrdua de la sensació de satisfacció
 Depressió i tristesa
 Allunyament envers als amics
 Pèrdua d’interès de les coses
 Es sent malament sense motiu clar, o inútil.
 Fort sentiment de agitació

 2ª FASE, L’ACTIVA

En aquesta segona fase sorgeixen els anomenats brots o crisis, i els símptomes
que hi predominen són positius: al·lucinacions, deliris, trastorns de
pensament...
En aquesta fase sol ser quan la família, nota que alguna cosa no funciona
del tot bé, s’alarma i demana ajuda mèdica, pot ser que les crisis sorgeixin
sobtadament i que la malaltia es desenvolupi completament en dies, però
normalment aquesta malaltia es caracteritza per ser molt lenta i per això
durant un temps pot passar desapercebuda. La durada dels brots varia
segons la persona però pot durar des d’unes setmanes fins a uns anys. Un
malalt sol tenir els mateixos intervals entre brots( que pot oscil·lar entre

25
mesos o fins i tot anys), i brots de durades semblants.

 3ª FASE, RESIDUAL

Aquesta no tots els malalts la pateixen, hi consisteix en l'empitjorament dels

símptomes negatius de maners que es mostra un gran deteriorament personal,
social i laboral molt greu.

Dins la descripció del curs de la malaltia trobem la “TEORIA DELS 3

TERÇOS”i diu així:

·1/3 dels malalts es recupera.

·1/3 segueix tenint certes limitacions després del brot.

·1/3 que presenta un curs greu de la malaltia no pot tornar a viure de forma
autònoma.

 5.6 QUINES SÓN LES CAUSES DE L'ESQUIZOFRÈNIA?

Actualment encara no s’ha determinat quina es la causa exacta, ja que sembla

ser multifactorial “ causada per la interacció de diversos factors”, el tenir un
<<gen d’esquizofrènia>> fa que la persona tingui més probabilitats de patir-la,

26
però el no tenir aquest gen no significa que no es desenvolupi aquesta malaltia;
ja que en alguns casos d’esquizofrènia, les famílies no tenien cap historial
relacionat amb aquesta malaltia.

Altres factors que augmenten les probabilitats de patir aquesta malaltia són:

 5.6.1·D’ORIGEN BIOLÒGIC: genètic, neurològic, lesions cerebrals en

el part, desnutrició en l’embaràs...

Un altre efecte estudiat va ser el de les dones embarassades durant “l’hivern de

la gana”, on hi va haver una gran manca d’aliments. Els estudiants van
observar que les dones nascudes en aquesta època tenien més possibilitats
d’adquirir esquizofrènia que no els homes. L’ evidència suggereix que la
vulnerabilitat genètica i factors ambientals poden actuar en combinació i donar
lloc a un diagnòstic d' esquizofrènia.

Sabem que els gens s’hereten per part de ambdós pares, i els científics creuen
que hi ha varis gens relacionats amb l’augment de risc de patir esquizofrènia,
tot i que no existeixi un gen
particular que causi la malaltia. De
fet, investigacions recents han
descobert que les persones amb
esquizofrènia tendeixen a tenir un
índex major de mutacions
genètiques estranyes, aquestes
diferències genètiques impliquen
centenars de gens diferents i és
probable que això afecti al desenvolupament del cervell. Altres estudis en canvi
indiquen que l’ esquizofrènia podria resultar en part produïda per la defunció
d’un cert gen que és clau en la creació d’importants substàncies químiques del
cervell.

 5.6.2·D’ORIGEN AMBIENTAL:efecte estacional relacionat amb

infeccions intrauterines o infeccions en l’adolescència o fins i tot també

27
 s’ha arribat a relacionar amb virus lents que actuen diversos anys
després de la seva presència a l’organisme.

5.6.2.1 Relació amb infeccions produïdes per virus:

Diferents estudis demostren que el lligam entre l'esquizofrènia i les infeccions

prenatals produïdes per virus, mostrant d'aquesta manera que els fills de mares
que van patir aquest tipus d'infeccions durant l'embaràs tenen major
probabilitat de ser diagnosticats d'aquesta malaltia al llarg de la seva vida.

5.6.2.2 Factors ambientals

Les proves epidemiològiques, estudiades per a les causes dels danys cerebrals,
indiquen que la incidència d’esquizofrènia està relacionada amb diversos factors
ambientals, com són: les estacions de l’any en les quals es van produir els
naixements dels afectats, les epidèmies víriques, la densitat de població, la
latitud, la malnutrició i l’estrès matern de l’època.

Examinant aquests factors hem trobat resultats per a cadascun d’ells:

1-Efecte estacional:

Molts estudis d’aquest fenomen mostren que les persones nascudes a finals
d’hivern i principis de primavera tenen major probabilitat de desenvolupar
esquizofrènia. Pot ser causat pel fet que les embarassades puguin adquirir
malalties víriques durant una fase crítica del desenvolupament del fetus i això
els hi doni problemes. Com a exemple, trobem que la grip de l’hivern coincideix
amb el segon trimestre d’embaràs de nadons nascuts en aquesta època.

28
També a l’estudi s’ha donat com a resultat principalment una majoria de casos
a les ciutats i no al camp. Com a explicació, es diu que els virus es transmeten
amb més facilitat a la ciutat que al camp, on la densitat de població és més
alta, cosa que ho facilita.

2-Efecte de la latitud i estrès:

Altres estudis assenyalen que les persones nascudes lluny de l’equador són més
susceptibles de desenvolupar esquizofrènia.

Com a exemple, s’ha trobat que les persones nascudes al nord de Suècia o dels
Estats Units tenen major probabilitat de desenvolupar la malaltia que al sud
d’aquests mateixos. L’explicació que es dóna a aquest fenomen és que el clima
és més fred a latituds més altes, i a l’hivern, les baixes temperatures poden
manipular l’efecte estacional.

29
  5.6.3·D’ORIGEN PSICOSOCIAL: vivències molt negatives, aïllament
social, estrès, angoixa. Aquestes són generalment les causes més
comuns de l’esquizofrènia en l’adolescència.

5.6.3.1 Relació vulnerabilitat i estrès:

S’ha observat també que alguns aspectes o moments de la vida imprevisibles o

estressants, com la mort d’alguna persona propera, la pèrdua de la feina, el
servei militar, el naixement d’un nadó, un casament... és a dir situacions que
suposin un canvi en la vida. Poden suposar una càrrega emocional permanent,
que pot ser excessiu per una persona vulnerable: l’actitud excessivament
preocupant de la família o de la parella reprimeix a la persona i fa que la seva
autonomia disminueixi, una altra actitud seria la de rebuig encobert, és a dir no
es parla del problema, però es manifesta en expressions i actituds, l’afectat es
critica i es desvaloritza.

Les càrregues emocionals excessives poden incrementar la vulnerabilitat a

desencadenar els primers brots d’esquizofrènia, però brots posteriors també
poden ser provocats per situacions d’estrès tot i que siguin de càrrega més lleu.

Un altre estudi mostrava que hi havia una elevada incidència d’esquizofrènia en

els nens nascuts de mares que durant l’embaràs els havien comunicat que el
seu marit havia mort durant el combat de la segona Guerra Mundial. Es diu que
l’estrès que va provocar la notícia pot haver donat efectes indirectes sobre el
desenvolupament dels fetus o pot haver deprimit els sistemes immunitaris
donant un augment de possibilitats d’adquirir una malaltia vírica.

L’alcohol, el cànnabis i altres drogues , també s’han associat amb l’aparició

d’esquizofrènia i de símptomes psicòtics temporals.

5.6.4·TEORIES DE LA RELACIÓ AMB ASPECTES GENÈTICS

30
-

RELACIÓ AMB EL CONSUM DE DROGUES

Estem veient que la població en general i en especial els joves fan un ús cada
vegada més extens de drogues, quasi un 50% del adults ha provat o en
consumeixen de manera habitual i si tinguéssim en compte l'alcohol, llavors les
tasses d’incidència s’incrementarien fins a un 90%.

L'abús de drogues pot ser el desencadenant de trastorns psiquiàtrics, per tant

es considera un factor de risc tot i que és complex separar la relació d’aquest
fet amb el desenvolupament d’esquizofrènia.

5.6.5-VULNERABILITAT AMB ELS DIFERENTS TIPUS DE DROGUES:

 CÀNNABIS:

Està demostrat que l'ús de cànnabis és un factor de risc en el desenvolupament

de l'esquizofrènia al igual que el risc que tenen de patir-la entre consumidors és
6 vegades major que en no consumidors..

31
Poden haver quadres psicòtics de llarga duració que poden induir a confusions
en el diagnòstic com a conseqüència del consum de cànnabis.

Pot ser ESQUIZOFRÈNIA ENDÒGENA:de manera que el factor que l'ha

desencadenat és el consum de drogues com hem dit abans, o bé pot ser una
PSICOSIS: en la qual el factor que la desencadena és el consum de tòxics com
en el cas de la PSICOSIS CANNÀBICA: en aquesta el diagnòstic és un trastorn
psicòtic induït per les substàncies.

Segueix uns criteris:

 Al·lucinacions o idees delirants.

 Els símptomes de “A”, apareixen durant el mes següent a una

intoxicació, per abstinència de substàncies.

 La alteració no és una esquizofrènia endògena.

 La alteració no apareix exclusivament en el transcurs d’un deliri.

Existeixen una sèrie de patrons per veure la relació del consum de tòxics i la
esquizofrènia.

Tipus de patrons:

 -Patró 1: S’inicia aquest consum abans del diagnòstic d’esquizofrènia,

però després del primer brot cessa.

 -Patró 2: S’inicia el consum de tòxics després de l’aparició i el diagnòstic

de l'esquizofrènia.

