FOLC  
DIDÀCTICA  LLENGUA  CATALANA  

DE  MALLORCA  AL  
MÓN  

Coloma  Julià  Noguera  

Abril  2018  
FOLC  
ÍNDEX  UNITAT  DIDÀCTICA  

1.  Introducció                     2  

a)  Justificació  de  la  programació             2  

b)  Contextualització                 2    

2.  Objectius                       3  

a)  Objectius  generals  de  l’etapa               3  

b)  Objectius  específics  llengua  catalana           3  

c)  Objectius  didàctics                 4  

3.  Competències  bàsiques                 5  

4.  Continguts.  Estructura  i  classificació             6  

5.  Metodologia  i  orientacions  didàctiques             6  

a)  Metodologia  general  i  específica  de  l’àrea  o  matèria       7  

b)  Activitats  i  estratègies  d’ensenyança  i  aprenentatge       7  

6.  Temporalització                     8  

7.  Recursos  didàctics  i  organitzatius:  humans,  materials,  espacials     10  

8.  Utilització  de  les  tecnologies  de  la  informació  i  la  comunicació     10  

9.  Avaluació                       11  

a)  Criteris  d’avaluació                 11  

b)  Instruments  d’avaluació               11  

c)  Tipus  d’avaluació                 11  

d)  Criteris  de  qualificació                 12  

e)  Activitats  de  reforç  i  ampliació             13  

f)  Avaluació  del  procés  d’ensenyança  i  aprenentatge       13  

10.  Mesures  d’atenció  a  l’alumnat  amb  NEE           13  

11.  Bibliografia                     14  

12.  Annexos                       14  

1  
 
 1. Introducció    

El  foment  de  la  lectura,  a  l’escola,  és  un  dels  àmbits  més  importants  pel  que  fa  a  

totes  les  matèries,  no  tan  sols  les  referents  a  les  llengües,  ja  que  des  de  totes  les  

àrees  podem  fomentar  la  lectura.    

La   unitat   didàctica   que   proposo   a   continuació,   fa   referència   a   les   lectures   de  

rondalles,   però   ens   centrarem   en   un   rondalla   en   concret   “N’Estel   d’Or”.   Que  

treballarem  de  manera  conjunta  i  coordinada  amb  la  matèria  d’Educació  Artística.  

Mitjançant   la   lectura   d’aquesta   rondalla   podem   treballar   molts   altres   aspectes,  

com   per   exemple,   la   cultura   de   les   Illes   Balears,   les   tradicions   i   història   de   la  

nostra  illa.    

a)  Justificació  de  la  programació:    

Amb  aquesta  unitat  didàctica  el  que  pretenem  es  donar  a  conèixer  trets  culturals  

als   nostres   alumnes   i   transmetre   una   estima   per   la   cultura   del   seu   lloc   de  

residència   o   d’origen.   Amb   aquest   títol   el   que   he   volgut   reflectir   és   que   els  

alumnes  amb  l’estima  cap  als  trets  culturals  de  la  seva  terra  ja  sigui  d’adopció  o  

de  naixement,  es  sentin  orgullosos  de  tot  allò  que  hi  forma  part  i  que  ho  exportin  

per  tot  allà  on  vagin  (la  literatura,  la  llengua,  les  tradicions...).    

El   que   es   vol   aconseguir   és   que   tots   els   aprenentatges   siguin   significatius   i  

enriquidors,   per   això,   seran   activitats   molt   vivencials   i   experimentals.   Donant  

molta  importància  a  les  propostes  que  surtin  dels  propis  alumnes,  ja  que  ells  són  

els  principals  protagonistes  del  procés  d’ensenyament  i  aprenentatge.    

b)  Contextualització    

Les   sessions   d’aquesta   unitat   didàctica,   estan   dirigides   a   un   grup   classe   de   25  

alumnes  que  cursen  4rt  de  primària.  En  aquest  grup  hi  trobem  un  total  de  13  nins  

i  12  nines.  Les  edats  compreses  dels  nostres  alumnes  són  entre  9  i  11  anys,  ja  que  

tenim  alguns  alumnes  repetidors.    

El  centre  on  es  desenvoluparà  la  unitat  didàctica,  és  el  Col·legi  Públic  Rei  Jaume  III  

de  Llucmajor.  Aquest  centre  es  troba  dins  el  poble,  però  envoltat  de  jardins,  parcs  

i  finques  sense  construccions.    

2  
 
Les  instal·lacions  que  podem  trobar  a  aquest  centre,  són  diferents  aules,  una  per  

a  cada  curs  i  grup,  però  també  hi  podem  trobar  una  aula  específica  de  música,  un  

gimnàs,   i   patis   molt   amplis.   El   centre   disposa   d’ordinadors   per   a   l’ús   dels  

alumnes,  fet  que  ens  facilitarà  la  realització  d’alguna  de  les  activitats.      

2.  Objectius    

a)  Objectius  generals  de  l’etapa  

L’educació  primària  ha  de  contribuir  a  desenvolupar  en  els  alumnes  les  capacitats  

que  els  permetin:  

• Desenvolupar   hàbits   de   treball   individual   i   d’equip,   d’esforç   i   de  

responsabilitat   en   l’estudi,   així   com   actituds   de   confiança   en   si   mateixos,  

sentit   crític,   iniciativa   personal,   curiositat,   interès   i   creativitat   en  

l’aprenentatge  i  esperit  de  superació  i  emprenedor.    

• Conèixer   i   utilitzar   de   manera   apropiada   la   llengua   català,   pròpia   de   les  

Illes   Balears,   i   la   llengua   castellana,   tant   oralment   com   per   escrit,   de  

manera   que   puguin   ser   emprades   com   a   llengües   de   comunicació   i  

d’aprenentatge,  i  desenvolupar  hàbits  de  lectura.    

• Utilitzar  diferents  representacions  i  expressions  artístiques  i  iniciar-se  en  la  

construcció  de  propostes  visuals  i  audiovisuals.  

• Desenvolupar  les  capacitats  emocionals  i  afectives  en  tots  els  àmbits  de  la  

personalitat  en  les  relacions  amb  els  altres,  així  com  una  actitud  contrària  a  

la   violència,   als   prejudicis   de   qualsevol   tipus   i   als   estereotips   relacionats  

amb  la  diversitat  sexual  i  de  gènere.    

b)  Objectius  específics  de  l’àrea  de  llengua  catalana  

• Fer  ús  de  la  llengua  per  participar  en  diverses  situacions  comunicatives  de  

l’activitat   social   i   cultural,   activament   i   de   manera   adequada,   aplicant   les  

estratègies,   habilitats   i   normes   bàsiques   de   comunicació   i   adoptant   una  

actitud   respectuosa   i   de   cooperació,   per   prendre   consciència   dels   propis  

sentiments  i  idees  per  controlar  la  pròpia  cultura.    

3  
 
 • Posar  en  pràctica  diferents  estratègies  i  hàbits  de  treball  que  afavoreixen  la  

feina   tant   individual   com   en   grup,   així   com   col·laborar   activament   amb  

respecte  i  responsabilitat  en  la  dinàmica  de  grup.  

• Utilitzar   les   tecnologies   de   la   informació   i   la   comunicació   de   manera  

eficient   i   responsable   per   cercar   i   tractar   la   informació,   per   interpretar   i  

valorar  diferents  opinions,  entenent-les  com  a  recurs  per  a  l’aprenentatge  

tant  individual  com  en  grup.    

• Expressar-se   oralment   i   per   escrit,   en   diferents   suports,   amb   adequació,  

coherència,   cohesió   i   correcció,   segons   l’edat,   en   diverses   situacions   i  

contextos  de  l’àmbit  acadèmic,  social  i  cultural,  per  satisfer  les  necessitats  

de  comunicació  i  desenvolupar  la  creativitat,  el  respecte  i  l’estètica,  en  l’ús  

personal  del  llenguatge.    

• Usar   de   manera   eficaç   les   destreses   i   habilitats   bàsiques   de   la   llengua  

(escoltar,   parlar,   llegir   i   escriure)   com   a   instrument   d’aprenentatge,  

recerca,  recollida  i  processament  d’informació,  així  com  per  escriure  textos  

propis  de  l’àmbit  escolar.    

c)  Objectius  didàctics  

Els  objectius  didàctics  que  es  treballaran  en  aquesta  unitat  didàctica  són:  

• Fomentar  la  comprensió  lectora  i  escrita  

• Conèixer,  apropar  i  aprendre  de  la  cultura  de  les  Illes  Balears.  

• Desenvolupar   la   imaginació   i   potenciar   la   creativitat   per   a   la   invenció   de  

noves  rondalles.  

• Reconèixer  els  personatges  principals  de  les  rondalles.    

• Desenvolupar  actituds  de  respecte  cap  als  companys/es.  

• Apropar  als  alumnes  al  món  literari.  

• Fomentar  el  treball  en  grup.  

• Desenvolupar   les   quatre   habilitats   lingüístiques:   llegir,   escriure,   parlar   i  

escoltar.    

4  
 
 3. Competències   bàsiques.   Relació   entre   les   competències   bàsiques   i   els  

objectius  de  l’àrea  o  matèria  i  els  criteris  d’avaluació    

El   perfil   d’aquesta   unitat   el   trobem   ubicat   dins   del   segon   bloc   de   continguts,  

conegut   com   Comunicació   escrita:   Llegir.   De   la   mateixa   manera   i   segons   el   Real  

Decret,   32/2014,   de   18   de   juliol,   pel   qual   s’estableix   el   currículum   de   l’educació  

primària  a  les  Illes  Balears,  les  principals  competències  bàsiques  que  es  pretenen  

adquirir  mitjançant  la  posada  en  pràctica  de  la  present  Unitat  Didàctica  són:  

• Competència  en  comunicació  lingüística.  El  llenguatge  verbal  i  no  verbal  és  

de  vital  importància  per  mantenir  les  relacions  de  cooperació  que  es  donen  

a   diari   en   la   pràctica   motriu.   L'educació   física,   per   si   mateixa,   té   un   vast  

repertori   comunicatiu,   ja   sigui   verbal   o   gestual.   Aquesta   comunicació   es  

veu  enriquida  per  les  característiques  de  l'àrea  les  quals  possibiliten  que  la  

interacció   sigui   espontània   i   amb   més   expressivitat   que   dins   l'aula  

convencional.  

