ADOLF HITLER

Adolf Hitler va ser un polític alemany. Va néixer a Àustria (Imperi austrohongarès) el 20

d’abril de 1889 i morí a Berlín el 30 d’abril de 1945. Va pujar al poder després que
Alemanya perdés la Primera Guerra Mundial i, per tant, en un període de crisis. La
seva ideologia es basava en l’oposició al Tractat de Versalles de 1919, al poble jueu,
al pacifisme i al comunisme internacional i estava a favor del nacionalisme alemany,
del racisme, el militarisme, la preservació de la raça ària, el pangermanisme i la
recuperació dels territoris perduts durant la guerra. Va establir una dictadura totalitària
que va transformar la societat alemana i va destruir el sistema democràtic.

Hitler va passar la seva infància a Braunau am Inn, Passau, Lambach, Leonding i Linz.
El seu pare, Alois Hitler, volia que tingués el seu mateix ofici, agent d’aduanes, però ell
estava interessat en l’art. Després de la mort del seu pare va intentar ingressar en
l’Acadèmia de Belles Arts de Viena però no ho va aconseguir. Tot i així, es va quedar a
Viena i allà es van formar les seves idees polítiques i racistes. Al 1913 es va traslladar
a Munich.

Quan el 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial es va presentar voluntàriament a

l’exèrcit de l’imperi alemany i hi va participar fins que al 1918 va quedar greument ferit.
Va quedar molt dolgut per la derrota i amb molt d’odi cap als jueus acusant-los de
lladres i traïdors per no aportar ajuda militar, i al Tractat de Versalles de 1919 per ser
una humiliació per Alemanya.

Des de el 1920 es va dedicar al Partit Nacionalista Obrer Alemany en el qual va

propagar la seves idees. Al 1923 va intentar un cop d’estat però va fracassar i va estar
a la presó durant nou mesos en els quals va escriure “Mein Kampf” (Mi Lucha), on s’hi
exposava la seva ideologia.

Es va convertir en Canceller al 1933 i es va declara Führer. Va construir un estat

feixista i va expandir les seves idees racistes i d’expansionisme pangermanista i va fer
que Alemanya es desenvolupés molt industrialment i econòmicament. Al 1936 va
envair Renania, va enviar tropes a Franco i es va crear “el Eje”. El 1938 Àsutria es va
annexar i va treure els Sudetes a Txecoslovàquia.

Hitler va ser la causa de la Segona Guerra Mundial amb la invasió de Polònia el

setembre de 1939. Les seves tropes van ocupar la majoria d’Europa i parts d’Àsia i
d’Àfrica. Va ser derrotat el 1945 per les forces Aliades. Va portar la mort,
aproximadament, d’un 2 per cent de la població mundial, la majoria civils, i la
destrucció de ciutats europees. Sis milions de jueus (Holocaust), homosexuals,
gitanos, eslaus, discapacitats físics i mentals, presoners de guerra soviètics i opositors
polítics al seu règim, van morir.

Adlof Hitler va suïcidar-se quan els eslovacs van començar a prendre Berlín. Es va
disparar i el seu cos va ser incinerat, junt amb el de la seva dona, pels seus seguidors.

Durant l’Alemanya nazi hi va haver una salutació anomenada salutació feixista que
venia de la salutació romana i que l’utilitzaven els seguidors dels moviments feixistes.
Era un gest de lleialtat cap a Hitler i s’acompanyava de la frase “Heil Hitler” moltes
vegades.

BENITO AMILCARE ANDREA MUSSOLINI

Benito Mussolini va ser un militar, un polític i un dictador italià. Va néixer el 29 de juliol

de 1883 a Dovia di Predappio, Forlì (Itàlia), i morí a Giulino de Mezzegra el 28 d’abril
de 1945.

