Professional Documents
Culture Documents
UU1 - Teoria Atòmica - 1rB
UU1 - Teoria Atòmica - 1rB
1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA
MATÈRIA
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
ASIMOV, I. Breve historia de la química
Alianza Editorial. Núm. 580. Madrid. 1975
ASIMOV, I. Moments estel·lars de la ciència
L'Esparver/Ciència 1. Edicions de la Magrana. Barcelona. 1992
PETRUCCI. Cap. 1.
1.1
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
A.1 Resumiu els aspectes més sorprenents del comportament d'un gas.
A.2 Dissenyeu un muntatge senzill que permeta comprovar fàcilment les propietats
dels gasos. El muntatge ha de tenir en compte quines magnituds característiques
caldria mesurar.
A.3 Emeteu una hipòtesi sobre la forma com haurien d'estar constituïts els gasos que
permeta una interpretació senzilla de totes les propietats revisades.
1.2
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
A.4 Doneu-li forma operativa a les hipòtesis sobre la relació entre les magnituds que
caracteritzen l'estat d'un gas: pressió, volum i temperatura, bàsicament.
A.5 Establiment i comentari de l'equació d'estat dels gasos ideals i interpretació del
significat de la constant PV/T = k, tot considerant com pot influir-hi el nombre
de partícules i la grandària que tinguen aquestes partícules.
A.6 Una quantitat qualsevol de gas sofreix, a temperatura constant, variacions de
pressió i volum:
a) completeu aquesta taula, que correspon al gas esmentat:
P (atm) 15 5 126 1
V (L) 42 14 3 1
T (0C) 0 10 20 30 40 50 60
V (cm3) 9100 9430 9770 10100 10400 10800 11100
T (0C) 30 40 70
P (atm) 1,01 1,11 1,21
Després representeu els valors de la taula en el gràfic P-T i en el gràfic que siga
adient per a obtenir una recta que passe per l'origen.
A.9 Una bombona d'acer de 10 L té una clau de pas que permet posar-la en co-
municació amb l'atmosfera. La pressió exterior és 760 mm Hg i suposem que la
bombona no es dilata en calfar-la. La densitat de l'aire en condicions normals
(1 atm, 273 K) val 1,293 g/L. Contesteu les qüestions que corresponen als
diferents passos següents:
a) La bombona està tancada. La seua temperatura és 0 0C i la pressió al seu
interior 114 cm Hg. Quina massa d'aire conté?
b) Sense obrir la clau de pas, calfem la bombona fins a 100 0C. Quina serà ara la
pressió interior?
c) Mantenim la temperatura a 100 0C i obrim la clau de pas. Quin volum d'aire ix
a l'exterior?
d) Finalment, tanquem la clau de pas i refredem la bombona a 0 0C. Quina serà
llavors la pressió de l'aire interior?
1.3
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
Una línia de treball que es mostrà molt fructífera per a l'establiment
de la teoria atòmica fou la investigació de les quantitats de matèria que
participen en les transformacions o reaccions químiques. D'antuvi fou
necessari reconèixer el paper de la balança com a instrument eficaç en la
mesura de la massa, idea que atribuïm al químic francès Antoine Laurent
LAVOISIER (1743-1794), que fou el primer a destacar la importància de
mesurar la massa gràcies als treballs que dugué a terme en col·laboració
amb la seua esposa Marie-Anne Pierrette PAULZE (1758-1836).
REACTIUS PRODUCTES
1.4
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
A.10 Llegiu, comenteu i feu un esquema amb les principals idees que conté el següent
text d'Antoine Lavoisier, tret de la seua obra Traité élémentaire de chimie, que
hom sol considerar el primer llibre de química moderna, divulgat gràcies a la
intervenció decisiva de Marie després de l'execució d'Antoine.
CAPÍTOL XIII
De la descomposició dels òxids vegetals per la fermentació vinosa
Tothom sap com es fan el vi, la sidra, l'aiguamel i, en general, totes les begudes
fermentades espirituoses. S'esprem el suc de raïm i de poma i s'aigualeix aquest darrer;
es posa el licor en grans bótes i en un lloc on la temperatura siga, com a mínim, de 10
graus del termòmetre de Réaumur. Al poc de temps apareix un moviment ràpid de
fermentació, en la superfície esclaten nombroses bombolles d'aire, i quan la
fermentació ateny el punt màxim, la quantitat de bombolles és tan gran i és tan
abundosa la quantitat de gas que s'allibera, que sembla com si el licor estigués
damunt d'una foguera encesa que li provoqués una ebullició violenta. El gas que
s'allibera és l'àcid carbònic i, si el recollim acuradament, està perfectament pur i
exempt de mescla de qualsevol altra espècie d'aire o de gas.
