Primo Levi, Si això es un home

Treball de lectura

Anthony Mora

4t ESO

Català

02/03/17

Prof. Anna Prat

Índex:

Comentari.................................................................................................3

El viatge...................................................................................................4

Al fons......................................................................................................5

Iniciació i K-B...........................................................................................6

Les nostres nits, el treball i un bon dia....................................................7

Més ençà del...Els enfonsats...E.Química...............................................8

El cant d’Ulisses......................................................................................9

·Els fets de l’estiu

·Octubre de 1944

Kraus......................................................................................................10

·L’últim

·Història de deu dies

“Primo Levi va descriure en Si això és un home, les seves experiències de
deportat en el Lager nazi de Buna-Monowitz, prop de Auschwitz. El llibre va ser
escrit entre 1945 i 1946, però va ser publicat en 1947.

Inicia la nit del 13 de desembre de 1943, instant en què Levi va ser sorprès en
una muntanya amb diversos companys per un repartiment de l'exèrcit feixista, i
s'estén fins al matí del 27 de gener de 1945, després de l'arribada de l'Exèrcit
Vermell al Lager.”
El viatge

Tot comença quan el Primo Levi i alguns amics son detinguts per l’escamot
italià, causa que ho trobaven sospitosos, a més a més perquè era jueu i per la
seva acció política.

Pg.14- Tres centúries de la milícia que havien sortit en plena nit per sorprendre
un altre escamot, molt més important i perillós que nosaltres, amagat a la vall
contigua, van irrompre en una espectral albada de neu al nostre refugi i em van
dur a la vall com a persona sospitosa.

L’anunci de deportació es va fer el dia 21 i ja sabien que els jeus es aniran però
no saben a on. Pg.15-Però al matí del 21 es va saber que l’endemà els jueus
marxarien. Tots: cap excepció També els nens, també els vells, també els
malalts. L’endemà al matí els alemanys van fer el recompte que es quan es
posen a contar totes les persones que hi ha aquell lloc.

Pg.18-Amb l’absurda exactitud a què més tard hauríem d’acostumar-nos, els

alemanys van fer el recompte. Al final, Wieviel Stück?, va demanar el
brigada...va respondre que les peces eren sis-centes cinquanta. Podem veure
un clar exemple de com veien a aquesta gent no com humans sinó com peces.

Arriben a Auschwitz a un camp de concentració ,un llarg trajecte en tren la qual

proporciona un patiment provocats pel cansament, la set i el fred. Un agent de
la SS comença a interrogar-los i fa la tria que es on calcificaven als sans en un
lloc i els malalts en un altre. Pg.22- Quants anys? Sa o malalt?, segons la
resposta ens assenyalaven dues direccions diferents.
Al fons

En arribar a la porta del camp hi ha un rètol que posava: Arbeit Macht Frei,
unes paraules en alemany que vol dir; el treball allibera. El podem trobar en la
pagina vint-i-sis al principi del capítol. Amb aquest rètol el que intenten es
mantenir la seva ignorància i fer una burla desapiadada , com aquestes
persones pensaven que el treball els librària i serà bo per els?

També va aparèixer un altre rètol que deia “prohibit veure aigua” que te un
sentit irònic igual que l’altre, son una forma de burla perquè la font no conte
aigua sinó fang.

Les primeres accions que es van posar als deportats quan arriben al camp van
ser les següents: primer els fan treure la roba, les sabates i desprès els rapen
el cap i els fan anar a la dutxa, surten mullats, sense roba de seguida li feien un
tatuatge en la ma on li posen un numero com si fossin animals. Traient-los la
seva identitat com a persones.

El camp es diu Buna perquè tots treballaven en una fabrica de goma que es
deia així. Pg.31- Aquest camp és diu Arbeitslager; tots els presoners( son prop
de deu mil) treballen en una fàbrica de goma que es diu la Buna, per això el
mateix camp es diu Buna.
Iniciació

Levi ens explica que els havien donat pa i cada vegada que els i donaven,
suportaven una al • al·lucinació quotidiana, semblava que el tros del company
era més gran que el propi. Els lavabos del camp eren poc agradables i havia
instruccions que explicaven com havien d'actuar al lavabo. Pg.51 -Les parets
estan decorades amb curiosos frescos instructius: es veu, per exemple, el
Häftling bo, representat nu de cintura en amunt ... Com l'aigua del camp per
dutxar-se estava molt bruta la gent no es dutxava, però tenien un pensament
que si ho feien era per la supervivència moral.

