310 Pet 3 An 1 Impermeab Guixeres

Tercera petició de dades complementàries al
PLA DE RESTAURACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

D’IBERPOTASH SA A SÚRIA SEGONS RD 975/2009
ANNEX 1
IMPERMEABILITZACIÓ DEL PANTA GUIXERES

MINA DE SÚRIA IBERPOTASH S.A.
IMPERMEABILITZACIÓ DEL
PANTA GUIXERES
MINA DE SÚRIA
IBERPOTASH S.A.
C/ AFORES S/N (SÚRIA)
EXCAVACIONS VILÀ VILA, SA
Tel. 93 876 44 44 – Fax 93 876 46 66

C/ DE L’ENERGIA N. 2 (POL. IND. PLA DELS VINYATS II)
08250 SANT JOAN DE VILATORRADA
PROJECTE: IMPERMEABILITZACIO PRESSA GUIXERES IBERPOTASH (SÚRIA)
REFERPENCIA OBRA: 5201_02
ÍNDEX DEL PROJECTE
1. MEMÒRIA
1.1. DADES GENERALS
1.2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I CONSTRUCTIVA
1.3 NORMATIVA APLICADA
1.4 GESTIO DE RESIDUS
1.5 MEMORIA DE CALCUL “SOIL NAILING”
1.6 ANNEX ENLLUMENAT
2.- REPORTATGE FOTOGRÀFIC
3.- PLÀNOLS
PLÀNOL SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT
ESTAT ACTUAL
ESTAT FINAL
SECCIONS CONSTRUCTIVES
INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES
4.- PLEC DE CONDICIONS
5.- PRESSUPOST
6.- ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT
1
1. MEMÒRIA
1
1.- MEMÒRIA
ÍNDEX DE LA MEMÒRIA
1.1 DADES GENERALS
1.1.1 Identificació i agents del projecte

1.1.2 Relació de projectes parcials, documents complementaris
1.1.3 Normativa urbanística
1.2.1 Objecte del projecte

1.2.2 Antecedents
1.2.2.1Requisits normatius
1.2.2.2Condicions de l'emplaçament i l'entorn físic
1.2.3 Descripció del projecte
1.2.3.1 Antecedents
1.2.3.2 Descripció de l'entorn
1.2.3.3 Proposta d'intervenció
1.2.4 Requisits a complimentar per les característiques de la construcció
1.2.4.1 Seguretat estructural
1.2.5 Descripció i requisits dels sistemes que composen la construcció
1.2.5.1 Estructura dipòsit
1.2.5.2 Control de qualitat
1.2.5.3 Seguretat i salut
1.2.6 Termini d'execució
1.2.7 Pressupost de l'execució material
1.3 NORMATIVA APLICADA
1. Relació de normativa d'obligat compliment
1. Justificació del compliment del RD. 105/2008. Regulador de la producció i gestió de

residus de construcció i demolició, dels Decrets 201/1994 i 161/2001. Reguladors
dels Enderrocs d'obra i altres residus en la construcció.
1.5 MEMORIA DE CALCUL
2
1.1 DADES GENERALS
1.1.1 Dades generals
1.1.1.1 Identificació i agents del projecte
Projecte: Impermeabilització presa guixeres

Tipus d'intervenció: Nova construcció
Emplaçament: Instal·lacions de la Mina de Planta Súria
Municipi: Súria (08260)
Promotor: IBERPOTASH, SA
C.I.F.: A-61777553
Les Afores, s/n, Súria (08260)
Tel.: 93 868 28 03
Enginyer tècnic: Josep Cortina Miàs
N9 col·legiat 8080
C/Bruc , 61 4º1º 08241 Manresa
Tel.: 608131219
1.1.1.2 Relació de projectes parcials, documents complementaris
Estudi Bàsic de Seguretat i Salut: Josep Cortina Miàs

Estudi de Gestió de Residus de la construcció: Josep Cortina Miàs
Direcció d'execució d'obra:
1.1.1.2 Normativa urbanística
Normes Subsidiàries de Planejament, aprovades definitivament per la Comissió d'urbanisme de Barcelona

en la sessió de 21 de gener de 2003 i publicades al DOGC, núm. 3.877 de 06/05/2003. Sòl Industrial Miner
Manresa, 4 de Juny de 2014
Josep Cortina Miàs

Arquitecte tecnic
3
1.2.1 Objecte del projecte
Es tracta del projecte d’impermeabilització de
la pressa guixeres on actualment hi ha una presa de mamposteria a les instal·lacions de la mina de

Planta Súria de l'empresa Iberpotash, SA, a Súria (08260).
1.2.2 Antecedents
1.2.2.1 Requisits normatius
Es dóna compliment a la normativa tècnica, d'àmbit estatal, autonòmic i municipal que li sigui
d'aplicació:
Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya; RD 89/2010, de 29/06/2010

(DOGC núm. 5664, 06/07/201).
Regulació de la producció i gestió dels residus de construcció i demolició: RD 105/2008, de
01/02/2008 (BOE núm. 38, 13/02/2008)
1.2.2.2 Condicions de l'emplaçament i l'entorn físic
El municipi, ubicat a la comarca del Bages, té una alçada topogràfica de 280 m. Es tracta d'una
construcció en sòl industrial miner consolidat.
1.2.3 Descripció del projecte
1.2.3.1 Antecedents
A petició de la propietat d'Iberpotash de la Planta de Súria, el sotasignant redacta el projecte de

l’impermeabilització de la pressa Guixeres per a l'emmagatzematge d'aigües a l'actual ubicació de la
Presa Dipòsit Salí
1.2.3.2 Descripció de l'entorn actual
Actualment, a la zona d'intervenció existeix una presa feta de maçoneria tal i com es pot observar en les
fotografies i en els perfils topogràfics dels plànols adjunts. Aquest embassament recull les aigües pluvials
de la zona i del talús superior. No té cap elements que garanteixi l'estanqueïtat i la filtració d'aigües al
terreny.
4
1.2.3.3 Proposta d'intervenció
Per tal d'impermeabilitzar aquest envasament, s'ha optat per realitzar una excavació en el terreny
rocós existent per una capacitat de 6000 m3 mitjançant una llossa de formigó i un gunitat de formigó
perimetral
Existiran dos dipòsits de menys capacitat, que mitjançant unes cunetes de formigó, recollirà les
aigües pluvials salinitzades , que es buidaran directament al dipòsit construït.
1.2.4 Requisits a complimentar per les característiques de la construcció
1.2.4.1 Seguretat estructural
La construcció compleix el requisit de seguretat estructural, donant compliment a les exigències

bàsiques SE1 - Resistència i estabilitat i SE2 - Aptitud de servei, en els termes de l'article 10 del CTE.
Tanmateix, les bases de càlcul, les característiques dels materials, els procediments emprats pel càlcul
i la quantificació i justificació de les prestacions dels elements, han estat adaptats al CTE. El període de
servei previst pels elements de l'estructura que poden ser substituïts és l'establer en el CTE i s'han seguit
les prescripcions de durabilitat que s'hi estableixen pels diferents materials estructurals emprats.
1.2.5 Descripció i requisits dels sistemes que composen la construcció
1.2.5.1 Estructura dipòsit
Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó H-100/B/20 de consistència tova i

grandària màxima del granulat 20 mm, abocat amb bomba.
Armadura per a lloses de fonaments AP500 S d'acer en barres corrugades B500S de límit elàstic >=
500 N/mm2.
Formigó per a lloses de fonaments, HA-30/B/20/IV+Qc SR, de consistència tova i grandària màxima
del granulat 20 mm, abocat amb bomba.
Perfil hidroexpandiu a força de cautxú, d'expansió controlada amb contacte amb l'aigua, de 25x19 mm
de secció, fixat al suport mitjançant imprimació adhesiva i claus d'acer cada 30 cm.
Formació de mitja canya amb formigó projectat.
Formigó per a murs La solució consisteix en la execució d’ un mur de contenció que consisteix en un terra
reforçat, en aquest cas mitjançant inclusions consistents en nails o anclatges passius injectats. Consta de
dos components: els anclatges passius y la pell de formigó projectat o gunita, que conte i transfereix part
de la carga als nails. L’alçada máxima es de 7 m.
Realització d’escollera amb blocs de pedra natural per encofrat perdut del mur projectat.
Formigó per protecció tub, HM-20, de consistència tova i grandària màxima del granulat 20 mm,
abocat amb cubilot
Reblert resta excavació amb granulat de grandària màxima de 50 a 70 mm i afegit per a colmatar de
granulat de grandària màxima de 18 a 25 mm, amb estesa i piconatge del material.
Barana d'acer, amb travesser superior i intermig, amb tub massís de D50 mm i muntants cada 180 cm,
5
de 120 cm d'alçària formats per passamà de 60 x 10 mm, fixada encastada amb platina de 150 xl50 x 20
mm, amb 4 barilles rascades D12 i desmuntable a la zona entrada rampa, acabada protegida, amb
pintura model Iberpotash.
Pou de drenatge amb tub de PE diam 500, i instal·lació de bomba sumergible d'acer inoxidable
Instal·lació de linia elèctrica per escomesa desde subestacio planta fins dipòsit.
Instal·lació d'enllumenat al perímetre del dipòsit i al perímetre de la bassa superior de seguretat, segons la
normativa interna d’IBERPOTASH S.A. es tindra de complir amb 10 lux /m2 en les zones exteriors de la
bassa i de la pressa i de 50 lux/m2 en la zona de treball de la bomba , amb 0,4 d’uniformitat.
Lámina de polietileno de alta densidad HDPE, de 1,5 mm de espessor, col·locada entre l’aigua i el
formigó gunitat.
1.2.5.2 Control de qualitat
Mostreig, realització de con d'Abrams, elaboració de les provetes, cura, recapçament i assaig a
compressió de cinc sèries de cinc provetes cilíndriques de 15x30 cm, segons la norma UNE-EN 12390-1,
UNE-EN 12390-2, UNE-EN 12390-3, UNE-EN 12350-1, UNE-EN 12350-2 , tambe es realitzaran proctor
modificat de les terres a compactar i proves de densitats , la quantitat dels mateixos els definirà la direcció
facultativa de l’obra en el pla de control de qualitat.
1.2.5.3 Seguretat i Salut
Mesures de protecció de Seguretat i Salut durant el procés d'execució dels treballs, consistent
senyalització dels treballs i del pas de maquinària, elements de caiguda, adequació de passos per no
interrompre el pas del personal, dels vehicles i del trànsit passat de l'activitat del recinte i tots aquells altres
elements necessaris per una execució segura dels treballs.
1.2.6 Termini d'execució
El termini d'execució dels treballs està valorat en dos mesos.
1.2.7 Pressupost de l'execució material
El pressupost de l'execució material per la construcció d'un dipòsit de formigó a la presa dipòsit salí,
situat a les Instal·lacions de la Mina de Planta de Súria (08260), puja la quantitat de dos cents noranta
mil nou cents vuitanta-un euros i quaranta-nou cèntims (290.981,49 €) IVA no inclos
Manresa, 4 de juny de 2014
Josep Cortina Miàs

Arquitecte tècnic
6
1.3.1 Relació de normativa d'obligat compliment

CTE Normativa tècnica
Normativa tècnica general aplicable als projectes d'edificació d'acord al CTE
El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de
obras de edificación", estableix que en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol
projecte d'edificació es faci constar expressament l'observança de les normas de la presidencia del gobierno i les del
ministerio de la vivienda sobre la construcció vigents.
És per això convenient que en la memòria figuri un paràgraf que faci al·lusió a l'esmentat decret i especifiqui que en el
projecte s'han observat les normes vigents aplicables sobre construcció.
Així mateix, en el plec de prescripcions tècniques particulars s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre
construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes.
A l'entrada en vigor del Codi Tècnic de l'Edificació, CTE, es deroguen diverses normatives i per donar compliment a les
noves exigències bàsiques s'han d'aplicar els documents bàsics, DB, que composen la part II del CTE.
Degut a l'ampli abast del CTE, aquest es referència tant en l'àmbit general com en cada tema indicant el document bàsic
o la secció del mateix que li sigui d'aplicació
A més, els productes de construcció (productes, equips i materials) que s'incorporin amb caràcter permanent als
edificis, en funció de l'ús previst, duran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de
construcció, transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995.
En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en
molts casos estableixen requisits concrets que s'han de complimentar en el projecte.
ÀMBIT GENERAL L
Ley de Ordenación de la Edificación.
Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l'estat per
a l'any 2003. art. 105
Codi Tècnic de l'Edificació
RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV
984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d'errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)
Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)
Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación
O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d'errors (BOE: 6/7/71) modificada per l'O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)
Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març
Certificado final de dirección de obras
D. 462/71 (BOE: 24/3/71
FUNCIONALITAT .
Normativa en funció de l'ús: Habitatge
Llei de l'habitatge
Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008)
Condicions d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat
7
D 55/2009 (DOGC 9/4/2009) en vigor el 9/10/2009 (data visat de projecte)

Requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i de la cèdula d'habitabilitat
D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcció d'errades: DOGC: 6/02/04) derogat a partir del 9/10/2009 (data visat de projecte)
Llibre de l'edifici
D 206/92 (DOGC: 7/10/92)
Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisió de l'estat de conservació
dels edificis d'habitatges
D 158/97 (DOGC: 16/7/97)
Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció d'habitatges
D 282/91 (DOGC: 15/1/92)
Accessibilitat
Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques
Llei 20/91 DOGC: 25/11/91
Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91
D 135/95 DOGC: 24/3/95
Condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés i utilització dels
espais pública urbanitzats i edificacions
Reial Decret 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007)
CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes
RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)
Telecomunicacions
Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación
RD Ley 1/98 de 27 de febrer (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)
Modificació de l'àmbit d'aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación
Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)
Bàsic de Seguretat
Seguretat estructural
CTE DB SE Seguretat Estructural
SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat SE 2 DB SE 2
Aptitud al servei
RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009
(BOE 23/4/2009) i les seves correccions d'errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)
Seguretat en cas d'incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d'Incendi
RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE
23/4/2009) i les seves correccions d'errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)
Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l'NBE-CPI-91
D 241/94 (DOGC: 30/1/95)
Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus
propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego
RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)
Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)
RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)
Seguretat d'utilització
CTE DB SU Seguretat d'Utilització
SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes
SU-2 Seguretat enfront al risc d'impacte o enganxades
SU-3 Seguretat enfront al risc "d'aprisionament"
8
SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d'alta ocupació

SU-6 Seguretat enfront al risc d'ofegament
SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment
REQUISISTS BÀSICS D’HABITABILITAT .
Estalvi d'energia
CTE DB HE Estalvi d'Energia
HE-1 Limitació de la demanda energètica HE-2 Rendiment de les Instal·lacions

Tèrmiques (RITE) HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d'il·luminació
HE-4 Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària HE-5 Contribució
fotovoltaica mínima d'energia elèctrica
Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis
D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D1 11/2009 (DOGC: 16/7/2009) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en
cadascun d'ells
Procedimiento Bàsico para la certificación energética de los edificios de nueva construcción
Real Decret 47/2007 (BOE 31/1/2007)
Salubritat
CTE DB HS Salubritat
HS 1 Protecció enfront de la humitat HS 2 Recollida i evacuació de residus HS 3 Qualitat de l'aire interior HS 4
Subministrament d'aigua HS 5 Evacuació d'aigües
D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC: 16/7/2009)
Protecció enfront del soroll

CTE DB HR Protecció davant del soroll
RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i correcció d'errades (BOe 20/12/2007 i 25/1/2008),RD 1675/2008 (BOE 18/10/2008) i Orden VIV
984/2009 (BOE 23/4/2009)
Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas
RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios
0 29/9/88 BOE: 8/10/88, aplicable com alternativa al DB HR fins al 24/4/2009
Llei de protecció contra la contaminació acústica
Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002
Ley del ruido
Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003
D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC: 16/7/2009)
9
SISTEMES ESTRUCUTRALS .
CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 Resistència i estabilitat
SE 2 Aptitud al servei SE AE Accions en
l'edificació
SE C Fonaments
SEA Acer
SE M Fusta
SE F Fàbrica
NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación
RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)
NRE-AEOR-93. norma reglamentària d'edificació sobre accions en l'edificació en les obres de rehabilitació
estructural dels sostres d'edificis d'habitatges
O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)
EHE-08 Instrucción de hormigón estructural
RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008) en vigor pels projectes encarregats a partir de l’1/12/2008
EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con
elementos prefabricados
RD 642/2002 (BOE: 6/08/02) derogada pel RD 1247/2008, aplicable en els projectes encarregats abans de l’1/12/2008
EHE Instrucción de Hormigón Estructural
RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99) derogada pel RD 1247/2008, aplicable en els projectes encarregats abans de
l’1/12/2008
SISTEMES CONSTRUCTIUS .
CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat

Materials i elements de construcció

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos
O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)
UC-85 recomanacions sobre l'ús de cendres volants en el formigó
O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)
RC-08 Instrucción para la recepción de cementos
RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008), correcció d'errades (BOE: 11/09/2008)
INSTAL·LACIONS .
Instal·lacions de proctecció contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)
RD 1942/93 (BOE 14/12/93)
10
Instal·lacions de parallamps
TE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l'acció del llamp
Instal·lacions d'electricitat
Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias
RD 842/2002 (BOE 18/09/02)
CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d'energia elèctrica
Fecsa-Endesa Normes Tècniques particulars relatives a les inatal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d'enllaç
Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007)
Procediment administratiu per a l'aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió
D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)
Procediment administratiu per a l'aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió
Instrucció 7/2003, de 9 de setembre
Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d'habitatges
Instrucció 9/2004, de 10 de maig
Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d'obres i construccions a línies elèctriques
Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)
Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de
transformación
RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d'errors (BOE: 18/1/83)
Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación
Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)
Reglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones
técnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09
RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008)
Reglamento de líneas aéreas de alta tensión
D 3151/1968
Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de
instalaciones de energia eléctrica
RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)
Instal·lacions d'il·luminació
CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d'il·luminació
CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada
Instal·lacions d'ascensors
Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre
ascensores
RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)
Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d'aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del
11
Consell 95/16/CE, sobre ascensors

0 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d'errades (DOGC: 05/08/99)
Reglamento de aparatos elevadores
O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d'errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81;
25/11/81)
Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores
O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)
Reglamento de aparatos de elevación y su manutención
Instrucciones Técnicas Complementarias
(Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)
RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l'aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90)
ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos.
(Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats)
O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)
Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas
derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment
esmentats.
Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)
Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas
O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)
Condicions tècniques de seguretat als ascensors
O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)
Aplicació per entitats d'inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica
Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)
Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas
Resolució %/97 (BOE: 23/4/97)correcció d'errors (BOE: 23/5/97)
Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso
Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)
Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes
RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)
Instal·lacions de fontaneria
CTE DB HS 4 Subministrament d'aigua
CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària
Criterios sanitarios del agua de consumo humano
RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)
Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.
D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)
Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.
RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)
D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC: 16/7/2009)
Mesures de foment per a l'estalvi d'aigua en determinats edificis i habitatges (d'aplicació obligatòria als atorgats o
gestionats per la Generalitat de Catalunya)
D 202/98 (DOGC: 06/08/98)
Regulación de los contadores de agua fría
12
O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)
Instal·lacions d'evacuació
CTE DB HS 5 Evacuació d'aigües
Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus
Instal·lacions de ventilació
CTE DB HS 3 Qualitat de l'aire interior
Instal·lacions de telecomunicacions
Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación
RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)
Modificació de l'àmbit d'aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación
Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)
Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de
telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de
telecomunicaciones.
(deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d'aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica). RD 401/2003 (BOE:
14/06/2003)
Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de
telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad
de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 4 01/2003.
Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)
Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuación para
la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las infraestructuras comunes
de telecomunicación en el interior de los edificios
Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006)
Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l'accés al servei de
telecomunicacions per cable
D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)
Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de
radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d'emissions terrestres i de satèl·lit.
D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)
Reglament del registre d'instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya
D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)
Instal·lacions tèrmiques
CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)
13
RITE Reglamento de Instal·laciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007i les seves correccions d'errades (BOE 28/2/2008) Entrada en
vigor el 29/2/2008 per a les sol·licituds de llicència
Procediment d'actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d'inspecció i control i dels
titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves
instruccions tècniques complementaries.
0 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)
Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas
RD 275/1995
Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el
reglamento de aparatos a presión.
(deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad) RD 769/99
(BOE: 31/06/99)
Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias
(en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)
RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)
Instal·lacions de combustibles
Gas natural i GLP
Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas
complementarias
RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)
Reglamento general del servicio público de gases combustibles
D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s'oposin al que es
disposa al "Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias",
aprovat pel RD 919/2006
Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones
O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s'oposin al que es
disposa al "Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias",
aprovat pel RD 919/2006
Gas-oil
Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"
RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)
CONTROL DE QUALITAT .
Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.
Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de
reacción y de resistencia frente al fuego
RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) Control de qualitat en l'edificació
D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)
Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització
administrativa relativa als sostres i elements resistents
O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)
Criteris d'utilització en l'obra pública de determinats productes utilitzats en l'edificació.
R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)
Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas
RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)
Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados
14
R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents
components de sistemes
D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)
RESIDUS D’OBRA D’ENDERROCS .
Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d'1 de febrer (BOE: 13/02/2008)
Residus
Llei 6/93, de 15 juliol, modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.
Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos
O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero
Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny
15
Justificació del compliment del RD. 105/2008. Regulador de la producció i gestió de residus de construcció
i demolició, dels Decrets 201/1994 i 161/2001. Reguladors dels Enderrocs d'obra i altres residus en la
construcció.
16
17
18
19
1.5 MEMÒRIA DE CÀLCUL
1 Introducció
2 Geometria
3 Materials
4 Fonament
5 Accions
20
1.5.1.1 Introducció
En aquest estudi es comprova l'estructura d'un dipòsit de 750 m2 de SUPERFICIE interior i 7,00 m de
làmina d'aigua, adaptat a la geometria de l’excavacio realitzada, de formigó gunitat en les parets i amb
formigó convencional "in situ" en la solera , unió contínua paret-solera i sense presència de junts de
dilatació ni en la paret ni en la solera.
1.5.1.2 Geometria
Els dipòsits d'estudi es caracteritzen per:
Alçària de paret: 7,10 m

Superficie interior: 750 m2
Alçària màxima d'aigua: 7,00 m
Volum: 6008 m3
Gruix de paret: hp = 0,20 m
Gruix de solera: hs = 0,25 m
SOLERA.
Recobriment paraments interiors: 50 mm
Recobriment parament exterior: 50 mm
1.5.1.3 Materials
Els materials considerats en aquest dipòsit són:
A la paret:
Barras d’anclatge passives ( bulons , nails) , diàmetre barra 32, longitud 9m
Places en cap d’anclatge passiu de 20x20cm x 1 cm
Formigó per projectar amb dosificació D-400 arid 0-8mm , ciment CEM III o CEM IV amb SR
Reforç del formigó amb fibres POLIMERIQUES
A la solera: Formigó armat convencional "in situ", HA-35/B/20/IV+Qc apte per a elements armats en
ambients amb presència de clorurs d'origen no marí i classe d'exposició química intensa.
Els recobriments nominals seran de 50 mm en ambdues cares de la llossa
Armadura passiva: malla d'acer B-500 S per a la solera, a part reforços.
Lamina de polietilè d’alta densitat HDPE de 1,5 mm de gruix col·locada en la cara amb contacte amb els
líquids del diposit
21
1.5.1.4 Fonament
El terreny de base és homogeni i s'adopta un coeficient de balast de kb = 50 N/cm3, que correspon a un
terreny mig.
A continuació s’adjunta els càlculs realitzats per el mur de contenció mitjançant SOIL -
NAILING
22
A continuació s’adjunta l’estudi lumínic tan de la presa Guixeres com de la bassa superior
mitjançant l’útització de columnes de PRFV de 8 m d’altura equipades amb lampares de 70W
de VSAP.
23
!"#$ÿ%ÿ&$'( )
?-&(%#%@3A- B 9CD8ÿ44ÿ!ÿEFG !ÿHI
=Jÿ.$#ÿ"+*)$@(* B 0ÿ5ÿFKLÿ5ÿFLMÿ5ÿ4Lÿ!ÿ?NOD0;I8HP
7#3$-($ B ;NDO9H8
O-@%+2%.* B 89NODIÿ7:=?99OD8
Q$@/% B 4ERFSR>F4L
9*&ÿ&32'3$-($&ÿT%#*+$&ÿ&$ÿU%&%-ÿ$-ÿ#*&ÿ@1#@'#*&ÿ$V%@(*&ÿ$-ÿ#1W"%+%&ÿ)ÿ#'W3-%+3%&ÿ@%#3U+%.%&ÿ)ÿ$-ÿ&'ÿ.3&"*&3@3A-RÿO-ÿ#%ÿ"+1@(3@%ÿ"'$.$-ÿ"+*.'@3+&$ÿ
T%+3%@3*-$&ÿ2+%.'%#$&RÿX'$.%-ÿ$V@#'3.*&ÿ#*&ÿ.$+$@/*&ÿ.$ÿ2%+%-(Y%ÿ"%+%ÿ#*&ÿ.%(*&ÿ.$ÿ#'W3-%+3%&RÿO#ÿZ%U+3@%-($ÿ-*ÿ&$ÿ+$&"*-&%U3#3[%ÿ.$ÿ#*&ÿ.%\*&ÿ
&'U&32'3$-($&ÿ*ÿ.%\*&ÿ*+323-%.*&ÿ%#ÿ'&'%+3*ÿ*ÿ%ÿ($+@$+*&R
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<;=8ÿ> 0123-%ÿ456
;U]$(* B ^:D;ÿ!ÿ<;=8 >
Q$@/% B 4ERFSR>F4L
* +,-./ÿ01ÿ23456,75,/
*8* 9:;<ÿ=>#(ÿ**?@)%AB%C#ÿ@BDÿ'(E%F?9$'%FÿGBH*IJ*ABK
*8*8* L.M,ÿ01ÿ0,-./
N,O75P,6-1Qÿ9:;
BH*IJ*ABÿÿÿÿÿÿRP2,57,S1ÿT3O25P?:.761/ÿÿÿÿÿÿ=>#(ÿ**?@)%AB%C#ÿ@BDÿ'(E%F?9$'%F
!ÿ7*+"&ÿ$(ÿ@*'T$+@#$ÿ$-ÿ"*#)%W3.$ÿD%#ÿEFK_R
!ÿ7*'"$ÿ@3+@'3(ÿ%'(*W%(3`'$R
!ÿOWW%-@/$W$-(ÿ&'+ÿ@%-.a#%U+$ÿbÿL>ÿcÿESÿWWÿ$-ÿ%#'W3-3'WÿD%#ÿEFK_ÿ"*'+ÿ3-&(%##%(3*-ÿ&'+ÿWd(&ÿ.+*3(&ÿ*'ÿ@+*&&$&
%T$@ÿU#*@%2$ÿ+%"3.$ÿ&'+ÿ"*($%'Vÿ%T$@ÿT3&ÿ.$ÿZ$+W$('+$ÿ$-ÿ%@3$+ÿ?-*Vÿeÿ@*-(+$!a@+*'ÿ.$ÿ&a@'+3(aR
!ÿ0#%(3-$ÿ%""%+$3##%2$ÿ%W*T3U#$fÿ&g3-&(%##%-(ÿ$(ÿ&g$-#$T%-(ÿ&%-&ÿ*'(3#RÿN*+-3$+ÿ.g%#3W$-(%(3*-ÿ>ÿVÿ>f_ÿWW>R
!ÿDaZ#$@($'+ÿÿ?0ÿSSÿ$-ÿ%#'W3-3'Wÿ(+h&ÿ"'+ÿU+3##%-(aÿ$(ÿ%-*.3&aÿiT3(+$ÿeÿ+aZ#$@($'+j
!ÿk+*'"$ÿ*"(3`'$ÿa(%-@/$ÿ?0SSÿiT3(+$ÿeÿ+aZ#$@($'+jR
!ÿl3(+$ÿ.$ÿZ$+W$('+$ÿ"#%($ÿ$-ÿT$++$ÿ(+$W"aÿ&$@'+3(fÿ%T$@ÿ]*3-(ÿ$-ÿ&3#3@*-$ÿU3!@*W"*&%-(ÿ%-(3T3$3##3&&$W$-(ÿ.3+$@($W$-(
3-]$@(aÿ&'+ÿ#%ÿÿT3(+$R
!ÿD$W"#%@$W$-(ÿZ%@3#$ÿ.$ÿ#%ÿ#%W"$ÿ"%+ÿ&3W"#$ÿ+*(%(3*-ÿ.$ÿ#%ÿU%m*-$(($ÿ.'ÿ&'""*+(ÿ.*'3##$R
!ÿl3&&$+3$ÿ$V(a+3$'+$ÿ$-ÿ3-*VR
+,-./ÿ01ÿ23456,75,/ RU35T,4516-.ÿP.6
k+%.*ÿ.$ÿ$Z3@3$-@3% B SSRF_n 7%-(3.%. B 4
D$-.3W3$-(*ÿ#'W3-*&*ÿ.$ÿ#%&ÿ#'W3-%+3%&
B S>R>6ÿ#W5G p$-*W3-%@3A- B HIÿO>E
@#%&3Z3@%@3A- B 8LF ¯ 4FFRFnÿÿ- FRFnÿÿ 0*($-@3% B EFG
7?OÿQ#'Vÿ7*.$& B _4ÿ6_ÿMMÿ4FFÿSS 7*#*+ B >>F5>FFFq
:kDÿLPÿ6Pÿi>Fnfÿ_FnfÿEFnj Q#']*ÿ#'W3-*&* B SSFFÿ#W
7Fÿ5ÿ7MF B KFR6ÿ5ÿ4ERF [A@%#* B O>E
Q*-.*&ÿ.$ÿ$V"#*(%@3A- B oÿ.a@/%+2$ÿ!ÿU%##%&(ÿW%2-a(3`'$ D$"+*.'@@3A-ÿ@+*W1(3@% B L
(*(RÿD$-.3W3$-(*ÿ.$#ÿ&3&(R B EFÿG
9*-23('. B S4FÿWW
8-@/'+% B K4FÿWW
8#('+% B KKLÿWW
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<;=8ÿ> 0123-%ÿ>56
;U]$(* B ^:D;ÿ!ÿ<;=8 >
Q$@/% B 4ERFSR>F4L
) V6/-,2,P5W6ÿ1X-175.7ÿ*
)8* +1/P75TP5W6ÿV6/-,2,P5W6ÿ1X-175.7ÿ*
)8*8* R21416-./ÿ01ÿ23456,75,/ÿYÿ012ÿ1/T,P5.
+,-./ÿ01ÿT7.03P-./Q
F5T. C,6-8 ;7.03P-.
9:;
4 L =Jÿ.$ÿ%+(Y@'#* BÿF_4LS4MF
=*WU+$ÿ.$ÿ#%ÿ#'WR Bÿ9CD8ÿ445E>!MF!7DÿEFG =8l!I5H;=!I
O`'3"%W3$-(* Bÿ4ÿVÿHIÿO>EÿEFG 5ÿSSFFÿ#W
7$-(+* r-2'#*ÿ.$ÿ+*(%@3A-ÿ%#+$.$.*+ÿ.$ 7**+.$-%.%&ÿ.$#ÿ*U]$(3T*