El suc de raïm, que era dolç i ensucrat, esdevé per aquesta operació un licor vinós
que, en completar-se la fermentació, no conté gens de sucre i d'on es pot traure per
destil·lació un licor inflamable que es coneix al comerç i les arts amb el nom d' esperit
de vi. És evident que, si aquest licor és un resultat de la fermentació d'una matèria
ensucrada qualsevol i suficientment diluïda en aigua, seria anar en contra dels
principis de la nostra nomenclatura anomenar-lo tant esperit de vi com esperit de
sidra o esperit de sucre fermentat. Per tant, ens hem vist obligats a adoptar un nom
més general, i el d'alcohol, que procedeix dels àrabs, ens ha semblat el més adient.
Aquesta operació és una de les més extraordinàries i dignes d'atenció de totes les
que la química ens presenta, i hem d'examinar d'on ve l'esperit inflamable que es
forma i de quina manera un cos dolç, un òxid vegetal, es pot transformar així en dues
substàncies tan distintes, una de combustible i una altra d'eminentment
incombustible. Per arribar a la solució d'aquests problemes, caldria conèixer de bell
antuvi l'anàlisi i la naturalesa dels cossos susceptibles de fermentar i els productes de
la fermentació; perquè res no es crea, ni en les operacions de l'art, ni en les de la
natura, i es pot fixar com a principi que, en tota operació, hi ha una quantitat igual de
matèria abans i després de l'operació, que la qualitat i la quantitat dels principis és la
mateixa i que només hi ha canvis i modificacions. Tot l'art de fer experiències en
química està fonamentat sobre aquest principi: cal suposar en tots els experiments
una vertadera igualtat o equació entre els principis del cos que s'examina i els que
s'obtenen per l'anàlisi. Així, doncs, ja que el most del raïm dóna gas carbònic i alcohol,
puc afirmar que el most de raïm = àcid carbònic + alcohol.
1.5
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
reacció, és a dir, durant un canvi químic ordinari no
hi cap augment ni pèrdua de massa.
A.11 Expliqueu per què sembla que no es compleix la llei de conservació de la massa
en les reaccions on es formen gasos i indiqueu quines condicions ha de complir
un sistema químic per tal de poder constatar-la.
A.12 Com a conseqüència de no tenir en compte les condicions explicitades a
l'activitat anterior hi havia a l'època de Lavoisier una hipòtesi errònia per a
explicar la combustió. Era l'anomenada hipòtesi del flogist. Busqueu informació
referida a aquesta curiosa hipòtesi i feu-ne un informe d'un full al vostre quadern
de classe. Caldria respondre sobretot aquestes qüestions: 1) Què és el flogist? 2)
Quines substàncies haurien de ser riques en flogist i quines pobres? 3) Què és
l'aire flogisticat i l'aire desflogisticat? 4) Com es pot demostrar que es tracta
d'una hipòtesi errònia?
Com a exemple, en la reacció del sofre amb el ferro, obtenim els resultats
següents per a les masses que reaccionen en distintes experiències:
m(Fe) (g) 56 28 14 7
m(S) (g) 32 16 8 4
1.6
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
A.14 El clorur de magnesi es pot obtenir al laboratori si fem reaccionar en una càpsula
un tros de cinta de magnesi i àcid clorhídric concentrat (HCl) i dessequem el
producte de la reacció. S'ha fet aquesta experiència a partir de quantitats
variables de magnesi tractades amb excés de HCl s'han obtingut els resultats de
la taula adjunta. a) Completeu els valors de la taula. b) Demostreu que les
quantitats de clorur de magnesi que s'obtenen s'ajusten a la llei de les propor-
cions definides. c) ¿Seria possible deduir la fórmula de l'esmentat compost a
partir d'aquestes experiències? En cas contrari, què caldria conèixer abans?
John Dalton
A.15 En l'època de Dalton es coneixia l'existència de dos gasos diferents formats pels
mateixos elements (C i O). D'ambdós gasos, el més ric en oxigen contenia un
72,7 % d'aquest element i l'altre un 57,1 % d'oxigen. Quina relació hi ha entre
les masses d'oxigen que es combinen amb la mateixa massa de carboni?
A.16 El nitrogen i l'oxigen formen, entre d'altres, els òxids A, B i C. Dels tres gasos, el
més ric en oxigen contenia un 69,95 % d'aquest element, el segon un 53,32 % i
el més pobre en oxigen un 36,35 %. Quina relació hi ha entre les masses
d'oxigen que es combinen amb la mateixa massa de nitrogen? Quina llei es
verifica?