 -Patró 3: S’inicia el consum abans de l’aparició de l’esquizofrènia i

continua després del seu diagnòstic.

 TABAC:

Diversos estudis sobre la relació entre el tabac i els antipsicòtics, han demostrat
que el tabaquisme afecta a la funció hepàtica, de manera que els antipsicòtics
utilitzats per tractar l'esquizofrènia es divideixen en el torrent sanguini més

32
ràpidament, això significa que els fumadors amb esquizofrènia necessiten dosis
lleugerament més altes de medicació perquè aquests siguin eficaços.

L'augment en la freqüència de l'hàbit de fumar en l'esquizofrènia pot ser degut

a un desig d'automedicar-se amb la nicotina pels efectes que produeix de ben
estar a curt termini. Aquest efecte es podria explicar per l'alliberament de
dopamina, la qual cosa permet enllaçar la teoria dopaminèrgica de la
esquizofrènia.

La hipòtesi de aquesta automedicació en l'esquizofrènia fa pensar que el fumar

podria tenir efectes cognitius beneficiosos i que podria reduir símptomes,
depressius, d'ansietat o psicòtics, així també com reduir els efectes secundaris
dels antipsicòtics i afavorir a la interacció social ; però tot i aquests indicis, els
estudis clínics no demostren aquests suposats efectes beneficiosos, més aviat el
contrari.

 AMFETAMINES:

Com que les amfetamines provoquen la alliberació de la dopamina i la funció de

la dopamina en excés es creu que es la responsable de molts dels símptomes
de la esquizofrènia, i si aquests són ja existents el consum de les mateixes pot
provocar un empitjorament dels seus símptomes.

 ALCOHOL:

Sempre s'ha recomanat beure amb moderació i com a màxim una copa de vi
amb els àpats o alguna cervesa en ocasions. Però unes enquestes realitzades
en pacients amb trastorn esquizofrènic ha mostrat que entre un 30 i un 40 %
abusa de les begudes alcohòliques, però sense arribar a la pèrdua de control.
Les raons que els porten al seu consum és que els hi facilita el contacte social,
la qual cosa els hi suposa un problema, i d’altres utilitzen la beguda com

33
automedicació per disminuir els símptomes d’angoixa, ansietat...Però la
incompatibilitat de l'alcohol amb la majoria de psicofàrmacs està demostrada,
doncs la metabolització tant dels psicofàrmacs com de l'alcohol es produeix al

fetge. de manera que quan es barregen es produeix un competència de

substàncies amb lo qual es retarden els processos i poden incrementar tant els
efectes secundaris del fàrmac com potenciar els efectes tòxics de l'alcohol i pot
afavorir en conseqüència el desencadenament d'episodis de violència i més
recaigudes de la malaltia.

Algunes enquestes han posat de manifest les raons que impulsen a beure tant
a persones sanes com a persones amb esquizofrènia i donen com a raons que
un:

-71% els “hi agrada”

-21% per oblidar problemes personals i familiars

-7% per avorriment

-4% per fer el mateix que els seus amics

34
5.7 FACTORS DE RISC (relació història familiar i factors socials)
A la següent taula podem veure el nombre de vegades que augmenta el risc general de
patir la malaltia, si tenim un familiar amb esquizofrènia
Germans monozigòtics 50-85%

Germans dizigòtics 9-18%

Germans 9%
Tenir un fill/a amb esquizofrènia 13%

Fill/a amb ambdós pares amb 40-60

esquizofrènia
Parents de 2on grau:( Avis, tius,cosins, 2-6%
nets)

Parents de 3er grau: (nebots) 2%

Població general 1-1,5%

Dona o marit d’esquizofrènic/a 2%

Alguna variant específica en algun gen 1.1-1.5%

Viure en una ciutat 2-3%

Ser emigrant 2-3%

Infecció o mala nutrició materna en el 2-3%

primer o segon trimestre

Néixer a l’hivern 1.1%

Complicacions en el part 2-3%

Ser home 1.4%

En aquesta taula podem observar que la història familiar és un dels factors més
importants en relació a la probabilitat desenvolupar la malaltia.

Sembla que el que s’hereta no és pròpiament l’esquizofrènia sinó la tendència a

desenvolupar-la. Les persones amb risc de desenvolupar aquesta malaltia tenen
una sobreproducció d’unes substàncies químiques (serotonina i dopamina) que
generen el desequilibri que pot desenvolupar l’esquizofrènia. Però com hem dit
ja amb anterioritat aquest desequilibri només porta a l’esquizofrènia quan la

35
persona que té aquesta vulnerabilitat experimenta situacions particularment
estressants.

 5.8 DIAGNÒSTIC

El diagnòstic final ha de ser fet per un psiquiatra ja que hi han altres

enfermetats que poden produir símptomes de psicosi.

Primerament es farà una investigació clínica del pacient, on es veuran els

antecedents familiars, fets que hagi patit el pacient...i posteriorment es
realitzaran dos entrevistes psiquiàtriques; una a la persona afectada i una altra
a la família, ja que qui millor que ells per aportar informació útil.

A l'actualitat s'utilitzen criteris estàndard (els més utilitzats provenen del

Manual Diagnòstic i Estadístic de l’Associació Americana de Psiquiatria dels
Trastorns Mentals, versió DSM-IV-TR, i de la Organització Mundial de la Salut
Classificació Estadística Internacional d’Enfermetats i Problemes relacionats amb
la Salut, el CIE-10.

Per diagnosticar esquizofrènia s’han de complir els següents criteris:

A)Símptomes característics:
Com a mínim s’han de marcar 2 dels següents números associats a una sèrie de
símptomes, i ha de ser durant un període mínim d’1 mes ( excepte que hagi
estat tractat anteriorment amb èxit)

-1. Idees delirants

-2. Al·lucinacions

36
-3. Llenguatge desorganitzat, per exemple incoherència, o descarrilament
freqüent.
-4. Comportament catatònic o greument desorganitzat ( com per
exemple, vestir-se, inadequadament, plorar amb freqüència).
-5 Símptomes negatius,aplanament afectiu ( falta o disminució de la
resposta emocional), alògia(falta o disminució de la parla) o abúlia(falta o
disminució de la motivació).

Nota: Només es requerirà un símptoma del criteri A si la persona presenta idees

delirants que són molt estranyes, o si les idees delirants consisteixen en una
veu que contínuament està comentant els seus pensaments o el comportament
de la persona, o si dos o més veus conversen entre elles dins del seu cap.

B) Disfunció social/laboral:

Durant una part important del temps des de l’inici de l’alteració, una o més
àrees importants de les activitats com són la feina, les relacions interpersonals
o l’autocura, estan clarament per sota del nivell previ a l’inici del trastorn ( o en
els casos que s’inicia a la infància o l’adolescència, s’observa un fracàs
acadèmic, poc nivell i dificultat en relació amb els altres.

C) Duració:

Durant almenys 6 mesos persisteixen signes continus de l’alteració. En aquest

període de 6 mesos s’ha d’incloure com a mínim 1 més amb símptomes que
compleixin algun des criteris A (o menys s’hi s’ha tractat amb èxit), i s’hi pot
incloure els períodes de símptomes prodròmics i residuals, durant aquest temps
és possible que els símptomes que es manifestin siguin només negatius.

D) Exclusió dels trastorns esquizoafectiu i del estat d’ànim:

El trastorn esquizoafectiu i el trastorn de l’estat d’ànim amb símptomes psicòtics

s’han descartat degut a:

37
1. No hi ha hagut cap símptoma depressiu major, maníac o mixte concurrent
amb els símptomes de la fase activa.

2. Si els episodis de l’alteració anímica han aparegut durant els símptomes de la

fase activa, i la duració total ha estat breu en relació a la durada del període
actiu i residual.

E)Exclusió de consum de substàncies i de malalties mèdiques

(trastorn diferencial)

El trastorn no és degut a efectes fisiològics directes d’alguna substància com

drogues o medicaments o a alguna malaltia.

El trastorn diferencial es realitza per no confondre l'esquizofrènia amb

altres quadres psicòtics.

Per realitzar un diagnòstic diferencial s’ha de comparar l’esquizofrènia amb

altres quadres psicòtics, orgànics o quadres tòxics.

En el diagnòstic diferencial referit a quadres orgànics, s’hauria de tenir en

compte la possibilitat de tumors cerebrals(frontals, temporals); enfermetats del
lòbul temporal; epilèpsia; encefalopatia ; tirotoxicosis; trastorn psicòtic degut a
deliris o demència .

Finalment, en quant a quadres tòxics, s’hauria de tenir en compte les següents

drogues: cànnabis, amfetamines, LSD, esteroides, al·lucinosis alcohòlica i
d’altres...

 5.9 TRACTAMENT

5.9.1 TRACTAMENT FARMACOLÒGIC

5.9.1.1 Tipus de medicaments

38
L’esquizofrènia és un procés crònic, però amb bona resposta al tractament. En
aquest s’utilitzen simultàniament fàrmacs antipsicòtics i teràpies psicològiques.
Durant l'episodi agut d'esquizofrènia sovint es requereix d'hospitalització per
poder garantir la seguretat del pacient i poder satisfer les seves necessitats
bàsiques com l'alimentació, el repòs i la higiene.
Els antipsicòtics són els fàrmacs de primera línia utilitzats en el tractament, ja
que arriben al cervell i bloquegen diversos receptors cel·lulars per a
neurotransmissors, entre ells el de la dopamina, funcionen canviant l'equilibri
de substàncies químiques del cervell i per tant controlen els símptomes de la
malaltia.