El seu pare era ferreter i era socialista extrem de l’anarquisme i ell li va posar el nom a
Mussolini en homenatge a Benito Juárez, Amilcare Cipriane i Andrea Costa. Va
estudiar a Dovia, Predappio, Faenza i Forlimpopoli, on s’apropa al socialisme militant i
el 1900 va entrar al Partit Socialista Italià. Va estudiar magisteri. El novembre de 1902
va anar a viure a Suïssa escapant del servei militar obligatori. Allà va fer treballs
periodístics i sindicals on va reforçar la seva idea del socialisme i també va ser
empresonat bastants vegades. El novembre de 1904 va tornar a Itàlia i va continuar
fent activitats periodístiques. Tots els articles i llibres que va escriure i publicar eren a
favor del socialisme revolucionari i de l’anarquisme.

Amb l’inici de la Primera Guerra Mundial van expulsar a Mussolini del Partit Socialista
Italià per ser ultra nacionalista i per estar a favor de que Itàlia entrés en la guerra. Es
va presentar voluntàriament a l’exèrcit i hi va combatre fins que el van ferir al febrer de
1917. Al 1919 va crear els Fasci Italiani di Combattimiento que van ser els antecedents
del futur Partit Nacional Feixista en 1920. Aquests grups estaven en contra del Tractat
de Versalles perquè creien que no aportava suficients avantatges al país i també
estaven en contra del socialisme, l’anarquisme i el comunisme. Així es va guanyar el
recolzament de terratinents i industrials i va sortir diputat el 1921.

A l’octubre de 1922 va caminar amb 40 mil feixistes (camises negres) cap a Roma. El
govern és tan feble, que el rei Víctor Manuel III en lloc de prohibir la “Marxa sobre
Roma”, va afavorir el Triomf de Mussolini i el va declarar President del Consell de
Ministres. S’inicia així l’ascens imparable del feixisme. A les eleccions de 1924 va
aconseguir 356 diputats i amb això el control de tot el país.

Va crear l’Estat Corporatiu i va mantenir el sistema capitalista així com van augmentar
els serveis social, però van desaparèixer els sindicats independents i el dret de vaga.

Mussolini va adoptar una política exterior agressiva: va conquerir Etiòpia i Líbia. El

DUCE (cap) va perdre una mica de popularitat quan va enviar tropes per recolzar el
general Franco durant la Guerra Civil Española i per la aliança amb Alemanya a través
de la formació de l’eix Roma-Berlín al 1936, amb la formació del “Pacto de Acero”, la
promulgació de lleis contra els jueus i la invasió d’Albània al 1939.

L’exèrcit de Mussolini no va participar a la segona Guerra Mundial fins la invasió

alemana a França. Després de totes les derrotes que van patir els italians el Gran
Consell Feixista va destituir Mussolini el 25 de juliol de 1943 i el van detenir. Tot i així
els alemanys el van rescatar al setembre del mateix any i Mussolini va proclamar la
República Social Italiana que només va subsistir per la protecció alemana.

Va intentar fugir amb la seva amant però els membres de la resistència italiana els van
capturar i els van afusellar a Giulino di Mezzegra. Van exposar els seus cossos pels
carrers de Milán.

ROSA LUXEMBURG

Rosa Luxemburg va ser una marxista jueva. Va néixer a Zamosc (Imperi rus) el 5 de
març de 1871 i va morir el 15 de gener de 1919 a Berlín. Va ser una revolucionària
d’esquerres, es va doctorar i també va patir l’antisemitisme pel seu origen jueu.

