Educació Emocional - Modul1

Mòdul 1.
Presentem el treball de les emocions
TREBALLEM
L’EDUCACIÓ EMOCIONAL
“L’ensenyament que deixa emprempta no és el que
es fa de cap a cap, sinó de cor a cor”
Howard G. Hendricks
Mòdul Presentem el
1 treball de les emocions
© SomDocents, 2015-2018
Tots els drets reservats 1
Mòdul 1. Presentem el treball de les emocions
TREBALLEM L’EDUCACIÓ EMOCIONAL

Mòdul Presentem el
1 treball de les emocions
1. Introducció
2. Una mica d’història
3. Aclarim conceptes
3.1. Emocions i sentiments
3.2. Intel·ligència emocional
3.3. Competència emocional
3.4. Educació emocional
4. Treballem l’educació emocional...

4.1. A l’aula
4.2. Amb els docents i el centre educatiu
4.3. Amb les famílies
5. Conclusions
Amb un petó
manifestem els nostres
sentiments i evoquem les
nostres emocions
Tots els drets reservats
1. Introducció
Per què algunes persones sembla que tenen la capacitat de viure bé, tot i no ser les més
intel·ligents? Per què uns alumnes afronten millor els contratemps, superen els obstacles
i veuen les dificultats d’una manera senzilla? Per què els alumnes més intel·ligents no
sempre són els que tenen més èxit?
Hem de treballar les emocions perquè, en l’actualitat, podem considerar que moltes
persones són analfabetes emocionals i molts dels problemes que trobem a la societat
són de caire emocional. Podem observar que els analfabets emocionals, per exemple,
no poden prevenir la violència o no controlen la seva impulsivitat.
En aquest mòdul volem respondre a aquestes preguntes aclarint la diferència entre
intel·ligència emocional, competència emocional i educació emocional. També farem un
mica de repàs de la història de l’educació emocional i com podem treballar-la amb els
diferents agents que intervenen en el desenvolupament dels infants.
2. Una mica d’història
Al 1990, dos psicòlegs nord-americans, el Dr. Peter Salovey i el Dr. John Mayer1, van
donar nom al terme que, posteriorment, va tenir una fama que era difícil d’imaginar.
Aquest terme és la intel·ligència emocional.
La teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner2 (1993), popularitzada per Goleman3,
descriu, entre altres, la intel·ligència intrapersonal, que permet comprendre i treballar
a un mateix, i la intel·ligència interpersonal, que permet comprendre i treballar amb els
altres. Les dues intel·ligències configuren la intel·ligència emocional.
Majoritàriament, la gent pensa que l’educació emocional va ser descoberta per Goleman
fa poc temps i popularitzada a partir de l’última dècada del segle XX. Dient això no volem
menysprear la seva contribució ja que ha aconseguit que el gran públic s’interessi per la
intel·ligència emocional i es comenci a considerar que és important per a la vida de les
persones.
1 Psicòlegs socials i de la personalitat, autors de les proves d’intel·ligència emocional.

2 Psicòleg americà que va qüestionar la noció tradicional d’intel·ligència, afirmant que
l'ésser humà no té una sola capacitat que es pugui anomenar amb aquest terme, sinó que
conté intel·ligències múltiples.
3 Psicòleg nord-americà, nascut al 1947, que va adquirir fama mundial a partir de la
publicació del seu llibre Intel·ligència emocional, el 1995.
3. Aclarim conceptes
3.1. Emocions i sentiments
Per començar parlarem d’emocions i sentiments:

• Sentiment  És una emoció lligada a un pensament. Són les experiències
positives i negatives, que impliquen al subjecte per tal de donar-li un balanç de
la situació i predisposició per actuar. És el que penso de l’emoció, com sentim
nosaltres l’emoció després de passar pel filtre de la nostra consciència.
Els sentiments poden ser permanents i estables.
• Emocions  Són un sentiment breu, que apareix de sobte i es poden manifestar
amb alteracions físiques com palpitacions o pal·lidesa.
Algunes emocions, lligades als sentiments, són la tristesa o la ira. Aquestes poden
ser percebudes pels altres.
Totes les emocions que una persona pot sentir són lícites i, per aquest motiu, és necessari
que les acceptem. Això no vol dir que el comportament automàtic que deriva aquesta
emoció sigui l’adequat. Com hem dit abans, els analfabets emocionals són impulsius i
aquesta impulsivitat pot causar conflictes. Com a adults hem de fer entendre als infants
que no és el mateix estar enfadats que pegar a un amic.
També hem de tenir en compte que les emocions van lligades a la memòria, és a dir
que, quan recordem un fet o una situació també recordem l’emoció lligada a aquest fet
o situació.
Podem classificar les emocions segons siguin bàsiques o complexes i positives o negatives.
Les emocions bàsiques o primàries són aquelles que són fàcils de distingir. Les
expressions característiques d’aquestes emocions deixen clar si l’individu sent por, ira,
fàstic, sorpresa, tristesa o felicitat.
Les emocions complexes o de fons són aquelles que, encara sent molt importants,
no s’exterioritzen en el comportament. Només un bon observador/a pot detectar un
determinat grau d’energia, d’excitació, de tranquil·litat, de nerviosisme, de desànim o
d’entusiasme en el subjecte que està observant, parant atenció als seus moviments,
expressions facials, la veu; en definitiva, en tot el seu cos.
D’altra banda, les emocions positives són agradables i s’experimenten quan s’aconsegueix
una fita. Consisteix en el gaudiment i benestar que proporcionen emocions com l’alegria.
En canvi, les emocions negatives són desagradables i s’experimenten quan es bloqueja
la fita, sota qualsevol amenaça o una pèrdua. Requereixen energia i mobilització per
afrontar la situació.
Estem predisposats a sentir totes aquestes emocions, siguin del tipus que siguin, i cada
emoció té unes característiques determinades. Aquestes característiques i no unes
altres fan que l’emoció que sentim ens ajudi a afrontar la situació que estem passant.
Posem dos exemples:
• En el cas d’una pèrdua d’un ser estimat, la tristesa ens fa estar en un moment
d’aturada, les coses es fan més a poc a poc o no es fan. Aquest ralentiment del
nostre cos ens ajuda a acceptar el que ha passat.
• El fàstic fa que no ens posem malats per menjar algun aliment en mal estat. Si
veiem que el menjar que tenim està florit, ens farà fàstic i no ens els menjarem.
Aquesta emoció que és desagradable ens ha estalviat una mala estona.
També trobem emocions que estan lligades als altres, que podem anomenar emocions
socials, com per exemple, la simpatia, l’enveja o l’admiració. Una emoció social que hem
de tenir clara és l’empatia, que és una resposta emocional que apareix de la comprensió
de l’estat emocional de l’altra persona, és a dir, com ho percebem nosaltres.
Quan treballem amb infants o joves hem de tractar de comprendre’ls, posar-nos al seu
lloc per veure com se senten, però ens hem de mantenir en el nostre rol, que és el de
persona adulta, emocionalment madura i que sap comportar-se en diferents situacions.
Això no vol dir que pel fet de tenir el paper d’adults tinguem una actitud freda, ni que
no ens impliquem. L’empatia és una resposta emocional que brolla de la comprensió de
l’estat emocional de l’altra persona, de la nostra percepció. No és un sentiment idèntic
del que sent l’altra persona.
L’empatia és una de les competències socials que com a persones hauríem de
desenvolupar per tenir relacions amb els altres de manera positiva.
Un cop aclarits aquests conceptes i per tal de treballar les emocions, hi ha altres tres
que hem de tenir clars: intel·ligència emocional, competència emocional i educació
emocional. A continuació expliquem què implica cada concepte.
3.2. Intel·ligència emocional
La intel·ligència emocional és la capacitat que ens permet prendre consciència de les