=J sÿtWu CÿtWu <ÿtWu <ÿtvu 7FÿtJu 7MFÿtJu s%ÿtWu C%ÿtWu <%ÿtWu
9:;ÿ=>#(ÿ**?@)%AB%C#ÿ@BDÿ'(E%F?9$'%FÿBH*IJ*ABÿ
>R4 _REM KLR__ 6RFF 4EMRSL >FRFF FRFF _REL >ER6L FRFF
>R> 46RE> KLRL_ 6RFF 4EMRSL >FRFF FRFF 46RS6 >EREL FRFF
>RK K4RS_ KLRK_ 6RFF 4EMRSL >FRFF FRFF K4RS4 >ERSL FRFF
>RL LLR_M KLR>_ 6RFF 4EMRSL >FRFF FRFF LLR_L >ER_L FRFF
R21416-./ÿ01ÿ05/1Z.
93T17[5P51ÿ\57-3,2ÿ01ÿ4105P5W6
r-2'#*ÿ.$ÿ+*(%@3A-
=J VWtWu )WtWu [WtWu 9*-23('. 8-@/'+% O]$![ O]$!9 O]$!X
=3TRÿw(3#ÿÿ4R4
FRFF FRFF FRFF _FRFF _FRFF FRFF FRFF FRFF
<;=8ÿ>ÿ
^ÿ4 >MR>F >6R_F FRFF 46R4E _RS6 K_LRSM FRFF FRFF
$-7./ÿ0,-./
r-2'#*ÿ.$ÿ+*(%@3A-
=J VWtWu )WtWu [WtWu 9*-23('. 8-@/'+% O]$![ O]$!9 O]$!X
Xÿ> >>RM6 >ERK6 FRFF LRF> KR_K >EFRLF FRFF FRFF
XÿK >ERFF >SRSK FRFF >4RFK KR46 >SMR_F FRFF FRFF
XÿL >KRF> >SR6M FRFF >>RFL KREK >EFRSF FRFF FRFF
Xÿ4R4 _RMM K_R>> !FRFF FRL6 FRLM >6_R44 FRFF FRFF
Xÿ4R> 46RM> K_RF6 !FRFF FRL6 FRLM >6_R44 FRFF FRFF
Xÿ4RK K4R6S KLRM_ !FRFF FRL6 FRLM >6_R44 FRFF FRFF
Xÿ4RL LLREM KLR6> !FRFF FRL6 FRLM >6_R44 FRFF FRFF
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<;=8ÿ> 0123-%ÿK56
;U]$(* B ^:D;ÿ!ÿ<;=8 >
Q$@/% B 4ERFSR>F4L
)8* +1/P75TP5W6ÿV6/-,2,P5W6ÿ1X-175.7ÿ*
)8*8) ;7.Y1PP5W6ÿ].75^.6-,2ÿGT2,6-,K
tWu =
_F
L_
LF
K_
KF
>_
>F
4_
4F
F
F _ 4F 4_ >F >_ KF K_ LF L_ _F
tWu
4ÿBÿ_FF
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<;=8ÿ> 0123-%ÿL56
;U]$(* B ^:D;ÿ!ÿ<;=8 >
Q$@/% B 4ERFSR>F4L
) V6/-,2,P5W6ÿ1X-175.7ÿ*
)8) #1/3416<ÿV6/-,2,P5W6ÿ1X-175.7ÿ*
)8)8* 9_6-1/5/ÿ01ÿ2./ÿ71/32-,0./<ÿ&$'( )ÿ
tWu =
_F
L_
LF
K_
KF
>_
>F
4_
4F
_
F
F _ 4F 4_ >F >_ KF K_ LF L_ _F
tWu
4F 4_ >F KF _F
?#'W3-%-@3%ÿt#Vu
`1617,2
8#2*+Y(W3%ÿ.$ÿ@1#@'#*ÿ'(3#3[%.% 0*+@3A-ÿ.3+$@(%
8#('+%ÿ.$ÿ#%ÿ&'"$+Z3@3$ÿ.$ÿT%#*+%@3A- FRFFÿW
8#('+%ÿ.$#ÿ"'-(*ÿ#'WY-3@*ÿtWuB 6RFFÿW
Q%@(*+ÿ.$ÿW%-($-3W3$-(* FR6F
Q#']*ÿ#'W3-*&*ÿ(*(%#ÿ.$ÿ(*.%&ÿ#%&ÿ#1W"%+%& >SLFFÿ#W
D$-.3W3$-(*ÿ2#*U%# >6FÿG
D$-.3WRÿ(*(%#ÿ"*+ÿ&'"$+Z3@3$ÿi>_FFRFFÿWxj FR44ÿG5Wx
V23456,6P5,/
?#'W3-%-@3%ÿW$.3% OW 4MR>ÿ#V
?#'W3-%-@3%ÿWY-3W% OW3- 4>R_ÿ#V
?#'W3-%-@3%ÿW1V3W% OW%V >LREÿ#VB
:-3Z*+W3.%.ÿ:* OW3-5OW 4B4R_KÿiFRS_j
:-3Z*+W3.%.ÿ:. OW3-5OW%V 4B4RMEÿiFR_4j
F5T. C,6-8 ;7.03P-.
9:;
4 L =Jÿ.$ÿ%+(Y@'#* BÿF_4LS4MF
=*WU+$ÿ.$ÿ#%ÿ#'WR Bÿ9CD8ÿ445E>!MF!7DÿEFG =8l!I5H;=!I
O`'3"%W3$-(* Bÿ4ÿVÿHIÿO>EÿEFG 5ÿSSFFÿ#W
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<;=8ÿ> 0123-%ÿ_56
;U]$(* B ^:D;ÿ!ÿ<;=8 >
Q$@/% B 4ERFSR>F4L
) V6/-,2,P5W6ÿ1X-175.7ÿ*
)8a #1/32-,0./ÿ012ÿPb2P32.<ÿV6/-,2,P5W6ÿ1X-175.7ÿ*
)8a8* F,O2,<ÿ&$'( )ÿÿGRK
tWu >FRE >4R4 >4R6 >>RS >>R6 >>RL >4RM >4RS >4R_ >>R4 >4RM >4R> >FR6 4MRM 46RM 4ERM 4ER_ 4ERS 46 4M 4MRS 4MRS 4MR6 >FR4 4MRM 4M 46RM 4MRK 4MRM
KR_
>4RM >>R4 >>RL >KR> >KRS >KR> >>R_ >>RL >>RK >>RM >>RL >4RE >4R_ >FRL 4MRK 46 4ERL 4ER_ 4ERM 46RM 4MRE 4MR_ 4MRE 4MR6 4MRS 4M 4M 4MRS >FR>
KRF
>>RS >>RE >K >KRE >LR> >KR6 >KR4 >>RM >>RM >KR> >>RS >> >4RM >FR6 4MRL 46 4ERK 4ER> 4ERS 46RE 4MR_ 4MRM 4M 4M 4M 46R6 46R6 4MRK 4MR6
>R_
>KR4 >KR4 >KR_ >LRL c)I8@d >LR_ >KRE >K >K >>RM >>RK >4RE >> >FRM 4MR_ 4ERE 4SR6 4SRS 4E 46R4 46RM 4MRL 46RL 46R> 46R4 46R4 46RK 46RE 4MR4
>RF
>K >>RM >KR_ >LR> >LRL >LR4 >KR_ >>R6 >>R_ >>R> >4RE >4RK >4RE >FR_ 4MR4 4ERK 4SRK 4S 4SRK 4ERK 46R4 46RS 4ER_ 4ER4 4ER4 4ERK 4ERS 46R> 46R>
4R_
>>RL >>RE >K >KRL >KR6 >KR_ >>RM >>RK >4R6 >4RL >FR6 >FR_ >4R4 4MRM 46R_ 4SR6 4_RE 4_RK 4_R_ 4SRL 4ER4 4ER_ 4ERL 4SR4 4SR4 4SRK 4SRE 4ER> 4ER_
4RF
>4RS >4R6 >>RK >>R_ >>RE >>RL >>RK >4R_ >FR6 >FRK 4MR6 4MR_ >F 4MR4 4ERE 4SR4 4_R4 4LRS 4LRS 4_RK 4_R6 4SR4 4SR4 4_ 4LRM 4_R4 4_R_ 4S 4SR>
FR_
>FRL >FR6 >4R> >4RS >4RE >4RS >4 >FRK 4MRS 46RM 46RS 4M 46RE 4ER6 4SRE 4_RK 4LRL 4KR6 4KRE 4L 4LR_ 4LR6 4LRS 4LR4 4KRE 4KRM 4LR> 4LRS 4LR6
FRF
F > L S 6 4F 4> 4L
?#'W3-%-@3%ÿt#Vu
0%+($4
8#('+%ÿ.$#ÿ-3T$#ÿ.$ÿ+$Z$+$-@3% BÿFRFFÿW
?#'W3-%-@3%ÿW$.3% OW Bÿ4MR>ÿ#V
?#'W3-%-@3%ÿWY-3W% OW3- Bÿ4>R_ÿ#V
?#'W3-%-@3%ÿW1V3W% OW%V Bÿ>LREÿ#VB
:-3Z*+W3.%.ÿ:* OW3-5OW Bÿ4ÿBÿ4R_KÿiFRS_j
:-3Z*+W3.%.ÿ:. OW3-5OW%V Bÿ4ÿBÿ4RMEÿiFR_4j
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<;=8ÿ> 0123-%ÿS56
;U]$(* B ^:D;ÿ!ÿ<;=8 >
Q$@/% B 4ERFSR>F4L
) V6/-,2,P5W6ÿ1X-175.7ÿ*
)8a #1/32-,0./ÿ012ÿPb2P32.<ÿV6/-,2,P5W6ÿ1X-175.7ÿ*
)8a8* F,O2,<ÿ&$'( )ÿÿGRK
>F 4MRL 46RE 46RK 46R4
>FR> 4MRE 46R6 46R> 4ERE
4MRM 4MRL 46RS 4ER6 4ER4
4MR> 46RE 46R4 4ER> 4SR_
46RK 46R> 4ERL 4SR_ 4_RE
4ER_ 4ER4 4SRL 4_RS 4LR6
4SR4 4_RE 4_R4 4LRL 4KRE
4LRE 4LRK 4KR6 4KRK G*)8HK
4S
tWu
0%+($>
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<;=8ÿ> 0123-%ÿE56
;U]$(* B ^:D;ÿ!ÿ<;=8 >
Q$@/% B 4ERFSR>F4L
)8a #1/32-,0./ÿ012ÿPb2P32.<ÿV6/-,2,P5W6ÿ1X-175.7ÿ*
)8a8) =3456,6P5,%a+<ÿE5/-,ÿ*
9'W3-%-@3%ÿ$-ÿ$#ÿ$&@$-%+3*
^Y-3W* BÿFÿ@.5Wx
^1V3W* Bÿ>MRKÿ@.5Wx
=*ÿ&$ÿ@*-&3.$+%-ÿ#%&ÿ2$*W$(+Y%&ÿ.$ÿ#'W3-%+3%&R
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<;=8ÿ> 0123-%ÿ656
!"#$%& 7 89:!ÿ;ÿ<!/= >
'()%*+*,-.( 7 ?@:=ÿAAÿ;ÿBCD ;ÿEF
/0ÿ1$+ÿ23&4$,%& 7 GÿHÿCIJÿHÿCJKÿHÿAJÿ;ÿ'LM:G!F=EN
5$,6* 7 ABOCPO>CAJ
!"# $%&'()*+,&ÿ+%(ÿ-.(-'(,/ÿ01&)*(*-231ÿ%4)%52,5ÿ6
!"#"! 7'821*1-2*9#:/ÿ;2&)*ÿ6
?QW-(*(,-*ÿ$(ÿ$+ÿ$),$(*3-&
8X(-W& 7ÿCÿ,1HWY
8SZ-W& 7ÿ>KOIÿ,1HWY
/&ÿ)$ÿ,&()-1$3*(ÿ+*)ÿT$&W$%3X*)ÿ1$ÿ+QW-(*3-*)O
;2+$*)$ÿ2Q%ÿ4&Q3ÿ&R(ÿ*113$))ÿ6$3$;
V=?V9?!ÿ<!/=ÿ> GST-(*ÿUHU
!"#$%"&#'ÿ()*+)
C-&(%#%D3E- F 9G?8ÿ44ÿ!ÿHIJ !ÿ=B
KLÿ.$#ÿ"+*)$D(* F 0ÿ5ÿIMNÿ5ÿIN6ÿ5ÿ4Nÿ!ÿC<>?0;B8=O
7#3$-($ F ;<?>9=8
>-D%+2%.* F 89<>?Bÿ7:KC99>?8
P$D/% F 4HQIRQSI4N
9*&ÿ&32'3$-($&ÿT%#*+$&ÿ&$ÿU%&%-ÿ$-ÿ#*&ÿD1#D'#*&ÿ$V%D(*&ÿ$-ÿ#1W"%+%&ÿ)ÿ#'W3-%+3%&ÿD%#3U+%.%&ÿ)ÿ$-ÿ&'ÿ.3&"*&3D3E-Qÿ>-ÿ#%ÿ"+1D(3D%ÿ"'$.$-ÿ"+*.'D3+&$ÿ
T%+3%D3*-$&ÿ2+%.'%#$&QÿX'$.%-ÿ$VD#'3.*&ÿ#*&ÿ.$+$D/*&ÿ.$ÿ2%+%-(Y%ÿ"%+%ÿ#*&ÿ.%(*&ÿ.$ÿ#'W3-%+3%&Qÿ>#ÿZ%U+3D%-($ÿ-*ÿ&$ÿ+$&"*-&%U3#3[%ÿ.$ÿ#*&ÿ.%\*&ÿ
&'U&32'3$-($&ÿ*ÿ.%\*&ÿ*+323-%.*&ÿ%#ÿ'&'%+3*ÿ*ÿ%ÿ($+D$+*&Q
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<89=8ÿ0>?@A>B?; 0123-%ÿ456
;U]$(* F 0>?@A>B?;ÿ<89=8
P$D/% F 4HQIRQSI4N
, -./01ÿ23ÿ45678.97.1
,:, +(!;ÿ*<#)ÿ,,=>?@AB@C#ÿ>BDÿE)F@&=+'E@&ÿGBH,IJ,ABK
,:,:, L0M.ÿ23ÿ2./01
N.O97P.8/3Qÿ+(!
BH,IJ,ABÿÿÿÿÿÿ"P4.79.R3ÿS5O47P=(09831ÿÿÿÿÿÿ*<#)ÿ,,=>?@AB@C#ÿ>BDÿE)F@&=+'E@&
!ÿ7*+"&ÿ$(ÿD*'T$+D#$ÿ$-ÿ"*#)%W3.$ÿ?%#ÿHIM^Q
!ÿ7*'"$ÿD3+D'3(ÿ%'(*W%(3_'$Q
!ÿ>WW%-D/$W$-(ÿ&'+ÿD%-.`#%U+$ÿaÿNSÿbÿHRÿWWÿ$-ÿ%#'W3-3'Wÿ?%#ÿHIM^ÿ"*'+ÿ3-&(%##%(3*-ÿ&'+ÿWc(&ÿ.+*3(&ÿ*'ÿD+*&&$&
%T$DÿU#*D%2$ÿ+%"3.$ÿ&'+ÿ"*($%'Vÿ%T$DÿT3&ÿ.$ÿZ$+W$('+$ÿ$-ÿ%D3$+ÿC-*VÿdÿD*-(+$!`D+*'ÿ.$ÿ&`D'+3(`Q
!ÿ0#%(3-$ÿ%""%+$3##%2$ÿ%W*T3U#$eÿ&f3-&(%##%-(ÿ$(ÿ&f$-#$T%-(ÿ&%-&ÿ*'(3#Qÿ<*+-3$+ÿ.f%#3W$-(%(3*-ÿSÿVÿSe^ÿWWSQ
!ÿ?`Z#$D($'+ÿÿC0ÿRRÿ$-ÿ%#'W3-3'Wÿ(+g&ÿ"'+ÿU+3##%-(`ÿ$(ÿ%-*.3&`ÿhT3(+$ÿdÿ+`Z#$D($'+i
!ÿj+*'"$ÿ*"(3_'$ÿ`(%-D/$ÿC0RRÿhT3(+$ÿdÿ+`Z#$D($'+iQ
!ÿk3(+$ÿ.$ÿZ$+W$('+$ÿ"#%($ÿ$-ÿT$++$ÿ(+$W"`ÿ&$D'+3(eÿ%T$Dÿ]*3-(ÿ$-ÿ&3#3D*-$ÿU3!D*W"*&%-(ÿ%-(3T3$3##3&&$W$-(ÿ.3+$D($W$-(
3-]$D(`ÿ&'+ÿ#%ÿÿT3(+$Q
!ÿ?$W"#%D$W$-(ÿZ%D3#$ÿ.$ÿ#%ÿ#%W"$ÿ"%+ÿ&3W"#$ÿ+*(%(3*-ÿ.$ÿ#%ÿU%l*-$(($ÿ.'ÿ&'""*+(ÿ.*'3##$Q
!ÿk3&&$+3$ÿ$V(`+3$'+$ÿ$-ÿ3-*VQ
-./01ÿ23ÿ45678.97.1 "T57S.6738/0ÿP08
j+%.*ÿ.$ÿ$Z3D3$-D3% F RRQI^m 7%-(3.%. F 4
?$-.3W3$-(*ÿ#'W3-*&*ÿ.$ÿ#%&ÿ#'W3-%+3%&
F RSQSnÿ#W5J p$-*W3-%D3E- F =Bÿ>SH
D#%&3Z3D%D3E- F 8NI ¯ 4IIQImÿÿ- IQImÿÿ 0*($-D3% F HIJ
7C>ÿP#'Vÿ7*.$& F ^4ÿn^ÿ66ÿ4IIÿRR 7*#*+ F SSI5SIIIq
:j?ÿNOÿnOÿhSImeÿÎmeÿHImi P#']*ÿ#'W3-*&* F RRIIÿ#W
7Iÿ5ÿ76I F MIQnÿ5ÿ4HQI [ED%#* F >SH
P*-.*&ÿ.$ÿ$V"#*(%D3E- F oÿ.`D/%+2$ÿ!ÿU%##%&(ÿW%2-`(3_'$ ?$"+*.'DD3E-ÿD+*W1(3D% F N
(*(Qÿ?$-.3W3$-(*ÿ.$#ÿ&3&(Q F HIÿJ
9*-23('. F R4IÿWW
8-D/'+% F M4IÿWW
8#('+% F MMNÿWW
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<89=8ÿ0>?@A>B?; 0123-%ÿS56
;U]$(* F 0>?@A>B?;ÿ<89=8
P$D/% F 4HQIRQSI4N
? U81/.4.P7V8ÿ3W/39709ÿ,
?:, -31P97SP7V8ÿU81/.4.P7V8ÿ3W/39709ÿ,
?:,:, "43638/01ÿ23ÿ45678.97.1ÿXÿ234ÿ31S.P70
-./01ÿ23ÿS9025P/01Q
&7S0 C.8/: !9025P/0
+(!
S 4^ KLÿ.$ÿ%+(YD'#* FÿI^4NR46I
K*WU+$ÿ.$ÿ#%ÿ#'WQ Fÿ9G?8ÿ445HS!6I!7?ÿHIJ K8k!B5=;K!B
>_'3"%W3$-(* Fÿ4ÿVÿ=Bÿ>SHÿHIJ 5ÿRRIIÿ#W
7$-(+* r-2'#*ÿ.$ÿ+*(%D3E-ÿ%#+$.$.*+ÿ.$ 7**+.$-%.%&ÿ.$#ÿ*U]$(3T*

KL sÿtWu GÿtWu vÿtWu vÿtwu 7IÿtLu 76IÿtLu s%ÿtWu G%ÿtWu v%ÿtWu
+(!ÿ*<#)ÿ,,=>?@AB@C#ÿ>BDÿE)F@&=+'E@&ÿBH,IJ,ABÿ
4 n^Q6M 4MMQ^H nQI4 46MQR^ SIQII IQII nHQÎ 4SHQIn IQI^
S 4IIQRS 4M^QM6 nQI4 4nHQII SIQII IQII 4I4QNN 4SnQHR IQI^
M 44NQIM 4MMQ4R nQI4 4NnQn6 SIQII IQII 44IQ^H 4SHQNM IQIN
^ 446Q^M 4S4QSI nQI4 4I4QR4 SIQII IQII 44SQ6n 446QnR IQIN
R 4SRQRN 6MQI4 nQI4 4IRQH4 SIQII IQII 4SIQSN 64QI6 IQIN
H 6MQR^ RNQn^ nQII MN4QIS SIQII IQII 6^QnS H4Q4H IQIN
n nSQ4I H4Q44 nQI4 M4IQHN SIQII IQII nHQ4H H^QNH IQIN
6 HNQRH n^QNN nQII S6NQHN SIQII IQII nIQHN nnQSN IQIN
44 R6QIS 4IIQSN nQI4 S6SQHR SIQII IQII H^Q46 4ISQnM IQIN
4S R^QIR 44SQMN nQI4 Sn^QRM SIQII IQII H4QÎ 44NQ4^ IQIN
4M 4I^QnH RMQNn nQI4 M^6QS6 SIQII IQII 4I^Q6R HIQ4R IQI^
4N 44nQn^ R^Q^M nQI4 SnQ4H SIQII IQII 44^QR6 H4QNS IQIN
4^ 4SHQ^^ H^QRS nQI4 RSQIn SIQII IQII 4S4QRN HnQH^ IQIN
4R 4SMQIR 4InQS4 nQII 4IMQII SIQII IQII 44RQ^^ 4IRQH4 IQIN
4H H4QRM 4SHQNI nQI4 SSSQR4 SIQII IQII HRQ4R 4SSQNH IQIN
"43638/01ÿ23ÿ2713Y0
+5S39Z7P73ÿ[79/5.4ÿ23ÿ6327P7V8
r-2'#*ÿ.$ÿ+*(%D3E-
KL VWtWu )WtWu [WtWu 9*-23('. 8-D/'+% >]$![ >]$!9 >]$!X
K3TQÿx(3#ÿÿ4Q4
RNQ^6 ^^Q6n IQII H^Q^M 64Q^4 M^nQnH IQII IQII
Aÿ4 HMQRH 4INQMn IQMI 44Qnn SSQRM S64Q4R IQII IQII
'/901ÿ2./01
r-2'#*ÿ.$ÿ+*(%D3E-
KL VWtWu )WtWu [WtWu 9*-23('. 8-D/'+% >]$![ >]$!9 >]$!X
XÿS HNQSN 44MQM6 IQII ^MQÎ RMQRS nNQ66 IQII IQII
XÿM RMQ^R 4NNQ4S IQII HSQNM 6IQSR IQS6 IQII IQII
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<89=8ÿ0>?@A>B?; 0123-%ÿM56
;U]$(* F 0>?@A>B?;ÿ<89=8
P$D/% F 4HQIRQSI4N
? U81/.4.P7V8ÿ3W/39709ÿ,
?:, -31P97SP7V8ÿU81/.4.P7V8ÿ3W/39709ÿ,
?:,:, "43638/01ÿ23ÿ45678.97.1ÿXÿ234ÿ31S.P70
XÿN n^QHR 4MNQMN !IQII IQ^M IQ^S SNQH4 IQII IQII

Xÿ^ 4IIQ^N 4MRQ4N IQII IQ^M IQ^S SNQH4 IQII IQII
XÿR 44NQMN 4MMQ6M IQII IQ^^ IQ^^ M^QNM IQII IQII
Xÿn 4SIQI6 4S4Q^H !IQII IQ^M IQ^S SNQH4 IQII IQII
Xÿ6 4SHQSI 6MQMR IQII IQ^M IQ^S SNQH4 IQII IQII
Xÿ4I 6MQR^ RNQMn IQII IQ^^ IQ^^ MSMQ6^ IQII IQII
Xÿ44 n4QnS HIQHM !IQII IQ^M IQ^N S66QMH IQII IQII
Xÿ4S HNQ4M n^QM6 IQII IQ^M IQ^S SNQH4 IQII IQII
Xÿ4N RnQNR 4IIQ4^ !IQII IQ^M IQ^S SNQH4 IQII IQII
Xÿ4^ RNQNR 44SQM4 !IQII IQ^M IQ^S SNQH4 IQII IQII
Xÿ4R 4IRQIN RSQ66 IQII IQ^S IQ^4 MMHQNH IQII IQII
Xÿ4H 446QS4 R^Q4R IQII IQNn IQNH 4MQNR IQII IQII
Xÿ4n 4SnQI4 H^Q^R IQII IQ^S IQ^M RNQ6n IQII IQII
Xÿ46 4SMQM^ 4InQNM !IQII IQM6 IQN4 n6Q4N IQII IQII
XÿSI H4QS^ 4SnQIn IQII IQ^R IQ^R NMQRN IQII IQII
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<89=8ÿ0>?@A>B?; 0123-%ÿN56
;U]$(* F 0>?@A>B?;ÿ<89=8
P$D/% F 4HQIRQSI4N
?:, -31P97SP7V8ÿU81/.4.P7V8ÿ3W/39709ÿ,
?:,:? !90X3PP7V8ÿ\097]08/.4ÿGS4.8/.K
K
tWu
4NI
4MI
4SI
44I
4II
6I
nI
HI
RI
HI nI 6I 4II 44I 4SI 4MI

tWu
4ÿFÿ4III
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<89=8ÿ0>?@A>B?; 0123-%ÿ^56
;U]$(* F 0>?@A>B?;ÿ<89=8
P$D/% F 4HQIRQSI4N
? U81/.4.P7V8ÿ3W/39709ÿ,
?:? #315638;ÿU81/.4.P7V8ÿ3W/39709ÿ,
?:?:, +^8/3171ÿ23ÿ401ÿ93154/.201;ÿ+5S39Z7P73ÿ23ÿ6327P7V8ÿ,
K
tWu
4NI
4MI
4SI
44I
4II
6I
nI
HI
RI
HI nI 6I 4II 4SI
tWu
4I 4^ SI MI Î
C#'W3-%-D3%ÿt#Vu
_3839.4
8#2*+Y(W3%ÿ.$ÿD1#D'#*ÿ'(3#3[%.% 0*+D3E-ÿ.3+$D(%
8#('+%ÿ.$ÿ#%ÿ&'"$+Z3D3$ÿ.$ÿT%#*+%D3E- IQMIÿW
P%D(*+ÿ.$ÿW%-($-3W3$-(* IQnI
P#']*ÿ#'W3-*&*ÿ(*(%#ÿ.$ÿ(*.%&ÿ#%&ÿ#1W"%+%& 66IIIÿ#W
?$-.3W3$-(*ÿ2#*U%# 4IÎÿJ
?$-.3WQÿ(*(%#ÿ"*+ÿ&'"$+Z3D3$ÿhRMMIQ^^ÿWyi IQ4HÿJ5Wy
U45678.8P7.1
C#'W3-%-D3%ÿW$.3% >W SIQRÿ#V
C#'W3-%-D3%ÿWY-3W% >W3- 4MQNÿ#V
C#'W3-%-D3%ÿW1V3W% >W%V SRQMÿ#VF
:-3Z*+W3.%.ÿ:* >W3-5>W 4F4Q^NÿhIQRî
:-3Z*+W3.%.ÿ:. >W3-5>W%V 4F4Q6HÿhIQ^4i
&7S0 C.8/: !9025P/0
+(!
S 4^ KLÿ.$ÿ%+(YD'#* FÿI^4NR46I
K*WU+$ÿ.$ÿ#%ÿ#'WQ Fÿ9G?8ÿ445HS!6I!7?ÿHIJ K8k!B5=;K!B
>_'3"%W3$-(* Fÿ4ÿVÿ=Bÿ>SHÿHIJ 5ÿRRIIÿ#W
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<89=8ÿ0>?@A>B?; 0123-%ÿR56
;U]$(* F 0>?@A>B?;ÿ<89=8
P$D/% F 4HQIRQSI4N
? U81/.4.P7V8ÿ3W/39709ÿ,
?:` #3154/.201ÿ234ÿPa4P540;ÿU81/.4.P7V8ÿ3W/39709ÿ,
?:`:, &.O4.;ÿ+5S39Z7P73ÿ23ÿ6327P7V8ÿ,ÿG"K
SIQH S4Qn SSQn SMQN SMQ^ SSQn S4Q6 S4QS SIQR SIQN SIQN S4Q4 SIQM 4nQn 4RQ6 4^QR 4NQR 4N 4MQ^ G,`:IK 4MQ^ 4MQn 4NQR 4^QH 4HQS 4n 4nQH 46Q4 4nQ^ 4nQn
tWu
MQI S4Qn SSQ6 SMQR SNQS SNQM SMQ6 SMQM SSQR SS S4QR S4QH SSQN S4QM 46QH 4HQH 4RQM 4^QM 4NQR 4NQM 4NQ4 4NQM 4NQR 4^QM 4RQ^ 4nQ4 46Q4 SI SIQ^ 46QH SIQ4
SQ^ SSQR SMQR SNQN S^Q4 S^QN S^Q4 SNQN SMQH SMQ4 SMQ4 SSQH SMQ4 S4Q6 SIQN 4nQN 4RQn 4^Qn 4^QM 4^ 4NQ6 4NQ6 4^QS 4^Q6 4HQ4 4nQH 46Qn SIQ6 SIQN SIQH S4Q4
SQI SMQM SMQn SNQn S^Qn SRQ4 S^Q6 S^QS SNQR SNQN SN SMQN SMQ^ SSQS SIQ6 4nQ6 4HQM 4RQM 4^Qn 4^Q^ 4^QM 4^QN 4^QR 4RQM 4HQ^ 46Q4 SIQS S4QN S4QS S4QH SSQ4
4Q^ SMQ^ SMQn SNQn S^Q6 b?J:`c SR S^QM S^ S^QS SNQH SN SSQ6 SSQS SIQH 46 4HQ^ 4RQR 4RQ4 4^Qn 4^QH 4^QH 4^Q6 4RQ^ 4HQR 4nQ6 SIQS S4Q^ S4QR SSQM SSQH
4QI SMQS SMQN SNQS S^QM S^Qn S^Q^ S^QM S^Q4 S^QN SNQ6 SMQ6 SSQn S4Q6 SIQN 4nQH 4HQR 4RQH 4RQ4 4^Qn 4^QH 4^QH 4^Q6 4RQ^ 4HQS 4nQR SI S4QM S4QH SSQR SMQ4
SSQR SM SMQR SNQH S^QM S^ SNQn SNQn SNQ6 SNQM SMQN SSQn S4QN 46QH 4nQM 4HQM 4RQN 4^Qn 4^QR 4^QN 4^QN 4^QR 4RQ4 4RQ^ 4HQn 46QM SIQH S4QN SSQS SSQn
IQ^
S4Qn SSQS SMQ4 SN SNQN SNQN SNQS SMQn SMQH SMQS SSQN S4Qn SIQN 4nQH 4HQS 4RQR 4^Qn 4^QM 4^ 4NQn 4NQn 4^Q4 4^QN 4^QH 4RQH 4nQM 46Qn SIQR S4QN SS
IQI
I S N R n 4I 4S 4N
C#'W3-%-D3%ÿt#Vu
0%+($4
8#('+%ÿ.$#ÿ-3T$#ÿ.$ÿ+$Z$+$-D3% FÿIQMIÿW
C#'W3-%-D3%ÿW$.3% >W FÿSIQRÿ#V
C#'W3-%-D3%ÿWY-3W% >W3- Fÿ4MQNÿ#V
C#'W3-%-D3%ÿW1V3W% >W%V FÿSRQMÿ#VF
:-3Z*+W3.%.ÿ:* >W3-5>W Fÿ4ÿFÿ4Q^NÿhIQRî
:-3Z*+W3.%.ÿ:. >W3-5>W%V Fÿ4ÿFÿ4Q6HÿhIQ^4i
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<89=8ÿ0>?@A>B?; 0123-%ÿH56
;U]$(* F 0>?@A>B?;ÿ<89=8
P$D/% F 4HQIRQSI4N
? U81/.4.P7V8ÿ3W/39709ÿ,
?:` #3154/.201ÿ234ÿPa4P540;ÿU81/.4.P7V8ÿ3W/39709ÿ,
?:`:, &.O4.;ÿ+5S39Z7P73ÿ23ÿ6327P7V8ÿ,ÿG"K
46QN SIQ4 S4Q4 S4QR S4Q^ SIQn 46Qn 4nQn 4n 4HQN 4HQ4 4n 4HQ^ 4RQ^
SIQR S4QM SSQM SSQM SSQS S4Q^ SIQn 46QH 4nQn 4nQN 4nQS 46QM 4nQR 4HQ^
S4QR SSQ4 SSQn SMQS SMQ4 SSQN S4QN SIQ^ 46QR 46QN 46QM 46Q4 46Q^ 4nQN
SSQS SM SMQN SMQn SMQn SM SS SIQ6 SIQ^ SIQN SIQS SI SIQS 46Q4
SSQn SMQS SMQH SNQ4 SNQS SMQN SSQS S4QM S4 S4QM S4Q4 SIQn SIQn 46QH
SM SMQS SMQN SMQH SN SMQS SSQS S4QR S4Q^ S4Qn S4QR S4Q4 S4 SIQ4
SSQH SSQn SM SMQH SMQH SMQ4 SSQM S4Q6 S4QH SS S4QH S4Q4 SIQ6 SIQ4
SSQM SSQS SSQR SMQS SMQ^ SM SSQ^ S4Q6 S4QR S4QH S4QN SIQn SIQR 46QH
4R 4n SI SS
tWu
0%+($S
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<89=8ÿ0>?@A>B?; 0123-%ÿn56
;U]$(* F 0>?@A>B?;ÿ<89=8
P$D/% F 4HQIRQSI4N
?:` #3154/.201ÿ234ÿPa4P540;ÿU81/.4.P7V8ÿ3W/39709ÿ,
?:`:? *5678.8P7.@`-;ÿF71/.ÿ,
9'W3-%-D3%ÿ$-ÿ$#ÿ$&D$-%+3*
AY-3W* FÿIÿD.5Wy
A1V3W* Fÿ^SÿD.5Wy
K*ÿ&$ÿD*-&3.$+%-ÿ#%&ÿ2$*W$(+Y%&ÿ.$ÿ#'W3-%+3%&Q
!"#$%&$ÿ"'(ÿ)*'+ÿ*,-ÿ%..+$&&ÿ/$+$!
7897:9;ÿ<89=8ÿ0>?@A>B?; 0123-%ÿ656
!"#$%& 7 89:;<9=:!ÿ>?@A?
'()%*+*,-.( 7 @B:?ÿCCÿDÿEFG DÿA=
/0ÿ1$+ÿ23&4$,%& 7 8ÿHÿFIJÿHÿFJKÿHÿCJÿDÿ'>9:8!=?AL
5$,6* 7 CEMFNMOFCJ
!"# $%&'()*+,&ÿ+%(ÿ-.(-'(,/ÿ01&)*(*-231ÿ%4)%52,5ÿ6
!"#"! 7'821*1-2*9#:/ÿ;2&)*ÿ6
@PV-(*(,-*ÿ$(ÿ$+ÿ$),$(*3-&
<W(-V& 7ÿFÿ,1HVX
<RY-V& 7ÿZOÿ,1HVX
/&ÿ)$ÿ,&()-1$3*(ÿ+*)ÿS$&V$%3W*)ÿ1$ÿ+PV-(*3-*)M
D2+$*)$ÿ2P%ÿ4&P3ÿ&Q(ÿ*113$))ÿ6$3$D
T?@TU@!ÿ>?@A?ÿ89:;<9=:! 8RS-(*ÿKHK
2. REPORTATGE FOTOGRÀFIC
24
2.- REPORTATGE FOTOGRÀFIC
25
26
3. PLÀNOLS
27
28
4. PLEC DE CONDICIONS
42
4.1 PRESCRIPCIONS GENERALS
4.1.1 OBJECTE, ABAST I NORMATIVA APLICABLE
Objecte
Àmbit d'aplicació
Instruccions, normes i disposicions aplicables
4.1.2 DISPOSICIONS GENERALS
Direcció d'Obra
Contractista
Personal del Contractista
Subcontractes
Subministraments industrials
Materials
Condicions generals
Normes oficials
Control de qualitat
Examen i prova dels materials i subministres industrials
Materials que no compleixen les especificacions
Quadres de Preus
Justificació de Preus
4.1.3 DESENVOLUPAMENT DE LES OBRES
Programa de Treballs
Replanteigs. Acta de comprovació del replanteig
Inici de les obres
Termini de les obres
Plànols d'obra
Modificacions de les obres
Control de Qualitat
Actualització del Programa de Treballs
Interrupció dels treballs
Represa del treballs
Mitjans del Contractista per a l'execució de les obres
43
Productes industrials d'ús a l'obra
Retirada de materials no emprats
Normes i precaucions per a l'execució de les obres
Manteniment i regulació del trànsit durant les obres
Seguretat i salut a les obres
Afeccions al medi ambient
Execució de les obres no especificades en aquest Plec
Informació a preparar pel Contractista
Normes per a la recepció de les obres
4.1.4 RESPONSABILITATS ESPECIALS DEL CONTRACTISTA
Obligacions socials
Permisos i Llicències
Indemnitzacions
Sancions per incompliment del termini
Trobada d'objectes
Contaminacions
Conservació de les obres durant la seva execució
Període de garantia
4.15 AMIDAMENT I ABONAMENT DE LES OBRES
Amidament
Preu unitari
Abonament
Partides alçades
Abonament a compte d'instal·lacions, equips i materials aplegats
Relacions valorades i certificacions
Adquisició de materials
Obres que no són d'abonament
Despeses de caràcter general a càrrec del Contractista
4.1.6 COMPATIBILITAT I RELACIÓ ENTRE ELS DOCUMENTS QUE DEFINEIXEN LES OBRES
4.2 MOVIMENT DE TERRES
4.2.1 NETEJA I ESBROSSADA DEL TERRENY
Definició
Execució
Amidament i abonament
44
4.2.2 EXCAVACIÓ A CEL OBERT ODESMUNT
Definició
Execució
Amidament i Abonament
4.2.3 EXCAVACIÓ EN POUS I RASES
Definició
Execució
4.2.4 INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA SOBRETENSIONS ATMOSFÈRIQUES I DE XARXA
Definició
Normativa
Característiques
Parallams contra sobretensions atmosfèriques
Protecció contra sobretensions de xarxa
Control de Qualitat
4.2.5 TERRAPLENSI REBLERTS
Definició
Característiques
Materials
Classificació
Condicions generals
Ús
Materials no utilitzables en la formació de terraplens
Sòls tumescibles i sòls amb guixos
Execució
Preparació de la superfície d'assentament
Estesa de les tongades
Humectació i dessecació
Compactació de les tongades
Limitacions en l'execució
Control de qualitat
4.2.6 REBLERTS DE POUS I RASES
45
Definició
Característiques
Materials
Classificació
Condicions generals
Ús
Materials no utilitzables en reblerts de pous i rases
Sòls tumescibles i sòls amb guixos
Execució
Preparació de la superfície d'assentament
Estesa de les tongades
Humectació i dessecació
Compactació de les tongades
Control de qualitat
4.2.7 MATERIAL DRENANT
Definició
Característiques
Drenatges
Execució
Generalitats
Execució del reblert de material drenant en drenatges
Toleràncies
Control de qualitat
4.3 OBRES DE FERMS
4..3.1 TOT-U ARTIFICIAL
Definició
Materials
Composició granulomètrica
Duresa
Plasticitat
Execució de les obres
46
Extensió de tongada
Densitat
Carrega amb placa
Toleràncies geomètriques de la superfície acabada
Control de qualitat
Control de producció
Control d'execució
Criteris d'acceptació o refús del lot
4.4 OBRES DE FORMIGÓ
4.4.1 ACER CORRUGAT PER ARMADURES
Definició
Materials
Execució
Control de Qualitat
4.4.2 MALLES ELECTROSOLDADES D'ACER CORRUGAT PER ARMADURES
Definició
Materials
Execució
Control de Qualitat
4.4.3 FORMIGÓ
Definició
Materials
Ciment
Aigua
Àrid fi
Àrid gruixut
Àrids de les peces prefabricades
Additius
Característiques
Tipus
Dosificació
47
Consistència
Estudi de la barreja i obtenció de la fórmula de treball
Execució
Formigó de neteja
Posada en obra
Compactació
Curat
Toleràncies
Junts
Control de qualitat
4.4.4 ENCOFRATS I MOTLLES
Definició
Materials
Execució
Generalitats
Motlles
Encofrats de fusta
Encofrats i motlles per formigó pretensat
Desencofrat
4.4.5 JUNTS
Definició
Característiques
Generalitats
Tipologia
Materials
Execució
Control de qualitat
4.5 LÀMINES SEPARADORES

4.5.1 GEOTÈXTIL
Definició
48
Característiques
Materials
Classificació
Funció
Especificacions
Execució
Unions
Control de Qualitat
4.6 ARQUITECTURA
CONDICIONS QUE HAN DE COMPLIR ELS MATERIALS
4.6.1 PAVIMENTS
Paviments de formigó
Prescripcions generals
Paviments:
Pintures per a elements de formigó
Característiques generals
Envasat
Transport i emmagatzematge
Limitacions d'utilització
Utilització
Paviments de panot
4.6.2 REVESTIMENTS
Pintures per a perfils metàl·lics
Sistema de pintura de la estructura
Execució del Pintat
4.6.3 TANCAMENTS
Tancament de fàbrica de blocs de formigó
Parets
Portes i finestres
4.7 XARXA DE TERRES
Definició
Condicions
Xarxes de terres de M.T
49
Terra de ferrams de 25 KV
Terra de neutre BT
Instal·lació de posada a terra de b.t
Materials
Execució
Control de qualitat
4.8 DOCUMENTACIÓ A ENTREGAR PEL CONTRACTISTA AL FINALITZAR L'OBRA

4.9 CONTROL DE QUALITAT I CRITERIS D'ACCEPTACIÓ
50
4.1 PRESCRIPCIONS GENERALS
4.1.1 OBJECTE, ABAST I NORMATIVA APLICABLE
Objecte
Aquest Plec de Prescripcions Tècniques Particulars té per objecte en primer lloc estructurar
l'organització general de l'obra; en segon lloc, fixar les característiques dels materials a emprar;
igualment, establir les condicions que ha de complir el procés d'execució de l'obra, i per últim,
organitzar el mode i manera en que s'han de realitzar els amidaments i abonaments de les obres.
Totes i cadascuna d'aquestes prescripcions són d'obligat compliment per part del Contractista.
Àmbit d'aplicació
El present plec s'aplicarà a totes les obres necessàries en relació a la "Construcció d'un dipòsit de
formigó a la presa dipòsit salí Planta Súria de Iberpotash, SA".
Instruccions, normes i disposicions aplicables
Seran d'aplicació, en el seu cas, com a supletòries i complementàries de les contingudes en aquest
Plec, les disposicions que a continuació, amb caràcter no limitatiu, es relacionen.
En cas que aquestes modifiquin i/o s'oposin a allò especificat en el present Plec, el Director d'Obra
tindrà la facultat de determinar quina és la d'obligat compliment, sense que l'aplicació de la condició
més restrictiva pugui donar lloc a cap tipus de reclamació.
LLEIS
• "Lev 13/1985, de 25 de Junio, del Patrimonio Histórico Espanol" (BOE del 29), desenvolupada
parcialment pel "Real Decreto 111/1986 de 10 de enero" (BOE del 10).
• "Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la llei 20/1991, de 25 de novembre, de
promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi
d'accessibilitat".
• Manual europeu per a un entorn urbanitzat accessible. Redactat pel Comitè Central de Coordinació
per a la promoció de l'Accessibilitat, i editat pel Departament de Benestar Social de la Generalitat
de Catalunya, a l'any 1990.
• "Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el cual se establecen disposiciones mínimas de
seguridad y de salud en las obras de construcción".
• "Real Decreto 9/2000, de 6 de octubre, por el cual se establecen disposiciones mínimas de
seguridad y de salud en las obras de construcción".
• "Ley 6/2001 de 8 de mayo de modificación del Real Decreto legislativo 1302/1986, de 28 de junio,
de evaluación del impacto ambiental" (BOE del 9 de maig).
• "Real Decreto-Ley 9/2000 de 6 de octubre de modificación del Real Decreto Legislativo 1302/1986
de 28 de junio de evaluación del impacto ambiental".
• "Decret 328/1992 de 14 de desembre d'aprovació del Pla d'espais d'interès natural".
51
• "Reglamento para la ejecución del Real Decreto Legislativo 1302/1986 de 28 de junio de

evaluación de impacto
ambiental" aprovat pel "Real Decreto 1131/1988 de 30 de septiembre" (BOE del 5
d'octubre).
• "Decreto 114/1988 de 7 de abril de evaluación del impacto ambiental".
• "Real Decreto Legislativo 1302/1986 de 28 de junio de evaluación del impacto ambiental".
• "Real Decreto 1317/1989, de 27 de octubre, de establecimiento de las unidades legales de medida"
(BOE del 3 de novembre).
• "Orden Ministerial del 28 de marzo de 1968" (BOE del 30), modificada per la "Orden Ministerial de
15 de octubre de 1987" (BOE del 30).
. "Orden Ministerial de 12 de junio de 1968" (BOE del 25 de Juliol).
• "Orden Ministerial de 14 de marzo de 1969" (BOE del 29), modificada parcialment amb la "Orden
Ministerial de 21 de mayo de 1979" (BOE del 28). Es refereix als costos horaris de les diferents
categories laborals.
• "Decreto 3650/1970, de 19 de diciembre" (BOE del 29), referent a les fórmules de revisió de preus,
complementat pel "Real Decreto 2167/1981, de 20 de agosto" (BOE del 24 de setembre).
• Conveni col·lectiu provincial de la Construcció i/o Siderometalürgic.
PLECS DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES
• "Pliego de condiciones técnicas de la Dirección General de Arquitectura de 4 de Junio de 1973".

