Llengua catalana

Diploma d’usuari experimentat

−nivell C1−

EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL

(25 minuts, 25 punts)

1. A partir del text, haureu de fer una exposició, ordenada i clara, que
inclogui el tema del document i la conclusió a què arriba, així com
remarcar-ne certs aspectes importants. A continuació, haureu de fer una
reflexió sobre el contingut del text llegit.

La vostra exposició s’ha de basar en el document, el qual podreu

subratllar i afegir-hi notes; el podreu consultar però en cap cas llegir
mentre feu l’exposició. La reflexió que en fareu ha de ser personal.

(15 minuts de preparació; 5 minuts d’exposició)

2. A continuació, mantindreu una conversa amb els examinadors basada en

la vostra exposició.

(5 minuts)
L'auge del turisme rural fa aflorar noves friccions poble-ciutat

Unió de Pagesos reclama a la Generalitat una llei per protegir els sòls
agraris
Sorolls, olors i l'ús del bosc enfronten els urbanites i els habitants de
pagès
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
MOLLÓ

A Fabert hi ha vuit cases i una proliferació ingent d'insectes voladors. Un

cartell diu que en 50 minuts es pot arribar a França a peu. A peu haurà de
ser perquè el camí que condueix fins al pas fronterer llueix, des de fa unes
setmanes, una claríssima indicació de prohibit el pas per a vehicles a motor.
Es diria que el món s'acaba una mica en aquest petit nucli de Molló
(Ripollès). El tancament de l'antiga via de transhumància, molt aplaudit pels
veïns, s'inspira en el tall de camins que ja fa uns anys van aplicar municipis
del Pallars i s'adopta com a prevenció davant de l'allau de boletaires prevista
per a aquesta tardor.
A la plaça del poble, on encara hi ha restes de banderoles de velles festes
majors, hi ha set gats prenent el sol i cinc cotxes aparcats a l'ombra. Un
d'ells mostra, enganxat en una cantonada del vidre del davant, l'adhesiu que
l'acredita com a abonat de la zona verda de Barcelona. Just el que
buscàvem: un pixapins, un boletaire, un senderista o un estiuejant que
aprofita les seves vacances a la recerca de pau i tranquil·litat. Perquè
realment busquen això, oi? Pau i tranquil·litat?
«Doncs possiblement aquí rau el problema. La idea, l'escenari, que algunes
persones de ciutat s'han format respecte del món de pagès o de la muntanya
és el d'un lloc silenciós, un lloc on van a reposar, però obliden que hi ha una
altra gent que viu allà tot l'any i que, per tant, cria bestiar, fa servir
maquinària agrícola, produeix sorolls, vaja», respon Pere Jordi Piella, de la
plataforma El Ripollès Existeix.
«L'auge del turisme rural, que tant de moda s'ha posat els últims anys, està
accentuant alguns problemes de convivència entre els residents habituals i
els qui només vénen de visita», admet Ann Gyles, alcaldessa d'Alfés (Segrià) i
presidenta adjunta de l'Associació de Micropobles de Catalunya, que agrupa
71 municipis de menys de 500 habitants. Per Gyles, que fa més de 30 anys
que viu en aquesta zona de secà pròxima a les Garrigues, «tot parteix d'una
qüestió de respecte». «El més normal quan algú visita un país és que tracti
d'adaptar-s'hi, no d'imposar-hi la seva voluntat», argumenta.

'MOBBING' RURAL
Tocs de campana cada quart d'hora, cants de gall a hores intempestives,
esquelles de vaques que ressonen en desordre al costat de casa... Hi ha mil
excuses que alimenten les desavinences entre urbanites i pagesos. Pudors,
camins tallats, gastroenteritis causades per aigües poc o gens depurades.
L'estiu que està a punt d'acabar ha fet aflorar nous desacords o el que
l'organització agrària JARC va batejar fa un parell d'anys com a mobbing
rural. Hi ha hagut noves sentències judicials que obliguen a fer callar les
campanes durant la nit (a Sant Mori, al Baix Empordà) i s'ha decretat el
tancament de camins per evitar que continuïn patint destrosses perquè són
molt freqüentats (a Molló).
El ritme amb què es registren conflictes poble-ciutat depèn, en bona mesura,
del perfil sociològic de cada lloc. I malgrat que el fenomen, explica el
professor Antoni Tulla, del Departament de Geografia de la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB), encara està poc estudiat, se'n podrien
determinar almenys tres causes. «La primera -explica Tulla- és el percentatge
de segones residències utilitzades. Quan el pes dels turistes és més gran que
el de la població autòctona, hi ha més probabilitat que els primers acabin
imposant-se als segons».

GENT DE BARRI

El segon factor, prossegueix el professor, és «la temporalitat d'aquests

turistes: les persones d'origen urbà que s'instal·len de manera permanent en
un poble acostumen a ser més respectuoses que les que van a pagès de
manera esporàdica». I la tercera, «la cultura rural» o el que és el mateix: «la
gent que viu en barris urbans de forta identitat, com ara Gràcia o el
Poblenou, a Barcelona, valoren la vida del poble pel que és i no hi exigeixen
canvis, com sí que fan els que viuen en barris més impersonals».
Per tot això, perquè s'ha de preservar la identitat dels municipis rurals i
mantenir les activitats tradicionals, el sindicat Unió de Pagesos reclama des
de fa anys a la Generalitat una llei que protegeixi els espais per a ús agrari.
«Coses que fins ara es consideraven pròpies del món rural, l'agricultura i la
ramaderia, han deixat de ser tolerades perquè han perdut pes en l'economia.
Ara molesten, perquè són minoritàries», denuncia Andreu Ferré, tècnic de
l'organització agrària. «No té sentit -conclou- que les millors terres es
destinin a infraestructures, a polígons industrials o a promocions de pisos».
www.elperiodico.com(setembre del 2011)