e:

~
Q)
'"O
o
e
..µ
e:
Q)
e
rlS
(/)
e: m
Q) .,..-4
o..
-Q)
'"O
-u·-
(/)
u
u;
(/)
~!:IS
CoHecci6 dirigida per:
J. M. Castellet
DAVID RICARDO
Salvador Giner
J. F. Yvars
ELS PRIN CIPIS
D'ECONOMIA POLÍTICA
1 TRIBUTACIÓ
·c¡;:j

Traducció de E x l f F, N
Josep M. Masferrer
,..-'

Edició a cura ,.

"\'. , v·
;; ~.
~.i
U,
~
d'Ezequiel Baró i Tornas
Angels Martínez i Castells . i. 1; ~. ¡) - ,;,
~,

?~ Ód ~
J '

Proleg de ~
Fabfa Estapé

--....,,_

\
~ - ,...-
\ .
\
'~ ~, ,

Edicions 62, Barcelona

R-9~sro

Aquesta coHecció és una iniciativa conjunta d'EDICIONS 62, sja.,

i de la DIPUTACIÓ DE BARCELONA.

,,
'H%
\
'~~'l\G\
\~Ci4
~r\8fl-~

Disseny de la coberta: Loni Geest i Tone Hoverstad.

Primera edició dins CPM: mar<; de 1984.
© Edicions 62, sla., 1984.
Drets exclusius d'aquesta edició: Edicions 62, sla., Proven<;a 278,
Barcelona-8.

Impres a Nova-Grafik, Recared 4, Barcelona-5.

Diposit legal: B. 9.655 -1984.
ISBN: 84-297-2105-3.
 PREFACI GENERAL

El producte de la terra -tot allo que es deriva de la seva

superfície mitjarn;ant l'aplicació conjunta de treball, maqui-
naria i capital- es divideix entre tres classes de la comuni-
tat, que són: el propietari de la terra, el que posseeix els
béns o capital necessari per al seu conreu, i els treballadors
per l'activitat deis quals és cultivada.
Pero en diferents epoques de la societat les proporcions de
la totalitat deis productes de la terra -que seran repartits
a cadascuna d'aquestes classes sota els noms de renda, be-
nefici i salaris- seran essencialment diferents i dependran
sobretot de la fertilitat real del sol, de l'acumulació de capi-
tal i de població, i de l'habilitat, enginy i instruments em-
prats en !'agricultura.
El principal problema en economía política és determi-
nar les lleis que regulen aquesta distribució. Per més que la
ciencia hagi estat millorada pels escrits de Turgot, Stuart,
Smith, Say, Sismondi i d'altres, aquests aporten molt poca
informació satisfactoria en relació al curs natural de la ren-
da, el benefici i els salaris.
L'any 1815, Malthus, en la seva Inquiry into the nature and
Progress of Rent, i un membre de l'University College d'Ox-
ford, en el seu Essay on the Application of Capital to Land,
presentaren al món, quasi al mateix moment, la veritable
doctrina de la renda, sense el coneixement de la qual és im-
possible de comprendre l'efecte del progrés de la riquesa so-
bre els beneficis i els salaris, o bé d'assenyalar satisfactoria-
ment la influencia de la tributació sobre les diferents classes
de la comunitat, particularment quan els articles gravats són
les produccions immediatament derivades de la superficie de

29
'I'
'i la terra. Adam Smith i els altres competents escriptors que
he citat, en no haver considerat correctament els principis
de la renda, em fa l'efecte que han passat per alt moltes veri-
tats importants, que només poden ésser descobertes un cop
s'ha entes del tot la qüestió de la renda.
Per a suplir aquesta manca calen facultats d'un tipus molt
superior a les que posseeix l'escriptor de les següents pagi-
nes; tot i així, després d'haver donat a aquest tema la seva
millor consideració, després de l'ajut que s'ha derivat deis
treballs dels ja esmentats eminents escriptors, i després de
la valuosa experiencia que aquests darrers anys, abundants
en fets, han portat a aquesta generació, confia que no es jut-
jara com una presumpció per part d'ell que manifesti les se-
ves opinions sobre les Ileis de beneficis i salaris, i sobre el
funcionament deis impostos. Si els principis que ell conside-
ra correctes es jutjaven com a tals, hauran d'ésser d'altres
-més capacitats que ell- qui en treguin totes Ilurs ímpor-
tants conseqüencies.
L'escriptor, en contra d'opinions rebudes, ha trobat neces-
sari de referir-se més particularment a aquells passatges deis
escrits d'Adam Smith on veu raons per a discrepar; pero
espera que, per aquest motiu, no es sospiti que ell no parti-
cipa -junt amb tots aquells que coneixen la importancia de
la ciencia de l'Economia Política- en l'admiració que tan
justament desperta el profund treball d'aquest celebrat autor.
La mateixa observació pot ésser aplicada als exceHents
treballs de Say, que no solament fou el primer -o deis pri-
mers- escriptor continental que aprecia i aplica correcta-
ment els principis de Smith, i que ha fet més que tots els
altres escriptors continentals junts per recomanar els prin-
cipis d'aquest brillant i beneficiós sistema a les nacions d'Eu-
ropa, sinó que ha tingut exit a situar la ciencia en un ordre
més IOgic i instructiu, i l'ha enriquida amb diverses discus-
sions originals, acurades i profundes.1 Malgrat tot, el respecte
que !'autor professa pels escrits d'aquest cavaller no li han
impedit de comentar -amb aquella llibertat que creu que els
interessos de la ciencia requereixen- els passatges de l'Eco-
nomie Politique que li han semblat en desacord amb les se-
ves propies idees.
1. El capítol XV, part 1, de Des Débouchés, conté, en particular,
alguns principis molt importants, que penso que foren explicats per
primera vegada per aquest distingit autor.
30
NOTA A LA TERCERA EDICió
En aquesta edició he mirat d'explicar d'una manera més
completa que en !'anterior la meva opinió sobre el difícil
tema del Valor, i amb aquest proposit he fet alguns afegits al
primer capítol. També hi he inserit un nou capítol que trac-
ta de la Maquinaria i deis seus efectes de millora sobre els
interessos de les diferents classes de la societat. En el ca-
pítol que tracta de les Propietats Distintives del Valor i de la
Riquesa, he examinat les doctrines de Say sobre aquesta im-
portant qüestió, tal com estan esmenades a la quarta i dar-
rera edició del seu treball. En el darrer capítol, he mirat de
situar en un punt de vista més fort que abans la doctrina de
la capacitat d'un país per pagar impostos monetaris addicio-
nals, tot i que el valor monetari conjunt de la massa de mer-
caderies hauria de baixar, com a conseqüencia, o bé de la
menor quantitat de treball que li cal al país per a produir el
seu blat a causa de les millores a !'agricultura, o bé de l'obten-
ció d'una part del seu blat a un preu més baix a l'estranger,
mitjan~ant l'exportació dels seus productes manufacturats.
Aquesta consideració és de gran importancia, ja que toca el
tema de la política de no restringir la importació del blat
estranger, particularment en un país carregat amb una tribu-
tació fixa i molt forta, conseqüencia d'un immens Dente Na-
cional. He tractat de mostrar que la capacitat de pagar im-
postos no depen del valor monetari brut de la massa de
mercaderies, ni del valor monetari net de les rendes de capi-
talistes i terratínents, sinó del valor monetari de la renda de
cada home comparada amb el valor monetari dels articles que
consumeix habitualment.
26 de mar9 de 1821
31