• "Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG-3/75)",
aprovat per "Orden Ministerial de 6 de febrero de 1976" (BOE del 7 de juliol), amb les següents
correccions d'articles :
- "Orden Circular 292/86 T, de mayo de 1986" pels articles 278 i 700.
- "Orden Ministerial del 31 de julio de 1986", que revisa els articles 500, 501, 516 i 517.
- "Orden Ministerial del 21 de enero de 1988", posteriorment modificada per la "Orden Ministerial
de 8 de mayo de 1989, que revisa els articles 210 al 214.
-"Orden Ministerial del 21 de enero de 1988", posteriorment afectada per la "Orden Ministerial
del 28 de septiembre de 1989", que revisa els articles 240 al 248.
- "Orden Ministerial del 28 de septiembre de 1989", que revisa l'article 104 .
- "Orden Circular 294/87 T del 23 de diciembre de 1987", que revisa els articles 530 al 532.
- "Orden Circular 297/88 T del 29 de marzo de 1988", que revisa els articles 510, 511, 533 i 540.
- "Orden Circular 299/89 T del 23 de febrero de 1989", que revisa els articles 542.
- "Orden Circular 311/90 C y E del 20 de marzo de 1990", que revisa els articles 550.
Totes les anteriors correccions, culminaran amb l'aprovació d'una nova edició d'aquest Plec que serà
el PG-4/88, la redacció del qual està autoritzada.
• "Pliego de condiciones técnicas generales para la recepción de cementos ".

• "Pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas".
52
NORMES I INSTRUCCIONS
• "Orden Circular 314/90 T y P, de 28 de agosto, sobre normalización de los estudiós geológicos-

geotécnicos a induir en anteproyectos y proyectos".
• "Norma Tecnològica de la edificación: Cimentaciones. Estudiós Geotécnicos" (NTE-CEG).
• "Instrucción 5.1-IC sobre drenaje", aprovada per "Orden Ministerial de 21 de junio de 1965" (BOE
del 17 de setembre), vigent en la part no modificada per la "Instrucción 5.2-IC sobre drenaje
superficial" aprovada per "Orden Ministerial de 14 de mayo de 1990" (BOE del 23).
• "Instrucción 5.2-IC sobre drenaje superficial", aprovada per "Orden Ministerial de 14 de mayo de
1990" (BOE del 23).
• "Isolineas de precipitaciones maximas previsibles en un dia (datos hasta 1970)", publicades l'any
1978.
• "Calculo hidrometeorológico de caudales maximos en pequenas cuencas naturales", publicat el
maig de 1987.
• "Instrucción para el proyecto, construcción i explotación de grandes presas", aprovada en 1967
• "Reglamento técnico sobre seguridad de presas y embalses", aprovat per "Orden Ministerial de 12
de marzo de 1996"
• "Directriz bàsica de planificación de protección civil ante el riesgo de inundaciones", publicada en el
B.O.E. del 14 de febrer de 1995 segons Resolució de 31 de gener de la Secretaria d'Estat d'Interior.
• "Guia tècnica para la clasificación de presas en función del riesgo potencial", publicada en
novembre de 1996 i redactada per T'Area de Tecnologia y Control de Estructuras" de la "Dirección
General de Obras Hidraulicas".
• Norma UNE 104.303 "Plasticos. Laminas de poli (cloruro de vinilo) plastificado, con o sin armadura,
no resistentes al betún, para la impermeabilización de embalses, depósitos, piscinas, presas y
canales para agua. Características y métodos de ensayo".
• Norma UNE 104.423 "Materiales sintéticos. Puesta en obra. Sistemas de impermeabilización para
riego o reserva de agua con geomembranas impermeabilizantes formadas por laminas de poli
(cloruro de vinilo) plastificado (PVC-P) no resistentes al betún".
• "Pliegoo de prescripciones técnicas generales para tuberías de abastecimiento de agua".
• Norma UNE 127.010 "Tuberías de hormigón en masa, hormigón armado y hormigón con fibras de
acero, para conducciones sin presión".
• Norma UNE 127.011 "Pozos prefabricados de hormigón en masa para conducciones sin presión".
• Norma UNE-EN 681-1 "Juntas elastoméricas. Requisitos de los materiales para juntas de
estanqueidad de tuberías empleadas en canalizaciones de agua y en drenaje. Parte 1: Caucho
vulcanizado".
. Altres Normes UNE-EN (476, 752-3,1295-1).
• Norma ASTM C-76M "Standard specification for reinforced concrete culvert, storm drain, and
sewer pipe".
• Norma ASTM C-443M "Standard specification for joints for circular concrete sewer and culvert
pipe, using rubber gaskets".
. Altres Normes ASTM (C 497M, C655M, C361M, C 923M, C 478M).
53
• Norma UNE-EN 639:1.995 "Prescripciones comunes para tubos de presión de hormigón, incluyendo
juntas y accesorios".
• Norma UNE-EN 640:1.995 "Tubos de presión de hormigón armado y tubos de presión de hormigón
con armadura difusa (sin camisa de chapa), incluyendo juntas y accesorios".
• Norma UNE-EN 641:1.995 "Tubos de presión de hormigón armado con camisa de chapa,
incluyendo juntas y accesorios".
• Norma UNE-EN 642:1.995 "Tubos de presión de hormigón pretensado, con y sin camisa de chapa,
incluyendo juntas y accesorios y prescripciones particulares relativas al acero de pretensar para
tubos".
• "Instrucción para tuberías de hormigón armado o pretensado del Instituto Eduardo Torroja de la
Construcción y el Cemento".
. Norma UNE 88.214-88
. Norma DIN 2605.N-5D, DIN 2605.N-3D i DIN 2448.
. Norma AWWA C208-83.
• NBE AE-88 "Acciones en la edificación" aprovada per "Real Decreto 1370/1988, de 11 de
noviembre".
• "Instrucción relativa a las acciones a considerar en el proyecto de puentes de carretera", aprovada
per "Orden Ministerial de 28 de febrero de 1972" (BOE del 18 d'abril).
• "Norma de construcción sismoresistente : Parte General y Edificación (NCSE-94)" aprovada per
"Real Decreto 2543/1994, de 29 de diciembre" (BOE del 8 de febrer de 1995).
• "Instrucción de Hormigón Estructural" (EHE 99).
• Eurocódigo núm. 2 "Proyecto de estructuras de hormigón"
• Eurocódigo núm. 4 "Proyecto de estructuras mixtas de hormigón y acero"
• "Instrucción de estructuras de acero del Instituto Eduardo Torroja de la construcción" (EM-62).
• "Acero laminado para estructuras de edificación" (NBE MV-102).
• "Calculo de las estructuras de acero laminado en edificación" (NBE MV-103).
• "Ejecución de estructuras de acero laminado en edificación" (NBE MV-104).
• "Tornillos ordinarios y calibrados para estructuras de acero" (NBE MV-106).
• "Tornillos de alta resistència para estructura de acero" (NBE MV-107).
• "Perfiles huecos de acero de edificación" (NBE MV-108).
• "Perfiles conformados de acero para estructuras de edificación" (NBE MV-109).
• "Placas y paneles de chapa conformada de acero para la edificación" (NBE MV-111).
• Eurocódigo núm. 3 "Proyecto de estructuras de acero"
• Normes ASTM.
• "Building Code Requeriments for Reinforced Concrete" (ACI-318-83).
• "Analysis and Design of Reinforced Concrete Bridge Structures" (ACI-343R-81).
. "CEB-FIP Model Code for Concrete Structures" (1978) (Publicat en castellà per I' " Instituto Eduardo
Torroja".
• Normes ASME.
54
• NBE-FL90 "Muros resistentes de fabrica de ladrillo".

• NTE "Normas tecnológicas de la edificación".
• Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. DOGC
núm. 1931 de 8/8/1994
• "Medidas a adoptar en edificaciones con objeto de reducir el consumo de energia" aprovada per
"Decret 1490/1975 del 12 de junio" (BOE del 11 de juliol).
• "Protección del ambiente atmosférico" aprovat per "Lev 38/1972 del 22 de diciembre" (BOE del
26).
• Procedimiento de la "Lev de Protección del ambiente atmosférico".
• "Decreto 822/1975 del 6 de febrero" (BOE del 22 de març i rectificat el 9 de juny).
• "Lev 40/1994 de 30 de diciembre, de Ordenación del Sistema Eléctrico Nacional" (BOE del 31).
• "Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas,
subestaciones y centros de transformación" aprovat per "Decreto 3275/1982 de 12 de noviembre"
i "Instrucciones técnicas complementarias" aprovades per "Orden de 6 de julio de 1984" (BOE 1 de
agost).
• "Reglamento técnico de líneas eléctricas aereas de Alta Tensión" aprovat per "Decreto 3151/68 de
28 de noviembre", i modificacions posteriors.
• "Reglamento electrotécnico de Baja Tensión" aprovat per "Decreto 2413/1973 de 20 de
septiembre".
• "Instrucciones complementarias del Reglamento electrotécnico de Baja Tensión (Ml)" (BOE 27 de
desembre de 1973) i posteriors modificacions.
• Normes UNE associades als esmentats reglaments d'obligat compliment.
• "Normas tecnológicas de la edificación NTE-IE Electricidad":
• Normes UNE
• Normes CEI
• Normes VDE
• "Normas basicas para las instalaciones interiores de suministro de agua" (BOE 16 gener 1976 i 12
febrer 1976).
• "Normas para fontaneria y saneamiento" de I' "Instituto Eduardo Torroja".
• "Aparatós a presión" (BOE 29 maig i 29 juny de 1979).
• "Aparatós destinados a calentar o acumular agua caliente. Fabricados en sèrie. ITC-MIE-AP 11".
(BOE 21 de juny i 13 d'agost de 1985).
• "Reglamento de instalaciones de calefacción, climatización y agua caliente sanitària" (BOE 6 agost
1980).
• "Normas técnicas sobre grifería sanitària para locales de higiene corporal" (BOE 22 març 1985).
• "Especificaciones técnicas de los aparatós sanitarios ceramicos para locales de higiene corporal"
(BOE 4 juliol 1986)
• Plec de prescripcions tècniques particulars de sistemes de detecció d'incendis . Editat per
FMB/EIP/CIT en maig de 1995.
• NBE CPI-91 "Condiciones de protección contra incendios en los edificios".
55
. Normativa CEPREVEN :
- RT.l-ROC "Regla tècnica para las instalaciones de rociadores automàticos de agua".
- RT.2-BIE "Regla tècnica para las instalaciones de bocas de incendio equipadas".
- RT.2-EXT "Regla tècnica para las instalaciones de extintores móviles".
- RT.3-DET "Regla tècnica para las instalaciones de detección automàtica de incendios".
• Normes UNE de protecció contra incendis del "Comitè Técnico de Normalización núm. 23 de
AENOR".
• NFPA-130 "National fire Protection Association. Fixed Guideway Trànsit System" (1986).
• Recomanacions del Grup de Treball de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
• Ordenança sobre condicions de protecció contra incendis en els edificis a Barcelona. BOP núm. 271
del 11 de novembre de 1992.
• Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en
els edificis, complementària de la NBE-CPI-91. DOGC 1954 del 30 de setembre de 1994.
• Recomanacions IE-86 per al disseny i l'execució instal·lacions de serveis als edificis : Aigua, Gas,
Electricitat i Telefonia.
• Normes de pinturas de I' "Instituto Nacional de Técnicas Aeroespaciales Esteban Terrades".
• Instrucció 8.11.C. "Senyals de tràfic".

. Instrucció 8.3 I.C. "Senyals d'obra".
• Normes de pintures de l'Institut Nacional de Tècniques Aerospacials Esteban Terradas.
• Recomanacions per a l'execució i control de les armadures postensionades, de l'Institut Eduardo

Torroja de la Construcció i del Ciment.
• Recomanacions pràctiques per una bona protecció del formigó, de l'Institut Eduardo Torroja de la
Construcció i del Ciment.
• Recomanacions sobre les mescles bituminoses en calent, del M.O.P.U.
REGLAMENTS
• Reglament d'Estacions de transformació d'energia elèctrica.

• Reglament sobre Centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació
• Reglament de recipients a pressió.
• Instruccions MIBT, segons el disposat en el reglament electrotècnic de baixa tensió.
• Instruccions MIE-RAT segons el disposat en el reglament electrotècnic d'Alta Tensió.
• Reglament d'instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària. IT-IC.
• Reglament de recipients a pressió.
• Control de fum en els establiments públics. DT-CPI.I.
Serà d'aplicació l'acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998 (DOGC de
03/08/1998), pel qual es fixen els criteris per a la utilització en l'obra pública de determinats
productes utilitzats en la construcció.
56
Segons l'esmentat acord, s'exigeix que els productes, corresponents a les famílies de
materials que es relacionen a continuació, si estan inclosos en el plecs de condicions
d'aquest projecte, siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent,
segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de
Lliure Canvi.
També es procurarà, en el seu cas, que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica
europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea.
En cas d'alguna discrepància o conflicte entre aquest article i qualsevol de les clàusules dels plecs de
les famílies a continuació relacionades, preval aquest esmentat article.
Les famílies esmentades son les següents:
> Ciments
> Guixos
> Escaioles
> Productes bituminosos en impermeabilització de cobertes
> Armadures actives d'acer
> Filferros trefilats llisos i corrugats
> Malles electrosoldades i biguetes semiresistents
> Productes bituminosos impermeabilitzants
> Poliestirens expandits
> Productes de fibra de vidre com aïllants tèrmics
> Xemeneies modulars metàl·liques
> Tubs de coure per a ús termohidrosanitari
> Tubs de plàstic per a ús termohidrosanitari
> Cables elèctrics per a baixa tensió
> Aparells sanitaris
> Aixetes sanitàries.
Totes aquestes disposicions obligaran, en la seva redacció original, les modificacions posteriors
declarades d'aplicació obligatòria, o bé les que les substitueixin o declarin com a tals fins i durant el
termini de les obres.
Així mateix, el Contractista restarà obligat al compliment de totes les Instruccions, Plecs o Normes de
tota índole promulgades per a l'administració de l'Estat, de l'Autonomia, dels Ajuntaments i d'altres
Organismes competents que tinguin aplicació als treballs a realitzar, tant si són citats com si no ho
són en la relació anterior, restant a la decisió del Director d'Obra resoldre qualsevol discrepància que
pugui existir entre aquestes i allò disposat en el present Plec, sense que l'aplicació de la condició més
restrictiva pugui donar lloc a cap tipus de reclamació.
57
4.1.2 DISPOSICIONS GENERALS
Direcció d'Obra
La direcció, seguiment, control i valoració de les obres objecte del projecte, així com de les que
corresponguin a ampliacions o modificacions establertes per la promotora, estarà a càrrec d'una Direcció
d'Obra, pròpia o contractada, encapçalada per un enginyer superior que serà designat com a Director
d'Obra. La promotora participarà en la Direcció d'Obra en la mesura que ho cregui convenient.
Per a poder complir amb la màxima efectivitat la missió que li és encarregada, el Director d'Obra
gaudirà de les més àmplies facultats, podent conèixer i participar en totes aquelles previsions o
actuacions que dugui a terme el Contractista.
Seran base per al treball del Director d'Obra:
Els Plànols del projecte.
El Plec de Prescripcions Tècniques.
Els Quadres de Preus.
El preu i termini d'execució contractats. Sobre aquestes bases, correspondrà al Director d'Obra:
Impulsar l'execució de les obres per part del Contractista.
Assistir al Contractista per a la interpretació dels documents del Projecte i fixació de detalls de la
definició de les obres i de la seva execució a fi que es mantinguin les condicions de funcionalitat,
estabilitat, seguretat i qualitat previstes al Projecte.
Formular amb el Contractista l'Acta de replanteig i l'inici de les obres, tenint present que els
replanteigs de detall es facin degudament per ell mateix.
Requerir, acceptar o corregir si s'escau, els plànols d'obra que ha de formular el Contractista.
Requerir, acceptar o corregir si s'escau, tota la documentació que, d'acord amb allò que
estableix aquest Plec, el Programa de Treball acceptat i el que determina les normatives que,
partint d'ells, formuli la pròpia Direcció d'Obra, correspongui formular al Contractista als efectes
de programació de detall, control de qualitat i seguiment de l'obra.
Establir les comprovacions dels diferents aspectes de l'obra que s'executi que estimi necessàries
per a tenir ple coneixement i donar testimoni de si acompleixen o no amb la seva definició i amb
les condicions d'execució i d'obra prescrites.
En cas d'incompliment de l'obra que s'executa, ja sigui en la seva definició o en les condicions
prescrites, ordenar al Contractista la seva substitució o correcció paralitzant els treballs si ho
creu convenient.
Proposar les modificacions d'obra que impliquin modificació d'activitats o que cregui necessàries
o convenients.
58
Informar de les propostes de modificacions d'obra que formuli el Contractista.
Proposar la conveniència d'estudi i formulació, per part del Contractista, d'actualitzacions del
Programa de Treballs inicialment acceptat.
Establir amb el Contractista documentació de constància de característiques i condicions d'obres

ocultes, abans de la seva ocultació.
Establir les valoracions mensuals a l'origen de l'obra executada.
Establir periòdicament informes sistemàtics i analítics de l'execució de l'obra, dels resultats del
control i del compliment del Programa de Treballs acceptat, posant de manifest els problemes
que l'obra presenta o pot presentar i les mesures preses o que es proposin per a evitar-los o
minimitzar-los.
Preparació de la informació de l'estat i condicions de les obres i de la valoració general

d'aquestes, prèviament a la recepció per part de la promotora.
Recopilació dels plànols i documents definitoris de les obres tal com s'han executat, per a lliurar
a la promotora el projecte "As Built" o "Estat de dimensions i característiques de l'obra
executada" un cop acabats els treballs.
El Contractista haurà d'actuar d'acord amb les normes i instruccions complementàries que, d'acord amb
allò que estableix aquest Plec, li siguin dictades pel Director d'Obra per a la regulació de les relacions
entre ambdós en allò referent a les operacions de control, valoració i en general, d'informació
relacionades amb l'execució de les obres
Per altra banda, el Director d'Obra podrà establir normatives reguladores de la documentació o altre
tipus d'informació que hagi de formular o rebre el Contractista per a facilitar la realització de les
expressades funcions i de les normatives que seran d'obligat compliment pel Contractista, conformades
per la promotora si aquesta ho requereix.
El Contractista designarà formalment les persones de la seva organització que estiguin capacitades i
facultades per a tractar amb el Director d'Obra les diferents matèries objecte de les funcions de les
mateixes i en els diferents nivells de responsabilitat, de tal manera que estiguin sempre presents a l'obra
persones capacitades i facultades per a executar les decisions del Director d'Obra i establir
documentació formal de constància, conformitat o objeccions.
El Director d'Obra podrà aturar qualsevol dels treballs en curs que al seu criteri no s'executin d'acord
amb les prescripcions contingudes a la documentació definitòria de les obres
Contractista
Personal del Contractista.
El Contractista facilitarà al Director d'Obra tot el personal i els mitjans auxiliars de què disposarà a
l'obra abans de l'inici dels treballs.
El Director d'Obra, quan pel bon funcionament de les obres ho estimi necessari, exigirà al
Contractista l'augment o la substitució de la maquinària, personal i/o mitjans auxiliars. El Contractista
59
restarà obligat al seu compliment sense que se'n pugui derivar cap increment econòmic ni
modificació del termini d'execució. Això s'estén en les mateixes condicions a qualsevol part
de l'obra que estigui subcontractada.
Subcontractes.
S'haurà de complir tot allò que en aquest sentit es disposa en la Llei de Contractes de l'Estat, Decret
13/1995 de 18 de maig, la Llei de Bases de Contractes de l'Estat, Decret 923/1965 de 8 d'abril (amb
les seves modificacions posteriors), i el Reglament General de Contractació, Decret 3410/1975 de 25
de novembre.
Cap part de l'obra podrà ser subcontractada sense l'autorització expressa del Director de l'Obra.
Les sol·licituds per a cedir qualsevol part del contracte hauran de formular-se per escrit i
acompanyar-se amb un testimoni el qual acrediti que l'organització que s'ha d'encarregar de la
realització dels treballs objecte del subcontracte, està capacitada i equipada per a la seva execució, i
adjuntant la documentació tècnica que, a judici del Director d'Obra, sigui necessària per a garantir
l'execució i qualitat exigida en aquest Plec.
El Director d'Obra tindrà una relació completa, facilitada pel Contractista, de tots i cadascun dels
subcontractistes que han treballat, treballen o poden treballar en les obres objecte d'aquest Plec.
L'acceptació del subcontracte no rebaixarà al Contractista de la seva responsabilitat contractual.
S'estarà subjecte, a més, a totes aquelles clàusules administratives particulars que s'estableixin al
contracte.
Així mateix, i a judici del Director d'Obra, es facilitarà al Subcontractista la informació que s'estimi
necessària en relació a les condicions d'execució, amidament, abonament i control de qualitat de les
obres objecte d'aquest Plec, comunicant-ho al Contractista sense que sigui necessària l'aprovació
d'aquest.
Subministraments industrials
Totes i cadascuna de les comandes realitzades als diferents industrials hauran de ser aprovades per
la DO. Per a tal efecte, i previ a la contractació, s'haurà de facilitar el document de comanda on
figurarà, entre altres:
Especificacions tècniques generals.
Especificacions tècniques particulars.
Materials de construcció. Sistemes de
protecció contra la corrosió. Proves en
fàbrica.
Documentació tècnica del fabricant (Catàleg dels productes subministrats, especejament

d'aquests, instruccions de muntatge i de manteniment, etc.) (3 còpies).
60
Garanties.
El Contractista presentarà a la D.O. un mínim de 3 propostes que compleixin les especificacions

del projecte per a que la D.O. pugui seleccionar la més adequada.
Tots i cadascun dels industrials subministradors en aquesta obra hauran de presentar un document
acreditatiu de les característiques del material subministrat, de la idoneïtat de les condicions
d'instal·lació dels seus productes, comprometent-se a realitzar el nombre de visites a obra que estimi
necessàries per tal de poder certificar que l'instal·lador, homologat per aquest, compleix les
prescripcions exigides al material subministrat.
Tant el fabricant com l'instal·lador dels productes subministrats a l'obra, garantiran la qualitat del seu
producte com la instal·lació d'aquest, respectivament, davant qualsevol defecte de fabricació o
instal·lació durant un termini no inferior als deu (10) anys, fent-se càrrec de les despeses originades
per la substitució, total o parcial, o modificació del producte defectuós.
El no acompliment del procediment anterior podrà comportar la no acceptació del producte

subministrat i en casos excepcionals, la penalització de fins a un cinquanta (50) per cent de l'import
d'execució material del producte subministrat.
El Concessionari estarà obligat a presentar les diferents certificacions de qualitat dels

subministradors, certificacions que es verificaran presentant còpia del document acreditatiu expedit
per l'organisme competent, ja sigui AENOR, Bureau Veritas, Lloyd's Register, etc, i on figurarà
explícitament la norma que compleix el producte subministrat. Per altra banda també es valorarà
positivament la possessió de la certificació de qualitat com empresa.
Pel que fa referència al material a subministrar, es detallaran els complements i les opcions possibles
de cadascun d'ells amb el detall de la funcionalitat de cadascuna d'elles.
Materials
Condicions generals.
Tots els materials que s'emprin en les obres hauran de complir les condicions que s'estableixen en el
present Plec i ser aprovats pel Director d'Obra. Qualsevol treball que es realitzi amb materials no
assajats, o sense estar aprovats pel Director d'Obra, serà considerat com a defectuós o inclús
rebutjable.
Normes oficials.
Els materials que quedin incorporats a l'obra i per als quals existeixin normes oficials establertes en
relació amb la seva utilització en les Obres Públiques, hauran de complir amb les normes vigents
trenta (30) dies abans de l'anunci de la licitació, llevat les derogacions que s'especifiquin en el
present Plec, o que es convinguin de mutu acord.
Control de qualitat.
El Contractista presentarà, per a la seva aprovació, un Pla d'Autocontrol de la Qualitat (P.A.Q.) amb
un programa de Punts d'Inspecció. Aprovat aquest pel Director d'Obra, passarà a ser contractual.
61
Aquest P.A.Q. haurà de garantir el compliment de les condicions establertes en el present Plec,
havent-lo de dur a terme el Contractista sota la seva responsabilitat i al seu càrrec.
Examen i prova dels materials i subministres industrials
No es procedirà a la utilització dels materials ni subministes industrials sense que abans siguin
examinats i acceptats pel Director d'Obra, o persona a qui delegui, en base a l'esmentat P.A.Q.
Les proves i assaigs ordenats no es duran a terme sense la notificació prèvia al Director d'Obra,
d'acord amb l'establert en el Programa de Punts d'Inspecció.
El Contractista haurà de subministrar als laboratoris, i al seu càrrec, una quantitat suficient de
material per assajar.
El Contractista té l'obligació d'establir a peu d'obra l'emmagatzematge o ensitjat dels materials, amb
la suficient capacitat i disposició convenient perquè es pugui assegurar el control de qualitat dels
mateixos, amb el temps necessari perquè siguin coneguts els resultats dels assaigs abans del seu ús
en obra i de tal forma que s'asseguri el manteniment de les seves característiques i aptituds per a la
seva utilització a l'obra.
En cas que els materials no fossin de la qualitat prescrita en el present Plec, o no tinguessin la
preparació exigida, o quan per manca de prescripcions formals del Plec es reconegués o demostrés
que no eren adequats per al seu ús, el Director d'Obra donarà ordre al Contractista perquè, al seu
càrrec, els reemplaci per uns altres que satisfacin les condicions o siguin idonis per a l'ús projectat.
Els materials rebutjats hauran d'ésser immediatament retirats de l'obra. Les despeses aniran a càrrec
del Contractista.
En els casos de prefabricats, materials industrials, etc, la fabricació, emmagatzematge, etc, dels
quals estigui fora de l'àmbit de l'obra, el control de la qualitat dels materials, segons s'especifica, es
realitzarà en els tallers o llocs de fabricació.
Materials que no compleixen les especificacions.
Quan els materials no satisfacin el que per a cadascun en particular determina aquest Plec, el
Contractista s'atendrà al que determini el Director d'Obra conforme al previst en els apartats
següents.
Materials col·locats en obra (o semielaborats).
Si alguns materials col·locats en obra o semielaborats no compleixen amb les especificacions

corresponents, el Director d'Obra ho notificarà al Contractista indicant si aquestes unitats d'obra
poden ser acceptables, encara que defectuoses i penalitzables, o s'han de demolir, suprimir o retirar.
El Contractista podrà en tot moment retirar o demolir pel seu compte les esmentades unitats d'obra,
sempre dintre dels terminis fixats en el contracte, si no està conforme amb la penalització imposada.
Materials aplegats.
Si alguns materials aplegats no compleixen amb les especificacions, el Director d'Obra ho notificarà al
Contractista, concedint-li a aquest un termini de vuit (8) dies per a la seva retirada. Si passat aquest
62
termini, els materials no haguessin estat retirats, el Director d'Obra pot ordenar a tercers la seva
retirada a càrrec del Contractista, descomptant les despeses originades en la següent
certificació que es realitzi.
Quadres de Preus.
Tots els preus unitaris a què es refereixen les normes d'amidament i abonament contingudes al
present Plec de Prescripcions Tècniques s'entendran que inclouen sempre el subministrament,
manipulació, col·locació, ús, proves i assaigs de tots els materials precisos per a l'execució de les
unitats d'obra corresponents fins al correcte acabament de les mateixes, llevat que expressament se
n'exclogui alguna a l'article corresponent.
Igualment s'entendrà que aquests preus unitaris comprenen totes les despeses de maquinària,
transport, mà d'obra, mitjans auxiliars, accessoris, eines i totes les operacions directes precises per la
correcta execució, acabament i posada en servei de les unitats d'obra, llevat que expressament se
n'exclogui alguna a l'article corresponent.
De la mateixa forma es consideren incloses totes les despeses ocasionades per la conservació i
manteniment fins al compliment del termini de garantia.
Els quadres de preus núm. 1 i 2 seran els contractuals a tots els efectes.
El Contractista no podrà reclamar que s'introdueixi cap modificació als esmentats preus sota cap
concepte ni pretext d'errada o omissió.
Els preus assenyalats al Quadre de Preus núm. 2, seran d'aplicació única i exclusivament en el supòsit
de què calgui efectuar l'abonament d'obres incompletes, quan per rescissió o d'altres motius no
s'arribin a concloure les contractades. El Contractista no podrà pretendre la valoració de les mateixes
mitjançant una descomposició diferent de l'establerta a l'esmentat quadre.
Les possibles errades o omissions a la descomposició que figura al Quadre de Preus núm. 2, no poden
servir de base al Contractista per a reclamar cap modificació dels preus assenyalats amb lletra al
Quadre de Preus núm. 1.
Justificació de Preus.
La Justificació de Preus que figura en el projecte recull la descomposició en mà d'obra, materials i

maquinària dels preus que figuren en els Quadres de Preus. Aquesta s'ha realitzat en base a unes
hipòtesis pel que fa referència a l'execució de les unitats d'obra.
En cap cas el Contractista tindrà dret a reclamació per variació en nombre i qualificació de la mà
d'obra emprada; per variació en quantitat i qualitat dels materials a utilitzar per la correcta execució
de les obres en base a allò especificat en aquest Plec i amb les normes dictades pel Director d'Obra,
incloent-hi les possibles omissions que s'hagin comès; i per variació en tipus i nombre de maquinària
a emprar per l'execució de les diferents unitats d'obra.
S'entenen incloses en aquesta les despeses de subministrament, manipulació, col·locació, ús, proves i
assaigs de tots els materials precisos per a l'execució de les unitats d'obra corresponents fins al
63
correcte acabament de les mateixes, llevat que expressament se n'exclogui alguna a

l'article corresponent.
També s'entendrà que aquesta Justificació comprèn totes les despeses de maquinària, transport, mà
d'obra, medis auxiliars, accessoris, eines i totes les operacions directes precises per la correcta
execució, acabament i posada en servei de les unitats d'obra, llevat que expressament se n'exclogui
alguna a l'article corresponent.
De la mateixa forma es consideren incloses totes les despeses ocasionades per la conservació i
manteniment fins el compliment del termini de garantia.
El Contractista no podrà reclamar que s'introdueixi cap modificació als esmentats preus sota cap
concepte ni pretext d'errada o omissió.
Les possibles errades o omissions en la Justificació de Preus que figura en el projecte, no poden servir
de base al Contractista per a reclamar cap modificació dels preus assenyalats amb lletra al Quadre de
Preus núm. 1.
4.1.3 DESENVOLUPAMENT DE LES OBRES

Programa de Treballs
L'Adjudicatari haurà d'adaptar els treballs a la programació requerida pel Director d'Obra. Així
mateix, aquesta programació serà congruent amb el pressupost de les obres o bé amb la
reestructuració que acordin el Director d'Obra i el Contractista, de manera que un cop aprovada
passarà a ésser la contractual.
La programació haurà d'especificar els terminis parcials i la data d'acabament de les diferents
activitats, de forma que sigui compatible amb el termini total d'execució. També reflectirà les dates
d'inici i final de les obres elementals subjectes a terminis parcials d'acabament. Aquesta programació
haurà de presentar-se abans del començament de les obres.
El Programa de Treballs també comprendrà:
La descripció detallada del mode que s'executaran les diverses parts de l'obra, definint amb
criteris constructius les activitats, lligams entre activitats i durades que formaran el programa
de treball.
Avantprojecte de les instal·lacions, mitjans auxiliars i obres provisionals, inclosos camins de

servei, oficines d'obra, allotjaments, magatzems, sitges, etc. i justificació de la seva capacitat
per a assegurar el compliment del programa.
Relació de la maquinària que s'emprarà, les seves característiques, on es troba cada màquina
al temps de formular el programa i la data en que estarà a l'obra, així com la justificació
d'aquelles característiques per a realitzar, en quant a condicions, les unitats d'obra en les
quals s'hagin d'emprar i les capacitats per a assegurar l'acompliment del programa.
64
Organització de personal que es destina a l'execució de l'obra, expressant on

es troba el personal superior, mitjà i especialista quan es formuli el programa i les
dates en que es trobi a l'obra.
Procedència que es proposa per als materials a utilitzar a l'obra, ritmes mensuals de
subministraments, previsió de la situació i quantia dels emmagatzematges.
Relació de serveis que resultaran afectats per les obres i previsions tant per a la seva
reposició com per a l'obtenció, si s'escau, de les llicències necessàries.
Programa temporal d'execució de cadascuna de les unitats que componen l'obra, establint el
pressupost d'obra que cada mes es concretarà, i tenint en compte explícitament els
condicionaments que per a l'execució de cada unitat representen les altres, així com altres
particulars no compreses en aquestes.
Valoració mensual i acumulada de cadascuna de les activitats programades i del conjunt de

l'obra.
El Contractista es sotmetrà, tant en la redacció dels programes de treballs generals com a parcials de
detall, a les normes i instruccions que li dicti el Director d'Obra.
L'Adjudicatari presentarà igualment, una relació completa dels serveis i material que es comprometi
a utilitzar en cadascuna de les etapes del pla d'obra. Els mitjans proposats i acceptats pel Director
d'Obra quedaran adscrits a les obres, i no podran ésser retirats pel Contractista sense autorització
expressa del Director d'Obra.
L'acceptació del Pla i la disposició dels mitjans proposats, no implicarà cap excepció de
responsabilitat per part del Contractista en cas d'incompliment dels terminis totals o parcials
convinguts.
Quan les obres afectin a les instal·lacions d'abastament d'aigua a poblacions, granges, etc, en el
programa de treballs es contemplaran tots els treballs i instal·lacions necessàries per a garantir en tot
moment el subministrament d'aigua potable als esmentats nuclis, estructurant-se les diferents
tasques de forma que el subministrament es garanteixi.
Replanteigs. Acta de comprovació del replanteig.
Amb anterioritat a la iniciació de les obres, el Contractista, conjuntament amb el Director d'Obra,
procediran a la comprovació de les bases de replanteig i punts fixos de referència que constin al
Projecte, aixecant-se Acta dels resultats.
A l'acta s'hi farà constar que, tal i com estableixen les bases del concurs i clàusules contractuals, el
Contractista, prèviament a la formulació de la seva oferta, va prendre dades sobre el terreny per a
comprovar la completa correspondència en plantes i cotes relatives de les obres definides al Projecte
amb la forma i característiques del citat terreny. En cas de que s'hagués apreciat alguna discrepància
es comprovarà i es farà constar a l'Acta amb caràcter d'informació per a la posterior formulació de
plànols d'obra.
65
Serà obligació del Contractista verificar l'altimetria del terreny i de les obres i instal·lacions,
amb les quals calgui connectar, abans de començar els talls d'obra corresponents, per tal de què
no es derivi cap alteració de la làmina d'aigua prevista deguda a disconformitats d'altimetria no
detectades. Aquesta verificació serà al seu càrrec.
En cas que els senyals construïts en el terreny no siguin suficients per a poder determinar
perfectament alguna part de l'obra, s'establiran els necessaris perquè pugui determinar-se i ser
aprovada l'acta.
A partir de les bases i punts de referència comprovats es replantejaran els límits de les obres a
executar que, per sí mateixos o per motiu de la seva execució, puguin afectar terrenys exteriors a la
zona de domini o serveis existents.
Aquestes afeccions es faran constar a l'Acta, a efectes de tenir-los en compte, conjuntament amb els
compromisos sobre serveis i terrenys afectats
Correspondrà al Contractista l'execució dels replanteigs necessaris per a dur a terme l'obra. El
Contractista informarà al Director d'Obra de la manera i dates que programi dur-los a terme. El
Director d'Obra podrà fer-li recomanacions al respecte i, en cas de que els mètodes o temps
d'execució donin lloc a errors a les obres, prescriure correctament la forma i temps d'executar-los.
El Director d'Obra, sempre que ho cregui oportú, realitzarà comprovacions dels replanteigs efectuats.
Els perfils vàlids pels amidaments seran els continguts en el document Plànols d'aquest projecte.
Qualsevol discrepància, en planta o en alçat, que es detecti en els perfils inclosos en aquest
document haurà de comunicar-se per escrit al Director d'Obra amb la justificació corresponent pel
seu contrast. En cas de no presentar-se formalment aquesta, els perfils del terreny original que
s'empraran pels amidaments seran els d'aquest projecte.
En cas que a judici del Director d'Obra o bé del Contractista, s'hagin d'aixecar nous perfils del terreny
original per existir discrepàncies entre els que hi figuren en el Plànols i la realitat, es realitzarà una
neteja o esbrossament previ, que inclourà el piconat de la vegetació, de l'herba, la tala d'arbres, etc,
sense realitzar cap tipus d'excavació per tal de desenvolupar correctament les tasques topogràfiques.
Si aquesta es realitzés per qualsevol motiu, el Director d'Obra aturarà els treballs, aplicant les
penalitzacions fixades en el contracte en cas d'obra defectuosa, fixant al seu criteri el terreny
original, que serà acceptat pel Contractista sense dret a cap tipus de reclamació.
El cost d'aquestes feines s'entén inclòs en el preu de neteja i esbrossada o bé en el preu d'excavació,
sense que el Contractista pugui reclamar cap increment econòmic per aquest concepte.
L'acord en els perfils quedarà automàticament fixat quan les discrepàncies entre el Director d'Obra i
el Contractista siguin inferiors a un cinc per cent (5%), prenent-se com a vàlids els perfils aportats pel
Director d'Obra. En cas que aquest consens no s'hagi pogut establir, els perfils del terreny original
seran els que determini el Director d'Obra amb la justificació corresponent, finalitzant-se les
operacions de neteja i esbrossada en les condicions assenyalades en aquest Plec.
Un cop signada l'acta per ambdues parts, el Contractista restarà obligat a replantejar les parts d'obra
que necessiti per a la seva construcció, d'acord amb les dades dels plànols o les que li proporcioni el
66
Director d'Obra en cas de modificacions aprovades o disposades per la promotora. Per això fixarà en
el terreny, a més dels ja existents, els senyals i dispositius necessaris perquè resti perfectament
marcat el replanteig parcial de l'obra a executar.
El Director d'Obra pot realitzar totes les modificacions que estimi oportunes sobre aquests
replanteigs parcials. Podrà també, si així ho creu convenient, replantejar directament amb
l'assistència del Contractista, les parts de l'obra que desitgi, així com introduir les modificacions
necessàries en les dades de replanteig general del projecte. Si alguna de les parts ho estima
necessari, també s'aixecarà acta d'aquests replanteigs parcials, i obligatòriament, de les
modificacions del replanteig general, havent d'estar-hi indicades les dades que es considerin
necessàries per a la construcció i posterior amidament de l'obra executada.
Totes les despeses del replanteig general i la seva comprovació, així com les que s'ocasionin al
verificar els replanteigs parcials i comprovació de replanteigs, seran a càrrec del Contractista.
Serà obligació del Contractista la custòdia i reposició dels senyals que s'estableixin en el replanteig.
En el cas que sense conformitat s'inutilitzi algun senyal, el Director d'Obra disposarà que s'efectuïn
els treballs necessaris per a reconstruir-lo o substituir-lo per un altre, sent a càrrec del Contractista
les despeses que s'originin. També podrà el Director d'Obra suspendre l'execució de les parts d'obra
que restin indeterminades a causa d'inutilització d'un o varis senyals fixos, fins que aquests siguin
substituïts.
Quan el Contractista hagi efectuat un replanteig parcial per a determinar qualsevol part de l'obra
general o de les obres auxiliars, haurà de donar coneixement al Director d'Obra per a la seva
comprovació si així ho creu convenient i perquè autoritzi el començament d'aquesta part d'obra.
Inici de les obres
L'inici de les obres coincidirà amb la data que en el seu moment es fixi per a la comprovació del
replanteig. Des del dia següent s'efectuarà el còmput de temps de tots aquells efectes del contracte
que, en qualsevol mesura, depenguin d'un termini a comptar des del començament de les obres i
amb les excepcions que es puguin recollir a l'acta de replanteig.
Termini de les obres
Al marge del que s'estipuli a les clàusules del contracte i de les dades que en ell es fixin
definitivament, en les obres que afectin a zones de regadiu, el Contractista haurà de comptar com a
període per a executar les obres, el comprés entre el quinze d'octubre i l'u de març de l'any següent.
Les obres complementàries i els acabats podran finalitzar-se amb posterioritat a la data esmentada.
Del no compliment d'aquestes condicions, en particular del retard en l'inici de la campanya de regs,
es derivaran les corresponents penalitzacions.
L'execució de les obres que afectin a canonades i instal·lacions d'abastament a nuclis de població, es
realitzarà de forma que sempre resti garantit el subministrament d'aigua potable als esmentats
nuclis.
67
Plànols d'obra
Un cop efectuat el replanteig i els treballs necessaris per a un perfecte coneixement de