A.17 El brom reacciona amb el metall níquel i produeix dues sals diferents. El bromur
de níquel A conté un 26,86 % de níquel, mentre que el bromur de níquel B conté
un 80,33 % de brom. Verifiqueu que aquestes dues sals compleixen la llei de
Dalton de les proporcions múltiples.
A.18 A la vista de les hipòtesis de Dalton ¿com s'expliquen les lleis ponderals de les
reaccions químiques: la conservació de la massa, les proporcions constants i les
proporcions múltiples?
1.8
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
Louis-Joseph Gay-Lussac
1.9
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
Vegem-ne alguns exemples:
A.19 Emeteu una hipòtesi que explique per què els gasos es combinen segons
relacions volumètriques senzilles, quan es mesura el volum en les mateixes
1.10
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
condicions de pressió i temperatura, si es té en compte el nombre de partícules
que formen el gas.
A.20 Interpreteu, fent servir la hipòtesi anterior, les reaccions entre gasos dels
exemples anteriors. Tal com Avogadro va fer, cal introduir una nova hipòtesi
sobre la constitució de les molècules dels gasos simples. Convé seguir els passos
següents: 1) convertir la relació volumètrica a relació del nombre de partícules;
2) representar el cas particular amb el mínim de partícules; 3) suposar que les
partícules són àtoms de Dalton i verificar si això és possible; 4) suposar que les
partícules poden ser diferents als àtoms, tal com proposa Avogadro.
Les dues hipòtesis que hem utilitzat s'anomenen hipòtesis
d'Avogadro i són fonamentals per a completar les idees de Dalton. Tot i
això, com ja hem dit, a causa de la poca precisió dels resultats
experimentals de Gay-Lussac, Dalton i els seus seguidors mai no van
admetre com a vàlides les hipòtesis d'Avogadro, ja que semblaven significar
un enfrontament insuperable amb alguns dels seus postulats bàsics.
A.22 El fòsfor reacciona amb l'oxigen i forma un compost de fórmula P 4O10. Si 0,248 g
de fòsfor reaccionen i donen 0,568 g de producte, determineu la massa atòmica
relativa del fòsfor, si sabem que la massa atòmica relativa de l'oxigen és 16.
Per a la mesura de masses atòmiques relatives cal un patró. Per raons
diverses el patró utilitzat ha canviat algunes vegades, fins que el 1961 es va
establir l'escala atòmica definitiva, segons la qual tenim:
PATRÓ DE MASSES ATÒMIQUES (1961) :
1 uma = 1/12 de la massa de l'isòtop 126C
A.23 Calculeu la massa atòmica del brom si sabem que 6,23696 g de plata reaccionen
amb brom i formen 10,85722 g de bromur de plata. Cal suposar que només
coneixem la massa atòmica de la plata.
(R: Ar(Br) = 79,9072)
1.12
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
Un dels problemes bàsics de la Química és poder determinar la
fórmula empírica i la fórmula molecular d’una substància pura.
D’altra banda, els càlculs de les quantitats de reactius que intervenen
en una reacció o dels productes que s’obtenen requereixen poder comptar
àtoms i/o molècules per tal que ni en sobren ni en falten. Efectivament, ja
que les reaccions químiques són combinacions entre partícules (àtoms,
molècules, ions...) es fa necessari comptabilitzar el nombre d'elles present
en qualsevol mostra de substància.
Com que aquestes partícules són extremadament petites, el nombre
que resulta de comptar-les és excessivament gran i per això s'ha triat una
quantitat on les partícules es puguen comptar fàcilment, per pesada directa
o per mesura d'un volum.
El problema es pot resoldre si definim la QUANTITAT DE
SUBSTÀNCIA, magnitud fonamental del Sistema Internacional,
la unitat de la qual és el MOL
Vegem-ne un exemple:
A.24 Un compost està format per un 92,31 % de C en massa i per un 7,69 % d’H en
massa, quina és la seua fórmula química?
A més de la composició centesimal donada, per altra banda sabem
que les masses atòmiques relatives dels elements que el formen
són: Ar(C) = 12 i Ar(H) = 1.
Podríem saber amb això la seua fórmula?
Com que ignorem la seua massa molecular relativa, només
podríem trobar la fórmula empírica però no la molecular.
Què caldria fer per a trobar la fórmula empírica?