Antipsicòtics
com: l'haloperidol,
clorpromazina primers neurolèptics del grup que avui rep el nom de clàssics
(anys 50) i la onlazapina, més una benzodiazepina com el midazolan i un
estabilitzador de l'estat d'ànim com el liti.

A principi dels 90 s'inicia la comercialització dels anomenats antipsicòtics en els

quals es troben: risperidona, clozapina, queitiapina, ziprasidona i aripiprazol i
s'anomenen atípics.

Aquests tractaments no frenen l'origen dels símptomes, però ajuden a millorar

les funcions del pacient.

39
Els fàrmacs han anat variant, a l'actualitat s'utilitzen l'aripiprazol o la
paliperidona que no tenen tants efectes secundaris (tremolor, rigidesa,
inquietud motora, sequedat a la boca o hipersalivació), i el fet de no patir
aquests símptomes ajuda a millorar la seva qualitat de vida.

Les benzodiapemines, administrades juntament amb els antipsicòtics,

minimitzen en dosis molt elevades, l’agitació del pacient, les al·lucinacions, les
idees delirants i els trastorns en el pensament.

Les principals diferències entre els neurolèptics clàssics i els antipsicòtics atípics
són degudes al diferent perfil de receptors químics sobre els quals actua.

ANTIPSICÒTICS CLÀSSICS ANTIPSICÒTICS ATÍPICS

Tot i que va suposar una revolució a nivell .Millor perfil (simptomatologia negativa)
terapèutic per el tractament de pacients amb
esquizofrènia de manera ambulatòria i no a .Menys efectes secundaris.
nivell hospitalari, la seva eficàcia era parcial i .Efectius pacients resistents a antipsicòtics
entre un 20-40% dels pacient no mostren
clàssics.
una adequada resposta al tractament.
.Baixa o nul·la efectivitat sobre la .Actuen bloquejant a la vegada receptors
simptomatologia negativa. neuronals dopaminèrgics i serotoninèrgics.

.Un 35% dels pacients tractats amb .Efectes secundaris: sedació i augment de
aquests fàrmacs recauen cada any tot i no pes, hipotensió ortostàtica
abandonar la medicació.

.Tasa elevada de reaccions adverses i que

obliga al canvi de tractament, aquestes
reaccions adverses són:

.Parkinsonisme:rigidesa de membres i tronc,

tremolor, etc. desapareix progressivament una
vegada suspesa la medicació.

40
.Distonia aguda: espasmes facials i a l'esquena.
Solen aparèixer de forma ràpida en nens i
adolescents, i desaparèixer ràpidament una vegada
suspès el tractament.

.Acatisia:agitació motora sense component

psicològic. Incidència alta, tot i que desapareix al
suspendre la medicació.

.Discinèsia tardana: es manifesta en ancians

amb distonia del tronc i moviments facials de
mastegat i xuclat. Aquests símptomes no
desapareixen al suspendre la medicació..

.Síndrome de conill: moviment ràpid

dels llavis cap endavant i darrere. Baixa
incidència, aparició lenta, i desaparició
progressiva al suspendre el tractament.

L' associació dels medicaments antipsicòtic a efectes secundaris són els que
poden portar al pacient a desmotivar-lo i deixar de prendre'ls amb regularitat.

 5.9.1.2 Vies administració

Actualment els medicaments disponibles per a l’esquizofrènia poden dividir-se

en dos tipus segons la via d'administració: orals i injectables dels quals a
continuació en veurem les diferències, avantatges i desavantatges.

ORALS(diaris) INJECTABLES(llarga duració)

AVANTATGES
.Disponibles en: comprimits, ·El pacient no ha de recordar de prendre
solucions, o comprimits solubles medicació
o bucodispensables.
·El pacient pot veure l’equip mèdic més sovint.
·Es pot interrompre ràpidament
el tractament si el pacient
experimenta efectes secundaris
problemàtics.
DESAVENTATGES
·La medicació s'ha de prendre ·Algunes persones pateixen dolor o inflor en el
diàriament. punt de la injecció.

41
·El pacient pot oblidar prendre’s
la medicació.
FREQÜÈNCIA TRACTAMENT
·Diàriament i en ocasions varis ·Cada 2/4 setmanes
cops al dia
PODRÀ EL PACIENT PRENDRE LA MEDICACIÓ PER SI MATEIX?
·Si ·No, serà el professional sanitari qui
administrarà les injeccions i es poden
subministrar a domicili o al centre.

QUI LI RECORDARÀ AL PACIENT QUE ES PRENGUI LA MEDICACIÓ?

·En principi serà el pacient qui
se’n haurà de recordar però pot
sol·licitar a familiars o cuidadors
que li recordin.
QUANT NOTARÀ EL PACIENT ELS EFECTES?
·Les persones poden respondre de
diferent manera, però en uns dies
s’hauria d’arribar als nivells estables
·Cita prèvia amb el sanitari que administrarà
injeccions, i si la persona no assisteix a la cita,
el sanitari intentarà posar-se en contacte amb
el pacient per tornar a concertar una cita
administrar-li la injecció el més aviat possible.
·Algunes injeccions noves començaran a funcionar la
primera setmana, però el tipus més antic és possible
que necessiti més temps. Inicialment és possible
que el pacient hagi de prendre també medicaments
antipsicòtics diaris, però aquests s’aniran disminuint
gradualment.

Els fàrmacs antipsicòtics són el tractament d'elecció per els pacients amb
esquizofrènia. Tot i que per un maneig adequat, el tractament ha d'incloure un
abordatge integral amb pauta farmacològica òptima juntament amb
intervencions psicològiques i de rehabilitació psicosocial.
En les últimes dècades el tractament farmacològic ha experimentat un
important avanç.
L'eficàcia dels tractaments disponibles es centra en dos punts: el primer és el
control dels símptomes psicòtics durant la fase aguda i el segon és la prevenció
de noves recaigudes.

*És molt important per tant la feina conjunta entre el pacient, la

família i de l'equip assistencial per tal d'assegurar un adequat
tractament terapèutic i de la necessitat de que el pacient segueixi el
tractament.

42
  5.9.2 TRACTAMENTS PSICOSOCIALS
La rehabilitació, consisteix en la intervenció de persones no mèdiques per a
augmentar la sociabilitat i la integració social dels malalts, per exemple, els
ensenyen tècniques per solucionar problemes quotidians, a administrar els
diners, a utilitzar el transport públic...

En la psicoteràpia individual es tracta de que el pacient conversi amb el

psicòleg, i aquest li ensenyi a distingir entre allò real i allò imaginari, i a
aprendre més sobre si mateix.

La teràpia electroconvulsiva no té massa bons resultats.

Els familiars també, tenen un paper important en el tractament: han de

prevenir les recaigudes i fomentar comportaments adequats en malalt. Així com
també els grups d’autoajuda i les teràpies de grup.
En quan a la família, és molt important que aprenguin tot sobre els
desafiaments i problemes associats amb la malaltia. Que aprenguin les maneres
de minimitzar les recaigudes amb estratègies per assegurar el compliment del
tractament( Psico-educación familiar)
És important també que els familiars coneguin els serveis disponibles per
assistir-los durant el període posterior a la hospitalització.
Els grups d'autoajuda a familiars tot i que no estan liderats per un terapeuta
professional, són grups terapèutics per el mutu suport que es donen els
membres. El fet de compartir experiències amb persones que estan en
situacions semblants els proporciona consol i fortalesa.

 5.10 PREDICTORS
Existeixen una sèrie de factors associats a un millor o pitjor pronòstic en general:

FACTORS DE BON PRONÒSTIC FACTORS DE MAL PRONÒSTIC

43
Edat tardana a l'inici
Inici agut(1ª crisi aparició ràpida)
Factors precipitants identificables
Sexe femení(inici símptomes més tardà)
Ambient social/familiar favorable
Bon compliment tractament
Bon funcionament entre episodis
Símptomes residuals mínims (mínim
deteriorament després crisi)
Absència anormalitats en el cervell (TAC,
electroencefalograma, RMN)
Tenir hª familiar de trastorn estat ànim
No Historial familiar esquizofrènia
Presentar el subtip de millor pronòstic;
esquizofrènia paranoide
Inici malaltia edat primerenca
Llarga evolució abans 1er contacte mèdic
Abús de drogues
Aïllament social
Múltiples recaigudes
Prevalença de símptomes negatius
Anomalies cerebrals clares
Hª familiar amb esquizofrènia
Presentar el subtip de pitjor pronòstic;
esquizofrènia desorganitzada

 5.11 PRONÒSTIC

L'esquizofrènia té un curs i un pronòstic variable, però és sempre una malaltia

crònica i presenta un deteriorant en algun grau, després de cada episodi (o
"brot") de la malaltia, el pacient pot no arribar al nivell de funcionament previ i
sentir-se cada vegada pitjor .

És comú en aquests pacients que presentin índex elevats d’abús de drogues i

els que n’abusen tenen hospitalitzacions més primerenques i freqüents i
tendeixen a tenir més problemes interpersonals o familiars.

La força i la dedicació del pacient a l’hora d’afrontar els seus símptomes (deliris,
al·lucinacions..) es directament proporcional a la probabilitat de la seva
rehospitalització.

La principal causa de mort en aquests pacients es la malaltia cardíaca

primerenca, i la probabilitat de mort per aquesta causa en esquizofrènics es de
dues a tres vegades més gran que en la població general. Això en part pot ser
degut al major tabaquisme present en aquest grup de pacients.

 5.12 PREVENCIÓ

44
Poc es pot fer en quan a la prevenció de la malaltia, però el que si és important
és estar alerta en quan als símptomes, sobretot en adolescents que de forma
gradual poden presentar actituds o conductes estranyes que en principi poden
semblar problemes en el desenvolupament de la personalitat però poden ser el
principi d'una esquizofrènia.