la zona i característiques del terreny i materials, el Contractista formularà els plànols detallats
d'execució que el Director d'Obra cregui convenients, justificant adequadament les disposicions i
dimensions que figuren en aquests segons els plànols del projecte constructiu, els resultats dels
replanteigs, treballs i assaigs realitzats, els plecs de condicions i els reglaments vigents. Aquests
plànols hauran de formular-se amb suficient anticipació, fixada pel Director d'Obra, a la data
programada per a l'execució de la part d'obra a que es refereixen i ser aprovats pel Director d'Obra,
que igualment, assenyalarà al Contractista el format i disposició en que ha d'establir-los. Al formular
aquests plànols es justificaran adequadament les disposicions adoptades.
Modificacions de les obres
El Contractista estarà obligat, quan segons el Director d'Obra fos imprescindible, a introduir les
modificacions que calguin per a que es mantinguin les condicions d'estabilitat, seguretat i qualitat
previstes al projecte, sense dret a cap modificació en el preu, en el termini total i en els parcials
d'execució de les obres.
Per la seva part el Contractista podrà proposar també modificacions, degudament justificades, sobre
l'obra projectada, al Director d'Obra qui, segons la importància d'aquestes, resoldrà directament o ho
comunicarà a la promotora per a l'adopció de l'acord que s'escaigui. Aquesta petició tampoc donarà
dret al Contractista a cap modificació sobre el programa d'execució de les obres.
Al cursar la proposta citada en l'apartat anterior, el Contractista haurà d'assenyalar el termini dins del
qual precisa rebre la resposta per a que no es vegi afectat el programa de treballs. La no contestació
dins del citat termini, s'entendrà en tot cas com a denegació a la petició formulada.
Control de Qualitat
El Director d'Obra té facultat per realitzar els reconeixements, comprovacions i assaigs que cregui
adients en qualsevol moment, havent el Contractista d'oferir-li assistència humana i material
necessària a tal efecte. Les despeses de l'assistència no seran d'abonament especial.
Quan el Contractista executés obres que resultessin defectuoses en geometria i/o qualitat,
segons els materials o mètodes de treball utilitzats, el Director d'Obra apreciarà la possibilitat
o no de corregir-les i en funció d'això disposarà:
Les mesures a adoptar per a procedir a la correcció de les corregibles, dins del termini que
s'assenyali.
Les incorregibles, on la discrepància entre característiques obtingudes i especificades no

comprometin els requisits tècnics o la funcionalitat de les obres, seran tractades a criteri del
Director d'Obra o la promotora, com a defectuoses acceptades previ acord amb el
Contractista, amb una penalització econòmica.
Les incorregibles en que quedin compromesos els requisits tècnics o la funcionalitat de les
obres, seran enderrocades i reconstruïdes a càrrec del Contractista, dins del termini que
s'assenyali.
68
Totes aquestes obres no seran d'abonament fins a trobar-se en les condicions especificades, i
en cas de no ser reconstruïdes en el termini concedit, la promotora podrà encarregar el
seu arranjament a tercers, a càrrec del Contractista.
El Director d'Obra podrà, durant el curs de les obres o prèviament a la recepció provisional
d'aquestes, realitzar quantes proves cregui adients per a comprovar el compliment de condicions i
l'adequat comportament de l'obra executada.
Aquestes proves es realitzaran sempre en presència del Contractista que, per la seva part, estarà
obligat a donar quantes facilitats es necessitin per a la seva correcta realització i a posar a disposició
els mitjans auxiliars i personal necessaris a tal objecte.
De les proves que es realitzin s'aixecarà Acta, la qual es tindrà present per a la recepció de l'obra.
Actualització del Programa de Treballs
Durant l'execució de les obres, el Contractista haurà d'actualitzar el programa establert en la

contractació, sempre que, per modificació de les obres, modificacions en les seqüències o processos
i/o retards en la realització dels treballs, el Director d'Obra o bé la promotora ho cregui convenient,
tenint el Director d'Obra la facultat de prescriure al Contractista la formulació d'aquests programes
actualitzats i participar en la seva redacció.
A part d'això, el Contractista haurà d'establir periòdicament els programes parcials de detall
d'execució que el Director d'Obra cregui convenients.
El seguiment es realitzarà conjuntament entre el Director d'Obra i el Contractista, amb informació

setmanal que reflecteixi el ritme dels treballs.
El Contractista es sotmetrà, tant en la redacció dels programes de treballs generals com parcials de
detall, a les normes i instruccions que li dicti el Director d'Obra.
Interrupció dels treballs
Quan les obres iniciades hagin de quedar interrompudes per un temps determinat o indefinit, es
comunicarà al Director d'Obra de la mateixa forma que se li va comunicar l'inici de les mateixes.
És obligació del Contractista, durant la interrupció dels treballs a l'obra, retirar tots aquells
bastiments o elements de construcció que suposin un perill o destorb a terceres persones.
Represa del treballs
A la represa dels treballs a l'obra, aquesta circumstància haurà d'ésser comunicada al Director d'Obra
de manera oficial, doncs es comprèn que aquest no es fa responsable d'aquelles obres o parts d'obra
que s'executaren sense el seu coneixement, i que no està obligat a tenir coneixement de la
reanimació imprevista dels treballs de qualsevol de les seves obres que es trobessin paralitzades.
Mitjans del Contractista per a l'execució de les obres
El Contractista està obligat a tenir a l'obra l'equip de personal directiu, tècnic, auxiliar i operari que
resulti de la documentació de l'adjudicació i quedi establert al programa de treballs. Designarà de la
69
mateixa manera, les persones que assumeixin, per la seva part, la direcció dels treballs que,
necessàriament, hauran de residir a les proximitats de les obres i tenir facultats per a resoldre
quantes qüestions depenguin del Director d'Obra, havent sempre de donar compte a aquesta per a
poder absentar-se de la zona d'obres.
Tant la idoneïtat de les persones que constitueixen aquest grup directiu, com la seva organització
jeràrquica i especificació de funcions, serà lliurement apreciada pel Director d'Obra que tindrà en tot
moment la facultat d'exigir al Contractista la substitució de qualsevol persona o persones adscrites a
aquesta, sense obligació de respondre de cap dels danys que al Contractista pogués causar l'exercici
d'aquesta facultat. No obstant, el Contractista respon de la capacitat i de la disciplina de tot el
personal assignat a l'obra.
De la maquinària que amb arranjament al programa de treballs s'hagi compromès a tenir a l'obra, no
podrà el Contractista disposar-ne per a l'execució d'altres treballs, ni retirar-la de la zona d'obres,
excepte expressa autorització del Director d'Obra.
Productes industrials d'ús a l'obra
El Contractista facilitarà al Director d'Obra per la seva aprovació, una relació dels materials,
productes, etc. que prevegi utilitzar en l'obra, així com la relació d'industrials, subministradors i/o
subcontractistes.
Abans de l'ús a l'obra de qualsevol material, haurà de ser sotmès a l'aprovació del Director d'Obra
qui, mitjançant les oportunes proves o assaigs, decidirà la seva admissió o rebuig.
Les possibles modificacions que respecte a l'oferta presentada es puguin produir, es comunicaran a
la promotora per la seva aprovació.
Retirada de materials no emprats
A mesura que es realitzin els treballs, el Contractista haurà de procedir de forma eficient i pel seu
compte, a la policia de l'obra i a la retirada dels materials aplegats que ja no s'utilitzin.
En cas de materials rebutjats, el Contractista és obligat a retirar-los fora de les obres, sense dret a
indemnització per cap concepte.
Passats quinze (15) dies a partir de l'ordre de retirada del material rebutjat, i no havent-se dut a
terme aquesta, el material passarà a ésser pertinença de la promotora, sense que per això es pugui
exigir indemnització alguna del Contractista.
Normes i precaucions pera l'execució de les obres
La direcció executiva de les obres correspon al Contractista, que haurà de disposar de l'equip adient i
que serà responsable de l'execució material de les obres previstes i dels treballs necessaris per a
realitzar-les, així com de les conseqüències imputables a la seva execució. En particular es tindrà
especial cura i precaució quan concorrin condicions climatològiques adverses, ja que els danys
derivats d'aquestes circumstàncies hauran d'ésser reparats al seu càrrec.
70
En cas de pluges, les obres es mantindran en perfectes condicions de drenatge, sense que es
produeixin erosions, arrossegades o desperfectes.
En cas de gelada el Contractista protegirà totes les zones que poguessin quedar perjudicades pels
efectes de la mateixa, suspenent l'execució dels treballs que no puguin ser desenvolupats en
condicions normals de qualitat (formigonat, moviment de terres, etc). Les parts malmeses de les
obres s'aixecaran i reconstruiran al seu càrrec.
El Contractista ha de tenir molt present que una climatologia adversa, degut a les característiques
particulars d'aquestes obres i dels materials que es troben al llarg de la traça, pot tenir
conseqüències molt negatives en el ritme d'execució. Per tant des del primer dia, s'hauran
d'extremar les precaucions per a garantir el compliment dels terminis fixats i s'haurà de disposar del
mitjans i personal necessaris per a fer front a aquestes circumstàncies adverses.
Els materials necessaris per a les obres d'aquest projecte, hauran d'abassegar-se en parcel·les fora de
les obres, i de forma que permetin el seu fàcil reconeixement i amidament. La promotora no es
compromet a facilitar les parcel·les que puguin ésser necessàries.
Les ocupacions temporals previstes per aquest tipus d'obres són especialment sensibles a la
quantitat i la qualitat dels danys produïts, així com al temps que durin. Es responsabilitat del
Contractista minimitzar-les en tots aquests aspectes amb una correcta execució dels treballs.
Manteniment i regulació del trànsit durant les obres
El Contractista serà responsable de mantenir en els màxims nivells de seguretat l'accés de vehicles al
tall de treball des de la xarxa viària, així com la incorporació de vehicles a la mateixa. A tal efecte està
a disposició d'allò que estableixin els organismes, institucions i poders públics amb competència i
jurisdicció sobre el trànsit.
Seguretat i salut a les obres
El Contractista haurà de complir totes aquelles disposicions que es trobin vigents en matèria de
seguretat i salut al treball, i totes aquelles normes de bona pràctica que siguin aplicables en aquestes
matèries.
D'acord amb l'article 4t. del Reial Decret 555/1986 de 21.02.86 (BOE 21.03.86), el Contractista haurà
d'elaborar un "Pla de seguretat i salut" en el qual desenvolupi i adapti "L'estudi de seguretat i salut"
contingut al projecte, a les circumstàncies físiques, de mitjans i mètodes en què executi els treballs.
Aquest Pla, previ coneixement del Coordinador de seguretat i salut o del Director d'Obra i aprovació
per l'Autoritat competent, es remetrà al Vigilant de seguretat i al Comitè de Seguretat i salut (o als
representants dels treballadors).
Es obligació del Contractista complimentar les previsions dels articles 5è, 6è (últim paràgraf) i 8è
d'aquest Decret.
El Contractista restarà obligat a complir tot allò especificat pel Director d'Obra pel que fa referència a
la seguretat i higiene en el treball, sense que comporti cap increment econòmic envers al pla de
seguretat i higiene presentat i aprovat.
71
L'augment de l'import dels treballs corresponents a les obres objecte d'aquest Plec no
comportarà un augment de l'import del pla de seguretat i higiene.
El Contractista disposarà, al seu càrrec, les instal·lacions sanitàries prescrites per la legislació vigent.
Serà també al seu càrrec la dotació de personal sanitari suficient en qualitat i nombre.
El Contractista de les obres, estarà obligat a la senyalització de les mateixes, tant diürna com
nocturna, d'acord amb les reglamentacions vigents i les instruccions del Director de l'Obra.
Tant els senyals com la seva utilització i manteniment seran amb càrrec al Contractista.
El Contractista s'haurà d'atendre a les disposicions vigents per a la prevenció i control d'incendis. En
tot cas, adoptarà les mesures necessàries per evitar que s'encenguin focs innecessaris i serà
responsable de la propagació dels mateixos, encara que fossin necessaris per a l'execució de les
obres, i dels danys i perjudicis que es puguin produir.
Afeccions al medi ambient
El Contractista adoptarà en totes les feines que realitzi les mesures necessàries perquè les afeccions
al medi ambient siguin mínimes. Així, en l'explotació de pedreres, graveres i préstecs tindrà establert
un pla de regeneració de terrenys; les plantes fabricants de formigons hidràulics o barreges
asfàltiques, disposaran dels elements adequats per evitar les fuites de ciment o pols mineral a
l'atmosfera, i de ciment, additius i lligants a les aigües superficials o subterrànies; els moviments dins
de la zona d'obra es produiran de manera que només s'afecti la vegetació existent en allò
estrictament necessari per a la implantació dels mateixos; tota la maquinària utilitzada disposarà de
silenciadors per rebaixar la pol·lució fònica.
El Contractista serà responsable únic de les agressions que, en els sentits a dalt apuntats i qualssevol
altres difícilment identificables en aquest moment, produeixi al medi ambient, havent de canviar els
medis i mètodes utilitzats i reparar els danys causats seguint les ordres del Director d'Obra o dels
organismes institucionals competents en la matèria.
El Contractista està obligat a facilitar les tasques de correcció mediambientals, com ara plantacions,
hidrosembrats i d'altres, encara que aquestes no les tingués contractades, permetent l'accés al lloc
de treball i deixant accessos suficients per la seva realització.
Execució de les obres no especificades en aquest Plec
L'execució de les unitats d'obra del present Projecte, les especificacions del qual no figuren en aquest
Plec de Prescripcions Tècniques, es faran d'acord amb allò especificat per aquestes a la normativa
vigent, o en el seu defecte, amb allò que ordeni el Director d'Obra, dins les regles de la bona pràctica
per a obres similars.
Informació a preparar pel Contractista
El Contractista haurà de preparar periòdicament per a la seva remissió al Director d'Obra informes
sobre els treballs de projecte, programació i seguiment que li estiguin encomanats.
72
Les normes sobre el contingut, forma i dates per al lliurament d'aquesta documentació vindrà fixada
pel Director d'Obra.
Serà, de la mateixa manera, obligació del Contractista deixar constància formal de les dades bàsiques
de la forma del terreny que obligatòriament haurà pres abans de l'inici de les obres, així com les de
definició d'aquelles activitats o parts d'obra que hagin de quedar ocultes.
Això darrer estarà, a més a més, degudament comprovat i conformat pel Director d'Obra
prèviament a la seva ocultació.
Tota aquesta documentació servirà de base per a la confecció del projecte "As Built" o "Estudi de
dimensions i característiques de l'obra executada", a redactar pel Director d'Obra, amb la
col·laboració del Contractista.
La promotora no es fa responsable de l'abonament d'activitats per a les que no existeixi comprovació

formal de l'obra oculta i, en tot cas, es reserva el dret de què qualsevol despesa que comportés la
comprovació d'haver estat executades, sigui a càrrec del Contractista.
Normes per a la recepció de les obres
Una vegada acabades les obres, es sotmetran a les proves d'estanquitat, pressió, resistència i
funcionament, d'acord amb les especificacions i normes vigents. Totes aquestes proves aniran a
càrrec del Contractista.
Una vegada acabada la prova general, es procedirà a la posada en marxa d'instal·lacions sense
interrupcions durant dos mesos, a partir dels quals es procedirà a la recepció provisional de les obres.
La recepció de les obres es durà a terme d'acord amb el que es disposa en el contracte entre la
promotora i el Contractista.
Després del període de proves i a partir de la data de la posterior recepció provisional, es

comptabilitzarà el termini de garantia, fixat inicialment en dos (2) anys, a la fi del qual es procedirà a
la recepció definitiva.
4.1.4 RESPONSABILITATS ESPECIALS DEL CONTRACTISTA
Obligacions socials
La promotora podrà exigir durant l'execució de l'obra, els comprovants en els quals s'indiqui que la
Contracta es troba al corrent dels pagaments referents a Assegurances Socials, Accidents, Règim
Fiscal, etc.
La inexistència d'aquests comprovants podrà donar lloc a la proposta de rescissió amb pèrdua de
fiança.
Permisos i Llicències
L'Adjudicatari haurà d'obtenir per ell mateix i al seu càrrec tots els permisos i llicències precises per a
l'execució de les obres. Seran al seu càrrec els avals, taxes, dipòsits, etc. pertinents.
73
Indemnitzacions
Aniran a càrrec del Contractista les indemnitzacions ocasionades per perjudicis a tercers, per
interrupció de serveis públics o particulars, danys causats a béns per obertura de rases o reposició de
marges, habilitació o arranjament de camins, tallers, dipòsits de maquinària i materials, accidents en
actuació normal com si existeix culpabilitat o negligència per part de l'Adjudicatari. Queden
naturalment exclosos, els supòsits en què aquestes indemnitzacions quedin expressament assumides
per la promotora al present projecte.
L'Adjudicatari estarà obligat a reposar els elements de la carretera i en particular les senyalitzacions
verticals, danyades o suprimides durant l'execució de les obres, essent a càrrec del Contractista
l'abonament d'aquests treballs.
Es tindrà en compte que l'execució de les obres permeti en tot moment, el manteniment del trànsit,
així com dels serveis de pas pels camins existents, no essent motiu d'abonament les possibles obres
que siguin necessàries executar per a complir l'esmentat requeriment.
En aquest mateix sentit aniran a càrrec del Contractista les despeses originades per la reposició de
paviments, arranjament de camins, etc, que han estat deteriorats com a conseqüència del trànsit
originat per les obres, a fi i efecte de restituir la xarxa viària existent (carreteres, camins, etc.) al seu
primitiu estat.
Aniran a càrrec del Contractista els possibles danys que pugui ocasionar un allargament no justificat i
aprovat en el termini d'execució de les obres (per exemple, retard en l'inici de regs o d'altres
similars).
També aniran a càrrec del Contractista les possibles reclamacions que pugui ocasionar un
allargament del termini de les obres pel que fa referència a les ocupacions temporals d'aquestes. Es
evident, i així s'ha de preveure, que la minimització en el temps de les ocupacions temporals amb
l'aplicació d'un estricte control en l'execució de les obres per part del mateix Contractista, reduirà les
molèsties que una obra d'aquest tipus origina. En cas que aquesta norma de bona pràctica no es
compleixi, el Director d'Obra ordenarà l'execució dels treballs necessàries per la correcció d'aquestes
deficiències, essent el cost derivat d'aquests a càrrec del Contractista.
Sancions per incompliment del termini
La promotora tindrà dret a aplicar i percebre penalitzacions, la quantia de les quals es fixarà en el seu
moment i en els següents casos:
Defecte de qualitat de l'obra executada.
Deficiències i/o endarreriments en la informació.
Incompliments dels terminis parcials. Incompliment
del termini global.
74
Trobada d'objectes
El Contractista serà responsable de tots els objectes que es trobin o descobreixin

durant l'execució de les obres, havent-ho de comunicar immediatament al Director d'Obra i posar-
los sota la seva custòdia.
Contaminacions
El Contractista adoptarà les mesures necessàries per evitar la contaminació de rius i de possibles
aqüífers per efecte dels combustibles, olis, lligants o qualsevol altre material que pugui ésser
perjudicial.
Conservació de les obres durant la seva execució
El Contractista està obligat a la conservació, manteniment i reparació de les obres fins a ser rebudes
provisionalment, essent aquesta conservació al seu càrrec.
Període de garantia
El període de garantia començarà a comptar des del dia següent a la recepció provisional de les
obres.
El Contractista està obligat a la conservació i manteniment de les obres així com a la reparació
urgent de qualsevol avaria, sempre que no es degui a un ús inadequat.
Per aquesta conservació no es preveu abonament independent, sinó que es considera que les
despeses ocasionades per aquestes reparacions, i tot el que d'elles se'n derivi, quedaran incloses en
els preus unitaris corresponents a les diferents unitats d'obra.
Com a termini de garantia es marca el de dos (2) anys, llevat que s'indiqui un altre diferent al
contracte.
Si a l'efectuar el reconeixement final de les obres alguna d'aquestes no és correcta per a la seva
recepció, es concedirà un temps per a corregir els defectes, a càrrec del Contractista, amb un nou
termini de garantia que fixarà el Director d'Obra, allargant-se en el temps en que roman fora de
servei sense que el Contractista tingui dret a cap indemnització per aquest concepte.
Durant aquest període es podrà emprar normalment l'obra, realitzant els assaigs no destructius que
la promotora o el Director d'Obra cregui oportuns, havent d'abonar el Contractista l'import dels
mateixos, així com la resta de despeses que impliquin. Si els resultats i/o conclusions derivats dels
mateixos s'ajusten a allò especificat en aquest Plec, o en el seu defecte a les normes legals vigents o
regles de bona pràctica, la promotora podrà abonar aquests imports sempre que estiguin
degudament documentats i justificats, tenint en compte els preus que figuren en els Quadre de
Preus.
75
4.1.15 AMIDAMENT I ABONAMENT DE LES OBRES
Amidament
El Director d'Obra realitzarà mensualment i en la forma que estableix aquest Plec de Prescripcions
Tècniques, l'amidament de les unitats d'obra executades durant el període de temps anterior.
El Contractista o el seu delegat assistiran i confrontaran aquests amidaments.
Per les obres o parts d'obra les dimensions i característiques de les quals hagin de quedar posterior i
definitivament ocultes, el Contractista està obligat a avisar al Director d'Obra amb la suficient
antelació, a fi de que aquesta pugui realitzar els corresponents amidaments i presa de dades,
aixecant els plànols que les defineixin, la conformitat de les quals subscriurà el Contractista o el seu
delegat.
Si no hi hagués avís amb antelació, l'existència del qualsevol discrepància es resoldrà acceptant el
Contractista les decisions de la promotora sobre el particular.
La forma d'ús de l'amidament i les unitats de mesura a emprar seran les definides en el present Plec,
per a cada unitat d'obra, aplicant quan no es prevegi unitat o se'n prevegin diverses, la que es
dedueix en els Quadres de Preus i, en el seu defecte, la que fixi el Director d'Obra.
Totes les mesures de longitud, superfície o volum, així com els pesos, es faran amb el sistema mètric
decimal, llevat prescripció en contra.
No es podran convertir els amidaments de pes a volum o viceversa, llevat que expressament
s'autoritzi en el present Plec. D'estar autoritzada la conversió, el factor de transformació es fixarà a la
vista dels resultats del laboratori o dels assaigs realitzats en obra. No es tindran en compte, a aquests
efectes, els factors que apareixen en la Justificació de Preus o en els amidaments del Projecte.
Els excessos que resultin a l'amidar l'obra realment executada, en relació amb l'obra projectada, no
seran d'abonament si aquests excessos són evitables, podent inclús el Director exigir que es
corregeixin les obres perquè corresponguin exactament a les dimensions, pendents, etc. fixades en
els plànols.
Encara que aquests excessos siguin, a judici del Director d'Obra inevitables, no seran abonats si els
mateixos formen part dels treballs necessaris per a l'execució de la unitat, segons estableix el Plec de
Clàusules Administratives Generals, ni si aquests excessos estan inclosos en el preu de la unitat
corresponent o, finalment, si s'especifica en l'amidament i abonament de la unitat corresponent, que
no seran d'abonament.
Quan els excessos inevitables no estiguin en alguns dels supòsits del paràgraf anterior, seran abonats
al Contractista als preus unitaris que figuren al quadre de preus.
Si l'obra realment executada té dimensions inferiors a l'obra projectada, és a dir, si els amidaments
reals són inferiors als amidaments segons els plànols del Projecte, els amidaments que s'abonaran
seran els reals corresponents a l'obra executada, sempre que es tracti d'una obra defectuosa.
76
Preu unitari
El preu unitari que apareix en lletra en el Quadre de Preus núm. 1 serà el que s'aplicarà als
amidaments per obtenir l'import d'Execució Material de cada unitat d'obra.
La descomposició dels preus unitaris que figura en el Quadre de Preus núm. 2, és d'aplicació
exclusiva a les unitats d'obra incompletes, no podent el Contractista reclamar modificació de preus
en lletra del Quadre núm. 1, per a les unitats totalment executades, a causa d'errades o omissions en
la descomposició que figura en el Quadre de Preus núm. 2.
Encara que en la justificació del preu unitari que apareix en el corresponent Annex de la Memòria
s'emprin hipòtesis no coincidents amb la forma real d'executar les obres (jornals i mà d'obra
necessària, quantitat, tipus i cost horari de maquinària, quantitat, preu i tipus de materials bàsics,
procedència o distància del transport, número i tipus d'operacions necessàries per completar la
unitat d'obra, dosificació, quantitat de materials, proporció de diversos components o diversos preus
auxiliars, etc.)., aquests extrems no podran esgrimir-se com a base per a la modificació del
corresponent preu unitari.
Abonament
La promotora definirà la forma d'abonament de les obres en cada cas.
Aquests preus s'abonaran per les unitats acabades i executades segons les condicions que
s'estableixin en el present Plec, i que comprenen el subministrament, transport, manipulació i ús dels
materials, maquinària i mà d'obra necessària per a la seva execució, així com totes aquelles que es
requereixin perquè l'obra realitzada sigui acceptada per la promotora.
Partides alçades
Les partides que figuren com d'abonament íntegre en els Quadres de Preus o Pressupostos Parcials o
Generals, s'abonaran íntegrament al Contractista, un cop executats els treballs a què corresponen.
Abonament a compte d'instal·lacions, equips i materials aplegats
No es faran abonaments a compte d'instal·lacions, equips i materials aplegats
Relacions valorades i certificacions
Les obres executades s'abonaran al Contractista mitjançant certificacions mensuals o periòdiques,

que incloguin relacions valorades de les obres realment executades en el període al que fa referència
cada certificació.
Els imports de les certificacions seran considerats a compte de la liquidació final, sense que això
impliqui l'acceptació o conformitat amb les obres certificades.
Adquisició de materials
La promotora es reserva el dret d'adquirir per ella mateixa aquells materials o elements que per la
seva naturalesa no siguin d'ús normal en les obres, o no estiguin subjectes a les normals condicions
dels mercats en el moment de l'execució, podent d'acord amb aquest article, contractar
77
separadament, el subministrament i col·locació de tots o part dels esmentats materials, sense que el
Contractista tingui dret a cap reclamació.
Si aquest fos el cas, el Contractista donarà tota classe de facilitats per la instal·lació i realització de
proves per part de la casa subministradora o instal·ladora.
Obres que no són d'abonament
No es pagaran les obres que no s'ajustin al Projecte o a les no autoritzades per escrit del Director
d'Obra i que el Contractista hagi executat per errada, per comoditat o per conveniència.
Despeses de caràcter general a càrrec del Contractista
Seran per compte del Contractista, sempre que al contracte no es prevegi explícitament el contrari,
les següents despeses, a títol indicatiu i sense que la relació sigui limitadora.
Les despeses, impostos, arbitris o taxes per motiu del contracte i de l'execució de l'obra,
excepte l'I.V.A., en cas d'ésser procedent.
Despeses corresponents a permisos o llicències propis del Contractista i necessaris per a

l'execució de les obres, a excepció de les corresponents expropiacions i serveis afectats.
Despeses de construcció, millora, manteniment, reparació i reposició de camins d'accés als

talls.
Despeses de lloguer o adquisició de terrenys per abocaments i/o préstecs, així com les
corresponents als arranjaments d'aquests.
Despeses d'explotació i utilització de préstecs, canteres, cabals i abocadors, així com les
corresponents als arranjaments d'aquests.
Despeses de lloguer o adquisició de terrenys per dipòsits de maquinària i materials, així com
les corresponents als arranjaments d'aquests.
Despeses de muntatge, conservació i retirada d'instal·lacions per al subministrament d'aigua

i energia elèctrica, necessaris per a l'execució de l'obra, així com drets, taxes o imports de
presa de corrent, comptadors i altres elements.
Despeses d'instal·lació, construcció, remoció i retirada de tota classe de construccions

auxiliars, instal·lacions, plantes, maquinària i eines.
Despeses corresponents a la retirada de materials rebutjats, deixalles i brossa, evacuació de

restes, neteja i arranjament general de les zones afectades per les obres i zones limítrofs, que
comprenen les zones d'instal·lacions, preses de corrent, préstecs i abocaments, després de
l'acabament de l'obra.
Despeses de protecció dels abassegaments de materials i de la pròpia obra contra tota mena
de deteriorament, dany o incendi, acomplint els requisits vigents per a l'emmagatzematge
d'explosius i carburants.
78
Les despeses de retirada dels materials rebutjats i correcció de les deficiències observades i
posades de manifest pels corresponents assaigs i proves.
Despeses dels arranjaments derivats de les ocupacions temporals, restituint els terrenys
afectats al seu primitiu estat.
Despeses i indemnitzacions que es produeixin en les ocupacions temporals, en excessos, no

necessàries.
Les despeses de subministrament, col·locació i conservació de senyals de trànsit i altres

mesures necessàries per a proporcionar seguretat dins de les obres i de les zones de tercers,
així com en les zones d'inici i final de l'obra, la guarda de l'obra i la vigilància d'afeccions a
tercers, amb especial atenció al trànsit.
La conservació i policia de la zona d'obres durant la seva execució i durant el termini de

garantia.
Els danys a tercers ocasionats per la forma en què s'ha executat l'obra, amb les excepcions
que marca la llei.
Els majors costos que poguessin derivar-se amb motiu de la realització de treballs nocturns,
en hores extraordinàries o dies festius i necessaris per a complir el programa de treballs i el
termini acordats, llevat que l'adopció de les esmentades mesures es produeixi a petició de la
promotora i sigui motivada per retards no imputables al Contractista.
Totes les despeses generals i d'empresa del Contractista estaran incloses en el percentatge
citat en la clàusula 105.3. El benefici del Contractista també estarà totalment inclòs en el
percentatge citat en la clàusula 105.3.
Seran a càrrec del Contractista les despeses del Pla d'Autocontrol de Qualitat que es detalli a
les clàusules particulars del contracte, tenint en compte que aquest s'haurà d'adaptar,
corregir o ampliar segons les especificacions de la promotora i/o el Director d'Obra.
4.1.6 COMPATIBILITAT I RELACIÓ ENTRE ELS DOCUMENTS QUE DEFINEIXEN

LES OBRES
D'una manera no limitativa i tenint en compte les possibles clàusules que s'estableixin posteriorment
al contracte, els documents contractuals del present projecte són:
1.- El Plec de Prescripcions.
2.- Els Plànols.
3.- Els Quadres de Preus núm. 1 i núm. 2, i el Pressupost.
Davant possibles discrepàncies entre els diferents documents esmentats serà d'aplicació el que
correspongui i respectant l'ordre de la seva enumeració.
Dins d'un mateix document serà sempre d'aplicació la condició més restrictiva.
79
Les omissions i les descripcions errònies dels detalls de l'obra que existeixin en els Plànols i Plec de
Prescripcions no eximeixen al Contractista de l'obligació d'executar-los correctament sinó que hauran
d'ésser realitzats com si haguessin estat complets o correctament especificats en els Plànols i en el
Plec de Prescripcions Tècniques.
4.2 MOVIMENT DE TERRES.
4.2.1 NETEJA I ESBROSSADA DEL TERRENY