La solució raonada seria:
Sabem la contribució de cada tipus d’àtom (C i H) a la
massa total del compost i sabem la massa relativa de cada
àtom, si dividim la massa de C en el compost entre el que
“pesen” els seus àtoms trobarem un nombre que guarda
relació amb la “quantitat d’àtoms” de C i si fem el mateix
amb l’H trobarem un nombre que guarda relació amb la
“quantitat d’àtoms” d’hidrogen.
Si dividim els dos nombres entre el menor d’ells tindrem la relació
mínima entre ells i si fem que siga una relació de nombres enters
ja tindrem la fórmula empírica.
1.13
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
Càlculs:
A.25 Les masses atòmiques relatives de l'hidrogen, del carboni i de l'oxigen són 1, 12 i
16, respectivament. Digueu tres valors diferents de masses per a cadascun d'ells,
de manera que tinguen el mateix nombre d'àtoms dels diferents elements.
Massa molar
De la resolució de l'activitat anterior podem establir un concepte bàsic
per a mesurar quantitats de substància, la massa molar (M), que no és
altra cosa que la massa d’un mol de qualsevol substància. En l'activitat
resolta: M(H) = 1 g/mol d'àtoms d'hidrogen, M(C) = 12 g/mol d'àtoms de C i
M(O) = 16 g/mol d'àtoms d'oxigen. Cal especificar quin tipus de partícules
mesurem (àtom, molècules, ions...), ja que el valor de M pot ser diferent.
Tal com s'ha definit, a partir de la massa atòmica del patró,
automàticament tots els altres elements també contindran el mateix nombre
de partícules en una quantitat de grams igual a les respectives masses
atòmiques, per això podem resumir que:
1
La importància del mol en els càlculs químics ha fet que s'incorpore al Sistema
Internacional d'unitats com la setena unitat fonamental, al costat del metre, el segon, el
quilogram, l'amper, el kelvin i la candela.
1.14
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
De la definició de mol es deriva una manera directa de
calcular la massa molar a partir de la massa molecular
relativa, si entenem que:
Massa d’una molècula: Mr (no té unitats)
Massa d’un mol de molècules: M (g/mol)
Exemple: l’aigua té una Mr = 18 i la seua massa molar val M
= 18 g/mol
Relacions bàsiques:
M = m/n ; n = m/M ; m = n· M
M massa molar en g/mol ; m massa en g ; n quantitat de
substància en mol
En resum:
Constant d'Avogadro
El pas següent és determinar de forma experimental el nombre
d'àtoms presents en la quantitat escollida per definir el mol: 12 g de 126C .
Ja hem vist a l'activitat anterior com en triar masses proporcionals a la
massa atòmica tenim un mateix nombre de partícules de qualsevol element.
La determinació experimental d'aquest és una altra constant universal,
anomenada constant d'Avogadro (NA). És a dir, el mol només és un
múltiple, com la dotzena o el miler. Si una dotzena són 12 coses, un miler
són 1000 coses i un mol són NA coses.
Hi ha diferents mètodes experimentals per a determinar
quantes entitats químiques conté 1 mol (radioactivitat,
cristal·lografia, electròlisi, pel·lícules monomoleculars...)
Les mesures actuals donen aproximadament: NA = 6,022· 1023
mol-1
1.15
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
NA = 6,02214084(18)·1023
H 1
H 2
H 18·1023 àtoms
H2 1
H2 2
H2 3·1023 molècules
O 16
O 1,5
O 9·1023 àtoms
O2 1
O2 64
O2 3,5
H2O 6·1023 molècules
H2O 2
1.16
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
H2O 54
NH3 17 44
1.17
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
N2 28,0 22,40 gas
NH3 17,0 22,09 gas
Com podem observar, mentre que el volum molar dels sòlids i líquids
és característic de cadascun d'ells, el volum molar dels gasos presenta una
coincidència que crida l'atenció.
Segons la definició donada, un mol de qualsevol substància, tant s'hi
val que estiga en forma sòlida, com líquid o gas, tindrà el mateix nombre de
molècules, però ¿per quina raó el volum molar de TOTS els gasos, en
condicions normals, és pròxim a 22,4 L?
L'explicació la trobarem en la Llei d'Avogadro, expressada de forma
esquemàtica:
A.31 Com calcularem la quantitat de substància d'un gas si coneixem el seu volum en
condicions normals? Si tenim 5 g de dioxigen, O2, quin volum ocuparà en
condicions normals?