VII. DEL COMERC EXTERIOR
Un desenvolupament del comer~ exterior no augmentara
immediatament el valor existent en un país, tot i que con-
tribuirá poderosament a augmentar la massa de mercaderies
disponibles, i en conseqüencia les satisfaccions. Com que hom
mesura el valor de totes les mercaderies estrangeres per la
quantitat de producte de la nostra terra i pel treball que
hom en dóna a canvi, no disposaríem de més valor si, gra-
des al descobriment de nous mercats, obteníem el doble de
mercaderies estrangeres a canvi d'una quantitat determinada
de les nostres. Si amb la compra de mercaderies angleses
per un valor de 1.000 lliures un comerciant pot obtenir una
quantitat de mercaderies estrangeres que pot vendre al mer-
cat angles per 1.200 lliures, obtindra un 20 per cent de bene-
fici en esmer~ar així el seu capital; pero ni els seus guanys
ni el valor deis articles importats augmentaran ni disminui-
ran a causa de la major o menor quantitat de mercaderies
estrangeres obtingudes. Si importa, per exemple, vint-i-cinc .
o cinquanta bótes de vi, el seu interes no es veura afectat en
absolut si en una ocasió ven les vint-i-cinc bótes i en una
altra les cinquanta, per les mateixes 1.200 lliures. En ambdós
casos el seu benefici es limitara a 200 lliures, és a dir el 20
per cent sobre el seu capital; i en ambdós casos hom impor-
tara a Anglaterra el mateix valor. Si les cinquanta bótes es
venien per més de 1.200 lliures, els beneficis d'aquest comer-
ciant en concret superarien la taxa general de beneficis, i el
capital afluiría naturalment cap a aquest avantatjós comer~,
fins que la baixa del preu del vi fes tornar les coses al nivel!
anterior.
S'ha afirmat certament que els grans beneficis que obte-
112
nen de vegades alguns deis que es dediquen al comer~ ex-
terior elevaran la taxa general de bene:ficis del país, i que la
retirada de capital d'altres esmer~os per a participar en el
nou i beneficiós comer~ exterior fara pujar els preus d'una
manera general, i per tant els beneficis. Ha estat dit peraltes
autoritats, que en dedicar-se necessariament menys capital
al conreu del gra, a la fabricació de teixits, barrets, sabates,
etcetera, mentre la demanda continua essent la mateixa, el
preu d'aquests articles s'apujara tant, que el pages, el barre-
taire, el teixidor i el sabater tindran un augment de beneficis
coro el deis que es dediquen al comer~ exterior. 1
Els que sostenen aquest argument estan d'acord amb mi
que els beneficis dels diferents esmer~os tenen tendencia a
ajustar-se l'un a l'altre, a avan~ar i recular plegats. La nostra
discrepancia consisteix en aixo: ells afirmen que la igualtat.
de beneficis la portara llur augment general, i jo sóc del pa-
rer que els beneficis del ram afavorit baixaran rapidament al
nivell general.
Ja que, per comen~ar, nego que hom hagi de destinar ne-
cessariament menys capital al conreu del gra, a la fabricació
de teixits, barrets, sabates, etc., fora que disminueixi la de-
manda d'aquestes mercaderies, i si així fos, no se n'apujaria
el preu. En la compra de mercaderies estrangeres hom es-
mer~ara la mateixa part del producte de la terra i del treball
d'Anglaterra, o bé una part més gran o més petita. Si hom hi
esmer~a la mateixa part, aleshores hi haura la mateixa deman-
da que abans de teixits, sabates, gra i barrets, i hom desti-
nara la mateixa part de capital a llur producció. Si, com a
conseqüencia del preu més baix dels productes estrangers,
hom esmer~ una part menor del producte anual de la terra
i del treball d'Anglaterra,· en quedara més per a la compra
d'altres coses. Si hi ha una majar demanda de barrets, sa-
bates, gra, etc., que abans, cosa que pot passar, tenint els
consumidors de productes estrangers una part addicional de
llur renda disponible, també ho estara el capital amb que
hom pagava abans la diferencia de valor de les mercaderies
estrangeres; de manera que amb l'augment de la demanda
de gra, sabates, etc., existeixen també els mitjans per a obte-
nir un augment d'oferta, i per tant ni els preus ni els bene-
ficis poden pujar d'una forma permanent. Si hom esmer~a
una majar quantitat del producte de la terra i del treball
d'Anglaterra en la compra de mercaderies estrangeres, se'n
l. Vegeu Adam Smith, llibre 1, cap. 9.
113
a
 pot ,utilitzar menys per a comprar altres coses, i en conse-
qüencia hi haura menys demanda de barrets, sabates, etc.
Al mateix temps .que hom allibera el capital de la producció
de sabates, barrets, etc., n'ha d'utilitzar més a fabricar les
mercaderies amb que hom compra les estrangeres; i, en conse-
qüencia, la demanda conjunta de mercaderies estrangeres
i nacionals, en el que fa referencia al valor, esta limitada per
la riquesa i el capital del país. Si l'una augmenta l'altra ha
de disminuir. Si es dobla la quantitat de vi importat a canvi
de la mateixa quantitat de mercaderies angleses, els angle-
sos poden o bé consumir una quantitat de vi doble de la
d'abans, o bé la mateixa quantitat de vi i una quantitat més
gran de mercaderies angleses. Si la meva renda hagués estat
de 1.000 lliures i hi hagués comprat anualment una bóta de
vi de 100 lliures, i una quantitat determinada de mercaderies
angleses amb 900; quan el vi s'abaixés a 50 lliures la bóta
podria destinar les 50 estalviades o bé a la compra d'una
altra bóta de vi, o bé a la compra de més mercaderies angle-
ses. Si comprava més vi, i tots els bevedors de vi feien el
mateix, el comer9 exterior no en sortiria gens perjudicat;
hom exportaría la mateixa quantitat de mercaderies angleses
a canvi del vi, del qual rebríem una quantitat doble, tot i que
no un valor doble. Pero si jo i d'altres ens acontentavem amb
la mateixa quantitat de vi que abans, hom exportarla menys
mercaderies angleses, i els bevedors de vi podrien consumir
les mercaderies que abans eren exportades, o bé d'altres per
les quals tinguessin inclinació. El capital necessari per a pro-
duir-les fóra aportat pel que quedés alliberat del comer9
exterior.
Hi ha dues maneres d'acumular capital: pot ésser estal-
viat coma conseqüencia d'un augment deis ingressos, o d'una
disminució del consum. Si els meus beneficis pugen de 1.000
lliures a 1.200, mentre les meves despeses continuen essent
les mateixes, cada any acumulo 200 lliures més que abans. Si
estalvio 200 lliures de les meves despeses, mentre els meus
beneficis continuen essent els mateixos, s'afegiran 200 lliures
anuals al meu capital. El comerciant que importés vi un cop
els beneficis s'haguessin apujat del 20 al 40 per cent, en
comptes de comprar les seves mercaderies angleses per 1.000
lliures, les hauria de comprar per 857. lliures, 2 xílings i 10
penics i seguir venent el vi que n'importa a canvi per 1.200
lliures; o bé, si continuava comprant les seves mercaderies
angleses per 1.000 lliures, hauria d'apujar el preu del seu vi
a 1.400; així, obtindria el 40 en lloc del 20 per cent de bene-
114
fici sobre el seu capital. Pero si com a conseqüencia de l'a-
baratiment de tates les mercaderies en que gastava les seus
ingressos, ell i tots els altres consumidors poguessin estal-
viar el valor de 200 lliures de cada 1.000 que en gastaven
abans, contribuirien més efectivament a la riquesa real del
país; en un cas, els estalvis es farien coma conseqüencia d'un
augment d'ingressos, en l'altre, com a conseqüencia d'una
disminució de les despeses.
Si, per causa de la introducció de la maquinaria, la major
.part deis articles en que es gastaven els ingressos s'abaixes-
sin un 20 per cent, jo podria estalviar d'una manera tan efec-
tiva com si els meus ingressos haguessin augmentat en un
20 per cent; pero en un cas la taxa de benefici és estaciona-
ria, en l'altre puja un 20 per cent. Si, a causa de la intro-
ducció de mercaderies estrangeres barates, puc , estalviar el
20 per cent de les meves despeses, l'efecte sera exactament el
mateix que si la maquinaria hagués abaixat els costos de
producció, pero els beneficis no s'haguessin apujat.
Per tant, la taxa de beneficis no s'apuja com a conseqüen-
cia de l'eixamplament del mercat, tot i que aquest eixampla-
ment pot ésser igual d'efica9 per a augmentar la massa de
mercaderies disponibles i pot, així, permetre'ns d'augmentar
els fons destinats al manteniment del treball i deis materials
en que hom l'esmerga. :És tan important per al benestar de
la humanitat que les nostres satisfaccions s'incrementin mit-
jangant la millar distribució del treball, i que cada país
produeixi els articles que li són adients per la seva situació,
el seu clima i d'altres avantatges naturals o artificials, i els
bescanvii per articles d'altres pa1sos; com que ,s'incrementin
a causa d'un augment de la taxa de beneficis.
Ha estat la meva intenció al llarg d'aquesta obra demos-
trar que la taxa de beneficis mai no pot augmentar si no és
a causa d'una baixa deis salaris, i que aquesta només pot
produir-se de forma permanent com a conseqüencia de l'aba-
ratiment deis productes de primera necessitat en que hom
gasta els salaris. Per tant, si per l'eixamplament del comer9
exterior o bé per les millares en la maquinaria hom pot
portar al mercat, a preu reduit, els aliments i producte de
primera necessitat del treballador, augmentaran els beneficis.
Si, en comptes de conrear el nostre propi gra o de fabricar
els vestits i d'altres productes de primera necessitat del tre-
ballador, descobrim un nou mercat que pugui subministrar-
nos aquestes mercaderies a preus més baixos, els salaris bai-
xaran i els beneficis augmentaran; pero si les mercaderies
115
obtingudes a preus lnés economics pel desenvolupament del
comer~ exterior o per la millora de la maquinaria són només
les que consumeixen els rics, no es produira cap canvi en la
taxa de bene.ficis. La taxa de salaris no es veuria afectada
encara que el vi, els velluts, les sedes i altres articles cars
s'abaratissin un SO per cent, i en conseqüencia els bene.ficis
seguirien inalterats.
El comer~ exterior, aleshores, tot i que és molt beneficiós
per a un país perque augmenta la quantitat i varietat d'ob-
jectes en que hom pot gastar-hi les rendes, i proporciona in-
centius a l'estalvi grades a !'abundancia i a l'abaratiment de
les mercaderies, no té tendencia a fer pujar els bene.ficis del
capital tret que les mercaderies importades siguin de la mena
que el treballador hi gasta el seu salari.
Les observacions que s'han fet respecte del comer~ exte-
rior són igualment aplicables a !'interior. La taxa de benefi-
cis mai no augmenta per una millar distribució del treball,
perla invenció de maquinaria, per l'establiment de carreteres
i canals ni per altres mitjans d'economitzar treball tant en
la fabricació com en el transport de mercaderies. Aquestes
són causes que actuen sobre el preu, i mai no deixen d'ésser
altament beneficiases per als consumidors; ja que els perme-
ten, amb el mateix treball, o amb el valor del producte del
mateix treball, d'obtenir-ne a canvi una major quantitat del
producte al qual hom ha aplicat la millora; pero no tenen
cap mena d'efecte sobre els bene.ficis. Pel contrari, tota dis-
mínució de salaris fa pujar els beneficis, pero no produeix
cap efecte sobre el preu de les mercaderies. Una cosa és be-
neficiosa per a totes les classes, perque totes les classes són
consumidores; l'altra només es beneficiosa per als produc-
tors; guanyen més, pero tot segueix al mateix preu. En el
primer cas obtenen el mateix d'abans, pero tot allo en que
gasten llurs guanys disminueix de valor de canvi.
La mateixa regla que regula el valor relatiu de les merca-
deries d'un país no regula el valor relatiu de les bescanvia-
des entre dos o més pa'isos.
En un ·sistema de comer~ perfectament lliure, cada país
dedica de forma natural el seu capital i treball a aquells es-
mer<;os que li són més beneficiosos. Aquesta tendencia a l'a-
vantatge individual esta admirablement connectada amb el bé
universal de tot el conjunt. Estimulant la indústria, recom-
pensant l'enginy i utilitzant més efica<;ment les peculiars for-
ces conferides per la natura, distribueix el treball de forma
més efica<; i economica; mentre que, augmentant la massa
116
general de produccions, difon el benefi.éi general i uneix, amb
els lligams comuns de l'interes i l'intercanvi, la societat uni-
versal de les nacions del món civilitzat. l!s aquest principi el
que determina que el vi es produeixi a Fran<;a i a Portugal,
que el gra es conrei a America i Polbnia, i que les mercade-
ries de ferretería i d'altres es fabriquin a Anglaterra.
En un mateix país els beneficis, en termes generals, són
sempre del mateix nivell; o bé només difereixen que l'es-
mer<; del capital pugui ésser més o menys segur i agradable.
No passa el mateix entre diferents paisos. Si els benefi.cis del
capital invertit a Yorkshire fossin superiors als del capital
invertit a Londres, els diners es bellugarien rapidament de
Londres cap a Yorkshire i tindria lloc una igualació de be-
neficis; pero si com a conseqüencia de la disminució de la
taxa de producció de les terres d'Anglaterra a causa de l'aug-
ment de capital i de població pugessin els salaris i baixessin
els beneficis, la conseqüencia no seria necessariament que el
capital i la població s'haurien de despla<;ar d'Anglaterra cap
a Holanda, Espanya, o Rússia, on els beneficis podrien ésser
més elevats.
Si Portugal no tingués relacions comercials amb altres
paisos, en lloc de dedicar una gran part del seu capital i de
la seva indústria a l'elaboració de vins, amb els quals compra
per al seu propi ús teixits i maquinaria d'altres paisos, es
veuria obligat a invertir part d'aquest capital en la fabricació
de les esmentades mercaderies, que probablement obtindria
d'inferior qualitat i també en menys quantitat.
La quantitat de vi que haura de donar a canvi deis teixits
anglesos no és determinada per les respectives quantitats de
treball esmer<;ades en la producció de cadascuna d'aquestes