Definició
La neteja i esbrossada del terreny consisteix en extreure de les zones que s'assenyalin arbres, fusta
caiguda, restes de troncs o arrels, plantes, canyes, escombraries, o qualsevol altre material inservible
0 perjudicial a judici de la Direcció d'Obra, incloent l'extracció de troncs, arrels, terra vegetal, etc.
També s'inclou el transport de tot aquest material a l'abocador, els cànons i lloguers pertinents així
com el manteniment i arranjament final d'aquest. Així mateix inclou la retirada i emmagatzament de
la terra vegetal per la seva posterior restitució, així com d'aquelles estructures que obstaculitzin o
molestin d'alguna forma les operacions de construcció.
Execució
Les operacions d'esbrossada i neteja es realitzaran amb les precaucions necessàries per aconseguir
unes bones condicions de seguretat, evitant danys en les construccions existents, i d'acord al que
disposi el Director d'Obra, qui designarà i assenyalarà aquells elements que s'hagin de conservar
intactes.
Aquesta operació s'haurà d'efectuar abans de començar els treballs d'excavació o terraplenat de
qualsevol classe. En cas que això no es compleixi, el Director d'Obra podrà aturar els treballs
d'excavació o terraplenat fins que s'hagi realitzat la neteja i esbrossada del terreny.
L'esbrossada inclourà l'extracció d'un gruix mínim de 35 cm i/o transport a abocador o lloc
d'abassegament, de la terra vegetal de les àrees designades pel Director d'Obra. Aquestes àrees
correspondran bàsicament a les superfícies que s'han d'excavar, a les zones destinades a rebre un
posterior rebliment o terraplè i a les superfícies afectades per l'ocupació temporal, podent-se reduir
excepcionalment l'amplada d'aquestes darreres. Així mateix, el Director d'Obra podrà designar les
zones on no sigui convenient l'extracció de la terra vegetal, limitant-se les operacions de neteja i
esbrossada.
Les característiques singulars d'aquest tipus d'obra fan que les franges teòriques destinades a les
ocupacions temporals puguin ser reduïdes a judici de la Direcció d'Obra, amb criteris restrictius i en
casos excepcionals.
L'esbrossada també inclourà la restitució de la terra vegetal en les zones en què s'hagi retirat aquesta
1 no s'ocupin definitivament, tenint en compte que s'ha de realitzar amb les condicions d'execució
adequades pel conreu.
Aquests treballs es realitzaran de manera que no ocasionin molèsties als propietaris de les zones
properes a les obres.
80
Aquells arbres que ofereixin possibilitats comercials seran podats i netejats, després es
tallaran en trossos adequats i finalment s'amuntegaran acuradament al llarg de la traça, separats
dels munts que s'hagin de cremar o llençar. La longitud dels trossos de fusta no serà inferior a 3 m si
ho permet el tronc.
Els arbres que l'Enginyer Director designi o marqui, es conservaran intactes. Per minvar els danys als
arbres marcats, els que s'hagin de treure ho faran caient cap al centre de la zona objecte de la neteja.
Quan sigui necessari evitar danys a altres arbres, al trànsit o a estructures properes, els arbres
s'aniran trossejant per la copa i tronc progressivament.
Del terreny natural sobre el que s'hagi d'assentar l'obra, s'eliminaran tots els troncs o arrels de
qualsevol diàmetre, sigui amb mitjans manuals o mecànics, de tal forma que no en quedi cap a
menys de 50 cm de profunditat per sota de la superfície natural.
Els materials utilitzables ho seran en les condicions i forma que assenyali el Director d'Obra.
Tots els subproductes forestals, llevat la llenya de valor comercial, poden ser cremats. La crema del
material es farà d'acord a les disposicions legals vigents en aquesta matèria.
Els munts que hagin de ser cremats, es col·locaran en el centre, molt a prop de la zona objecte de la
neteja o en espais oberts, procurant no originar danys a d'altres arbres o vegetació propera.
El Director d'Obra podrà aturar els treballs de crema, per mal temps o per qualsevol altra raó que
comporti algun perill.
En cas de trobar-se o detectar-se durant l'execució d'aquests treballs previs, pericons, canonades o
qualsevol altre element que s'hagi de conservar i/o hagi d'ésser objecte de reposició posterior,
aquests hauran d'ésser apropiadament senyalitzats per tal de garantir la seva posterior reposició. Els
costos d'aquesta senyalització seran càrrec del contractista.
Les restes de tot tipus de material que s'hagin de transportar a abocador o no s'hagin d'utilitzar per a
rebliments o terraplens, s'hauran de carregar i transportar immediatament a aquest, sense que es
permeti l'amuntegament a l'obra de les esmentades restes. L'incompliment d'aquesta condició pot
comportar la paralització immediata de les obres.
S'amidarà per m2 realment esbrossats i netejats.
Pel seu abonament s'utilitzaran els preus corresponents que figuren en els quadres de preus.
L'amplada es limitarà, bàsicament, a les zones afectades per les obres i zones d'ocupació temporal,
tenint en compte les prescripcions i limitacions assenyales en l'apartat anterior.
Donades les característiques d'aquest tipus d'obra s'estableix que l'amidament d'aquesta unitat d'obra
es realitza en base a la projecció horitzontal del terreny a esbrossar, acceptant-se que es produeix un
error amb la superfície real esbrossada. El Contractista ha de tenir present a l'hora de fixar el preu
d'aquesta unitat ja que no serà d'abonament la diferència existent entre ambdues superfícies.
81
També s'ha de tenir present que pels amidaments del moviment de terres en general, excavacions,
terraplenats i reblerts, els perfils del terreny original són els obtinguts pel procediment establert en
el capítol anterior d'aquest Plec, per la qual cosa no es comptabilitzarà com amidament volumètric ni
d'excavacions ni de terraplenats o reblerts, l'originat per l'excavació de la terra vegetal inclosa en
aquesta unitat d'obra.
En cas de què aquest preu no figuri en el Quadre de Preus s'entendrà que està inclòs en el preu
d'excavació, i per tant no correspon el seu amidament i abonament per separat.
En qualsevol cas les despeses originades per l'arranjament, anivellació i estesa de terra vegetal,
segons els criteris del Director d'Obra en lloc i forma, incloent els abocadors, aniran a càrrec del
Contractista a menys que explícitament s'especifiqui en aquest Plec i es valori en el document
corresponent.
4.2.2 EXCAVACIÓ A CEL OBERT O DESMUNT
Definició
L'excavació a cel obert o demunt consisteix en les operacions necessàries, per excavar, remoure,
evacuar i anivellar els materials de la zona compresa entre el terreny natural, després d'haver
realitzat l'esbrossada i excavació de la terra vegetal, si s'escau, i el limitat pel volum ocupat per l'obra
segons els plànols, sempre que no siguin considerades com excavacions de pous o rases.
S'inclou en aquesta unitat l'ampliació de trinxeres i/o la millora dels talussos en els desmunts, basses,
estacions de bombament, trencament de càrrega.
Execució
No es podrà realitzar cap tipus d'excavació fins que no s'hagin pres les referències topogràfiques
precises per tal de confeccionar els perfils del terreny original.
Les excavacions s'executaran de forma que la superfície acabada sigui anàloga a la considerada als
plànols.
Les superfícies vistes, com talussos, cunetes, etc, hauran de tenir una forma sensiblement plana,
refinant-se quantes vegades siguin necessàries fins aconseguir-ho.
Mentre es realitzin les diverses etapes de construcció, i fins el reblert definitiu de les excavacions, les
obres es mantindran en perfectes condicions de drenatge, realitzant el sistema d'evacuació d'aigua
més convenient a judici del Director d'Obra (rases drenants, well-points, etc.) i utilitzant els medis
auxiliars necessaris (grups electrògens, bombes, mànegues flexibles, etc.) a fi que la presència
d'aigua no perjudiqui les unitats d'obra a realitzar.
Quan el nivell freàtic es trobi per sobre de la línia d'excavació, es tindrà especial cura tant en
l'elecció i en la intensitat dels sistemes d'evacuació d'aigua així com en els medis auxiliars necessaris.
Per tal que les despeses originades per aquest esgotament no suposin un increment excessiu pel
Contractista, és convenient l'optimització de l'execució de l'obra, emprant el mínim temps possible
entre la realització de les excavacions i el reblert final de les mateixes.
82
Durant l'execució de desmunts es preveurà la sortida d'aigües pluvials perquè no s'emmagatzemin

en la zona excavada.
En els desmunts en roca, les voladures es realitzaran tenint en compte els criteris fixats pel Director
d'Obra, que podrà escollir la tècnica més adient per aconseguir una superfície lliure, plana i el menys
fracturada possible.
Els materials sobrants de l'excavació es transportaran a l'abocador o al lloc de la seva utilització

posterior. Aquest transport a abocador haurà de ser immediat en el cas de fangs, roca i terres no
aprovades expressament pel Director d'Obra, ja que únicament es permetrà l'aplec a obra dels sòls
que puguin ser utilitzables per a rebliments posteriors. No respectar aquesta condició pot comportar
la paralització de les obres fins que no s'efectuï el transport a l'abocador de les restes aplegades
sense autorització.
En cap cas es procedirà al refinament de la superfície que ha de rebre el revestiment. Si es formigona

contra el terreny, aquesta operació es durà a terme passades 24 hores després del refinament. Si
això no és possible l'excavació prèvia haurà de deixar un marge de 0,20 a 0,30 m de gruix de
material a excavar durant el refinament final. En qualsevol cas, durant el període posterior al
refinament de la caixa es prendran les mesures necessàries per tal de mantenir la superfície de la
caixa amb un grau d'humitat adient.
Tots els sanejaments hauran de estar documentats pel Contractista al Director d'Obra, que els
contrastarà, verificarà i aprovarà expressament si així s'escau.
El Contractista té l'obligació d'excavar i retirar a lloc d'aplec o abocador tots els productes derivats de
despreniments, ruptures, etc.
En general, el Contractista prendrà les mesures adients encaminades a no disminuir la resistència del
terreny no excavat. En especial s'hauran d'adoptar les precaucions necessàries per evitar els
següents fenòmens: inestabilitat de talussos en roca degut a voladures inadequades, esllavissades
produïdes pel descalçament del peu de l'excavació, erosions locals i entollaments deguts a un
drenatge defectuós de l'obra.
No es rebutjarà cap material excavat si a judici del Director d'Obra pot emprar-se en altres unitats
d'obra.
Les excavacions a cel obert s'amidaran per metres cúbics (m3) de material excavat, mesurat per
diferència entre els perfils teòrics del terreny original i els perfils teòrics de les excavacions.
Els perfils teòrics del terreny original seran els continguts en el document Plànols d'aquest projecte.
seu contrast i modificació.
83
En cas que a judici del Director d'Obra o bé del Contractista, s'hagin d'aixecar nous perfils del
terreny original per existir discrepàncies entre els que hi figuren en el Plànols i la realitat, es
realitzarà una neteja o esbrossament previ, que inclourà el piconat de la vegetació, de l'herba, la tala
d'arbres, etc, sense realitzar cap tipus d'excavació per tal de desenvolupar correctament les tasques
topogràfiques. Si aquesta es realitzés per qualsevol motiu, el Director d'Obra aturarà els treballs,
aplicant les penalitzacions fixades en el contracte en cas d'obra defectuosa, fixant al seu criteri el
terreny original, que serà acceptat pel Contractista sense dret a cap tipus de reclamació.
Director d'Obra. En cas que aquest acord no s'hagi pogut establir, els perfils del terreny original seran
els que determini el Director d'Obra amb la justificació corresponent, finalitzant-se les operacions de
neteja i esbrossada en les condicions assenyalades en aquest Plec.
La neteja, esbrossada i excavació de la terra vegetal no comportarà cap modificació dels perfils
teòrics del terreny original.
En els perfils teòrics del terreny original no es descomptarà l'excavació realitzada en les operacions
de neteja, esbrossada i retirada de terra vegetal, fixada en un mínim de 30 cm. Així mateix, el reblert
corresponent a l'excavació de l'esbrossada no es comptabilitzarà sota cap concepte.
En el cas que no s'abonin per separat la neteja, esbrossada i excavació de la terra vegetal, s'entendrà
que aquesta unitat d'obra s'inclou en les excavacions, havent-se de realitzar tal i com s'especifica en
aquest Plec.
En les zones en què a més de realitzar la neteja, esbrossada i extracció de la terra vegetal, s'hagin de
realitzar també sanejaments, el Contractista els documentarà i contrastarà amb el Director d'Obra
qui haurà d'aprovar-los expressament per tal d'executar-los. En cas de no fer-ho així, tots els
increments que se'n puguin derivar aniran a càrrec del Contractista. No es consideraran com a
sanejaments les excavacions inferiors a 30 cm, i en cas de ser-ho les que, a judici del Director d'Obra,
es realitzin en terra vegetal o conreable.
El Contractista excavarà i retirarà, sense modificació de preu, tots els productes derivats de
despreniments, ruptures, etc. Aquests s'abonaran, perfil a perfil, quan suposin un increment de més
d'un deu per cent (10%) respecte a la superfície teòrica excavada.
En el preu de l'excavació es comprèn l'excavació en qualsevol tipus de terreny, transport i la retirada

de productes a l'abocador o lloc d'utilització, l'allisada de superfícies, estrebaments, esgotaments,
atalls i desguassos, el sanejament de zones rocoses afectades per les excavacions, i drets, cànon i
manteniment dels abocadors, i la reconstrucció i reposició d'espones, feixes, fites i bancals al seu
estat original i formació de pistes i camins necessaris per a la maquinària.
En el preu de l'excavació s'inclouen qualsevol mitjans que s'utilitzin per la seva execució, ja siguin
manuals, mecànics o explosius.
En el preu de l'excavació s'inclouen les possibles excavacions i/o rebliments previs i/o posteriors en
una o varies fases constructives que, degut a les dimensions de les excavacions i/o a la falta de
maniobrabilitat de la maquinària per qüestions relatives a l'espai, hauran de ser realitzades per
84
deixar l'obra segons els plànols, no derivant-se increments econòmics per aquests conceptes. El
mateix criteri s'aplicarà en el cas de què la maquinaria hagi de treballar des de qualsevol punt amb
limitades condicions de visibilitat.
En el preu de l'excavació s'inclouen també els drenatges, esgotaments i altres operacions necessàries
per l'evacuació d'aigua, que s'estendran fins al moment que aquests deixin de ser necessaris, ja sigui
per haver completat la totalitat de les unitats d'obra, per exemple solera, revestiment i reompliment,
o per deixar de ser necessari degut a qualsevol altre circumstància, sense que el contractista tingui
dret a cap cobrament addicional pel temps total que les bombes, en número i potència necessaris,
hagin estat en servei. S'entenen també inclosos els medis auxiliars tals com mànigues flexibles, grups
electrògens, combustible, etc, necessaris per la correcta execució de la unitat.
Aquestes operacions només seran d'abonament si així s'especifica explícitament en el Plec i es

defineixen i valoren en els documents corresponents.
L'elecció del sistema de voladura a emprar en els desmunts en roca, inclòs en el cas de la utilització
de pretall, no comportarà cap increment econòmic.
Els excessos d'excavació, en relació a les dimensions indicades en els Plànols, que no fossin ordenats
per l'Enginyer Director, no es consideren abonables i en cada cas s'hauran de reomplir en la forma
que hom indiqui sense que l'esmentat rebliment sigui d'abonament.
La reposició de marges i bancals es realitzarà de forma que el terreny presenti característiques i

dimensions similars als originals, de manera que si el bancal original estava format per murets de
pedra, una vegada acabada l'obra s'hauran de reposar aquests murets amb característiques
constructives semblants als existents. La reposició d'aquests murs i marges es consideren inclosos en
el preu unitari d'excavació, així com els materials i mitjans auxiliars necessaris per a la seva
reconstrucció.
4.2.3 EXCAVACIÓ EN POUS I RASES
Definició
L'excavació en pous i rases consisteix en les operacions necessàries, per excavar, remoure, evacuar i
anivellar els materials de la zona compresa entre el terreny i el volum limitat per l'obra, segons els
plànols, sempre que no siguin considerades com excavacions a cel obert. En cas de què es presenti
qualsevol dubte en referència a la classificació d'un tipus o altre d'excavació, el Director d'Obra
decidirà la tipologia de la mateixa.
No s'entendrà com a excavació en rasa l'excavació amb un ample que permeti el treball de
maquinària pesant en el seu interior, considerant-se una amplada límit de 3,5 m a partir de la qual es
considerarà com a excavació a cel obert.
Execució
No es podrà realitzar cap tipus d'excavació fins que no s'hagin pres les referències topogràfiques
precises per tal de confeccionar els perfils del terreny original.
85
Les excavacions s'executaran de forma que la superfície acabada sigui anàloga a la considerada als
plànols.
Fins que finalitzi el reblert definitiu de les excavacions, les obres es mantindran en perfectes
condicions de drenatge, realitzant el sistema d'evacuació d'aigua més convenient a judici del Director
d'Obra (rases drenants, well-points, etc.) i utilitzant els medis auxiliars necessaris (grups electrògens,
bombes, mànegues flexibles, etc.) per tal que la presència d'aigua no perjudiqui les unitats d'obra a
realitzar.
Quan el nivell freàtic es trobi per sobre de la línia d'excavació, es tindrà especial cura tant en
l'elecció i en la intensitat dels sistemes d'evacuació d'aigua així com en els medis auxiliars necessaris.
Per tal que les despeses originades per aquest esgotament no suposin un increment excessiu pel
Contractista, és convenient l'optimització de l'execució de l'obra, emprant el mínim temps possible
entre la realització de les excavacions i el reblert final de les mateixes.
Durant l'execució de les rases es preveurà la sortida d'aigües pluvials perquè no s'emmagatzemin a la
zona excavada.
En les rases excavades en roca, les voladures es realitzaran tenint en compte els criteris fixats pel
Director d'Obra, que podrà escollir la tècnica més adient per aconseguir una superfície lliure, plana i
el menys fracturada possible.
Els materials sobrants de l'excavació es transportaran a l'abocador o al lloc de la seva utilització

posterior. Aquest transport a abocador haurà de ser immediat en el cas de fangs, roca i terres que no
es puguin emprar en el reblert de les excavacions, ja que únicament es permetrà l'aplec a obra dels
sòls que puguin ser utilitzables pels rebliments posteriors. No respectar aquesta condició pot
comportar la paralització de les obres fins al transport a abocador de les restes aplegades sense
autorització.
Tots els sanejaments hauran de estar documentats pel Contractista al Director d'Obra, que els
contrastarà, verificarà i aprovarà expressament si s'escau.
El Contractista té l'obligació d'excavar i retirar a lloc d'aplec o abocador tots els productes derivats de
despreniments, ruptures, etc.
En general, el Contractista prendrà les mesures adients encaminades a no disminuir la resistència del
terreny no excavat. En especial s'hauran d'adoptar les mesures necessàries per evitar els següents
fenòmens: inestabilitat de talussos en roca degut a voladures inadequades, esllavissades produïdes
pel descalçament del peu de l'excavació, erosions locals i entollaments deguts a un drenatge
defectuós de l'obra.
No es rebutjarà cap material excavat si a judici del Director d'Obra pot emprar-se en altres unitats
d'obra.
Les excavacions en pous i rases s'amidaran per metres cúbics (m3) de material excavat, mesurat per
diferència entre els perfils teòrics del terreny original i els perfils teòrics de les excavacions.
86
Els perfils teòrics del terreny original seran els continguts en el document Plànols d'aquest projecte.
seu contrast i modificació.
En cas que a judici del Director d'Obra o bé del Contractista, s'hagin d'aixecar nous perfils del terreny
original per existir discrepàncies entre els que hi figuren en el Plànols i la realitat, es realitzarà una
neteja o esbrossament previ, que inclourà el piconat de la vegetació, de l'herba, la tala d'arbres, etc,
sense realitzar cap tipus d'excavació per tal de desenvolupar correctament les tasques topogràfiques.
Si aquesta es realitzés per qualsevol motiu, el Director d'Obra aturarà els treballs, aplicant les
penalitzacions indicades en el contracte en cas d'obra defectuosa, fixant al seu criteri el terreny
original, que serà acceptat pel Contractista sense dret a cap tipus de reclamació.
Director d'Obra. En cas que aquest acord no s'hagi pogut establir, els perfils del terreny original seran
els que determini el Director d'Obra amb la justificació corresponent, finalitzant-se les operacions de
neteja i esbrossada en les condicions assenyalades en aquest Plec.
En el cas de què no s'abonin per separat la neteja, l'esbrossada i l'excavació de la terra vegetal,
s'entendrà que aquesta unitat d'obra s'inclou en les excavacions, havent-se de realitzar tal i com
s'especifica en aquest Plec.
En les zones en què a més de realitzar la neteja, l'esbrossada i l'extracció de la terra vegetal, s'hagin
de realitzar també sanejaments, el Contractista els documentarà i contrastarà amb el Director d'Obra
qui haurà d'aprovar-los expressament per tal d'executar-los. En cas de no fer-ho així, tots els
increments que se'n puguin derivar aniran a càrrec del Contractista. No es consideraran com a
sanejaments les excavacions inferiors a 30 cm, i en cas de ser-ho, les que a judici del Director d'Obra
es realitzin en terra vegetal o conreable.
El Contractista excavarà i retirarà, sense modificació de preu, tots els productes derivats de
despreniments, ruptures, etc. Aquests només s'abonaran, perfil a perfil, quan suposin un increment
de més d'un deu per cent (10%) respecte a la superfície teòrica excavada, i no s'hagin produït per
negligència del Contractista.
En el preu de l'excavació es comprèn l'excavació en qualsevol tipus de terreny, el transport i la

retirada de productes a l'abocador o lloc d'utilització, l'allisada de superfícies, estrebaments,
esgotaments, atalls i desguassos, el sanejament de zones rocoses afectades per les excavacions,
drets, cànon i manteniment dels abocadors, la reconstrucció i reposició d'espones, reposició de
feixes, fites i bancals al seu estat original i la formació de pistes i camins necessaris.
En el preu de l'excavació s'inclouen qualsevol mitjans que s'utilitzin per la seva execució, ja siguin
manuals, mecànics o explosius.
En el preu de l'excavació de rases i pous també s'inclouen les possibles excavacions i/o rebliments
previs i/o posteriors en una o varies fases constructives que, degut a les dimensions de les
87
excavacions i/o a la falta de maniobrabilitat de la maquinària per qüestions relatives a

l'espai, hauran de ser realitzades per deixar l'obra segons els plànols.
En el preu de l'excavació s'inclouen també els drenatges, esgotaments i altres operacions necessàries
per l'evacuació d'aigua, que s'estendran fins al moment que aquests deixin de ser necessaris, ja sigui
per haver completat la totalitat de les unitats fins el reblert o per deixar de ser necessari per
qualsevol altra circumstància, sense que el contractista tingui dret a cap cobrament addicional pel
temps total que les bombes, en número i potència necessaris, hagin estat en servei. S'entenen també
inclosos els medis auxiliars com ara mànegues flexibles, grups electrògens, combustible, etc,
necessaris per la correcta execució de la unitat.
Aquestes operacions només seran d'abonament si així s'especifica explícitament en el Plec i es

defineixen i valoren en els documents corresponents.
L'elecció del sistema de voladura a emprar en els desmunts en roca, inclòs en el cas de la utilització
de pretall, no comportarà cap increment econòmic.
Els excessos d'excavació en relació a les dimensions indicades, en els Plànols que no fossin ordenats
per l'Enginyer Director, no es consideren abonables i en cada cas s'hauran de reomplir en la forma
que hom indiqui sense que l'esmentat rebliment sigui d'abonament.
La reposició de marges i espones es realitzarà de forma que el terreny presenti característiques i

dimensions similars als originals, de manera que si l'espona original estava formada per murets de
pedra, una vegada acabada l'obra s'hauran de reposar aquests murets amb característiques
constructives semblants als existents. La reposició d'aquests murs, espones i marges es consideren
inclosos en el preu unitari d'excavació, així com els materials i mitjans auxiliars necessaris per a la
seva reconstrucció.
4.2.4 INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA SOBRETENSIONS

ATMOSFÈRIQUES I DE XARXA
Definició.
Es defineixen les instal·lacions de protecció contra sobretensions d'origen atmosfèric i de xarxa les
destinades a protegir els les persones i coses dels efectes d'augments inesperats en les tensions
d'alimentació dels equips.
Normativa.
Serà d'aplicació la normativa:
"NormasTecnológicas de la Edificación".
Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball.
Norma UNE 21186. Protecció d'esructures, edificacions i zones obertes mitjançant

parallamps amb dispositius d'encebat.
Altres normes UNE d'aplicació.
88
DIN-VDE 06075 DIN-DE -100 Característiques

Parallams contra sobretensions atmosfèriques.
S'instal.lara, en cada E.B. un sistema de protecció contra les sobretensions atmosfèriques, d'acord
amb la UNE 210186, de les característiques següents:
Parallamps autònom sobre columna, amb una alçada de 2,5 mts per sobre de la part més alta
de qualsevol edifici.
Terminal aeri de captació, tipus INGESCO o similar, amb radi de cobertura de 150 mts.
Posta a terra independent, separada 15 mts com a mínim de qualsevol altre sistema de p.a.t,
per a un valor màxim de 10 Ohms.
Baixant amb conductor de Cu de 50 mm2 de secció. Comptador
de descàrregues. Protecció contra sobretensions de xarxa.
Sistema de protecció contra sobreintensitats, segons DIN VDE 0110-1, DIN-VDE 06075, Din-VDE-100,
incloent fusibles, descarregadors DHEN o similar i elements auxiliars necessaris per aconseguir una
protecció eficient (incloent sistema de desacoblament si fos necessari), en tres etapes:
1§ Etapa amb "protecció basta" mitjançant descarregadors de classe B, per derivació de corrents de
forma de ona 10/350|iS de 100KA, amb fusibles de protecció de fins a 250 A, segons recomanacions
del fabricant. Aquesta etapa anirà instal·lada a la sortida de cadascun dels transformadors de
potència.
2 § Etapa amb "protecció mitja" mitjançant descarregadors de classe C, per derivació de

sobretensions de forma de ona 8/20|iS de 40KA, amb fusibles de protecció de fins a 125 A, segons
recomanacions del fabricant. Aquesta etapa anirà instal·lada a l'entrada de cadascun dels quadres
elèctrics.
3§ Etapa de "protecció fina" mitjançant descarregadors de classe D especials, en els quadres de
control i línies de comunicació.
Totls els quadres de potència, incorporaran la 1§ i 2§ etapes.
Tots els armaris de control, línies telefòniques, i elemets elèctrics sensibles, incorporaran a més la
protecció per la 3§ etapa.
Control de Qualitat
Una vegada realitzades les instal·lacions es realitzarà en presència de la Direcció d'Obra els següents
Assaigs:
89
Verificació integral de les instal·lacions. Verificació d'unions rascades o

soldades. Verificació regulació de tensions i intensitats. Verificació dels
equips de transmisió de l'alarma.
Del resultat dels assaigs s'aixecarà una acta que serà firmada pels representants de la D.O. i el
Contratista. En la mateixa s'exposarà una descripció detallada de les proves realitzades, els resultats
obtinguts i les conclusions sobre l'aprovació i acceptació dels equips.
Amidament i abonament.
Les partides i unitats instal·lades s'amidaran i abonaran d'acord a com figuren especificades en el
quadre de preus n9l. Els protectors contra sobretensions de xarxa, estan inclosos en el preu del
quadres elèctrics i de control.
El preu total de cada unitat o subconjunt es refereix a l'equip subministrat, instal·lat, provat i en
perfectes condicions.
4.2.5 TERRAPLENS I REBLERTS
Definició
Els terraplens i reblerts consisteixen en les operacions necessàries per l'estesa i compactació dels
materials procedents de les excavacions o de préstecs.
La seva execució inclou les següents operacions:
Compra o lloguer de préstecs; permisos, llicències i cànons dels préstecs; neteja,

esbrossada i retirada de la terra vegetal dels préstecs; selecció dels materials de préstec i
condicionament final del préstec amb la restitució de la terra vegetal i els serveis afectats.
Excavació dels llocs de préstec.
Transport des dels llocs de préstec fins al lloc d'utilització.
Preparació de la superfície d'assentament (escarificat, etc).
Estesa de la tongada.
Humectació o dessecació de la tongada.
Compactació de la tongada fins al grau exigit.
Allisada de les superfícies exteriors i refinat de les superfícies vistes.
Aquestes tres últimes, es reiteraran quantes vegades siguin necessàries.
En cas que el material procedent de les excavacions compleixi les condicions que s'assenyalen més
endavant, les tres primeres operacions no es consideraran.
Característiques
Materials.
90
Els materials a emprar en terraplens i reblerts seran aquells que compleixin les prescripcions
assenyalades en aquest Plec envers a la seva utilització i funcionalitat.
El Director d'Obra serà qui aprovarà els materials a emprar per la formació de terraplens i reblerts,
que generalment seran de la pròpia excavació.
Classificació.
Per a la seva utilització els materials es classificaran d'acord amb les denominacions següents:
Material inadequat. Material tolerable.

Material adequat. Material seleccionat.
Material seleccionat drenant.
L'índex CBR que es considerarà serà el corresponent a la densitat mínima exigida en
obra. Condicions generals.
Es consideraran com inadequades aquelles terres que presentin dos màxims en la corba
corresponent a l'assaig Proctor, o siguin d'una naturalesa tal que dues mostres de la mateixa
terra, una en estat natural i l'altra prèviament dessecada en estufa a 1109 fins a un pes
constant, tinguin límits líquids que difereixin en més d'un vint per cent (20 %).
L'aigua incorporada en el moment de la compactació de les terres no superarà en més d'un

deu per cent (10 %) la definida com òptima en l'assaig Proctor Modificat, a menys que així
91
ho ordeni el Director d'Obra.
Quan la humitat de les terres superi l'òptima Proctor, podrà reduir-se el contingut d'aigua del
terra mitjançant una barreja de materials secs o substàncies higroscòpiques adients, com per
exemple la calç viva, si bé s'haurà de tenir l'autorització del Director d'Obra, qui en funció de les
característiques del terra i el seu contingut d'humitat determinarà la dosificació del material a
afegir i el procediment a emprar.
Ús.
Segons el lloc d'utilització, els materials a emprar seran:
Fonament, nucli i coronació en terraplenat: Materials adequats o seleccionats.
Reblert de rases: material adequat o seleccionat.
Trasdossos d'obres de fàbrica a peces prefabricades: Materials seleccionats drenants.
Els materials seleccionats drenants corresponen a materials granulars (tot-ú natural, sorra de
tossal, etc), amb granulometries fines, sense plasticitat i amb una capacitat drenant sense les
exigències que corresponen al material drenant especificat com a tal en aquest Plec.
A judici del Director d'Obra es podran modificar les tipologies dels materials a emprar en els
diferents llocs d'ús, prevalent la funció drenant i el criteri d'homogeneïtat del conjunt terraplè-
reblert.
Materials no utilitzables en la formació de terraplens.

Els materials que no compleixin les especificacions requerides (plasticitat, contingut de
matèria orgànica, dificultat de compactació, etc.) i per tant, no siguin utilitzables en la formació
de terraplens o reblerts, es transportaran a l'abocador de forma immediata, o s'estendran en
les zones que expressament assenyali el Director d'Obra, en gruixos no superiors a 40 cm.
Sòls tumescibles i sòls amb guixos.
Es prohibeix terminantment l'ús de sòls que augmentin de volum per absorció d'aigua. El límit
màxim d'inflació es determinarà mitjançant un assaig C.B.R. amb sobrecàrrega corresponent a
un ferm pel trànsit lleuger; en aquestes condicions la inflació màxima no serà superior al dos per
cent (2%).
Es prohibeix així mateix l'ús de sòls amb un contingut de sulfats superior al sis per cent (6%), ja
sigui com a rebliment per la base o com a rebliment del trasdós dels murs i sempre que pugui
estar en contacte amb obres de fàbrica de formigó.
Execució
Els terraplens i reblerts s'executaran de forma que la superfície acabada sigui anàloga a la
considerada als plànols.
Les superfícies vistes hauran de tenir una forma sensiblement plana, refinant-se quantes
vegades siguin necessàries fins aconseguir-ho.
Preparació de la superfície d'assentament.
92
Les superfícies damunt de les quals s'assentaran els terraplens, s'escarificaran i compactaran
després d'haver-se realitzat la neteja, esbrossada i retirada de terra vegetal i material
inadequat.
El grau de compactació del terreny original serà igual a l'exigit al fonament del terraplè.
Les zones d'eixamplament o recrescut de terraplens es prepararan segons les directrius

assenyalades pel Director d'Obra.
El Director d'Obra fixarà la utilització d'aquests materials provinents de les excavacions, segons
el compliment de les condicions exigides per la zona de terraplè de què es tracti. Si fos
necessari, es barrejarà amb el material del nou terraplè per la seva compactació simultània,
sense que es pugui dur a l'abocador.
Si sobre el terreny damunt el qual s'ha de construir el terraplè o reblert existeixen corrents
d'aigua superficials o subàlvees, es desviaran les primeres i es captaran i conduiran les segones
fora de l'àrea de fonamentació del terraplè abans de començar la seva execució. Aquestes
obres s'executaran d'acord a les instruccions del Director d'Obra.
Si el terraplè s'ha d'executar sobre capes d'argiles toves i/o expansives o sòls susceptibles
d'alteracions de volum per canvis d'humitat es procedirà prèviament a la seva estabilització o
substitució segons els criteris fixats pel Director d'Obra.
Els terraplens a mitja vessant s'esglaonaran obligatòriament mitjançant l'excavació que el

Director d'Obra consideri més adient per la seva perfecta estabilitat.
Estesa de les tongades.
Preparada la fonamentació del terraplè o reblert, es procedirà a la construcció del mateix

emprant materials que compleixin les especificacions exigides anteriorment, estenent-los
en tongades successives, de gruix uniforme i sensiblement paral·leles. El gruix serà
l'adient perquè amb els mitjans emprats s'obtingui el grau de compactació exigit. Els materials
de cada tongada tindran característiques uniformes, o pel contrari es barrejaran per tal
d'aconseguir-ho.
Quan s'hagin de garantir les funcions d'impermeabilitat dels terraplens o reblerts, els gruixos de
les tongades no serà superior a vint-i-cinc (25) centímetres.
Es prendran mesures per garantir el lligam entre les diferents capes (escarificats, pota de cabra,
etc).
No s'estendrà cap tongada que no s'hagi comprovat la idoneïtat de la subjacent, autoritzant la

seva estesa el Director de l'Obra.
En cas que una tongada presenti una humitat excessiva no s'autoritzarà l'estesa de la següent
fins que s'hagi corregit l'anterior.
Els terraplens en zones amb reduïda capacitat portant s'iniciaran amb una primera tongada
d'un gruix mínim a determinar pel Director d'Obra, de tal manera que es suportin les càrregues
produïdes pels equips de moviment de terres. S'exclouen explícitament els equips pròpiament
de transport ( camions, dúmpers, etc.) que hauran d'abocar el material prèviament, a fi de
93
poder ser manipulat amb equips de moviment (pales, motonivelladores, etc).
En aquests casos, el Director d'Obra decidirà els llocs on s'autoritzarà l'ús de geotèxtil.
Durant l'execució de les obres, la superfície de les tongades, haurà de tenir la pendent
transversal suficient per assegurar l'evacuació de les aigües sense perill d'erosió.
A menys que s'assenyali el contrari, els equips de transport i estesa de terra circularan per
tota l'amplada de la capa.
Humectació i dessecació.
Una vegada estesa la tongada es procedirà a la seva humectació si s'escau. El grau d'humitat
òptim s'obtindrà a partir dels resultats dels assaigs que es realitzin en obra i en funció de la
maquinària que s'hagi d'utilitzar.
En cas que s'hagi d'afegir aigua, aquesta operació es realitzarà de manera que la humectació
dels materials sigui uniforme.
Quan la humitat dels materials sigui excessiva per aconseguir la compactació prevista, es
prendran les mesures adients, com la dessecació per llaurat, l'afegiment de material sec o
d'altres, fins aconseguir la humitat òptima del material.
Compactació de les tongades.
Aconseguida la humectació correcta, es procedirà a la compactació mecànica de la tongada.
La densitat mínima exigida no serà inferior al noranta-cinc per cent (95%) de la densitat
màxima obtinguda en l'assaig Proctor Modificat.
En les zones que assenyali el Director d'Obra, la compactació haurà d'assolir el cent per cent
(100%) de la densitat màxima obtinguda en l'assaig Proctor Modificat.
Els medis i sistema de compactació hauran de ser proposats pel Contractista al Director
d'Obra, qui els podrà aprovar o modificar, tant en tipus, número i metodologia de treball si així
ho creu adient.
Si ho exigeix el Director d'Obra, es realitzaran terraplens o reblerts de prova a fi de contrastar i

fixar els medis i sistema de compactació a emprar.
A menys que el Director d'Obra fixi el contrari, en cap cas s'eximirà al Contractista del
compliment de les compactacions exigides en aquest Plec.
Tant els medis com el sistema de compactació hauran d'ajustar-se a les condicions reals
d'execució, tenint especial cura en la compactació dels trasdossos de les obres de fàbrica i
peces prefabricades que no han de sofrir ni esforços ni deformacions perjudicials.
En les zones que per les seves dimensions, pendents o proximitats a les obres de fàbrica no es
pugui emprar l'equip que normalment s'està utilitzant per la compactació dels terraplens o
reblerts, es compactaran amb els mitjans adients, de forma que les densitats que
s'aconsegueixin no siguin inferiors a les exigides en aquest cas, o en el seu defecte, a la resta
del terraplè o reblert
94
Limitacions en l'execució.
Els terraplens s'executaran quan la temperatura sigui superior a dos graus centígrads (29 C).
Per damunt de les capes en execució es prohibeix el pas de tot tipus de tràfic fins que no s'hagi
completat la seva compactació. Si això no es factible, el tràfic que necessàriament hagi de passar per
damunt d'aquestes capes es distribuirà de forma que no es produeixin roderes en la seva superfície.
El Contractista serà responsable dels danys originats per aquest motiu, havent de procedir, al seu
càrrec, a la reparació d'aquests segons les indicacions del Director d'Obra.
Control de qualitat
El Contractista controlarà la qualitat dels materials a emprar perquè les seves característiques
s'ajustin a l'indicat en el present Plec.
En aquest Plec i per aquesta obra es fixen els punts de control, els assaigs a realitzar, la seva
intensitat i els criteris d'acceptació recollits en la taula :
aquest Plec, les normatives vigents i les regles de la bona pràctica, es resoldran automàticament
amb l'acceptació de la intensitat i del criteri més restrictiu, a menys que la Direcció d'Obra determini
el contrari.
Tots aquests assaigs seran realitzats en un Laboratori Oficial acceptat per la Direcció d'Obra i a càrrec
95
del Contractista.
Amidament i abonament.
L'amidament i abonament es realitzarà per metres cúbics (m3) de material compactat, mesurat per
diferència entre els perfils corresponents a les seccions teòriques finals i els perfils formats per la
superposició dels perfils agafats abans de començar els treballs d'esbrossada i dels perfils teòrics de
les excavacions, descomptant tots els materials que s'abonen en altres unitats d'obra.
S'inclouen en els preus totes les operacions necessàries per l'obtenció d'un material que compleixi
les especificacions d'aquest Plec, ja sigui de préstec o procedent de les excavacions.
La Contracta es proveirà, al seu càrrec, de les zones de préstec i dels materials de préstec, després de
convenir amb els propietaris de les esmentades zones les condicions en què s'han de realitzar les
excavacions. Aquesta decisió, així com l'elecció de la zona de préstec, serà sotmesa al criteri del
Director d'Obra.
El preu assenyalat comprèn l'excavació, garbellat, selecció i càrrega del material al lloc de préstec
sobre camió; el transport al seu lloc d'utilització, l'estesa, l'humectació o dessecació, la compactació,
l'allisada i refí de les superfícies; els estrebaments, l'esgotament així com el subministrament,
manipulació i ús dels materials, maquinària i mà d'obra necessàries perquè l'obra realitzada sigui
aprovada per la Direcció d'Obra. De manera particular inclou el cànon de préstec, el condicionament
d'aquest amb terra vegetal i la reposició dels serveis afectats en aquest.
Quan el material a emprar procedeixi de les excavacions realitzades en altres punts de l'obra, s'entén
inclòs en el preu, el transport al seu lloc d'utilització, l'estesa, l'humectació o dessecació, la
compactació, l'allisada i refí de les superfícies; els estrebaments, l'esgotament així com el
subministrament, manipulació i ús dels materials, maquinària i mà d'obra necessàries perquè l'obra

realitzada sigui aprovada per la Direcció d'Obra.
L'elecció del tipus de material a emprar seguint els requisits assenyalats en aquest Plec, no
comportarà cap tipus de modificació de preu, llevat que com a tal hi figuri en els quadres de preus i
en el pressupost.
S'inclouen en el preu les operacions d'escarificació i compactació de les superfícies d'assentament

dels terraplens i reblerts.
Aquest preu inclou així mateix, el desviament de corrents d'aigua i la captació i conducció de les
corrents subàlvees en la zona de fonamentació dels terraplens i reblerts.
També s'inclouen en el preu els sobrecostos derivats de l'esglaonament a realitzar en terraplens a

mitja vessant.
La reducció del gruix de les tongades per aconseguir el grau de compactació exigida no comportarà
cap mena d'increment econòmic.
Així mateix, les operacions de barreja de material i les operacions de dessecació d'aquest s'inclouen
en el preu.
96
També s'inclou en el preu una compactació mínima fins assolir una densitat de com a mínim el 95 %
de la màxima obtinguda en l'assaig Proctor Modificat.
Els medis i sistema de compactació, malgrat siguin imposats pel Director d'Obra a fi d'aconseguir els
graus de compactació exigits amb la qualitat i condicions assenyalades en aquest Plec, no
comportaran cap increment econòmic.
S'inclouen en el preu els terraplens o reblerts de prova que s'hagin de realitzar.
En el preu del terraplenat i reblert s'inclouen qualsevol mitjans que s'utilitzin per la seva execució, ja
siguin manuals o mecànics.
No seran d'abonament les operacions que a judici del Director d'Obra s'hagin de dur a terme per
corregir les superfícies amb diferències superiors a les tolerades.
Tal i com s'especifica en les excavacions, la neteja, esbrossada i excavació de la terra vegetal no
comportarà cap modificació dels perfils teòrics del terreny original. Així mateix, en els perfils teòrics
del terreny original no es descomptarà ni l'excavació realitzada en les operacions de neteja,
esbrossada i retirada de terra vegetal, fixada en un mínim de 30 cm., ni el reblert corresponent a
l'excavació de l'esbrossada, no comptabilitzat sota cap concepte.
El Contractista terraplenarà o reomplirà, sense modificació de preu, tots els buits derivats de
despreniments, ruptures, etc. Aquests s'abonaran, perfil a perfil, quan suposin un increment de més
d'un deu per cent (10%) respecte a la superfície teòrica terraplenada o reomplerta
Els excessos de terraplens o reblerts, en relació a les dimensions indicades en els Plànols, que no
fossin ordenats per l'Enginyer Director, no es consideraran abonables i en cada cas s'hauran
d'excavar en la forma que hom indiqui sense que l'esmentada excavació sigui d'abonament.
4.2.6 REBLERTS DE POUS I RASES
Definició
Els reblerts de pous i rases consisteixen en les operacions necessàries per l'estesa i compactació dels
materials procedents de les excavacions o de préstecs sempre que no siguin considerades com
terraplenats i reblerts.
La seva execució inclou les següents operacions:
Compra o lloguer de préstecs; permisos, llicències i cànons dels préstecs; neteja,

