UF 2 Prevenció de riscos laborals

NF:2 Anàlisi riscos laborals

Cicle formatiu GM SMX

Mòdul : FOL
Professora: Joana Fenollar Senabre
Curs 17/18
Data elaboració: setembre 2017
 PRINCIPALS RISCOS

1. RISCOS DE SEGURETAT
2. RISCOS HIGIÈNICS
3. RISCOS ERGONÒMICS
 RISCOS DE SEGURETAT
Caigudes de persones
Caiguda d’objectes al manipular-los
Desploms o enfondraments
Atrapaments
Xocs contra objectes mòbils o immòbils
Cops/talls per objectes/eines
Projecció de fragments o partícules
Contacte tèrmic (cremades)
Contacte elèctric directe/indirecte
Incendis i explosions
Al mateix i diferent nivell, trepitjar sobre
objectes.
Eines, recipients, peces o altres poden caure
al treballador situat a sota del’automòbil.
Elevació de vehicles a través de plataformes.
Efectuar operacions de manteniment sense
aturar el motor.
Per objectes al passadís o z.de pas, per
manca d’il.luminació...
Ocasionats per les eines que s’han de
reparar.
Produïts per trepants elèctrics, moles,
serres…
Processos de soldadura, escalfament
d’elements del vehicle, instal.lacions
assecatje.
Manipulació quadres elèctrics
Utilització incorrecta d’agents químics, mal
emmagatzematge.
RISCOS HIGIÈNICS
AGENTS FÍSICS AGENTS QUÍMICS

• Gasos
• Soroll
• Vapors
• Vibració
• Fibres
• Il.luminació
• Pols
• Temperatura
• Fums
• Radiacions
• Boires
 RISCOS HIGIÈNICS: AGENTS FÍSICS: EL SOROLL
Concepte:
So no desitjat, molest i
intempestiu, una sensació
sonora desagradable que pot
ocasionar alteracions físiques i
psíquiques.
NPA= nivell de pressió acústica,
es mideix en decibels (dB)
Valors límits d’exposició al
soroll:
• Nivell diari equivalent:
soroll continu que sofreix un
treballador al llarg d’una
jornada de 8 hores. Ha de
ser inferior a 87 dB (amb
utilització d’EPIs)
• Nivell de pic: soroll de curta
durada, no podrà superar
140 dB.
Classes:
1. Continu: constant en el
temps. Ex: sala de
compressors, telers,
cambres frigorífiques.
Medidor: sonòmetre
2. Discontinu: de forma
intermitent. Ex: taller
mecànic, soroll del trànsit.
Medidor: dosímetre
3. D’impacte: fort i de curta
durada.Ex: soroll d’una
explosió.
Medidor: analitzador de pic
Conseqüències:
1. Lesions auditives
progressives que es
manifesten fins i tot passat
cert temps i que poden
arribar a la sordesa.
2. Els sorolls d’impacte de
curta durada però d’alta
intensitat (cops,
detonacions) poden causar
lesions auditives greus com
la ruptura del timpà.
3. Alteració freqüència
respiratòria.
4. Hipertensió arterial i
arteriosclerosi.
5. Transtorns del sistema
nerviós: alteració del son,
irritabilitat, cansament i
inquietud.
 Sorolls més freqüents i els seus efectes

Llindar del dolor: Exposició breu a nivells de 140 - 150 dB pot arribar a trencar el timpà.
Exemple: reactor a la pista, avió enlairant-se.
Soroll perillós: 90 - 100 dB. Pot ocasionar pèrdua permanent d’audició fins un 25%.
Exemple: discoteca, petits tallers.

Soroll molt molest: 80 dB. Disminució de l’audició. Més del 80% dels espanyols suporten
sorolls superiors als 80 dB amb el risc que això comporta. Exemple: menjador escolar,
fotocopiadora.

Soroll molest: 60 – 70 dB. En les grans ciutats, els pacients amb problemas d’audició
solen tenir entre 30 i 45 anys, en canvi abans aquests problemas apareixien a partir dels
60 anys. Les paraules s’entenen malament i l’ús del telèfon queda limitat. Exemple: carrer
animat, oficina sorollosa.
Soroll lleuger: 50 dB. Conversa tranquil.la.
Soroll molt lleuger: 30 dB. Dormitori tranquil.
 RISCOS HIGIÈNICS: AGENTS FÍSICS: VIBRACIONS
Concepte:
És un moviment oscil.lant transmès al cos
humà o parts d’aquest: mà - braç per
estructures sòlides, ja sigui de terra, una
empunyadura o un seient.
Classes:
1. Molt baixa freqüència: inferior a 2 Hz (balanceig
d’avions, vaixelles, trens). Produeixen marejos i
vertígen.
2. Baixa freqüència: de 2 a 20 Hz (vehicles en
moviment: carretons, elevadors, tractors.
Produeixen lesions a l’esquena, lumbàlgies i
hèrnies.
3. Alta freqüència: + de 20 Hz ( motoserres, martells
pneumàtics, polidores ). Produeixen lesions en les
articulacions i ossos i malalties en l’estòmac.
 RISCOS HIGIÈNICS: AGENTS FÍSICS: TEMPERATURA