nostres emocions, discriminar entre elles i utilitzar aquests coneixements per dirigir
els nostres pensaments i accions.
Aquesta capacitat també ens permet comprendre els sentiments dels altres, tolerar les
pressions i frustracions que suportem a la feina, accentuar la nostra capacitat de treball
en equip i adoptar una actitud empàtica i social, que ens donarà grans possibilitats de
desenvolupament personal.
La intel·ligència emocional es pot enfortir i desenvolupar en tots nosaltres, però la seva
falta pot influir en el intel·lecte o arruïnar una carrera.
Per Daniel Goleman la intel·ligència emocional és una manera d’interactuar amb el món
tenint en compte els sentiments i requereix habilitats com el control dels impulsos,
l’autoconsciència, la motivació, l’entusiasme, la perseverança, l’empatia o l’agilitat mental
per tal de configurar trets del caràcter com l’autodisciplina, la compassió o l’altruisme,
indispensables per una bona i creativa adaptació social.
Segons Goleman (1995) la intel·ligència emocional es pot dividir en 5 apartats:
1. El reconeixement de les pròpies emocions
És necessari estar atents als nostres estats d’ànims i a les nostres reaccions
(pensaments, respostes fisiològiques...) i relacionar-les amb els estímuls que les
provoquen.
La dramatització de les emocions és una de les formes d’aprendre a reconèixer-les.
2. La competència de manejar les pròpies emocions

Quan som conscients de les nostres emocions hem d’aprendre a controlar-les. Hem
de dominar-les i no reprimir-les.
La capacitat de tranquil·litzar-se un mateix és una habilitat social essencial per tal de
poder intervenir amb els altres.
3. La utilització del potencial existent per automotivar-se
Està lligat a la capacitat de resistència a la frustració o la gratificació, a la inhibició
dels pensaments negatius, a l’autoestima...
4. La capacitat de posar-se en el lloc dels altres
L’empatia és experimentar l’estat emocional de l’altra persona i reaccionar d’una
forma adequada.
5. La creació de les relacions socials
És l’habilitat de manejar les emocions dels altres. Són la base del lideratge, la
popularitat i l’eficiència. Qui domina aquestes habilitats socials interactua de forma
suau i efectiva amb els altres.
3.3. Competència emocional
La competència emocional és la capacitat per gestionar de manera adient un conjunt de

coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per prendre consciència,
comprendre, expressar i regular apropiadament els fenòmens emocionals i afectius.
Segons Rafael Bisquerra1 (2009), una anàlisi més detallada de les competències
emocionals permet identificar:
• La consciència emocional: com sóc i què sento.
• La regulació emocional: entrenar les emocions.
• L’autonomia emocional: m’estimo i em faig gran.
• La sociabilitat: un món per conviure.
• Les habilitats de vida per al benestar: eines per ser feliç.
1 Catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona.
Les competències emocionals ajuden a mantenir bones relacions amb els altres i amb
un mateix, ajuden a l’aprenentatge, fan que els conflictes es resolguin de la manera més
positiva possible, contribueixen a que la salut física i mental d’una persona sigui bona,
entre altres aspectes. Això vol dir que les persones competents emocionalment tenen
unes millors condicions per contribuir al benestar personal i social.
Les competències emocionals es deriven de la intel·ligència emocional amb la qual
identifiquem les emocions. Les persones competents emocionalment no només
identifiquen les emocions sinó que també les expressen amb total llibertat.
Aquestes competències s’aprenen, encara que és necessari un llarg camí i un entrenament
continu.
3.4. Educació emocional
L’informe Delors2 (UNESCO 1998) afirma que l’educació emocional és un complement

indispensable en el desenvolupament cognitiu i una eina fonamental de prevenció, ja
que molts problemes tenen el seu origen en l’àmbit emocional.
L’educació emocional és el procés educatiu que té com a objectiu el desenvolupament
de les competències emocionals. Aquest procés educatiu s’ha d’iniciar a la primera
infància i ha de treballar-se durant tota la vida.
El treball de l’educació emocional no és només la intel·ligència emocional, sinó que també
engloba, igual que les competències socials, l’autoestima, el benestar i la psicologia
positiva, entre altres. Es tracta d’un marc teòric ampli i integrador que fonamenta una
proposta d’innovació educativa.
Cal deixar clar que quan parlem d’educació no ens referim a l’escolarització dels infants,
sinó a l’educació a la família, a la societat, als mitjans de comunicació ...
2 Elaborat per la Comissió Internacional per a l’Educació a petició de la UNESCO.
Treballar l’educació emocional implica saber interactuar amb el món. Sempre tenir
en compte els sentiments i les habilitats com: el control dels impulsos, la motivació,
l’entusiasme o l’empatia; que són necessàries perquè la persona s’adapti a la societat
d’una manera positiva i creativa.
Com a individus, no podem ser competents si ens falten les habilitats socials per
comunicar-nos, escoltar amb eficàcia o expressar-nos amb el nostre interlocutor.
Des de l’escola hem de realitzar un treball de les emocions perquè els alumnes tinguin
competències emocionals o siguin competents emocionalment.
Educar les emocions proporciona als infants:
• Confiança en un/a mateix/a.
• Ser optimista davant la realitat.
• Control dels propis instints.
• Tolerar la frustració.
• Ser crítics amb un/a mateix/a.
• Automotivació.
• Aprendre dels propis errors i rectificar-
los.
• Establir objectius personals.
• Flexibilitat i ser pràctics a l’hora d’en-
frontar-se a dificultats.
Abans de començar a treballar l’educació

