You are on page 1of 27

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA

I ELS SOSTRES PINTATS


 MEDIEVALS VALENCIANS

Arturo Zaragozá Catalán

CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT


L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

PRÒLEG

E
l nostre País Valencià, de punta a punta, està ple de xicotets i grans tresors
fruit de la seua història i de la seua gent, arrelada al Mediterrani i orgullosa
de ser. El sostre de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció de Vallibona
és un d’aquests tresors únics, d’una vàlua inestimable en l’àmbit artístic i
patrimonial, entenent per patrimoni allò que, en gran mesura, ens fa ser el que som.
Que una xicoteta i amagada població del nord valencià done a conéixer un
inesperat tresor artístic és una gran notícia. Més encara quan aquest tresor es queda
on li toca, el seu lloc d’origen, pel qual va ser creat. Vallibona és ara un lloc especial
i pintoresc amb espectaculars paisatges. Ideal per a sentir la naturalesa, caminar per
aquesta i sentir la terra. Ara pot ser també un museu del millor art medieval d’im-
prescindible visita.
La col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i
el Bisbat de Tortosa han permés el començament de la posada en valor i la divulgació
del sostre de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció de Vallibona. És molt el que
queda per fer, però de moment és un bon començament.
Com és sabut, el coneixement i la divulgació dels nostres béns culturals és el
primer pas per a la seua conservació i la seua recuperació. L’obra realitzada i aquesta
publicació són una crida per a gaudir i aprendre de la nostra riquesa artística i patri-
monial. Riquesa que, sens dubte, ens ha fet ser el que som.

VICENT MARZÀ I IBÀÑEZ


Conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport
Edita: Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport Generalitat Valenciana
Direcció Territorial de Castelló
Av. del Mar, 23
Castelló de la Plana
Text: © ARTURO ZARAGOZÁ CATALÁN
Portada: Detall d’una taula del sostre de l’església de Vallibona
Fotos: © Generalitat Valenciana
Dipòsit legal: CS 700-2017
Impressió: Gràfiques Castañ

- 3-
L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA


I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

Arturo Zaragozá Catalán

V
allibona és ara una xicoteta mediodía. ¡Qué espectáculo ofrece aquí
població, a penes de 90 ha- la naturaleza! Colocado un espectador
bitants, de la comarca dels en la cresta del elevado Turmell, donde
ports de Morella, en el nord empiezan las vertientes hacia Vallibona
valencià. Està amagada en una zona y Vallivana, solamente descubre picos
agresta, fora de les rutes de comunica- sin límites y barrancos que espantan: la
ció habituals. Es localitza, orientada a naturaleza se presenta allí sin que el arte
cara-sol, en un meandre del solc pro- la altere: solo el tiempo ha desfigurado
fund per on discorre el riu Cervol. A la forma de los montes.”
l’esquena s’alcen fortes muralles roco-
ses que la protegeixen dels vents freds 

L’impressionant paisatge no ha
del nord. canviat des dels temps de Cavanilles. A
pesar de la situació aïllada, o potser per

El geògraf Antonio Joséf Cavani- això, el llogaret de Vallibona conserva
lles descrivia en 1795,1 amb entusias- un extraordinari conjunt d’arquitectura
me, l’espectacle de la naturalesa que la popular sense paral·lel a la Comunitat
rodeja; ” … la villa (Vallibona), queda Valenciana. Al mateix temps, inespera-
oculta siempre entre lomas y picos, has- dament, custodia un dels millors sostres
ta que se descubre en donde menos se pintats medievals de la península ibè-
podía esperar; tal es la aspereza de sus rica. L’escassa fortuna historiogràfica
contornos, y la multitud de cintos que d’aquest prodigi pictòric s’ha degut, fins
Detall d’una taula del sostre de l’església de Vallibona.
la rodean... Los montes son siempre ara, a la dificultat de la seua contempla-
calizos; dexan al oriente profundos bar- ció i a la valoració injusta dels sostres
rancos, y mucho mas hondos hacia el pintats medievals valencians.

- 5-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

Estat actual de la nau de l’església de Vallibona mirant cap al cor i l’orgue.


L’ESGLÉSIA QUE VEIEM, UNA VESTIDURA BARROCA

L’església està situada discretament metres amb noranta centímetres, la qual


entre el llogaret. A l’entrar-hi se’ns mos- cosa permet que allotge un cor alt d’una
tra una sumptuosa, encara que deterio- certa amplitud.
rada, vestidura barroca. Està orientada
amb la capçalera mirant a sol naixent. 
Al voltant de la nau s’apinyen diver-
És d’una sola nau, de planta rectangular, ses dependències de la parròquia: darre-
amb capelles laterals disposades entre els re de la crugia que allotja el presbiteri se
contraforts. Consta de sis trams, alguns situa la sagristia i sobre aquesta una ha-
dels quals són oblongs, ja que un rec- bitació o despatx. En el costat de l’evan-
tangle ideal es va adaptant a les corbes geli, junt a la capçalera, s’afig la capella
de nivell del terreny. Les longituds dels de la Comunió, que és de planta rec-
trams són diferents. Oscil·len entre els tangular i es cobreix amb una volta de
dos metres amb cinquanta centímetres i canó de barandat. En el mateix costat,
tres metres amb cinquanta centímetres. als peus, està situada la torre-campanar.
A l’esquerra (1,2), planta i secció de l’estat actual de l’església de Vallibona. A la dreta (3,4) restitució
hipotètica de l’església medieval. Segons A. Zaragozá.
El tram dels peus és el més profund, cinc Aquesta és de planta quadrada i consta

-6- - 7-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

Detall d’una biga del sostre de l’església de Vallibona amb un escut de la població
i AVE: G (Ave Gratia Plena)

de dos cossos. En el primer, de fabrica petxines, disposada entre l’últim arc


de maçoneria, hi ha l’escala d’accés. El faixó de la nau i la testera dels peus. La
segon, que és de planta octogonal, allot- cúpula esmentada s’adorna amb una
ja les campanes i mostra a l’exterior jocs gran clau de fusta tallada i daurada. Les
de rajola aplantillada. La torre es rema- capelles es cobreixen amb voltes de canó
ta amb un capitell cobert de teula. Als excepte la quarta del costat de l’epístola
peus de l’església, al costat de la torre, que ho fa amb una cúpula amb llunetes
se situa la casa-abadia. Finalment en el sobre petxines. Totes les voltes són de ba-
mur-fatxada lateral orientat cap al sud randat i estan decorades amb esgrafiats
s’afig un porxe que protegeix l’entrada potents de gran efecte. Entre els roleus
lateral i cobreix el carreró que rodeja de fulles que dibuixen els esgrafiats po-
l’església per aquest costat. El porxe té den veure’s aus, lleons, àngels, custòdies i
la coberta de fusta, s’hi accedeix a través una Mare de Déu amb el xiquet. L’òrgan,
d’arcs apuntats situats al començament situat al costat del cor, està datat en 1791
i al final del cobert. Tres arcs, també i mostra una elegant caixa classicista.²
apuntats, es disposen en el mur del sud.
L’església té dos accessos. L’entrada
La nau es cobreix amb una volta de situada als peus està formada per un
canó amb llunetes. El tram dels peus senzill arc rebaixat i motlurat de l’edat
Planta cenital de l’església mostrant la part de la sostrada que queda en el seu lloc original.
amb una cúpula oval rebaixada sobre moderna. L’entrada lateral és més anti-
Segons F. Vegas i C. Mileto.

-8- - 9-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

Interior del sostre de l’església de Vallibona. Foto C. Martinez. Interior del sostre de l’església de Vallibona. Foto C. Brull.

ga ja que conserva quasi intacta una per un cordó amb motlures semblants. fosc, reduït i polsegós espai (de sòl inse- gam i el postam que forma el nou faldó
portada de tradició romànica. Està L’arc ha sigut escairat i repicat per l’in- gur) que hi ha entre la volta de barandat procedeixen, en gran part, de la sostrada
situada en el quart tram del costat de tradós. A l’exterior, en el tram de la construïda en el segle XVIII i la coberta desmuntada. Aquest fet lamentable ofe-
l’epístola. Queda protegida pel porxe i capçalera, es veu també una finestra medieval. Sobre les voltes construïdes reix l’avantatge que permet observar,
es mitjançant un gran arc de mig punt atrompetada gòtica, cegada a l’interior, en el S. XVIII pot veure’s, descansant en més còmodament, la forma i les dimen-
de pedra amb dovelles que s’estén des que conserva restes del mainell i de la arcs diafragmàtics de pedra, de traçat sions de les distintes peces que formen
d’impostes motlurades i queda rematat traceria. apuntat i 11’40 metres de llum, la sos- la coberta, la qual cosa ajuda a l’anàlisi
trada medieval. Aquesta es disposa a dos d’aquesta.
vessants. Es conserva in situ el faldó cor-
responent al costat de l’epístola. El faldó Únicament en el tram dels peus ha
LA ESGLÉSIA QUE NO VEIEM I
corresponent al costat de l’evangeli i a la desaparegut tota la sostrada original a
LES TRANSFORMACIONS DELS SEGLES XVIII I XX gaveta central van ser desmuntats, al co- excepció de les mènsules que subjecta-
mençament del segle XX, amb l’objecte ven les bigues. La transformació degué
Excepte la porta d’entrada transfor- ment un revestiment que oculta un altre de formar una nova coberta de més al- realitzar-se en el segle XVIII amb motiu
mada i la finestra cegada res faria sos- edifici. Per a l’estudi del temple medi- çària i amplitud que albergara la capella de la construcció del campanar, l›ampli-
pitar que l’església descrita siga única- eval amagat és necessari lliscar entre el de la Comunió que s’hi va afegir. El bi- ació del cor i la construcció de la cúpula

- 10 - - 11-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

oval que el cobreix. Aquesta cúpula és lliscant per darrere de la cúpula pot veu-
una construcció summament original, re›s una altra finestra gòtica doblement
ja que al traçat oval peculiar afig el fet atrompetada, i ara cegada a l›exterior,
de subjectar-se en la base en un potent que sens dubte il·luminava el cor medi-
cèrcol de lligat de fusta. En aquest lloc, i eval.