mercaderies, com seria el cas si ambdós fossin produits a An-
glaterra, o bé a Portugal.
Les circumstancies a Anglaterra poden concórrer de tal
manera que, per a produir el teixit, calgui el treball de 100
homes durant un any; i si hom provés d'elaborar vi, podría
necessitar el treball de 120 homes durant el mateix període
de temps. Per tant, Anglaterra trabaría interes a importar vi,
i adquirir-lo mitjanc;ant l'exportació de teixit. .11
Per a produir el vi a Portugal podría caldre només el
treball de 80 homes durant un any, i produir-hi el teixit po-
dría necessitar del treball de 90 homes durant el mateix
temps. Per tant, li seria avantatjós d'exportar vi a canvi de
teixit. Aquest bescanvi pot produir-se fins i tot malgrat que,
a Portugal, la mercadería importada s'hi pogués produir amb
117
menys quantitat de treball que a Anglaterra. Encara que po-
gués fabricar el teixit amb el treball de 90 homes, l'impor-
taria d'un país on calgués el treball de 100 homes per a pro-
duir-lo, perque li setja més avantatjós d'esmer~r el capital
en l'elaboració de vi, amb el qual obtindria més teixit d'An-
glaterra del que podria produir en desviar una part del seu
capital del conreu de ceps a la fabricació de teixit.
Així, Anglaterra donaria el producte del treball de 100 ho-
mes a canvi del producte del treball de 80. Un bescanvi així
no podria tenir lloc entre individus d'un mateix país. El tre-
ball de 100 anglesos no es pot canviar pel de 80 anglesos,
pero el producte del treball deis 100 anglesos es pot canviar
pel del treball de 80 portuguesos, 60 russos o 120 hindús.
En aquest aspecte, la diferencia que hi ha entre un sol país
i diversos paisos s'explica facilment considerant la dificultat
amb que el capital es desplac;a d'un país a l'altre a la recerca
d'un esmere; profitós, i la rapidesa amb que passa invariable-
ment d'una a una altra província del mateix país.2
Indubtablement, seria avantatjós per als capitalistes an-
glesos i per als consumidors d'ambdós paisos que, en aques-
tes circumstancies, tant el vi com el teixit es produissin a
Portugal, i que per tant, el capital i el treball anglesos esmer-
<;ats a produir teixit es traslladessin a Portugal amb aquesta
finalitat. En auest cas, el valor relatiu d'aquestes mercade-
ries vindria regulat pel mateix principi que si un fos produit
a Yorkshire i l'altre a Londres; i en qualsevol altre cas, si el
capital afluia lliurement cap als paisos on pogués ésser es-
merc;at més profitosament, no hi podria haver diferencies
en la taxa de beneficis ni cap més diferencia en el preu real
o de treball de les mercaderies que la quantitat addicional
de treball que calgués per a transportar-los als diversos mer-
cats on hom els hagués de vendre.
L'experiencia, pero, demostra que la inseguretat imagi:
2. Resultara, dones, que un país que posseeixi avantatges molt con-
siderables en maquinaria i tecnica, i que pugui, per tant, fabricar mer-
caderies amb molt menys treball que els seus vei:ns, podría, a canvi
d'aquestes mercaderies, importar una part del gra que necessita per
al seu consum, fins i tot si la seva terra fos més fürtil i el gra pogués
ésser conreat amb menys treball que al país d'on l'importés. Dos ho-
mes poden fer, tots dos, sabates i barrets, i l'un ésser superior a I'al-
tre en ambdues feines; pero si fent barrets noniés supera el seu com-
petidor en una cinquena part -és a dir, en un 20 per cent-, i fent sa-
bates el pot avantatjar en una tercera part -és a dir, en un 33 per
cent-, ¿no sera més interessant per a tots dos que el que en sap més
es dediqui exclusivameni a fer sabates, i l'altre a fer barrets?
118
n.l)ria o real del capital, quan no esta sota el control imnie-
diat del seu propietari, junt amb la natural manca d'inclina-
ció que tothom té de deixar el país del seu naixement i
relacions i entregar-se, amb tots els seus costums, a un go-
vern estrany i a noves lleis, inhibeixen l'emigració del capi-
tal. Aquests sentiments, que em sabria molt de greu que s'afe-
blissin, indueixen la majoria de capitalistes a acontentar-se 1
amb una baixa taxa de beneficis a llur propi país, més aviat ¡;
que a cercar una inversió més avantatjosa pera llur capital
en nacions estrangeres.
Havent estat escollits com a patró general de circulació.1
l'or i !'argent estan -a causa de la competencia comercial-
distribuits pels diferents paisos del món en proporcions que ¡·:
f,,
s'ajusten al trafic natural que tindria lloc si no existissin tals
~'.
metalls i el co:rnerc; entre els palsos fos purament bescanvi. 1,,
1
Així, hom no pot importar teixit a Portugal, a menys que
s'hi vengui per més or del que costa al país d'on procedeix; i
ni hom pot importar vi a Anglaterra a menys que s'hi vengui
per més del que costa a Portugal. Si el comer<; fos purarrient
de bescanvi, només podria continuar mentre Anglaterra po-
gués produir teixit prou barát per a permetre-li d'obtenir
una major quantitat de vi amb una quantitat determinada
de treball fabricant teixit que no pas conreant vinyes; i tam-
bé mentre a la indústria portuguesa es donessin els efectes ¡.,
contraris. Suposem ara que Anglaterra descobrís un procés
per a fabricar vi, de manera que li resultés més interessant
produir-lo que no pas importar-lo; naturalment, desviaria
una part del seu capital del comer<; exterior cap al comen;
nacional; deixaria de fabricar teixits pera l'exportació, i pro-
duiria vi per al seu propi consum. El preu monetari d'aques-
tes mercaderies es regularia d'acord amb aixo; així s'abaixa-
ria el vi mentre que el teixit seguiría al mateix preu d'abans,
i a Portugal no es produirien alteracions de preu a cap deis
dos productes. Hom seguiria exportant el teixit d'aquest país
durant un cert temps, perque el seu preu seguiría essent més
alt a Portugal que aquí; pero hom en donaría diners a canvi
en lloc de vi, fins que l'acumulació de diners .aquí i la seva
disminució a fora actuessin de forma tal sobre els valors
relatius del teixit en ambdós paisos, que deixés d'ésser profi-
tós d'exportar-lo. Si la millora en l'elaboració del vi fos de
gran importancia, podría esdevenir profitós per als dos paisos
l'intercanvi d'indústries, en elaborar Anglaterra tot el vi i
fabricar Portugal tot el teixit peral consum de tots plegats;
pero aixo només podría efectuar-se mitjanc;ant una nova dis-
119
tribució dels metalls preciosos, que faria apujar el preu del
teixit a Anglaterra, i abaixar-lo a Portugal. El preu relatiu
del vi baixaria a Anglaterra com a conseqüencia deis avantat-
ges reals derivats de la millora introduida en la seva elabo-
ració; és a dir: s'abaixaria el seu preu natural. El preu rela-
tiu del teixit augmentaria per causa de l'acumulació de diner.
Així, suposem que abans d'introduir la millora en l'elabo-
radó del vi a Anglaterra, el seu preu aquí fos de 50 lliures
la bóta. i el preu d'una determinada quantitat de teixit fos
de 45 lliures, mentre que a Portugal el preu de la mateixa
quantitat de vi fos de 45 lliures, i el de la mateixa quantitat
de teixit de SO; el vi seria exportat de Portugal amb un bene-
fici de 5 lliures, i el teixit d'Anglaterra amb el mateix bene-
fici.
Suposem que, un cop feta la millora, el vi s'abaixés a 45
lliures a Anglaterra, i el teixit seguía al mateix preu. En co-
men;, cada transacció és una transacció independent. Men-
tre un comerciant pot comprar teixit a Anglaterra per 45 lliu-
res i vendre'l amb el benefici corrent a Portugal, continuara
exportant-lo d'Anglaterra. El seu negoci consisteix senzilla-
ment a comprar teixit angles i pagar-lo amb una lletra de
canvi, que compra amb diner portugues. Per a ell no té cap
importancia que ·se'n fa d'aquest diner; s'ha deslliurat del
seu deute mitjanc;ant el Iliurament de la lletra. La seva trans-
acció esta sens dubte regulada per les condicions en que pu-
gui obtenir aquesta lletra, pero li són conegudes; i les causes
que poden influir en el preu de mercat de les lletres o en el
tipus de canvi, no li interessen.
Si els rnercats són favorables a l'exportació de vi de Por-
tugal a Anglaterra, !'exportador de vi sera el venedor d'una
lletra, que sera comprada o· bé per l'importador de teixit, o
bé perla persona que li vengui la seva lletra; i així, sense cap
necessitat que el diner passi d'un país a l'altre, hom pagara
als exportadors de cada país llurs mercaderies. Sense tenir
cap transacció directa entre ells, el diner pagat a Portugal
per !'importador de teixit sera pagat a !'exportador portu-
gues de vi; i a Anglaterra, rnitjanc,:ant la negociació de la
mateixa lletra, !'exportador de teixit estara autoritzat per a
rebre'n el valor de !'importador de vi.
Pero si els preus del vi fossin tals que no se'n pogués
exportar gens a Anglaterra, !'importador de teixit compraría
igualment una lletra, pero el preu en seria més elevat, per-
que qui la vengués tindria coneixement que no hi hauria al
mercat cap lletra compensadora que 1i permetés de conclou-
í20'
re en darrer terme les transaccions entre ambdós paisos i
sabría que les monedes d'or o d'argent que rebés a canvi de
la seva lletra haurien d'ésser trameses al seu corresponsal a
Anglaterra, per tal de permetre-li de pagar la comanda que
li hauria autoritzat de fer, i per tant carregaria damunt del
preu de la seva lletra totes les despeses de l'operació, junt
iamb el seu benefici habitual.
Si aleshores aquesta prima pagada a Anglaterra per una
lletra fos igual al benefici obtingut en la importació de teixit,
hom deíxaria, evidentment, d'importar; pero si la prima de la
lletra fos només del 2 per cent, si per a poder pagar un deute
de 100 lliures a Anglaterra se n'haguessin de pagar 102 a
Portugal, mentre que el teixit que costa 45 lliures es ven-
gués per 50, hom l'importaria, hom compraría lletres i expor-
taría diners, fins que la disminució de diner a Portugal i la
seva acumulacíó a Anglaterra haguessin produit un estat de
preus tal que no fes profitosa la continuació d'aquestes tran-
saccions.
Pero la disminució de diner en un país i el seu increment
en un altre no actuen tan sols sobre el preu d'un article,
sinó sobre el de tots, i en conseqüencia, tant el preu del vi
com el del teíxit s'apujaran a Anglaterra i s'abaixaran a Portu-
gal. El preu del teixit, de ser de 45 lliures en un país i 50 en
l'altre, probablement s'abaixaria a 49 o 48 lliures a Portugal,
i s'apujaria a 46 o 47 a Anglaterra, i no proporcionaría prou
benefici -un cop pagat el premi d'una lletra- coro per a
induir cap comerciant a importar aquesta mercadería.
~s així com el diner de cada país queda distribuit en les
quantitats que puguin ésser necessaries pera regular un co-
mer<; de bescanvi profitós. Anglaterra exportava teixit a canvi
de vi perque, fent-ho així, la seva indústria es feia més pro-
ductiva per al país, el qual tenia més teixit i vi que si s'hi
haguessin prodult tots dos; i Portugal importava teixit i ex-
portava vi, perque la seva indústria podia ésser utílitzada
més beneficiosament per ambdós paisos elaborant vi. Si hi
hagués més dificultat a Anglaterra per a produir teixit o a
Portugal per a elaborar vi, o bé si hi hagués més facilitat
a Anglaterra per a elaborar vi o a Portugal per a produir tei-
xit, el comerc,: es deturaria immediatament.
No té lloc cap canvi en les circumstancies de Portugal,
pero Anglaterra troba que pot esmerc,:ar més productivament
el seu treball en l'elaboració de vi, i instantaniament can-
via el comer~ de bescanvi entre ambdós pai'sos. No només es
detura a Portugal l'exportació de vi, sinó que es produeix
121
Una nova distribució dels metalls preciosos, i hi resta impe-
dida la importació de teixit.
Probablement, tots dos paisos trobarien interessant de
produir llur propi vi i llur propi teixit, pero es donaría aquest
singular resultat. A Anglaterra, tot i que el vi seria més ba-
rat, el teixit s'apujaria de preu, el consumidor en pagaría
més diners; mentre que a Portugal, els consumidors, tant de
teixit com de vi, podrien comprar més bé de preu aquestes
mercaderíes. En el país on hom introduís la millora, els preus
s'enlairaríen; en el que no hi hagués tingut lloc cap canvi,
pero on s'haguessin vist privats d'una branca profitosa del
comer9 exterior, els preus s'abaixarien.
Aixo, pero, només és un avantatge aparent per a Portugal,
perque la quantitat de teixit i vi junts produits allí disminui-
ría, mentre que la quantitat produida a Anglaterra augmen-
taria. En certa manera, el diner hauria canviat de valor
a ambdós paisos; hauria minvat a Anglaterra i augmentat a
Portugal. Calculada en diner, tota la renda de Portugal hau-
ria disminuit, mentre que la d'Anglaterra hauria augmentat.
Així, dones, sembla que les millares d'una manufactura en
qualsevol país tendeixen a alterar la distribució de metalls
preciosos entre les nacions del món; tendeixen a augmentar
la quantitat de mercaderíes disponibles, al mateix temps que
fan pujar els preus generals del país on es produeixen les
millares.
Per simplificar la qüestió, he estat suposant que el co-
mer9 entre dos paisos es limitava a dues mercaderíes -vi i
teixit-; pero és ben ·sabut que moltes i diverses mercaderíes
es troben a la llista d'exportacions i importacions. Amb la
retirada del diner d'un país i la seva acumulació en un altre,
s'afecta el preu de totes les mercaderies, i en conseqüencia
es fomenta l'exportació de moltes més mercaderies, a part
del diner, cosa que evitara que es produeixi sobre el valor del
diner d'ambdós paisos un efecte tan gran com hom podia
esperar.
A més a més de les millares introduides en els procedi-
ments i en la maquinaria, hi ha altres causes diverses que
influeixen constantment en el curs natural del comer9, i
que interfereixen en l'equilibri i el valor relatiu del diner.
Les primes a l'exportació o a la importació, els nous impos-
tas sobre les mercaderíes, pertorben -de vegades directa-
