Primav

era201
8
EDITORIAL.............................................4 Cròniques:

NOVETATS............................................5  Quin comboi amb les jornades!

 Crònica de l’acte commemoratiu del
 Calendari d’activitats vint-i-cinquè aniversari de la mort de
la poeta Quima Jaume
TEATRE......................................................8  Crònica del Simposi Internacional
Prudenci i Aurora Bertrana
 Descomptes amb Biblioteques BCN  Lletres al Parlament 2018
 Utopia Markets Poesia (4, 5, 6 de
MÚSICA....................................................9 maig 2018)

EL RACÓ DEL QUELLEGISTA.......10 HORÒSCOP LITERARI................... 33

L’entrevista: ART........................................................ 35

 Annette Lavrijsen MODA LITERÀRIA............................36

El blog del QL: CONCURSOS.................................... 37

Sabies que...? JOCS..................................................... 39

La pregunta  Hogwarts mystery

Especial Sant Jordi 2018: PUBLICITAT........................................ 40

 Els més venuts Webs d’interès:

 Totes les parades virtuals al QL
 La web de la Revista
L’article:  Tallers 4FanTIC BCN

 Un petit príncep que avui cele- CRÈDITS.............................................. 42

bra 75 anys!
Quellegistes... Estem de celebració!

¡¡¡El QL fa 10 anys!!!
El Què llegeixes? o QL és un fòrum sobre llibres que la Institució
de les Lletres Catalanes (ILC) va engegar el 23 d’abril de 2008.
La idea va sorgir a partir d’una primera experiència durant el
2005, Any del Llibre i la Lectura, quan es va posar en marxa Què
llegeixes? Connecta’t als llibres, un joc sobre llibres a internet
que va durar 3 mesos.

Què significa el QL per a vosaltres?

Envieu-nos un correu a larevistaql@gmail.com i publicarem les res-
postes al número d’Estiu 2018!

I parlant de les estacions... La primavera la sang altera, sobre-

tot la dels lectors!

Amb tants esdeveniments al voltant del Dia del Llibre i la Rosa és

impossible parar quiet! Des de la Redacció esperem que hagueu gau-
dit d’una Diada inoblidable, i us animem a que el ritme literari
no decaigui!

En aquesta entrega us podreu assabentar de totes les novetats del

fòrum, descobrir si heu guanyat algun premi i llegir l’apassionant
entrevista a la periodista holandesa Annette Lavrijsen entre d’al-
tres coses!

Heu sentit a parlar de l’App “Hogwarts Mystery”? Sabeu qui serà el

guanyador del Premi Nobel de Literatura 2018? Tot això i més ho
trobareu a l’edició de Primavera 2018 de la Revista del QL!

La Redacció
 CALENDARI D’ACTIVITATS

JOSEP MARIA DE SAGARRA, LA BARCELONA DE VIDA PRIVADA

Dv, 01/06/2018 - 20:00

L’itinerari proposa un recorregut pels escenaris de

la novel·la Vida privada de Josep Maria de Saga-
rra que ens permeten conèixer també aspectes de
la biografia de l’autor i d’una època d’efervescèn-
cia social, política i cultural de la ciutat i del país.
Les paraules de Josep M. de Sagarra són una invi-
tació a viatjar a la Barcelona antiga, la Barcelona
canalla i la Barcelona burgesa dels anys 20 i 30
del segle XX, des de les pàgines d'aquest gran
clàssic de la literatura catalana.

Dia: divendres 1 de juny

Hora: 20h (ATENCIÓ: primera ruta "nocturna" del QL!)

Punt de trobada: Via Laietana, cantonada carrer Més Baix de Sant Pere (mapa)

Com arribar-hi?
Metro Urquinaona (L1, L4) / Bus 45, V15, V17
Punt final: Al final de la Rambla, Rambla de Santa Mònica
Durada aprox.: 2h
INSCRIU-TE a la ruta a través d'aquest formulari especificant RUTA SAGARRA.

Recomanacions: calçat còmode

Ruta dissenyada i guiada per Maria Nunes, inclosa en el seu llibre Rutes literàries de Barcelona.

Activitat gratuïta, a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes

5
 SEMINARI D’ESTIU PER A DOCENTS D’ESO I BATXILLERAT:
LITERATURA&EINESDIGITALS

Dijous 12 de juliol – Lectures en web

Iniciació en l’ús de Wordpress i disseny d’activitats

per a fomentar la lectura a través de la creació de
pàgines web.

Divendres 13 de juliol – Altres recursos literaris

Tantàgora Serveis Culturals i la funda- 2.0
ció puntCAT organitzen un seminari de 20 ho-
res per a professors i professores d’ESO i Batxi- Es donarà a conèixer tres projectes de lectura i TIC
llerat que vulguin treballar les lectures curricu- adreçats a joves: Read On, Literàpolis i Què
lars a través d’eines digitals com ara el podcast, Llegeixes.
les xarxes socials i la creació de webs.
Informació pràctica
El seminari Literatura&EinesDigitals, que tindrà
lloc del 9 al 13 de juliol de 2018 a l’aula de  Dates: del 9 al 13 de juliol
Tantàgora, proposa diversos recursos per a treballar
les competències digitals, literàries i lingüístiques  Horaris: de 9:30 a 14:00 h
en el marc de la comunitat educativa. Les sessions,  Lloc: Tantàgora (C/ de l’Art, 80, Barcelona)
teòriques i pràctiques, ofereixen una doble forma-
ció: iniciació a la capacitació tecnològica i especia-  Preu: 25€
lització en creació de continguts pedagògics i  Més informació: www.tantagora.net | Dossier
dinàmiques lectores a l’aula utilitzant la tecnologia
apresa.
 Inscripcions: https://bit.ly/2jn2qcj (places limi-
tades)
Programa Literatura&EinesDigitals  Contacte: per correu electrònic
a info@tantagora.net o per telèfon al 93 213 59
Dilluns 9 de juliol – Marc literari: mediació lite- 91
rària amb adolescents
Tantàgora Serveis Culturals
Es treballaran aspectes fonamentals de la mediació facebook.com/tantagora | twitter.com/tantagora
literària amb adolescents, proposant maneres alter-
natives d’apropar-los a la lectura i introduir les Fundació puntCAT
obres escollides (propostes de relectura, relació facebook.com/dominipuntCAT | twitter.com/
amb altres arts,...) puntcat

Dimarts 10 de juliol – Lectura i audiovisual Literatura&EinesDigitals és una coproducció

de Tantàgora i la Fundació puntCAT en
Iniciació en l’ús de programari audiovisual col·laboració amb:
(enregistrament i edició) i producció de podcasts;
disseny d’activitats per a fomentar la lectura a tra-
vés d’aquestes eines.

Dimecres 11 de juliol – Lectura i xarxes socials

Iniciació en l’ús de Facebook, Instagram, Twitter,

Spotify, Linkedin, GoogleMaps i altres eines 2.0
per fomentar la lectura a través de les xarxes xo-
cials i altres plataformes interactives.

6
 ESTEM PREPARANT LA IV TROBADA DE JOVES LECTORS

El dia 30 de juny celebrarem la IV Trobada de Joves Lectors i voldríem saber què us agradaria trobar-hi.
Ajudeu-nos omplint aquest formulari (2 min.) La inscripció es considera confirmada quan fas
"ENVIAR"!

Us passarem el programa complet aviat, de moment heu de saber que hi haurà "Book unboxing" en direc-
te, "Marató de recomanacions", dinar, concursos, conferència de la Doctora Laura Borràs... i molt més!