En els esquizofrènics diagnosticats, la millor manera de prevenir recaigudes es

continuar amb la medicació i tot i que sembli que els símptomes s'han atenuat
no s'ha d'abandonar mai el tractament

 5.13 L'ESQUIZOFRÈNIA TÉ CURACIÓ?

L'esquizofrènia és una malaltia crònica que NO es pot curar però s'ha

demostrat que el desenvolupament de tractaments permet millorar la qualitat
de vida del pacient, de manera que és possible que amb ajuda de la
psicoteràpia i el subministrament de certs fàrmacs que formen part de les
recomanacions mèdiques per tractar els símptomes esquizofrènics, és pot
aconseguir una bona reintegració social de la persona i una millora en la seva
qualitat de vida.

Malauradament però, encara es relaciona aquesta malaltia amb hospitals

psiquiàtrics i molta gent considera que la reclusió o l' aïllament són l’ única
solució al problema que presenta la persona malalta i és així però no pas
sempre, sinó només durant un episodi agut de la malaltia quan està indicat per
garantir la seguretat del pacient i per poder satisfer les necessitats bàsiques
com l'alimentació, el repòs i la higiene.

 5.14 Violència
Al contrari del que la majoria de gent pensa, els pacients amb trastorns
esquizofrènics generalment són persones tranquil·les i que no es caracteritzen
per realitzar agressions. Es més, aquests pacients tendeixen inclús a eludir i a
evitar situacions problemàtiques i volen estar sols, doncs moltes vegades són
conscients de la seva malaltia i tenen por d’ells mateixos perquè saben que en
un un brot poden descontrolar-se i fer mal a algú sense ser-ne del tot

45
conscient.

En moments de descompensació de la malaltia (generalment per

abandonament de la medicació o per la reaparició de símptomes psicòtics)
poden cometre actes agressius contra si mateixos o contra altres persones de
les quals es volen defensar perquè es veuen amenaçades.

 5.15 Mortalitat
El risc més important de l’esquizofrènia es el suïcidi, el 10% dels malalts que
han estat diagnosticats d’esquizofrènia moren per un suïcidi. Això es degut a les
condicions depressives que s’associen a la malaltia esquizofrènica i que han de
ser detectades d’una forma precoç i tractada.

Els pacients esquizofrènics tenen més patologies mèdiques que la població

general, aquests pacients s'abandonen i augmenten el consum de tòxics.

El sistema sanitari i la família estan més preocupats per la seva salut psíquica
que per la física i això fa que tinguin un increment en patologies mèdiques i per
tant una expectativa de vida entre 10 i 12 anys de menys que la població
general. Entre aquests trastorns de salut s’hi troben més freqüentment la
hipertensió, la diabetis, trastorns cardiovasculars, obesitat, neoplàsia maligna,
sida, hepatitis C, osteoporosis i molts d’altres.

El risc de suïcidi en malalts esquizofrènics s’associa amb:

 Depressió

 Intents anteriors

 Poca adherència al tractament

 Consum de drogues

 Pèrdua recent

46
  Desintegració mental

 6.PREVALENÇA DE L’ESQUIZOFRÈNIA

La incidència de la esquizofrènia ara per ara és considera la mateixa per a totes

les persones del planeta sense diferenciar països ni races, és a dir la possibilitat
de patir-la és de 1 per cada 100 persones amb igual de possibilitats d’aparició
tant en homes com en dones, però veurem que no és realment així ja que
existeixen un munt de factors que augmenten la vulnerabilitat de patir la
esquizofrènia

 6.1 PREVALENÇA MUNDIAL

Segons els estudis de l’ O.M.S (Organització Mental de la Salut), l’esquizofrènia

afecta a 52 milions de persones a tot el món. S’estima que afecta a l’1% de la
població mundial i que cada any es diagnostiquen aproximadament entre 15 i
30 nous casos per cada 100.000 habitants.

 6.2 PREVALENÇA A ESPAÑA

47
Segons estudis realitzats per el CEIFEM ( Centre Espanyol de Formació i
Informació sobre les Malalties Mentals), s’estima que uns 10.000.000
d’habitants pateixen algun tipus de trastorn mental, i s’estima que 1 de cada 4
adults patirà alguna d’aquestes patologies al llarg de la seva vida, dins dels
quals incloem les més comuns com: depressions, trastorns maníacs, la
esquizofrènia, trastorns obsessius com el TOC ( trastorn obsessiu compulsiu).

Aproximadament unes 450.000 persones a Espanya pateixen les

conseqüències de la esquizofrènia, dels quals un 40% estan sense diagnosticar
i només el 15 % rep un tractament òptim, un 3% segueix un tractament que
podria qualificar-se com a raonable, i la resta no pren cap tipus de medicació,
generalment per abandonament de la mateixa, la qual cosa provoca l’aparició
de recaigudes.

 6.3 PREVALENÇA A CATALUNYA

A Catalunya 1 de cada 4 persones patirà al llarg de la seva vida un problema de

salut mental. I calculant l’1 % dels habitants de Catalunya aproximem que hi
ha unes 70.000 persones amb aquesta malaltia.

7-FAMOSOS AMB TRASTORNS BIPOLARS I

ESQUIZOFRÈNICS

On està la frontera entre la genialitat i el trastorn mental?

Aquesta és una pregunta que al llarg del temps s'ha plantejat moltes vegades
en la psiquiatria, ja que un gran nombre de genis de la música, pintura,
literatura, etc, ens han captivat amb les seves obres hi han desenvolupat
aquesta malaltia.

48
Diuen que “Un geni no és un malalt mental, però, en cas de ser-ho sap
aprofitar els seus brots per crear obres meravelloses”.

Ara explicarem alguns exemples de persones famoses que han patit o pateixen
esquizofrènia.

-L'artista Holandès Vincent

van Gogh, va ser un dels
artistes més cotitzats a nivell
mundial, segons els
especialistes, patia un trastorn
esquizofrènic o bipolar pel
qual es va veure obligat a
ingressar en una institució
psiquiàtrica, la qual cosa va
comportar a que es tallés una orella. El fet de tancar-lo en un psiquiàtric va
influir en la seva manera de crear obres ja que aquestes van augmentar les
mides dels quadres i en utilitzar uns colors més intensos. Malgrat el seu gran
talent no va ser fins després de la seva mort que els quadres van començar a
obtenir valor i ser comprats.

-El ballarí i coreògraf polac Vaslav Nijinskyja, va

ser un dels ballarins amb més talent de l’historia
del ballet, tenia una sorprenent capacitat per
realitzar salts que aparentment desafiaven a la
gravetat, al 1919 va ser diagnosticat
d'esquizofrènia i va ser ingressat a un centre
psiquiàtric, on va ser tractat pel famós psiquiatra
Eugene Bleuler.

49
-Edvar Munch va ser un pintor
expressionista noruec que es pensava que
patia esquizofrènia, però realment es va
veure què el que tenia, era una depressió per
culpa dels excessos alcohòlics i per la relació
amb la malaltia i la mort. Ja que tant la seva
mare com la seva germana van morir de
tuberculosis, la seva germana va estar
ingressada i va morir en un centre psiquiàtric.
La obra més cèlebre del pintor noruec es “El
grito”. El qual dona com a explicació que un
dia al pondre’s el sol va sentir que un atac de melancolia i diu que al aturar-se
el cel es va posar vermell com la sang i que al mirar al cel va començar a
tremolar de por i va sentir un crit agut i interminable el qual penetrava la
naturalesa.

-JOANA I de Castella, coneguda també com a “Juana la loca”, després del

seu casament li van començar a aparèixer els primers símptomes, manifestats
amb una inusual conducta de gelosia i desconfiança. Tots aquests símptomes
encaixen amb una esquizofrènia la (paranoide). Tot i haver patit símptomes de
l'esquizofrènia va aconseguir dirigir un exèrcit que va derrotar als invasors
anglesos. Ella assegura que unes veus la guiaven i li donaven consells de sobre
com actuar.

-Louis Wain de formació

artística, era procedent del
“art brut”. Aquest pintor
també conegut com a el
pintor dels gats, al llarg de
la seva vida, va pintar
quadres antropomòrfics de

50
totes les formes, expressions, mides i colors. Als 57 anys li van diagnosticar
esquizofrènia progressiva i autisme, i va ser ingressat en un psiquiàtric. Malgrat
estar a la presó no va deixar de dibuixar, però amb el pas del temps els seus
gats cada cop es deformaven més i amb colors molt cridaners.

8-ENTREVISTA MARE PACIENT ESQUIZOFRÈNIC

Com ha estat el seu fill?

El meu fill ha estat una mica “raro” des de sempre, molt tímid nosaltres dèiem
que se semblava a l'avi, però després ens va sortir amb la malaltia.

Era força intel·ligent, els professors del col·legi m'ho havien comentat, però
sempre estava sol i això em preocupava però pensava que ja li passaria, que
era cosa de mainada. A casa es comportava de manera normal.

Va continuant estudiant i ja a l' institut quan arribava a casa es ficava de

seguida a l'habitació a estudiar (em sembla) i cada vegada estava més tancat i
no sortia amb ningú tot i que ja tenia edat.

Com va ser el començament de la malaltia?

Quan va canviar d'institut va començar a anar pitjor, a casa el renyàvem,

sobretot jo però que tenia que pensar jo que estava malalt.

51
Passava tot el temps a l'habitació, posava la música tant alta que discutíem
molt amb ell tant el seu pare com jo. La tele no la volia mirar, doncs deia que
“hi havia gent a dintre que el mirava”, deia que no volia sortir al carrer perquè
“la gent li amargava la vida”. Jo em pensava que hi havia algú que es ficava
amb ell, després va perdre la confiança amb nosaltres i no parava de repetir
“que nosaltres ja sabíem el que passava” però nosaltres no sabíem res. Cada
vegada estava més aïllat , no sortia de l'habitació i quasi no menjava i sentíem
com parlava sol. Llavors ja vaig començar a pensar que “el meu fill s’havia
tornat boig”.