emocional, cal deixar clars que els principis
bàsics són que:
• Es desenvolupa al llarg de la vida.
• S’ha de desenvolupar a partir de proces-
sos viscuts.
• S’ha d’estructurar i integrar tot l’apre-
nentatge durant les pràctiques.
4. Treballem l’educació emocional
Fins fa pocs anys, l’educació no creia en la necessitat ni en la importància del món

emocional. Ara, comencem a tenir consciència i, cada cop més, es treballa la part més
emocional de nosaltres. Per aquest motiu, els aspectes emocionals estan poc o res
desenvolupats en el nostre sistema educatiu.
Per canviar-ho, és necessari una intervenció sistemàtica des de l’educació infantil, passant
per l’educació primària i secundària, per tal de prevenir conductes antisocials posteriors.
Sovint als docents ens falta informació i/o eines per fomentar l’educació emocional amb
garantia d’èxit i per treballar la millora de la convivència per tal de recolzar la resta dels
aprenentatges.
L’educació emocional posada en pràctica de manera efectiva ha de ser planificada,
intencional, sistemàtica i demana dedicació.
Per aconseguir l’objectiu de desenvolupar l’educació emocional entre els alumnes, hem
de treballar les activitats emocionals d’una manera sistemàtica, ja que ens ajudarà molt
més que fer alguna activitat de manera esporàdica. Això vol dir que l’educació emocional
ha d’estar present en totes les àrees i requereix un mínim de deu sessions d’una hora en
un mateix curs escolar. Podríem dir que l’educació emocional s’ha de tractar com un
tema transversal.
Els programes que apliquem per posar en pràctica l’educació emocional han d’incloure:
• Competències bàsiques
• Objectius
• Continguts
• Activitats
• Fase d’avaluació
La intervenció educativa que fem amb els infants ha de facilitar l’equilibri i l’estabilitat
emocional perquè sabem que les emocions i els sentiments guien bona part de la presa
de decisions i de moltes actuacions.
Encara que no en parlem de manera explícita de l’amor està present a la nostra educació,
tot i que, moltes vegades, el trobem ocult dins del currículum i és poc utilitzat. Però la
necessitat que tenim d’amor en l’educació és molt important. Per als alumnes és essencial
sentir-se estimats com a voluntat de contribuir al desenvolupament d’aquests, procurant
el bé dels nens i nenes, gratuïtament i generosament. L’amor que proporcionem als
infants els ajuda a tenir autoestima, a sentir-se part d’un grup i a autorealitzar-se.
Mostrar afecte als nostres alumnes forma part de les manifestacions emocionals íntimes.
Tots necessitem mostres d’afecte, sigui quina sigui la nostra edat i siguin quines siguin les
nostres relacions socials. Això ens ajuda a sentir-nos bé i a compartir emocions positives.
És imprescindible demostrar afecte a través del llenguatge corporal.
Educar és descobrir les aptituds i capacitats dels nens i joves i esforçar-se per fer-les
efectives, donant-li plenitud com a ésser humà, ajudant-li a formar la seva personalitat.
Com a educadors (ja siguem famílies o docents) convé fomentar espais on mantenir una
bona comunicació i és fonamental respectar els seus comentaris i les seves opinions i els
primers que hem de mostrar aquesta comunicació oberta hem de ser nosaltres.
4.1. A l’aula
Com ja hem dit, l’educació emocional ha de formar part del currículum. A més de la