• Competència  en  comunicació  lingüística.  La  llengua  i  la  comunicació  en  els  

processos   d'aprenentatge   fan   que   els   aprenentatges   lingüístics   i  

comunicatius   que   es   produeixen   en   qualsevol   àrea   es   puguin   aplicar   a  

l'aprenentatge  de  les  altres.  La  lectura  i  la  comprensió  lectora  partint  d'un  

pla   de   lectura   sistemàtic   seran   un   dels   pilars   fonamentals   per  

desenvolupar  aquesta  competència.  

• Competència  matemàtica  i  en  ciència  i  tecnologia.  Es  desenvolupa  basant-

se  en  una  lectura  atenta  i  en  la  comprensió  literal  i  deductiva  d'enunciats.  

• Competència   en   la   consciència   i   expressions   culturals.   Reconeixen   les  

llengües   com   a   elements   culturals   de   primer   ordre,   i   la   lectura,   la  

comprensió  i  la  valoració  de  les  obres  literàries  prenen  part  necessària  en  

aquest   desenvolupament.   Des   de   les   àrees   de   llengües   es   promou   el  

respecte  per  les  opinions,  els  valors,  les  idees  i  les  creences  dels  altres,  així  

com  l'interès  per  conèixer  les  diferents  expressions  culturals  i  la  valoració  

de  la  seva  importància  dins  la  societat  actual.  

5  
 
 4. Continguts  
 
a) Continguts  generals  

  Els   principals   continguts   que   es   treballaran   en   aquesta  

Conceptuals  
unitat  didàctica  són  els  conceptes  de  comunicació  escrita  i  

oral.    

  Prepararem  a  l’alumnat  per  a  poder  realitzar  una  correcte  

Procedimentals  
lectura   de   diversos   texts,   estratègies   de   comprensió,  

lectura   individual,   reconèixer   diferents   texts   i  

dramatitzacions.    

  La  majoria  d’activitats  es  realitzen  en  petits  grups,  per  tant,  

 
es   necessitarà   de   la   cooperació   per   aconseguir   l’èxit  
Actitudinals  
col·lectiu,  realitzant  grups  heterogenis  tant  en  gènere  com  

en   nivell   d’habilitats.   Es   treballaran   continguts   com:   la  

reflexió  sobre  el  llenguatge,  el  respecte  a  la  cultura  i  cap  als  

altres.    

b) Continguts  didàctics  
 
• Lectura,  comprensió  i  interpretació  del  text  narratiu  (rondalla).  

• Identificació  de  l’estructura  dels  diferents  textos  literaris.  

• Producció   de   textos   narratius   literaris   simples,   respectant   les   seves  

característiques  estructurals  i  cercant  un  estil  propi  d’expressió.  

• Interès   per   expressar   noves   idees,   sentiments   i   fantasies   envers   a   la  

rondalla.  

• Lectura   en   veu   alta   amb   pronunciació,   ritme,   pauses,   entonació   i   èmfasi  

adequada.    

5. Metodologia.    

L'ensenyament   de   la   lectura   ha   de   partir   d'una   aproximació   significativa   i  

funcional.  És  important  que  els  infants  vegin  la  rellevància  que  té  el  fet  de  poder  

llegir   per   millorar   el   procés   comunicatiu,   la   imatge   personal   i   l'autonomia.   Per  

6  
 
això,  és  recomanable  que  els  docents  plantegin  un  clima  d'aula  adequat  a  partir  

dels   interessos   i   inquietuds   dels   infants,   de   manera   que   aquests   sentin   la  

necessitat  d'avançar  i  expressar-se.  

Les   activitat   a   l'aula   han   de   ser   tan   reals   i   funcionals   com   sigui   possible.   Les  

tasques  de  simulació  d'activitats  comunicatives,  com  les  dramatitzacions,  els  jocs  

de   rol   o   les   escenificacions   de   textos   diversos   i   propis   dels   mitjans   de  

comunicació,   possibiliten   la   participació   activa   dels   infants   dins   les   dinàmiques  

d'aula,   de   la   mateixa   manera   que   deixen   de   banda   la   rutina   i   milloren   l'atenció  

dels  alumnes.  

a) Metodologia  general  i  específica  de  l’àrea  o  matèria    

La   metodologia   específica   que   utilitzarem   al   llarg   d’aquesta   unitat   didàctica   i   de  

manera   conjunta   amb   l’assignatura   d’Educació   Artística.   Serà   de   treball  

cooperatiu  en  diferents  grups,  on  els  alumnes  són  els  principals  protagonistes  del  

procés  d’ensenyament  i  aprenentatge.    

Els   docents   de   les   dues   matèries   es   coordinaran   per   a   poder   treballar   els  

continguts   de   la   cultura   popular.   Per   una   banda   a   l’assignatura   de   català,   es  

treballarà  la  part  literària  i  a  educació  artística  la  part  visual.  Els  alumnes  hauran  

de  posar  en  funcionament  tot  el  seu  potencial  creatiu  i  artístic  per  sorprendre  a  la  

resta  de  companys.    

Es   plantejaran   les   activitats   sempre   tenint   en   compte   que   és   un   treball   de   dues  

matèries  i  que  el  que  aprenen  a  un  lloc  o  hauran  d’aplicar  a  l’altre.  S’utilitzarà  una  

metodologia   integrada,   dotant   a   la   unitat   didàctica   de   globalització   i  

transversalitat.    

b) Activitats  i  estratègies  d’ensenyança  i  aprenentatge    

Amb  aquesta  unitat  didàctica  pretenem  que  l’alumnat  aprengui  a  aprendre  i  per  

això,  s’impliquen  metodologies  diverses,  actives,  creatives  i  obertes.    

Intentem  promoure  els  procés  d’ensenyament  sempre  a  partir  dels  interessos  de  

l’alumnat  i  relacionant  aquest  amb  l’actualitat.  Es  considera  de  gran  importància  

realitzar  un  treball  basat  en  la  manipulació  i  observació  directa.    

7  
 
 Intentant   assolir   una   educació   integral   de   l’alumnat   i   fomentar   el   treball   sobre  

valors  i  hàbits.    

Algunes  de  les  estratègies  que  durem  a  terme  seran:    

• Desdoblaments  del  grup  i  dos  mestres  dins  l’aula,  per  treballar  de  manera  

més  específica  i  que  els  docents  tinguin  la  meitat  dels  alumnes  i  per  tant,  

arribin  a  un  major  nombre.  Intentant  d’aquesta  manera  desenvolupar  una  

educació  de  caire  personalitzat.    

• Ús  de  les  noves  tecnologies  de  manera  interactiva.  

• Activitats  d’interrelació,  contacte  amb  gent  d’altres  generacions.  

• Impuls   de   la   competència   comunicativa.   Aprendre   a   parlar   en   públic,  

dialogar  i  opinar.    

Podem   posar   en   funcionament   la   maleta   viatgera,   eina   que   potencia   la  

comunicació  entre  la  família  i  l’escola.    

6. Temporalització:   quantes   sessions   seran   necessàries   per   dur   a   terme  

l’activitat.    

Pel  que  fa  referència  a  l'estructura,  es  tracta  d'una  Unitat  Didàctica  dividida  en  8  

sessions   on   es   desenvolupen   els   següents   conjunts   d'activitats   d'ensenyança-

aprenentatge  relacionats  amb  la  lectura  de  rondalles  i  que  es  troben  agrupats  de  

manera  que  es  presenta  a  continuació:  

Núm.  i  nombre  de  

Activitats  
sessió  

-   Lectura   de   la   rondalla   “N'Estel   d'Or”.   Cada   un   dels   alumnes  

llegirà  un  tros  de  la  rondalla.  

-   En   grups   d'aprenentatge   cooperatiu,   elaborar   un   diccionari  

d'aquelles   paraules   de   la   rondalla   que   no   coneixem,   i   utilitzar   un  

Sessió  1  
diccionari  per  a  resoldre  els  dubtes.  

-   Amb   els   mateixos   grups,   representar   la   rondalla   mitjançant  

dibuixos  i  diferents  materials  (educació  artística).  

Cada  grup  ha  d'elaborar  dibuixos  que  vagin  explicant  la  història  de  

8  
 
 N'Estel  d'Or.  

-  Visita  del  gegants  de  Llucmajor  al  centre.  Na  Juanota  (personatge  

de  n'Estel  d'Or),  és  un  dels  gegants  de  Llucmajor.  

Sessió  2  
-   Taller   de   fer   caparrots.   Cada   alumne   farà   el   seu   caparrot  

(educació  artística).    

-  Visita  a  la  biblioteca  de  Llucmajor.  

Sessió  3   -  Allà  ens  esperaran  alguns  dels  padrins  dels  alumnes  per  explicar-

nos  algunes  rondalles  diferents  a  la  de  n'Estel  d'Or.  Conte  contes.  

-  Amb  els  ordinadors  de  l'escola,  cada  alumne  haurà  de  buscar  una  

rondalla  i  passar-la  en  format  word,  per  poder  imprimir-la  i  afegir  a  

Sessió  4   la  biblioteca  d'aula  un  apartat  de  rondalles.    

Introduir   imatges   que   hauran   anat   fent   ells   de   diverses   situacions  

que  puguin  representar  a  la  rondalla  (educació  artística).    