7
 DESCOMPTES AMB BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

ANTIC TEATRE: Feminismo Pop. Ser

Britney Spears

Del 17 al 20 de maig

Britney Spears ha arribat al punt més àlgid

de la seva carrera i també ha tocat fons. De
tot plegat n’ha ressorgit una Britney més
sàvia, més gran i més humana que mai.
Aquest espectacle integra diverses peces
escèniques en què elles són les dives i nosal-
tres decidim les causes. Compra l’entrada
amb 2 euros de descompte a les taquilles del teatre.

A Biblioteques de Barcelona, hi trobaràs:

Els personatges femenins de la tragèdia grega en el teatre
català del segle XX

TEATRE - ESPAI CULTURAL LA GLEVA: Interiors

Fins al 3 de juny

Interiors, la segona dramatúrgia de Concha Milla, explica la

història de dues parelles que es troben per casualitat (o per
causalitat). Aquesta trobada farà trontollar el seu present i les
obligarà a prendre decisions. Tots quatre personatges faran el
seu recorregut al llarg de l’obra començant en un punt i aca-
bant en un altre. Com a la vida. Compra l’entrada a 10 eu-
ros a través d’aquest enllaç amb el codi promocional
«INTERIORSBIBLIO».

8
“I’M READING A BOOK” JULIAN SMITH

No suporteu que us interrompin mentre llegiu? A en

Julian Smith tampoc, i per això va crear aquest ví-
deo/paròdia sobre els patiments dels lectors i com
d’insuportable és la gent que no ens comprèn… en-
cara que ell tampoc sembla un sant!

Vosaltres tampoc suporteu que us interrompin men-

tre llegiu? Què serieu capaços de fer per tenir una
mica de tranquilitat?

9
 L’ENTREVISTA

Annette Lavrijsen ha estat l'editora en cap de

la revista Women's Health als Països
Baixos. Ara és una periodista independent
que escriu sobre salut, psicologia i natura.

Fa uns anys, va sentir a parlar sobre

el Shinrin-Yoku, també conegut com "banys
de bosc", l'art japonès contra l'estrès a través
de la natura, i va decidir escriure el seu pri-
mer llibre al respecte.

Mixa: Hola Annette, moltes gràcies per ser
avui aquí i felicitats pel teu nou llibre.
Annette: Gràcies a tu per convidar-me.
M. : Primer de tot, em va sorprendre llegir que
la primera vegada que vas sentir parlar de
Shinrin-Yoku pensaves que eren una mena de
reunions secretes i rituals xamànics al mig del
bosc ... Però llavors et vas adonar que no tenia
res a veure amb el que havies imaginat... Com
va ser el procés d'entendre el Shinrin-Yoku i
decidir escriure un llibre sobre això?
A. : En realitat, va ser...el Shinrin-Yoku va ser
majoritàriament per a mi un reconeixement... la
confirmació d'un sentiment que ja tenia dins, que
la naturalesa cura en diversos nivells. Vaig créi-
xer en una granja, en una petita ciutat als Països
Baixos, prop de la frontera amb Bèlgica, i la nos-
tra casa estava envoltada de bosc. Així que quan
era petita solia jugar cada dia a l'aire lliure al
bosc. Em sentia molt connectada amb la natura.
Però, és clar, la vida passa, em vaig mudar a la
ciutat per estudiar, vaig aconseguir una feina es-
tressant com a editora, amb dates límit, ja saps
com va... Vaig provar tota mena de cursos
de mindfulness, ioga, meditació... Fins i tot vaig
anar a un retir de meditació silenciosa de deu
dies, i tot va ser genial. Però quan vaig tornar a
casa i em vaig asseure al meu coixí de meditació
per practicar i meditar... Em va semblar molt difí-
cil, no vaig poder trobar la pau interior. Llavors
em preguntava a mi mateixa "està bé, què és el
que realment et relaxa, Annette?" I la resposta va
ser la natura.
Així que vaig decidir anar més sovint a la natura,
vaig anar a acampar, vaig fer trekking en solitari
per tot el món, i realment em va ajudar a calmar-
me, però també a tenir tranquil·litat d'esperit i una
ment clara. Després de tornar d'un viatge a
Tasmània estava descrivint la meva experiència
màgica a la meva amiga en una cafeteria i va dir:
"Annette, sabies que hi ha una paraula per això en
japonès: Shinrin-Yoku?" ¿Oh, de veritat? Per des-
comptat, és japonès... tenen paraules maques per
a tot. Llavors, el meu primer pensament va ser

10
uau, potser, ja que tenen una cultura tan bonica
han de tenir rituals, i en diuen "banys de bosc",
així que ... ¿es fa despullat? Qui sap? Has de ban-
yar-te amb la roba posada?
Llavors vaig començar a investigar perquè estava
intrigada. Vaig anar al Japó també per investigar-
ho. I després vaig descobrir que no és com una
teràpia amb regles i necessites fer això i això i des-
prés et sents feliç i saludable de nou. És més
com... Sí, per a mi és més el concepte filosòfic de
la força curativa de la natura.
M.: En el llibre hi ha diversos exercicis per gau-
dir dels "banys de bosc" -amb la roba posada- i
millorar l'observació, la meditació, l'autocons-
ciència, la creativitat... Fins i tot animes a les
persones a escriure haikus, oi?
A.: Sí, per què no?
M.: Hi ha algun exercici que t'agradi particu-
larment?
A.: Bé, hi ha un exercici molt simple que sempre
faig -i també ho descric en el llibre- i és com... vi-
sualitzar que ets un arbre. Així que simplement
estigues de peu i sent com les arrels s'enfonsen a la
terra, no només per obtenir nutrició i aigua del sòl,
sinó també per alliberar les fonts d'energia que te-
nim durant el dia. Perquè és un camí de dues direc-
cions. És tot molt fàcil i accessible, perquè crec
que hauria de ser per a tothom.
M. : Has estat guiant algunes sessions de
"banys de bosc" a Barcelona aquests dies...
Com va anar?
A. : Va ser increïble. Realment especial... perquè
també hi haurà sessions de "bansy de bosc" als
Països Baixos, però Barcelona té la primícia per-
què el llibre es publicarà aquí primer i en dues set-
manes als Països Baixos. Així que va ser una sor-
presa molt agradable veure que al principi les per-
sones esperen i volen saber més, senten curiositat
sobre el que és Shirin-Yoku. Vol dir que dismi-
nuïm el nostre ritme i experimentem l’entorn natu-
ral amb tots els nostres sentits. Especialment ara a
la primavera és bonic, i també per sentir-ho... tocar
un arbre, no cal abraçar-lo si no vols, simplement
tocar-lo o tocar la terra.
Però després amb aquestes sessions de "banys de
bosc" vam anar a Collserola, al parc de la Ciutade-
lla i fins i tot al parc vàrem caminar lentament i
després ens estiràrem a la gespa, amb els ulls tan-
cats, centrant-nos en la nostra respiració... i es po-
dia notar com la calma que ens envaïa, tothom es-
tava molt relaxat. Hi havia sorolls de trànsit al
fons, però quan vaig preguntar després "¿quin so
heu notat més?" eren els cants d'ocell; ni tan sols
van notar el trànsit perquè s'esvaeix, és soroll de
fons. Així que fins i tot en un parc de ciutat us po-
deu beneficiar del Shinrin-Yoku.
M. : Mentre llegia vaig trobar tota mena de ci-
tes de personalitats molt diferents: filòsofs
grecs, mestres orientals, personatges de
pel·lícules, genis científics com Einstein... De fet
acabes el llibre amb un poema de Frederico
Garcia Lorca! Va ser laboriós col·leccionar-les?
Quant de temps et va portar?
A. : M'encanten les cites sobre la naturalesa, així
que ja tenia una gran biblioteca... i m'encanta Lor-
ca! També vaig pensar en mostrar a la gent que el
fet que "la naturalesa és curativa" no és una cosa
nova, és una saviesa ancestral i tampoc és exclusi-
va del Japó o de l'Orient.
M. : Sí, el poder de la natura és una cosa que ja
hem notat, però que ara podem demostrar, oi?
A. : Sí, perquè tots sabem que una caminada pel
bosc és saludable, és clar, ens calma, però ara tam-
bé s’han fet molts estudis arreu del món, no només
al Japó, sinó també, per exemple, a la Universitat
de Barcelona... Han demostrat que la natura és be-
neficiosa per a la nostra salut.
Per dir alguns exemples: un "bany de bosc" de 40
minuts disminueix la nostra pressió arterial, dismi-
nueix el nostre ritme cardíac, activa el nostre siste-
ma immunològic, millora la nostra concentració,
augmenta la nostra creativitat, ajuda amb els pro-
blemes per dormir, estrès, ansietat, depressió...
Crec que una de les coses que més em va sorpren-
dre en la meva investigació és que ¡uau, hi ha tan-
tes coses! Vaig pensar; "Podries escriure un llibre
sobre això". I és el que va passar!
M. : Finalment, pots dir-me una o dues parau-
les que descriguin el que aquest art va significar
per a tu i per convèncer els lectors escèptics?
A. : Crec que les dues paraules que el descriuen
millor són... reconnectar amb la natura i amb tu
11
 mateix. Això són més paraules, però la reconne-
xió és el més important sobre el Shinrin-Yoku. M. : Citant una mica a Yoda de Star Wars, la
Sempre hem après i ens han ensenyat que estem Força està a tot arreu, és natura.
fora de la naturalesa, necessitem dominar la natu-
ra amb els nostres edificis. Podem vèncer a la na- A. : És bona aquesta, la Força!
tura.
M. : Així que, Annette, que la Força t'acom-
Però a Orient creuen que, igual que les plantes i panyi
els animals i els elements, som part d'un sistema
holístic. I especialment ara en la nostra societat A. : Sí, que la Força us acompanyi.
moderna, l'escalfament global... passem tant de
temps a les nostres pantalles, el nostre telèfon in- M. : Moltes gràcies
tel·ligent... estem constantment en línia, connec-
tats amb el món sencer, excepte amb la natura i A. : A tu!
també amb nosaltres mateixos, perquè si conside-
res que ets naturalesa, com influeix això en la
teva experiència a la natura?