esbrossada i retirada de la terra vegetal dels préstecs; selecció dels materials de préstec i
condicionament final d'aquest amb la restitució de la terra vegetal i els serveis afectats.
Excavació dels llocs de préstec.
Transport des dels llocs de préstec fins al lloc d'utilització. Estesa de la tongada.
Humectació o dessecació de la tongada. Compactació de la tongada fins al grau
exigit. Allisada de les superfícies exteriors i refinat de les superfícies vistes.
97
Aquestes tres últimes, es reiteraran quantes vegades siguin necessàries.
En cas que el material procedent de les excavacions compleixi les condicions que s'assenyalen més
endavant, les tres primeres operacions no es consideraran.
Característiques
Materials.
Els materials a emprar en reblerts de pous i rases seran aquells que compleixin les prescripcions
assenyalades en aquest Plec envers a la seva utilització i funcionalitat.
El Director d'Obra serà qui aprovarà els materials a emprar per la formació de reblerts de pous i rases
i que podran procedir de préstecs autoritzats pel mateix Director d'Obra.
Els materials procedents de les excavacions de pous i rases s'empraran per la formació dels
corresponents reblerts quan s'aprovin per part del Director d'Obra a fi de complir de les
característiques assenyalades en aquest Plec envers el seu ús i funció.
Classificació.
INADEQUAT TOLERABLE ADEQUAT SELECCIONAT SEL DRENANT
Grandària 0màx25%>15cm 0màx25%<15cm 0màx< 10 cm 0màx< 8 cm 0màx< 5 cm
màxima
% passa# 0.080 % < 35 % % < 25 % % < 25 %
Matèria MO > 8 _ MO < 2 % MO<1% MO = 9 _ MO = 9 _
orgànica
Límit Líquid LL(%#0.41>40 LL(%#o.4)<4O LL(%#o.4)<4O LLOO No plàstica
índex Plasticitat IP < /9 No plàstica
Densitat PM 8pM< 1.450 8pM> 1.450 kg/dm3 8pM> 1.750 8pM> 1.750 kg/dm3 6pM> 1.900
kg/dm3 kg/dm3 kg/dm3
CBR CBR<3 CBR>3 CBR>5 CBR > /9 CBR > 20
Inflament (CBR) l nf l am ent < 2% Inflament <0% Inflament <0%
Sals solubles []> 0 _ []< 0 _ []<0_ []< 8 _ []< 9 _
98
Per a la seva utilització els materials es classificaran d'acord amb les denominacions següents:
Material inadequat. Material tolerable. Material adequat. Material seleccionat. Material seleccionat
drenant.
L'índex CBR que es considerarà serà el corresponent a la densitat mínima exigida en obra.
Es consideraran com inadequades aquelles terres que presentin dos màxims en la corba
corresponent a l'assaig Proctor, o siguin d'una naturalesa tal que dues mostres de la mateixa terra,
una en estat natural i l'altra prèviament dessecada en estufa a 1109 fins a un pes constant, tinguin
límits líquids que difereixin en més d'un vint per cent (20 %).
L'aigua incorporada en el moment de la compactació de les terres no superarà en més d'un deu per
cent (10 %) la definida com òptima en l'assaig Proctor Modificat, a menys que així ho ordeni el
Director d'Obra.
Quan la humitat de les terres superi l'òptima Proctor, podrà reduir-se el contingut d'aigua del terra
mitjançant una barreja de materials secs o substàncies higroscòpiques adients, com per exemple la
calç viva, si bé s'haurà de tenir l'autorització del Director d'Obra, qui en funció de les característiques
del terra i el seu contingut d'humitat determinarà la dosificació del material a afegir i el procediment
a emprar.
Ús.
Pous i rases en general: Materials adequats o seleccionats.
Pous i rases drenants: Materials seleccionats drenants.
Ús.
Pous i rases en general: Materials adequats o seleccionats.
Pous i rases drenants: Materials seleccionats drenants.
Els materials seleccionats drenants corresponen a materials granulars (tot-ú natural, sorra de tossal,
etc), amb granulometries fines, sense plasticitat i amb una capacitat drenant sense les exigències
que corresponen al material drenant especificat com a tal en aquest Plec.
A judici del Director d'Obra es podran modificar les tipologies dels materials a emprar en els diferents
llocs d'ús, prevalent la utilització de materials amb poc o moderat assentament.
Materials no utilitzables en reblerts de pous i rases.
Els materials que no compleixin les especificacions requerides (plasticitat, contingut de matèria
orgànica, dificultat de compactació, etc.) i per tant, no siguin utilitzables en l'execució de reblerts de
99
pous i rases, es transportaran a l'abocador de forma immediata, o s'estendran en les zones que
expressament assenyali el Director d'Obra, en gruixos no superiors a 40 cm.
Sòls tumescibles i sòls amb guixos.
Es prohibeix terminantment l'ús de sòls que augmentin de volum per absorció d'aigua. El límit màxim
d'inflació es determinarà mitjançant un assaig C.B.R. amb sobrecàrrega corresponent a un ferm pel
trànsit lleuger; en aquestes condicions la inflació màxima no serà superior al dos per cent (2%).
Es prohibeix així mateix l'ús de sòls amb un contingut de sulfats superior al sis per cent (6%).
Execució
Els reblerts de pous i rases s'executaran de forma que la superfície acabada sigui anàloga a la
considerada als plànols.
Les superfícies vistes hauran de tenir una forma sensiblement plana, refinant-se quantes vegades
siguin necessàries fins aconseguir-ho.
Per tal que les despeses originades per l'esgotament no suposin un increment excessiu pel
Contractista, és convenient l'optimització de l'execució de l'obra, emprant el mínim temps
possible entre la realització de les excavacions i la dels reblerts dels pous i rases.
Preparació de la superfície d'assentament.
Les superfícies damunt de les quals es realitzaran els reblerts, s'hauran de compactar si així ho
especifica el Director d'Obra, havent-se realitzat prèviament la neteja, esbrossada i retirada de
terra vegetal i material inadequat.
El grau de compactació del terreny original serà igual a l'exigit al reblert.
El Director d'Obra fixarà la utilització d'aquests materials provinents de les excavacions, segons
el compliment de les condicions exigides al reblert.
Si sobre el terreny damunt el qual s'ha d'assentar el reblert existeixen corrents d'aigua
superficials o subàlvees, es desviaran les primeres i es captaran i conduiran les segones fora de
l'àrea on s'hagi de realitzar el reblert abans de començar la seva execució. Aquestes obres
s'executaran d'acord a les instruccions del Director d'Obra.
Si el reblert s'ha d'executar sobre capes d'argiles toves i/o expansives o sòls susceptibles
d'alteracions de volum per canvis d'humitat es procedirà prèviament a la seva estabilització o
substitució segons els criteris fixats pel Director d'Obra.
Estesa de les tongades.
Per la construcció dels reblerts s'empraran materials que compleixin les especificacions exigides
anteriorment, estenent-los en tongades successives, de gruix uniforme i sensiblement
paral·leles. El gruix serà l'adient perquè amb els mitjans emprats s'obtingui el grau de
compactació exigit.
Els materials de cada tongada tindran característiques uniformes, o pel contrari es barrejaran
per tal d'aconseguir-ho.
100
No s'estendrà cap tongada que no s'hagi comprovat la idoneïtat de la subjacent, autoritzant la

seva estesa el Director de l'Obra.
En cas que una tongada presenti una humitat excessiva no s'autoritzarà l'estesa de la següent
fins que s'hagi corregit l'anterior.
Els reblerts en zones amb reduïda capacitat portant seran susceptibles de realitzar-se amb
l'estesa prèvia d'un geotèxtil, sempre que hagi estat aprovat prèviament pel Director d'Obra.
Durant l'execució de les obres, la superfície de les tongades, haurà de tenir la pendent
transversal suficient per assegurar l'evacuació de les aigües sense perill d'erosió.
Humectació i dessecació.
Una vegada estesa la tongada es procedirà a la seva humectació si s'escau. El grau d'humitat
òptim s'obtindrà a partir dels resultats dels assaigs que es realitzin en obra i en funció de la
maquinària que s'hagi d'utilitzar.
En cas que s'hagi d'afegir aigua, aquesta operació es realitzarà de manera que la humectació
dels materials sigui uniforme.
Quan la humitat dels materials sigui excessiva per aconseguir la compactació prevista, es
prendran les mesures adients, com la dessecació per llaurat, l'afegiment de material sec o
d'altres, fins aconseguir la humitat òptima del material.
Compactació de les tongades.
Aconseguida la humectació correcta, es procedirà a la compactació mecànica de la tongada.
La densitat mínima exigida no serà inferior al noranta-cinc per cent (95%) de la densitat
màxima obtinguda en l'assaig Proctor Modificat.
En les zones que assenyali el Director d'Obra, la compactació haurà d'assolir el cent per cent
(100%) de la densitat màxima obtinguda en l'assaig Proctor Modificat.
Els medis i sistema de compactació hauran de ser proposats pel Contractista al Director
d'Obra, qui els podrà aprovar o modificar, tant en tipus, número i metodologia de treball si així
ho creu adient.
A menys que el Director d'Obra fixi el contrari, en cap cas s'eximirà al Contractista del
compliment de les compactacions exigides en aquest Plec.
Tant els medis com el sistema de compactació hauran d'ajustar-se a les condicions reals
d'execució, tenint especial cura en la compactació dels trasdossos de les obres de fàbrica i
peces prefabricades que no han de sofrir ni esforços ni deformacions perjudicials.
Limitacions en l'execució.
Els reblerts s'executaran quan la temperatura sigui superior a dos graus centígrads (29 C).
Per damunt de les capes en execució es prohibeix el pas de tot tipus de tràfic fins que no s'hagi
completat la seva compactació. Si això no es factible, el tràfic que necessàriament hagi de passar
101
per damunt d'aquestes capes es distribuirà de forma que no es produeixin roderes en la seva
superfície. El Contractista serà responsable dels danys originats per aquest motiu, havent de
procedir, al seu càrrec, a la reparació d'aquests segons les indicacions del Director d'Obra.
Control de qualitat
El Contractista controlarà la qualitat dels materials a emprar perquè les seves

característiques s'ajustin a l'indicat en el present Plec.
En aquest Plec i per aquesta obra es fixen els punts de control, els assaigs a realitzar, la
seva intensitat i els criteris d'acceptació recollits en la taula.
Les possibles contradiccions que puguin sorgir entre l'assenyalat en aquest Plec, les normatives
vigents i les regles de la bona pràctica, es resoldran automàticament amb l'acceptació de la
intensitat i del criteri més restrictiu, a menys que la Direcció d'Obra determini el contrari.
Tots aquests assaigs seran realitzats en un Laboratori Oficial acceptat per la Direcció d'Obra i a
L'amidament i abonament es realitzarà per metres cúbics (m3) de material compactat, mesurat
per diferència entre els perfils corresponents a les seccions teòriques finals i els perfils teòrics
de les excavacions, descomptant tots els materials que s'abonen en altres unitats d'obra.
S'inclouen en els preus totes les operacions necessàries per l'obtenció d'un material que
compleixi les especificacions d'aquest Plec, ja sigui de préstec o procedent de les excavacions.
La Contracta es proveirà, al seu càrrec, de les zones de préstec i dels materials de préstec,
després de convenir amb els propietaris de les esmentades zones les condicions en què s'han
de realitzar les excavacions. Aquesta decisió, així com l'elecció de la zona de préstec, serà
sotmesa al criteri del Director d'Obra.
El preu assenyalat comprèn l'excavació, garbellat, selecció i càrrega del material al lloc de
préstec sobre camió; el transport al seu lloc d'utilització, l'estesa, l'humectació o dessecació, la
compactació i el refí de les superfícies; els estrebaments, l'esgotament així com el
subministrament, manipulació i ús dels materials, maquinària i mà d'obra necessàries perquè
l'obra realitzada sigui aprovada per la Direcció d'Obra. De manera particular inclou el cànon de
préstec, el condicionament d'aquest amb terra vegetal i la reposició dels serveis afectats en
aquest.
Quan el material a emprar procedeixi de les excavacions realitzades en altres punts de l'obra,
s'entén inclòs en el preu el transport, l'abocament, l'estesa, l'humectació o dessecació, la
compactació i el refí de les superfícies; els estrebaments, l'esgotament així com el
subministrament, manipulació i ús dels materials, maquinària i mà d'obra necessàries perquè
l'obra realitzada sigui aprovada per la Direcció d'Obra.
La restitució de la capa de terra vegetal en un gruix no inferior a 30 cm., en el casos que així
ho ordeni el Director d'Obra, també s'inclou en el preu.
102
L'elecció del tipus de material a emprar seguint els requisits assenyalats en aquest Plec, no
comportarà cap tipus de modificació de preu, llevat que com a tal hi figuri en els quadres de
preus i en el pressupost.
Aquest preu inclou així mateix, el desviament de corrents d'aigua i la captació i conducció de
les corrents subàlvees en la zona de fonamentació dels reblerts de pous i rases.
La reducció del gruix de les tongades per aconseguir el grau de compactació exigida no
comportarà cap mena d'increment econòmic.
Així mateix, les operacions de barreja de material i les operacions de dessecació d'aquest
s'inclouen en el preu.
També s'inclou en el preu una compactació mínima fins assolir una densitat de com a mínim el
95 % de la màxima obtinguda en l'assaig Proctor Modificat
Els medis i sistema de compactació, malgrat siguin imposats pel Director d'Obra a fi d'aconseguir
els graus de compactació exigits amb la qualitat i condicions assenyalades en aquest Plec,
no comportaran cap increment econòmic.
En el preu del reblert s'inclouen qualssevol mitjans que s'utilitzin per la seva execució, ja
siguin manuals o mecànics.
No seran d'abonament les operacions que a judici del Director d'Obra s'hagin de dur a terme
per corregir les superfícies amb diferències superiors a les tolerades.
Tal i com s'especifica en les excavacions, la neteja, esbrossada i excavació de la terra vegetal no
comportarà cap modificació dels perfils teòrics del terreny original. Així mateix, en els perfils
teòrics del terreny original no es descomptarà ni l'excavació realitzada en les operacions
de neteja, esbrossada i retirada de terra vegetal, fixada en un mínim de 30 cm., ni el reblert
corresponent a l'excavació de l'esbrossada, no comptabilitzat sota cap concepte.
El Contractista reomplirà, sense modificació de preu, tots els buits derivats de

despreniments, ruptures, etc. Aquests s'abonaran, perfil a perfil, quan suposin un increment
de més d'un deu per cent (10%) respecte a la superfície teòrica reblenida.
Els excessos de reblerts, en relació a les dimensions indicades en els Plànols, que no fossin
ordenats per l'Enginyer Director, no es consideraran abonables i en cada cas s'hauran d'excavar
en la forma que hom indiqui sense que l'esmentada excavació sigui d'abonament.
4.2.7 MATERIAL DRENANT
Definició
Es defineix com a material drenant el material procedent del picament i trituració de pedra o
grava natural i/o el material procedent del garbellat i selecció de materials granulars naturals
exempts d'argiles, marga o d'altres materials perjudicials.
Característiques
103
El material drenant tindrà les següents característiques:
Drenatges.
El material drenant a utilitzar per la formació de drenatges haurà de tenir les

següents granulometries:
Material GRANULOMETRIA
20-40 mm 10- 20 mm 5 -10 mm 2 -5 mm
El material drenant haurà de complir les condicions de filtre envers al terreny a drenar, així
com les condicions de filtre d'acord amb el sistema previst d'evacuació de l'aigua.
El material drenant s'haurà de portar de fora de la zona d'influència de l'obra si les graveres
naturals locals no reuneixen les característiques desitjables.
Execució
Generalitats.
L'execució de la capa de material drenant, com a tot o com a part de les diferents solucions
del conjunt anomenat base drenant, és l'objecte d'aquest punt del Plec.
Així mateix, si el Director d'Obra així ho creu adient, podrà utilitzar aquest material en altres
unitats d'obra.
La utilització de geotextil serà decisió del Director d'Obra. Aquest determinarà en quina de les
tres tipologies es pot emprar i la situació d'aquest dins el conjunt. Les especificacions del
geotextil es recullen en el apartat corresponent d'aquest Plec i per aquest ús respondran al
criteri d'optimitzar la funció drenant d'aquest així com la seva resistència al punxonament.
Execució del reblert de material drenant en drenatges.
La base del drenatge s'anivellarà amb topografia d'alta precisió i en cap cas el seu grau de
compactació serà inferior al noranta per cent (90%) de la densitat màxima obtinguda en
l'assaig Proctor Modificat o, en el seu defecte, al grau de compactació més gran del que tenen
els terrenys o materials adjacents situats al seu mateix nivell.
El material drenant s'abocarà a l'excavació des de l'accés realitzat per aquest fi, amb mitjans
mecànics (pales, tolves o altres) o manuals.
104
L'estesa es realitzarà manualment, realitzant-se el refí i l'anivellament per la posterior

compactació amb piconadora de granota o taula vibradora.
Toleràncies.
Les toleràncies admeses, en més o menys, en les rasants executades seran:
Drenatges: trenta-cinc mil·límetres (35 mm).
Control de qualitat
El Contractista controlarà la qualitat dels materials a emprar perquè les seves

característiques s'ajustin a l'indicat en el present Plec.
intensitat i els criteris d'acceptació recollits en la taula .
Les possibles contradiccions que puguin sorgir entre l'assenyalat en aquest Plec, les
normatives vigents i les regles de la bona pràctica, es resoldran automàticament amb
l'acceptació de la intensitat i del criteri més restrictiu, a menys que la Direcció d'Obra determini
105
el contrari.
Tots aquests assaigs seran realitzats en un Laboratori Oficial acceptat per la Direcció d'Obra i a
El material drenant s'abonarà per metres cúbics (m3) de material compactat, mesurat per
diferència entre els perfils teòrics corresponents a les excavacions i els perfils teòrics
corresponents als reblerts amb material drenant.
La rasant del perfils teòrics de les excavacions es fixarà seguint els criteris fixats en l'apartat
d'excavacions d'aquest Plec.
La rasant dels perfils teòrics dels reblerts amb material drenant s'obtindrà una vegada
s'hagin executat aquests reblerts, no essent superiors a les toleràncies fixades en aquest Plec les
diferències amb la rasant teòrica.
S'inclouen en els preus tots els treballs i operacions necessàries per l'obtenció d'un material
que compleixi les especificacions d'aquest Plec, ja sigui de cantera o de préstec; qualsevol tipus i
nombre de maquinària a emprar per l'execució de les operacions de transport, abocament,
estesa, humectació, compactació, anivellament, refí, etc, fins aconseguir els graus de
compactació exigits, amb uns rendiments diferents dels que hi figuren en la justificació dels
preus; i els medis auxiliars necessaris per l'obtenció d'una correcta unitat d'obra.
No seran d'abonament les operacions que a judici del Director d'Obra s'hagin de realitzar
per corregir les rasants amb diferències superiors a les tolerades.
També s'inclou en el preu una compactació mínima fins assolir una densitat de com a mínim el
90 % de la màxima obtinguda en l'assaig Proctor Modificat en les rases drenants.
4.3 OBRES DE FERMS.
4.3.1 TOT-U ARTIFICIAL
Definició
Es defineix com tot-ú artificial el material procedent del picament i trituració de pedra o
grava natural.
El material a utilitzar per l'execució del paquet de ferm amb barrejes bituminoses és a base de
tot-ú artificial de préstec.
Materials
Els materials procediran de la trituració de pedra de cantera o grava natural. El rebuig pel tamís 5
UNE serà com a mínim de setanta-cinc (75%) per cent.
Composició granulomètrica.
La corba granulomètrica del material estarà compresa en el fus 2N (50).
106
Duresa,
El coeficient de desgast de Los Angeles segons la Norma NLT 149/72, serà inferior a trenta-
cinc.(35).
Plasticitat.
El material serà no plàstic.
El equivalent d'arena serà superior a trenta (30).
Les anteriors determinacions es faran d'acord amb les Normes d'assaig: NTL-105/72, NTL-106/72 i
NTL-113/72.
Execució de les obres
Aquesta unitat d'obra inclou, sense que la relació sigui limitadora:
- La preparació i comprovació de la superfície d'assentament.
- L'extensió i humectació en cas de que així procedeixi i compactació de cada tongada.
- Refí de la superfície de la última tongada.
- Tots els treballs, maquinària, materials i medis auxiliars que siguin necessaris per a
correcta
execució d'aquesta unitat d'obra.
Extensió de tongada.
La capa de tot-u artificial s'estendrà en una única tongada. L'equip emprat per al seu estès
haurà d'ésser aprovat pel Director de l'Obra.
Densitat.
La densitat de compactació no serà inferior a la que correspondrà al cent per cent (100%) la
màxima obtinguda a l'assaig "Proctor Modificat", segons la norma NLT 108/76.
Carrega amb placa.
El valor del Mòdul E2 determinat segons la norma NLT 257/86, no serà inferior a mil cent
Mega Pascals (1.100 Mpa).
La relació de mòduls E2/E1 no serà superior a 2.2
Toleràncies geomètriques de la superfície
acabada.
Es comprovaran les cotes de replanteig de l'eix cada 20 m. En aquests mateixos punts es

comprovarà I' amplada i pendent de la secció transversal.
A més es comprovaran en relació amb els Plànols i Plecs de Prescripcions Tècniques del Projecte
la disposició dels punts singulars tangents de corbes horitzontals i verticals, punts de transició de
107
peralt, etc.
El perfil no haurà de diferir del teòric en més de 15 mm en cap punt.
La superfície acabada no haurà de variar en més de 15 mm quan es comprovi

amb un regle de 3 m aplicada tant paral·lela com normalment a l'eix de la
carretera.
Control de
qualitat. Control
de producció Es
realitzaran els
següents
assaigs: Cada
dia:
-1 Proctor modificat, segons NLT 108/76.
-1 Equivalent de sorra, segons NLT 113/72.
-1 Granulomètrics,
segons NLT 104/72. Cada 5000
m3 de material produït:
-1 índex de llànties segons NLT 354/74.
-1 Límit líquid, segons NLT 105/72.
-1 índex de plasticitat, segons NLT 105/72 i 106/72.
-1 coeficient de neteja,
segons NLT 172/86. Cada 15000
m 3 de material produït:
-1 Desgast de Los Àngeles,
segons NLT 149/72. Control d'execució.
Es considera con a lot el tram construït cada dia i sobre ell es realitzaran els
següents assaigs distribuïts aleatòriament.
- 6 determinacions d'humitat natural, segons NLT 102/72 (*).
- 6 determinacions de densitat "in situ",
segons NLT 109/72 (*).
-1 assaig de càrrega amb placa, segons NLT
357/86.
108
(*) Es podran emprar mètodes nuclears, prèvia aprovació del Director d'Obra,
sempre que s'hagin realitzat assaigs previs i s'hagi aconseguit establir una
correspondència raonable.
Criteris d'acceptació o refús del lot.
La densitat mitjana de cada lot serà superior al 100% de la densitat proctor

modificat.
S'admetrà com a màxim dues mesures que essent inferiors a 100% superin el 98% de
densitat proctor modificada.
Els mòduls E2 obtinguts a l'assaig de càrrega amb placa no hauran de ser inferiors a 100 Mpa.
El tot-u artificial s'abonarà per metres cúbics (m3) realment executats, mesurats amb
arranjament a les seccions tipus assenyalades als Plànols.
No seran d'abonament els excessos laterals, ni les conseqüents de l'aplicació de la compensació
de la minva de gruixos de capes subjacents.
4.4 OBRES DE FORMIGÓ.

4.4.1 ACER CORRUGAT PER ARMADURES
Definició
Es defineix com a armadures d'acer a emprar en formigó armat, al conjunt de barres d'acer que
presenten en la seva superfície ressalts o estries, que per les seves característiques milloren
l'adherència amb el formigó, col·locades en l'interior d'aquest per a resistir els esforços als que
és sotmès.
Materials
L'acer a emprar en armadures estarà format per barres corrugades tipus B-500-S No es podran
emprar barres d'acer trefilat (barres llises).
Tots els acers de les armadures compliran les condicions establertes pels acers en la "Instrucción
de Hormigón Estructural (EHE-98)".
Les característiques dels materials, venen expressades als plànols. De qualsevol forma, el
material a emprar serà de 1§ qualitat amb marca de qualitat indeleble, estampada a les pròpies
barres d'acer.
Execució
Els acers seran aplegats pel Contractista en parc adequat per a la seva conservació, classificats
per tipus i diàmetres i de manera que sigui fàcil el recompte, pesatge i manipulació. Es prendran
totes les precaucions perquè els acers no estiguin exposats a l'oxidació ni es taquin de greix,
lligants, olis o fang.
Les armadures es col·locaran netes de brutícia i exemptes de tot tipus d'òxid.
En el cas d'ésser necessària la seva neteja, s'utilitzaran mitjans mecànics, vigilant després de
la mateixa, la tolerància de la secció de la barra una vegada neta.
109
Es procurarà utilitzar simultàniament el menor nombre possible de diàmetres diferents i que

aquests es diferenciïn molt bé entre ells, tot ajustant-se a allò que prescrigui el Projecte.
Les barres es fixaran entre sí mitjançant les oportunes subjeccions mantenint-se la distància
a l'encofrat, de forma que quedi impedit tot moviment d'aquelles durant l'abocament i
compactació del formigó i permetent a aquest embolicar-les sense deixar cavitats.
Aquestes precaucions hauran d'extremar-se amb els cèrcols dels suports, les armadures de
l'extradós de les peces prefabricades, murs, lloses i voladissos, i en general en totes aquelles
superfícies que quedin en contacte amb aigua per garantir els recobriments, mínim de 3 cm.
Per a tal efecte la Direcció d'Obra fixarà els criteris que consideri més adients pel que fa
referència als lligams de les armadures així com a la disposició, en número i situació, dels
elements separadors.
Les distàncies de separació, recobriments, empalmes, etc. compliran amb el disposat en la

"Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-98)".
Abans de procedir al formigonat, el Contractista haurà d'obtenir de l'Enginyer Director,

l'aprovació de la col·locació d'armadures.
Control de Qualitat
El Contractista controlarà la qualitat dels acers a emprar en armadures perquè les seves
característiques s'ajustin a l'indicat en el present Plec i en la "Instrucción de Hormigón Estructural
(EHE-98)".
Totes les partides arribaran a l'obra perfectament identificades i documentades; en els

documents d'origen han de figurar el detall de la composició de la partida, la designació del
material i les seves característiques. S'acompanyaran del segell o marca de qualitat que el
fabricant tingui homologada així com del corresponent certificat de característiques redactat
pel Laboratori depenent de la factoria siderúrgica.
Pels controls de qualitat a realitzar es tindran en compte les recomanacions corresponents a

un control a nivell normal segons la "Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-98)".
intensitat i els criteris d'acceptació recollits en la taula
110
En tres ocasions, quan ho jutgi oportú la Direcció d'Obra, es determinarà el límit elàstic, càrrega de
ruptura i allargament en ruptura en dues provetes de cada diàmetre.
Les possibles contradiccions que puguin sorgir entre allò assenyalat en aquest Plec, les normatives
vigents i les regles de la bona pràctica, es resoldran automàticament amb l'acceptació de la intensitat
i del criteri més restrictiu.
del Contractista.
Les armadures d'acer s'amidaran per quilograms (Kg) realment col·locats a obra, en base als plànols
de construcció, per mitjà de la seva longitud, incloent solapaments i aplicant les pesades unitàries als
diferents diàmetres emprats. Pel seu abonament s'utilitzaran els preus corresponents que figuren en
els quadres de preus.
Els especejaments dels armats seran realitzats pel contractista, que els facilitarà a la Direcció d'Obra
pel seu contrast i la seva aprovació sense que això comporti l'acceptació o aprovació del sistema
constructiu emprat per la seva col·locació que és responsabilitat pròpia del contractista.
Els preus inclouen el subministrament, tall, doblegament i col·locació de les armadures, la diferència
entre els especejaments i el ferro realment col·locat a obra i la part proporcional de barres i ferros
auxiliars destinats a recolzar els engraellats i mantenir la seva separació relativa. També inclou els
separadors que mantenen el recobriment amb l'encofrat o amb el formigó de neteja.
4.4.2 MALLES ELECTROSOLDADES D'ACER CORRUGAT PER ARMADURES

Definició
Es defineix com a malla electrosoldada d'acer a emprar en formigó armat, als elements
industrialitzats d'armats que es presenten en pannells rectangulars constituïts per barres d'acer
corrugat i soldades a màquina, i que presenten en la superfície ressalts o estries, que per les seves
característiques milloren l'adherència amb el formigó, col·locades en l'interior d'aquest per a resistir
els esforços als que està sotmès i que compleixen les condicions prescrites en UNE 36.092/96.
Materials
L'acer a emprar en armadures estarà format per barres corrugades.
No es podran emprar barres d'acer trefilat (barres llises).
Tots els acers de les armadures compliran les condicions establertes pels acers en la "Instrucción de
Hormigón Estructural (EHE-98)". Les característiques dels materials, venen expressades als plànols.
De qualsevol forma, el material a emprar serà de la qualitat amb marca de qualitat indeleble,
estampada a les pròpies barres d'acer.
Els pannells estaran formats per barres que es disposaran aïllades o aparellades. Les separacions
entre eixos de barres, o en el seu cas entre eixos de parells de barres, poden ser en una direcció de
50, 75, 100, 150 i 200 mm. La separació en la direcció normal a l'anterior no serà superior a tres
vagades la separació en aquelles, ni superior a 300 mm.
111
Execució
Els pannells seran aplegats pel Contractista en parc adequat per a la seva conservació, classificats per
tipus i diàmetres i de manera que sigui fàcil el recompte, pesada i manipulació. Es prendran totes les
precaucions perquè el acers no estiguin exposats a l'oxidació ni es taquin de greix, lligants, olis o
fang.
Els pannells es col·locaran nets de brutícia i exemptes de tot tipus d'òxid.
En cas d'ésser necessària la seva neteja, s'utilitzaran mitjans mecànics, vigilant desprès de la mateixa
la tolerància de la secció de la barra una vegada neta.
Es procurarà utilitzar simultàniament el menor nombre possible de diàmetres diferents i que aquests
es diferenciïn molt bé entre ells, tot ajustant-se a allò que prescrigui el Projecte.
Els pannells es fixaran entre sí mitjançant les oportunes subjeccions mantenint-se la distància a
l'encofrat, de forma que quedi impedit tot moviment d'aquelles durant l'abocament i compactació
del formigó i permetent a aquest embolicar-les sense deixar cavitats.
Aquestes precaucions hauran d'extremar-se en totes aquelles superfícies que quedin en contacte
amb aigua per garantir els recobriments.
Per a tal efecte la Direcció d'Obra fixarà els criteris que consideri més adients pel que fa referència
als lligams de les armadures així com a la disposició, en número i situació, dels elements separadors.
Les distàncies de separació, recobriments, empalmes, etc. compliran amb el disposat en la

"Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-98)".
Abans de procedir al formigonat, el Contractista haurà d'obtenir de l'Enginyer Director, l'aprovació de

la col·locació d'armadures.
Control de Qualitat
El Contractista controlarà la qualitat dels pannells a emprar perquè les seves característiques
s'ajustin a l'indicat en el present Plec i en la "Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-98)".
Totes les partides arribaran a l'obra perfectament identificades i documentades; en els documents
d'origen han de figurar el detall de la composició de la partida, la designació del material i les seves
característiques. S'acompanyaran del segell o marca de qualitat que el fabricant tingui homologada
així com del corresponent certificat de característiques redactat pel Laboratori depenent de la
factoria siderúrgica.
Pels controls de qualitat a realitzar es tindran en compte les recomanacions corresponents a un

control a nivell normal segons la "Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-98)".
112
En tres ocasions, quan ho jutgi oportú la Direcció d'Obra, es determinarà el límit elàstic, càrrega de
ruptura i allargament en ruptura en dues provetes de cada diàmetre de cada pannell. En l'assaig de
tracció la proveta tindrà al menys una barra transversal soldada.
En una ocasió, quan ho jutgi oportú la Direcció d'Obra, es determinarà la càrrega de desenganxament
per a cada diàmetre emprat.
intensitat i del criteri més restrictiu.
del Contractista.
Les malles electrosoldades d'acer s'amidaran per metres quadrats (m2) realment col·locats a obra, en
base als plànols de construcció, per mitjà de la seva superfície, incloent solapaments o be per Kg
aplicant els pesos unitaris als diferents pannells emprats.
Les característiques geomètriques dels pannells a utilitzar en l'obra seran realitzats pel contractista,
que els facilitarà a la Direcció d'Obra pel seu contrast i la seva aprovació sense que això comporti
l'acceptació o aprovació del sistema constructiu emprat per la seva col·locació que és responsabilitat
pròpia del contractista.
113
Els preus inclouen el subministrament i la col·locació de les malles, la diferència entre els
especejaments i el ferro realment col·locat a obra i la part proporcional de barres i ferros auxiliars
destinats a recolzar les malles i mantenir la seva separació relativa. També inclou els separadors que
mantenen el recobriment amb l'encofrat o amb el formigó de neteja.
4.4.3 FORMIGÓ
Definició
Es defineix com formigó el producte format per una barreja de ciment, aigua, àrid fi, àrid gros, i
eventualment productes d'addició, que al prendre's i endurir-se adquireix una notable resistència.
Els formigons compliran les condicions exigides en la "Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-98)".
Materials.
Els materials que necessàriament s'utilitzaran per aquestes obres on els definits en els articles del
present Plec i compliran les condicions que per ells es fixen en els següents articles.
Ciment
Definició.
El ciment Pòrtland es defineix com el conglomerat hidràulic que s'obté per polvorització del clinker i
sense cap més addició que pedra i guix natural.
El ciment haurà de complir les condicions exigides per la "Instrucción para la recepcción de
cementos. (RC-97)", així com les fixades en la "Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-98)".
Tipus de ciment.
El Director d'Obra serà qui aprovarà el tipus de ciment a emprar en cadascuna de les obres de
formigó, sense que la seva decisió comporti cap modificació del preu establert per l'abonament
d'aquesta unitat d'obra.
Els ciments a emprar seran preferentment del tipus II ó tipus IV i de classe 32,5 o superior. En el cas
de les peces prefabricades el ciment serà tipus I de classe 42,5.
Tipus de ciment en presència de sulfats.
Segons les normes americanes, l'agressivitat dels sòls i les aigües amb sulfats envers al formigó es
classifica segons la taula ,on també es fixa el contingut màxim d'aluminat tricàlcic del clinker.
114
El ciment serà transportat en envasos homologats en els que hi haurà de figurar expressament el
tipus de ciment i nom del fabricant, o bé al detall, en dipòsits hermètics, acompanyant a cada remesa
el document de remissió amb les mateixes indicacions citades.
Tots els vehicles utilitzats per al transport de ciment aniran equipats amb dispositius de protecció
contra el vent i la pluja.
El ciment s'emmagatzemarà en un magatzem o sitja protegit convenientment contra la humitat del