Van posar-se amb contacte amb algun metge?

Al començament no, doncs no sabíem ben bé que li passava fins que un dia
després de passar dos dies sencers a l'habitació sense sortir, i no deixava entrar
ni al seu germà amb el que sempre havia tingut molt bona relació varem decidir
trucar al metge de guàrdia que casualment era el de sempre i no sabem com
però el va convèncer i el va deixar entrar i va deixar que el portéssim a
l'hospital on el van veure el psiquiatre em sembla i el van ingressar i també el
van tenir que lligar al llit “quina pena” “pobret”.

El pobre va estar ingressat més d'un mes i no ens el varen deixar anar a veure
fins em sembla que va ser una setmana abans de sortir, al començament
només ens el deixaven veure una estona.

Es va aprimar molt, “semblava que estava drogat no sé molt "adormilat" suposo

que per la medicació”. Aquí ens van dir el diagnòstic “El seu fill té
esquizofrènia”, jo no sabia que era, si que n’havia sentit a parlar però res més.
“Ens va caure un llosa al cim”

L'únic que li vaig preguntar a la doctora va ser que si es curava o que passava?

Quina repercussió va tenir el diagnòstic a nivell familiar?

52
Jo m'he conformat i he tingut moltes baralles amb el meu home doncs per ell,
el meu fill és un vago que no vol fer res i que no en faríem res d'ell, m'he tingut
que posar moltes vegades entre ells per evitar que arribessin a les mans.

Que sap de l'esquizofrènia i quins són els símptomes del seu fill?

L'esquizofrènia és una malaltia de la ment, és com una bogeria i que no es cura

però “de vegades està normal”.

“Quan té un crisi es posa molt malament i comença com abans”, però fins ara
no ha tornat a estar tant malament com aquella vegada.

“Veu coses i diu que li volem fer mal , desconfia de tot”, “no té ganes de fer
res, està com apagat”, és molt difícil d'entendre aquesta malaltia i tampoc ha
tornat a ser mai més el mateix d'abans.

L'altre cosa és que” s'ha engreixat molt”, però em diuen que és per la
medicació.
Li continua costant molt aixecar-se, rentar-se, porta uns cabells llargs i
descuidats , ni es pentina i de la roba ja ni en parlem, si no fos perquè cada dia
li deixo la roba sempre aniria igual. Sobretot em diuen que ja ho faig bé i que
haig de tenir paciència.

Com ha après a tractar amb el seu fill malalt?

Mira al principi et trobes a casa , amb el teu fill sense saber que li passa ni com
has d'actuar, que li has de dir. Però haig de dir que m'han anat explicant la
malaltia la psiquiatre i la infermera i ara ja en sé més coses i me'n vaig sortint.

El meu fill no és un vago ara ja sé que és per la malaltia. No se’ls ha de parlar

ni renyint ni cridar i sobretot hem de mirar de no alterar-nos, a mi em costa
menys que al meu home que li costa poc de cridar.

Quan està molt nerviós el meu fill li dono un quart de pastilleta de idalprem
(medicació ansiolítica) i així vaig “torejant la situació”.

53
Té algun tipus de recolzament?
Tinc l'ajuda de la infermera amb la que vaig un cop al mes, m'escolta i em guia
sobre el que faig bé o malament. “Jo estic millor quan el meu fill està millor”,
en canvi el meu home sembla que en passi una mica o li és igual. Però “jo sóc
la seva mare i només una mare sap el que és”.”La veritat és que és una
malaltia molt difícil”.

Pensa que ha estat informada correctament?

Al principi no, però després si que m'he sentit molt recolzada pels metges.
Penso que abans de donar d'alta al meu fill em tenien que haver informat millor
doncs al arribar a casa no sabia que dir ni que fer. Ara però m'ho expliquen tot
bé, la medicació, com se l’ha de prendre i els efectes secundaris que poden
donar.

S'ha sentit culpable de la malaltia del seu fill?

“No sé perquè m'ha tocat a mi però m'ha tocat” .
Es pateix molt al veure patir al teu fill i saber que no hi ha medecina que el
pugui curar. Jo també m'he tingut que medicar.

Algunes vegades penso si els culpables de la malaltia del meu fill hem estat
nosaltres. Potser el tenia que haver dut al psiquiatre abans. Quan era tant tímid
i no es relacionava....

Com ho va dir als familiars amics , veïns?

Al principi em feia vergonya explicar-ho suposo que era per si el marginaven,
tot i que era ell el que es marginava. Ara ja ho sap tothom i la veritat és que
m'és igual doncs els que realment el patim som nosaltres.

Sap quina és la causa de la malaltia del seu fill?

No sé perquè es produeix la malaltia, em diuen que pot ser per herència però
que nosaltres sapiguem no hi ha ningú amb aquesta malaltia a la família. La
veritat és que ens ha tocat!!

Quin missatge donaria a altres pares en la seva mateixa situació?

54
Jo els hi dic que no es preocupin, que sobretot han de tenir molta paciència.
Que han de lluitar per superar-ho. Que és una malaltia molt dura i que s'ha
d'estar al cim d'ells contínuament i que això és el que més els ajuda.

Fa poc he començat a anar a una associació per a famílies amb fills amb
aquesta malaltia i la veritat és que m'ha ajudat molt.

8.1 ANÀLISIS DE LA ENTREVISTA:

Com podem veure es compleixen: la manifestació, l' inici dels símptomes tal
com hem explicat anteriorment en definir l'esquizofrènia. L' inici de la malaltia
es comença a desenvolupar durant la infància (aïllament social, manca relació,
raresa de caràcter, timidesa..)símptomes prodròmics i és a l'adolescència quan
fa el primer brot. Podem veure com la mare ens parla de que el seu fill
presenta símptomes de psicosi amb símptomes negatius com: alteracions de la
conducta,apatia, irritabilitat, insomni... i positius com deliris en els quals creu
que hi ha un complot en contra d'ell..

La mare però pensa en un començament (a la infància) que el fet que el seu fill
sigui “tímid i rar” pot ser una cosa normal i pensa que s’assembla al seu avi que
també ho era. No estem preparats per identificar aquest tipus de conductes
com un pas previ d'una possible malaltia psiquiàtrica.

La mare ens ho diu en algun moment de l'entrevista, que si hagués tingut una
sospita hauria portat al seu fill al psiquiatre (sentiments de culpabilitat).

A nivell familiar el diagnòstic d'esquizofrènia suposa com diu la mare: “Ens va

caure un llosa al cim”, no sabíem ni que era ni a que ens exposàvem
(desconeixement de la malaltia), queixa sobre la manca d'informació per part
dels professionals a la família sobretot en aquest cas en un principi, després diu
que ja va canviar i la van informar bé tant els metges com les infermeres sobre
com tractar i afrontar la malaltia i administrar el tractament. Aprenent a
gestionar els recursos davant una nova crisis. Aprenent a ser forts i a lluitar,i a

55
afrontar la malaltia sobretot la mare ja que en aquest cas el pare es queda
força al marge.

Podem veure també els efectes secundaris de la medicació com: l'augment de

pes, deixadesa personal...

Por a la marginalitat, vergonya, por a reconèixer i a explicar en un principi

que és el que té el seu fill, tot i que després diu que total a qui realment la
pateixen són ells.

La paraula esquizofrènia però és com tabú per ella, doncs tot i que sembla ja
ha acceptat la patologia del seu fill, només la diu una vegada durant l'entrevista
i es refereix a ella com “la malaltia”.

El més important i el que més ha ajudat a aquesta mare anar trampejant les
dificultats ha estat apart del suport mèdic l'associació per malalt i familiars
afectats d'esquizofrènia.

La manca de informació i el desconeixent en general són les principals

preocupacions tant de malalts com de les seves famílies quan es produeix el
diagnòstic per malalties mental i en especial de l'esquizofrènia. Aquesta
carència es perllonga en molts casos durant el desenvolupament d'aquesta
patologia i s'estén el desànim i el desconcert.

La manca d'informació, els prejudicis i els mites en la societat en general són

també la causa d'un dels majors problemes i obstacles de les persones
malaltes, l'estigma. Una "marca" que els segueix i entorpeix la seva
normalització i integració en la societat

56
9-ENQUESTES

9.1 EXPLOTACIÓ DELS RESULTATS

Com a complement del treball es va elaborar un qüestionari de valoració sobre

el grau de coneixement de l'esquizofrènia en alumnes de batxillerat de l'IES Pla
de l'Estany.

El qüestionari consta de dades demogràfiques com edat, sexe i de 12 preguntes

de les quals n'hi han de tancades, d'altres que són tancades però depenent de
la resposta es complementen amb una pregunta oberta i obertes.

En quant a les dades qualitatives hem de dir que per poder-les treballar les hem
agrupat i reconvertit en quantitatives.

En quant als qüestionaris: una part s'ha enviat via internet i una altra part s'ha
deixat a les classes de batxillerat de l' IES Pla de l'Estany.

57
S'han recollit un total de 30 qüestionaris.

Les dades quantitatives es treballaran o explotaran mitjançant el programa

SPSS per a Windows (versió 15.0,SPSS,Chicago,III).

Taula 1: EDAT

ED A T
1 6 ,0 0
1 7 ,0 0

3 6 ,6 7 %

6 3 ,3 3 %

Percentatge
Freqüència vàlid

58
vàlids 16,00 11 36,7

17,00 19 63,3

Total 30 100,0

A la taula trobem que de les 30 persones que han contestat al qüestionari: 11

tenen 16 anys i corresponen a (36,7%) i 19 tenen 17 anys i correspon a un
63,3%.