-  En  grups  d'aprenentatge  cooperatiu,  agafar  dues  de  les  rondalles  

que   hem   escoltat   durant   aquestes   sessions   i   adjuntar-les   per  

Sessió  5   formar-ne  una.    

En   la   rondalla   que   ens   inventem,   haurem   de   incloure   imatges,  

dibuixos  (educació  artística).    

-  Dividim  la  classe  en  dos  grups,  i  s'han  de  repartir  els  personatges  

per  fer  un  teatre  de  la  rondalla  que  hem  llegit.    

Sessió  6   Personatges:  Catalineta,  Juanota,  sa  Mestra,  Pare  i  Rei,  dones  velles...  

-   Preparar   l’escenografia   per   a   la   representació   (educació  

artística).    

-  Representació  de  l'obra  de  teatre  de  “N'Estel  d'Or”  als  alumnes  

Sessió  7   de  1r  curs  de  primària.  Un  grup  anirà  a  l'aula  de  1r  A  i  l'altre  grup  a  

l'aula  de  1r  B.  

-   Dia   del   llibre.   Cada   un   dels   alumnes,   haurà   de   dur   dos   llibres   de  
Sessió  8  
casa  seva  que  ja  hagin  llegit.  

9  
 
 -Realitzar   un   punt   de   llibre   (educació   artística),   per   intercanviar  

amb  un  dels  companys  de  classe.    

-   Realitzar   un   full   de   registre,   per   controlar   qui   té   cada   llibre   i  

perquè   no   es   perdin.   En   aquest   full   escriurem   el   nom   de   tots   els  

llibres,   el   nom   de   l'alumne   que   els   ha   portat   i   el   nom   de   l'alumne  

que  l'ha  agafat.  

-  Cada  alumne  explicarà  breument  la  història  de  cada  un  dels  llibres  i  

seguidament,   els   alumnes   podran   agafar   un   dels   llibres   per  

llegir-lo   a   casa   seva,   però   una   vegada   acabat   l'hauran   de   tornar   a  

l'aula.  

7. Recursos  didàctics  i  organitzatius:  humans,  materials,  espacials.    

 
• Humans:  treballaran  conjuntament  els  docents  de  les  matèries  de  català  i  

educació   artística.   Per   tant   hi   haurà   moments   en   els   quals   dins   l’aula  

tindrem  a  dos  docents  i  inclús  es  realitzaran  sessions  de  desdoblament.    

• Materials:   mitjans   TIC   (ordinador,   pissarra   digital),   fotocòpies   de   la  

rondalla  N’Estel d’Or per  a  cada  un  dels  25  alumnes,  materials  plàstics  com  

guix,  pintures  acríliques,  temperes,  ceres...i  diferents  tipus  de  papers.    

• Espacials:   Les   biblioteques   d’aula   i   de   centre   esdevenen   eines  

imprescindibles   per   a   les   àrees   de   llengües,   i   és   important   mantenir  

aquests   espais   vius.   La   biblioteca   d’aula   és   converteix   en   un   racó   de  

construcció   de   coneixements,   d’ampliació   d’experiències   i   de  

desenvolupament   de   la   fantasia   i   la   creativitat.   S’ha   de   fomentar   l’hàbit  

lector,   aportant   als   alumnes   lectures   diverses   i   de   diferents   gèneres,   en  

suports  i  formats  diversos.    

8. Utilització  de  les  tecnologies  de  la  informació  i  la  comunicació  

En   aquesta   unitat   didàctica,   les   TIC   tindran   un   paper   de   suport,   no   tindran   el  

paper   principal,   però   si   que   seran   importants   per   a   poder   realitzar   una   sèrie  

10  
 
d’activitats   de   recerca.   Per   tant,   haurem   de   transmetre   als   nostres   alumnes   la  

importància  de  dissociar  i  filtrar  la  informació.    

Les  TIC  tindran  un  paper  important  alhora  de  fer  una  recerca  d’informació  de  les  

rondalles,   recerca   d’imatges   que   puguin   representar   la   rondalla   que   ells   s’han  

inventat.  Recerca  d’altres  rondalles  i  utilitzar  el  processador  de  textos.    

9. Avaluació  
 
a) Criteris  d’avaluació    
• Respectar  la  coherència,  cohesió  i  adequació  en  els  textos.  

• Llegir  i  comprendre  textos  narratius.  

• Participar  activament  en  les  activitats  proposades  a  l’aula.  

• Mostrar  interès  i  respecte  pels  companys  al  llarg  de  les  sessions.    

• Adquirir  l'hàbit  lector.  

• Respectar  als  companys/es  en  la  lectura  de  les  rondalles.  

• Introduir-se  en  la  cultura  de  les  Illes  Balears  

• Adquirir  nou  vocabulari.  

b) Instruments  d’avaluació    
• Portfolis.   De   totes   les   tasques   que   es   van   realitzant   individuals   i   en  

grup.    

• Reflexió   grupal.   Al   finalitzar   cada   sessió   els   alumnes   i   el   docent   de  

manera   conjunta   poden   avaluar   les   activitats   realitzades,   quines   coses  

millorarien,  que  és  el  que  més  els  hi  ha  agradat.  Es  realitza  un  acte  de  

comunicació   bidireccional   que   enriqueix   el   procés   d’ensenyament   i  

aprenentatge.    

• Dramatització.   És   valorarà   la   dramatització   grupal,   el   vestuari   i  

decoració.  

• Actitud.   Com   es   comporten   al   llarg   de   totes   les   sessions   i   quina   és   la  

seva  disposició  cap  a  l’aprenentatge  i  cap  als  companys.    

c) Tipus  d’avaluació    
• Autoavaluació  de  grup.  Els  components  dels  grups  de  treball  cooperatiu  

al  finalitzar  cada  sessió  han  d’avaluar-se  no  numèricament  però  han  de  

11  
 
 reflexionar  amb  veu  alta  sobre  els  aspectes  que  poden  millorar  i  els  que  

han  realitzat  correctament.    

• Coavaluació:   es   tracta   de   l’avaluació   entre   iguals.   Els   alumnes   es  

converteixen  en  avaluadors  dels  seus  companys.  Els  criteris  d’avaluació  

es   poden   fixar   tant   pel   professorat   com   per   l’alumnat.   La   consciència  

crítica   als   seus   companys   i   l’acceptació   de   les   avaluacions   és   molt  

important.   A   més,   els   alumnes   són   molt   justos   i   gairebé   sempre  

coincideixen  amb  la  visió  del  professor.    

d) Criteris  de  qualificació    

Els   criteris   de   qualificació   que   es   tindran   en   compte   per   avaluar   aquesta   unitat  

didàctica  es  desglossaran  en  els  següents  elements:  

• Expressió   oral:   llegir   en   veu   alta,   representació   del   diàleg   de   la   rondalla   i  

comunicació  dins  el  grup  amb  la  resta  de  companys.    

• Expressió  escrita:  redacció  correcte  (coherència  i  cohesió)  de  la  invenció  de  

la  rondalla.    

• Actitud  i  predisposició:  participació  a  classe  i  respecte  cap  als  companys.    

• Treball   cooperatiu:   organització   del   grup   i   tasques   realitzades  

conjuntament.    

• Escenografia  i  material  plàstic:  fotografies,  dibuixos  i  escenografia.  

Cada  un  d’aquests  criteris  tindrà  un  valor  d’un  20%.    

Les   docents   utilitzaran   una   taula   per   a   cada   un   dels   alumnes   per   a   valorar  

diferents  criteris  actitudinals.    

Alumne/a:   SI   A  VEGADES   NO  
Respecte  a  les  tasques        
Mostra  interès  en  la  realització  de  les  tasques        
Respecte  les  regles  de  les  activitats        
Respecte  als  companys        
Pren  consciencia  de  lo  positiu  que  té  la  tasca  d'equip        
Respecte  al  propi  alumne        
Es  diverteix  mentre  practiquen  les  tasques        

12  
 
Accepta  el  nivell  de  destresa  pròpia        
Respecte  del  material        
Respecte  del  material  i  les  instal·lacions        
Fa  un  ús  correcte  del  material        
 

e) Activitats  de  reforç  i  ampliació    

Les  activitats  per  als  alumnes  que  mostrin  més  interès  en  relació  al  tema,  pot  ser  

llegir  una  rondalla  que  ells  mateixos  escullin  i  fer  un  breu  resum  amb  imatges  del  

que  els  hi  ha  transmès.    

Les   activitats   per   a   aquells   alumnes   que   necessiten   reforç   estan   cobertes   per  

l’ajuda   que   poden   rebre   per   part   dels   seus   companys   del   grup   de   treball  

cooperatiu.    

f) Avaluació  del  procés  d’ensenyança  i  aprenentatge    

L'avaluació  d'aquesta  unitat  didàctica,  consistirà  en  un  full  de  registre  diari,  on  la  

professora  anirà  observant  dia  a  dia  als  alumnes.    

Però   també,   hi   haurà   alguna   activitat   de   les   que   realitzarem   que   tindrà   una  

qualificació,  com  són:  

1. Representació  de  la  rondalla  mitjançant  dibuixos.  

2. Creació  d'una  rondalla  a  partir  de  dues  existents.  

3. Representació  de  la  rondalla  

10. Mesures   d’atenció   a   l’alumnat   amb   necessitat   específica   de   suport  

educatiu  o  amb  necessitat  de  compensació  educativa.  

Com   que   en   la   majoria   de   sessions   el   grup   estarà   desdoblat   o   hi   haurà   dues  

docents   dins   l’aula,   els   alumnes   amb   necessitats   educatives   especials   tindran   un  

suport  molt  més  constant.  I  a  part,  com  que  la  majoria  d’activitats  es  realitzen  en  

grup,  aquestes  necessitats  estaran  cobertes.    

13  
 
 11. Bibliografia  i  webgrafia  

https://es.napster.com/artist/cancons-de-rondalles-per-a-infants/album/aixo-era-
i-no-era-cancons-de-rondalles-per-a-infants/track/nestel-dor  

N’Estel D’Or. Rondalles  Mallorquines,  Jordi  Des  Racó.    