sessió setmanal sistemàtica, ha d’integrar-se a la tasca diària del docent.
Com a educadors, ens hem d’acostumar a preguntar als alumnes:
• Com et sents?
• Per què creus que et sents d’aquesta
manera?
• Per quin motiu estàs trist, content...?
• Com creus que se sent l’altre?
• Com et sentiries tu en el seu lloc?
• Per què creus que has fet això?
• Què hauries pogut fer en comptes del
que has fet?
Amb aquestes preguntes, els alumnes senten
que són importants per l’adult i ajuden a entendre les motivacions de la creació dels
conflictes i poder resoldre’ls.
A l’aula treballem l’educació emocional per aconseguir que l’alumne pugui:
• Desenvolupar l’autoestima, l’automotivació i la presa de decisions, responsabilitzant-lo
del seu aprenentatge.
• Expressar-se, comprendre i regular les seves emocions d’una manera positiva,
utilitzant les dinàmiques dels programes de competència emocional.
• Millorar les seva comunicació, realitzant exposicions orals o debats, on l’alumne
ha de confiar en sí mateix.
• Afavorir el relaxament, la tranquil·litat i el silenci, potenciant un espai i un temps
a l’aula.
• Fomentar la interacció emocional positiva per augmentar el sentiment de
pertinença al grup, realitzant activitats cooperatives i entre iguals, a diferents
àrees.
• Establir relacions amb els adults i altres nens i nenes que es basin en l’afecte i la
cordialitat.
• Treballar per desenvolupar i aplicar els diferents tipus d’intel·ligències.
Per crear un bon clima a l’aula, el docent necessita, a més d’estimar, actuar sempre amb
un comportament empàtic.
Com ja hem dit, l’educació emocional s’ha de tractar com un tema transversal, per
exemple, podem ubicar alguna sessió dins de l’àrea de Llengua, ja que en definitiva es
tracta de parlar, escoltar, llegir i escriure. Els alumnes poden parlar de com es senten i,
d’aquesta manera, treballen l’expressió oral, o poden realitzar una activitat per escrit i
treballar qualsevol de les diferents tipologies textuals, com l’argumentació, l’exposició,
el resum o el diàleg.
Altres recursos que es poden treballar a diferents àrees del currículum són els següents:
la música, les titelles, els contes o el joc.
Amb la música despertem i deixem fluir les emocions. Aquest recurs és molt efectiu
per detectar si un infant està content, trist o estressat. Però és essencial saber amb
quin tipus de música es pot ajudar a canviar un estat d’ànim segons les preferències
personals. Cantar i ballar també ajuden a obtenir benestar.
Una activitat musical que podem realitzar és buscar un títol per a alguna de les peces
que estem escoltant, posar en comú els resultats-títols, observar les coincidències i les
motivacions personals que hagin pogut sorgir en aquesta elecció.
Les titelles faciliten una bona dinàmica i fan que es creïn vincles emocionals. Aquest
recurs s’acostuma a utilitzar a educació infantil, on podem explicar contes o podem
deixar-les en un dels racons de la classe perquè els alumnes puguin explicar-los ells
mateixos als seus companys i companyes.
Al bloc “El calaixet de recursos per a l’educació infantil” podeu trobar idees per treballar
les titelles amb els infants, com per exemple, les que apareixen a continuació.
http://blocs.xtec.cat/elcalaixet/?page_id=422
Podem treballar el conte de la Caputxeta amb els nens