ment, i d'altres indirecta- el comer9 natural de bescanvi, i
produeixen la necessitat consegüent d'importar o d'exportar
diner, per tal que els pteus puguin adaptar-se al curs natu-
122
ral del comer9; i aquest efecte es produeix no només al país
on té lloc la causa pertorbadora, sinó a tots els paisos del
món comercial, en majar o menor grau.
En certa manera, aixo explica el diferent valor del diner a
cada país i per que els preus de les mercaderies nacionals i
de les de gran consum, tot i que d'un valor relativament es-
cas, i amb independencia d'altres causes, són més elevats als
paisos on la indústria floreix. De dos paisos que tinguin exac-
tament la mateixa població i identica quantitat de terra con-
reada de la mateixa fertilitat, i que també posseeixin els ma-
teixos coneixements d'agricultura, els preus de les primeres
materies seran més alts en el que hom utilitza la ma d'obra
més preparada i la millar maquinaria per a fabricar les mer-
caderies exportables. Probablement, les taxes de benefici se-
ran diferents, pero no gaire; perque els salaris, és a dir, la
remuneració real del treballador, poden ésser iguals a tots
dos; pero aquests salaris, així com el producte del sbl, se-
ran més elevats en diners en el país on s'importi diner en
abundancia a canvi de les seves mercaderies, a causa dels
avantatges que comporta la ma d'obra especialitzada i la ma-
quinaria.
D'aquests dos paisos, si un fabricava millar un tipus de
mercaderies, i l'altre ho feia amb un altre tipus, no hi hauria
un flux clar de metalls preciosos en cap dels dos sentits;
pero si l'avantatge estava molt decantat cap a un d'ells,
aquest efecte seria inevitable.
En la primera part d'aquesta obra hem suposat, amb fi-
nalitat d'argumentació, que el valor del diner seguia essent
sempre el mateix; ara estem tractant de demostrar que, a
part de les variacions ordinaries del valor del diner, i de les
que són comunes a tot el món comercial, hi ha també va-
riacions parcials a les quals el diner esta subjecte a deter-
minats paisos i que, de fet, el valor del diner no és mai el
mateix a dos paisos diferents, depenent com <lepen de la tri-
butació relativa, de l'habilitat de fabricació, dels avantatges
del clima, de les produccions naturals, i de moltes altres
causes.
Encara, pero, que el diner estigui subjecte a aquestes per-
petues variacions i que, en conseqüencia, els preus dels pro-
ductes que són comuns a la majoria de paisos també esti-
guin subjectes a considerables diferencies, no es produira
cap efecte sobre la taxa de beneficis ni per !'entrada
ni per la sortida de diner. El capital no augmentara per-
que augmenta el patró circulant. Si la renda pagada pel pa-
123
 ges al seu terratinent i els salaris pagats als seus treballa-
dors són el 20 per cent més alt en un país que en un altre, i
simultaniament el valor nominal del capital del pages és un
20 per cent més elevat, n'obtindra exactament la mateixa taxa
de beneficis, encara que vengui els seus productes un 20 per
cent més cars.
Els beneficis, no ens en cansarem de repetir-ho, depenen
dels salaris; no deis nominals, sinó deis reals; no del nombre
de Iliures que hom pagui anualment als treballadors, sinó
deis dies de treball necessaris per a obtenir aquestes Iliures.
Per tant, els salaris poden ésser exactament iguals a dos pai-
sos; poden guardar, també, la mateixa proporció amb la ren-
da i amb la totalitat del producte de la terra, tot i que en un
deis paisos el treballador cobri deu xílings de setmanada, i a
l'altre dotze.
En els primers estadis de la societat, quan les manufac-
tures encara han progressat poc i el producte de tots els pai-
sos és si fa no fa el mateix, és a dir, consisteix en les merca-
deries de més consum i utilitat, el valor del diner als dife-
rents paisos vindra regulat principalment per Ilur distancia
a les mines que subministren els metalls preciosos; pero a
mesura que avancen les arts i les millares de la societat, i les
diferents nacions destaquen en determinades manufactures,
encara que la distancia segueixi entrant en el calcul, el valor
dels metalls preciosos vindra regulat principalment per la
superioritat d'aquestes manufactures.
Suposem que tates les nacions produissin gra, bestiar i
vestits solament, i que fos amb l'exportació d'aquestes mer-
caderies que hom pogués obtenir or deis paisos que el pro-
duissin, o deis que l'haguessin acaparat; l'or, com és natural,
tindria un valor de canvi més alt a Polonia que a Anglaterra,
per causa de les majors despeses per a trametre un article
tan voluminós com el gra a tanta distancia, i també al majar
cost que implica el transport de l'or a Polonia.
Aquesta diferencia en el valor de l'or, o, cosa que és el
mateix, aquesta diferencia de preu del gra a tots dos paisos,
existiría encara que la facilitat per a produir gra a Anglaterra
fos molt superior a la de Polonia, grades a la majar fertilitat
de la terra i a la superioritat de la tecnica i de les eines de
conreu.
Aixo no obstant, si Polonia fos la primera a millorar les
seves manufactures, si aconseguís de produir un article que
fos desitjat per tothom i que fos de gran valor i de petit
volum, o bé si tingués la sort d'obtenir determinada produc-
124
ció natural, desitjada per tothom i que no possei'.ssin els al-
tres paisos, n'obtindria a canvi una quantitat addicional d'or,
que afectada el preu del ·seu gra, bestiar i vestits. El des-
avantatge de la distancia segurament estaria més que compen-
sat per l'avantatge de disposar d'una mercadería exportable
de gran valor, i el diner sempre tindria un valor més baix a
Polünia que a Anglaterra. Si, pel contrari, fos Anglaterra qui
posseís l'avantatge de la tecnica i de la maquinaria, s'afegiria
una raó a les ja existents perque l'or tindria menys valor a
Anglaterra que a Polonia, i perque el gra, el bestiar i els
vestits serien més cars al primer d'aquests dos paisos.
Aquestes cree que són les úniques dues causes que regu-
len el valor relatiu del diner als diferents paisos del món;
perque tot i que la tributació ocasiona una pertorbació en
l'equilibri del diner, ho fa en privar el país on s'imposa d'al-
guns deis avantatges que comporten la tecnica, la indústria i
el clima.
He mirat de distingir acuradament entre un baix valor del
diner i un elevat valor del gra o de qualsevol altra mercade-
ría amb que hom pugui comparar l'or. Generalment, hom els
ha considerats com si fossin la mateixa cosa; pero és evident
que quan s'apuja el gra de cinc a deu xílings el bushel, pot
ésser degut tant a una caiguda del valor del diner com a un
augment del valor del gra. Així hem vist que, a causa de la
necessitat d'anar conreant successivament terres de pitjor
qualitat per tal d'alimentar una població creixent, el gra s'ha
d'apujar de valor relatiu respecte a les altres coses. Per tant,
si el diner segueix tenint sempre el mateix valor, hom bes-
canviara el gra per una quantitat més gran d'aquest diner,
és a dir, s'apujara de preu. La mateixa puja en el preu del gra
es produira com a conseqüencia d'una millora tal de la ma-
quinaria, que ens permeti produir mercaderies amb especials
avantatges, perque !'afluencia de diner en sera la conseqüen-
cia; baixara de valor, i per tant es bescanviara per menys gra.
Pero els efectes resultants d'un encariment del gra, quan es
produeixi pel seu augment de valor i quan sigui per una
disminució de valor del diner, són totalment diferents. En
tots dos casos s'apujara el preu en diners deis salaris, pero
si és a causa d'una caiguda de valor del diner, no només
s'apujaran els salaris i el gra, sinó tates les altres mercade-
ries. Si el fabricant ha de pagar més en concepte de salaris,
cobrara més cares les seves mercaderies manufacturades, i
la taxa de beneficis romandra sense canvis. Pero quan l'aug-
ment de preu del gra sigui degut a la dificultat per a pro-
125
 duir-lo, els beneficis disminuiran; perque el fabricant es veu-
ra obligat a pagar més salaris, i no podra compensar-se a si
mateix augmentant el preu de les seves mercaderies.
Qualsevol millora que faciliti l'explotació de les mines i
permeti de produir els metalls preciosos amb una menor
quantitat de treball, fara baixar el valor del diner d'una ma-
nera general. Aleshores, es bescanviara a tots els paisos per
una menor quantitat de mercaderies; pero quan un determi-
nat país destaqui en les manufactures, de manera que ocasio-
ni una afluencia de diner cap a ell, el valor del diner sera
més baix, i els preus del gra i de la ma d'obra seran més alts
en valor relatiu a aquest país que a qualsevol altre.
Aquest augment del valor del diner no sera indicat pel
canvi; hom podra seguir negociant les lletres a la par, encara
que els preus del gra i de la ma d'obra siguin un 10, un 20
o un 30 per cent més alts a un país que a un altre. En les cir-
cumstancies suposades, una diferencia de preus així forma
part de l'ordre natural de les coses, i el canvi només pot
ésser a la par quan hom introdueixi una quantitat suficient
de diner al país que destaqui en les manufactures, per tal de
fer pujar el preu del seu blat i de la seva ma d'obra. Si els
paisos estrangers prohibissin l'exportació de diner, i aconse-
guissin de fer complir aquesta disposició, realment podrien
impedir la puja de preus del gra i de la ma d'obra al país
manufacturer; perque una puja així només pot produir-se
després de !'afluencia dels metalls preciosos, suposant que
no s'utilitzi paper-moneda; pero no podrien evitar que el can-
vi els fos molt desfavorable. Si Anglaterra fos el país manu-
facturer, i fos possible d'evitar la importació de diner, el
canvi amb Franc;a, Holanda i Espanya podría ésser un 5, un
10 o un 20 per cent contrari a aquests paisos.
Sempre que hom detura perla forc;a el corrent de diner i
li priva de situar-se al seu just nivell, no hi ha límits per a
les possibles variacions del canvi. Els efectes són similars als
que es produeixen quan un paper-moneda no bescanviable
en efectiu a voluntat de qui el posseeix, és forc;at a entrar en
circulació. Aquest tipus de moneda resta necessariament con-
finat al país que l'emeté; quan hi és en massa abundancia,
no pot difondre's d'una manera general pels altres paisos.
El nivell de circulació es destrueix, i el canvi sera inevita-
blement desfavorable al país on existeix en quantitat excessi-
va. Aixo mateix passaria si, per mitjans coercitius, per lleis
que hom no pot evadir, el diner en metal-He fos retingut en
un país, quan el corrent del comerc; l'empenyés cap a d'altres.
126
Quan cada país té exactament la quantitat de diner que
ha de tenir, certament no tindra el mateix valor a l'un i a
l'altre, ja que respecte a moltes mercaderies podria variar
un 5, un 10 o fins i tot un 20 per cent, pero el canvi estara a
la par. Cent lliures a Anglaterra, o la plata que contenen,
compraran una lletra de 100 lliures o una quantitat igual de
plata a Franc;a, Espanya o Holanda.
En parlar del canvi i del valor relatiu del diner als dife-
rents paYsos, no ens hem de referir de cap manera al valor
del diner estimat en mercaderies d'algun deis paisos. El
canvi mai no s'obté determinant el valor relatiu del diner en
gra, en teixit o en qualsevol altra mercaderia, sinó calculant
el valor de la moneda d'un país en la d'un altre.
També pot ésser obtingut comparant-lo amb algun patró
comú a ambdós paisos. Si una lletra a Anglaterra per 100
lliures permet de comprar la mateixa quantitat de mercade-
ries a Franc;a o a Espanya que una lletra a Hamburg pel ma-
teix import, el canvi entre Anglaterra i Hamburg és a la par;
pero si una lletra a Anglaterra per 130 lliures no pot adquirir
més que una lletra a Hamburg per 100, el canvi és contrari a
Anglaterra en un 30 per cent.
Suposem que a Anglaterra hom pugui adquirir una lletra
amb 100 lliures, o bé el dret que n'hi paguin 101 a Holanda,
102 a Franc;a o 105 a Espanya. En aquest cas, el canvi amb
Anglaterra hom diu que és un 1 per cent contrari a Holanda,
un 2 per cent contrari a Franc;a, i un 5 per cent contrari a
Espanya. Aixo indica que el nivell de la moneda és més elevat
a aquests paisos del que hauria d'ésser, i que el seu valor
relatiu -i també el d'Anglaterra- quedaría immediatament
restablert a la par per extracció del d'ells o per addició al
d'Anglaterra.
Els que mantenen que la nostra moneda es deprecia du-
rant els darrers deu anys, quan el canvi varia d'un 20 a un 30
per cent contra aquest país, mai no han sostingut -com hom
ha pretes- que el diner no pogués tenir més valor en un país
que en un altre comparat amb diverses mercaderies; pero sí
que sostingueren que hom no podía conservar 130 lliures a
Anglaterra tret que es depreciessin, quan no tenien més valor,
estimarles en la moneda d'Hamburg o d'Holanda, que el me-
tan contingut en 100 lliures.
En trametre 130 bones lliures esterlines angleses a Ham-
burg, encara que fos amb unes despeses de 5 lliures, alta en
tindria 125; aleshores ¿que em podría fer consentir de pagar
130 lliures per una lletra que me'n donaría 100 a Hamburg, a
127
 part que les meves lliures no fossin bones lliures esterlines?
Estaven depreciades, tenien menys valor intrínsec que les
d'Hamburg, i encara que hom les hi trametés amb un cost
de 5 lliures, només les vendría per 100. Amb lliures esterlines
en metaHic, ningú no nega que les meves 130 me'n produi-
rien 125 a Hamburg; pero amb lliures esterlines de paper
només en podria obtenir 100, i tot i així hom mantenia que
130 lliures de paper tenien el mateix valor que 130 d'or o
d'argent.
Alguns, en verítat més raonables, mantenien que 130 lliu-
res de paper no tenien el mateix valor que 130 en moneda
de metall; pero deien que era la moneda metaHica que havia
canviat de valor, i no el paper moneda. Pretenien limitar el
signíficat del mot depreciació a una caiguda real del valor,
i no a una diferencia relativa entre el valor del diner i el pa-