12.   Annexos:   aquí,   si   cal,   podeu   incloure   els   recursos   que   heu   elaborat   o  
utilitzat  (textos,  imatges…)  

Annex  1:  Rondalla  N’Estel d’Or.  

AIXÒ  era  una  al·lota  pobila,  garrida  ferm,  que  havía  nom  Catalineta.  

Anava  a  costura,  i  sa  Mestra  sempre  li  deia:  

—¡O  fieta  meua,  que  t’estim!  ¡Ja  t’hi  tractaria  bé,  si  fos  ta  mare!  

—Pero  no  hu  sou,  deia  s’al·lota.  

—E-hu  sería,  deia  sa  Mestra,  si  matasses  sa  que  tens.  Jo  me  casaría  amb  ton  pare,  

i  cada  dia  per  berenar  te  donaria  pa  amb  mel.  

—¡Pa  amb  fel  me  donaríeu  vos!  deia  s’al·lotona,  i  sortia  a  un  altre  tancat.  

I  heu  de  creure  i  pensar  que  un  día,  arribant  de  costura,  damaná  pa  i  botifarró.  Sa  

mare,   per   donar-n’hi,   obri   sa   pastera,   trava   sa   cuberta   amb   una   tortuga   que   hi  

havía  a  sa  paret,  s’acala  per  taiar  es  botifarró,  que  el  tenía  allá  dins;  Na  Catalineta,  

jugant  jugant,  s’enfila  a  una  cadira,  posa  sa  má  a  sa  tortuga,  que  tenía  travada  sa  

cuberta;   sense   temer-se’n,   li   dona   mitja   volta;   sa   cuberta   escapa   i,   plam!   cau  

damunt   es   cap   de   sa   mare,   i   li   va   rompre   s’ansa   des   coll,   i   dins   una   estona   la  

pobreta  ja  va  haver  badaiat.  

Na  Catalineta,  tot-d’una  queda  freda,  llavò  va  rompre  amb  un  plors  que  cuidava  a  

estellar-se.   Sense   sebre   que’s   feia,   fuig   de   ca-seua   com   una   bòtxa,   troba   sa  

Mestra,  le  hi  conta,  i  sa  Mestra  li  diu:  

—Mira,  si  no’m  creus  a  mí,  está  fet  de  tu:  dirán  que  l’has  morta  aposta.  

—Digau-me  que  tenc  de  fer,  s’exclamá  sa  malanada.  

—¿Que   has   de   fer?   digué   sa   Mestra.   Anar-te’n   a   ca-teua,   posar-li   un   tros   de  

botifarró  dins  sa  boca  i  un  tros  de  pa  amb  ses  mans,  i  surts  a’s  mig  des  carrer  i  te  

14  
 
poses   cridar:   ¡O   mesquina   de   mí,   que   ma   mareta   s’ès   aufegadeta   menjant   pa   i  

botifarronet.   La   gent   s’ho   creurá;   ton   pare   sa   podrá   casar   amb   mí,   i   jo   seré   ta  

mare.  

Na  Catalineta  va  fer  lo  que  sa  Mestra  li  havía  comanat;  i  tot-hom  se  va  beure  que  

sa  mareta  s’era  aufagadeta  menjant  pa  i  botifarronet.  

Des  cap  d’una  temporada,  son  pare  se  casa  amb  sa  Mestra,  que  tenía  una  fia  que  

havía   nom   Juanota,   sa   més   grossera,   malfenta   i   gropelluda   que   haguessen   vista  

mai,   i   an   el   mateix   temps   sa   més   entonada   i   sa   més   superbiosa   que   es   sol  

escaufava.  

Com  veia  Na  Catalineta  tan  garrida  i  agudona,  no  hu  poria  sufrir  i  sa  mare  per  lo  

mateix.  

Es  primers  dies  li  donaven,  per  berenar,  pa  amb  mel;  pero  no  s’estorbaren  molt  a  

donar-li  pa  amb  fel  i  moltes  ofertes  de  verdanc.  

Un  dia  dematí,  sa  Mestra  li  entrega  una  vedella  i  un  muixell  de  llana  ben  gros.  

—¡Hala,  li  va  dir,  a  pasturar  aquesta  vedella  i  a  filar  aquest  muixell!  Si’s  vespre  sa  

vedella  no  vé  ben  redona  i  no’m  dus  set  fuades  de  fil,  sabras  jo  qui  som.  

Na   Catalineta   pren   sa   filoeta   i   es   muixell,   i   amb   sa   vedelleta   davant   davant,   de  

d’allá  ben  atacada.  

Quant  fonc  a  fora-vila  rompé  amb  plors,  i  sa  vedelleta  li  damana:  

—¿Què  tens,  Catalineta?  

—¡Que   he   de   tenir!   diu   ella.   Que   ma   mare   m’ha   dit   que,   si’s   vespre   no   t’he  

enredonida  i  no  he  filades  set  fuades,  sabré  qui  ès  ella.  

—Si   això   ès   tot,   diu   s’animaló,   no   ploris,   fieta   meua.   Ponxi’m   es   muixell   a   ses  

banyes   i   que   penj   per   davant   de   manera   que   jo   li   puga   arribar   amb   sa   boca;   tu  

cerque’m  erbeta,  i  veurás  que  promte  t’hauré  fetes  ses  set  fuades.  

15  
 
Na  Catalineta  li  ponxí  es  vell  a  ses  banyes,  le  hi  feu  penjar  així  com  li  havía  dit;  i  sa  

vedelleta  zas!   Zas!   amb   sa   boqueta   estirava’s   muixell;   i,   remugant   remugant,   al  

punt  va  haver  fetes  ses  set  fuades.  

Na  Catalineta  li  cercá  una  erbada  fora  mida,  i  sa  vedelleta  va  pegar  una  panxada  

de  primera.  

Com   es   vespre   sa   Mestra   va   veure   ses   set   fuades   de   fil   que   li   entregá   Na  

Catalineta  i  sa  vedella  tan  redona,  es  feia  creus,  i  no  se’n  poría  avenir.  

Lo   endemá   matí   li   torna   entregar   sa   vedella   i   un   muixell,   més   gros   encara   que’s  

des  dia  abans,  i  li  diu:  

—Ves-te’n  a  pasturar  sa  vedella;  i,  si  es  vespre  no  la’m  menes  ben  redona  i  no  has  

filades   set   fuades   d’aquest   muixell   i   no   les   me   dus   espiades   i   tot,   sabrás   jo   qui  

som.  

Na  Catalineta  pren  sa  filoeta  i  es  muixell;  i  amb  sa  vedella  davant  davant,  de  d’allá  

s’ès  dit.  

Quant  va  esser  a  fora-vila,  romp  en  plors,  i  sa  vedella  li  damana:  

—¿Que  tens,  Catalineta?  

—¡Que  he  de  tenir!  diu  ella.  ¡Que  ma  mare  m’ha  dit  que,  si  es  vespre  no  te  men  

ben  redona,  i  no  he  fetes  set  fuades  des  muixell  i  no  les  hi  duc  espiades,  sabré  qui  

es  ella!  

—Si   això   es   tot,   diu   sa   vedelleta,   no   ploris,   fieta   meua.   Ponxi’m   es   muixell   a   ses  

banyes  com  ahir;  jo  t’ho  filaré;  llavò  me  passarás  ses  fuades  per  ses  banyes,  i  t’ho  

espiaré.   Mentres   tant,   me   cercarás   erbeta   com   ahir,   i   me   podrás   tornar   ben  

redona.  

Na   Catalineta   li   embolicá   per   ses   banyes   es   muixell,   penjant   per   davant;   i   sa  

vedella,   amb   sa   boqueta   zas!   zas!   l’estirava,   remugant   remugant.   Amb   una  

exhalacíó   va   haver   fetes   ses   set   fuades;   i   quant   les   va   tenir   passades   per   ses  

16  
 
banyes,  les  aspiá  de  lo  millor.  Mentres  tant  Na  Catalineta  li  cercá  una  erbada  fora  

mida,  i  va  poder  pegar  una  panxada  d’aquelles  d’aquelles.  

Sobre-tot,   quant   a’s   vespre   sa   Mestra   va   veure   sa   vedella   tan   redona   i   ses   set  

fuades  filades  i  aspiades,  no  se  pogué  espassar  ses  ganes  que  tenía  d’amassolar  

Na  Catalineta.  

Na  Juanota,  envejosa  que  era,  digué  aquell  vespre  mateix:  

—Jo  també  hi  vui  anar  a  fer  lo  que  ha  fet  aquesta.  

—Si  que  hi  anirás,  digué  sa  mare.  

Ell  lo  endemá  dematí  pren  sa  filoa  i  un  muixell;  i,  amb  sa  vedelleta  davant  davant,  

cap  a  fora-vila.  

Malfeneranda  i  desmanyotada  que  era,  prová  de  filar  un  poc,  i  li  sortía  un  fil  ple  de  

nuus  i  berrugues;  tirá  sa  filoa  i  es  muixell  an  el  dimoni  i  se  posá  a  jugar.  Se  guardá  

prou  de  cercar  un  brinet  d’erba  a  sa  vedelleta,  i  aquesta  ¡ben  alerta  a  fer-li  ofertes  

de  filar-li  ni  aspiar-li!  

A’s   vespre   Na   Juanota   s’entregá   a   ca-seua   amb   un   pam   de   morros,   sense   cap  

fuada  filada  ni  aspiada  i  amb  sa  vedelleta  que  tastanetjava  de  prima.  