i nenes, per després pintar-les i, finalment, que se les
emportin a casa perquè expliquin el conte a la família.
Els contes permeten als infants identificar-se amb els
personatges i, també, amb els sentiments que aquests
mostren.
Actualment, podem trobar molts contes amb un
substrat emocional que podem treballar. Per exemple,
a partir d’un conte podem treballar la por i saber com
aquesta afecta a cada alumne.
Un conte que podem utilitzar per treballar la por, amb
els més petits, és “La Margarida té por”.
Podeu trobar el conte, i molts més, en aquest enllaç:
https://picasaweb.google.com/110706086449169926658
Un altre conte que es pot treballar, en aquest cas, a secundària és La Cenicienta que no
quería comer perdices. És una versió diferent del conte de la Ventafocs que serveix per
tractar els estereotips en les relacions de parella i l’autoestima.
Aquest conte el podeu trobar al següent enllaç:
http://www.mujeresenred.net/IMG/pdf/lacenicientaquenoqueriacomerperdices.pdf
Per facilitar la interacció i l’expressió lliure dels sentiments i les emocions dels alumnes,
per tal de que es desenvolupin emocionalment, podem realitzar diferents jocs. El fet
de jugar junts fomenta que els infants visquin experiències emocionals positives i,
així, estableixin una bona relació. Algunes dels avantatges del joc són: augmentar la
tolerància davant la frustració, controlar la impulsivitat, respectar els torns i escoltar
amb atenció. També és una bona ocasió per riure.
Trobem un joc per conèixer i identificar les emocions al blog “Psicologia i educació”, on
els alumnes han de trobar l’expressió facial que ens demanen. Podeu veure un exemple
en les següents imatges:
Si cliqueu a l’enllaç, podreu accedir al joc:
http://odas.educarchile.cl/objetos_digitales/odas_lenguaje/basica/5to_gestos/index.html
Totes les experiències que els nens i nenes puguin compartir en els espais de treball
individual o en grup són una bona oportunitat per afavorir l’educació emocional.
4.2. Amb els docents i el centre educatiu
Abans de començar a treballar l’educació

emocional amb els alumnes és molt
important realitzar una intervenció
amb els mestres i professors ja que, en
definitiva, són els que han posar-la en
pràctica.
Ferran Salmurri3 (2002) ha creat un
programa d’intervenció per a les escoles
de primària, on primer només treballa
amb els mestres, a partir de la hipòtesi
que l’estat d’ànim dels adults influeix en
els alumnes i, també, que el nostre estat
d’ànim depèn de nosaltres i que podem
aprendre. Després, els mestres treballen
amb els alumnes.
Amb aquest programa podem aconseguir un doble benefici: per als mestres i, sobretot,
per als alumnes. Per aquest motiu, el primer pas de l’educació emocional és la
sensibilització i la formació del professorat.
Per saber més d’aquest programa i del seu autor, mireu aquesta entrevista realitzada
per “La Granja”, al següent enllaç:
http://ampaipse.wordpress.com/2012/02/21/entrevista-a-ferran-salmurri-som-el-que-practiquem/
En aquesta entrevista, Salmurri ens explica què és el programa del qual hem parlat
anteriorment i com el va aplicar a una escola; què és educació emocional i com ens fa
sentir; ens dóna petites estratègies per al nostre dia a dia. També podem veure un vídeo
que parla sobre la felicitat.
En el cas de no poder aplicar aquest programa, els docents amb una mínima formació
poden posar-la en pràctica, per començar, a les hores destinades a la tutoria. Tenint en
compte que la persona que educa ha de:
• Deixar que els nens i nenes expressin els seus sentiments, sense prohibicions.
• Familiaritzar als infants amb estratègies per fomentar el benestar personal i
social.
• Animar-los a expressar les seves emocions i a legitimar-les.
3 Psicòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona i autor del llibre “Llibertat emocional”.
• Preparar espais perquè els infants estableixin relacions sanes.

• Facilitar la participació i la col·laboració de les famílies a l’escola.
• Fer comprendre que l’acció que es deriva de l’emoció es pot regular i que una
emoció no necessàriament té un comportament concret (la ira no sempre ha de
portar a la violència).
L’educació emocional s’ha de practicar a partir
de metodologies vivencials i participatives
que complementin l’experiència personal de
l’infant, el seu entorn i les seves necessitats. Per
exemple, no s’ha de prohibir plorar al nen quan
en té ganes; en canvi se li pot dir “Si vols plorar,
pots fer-ho. Comprenc que et sentis trist perquè
se t’ha caigut l’esmorzar”. El fet de conviure
amb els nens i nenes ens ajuda a ensenyar-los a
posar nom als seus sentiments i emocions i fer-
los reconèixer les emocions ja siguin les seves o
les dels altres. Hem d’entendre que l’infant té
dret a expressar el que sent i ser respectat per
fer-ho, de la mateixa manera que es respecta a
les altres persones. En aquests casos, l’adult a
d’ajudar a canalitzar les emocions que puguin
generar malestar en l’infant i potenciar les
emocions positives d’aquest.
Si l’escola proporciona més recursos emocionals, aconseguirem que els alumnes siguin
més tolerants davant la frustració i, com a conseqüència, que millorin la salut mental i
tinguin un major rendiment escolar.
Tant els mestres i l’escola com els professors i l’institut han de treballar com un
grup cohesionat davant l’educació emocional perquè els alumnes aconsegueixin ser
competents emocionalment parlant, per això han de:
• Fomentar un clima de confiança i suport.
• Programar i seqüenciar accions específiques que potenciïn l’educació emocional
en el currículum.
• Ser conscients que l’atenció individualitzada de l’alumnat també inclou aspectes
emocionals i afectius.
• Recollir els aspectes emocionals de l’alumnat, també en el pla d’acollida.
• Disposar de recursos i materials que ajudin a aquest desenvolupament emocional
i afectiu.
• Adequar estratègies per recollir, canalitzar i tractar situacions de tensió emocional