L’ESGLÉSIA MEDIEVAL OCULTA: ARCS DIAFRAGMA


I SOSTRE PINTAT

Les primeres anàlisis de l’edifici La fusta de pi de la sostrada està po-


de 1990,3 l’estudi previ i el projecte de licromada. La pintura, que conserva un
restauració realitzats entre 2005 i 2007 viu colorit, està aplicada sobre una base
pels arquitectes Fernando Vegas i Ca- al tremp. Els colors predominants són el
milla Mileto,4 així com la restauració roig, el verd i el groc. Degué pintar-se en
de les bigues i postetes desaparellades el taller i armar-se posteriorment, ja que
de la coberta, restaurades per l’Institut algunes de les peces desaparellades mos-
Valencià de Restauració i Conservació, tren com van ser retallades, una vegada
IVACOR, permeten restituir l’església pintades, per a ajustar-les al lloc.
medieval i la seua coberta. De fet part
de les peces d’aquesta coberta van ser Set peces seriades componen estruc-
mostrades disposades a la manera de turalment la sostrada, cada una de les
la seua disposició original en l’exposi- quals porta un tipus de decoració espe-
ció Jaume I, 1208-2008, arquitectura any cífica. No comptem entre aquestes pe-
zero celebrada l’any 2008 en el Museu ces les corresponents a la gaveta central
de Belles Arts de Castelló.5 desmuntada. Desconeixem si hi havia,
o si s’ha perdut, el fris de taules que de
L’església medieval era de sis trams, vegades coronava el mur (perimetral o
tenia l’orientació ritual, l’entrada era diafragma) i s’instal·lava entre les bi-
lateral i estava formada per una por- gues. Les peces esmentades, descrites
tada formada per un arc de mig punt des de la part inferior de la sostrada cap
de tradició romànica. Aquesta quedava a la superior, són les següents:
protegida per un porxe d’arcs apuntats.
A l’interior cinc arcs de diafragma de 1.- Permòdols o mènsules. Són peces
pedra de carreu de traçat apuntat su- que serveixen per a facilitar el suport de
portaven una sostrada de fusta pintada les bigues i n’acurten la llum. Són tots
Esquema de l’organització de les peces del sostre de l’església de Vallibona. De baix cap a dalt; que quedava aparent. dels anomenats de proa, per l’acabament
Permodol, Tauleta d’ajust, Biga, Cabiró, Posteta, Tapajunts, Post o Taules.

- 12 - - 13-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

Caps de biga del sostre de Vallibona. Foto F. Vegas i C. Mileto. Caps de biga del sostre de Vallibona. Foto C. Martínez.

en esquif. Estan tallats en una escairada Estan decorades amb dos franges horit- les biguetes. Tenen una mida mitjana de i sobre aquestes descansen una grossa
de 13 x13 cm. Volen 39 cm. En aquests hi zontals de color roig i tres de groc. Sobre 21 cm i arriben a l’altura de les biguetes. i solida capa d’argila i la teula. Només
ha pintat caps humans allotjats entre ris- aquestes es munten cartel·les amb escuts Porten una decoració molt diversa: escu- porten pintada la part no oculta per al-
sos. Encara que alguns dels caps pintades heràldics. Aquests es disposen en nom- dets, franges, cal·ligrafia cúfica i llatina, tres peces que queda visible des de baix.
recorren a solucions convencionals uns bre de tres per biga i cara, estan emmar- flora estilitzada, animals i figures huma- Són les peces de major riquesa decorati-
altres pareixen caps personalitzats amb cats per labors de llaceries i destaquen nes. Són les pintures mes imaginatives i va. Les localitzades in situ en els quatre
trets peculiars com ara bigot o barba. En sobre un fons de motius vegetals. S’han fantàstiques, poden veure’s fins i tot, sers primers trams estan decorades amb es-
alguna ocasió trauen la llengua. comptabilitzat mes de vint tipus d’es- híbrids, un possible retrat i penis. treles i arabescos emmarcats per llaceri-
cuts. L’heràldica la tractarem mes avant. es. Encara que interpreten els mateixos
2.- Tauleta d’ajust. Les bigues des- 6.- Llistons. Són de perfil trapezoïdal. temes cada un dels trams té dibuixos
cansen sobre els permòdols per mitjà 4.- Cabirons. Són peces longitudinals Se situen sobre les biguetes i oculten la diferents. El cinqué tram es decora amb
d’aquestes peces disposades a la manera que descansen transversalment sobre les trobada de les postetes entre si i amb la animals, dimonis i flora emmarcats en
de coixinet per a ajustar les càrregues de bigues. Tenen una secció mitjana de 7 x resta de les peces. El perfil bisellat dels labors de llaceries. Moltes de les taules
la biga al permòdol. Tenen el perfil bise- 9’5 cm i porten estries per a allotjar l’en- tapajunts fa que es formen en el sostre a desaparellades per l’ampliació del segle
llat i estan decorades amb dents de serra. trebigat. És l’única peça de la sostrada la manera de xicotetes gavetes successi- XIX repeteixen els mateixos temes per la
que no té decoració especifica. ves. Estan decorats amb botons de flor i qual cosa es pot suposar que pertanyien
3.- Bigues. Són peces de longitud va- dents de serra. als faldons del costat de l’evangeli que
riable, la mitjana és de 3,40 metres, la 5.- Postetes. Són fins llistons que ocul- va ser desmuntat per a la construcció
secció és trapezoïdal, la base és de 13 cm ten la trobada de les biguetes i de les bi- 7.- Posts o taules. 22 cm d’amplària de la capella de la Comunió. Tots els di-
i les zones més elevades de 19 i 24 cm. gues, la longitud depén de la separació de i 1,5 cm de gruix. Tanquen la sostrada buixos, especialment els del primer i el

- 14 - - 15-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

Postetes del sostre de Vallibona existents en el seu lloc d’origen segons F. Vegas i C. Mileto.

cinqué trams mostren un elegant traçat mensió i els dibuixos no es corresponen


i estan realitzats amb admirable soltesa. amb els dels faldons complets. Entre els
temes decoratius hi ha un cavaller amb
Amb tot, les taules pintades de major l’escut de la mitja lluna (aquesta heràl-
interés es troben desaparellades i fora dica es troba també en els escuts de les
de la situació original. Deuen procedir bigues), una dona nua amb un got o
Heràldica de les bigues de Vallibona. Destaquen els senyals de la casa real d’Aragó, Aragó-Anjou,
Hongria, Temple, Hospital, Luna, Alagó i potser Morella i Benifassà. de la gaveta central, que ens ha arribat botella (potser la dona perduda o bor-
completament desmuntada, ja que la di- ratxa), escenes mitològiques de difícil

- 16 - - 17-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

(Dalt) Postetes de penis i de personatge saludant. (Baix) Detalls de taules del quint tram de la coberta.
Fotografies preses in situ per F. Vegas i C. Mileto.

les quatre primeres crugies es troben exemple pròxim, els caps dels pobladors
en aquest cas. És particularment signi- de la porta del Palau de la catedral de Va-
ficatiu el dibuix de l’arabesc del primer lència. També hi ha exemples semblants
tram que és pràcticament idèntic a un en el sostre de la catedral de Terol. D’al-
altre custodiat en el museu diocesà de tra banda l’extrema fantasia i llibertat
Terol que se suposa que procedeix de la del dibuix de l’entrebigat s’allunya abso-
catedral d’aquesta ciutat. lutament, novament, del món andalusí.
Imatges de dimonis de front i d’esquena procedents de taules desaparellades de la coberta i restaurada Aquests dibuixos cal interpretar-los com
per l’IVACOR. Fotos C. Martínez. Els permòdols amb caps pintats, de un paral·lel de la marginalia dels ma-
vegades de caràcter naturalista, remeten nuscrits il·luminats coetanis. En aquest
al fenomen paral·lel freqüent en l’arqui- sentit, el cas dels penis és particularment
interpretació, i inscripcions cúfiques En el conjunt pictòric de la sostra- tectura gòtica europea. En aquest període interessant per la seua raresa en aquesta
o llatines piadoses (Eccehomo…, Ave da s’evidencien diverses tradicions cul- ben sovint es representen, de forma més època. Probablement la interpretació és
Gratia...). Algunes de les més interes- turals. Les labors de llaç, el tractament o menys figurada, caps de personatges molt diferent de l’actual i apareixen, com
sants són únicament pintures de roleus d’alguns temes vegetals, els arabescos que tenen a veure amb la construcció del en l’antiguitat, pel caràcter de talismà o
vegetals o temes geomètrics d’execució i les inscripcions cúfiques són de clara temple com donants, personatges il·lus- amulet. Tenen com a antecedents els di-
excel·lent. procedència andalusina. Les taules de tres o constructors. Cal recordar, com a buixos d’aquest tipus que es troben en

- 18 - - 19-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

Taula desaparellada del sostre de Vallibona amb escena mitològica. Foto C. Martínez.