Lo   endamá   sa   Mestra   torna   enviar   Na   Catalineta   a   pasturar   sa   vedella   i   a   fer   set  

fuades  i  aspiar-les.  Na  Catalineta  va  partir;  Na  Juanota  la  vel·lá;  va  veure  que  era  

sa   vedella   que   filava   i   aspiava;   aná   a   contar-ho   a   sa   mare;   i   a’s   vespre   de   rabia  

totes   dues,   quant   veren   sa   vedella,   l’agafen,   la   maten;   i   lo   endemá   dematí  

manaren  a  Na  Catalineta  que  se’n  anás  a  fer  es  budells  nets  a  un  riu  que  passava  

per  allá  davora.  

S’al·lotona  los  posá  dins  un  garbellet,  pren  una  guinaveta;  i  ja  es  partida.  

Arriba  an  es  riu;  es  riu  duia  molt  de  rost  an  aquell  endret,  i  li  prengué  es  budells,  

es  garbell  i  sa  guinaveta.  

Na  Catalinons,  plora  qui  plora,  parteix  correns,  vora  vora,  riu  avall.  

Troba  una  doneta  veia.  

17  
 
—Germaneta,   li   diu,   ¿no   hauríeu   vists   uns   budellets,   un   garbellet   i   una  

guinaveteta  que  es  riu  m’ha  robadets?  

—Si,  fieta!  diu  sa  jaia.  Segueix  riu  avall  i  los  trobarás;  pero  escolta:  passe’m  sa  má  

dins  s’esquena,  que  no  sé  que  hi  tenc.  

Na  Catalineta  la  hi  passa.  

—¿Que  has  trobat?  li  damana  sa  veia.  

—Perles  i  diamants!  diu  Na  Catalineta.  

—Idò  perles  i  diamants  tendrás!  diu  sa  jaia.  

Sa  jaia  set  treu  una  vellaneta,  i  diu:  

—Jas,   fieta   meua.   No   la   mostris   ni   digues   a   negú   qui   la   t’ha   dada.   No   l’has   de  

xapar  que  no  te  veges  ben  apurada.  

—Deu  vos  pac  la  caritat,  diu  s’al·lotona;  i  pren  sa  vellaneta,  la  s’amaga,  i  hala  corre  

qui  corre  riu  avall.  

Troba  una  altra  doneta  véia,  i  li  diu:  

—Germaneta,   ¿no   hauríeu   vists   uns   budellets,   un   garbellet   i   una   guinaveteta  

que’s  riu  m’ha  robadets.  

—Sí,  fieta  meua!  diu  sa  jaia.  Segueix  riu  avall  i  los  trobarás;  pero  ascolta:  passe’m  

sa  má  dins  s’esquena,  que  no  sé  que  hi  tenc.  

Na  Catalineta  la  hi  passa.  

—¿Que  has  trobat?  li  damana  sa  jaia.  

—Perles  i  diamants!  diu  Na  Catalineta.  

—Idò  perles  i  diamants  tendrás!  diu  sa  jaia.  

Sa  jaia  se  treu  una  mel·leta,  i  diu:  

—Jas,   fieta   meua,   aquesta   mel·leta.   No   la   mostris   ni   digues   a   negú   qui   la   t’ha  

donada.  No  l’has’de  xapar  fins  que  te  veges  ben  apurada.  

18  
 
—Deu  vos  pac  la  caritat,  diu  s’al·lotona;  s’amaga  sa  mel·leta,  i  hala  corre  qui  corre  

riu  avall.  

Troba  una  altra  doneta  véia,  i  li  diu:  

—Germaneta,   ¿no   haurieu   vists   uns   budellets,   un   garbellet   i   una   guinaveteta  

que’s  riu  m’ha  robadets.  

—Los  he  vists  i  los  tenc!  diu  sa  jaia.  

—¿Los   me   voleu   donar,   per   amor   de   Deu,   que   ma   mare   no   m’atup?   diu  

s’al·lotona.  

—Sí,   fieta   meua   estimada!   diu   sa   jaia.   Jo   los   te   vui   donar;   pero   abans   m’has   de  

passar  sa  má  dins  s’esquena,  que  no  sé  que  hi  tenc.  

Na  Catalineta  la  hi  passá.  

—¿Que  hi  has  trobat?  li  damana  sa  jaia.  

—Perlesi  diamants!  diu  Na  Catalineta.  

—Idò  perles  i  diamants  tendrás!  diu  sa  jaia.  

Sa  jaia  se  treu  una  noueta,  i  li  diu:  

—Jès,   fieta   meua   aquesta   noueta.   No   la   mostris   ni   digues   a   negú   qui   la   t’ha  

donada.  Mira,  no  l’has  de  xapar  que  no  te  veges  ben  apurada.  

—Deu  vos  pac  la  caritat,  diu  s’al·lotona;  i  pren  sa  noueta  i  la  s’amaga.  

Agafa   sa   guinaveteta   i   es   garbellet   amb   sos   budellets,   que,   de   tant   de   rossegar  

per  dins  es  riu,  s’eren  fets  més  nets  que  la  plata.  

Com  sa  veieta  la  va  veure  partir,  no  pogué  estar  que  no  li  donás  una  aferrada  p’es  

coll  i  una  besada.  

—Deu  te  guart,  fieta  meua,  li  digué.  Ara  p’es  camí  sentirás  bramar  un  ase  i  cantar  

un  gall.  En  bramar  s’ase,  no  te  girs  darrera;  en  cantar  es  gall,  giret.  

Na  Catalineta  tocá  soletes,  i  de  d’allá.  

19  
 
Al  punt  sent  un  ase  bramar;  i  ella  ¡ben  alerta  a  girar-se  darrera!  

Més  envant  sent  cantar  un  gall.  

Se  gira,  i  li  surt  un  estel  d’or  an  es  front.  

Arriba  a  ca-seua.  Sa  madastra  i  Na  Juanota  la  veuen  amb  aquella  resplandor  a  sa  

cara,  vermeia  com  la  grana;  més  garrida  que  mai.  

Se  posaren  fetes  unes  lleones;  l’agafen,  i  li  diuen:  

—Si  no  mos  contes  tot  lo  que  t’ha  succeït,  no  en  farás  altra:  te  matarem.  

—M’ha   succeït,   digué   ella,   que’s   riu   m’ha   pres   es   garbellet,   es   budellets   i   sa  

guinaveteta.   Corre   qui   corre,   vora   vora,   riu   avall,   encuantr   una   veieta   i   me   diu:  

Corre  més  i  hu  trobarás,  que  es  riu  se’n  ho  du.  Encuantr  una  altra  veieta,  i  me  diu  

lo   meteix:   -Corre   més,   i   hu   trobarás,   que   es   riu   se’n   ho   du.   Encuantr   una   altra  

veieta,  i  m’ha  dit:  Jo  hu  tenc,  veutaquí.  M’ho  ha  donat,  e-hu  he  pres  i  hu  he  duit.  

—¿I  que  més?  digué  sa  Mestra,  treguent  foc  p’ets  uis.  

—No  res  pus,  digué  Na  Catalineta,  més  fresca  que  unes  flors.  

—Tira,  idò,  ves-te’n  a  rentar  aquest  front,  diu  sa  madrasta.  

—¿Que  me  som  mascarada?  ¿que  hi  tenc?  digué  s’ángel;  i  s’hi  va  dur  sa  má,  i  la  se  

mirava,  per  veure  si  hi  tenía  gens  de  brutor.  

—Ves-lo-te  a  rentar  més  que  depressa!  si  no  vols  un  quern  de  galtades!  digué  sa  

Mestra.  

S’al·lotona  aná  a  rentar-se  es  front,  i  renta  qui  renta,  com  més  el  se  rentava,  més  li  

resplandía.  

Quant  Na  Juanota  veu  allò,  diu:  

—Ma  mare,  jo  també  vui  anar  a  fer  uns  budells  nets  an  es  riu.  A  Na  Catalina  li  es  

sortit  un  estel  an  es  front,  i  jo  també  n’hi  vui  un,  surta  d’on  surta.  

—Ben  pensat,  fieta  meua  dolsa,  digué  sa  Mestra.  Li  aná  a  comprar  uns  budells,  los  

hi  posa  dius  un  garbell,  li  doná  una  guinaveta,  i  diu:  

20  
 
—Hala  fieta  meua,  espedeix.  I  si  pots  tornar  amb  dos  estels,  no  torns  amb  un,  i  si  

pots  tornar  amb  tres,  no  torns  amb  dos.  

—No  tengueu  ansia:  duré  tots  es  que  podré,  exclama  Na  Juanota;  i  li  estreny  cap  

an  es  riu,  carregada  amb  sa  guinaveta,  es  garbell  i  es  budells.  

Feu   aposta   que   sa   corrent   le   hi   prengués   tot,   i   arranca   de   córrer,   vora   vora,   riu  

avall.  

Troba  una  doneta  véia,  i  li  diu;  

—Mala  veiota,  ¿no  hauriau  vista  una  guinavetota,  un  garbellot  i  uns  budellots  que  

es  riu  m’ha  presos?  

—Sí  que  los  he  vists!  diu  sa  jaia:  i  ben  aviat  que  los  se’n  du  sa  corrent.  Ja  pots  fer  

vía;  pero  abans  passe’m  sa  má  dins  s’esquena,  que  no  sé  que  hi  tenc.  

Na  Juanota  la  hi  passá.  

—¿Què  has  trobat?  li  damana  sa  jaia.  

—Pois  i  xinxes!  diu  Na  Juanota.  

—Idò  pois  i  xinxes  tendrás!  diu  sa  jaia.  

Na  Juanota,  tota  esmussa  davant  tals  comendassions,  segueix  vora  vora,  riu  avall.  

Troba  una  altra  doneta  véia,  i  li  diu:  

—Mala   veiota,   ¿no   hauríeu   vista   una   guinavetota,   un   garbellot   i   uns   budellots  

que’s  riu  m’ha  presos?  