Concepte: 1. L’augment de la temperatura produeix suors,

deshidratació i transtors que poden provocar
És la sensació tèrmica que té una persona fatiga i accidents.
en el lloc de treball. • Cop de calor: Situació produïda per un
Està influïda pels següents factors: augment sobtat de la temperatura. Pot
1. Humitat. produir pèrdua de consciència, febre i
2. Aireig de l’aire fins i tot lesions cerebrals irrecuperables i
Una temperatura extremadament freda o la mort.
calenta no és favorable per a la salut i 2. El descens de la temperatura també té
molt menys per a treballar. efectes negatius per a l’organisme. Si la
temperatura corporal descendeix per sota dels
34ºC (hipotèrmia), el fred pot provocar la
pèrdua de la consciència, problemas
respiratoris, dolors musculars i problemas
Temperatura t.sedentaris: 17 i 27ºC cardíacs.
t lleugers: 14 i 25º

Humitat entre un 30 i un 70%.

Aireig de l’aire t.sedentaris: 30m3 h/t

la resta d’ambients de
treballs: 50m3 h/t
 RISCOS HIGIÈNICS: AGENTS FÍSICS: IL.LUMINACIÓ
Concepte:
És un factor de gran importància per fer
la feina amb seguretat per 2 raons:
• Perquè per la vista rebem gran
quantitat d’informació.
• Perquè és un factor fonamental per
desenvolupar la feina de manera
eficaç i segura.
El nivell d’il.luminació varia segons
l’activitat de què es tracta i comprèn
valors entre 1,000 lux en feines on cal
molta il.luminació i 25 lux per a
passadissos i vies de circulació d’us
puntual.
Conseqüències:
La il.luminació defectuosa origina
fatiga visual i trastorns oculars,
maldecap, errors que incrementen
la probabilitat d’accidents,
cansament i dificultat per exercir la
tasca laboral.
El lux és la unitat de
mesura de la il.luminació.
Correspon a la il.luminació
d’una superfície, mesurada
en quantitat de llum
rebuda per m2.
 RISCOS HIGIÈNICS: AGENTS FÍSICS: RADIACIONS
Concepte:
És l’emissió i propagació d’energia en
forma d’ones o partícules i els seus
efectes sobre la salut depenen del nivell
d’exposició.
Tipus:
1.Radiacions infraroges: ones tèrmiques
emeses per un cos quan es troba a una
temperatura elevada. Aquest tipus de
radiacions no penetra profundament en
la pell, però l’efecte d’escalfament que
produeix pot ocasionar seriosos
transtorns ( industries com les fargues:
treballs en forja).
2.Radiacions ultravioletes: són
radiacions electromagnètiques capaces
de produir danys greus a la pell i als ulls
(activitas de soldadura).
3.Radiacions ionitzants: són radiacions
electromagnètiques d’alta freqüència
(raigs x). Són les emeses per matèries
radioactives.
 RISCOS HIGIÈNICS: AGENTS QUÍMICS
El treballador pot entrar en contacte
amb els agents químics a través de les
vies respiratòries, l’aparell digestiu, per
contacte amb la pell i a través de ferides.
Als tallers mecànics s’utilitzen
freqüentment productes químics tals
com olis, combustibles, massilles,
pintures i dissolvents.
Alguns d’aquests productes poden ser
perillosos per ser:
• Nocius
• Fàcilment inflamables
• Irritants…
Estats en que poden trobar-se els
productes químics:
•Sòlids: es localitzen en forma de pols o
fums ( partícules sòlides formades per
condensació procedent de la fusió de
metalls, de la soldadura…)
•Líquids: poden entrar en contacte amb
la pell i les mucoses (boires, aerosols)
•Gasós: gasos i vapors: inhalació de
gasos irritants i fums de soldadures
(inhalació de monòxid de carboni (Co)
per la permanència dels motors en
funcionament a dins del taller.
 RISCOS HIGIÈNICS: AGENTS BIOLÒGICS