la pintura pompeiana. Hi ha alguns rars Cal assenyalar que a pesar de la di-


exemples en el món italià medieval i en versitat de temes i estils la sostrada pa-
la marginalia de llibres il·luminats. Potser reix que haja sigut construïda d’una
el cap de biga que trau la llengua té un vegada L’organització estructural és
significat semblant.6 idèntica en tots els trams i les fórmules
D’esquerra a dreta: Taula de la coberta amb un cavaller amb escut dels Luna; Posteta de la coberta
compositives són iguals en tota la sos- amb un faune; Taula restaurada amb una dona nua amb una botella o frasca.
Les escenes cortesanes i mitolò- trada. El taller de Vallibona va produir
giques, o el cavaller de la mitja lluna, una original i peculiar síntesi de tradici-
poden adscriure’s simplement al gòtic ons andalusines i de l’ Europa cristiana tell o Vilafranca. El fet que feren els La riquíssima heràldica mostra, en-
lineal, però sempre amb un caràcter ci- amb paral·lels infreqüents. pagaments a través de la parròquia fa tre altres, senyals d’Aragó, Aragó-Sicí-
vil alié a l’ambient religiós. pensar que ja existia, almenys en part, lia, Aragó-Anjou, Hongria, Jerusalem i
l’edifici que donava recer a aquesta ins- la creu d’Iñigo Aresta, armes que cor-
titució. Ha de destacar-se en qualsevol responen a la reina Blanca d’Anjou
cas que l’escassa població actual no es (1295-1310). L’historiador J. Alanyà ens
UNA NOTÍCIA HISTÒRICA ESCASSA
correspon amb la d’altres èpoques. La va informar que durant les seues recer-
ramaderia en l’època medieval i la fa- ques en l’Arxiu de la Corona d’Aragó
Vallibona és una població que existia Però les notícies històriques cone- bricació de carbó vegetal en els boscos havia comprovat que la Cambra Reial
amb anterioritat a la conquista cristia- gudes sobre Vallibona són escasses. en l’època moderna li van donar una de la reina d’Aragó gaudia, de vegades,
na i a la formació del Regne de València. Una de les raons és la pèrdua dels ar- riquesa que ara pareix impensable. de les rendes de Morella.9 En aquest
Vallibona va passar a les mans cristianes xius municipal i parroquial. La notí- sentit es pot pensar que la qualitat del
quan es va conquistar el castell-districte cia més antiga que coneixem sobre la Davant de la impossibilitat actual taller podria deure’s a una decisió re-
de Morella al qual pertanyia. Va rebre parròquia de Vallibona és la referència d’historiar l’edifici mitjançant notícies ial. La presència dels seus emblemes,
la carta de poblament al novembre de als pagaments del delme de la croada d’arxiu només podem recórrer a la da- assenyalaria la senyora del lloc com a
1233. La població va seguir com a aldea en 1279 i 1280.8 La quantia d’aquests tació aproximada per mitjà de l’anàlisi promotora i/o donant. La presència de
de Morella fins a aconseguir la indepen- és semblant al de les aldees de Morella estilística o a l’estudi de l’heràldica que les armes d’importants llinatges ara-
dència l’any 1691.7 de major importància com Catí, Por- exhibeix la sostrada. gonesos com els Luna o els Alagón, al

- 20 - - 21-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

mateix temps que els senyals de les or- dels ramats d’Aragó que travessaven el
des dels Templers i de l’Hospital podria terme de Vallibona per a hivernar en la
tindre relació amb la transhumància costa.10

LES ESGLÉSIES D’ARCS DE DIAFRAGMA

El sistema d’arcs de diafragma va Però la implantació del sistema més


nàixer amb l’arquitectura romana. nombrosa es va produir en la construc-
Cisternes, magatzems, habitatges, tem- ció d’esglésies parroquials i capelles en
ples i basíliques es van construir amb la frontera meridional de la cristiandat
aquest sistema a la província de Síria, dels segles XIII i XIV. Potser el millor
on una peculiar situació geogràfica exemple d’açò últim és el que va passar
feia avantatjós aquest sistema. L’ar- durant la colonització cristiana del Reg-
quitectura tardoantiga va estendre la ne de València. En aquest cas, la necessi-
fórmula per tota la Mediterrània, i va tat de construir i la possibilitat d’experi-
arrelar especialment en la Pars orien- mentar a què obligava i que permetia la
talis. El moviment de les croades va nova frontera de la cristiandat va deri-
fer la resta. El sistema es va emprar var en un programa constructiu ingent.
per primera vegada en l’arquitectura Aquest va utilitzar, àmpliament, un nou
monumental d’occident en les grans tipus arquitectònic basat en el sistema
dependències dels monestirs del mig- constructiu dels arcs de diafragma. La
dia europeu durant la segona meitat mateixa societat que ressuscitava el dret
del segle XII i començaments del segle romà o fundava poblacions de nova
XIII. La predicació de la pobresa i de planta i traçat regular va adoptar l’anti-
la senzillesa de vida per part de les or- ga solució romana i mediterrània dels
des mendicants va propiciar la fortuna arcs de diafragma. El model triat com
del sistema i la utilització en temples a temple no va ser un sancionat per la
durant els segles XIII i XIV. L’àmplia tradició com el model d’església de tres
sèrie de sales senyorials, reals i papals naus, coberta de fusta amb encavallades
de l’arquitectura gòtica mediterrània i absis voltat amb creueria que faria for-
dotava de prestigi aquests espais. L’as- tuna per a la construcció de parròquies
censió de la burgesia mercantil a Ità- medievals en l’expansió castellana (i en
lia durant el segle XIII i en la Corona el nord d’Europa). Curiosament, igual
d’Aragó durant els segles XIV i XV va que va ocórrer al començament del
Reconstrucció esquemàtica d’una església d’arcs de diafragma amb bigues de l’església de Vallibona
promoure la construcció de molts es- cristianisme es va triar un tipus d’ori-
en el Museu de Belles Arts de Castelló amb motiu de l’exposició Jaume I (1208-2008) pais civils amb aquest model. gen civil, llavors la basílica on s’impartia
Arquitectura Any Zero.

- 22 - - 23-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

las existentes) que serían muchos los millor i abans documentades són les de
centenares de iglesias de este tipo que la l’àrea morellana.11
riqueza del país (en los siglos sucesivos)
derribó para construir edificios más 
La importància de la xarxa de par-
grandes y sólidos». Nosaltres n’hem po- ròquies adquireix una rellevància major
gut catalogar, encara, més d’un cente- si es considera que aquesta era la institu-
nar d’exemplars. Encara que per les di- ció bàsica en l’organització del territori.
mensions les més importants van ser les Constituïen una unitat no sols religiosa
construïdes per als convents medievals sinó, també social i administrativa. En
en els segles XIV i XV (Sant Francesc de la frontera de la cristiandat l’església
Morella, Sant Francesc i Sant Doménec parroquial era també el lloc de reunió.
de Xàtiva, Sant Antoni de València) i L’ús d’esglésies com a seu d’actes civils
van ser nombroses les construïdes des- era molt freqüent. En aquesta època no
prés del fort moviment eremític del se- es considerava necessari disposar d’es-
gle XIV i posteriors, les més primeren- pais diferenciats per a les activitats civils
ques i de major interés són les esglésies o les religioses. En tot cas la vida laica
parroquials del segle XIII. Al seu torn, i la vida religiosa estaven íntimament
entre aquestes, les més abundants i les lligades. 12

ELS SOSTRES PINTATS VALENCIANS

Els sostres pintats medievals de pels progressos en les tècniques fotogrà-


Detall d’un escut d’una biga del sostre de l’església de la Sang, antiga església de Santa Margarita l’antic regne de València formen un capí- fiques i analítiques possibilita ampliar el
d’Onda (Castelló). tol tan desconegut com interessant. El coneixement de les sostrades pintades.
seu coneixement és essencial per a seguir El protagonisme de la línia i de les tin-
l’evolució de la pintura del gòtic lineal, tes planes en aquesta pintura dota aquest
justícia, ara era una senzilla però digna guns territoris, les ordes mendicants de l’arquitectura coetània, i d’algunes capítol d’una modernitat sorprenent.
sala multiusos. esteses per tot el territori, i l’església di- aspectes de la vida quotidiana medieval. No és estrany que les imatges dels sostres
ocesana van crear una xarxa atapeïda de Inevitablement, com succeeix en moltes pintats puguen apreciar-se amb força re-
En el cas valencià tots els actors de parròquies que devien articular el país altres situacions, el que ens ha arribat són novada sis-cents anys després.
la colonització pareix que es posaren conquistat. Les esglésies construïdes per les restes d’un naufragi. No obstant això,
d’acord en la implantació d’aquest sis- mitjà d’aquesta fórmula degueren ser els fragments que han subsistit permeten El conjunt d’aquest capítol apareix
tema constructiu: les ordes militars nombrosíssimes. Ja Elías Tormo, en la albirar la riquesa i les característiques com l’afortunada conjunció d’antigues
sorgides en l’orient mediterrani i amb Guía de Levante (1923), comentava que d’aquest episodi. Una nova mirada sobre tradicions mediterrànies i de la nova
abundants interessos en el nou regne; «se llega al convencimiento (por las cir- aquests sostres facilitada per les restaura- figuració de l’Europa cristiana. La geo-
l’orde del Cister, que va colonitzar al- cunstancias en que se han conservado cions realitzades durant els últims anys i metria rigorosa i el decor secular de la

- 24 - - 25-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

Detall del sostre de l’església de Santa Maria de Llíria (València). Imatge cedida pel Museu Arqueològic
de Llíria.
Detall d’una taula del sostre de l’església de la Pobla de Benifassà, potser procedent del monestir de
Santa Maria de Benifassà.

obstant això, la conquista i la repoblació mentar també els mas fragmentats de


van suposar una renovació de tal grau sant Joan de Morella, de sant Doménec
tradició presten als sostres una sumptu- exemple els probables autoretrats dels que permet posar data d’inici a l’episo- i santa Clara de Xàtiva. En arribar al se-
ositat i un rigor notables, i la figuració mestres pintors dels sostres de Benifassà di. Com ja s’ha dit, la necessitat de cons- gle XV el pla central o cassetó adquireix
els dota d’un repertori d’imatges sor- i de Vallibona. Aquest últim mestre apa- truir i la possibilitat d’experimentar dels una riquesa decorativa major i escalona
prenent i primerenc. La figuració està reix, acatxapat en un entrebigat del sos- colonitzadors va donar lloc a un progra- el perímetre per mitjà de permòdols, fi-
realitzada amb dibuixos de qualitat sor- tre, i ens saluda alegrement amb la mà ma de construccions notable i a novetats gurats i personalitzats. Es troben entre
prenent i execució solta i segura. Cal in- després de set-cents anys. 13 inesperades. Després de l’assentament aquests els sostres de l’església de Gode-
sistir en el fet que el que coneixem ara és de la població, la majoria de les esglésies lla i del convent de Sant Antoni de Va-
la mínima part del que va haver-hi. Fins L’episodi dels sostres pintats medi- construïdes durant la resta del segle XIII lència, així com un curiosíssim fragment
i tot el que s’ha conservat ho ha fet de evals a València té unes característiques i el segle XIV tenien la coberta de fusta i recentment aparegut en l’església de Sant
forma fragmentada. Només en l’església peculiars. La primera és una datació de un percentatge, no xicotet, tenia el sostre Vicent de la Roqueta que ha sigut restau-
de Vallibona devia haver-hi, aproxima- referència, 1238, l’any de la reconquista pintat. Els primers exemples sembla que rat per l’Institut Valencià de Restauració i
dament, uns dos mil postetes pintats, de la capital del Regne de València per hagen sigut els de les esglésies d’Onda i Conservació, IVACOR.
dels quals conserven únicament una a l’Europa cristiana. Les notícies ante- de Benifassà. Segueixen a aquests els més
tercera part. Encara així, tenim imat- riors a aquesta data són escasses, però importants de la sèrie que, sens dubte, En tot cas, l’existència de tallers
ges insospitades. Poden posar-se com a no inexistents ni mancades d’interés. No són els de Vallibona i Llíria. Hem d’es- itinerants i la circulació d’artistes/ar-