—Si  que  los  he  vists!  diu  sa  jaia  i  ben  aviat  que  los  se’n  du  sa  corrent.  Ja  pots  fer  

vía;  pero  abans  passem  sa  má  dins  s’esquena,  que  no  sé  que  hi  tenc.  

Na  Juanota  la  hi  passa.  

—¿Què  has  trobat?  diu  sa  jaia.  

—Pois  i  xinxes!  diu  Na  Juanota.  

—Idò  pois  i  xinxes  tendrás!  diu  sa  jaia.  

21  
 
Tota  esmussa  davant  tals  comendassions,  Na  Juanota  segueix  vora  vora,  riu  avall.  

Troba  una  altra  doneta  véia,  li  diu:  

—Mala   veiota,   ¿no   haurieu   vista   una   guinavetota,   un   garbellot   i   uns   budellots  

que’s  riu  m’ha  presos?  

—Si  que  los  he  vists!  diu  sa  jaia:  i  los  he  aplegats,  per  que  no’s  fessen  mal  bè.  

—Vengau-los  idò!  diu  Na  Juanota.  

—Vaja  una  manera  de  damanar  ses  coses  que  tens!  diu  sa  veieta.  M’engana  que  

no   sies   ben   malambrosa.   No   tengues   ansia   que   me’n   estoig   cap   d’aquestes  

enderies  teues;  pero  abans  passe’m  sa  má  dins  s’esquena,  que  no  sé  que  hi  tenc.  

Na  Juanota  la  hi  passa.  

—¿Què  hi  has  trobat?  damana  sa  jaia.  

—Pois  i  xínxes!  diu  Na  Juanota.  

—Idò  pois  i  xinxes  tendrás!  diu  sa  jaia.  

Esmussa  de  tot,  Na  Juanota  davant  tals  comendassions,  agafa  sa  guinavetota,  es  

garbellot  i  es  budellots,  i  ja  li  ha  estret  sense  dir  per  amor  de  Deu  sia  ni  amb  Deu  

siau.  

—Ascolta,  dona,  diu  sa  jaia:  així  mateix  poríes  esser  un  poc  més  considerada  amb  

ses   pressones.   Ascolta   bé   aquesta   comanda   que   ara   et   faré:   p’es   cami   sentirás  

bramar   un   ase   i   cantar   un   gall.   En   cantar   es   gall,   no’t   girs   darrera!   en   bramar  

s’ase,  gire-t’hi.  

Na  Juanota  pica  de  talons,  més  alisa  que  un  que  que  ha  venut  a  espera.  

Camina  caminarás,  sent  es  gall  cantar,  i  ella  ¡ben  alerta  a  girar-se  darrera!  

Més  envant  sent  bramar  s’ase,  se  gira  ben  rabenta,  i  li  sortí  una  cóva  d’ase  en  mig  

des  front.  

Quant   se   va   veure   sa   covota,   tot-d’una   quedá   de   pedra,   sense   paraula.   Llavò   va  

rompre  amb  un  raig  de  flastomíes;  digué  totes  ses  que  li  venagueren  a  sa  boca;  

22  
 
se   tirá   en   terra;   se   bolcá   una   bona   estona   per   dins   sa   pols;   s’omplí   sa   cara  

d’unglades;   s’arrabassava   es   cabeis.   Prová   d’arrabassar-se   sa   covota,   i   estirava  

tan   fort   com   poría;   pero   no   li   pogué   fer   res.   Va   acabar   per   esclatar   en   plors   i  

quedá  feta  un  mar  de  llágrimes.  Jurá  i  perjurá  que  no  tornaria  a  ca-seua  mentres  

dugués  aquell  penjaroi  an  es  front;  pero  va  venir  es  vespre,  comensá  a  fer-se  fosc,  

li  agafá  por,  i  envestí  cap  a  ca-seua.  

Poreu   fer   comptes   que   degué   dir   i   que   degué   fer   sa   mare   quant   la   se   va   veure  

davant  amb  aquell  creixull  part  damunt  ses  ceies.  

Totes   dues   cuidaren   a   tornar   bòtxes,   i   qui   pagá   la   festa   va   esser   Na   Catalineta.  

Com   a   lleones   s’hi   abordaren,   i   li   varen   dar   llenya   fins   que   tengueren   alè.   La  

vestiren   de   quatre   pelleringos,   li   passaren   un   dogal   p’es   coll   i   per   sa   cinta   i   la  

fermaren  davall  sa  pastera.  Allá  estava  nit  i  dia,  fora  de  s’estona  que  l’amollaven  

per   fer-li   fer   ses   feines   de   la   casa   més   feixugues;   i   no   més   arribava   a   quatre  

roagons  que  li  tiraven;  i  havía  de  beure  dins  un  cul  de  gerra,  això  quant  pensaven  

a  abocar-li  aigo.  No  hi  havía  qui  s’hi  acostás  ni  li  fés  cap  moixonía  en  no  esser  un  

canet   que   hi   havía   a   la   casa,   que   s’enfilava   per   ella,   i   li   feia   mil   xicotines   i  

afalagadures;  i  això  li  valía  moltes  cosses  i  poc  pa  de  Na  Juanota  i  de  sa  Mestra.  

En   aquell   temps   el   Rei,   que   encara   era   fadrí,   se   cansá   d’esser-ho;   i   va   fer   unes  

dictes  que  se  faría  un  ball  que  duraría  tres  díes;  que  hi  convidava  totes  ses  al·lotes  

des   seu   reinat;   i   volía   que   no   hi   fessen   falta,   a   fi   de   que   pogués   triar   sa   més  

garrida,  sa  que  més  li  agradaria  per  casar-se.  

Es  dia  que  aquest  ditxós  ball  comensá,  gran  era  ca’l  Rei,  pero  tot  se  va  omplir.  

Vos  assegur  que  n’hi  havía  d’al·lotes  per  llarc.  

Poques   foren   ses   qui   no   s’hi   presentassen;   i   cap   n’hi   havía   que   no   hi   anás   ben  

convençuda  de  que  havía  d’esser  sa  preferida.  

Na  Juanota  en  tenía  unes  ganes  d’anar-hi,  que  l’alsaven,  pero  no  gosava  dir-ho.  

A  la  fi  no  poguépus,  i  li  amollá.  

—Anem-hi,  ma  mare!  anem-hi!  digué  sa  toixarruda.  

23  
 
—¡Si!  ¡ja  faries  bona  planta  amb  sa  covota  d’ase!  va  dir  sa  mare,  tota  enfadada.  

—Jo  la  m’afeitaré,  digué  sa  jembla.  

Ell  com  dos  i  dos  fan  quatre,  la  s’afeitá;  s’embolicá  un  mocador  p’es  front  per  que  

no  li  vessen  s’afeitadura;  i  mare  i  fia  rodaren  clau,  i  tocaren  soletes  cap  an  es  ball.  

Com   se   suposa,   deixaren   Na   Catalineta   fermada   davall   sa   pastera.   Poreu   pensar  

si’n  devia  tenir  de  pena  de  veure-se  allá  davall  i  tancada.  La  pobreta  se  va  posar  

tan   funesta,   li   va   envestir   una   por   tan   gran   i   una   tristor   tan   aclucadora,   se   sentí  

tan  acongoixada,  que  se  creia  acabar  la  vida.  

Li   vengué   s’acudit   de   xapar   sa   vellaneta   que   sa   primera   doneta   véia   li   havía  

donada  davora  es  riu.  

La  xapa;  i  de  dins  e-hi  va  haver  un  cotxo  d’or  i  plata  amb  quatre  cavalls  i  quatre  

cotxers,  i  un  vestit  per  ella  de  satí  groc  a  on  e-hi  havía  pintats  tots  es  peixos  de  la  

mar,  i  uns  tapinets  sa  cosa  més  preciosa  del  mon.  

Es  cotxers  la  desfermen,  se  posa’s  vestit  i  es  tapins,  s’afica  dins  es  cotxo,  i  ¡cap  a  

ca’l  Rei!  

Tot-d’u-na   que   va   entrar   dins   es   ball,   que   ja   estava   ben   encès,   i   la   veren   tan  

garrida,   tan   gentil,   tan   aixerida,   amb   aquell   estel   d’or   an   es   front,   tot-hom   va  

romandre  amb  un  peu  alt,  sobre  tot  el  Rei,  que  se  plantá  davant  ella,  i  se  cuidá  a  

treure  ets  uis  mirant-la-se  fit  a  fit.  Volgué  ballar  amb  ella,  i  ja  no  li  va  lleure  mirar-

se’n  altra.  

—Ma  mare,  això  es  Na  Catalineta,  deia  Na  Juanota,  des  recó  a  on  s’havía  haguda  

de  posar,  per  que  tot-hom  li  feia  amples,  com  la  veien  tan  gropelluda.  

—¡Què  ha  d’esser  Na  Catalina!  deia  sa  mare.  ¡Davall  sa  pastera  es  ella!  

Quant  Na  Catalineta  hagué  ballat  una  bona  estona  amb  el  Rei,  parteix  cop  en  sec,  

més  falaguera  que  una  falzia,  cap  a  defora.  S’afica  dins  es  cotxo,  es  cotxers  donen  

llendera,  i  de  d’allá.  

24  
 
—¡Criats   i   criades!   digué   el   Rei   amb   uns   grans   crits,   ¡correu   a   veure   per   on   pren  

aquesta  gran  senyora!  

Es  criats  i  criades  pitgen  darrera’s  cotxo  d’or  i  plata,  corrents  tant  com  en  poríen  

treure.  

¿Que  fa  Na  Catalineta  quant  veu  allò?  Enfonya  sa  má  dins  sa  butxaca,  i  se  posa  a  

tirar  dobles  de  vint  i  dobles  de  vint.  

Es  criats  i  criades,  com  les  veren  tan  grosses  i  tan  grogues,  s’acalaren  a  aplegar-

les;  i  vos  assegur  que  n’hi  va  haver  de  sempentes  i  estirades,  perque  cada  un  volía  

aquelles  patenes  per  ell.  