A.32 Quan les condicions d'un gas no són les normals ¿com calcularem la quantitat de
substància? A partir del volum molar d'un gas ideal, establiu el valor de la
constant que apareix a l'equació general dels gasos ideals (P·V/T = k) en les
unitats habituals en els càlculs químics (P en atm, V en L) i en les unitats del S.I.
1.19
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
àtoms, però els angles entre els enllaços no són correctes. Per a
representar-ho millor cal visualitzar els angles d'enllaç mitjançant boles
(àtoms) i varetes (enllaços) o bé mitjançant calotes (esferes) que
s'entrecreuen, oculten els enllaços i mostren un aspecte més pròxim a la
imatge "real" de la molècula
Convé saber que totes les substàncies tenen fórmula empírica, però
només les substàncies moleculars tenen fórmula molecular, és a dir,
aquelles substàncies on realment existeixen molècules. Aquestes també
tenen, lògicament, fórmula estructural. A més, podem afegir que hi ha molts
tipus de fórmules estructurals, segons el nivell d'informació que pro-
porcionen sobre com és la molècula que volem representar. La fórmula
donada per a l'età és només la fórmula estructural plana, però podríem
dibuixar-ne una de més completa on aparegueren exactament representats
els angles de 109,50 que formen els enllaços C-H entre si, en aquest cas
estaríem dibuixant la fórmula espacial o estèrica, tal com hem vist en els
dos models tridimensionals.
Concepte d'element químic
Abans d'explicar com es poden determinar algunes d'aquestes
fórmules, concretament les empíriques i les moleculars, convé aclarir què
entenem per element, ja que aquest concepte ha anat canviant al llarg de la
història de la química fins establir-se definitivament a començaments del
segle XX.
A.40 Evolució del concepte d'element: Aristòtil, Boyle, Lavoisier, Dalton i actual.
De bon començament la idea d'element procedeix de la filosofia grega
i es concreta en la visió de la matèria que tenien diferents pensadors de
l'època clàssica. Els elements serien unes poques formes bàsiques de
matèria presents en totes les substàncies. Per no allargar-nos, comencem
per la proposta dels quatre elements aristotèlics: la terra, l'aigua, l'aire i el
foc, que formaven la matèria terrestre, a més de la quintaessència que
formava la matèria celeste. Aquests elements explicaven qualitats de la
matèria com la humitat, la sequedat, el fred i la calor. Segons això, tota la
matèria terrestre estava formada per aquests quatre elements combinats en
diferents proporcions. Ara, si ens fixem bé, els quatre elements aristotèlics
ens "recorden" els quatre estats de la matèria: sòlid, líquid, gas i,
aproximant un poc, plasma fred. Durant segles la teoria aristotèlica no va
ser modificada substancialment, només els alquimistes, en la seua recerca
infructuosa de la transmutació dels metalls en or, ampliaren un poc els
elements incorporant substàncies com la sal marina, el sofre i el mercuri,
que integraven les propietats de les substàncies salines, els no-metalls i els
metalls.
1.20
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
1.21
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
1.22
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
Composició centesimal o percentatge en massa de cada
element
A.42 Tenim dos minerals que tenen com a fórmules més simples: Cu 5FeS4 i Cu2S.
Esbrineu quin d'ells és més ric en coure.
A.44 Elaboreu un algoritme per a obtenir la fórmula empírica d'un compost del qual
coneixem la composició centesimal i les masses atòmiques relatives dels
elements que el formen. Apliqueu-lo al cas d'un compost orgànic que té la
composició següent: 52,17 % de carboni, 13,00 % d'hidrogen i 34,80 %
d'oxigen.
A.45 Un mol d'un gas pesa 52 g. L'anàlisi demostra que el 46,15 % de la seua massa
és carboni i la resta nitrogen. Determineu-ne les fórmules empírica i molecular.
A.48 Cremem una mostra de 2,00 g d'un compost que conté carboni, hidrogen i
oxigen i en la combustió es formen 3,81 g de diòxid de carboni i 2,36 g d'aigua.
Calculeu la composició centesimal del compost i determineu la seua fórmula
empírica.
(R: 52 % C , 13 % H , 35 % O ; C2H6O)
A.49 L'insecticida DDT només conté els elements carboni, hidrogen i clor. Quan
cremem completament una mostra de 3,00 mg de DDT amb oxigen pur obtenim
5,22 mg de diòxid de carboni i 0,687 mg d'aigua. a) Determineu la fórmula
empírica del DDT. b) Busqueu informació sobre la seua fórmula estructural i
tracteu d'esbrinar per què s'anomena dicloro-difenil-tricloroetà.