12
 EL BLOG DEL QL

EN UN LLIBRE, EL PETIT ESDEVÉ GRAN

Aquest és el títol elegit per celebrar el Dia Internacional del Llibre Infantil 2018. Cada 2 d'abril,
des de l'any 1967, coincidint amb la data de naixement de l'escriptor danès Hans Christian An-
dersen, arreu del món se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil.

L'autor del cartell és Reinis Pētersons i l'autora del missatge dirigit als nens és Inese Zandere.

13
 FER UN POEMA DADAISTA

El 16 d'abril de 1896 neix Tristan

Tzara, un dels impulsors del mo-
viment dadaista.

Aprofitant aquesta efemèride,

compartim amb vosaltres una
formula infal·lible per escriure
amb èxit un poema dadaista amb
els vostres fills o alumnes:

1- Agafeu un diari.
2- Agafeu unes tisores.
3- Trieu un article de diari que tingui la llargària
que penseu donar al vostre poema.
4- Talleu amb cura cadascun dels mots que formen
l'article i fiqueu-los en una bossa.
5- Sacsegeu amb delicadesa.
6- Traieu cada retall, l'un darrere l'altre, en l'ordre
que vagin sortint de la bossa.
7- Copieu-los [o enganxeu-los en una cartolina].
I heus aquí "un escriptor infinitament original i
d'una sensibilitat encisadora encara que incompre-
sa per la massa".
L'Antiphilosophe et Tristan Tzara, Littérature, 1re
série, nº 15, 1920.

Font: http://web.sonoma.edu/users/r/renaudin/
fr202/files/202P22.pdf
Traducció: Salvador Jàfer

14
 UN MAPA LITERARI DE BARCELONA: MAPA 10

Les rutes literàries són una eina fonamental tant per

donar a conèixer els nostres autors/es com per apro-
fundir-hi. El paisatge literari de Barcelona és acla-
parador, desenes de racons de la ciutat són escenari
de novel·les, poemes, articles... Existeixen a la
xarxa diverses iniciatives que recullen aquesta con-
fluència entre territori i literatura com "El mapa
literari" d'Espais Escrits, que es troba en procés de
renovació, l'"Atles Literari" de les terres de Girona
o "La geografia literària dels països catalans"
a Endrets.cat, per posar només alguns d'exemples.
Les cases i fundacions d'escriptors generalment llum, la de la literatura i de la combinació única
també ofereixen recursos en aquesta línia i rutes entre realitat i ficció que permet. És projectar el
literàries per a grups. coneixement literari i la imaginació sobre els es-
pais. És llegir emocionalment els espais de la
Pel que fa la ciutat de Barcelona, fa uns mesos la ciutat. Tot això ho explico en el pròleg del llibre.
coordinadora de l'oficina UNESCO Barcelona D’altra banda perquè una ruta tingui interès s’han
Ciutat de la Literatura, Marina Espasa, presentava de recollir també aspectes diversos i incloure breus
el projecte Mapa 10, en el marc del Kosmòpolis pinzellades d’història, d’arquitectura, d’urbanisme,
2017, del qual us parlem en aquest post. Què és Mapa d’art… per poder llegir el text literari i la ciutat en
10? És una iniciativa de l’Oficina UNESCO Barcelona el seu context. I finalment, cal buscar un fil narratiu
Ciutat de la Literatura que conté una cartografia literària de que lligui tots els punts de ruta i els hi aporti
la ciutat de Barcelona. Mapa 10 defineix i delimita deu àm-
interès, perquè fer una ruta no és només anar d’un
bits de la ciutat que han estat treballats, visitats o habitats
cantó a l’altre llegint textos. Cal buscar localitza-
per escriptors, que els han convertit en matèria literària.
Algunes d'aquestes rutes han estat elaborades per Maria cions, llocs especials que encara que no estiguin
Nunes --a qui tots els quellegistes rutaires coneixeu prou bé directament relacionats amb l’obra poden donar
atès que les rutes són una de les activitats estrella del Què idea de l’època o de la vida quotidiana al barri i
Llegeixes-- que deia en una entrevista a Llegir en cas poden aportar interès suplementari."
d'incendi, arran de la presentació del seu llibre: Rutes
A Mapa 10 trobarem tots aquests ingredients carto-
literàries de Barcelona:
grafiats i dividits en 10 diferents espais urbans.
"En una ruta hi ha molts factors i depèn del tipus de Fent clic a cadascun dels espais accedireu a l'àmbit
ruta, de si és monogràfica sobre un autor o una concret, on trobareu un mapa i diferents imatges
obra, o si és una ruta miscel·lània. Per miscel·lània que us situaran en cada lloc concret. Un dels aspec-
entenc prendre un territori que pot ser un barri, un tes més destacables d'aquest recurs és que els usua-
carrer… i resseguir les referències literàries d’obres ris ens podem descarregar en pdf. cadascuna de les
i autors que s’hi relacionen. Aquesta és la base, rutes (per exemple).
però l’altre element essencial és la ciutat. Què que-
Entreu a Mapa10 i perdeu-vos entre els
da del paisatge urbà, dels espais i dels establiments
seus àmbits, val la pena!
descrits? Una ruta és veure la ciutat amb uns altres
ulls, redescobrir-la sota una altra mirada i una altra

