Lògica.

Grup A1
Grau de Filosofia

Semàntica de la lògica de primer ordre.

Exercicis amb SOLUCIONS.

1. Per a cadascun del següents parells de sentències, trobeu una estructura

que en faci vertadera una i falsa l’altra. Digueu quina és la vertadera i
quina és la falsa:

(a) ∀xP x → ∀xQx, ∀x(P x → Qx)

Resposta: Si A és l’estructura constituı̈da per A = {1, 2}, P A = {1}
i QA = ∅, aleshores A  ∀xP x → ∀xQx, però A 2 ∀x(P x → Qx).
Noteu, a més, que:
∀x(P x → Qx)  ∀xP x → ∀xQx
∀xP x → ∀xQx 2 ∀x(P x → Qx)
(b) ∀xP x ∨ ∀xQx. ∀x(P x ∨ Qx)
Resposta: Si A és l’estructura constituı̈da per A = {1, 2}, P AA = {1}
i QA = {2}, aleshores A  ∀x(P x ∨ Qx), però A 2 ∀xP x ∨ ∀xQx.
Noteu, a més, que:
∀xP x ∨ ∀xQx  ∀x(P x ∨ Qx)
∀x(P x ∨ Qx) 2 ∀xP x ∨ ∀xQx
(c) ∃xP x ∧ ∃xQx, ∃x(P x ∧ Qx)
Resposta: Si A és l’estructura constituı̈da per A = {1, 2}, P A = {1}
i QA = {2}, aleshores A  ∃xP x ∧ ∃xQx, però A 2 ∃x(P x ∧ Qx).
Noteu, a més, que:
∃x(P x ∧ Qx)  ∃xP x ∧ ∃xQx
∃xP x ∧ ∃xQx 2 ∃x(P x ∧ Qx)
(d) ∃xP x → ∃xQx, ∃x(P x → Qx)
Resposta: Si A és l’estructura constituı̈da per A = {1, 2}, P A = {1}
i QA = ∅, aleshores A  ∃x(P x → Qx), però A 2 ∃xP x → ∃xQx.
Noteu, a més, que:
∃xP x → ∃xQx  ∃x(P x → Qx)
∃x(P x → Qx) 2 ∃xP x → ∃xQx
(e) ∀x(P x → Qc), ∀xP x → Qc
Resposta: Si A és l’estructura constituı̈da per A = {1, 2}, P A = {2},
QA = ∅ i cA = 1, aleshores A  ∀xP x → Qc, però A 2 ∀x(P x → Qc).
Noteu, a més, que:
∀x(P x → Qc)  ∀xP x → Qc
∀xP x → Qc 2 ∀x(P x → Qc)

1
 (f) ∃x(P x → Qc), ∃xP x → Qc
Resposta: Si A és l’estructura constituı̈da per A = {1, 2}, P A = {1},
QA = ∅ i cA = 1, aleshores A  ∃x(P x → Qc), però A 2 ∃xP x → Qc.
Noteu, a més, que:
∃xP x → Qc  ∃x(P x → Qc)
∃x(P x → Qc) 2 ∃xP x → Qc
(g) ∃x(P x → ∀yQy), ∃xP x → ∀yQy
Resposta: Si A és l’estructura constituı̈da per A = {1, 2}, P A = {1}
i QA = ∅, aleshores A  ∃x(P x → ∀xQx), però A 2 ∃xP x → ∀xQx.
Noteu, a més, que:
∃xP x → ∀xQx  ∃x(P x → ∀xQx)
∃x(P x → ∀xQx) 2 ∃xP x → ∀xQx

2. Digueu si els següents conjunts de fórmules són satisfacibles. Si ho són,

mostreu una estructura que els satisfaci.
(a) ∀x¬Rxx
∀x∃yRxy
∀xyz((Rxy ∧ Ryz) → Rxz)

Resposta: és satisfacible, el domini ha de ser infinit. Aixı́, el conjunt

és satisfet per l’estructura A constituı̈da per A = N i RA = {hn, mi :
n, m ∈ N i m = n + 1}, és a dir, R = {h0, 1i h1, 2i h2, 3i h3, 4i, . . .}
(b) ∃x∀yRxy
∃x∀y¬Rxy
∃xyz(Rxy ∧ ¬Rxz)

Resposta: és satisfacible. L’estructura A constituı̈da per A = {1, 2, 3}

i RA = {h1, 1i, h1, 2i, h3, 1i, h1, 3i} el satisfà.
(c) ∀x(P x → ∃yRxy)
∀x(P x → ∃y¬Rxy)
∃xP x

Resposta: és satisfacible. L’estructura A constituı̈da per A = {1, 2},

P A = {1} i RA = {h1, 1i}
(d) ∀x(P x → ∀yRxy)
∀x(P x → ∀y¬Rxy)
∃xP x

Resposta: és insatisfacible.