~
tró que el regula legalment. Abans, 100 lliures en mone- tre
da anglesa tenien el mateix valor que 100 lliures en moneda i q
d'Hamburg; a qualsevol altre país, una lletra de 100 lliures a de]
Anglaterra, o bé a Hamburg, podien adquirir exactament la
mateixa quantitat de mercaderies. Més endavant, per a obte- en,

D nir les mateixes coses, em vaig veure obligat a donar 130 lliu-
res en moneda anglesa, mentre Hamburg les podia obtenir
per 100 lliures de les seves. Si la moneda anglesa tenia ales-
hores el mateix valor que abans, la d'Hamburg s'hauria d'ha-
ver apujat de valor. Pero, on és la prava d'aixo? ¿Com es
dif.i
en1
gat
d'u
cad
pot esbrinar si és la moneda anglesa la que ha baixat, o la SUI1
d'Hamburg la que ha pujat? No hi ha cap patró que permeti
determinar-ha. :é.s un argument que no admet demostració, i cal¡
de
que no pot ésser ni confirmat ni contradit. Les nacions del '
món es deuen haver conven~ut fa molt de temps que no hi seq
havia a la natura cap patró de valor al qual es poguessin re- q~
ferir sense error i, per tant, n'escolliren un que, en conjunt, ció!
els sembfü menys variable que qualsevol altra mercadería. pe11
Ens hem d'ajustar a aquest patró _mentre hom no canvi'i pe
les lleis, i mentre no descobreixi alguna altra mercadería per
l'ús del qual obtinguem un patró més perfecte que el que
hem establert. Mentre l'or sigui l'únic patró d'aquest país, la
moneda es depreciara sempre que una lliura esterlina no
tingui el mateix valor que 5 dwts. i 3 grs.* d'or de llei, tant
si l'or s'apuja com si s'abaixa de valor.