(R: C14H9Cl5)
1.23
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
A.50 Una substància orgànica només conté carboni, hidrogen i oxigen. Si en cremem
0,1 g en corrent d'aire, obtenim 86,9 mg de vapor d'aigua i 80 cm3 de diòxid de
carboni mesurats a 22 0C i 740 mm Hg. Calculeu: a) la composició centesimal de
la substància; b) la seua fórmula empírica.
(R: a) 38,6 % C , 9,7 % H , 51,7 % O ; b) CH3O)
A.51 Comenteu aquest esquema on apareixen les distintes formes en què sol pre-
sentar-se la matèria en la natura: mescles, dissolucions, substàncies pures,
substàncies simples, compostes, etc.
A.52 Llegiu les següents definicions de substància pura, substància pura simple i
substància pura composta i comenteu-les.
SUBSTÀNCIA PURA
és un sistema material homogeni de composició uniforme i
propietats idèntiques en tota la seua massa. Una substància
pura es defineix a partir d'una sèrie de propietats físiques i
químiques característiques que són constants: densitat, punts
de fusió i ebullició, sistema de cristal·lització, conductivitat
elèctrica, conductivitat tèrmica, etc.
SUBSTÀNCIA PURA SIMPLE
1.24
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
és una substància pura que no podem separar en parts més
senzilles pels mètodes químics convencionals coneguts, per tant,
és l'últim terme de l'anàlisi química. A nivell estructural està
formada per àtoms d'un sol element.
SUBSTÀNCIA PURA COMPOSTA
és una substància pura que encara es pot separar en substàncies
pures més simples per mitjà de reaccions químiques, perquè a
nivell estructural està formada per més d'un element que poden
arribar a separar-se.
A.53 Proposeu un mètode senzill per a obtenir els components sòlids d'una dissolució,
com ara l'extracció de sals de l'aigua del mar.
A.55 En alguns casos interessa més recollir el dissolvent. Quines modificacions caldria
introduir en la tècnica de vaporització?
1.25
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
A.56 Existeixen moltes altres tècniques per a separar els ingredients d'una dissolució.
Una d'elles, utilitzada molt sovint, és la cromatografia, que té multitud de
variants. Busqueu informació sobre aquesta important tècnica analítica i feu-ne
un resum al quadern de treball.
Cromatografia de la clorofil·la
DISSOLUCIÓ
és un sistema material homogeni format per més d'una
substància pura, les partícules del qual tenen una grandària de
l'ordre de 10-9 m aproximadament (àtoms, ions, molècules) i per
això travessen els filtres convencionals, de manera que per a se-
parar-ne els components cal recórrer a mètodes específics com
la cristal·lització, la destil·lació o la cromatografia, però no la
filtració mecànica.
SOLUT
és la fase dispersada en una dissolució, que habitualment és
aquella que es troba en menor proporció.
DISSOLVENT
1.26
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
és la fase dispersant en una dissolució enmig de la qual es troba
dispers el solut i que habitualment sol ser la que es troba en
major proporció. En els medis aquosos el dissolvent és l'aigua.
CONCENTRACIÓ
és la magnitud que expressa la relació entre la quantitat de
solut i la quantitat total de dissolució, encara que de vegades
expressa la relació entre la quantitat de solut i la quantitat de
dissolvent.
DISSOLUCIÓ DILUÏDA
és aquella on la concentració és tan petita que la presència del
solut no afecta pràcticament a les propietats del dissolvent.
DISSOLUCIÓ CONCENTRADA
és aquella on la concentració és suficientment elevada per a
notar una alteració important de les propietats mútues del solut
i el dissolvent.
DISSOLUCIÓ SATURADA
és aquella que ja no admet més quantitat de solut de manera
que si n'afegim més, el solut precipita al fons del recipient i
apareix una fase sòlida, amb la qual cosa deixa de ser un sistema
homogeni. No sempre s'arriba a la saturació. La concentració de
la dissolució saturada és una propietat del solut que anomenem
solubilitat i per a cert solut varia segons el dissolvent i la
temperatura.
1.27
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
La MOLARITAT : [solut] = nsolut/V (mol de solut/L dissolució)
La MOLALITAT : msolut = nsolut/mdissolvent (mol de solut/kg
dissolvent)
La FRACCIÓ MOLAR : Xsolut = nsolut/ntotal (mol de solut/mol
total)
Altres formes d'expressar la concentració
PERCENTATGE EN MASSA (m) (%) O RIQUESA :
(%)massa/100 = msolut/mdissolució
PERCENTATGE EN VOLUM (V) (%) O GRADUACIÓ (°) :
(%)volum/100 = Vsolut/Vdissolució
CONCENTRACIÓ MÀSSICA (g/L) : c = msolut/Vdissolució
No confondre amb la densitat de la dissolució (g/mL) : ρ =
mdissolució/Vdissolució
Càlcul de la molaritat a partir de la densitat de la dissolució (ρ,
en g/mL) i la riquesa:
Agafem una mostra de referència: 1 L de dissolució, que conté una
massa total que equival a la densitat multiplicada per 1000.