2
3. Digueu si els següents arguments són vàlids. Si no ho són, trobeu una
estructura que ho mostri.
(a) ∀x(P x → Qx), ∀x(Qx → Lx) |= ∃xLx → ∃xP x
Resposta: no és vàlid. L’estructura A constituı̈da per A = {1}, P A =
∅, QA = ∅ i LA = {1} ho mostra.
(b) ∀x(P x → x ≈ c) |= ∀xy((P x ∧ P y) → x ≈ y)
Resposta: és vàlid.
(c) ∀xy(Rxy → Ryx) |= ∀xy(Rxy → ¬Ryx)
Resposta: no és vàlid. L’estructura A constituı̈da per A = {1}, i
RA = {h1, 1i} ho mostra.
(d) ∃xy(Rxy ∧ ¬x ≈ y) |= ∀xy(Rxy → ¬x ≈ y)
Resposta: no és vàlid. L’estructura A constituı̈da per A = {1, 2} i
RA = {h1, 1i, h1, 2i} ho mostra.
(e) ∃xP x ∧ ∃xQx, ∀xy((P x ∧ P y) → x ≈ y), ∀xy((Qx ∧ Qy) → x ≈ y) |=
∀x(P x ↔ Qx)
Resposta: no és vàlid. L’estructura A constituı̈da per A = {1, 2},
P A = {1} i QA = {2} ho mostra.
(f) ∃x(P x ∧ Qx), ∀xy((P x ∧ P y) → x ≈ y), ∀xy((Qx ∧ Qy) → x ≈ y) |=
∀x(P x ↔ Qx)
Resposta: és vàlid.
(g) ∀x∃yRxy, ∀xyz((Rxz ∧ Ryz) → Rxy) |= ∀xRxx
Resposta: és vàlid.

4. Per a cadascuna de les següents sentències, trobeu una estructura que les
faci vertaderes i una altra que les faci falses.

(a) ¬∃xRxx
Resposta: considereu les estructures A = hA, RA i i B = hB, RB i
consituı̈des per:

A = {1} B = {1}
RA = {h1, 1i} RB = ∅

Noteu que A 6|= ¬∃Rxx i que B |= ¬∃Rxx. Noteu, també, que R ha

de ser irreflexiva per tal de fer la fórmula vertadera.
(b) ∀xy(¬x ≈ y → Rxy)
Resposta: considereu les estructures A = hA, RA i i B = hB, RB i
consituı̈des per:

3
 A = {1} B = {1, 2}
RA = ∅ RB = ∅

Noteu que A |= ∀xy(¬x ≈ y → Rxy) i que B 6|= ∀xy(¬x ≈ y → Rxy).

(c) ∀xyz((Rxy ∧ Ryz) → Rxz)
Resposta: considereu les estructures A = hA, RA i i B = hB, RB i
consituı̈des per:

A = {1} B = {1, 2}
RA = {h1, 1i} RB = {h1, 2i h2, 1i}

Noteu que A |= ∀xyz((Rxy ∧ Ryz) → Rxz) i que B 6|= ∀xyz((Rxy ∧

Ryz) → Rxz). Noteu, també, que R ha de ser transitiva per tal de
fer la fórmula vertadera.
(d) ∀xy((Rxy ∧ Ryx) → x ≈ y)
Resposta: considereu les estructures A = hA, RA i i B = hB, RB i
consituı̈des per:

A = {1} B = {1, 2}
RA = {h1, 1i} RB = {h1, 2i h2, 1i}

Noteu que A |= ∀xy((Rxy ∧ Ryx) → x ≈ y) i que B 6|= ∀xy((Rxy ∧

Ryx) → x ≈ y). Noteu, també, que R ha de ser antisimètrica per tal
de fer la fórmula vertadera.
(e) ∀xyz((Rxy ∧ Rxz) → y ≈ z)
Resposta: considereu les estructures A = hA, RA i i B = hB, RB i
consituı̈des per:

A = {1, 2} B = {1, 2}
RA = {h1, 2i h2, 1i} RB = {h1, 2i h1, 1i}

Noteu que A |= ∀xyz((Rxy ∧ Rxz) → y ≈ z) i que B 6|= ∀xyz((Rxy ∧

Rxz) → y ≈ z). Noteu, també, que R ha de ser una funció per tal de
fer la fórmula vertadera.
(f) ∀xyz((Ryx ∧ Rzx) → y ≈ z)
Resposta: considereu les estructures A = hA, RA i i B = hB, RB i
consituı̈des per:

A = {1, 2} B = {1, 2}
RA = ∅ RB = {h2, 1i h1, 1i}

Noteu que A |= ∀xyz((Ryx ∧ Rzx) → y ≈ z) i que B 6|= ∀xyz((Ryx ∧

Rzx) → y ≈ z).

4
5. Considereu el llenguatge de primer ordre amb els sı́mbols de predicat P, R.
Considereu, també, l’estructura A = hA, P A , RA i per a aquest llenguatge
on,

A = {1, 2, 3, 4, 5, 6}, P A = {3, 4}, RA = {h1, 2i, h1, 3i, h2, 4i, h3, 4i, h5, 5i}

Per a cadascuna de les següents fórmules digueu quins elements d’A les
fan vertaderes a A:

(a) ∀y¬Rxy Resposta: 4, 6. (f) ∀y(Rxy → P y) Resposta: 2, 3,

(b) ¬∀yRxy Resposta: A. 4, 6.
(c) ∃y(P y ∧ Rxy) Resposta: 1, 2, 3. (g) ∃y(Rxy ∧ Ryx) Resposta: 5.
(d) ∃y(¬P y ∧ Rxy) Resposta: 1, 5. (h) ∃yRxy ∧ ∃yRyx Resposta: 2, 3,
(e) ∀y(P y → Rxy) Resposta: cap. 5.

6. Considereu el llenguatge de primer ordre amb els sı́mbols de predicat

P, Q, D. Considereu, també, l’estructura A = hA, P A , QA , DA i per a
aquest llenguatge on,

A = {1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8},

P A = {1, 4, 5, 7}, QA = {2, 4, 6, 7}, DA = {3, 5, 6, 7}

(a) Trobeu una fórmula amb l’única variable lliure x tal que sigui satisfeta
en A pels nombres 4 i 7, i només per ells.
Resposta: P x ∧ Qx
(b) Trobeu una fórmula amb l’única variable lliure x tal que sigui satisfeta
en A pels nombres 3 i 8, i només per ells.
Resposta: ¬P x ∧ ¬Qx
(c) Trobeu una fórmula amb l’única variable lliure x tal que sigui satisfeta
en A pel nombre 7, i només per ell. Resposta: P x ∧ Qx ∧ Dx
(d) Trobeu una fórmula amb l’única variable lliure x tal que sigui satisfeta
en A per tots els elements d’A.
Resposta: P x ∨ ¬P x

7. Considereu el llenguatge de primer ordre amb els sı́mbol relacional binari

R. Considereu, també, l’estructura A = hA, RA i per a aquest llenguatge
on RA és la relació relfexiva en A, antisimètrica i transitiva representada
pel següent diagrama (xRy si, i només si, o bé hi ha una lı́nia ascendent
que va d’x a y o bé x = y):

1 s s4
@
@s 3
5
2
s
Trobeu fórmules α1 , α2 i α3 amb l’única varable lliure x tals que:

(a) α1 sigui vertadera en A si, i només si, x pren el valor 2,

Resposta: ¬∃y(Ryx ∧ ¬x ≈ y) o ∀yRxy o ∀x(Ryx → y ≈ x)
(b) α1 sigui vertadera en A si, i només si, x pren el valor 3,
Resposta: ∃y(¬x ≈ y ∧ Rxy) ∧ ∃y(¬x ≈ y ∧ Ryx)
(c) α1 sigui vertadera en A si, i només si, x pren el valor 1 o el valor 4.
Resposta: ∀y(Rxy → x ≈ y)