de l’alumnat (pors, pèrdua, dol...).
• Tenir present l’educació emocional a l’hora d’elaborar mesures de promoció de
la convivència de les NOFC (Normes d’Organització i Funcionament del Centre).
• Formar a la comunitat educativa en educació emocional.
• Recollir i divulgar les pràctiques i els recursos treballats en l’àmbit de l’educació
emocional.
4.3. Amb les famílies
Les relacions familiars són un dels factors més importants del benestar emocional
o la felicitat. Però també, són les principals causes de conflicte i malestar perquè
provoquen emocions negatives com ara tristesa, ressentiment i, fins i tot, odi.
Els pares i mares són un referent (positiu o menys positiu) per als seus fills i filles per
a desenvolupar les competències emocionals. És així perquè la família és la que ha de
desenvolupar aquestes competències i també la intel·ligència.
És necessari que el treball que fa l’escola en educació emocional es complementi amb
la tasca que s’hauria de realitzar des de casa, és a dir, a l’entorn familiar. L’escola ha
de facilitar a les famílies el coneixement de l’educació emocional perquè la treballin
i la integrin en la seva vida quotidiana.
Els llaços emocionals que existeixen entre pares/mares i fills/es fa essencial que
tots ells aprenguin a ser competents emocionalment per tal d’aconseguir viure
conjuntament en harmonia.
És molt important que els pares i mares ensenyin als seus fills/es a connectar amb
ells mateixos/es per identificar com es senten i comprendre que aquests sentiments
i emocions, ja siguin positius o negatius, afecten al seu comportament. Això es pot
practicar tenint clars aquests cinc punts:
1. Incloure els sentiments i les emocions en la seva educació de manera natural

Hem de parlar amb ells de sentiments de la mateixa manera que els ensenyem a
seure a la taula. Que poden sentir coses que no es poden tocar però que les han de
conèixer per poder controlar-les.
Podem fer un diari de les emocions, amb l’emoció i la seva representació en fotografies
o podem jugar a fer mímica o a expressar com ens sentiríem en diferents situacions.
2. Actuar quan es detectin signes d’immaduresa emocional
Hem de fer que el nen/a pensi sobre el què ha passat i el perquè ha passat i ensenyar-
li com ho gestionaríem nosaltres, encara que els hem d’explicar que la manera
d’actuar que hem escollit nosaltres no és l’única que hi ha i que no sempre és vàlida
per a tothom, que, a poc a poc, ha de buscar la manera que més s’escaigui amb ell/a.
3. Recórrer a l’empatia
El nen/a també ha de reconèixer els sentiments dels altres, per això, podem fer-li
preguntes com es sentiria si li passés certa situació.
4. Ser un bon exemple per ajudar a què s’expressi
Ensenyar-li com nosaltres expressem els sentiments, resolem els conflictes perquè
siguin productius i perquè serveixin per fer unes relacions més estables.
5. Ensenyar-li a prendre decisions i reconèixer els seus assoliments
Ha de valdre’s per sí mateix i l’hem d’ensenyar a que ho faci. Hem de valorar allò que
faci bé perquè entengui el camí que ha de seguir i ajudar-lo a arreglar les coses quan
s’equivoqui.
Per aquest motiu, els adults han de verbalitzar els seus estats d’ànim ja que contribueix
a ampliar el vocabulari emocional i a conèixer-se un/a mateix/a.
Aquesta és una altra activitat que els pares i mares poden realitzar amb els seus fills
i les seves filles, per començar el camí de desenvolupament emocional, que separem
en dues part. Primer és l’adult el que ha de connectar, diverses vegades al dia, amb el
seu costat emocional. Cal que identifiqui què està sentint en aquell moment i treballar
la seva consciència emocional és respondre qüestions com: “Com em sento?”, “Per