Taula 2: SEXE

SEXE
H O M E
D O N A

4 6 ,6 7 %
5 3 ,3 3 %

Percentatge
Freqüència vàlid

vàlids HOME 14 46,7

59
 DONA 16 53,3

Total 30 100,0

De les 30 persones enquestades podem veure que 14 (46,7%) són homes i que
16 (53,3%) són dones.

Taula 3 (P1):HAS SENTIT A PARLAR ALGUNA VEGADA DE

L'ESQUIZOFRÈNIA?

e s q u iz o fr è n ia
S I
3 ,3 N O
3%

9 6 ,6 7 %

Percentatge
Freqüència vàlid

vàlids SI 29 96,7

NO 1 3,3

60
 Total 30 100,0

A la taula de l'esquizofrènia podem veure que només una persona (3,3%) de

les 30 que han contestat l'enquesta diu que no ha sentit mai a parlar de
l'esquizofrènia enfront de 29 persones(96,7%) que afirmen que sí que n'han
sentit a parlar.

Taula 4 (P2):COM TE N' HAS ASSABENTAT?

a s s a b e n ta t

6 ,6 7 %

f a m ilia r s
c o n e g u ts
m it ja n s
c o m u n ic a c ió

4 6 ,6 7 %

4 6 ,6 7 %

Freqüència Percentatge vàlid

vàlids familiars 2 6,7

coneguts 14 46,7

mitjans comunicació 14 46,7

Total 30 100,0

61
De les 30 persones enquestades només 2 persones (6,7%) se n'han assabentat
de l'esquizofrènia per familiars, 14 persones (46,7%) se n'han assabentat per
coneguts i les 14 persones (46,7%) restants ho han fet pels mitjans de
comunicació.

Taula5 (P3a):SAPS QUE ÉS L'ESQUIZOFRÈNIA?

sapsquees
Si
No

3 3 ,3 3 %

6 6 ,6 7 %

Percentatge
Freqüència vàlid

vàlids SI 20 66,7

NO 10 33,3

Total 30 100,0

62
A la taula podem veure que de les 30 persones enquestades 10 (33,3%) no
saben que és i 20 (66,7%) han contestat que si saben que és.

Taula6 (P3b):SAPS QUE ÉS L'ESQUIZOFRÈNIA?Si han contestat que

sí*(podries explicar-ho breument)

N o sap que és
m a la lt ia / t r a n s t o r n
m e n ta l
tra n s to rn
p a s ic o lò g ic
2 0 ,0 0 % a ltr e s

3 3 ,3 3 %

1 0 ,0 0 %

3 6 ,6 7 %

Freqüència Percentatge vàlid

vàlids No sap que és 10 33,3

malaltia/trastorn
11 36,7
mental

trastorn psicològic 3 10,0

altres 6 20,0

Total 30 100,0

63
De les 30 persones enquestades 10 persones (33,3%) han contestat que no
saben que és l'esquizofrènia, 11 persones (36,7%) han contestat que es tracta
d'una malaltia o trastorn mental, 3 persones (10%) que es tracta d'un trastorn
psicològic i 6 persones han contestat diferent:

-”És una malaltia cerebral em sembla”

-”És el comportament i l’obcecació que té una persona capa una cosa”

-”Malaltia psíquica, que a vegades es converteix en bogeria”

-”Escolten veus al cap”

-”Persones amb problemes”

-”Canvis de personalitat sobtats”

La majoria dels que s'han inclòs dins el grup d'altres pensen que és una
malaltia que afecta al cervell i dona diferents tipus de problemes per tant potser
també podrien estar incloses dins el grup d'altres excepte el que ha contestat
que són persones amb problemes doncs no ha especificat quins.

Taula 7 (P4):Creus que les persones que pateixen esquizofrènia han

d'estar en psiquiàtrics o poden portar una vida raonablement
satisfactòria amb un bon control i tractament?

64
 P4
n o c o n te s ta
v id a n o r m a l
p s iq u ià t r ic s
1 3 ,3 3 %
1 6 ,6 7 % a ltr e s

2 0 ,0 0 %

5 0 ,0 0 %

Freqüència Percentatge vàlid

vàlids no contesta 5 16,7

vida normal 15 50,0

psiquiàtrics 6 20,0

altres 4 13,3

Total 30 100,0

A la pregunta anterior 5 persones (16,7%) no contesten. 15 persones (50%)

pensen que poden portar una vida normal. 6 persones (20%) pensen que
haurien d'estar en psiquiàtrics i 4 persones (13,3%) pensen diferent:

-”Depèn de l'estat del pacient. Si el pacient està molt greu ha d'estar en un

psiquiàtric però si no està tan greu pot portar una vida normal i amb
tractament”

-”Crec que depèn del nivell d'esquizofrènia”

-”Amb un bon control i depenent del grau poden viure en bona vida”

65
-”Crec que depèn de si la malaltia els afecta molt o poc, si estan molt afectats
seria millor que estiguessin en psiquiàtric”

Del grup “altres” aquests pensen que depèn de l'estat del pacient o grau de la
malaltia que hagin d'estar ingressats a psiquiàtrics o dur una vida normal.

La majoria però en un 50% pensen que poden dur una vida normal.

Taula 8(P5):(CREUS QUE L'ESQUIZOFRÈNIA ÉS CONTAGIOSA?

c o n ta g io s a
No
N s /N c
6 ,6 7 %

9 3 ,3 3 %

66
Vàlids Freqüència Percentatge vàlid

NO 28 93,3
NS/NC 2 6,7
Total 30 100,0

En quant a la pregunta anterior, a la taula veiem que de les 30 persones

enquestades: 2 persones (6,7%) no saben o no contesten enfront de
28(93,3%) que pensen que l'esquizofrènia no és contagiosa.

Taula 9(P6):CREUS QUE TÉ CURACIÓ?

te c u r a c ió
Si
N o
N s /N c

2 3 ,3 3 %
3 3 ,3 3 %

4 3 ,3 3 %

Freqüència Percentatge vàlid

Vàlids Si 10 33,3

No 13 43,3

67
 Ns/Nc 7 23,3

Total 30 100,0

En resposta a la pregunta anterior, com podem veure a la taula que 7

persones(23,3%) no saben o no contesten, 10 persones (33,3%) que pensen
que sí que té curació i 13 persones (43,3%) que pensen que l'esquizofrènia no
té curació.

Taula10(P7a):CREUS QUE PODEN HABER-HI FACTORS QUE

AUGMENTIN EL RISC DE PATIR-LA?

fa c to r s r is c
Si
N o
1 0 ,0 0 %

9 0 ,0 0 %

Freqüència Percentatge vàlid

Vàlids Si 27 90,0

No 3 10,0

Total 30 100,0

68
A la taula podem veure que dels 30 enquestats 3 persones(10%) pensen que
no hi han factors que augmentin el risc de patir-la enfront de 27 persones
(90%) que pensen que sí.

Taula11 (P7b) CREUS QUE PODEN HABER-HI FACTORS QUE

AUGMENTIN EL RISC DE PATIR-LA?

C r e u s q u e p o d e n h a b e r fa c to r s q u e a u g m e n tin e l r is c …

"N O "
3,
3 d r o g u e s /a lc o h o l,
3 p r o b le m e s
% fa m ilia r s , e s tr é s
1 6 ,6 7 % d r o g u e s /a lc o h o l,
e s tré s
d r o g u e s /a lc o h o l,
p r o b fa m ilia r s
2 6 ,6 7 %
d r o g u e s /a lc o h o l
p r o b l fa m ilia r s ,
e s tré s

2 0 ,0 0 %

1 6 ,6 7 %

1 6 ,6 7 %

Freqüència Percentatge vàlid

Vàlids "NO" 5 16,7

drogues/alcohol,
problemes familiars, 6 20,0
estrès

drogues/alcohol, estrès 5 16,7

drogues/alcohol, prob 5 16,7

69
 familiars

drogues/alcohol 8 26,7

probl familiars, estrès 1 3,3

Total 30 100,0

A la pregunta anterior 5 persones (16,7%) han contestat que no, 6 persones

(20%) pensen que poden augmentar el risc de patir-la les drogues/alcohol, els
problemes familiars i l’estrès, 5 persones (16,7%) pensen que els factors que
afecten són les drogues/alcohol i l’estrès, 5 persones (16,7%) pensen que els
factors que afecten són les drogues/alcohol i els problemes familiars, 8
persones (26,7%) pensen que només les drogues/alcohol poden augmentar el
risc i només 1 persona (3,3%) pensa que són els problemes familiars i l’estrès
els que poden augmentar el risc de patir-la. La conclusió és que la pràctica
totalitat de la gent, pensa que si que hi han factors que poden augmentar el
risc de patir la malaltia i que les drogues/alcohol en són de les que el poden
augmentar més.

Taula 12(P8a):PENSES QUE L'ESQUIZOFRÈNIA AFECTA NOMÉS A LA

PERSONA QUE LA PATEIX?

70
 a fe c ta p e r s o n a p a te ix

1 3 ,3 3 %

Si
N o

8 6 ,6 7 %

Freqüència Percentatge vàlid

Vàlids Si 4 13,3

No 26 86,7

Total 30 100,0

Podem veure a la taula que en resposta de la pregunta anterior només 4

persones(13,3%) pensen que l'esquizofrènia afecta només a la persona enfront
de 26 persones (86,7%) que pensen que no.

Taula 12(P8b):PENSES QUE L'ESQUIZOFRÈNIA AFECTA NOMÉS A LA

PERSONA QUE LA PATEIX? (Si han contestat que “No” a qui penses
que afecta més?