és
* dwts. (penny weight): pes de 24 grans (en catala o:escrúpolio);
grs.: grans. (N. del T.)

128
9
general, quan llurs capitals podrien ésser facilment traslla-
dats a l'agricultura.1
1. En una part anterior d'aquesta obra he fet notar la diferencia
entre la renda propiament dita i la remuneració pagada al terratinent
amb aquest nom, pels avantatges que les seves despeses han propor-
cionat ·al seu llogater; pero potser no he insistit prou en la diferencia
que es derivarla de les diferents activitats en que hom pogués aplicar
aquest capital. Com que una part del mateix capital, un cop gastada
en la millora d'una masia, queda inseparablement amalgamat amb la
terra, i tendeix a incrementar-ne les capacitats productives, la remu-
neració pagada al terratinent pel seu ús té estrictament el caracter
de renda, i esta subjecta a totes les lleis d'aquesta. Tant si la millora
la paga el terratinent com l'arrendatari, d'entrada hom no la portara
a terme tret que hi hagi fortes probabilitats que el rendiment sigui
almenys igual al benefici que pot reportar el mateix capital en un al·
tre esmere;;; un cop realitzada, pero, el rendiment obtingut sempre sera
considerat com a renda, i estara subjecte a totes les variacions de la
renda. Algunes d'aquestes despeses, pero, només donen avantatges a la
terra durant un període limitat, i no augmenten permanentment la seva
capacitat productiva: havent estat fetes en edificis i altres millores
peridores, necessiten ésser constantment renovades i, en conseqüencia,
per al terratinent no representen cap augment permanent de la seva
renda real.
218
XIX. DELS CANVIS SOBTATS
A LES VIES DE COMER<;
;!,
, n
1,'I
ti:11
,1~ ;
i:'I
('1
Un gran país industrial esta particularment exposat a re-
vessos i contingencies temporals, produits pels moviments
de capital d'un esmer~ a l'altre. La demanda de productes
agrícoles és uniforme; no esta subjecta a la influencia de la ,,11111
moda, del prejudici o del caprici. Els aliments ·són necessa-
ris per a la subsistencia, i llur demanda ha de continuar en
tot moment i a tots els indrets. Amb les manufactures no ,','W!
passa el mateix; la demanda d'una mercaderia manufactura- ~ ::
da qualsevol esta subjecta, no només a les necessitats, sinó
també als gustos i al caprici dels compradors. També un
nou impost pot destruir l'avantatge relatiu que tenia abans
un país en la fabricació d'una mercaderia determinada: o bé
els efectes de la guerra poden augmentar-ne tant el nolit i
l'asseguran~a sobre el transport, que ja no pugui competir
amb les manufactures nacionals del país on abans era expor-
tat. En tots aquests casos, els que es dediquen a la fabricació
de tals mercaderies experimentaran considerables angoixes,
i, sens dubte, algunes perdues; i no només les sentiran a]
moment del canvi, sinó durant tot el període que estiguin
transferint llurs capitals i el treball de que disposin d'una
ocupació a l'altra.
L'angoixa no només sera experimentada al país on s'origi- .'111
nen aquestes dificultats, sinó també en aquells als quals abans
hom exportava les mercaderies. Cap país no pot seguir im-
portant gaire temps, a menys que exporti; ni pot seguir expor-
tant gaire temps, a menys que també 'importi. Per tant,
si es donava qualsevol circumstancia que impedís de forma
permanent a un país importar la quantitat habitual de mer-
caderies estrangeres, disminuirla necessariament la fabrica-
219
 ció de les que hom exportava normalment; i encara que el
valor total de les produccions del país segurament no varia.
ria gaire, perque hom empraría el mateix capital, no serien
igual d'abundants i de barates; i hom experimentaría consi-
derables trastorns per culpa del canvi d'ocupacions. Si, en
utilitzar 10.000 lliures per a la fabricació de mercaderies de
cotó per a l'exportació, importéssim anualment 3.000 parells
de mitges de seda per un valor de 2.000 lliures, i la interrup-
ció del comer<; exterior ens obligués a retirar aquest capital
de les manufactures de cotó, i a destinar-lo a la fabricació de
mitges, ,seguiríem obtenint mitges per un valor de 2.000 lliu.
res, sempre i quan no s'hagués destruit cap part del capital;
pero en comptes de tenir 3.000 parells, potser en tindríem
tan sois 2.500. En traslladar el capital de la indústria coto-
nera a la de mitges, hom podría experimentar moltes per-
dues, pero no minvaria de forma considerable el valor de la
propietat nacional, tot i que podría reduir-se la quantitat de
les nostres produccions anuals. 1
El comen9ament d'una guerra després d'un llarg període
cions i prohibidons a que donen lloc les absurdes enveges
que prevalen entre els diferents Estats de la comunitat co-
mercial.
La penúria causada per un canvi sobtat del comer<; es
confon sovint amb la que acompanya a una disminució del ca-
pital nacional i a un estat retrograd de la societat; i potser
seria difícil d'apuntar els signes que les distingeixen clara-
ment.
Quan, pero, aquesta penúria acompanya immediatament
una transició de la guerra a la pau, el nostre coneixement de
!'existencia d'aquesta causa ens permet pensar raonablement
que els fons destinats al manteniment del treball, més que 1·'
'·'
¡'
recluir-se materialment, han estat despla9ats de llurs vies ha- ;,
bituals i que, després d'una sofren9a temporal, la nació tor-
nara a guanyar prosperitat. Cal també recordar que la con- ,fhl
dició retrograda és sempre un estat antinatural de la societat.
L'home creix des de la joventut fins a l'edat madura, després
decau, i mor; pero el progrés de les nacions no és així. Quan
han assolit un estat de maxim vigor, llur posterior aven9 pot l¡•I

de pau, o el restabliment de la pau després d'una llarga guer- certament deturar-se, pero la tendencia natural és de conti- ! '
ra produeixen, generalment, considerables trastorns al co- nuar durant molt de temps mantenint intactes llur riquesa i ;:
i
1
mer<;. Canvien en gran mesura la naturalesa deis esmer9os població. ~I !
a que hom havia destinat abans els respectius capitals deis En els paisos rics i poderosos, on s'inverteixen grans ca- ~"
paisos, i durant l'interval que transcorre mentre s'estan as- pitals en maquinaria, hom experimentara un majar trastom ',¡
sentant a les situacions que les noves circumstancies han fet a causa d'un canvi sobtat del comer<; que als paisos més
més beneficioses, hi ha molt de capital fix que esta inutilitzat, pobres, on proporcionalment hi ha una quantitat molt infe-
i potser totalment perdut, i els treballadors no tenen feina. 1!
rior de capital fix, i una quantitat molt superior de circulant
La duració d'aquests trastorns sera més o menys llarga, en i on, en conseqüencia, predomina el treball de l'home. No
fundó de la for9a de l'aversió que sent la majoria d'homes és tan difícil retirar un capital circulant del lloc on estigui 1'1

a abandonar l'esmer9 del seu capital a que fa temps estan
acostumats. Sovint, també s'allarguen a causa de les restric-
l. «El comerc ens permet obtenir una mercaderia en el lloc ort es
troba, i transportar-la a un altre on ha d'ésser consumida; ens propor-
ciona, per tant, la facultat d'augmentar el valor de la mercaderia, en
una quantitat igual a la diferencia entre el seu preu al primer d'a-
quests llocs, i el preu que té al l?egon.» Say, p. 458, vol. II. Cert, pero,
com se li confereix aquest valor addicional? Afegint al cost de produc-
ció, primer, les despeses de transport, segon, els beneficis sobre el capi-
invertit, com un de fix. Moltes vegades és impossible utilitzar
la maquinaria amb una finalitat diferent d'aquella per a la J¡
I''
qua! fou construida; pero els vestits, els aliments i l'habitatge
deis treballadors d'una indústria poden ésser destinats als
1
d'una altra; o bé els mateixos treballadors poden rebre el
mateix menjar, roba i allotjament, tot canviant d'ocupació. 11¡
Aquest, pero, és un mal al qua! tota nació rica s'ha de sot-
metre; i queixar-se'n no seria més raonable que si un ric ·.~
~-

tal pagat pel comerciant. La mercaderia només és més valuosa per les comerciant es Iamentava que el seu vaixell estava exposat als · ~
mateixes raons que fan que qualsevol altra mercaderia pugui esdevenir perills del mar, mentre la cabana deis seus veins pobres esta- !,
~
més valuosa; és a dir, perque hom ha emprat més treball en la seva va Iliure d'aquest risc. ·'
~·
producció i transport abans no sigui adquirida pel consumidor. Aixo no
~'!
Fins i tot !'agricultura no esta exempta de contingencies
ha d'ésser esmentat com un deis avantatges del comerc. Quan el tema d'aquesta mena, tot i que en un grau inferior. La guerra, que ~
s'examina més de prop, hom troba que tots els beneficis del comerc
es redueixen a la possibilitat que ens dóna d'adquirir, no objectes més en un país comercial interromp el trafic internacional, impe- i
~
valuosos, sinó objectes més útils. deix amb freqüencia l'exportació de gra procedent de paisos ~