- 26 - - 27-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

NOTES 
 ciones y arabescos». Vegeu també: RODA


1.- CAVANILLES, Antonio Josef, Obser- SORIANO Salvador en «Camino del dolor
vaciones sobre la historia natural, geografia, del estilo mudéjar en el reino de Valencia»,
agricultura, poblacion y frutos del Reyno de en la revista Anales del Centro de Cultura Va-
Valencia, Madrid, (1795-1797), vol. I, p. 6-8. lenciana, vol. XXVIII, núm. 39, gener-abril

2.- MILIÁN BOIX, Manuel, Boletín de 1957, p. 1-24.
Amigos de Morella y su comarca, (AMYC), 
4.- VEGAS, Fernando i MILETO, Ca-
any VI, «El órgano de la iglesia parroquial de milla. «Fragmentos de historia construida.
Vallibona», p. 87-88. A partir de 2011 l’orga- La restauración de las iglesias de Nuestra
nista i restaurador Rossend Aymi va restau- Señora de la Asunción de Vallibona y de San
rar l’òrgan finançat per la Fundació Balasc Pedro de la Pobla de Benifassà”, en Jaime I
d’Alagó. (1208-2008), arquitectura año cero, a càrrec

3.- ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo, d’Arturo ZARAGOZÁ, Generalitat Valenci-
Iglesias de arcos de diafragma y armadura ana, p. 114-133.
de madera en la arquitectura medieval va- Com indiquen Fernando Vegas i Camilla
lenciana. Tesi doctoral inèdita, llegida en Mileto: «Para realizar el levantamiento foto-
la Universitat Politècnica de València el dia gráfico completo de las pinturas del faldón
11.VII.1990. ZARAGOZÁ CATALÀ, Arturo, sur, se necesitó organizar todo un equipo
«La iglesia de Vallibona (Castellón) y las tec- humano e instrumental que permitiera el
Detall del sostre de l’església de Godella (València). Foto G. Puchal. humbres de iglesias de arcos y armadura va- acceso seguro a estos espacios de reducidas
lencianas», AMYC, any XII, p. 33-47, Morella dimensiones, que cuando se estrechan pue-
1990-1991. ZARAGOZÁ CATALÁN, Artu- den tener 50 cm y en la zona de los estribos
ro,“La iglesia de Vallibona (Castellón) y las de las bóvedas tienen una caída de varios
tesans i de models obliga a considerar esglésies han permés descobrir en els
techumbres de iglesias de arcos y armadura metros sobre el trasdós de las capillas late-
insuficient l’anàlisi realitzada única- sostres medievals una riquesa artísti- valencianas”. Centre d’Estudis del Maestrat, rales.»
ment des del territori valencià. L’episodi ca insospitada. També permeten traçar núm. 71, gener-juny p. 77-92. ZARAGOZÁ 
«En primer lugar, se tuvo que ilumi-
no pot concloure’s en si mateix. Les re- l’itinerari de les intencions en restaura- CATALÁN, Arturo. “Experimentación ar- nar toda la armadura polícroma con varios
lacions artístiques amb la resta de la Co- ció monumental. Aquesta voluntat ha quitectónica en la frontera medieval valenci- focos distribuidos por toda la planta, para
rona d’Aragó, és a dir, Aragó, Catalunya, anat des de la rèplica i la reintegració ana: Morella y Benifassá “, La Memoria dau- descubrir por primera vez en la historia de
rada, obradors de Morella, s. XIII-XVI, JOSÉ la iglesia a la luz de la electricidad toda la be-
Mallorca i Sicília farien incomprensible total fins a la recent valoració de l’au-
i PITARCH, Antoni. Morella, Diputació de lleza extraordinaria de sus pinturas. Poste-
aquest episodi si no es considera con- tenticitat de la matèria artística. El pro- Castelló, 2003, p. 55-93. riormente, una decena de miembros del
juntament amb els altres. Sens dubte jecte dels arquitectes Vegas-Mileto per a 
Les primeres i esquemàtiques notícies equipo, vestidos con monos, gorros, cascos
tallers itinerants amb artesans que s’hi Vallibona, que ací s’arreplega, proposa la sobre el sostre pintat van ser realitzades per de minero con luz incorporada, mascarillas
incorporaven o que se n’independitza- conservació i la posada en valor de totes MILIÁN BOIX, Manuel en Morella y su co- para el polvo y pertrechados con equipo de
ven van traslladar els models, van divul- les èpoques de la història de l’edifici. En marca. Turismo, historia, arte, impremta Ma- alpinismo, zapatillas, mosquetones y cuer-
nuel Carceller, Morella,1952, que escriu: «La das fijadas a los machones y vigas princi-
gar les novetats i van realitzar aquests aquest cas és l’única proposta sensata.
Iglesia Parroquial guarda interesantes restos pales de la cubierta, se descolgó en diversos
sostres aliens a les fronteres polítiques Cal recordar que l’església de Vallibona arqueológicos siendo el más importante la puntos de la armadura para tomar medidas
establides. va ser declarada de Bé d’interés cultural, casi totalidad del antiguo artesonado me- y realizar las fotografías individuales de las
amb categoria de monument i segons la dieval de la segunda Iglesia, siglos XIV-XV, jácenas, jaldetas, ménsulas, permòdols, tabi-
Les nombroses actuacions realitza- legislació vigent, i també el sentit comú, con pintura a la manera de los ceramistas de cas, tablillas y saetinos. Se realizaron cerca
des en l’àmbit valencià, en els últims han de conservar-se tots els testimonis Paterna y Manises, con profusión de motivos de 3.000 fotografías clasificadas por su ubi-
heráldicos, fauna, flora, anagramas, inscrip- cación que, posteriormente, fueron rectifi-
temps, en cases senyorials, castells i de la història del monument.14

- 28 - - 29-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

cadas una a una según sus medidas e inser- Vallibona va passar a les mans cristianes 11.- ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo, 13.- ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo.
tadas en su lugar preciso dentro del puzle de quan es va conquistar el castell-districte de op. cit. Nota 3. Jaime I (1208-2008), arquitectura año cero./
la planta cenital dibujada de la armadura». Morella al qual pertanyia. Va rebre la carta 12.- BURNS, Robert Ignatius, The Cru- Generalitat Valenciana, València 2008, p. 57.

El projecte de restauració de les cober- de poblament al novembre de 1233, ator- sader Kingdom of Valencia: Reconstruction on 14.-La declaració es pot consultar en
tes del campanar i de l’església de la Mare gada per Balasc d’Alagó a Vidal de Sogues, a Thirteen Century Frontier, 2 vol. Harvard el Decret 263/2004, de 3 de desembre, del
de Déu de l’Assumpció de Vallibona, el va Benedet de Bearn i altres, a fur i costums de University Press, Cambridge, Massachusets, Consell de la Generalitat (DOGV núm.
encarrega la Conselleria de Cultura, Educa- Saragossa. Els delmes van quedar propietat EUA, 1967. Edició espanyola El Reino de Va- 4901, del 13 de desembre de 2004).
ció i Ciència de la Generalitat Valencià l’any del rei Jaume I. La població va seguir com a lencia en el siglo XIII (Iglesia y sociedad). ed.
2005. Fins a la data, les obres empreses amb aldea de Morella fins que va aconseguir la del Cenia al Segura, València 1982.
el pressupost disponible van tindre lloc en- independència l’any 1691
tre 2007 i 2008. Autors de projecte: arqui- Vegeu; BETÍ BONFILL, Manuel, «Rosell.
tectes Fernando Vegas i Camilla Mileto, es- Pleito que por su dominio sostuvieron en el
tudi històric: I. Corresa i alçament mètric: V. siglo XIII la orden de San Juan de Jerusalén
Cristini, JA Hidalgo, D. Andrés, B. Bachero, y el Real Monasterio de Benifasá», Societat
M. Dubla, S. García, T. López, C. Martínez, Castellonenca de Cultura, Castelló, 1920.
L. Mira, J. Carlos Salas, I. Segura i JM. Zapa- Reedició en Morella y el Maestrazgo en la
ta. Edad Media. Societat Castellonenca de Cul-

5.- ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo, tura, Castelló, 1972, p. 12-120.
Jaime I (1208-2008), arquitectura año cero, La carta de poblament de Vallibona va
Generalitat Valenciana, Valencia 2008. Amb ser publicada en el Boletín de la Sociedad
motiu d’aquesta exposició es van restaurar Castellonense de Cultura, (BSCC), vol. XIII,
les peces recuperades en la restauració de la 1932, p. 293-294. La donació a Benifas-
sostrada feta per l’Institut Valencià de Res- sà dels delmes de Vallibona va ser donada
tauració i Conservació, IVACOR. a conéixer per Manuel BETÍ BONFILL en

6.- Podem esmentar la pintura mural «Fundación del Real monasterio de monjes
situada en la font pública anomenada de cistercienses de Santa María de Benifassá»,
Comunicació presentada al Congrés de la
“L’albero dei peni e dell’abbondanza” en la
Corona de Aragó celebrat en 1909, dedicat
localitat de Massa Marittima a la Toscana,
a Jaume I i la seua època. Actes, p. 408-421.
datada en 1265, en la qual es veu un arbre
Reedició en San Mateo, Benifasá y Morella.
frondós els fruits del qual són òrgans virils.
Notas históricas, edició, notes i índex d’Eu-
El significat d’aquesta pintura s’ha inter-
genio Díaz Manteca, Societat Castellonenca
pretat com d’abundància i bon govern. El
de Cultura, Castelló, 1977, p. 107-127.
caràcter simbòlic no devia ser molt diferent
8.- RIUS SERRA, Josep, Rationes deci-
del que tenia en el món antic.
marum hispaniae (1279-1280), I Cataluña,

7.- Vallibona és una població que exis-
Mallorca y Valencia. Escuela de Estudios
tia amb anterioritat a la conquista cristiana Medievales, CSIC. Barcelona, 1946.
i a la formació del Regne de València. Prova 9.- Sobre el terç de la primícia destinat al
d’això és que apareix citada en els límits de culte i obres de l’església, vegeu ALANYÀ i
la carta de poblament d’Alcanyís, en 1157. ROIG, Josep. «Urbanisme i Vida a la Morella
De la mateixa manera torna a aparéixer cita- Medieval (S. XIII-XV)» en AMYC, Morella,
da en les cartes pobles de Camarón, en 1194, 2000, p. 102 i seg.
i de Montroig, en 1209, i en la donació a la 10.- Pot assenyalar-se la canyada del Tos-
catedral de Tortosa del castell de Benifassà, sal Gros al Turmell o de la Talaiola, que té
per Alfons II, l’abril de 1195. encara una amplària de 75 m.