quin motiu em sento així?”, “Com expresso el que estic sentint?”, “Aquesta emoció,
m’ajuda?”, “Què puc fer per canviar aquesta emoció i sentir-me millor?”. El segon pas és
ajudar als nostres fills a detectar com es senten. S’ha demostrat que els infants que han
començat a desenvolupar la seva intel·ligència emocional a l’edat de 2 o 3 anys, quan en
tenen 6 es mostren més cooperatius, amables i més competents socialment respecte
a la resta, per aquest motiu, com més aviat comencen a treballar-hi, millor per al seu
desenvolupament.
Igual que passa amb els docents, són les famílies les que han de treballar, en un primer
moment, en la seva formació i desenvolupament de la seva intel·ligència emocional per
tal d’ensenyar i ser un model per als seus fills/es.
Un altre aspecte important per treballar amb els fills és treballar la causa que els ha
originat una determinada emoció, trobar la millor manera d’expressar-la i identificar els
gestos relacionats amb cadascuna de les emocions.
Una manera de fer que la família s’impliqui en l’educació emocional que es treballa a
l’escola és demanar-los que proporcionin als seus fills/es, materials que formin part de
les experiències del nen/a, com per exemple, joguines, fotografies o algun objecte que
ocupi un lloc significatiu per a l’infant.
5. Conclusions
Després d’identificar els diferents conceptes i treballar l’educació emocional des de

diferents àmbits, podem respondre a les preguntes que ens vam fer a l’inici del mòdul.
Fem memòria:
• Per què algunes persones sembla que tenen la capacitat de viure bé, tot i no sent
les més intel·ligents?
• Per què uns alumnes afronten millor els contratemps, superen els obstacles i
viuen les dificultats d’una manera senzilla?
• Per què els alumnes més intel·ligents no sempre són els que tenen més èxit?
Totes aquestes qüestions les podem contestar dient que ser intel·ligent no és tenir un
excel·lent a matemàtiques. Un nen o una nena intel·ligent és aquell que escull la millor
alternativa per resoldre un problema, el que és capaç de posar-se en la pell dels altres o
el que és flexible per adaptar-se als canvis. Si a un infant li ensenyem empatia, assertivitat
o generositat serà capaç d’aconseguir l’impossible.

Educació Emocional - Modul1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Educació Emocional - Modul1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Mòdul 1.

Presentem el treball de les emocions

TREBALLEM L’EDUCACIÓ EMOCIONAL

2. Una mica d’història

4. Treballem l’educació emocional...

2. Una mica d’història

1 Psicòlegs socials i de la personalitat, autors de les proves d’intel·ligència emocional.

3.1. Emocions i sentiments

Per començar parlarem d’emocions i sentiments:

3.2. Intel·ligència emocional

La intel·ligència emocional és la capacitat que ens permet prendre consciència de les

2. La competència de manejar les pròpies emocions

3.3. Competència emocional

La competència emocional és la capacitat per gestionar de manera adient un conjunt de

1 Catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona.

3.4. Educació emocional

L’informe Delors2 (UNESCO 1998) afirma que l’educació emocional és un complement

2 Elaborat per la Comissió Internacional per a l’Educació a petició de la UNESCO.

Abans de començar a treballar l’educació

4. Treballem l’educació emocional

Fins fa pocs anys, l’educació no creia en la necessitat ni en la importància del món

Podem treballar el conte de la Caputxeta amb els nens

Si cliqueu a l’enllaç, podreu accedir al joc:

4.2. Amb els docents i el centre educatiu

Abans de començar a treballar l’educació

3 Psicòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona i autor del llibre “Llibertat emocional”.

• Preparar espais perquè els infants estableixin relacions sanes.

• Adequar estratègies per recollir, canalitzar i tractar situacions de tensió emocional

4.3. Amb les famílies

1. Incloure els sentiments i les emocions en la seva educació de manera natural

la seva consciència emocional és respondre qüestions com: “Com em sento?”, “Per

Després d’identificar els diferents conceptes i treballar l’educació emocional des de

You might also like