15
 BONES PRÀCTIQUES DEL PROFESSORAT
º
Ets professor/a i vols compartir amb la comunitat educativa les activitats que fas a l'aula per promoure la
lectura? Escriu-nos a gestio.quellegeixes@gmail.com i et publicarem en el nostre blog.
Hedonisme, societat i un gegant actualitzat
“Hedonisme? I açò què és?” , em pregunten els
estudiants de Batxillerat quan escolten el mot en
parlar de Quim Monzó. “La vida que portem hui
en dia, la manera de viure que hem creat”, els
conteste. I ells semblen no acabar d’entendre.
“Però, que n’hi ha una altra?”
Potser, si m’hagueren acompanyat a la xarrada de
l’expert en màrqueting que vaig escoltar fa poc,
els hauria quedat més clar. Amb una xicoteta re-
trospectiva, va mostrar els canvis de la societat al
llarg d’un grapat de dècades. D’uns anys 40 vis-
cuts en la pobresa i en la idea d’estalvi es va pas-
sar a l’esforç del 60, el benestar del 80 i l’hedo-
nisme del nou mil·lenni. Com nomenar la d’ara?
Per argumentar l’exposició només va haver de
recórrer a una realitat que els mestres coneguem
molt bé: la situació familiar de la majoria dels
nostres alumnes, amb xiquets carregats de deures i
activitats extraescolars per omplir un temps que
molts pares no saben com dedicar-los. Alguns per
treball i altres per recompenses personals, deixen
de complir una part important en l’educació: es-
tar; i l’escola ha d’ocupar eixe lloc buit. Seu bé,
fes cas del que et diuen, no contestes, a mi no em
parles així, lleva’t l’auricular del mòbil en clas-
se... Nou contingut per a les nostres matèries.
En un segle basat en el consumisme busquem els
xicotets plaers que ens fan creure que vivim mi-
llor: roba, calçat, perfums, massatges... Tot per
sentir-nos bé.
Enguany, en Batxillerat, també hem llegit algunes
Rondalles d’Enric Valor. Parlant amb ells d'"El
16
gegant del romaní” els
crida l’atenció la mal-
dat del gegant,
l’egoisme que mostra
quan exigeix a uns
pares portar-se el fill,
l’Adolfet. L’enginy
del jove, el desenvo-
lupament inesperat de
l’acció i el final tràgic
del dolent respon a
l’estructura esperada
dels contes tradicio-
nals. Fins ahí semblava arribar la història.
Però ja no. Per al pròxim curs afegiré la lectura de
la versió actualitzada que Francesc Gisbert n’ha
fet. En “Un poble de llegenda” el gegant passa
d’antagonista a víctima des del primer moment en
què s’encarrega de xiquets malcriats i malfaeneres
a petició de pares desesperats. Fins que, farts
d’abusos, decideix fer-los fora del castell, tancar
les portes i desaparèixer un temps. Dorm durant
anys i, en despertar, ell no sap quant ha transco-
rregut, però nosaltres, els lectors, sí. Xarxes so-
cials, turistes, cases rurals o pares que es preocu-
pen més per ells mateixos que pels seus fills. Es-
tem al 2018 i els mestres som com el gegant.
A partir d’ara, per explicar als estudiants què és
l’hedonisme els recomanaré llegir la contalla de
Gisbert. Per a recobrar el paper que teníem abans
els docents encara no tinc solució. Continuaré lle-
gint, per si de cas.
Lola Moreno
 SABIES QUE...?

AQUEST ANY NO S’ATORGARÀ EL NOBEL DE LITERATURA

L'Acadèmia Sueca ha infor-

mat que aquest any no
s'atorgarà el Nobel de Lite-
ratura per l'escàndol de fil-
tracions i suposats abusos
sexuals que l'ha col·locat en
una crisi histórica. La deci-
sió s'ajornarà al 2019, quan
s’entregaran els dos premis.

L'Acadèmia va motivar la
decisió, que no es produïa
des de la II Guerra Mundial, per la pèrdua de "confiança" del món exterior en la pròpia
institució, a causa de la crisi que ha provocat la renúncia de vuit dels seus divuit mem-
bres.

L'Acadèmia Sueca, un consell de prestigiosos autors i lingüistes encarregats de promou-

re l'idioma suec, s’han estat enfrontant a les conseqüències de les acusacions d'assetja-
ment sexual per part del marit d'una de les integrants, a més de les filtracions dels noms
d'alguns guanyadors del premi abans de l'anunci oficial.

17
 ESPECIAL SANT JORDI 2018
AQUESTS HAN SIGUT ELS MÉS VENUTS PER SANT JORDI 2018
FICCIÓ CATALÀ
 'La força d'un destí', de Martí Gironell
 'Jo soc aquell que va matar Franco', de
Joan-Lluís Lluís
 'La dona a la finestra', d'A.J.Finn
 'Quan érem els peripatètics', d'Héctor
Lozano
 'Les vuit muntanyes', de Paolo Cognet-
ti
 'Origen', de Dan Brown
 'La dona que no sabia plorar', de Gas-
par Hernández
 'La novel·la de Sant Jordi', de Màrius
Serra
 'Permagel', d'Eva Baltasar
 'Mare de llet i mel', de Najat El Hach-
mi
NO-FICCIÓ CATALÀ
 'Operació Urnes', de Laia Vicens i Xavi
Tedó
 'Dies que duraran anys', de Jordi Bo-
rràs
 'Bon dia, són les vuit!', d'Antoni Bassas
 'Per la llibertat', de diversos autors
18
 'La invasió dels robots i altres relats
d''Economia en colors'', de Xavier Sala
i Martín
 'Brutal. Les receptes de Marc Ribas', de
Marc Ribas
 'On eres l'1-O?', de Quico Sallés
 'No hi ha res tan terrible', de Rafael
Santandreu
 'Transforma la teva salut', de Xevi Ver-
daguer
 'S.O.S. Cristians', de Pilar Rahola
FICCIÓ CASTELLÀ
 'Las hijas del capitán', de María Due-
ñas
 'Patria', de Fernando Aramburu
 'La mujer en la ventana', d'A.J.Finn
 'Fuimos canciones', d'Elísabet Bena-
vent
 'La tierra maldita', de Juan Francisco
Ferrándiz
 'Origen', de Dan Brown
 'El día que se perdió la cordura', de Ja-
vier Castillo
 'Los perros duros no bailan', d'Arturo
Pérez-Reverte
 'La bruja', de Camilla Läckberg
 'El fuego invisible', de Javier Sierra
NO-FICCIÓ CASTELLÀ
 'Las almas de Brandon', de César Bran-
don Ndjocu
 'Piel de letra', de Laura Escanes
 'España quedó atrás', de Ramón Cota-
relo
 'Nada es tan terrible', de Rafael San-
tandreu
 'Los inspiradores de Amela', de Victor
Amela
 'Sin censura', de Miguel Ángel Revilla
 'Morder la manzana', de Leticia Dolera
 'Escape book', d'Ivan Tapia
 'Transforma tu salud', de Xevi Verda-
guer
 'Mi dieta ya no cojea', d'Aitor Sánchez
LLIBRES INFANTILS I JUVENILS
EN CATALÀ
 'Contes de bona nit per a nenes rebels',
d'Elena Favilli i Francesca Cavallo
 'Contes de bona nit per a nenes rebels
2', d'Elena Favilli i Francesca Cavallo
 'El meu primer llibre de Sant Jordi', de
Màriam Ben-Arab Canela
 'Germans!', de Rocio Bonilla
 'Sant Jordi i el drac. Minipops', de Me-
ritxell Martí
 'La llegenda de Sant Jordi', d'Emma
Martínez
 'Els Futbolíssims 13: El misteri del ju-
gador número 13', de Roberto Santiago
 'La nit del Dr. Brot', de Jaume Copons
 'La porta dels tres panys', de Sonia
Fernández-Vidal
 'La llegenda de Sant Jordi. Amb sons',
de Purificación Hernández
LLIBRES INFANTILS I JUVENILS
EN CASTELLÀ
 'De (casi) todo se aprende', de Paula
Gonu
 'The Crazy Haacks y la cámara imposi-
ble', de The Crazy Haacks
 '¡Aventuras en Londres!', de Martina
D'Antiochia
 'Cuentos de buenas noches para niñas
rebeldes', d'Elena Favilli i Francesca
Cavallo
 'Un desastre de cumpleaños', de Mati-
na d'Antiochia
 'El principito', d'Antoine de Saint-
Exupéry
 'Wigetta y los secretos del cuerpo hu-
mano', de Vegetta777 i Willyrex
 'Elashow. Un concurso en Musical.ly',
d'Elaia Martínez
 'Guiness World Records 2018', de Gui-
ness World Records
 'Cuentos de buenas noches para niñas
rebeldes 2', d'Elena Favili i Francesca
Cavallo
19
 Totes les Parades Virtuals Sant Jordi 2018