- 30 - - 31-
L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

PRÓLOGO

N
uestro País Valenciano, de punta a punta, está lleno de pequeños y gran-
des tesoros fruto de su historia y de su gente, arraigada al Mediterráneo
y orgullosa de ser. El techo de la iglesia de Nuestra Señora de la Asun-
ción de Vallibona es uno de estos tesoros únicos, de una valía inesti-
mable a nivel artístico y patrimonial, entendiendo por patrimonio lo que, en gran
medida, nos hace ser lo que somos.

Que una pequeña y escondida población del norte valenciano dé a conocer un


inesperado tesoro artístico es una gran noticia. Más aún cuando este tesoro se queda
donde le corresponde, su lugar de origen, por el que fue creado. Vallibona es ahora un
lugar especial y pintoresco con espectaculares paisajes. Ideal para sentir la naturaleza,
caminar por ésta y sentir la tierra. Ahora puede ser también un museo del mejor arte
medieval de imprescindible visita.

La colaboración de la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y De-


porte y el Obispado de Tortosa han permitido el comienzo de la puesta en valor y la
divulgación del techo de la iglesia de Nuestra Señora de la Asunción de Vallibona. Es
mucho lo que queda por hacer, pero de momento es un buen comienzo.

Como es sabido, el conocimiento y la divulgación de nuestros bienes culturales


es el primer paso para su conservación y su recuperación. La obra realizada y esta
publicación son una llamada para disfrutar y aprender de nuestra riqueza artística y
Escut de Vallibona en una biga del sostre pintat. Foto C. Martínez. patrimonial. Riqueza que, sin duda, nos ha hecho ser lo que somos.
VICENT MARZÀ I IBÀÑEZ
Conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport
Generalitat Valenciana

- 33-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

LA IGLESIA PARROQUIAL DE VALLIBONA Y LOS TECHOS


PINTADOS MEDIEVALES VALENCIANOS

Arturo Zaragozá Catalán

V
allibona es ahora una mas hondos hacia el mediodía. ¡Qué es-
pequeña población de pectáculo ofrece aquí la naturaleza! Colo-
apenas 90 habitantes de cado un espectador en la cresta de elevado
la comarca de los puer- Turmell, donde empiezan las vertientes
tos de Morella, en el norte valenciano. hacia Vallibona, solamente descubre picos
Está escondida en una zona agreste, sin límites y barrancos que espantan: la
fuera de las rutas de comunicación ha- naturaleza se presenta allí sin que el arte
bituales. Se localiza, orientada a cara- la altere: solo el tiempo ha desfigurado la
sol, en un meandro del profundo surco forma de los montes.
por el que discurre el rio Cervol. A sus
espaldas se levantan fuertes murallas El impresionante paisaje no ha cam-
rocosas que la protegen de los fríos biado desde los tiempos de Cavanilles. A
vientos del norte. pesar de su situación aislada, o a caso por
ello, el caserío de Vallibona conserva un
El geógrafo Antonio José Cavanilles extraordinario conjunto de arquitectura
describía en 1795,1 con entusiasmo, el popular sin paralelo en la Comunidad
espectáculo de la naturaleza que la ro- Valenciana. A la vez, inesperadamente,
dea; … la villa (Vallibona), queda oculta custodia uno de los mejores techos pin-
siempre entre lomas y picos, hasta que se tados medievales de la península ibérica.
descubre en donde menos se podía espe- La escasa fortuna historiográfica de este
rar; tal es la aspereza de sus contornos, prodigio pictórico se ha debido, hasta
y la multitud de cintos que la rodean... ahora, a la dificultad de su contempla-
Los montes son siempre calizos; dexan ción y a la injusta valoración de los te-
al oriente profundos barrancos, y mucho chos pintados medievales valencianos.

Taules del sostre de l’església de Vallibona. Foto M. Gamón.


LA IGLESIA QUE VEMOS, UNA VESTIDURA BARROCA

La iglesia esta situada discretamente con la cabecera mirando a sol naciente.


entre el caserío. Al entrar en ella se nos Es de una sola nave, de planta rectangu-
muestra una suntuosa, aunque deterio- lar, con capillas laterales dispuestas entre
rada, vestidura barroca. Está orientada los contrafuertes. Consta de seis tramos,

- 34 - - 35-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

de los que algunos son oblongos, ya que La nave se cubre con una bóveda de
se va adaptando un rectángulo ideal a las cañón con lunetos. El tramo de los pies
curvas de nivel del terreno. Las longitu- con una cúpula oval rebajada sobre pe-
des de los tramos son diferentes. Oscilan chinas, dispuesta entre el ultimo arco
entre los dos metros con cincuenta centí- fajón de la nave y el testero de los pies.
metros y tres metros con cincuenta cen- La cúpula citada se adorna con una gran
tímetros. El tramo de los pies es de mayor clave de madera tallada y dorada. Las
profundidad, cinco metros con noventa capillas se cubren con bóvedas de cañón
centímetros, lo que le permite alojar un excepto la cuarta del lado de la epístola
coro alto de cierta amplitud. que lo hace por una cúpula con lunetos
sobre pechinas. Todas las bóvedas son
Alrededor de la nave se apiñan diver- de ladrillo tabicado y están decoradas
sas dependencias de la parroquia: tras la con potentes esgrafiados de gran efecto.
crujía que aloja el presbiterio se sitúa la Entre los roleos de hojas que dibujan los
sacristía y sobre esta una habitación o esgrafiados pueden verse aves, leones,
despacho. En el lado del evangelio, jun-
ángeles, custodias y una Virgen con el
to a la cabecera, se añade la capilla de la
niño. El órgano, situado junto al coro,
comunión, que es de planta rectangular
está datado en 1791 y muestra una ele-
y se cubre con una bóveda de cañón de
gante caja clasicista.2
ladrillo tabicado. En el mismo lado, a los
pies, está situada la torre-campanario.
La iglesia tiene dos accesos. La entra-
Esta es de planta cuadrada y consta de
da situada a los pies está formada por un
dos cuerpos. En el primero, de fabrica
sencillo arco rebajado y moldurado data-
de mampostería, se desarrolla la escalera
ble en la la Edad Moderna. La entrada la-
de acceso. El segundo, que es de planta
teral es más antigua ya que conserva casi
octogonal, aloja las campanas y muestra
al exterior juegos de ladrillo aplantillado. intacta una portada de tradición romá-
La torre se remata con un chapitel cu- nica. Está situada en el cuarto tramo del
bierto de teja. A los pies de la iglesia, jun- lado de la epístola. Queda protegida por
to a la torre, se sitúa la casa-abadía. Por el porche y se forma mediante un gran
último en el muro-fachada lateral orien- arco de medio punto de piedra dovelado
tado hacia el sur se añade un porche que que se tiende desde impostas moldura-
protege la entrada lateral y cubre el ca- das y queda rematado por un cordón de
llizo que rodea la iglesia por este lado. El similar molduración. Por el intradós el
porche tiene la cubierta de madera, se arco ha sido escuadrado y repicado. Al
accede a él a través de arcos apuntados exterior, en el tramo de la cabecera, se ve
situados al comienzo y al final del cober- también una ventana abocinada gótica,
tizo. Tres arcos, también apuntados, se cegada al interior, que conserva restos Detall d’una taula del sostre de l’església de Vallibona. Foto C. Martínez.
disponen en el muro sur del mismo. del mainel y de la tracería.

