El cel està en la nostra pell, està en acariciar-te,

en juntar els dits i agafar-nos les mans,

està en les mirades que amaguen desig,

en els silencis i en les paraules, i en tants moments

que malgrat no estar junts pensem l’un en l’altre.

Oblido qui soc i on estic en rebre les primeres carícies

En rebre la teua llengua i juntar els nostres llavis per menjar-nos

En seure’m damunt teu i tremolar de plaer quan em sembres

de besos, quant sento la tebiesa de la teua saliva

i un calfred que em recorre el cos en xuclar-me els mugrons.

Ja me tens. La calor me puja fins a les galtes

I m’obro de cames i et deixo fer. Gemegue, m’agrada...

M’agafo al teu cos per quedar-me’l. Entra i omplim.

Deixa’m sentir-te, no pensem en res que no siguem tu i jo

Perdria el coneixement de tant de plaer...

Te miro i m’agrada el que veig, el que sento, el que ets

Quant que t’estimo, quant que et desitjo...

Ens costa parar. Respirem i torna la calma.

I tu t’encens un cigarret i marxes, mentre jo ja començo a enyorar-te.

Avui segur serà un bon dia.