terra i de les parets i de forma que permeti un fàcil accés per la inspecció i identificació de cada
remesa. Es prepararan els magatzems o sitges necessaris perquè no puguin barrejar-se els diferents
tipus de ciment.
En cas de què s'emmagatzemi el ciment en sacs, aquests s'apilaran sobre tarimes, separats de les
parets del magatzem i deixant passadissos entre les diverses piles amb la finalitat de permetre el pas
del personal i aconseguir un ampli airejament del local. Cada quatre capes de sacs, com a màxim, es
col·locarà un tauler o tarima que permeti el pas de l'aire a través de les piles que formen els sacs.
Aigua
L'aigua a emprar haurà de complir amb l'especificat en la "Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-
98)".
Com a norma general, es podran utilitzar, tant pel pastat com pel curat de morters i formigons, totes
aquelles aigües que la pràctica hagi sancionat com a acceptables, és a dir, que no hagin produït
eflorescències, esquerdes o pertorbacions en el forjat i resistència d'obres semblants a les que es
projecten.
Quan no es tinguin antecedents de la seva utilització, o en cas de dubte, s'hauran d'analitzar les
aigües i, llevat justificació especial de què no s'alteren perjudicialment les propietats exigibles al
formigó, s'hauran de desestimar les que no compleixin les condicions fixades en la "Instrucción de
Hormigón Estructural (EHE-98)".
Àrid fi
Definició.
Es defineix com a àrid fi a utilitzar en formigons, la fracció d'àrid mineral que passa pel tamís 5 mm
de malla (UNE 7050).
L'àrid fi a emprar haurà de complir amb l'especificat en la "Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-
98)".
L’àrid fi a utilitzar serà preferentment de riu. En cas que les sorres no procedeixin de graveres de riu i
siguin sorres naturals, sorres procedents de matxuqueig, o una barreja d'ambdues, sancionada la
seva utilització per la pràctica, correspondrà al Director d'Obra la seva aprovació.
Les sorres naturals estaran constituïdes per partícules estables i resistents.
Les sorres artificials s'obtindran de pedres que hauran d'acomplir els requisits exigits per l'àrid gros a
utilitzar en formigons.
115
Manipulació i emmagatzematge.
L'emmagatzematge d'àrids fins, quan no es faci en tremuja o sitges, sinó en piles, es realitzarà sobre
una base sòlida i plana, o en cas contrari, els trenta centímetres (30) inferiors de la base de les piles
no s'utilitzaran ni es trauran en tot el temps que s'hagi d'utilitzar la pila.
Àrid gruixut
Definició.
Es defineix com a àrid gros a utilitzar en formigons, la fracció mineral que queda retinguda en el
tamís de 5 mm de malla (UNE 7050).
L'àrid gruixut a emprar haurà de complir amb l'especificat en la "Instrucción de Hormigón Estructural
(EHE-98)".
L'àrid gros a utilitzar en formigons serà preferentment de grava natural o procedent del mallat i
trituració de pedra o grava natural o altres productes, la utilització dels quals hagi estat sancionada
per la pràctica. En tot cas, l'àrid es composarà d'elements nets, sòlids resistents, d'uniformitat
raonable, exempts de pols, brutícia, argila o altres matèries estranyes.
Manipulació i emmagatzematge.
L'emmagatzematge d'àrids gruixuts, quan no es faci en tremuja o sitges, sinó en piles, es realitzarà
sobre una base sòlida i plana, o en cas contrari, els trenta centímetres (30) inferiors de la base de les
piles no s'utilitzaran ni es trauran en tot el temps que s'hagi d'utilitzar la pila.
Els materials de diferents procedències s'emmagatzemaran en dipòsits o piles diferents, així com
també les reserves de diverses mides i sempre de manera que no es puguin barrejar els diferents
tipus.
L'examen i aprovació o rebuig, de la utilització d'un àrid determinat, es farà després d'acabat el
procés d'extracció i tractament necessaris i quan es trobin en els dipòsits per a la seva utilització
sense tractament ulterior. Si s'escau, el Director d'Obra podrà rebutjar prèviament les pedreres,
dipòsits o altres fonts de procedència que proporcionin materials amb una falta d'uniformitat
excessiva que obligui a un control massa freqüent de les seves característiques.
El gruix màxim dels àrids no haurà d'excedir dels 20 mm.
Àrids de les peces prefabricades
Els àrids a emprar en el formigons de les peces prefabricades seran preferentment els següents:
Sorres d'origen calcari
Grandària 0-3 naturals. Grandària 3-6 artificials.
Gravetes silícies grandària 6-12 artificials.
Gravetes silícies grandària 12-20 artificials
Additius
116
Definició.
S'anomena additiu per a formigó a un material diferent de l'aigua, dels àrids i del ciment, que
s'empra com a ingredient del formigó i s'afegeix a la barreja immediatament abans o durant
l'amassat, amb la finalitat de millorar o modificar algunes propietats del formigó fresc, del formigó
endurit, o ambdós estats del formigó.
Ús.
L'ús d'additius en els formigons amb qualsevol finalitat, no podrà fer-se sense autorització expressa
del Director d'Obra, que podrà exigir la presentació d'assaigs o certificació de característiques a
càrrec d'algun Laboratori Oficial, els quals justifiquin, que la substància agregada en les proporcions
previstes produeix l'efecte desitjat sense pertorbar excessivament les restants característiques del
formigó, ni representar un perill per a les armadures.
En qualsevol cas, sigui a criteri del Director d'Obra o a criteri del Contractista amb l'aprovació del
primer, no se'n derivaran sobrecostos per l'ús d'aquests.
D'acord amb la norma ASTM-465 seran les següents:
Hauran de ser de marques de coneguda solvència i suficientment experimentades en les obres.
Abans d'emprar qualsevol additiu haurà de ser comprovat el seu comportament mitjançant assaigs
de laboratori, emprant la mateixa marca i tipus de conglomerant, i el mateixos àrids que hagin
d'emprar-se en l'execució dels formigons de l'obra.
A igualtat de temperatura, la densitat i viscositat dels additius líquids o de les seves solucions o
suspensions en aigua, seran uniformes en totes les partides subministrades i tanmateix el color es
mantindrà variable.
No es permetrà l'ús d'additius en els que, mitjançant anàlisis químics qualitatius, es trobin clorurs,
sulfats o qualsevol altra matèria nociva per al formigó en quantitats superiors als límits
equivalents tolerats en l'aigua d'amassat per la unitat de volum de formigó. S'exceptuarà el cas
extraordinari d'ús autoritzat de clorur càlcic.
La solubilitat en l'aigua ha de ser total, qualsevol que sigui la concentració del producte additiu.
L'additiu ha de ser neutre enfront als components del ciment, dels àrids i dels productes siderúrgics,
inclús a llarg termini.
Els additius químics poden subministrar-se en estat líquid o sòlid, però en aquest últim cas han de
ser fàcilment solubles en aigua o dispersables, amb l'estabilitat necessària per assegurar
l'homogeneïtat de la seva concentració al menys durant deu (10) hores.
Perquè pugui autoritzar-se l'ús de qualsevol additiu químic és condició necessària que el fabricant o
venedor especifiqui quines són les substàncies actives i les inerts que entren en la composició del
producte.
117
Classificació dels additius. Els additius es classifiquen en:
Airejants.
Plastificants, purs o d'efecte combinat amb airejants, retardadors a acceleradors.
Retardadors. Acceleradors. Altres additius químics. Airejants.
Els airejants són additius que tenen la funció d'estabilitzar l'aire clos en la massa del formigó durant
la seva fabricació i posada en obra, produint gran quantitat de bombolles de dimensions
microscòpiques, homogèniament distribuïdes en tota la massa.
La finalitat principal de l'ús d'airejants és augmentar la durabilitat del formigó contra els efectes del
gel i el desgel, i d'altra banda augmentar la plasticitat i treballabilitat del formigó fresc, així com
reduir la seva tendència a la segregació.
Els productes comercials airejants poden procedir de: sals de resina de fusta, detergents sintètics
(fraccions del petroli), lignosulfats (polpa de paper), sals derivades dels àcids del petroli, sals de
materials proteínics, àcids greixosos resinosos o les seves sals, sals orgàniques dels àcids
alquilsulfònics.
A més de les condicions generals per als additius especificats en el present Plec, els airejants
compliran les següents condicions:
No s'admetrà l'ús d'airejants a base de pols d'alumini i de peròxid d'hidrogen.
No es permetrà l'ús d'airejants no compensats que puguin produir oclusions d'aire superiors al 5%,
incloent-se en aquesta restricció les possibles oclusions derivades d'errades de fins a un 25% en la
dosi de l'airejant.
Únicament s'empraran airejants que produeixin bombolles de dimensions uniformes i molt petites, de
deu (10) a cinc-centes (500) micres.
El pH del producte airejant no serà inferior a set (7) ni superior a deu (10). Els
airejants no modificaran el temps de presa del formigó.
A igualtat dels altres components del formigó, la presència d'airejants no minvarà la resistència del
formigó a compressió als vint-i-vuit (28) dies, en més del quatre (4) per cent per cada ú (1) per cent
d'augment d'aire clos, mesurat amb l'aparell de pressió pneumàtica.
La dosificació d'airejant no serà en cap cas superior al quatre (4) per cent de pes de ciment.
No es permetrà l'ús d'additius airejants generadors d'escuma, per reduir considerablement la

resistència del formigó. Aquesta norma no serà d'aplicació en els casos especials d'execució d'elements
de morter porós o de formigó cel·lular.
Plastificants.
S'anomenen plastificants els additius per a formigons compostos de substàncies que

disminueixen la tensió interfacial en el contacte gra de ciment-aigua degut a què la seva
118
molècula, en fase aquosa, és per un costat hipotensa-activa en les superfícies on està

absorbida, i per l'altre és hidròfila, el que facilita el mullat dels grans. La primera part de
molècula és apolar, de cadena carbonada suficientment llarga, i la segona és netament
polar.
A més de les condicions generals per als additius especificats en el present Plec, els
plastificants compliran les següents condicions:
Seran compatibles amb els additius airejants amb absència de reaccions químiques
entre plastificants i airejants, quan hagin d'emprar-se junts en un mateix formigó.
El plastificant ha de ser neutre enfront als components del ciment, dels àrids i dels
productes siderúrgics, inclús a llarg termini.
No han d'augmentar la retracció de l'adormiment.
La seva eficàcia ha de ser suficient amb petites dosis ponderals respecte de la

dosificació del ciment (menys de 1,5% del pes del ciment).
Les errades accidentals en la dosificació del plastificant no han de produir efectes

perjudicials per a la qualitat del formigó.
Retardadors.
Són productes que s'empren per a retardar la presa del formigó per diversos motius: temps
de transport dilatat, formigonat en temps calorós, per evitar junts en el formigonat d'elements
de grans dimensions, etc.
retardadors compliran les següents condicions:
No han de disminuir la resistència del formigó a compressió als 28 dies respecte del
formigó patró fabricat amb els mateixos ingredients però sense additiu.
No hauran de produir una retracció en la pasta pura de ciment superior a

l'admesa per aquest.
Acceleradors.
Els acceleradors de presa són additius que tenen per efecte avançar el procés de presa i
enduriment del formigó amb la finalitat d'obtenir elevades resistències inicials.
S'empren durant el formigonat en temps molt fred i també en els casos en què és precís un
ràpid desencofrat o posada en càrrega.
Degut als efectes desfavorables que l'ús d'acceleradors produeix en la qualitat final del
formigó, únicament està justificat en casos concrets molt especials i quan no són suficients
altres mesures de precaució contra les gelades, tal com: augment de la dosificació del ciment,
ús de ciments d'alta resistència inicial, proteccions de cobriment i calefacció de prolongada
duració, etc. En qualsevol cas, i com en tot ús d'additius, l'ús d'acceleradors ha de ser autoritzat
expressament pel Director d'Obra.
119
L'ús d'acceleradors requereix tenir cura especial de les operacions de fabricació i posada en
obra de formigó, i en cap cas justifica la reducció de les mesures de precaució establertes per
al formigonat en temps fred.
Un dels acceleradors més utilitzat és el clorur càlcic. El clorur càlcic comercial pot subministrar-
se en forma granulada o en escates, i les toleràncies en impureses són les següents:
Clorurs Aigua Impurese

Clorur Clorur
càlcic alcalins magnèsic s
Clorur c à lc i c > 94 % <5% <1%
granulat
> 77 % <2% <2% < 10,5 % < 0,5 %

Clorur càlcic en
escates
Les granulometries dels diferents tipus de clorur càlcic seran:
# 9,52 mm (3 / # 6,35 mm (1 # 0,83 mm (ne

8") /4") 20)
Clorur càlcic 100 % 95-100 % 0-10 %

granulat
Clorur càlcic en 100 % 80-100 % 0-10 %

escates
El producte serà expedit en envasos adequats perquè no sofreixi cap alteració, i en el moment
d'obrir el recipient no apareixerà en estat aglomerat.
acceleradors compliran les següents condicions:
És obligatori realitzar, abans de l'ús de l'accelerador, reiterats assaigs de laboratori i proves del
formigonat amb els mateixos àrids i ciment que hagin d'emprar-se en l'obra, per determinar
la dosificació estricta del additiu i que no es produeixin efectes perjudicials incontrolables.
El temps d'amassat en la formigonera ha de ser suficient per a garantir la distribució

uniforme de l'accelerador en tota la massa.
El clorur càlcic s'ha de dissoldre perfectament en l'aigua d'amassat abans de ser introduït en la
formigonera.
El clorur càlcic precipita les substàncies que composen la majoria dels additius airejants, pel
qual accelerant i airejant han de preparar-se en solucions separades i introduir-se per separat en
la formigonera.
120
El clorur càlcic accentua la reacció àlcali-àrid quan s'utilitzen ciments d'alt contingut d'àlcalis.
El clorur càlcic no es pot emprar en els casos de presència de sulfats en el conglomerant o en el
terreny.
No es permetrà l'ús de clorur càlcic en estructures de formigó armat, ni en paviments de
calçades.
Està absolutament prohibit l'ús de clorur càlcic en el formigó pretensat. Altres
additius químics.
En aquest apartat ens referim a productes diferents dels esmentats en l'article anterior i que
s'empraran en l'elaboració de formigons per millorar alguna propietat concreta o per
facilitar l'execució de l'obra.
Es classifiquen en: Hidròfugs. Curing compounds.
Anticongelants.
Desencofrants.
Hidròfugs.
Els hidròfugs o impermeabilitzants de massa no s'utilitzaran, degut a què la seva eficàcia es

dubtosa vers els efectes perjudicials que en alguns casos pot portar la seva utilització.
Queden exclosos de l'anterior prohibició els additius que en realitat són simples acceleradors
de la presa, encara que en la seva denominació comercial s'utilitzi la paraula "hidròfug"
o impermeabilitzants, i que el seu ús ha de restringir-se a casos especials de morters, en
enlluiments sota l'aigua, en reparacions de conduccions hidràuliques que hagin de posar-se
immediatament en servei, en captació de fonts o filtracions mitjançant arrebossades i entubats
de l'aigua i en altres treballs provisionals o d'emergència on no sigui determinant la qualitat
del morter o formigó en quant a resistència, retracció o durabilitat.
Productes filmògens de
curat. Definició.
Els productes filmògens de curat són aquells aptes per la seva aplicació damunt de superfícies
horitzontals i verticals de formigó amb l'objectiu de retardar la pèrdua d'aigua durant el període
d'enduriment, i reduir al mateix temps la temperatura del formigó exposat a la radiació solar.
S'empraran com a mitjà de curat del formigó fresc, i també per a un posterior curat del
formigó després del desencofrat o d'un curat per reg inicial.
Característiques.
Els productes filmògens de curat constaran d'un pigment blanc finament dividit i un vehicle,
ja barrejats per la seva immediata utilització sense alteració. El producte presentarà un aspecte
blanc o metàl·lic uniforme al ser aplicat uniformement damunt d'una superfície de formigó.
El producte filmògen tindrà la consistència necessària per ser aplicat, per mitjà d'un
polvoritzador, en un gruix uniforme, a una temperatura superior a quatre (4) graus centígrads.
El producte haurà d'adherir-se al formigó fresc que ja s'hagi adormit o endurit suficientment a
fi de no patir deterioraments durant la seva aplicació, i també al formigó humit endurit,
formant una pel·lícula contínua quan s'apliqui en la dosi especificada.
121
Aquesta pel·lícula, una vegada seca, haurà d'ésser contínua, flexible i sense trencaments o
forats visibles, quedant intacta al menys set (7) dies després de la seva aplicació. El producte
líquid filmògen pigmentat no haurà de reaccionar de manera perjudicial amb el formigó,
particularment amb l'aigua i els ions de calci.
El producte filmògen de curat s'haurà de poder emmagatzemar, sense deteriorar-se, durant sis
(6) mesos com a mínim. Aquest producte no podrà sedimentar ni formar crostes en l'envàs,
podent adquirir una consistència uniforme després de sacsejar-se lleugerament o d'ésser agitat
amb aire comprimit. En l'assaig de sedimentació a llarg termini, segons el mètode ASTM D
1309, la raó de sedimentació no serà inferior a quatre (4).
La composició i elements dels productes hauran de complir les dos limitacions següents:
La porció volàtil del producte serà un material no tòxic ni perillosament inflamable.
La porció volàtil comprendrà ceres naturals o de petroli, o bé resines. El contingut de

substàncies no volàtils s'obtindrà mitjançant assaigs d'acord amb la Norma ASTM D 1644,
mètode A.
El producte, assajat segons la Norma ASTM C 156, no tindrà una pèrdua d'aigua superior a
cinquanta mil·ligrams per centímetre quadrat de superfície (0,055 g/cm2) durant setanta-dues
(72) hores.
Aquest producte assajat amb la Norma ASTM E 97, comptarà amb un poder reflector de la
llum natural no inferior al seixanta per cent (60%) del diòxid de magnesi.
El producte després de l'assaig que a continuació es descriu, estarà sec al tacte en menys de
quatre (4) hores. S'aplicarà aquest producte a un tauler impermeable, en la dosi que
s'especifica, i estarà sotmès a una corrent d'aire a una temperatura de vint-i-tres graus amb
més menys un grau i set dècimes de grau centígrad (239 C ± 1,79 C), amb una humitat relativa
del cinquanta-cinc per cent amb més menys un 5 per cent (55% ± 5%) i a una velocitat
aproximada de tres metres per segon (3 m/s), recorrent tota la superfície del tauler. La
pel·lícula formada s'assajarà pressionant moderadament amb el dit. Es considerarà seca
quan es conservi l'estat inicial de blanura i viscositat i la pel·lícula es mantingui ferma.
Després de dotze (12) hores de la seva aplicació, el producte no romandrà viscós, no

s'adherirà al calçat, no quedarà marcat quan es camini sobre ell ni proporcionarà al formigó
una superfície lliscant.
Ús.
L'ús de productes filmògens de curat serà expressament autoritzat pel Director
d'Obra. L'ús d'additius per la cura no disminuirà les precaucions per formigonat en
temps calorós. Anticongelants.
Els anticongelants no seran aplicats excepte si es tracta d'acceleradors de presa, de manera

que el seu ús hagi estat prèviament autoritzat segons les normes exposades.
Desencofrants.
122
Els desencofrants es podran utilitzar una vegada s'hagi comprovat que no es produeixen efectes
perjudicials en la qualitat intrínseca ni en l'aspecte extern del formigó.
En cap cas es permetrà l'ús de desencofrants que ocasionin el descobriment de l'àrid del
formigó, ni amb fins estètics, ni per evitar el tractament dels junts de treball entre tongades, ni
en caixetins d'ancoratge.
En la fabricació de prefabricats s'emprarà desencofrant especial per motlles metàl·lics.
Tipus.
Els formigons es classificaran, per la seva utilització en les diverses classes d'obra, d'acord amb
la resistència característica exigible als vint-i-vuit dies, en proveta cilíndrica de quinze
centímetres (15 cm) de diàmetre i trenta centímetres (30 cm) d'alçada, establint-se els tipus
de formigó que s'indiquen en la taula següent:
TIPUS HM-15 HM-20 HA-25 HA-30 HA-35

fck 150 200 250 300 350
Dosificació.
La dosificació dels materials que composen el formigó es realitzarà per pes, tenint en compte la
seva missió posterior, havent d'ésser en tot cas acceptada pel Director d'Obra.
La quantitat mínima de ciment per metre cúbic serà de cent setanta-cinc (200) quilograms pels
formigons en massa i de tres-cents (300) quilograms pels formigons armats.
En cas de formigons que hagin de realitzar una funció d'impermeabilitat i l'alçada d'aigua
sigui superior a cinc (5) metres de columna d'aigua, la dosificació mínima de ciment per metre
cúbic de formigó serà de tres-cents cinquanta (350) quilograms.
En la dosificació d'aigua es tindrà en compte la quantitat d'humitat dels àrids per efectuar
la correcció adequada.
Consistència.
La docilitat del formigó serà la necessària per a què, amb els mètodes previstos de posada en
obra i compactació, aquest embolcalli les armadures sense solució de continuïtat i ompli els
encofrats sense que es produeixin fluixers. La docilitat del formigó es valorarà determinant la
seva consistència segons la Norma UNE 83313.
Les diverses consistències i els valors límits dels assentaments en el con d'Abrams seran els
que figuren en la següent taula:
CONSISTÈNCIA ASSENTAMENT TOLERÀNCIA

Seca 0 - 2 cm Ocm
Plàstica 3 - 5 cm ±/!$
Tova 6 - 9 cm ±/!$
Fluida 10 K /< !$ ±2 cm
123
La consistència del formigó serà la més seca possible, compatible aquesta amb els mètodes de
posada en obra, compactació, impermeabilitat, compacitat i acabat que s'adoptin i estableixin.
Els formigons tindran preferentment una consistència com a màxim tova en els formigons posats a
obra, i fluida, per l'addició d'un superplastificant, en els formigons de les peces prefabricades,
podent-se reduir a criteri del Director d'Obra en funció de la compacitat i impermeabilitat obtinguda
en els formigons executats.
La consistència del formigó exigida en cada cas es podrà aconseguir mitjançant l'ús restrictiu i molt
acurat d'additius que prèviament hauran de ser aprovats pel Director d'Obra, complint tot allò que
se'ls exigeix en aquest Plec i en les normes d'aplicació dels subministradors.
En aquests casos, als resultats de la mesura de la consistència segons la Norma UNE 83313, se'ls hi
aplicaran els mateixos criteris, condicions i decisions que els que s'apliquen quan no s'utilitzen
additius, a excepció feta dels superfluidificants. En aquest cas, l'addició del superfluidificant es
realitzarà a obra, després de comprovar la consistència del formigó.
Els albarans dels industrials que subministrin els formigons tindran caràcter contractual en quant a
fórmula de treball emprada, tipus i quantitat de ciment, consistència i resistència.
Estudi de la barreja i obtenció de la fórmula de treball.
La posada en marxa del formigó no s'haurà d'iniciar fins que s'hagi estudiat i aprovat la seva
corresponent fórmula de treball.
La fórmula esmentada assenyalarà exactament, el tipus de ciment Pòrtland a utilitzar, la tipologia,

classe i granulometria dels àrids, el gruix màxim de l'àrid gros, la consistència del formigó, els
continguts en pes de ciment, àrid fi, àrid gros i aigua, tot això per metre cúbic de barreja, i la marca,
tipus, quantitat i dosificació en pes de ciment dels additius emprats. Sobre les dosificacions
ordenades, les toleràncies admissibles seran les següents:
L'u per cent (1%) en més o en menys, en la quantitat de ciment.
El dos per cent (2%) en més o en menys, en la quantitat total d'àrids.
L'u per cent (1%) en més o en menys, en la quantitat d'aigua.
El Contractista presentarà sempre, i degudament avalada pels assaigs previs, la fórmula de treball
proposada. Si el Director d'Obra no tingués experiència prèvia sobre la bondat de la mateixa,
ordenarà la realització dels corresponents assaigs. Els resultats d'aquests seran condicionants de
l'acceptació de la fórmula proposada.
La fórmula que finalment s'esculli pels formigons en contacte amb aigua haurà de tenir en compte
els següents punts:
El tipus de ciment Pòrtland a utilitzar respondrà a les especificacions d'aquest plec.
Les sorres seran preferentment de riu i només podran ser d'una altra procedència si així ho accepta
el Director d'Obra.
124
El gruix màxim d'àrid serà de 20 mm. Els formigons armats en contacte amb aigua tindran un gruix
màxim d'àrid de 12 mm per tal d'augmentar la dosificació de ciment i la seva impermeabilitat.
Solament en casos justificats el Director d'Obra podrà modificar aquesta prescripció, augmentant-ho
com a màxim fins a 20 mm. En particular, el formigó de les peces prefabricades podrà tenir un gruix
màxim d'àrid de fins a 20 mm si la fabricació d'aquestes és molt acurada, aconseguint-se una gran
compacitat del formigó tant per la fórmula de treball com per la vibració realitzada, sense presentar
coqueres ni defectes superficials.
La consistència del formigó serà com a màxim tova en els formigons posats a obra, i fluida, per
l'addició de superfluidificant, en els formigons de prefabricats, ajustant-se en tot cas segons els
medis de col·locació a obra. Les consistències han d'estar prèviament aprovades pel Director d'Obra.
El contingut mínim de ciment serà de 200 Kg/m3 en els formigons en massa i de 300 kg/m3 en els
formigons armats.
La relació aigua/ciment estarà entre 0,50 i 0,55, no podent-se superar la relació 0,55 a menys que així
ho decideixi expressament el Director d'Obra.
Com a referència inicial en formigons col·locats a obra es disposarà un 55% de sorres rentades sobre
el pes total d'àrids. D'aquestes un 60% serà menor de 2 mm. i un 40% entre 2 i 6 mm.
La resistència característica del formigó serà f ck> 350 kp/cm 2 en el revestiment amb peces
prefabricades i fck> 250 en revestiments amb formigó col·locat a obra.
Es podrà recórrer a l'addició de productes airejants per tal d'aconseguir una bona treballabilitat del
formigó, mantenint l'aire incorporat entre un 3,5 i un 5,5%. Es farà ús preferentment de productes
derivats de resina de pi tipus VINSOL o similar.
En les peces prefabricades es podrà emprar superfluidificant a base de melamines sintètiques.
Execució
Formigó de neteja.
Prèviament a la col·locació de les armadures en fons de fonamentació, sabates, lloses i soleres, es

recobrirà el terreny amb una capa de formigó H-150 en un gruix de 5 cm. com a mínim, col·locant-se
separadors entre aquesta capa i l'armadura corresponent.
Les capes de formigó de neteja es deixaran a cota i s'allisarà la seva superfície.
Posada en obra.
Com a norma general, no haurà de transcórrer més d'una hora (lh) entre la fabricació del formigó i la
seva posada en obra i compactació. El Director de l'Obra, podrà modificar aquest termini si s'empren
conglomerants o addicions especials, podent augmentar-ho, a més, quan s'adoptin les mesures
necessàries per impedir l'evaporació de l'aigua o quan concorrin favorables condicions d'humitat i
temperatura. En cap cas, es tolerarà la col·locació en obra d'embulls que acusin un principi
d'enduriment, segregació o dessecació.
125
No es permès l'entrada de cubes formigoneres al fons de l'excavació del canal, i menys quan s'hagi
executat la base drenant.
No es permetrà l'abocament lliure de formigó des d'alçades superiors a un metre i mig (1,50 m)
quedant prohibit el llençar-lo amb pales a gran distància, distribuir-lo amb rastells, o fer-lo avançar
més d'un metre (1 m) dintre dels encofrats.
Tampoc es permetrà l'ús de canaletes i trompes pel transport i abocament del formigó, llevat que
l'Enginyer Director ho autoritzi, expressament, en casos particulars.
La col·locació pneumàtica del formigó es realitzarà de manera que l'extrem de la màniga no estigui
situat a més de tres metres (3 m) del punt d'aplicació, que el volum del formigó llançat en cada
descàrrega sigui superior a dos-cents litres (200 I.), que s'elimini tot l'excés de rebot del material, i
que el raig no es dirigeixi directament sobre les armadures.
A l'hora d'abocar el formigó, es remourà enèrgica i eficaçment, perquè les armadures quedin
perfectament embolicades, posant-hi cura especialment als llocs on es reuneixi gran quantitat d'acer
i procurant que es mantinguin els recobriments i separacions de les armadures.
En lloses, l'estesa del formigó s'executarà de forma que l'avançament es realitzi en tot el seu gruix.
En bigues, el formigonat es farà avançant des dels extrems, omplint-les en tota la seva alçada i
procurant que el front vagi recollit, perquè no es produeixin segregacions i la lletada escorri al llarg
de l'encofrat.
En pilars, el formigonat s'efectuarà de forma que la seva velocitat no sigui superior a dos metres
d'alçada per hora (2 m/h), i removent enèrgicament la massa, perquè no quedi aire pres, i vagi
assentant uniformement. Quan els pilars i elements horitzontals recolzats en ells s'executin d'un
mode continu, es deixaran transcórrer al menys, dues hores (2 h) abans de procedir a construir els
indicats elements horitzontals, a fi de què el formigó dels pilars hagi assentat definitivament.
Posada en obra sota l'aigua
Per a evitar la segregació dels materials, el formigó es col·locarà acuradament, en una taula
compacta i en la seva posició final, mitjançant trompes d'elefant, cangilons tancats de fons mòbil, o
per altres mitjans aprovats pel Director d'Obra, i no haurà de remoure's desprès de ser dipositat. Es
tindrà especial cura en mantenir l'aigua tranquil·la en el lloc de formigonat, evitant tot tipus de
corrents que poguessin produir el deslavatge de la barreja.
La col·locació del formigó es regularà de forma que es produeixin superfícies aproximadament

horitzontals.
Quan s'emprin trompes d'elefant, aquestes es rebliran de forma que no es produeixi el desvalatge
del formigó. L'extrem de càrrega estarà, en tot moment, submergit totalment en el formigó, i el tub
final haurà de contenir una quantitat suficient de barreja per a evitar l'entrada d'aigua.
Quan el formigó es col·loqui per mitjà de cangilons de fons mòbil, aquests es baixaran gradual i
acuradament recolzant-se sobre el terreny de fonamentació o sobre el formigó ja col·locat. Desprès
126
s'aixecaran lentament durant el recorregut de descàrrega, a fi de mantenir, tant com es pugui, l'aigua
sense agitacions en el punt de formigonat, i d'evitar la segregació i deslavatge de la barreja.
Compactació.
La compactació dels formigons s'executarà amb vibradors, amb la intensitat suficient per aconseguir
un formigó compacte i impermeable, sense defectes superficials i amb un acabat de qualitat.
De la compactació es tindrà cura especialment en els paraments i cantonades de l'encofrat, eliminant

la possibilitat d'existència de buits i reflux del formigó.
Els vibradors s'aplicaran sempre de forma que el seu efecte s'estengui a tota la massa, sense que es
produeixin segregacions locals.
Si s'empren vibradors de superfícies, s'aplicaran movent-los lentament, de forma que la superfície

del formigó quedi totalment humida.
Si s'empren vibradors interns, hauran de submergir-se verticalment en la tongada, de forma que la

seva punta penetri en la tongada subjacent, i retirar-se també verticalment, sense desplaçar-los
transversalment mentre siguin submergits al formigó. L'agulla s'introduirà i retirarà lentament, i a
velocitat constant, recomanant-se, a aquest efecte, que no es superin els deu centímetres per segon
(10 cm/s).
La distància entre els punts successius d'immersió no serà superior a setanta-cinc centímetres (75
cm.) i serà l'adequada per a produir en tota la superfície de massa vibrada una humectació brillant,
sent preferible vibrar en molts punts per poc temps, a vibrar en pocs punts prolongadament. No
s'introduirà el vibrador a menys de deu centímetres (10 cm.) de la paret de l'encofrat.
Si s'aboca formigó en un element que simultàniament està vibrant, el vibrador no s'introduirà a

menys de metre i mig (1,5 m) del front lliure de la massa.
S'autoritzarà l'ús de vibradors fermament ancorats als motlles.
Si s'avaria un o més dels vibradors emprats, i no es pot substituir immediatament, es reduirà el ritme
del formigonat, i/o el Contractista procedirà a una compactació per piconament suficient per acabar
l'element que s'estigui formigonant no podent-se iniciar el formigonat d'altres elements mentre no
s'hagin reparat o substituït els vibradors avariats.
Si s'empren vibradors interns, haurà de donar-se la darrera passada de forma que l'agulla no toqui
les armadures.
Curat.
Durant el primer període d'enduriment, es sotmetrà al formigó a un procés de curat per reg, que es
perllongarà al llarg del termini que a l'efecte fixi el Director de l'Obra, segons el tipus de ciment
emprat i les condicions climatològiques del lloc.
El curat es perllongarà fins que el formigó hagi adquirit un setanta per cent (70%) de la resistència
característica fixada al projecte.
127
El termini mínim de curat es fixa en set (7) dies.
En qualsevol cas, haurà de mantenir-se la humitat del formigó, i evitar-se totes les causes externes,
com sobrecàrregues o vibracions, que puguin provocar la fisuració de l'element formigonat. Una
vegada endurit el formigó, es podran mantenir humides les superfícies mitjançant arpilleres, estores
de palla o altres teixits anàlegs d'alt poder de retenció d'humitat, que s'hauran de regar
freqüentment.
Aquests terminis, prescrits com a mínims, hauran d'augmentar-se en un cinquanta per cent (50%) en
temps sec, o quan les superfícies hagin d'estar en contacte amb aigües o infiltracions agressives.
L'enduriment per reg podrà substituir-se per la impermeabilització de la superfície mitjançant

recobriments plàstics o altre tractament especial sempre que aquests mètodes ofereixin les garanties
necessàries per a evitar la manca d'aigua lliure en el formigó durant el primer període d'enduriment.
Quan per l'enduriment s'utilitzin productes filmògens, les superfícies del formigó es recobriran, per
polvorització, amb un producte que compleixi les condicions estipulades en el present Plec.
L'aplicació d'aquests productes s'efectuarà tan aviat com hagi quedat enllestida la superfície, abans
del primer enduriment del formigó.
Al procedir al desencofrat, es recobriran també, per polvorització del producte d'enduriment i les
superfícies que hagin de quedar ocultes.
En el cas d'utilitzar la calor com agent accelerador de l'enduriment, el Director de l'Obra haurà
d'aprovar el procediment que es vagi a emprar, sent aconsellable que la temperatura no sobrepassi
els vuitanta graus centígrads (80° C), i que la velocitat d'escalfament no excedeixi de vint graus
centígrads per hora (20° C/h).
Si la intensitat de la temperatura així ho requereix, el Director d'Obra podrà exigir la col·locació de

proteccions suplementàries que proporcionin el correcte aïllament tèrmic.
Toleràncies.
La màxima fletxa o irregularitat que han de presentar els paraments plans, mesurats respecte d'una
regla de tres metres (3 m) de longitud aplicada en qualsevol direcció, serà la següent:
Superfícies vistes: cinc mil·límetres (5 mm).
Superfícies ocultes: vint-i-cinc mil·límetres (25 mm).
Solera del canal: tres mil·límetres (3 mm).
Les toleràncies dels paraments curvilinis respecte els teòrics seran les següents:
Superfícies vistes: cinc mil·límetres (5 mm). Superfícies ocultes: trenta-cinc
mil·límetres (35 mm). Limitacions en l'execució. Formigonat en temps fred
128
El formigonat es suspendrà, com a norma general, sempre que es prevegi que dintre de les quaranta-
vuit hores (48 h) següents, la temperatura ambient pot baixar per sota dels zero graus centígrads (0°
C). A aquests efectes, el fet de què la temperatura registrada a les nou hores (9 h) del matí (hora
solar) sigui inferior a quatre graus centígrads (4° C), pot interpretar-se com a motiu suficient per a
preveure que el límit prescrit serà assolit a l'esmentat termini.
Les temperatures esmentades podran rebaixar-se en tres graus centígrads (3° C) quan es tracti
d'elements de gran massa, o quan es protegeixi eficaçment la superfície del formigó mitjançant sacs,
palla o altres recobriments aïllants del fred, amb un gruix que pugui assegurar que l'acció de la gelada
no afectarà al formigó recent construït, i de forma que la temperatura de la seva superfície no baixi
d'un grau centígrad sota zero (-1° C).
Les prescripcions anteriors seran aplicables en cas de què s'empri ciment Pòrtland. Si s'utilitza ciment
siderúrgic o puzolànic, les temperatures esmentades hauran d'augmentar-se en cinc graus centígrads
(5° C).
Amb formigons en massa amb ciment Pòrtland, els límits de temperatures fixats als dos primers
paràgrafs d'aquest article podran rebaixar-se en tres graus centígrads (3° C), si s'utilitza una addició
que porti clorur càlcic. Sempre i en tot cas, la utilització d'additius anticongelants haurà de ser
autoritzada pel Director d'Obra.
En els casos que, per absoluta necessitat, i prèvia autorització del Director d'Obra, es formigoni a
temperatures inferiors a les anteriorment senyalades, s'adoptaran les mesures necessàries perquè
durant l'adormiment i enduriment del formigó no es produeixen deterioraments locals en els
elements corresponents, ni descensos permanents en les seves característiques.
Si no pot garantir-se l'eficàcia de les mesures adoptades per a evitar que la gelada afecti al formigó,
es realitzaran els assaigs necessaris per a comprovar les resistències assolides, prenent-se, en el seu
cas, les precaucions que dicti el Director de l'Obra.
La temperatura de la massa de formigó, en l'abocament, no serà inferior a cinc graus centígrads (5°
C).
Es prohibeix abocar el formigó quan els armats, motlles, encofrats, etc. tinguin una temperatura
inferior a zero graus centígrads (0° C).
Formigonat en temps calorós
Quan el formigonat es realitzi en temps calorós, es prendran les mesures adients a fi d'evitar una
evaporació lleugera de l'aigua en què es barregi, tanmateix mentre s'efectuï el transport com durant
la col·locació del formigó.
Una vegada aplicat el formigó, es protegirà del sol i especialment del vent per tal d'evitar el seu
desecament.
Aquestes mesures han d'extremar-se quan hi hagi altes temperatures i vent sec simultàniament. Si
resulta impossible mantenir humida la superfície de formigó es suspendrà el formigonat.
129
En tot cas, es suspendrà el formigonat si la temperatura ambient és superior a quaranta graus

centígrads (409 C), llevat que s'adoptin les mesures oportunes i amb l'autorització expressa del
Director de l'Obra.
Formigonat en temps de pluges
El formigonat es suspendrà, com a norma general, en cas de pluges, adoptant-se les mesures
necessàries per a evitar l'entrada d'aigua a les masses de formigó fresc. Eventualment, la continuació
dels treballs, en la forma que es proposi, haurà d'ésser aprovada pel Director d'Obra.
Junts
Els junts poden ser de formigonat, contracció i/o dilatació. Els junts de dilatació estaran definits en
els Plànols. Els de contracció i formigonat es fixaran d'acord al Pla d'Obra i a les condicions
climatològiques, però sempre abans del formigonat i prèvia aprovació del Director de l'Obra.
Es tindrà cura que els junts derivats de les interrupcions del formigonat quedin normals a la direcció
dels màxims esforços de compressió i on els seus efectes siguin menys perjudicials.
Quan es prevegin efectes deguts a la retracció, es deixaran els junts oberts durant un temps perquè
les masses contingudes puguin deformar-se lliurement. Tot seguit, i amb el temps suficient previ al
formigonat, es raspallarà i s'humectarà la superfície del formigó endurit, saturant-lo sense entollar-
lo. Seguidament es reprendrà el formigonat, tenint especial cura de la compactació en les zones
pròximes al junt.
En junts especialment importants, es pot raspallar el formigó endurit amb morter procedent del
mateix formigó que s'utilitzi per l'execució de l'element.
En elements verticals, sobre tot suports, es trauran uns centímetres de profunditat de la capa
superior del formigó abans que hagi adormit, per evitar els efectes del reflux de la pasta que segrega
l'àrid gros. S'ha de tenir especial cura, en aquesta operació, que l'àrid gros quedi visible parcialment,
però sense separar-se de la massa de formigó.
Control de qualitat
El Contractista controlarà la qualitat de l'aigua, àrids, ciment, additius i formigons a emprar perquè
les seves característiques s'ajustin a l'indicat en el present Plec i en la "Instrucción de Hormigón
Estructural (EHE-98)".
Pel que fa referència al ciment, el Director d'Obra aprovarà el tipus de ciment en funció de la
presència de sulfats, la reactivitat dels àrids enfront als àlcalis del ciment i d'altres consideracions
que consideri tinguin importància en la qualitat final del formigó.
Pel que fa referència als additius, abans de començar l'obra es comprovarà en tots els casos l'efecte
d'aquests sobre les característiques de qualitat del formigó. Tal comprovació es realitzarà mitjançant
assaigs previs del formigó. Igualment es comprovarà amb els assaigs oportuns de laboratori,
l'absència en la composició de l'additiu de compostos químics que puguin afavorir la corrosió de les
armadures.
130
També durant l'execució es vigilarà que el tipus i la marca de l'additiu emprat siguin els acceptats pel
Director d'Obra. El Contractista tindrà en el seu poder el Certificat del Fabricant de cada partida que
certifiqui l'acompliment dels requisits indicats en el present Plec.
Tots els formigons arribaran a l'obra perfectament identificats i documentats amb l'albarà
degudament complimentat, i on figurarà, entre altres, les següents dades:
Designació de la central de fabricació del formigó.
Número de sèrie de la fulla de subministrament.
Data de lliurament.
Nom del destinatari del formigó.
Especificació del formigó.
Fórmula de treball emprada.
Tipus, classe, categoria i marca del ciment.
Contingut de ciment.
Gruix màxim d'àrid.
Relació a/c.
Consistència.
Resistència.
Tipus, quantitat i marca d'additius si n'hi ha.
Procedència i quantitat de cendres si n'hi ha.
Designació específica del lloc de subministrament.
Quantitat de formigó.
Hora de càrrega del camió formigonera.
Identificació del camió.
Hora límit d'utilització del formigó.
Els albarans dels industrials que subministrin els formigons tindran caràcter contractual, i el
Contractista comprovarà que efectivament totes les dades exigides hi figuren i que aquestes
coincideixen amb les característiques reals del formigó contingut en cada camió. La no coincidència
de les característiques reals amb les indicades en el full de subministrament, tenint en compte les
toleràncies admissibles, comportarà pel contractista l'obligació de rebutjar el formigó contingut en el
camió en qüestió, i de comunicar-ho al Director d'Obra.
131
Pels controls de qualitat a realitzar es tindran en compte les recomanacions corresponents a