20
Per Sant Jordi es van facturar 22,03 milions d’euros, un 2% més
que l’any passat

Llistat dels llibres més venuts per Sant Jordi, segons l’informe del
Gremi de Llibreters

El Gremi de Llibreters valora positivament l’alta participació amb

un Sant Jordi amb bon temps i amb vendes ja el cap de setmana

21
 LA PREGUNTA

Heu jugat a l’app “Hogwarts Mys-

tery”? Què us ha semblat?

Si voleu saber-ne més aneu a la secció de JOCS

Explica’ns-ho a…

larevistaql@gmail.com

...i publicarem totes

les respostes al proper número!!!

22
 L’ARTICLE

Un petit príncep que avui celebra 75 anys!

El 6 d'abril del 1943 va ser publicada a la ciutat de Nova York la primera edició d'El petit príncep,
de l'escriptor i aviador Antoine de Saint-Exupéry. La història d'aquest petit habitant de l'asteroide
B612 s'ha convertit en un dels contes de referència de la literatura.

És un dels llibres més traduïts del món, després de la Bíblia. S'han editat més de 150 milions d'e-
xemplars, ha estat portat a la gran pantalla i la televisió, s'han fet adaptacions radiofòniques, musi-
cals i obres de teatre.

La seva lectura ha captivat a petits i grans!

Si encara no l'heu llegit, la celebració dels seus 75 anys és una bona ocasió per conèixer el nen que
ens va regalar un dels millors missatges que s'han escrit:

Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.

23
 CRÒNIQUES

Quin comboi amb les jornades!

Jornades formatives per al professorat Fun-

dació Bromera

Què fan 200 professors i alumnes junts un di-

vendres pel vespre i un dissabte pel matí a la
Facultat de Filologia de València? Parlar de
com fomentar la lectura amb les eines que ofe-
reix Internet.
La proposta partia de la Fundació Bromera per
al Foment de la Lectura i Josep Antoni
Fluixà, el seu director, ho tenia molt clar en la
inauguració de les Jornades formatives per al
professorat que havien preparat: davant el rep-
te que tenim els docents, responem anant a
escoltar i compartir experiències per pura vo-
cació.

L'inici de les sessions ja va ser engrescador. La
conversa que van mantindre Joan Borja i Ós-
car López sobre el tema que ens reunia no va
deixar indeferent a ningú.
Borja, membre del consell assessor de la FBFL,
va triar les conegudes paraules de Daniel Pen-
nac en l'assaig Com una novel·la per començar
a parlar: "El verb llegir no admet l'imperatiu".
Crec que tots els presents estàvem d'acord, per
això vam deixar de banda el cansanci de la set-
mana i hi vam anar a escoltar altres companys
per tal de compartir experiències i descobrir
les possibilitats que proposa la xarxa.
pany de taula, Óscar López, periodista especia-
litzat en temes culturals, amb tot el que va
aportat a la xarrada.
Es va guanyar l'audiència recordant una infan-
tessa i joventut envoltades de llibres, des d'a-
quells que estaven a casa dels pares de "Círculo
de Lectores", a títols de Hermann Hesse que
tenia el seu germà a l'habitació, o les lectures
que li recomanava el PROFESSOR d'escola. I
l'escric en majúscules perquè pense que tots
els que ens dediquem d'una manera o d'una
altra a la literatura l'hem tingut o somniem en
ser-ne un.

Una altra frase remarcable que es repetiria al Contava López com aquell professor li va ense-
llarg de les jornades seria del propi Joan Borja nyar a llegir, a redactar textos i a pensar. Li de-
en dir que "per a contagiar la lectura cal sedu- manava més treball que a altres alumnes per-
ir". Ell ho va aconseguir, i també el seu com- què sabia que tenie eixe perfil d'amant de les

24
lletres. Més tard, quan va començar a treballar
com a periodista, es va adonar de la importàn-
cia que tenia allò aprés a casa i a l'escola.

Conscient del canvi que s'ha produït a la socie-

tat, va afirmar contundent: "Tot comença amb
els professors". I és que, segons ell, som deci-
sius per aconseguir crear un hàbit de lectura
ara que el paper de la famíllia ha canviat i els
pares passen moltes hores treballant fora de
casa.

En la seua aposta pel foment de la lectura re-

clamava solucions transversals que agafaren educatives, Blogs (Un faristol per llegir mi-
tant la vessant cultural com la política, la dels llor, El fémur de Eva) plataformes digitals de-
mitjans de comunicació, l'educativa, etc. Cal dicades a la lectura i l'escriptura(Què llegei-
fer lleis que es respecten malgrat l'alternança xes, Poètica 2.0), etc.
de partits polítics. També és necessari profes-
Escriptores com Fani Grande; docents com Dí-
sionalitzar i millorar les biblioteques escolars.
dac Botella, Maite Monar o Carme Gregori; es-
Moltes depenen de la voluntat de professors o
tudiants com Marta Meneu-Borja; divulgado-
dels Ampa. Si volem fomentar la lectura, hem
res literàries com Irene Rodrigo o comunica-
d'enriquir la infraestructura necessària per al
dors audiovisuals com Néstor Costa. Entre tots
bon funcionament d'aquestes, afirmava.
van traçar el mapa d'allò que s'està fent ara a
Davant la pregunta de Joan Borja sobre l'ús de les xarxes per tal de promoure la lectura.
la tecnologia per fomentar la lectura, el perio-
Hi ha una rutina de pensament que proposa
dista ho tenia clar: cal posar-se al dia i incloure
reduir els continguts o allò aprés a un titular.
les noves eines. El seu programa, per exemple,
Jo em quede amb una altra frase d'Óscar Ló-
seria impensable ara sense aquestes. Tot passa
pez: "Viure la lectura com un premi, com un
per les xarxes. A les escoles també és fonamen-
joc, i mai com un càstic."
tal, però cal diferenciar. La xarxa és un estri
que ens ajuda a promoure, però la lectura im- Lola Moreno Lozano
plica buscar un espai, dedicar una estona, en-
trar en contacte amb l'autor. És un moment
d'intimitat. Les xarxes serveixen per expandir Blog "La classe de Lola"
l'experiència d'un llibre que ens ha agradat,
però no hem d'oblidar que l'acte de lectura és Breu bio: Lola Moreno (València, 1974). Pro-
íntim. fessora de Castellà, Valencià i Literatura Uni-
versal en Secundària i Batxillerat. El seu inte-
El periodista pensa que els professors hem rés per les TIC l’ha duta a obrir diverses pàgi-
d'estar molt al dia sobre les novetats tecnològi- nes en les xarxes socials i a col·laborar en di-
ques per saber captar l'atenció dels alumnes. versos mitjans.
Les ferramentes que es posen al nostres abast
són infinites. I en les Jornades es van tractar
d'algunes d'elles: YouTube (Els llibres de Sé-
nia, Léeme, La prestatgeria de Marta) Twitter
(amb comptes d'autors ja desapareguts que
donen informació sobre la seua obra), Apps

25
 Crònica de l’acte commemoratiu del vint-i-cinquè aniversari
de la mort de la poeta Quima Jaume
28/2/18

El passat 28 de febrer vaig poder assistir a l’ac-

te de commemoració del vint-i-cinquè aniver-
sari de la mort de la poeta Quima Jaume a la
Biblioteca de Catalunya.