Al 1880 van mudar-se a Varsòvia, o va assistir a un Gymnasium i va acabr la seva

educació al 1887. Des de 1886, Rosa va formar part del Partit Polonès d’Esquerres
(Proletariat). Al 1889 va marxar a Suïssa on va anar a la Universitat de Zurich. Dos
anys més tard Rosa va ser reconeguda com a líder del Partit Social Demòcrata del
Regne de Polònia i ho va continuar sent fins que la van assasinar. L’agost de 1893 va
representar el seu partit al Congrés de la Internacional Socialista en el qual va
demanar un mandat però no el va aconseguir. Al 1898 es va casar amb Gustav
Lübeck obtenint, així, la ciutadania alemanya i es va mudar a Berlín, on va participar
en el Partit Socialdemòcrata Alemany. A partir de 1900 va exposar la seva opinió
sobre els problemes econòmics i socials en diversos diaris de tota Europa. Entre 1904
i 1906 la van empresonar tres vegades i el 1907 va prendre part al cinquè Congrés del
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus a Londres. Al Segon Congrés Socialista
Internacional va presentar que tots els partits obrers s’havien d’unir per evitar la guerra
i va ser aprovada. Durant aquells anys va ensenyar marxisme i economia al centre de
formació del SPD, a Berlín. El 1912 va anar al congrés socialista europeu de París.
Allà amb el socialista francès Jean Jaurès van proposar que si esclatava la guerra tots
els partits obrers havien de fer una vaga general. Quan va esclatar la Primera Guerra
Mundial va organitzar diverses manifestacions iva incitar als militars a no obeir les
ordres. Per això la van condemnar a un any de presó però no va haver de complir-lo
immediatament. El 5 d’agost d’aquell any va crear un grup internacional amb Karl
Liebknecht, Clara Zetkin i Franz Mehring que es va convertir l’1 de gener de 1916 en la
Lliga Espartaquista, que va ser un moviment revolucionari marxista que va fer circular
publicacions marxistes amb la firma de “Espartaco”, representant el líder de la rebelió
més gran de la història de Roma. Van intentar una vaga general sense fer cas dels
avisos del govern alemany i el SPD i van ser sentenciats, Rosa i Karl, a dos anys i mig
de presó el 28 de juny de 1916. Va ser traslladada dos cops, primer a Poznarí i
després a Breslau. Durant la seva estada va escriure articles amb el pseudònim de
“Junius” (de Lucius Junius Brutus, fundador de la República de Roma) i els van
publicar il·legalment. Quan el 1917 els EEUU van entrara en la guerra, la Lliga
Espartaquista es va afiliar al Partit Socialdemòcrata Independent d’Alemanya (USPD).
El 9 de novembre de 1918 l’USPD va arribar al govern de la nova república junt amb el
SPD. Rosa va sortir de la presó el 8 de novembre. Ella i Karl van crear el diari “La
Bandera Roja”. L’1 de gener de 1919 la Lliga Espartaquista i altres grups socialistes i
comunistes van crear el Partit Comunista d’Alemanya (KDP).

Rosa i Karl van ser capturats a Berlín el 15 de gener de 1919 i els vans assassinar el
mateix dia. Rosa va morir colpejada a cops de culata fins morir i van tirar el seu cos a
un riu proper. La van assassinar a ella i a Liebknecht uns soldats de la nova unitat de
les tropes d’assalt, seguidors de Hitler.

El feixisme és un moviment polític i una ideologia que es va desenvolupar a Europa

en l’època d’entreguerres. Les seves característiques d’un govern feixista són: només
hi pot haver un partit, el seu; la població viu sota terror constantment; i el racisme.
La relació entre Hitler i Mussolini

Realment no es pot dir que tinguessin una amistat aquests dos dictadors però si que
van tenir una espècie de relació, sobretot per part de Hitler. Hitler sempre el va admirar
i va intentar apropar-se a ell i, en canvi, Mussolini no li va tenir gaire estima, fins i tot
després de tot el que va fer per ell. En la guerra el va recolzar tot el temps tot i que els
seus generals i ministres li van aconsellar que es separés d’Itàlia. Després de la
guerra, quan Mussolini va fugir, Alemanya el va ajudar amb tot tipus de recursos. Al
final, però, Mussolini es va convertir en la seva titella però a Alemanya no li va servir
de gaire en els dos posteriors anys de guerra. Mussolini va trair a Hitler firmant una
rendició amb els anglesos. Poc abans de morir va dir que “El Eje” havia perdut la
guerra per culpa d’aquell boig homosexual de Hitler que no l’havia escoltat. També va
acusar als alemans d’haver-lo traït.

Políticament, Hitler va introduir el feixisme italià però amb característiques del nazisme
i de la societat alemana.