Quant  alsaren  es  cap,  es  cotxo  va  haver  desaparegut.  

Se’n  tornen  a  ca’l  Rei,  més  empegueïts  que  no  sé  que’m  diga  i  contaren  es  pas.  

El  Rei  va  prendre  una  rabiada  feresta,  pero  ben  feresta:  los  se  cuidá  a  menjar.  

Quant  Na  Juanota  i  sa  mare  arribaren  a  ca-seua,  trobaren  Na  Catalineta  tancada  i  

fermada,  com  si  res  fos  estat.  

Ni  sospites  varen  tenir  de  que  se  fos  moguda.  

Lo  endamá  per  tota  la  ciutat  no  es  parlava  més  que  de  sa  dama  des  vestit  de  satí  

groc  amb  so  cotxo  d’or  i  plata,  de  quatre  cavalls  i  quatre  cotxers,  que  era  sa  qui  

havía   agradat   més   an   el   Rei,   sa   qui   se’n   havía   duita   la   pauma   de   sa   garridesa   i  

galanía;  i  ningú  sabía  qui  era,  ni  per  on  havía  pres,  ni  on  parava.  

Es   vespre   continuá   es   ball;   i,   si   moltes   d’al·lotes   e-hi   havía   hagudes   es   vespre  

abans,  més  n’hi  hagué  aquell.  

Na   Juanota   aná   ben   alerta   a   fer-hi   falta.   S’hagué   d’afeitar   altra   vegada   es   front  

perque   sa   covota   amb   ses   vinticuatre   hores   li   havía   crescut   tant   com   si   mai   la  

s’hagués  escapsada.  

Na  Catalineta,  com  se  torná  veure  tota  solina,  tancada  i  fermada  davall  sa  pastera,  

se  recordá  de  s’amel·leta  que  sa  segona  doneta  véia  li  havía  donada  davora’s  riu.  

25  
 
La  xapa;  i  de  dins  e-hi  va  haver  un  cotxo  d’or  i  plata  amb  vuit  cavalls  i  vuit  cotxers,  

i   un   vestit   de   satí   verd   amb   tots   ets   animals   de   la   terra   i   ets   aucells   de   l’aire  

pintats,  i  uns  tapinets  sa  cosa  més  preciosa  del  mon.  

Es   cotxers   la   desfermen;   se   posa   aquell   vestit   i   es   tapins,   s’afica   dins   es   cotxo,   i  

¡cap  a  ca’l  Rei  s’ès  dit!  

Tot-d’una   que   entrá   dins   es   ball,   que   ja   estava   ben   encès,   i   la   veren   tan   garrida,  

tan   gentil,   tan   aixerida,   amb   aquell   estel   d’or   an   es   front,   tot-hom   va   romandre  

amb  un  peu  alt,  sobre-tot  el  Rei,  que  se  plantá  davant  ella;  i  la  se  mirava  tan  arreu,  

que  com  que  la  s’hagués  de  menjar  amb  sos  uis.  Ja  hu  crec  que  volgué  ballar  amb  

ella,  i  ja  no  li  va  lleure  mirar-se’n  cap  altra  pus.  

—Ma  mare,  deia  Na  Juanota,  des  recó  d’on  miraven  la  feta;  vos  dic  que  això  es  Na  

Catalina.  

—No  sies  bajana!  deia  sa  Mestra.  ¡Davall  sa  pastera  es  ella!  

Quant  Na  Catalineta  hagué  ballat  una  bona  estona  amb  el  Rei,  parteix  cop  en  sec,  

més  falaguera  que  una  falzía,  cap  a  defora.  S’afica  dins  es  cotxo,  es  cotxers  donen  

llendera,  i  de  d’allá.  

—¡Criats  i  criades!  digué  el  Rei  amb  grans  crits,  ¡correu  de  pressa!  ¡correu  a  veure  

per  on  pren  aquesta  gran  senyora!  

Es  criats  i  criades  ja  han  pitjat  darrera  es  cotxo  d’or  i  plata,  i  vos  assegur  que  los  hi  

remenaven  ben  aviats  an  es  galindons.  

¿Que   fa   Na   Catalineta   com   veu   allò?   Enfonya   sa   má   dins   sa   butxaca,   i   se   posa   a  

tirar  perles  i  diamants.  

Es   criats   i   criades,   com   veren   caure   aquell   ruixat   de   pedres   precioses,   ja  

estigueren   de   grapes;   i   grapada   vé   grapada   va,   qui   més   en   poría   aplegar,   més  

n’aplegava.  

Sobre-tot,  quant  alsaren  es  cap,  es  cotxo  va  haver  desaparegut.  

26  
 
Se’n  tornen  a  ca’l  Rei,  més  empegueïts  que  no  sé  que’m  diga;  i  no  tengueren  més  

remei  que  contar  es  pas.  

El   Rei   va   prendre   una   rabiada   com   no   n’havía   presa   cap   mai.   No   hi   hagué   nom  

lleig   que   no   los   digués;   i   los   va   prometre   que,   si   lo   endemá   aquella   senyora  

tornava  i  los  feia  sa  mateixa  endemesa,  los  faria  penjar  tots.  

Quan  Na  Juanota  i  sa  mare  arribaren  a  ca-seua,  trobaren  Na  Catalineta  tancada  i  

fermada  davall  sa  pastera,  com  si  res  fos  estat.  

Ni  sospites  varen  tenir  de  que  se  fos  moguda.  

I  lo  endemá  per  tota  la  ciutat  no  se  parlava  d’altra  cosa  més  que  de  sa  dama  des  

vestit  de  satí  verd  amb  so  cotxo  d’or  i  plata,  de  vuit  cavalls  i  vuit  cotxers,  que  era  

sa  qui  havía  agradat  més  an  el  Rei,  sa  qui  se’n  havía  duita  la  pauma  en  garridesa  i  

galanía;  i  negú  sabía  qui  era  ni  per  on  havía  pres,  ni  per  on  parava.  

Es   vespre   continuá   es   ball;   i   si   molta   de   gent   e-hi   havía   haguda   es   dos   primers  

dies,  moltissima  més  n’hi  va  haver  es  tercer,  amb  s’idea  de  veure  en  que  pararía  

allò.  

Com  se  suposa,  no  hi  faltá  sa  Mestra  amb  Na  Juanota,  front  embenat  i  tot  ple  de  

tais;  perque  sa  covota,  cada  volta  que  la  s’afeitava,  tornava  treure  ses  cerres  més  

revengudes   i   granades;   i   no   hi   havía   raor   qui   les   volgués   prendre.   Eren   com   a  

rebrolls  d’uiastre  i  d’una  creixensa  mai  vista.  

Comensá  es  ball,  pero  se  coneixía  prou  que  ses  al·lotes  ja  comensaven  a  perdre’s  

coratge;   i   encare   que   los   costás   un   greu   de   l’ánima,   no   poríen   deixar   de  

regonèixer   que,   si   aquella   dama   desconeguda   tornava,   i   no   fogía   de   sa   manera  

que   fins   llavò   havía   sabut   fogir,   elles   no   hi   tendrien   res   que   fer   a   ca’l   Rei,   s’hi  

seríen  deixades  veure  i  ballat  debades.  

Na   Catalineta,   com   se   torná   trobar   tota   solina,   tancada   i   fermada   davall   sa  

pastera,   se   recordá   de   sa   noueta   que   sa   tercera   doneta   véia   li   havía   donada  

davora’s  riu.  

27  
 
La   xapa;   i   de   dins   e-hi   va   haver   un   cotxo   d’or   i   plata   amb   dotze   cavalls   i   dotze  

cotxers,   i   un   vestit   per   ella   de   satí   blau   amb   tots   els   estels   del   cel   pintats,   i   uns  

tapinets  sa  cosa  més  preciosa.  

Es  cotxers  la  desfermen,  se  posa’s  vestit  i  es  tapinets,  s’afica  dins  es  cotxo,  i  ¡cap  a  

ca’l  Rei!  

Quant  entrá  dins  es  ball,  que  ja  estava  ben  encès,  i  la  veren  tan  garrida,  tan  gentil,  

tan  aixerida,  amb  aquell  estel  d’or  an  es  front,  tot-hom  va  romandre  amb  un  peu  

alt,   sobre-tot   el   Rei,   que   se   plantá   davant   ella,   i   la   se   mirava   tan   arreu,   que   com  

que   la   s’hagués   de   menjar   amb   sa   vista.   Ja   hu   crec   que   volgué   ballar   amb   ella,   i  

¿com  li  havía  de  lleure  mirar-seh  cap  altra  pus?  si  no  li  bastaven  es  dos  uis,  i  deu  

més  que  n’hagués  tenguts,  per  Na  Catalineta.  

Sa  pitxorina,  quant  hagué  ballat  una  bona  estona  amb  el  Rei,  parteix  cop  en  sec,  

més  falaguera  que  una  falzía,  cap  a  defora.  S’afica  dins  es  cotxo,  es  cotxers  donen  

llendera  i  de  d’allá.  

—¡Criats   i   criades!   digué’l   Rei   amb   grans   crits,   ¡correu   depressa!   ¡correu   a   veure  

per  on  pren  aquesta  gran  senyora!  

Es   criats   i   criades   ja   son   partits   darrera   es   cotxo   d’or   i   plata,   i   vos   asegur   que  

debanaven  de  casta  forta.  

Pero  si  ells  feien  via,  molta  més  en  feiaes  cotxo,  i  sempre  los  reprenía  una  cosa  de  

no  dir.  

Na   Catalineta,   com   los   va   veure   que   ja   no   poríen   pus,   se   treu   un   tapineti   los   ho  

tira.  

Es   dotze   cavalls   pegaren   una   fua   lo   mateix   de   falcons   que   se   tiren   damunt   un  

esbart  de  coloms,  i  es  cotxo  aviat  hagué  desaparegut.  