- 36 - - 37-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

LA IGLESIA QUE NO VEMOS Y LAS de las vigas y tablas descabaladas de la zas las correspondientes a la desmontada
cubierta y restauradas por el Instituto artesa central. Desconocemos si hubo, o
TRANSFORMACIONES DE LOS SIGLOS XVIII Y XX
Valenciano de Restauración y Conser- se ha perdido, el arrocabe o friso de ta-
vación, IVACOR, permiten restituir la blas que en ocasiones coronaba el muro
Salvo la puerta de entrada trans- proceden, en gran parte, de la techum-
iglesia medieval y su cubierta. De hecho (perimetral o diafragma) y se instalaba
formada y la ventana cegada nada ha- bre desmontada. Este hecho lamentable
parte de las piezas de esta cubierta fue- entre las vigas. Las piezas citadas, descri-
ría sospechar que la iglesia descrita ofrece la ventaja de que permite obser-
ron mostradas dispuestas al modo de tas desde la parte inferior de la techum-
sea únicamente un revestimiento que var, más cómodamente, la forma y las
su disposición original en la exposición bre hacia la superior, son las siguientes:
oculta otro edificio. Para el estudio del dimensiones de las distintas piezas que
Jaime I, 1208-2008, Arquitectura Año
templo medieval escondido es necesa- forman la cubierta, lo que ayuda al aná-
Cero, celebrada el año 2008 en el Museo 1.- Canes, o ménsulas, son piezas que
rio deslizarse entre el oscuro, reducido lisis de la misma.
de Bellas Artes de Castellón.5 sirven para facilitar el apoyo de las vigas
y polvoriento espacio (de suelo inse-
acortando su luz. Son todos ellos de los
guro) existente entre la delgada bóveda Únicamente en el tramo de los pies La iglesia medieval era de seis tramos, llamados de proa, por su remate en es-
tabicada construida en el siglo XVIII y ha desaparecido toda la techumbre ori- tenía la orientación ritual, la entrada era quife. Están tallados en una escuadría de
la cubierta medieval. Sobre las bóvedas ginal a excepción de las ménsulas que lateral y estaba formada por una portada 13 x13 cm. Vuelan 39 cm. En ellos hay
construidas en el S. XVIII puede verse, apeaban las vigas. La transformación formada por un arco de medio punto de pintadas cabezas humanas alojadas en-
descansando en arcos diafragmáticos debió realizarse en el siglo XVIII con tradición románica. Esta quedaba prote- tre rizos. Aunque algunas de las cabezas
de piedra, de trazado apuntado y 11’40 motivo de la construcción del campana- gida por un porche de arcos apuntados. pintadas recurren a soluciones conven-
metros de luz, la techumbre medieval. rio, la ampliación del coro y la construc- Al interior cinco arcos de diafragma de cionales otras parecen pintar cabezas
Ésta se dispone a dos vertientes. Se con- ción de la cúpula oval que lo cubre. Esta piedra de sillería de trazado apuntado personalizadas con rasgos peculiares
serva in situ el faldón correspondiente al cúpula es una construcción sumamente soportaban una techumbre de madera como bigote o barba. En alguna ocasión
lado de la epístola. El faldón correspon- original, ya que a su peculiar trazado pintada que quedaba aparente. sacan la lengua.
diente al lado del evangelio y a la artesa oval añade el hecho de sujetarse en su
central fueron desmontados, a comien- base en un potente zuncho de atado de La madera de pino de la techumbre 2.- Zapatas. Las vigas descansan so-
zos del siglo XX, con el objeto de formar madera. En este lugar, deslizándose tras está policromada. La pintura, que con- bre los canes por medio de estas piezas
una nueva cubierta de mayor altura y la cúpula puede verse otra ventana góti- serva un vivo colorido, está aplicada dispuestas a modo de almohadilla para
amplitud que cobijara a la capilla de la ca doblemente abocinada, y ahora cega- sobre una base al temple. Los colores ajustar las cargas de la viga al can. Tie-
comunión que se añadía. El viguerío y da al exterior, que sin duda iluminaba al predominantes son el rojo, el verde y el nen el perfil biselado y están decoradas
la tablazón que forma el nuevo faldón coro medieval. amarillo. Debió pintarse en taller y ar- con dientes de sierra.
marse posteriormente, ya que algunas
de las piezas descabaladas muestran 3.- Vigas. Son piezas de longitud
como fueron recortadas, una vez pinta- variable, la media es de 3,40 metros, la
LA IGLESIA MEDIEVAL OCULTA: ARCOS DIAFRAGMA Y
das, para ajustarlas a su lugar. sección, es trapezoidal: La base es de 13
TECHO PINTADO cm. y las alturas extremas de 19 y 24 cm.
Siete piezas seriadas componen es- Están decoradas con dos bandas hori-
La realización de los primeros análi- ración realizado entre 2005 y 2007 por tructuralmente la techumbre, cada una zontales de color rojo y tres de amari-
sis del edificio que efectuamos en 1990,3 los arquitectos Fernando Vegas y Ca- de las cuales lleva un tipo de decoración llo. Sobre ellas se montan cartelas con
el estudio previo y el proyecto de restau- milla Mileto,4 así como la restauración específica. No contamos entre estas pie- escudos heráldicos. Estos se disponen

- 38 - - 39-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

paración de las jaldetas. Tienen una me- suponerse que pertenecían a los faldones
dida media de 21 cm y alcanzan la altura del lado del evangelio que fue desmon-
de las jaldetas. Llevan una decoración tado para la construcción de la capilla
extremadamente diversa: escudetes, de la comunión. Todos los dibujos, es-
franjas, caligrafía cúfica y latina, flora pecialmente los del primer y el quinto
estilizada, animales y figuras humanas. tramos muestran un elegante trazado y
Son las pinturas mas imaginativas y fan- están realizados con admirable soltura.
tásticas, pueden verse incluso seres hí-
bridos, un posible retrato y penes. No obstante, las tablas pintadas de
mayor interés se encuentran descaba-
6.- Saetinos. Son listones de perfil ladas, y fuera de su situación original.
trapezoidal. Se sitúan sobre las jaldetas Deben proceder de la artesa central,
ocultando el encuentro de las tablas en- que nos ha llegado completamente
tre sí y con el resto de las piezas. El perfil desmontada, ya que su dimensión y
biselado de los tapajuntas hace que se dibujos no corresponden con las de los
formen en el techo a modo de pequeños faldones completos. Entre los temas
artesones sucesivos. Están decorados decorativos hay un caballero con el
con botones de flor y dientes de sierra. escudo de la media luna (esta heráldica
se encuentra también en los escudos
7.- Tablas. Son piezas de aproxima- de las vigas), una mujer desnuda con
damente dos metros de longitud, 22 cm. un vaso o botella (acaso representación
de anchura y 1,5 cm. de grueso. Cierran de carácter moralizante de la mujer
la techumbre y sobre ellas descansa una que pierde la dignidad, Eclesiástico, 26)
gruesa y solida capa de arcilla y la teja. escenas mitológicas de difícil interpre-
Solamente llevan pintado únicamente tación, e inscripciones cúficas o latinas
la parte no oculta por otras piezas que piadosas (Ecce homo…, Ave Gratia...).
Detall d’una taula del sostre de l’església de Vallibona. Foto C. Martínez. queda visible desde abajo. Son las piezas Con todo, algunas de las mas interesan-
de mayor riqueza decorativa. Las locali- tes son únicamente pinturas de roleos
zadas in situ en los cuatro primeros tra- vegetales, o temas geométricos, de exce-
en número de tres por viga y cara, es- salmente sobre las vigas. Tienen una mos están decoradas con estrellas y ara- lente ejecución.
tán enmarcados por labores de lacería sección media de 7 x 9’5 cm. y llevan bescos enmarcados por lacería. Aunque
y destacan sobre un fondo de motivos acanaladuras para alojar las tabicas. Es interpretan los mismos temas cada uno En el conjunto pictórico de la te-
vegetales. Se han contabilizado mas de la única pieza de la techumbre que care- de los tramos lleva dibujos diferentes. El chumbre se evidencian diversidad de tra-
veinte tipos de escudos. La heráldica la ce de decoración especifica. quinto tramo se decora con animales, diciones culturales. Las labores de lazo, el
trataremos mas adelante. demonios y flora enmarcados en labores tratamiento de algunos temas vegetales,
5.- Tabicas. Son finas tablillas que de laceria. Muchas de las tablas descaba- los arabescos y las inscripciones cúficas
4.- Jaldetas o viguetas. Son piezas ocultan el encuentro de las jaldetas y de ladas por la ampliación del siglo XIX re- son de clara procedencia andalusí. Las
longitudinales que descansan transver- las vigas, su longitud depende de la se- piten los mismos temas por lo que puede tablas de las cuatro primeras crujías se

- 40 - - 41-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

encontrarían en este caso. Es particular- za en esta época. Probablemente su in-


mente significativo el dibujo del arabesco terpretación es muy diferente a la actual
del primer tramo que es prácticamente apareciendo, como en la antigüedad,
idéntico a otro custodiado en el museo por su carácter protopopaico, es decir,
diocesano de Teruel que se supone pro- de talismán o amuleto. Tienen como
cedente de la catedral de esta ciudad. antecedentes los dibujos de este tipo
que se encuentran en la pintura pom-
Los canes con cabezas pintadas, en peyana. Existen algunos raros ejemplos
ocasiones con carácter naturalista, re- en el mundo italiano medieval y en la
miten al fenómeno paralelo frecuente marginalia de libros iluminados. Acaso
en la arquitectura gótica europea. En la cabeza de viga que saca la lengua ten-
este periodo con frecuencia se represen- ga similar significado.6
tan, de forma mas o menos figurada, ca-
bezas de personajes que tienen que ver Las escenas cortesanas y mitológicas,
con la construcción del templo como o el caballero de la media luna, pueden
donantes, personajes ilustres o cons- adscribirse simplemente al gótico lineal,
tructores. Cabe recordar, como ejemplo pero siempre con un carácter civil ajeno
cercano, las cabezas de los pobladores de al ambiente religioso.
la puerta del Palau de la catedral de Va-
lencia. También hay ejemplos similares Debe señalarse que a pesar de la di-
en el techo de la catedral de Teruel. Por versidad de temas y estilos la techumbre
otra parte la extrema fantasía y libertad parece haber sido construida de un solo
del dibujo de las tabicas se aleja abso- empeño. La organización estructural es
lutamente nuevamente del mundo an- idéntica en todos los tramos y las for- Cal·ligrafia cúfica i llatina. Fotos C. Martínez.
dalusí. Estos dibujos cabe interpretarlos mulas compositivas son iguales en toda
como un paralelo de los marginalia de la techumbre. El taller de Vallibona pro-
los manuscritos iluminados coetáneos. dujo una original y peculiar síntesis de Pero las noticias históricas conoci- sar que ya existiera, al menos en parte,
En este sentido, el caso de los penes es tradiciones andalusíes y de la Europa das sobre Vallibona son escasas. Una de el edificio que diera cobijo a esta insti-
particularmente interesante por su rare- cristiana con infrecuentes paralelos. las razones es la pérdida de los archivos tución. Debe destacarse en cualquier
municipal y parroquial. La noticia más caso que la escasa población actual no se
antigua que conocemos sobre la parro- corresponde con la de otras épocas. La
UNA ESCASA NOTICIA HISTORICA quia de Vallibona es la referencia a los ganadería en época medieval y la fabri-
pagos del diezmo de la cruzada en 1279 cación de carbón vegetal en sus bosques
Vallibona es una población que de Morella al cual pertenecía. Recibió y 12808. La cuantía de estos es similar en época moderna le dio una riqueza
existía con anterioridad a la conquista la carta de población en noviembre de al de las aldeas de Morella de mayor que ahora parece impensable.
cristiana y a la formación del Reino de 1233. La población siguió como aldea de importancia como Catí, Portell o Vi-
Valencia. Vallibona pasó a manos cris- Morella hasta conseguir la independen- llafranca. El hecho de que hicieran los Ante la imposibilidad actual de his-
tianas al conquistarse el castillo-distrito cia en el año 1691.7 pagos a través de la parroquia hace pen- toriar el edificio mediante noticias de