71
 P e n s e s q u e l'e s q u iz f r è n ia a f e c t a n o m é s a la p e r s o n a q …

Freqüència Percentatge vàlid

Vàlids "SI" 4 "S I" 13,3

f a m ilia r s ,
familiars,amics 6 a m ic s 20,0
1 0 ,0 0 %
companys feina 1 3 ,3 3 % com panys
f e in a
f a m ilia r s ,
familiars, amics 4 a m ic s 13,3
f a m ilia r s
familiars 12 com panys
40,0
2 0 ,0 0 % f e in a
companys feina 3 a lt r e s 10,0

altres
4 0 ,0 0 % 1 3,3

Total 30 100,0
1 3 ,3 3 %

En resposta a la
pregunta anterior 4
persones (13,3%) pensen que “SI” que només afecta a la persona que la
pateix. 6 persones (20%) pensen que no, que afecta a familiars, amics i
companys de feina. 4 persones (13,3%) pensen que afecta a familiars i amics.
12 persones (40%) pensen que afecta també als familiars. 3 persones (10%)
que afecta també als companys de feina i 1 persona (3,3%) que pensa diferent
de la resta:” A tots els éssers que t'envolen”

Podem concloure amb els resultats obtinguts que 26 persones de les 30 que
han contestat pensen que l'esquizofrènia no afecta només a la persona
afectada i que dels 26 , 12 pensen que els més afectats són els familiars.

Taula 13 (P9):DIRIES QUE L'ESQUIZOFRÈNIC ÉS RESPONSABLE DELS

SEUS ACTES?

72
 r e s p o n s a b le a c te s

6 S i
N o
9 N s /N c

15

Freqüència Percentatge vàlid

Vàlids Si 6 20,0

No 15 50,0

Ns/Nc 9 30,0

Total 30 100,0

Als resultats de la taula en referència a la pregunta anterior podem veure que 6

persones(20%), pensen que l'esquizofrènic sí és responsable dels seus actes, 9
persones (30%) no saben o no contesten i 15 persones (50%) que pensen que
no és responsable dels seus actes.

Taula 14 (P10):A QUI PENSES QUE AFECTA MÉS ?

73
 a q u ia fe c ta m é s

H om es
1 6 ,6 7 % D ones
2 3 ,3 3 %
P e r ig u a l
N s /N c

2 0 ,0 0 %
4 0 ,0 0 %

Freqüència Percentatge vàlid

Vàlids Homes 7 23,3

Dones 6 20,0

Per igual 12 40,0

Ns/Nc 5 16,7

Total 30 100,0

En quan a la resposta a la pregunta : A qui penses que afecta més? Podem

veure a la taula que 7 persones (23,3%) pensen que afecta més a homes, 6
persones (20%) pensen que afecta més a dones, 12 persones (40%) que
afecta per igual a homes i a dones i 5 persones (16,7%) que no saben o no
contesta.

Taula 15 (P11a):COM CREUS QUE ACTUARIES SI ET

DIAGNOSTIQUESSIN ESQUIZOFRÈNIA?

74
 a c tu a c ió d a v a n t

H o d ir ia
H o a m a g a r ia
3 3 ,3 3 %

6 6 ,6 7 %

Freqüència Percentatge vàlid

Vàlids Ho diria 10 33,3

Ho amagaria 20 66,7

Total 30 100,0

Podem veure en resposta a aquesta pregunta que dels 30 enquestats: 10

persones (33,3%) diuen que ho dirien i 20 persones (66,7%) diuen que ho
amagarien.

Taula 16(P11b): COM CREUS QUE ACTUARIES SI ET

DIAGNOSTIQUESSIN ESQUIZOFRÈNIA? PELS QUE HAN CONTESTAT
QUE HO AMAGARIEN, LA PREGUNTA ÉS: PERQUÈ PENSES QUE HO
FARIES?

75
 P11A

3 ,3
3%
1 0 ,0 0 % h o d ir ia
P or ser
r e b u tja t, p o r
s e r tra c ta t
3 3 ,3 3 % d ife r e n t
p o r s e r r e b u t ja t
1 6 ,6 7 %
p o r s e r tra c ta t
d ife r e n t
a ltr e s
n o c o n te s ta

1 6 ,6 7 %
2 0 ,0 0 %

Freqüència Percentatge vàlid

Vàlids Ho diria 10 33,3

Por ser rebutjat, por

6 20,0
ser tractat diferent

por ser rebutjat 5 16,7

por ser tractat diferent 5 16,7

altres 3 10,0

no contesta 1 3,3

Total 30 100,0

A la pregunta anterior, 10 persones (33,3%) han contestat que ho dirien, 6

persones (20%) que no ho amagarien per por a ser rebutjat o ser tractat
diferent, 5 persones (16,7%) per por a ser rebutjats, 5 persones(16,7%) ho
amagarien per por a ser tractat diferent, 1 persona (3,3%) no contesta i 3
persones ((10%) que han contestat diferent de la resta:

-”No els importa”

76
-”No m'agrada explicar els problemes als altres perquè no vull que pateixin”

-”Perquè no fa falta que tothom sàpiga el que et passa o deixa de passar”

Dels tres, dos han contestat que no els importa o no fa falta que se sàpiga i
l'altre que no ho explicaria per no fer patir als demés.

Com a conclusió podem dir que 20 de les 30 persones ho amagarien

bàsicament per por a les conseqüències.

Taula 17(P11c):SI HAS TINGUT RELACIÓ AMB UNA PERSONA

ESQUIZOFRÈNICA COM L’HAS TRACTADA?

P11B

n o c o n te s ta
p e rs o n a
n o r m a l/ n o r m a lit a t
2 6 ,6 7 % N o r e la c ió

6 0 ,0 0 %

1 3 ,3 3 %

Freqüència Percentatge vàlid

Vàlids no contesta 18 60,0

persona
4 13,3
normal/normalitat

No relació 8 26,7

Total 30 100,0

77
A la pregunta anterior 18 persones (60%) no contesten, 4 persones (13,3%)
han contestat que l'han tractat amb normalitat i 8 persones (26,7%) han
contestat que no han tingut cap relació.

El que no queda clar és si el que no contesta estaria dins el grup dels que no
han tingut relació o no, tot i que per les dades obtingudes pensem que es
poden agrupar. Per tant deduïm que només 4 persones han tingut relació amb
persones afectades per aquesta malaltia.

Taula 18(P12):COM CREUS QUE TRACTARIES A UN FAMILIAR O

COMPANY QUE PATEIX ESQUIZOFRÈNIA?

P 12

N o ho se
6 ,6 7 % am b
1 3 ,3 3 % n o r m a lit a t
l'a ju d a r ia
1 3 ,3 3 %
a ltr e s
n o s a p /n o
c o n te s ta

2 0 ,0 0 %

4 6 ,6 7 %

Freqüència Percentatge vàlid

Vàlids No ho se 4 13,3

amb normalitat 14 46,7

78
 l'ajudaria 6 20,0

altres 4 13,3

no sap/no contesta 2 6,7

Total 30 100,0

A la resposta anterior 4 persones (13,3%) han contestat que no ho saben, 14

persones (46,7%) pensen que el tractarien amb normalitat, 6 persones(20%)
pensen que l'ajudarien, 2 persones (6,7%) que no saben o no contestes i 4
persones (13,3%) que estan dins el grup d'altres

-”Probablement el tractaria diferent, és a dir intentaria estar-hi molt a sobre..”

-”Amb sensibilitat”

-”Diferent, espantada al principi”

-Intentaria fer com si no tingués la malaltia però seria difícil.........”

De les 4 respostes que estan al grup “d'altres” dos diuen que tractarien a la
persona de manera diferent i les altres dos una dissimularia i l'altre ho faria
amb sensibilitat.

Com a resultats tenim que la majoria d'enquestats en un 46,7% del total

pensen que tractarien a la persona amb normalitat i un 20% els ajudaria.

9.2 ANÀLISIS

Potser el fet de centrar el treball en una població tant concreta ha limitat molt
els resultats, però penso que era interessant conèixer quina és la visió que
tenen sobre la esquizofrènia els joves d' entre 16 i 17 anys de l' IES “Pla de
l'estany” que actualment estan cursant batxillerat.

79
En qualsevol cas podem dir que els resultats son concordants amb les
evidencies que existeixen sobre l'esquizofrènia i que segurament es podrien
extrapolar a la resta de la població. Aquesta malaltia afecta a la part més
important del nostre cos: el cervell i amb això està d’acord la gran majoria d'
enquestats. El que no sabem, és, si són conscients que qualsevol de nosaltres
hi pot estar exposat i que entre d'altres, l’esquizofrènia pot produïr-se com a
conseqüència d'una circumstància traumàtica o adversa com la ingestió de
substàncies nocives com les drogues i l'alcohol com ha reconegut la majoria o
també herència genètica o a situacions d'estrès.

Encara hi han molts prejudicis, penso però que és per el desconeixement que
existeix sobre el tema i per la visió que s'ha donat de la malaltia en mitjans de
comunicació i no en positiu sinó més aviat al contrari, com la violència, que és
un dels principals estereotips relacionats amb les malalties mentals i que és
realment excepcional en relació a la societat en general.

Penso que es bo que se'n faci ressò i fer arribar més informació sobre el tema,
sobretot penso que per justícia a aquesta malaltia, tindria que gaudir de més
comprensió per una part de la societat que sol estigmatitzar aquest mal, i no es
tindria que utilitzar el terme esquizofrènia tant alegrement per definir a
qualsevol persona que es suposa que obra sense seny, doncs és una malaltia
molt dura i cruel en que la persona es mereix el major respecte com a malalt i
com a ser humà.