Concepte: Classes:
Són éssers microscòpics capaços de •Virus
causar infeccions, al.lèrgies o toxicitat. •Bacteris
•Fongs
Vies d’entrada a l’organisme: •Cucs parasitaris
Són les mateixes que les dels agents
químics ( respiratòries, digestives, pell, Treballs amb risc de contaminació
ferides) tot i que també poden entrar biològica:
amb els aliments. •Laboratoris
•Hospitals
•Pells
•Recollida escombraries
•Processament aliments
•Cria d’animals
RISCOS ERGONÒMICS
CÀRREGA DEL TREBALL ORGANITZACIÓ DEL TREBALL

• Estrès.
• Fatiga física. • Insatisfacció laboral.
• Fatiga metal. • Síndrome de burnout.
• Mobbing
 Ergonomia i psicosociologia

• Tant l’ergonomia com

la psicosociologia
intenten cuidar i
promoure el benestar
dels treballadors, la
primera a nivell físic i
la segona a nivell
mental i social.
 Càrrega del treball
• Fatiga física: és la disminució de la capacitat d’una
persona, resultat d’un excès de treball durant un
període determinat.
CAUSES Esforços físics, la postura, moviments repetitius, incorrecta
manipulació manual de càrregues (> 25Kg)

EFECTES Lesions en músculs, tendons, nervis, ossos i articulacions:

• Dolors
• Hèrnia discal
• Pinçaments
• Lumbàlgies
• Ciàtica
 Càrrega del treball
• Fatiga mental: és la disminució de la capacitat
mental d’una persona com a resultat d’haver
treballat massa durant un període determinat.
• El desenvolupament tecnològic ha permés
reduir cada vegada més l’activitat física en moltes
tasques laborals, així com crear nous llocs en els
quals l’esfoç físic és menor i predomina l’activitat
mental: control de processos automàtics,
informatització, conducció de vehicles , etc.
 L’estrés

●
La càrrega de feina física o psíquica pot desbordar la
capacitat o l’esforç del treballador per adaptar-se a
les exigències de l’entorn de treball.
• La sobrecàrrega de tasques i l’excés continu de la
càrrega de treball poden produir sensació
d’impotència, ansietat, agressivitat o frustació.
 Factors que poden produir estrés

• Demandes excessives de treball.

• El ritme de feina marcat.
• Males relacions personals a l’entorn laboral.
• Estils de direcció i supervisió inadequats.
• Excessiva o insuficient qualificació o formació requerida
per a la tasca.
• L’ocupació inestable, precària o eventual.
 La insatisfacció laboral
• La diferència entre les expectatives del treballador i
la realitat pot produir insatisfacció laboral.

• Quan el treballador pensa que no s’ha compensat el

seu esforç personal i professional (frustacions
respecte el salari, possibilitat de promoció, etc.) pot
perdre interès en la feina, tenir comportaments
agressius, disminuir el seu rendiment i incomplir els
seus deures laborals.
 Factors que poden produir insatisfació laboral
Condicions laborals Aspectes relacionalts en la
feina
Temporalitat del contracte Mitjans disponibles
Salari Objectius inabastables o
Jornada laboral molt fàcils d’aconseguir
Possibilitat d’ascens Grau d’autonomia i
monotonia en les tasques
Capacitat d’iniciativa per a
introduir millores…
Aspectes sociolaborals
Prestigi professional i
estatus social.
Grau de participació en les
decisions i d’identificació
amb els objectius.
 La síndrome de burnout
• Quan es diu que un
professional “està cremat”,
es vol donar a entendre que
la situació (social o laboral)
l’ha sobrepassat i la seva
capacitat de reacció ha
quedat reduïda.

• Una situació prolongada

d’estrès laboral no resolt pot
desencadenar aquesta
síndrome.
 Efectes de burnout: “cremat”

Les persones víctimes d’aquesta síndrome pateixen un esgotament que afecta la

seva relació amb els seus companys i que va associat a diversos símptomes:

Símptomes físics Símptomes psicològics

• Mals d’esquena • Pèrdua d’autoestima

• Mal de cap
• Insomni
• Falta de gana
Diferències entre estrés i burnout
Estrés Burnout

Sobreimplicació en els problemes. Manca d’implicació en els problemes.

Hiperactivitat emocional. Embotament o col.lapse emocional.

Agotament o falta d’energia física. L’agotament afecta a la motivació i a

l’energia psíquica.