A l’inici de l’acte, la directora de la Bibliote-

ca, Eugènia Serra, van parlar sobre l’èxit de la
col·laboració amb la Institució de les Lletres
Catalanes i la recent donació de la família del
patrimoni literari de Quima Jaume (1934-
1993) composat per l’arxiu personal de la poe-
ta (amb obres inèdites incloses) i la seva bi-
blioteca personal. Els llibres que ja estiguin
disponibles a la biblioteca seran enviats a Ca-
daqués, la població natal de l’autora, i tots els
que es queden aquí ja poden ser consultats
al catàleg online de la Biblioteca.
“Ens considerem la casa dels autors” deia Eu-
gènia, “perquè no només ens dediquem a pre-
servar sinó també a donar-los a conèixer.” Per
això, a continuació, va tenir lloc un col·loqui
sobre l’obra i la trajectòria vital de la poeta
Quima Jaume a càrrec de Rosa Ar-
did (marmessora de la poeta) Neus Aguado
(poeta, assagista i periodista cultural) Lluïsa
Julià(escriptora i assagista) i Caterina Ri-
ba (doctora en Literatura).
Aquells que no havíem sentit a parlar d’aques-
ta poeta i assagista vàrem descobrir que de pe-
tita la creativitat ja la va caracteritzar. Ella i la
seva germana bessona gaudien a més a més
acompanyant el seu pare pescador per veure
els estels d’abans de l’alba.
Tot i que Jaume ingressà en un monestir de
reclusió absoluta als 24 anys, al cap de tres pri-
maveres marxà amb la seva germana a París, i
quan tornà a Catalunya estudià filologia catala-
na i es dedicà a l’ensenyament.
Segons Neus Aguado, Jaume tenia una actitud
oberta i sense por, amb veu càlida i propera
(tal i com vàrem poder escoltar gràcies a un
vídeo cedit pel PEN Català)
I la seva obra? “No és una poesia críptica, és
volgudament comunicativa, però això no vol
dir que no se’n puguin fer vàries lectu-
res”explicava Rosa Ardid. Ja ho deia la matei-
xa Quima Jaume: “Jo entenc la poesia com un
capbussar-se en l’ànima”.
“La seva originalitat no rau en els temes que
tracta sinó el seu estil” assegurà Lluïsa Julià. I
afegia Caterina Riba: “La poesia de Quima
Jaume és un intens diàleg amb els absents tot
i que ens mostra espais molt lluminosos”
Quantes més coses escoltava sobre Quima Jau-
me, com la seva passió per la música, el seu
cant a la natura, o la seva mirada sense ran-
cúnies al passat, més clar tenia que acabava de
fer tot un descobriment! Sabíeu que des de
1995 la vila de Cadaqués dedica un premi lite-
rari a la seva memòria?
Malauradament, Quima Jaume tan sols va pu-
blicar dos volums en vida: “El temps passa a
Cadaqués” (1968) i “Pels camins remorosos de

26
la mar” (1989) amb el qual va guanyar el premi Carles Riba. Per sort, el material inèdit ha permès
l’edició de nous volums i antologies.

Hi ha qui considera a Quima Jaume com una poeta tardana, perquè va començar a mostrar la se-
va obra de gran, però tal i com deia la Secretaria General del Departament de Cultura (Maria
Dolors Portús): “de poeta se n’és sempre”. L’acte va finalitzar després d’escoltar a Lluís Cal-
vo, Agustí Pons i Antoni Clapés recitar obres de Quima Jaume.

CASTELLS D’INFANTS

De crits joiosos per carrers i places

vam omplir els jorns llunyans de la

[infantesa.

Sentim encara el remoreig del mar

vora les platges amb un munt de sorra.

Fèiem castells on tancàvem els somnis.

Ones suaus, amb dolces embranzides,

ens convidaven a refer de nou

la nostra tendra i bella arquitectura.

Érem novells artífexs d’un demà

sota l’escalf d’un fort sol de migdia.

27
 Crònica del Simposi Internacional Prudenci i Aurora Bertrana

26/3/18

El proppassat 23 de març vaig poder assistir a

quatre conferències al Simposi Internacional
Aurora i Prudenci Bertrana a l’Institut d’Estu-
dis Catalans.

El Simposi fou organitzat per l’IEC,

la Institució de les Lletres Catalanes i
la Universitat de Girona i comptà amb la
col·laboració d'Any Bertrana, la Càtedra de
Patrimoni Literari Maria Àngels Angla-
da - Carles Fages de Climent. (UdG),
el Departament de Filologia i Comunica-
ció (UdG) i l'Institut de Llengua i Cultura
Catalanes (UdG).
El Simposi significà el tancament de l’Any
Bertrana 2017, que commemorava els 150 i
125 anys respectivament del naixement de
Prudenci i Aurora Bertrana.
12H MARTA VALLVERDÚ: “AURORA
BERTRANA I JOSEP M. DE SAGARRA”
interferia massa en la vida de les illes, i “fou
Després de la primera pausa del dia, Marta capaç d’escoltar els ecos de la civilització
Vallverdú inicià la segona taula rodona maori”. A Bertrana li fascinà el seu ta-
amb la conferència sobre “Aurora Ber- rannà i la seva connexió amb la natura.
trana i Josep M. de Sagarra”. En ella ana- Els anys que hi va viure per a ella van
litzà les obres dels dos escriptors en les que simbolitzar la plenitud, l’inici de la seva
descriuen la Polinèsia francesa (“Paradisos obra, i, en poques paraules: la llibertat.
oceànics” i “La ruta blava”respectivament) i
comparà les seves visions. Josep Maria de Sagarra, d’altra banda, arribà
a la Polinèsia per varis motius: celebrar la seva
Segons Vallverdú, al cap i a la fi “tots viatgem lluna de mel, seguir la moda dels autors viat-
condicionats” amb els tòpics de les nostres gers i allunyar-se de la guerra civil espanyola
destinacions a la maleta. Des del segle XVIII a (quelcom que molts li van retreure i no li per-
la Polinèsia s’hi van abocar tota mena de fanta- donaren mai). Malgrat que Sagarra reco-
sies Europees i autors i artistes com Steven- negué la bellesa de les illes, no compartí
son, Melville o Gauguin van fer créixer la seva en absolut la fascinació de Bertrana,
popularitat. potser perquè no tenia el seu esperit aventurer,
Quan Bertrana hi arribà a finals dels anys vint potser perquè hi ha qui el considerava un siba-
(acompanyant el seu marit que treballava d’en- rita, o potser perquè enyorava la seva terra.
ginyer elèctric) l’arribada dels blancs encara no Sigui com sigui, “La ruta blava” es va convertí

