Aquests dos capítols del llibre “Historia del matrimonio” de Stephanie Coontz tracta el

matrimoni desde els diferents punts de vista arreu del mon i tinguent en compte la historia de
les relacions humanes i el matrimoni en si.

El primer capítol a tractar parla sobre la nostra definició de matrimoni, alguns simplement
diuen que el matrimoni es universal perquè expressa una exigència biològica d’unir-se a un
company, altres simplement el defineixen com una institució universal que implica que un
home i una dona mantinguen relacions sexuals, cooperen econòmicament i visguen junts i
altres el defineixen com a una relació en la qual una societat aprova i promou les relacions
sexuals i donar a llum fills. Però totes aquetes definicions deixen de ser vàlides quan es miren
diferents tradicions arreu del món com per exemple societats en les que a una parella no li es
permès casar-se encara que mantinguen relacions de parella i procreen mentre altres que no
tenen relacions sexuals o no poden tindre fill si ho tenen permès.

El segon capítol tracta més bé a part de la definició de matrimoni es centra més en la historia
del matrimoni i les relacions humanes, com en un principi eren els homes qui sostenien la
família caçant, després les dones recol·lectant, desprès el matrimoni passa a ser econòmic,
després mes lliure i fins i tot el matrimoni homosexual. El matrimoni ha evolucionat molt al
llarg de la història i aquest capítol el tracta desde les primeres relacions en les que no tenien
armes i s’organitzaven home i dones per feines fins hui en dia.

Molts filòsofs tenen molt a dir sobre aquests dos capítols que tracten sobre el matrimoni i
diferents aspectes d’aquest.

Els primers filòsofs que anem a esmentar en aquest comentari van a ser els sofistes. Els
sofistes van ser una sèrie d’intel·lectuals d’origen no atenès que plenaren Atenes amb les
seues creences i filosofies sobre l’areté, el physis i el nomos, la retòrica i moltes teories mes
que estigueren a Atenes durant la seua estància. En aquest cas ens anem a enfocar en el physis
i el nomos que venen a ser les lleis pactades per els homes i les lleis naturals, es a dir, hi ha
diferents lleis que son pactades per els homes per a una convivència millor, la supervivència..
però hi ha diferents lleis que no son pactades sinó que son per naturalesa i no es poden
canviar. En aquest cas es tracten de les lleis que tenim tots, tant els animals com nosaltres,
aquestes son aquelles com caçar i matar altres especies per a sobreviure, fer les nostres
necessitats... i en aquest cas relacionar-se i reproduir-se, tant els homes com els animals
necessitem la companyia d’altres de la nostra espècie i necessitem ajuntar-se amb un animal
del altre sexe per a perpetuar la espècie i açò no es diferent entre els dos, són lleis naturals.
Però hi ha d’altres lleis que són pactades igual que els animals tenen pactat que el més fort és
el primer en elegir parella els humans tenim diferents tradicions i lleis depenent de cada
cultura sobre les relacions i el matrimoni.

John Stuart Mill és el pròxim filòsof que te diferents coses a tractar sobre aquest tema amb les
seua filosofia tant variada sobre la felicitat i el plaer, sobre d’utilitarisme, sobre la llibertat,
sobre les minories, sobre la dona... En aquest cas anem a parlar tres de les tantes grans
filosofies que te aquest home del segle XIX. Aquest filòsof era un gran defensor dels drets de
les dones, va lluitar tot el que va poder per elles, va fer un llibre en el qual demanava la
igualtat política, jurídica, educativa i laboral de tots dos sexes, en aquest llibre es poden vore
diferents aspectes del matrimoni tant en diferents tradicions com en diferents moments de la
historia que es contraposen totalment a aquesta filosofia com que els pares o l’home decidien
en qui es tenien que casar per a mantindre el bon llinatge llevant-li la oportunitat de triar,
tindre un treball establit de estar en casa cuidant dels fills i netejant-la mentre l’home portava
diners i menjar a casa sense donar-li oportunitat a intentar-ho o diferents tradicions en les que
la dona esta subjecta a les normes dels homes de la seua vida (pare, germans, marit o fill) o
cultures en les que un home pot tindre més d’una dona i la dona no pot tindre més d’un home.
Altre dels assumptes tractats en l’ésser humà com a un ésser social, així es com Mill diu que
com som éssers social i necessitem companyia hem de posar en primer lloc la felicitat de tots
els afectats davant la nostra i buscar la felicitat comuna no sols individual, així com en certa
tradició que decideixen enviar un home i una dona cada any per a casar-se entre pobles per a
així buscar el be comú i tindre en cada poble habitants del altres pobles, les aliances entre
territoris en les que se enviaven dones per a casar-se amb homes de altres terres i així ajuntar
els dos territoris mitjançant el matrimoni, en tots els casos es sacrifica la felicitat (o alomillor a
vegades no)individual per el bé comú mitjançant el matrimoni.