K-BE

En el camp es troba una infermeria que Levi pararia, perquè un dia estava
treballant i li va caure un ferro al peu i es va fer una ferida. Però en el Ca-be si
tens opció de curar-te et cuiden però si no t'envio a la cambra de gas. Després
d'ingressar al Ka-be el visita per primera vegada un metge que li diu unes
paraules en alemany i li diu que acabaria al crematori. La vida al Ca-be pot ser
normal si et pot recuperar però si no pots t'envien al crematori, però dins el Ka-
bé hi ha avantatges com: no els peguen, dormen bé i no fa fred com a fora.
També hi ha inconvenients com: passen gana, tenen dolor a la ferida i si cures
et maten. Pg.66-Lla vida al Ka-be és una vida als llimbs. Les incomoditats
materials són relativament poques, a part de la fam i els sofriments propis de
les malalties. No fa fred, no es treballa i, llevat que cometem alguna falta greu,
no se'ns enganxa.

La nit que arriba Levi a Ka-be es el porten a ell i 3 persones més de la seva
barracó fora. Quan estan fora els van quitar la roba, els van treure la barba, els
cabells i els pèls i finalment els van dutxar dues vegades.
Les nostres nits

Quan Levi surt del Ka-be l'envien a un altre barracó i fa altres treballs.Pg.75-Qui
no disposa d’ajudes especials, quan surt del Ka-be no torna al seu Block i al
seu Kommando d’abans, sinó que l’adjudiquen, d’acord amb criteris que jo
desconec, a qualsevol altre barracó i el posen a fer qualsevol altra feina).

Quan Levi llega Al seu nou barracons es retroba amb Albert, su millor amic.
Quan els presos se'n van al llit somien que estan menjant, la gana que tenen
cada dia que passen al camp sense menjar. Per poder fer les necessitats
havien de fer-ho en un cub de ferro, l'última persona que fa les seves
necessitats ha d'anar a buidar-lo, que s'anomena la processó del cubell.

El treball

El timbre es el símbol al Lager que indica que es mig dia i que ja els presos
poden descansar i menjar per desprès continuar treballant.

Un bon dia

Tots els presos del camp tenen en ment que arribi la primavera, perquè no fa
molt de fred. Pg.96- Avui i aquí el nostre objectiu és arribar a la primavera.
Altres coses, ara, no ens preocupem. Darrere d'aquesta meta no hi ha, ara, una
altra meta.

En el camp de concentració del que hem parlat abans es troba una fàbrica de
gomes anomenada Buna, Levi diu que la Buna és fosca i gris, els carrers, el
terra està impregnat d'un líquid perillós i és tot el contrari de la bellesa i és molt
gran. Quan surt el sol tots es miren però ningú somriu, perquè, però, que surti
el sol, que vol dir que no farà fred, segueixen tenint fam i no es encoratgen.
Pg.99 -Avui és un bon dia. Mirem al nostre voltant, com cecs que haguessin
recuperat la vista, i ens mirem els uns als altres. Mai ens havíem vist al sol:
algú somriu. Si no fos per la fam!.
Més ençà del bé i del mal

En el camp es canvien la roba dels treballadors per altres nova que en realitat
es un estat millor de la seva , i els treballadors venen la roba Antiga a la gent
perquè puguin fer draps o per poder utilitzar-la per una altra cosa. També
aprofiten la roba dels que moren. Aquesta venda es denomina borsa, es fa a
l'estiu a l'aire lliure però al hivern és hivern als lavabos.

Els enfonsats i els salvats

Quan arriben per primera vegada al camp tots els seus costums són les d'un
ésser humà normal. Però amb el temps van canviant perquè no tenen les
facilitats per dur a terme aquests costums. Per exemple: com l'aigua està bruta
no es dutxen, mengen un menjar mala desnodrida, si es banya s'han de posar
la mateixa roba bruta. Al Lager hi ha diferents tipus de persones: les egoistes i
les estúpides. Pg.-119 Nosaltres no creiem en la més òbvia i fàcil de les
deduccions: que l'home és fonamentalment brutal, egoista i estúpid per com es
comporta quan tota superestructura civil és destruïda, i que Häftling no és... Al
camp aquella gent que és fràgil, incapaços i els destinats a la selecció en diuen
musulmans. L'altre, tipus els salvats que són aquells que lluiten per sobreviure.
Són aquells que fan tot l'esforç que poden per seguir vius.

Perquè els presos no es revelessin contra els nazis, els nazis els van oferir
llocs favorables als presos a canvi de la traïció als seus companys.