Multipliquem per la riquesa (%) i dividim per 100 i tenim la massa de
solut en 1 L de dissolució.
Passem a mol, dividint per M, i ja tenim la resposta:
[A] = ρ· (%)· 1000/M· 100 = ρ· (%)· 10/M
Dilucions
Diluir és disminuir la concentració d’una dissolució tot
afegint-hi més quantitat de dissolvent, però sense alterar
la quantitat de solut
Conseqüentment l’equació per a calcular la nova concentració de
la dissolució diluïda serà:
nSOLUT = constant = [S]· V = [S]’· V’
amb “prima” la diluïda, sense, la concentrada.
1.28
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
A.59 Si tenim en compte que la majoria de les reaccions químiques habituals al
laboratori tenen lloc en dissolució aquosa, raoneu quina serà la forma operativa
més pràctica, entre les diferents proposades, per a expressar la concentració
d'una dissolució.
A.60 Indiqueu què caldria fer al laboratori per a preparar 250 cm3 de dissolució
aquosa de NaCl de concentració 0,3 mol/L. Assenyaleu raonadament quin dels
següents recipients: proveta de 250 mL, got de precipitats de 250 mL o matràs
aforat de 250 mL, convindria utilitzar i detalleu les operacions que caldria
realitzar.
A.61 Quants grams de clorur de sodi, NaCl, caldran per a preparar dos litres de
dissolució 0,5 mol/L ?
A.62 Tenim una dissolució d'àcid nítric, HNO 3, que té una concentració de 3 mol/L.
Quina massa d'àcid nítric hi ha en un litre d'aquesta dissolució? Quina massa hi
ha en 1 cm3? Quin volum de dissolució cal agafar per tal que continga 6,3 g
d'àcid nítric?
9. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
A.71 Quan escalfem un tros de cinta de magnesi en presència d’aire s’obtenen 1,519 g
d’òxid de magnesi per cada gram de magnesi cremat. Quina massa d’oxigen cal
per a cremar 3,223 g de magnesi i quina massa d’òxid s’obté?
(R: 1,673 g O; 4,896 g òxid de magnesi)
A.72 Quan mesclem pols d’alumini amb iode i afegim unes gotes d’aigua, la mescla
crema virulentament i es forma iodur d’alumini. Si mesclem 2,345 g d’alumini
amb suficient iode es formen 35,434 g de producte. Quina massa d’alumini cal
per a reaccionar completament amb 10,223 g de iode i quina massa de producte
s’obté? Digueu en quines lleis us baseu per a fer els càlculs.
(R: 0,724 g Al; 10,947 g iodur d'alumini)
% Cl %O
Òxid A 81,61 18,39
1.30
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
Òxid B 59,66 40,34
A.74 L'hidrogen (H2) reacciona amb l'oxigen (O2) per a formar vapor d'aigua (H2O).
a) Indiqueu la relació entre els volums de tots els gasos que participen en la
reacció per tal que es complesquen les hipòtesis d’Avogadro. b) Omplim tres tubs
amb una mescla d’hidrogen i oxigen amb la composició següent:
Tub V(H2) cm3 V(O2) cm3 V(H2O) cm3 V (excés) cm3
1 85 25
2 60 50
3 30 50
Indiqueu quin és el volum d’aigua formada i del gas que queda sense reaccionar
en cada tub després de produir-se la reacció.
(R: b) V en cm3 : tub 1: 50 H2O + 35 H2 ; tub 2: 60 H2O + 20 O2 ; tub 3: 30 H2O + 35 O2)
A.75 El nitrogen (N2) reacciona amb l'hidrogen (H2) per a formar el gas amoníac
(NH3). a) Indiqueu la relació entre els volums dels diferents gasos que participen
en la reacció per tal que es complesquen les hipòtesis d’Avogadro. b) Omplim
tres tubs amb una mescla d’hidrogen i nitrogen amb la composició següent:
Tub V(N2) cm3 V(H2) cm3 V(NH3) cm3 V (excés) cm3
1 25 85
2 40 60
3 50 30
Indiqueu quin és el volum d’amoníac format i del gas que queda sense
reaccionar en cada tub després de produir-se la reacció.