10.CONCLUSIONS:

10.1GENERALS:

Respecte als meus objectius crec que n’he pogut aconseguir la majoria, gràcies
a l’ entrevista i a tota la informació recollida dia a dia, i que en aquest treball
he pogut donar una visió més realista sobre aquesta malaltia, donar a conèixer

80
els tipus de símptomes que pot causar, saber quina n’és més comuna,i també
mostrar en l’antiguitat com era vista aquesta malaltia...

En definitiva puc dir que aquest treball no només m’ha ajudat a conèixer la
malaltia i a fer el treball de recerca, sinó que ha estat un treball que m’ha
agradat molt realitzar ja que hi ha hagut moltes sorpreses i descobriments que
no m’hagués imaginat mai.

10.2ENTREVISTA

De l'entrevista, puc dir que m'ha estat força complicat de trobar algú que
volgués col·laborar. En principi volia realitzar-ne dues: una per a un malalt amb
esquizofrènia i l’altre a algun familiar, però fins a finals d’aquesta setmana no
vaig obtenir resposta de pràcticament ningú, finalment i gràcies a un conegut
que m'hi va posar en contacte la meva mare es va fer possible. La gent, vull dir
els familiars de pacients esquizofrènics són força reticents a explicar la seva
història, cosa que em va sorprendre.

Puc dir que penso que l' Anna, la mare d'aquest malalt esquizofrènic ha estat
molt valenta a l'hora de col·laborar i concedir-me l'entrevista, i penso que se
n'ha adonat que pot ser una manera indirecta d'ajudar als afectats per aquesta
malaltia, donant a conèixer la seva història que és semblant a la de molts altres
afectats.

Penso que potser sense aquesta entrevista tan sincera li hagués faltat una mica
més de sentiment al treball. És important veure de quina manera viuen ,
pateixen i lluiten amb aquesta malaltia els cuidadors, i sobretot se'ls ha de
cuidar també a ells, ja que també com l' Anna són susceptibles de caure en una
depressió.

81
L’Anna m’ha explicat el dia a dia del seu fill, com ja des de petit era diferent,
tímid, no es relacionava amb la gent, els primers símptomes, l' ingrés al centre
psiquiàtric, la medicació el tractament etc, coses que sense la seva entrevista
potser no hagués acabat d’entendre i que juntament amb tota la recerca que
he fet sobre l'esquizofrènia ho entenc tot més bé.. i al igual que jo també ho
faran els que llegeixin aquest treball. Amb aquesta entrevista he pogut
corroborar que l’esquizofrènia és tal i com se la descriu en molts llocs,
desconcertant, difícil d’entendre i de diagnosticar però que amb l’adequada
medicació i bon tractament la vida pot tornar pràcticament a la normalitat. I
sobretot com em va dir l’Anna:” per desgràcia aquesta malaltia és com una
loteria toca a qui toca”.

10.3 ENQUESTES:

Respecte a les meves hipòtesis cal dir que no es compleixen del tot ja que en la
primera havia plantejat la poca relació i coneixement dels alumnes de batxillerat
amb l’esquizofrènia, i he vist que si que tenen un coneixement sobre aquesta
malaltia , però també cal dir que es de manera general i amb vaguetats.

Amb la a segona hipòtesis no anava mal encaminada, ja que malgrat l’evolució

de la societat la gent continua amagant la malaltia per por al rebuig social.

I respecte als objectius, saber del grau de coneixement de l’esquizofrènia en els

alumnes de Batxillerat del Pla de l’Estany, saber si han establert alguna relació
amb algun malalt, o si creuen que la malaltia només afecta a la persona que la
pateix, m’ha estat possible gràcies a les enquestes.

 El terme esquizofrènia és conegut per quasi la totalitat de les persones

tot i que hi ha un desconeixement de la simptomatologia especifica, però
si que saben que n'hi ha però només parlen de la simptomatologia

82
 negativa (al·lucinacions, veus..) i la majoria d'ells coneixen o han sentit a
parlar de la malaltia per coneguts i/o mitjans de comunicació.
 La meitat dels enquestats, pensen que aquests malalts poden dur una
vida normal sempre i quan estiguin ben tractats i controlats i de l'altra
meitat un 20% pensa que haurien d'estar ingressats en psiquiàtrics. De
les respostes se n'extreu que la gent “els té por”, doncs encara que
pensen que poden dur una vida normal recalquen molt “que estiguin ben
controlats”

 Pel que fa a que pensen de si l'esquizofrènia pot ser contagiosa, només

2 persones no saben o no contesten, la resta que és la majoria, pensen
que no ho.

 En quant a si pensen que té curació estan quasi igualats els que diuen
que si i els que diuen que no.

 Si que tenen molt clar que hi han factors de risc que poden augmentar el
risc de patir-la i que la combinació drogues/l'alcohol són les que hi tenen
més a veure que les altres relacions plantejades entre: problemes
familiars, l'estrès.

 Només 4 persones pensen que l'esquizofrènia els afecta només a ells,

enfront de la majoria que pensa que els més afectats són la família
doncs generalment són els que conviuen amb ells i la resta està molt
igualada entre amics, companys de feina.

 Pel que fa a qui afecta més en referència al sexe la majoria, prop de la

meitat pensa que afecta per igual a homes i a dones i la resta queda
dividit a parts molts semblant entre: homes, dones o ns/nc.

 Tot i que la majoria de la gent prefereix amagar que reconèixer que té la

malaltia, pensem els que han dit que ho dirien no són del tot sincers ,
doncs la majoria te por al rebuig social.

 La majoria de gent no ha tingut relació amb cap persona afectada

d'esquizofrènia i dels que n'han tingut han contestat que els tractarien

83
 amb normalitat al igual que en resposta a la pregunta de com ajudaries
a un familiar afectat.

11.BIBLIOGRAFIA:

1-Novella, Enric J. and Huertas, Rafael. El Síndrome de Kraepelin-Bleuler-

Schneider y la Conciencia Moderna:Una Aproximación a la Historia de la
Esquizofrenia.Clínica y Salud, 2010, vol.21, no.3, p.205-219.
2-Famosos amb esquizofrènia. Disponible a:
http://treballrecercaesquizofrenia.blogspot.com.es/2011/02/famosos-amb-
esquizofrenia.html “1/10/2012”

3-Cernovsky, Zack Z., Landmark, Johan A. and O'Reilly, Richard L.Edad de inicio
y modelos clínicos en la Esquizofrenia.Eur. J. Psychiat. (Ed. esp.), Set 2002,
vol.16, no.3, p.174-180

4-Solter, Vlasta et al. Estudio de la esquizofrenia comórbida con la adicción

alcohólica. Eur. J. Psychiat. (Ed. esp.), Mar 2004, vol.18, no.1, p.14-22.

5- Ochoa, Susana et al. Estudio cualitativo sobre la autopercepción del estigma

social en personas con esquizofrenia. Rev. Asoc. Esp. Neuropsiq., Set 2011,
vol.31, no.3, p.477-489.

6-García Cabeza, Ignacio.Evolución de la psicoterapia en la esquizofrenia.Rev.

Asoc. Esp. Neuropsiq., 2008, vol.28, no.1, p.9-25.

7- Martínez Ortega, J. Mª.; Gurpegui, M.; Díaz. F. J.; de León, J. Tabaco y

esquizofrenia. Rev. Adicciones on-line., 2004, vol.16-número Supl.nº2 Tabaco

84
8- Harrison, P. DR Weinberger. Genes Esquizofrenia, expresión génica, y
neuropatología:. Sobre la cuestión de su convergencia MoleculaPsychiatry.2005;
10 (1) :40-68.)

9-Drogas detonarían esquizofrenia en jóvenes.

Disponible a:http://info.saludisima.com/drogas-detonarian-esquizofrenia-en-
jovenes/ “14/09/2012”

10-Bravo Martín Rafael. La enfermedad del Silencio: Relato de la madre de un

paciente esquizofrénico. Index Enferm [revista en la Internet]. 2005 Mar ;
14(51): 59-62. Disponible en: http://scielo.isciii.es/scielo.php ?

11-Tandon R y cols. Schizophrenia, "Just the facts" what clínicas y diagnóstico

guidelines.1992.Geneva, Suiza: Organización Mundial de la Salud.

12-Mundial de la Salud (OMS). La esquizofrenia catatónica. La CIE-10

Clasificación de los trastornos mentales y del comportamiento: descripciones
clínicas y diagnóstico guidelines.1992.Geneva, Suiza: Organización Mundial de
la Salud.

13-Masi G, M Mucci, Pari C. Los niños con esquizofrenia:. Cuadro clínico y

tratamiento farmacológico CNS Drugs. 2006; 20 (10) :841-866

14-Zullino DF, Waber L, Y. Khazaal cannabis y el curso de la

esquizofrenia.American Journal of Psychiatry. 2008; 165 (10) :1357-1358

15-Guia de salut. Programa de GPC del SNS. Esquizofrenia y el transtorno

psicótico incipiente. Disponible a:
http://www.guiasalud.es/egpc/esquizofrenia/pacientes/03_sintomas_prevencion
.html#diagnostico “17/6/2012”

16-Lili Hahn. Arte actual y esquizofrenia. Disponible

a:http://www.edicionessimbioticas.info/Arte-actual-y-esquizofrenia “22/7/2012”

17-Barrera P, Alvaro. Los trastornos cognitivos de la esquizofrenia. Rev. chil.

neuro-psiquiatr., Set 2006, vol.44, no.3, p.215-221. “5/9/2012”we know in
2008. 2. Epidemiology and aetiology. Schizophrenia Research, 2008; 102 (1-3)
1-18

85
86