28
en una antítesis dels “Paradisos oceànics” de
Bertrana, un rebuig del mite de l’exotisme.
12.30H SÍLVIA ROIG (BOROUGH OF
MANHATTAN COMMUNITY COLLEGE)
"FEMINISME I COMPROMÍS SOCIAL
EN L'OBRA D'AURORA BERTRANA”
L’obra d’Aurora Bertrana es pot estu-
diar des de moltes perspectives, i Sílvia
Roig l’enfocà des del compromís social i
el feminisme de primer ordre que es pot
trobar als seus escrits.
Tot i que Bertrana no es descrivia com a tal (a
l’època hi havia un fort rebuig cap a aquesta
expressió) va participar a més actes i manifes-
tacions que aquelles autores que sí s’hi consi-
deraven.
Bertrana deia que era “cooperadora del movi-
ment” i defensava l’educació de la dona
obrera i la implicació del sector femení
en temes polítics i socials. També exaltava
el paper de la dona en la maternitat i la rebu-
tjava com un obligació. De fet, no va tenir fills
i advocava per la inseminació artificial i
la creació d’una societat andrògina lluny
dels prejudicis i obligacions del gène-
re (entre d’altres temes polèmics i avançats a
la seva època que encara avui en dia estan so-
bre la taula).
Roig destacà la vitalitat i el carisma que ajudà
a Bertrana a rodejar-se de contactes in-
tel·lectuals i categoritzà l’evolució de la ideolo-
gia feminista de Bertrana en tres etapes:
1. Els seus viatges la van portar a comparar
i denunciar la repressió del dona a va-
ris indrets com el Marroc.
2. El dolor de la Guerra Civil Espanyola i la se-
gona guerra mundial la va empènyer a viure en
persona i tractar a fons temes com el canvi de
rols de les dones i la seva participació
activa durant la contesa.
3. Per últim, els escrits de Bertrana des de la
seva tornada a una Barcelona franquista i hos-
til foren dotats d’un fort pessimisme, però al-
hora d’una certa esperança en les genera-
cions del futur.
13H ELISABET LIMINYANA “L’OBRA
PERIODÍSTICA D’AURORA BERTRA-
NA”
Durant el seu torn de paraula, Elisabet
Liminyana ens guià en un viatge a través
de la història del periodisme litera-
ri. Durant el segle XIX, els reportatges de gue-
rra i de viatge varen anar agafant força i arre-
lant amb autors com Jacint Verdaguer, però
fou del 1905 al 1936 que aquest gènere gaudí
del seu esplendor. Malauradament moltes
de les dones que hi van contribuir han
sigut oblidades a molts països, sobretot a
Amèrica.
Però què és el periodisme literari? “És
una amalgama de tècniques narratives
i informatives”explicà Elisa- bet
Liminyana. Una barreja del
periodisme convencional i
els mètodes de la ficció,
malgrat que la informació és
29
 veraç. Un punt de trobada
de disciplines i gèneres
des de la literatura fins a
la fotografia. El periodisme
li- terari triomfà tant a la premsa
escrita com als diaris radiofònics perquè les
narracions d’experiències personals connecta-
ven amb el lector.
Tot i així, era considerat un gènere “inferior” i
és difícil dir per què Autrora Bertrana va esco-
llir-lo. Segons Liminyana, li va servir com
una eina per viatjar, donar llibertat a la
Malgrat que Aurora Bertrana va demos-
seva creació, compartir la seva opinió i
trar interès pel món de l’escriptura de
criticar la submissió de la dona... una
ben jove, Prudenci no va voler que tin-
independència periodística que no li
gués una vida igual de complicada que
permetien altres formats.
la seva. Les seves obres havien xocat amb
De fet “el va dominar amb destresa” deia Li- l’ambient moralista de Girona (per la qual cosa
minyana. “Es fàcil transportar-se al seu va anar a la presó una temporada) i patia per
món” i et pots sentir identificat amb les seves mantenir la seva família per culpa dels nom-
passions o frustracions, barrejades amb iro- brosos deutes del seu pare. Però Prudenci era
nia. Evidentment, el compromís social poc pràctic i no sabia guanyar-se la vida.
de l’autora va fer que governs es sentis-
Malgrat haver-se interessat per la litera-
sin amenaçats i la censuressin. Va viure
tura a una edat tardana, Bonnín ressaltà
rodejada d'una barreja d'incomprensió, admi-
els seus dots observadors, el vocabulari
ració i reconeixement alhora. Per sort, segons
autèntic i els contes amb una riquesa de
Liminyana: “Bertrana en mi ha triomfat,
llenguatge sense barbarismes. De fet,
perquè sóc una dona més culta gràcies
quan Aurora finalment es convertí en escripto-
a ella”
ra li preocupava ser “la filla de” perquè Pru-
13.30H CATERINA BONNÍN “AURORA denci “era un narrador extraordinari”. Però
BERTRANA, BIÒGRAFA DE PRUDENCI sobretot, Aurora admirava el caràcter del seu
BERTRANA” pare i per això s’encarregà d’escriure’n les
memòries: “després de la guerra va morir
Per últim, tancant aquesta primera part del
com un dels senzills personatges dels seus lli-
simposi dedicada a Aurora Bertrana, Caterina
bres”
Bonnín ens parlà sobre la relació pare i filla
entre Aurora i Prudenci i ens explicà vàries Per acabar aquesta crònica, voldria agrair la
anècdotes. Per exemple, les aventures i ex- invitació al simposi per part de la Institució de
cursions per la muntanya que compar- les Lletres Catalanes. Ha sigut un plaer poder
tien(Prudenci Bertrana l’anomena- haver presenciat tan l'inauguració com la
va cabretao sargantaneta). O com comenta- cloenda d’aquest any literari, sobretot si té lloc
ven les obres de teatre que anaven a veure ple- en un petit gran paradís de cultura com és
gats per després reproduir-ne algunes escenes l’Institut d’Estudis Catalans.
a casa o entre ells dos sols.
Mx

30
 Lletres al Parlament 2018

20/4/18
El proppassat 20 d’abril finalment es va
poder celebrar una nova edició de
“Lletres al Parlament” organitzada pel
Departament de Cultura i la Institució de
les Lletres Catalanes.
Enguany diputats, funcionaris del parla-
ment, escriptors i lectors han pogut reci-
tar alguns fragments d’autors catalans
que compleixen números rodons aquest
2018 com ara Montserrat Abelló, Maria
Aurèlia Capmany, Carles Fages de Cli-
ment, Maria Mercè Marçal, Joanot Mar-
torell, Raimon Panikkar i Manuel de Pe-
drolo.

El resultat fou una jornada emotiva i al-

hora una celebració avançada de Sant
Jordi. Això si, no pas exempta de reivin-
dicació: el President del Parlament, Roger Torrent, feu una crida per la cultura, l’amor i la lliber-
tat.
Personalment, fou un veritable plaer cloure el cicle de lectures amb un fragment de Tirant lo
Blanc sobre “Les paraules que Tirant va dir al cavaller que combatia, quan el va haver vençut”.
Aquí el podreu escoltar, i si voleu veure la resta de l’acte cliqueu AQUÍ

31
 Utopia Markets Poesia (4, 5, 6 de maig 2018)
5/5/18
Els dies 4, 5 i 6 de maig està tenint lloc
la segona edició de la fira Utopia Mar-
kets Poesia a l’espai Utopia 126 del Poble-
nou.
Tal i com expliquen al web: “UtopiaMarkets
Poesia va celebrar la seva primera edició el
17,18 i 19 de març del 2017, una iniciativa di-
rigida al públic al que li agrada la poesia i a
tots aquells que encara no saben que els agra-
da la poesia. Una experiència nova a Barcelo-
na que vol donar suport a l’enorme talent
poètic del país.
Una oportunitat única per descobrir,
tafanejar, conversar i comprar directa-
ment a l’autor obres de qualitat.”
32
I això és exactament el que he pogut fer avui:
tafanejar aquest espai tan singular i d’allò més
complet! A més a més de les parade-
tes (que estan ben protegides de la pluja i el
mal temps) trobareu un photocall ben origi-
nal, tallers infantils dins d’un iglú, murs
per penjar els vostres propis poemes,
una zona d’esbarjo amb bars i foodtrucks i
una sala d’actes de butaques ben còmodes i
acollidores.
En aquesta sala és on avui he pogut escoltar el
recital “Homes que llegeixen dones” a càrrec
de Pere Ponce, Paul Berrondo, Bruno
Oro i David Selvas, presentats com a una
petita part del col·lectiu “d’homes que estan
per la labor”.
El recital ha servit per reivindicar autores
com Corina Oproae, Maria Mercè Ma-
rçal, Montserrat Abelló, Sònia
Moll, Laia López Manrique, Emily Di-
ckinson o Mireia Calafell, algunes d’elles
entre el públic. No cal dir que els “rapsodes”
els han demanat pietat a l’hora de recitat els
seus versos! Per sort hi ha hagut un feliç
desenllaç per a tots ^.^
Mx
 Preveient el futur lector