- 42 - - 43-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

archivo solo cabe acudir a la datación de la reina de Aragón disfrutaba, en oca- tiandad derivó en un ingente programa al convencimiento (por las circunstan-
aproximada mediante el análisis esti- siones, de las rentas de Morella.9 En este constructivo. Este utilizó ampliamente cias en que se han conservado las exis-
lístico, o al estudio de la heráldica que sentido cabe pensar que la calidad del un nuevo tipo arquitectónico basado en tentes) que serían muchos los centena-
exhibe la techumbre. taller podría deberse a una decisión real. el sistema constructivo de los arcos de res de iglesias de este tipo que la riqueza
La presencia de sus emblemas, señalaría diafragma. La misma sociedad que re- del país (en los siglos sucesivos) derribó
La riquísima heráldica muestra, en- a la señora del lugar como promotora sucitaba el derecho romano, o fundaba para construir edificios más grandes y
tre otras, señales de Aragón, Aragón-Si- y/o donante. La presencia de las armas poblaciones de nueva planta y trazado sólidos”. Nosotros hemos podido cata-
cilia, Aragón-Anjou, Hungría, Jerusalén de importantes linajes aragoneses como regular, adoptó la antigua solución ro- logar, todavía, más de un centenar de
y la cruz de Iñigo Arista, armas que co- los Luna, o los Alagón, a la vez que las mana y mediterránea de los arcos de ejemplares. Aunque por su tamaño las
rresponden a la reina Blanca de Anjou señales de las ordenes del Temple y del diafragma. El modelo elegido como más importantes fueron las construidas
(1295-1310). El historiador J. Alanyà, Hospital podría tener relación con la templo no fue uno sancionado por la para los conventos medievales en los si-
nos informó que durante sus búsquedas trashumancia de los ganados de Aragón tradición como el modelo de iglesia de glos XIV y XV (San Francisco de More-
en el Archivo de la Corona de Aragón que atravesaban el término de Vallibona tres naves, cubierta de madera con cu- lla, San Francisco y Santo Domingo de
había comprobado que la cambra reial para invernar en la costa.10 chillos y ábside abovedado con crucería Játiva, San Antón de Valencia) y fueron
que haría fortuna para la construcción numerosas las levantadas tras el fuerte
LAS IGLESIAS DE ARCOS DE DIAFRAGMA de parroquias medievales en la expan- movimiento eremítico del siglo XIV y
sión castellana (y en el norte de Euro- posteriores, las más tempranas y de ma-
El sistema de arcos de diafragma XIII y XIV. La amplia serie de salas seño- pa). Curiosamente, igual que ocurrió al yor interés son las iglesias parroquiales
nació con la arquitectura romana. Cis- riales, reales y papales de la arquitectura comienzo del cristianismo se eligió un del siglo XIII. A su vez, entre estas, las
ternas, almacenes, viviendas, templos y gótica mediterránea dotaría de presti- tipo de origen civil, entonces la basíli- más abundantes y las mejor y más tem-
basílicas se construyeron con este sis- gio a estos espacios. La ascensión de la ca donde se impartía justicia, ahora una pranamente documentadas son las del
tema en la provincia de Siria, donde burguesía mercantil en Italia durante sencilla pero digna sala multiusos. área morellana.11
una peculiar situación geográfica hacía el siglo XIII y en la Corona de Aragón
ventajoso este sistema. La arquitectura durante los siglos XIV y XV promovió En el caso valenciano todos los acto- La importancia de la red de parro-
tardoantigua extendió la fórmula por la construcción de numerosos espacios res de la colonización parecen darse cita quias adquiere mayor relieve si se con-
todo el Mediterráneo, arraigando espe- civiles con este modelo. en la implantación de este sistema cons- sidera que ésta era la institución básica
cialmente en la Pars Orientalis. El movi- tructivo: las órdenes militares surgidas en la organización del territorio. Cons-
miento de las cruzadas hicieron el resto. Pero la más numerosa implantación en el oriente Mediterráneo y con abun- tituían una unidad no solo religiosa
El sistema se empleó por primera vez del sistema se produjo con la construc- dantes intereses en el nuevo reino; la sino, también, social y administrativa.
en la arquitectura monumental de oc- ción de iglesias parroquiales y capillas orden del Císter, que colonizó algunos En la frontera de la cristiandad la igle-
cidente en las grandes dependencias de en la frontera meridional de la cristian- territorios; las órdenes mendicantes ex- sia parroquial era también el lugar de
los monasterios del mediodía europeo dad de los siglos XIII y XIV. Acaso el tendidas por todo el territorio y la igle- reunión. El uso de iglesias como sede
durante la segunda mitad del siglo XII y mejor ejemplo de esto último es lo su- sia diocesana creando una tupida red de de actos civiles era muy frecuente. En
comienzos del siglo XIII. La predicación cedido durante la colonización cristiana parroquias que articularían el país con- esta época no se consideraba necesario
de la pobreza y de la sencillez de vida del Reino de Valencia. En este caso, la quistado. Las iglesias construidas me- disponer de espacios diferenciados para
por parte de las órdenes mendicantes necesidad de construir y la posibilidad diante esta fórmula debieron ser nume- las actividades civiles o las religiosas. En
propiciaron la fortuna del sistema y su de experimentar a la que obligaba y que rosísimas. Ya Elías Tormo, en la Guía de todo caso la vida laica y la vida religiosa
utilización en templos durante los siglos permitía la nueva frontera de la cris- Levante (1923), comentaba que “se llega estaban íntimamente ligadas.12

- 44 - - 45-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

LOS TECHOS PINTADOS VALENCIANOS de la población, la mayoría de las igle- mismos, o se independizaban de ellos,
sias construidas durante el resto del trasladaron los modelos, divulgaron las
Los techos pintados medievales del figuración está realizada con dibujos de siglo XIII y el siglo XIV lo fueron con novedades y realizaron estos techos aje-
antiguo reino de Valencia forman un sorprendente calidad y suelta y segura cubierta de madera y un porcentaje, no nos a las fronteras políticas establecidas.
capítulo tan desconocido como intere- ejecución. Debe insistirse en que lo que pequeño, con el techo pintado. Los pri-
sante. Su conocimiento es esencial para conocemos ahora es la mínima parte de meros ejemplos parecen haber sido los Las numerosas actuaciones realiza-
seguir la evolución de la pintura del gó- lo que hubo. Incluso lo que se ha con- de las iglesias de Onda y de Benifassá. Le das en el ámbito valenciano, en los úl-
tico lineal, de la arquitectura coetánea, y servado lo ha sido de forma fragmenta- siguen a estos los mas importantes de la timos tiempos, en casas señoriales, cas-
de algunas aspectos de la vida cotidiana da. Solamente en la iglesia de Vallibona serie que, sin duda, son los de Vallibona tillos, e iglesias han permitido descubrir
medieval. Inevitablemente, como suce- debió haber, aproximadamente, unas y Liria. Deben citarse también los mas una riqueza artística en los techos me-
de en muchas otras situaciones, lo que dos mil tabicas pintadas, de las se con- fragmentados de san Juan de Morella, dievales insospechada. También permi-
nos ha llegado son los restos de un nau- servan únicamente una tercera parte. de santo Domingo y santa Clara de Játi- ten trazar el itinerario de las intenciones
fragio. No obstante, los fragmentos que Aún así tenemos insospechadas imáge- va. Al llegar al siglo XV el plano central en restauración monumental. Esta vo-
han subsistido permiten atisbar la ri- nes. Pueden ponerse como ejemplo los o almizate adquiere una mayor riqueza luntad ha ido desde la réplica y la rein-
queza y características de este episodio. probables autorretratos de los maestros decorativa escalonando su perímetro tegración total hasta la reciente valori-
Una nueva mirada sobre estos techos pintores de los techos de Benifassá y de mediante canecillos figurados y perso- zación de la autenticidad de la materia
facilitada por las restauraciones realiza- Vallibona. Este último maestro aparece, nalizados. Se encuentran entre estos los artística. El proyecto de los arquitectos
das durante los últimos años y por los agazapado en una tabica del techo, sa- techos los de la iglesia de Godella y del Vegas-Mileto para Vallibona, que aquí
progresos en las técnicas fotográficas y ludándonos alegremente con la mano convento de San Antón de Valencia, así se recoge, propone la conservación y
analíticas posibilita ampliar el conoci- después de setecientos años.13 como un curiosísimo fragmento recien- puesta en valor de todas las épocas de
miento de las techumbres pintadas. El temente aparecido en san Vicente de la la historia del edificio. En este caso es la
protagonismo de la línea y de las tintas El episodio de los techos pintados Roqueta que ha sido restaurado por el única propuesta sensata. Cabe recordar
planas en esta pintura dota a este capí- medievales en Valencia tiene unas ca- Instituto Valenciano de Restauración y que la iglesia de Vallibona tiene incoado
tulo de una sorprendente modernidad. racterísticas peculiares. La primera es Conservación, IVACOR. expediente de declaración de Bien de
No es extraño que las imágenes de los una datación de referencia, 1238, el año Interés Cultural, con categoría de mo-
techos pintados puedan apreciarse con de la reconquista de la capital del reino En cualquier caso, la existencia de numento y según la legislación vigen-
fuerza renovada seiscientos años des- de Valencia para la Europa cristiana. Las talleres itinerantes y la circulación de te, y también el sentido común, deben
pués. noticias anteriores a esta fecha son es- artistas/artesanos y de modelos obliga a conservarse todos los testimonios de la
casas, pero no inexistentes ni faltas de considerar insuficiente el análisis reali- historia del monumento.14
El conjunto de este capítulo aparece interés. No obstante, la conquista y la zado únicamente desde el territorio va-
como la afortunada conjunción de an- repoblación supuso una renovación de lenciano. El episodio no puede concluir-
tiguas tradiciones mediterráneas y de la tal grado que permite poner fecha de se en sí mismo. Las relaciones artísticas
nueva figuración de la Europa cristiana. inicio al episodio. Como ya se ha dicho, con el resto de la Corona de Aragón, es
La rigurosa geometría y el secular deco- la necesidad de construir y la posibili- decir, Aragón, Cataluña, Mallorca y Sici-
ro de la tradición le presta a los techos dad de experimentar, por parte de los lia harían incomprensible este episodio
una suntuosidad y un rigor notables y colonizadores, dio lugar a un notable si no se considera conjuntamente con
la figuración los dota de un asombroso programa de construcciones y a inespe- los otros. Sin duda talleres itinerantes
y temprano repertorio de imágenes. La radas novedades. Tras el asentamiento con artesanos que se incorporaban a los