Examen de química

Levi fa un examen i té l'oportunitat de formar part del Kommando 98 com a

químic. El que seria un gran pas per a ell. Levi sap que si aprova aquest
examen tindrà unes millors condicions de vida al camp, sap que estarà més
còmode a dins i podrà fer tot el que vulgui. Quan li fan algunes preguntes en
l'examen una d'elles és: que els parli de la seva carrera universitària, però hi ha
un inconvenient que Levi no es recorda de tot sobre la seva vida.
El cant d’Ulisses

Quan Levi i el seu amic Pikolo comencen a parlar recorden versos de la Divina
Comèdia i quan Levi li recita un tros de vers a Pikolo, Levi s'oblida de tot: "qui
és i on està" perquè aquest fragment li resulta familiar i li fa recordar a la seva
família. Pg.154- Com si jo també ho sentís per primera vegada: com un toc de
trompeta, com la veu de Déu,. Durant un moment he oblidat qui sóc i on sóc.

Els fets de l’estiu

A l'estiu de 1944 ocorren uns fets molt importants, l'alliberament dels presos i la
fi del nazisme: invasió a Normandia, el fet que la història es deté per ells i
bombardejos a l'Alta Silèsia. Pg.160.-Però a l'agost del 44 van començar els
bombardejos sobre l'Alta Silèsia, i es van allargar, amb pauses i represes
irregulars, durant tot l'estiu i la tardor fins a la crisi definitiva.

Per a nosaltres els éssers humans que tenim una vida normal considerem
aquestes paraules: fam, cansament, por i dolor d'un altre manera no són la
mateixa que sentien ells. Però en Lager aquestes paraules simbolitzen una
altra cosa ells poden arribar a morir de fam, quan té alguna ferida podria causar
la mort han d'aguantar el dolor sense oposar-se i quan estan cansats no poden
descansar fins que no els manen els Kommando.

Octubre de 1944

Arriba l'Octubre de 1944 també ve ell l'hivern. En el camp hi ha una selecció

perquè ve noves de persones al camp, i no hi caben més persones. Els que no
són escollits al final moren i només queda un grup reduït de persones.

Kuhn és un pres del camp. Ell se salva en la selecció i en tot seguirà viu durant
un temps, quan sap que no ha estat seleccionat comença a resa a Déu i Levi al
veure-ho resar pensa que és un insensat, perquè Kuhn resa a Déu que s'ha
salvat però en canvi Beppo un noi grec que ha estat seleccionat i demà morirà i
Kuhn no sap quan li tocarà a ell. P.176-Kuhn és un insensat. ¿No veu, a la
llitera del costat, Beppo el grec, que té vint anys i passat anirà a la cambra de
gas, i ho sap i està estirat i mira fixament la bombeta sense dir res i sense
pensar en res? ¿No ho sap, Kuhn, que la propera vegada li tocarà a ell? ¿No
ho comprèn, Kuhn que avui s'ha comès una infàmia que cap oració
propiciatòria, cap perdó, cap expiació dels culpables, res, en fi, que l'home
estigui en poder de fer podrà esmenar mai mé).

Kraus

És novembre i fa deu dies que plou. Els presos estan mullats en el fang i
semblen que son porc senglar.

L’últim

La policia SS va estrangular a un pres revolucionari davant de tots els altres

presos perquè agafessin exemple. Ningú es va atrevir a dir res, tots es van
quedar quiets. Primo Levi es troba totalment indefens, han perdut tot, li han
robat totes les qualitats que els feien ser homes. Pg.202- peus de la forca, els
SS ens miren passar amb ulls indiferents: la seva obra és complerta, i ben
complerta. Els russos ja poden conveni: ja no hi ha homes forts entre nosaltres,
l'últim penja ara sobre els nostres caps, i per als altres ha estat suficient amb
poques cordes.

Història de deu dies

El 11 gener 1945 Primo Levi va tornar a empitjorar i el van ingressar a l'Ka-be

de nou perquè tenia escarlatina. Pg.204- Feia molts mesos que se sentia a
intervals el retrunyir dels canons russos, quan, l'11 de gener de 1945, vaig
caure malalt d'escarlatina i vaig ingressar novament al ka-be.

La nit del 18 de gener de 1945, van evacuar del camp tots els sans. I els
malalts es queden per indiferència a la infermeria perquè estan malalts no
tenien l'esperança de sobreviure. Tots aquells que es van anar van ser
liquidats.

El que riu d'últim, riu millor. La precipitació pot ser la causa del fracàs.