Pot tenir efectes positius en exposicions Sols té efectes negatius.

moderades Pèrdua d’ideals de referència- tristesa.
 L’assetjament psicològic
“mobbing”
CONCEPTE: és una agressió psicològica continuada, en el lloc de treball, portada a
terme per part del personal de l’empresa.

Classes Repercusions
1. Quan és un superior qui assetja un subordinat 1. Salut física: depressió, estrès, ansietat,
(bossing). palpitacions, taquicàrdies, transtorns del son,
2. Quan una persona és assetjada pels seus debilitat.
subordinats. 2. Psicològics: crisis nervioses, canvis de
3. Quan es dóna entre companys d’un mateix nivell personalitat, disminució de l’autoestima.
jeràrquic. 3. Vida social i personal: perjudica les relacions
familiars i les interpersonals en general. Les
víctimes de mobbing poden desenvolupar
problemes d’autoestima i rebutjar als seus
companys o trair-los, fins a arribar a un aïllament
complet.
4. Aspectes econòmics i professionals: el mobbing
pot portar a una incapacitat total per seguir
treballant, el que fa que moltes persones
abandonen la feina o siguin acomiadades.
 Mesures preventives
• Mesures preventives de seguretat
• Mesures preventives d’higiene
• Mesures preventives d’ergonomia
• Altres mesures preventives
 Mesures preventives de seguretat

1. Mantenir net i ordenat el lloc de treball, evitar que s’acumule brutícia, pols o restes metàl.liques, especialment al
voltant de les màquines.
2. El terra ha de romandre net i lliure d’abocaments per evitar relliscades.
3. Les escales de mà han de ser revisades periòdicament. No usar escales de mà de + de 5 m. S’han de col.locar
formant un angle aproximat de 75 graus amb horitzontal.
4. Portar calçat de seguretat amb puntera reforçada i certificat CE.
5. Disposar de guants de feina que faciliten agafar la càrrega i eviten que caiga, amb certificat CE.
6. Prohibir el pas a tot el personal no autoritzat a la zona de treball.
7. Fer les revisions dels equips d’elevació.
8. Senyalització que distingeixe les zones de trànsit de les d’emmagatzematge.
9. No realitzar apilaments de materials que superen una altura de 3 palets.
10.Obligatorietat per part de les empreses de comprar maquinària amb el marcatge CE.
11.És molt important la formació i informació als treballadors dels equips de treball.
12.No fer servir cordons elèctrics, conductes i endolls danyats.
13.Desconnectar l’equip elèctric si s’ha de traslladar, netejar o reparar.
14.Tenir les mans seques abans de tocar els commutadors.
15.Totes les màquines han d’estar protegides amb presa de terra i diferencial.
16.Senyalització dels mitjans de lluita, incendis, vies i portes d’evacuació.
17.Utilitzar el tipus d’extintor adequat segons la classe de foc.
 Mesures preventives d’higiene:
soroll
• Reduir el soroll en origen, adquirir equips o màquines poc sorolloses o
modificar els existents perquè emetin menys soroll.
• Reduir la propagació de soroll, aïllant les màquines o aïllant l’operari
mitjançant la instal.lació de cabines o encapçalant màquines.
• Reduir el temps d’exposició del treballador.
• Utilitzar protectors auditius (taps o auriculars)
• Fer exàmens audiomètrics periòdics.
 Mesures preventives d’higiene:
vibracions
Atès que els mitjans de protecció personal
contra les vibracions són molt limitats, la
protecció contra aquest risc es basa
fundamentalment en eliminar-lo en origen.
– Dotar les màquines d’amortidors, encoixinar els seients.
– Reduir el temps d’exposició.
– Fer descansos periòdics de 10 minuts per hora de treball.
 Mesures preventives d’higiene:
temperatura i ventilació.
• Sistemes de climatització, extracció i ventilació adequats en
els llocs on les temperatures assoleixen valors extrems.
• Disposar de zones de descans amb temperatura adequada.
• Evitar l’exposició al vent i corrents d’aire mitjançant pantalles.