220
8
' ·'
221 V
1
11
{11
d:
 on pot ésser produi't a baix cost, cap a d'altres situats no tan
favorablement. En aquestes circumstancies, hom destina una
quantitat anormal de capital a !'agricultura, i el país que
abans importava esdevé independent de l'ajuda exterior. A l'a.
cabament de la guerra, desapareixen els obstacles a la impor-
tació i comenga una competencia destructora per al produc-
tor nacional, de la qual no es pot sortir sense sacrificar una
gran part del seu capital. La millor política de l'Estat seria
la d'establir un impost, el valor del qual anés disminuint
paulatinament, sobre la importació del gra estranger, durant
un nombre limitat d'anys, per tal d'oferir al productor na-
cional l'oportunitat de retirar gradualment el seu capital de
la terra.2 En fer aixo, el país potser no distribuiria de la for-
ma més avantatjosa el seu capital, pero l'aplicació d'aquest
ímpost temporal seria beneficiós per a una classe determinada
que, mitjangant la distribució del seu capital, fou molt útil
per a procurar una oferta d'aliments, quan hom en detura la
importació. Si aquestes mesures preses en un període d'emer-
gencia anaven acompanyades d'un risc de ruma a l'acaba-
ment de la dificultat, el capital fugiria d'aquest esmerg. A més
dels beneficis usuals del capital, els pagesos esperarien una
compensació pel risc que haurien corregut d'una afluencia
sobtada de gra; i, per tant, el preu al consum s'apujaria a les
epoques en que més calgués !'oferta, no sois a causa del
2. En el darrer tom del suplement de la Encyclopaedia Britannica,
a l'article «Lleis i comerc del gra», hi ha els exceHents suggeriments i
observacions següents: «Si en alguna ocasió, en el futur, ens decidim
a tornar enrera pel camí que hem seguit, per tal de donar temps per a
retirar el capital del conreu deis nostres pobres sois, i invertir-lo en
esmercos més lucratius, hom pot adoptar una escala d'impostos que
vagi disminuint gradualment. El preu al qua! pot ésser admes lliure
d'impostos el gra estranger podría baixar des de 80 xilings -el seu
límit actual- de 4 en 4 xílings anuals per rova, fins arribar a 50 xí-
lings; aleshores, els ports podrien ésser oberts sense perill, i el sistema
restrictiu podria abolir-se per sempre. Quan hagués tingut lloc aquest
felic esdeveniment, ja no seria necessari forcar la natura. El capital i
l'activitat del país s'haurien coHocat als sectors de la indústria on la
nostra situació física, el nostre caracter nacional o les nostres insti-
tucions polítiques ens fan sobresortir. El gra de PolOnia i el cotó de
Carolina serien bescanviats per les mercaderies de ferretería de Bir-
mingham i per les mussolines de Glasgow. El genuí esperit comercial,
aquell que sempre assegura la prosperitat de les nacions, és incompa·
tibie del tot amb !'obscura i baixa política del monopoli. Les nacions
de la terra són com províncies del mateix reialme: un intercanvi lliure
i sense obstacles produeix avantatges tant generals com locals.» La to·
talitat de l'article és digna d'atenció; és molt instructiu, esta ben es-
crit, i demostra que !'autor domina el tema per complet.
222
major cost del conreu de gra nacional, sinó també per l'asse-
guranga que hauria de pagar pel peculiar risc al qual estava
exposada aquesta utilització del capital. Així, dones, malgrat
que fos més beneficiós per a la riquesa del país permetre la
importació de gra barat, comportés el sacrifici de capital que :'"',ili1·I
¡i,,
comportés, potser seria aconsellable gravar-la amb un aranzel
durant uns anys. :¡'
1,
'il,1':!1
En examinar la qüestió de la renda trobarem que, amb
cada augment de !'oferta del gra, i consegüent baixa del seu ,, ~1,1
preu, hom retiraría el capital de la terra més pobra, i una
' íll!
terra de millor qualitat -que aleshores no pagaria renda-
esdevindria el patró pel qttal vindria regulat el preu natural
del gra. A 4 lliures la rova, hom podria conrear una terra
d'inferior qualitat, que podem designar amb el núm. 6; a
3 lliures i 10 xílings, hom conre.aria la núm. 5; a 3 lliures,
la núm. 4, i així successivament. Si el gra, com a conseqüen-
cia d'una permanent abundancia, s'abaixava a 3 lliures i
10 xílings, hom deixaria d'utílitzar el capital esmergat a la
núm. 6, perque només podria obtenir-ne els beneficis generals
amb el gra a 4 lliures, fins i tot sense pagar renda; per tant,
seria retirat per a emprar-lo en la fabricació de les mercade-
ries amb les quals hom compraría i importaria tot el gra
prodtüt a la núm. 6. En aquest esmerg seria necessariament
més productiu per al seu propietari, ja que en cas contrari
no seria retirat de l'altre; perque, si no podia obtenir més
gra tot comprant-lo amb una mercadería que fabriqués que
el que obtenía de la terra per la qual no pagava renda, el
preu no estaría per dessota de 4 lliures.
S'ha <lit, pero, que el capital no pot ésser retirat de la
terra; que pren la forma de despeses que hom no pot recu-
perar, com és ara adobs, cledes, drenatges, etc., que són ne-
cessariament inseparables de la terra. Aixo és veritat en certa
forma; pero el capital que consisteix en bestiar, ovelles, gar-
beres de palla i de blat, carretes, etc., pot ésser retirat, i es-
devé sempre una qüestió de calcul decidir si seguira emprant-
se a la terra, malgrat el baix preu del gra, o si sera venut i
llur valor transferit a un altre esmerg.
Suposem, pero, que els fets són tal com s'ha indicat, i que
hom no pot retirar cap part del capital; 3 el pages continuara
3. Tot capital que quedi fix a la terra ha d'ésser per forca del terra-
tinent, i no de l'arrendatari, en expirar el contracte. Qualsevol compen-
sació que pugui rebre el terratinent pel seu capital, en tornar a arren-
dar el terreny, apareixera en forma de renda; hom no pagara, pero, cap
renda si, amb un capital donat, pot obtenir més gra a l'estranger del
223
conreant gra, i exactament en la mateixa quantitat, indepen- ·
dentment del preu a que es vengués; perque no podria tenir
cap interes a produir-ne menys, i si no emprava d'aquesta
manera el seu capital, no n'obtindria cap mena de rendiment.
No s'importaria gra, perque ell el vendria a un preu més
baix de 3 lliures i 10 xílings, abans de no vendre'n gens, i
hem suposat que !'importador no el podria vendre per dessota
d'aquest preu. Així, dones, encara que els pagesos que con-
reessin terrenys d'aquesta qualitat sortirien sens dubte per-
judícats, amb la disminució del valor de canvi de llur pro-
ducte, com en seria afectat el país? Tindríem exactament la
mateíxa quantitat de cadascuna de les mercaderies produides,
pero el producte de la terra i el gra es vendrien a un preu
molt més baix. El capital d'un país consisteix en les seves
mercaderies, i com que serien les mateixes que abans, la re-
producció seguirla efectuant-se al mateix ritme. Aquest baix
preu del gra, pero, només proporcionarla els beneficis nor-
mals del capital a la terra núm. 5, que aleshores no pagaría
renda, i la renda de tates les terres més fertils s'abaixaria;
també s'abaixarien els ,salaris i els beneficis augmentarien.
Per molt que baixés el preu del gra, si hom no podía re-
tirar el capital de la terra i la demanda no augmentava, no es
produiria cap importació, perque el país produiria la mateixa
quantitat que abans. Tot i que hi hauria una diferent divisíó
del producte, i algunes classes en sortirien beneficiades i d'al-
tres perjudicades, el conjunt de la producció seria exactament
el mateix i la nació, coHectivament, no seria ni més rica ni
més pobra.
Pero d'un preu relativament baix del gra sempre en resulta
un avantatge: que és molt probable que la divisió de la pro-
ducció efectiva faci augmentar els fons destinats al manteni-
ment del treball, en la mesura. que correspondra una quan-
que pot conrear a aquest terreny, al propi país. Si les circumstancies
de la societat feien necessaria la importació de gra, i boro podia ob-
tenir 1.000 roves amb !'esmere d'un capital deterroinat; i si aquesta
terra, tot esmercant-hi el mateix capital, en prodtüa 1.000, 100 passarien
necessariaroent a la renda. Pero si a I'estranger se'n poden aconseguir
1200, hom deixara de conrear aquest terreny, perque ni tan sois pro-
duira la taxa general de beneficis. Afxo, pero, no constitueix cap des-
avantatge, per gran que sigui el capital que hom hagi invertit a la
terra. Aquest capital s'utilitza per a augmentar el producte -no obli-
dem que el fi és aquest-, així dones, ¿que li pot importar a la socie-
tat que la meitat del seu capital hagi baixat de valor, o bé s'hagi ani-
hilat, si obté una gran quantitat anual de producció? Els qui deplo-
ren en aquest cas la perdua de capital, sacrifiquen el fi als mitjans.
224
titat més gran, amb el nom de beneficis, a la classe produc-
tiva; i una quantitat més petita, amb el nom de renda, a la
classe improductiva.
Aixo és veritat fins i tot si hom no pot retirar el capital
de la terra, i l'hi ha d'emprar, o bé no emprar-lo enlloc més;
pero si una gran part del capital en pogués ésser retirat, com
és evident que podria només ho sera quan rendeixi més així 1
al propietari, que fent-lo romandre on era; només ho sera, \
dones, quan pugui ésser esmer~at en un altre lloc més produc-
tivament, tant per al propietari com per al públic. El capita-
·~
lista consent a abandonar la part del seu capital que no pot
ésser separada de la terra, perque amb la part que en pot reti-
rar és possible d'obtenir-hi un valor i una quantitat de pro-
ducte més grans que si no !'abandona. El seu cas és molt sem-
blant al d'un home que ha gastat molts diners a la seva fabri- .
. ''
'1,
ca, tot installant-hi maquinaria, la qual més endavant és tan
millarada per invencions més modemes, que les mercaderies !
fabrícades per ell baixen molt de valor. Ll correspondria fer
calculs i decidir si abandonava la maquinaria vella i instaHava
la més perfeccionada, amb la perdua de tot el valor de l'anti-
ga, o bé si seguía aprofitant-ne la potencia productiva relativa-
ment feble. En aquestes circumstancies, ¿qui l'exhortaria a re-
nunciar d'utilitzar la millar maquinaria, per tal de no deterio-
rar o anihilar el valor de la vella? Aquest, pero, és l'argument
dels qui desitjarien que prohibissin la importació de gra,
perque deterioraria o anihilaria la part del capital del pages j
que esta enterrada per sempre a la terra. No veuen que el fi
de tot comer~ és augmentar la producció i que, en augmen-
tar-la, encara que hom ocasioni perdues parcials, incrementa
el benestar general. Per a ésser conseqüents, haurien d'inten-
tar deturar tates les millares agrícoles i industrials, i totes
les invencions de maquinaria; perque, encara que contribuei-
xin a !'abundancia general, i per tant al benestar, en el mo-
ment de llur introducció mai no deixen de deteriorar o anihi-
lar el valor d'una part del capital exístent deis pagesos i
fabricants.4 ';I,
L'agricultura, com tots els altres rams, i especialment en 'J1
un país comercial, esta subjecta a una reacció que segueix, en 1!!
/
sentit contrari, a l'acció d'un fort estímul. Així, quan la guerra ;. ~
¡Jl1
',I
d
4. Entre les publicacions més interessants contraries a la política I:!I
de restricció de la irnportació de gra, pot ésser-hi classificat l'E:~ui.y on r;
the E.xternal Corn Trade, del major Torrens. No cree que els seus ar-
guments hagin estat refutats, ni que siguin refutables. ¡·
225
15
interromp la importació de gra, l'elevació de preu que se'n
deriva atreu el capital cap a la terra, gracies als amplis bene-
ficis que proporciona aquest esmere;; aixo, segurament, fara
que hom esmerci més capital i porti al mercat més producte
del sol del que requereix la demanda del país. En aquest
cas, el preu del gra baixara a causa dels efectes de la satura.
ció, i es produiran molts trastorns a !'agricultura, fins que
la mitjana de l'oferta s'arribi a anivellar amb la de la de-
manda.