Àries Cranc Balança

21 MARÇ-20 ABRIL 22 JUNY-22 JULIOL 24 SET -23 OCTUBRE
Freqüència (de lectura): Freqüència: Freqüència:

Quantitat (de llibres): Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

Taure Lleó Escorpió

21 ABRIL-20 MAIG 23 JULIOL-23 AGOST 24 OCTUBRE-22 NOV
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

Bessons Verge Sagitari

21 MAIG-21 JUNY 24 AGOST-23 SETEMBRE 23 NOV- 21 DESEMBRE
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

33
 Capricorn
22 DESEMBRE-20 GENER
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

Aquari
21 GENER-18 FEBRER
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

Peixos
19 FEBRER-20 MARÇ
Freqüència:

Quantitat:

Qualitat:

34
 Art fet amb llibres... quin us agrada més?

35
 BOOK LOOKS

36
 LLIBRES DEL MES

El principi de tot Vestides per a un ball de Fer-se totes les il·lusions

neu possibles

-nerea23 -xuve -Verdiblanc

Poesia completa

-Rosabel
Bofarull

LA PREGUNTA DEL DIA

Febrer Març
BOLI... XD BOLI... XD
PLOMA... dubtes Abril
BOLI... Mariona Planas

37
 CASES DEL MES
Casa del mes de gener
(Josep Pla): Montse Cabiró Encara
Casa del mes de febrer (Centre Es-
podeu
priu): Jordi Puigdefàbregas partici-
par!
Fundació Mercè Rodoreda. Entitat que va ser creada per l'Institut d'Estudis Catalans,
hereu de la propietat intel·lectual de l'autora, per acord del Ple del dia 16 de setembre de
1991 i, finalment, constituïda el 25 de març de 1992.

La finalitat de la Fundació és tenir cura de la figura i de l’obra de l’escriptora Mercè Ro-

doreda, gestionar-ne el patrimoni intel·lectual, i divulgar i promoure els estudis sobre
l’autora i la seva obra.

Premi
Selecció de llibres de la Fundació Mercè Rodoreda:
De foc i de seda. Àlbum biogràfic de Mercè Rodoreda (reimpressió 2017)
Cartes de guerra i d’exili (1930-1964)
Petita història de Mercè Rodoreda
Activitat que inclou el premi:
Visita al Jardí Mercè Rodoreda
Dates per bescanviar el premi, fins el 30.6.2018

ALTRES CONCURSOS

Aquest mes dediquem les preguntes a

les flors, les plantes i la literatura.

Entre tots els encertants màxims sorte-

jarem un exemplar de 'La mort i la pri-
mavera' de Mercè Rodoreda.

Identifica't amb un pseudònim que re-

cordis i entra al blog el mes que ve per
veure si has guanyat!

També ho publicarem a les xarxes.

Sort!

38
 HOGWARTS MYSTERY
El mes d’abril es va estrenar oficialment l’app que els Potterheads estaven esperant amb més ga-
nes... Hogwarts Mystery! El primer joc que et permetrà entrar a Hogwarts en persona! Podràs crear
el teu propi avatar, posar el nom que prefereixis i aprendre tot el que necessites per convertir-te en
un gran alumne!

Experimenta tots els cursos, assisteix a les teves classes preferides, desbloqueja recompenses i
més! El que alguns usuaris han trobat una pega és que, malgrat que el joc et permet escollir com
reacciones a les situacions, hauràs de seguir una història secundària sobre el teu suposat germà re-
bel i desaparegut.

De fet, la teva història comença poc després de que Harry Potter passés a ser conegut com “el nen
que va sobreviure” així que trobareu tot el professorat original (i sí, això vol dir tenir a Snape com
a professor de pocions). Esteu preparats per rebre la vostra pròpia carta de Hogwarts?

Pros: Escull a quina casa vols entrar i converteix-te en un orgullós alumne de Hogwarts!
Contres: Potser el cor estarà a punt d’esclatar... Però la memòria del teu telèfon també!

39
 Webs d’interès

revistaql.jimdo.com

No us la perdeu! Aquí trobareu tots els números anteriors de la Revista del

QL, contingut exclusiu i molt més!

Qui som?
El 28 d’Abril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els seus companys Quellegistes una
idea emocionant que havien tingut: crear una revista on hi tinguessin cabuda tota mena de temes,
essent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumular seguidors i en un tres i no res el tema
bullia de redactors atrafegats.

Malauradament, el que en un principi s’havia ideat com un entretingut butlletí es va acabar conver-
tint en un projecte tan gegantí que va començar a patir baixes quan faltava poc per publicar el pri-
mer numero i finalment va quedar congelat. Pero no tot estava perdut! El maig de 2014, un nou
grup d’intrepids Quellegistes van decidir tirar endavant aquell projecte que prometia tant amb la in-
tencio de que tota la il·lusio que hi havien dedicat els seus companys no quedes en l'oblit. Tres mesos
mes tard, la primera edicio d’aquella “operacio fenix” va veure la llum, i amb ella va va reneixer La
Revista del QL.
Ens ajudes a que la seva flama cremi més que mai?

Comptem amb tu!

40
 T’atreveixes a conèixer la filosofia dels nostres cursos?

Després d'impartir-los durant sis mesos a la Xarxa de Biblioteques, per encàrrec de Barcelona Activa,
ara arriba el moviment FanTIC a les escoles.

T’avisem que... crea addicció!

El nostre objectiu és portar a les escoles una nova manera d'aconseguir que les noies i nois s'apropin
activament a diverses disciplines creatives tals com la literatura, música, fotografia, pintura, dansa, ci-
nema... Fem breus formacions emprant nous i innovadors formats adreçats a escoles.

Què són els Booktubers? Els Booktubers són milers de joves arreu del món que pugen vídeos a You-
Tube parlant sobre la seva passió pels llibres i acumulen milions de seguidors!

Sabies que...? El fenomen Booktuber està agafant volada i fins i tot el sector editorial potencia aquesta
manera de promocionar els seus llibres. Una bona recomanació d'un BookTuber conegut pot fer aug-
mentar les seves vendes fins a un 20%!

I per què no extrapolar aquest sistema exitós a d’altres disciplines artístiques? Amb 4FanTIC els alum-
nes es divertiran convertint-se en creadors i divulgadors (Tubers) de l'art que hagin treballat durant les
formacions. Fem-los Booktubers, Dansatubers, Artstubers, Musictubers, Fototubers, Teatretu-
bers! Satisfarem objectius pedagògics i, a més, complementem els recorreguts curriculars en una gran
quantitat de competències.

+informació a:
www.4fanticbcn.com

Twitter | Facebook | YouTube | Instagram

41
 Membres de la Redacció:
Mixa

Tu també vols formar part de la redacció?

Escriu-nos un correu a…

revistaql@gmail.com

42