- 46 - - 47-
arturo zaragozá catalán L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VALLIBONA I ELS SOSTRES PINTATS MEDIEVALS VALENCIANS

NOTAS MILIÁN BOIX, Manuel en Morella y su focos distribuidos por toda la planta, para motivo de esta exposición se restauraron las
comarca, Turismo, Historia, Arte, imprenta descubrir por primera vez en la historia piezas recuperadas de la restauración de la
1.- CAVANILLES, Antonio Josef: Obser- Manuel Carceller, Morella,1952, que escri- de la iglesia a la luz de la electricidad toda techumbre por el Instituto Valenciano de
vaciones sobre la Historia Natural, Geografia, be: “La Iglesia Parroquial guarda intere- la belleza extraordinaria de sus pinturas. Restauración y Conservación, IVACOR.
Agricultura, Poblacion y Frutos del Reyno de santes restos arqueológicos siendo el más Posteriormente, una decena de miembros del 6.- Puede citarse la pintura mural situa-
Valencia, Madrid, (1795-1797), tomo I, pp. importante la casi totalidad del antiguo equipo, vestidos con monos, gorros, cascos da en la fuente publica llamada del Albero
6-8. artesonado medieval de la segunda Iglesia, de minero con luz incorporada, mascarillas peni e abbondanza en la localidad de Massa
2.- MILIÁN BOIX, Manuel , Boletín de siglos XIV-XV, con pintura a la manera de para el polvo y pertrechados con equipo de Marittima en Toscana, datada en 1265, en
Amigos de Morella y su Comarca, AMYC, los ceramistas de Paterna y Manises, con alpinismo, zapatillas, mosquetones y cuerdas la que se ve un árbol frondoso cuyos frutos
año VI, “el órgano de la iglesia parroquial de profusión de motivos heráldicos, fauna, flo- fijadas a los machones y vigas principales de son órganos viriles. El significado de esta
Vallibona”, p. 87-88. A partir de 2011 el or- ra, anagramas, inscripciones y arabescos”. la cubierta, se descolgó en diversos puntos de pintura se ha interpretado como de abun-
ganista y restaurador Rossend Aymi realizó Ver también: Salvador RODA SORIANO la armadura para tomar medidas y realizar dancia y buen gobierno. El carácter simbó-
el proceso de restauración del órgano finan- en “Camino del dolor del estilo mudéjar en las fotografías individuales de las jácenas, lico no seria muy diferente del que tendría
ciado por la Fundación Blasco de Alagón. el reino de Valencia”, en la revista Anales del jaldetas, ménsulas, canes, tabicas, tablillas en el mundo antiguo.
3.- ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo. Centro de Cultura Valenciana, Tomo XXVI- y saetinos. Se realizaron cerca de 3.000 7.- Vallibona es una población que exis-
Iglesias de Arcos de diafragma y armadura II, N° 39, Enero-Abril 1957, pp. 1-24. fotografías clasificadas por su ubicación que, tía con anterioridad a la conquista cristiana
de madera en la arquitectura medieval va- 4.- Véase VEGAS, Fernando y posteriormente, fueron rectificadas una a una y a la formación del Reino de Valencia. Prue-
lenciana. Tesis doctoral inédita, leída en la MILETO, Camilla. “Fragmentos de historia según sus medidas e insertadas en su lugar ba de ello es que aparece citada en los límites
Universidad Politécnica de Valencia el día construida. La restauración de las iglesias de preciso dentro del puzle de la planta cenital de la carta puebla de Alcañiz, en 1157. De
11.VII.1990. Arturo ZARAGOZÁ CATA- Nuestra Señora de la Asunción de Vallibona dibujada de la armadura. la misma forma vuelve a aparecer citada en
LÁN, “La iglesia de Vallibona (Castellón) y y de San Pedro de la Pobla de Benifassà”. El proyecto de restauración de las las cartas pueblas de Camarón, en 1194, y
las techumbres de iglesias de arcos y arma- Jaime I (1208-2008. Jaime I (1208-2008), cubiertas del campanario y de la iglesia de de Monroyo, en 1209, y en la donación a la
dura valencianas”. A. M. Y. C., año XII, p. 33- Arquitectura Año Cero, a cargo de Arturo Nuestra Señora de la Asunción de Vallibona catedral de Tortosa del castillo de Benifassá,
47, Morella 1990-1991. Zaragozá, Generalitat Valenciana, pp. 114- fue encargado por la Conselleria de Cultura, por Alfonso II, en abril de 1195.
ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo. “La 133. Educación y Ciencia de la Generalitat Vallibona pasó a manos cristianas al
iglesia de Vallibona (Castellón) y las te- Como indican Fernando Vegas Valenciana en el año 2005. Hasta la fecha, conquistarse el castillo-distrito de Morella
chumbres de iglesias de arcos y armadura y Camilla Mileto: Para realizar el las obras emprendidas con el presupuesto al cual pertenecía. Recibió la carta de pobla-
valencianas”. Centro de Estudios del Maes- levantamiento fotográfico completo de las disponible tuvieron lugar entre 2007 y 2008. ción en noviembre de 1233, dada por Blas-
trazgo, nº 71, Enero-Junio 2004, pp 77-92. pinturas del faldón sur, se necesitó organizar Créditos del proyecto: autores: arquitectos co de Alagón a Vidal de Sogues, Benedet de
ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo. “Expe- todo un equipo humano e instrumental que Fernando Vegas y Camilla Mileto; estudio Bearn y otros, a fuero y costumbres de Zara-
rimentación arquitectónica en la frontera permitiera el acceso seguro a estos espacios histórico: I. Corresa; levantamiento métrico: goza. Los diezmos quedaron propiedad del
medieval valenciana: Morella y Benifassá de reducidas dimensiones, que cuando se V. Cristini, J.A. Hidalgo, D. de Andrés, B. rey Jaime I. La población siguió como aldea
“,La Memoria Daurada, Obradors de More- estrechan pueden tener 50 cm y en la zona Bachero, M. Dubla, S. García, T. López, C. de Morella hasta conseguir la independen-
lla, s. XIII-XVI, JOSÉ i PITARCH, Antoni, de los estribos de las bóvedas tienen una Martínez, L. Mira, J. Carlos Salas, I. Segura, cia en el año 1691
Morella, Diputació de Castelló, 2003, pp. caída de varios metros sobre el trasdós de las J. M. Zapata Véase; BETÍ BONFILL, Manuel. “Rosell.
55-93. capillas laterales. 5.- ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo. Jai- Pleito que por su dominio sostuvieron en el
Las primeras y esquemáticas noticias so- En primer lugar, se tuvo que iluminar me I (1208-2008), Arquitectura Año Cero. siglo XIII la orden de San Juan de Jerusalén
bre el techo pintado fueron realizadas por toda la armadura polícroma con varios Generalitat Valenciana, Valencia 2008. Con y el Real Monasterio de Benifasá”. Sociedad

- 48 - - 49-
arturo zaragozá catalán

Castellonense de Cultura, Castellón, 1920. 10.- Puede señalarse la cañada del Tossal
Reedición en Morella y el Maestrazgo en Gros al Turmell, o de La Talallola, que tiene
la Edad Media. Sociedad Castellonense de todavía una anchura de 75 m .
Cultura, Castellón, 1972, pp. 12-120. 11.- ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo. op.
La carta puebla de Vallibona fue publi- cit. nota 3
cada en el B.S.C.C., T. XIII, 1932, p. 293-294. 12.- BURNS, Robert Ignatius, The Cru-
La donación a Benifassá de los diezmos de sader Kingdom of Valencia: Reconstruction on
Vallibona fue dada a conocer por Manuel a Thirteen Century Frontier. 2 vols. Harvard
BETÍ BONFILL en “Fundación del Real University Press, Cambridge, Massachusets,
monasterio de monjes cistercienses de Santa U. S. A. 1967. ed. española El Reino de Valen-
María de Benifassá”. Comunicación presen- cia en el siglo XIII (Iglesia y sociedad). ed. Del
tada al Congreso de la Corona de Aragón Cenia al Segura, Valencia 1982.
celebrado en 1909, dedicado a Jaime I y su 13.- ZARAGOZÁ CATALÁN, Arturo.
época. Actas, p. 408-421. Reedición en San Jaime I (1208-2008), Arquitectura Año Cero.
Mateo, Benifasá y Morella (notas históricas). Generalitat Valenciana, Valencia 2008, p. 57.
Edición, notas e índice de Eugenio Díaz 14.- La declaración puede consultarse en;
Manteca, Sociedad Castellonense de Cultu- RESOLUCIÓN de 28 de Enero de 2004, de la
ra, Castellón, 1977, pp. 107-127. Dirección General de Política Lingüística y Pa-
8.- RIUS SERRA, Josep, Rationes deci- trimonio Cultural Valenciano, de la Conselle-
marum hispaniae (1279-1280), I Cataluña, ria de Cultura, Educación y Deporte, por la que
Mallorca y Valencia. Escuela de Estudios se incoa expediente de declaración de Bién de
Medievales, CSIC. Barcelona, 1946. Interés Cultural, con categoría de monumento,
9.- Sobre el tercio de la primicia destina- a favor de la Iglesia Parroquial de la Asunción
do al culto y obras de la iglesia en Morella y de la Virgen de Vallibona (Castellón).
su comarca véase; ALANYÀ i ROIG, Josep.
Urbanisme i Vida a la Morella Medieval (S.
XIII-XV), Morella, 2000, p102 y ss.

Darrere: avantprojecte de restauració de l’església de Vallibona. F. Vegas i C. Mileto.

- 50 -
CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT

You might also like