Tipus de treball Temperatura

Treball sedentari Entre 17 i 27º C

Treball lleugers Entre 14 i 25º C
 Mesures preventives d’higiene:
il.luminació.
• La il.luminació s’ha d’adaptar a les característiques de
l’activitat que s’hi dugui a terme, tenint en compte que
sempre que sigui possible els llocs tindran una
il.luminació natural i artificial complementària.
• Cal evitar enlluernaments directes produïts per la llum
solar o per font de llum artificial d’alta luminància.
• Cal evitar enlluernaments indirectes produïts per
superfícies reflectores situades a la zona d’operació o les
seues proximitats.
• Disposar d’un enllumenat d’emergència d’evacuació i
seguretat.
 Mesures preventives d’higiene:
Radiacions.
• Reduir el temps d’exposició.
• Usar roba especial que no deixe passar les
radiacions (ultravioletes) al cos.
• Utilitzar pantalles especials dotades de vidres
filtrants per a protegir cara i ulls.
• Vigilància sanitària periòdica i especialitzada.
 Mesures preventives d’higiene:
Agents químics.
• Substitució d’agents contaminants per altres de menys perillosos.
• Formació i informació sobre els agents contaminants.
• Reduir el nombre de treballadors exposats, així com el temps d’exposició
• Manipulació i emmagatzematge adequat dels agents.
• No menjar, beure o fumar amb les mans impregnades de substàncies nocives sense haver-les
rentat prèviament.
• Senyalitzar les zones perilloses.
• Exigir al fabricant o subministrador final les fitxes de dades de seguretat dels productes i posar-
los a disposició dels treballadors afectats i que els productes estiguin correctament etiquetats.
• Utilitzar els productes d’acord amb les instrucciones del fabricant. No utilitzar barretges de
productes que no estiguin expressament indicades.
• Disposar de mètodes de recollida de vessaments i d’eliminació de residus per tal de no perjudicar
el medi ambient.
• Vigilar periòdicament la salut.
• Manteniment adequat de filtres en ventiladors i extractors, seguint les instruccions del fabricant,
(en treballs de pintura i soldadura: extracció localitzadade fums i boires.
• Mantenir els recipients de pintures i dissolvents tancats.
• Neteja general.
 Mesures preventives d’ergonomia:

• Reducció del pes i mida de la càrrega; homes: màxim 25 kg, dones:

màxim 15 kg.
• Superfície antilliscant i regular.
• Seguir les 5 regles bàsiques en el moment d’aixecar la càrrega.
• Manejar una càrrega entre dues persones sempre que l’objecte tingui
almenys dues dimensions superiors a 76 cm, i quan una persona hagi
d’aixecar un pes superior a 30 kg.
• Fer servir ajuts mecànics, sempre que sigui possible.
• Evitar els treballs que es realitzen de forma continuada en una mateixa
postura.
• Promoure l’alternança de les tasques i la realització de pauses.
• Generalment, el pes màxim recomanat en treballs habituals de
manipulació de càrregues és de 25 kg. No obstant aixó si es vol protegir
la majoria de la població treballadora ( dones, joves, persones grans..)
el pes màxim recomanat és de 15 kg.
Recomanacions en la manipulació
manual de càrregues
Recomanacions en la manipulació
manual de càrregues
 Recomanacions en la manipulació
manual de càrregues

5 regles bàsiques:
1. Separar els peus fins
arribar a una posició
estable.
2. Doblegar els genolls.
3. Apropar tant com es
pugui l’objecte al cos.
4. Aixecar el pes
gradualment sense
sotracs.
5. No girar el tronc
mentre s’està aixecant
la càrrega.
 Altres mesures preventives
la senyalització RD 485/1997

• En els llocs de treball en general i als tallers

mecànics en particular, la senyalització
contribueix a indicar aquells riscs que per la
seve naturalesa i caraterístiques no han pogut
ser eliminats.
Advertència:

• La senyalització no haurà de considerar-se una

mesura substitutòria de la protecció
col·lectiva, la formació o la informació dels
treballadors en matèria de seguretat i salut en
el treball.
Colors de seguretat

Color Significat Indicacions i precisions

Comportaments perillosos
Senyal de prohibició
Roig Alto, parada, dispositius de desconnexió
Perill- alarma d’emergència. Evacuació.
Atenció, precaució.
Groc o groc Verificació.
Senyal d’advertiment
ataronjat
Comportament o acció expecífica.
Blau Senyal d’obligació Obligació d’utilitzar un equip de protecció
individual.
Portes, eixides, passatges, material, llocs de
Verd Senyal de salvament o d’auxili. salvament o de socors.
Tipus de Senyals

• Senyals d'advertiment
• Senyals de prohibició
• Senyals d'obligació
• Equips de lluita contra incendis
• Senyals de salvament o socors
Senyals d’advertiment
• Són aquells que adverteixen d'un risc o perill
Senyals de prohibició
Senyals d’obligació

• Són aquells que obliguen a un comportament determinat

Equips de lluita contra incendis
Senyals de salvament o socors
• Són els que proporcionen indicacions relatives a les eixides de socors, als primers
auxilis o als dispositius de salvament
Senyals de salvament o socors