(R: b) V en cm3 : tub 1: 50 NH3 + 10 H2 ; tub 2: 40 NH3 + 20 N2 ; tub 3: 20 NH3 + 40 N2)
A.77 Una mostra de 625 mg d'un gas desconegut ocupa un volum de 175 mL en
condicions normals. Determineu la seua massa molar.
(R: 80,0 g/mol)
1.31
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
A.78 Determineu la massa de 5 L d'aire mesurats a 20 °C i 740 mm Hg si la densitat
de l'aire en condicions normals val 1,293 g/L?
(R: 5,87 g)
A.79 Determineu la massa molar d'un gas si sabem que 10,2 L d'aquest gas, mesurats
en a 25 °C i 1140 mm Hg, tenen una massa de 20 g.
(R: 32 g/mol)
A.80 Quaranta mols d'un gas A ocupen 1600 L a una certa pressió i temperatura. A la
mateixa pressió però a una temperatura cinc vegades menor, ¿quin volum
ocuparan 31 mol d'un altre gas B, la massa molar del qual és cinc vegades
superior a la d'A?
(R: 248 L)
1.32
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
(R: Només cal calcular els mols d'àtoms: a) 0,164 mol d'àtoms; b) 0,444 mol d'àtoms;
c) 0,672 mol d'àtoms; d) 0,033 mol d'àtoms; e) 0,116 mol d'àtoms. Per tant en "c" hi ha més
àtoms)
A.88 Una mescla conté només la substància X pura i la substància Y pura. La massa
total de la mescla és 3,72 g i el nombre de mols total és 0,06 mol. Si la massa
molar de la substància Y és 48 g/mol i en mescla hi ha 0,02 mol de la substància
X, determineu la massa molar de la substància X.
(R: 90 g/mol)
A.92 El sulfat de zinc es pot utilitzar com a suplement diari en els casos en què hi ha
insuficiència de zinc. Aquest compost cristal·litza com a sal hidratada i es dissol
fàcilment en aigua. Per a conèixer la quantitat d'aigua de cristal·lització
s’escalfaren 3,72 g de sulfat de zinc hidratat fins a obtenir una massa constant.
La mostra de la sal anhidra tenia una massa de 2,09 g de sulfat de zinc pur.
Determineu:
a) Mols de sulfat de zinc en els 2,09 g.
b) Mols d'aigua eliminades en escalfar.
c) Quin és el valor d’X en la fórmula ZnSO4·XH2O?
d) Quants mols de sulfat de zinc hidratat són necessaris per a ingerir 15 mg de
zinc pur al dia?
e) Si prenguérem el sulfat de zinc amb una dosi beguda de 5 cm 3, calculeu la
concentració en mol/L de la sal hidratada per tal de subministrar-nos la
quantitat de zinc recomanada.
(R: a) 0,0129 mol; b) 0,091 mol; c) 7; d) 2,3·10-4 mol; e) 0,046 mol/L)
A.93 Hem obtingut un fluorur d'oxigen que conté el 32,1 % de fluor i el 67,9 %
d'oxigen. Determineu la seua fórmula empírica.
(R: O5F2)
A.94 Determineu la fórmula més senzilla d'un compost que conté el 49,7 % de niobi i
el 50,3 % de fluor.
(R: NbF5)
A.96 El goll és una malaltia de la glàndula tiroides causada per una falta de iode en la
dieta. Per evitar-la s'utilitza sal iodada, que conté un 99,98 % de NaCl i un
0,02 % de KI. Quants mols d’ió clorur hi ha per cada mol de ió iodur en la sal
iodada?
(R: 14250 mol)
A.97 Quina massa d'àcid sulfúric del 96 % cal agafar per a preparar 150 g d'àcid al
15 %?
(R: 23,4 g)
A.98 Determineu el volum que cal per tal de dissoldre 3,27 g de clorat de potassi,
KClO3, per a obtenir una dissolució de concentració 0,125 mol/L.
(R: 213,6 mL)
A.100 Agafem 25 mL de HCl 0,2 mol/L i els diluïm fins a obtenir 500 mL de dissolució.
Calculeu la molaritat de la dissolució que resulta.
(R: 0,01 mol/L)
A.101 Calculeu la molaritat d'un àcid clorhídric, HCl, de densitat 1,165 g/mL i una
riquesa en massa de 33,16 %.
(R: 10,58 mol/L)
1.34
U.1 TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
A.105 Comenteu aquest text i expliqueu quin era l'objectiu principal de l'alquimista:
1.35