226
 SUMARI

Proleg.
Cronologia · . 7
Bibliografia 15
Nota sobre l'edició .
21
25

ELS PRINCIPIS D'ECONOMIA POLÍTICA I TRIBUTACIÓ

Prefaci general . 29
Nota a la tercera edició. 31
l.
Del valor . 33
II.
De la renda . 63
III.De la renda de les mines 77
IV. Del preu natural i del preu de mercat 80
V.Deis salaris . 84
VI.Deis beneficis . 97
VII.Del comer~ exterior . 112
VIII.Deis impostos 129
IX.Impostos sobre els productes del sol . 133
X.lmpostos sobre la renda de la terra . 146
XI. Delmes . . . . 149
XII. L'impost sobre la terra . 153
XIII. Impostos sobre l'or . 161
XIV. lmpostos sobre els edificis . 169
XV. lmpostos sobre els beneficis 173
XVI. Impostos sobre els salaris . 181
XVII. lmpostos sobre mercaderies diferents del pro-
ducte del sol . . . . . 203
XVIII. La contribució de pobres . 214
.,,1
'
XIX. Deis canvis sobtats a les vies de comer~ . . . 219
XX. El valor i la riquesa. Llurs propietats distintives 227
 XXI. Efectes de l'acumulació sobre els beneficis i l'in-
teres . 238
XXII. Primes a l'exportació i prohibicions d'importació 247
XXIII. De les primes a les produccions . 262
XXIV. La doctrina d'Adam Smith referent a la renda
de la terra 267
XXV. Del comer<; colonial . 276
XXVI. De la renda bruta i de la neta . 283
XXVII. Del diner i els bancs
XXVIII. Del valor relatiu de l'or, del gra i del treball als
287
pai'sos rics i als pobres . 303
XXIX. Impostos pagats pel productor
XXX. De la influencia de la demanda i !'oferta sobre 308
els preus . 310
XXXI. De la maquinaria
XXXII. Opinions del senyor Malthus sobre la renda de 314
la terra 324 ..,_\

,.
 Classics del pensament modero
Aquesta coHecció pretén d'aplegar un conjunt significatiu d'o-
bres cabdals del pensament modern i eontemporani occidental
(historia, economía, sociología, dret, antropología, cultura, etc.),
que expressi la tradició humanística més valida avui en el des-
vetllament del significat de la vida i del món. Dins aquest pro-
posit, els trets basics de la coHecció són els de secularitat, racio-
nalisme, capacitat analítica, testimoniatge i exemplificació de la
nostra civilització i, naturalment, l'originalitat i el gran interes
intrínsec de les obres que hi són incloses.

1. CHARLES DARWIN, L'origen de les especies. Traducció de San·

tiago Albertí i Constan\:ª Albertí. Edició a cura de Joan Senent
Josa i Montserrat Vallmitjana. Prbleg de Thomas Glick.
2. ERNST BLOCH, La filosofia del Renaixement. Traducció de Ma-
ria Ginés i J. F. Yvars. Edició i proleg a cura de J. F. Yvars.
3. A. J. AYER, Llenguatge, veritat i lógica. Traducció, edició i pre).
leg a cura de Josep Lluís Blasco.
4. DENIS DIDEROT, Escrits filosofics. Traducció de Santiago Alber-
tf. Edició a cura de Francesc Espinet. Proleg de Ramon Xirau.
5. BARÓ DE MONTESQUIEU, De l'esperit de les lleis, 2 volums. Tra-
ducció de Josep Negre i Rigol. Edició a cura de Xavier Arbós.
Proleg de J ordi Solé-Tura.
6. JAcoB BURCKHARDT, Consideracions sobre la história universal.
Traducció i edició a cura de Gustau Muñoz. Prbleg de J. M.
López Piñero.
7. KARL MARX, El Capital, 6 volums. Traducció i edició a cura de
Jordi Moners i Sinyol. Prblegs de Manuel Sacristán (vol. 1) i
Emili Gasch (vol. III).
8. LUDWIG WITTGENSTEIN, De la cer tesa. Traducció i edició a cura
de Josep Lluís Prades i Vicent Raga. Prbleg d'Oswald Hanfling.
9. WALTBR BENJAMIN, L'obra d'art a l'epoca de la seva reproduc-
..:?<:'~· tib{litat tecnica. Traducció de Jaume Creus. Edició i proleg a

~
" ....,.
.. , ~··
, .....
cura de J. F. Yvars.
10. ALEXIS DF ToCQUEVILLE, L'Antic Regim i la Revolució. Traduc-
ció de Joan Casas. Edició a cura de Xavier Arbós. Proleg de
J. Ferrater Mora.
..... a\tt•\41t - 11. MAX WEBER, L'etica protestant i l'esperit del capitalisme. Tra·
,,.
!·
,_
...-.:·
~' ~
ducció, edició i proleg a cura de Joan Estruch.
12. ALBERT EINSTEIN / LEOPOLD INFELD, L'evolució de la física. Tra-
ducció d'Humbert Padellans. Edició a cura de David Jou. Prl>
leg d'Antoni Lloret i Orriols.
13. DAVID RICARDO, Els principis d'economia politica i tributació.
Traducció de Josep M. Masferrer. Edició a cura d'Ezequiel
Baró i Tomas i Ange!s Martínez i Castells. Proleg de Fabil
Estapé.
14. MARGARET MEAp, Sexe í temperament en tres societatJ primi·
 tives. Traducció de Jordi Civís. Edició a cura de Jesús Contr&-
ras. Proleg de Joan Frigolé.
IS. MAX HORKHBIMER. Hora foscant. Traducció i edició a cura de
Gustau Muñoz. Proleg de Jacobo Muñoz.
16. GY6RGY LucK.(cs, L'anima i tes formes. Traducció d'Artur Quin-
tana. Edició a cura de J. F. Yvars. Proleg d'Agnes Heller.
17. ERwrN ScHR6DINGBR, Que is la vida? / Pensament i materia.
Traducció de Núria Roig. Edició a cura de J. Senent-Josa i
J. Wagensberg. Proleg de Jordi Flos.
18. Mu PuNCK. Coneixement del món flsic. Traducció de Jaume
Gascon. Edició a cura de David Jou. Proleg de M. Cardona.
19. FBRDINAND T6NNIBS, Comunitat i associació. Traducció de J. P.
Yvars i Maria Ginés. Edició a cura de J. F. Yvars. Proleg de
Lluís Flaquer i Salvador Ginés.
20. LUCIBN L11VY-BRUHL, L'anima primitiva. Traducció de Santia-
go Albertí. Edició de Joan Frigolé. Proleg de Ramón Valdés.
21. PIBRo SRAFFA, Producció de mercaderies per mitja de mer-
caderies. Edició, traducció i proleg a cura d'Emest Lluch.
22. Cuuns L11vr-STRAuss, El pensament salvatge. Traducció de
Miquel Martí i Poi. Edició i proleg a cura de Josep R. Llobera.
23. BERTRAND RussELL, El coneixement huma, 2 volums. Traducció
de Jordi Civís i Poi. Edició a cura d'Oriol Castellví. Proleg
de Josep Lluís Blasco.
24. JEREMY BENTHAM, El panoptic. Traducció d'Eduard Mira. Edi-
ció i proleg a cura de J osep Ramoneda.
25. WII.LIAM JAMES, Les varietats de !'experiencia religiosa. Tra-
ducció de Marta Mirabent. Edició i proleg a cura de Jordi
Bachs i Comas.
26. THOMAs ROBERT MALTHus, Un assaig sobre el principi de pobla-
ció. Traducció de Constanc;a Albertí. Edició i proleg a cura de
Jordi Moners i Sinyol.
27. KARL R. POPPER, El coneixement objectiu. Traducció de Núria
Roig. Edició i proleg a cura de Victoria Camps.
28. GEORGES DUMÉZIL, Els déus sobirans deis indoeuropeus. Tra-
ducció de Carles Boluda. Edició a cura de Joan Frigolé. Proleg
d'E. Trías.
29. BRONISLAW MALINOWSKI, Els argonautes del Paclfic Occiden-
tal, 2 volums. Traducció i edició a cura de Lluís Flaquer. PrO.
leg de Jesús Contreras.
30. BERNARD BOSANOUET, Historia de l'estetica, 2 volums. Traducció
de Núria Roig. Edició i proleg a cura de J. F. Yvars.
31. JOHANN GusTAV DROYSEN, Histórica. Traducció de Joan Font-
cuberta i Gel. Ed. de Joan Bearn. Proleg d'Emilio Lledó.
32. SIGMUND Frumn, Introducció a la psicoanalisi, 2 volums. Tra-
ducció d'.i\.ngels Planella. Edició a cura de Josep Oriol Esteve.
Proleg de Pere Folch Mateu.
33. ~MILE DURKHEIM, Les formes elementals de la vida religiosa.
Traducció de Jordi Parramon. Edició i prole~ a cura de Joan
Estmch.
34. WILHELM WoRRINGER, Abstracció i empalia. Traducció d'Angels
Planella. Edició a cura de J. F. Yvars. Proleg d'Oriol Bohigas.
35. JoHN M. KEYNES, La teoría general de l'ocupació, l'interes i el
diner. Traducció de Josep M. Masferrer. Proleg d'Angel Rojo.
36. JtiRGEN HABERMAS, Coneixerrzent i interes. Traducció i edició
a cura de Gerard Vilar i Iñaki Olartua. Proleg de Raúl Gabás.
37. KARL MANNHEIM, Ideología i utopia. Traducció de Joan Font-
cuberta. Edició i proleg de Salvador Cardús.
38. ERWIN PANOFSKY, La perspectiva com a «forma simbólica» i
altres assaigs. Traducció de Tomas Escuder. Edició a cura de
J. F. Yvars. Proleg d'Albin Hanseroth.
39. GEORG SIMMEL, Sociología, 2 volums. Traducció de Joan Leita.
Edició a cura d'Oriol Castellví. Proleg de Ramón García Co-
tarelo.
40. VOLTAIRE, Tractat sobre la tolerancia i altres escrits. Traduc-
ció de Maria Ginés. Proleg de Joan Fuster. Introducció de
Francesc Lafarga.
41. HANS KELSEN, Teoria pura del dret, 2 volums. Traducció de
Joan Leita. Edició i proleg a cura d'Albert Calsamiglia.
42. BERNARD MANDEVILLE, La f aula de les abelles. Traducció de
Josep Sales i Boguña.
43. J osEP A. ScHUMPETER, Capitalisme, socialisme i democracia.
2 volums. Traducció d'Antoni Montserrat i Jaume Casajuana.
Edició a cura de F. Estapé i A. Martínez.
44. CESARE BECCARIA, Dels delictes i de les penes. Traducció de
Jordi Moners.
45. ADAM FERGUSON, Assaig sobre la historia de la societat civil.
Traducció, edició i proleg a cura de Lluís Flaquer.
46. RoMAN JAKOBSON, Lingüística i poetica i altres assaigs. Traduc-
ció de Joan Casas. Edició, selecció i proleg a cura d'Alex
Broch.
47. JACOUES LAcAN, Els quatre conceptes fonamentals de la psi·
coanalisi. Traducció, edició i proleg a cura d'Antoni Vicens.
48. FERDINAND DE SAUSSURE, Curs de lingüística general. Traducció
i edició de Joan Casas. Proleg de Joaquim Viaplana.
49. RUDOLF HILFERDING, El capital financer. Traducció, edició i
proleg a cura de Gustau Muñoz.
SO. ADAM SMITH, Indagació sobre la naturalesa i les causes de la
riquesa de les nacions, 2 volums. Traducció de Jordi Civís i
Pol. Edició i nota introductoria d'Angels Martínez i Castells.