Es  criats  i  criades  aplegaren  es  tapinet,  se  presenten  an  el  Rei,  le  hi  entreguen,  li  

conten  lo  que  ha  passat,  i  li  va  venir  molt  de  nou.  

28  
 
S’aconseiá  amb  sos  nobles  de  la  Cort,  i  tots  li  digueren  que  aquell  tapinet  no  poría  

esser  més  que  de  sa  que  l’havía  tirat;  i  que,  per  aclarir  qui  era  ella,  lo  més  avengut  

sería   assetjar   es   tapinet   a   totes   ses   al·lotes   de   la   ciutat;   i   que   aquella   an-e   qui   li  

vengués  bé,  sería  sa  dama  que  es  tres  vespres  des  ball  havía  guanyat  a  totes  en  

garridesa   i   gallardia   i   que   s’era   demostrada   sa   més   digna   de   portar   corona   i   de  

seure  amb  ell  an  es  trono.  

An  el  Rei  li  agradá  aquesta  idea,  i  va  fer  unes  dictes  que  aniríen  de  casa  en  casa  a  

assetjar  a  totes  ses  al·lotes  aquell  tapinet;  i  que  aquella  an-e  qui  vendría  bé,  seria,  

sa  qui  sa  casaría  amb  ell.  

I  hu  va  fer  tenir  ver.  Ja  va  esser  partit  amb  sos  criats  de  casa  en  casa.  Entraven  allá  

on   e-hi   havía   al·lotes,   i   los   assetjaven   es   tapinet;   pero   cap   en   trobaven   que   li  

estigués  bé.  

Ja  estaven  cansats  de  tantes  provatures,  i  ja  hu  volien  deixar  anar,  quant  arribaren  

davant  ca-sa  Mestra.  

—¿Que  entram  aqui?  damanaren  es  criats.  

—No  res,  diu  el  Rei,  entrem-hi;  que  sa  pell  ja  ès  des  llop.  

Hi  entren.  

—¿Quantes  d’al·lotes  teniu?  diu  el  Rei.  

—Una,  diu  sa  Mestra.  

I  sorti  Na  Juanota.  

—Hala,  treu  es  peu,  li  digueren.  

I  sa  biduina  el  tregué,  i  va  esser  un  peu  tan  gros,  tan  disforjo,  tan  lleig,  que  ja  no  

provaren  si  hi  cabía  dins  es  tapí.  

No  hi  hauria  cabut  maldament  l’haguessen  escapsat  un  pam.  

—¿Teniu  altra  al·lota?  damana  el  Rei.  

—No  senyor,  diu  sa  Mestra,  mastegant  fesols.  

29  
 
El  Rei  va  conèixer  que  aquell  no  era  un  sí  que  no  volíen  que  fos  sí.  

Estrengué  de  passos  sa  Mestra;  i  la  dona  no  va  tenir  més  remei  que  fer  sortir  de  

davall  sa  pastera  Na  Catalineta.  

Quant  la  veren  amb  s’estel  an  es  front,  tota  resplandent  de  bellesa  i  galania,  el  Rei  

i  tots  es  qui  l’acompanyaven  s’embadaliren  contemplant-la  de  cap  a  peus.  

Li  assetjaren  es  tapinet,  i  li  va  venir  tan  ben  ajustat  i  avengut,  que  no  era  possible  

que  l’haguessen  fet  per  un  altre  peu.  

—¡Ja  ès  ella!  ¡ja  ès  ella!  s’exclamá  tot-hom,  i  el  Rei  es  primer  de  tots.  

El  Rei  va  dir  a  Na  Catalineta:  

—No   res,   no’t   mogues,   i   jo   me’n   vaig   a   menar   tot   s’acompanyament   que’t  

correspòn  com  a  esposa  meua  que  has  d’esser  i  al  punt  som  aquí.  Prepara  lo  que  

has  de  preparar.  

¡Bon  preparar  tengué  s’al·lotona!  

Tot-d’una  que  el  Rei  se’n  va  esser  anat,  sa  Mestra  la  torna  fermar  a  sa  pastera.  

Enllestí  i  endiumenjá  Na  Juanota  lo  millor  que  va  sebre;  pero  no  va  esser  possible  

afeitar-li   sa   covota   d’ase,   perque   de   sa   darrera   vegada   tenía   es   front   ple   de  

crosteres,  i  ses  serres  eren  tan  gruixades,  que  no  hi  hagué  cap  estisores  a  la  casa  

que  les  volguessen  taiar.  

Lo  que  feren  va  esser  encambuixar-li  un  vel  ben  espès,  que  li  tapava  sa  cara  i  casi  

tot  es  còs.  

Dins  una  estona  se  presenta’l  Rei  amb  tot  s’acompanyament,  amb  tota  la  Cort.  

Sa   Mestra   pren   per   sa   má   Na   Juanota,   que   pareixía,   ni   més   ni   pus,   un   bolic   de  

pedassos,  i  diu:  

—Senyor  Rei,  velat-aqui!  en  voler!  

Vengué  molt  de  nou  a  la  Cort  i  sobre  tot  an  el  Rei  que  sa  novía  anás  tan  tapada.  

—¿De  què  fretura  aquest  vel?  damanava  tot-hom.  

30  
 
—Ah!   deia   sa   Mestra,   fent   estabetxos,   ¡sabeu   que   es   d’empegueïdora   sa   meua  

fieta!  ¡No  sería  capaç  de  suportar  ses  mirades  de  tanta  gernació!  A  l’hora  d’ara  ja  

li  hauria  agafat  baticor.  ¡Per  amor  de  Deu  no  parleu  de  destapar-la!  

El   Rei,   tan   enamorat   estava   de   sa   que   ell   se   creia   tenir   davant,   que   doná   fe   a   sa  

Mestra.  

Feu   pujar  sa   tapada  damunt   sa   mula   que   havíen   menada   aposta,   amb   un  

ensellament   tot   de   plata   i   seda,   ell   se   posá   an   es   seu   costat;   i,   acompanyats   de  

tota  la  Cort,  ja  foren  partits.  

Aquell   canet   de   ca-sa   Mestra,   que   no   trobava   negú   dins   aquella   casa   que’l   se  

mirás  amb  bon  ui,  en  no  esser  Na  Catalineta,  i  s’enfilarva  per  ella,  i  un  amb  s’altre  

se   feien   xicotines   i   afalagadures,   quant   va   veure   que’l   Rei   i   la   Cort   partíen,   i   se  

creien   dur-se’n   Na   Catalineta,   i   se’n   duien   Na   Juanota,   se   posa   a   lladrar   com   un  

desesperat,  correns  darrera  darrera:  i,  entre  llatr  i  llatr,  no  s’aturava  de  dir:  

—¡N’Estel  d’or  davall  pastera!  i  ¡Na  Cóva  d’ase  cualca  en  sella!  ¡N’Estel  d’or  davall  

pastera!  i  ¡Na  Cóva  d’ase  cualca  en  sella!  

—¡Aquest  dimoni  de  ca!  deia  sa  Mestra.  ¡Pegau-li!  

—¡Pegau-li!  Deia  sa  tapada  de  damunt  sa  mula.  

—¡Pegau-li!  repetíen  el  Rei  i  es  demés  per  seguir  la  voga.  

Bé  li  pegaven  i  li  deien  ¡fora!  pero  ell,  com  més  anava,  més  fort  i  més  clar  deia:  

—¡N’Estel  d’or  davall  pastera!  i  ¡Na  Cóva  d’ase  cualca  en  sella!  

Tant  arribá  a  lladrar  i  acridar,  que  la  gent  posá  atenció  an  aquelles  paraules,  i  van  

a  dir  an  el  Rei  lo  que  passa.  

El  Rei  se  malpensa,  i  diu:  

—¡Que  s’atur  tot-hom!  

I  tot-hom  s’aturá.  

—¡Alse’t  es  vel!  digué  a  sa  tapada.  

31  
 
Sa  tapada  no’s  bategava.  

—¡Alse’t  es  vel,  dic!  cridá’l  Rei,  malpensant-se  més  i  més,  i  treguent  espires  p’ets  

uis.  

—¡Estic  massa  empegueïda!  va  dir  ella  amb  una  veu  més  llastimosa.  

—¡Ja  el  t’alsaré  jo!  cridá’l  Rei  tot  cremat.  

Li  pega  tirada,  es  vel  va  caure  en  terra,  i  va  aparèixer  damunt  sa  mula,  a  la  vista  de  

tot-hom,  Na  Juanota,  lletja  i  malfenta,  amb  sa  covota  d’ase,  amb  aquell  esplet  de  

serres   tan   reblides,   tan   goixades,   tan   llargarudes,   tan   enravanades,   lo   mateix   de  

pues  de  porc  singlar.  

El  Rei,  davant  aquell  pas  tan  ferest,  no’n  va  taiar  pus.  Enviá  Na  Juanota  i  sa  mare  a  

mal  viatge,  i  torná  arrera  a  cercar  N’Estel  d’or.  

Es  canet  los  mostrá  a  on  era.  

La  desfermaren  i  tot-hom  cridá:  

—¡Això  ès  ella!  ¡això  ès  ella!  

La  fan  pujar  damunt  sa  mula,  el  Rei  se  posa  an  es  seu  costat,  partiren  amb  tota  la  

Cort;   arribaren   an   es   palau   real,   la   cosa   ja   estava   a   punt   de   pastora   mía,   i  

secasaren.  

¿I  que  havía  de  succeïr?  

Que  se  feren  unes  nosses  de  pinyol  vermei  i  unes  festes  mai  vistes  i  un  ball  vitenc  

de   tot.   I   el   Rei   i   N’Estel   d’or   visqueren   una   mala   fi   d’anys   amb   pau   i   alegría;   i  

encara  son  vius  si  no  son  morts.  

32