un control a nivell normal segons la "Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-98)".
En aquest Plec i per aquesta obra es fixen els punts de control, els assaigs a realitzar, la
seva intensitat i els criteris d'acceptació recollits en la taula següent.
Les provetes tindran un procés de curat anàleg a l'establert en els formigons dels quals
s'extreuen, considerant-se els resultats de resistència obtinguts mitjançant aquest tipus de
curat, anàlegs als obtinguts amb el curat que s'indica a la norma UNE 83301, podent-se aplicar
les decisions derivades del control de resistència fixades en la "Instrucción de Hormigón
Estructural (EHE-98)".
132
133
134
Els assaigs de consistència es realitzaran majoritàriament a obra i segons la norma UNE 83313,
havent-se de contrastar els resultats amb l'albarà corresponent, que té caràcter contractual.
La utilització d'additius, en tipus, quantitats etc, haurà d'estar aprovada pel Director d'Obra, sent de
marques de reconeguda solvència amb acreditacions oficials sobre la seva idoneïtat.
En el cas d'ús d'additius en el formigó, i tenint en compte tot el que s'exigeix en aquest Plec i en les
normes d'utilització dels industrials, els assaigs de consistència es realitzaran segons la mateixa
norma, aplicant-se els mateixos criteris, condicions i decisions que els que s'apliquen quan no
s'utilitzen additius. En el cas d'ús de superfluidificant, la consistència es mesurarà abans d'afegir-lo,
operació que es realitzarà a peu d'obra.
En cas que es realitzi l'assaig de consistència a un camió formigonera i el resultat no estigui comprés
dintre del rang fixat en l'anterior taula, es rebutjarà aquesta. Si aquesta situació es presenta
freqüentment, el Director d'Obra ordenarà al Contractista el canvi de subministrador, sent els
sobrecostos derivats d'aquesta decisió a càrrec d'aquest.
Si la resistència estimada del formigó de les provetes corresponents no supera la resistència

característica especificada, s'extrauran directament provetes dels elements afectats, no
comprometent l'estabilitat o resistència d'aquests elements. Assajades aquestes, es calcularà la
resistència característica per mitjà de les corbes d'enduriment corresponents, tenint en compte les
temperatures registrades des del moment del formigonat. Es podran complementar aquests assaigs
amb mètodes d'auscultació dinàmica i altres suficientment sancionats per l'experiència.
En funció dels resultats d'aquests assaigs, dels estudis encarregats pel Director d'Obra, i si s'escau,
dels resultats dels assaigs estàtics de posta en càrrega, el Director d'Obra decidirà l'acceptació, reforç
o demolició dels elements en qüestió, essent totes les despeses d'aquests assaigs, estudis i proves, a
càrrec del Contractista, així com les conseqüències econòmiques i temporals derivades de qualsevol
decisió, que inclouen penalitzacions per termini o per defecte de qualitat.
intensitat i del criteri més restrictiu.
del Contractista.
Els formigons s'amidaran per metres cúbics (m3) realment col·locats a obra, mesurats sobre els
Plànols.
S'inclouen en els preus totes les operacions i materials necessàries per a la fabricació, transport,
posada en obra en les condicions descrites, compactació, execució de juntures i reg i curat del
formigó segons les prescripcions del Director d'Obra.
S'inclouen també els excessos de formigó derivats de sobreamples en l'execució, d'irregularitats del
terreny o de les capes granulars sobre les quals s'estenen soleres o capes de neteja, i els excessos
derivats de la falta de confinament lateral, com es el cas també de les capes de neteja.
135
Els preus inclouen així mateix l'anivellament de les soleres i lloses i l'acabament llis de les superfícies
no encofrades.
No seran d'abonament els increments derivats de la modificació per part del Director d'Obra del
gruix màxim d'àrid, tipus i quantitat de ciment i consistència del formigó per tal d'aconseguir uns
formigons d'una alta compacitat i impermeabilitat (veure article referent a l'obtenció de la fórmula
de treball). Aquestes modificacions consisteixen bàsicament en la reducció del gruix màxim d'àrid de
20 mm a 12 mm, la dosificació mínima de ciment de 200 Kg/m3 en els formigons en massa i de 300
kg/m 3 en els formigons armats, una relació aigua/ciment com a màxim de 0,55 i una consistència
com a màxim tova en els formigons posats a obra, i fluida en els formigons de prefabricats.
No seran d'abonament les operacions que a judici del Director d'Obra s'hagin de realitzar per netejar,
enfoscar i reparar les superfícies de formigó en les que s'acusin irregularitats dels encofrats superiors
a les tolerades, o les que presentin defectes, incloent-hi les coqueres.
Així mateix no seran d'abonament l'execució de matavius, impermeabilització dels tirantets amb
morter sense retracció i detalls d'obra propis d'una bona execució.
4.4.5 ENCOFRATS I MOTLLES
Definició
Es defineix com encofrat l'element destinat a emmotllar in situ els formigons i morters. Pot ser
recuperable o perdut, entenent per aquest últim el que queda embegut en el formigó.
Materials
Els materials a utilitzar pels encofrats seran acer o fusta.
Execució
Generalitats.
Abans d'iniciar les operacions de formigonat, el Contractista haurà de tenir l'aprovació expressa del
Director de l'Obra de l'encofrat realitzat, sense que aquesta autorització signifiqui en cap moment
eximir al Contractista de la seva responsabilitat en quant a l'obra acabada de formigó.
S'autoritza l'ús de tècniques i tipus especials d'encofrat sancionats per la pràctica havent de justificar-
se aquelles altres que es proposin i que, per la seva novetat, així es requereixi a judici del Director de
les Obres.
Tant les superfícies dels encofrats, com els productes que s'hi puguin aplicar, no podran contenir
substàncies perjudicials pel formigó.
Els encofrats s'humectaran abans de formigonar a fi d'evitar l'absorció de l'aigua continguda al

formigó i es netejaran especialment els fons, deixant-se obertures provisionals per facilitar la seva
neteja. Aquestes obertures hauran d'ésser segellades abans de formigonar amb l'objectiu de què no
deixin fugir les pastes durant el formigonat.
136
Es obligatori l'ús de desencofrant.
Tant els junts com les peces que constitueixen els encofrats hauran de tenir la resistència i duresa
necessàries perquè, durant el temps previst del formigonat i, especialment, sota els efectes dinàmics
produïts pel sistema de compactació que s'ha exigit o adoptat, no es produeixin esforços anormals
en el formigó, ni durant la col·locació a obra ni en el període d'enduriment. Així mateix, tampoc es
produiran moviments localitzats en els encofrats superiors a cinc mil·límetres (5 mm).
Els enllaços dels diferents elements o pannells dels motlles hauran d'ésser sòlids i senzills per tal de
facilitar el seu muntatge i desmuntatge.
Els encofrats de fons dels elements plans o rectes de més de sis metres (6 m) de llum lliure, es
disposaran amb la contrafletxa necessària per tal que, una vegada desencofrat i carregat l'element,
aquest conservi una lleugera concavitat en l'intradós.
Les superfícies interiors dels encofrats hauran d'ésser suficientment llises i uniformes a fi que els
paraments de les peces de formigó emmotllades en aquests no presentin defectes, deformacions,
ressalts ni rebaves superiors a cinc mil·límetres (5 mm) d'alçada.
Quan es realitzi l'encofrat d'elements de gran alçada i poc gruix, d'un sol cop, es preveuran en les
parets laterals dels encofrats finestres de control, les quals tindran les mides suficients per tal de
permetre la compactació del formigó. Aquestes obertures es disposaran en un espai vertical i
horitzontal no superior a un metre (1 m) i es tancaran quan el formigó arribi a la seva alçada.
Les superfícies corbes s'hauran d'encofrar amb encofrats de directriu curvilínia. Les aproximacions de
les corbes amb poligonals tan sols es realitzaran amb l'autorització expressa del Director d'Obra i
s'hauran de seguir els criteris que aquest fixi per tal d'aconseguir la qualitat desitjada en les
superfícies.
Els encofrats perduts hauran d'ésser suficientment hermètics per tal que no penetri en el seu interior
la lletada de ciment. Es subjectaran adequadament als encofrats exteriors amb la finalitat que no es
moguin durant la col·locació i compactació del formigó. Es tindrà especial cura de què no nedin en
l'interior de la massa de formigó fresc.
El Contractista adoptarà les mesures necessàries a fi que les arestes vives del formigonat estiguin ben
realitzades col·locant si és necessari angulars metàl·lics en les arestes exteriors dels encofrats, o
utilitzant un sistema igualment eficaç. El Director de l'Obra podrà autoritzar, si o creu adient, la
utilització de matavius per aplanar aquestes arestes. No es permetran imperfeccions superiors a 5
mil·límetres (5 mm) en les línies de les arestes.
Els productes que s'utilitzin a fi de facilitar el desencofrat o desemmotllat hauran de complir amb
l'especificat en la "Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-98)" i estar aprovats pel Director de
l'Obra. Com a norma general, s'utilitzaran vernissos antiadherents formats per silicones, o preparats
amb olis solubles amb aigua o grassa diluïda, defugint en tot cas de l'ús de gas-oil, grassa corrent, o
qualsevol altre producte anàleg. Durant la seva aplicació s'hauran d'evitar escorrenties en les
superfícies verticals o inclinades dels motlles o encofrats. Així mateix, tots aquests productes no
impediran la posterior col·locació del revestiment ni la possible execució de juntures de formigonat, i
particularment quan es tracti d'elements que després hagin d'unir-se entre ells
137
Motlles.
Els motlles que han estat utilitzats i que serviran per fabricar més elements, seran degudament
rectificats i netejats.
Els motlles hauran de permetre l'evacuació de l'aire intern quan es formigoni. Per aquest motiu, en
determinades ocasions serà necessari preveure respiralls.
En cas de què les peces es fabriquin en sèrie, quan els motlles corresponents a cada tongada siguin
independents, hauran d'estar perfectament subjectes i travats entre ells, a fi d'evitar moviments
relatius durant la fabricació, els quals poguessin modificar els recobriments de les armadures actives,
i com a conseqüència les característiques resistents de les peces fabricades en aquests motlles.
En cas que els motlles hagin patit danys, deformacions, etc, i com a conseqüència hagin variat les
seves característiques geomètriques respecte a les originals, no podran forçar-se a recuperar la seva
forma correcta.
Encofrats de fusta.
Els junts entre els diferents taulons hauran de permetre el seu entumiment per la humitat del reg i
del formigó, sense que deixin escapar la pasta durant el formigonat; a tal fi es podrà autoritzar l'ús
d'un segellat adequat.
En el cas de formigons vistos, l'encofrat serà de fusta, ribotada, encadellada i regruixada. La fusta
estarà exempta d'esquerdes, ranures, taques o qualsevol altre defecte que perjudiqui la seva solidesa
o textura. Contindrà el menor número possible de nusos, i en cas d'existir el diàmetre d'aquests serà
inferior a la setena part (1/7) de la menor dimensió del post. Les fibres de la fusta seran rectes i no
regirades, paral·leles a la major dimensió de la peça.
Encofrats i motlles per formigó pretensat.
En el cas d'obres de formigó pretensat, es tindrà especial cura en la rigidesa dels encofrats en les
zones d'ancoratge, per tal que els eixos dels tensors siguin exactament normals als ancoratges. Es
comprovarà que els encofrats i motlles accepten les deformacions de les peces que en ells es
formigonin i resisteixen adequadament la redistribució de càrregues que s'origina durant el tesat de
les armadures i la transmissió de l'esforç de pretensat al formigó. Especialment, els encofrats i
motlles han de permetre, sense impediments, l'escurçament dels elements que en ells es fabriquin.
Quan un dintell té una juntura vertical de construcció, com el que es produeix en un tauler continu
que es construeixi per parts o mitjançant voladissos successius, el tancament frontal d'aquesta es
realitzarà per mitjà d'un encofrat que tingui tots els forats necessaris per posar-hi les armadures
passives i les beines de pretensat.
Desencofrat.
El desencofrat del formigó es realitzarà una vegada endurit i assolida la resistència mínima necessària
pel formigó. En qualsevol cas serà el Director de l'Obra qui fixi el temps de desencofrat en funció de
la tipologia del formigó a desencofrar.
138
El desencofrat dels costers verticals dels elements que tinguin poc gruix, podrà efectuar-se passats
tres dies (3 d) després del formigonat de la peça, llevat que durant aquest període s'hagin produït
temperatures molt baixes o altres causes, suficients com per alterar el procés normal d'enduriment
del formigó. Els costers verticals d'elements de molt gruix o els horitzontals s'hauran de retirar abans
dels set dies (7 d) amb les mateixes condicions esmentades anteriorment.
El Director de l'Obra podrà reduir els terminis anteriors a dos dies (2 d) o 4 dies (4 d)
respectivament, quan el tipus de ciment emprat proporcioni un enduriment prou ràpid.
El desencofrat s'haurà de dur a terme el més aviat possible, sense que això suposi un perill per
formigonat i amb la finalitat d'iniciar tot seguit les operacions de curat.
En el cas d'obres de formigó pretensat, es retiraran els costers dels encofrats abans de l'operació de
tesat i, en general qualssevol elements d'aquests que no sigui subjector de l'estructura, a fi de què
els esforços de pretensat actuïn mínimament coaccionats.
Els filferros, barres d'acer i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó, es tallaran
arran del parament i es protegiran i segellaran amb un morter sense retracció.
Els encofrats i motlles s'amidaran per metres quadrats (m 2) de superfície de formigó realment
encofrada mesurada en les plànols.
Pel seu abonament s'utilitzaran els preus corresponents que figuren en els quadres de preus
Aquesta unitat serà d'abonament sempre que en la justificació del preu o en la seva descripció no
figuri explícitament que l'encofrat està inclòs en el preu del formigó.
Els preus inclouen l'encofrat i desencofrat del formigó, el curat, la impermeabilització dels forats
deixats al formigó per a la subjecció dels pannells, i tots els medis auxiliars necessaris per a la
correcta execució de les obres com ara, maquinària auxiliar, desencofrant, separadors, líquid de
curat, etc...
Els forjats es consideraran encofrats per la part inferior i costats laterals, i les bigues pels seus
laterals i fons.
Les cintres tan sols seran d'abonament si així s'especifica en el projecte i si així es reflecteix en el
pressupost. En cas contrari es consideraran incloses en el preu de l'encofrat.
Els preus inclouen així mateix, l'anivellament de les soleres i lloses i l'acabament llis de les superfícies
no encofrades.
139
Les cintres tan sols seran d'abonament si així s'especifica en el projecte i si així es reflecteix en el
pressupost. En cas contrari es consideraran incloses en el preu de l'encofrat.
Els preus inclouen així mateix, l'anivellament de les soleres i lloses i l'acabament llis de les superfícies
no encofrades.
No seran d'abonament les operacions que a judici del Director d'Obra s'hagin de realitzar per netejar,
enfoscar i reparar les superfícies de formigó en les que s'acusin irregularitats dels encofrats superiors
a les tolerades, o les que presentin defectes, incloent-hi les coqueres.
Així mateix no seran d'abonament l'execució de matavius, impermeabilització dels tirantets amb
morter sense retracció i detalls d'obra propis d'una bona execució.
4.4.6 JUNTS
Definició.
Es defineix com a junta el dispositiu que separa dos elements amb l'objecte de proporcionar als
mateixos els graus de llibertat de moviments necessaris per tal que puguin absorbir, sense esforços
apreciables, les dilatacions i contraccions produïdes per les variacions de temperatura o reològiques
del formigó.
També s'entendrà com a junta el dispositiu que separa dos elements amb l'objecte de proporcionar
als mateixos els graus de llibertat de moviments necessaris per tal que puguin absorbir, sense
esforços apreciables, els moviments relatius que es poden produir entre aquests.
Quan, en qualsevol dels dos casos, s'assegura l'absència de filtracions, les junts s'anomenen junts
d'estanqueïtat.
Característiques
Generalitats.
Les diferents parts de què consta una junta són:
Fons: Es la part de la junta més propera al terreny.
Element impermeabilitzant: Es la part de la junta que li dona els graus de llibertat per
moure's independentment i que també té la funció d'impermeabilitat.
Protecció: Es la part de la junta que té com a finalitat protegir l'element impermeabilitzant.
Tipologia. Les junts es classificaran de la següent manera:
1.- Junts entre elements de formigó en massa in situ.
1.1.-Junts longitudinals.
1.1.1.- Junts horitzontals.
140
1.2.-Junts transversals.
1.2.1.- Junts horitzontals. 1.2.2.- Junts verticals i/o
inclinades. 2.- Junts entre elements de formigó armat
in situ. 2.1.-Junts longitudinals.
2.2.1.- Junts horitzontals. 2.2.2.- Junts verticals i/o
inclinades. 3.- Junts entre elements de formigó
prefabricat. 3.1.-Junts longitudinals.
3.2.1.- Junts horitzontals. 3.2.2.- Junts
verticals i/o inclinades.
4.- Junts entre elements de formigó en massa o armat in situ i prefabricat.
4.1.-Junts longitudinals.
4.2.1.- Junts horitzontals. 4.2.2.- Junts verticals i/o inclinades.
Materials
Segons les parts, els materials a emprar seran: 1.-
Fons:
a) Res.
b) Morter M-160.
c) Perfil d'escuma de polietilè de cèl·lula tancada.
141
d) Poliestirè expandit.
2.- Element impermeabilitzant:
a) Poliuretà.
al) Imprimació per poliuretà.
a2) Massilla de poliuretà.
b) Polisulfur.
bl) Imprimació per polisulfur.
b2) Massilla de polisulfur.
c) Cautxú-betum.
cl) Imprimació de cautxú-betum.
c2) Massilla de cautxú-betum.
d) Làmina de cautxú-betum.
dl) Imprimació de cautxú-betum.
d2) Làmina de cautxú-betum.
e) Banda PVC.
f) Banda hidroexpansiva.
3.- Protecció:
a) Res.
b) Morter M-160 sense retracció additivat.
c) Poliuretà.
cl) Poliestirè expandit. c2) Imprimació per poliuretà. c3)
Massilla de poliuretà. Poliuretà
Màstic elàstic de poliuretà de dos components, impermeable, resistent a la intempèrie, als cicles de
temperatura, a l'envelliment, als moviments estructurals i a la pressió hidràulica.
Ha de ser compatible amb l'aigua potable.
No ha de presentar termoplasticitat.
142
Les superfícies han d'estar eixutes, netejades amb raspall i lliures de pols, aigua, protuberàncies i
forats, a més de ser sensiblement planes.
S'aplicarà amb pistola, preferentment pneumàtica.
No es podrà aplicar a temperatures inferiors a cinc (5) graus centígrads.
S'ha de realitzar una imprimació prèvia, com a mínim una (1) hora abans de col·locar el màstic, i no
s'han de superar les vint-i-quatre (24) hores.
Polisulfur
Màstic elàstic de polisulfur de dos components, impermeable, resistent a la intempèrie, als cicles de
temperatura, a l'envelliment, als moviments estructurals i a la pressió hidràulica.
S'aplicarà amb pistola, preferentment pneumàtica.
No es podrà aplicar a temperatures inferiors a quatre (4) graus centígrads.
Cautxú-betum
Compost de cautxú-betum de dos components que es barregen per produir un líquid viscós, que una
vegada curat es transforma en un màstic elastomèric i impermeable.
Làmina cautxú-betum.
Làmina impermeable, preformada, flexible i autoadhesiva, formada per una capa suport de polietilè
d'alta densitat entrecreuat, que li proporciona una estabilitat dimensional, alta resistència a la
ruptura, perforació i impactes, i un compost de cautxú-betum.
Les cintes de cautxú-betum compliran les següents especificacions:
143
Norma ASTM D638 pel que fa referència a la resistència a la ruptura.
Norma ASTM D638 pel que fa referència a la resistència a la tracció.
Norma ASTM E154 pel que fa referència a la resistència al punxonament.
Norma ASTM D638 pel que fa referència a l'allargament de la pel·lícula de polietile.
Norma ASTM D638 pel que fa referència a l'allargament del compost.
Norma ASTM D1004 pel que fa referència a la resistència al esquinçament.
Norma ASTM D1000 pel que fa referència a l'adherència al formigó imprimat.
Norma ASTM D1000 pel que fa referència a l'adherència amb ell mateix.
Norma ASTM D570 pel que fa referència a la impermeabilitat a l'aigua.
Norma ASTM E96 pel que fa referència a la permeabilitat a la humitat.
Norma ASTM D543 pel que fa referència a la resistència ambiental.
Les unions es realitzaran per solapament amb una longitud no inferior a deu (10) centímetres.
Les superfícies suport han de ser planes.
forats.
L'aplicació es realitzarà en fred.
S'ha d'assegurar una bona adhesió aplicant-hi la pressió suficient i de manera que no quedi aire.
El gruix de la làmina no serà inferior a un (1) mil·límetre i mig.
Banda de PVC.
Perfil preformat realitzat amb una extrusió de clorur de polivinil, amb plastificants de primera
qualitat, que reuneix les següents característiques:
1.- Junts de contracció/construcció.
1.1.- Labiat central.
1.2.- Bulbs extrems circulars sòlids.
1.3.- Pestanyes en els extrems amb forats reforçats.
2.- Junts de dilatació/moviment
144
2.1.- Bulb central circular foradat.
2.2.- Bulbs extrems circulars sòlids.
2.3.- Pestanyes en els extrems amb forats reforçats.
El clorur de polivinil complirà les especificacions fixades en la norma BS 2571.
L'amplada mínima serà de cent seixanta (160) mil·límetres. El gruix mínim
serà de cinc (5) mil·límetres. El diàmetre mínim dels bulbs extrems serà de
tretze (13) mil·límetres.
Per amplades superiors a vint (20) centímetres el Director d'Obra fixarà, si així s'escau, la disposició
de nervis auxiliars per millorar l'estanqueïtat.
Les unions es realitzaran mitjançant soldadura a tope dels extrems seguint les recomanacions del
fabricant pel que fa referència a metodologia, eines i materials.
Banda hidroexpansiva
Perfil preformat sòlid realitzat amb una barreja de resines hidrofíliques i cautxú de neoprè en forma
de cinta sòlida.
L'amplada mínima serà de vint (20) mil·límetres. El
gruix mínim serà de cinc (5) mil·límetres.
Les unions es realitzaran mitjançant solapament recte d'una longitud no inferior a cent (100)
mil·límetres.
La fixació al suport de formigó es realitzarà amb l'adhesiu recomanat pel fabricant. Si la superfície es
molt irregular i rugosa s'utilitzarà un morter epoxi.
Morter M-160
El morter a utilitzar en la realització de les junts serà aquell que compleixi les especificacions
assenyalades en l'article "Morter" d'aquest Plec i que tingui una resistència característica a la
compressió de cent seixanta (160) kiloponds per centímetre quadrat.
Serà d'aplicació tot l'assenyalat en l'esmentat article pel que fa referència a materials, dosificació,
fabricació i execució.
Morter M-160 additivat.
El morter additivat a utilitzar en la realització de les junts serà aquell que compleixi les
especificacions assenyalades en l'article "Morter" d'aquest Plec, amb una resistència característica a
145
la compressió de cent seixanta (160) kiloponds per centímetre quadrat, i amb els següents productes
d'addició afegits per millorar les seves propietats.
1.- Fibres de polipropilè.
a) Grandària: Vint-i-cinc (25) mil·límetres.
b) Dosificació: Un (1) quilogram per metre cúbic de morter.
2.- Emulsió sintètica adhesiva (làtex).
a) Dosificació:
a.l) Ciment/arena: 1/1 a.2)
Làtex/aigua: 1 / 2 3.- Retardador.
La dosificació d'aigua dependrà de la consistència desitjada i la resistència exigida.
A més, l'arena serà de riu rentada, amb una granulometria de 0-2 mil·límetres.
Pel que fa referència al morter, serà d'aplicació tot l'assenyalat en l'article "Morter" d'aquest Plec, en
referència a materials, dosificació, fabricació i execució.
Pel que fa referència a les addicions, serà d'aplicació tot l'assenyalat en l'apartat "Additius" dins
l'article "Formigó" d'aquest Plec.
Perfil d'escuma de polietilè
Perfil preformat d'escuma de polietilè de cèl·lula tancada.
L'escuma de polietilè complirà les següents especificacions:
1.- Norma ASTM D3575G pel que fa referència a l'absorció capil·lar.
2.- Norma ASTM D3575E pel que fa referència a la resistència a la tracció.
3.- Norma ASTM D3575A pel que fa referència a la compressió.
Quan els perfils siguin làmines, es tallaran i es col·locaran en el suport amb cola.
Quan els perfils siguin cilíndrics, es situaran a la fondària exigida amb eines que no els deformin,
aplicant-se de manera que quedi comprimit entre un vint-i-cinc (25) per cent i un cinquanta (50) per
cent del seu diàmetre inicial i de manera que resisteixi la pressió del màstic d'estanqueïtat.
No ha de presentar absorció d'aigua.
Ha de ser compatible amb els màstics d'estanqueïtat utilitzats.
No s'emprarà amb màstics d'estanqueïtat aplicats en calent.
146
El gruix mínim de les làmines serà de deu (10) mil·límetres. El diàmetre mínim dels
cilindres serà de deu (10) mil·límetres. Execució
Segons les parts que formen una junta, els materials emprats per realitzar-la i els tipus de formigó
que la composen, les junts es realitzaran segons les especificacions de la taula .
En aquesta s'assenyalen les diferents junts que es poden realitzar en funció de l'element
impermeabilitzant. Així doncs, donat l'element impermeabilitzant a utilitzar, els tipus de formigó que
constitueixen la junta així com la seva tipologia, es presenten les diferents possibilitats en l'execució
del fons i de la protecció per aquest element.
147
Els màstics d'estanqueïtat hauran de ser tals que la seva aplicació es realitzi en fred.
No s'autoritzen, a excepció que el Director d'Obra així ho determini explícitament, els màstics
d'estanqueïtat aplicats en calent.
La manipulació dels materials, les unions d'aquests, etc. tindran en compte les especificacions
recomanades pels fabricants, les prescripcions fixades pel Director d'Obra i les regles de bona
pràctica.
El Director d'Obra fixarà, si s'escau, la metodologia concreta d'execució de les junts, fins al grau
d'exhaustivitat que consideri adient, sense que per part del Contractista se'n puguin derivar
reclamacions de cap tipus doncs aquesta es fixa a fi de realitzar correctament aquesta unitat d'obra.
Si així ho determina el Director d'Obra, s'empraran peces especials per garantir unes unions
correctes entre les diferents parts de les bandes de PVC (com per exemple hastials i soleres).
S'aconseguirà la màxima uniformitat en els materials a emprar.
148
Es tindrà molta cura en la compatibilitat dels materials, sobretot quan es produeixin unions entre
ells. En cas d'incompatibilitats de materials, el Director d'Obra serà qui determinarà els que s'han
emprar atenent a criteris tècnics i econòmics.
Els productes emprats en les junts hauran de ser compatibles amb l'aigua potable.
Les imprimacions que s'hagin de realitzar seran les especificades pel fabricant per a superfícies
humides i poroses.
S'hauran de respectar les limitacions en l'execució per les baixes temperatures.
Les imprimacions a realitzar es faran, com a norma general, amb una antelació d'una (1) hora, i sense
que passin més de vint-i-quatre (24) hores.
El morter es sotmetrà a un procés de curat mitjançant la polvorització de productes filmógens, que
compliran les condicions estipulades en el present Plec. L'aplicació d'aquests productes s'efectuarà
tan aviat com hagi quedat enllestida la superfície.
Control de qualitat
El Contractista controlarà la qualitat dels morters, els additius emprats i la qualitat dels materials
utilitzats (poliuretans, polisulfurs, bandes de PVC, bandes hidroexpansives, etc), perquè les seves
característiques s'ajustin a l'indicat en el present Plec, documentant-los amb els certificats del
fabricant relatius a la seva idoneïtat, i en el seu defecte, amb els assaigs que siguin necessaris per
a garantir-la.
149
La utilització de qualsevol material, additiu, etc. haurà d'estar aprovada pel Director d'Obra, sent de
marques de reconeguda solvència amb acreditacions oficials sobre la seva idoneïtat.
del Contractista.
Les junts s'amidaran per metres lineals (ml) realment col·locades a obra, mesurades sobre els
Plànols.
S'inclouen en els preus totes les operacions i materials necessaris per a la correcta execució en les
condicions descrites i segons les prescripcions del Director d'Obra.
Els preus inclouen la neteja, bufat i raspallat de les junts així com el acabat superficial llis de la junta.
Així mateix, s'inclouen en els preus totes les operacions, materials i maquinària auxiliar necessària
per deixar els suports secs, condició sine qua non per la correcta execució de la junta d'estanqueïtat,
en especial, de l'element impermeabilitzant.
S'inclouen en el preu els excessos derivats de solapaments, retalls, etc.
S'inclouen en el preu, a menys que s'especifiqui el contrari i es valori conseqüentment, les peces
especials de PVC a utilitzar en les bandes d'estanqueïtat.
150
No seran d'abonament els sobrecostos derivats de les incompatibilitats de materials que

comportaran modificacions en els materials.
No seran d'abonament les operacions que a judici del Director d'Obra s'hagin de realitzar per
corregir els defectes, incloent-hi les coqueres.
No seran d'abonament els detalls d'obra propis d'una bona execució, així com els sobrecostos
derivats de les prescripcions en l'execució fixades pel Director d'Obra.
4.4.7 LÀMINES SEPARADORES
GEOTEXTIL
Definició
Es defineix com geotextil el producte geosintetic format per fibres polimeriques sintètiques unides
per diferents procediments, amb unes propietats hidràuliques i mecàniques que el fan apte per una
amplia gamma d'usos en la construcció.
Característiques
Materials.
Els polímers emprats en la fabricació de geotèxtils són:
1.- Poliamides.
2.- Poliolefines.
2.1.- Polietilè.
2.2.- Polipropilè.
3.- Poliesters.
Classificació.
1.- No Teixits.
1.1.- De filament continu.
1.1.1.- Foradat.
1.1.1.1.- Per una cara. 1.1.1.2.- Per dues
cares. 1.1.2.-Termosoldat. 1.1.3.-
Químicament lligat. 1.2.- De fibra curta /
fibra llarga.
151
1.2.1.- Foradat.
1.2.2.-Termosoldat.
1.2.3.- Foradat i termosoldat.
1.2.4.- Químicament lligat. 2.-Teixits
2.1.- Plans (bidimensionals).
2.1.1.-Cinta.
2.1.2.- Monofilament.
2.1.3.-Multifilament.
2.1.4.- Fibra curta.
2.1.5.- Fibrilat.
2.2.- Tricotats (tridimensionals).
Funció. Les funcions principals a desenvolupar pel geotextil són:
1.- Separar: Separar materials amb diferents propietats físiques sense que es puguin barrejar.
2.- Filtrar: Filtrar perpendicularment al seu pla, l'aigua que descorre d'un material amb gra fi a
un altre de gra més gruixut, retenint les partícules fines del primer.
3.- Drenar: Drenarparal·lelament al seu pla, l'aigua provinent d'un material, discorrent aquesta
pel mateix geotextil.
4.- Reforçar: Millorar la capacitat portant del sòl i l'estabilitat de talussos. 5.-
Protegir: Protegir mecànicament les geomembranes.
6.- Impermeabilitzar: Impermeabilitzar al pas de líquids mitjançant l'aplicació al geotextil

d'uns determinats productes.
Especificacions.
El geotextil serà de polipropilè, no teixit, de filament continu i foradat per les dues cares.
Qualsevol canvi en la tipologia del geotextil haurà de ser aprovada pel Director d'Obra. En cas que en
el Quadre de Preus i/o en la Justificació de Preus figuri un altre tipus de geotextil, el Director d'Obra
podrà exigir la seva substitució pel tipus abans indicat.
152
De tot l'anterior es desprèn que les modificacions de la tipologia del geotèxtil s'hauran de justificar
amb criteris tècnics i amb referències prèvies ben documentades.
Els geotextils emprats en aquesta obra presenten les especificacions que apareixen en la Taula
700A.a per a un pes unitari de 280 gr/m2.
Execució.
Des de l'arribada a obra fins a la seva utilització, s'emmagatzemarà en condicions que garanteixin la
durabilitat de l'embolcall.
També es tindrà cura de preservar el material de les pluges i s'evitarà l'exposició del geotèxtil de
polipropilè a la llum solar.
En la manipulació dels rotlles s'empraran medis adequats sense arrossegar-los. La
suspensió dels rotlles es realitzarà sempre emprant un eix lligat en els extrems.
Les superfícies sobre les que s'ha d'estendre el geotèxtil s'hauran de regularitzar i anivellar
prèviament fins que el Director d'Obra doni el vist-i-plau per la corresponent estesa.
En tots els casos s'ha d'estendre el geotèxtil amb la pendent transversal suficient per permetre
l'evacuació de les aigües.
Una vegada estès, el geotèxtil no ha de quedar contaminat, foradat o esquinçat.
S'han de minimitzar les exposicions del geotèxtil als agents atmosfèrics (pluges, vent, llum solar,
etc), i al tràfic d'obra.
Els materials s'estendran per damunt del geotèxtil amb els mitjans mecànics existents, amb cura per
tal que no sofreixin cap desperfecte.
Sempre s'estendran els materials per vessada i empenta frontal, de manera que la maquinària circuli
per damunt del material ja estès, amb la qual cosa sempre existirà una capa gruixuda protectora al
pas de les màquines.
L'ancorament del geotèxtil emprat com a protecció de geomembranes es realitzarà conjuntament

amb aquestes, en rases d'ancoratge situades a més de setanta-cinc (75) centímetres de l'aresta
superior del talús, a una fondària de més de seixanta (60) centímetres i una amplada que superi els
quaranta (40) centímetres.
En les rases, el geotèxtil s'estendrà de manera que quedi adossat a les parets de la rasa per
minimitzar les tensions a l'hora de realitzar el reblert, el qual s'ha de realitzar amb compte per evitar
perforacions, esqueixaments i intrusions entre el geotèxtil i les parets de la rasa.
Unions.
Les unions es realitzaran per soldadura, amb solapaments de com a mínim deu (10) centímetres,
sense que tingui massa importància el sentit de les junts i la direcció de col·locació. La flama de gas
153
(ampla i de baixa temperatura) s'aproximarà fins a vint (20) centímetres del geotèxtil. Els rotlles es
desenrotllaran i soldaran de forma continua, pressionant immediatament mitjançant el corró.
No es realitzaran unions per soldadura en geotèxtils de poliester.
En cas que les unions s'hagin de realitzar per solapament, aquest no serà mai inferior a trenta (30)
centímetres en superfícies regularitzades, i de cinquanta (50) centímetres en superfícies irregulars o
materials de baixa consistència. El Director d'Obra serà qui determinarà l'amplada de solapament
definitiu en funció de les característiques de la superfície del terreny.
S'han d'evitar al màxim les unions longitudinals. S'exceptuen les rases de drenatge on l'amplada del
geotèxtil ha d'estar adaptada al desenvolupament del perfil transversal de la rasa, minimitzant els
solapaments i si així ho determina el Director d'Obra, realitzant les unions amb cosit.
En les unions transversals es col·locarà l'extrem del nou rotlle per sota de l'extrem del rotlle anterior
(col·locació tipus teula).
Amb les dos consideracions anteriors es pretén establir una regla de bona pràctica en l'estesa i
col·locació del geotèxtil, que en el cas d'unions per solapament s'ha de tenir en compte, de manera
que no es produeixin plecs a l'hora d'estendre el material. Per això el geotèxtil s'estendrà
transversalment a la direcció de l'estesa del material, cavalcant-lo per sota del col·locat amb
anterioritat.
Quan el geotèxtil hagi de realitzar una funció de reforç, les unions hauran de ser cosides.
Control de Qualitat
El Contractista controlarà tant la qualitat de la matèria prima com el procés de fabricació i muntatge.
Amb caràcter general, els geotèxtils estaran garantits contra qualsevol defecte de fabricació i
muntatge com a mínim durant deu anys, malgrat que el període de garantia de l'obra sigui inferior.
Els treballs a realitzar com a conseqüència de deficiències del material o de la seva col·locació durant
el període de garantia fixat per aquesta unitat d'obra, hauran d'efectuar-se en el termini més curt
possible i sense destorbar les condicions normals d'explotació.
Els perjudicis econòmics i de tot tipus que es puguin derivar per les deficiències del material o de la
seva col·locació durant el període de garantia fixat per aquesta unitat d'obra aniran a càrrec del
Contractista.
Durant el període de fabricació, el Director d'Obra i els seus representants tindran lliure accés als
tallers i dependències del fabricant, amb l'objecte de verificar el programa de fabricació i
d'inspeccionar, controlar i valorar els materials i mètodes de treball utilitzats.
intensitat i els criteris d'acceptació recollits en la taula .
154
155
Les soldadures hauran d'estar executades amb molta precaució, garantint la perfecta unió de les
parts i la no degradació dels materials.
No s'acceptaran les unions en les que el solapament sigui inferior al prescrit ni aquelles que presentin
interrupcions en la línia de soldadura o costura.
del Contractista.
El geotèxtil s'amidarà per metres quadrats (m2) teòrics, mesurats en les seccions teòriques definides
als plànols.
Els preus inclouen el subministrament i la col·locació del geotèxtil segons les prescripcions d'aquest
Plec.
En el preu s'inclou l'acompliment de l'apartat referent a la tipologia del geotèxtil (polipropilè, no

teixit, de filament continu, foradat per les dues cares).
Així mateix està inclosa qualsevol tipus d'unió que determini el Director d'Obra, atenent i respectant
les normes de bona pràctica.
També s'inclouen en el preu les superfícies corresponents als solapaments, així com la regularització i
anivellació prèvia de les superfícies damunt de les quals s'ha d'estendre el geotèxtil.
4.5 ARQUITECTURA
4.5.1 CONDICIONS QUE HAN DE COMPLIR ELS MATERIALS
Conglomerats
Cal aèria
Per a la seva definició, classificació i fixació de característiques seran d'aplicació les següents Normes:
• Norma UNE 41-066-55 "Cales para Construcción. Definiciones".

• Norma UNE 41-067-57 "Cal aérea para Construcción. Clasificación. Características".
1.1.- Control-Criteris d'acceptació i rebuig
El control es realitzarà d'acord amb els assaigs especificats a les Normes UNE esmentades. Els
criteris d'acceptació o rebuig seran fixats en el PPTP, però en qualsevol cas, l'incompliment
156
de les especificacions incloses a les Normes UNE esmentades, donarà lloc al rebuig del
material i de l'obra amb ell executada.
1.2.- Amidament i abonament
L'amidament i abonament d'aquest material es realitzarà d'acord amb l'indicat en la unitat

d'obra de la que formi part.
En aplecs, la cal aèria s'amidarà en tones (t) realment aplegades.
Cal hidràulica
• Norma UNE 41-066-55 "Cales para Construcción. Definiciones".

• Norma UNE 41-068-57 "Cal hidràulica para construcción. Clasificación. Características".
Control i criteris d'acceptació i rebuig
El control es realitzarà d'acord amb els assaigs especificats a les Normes UNE esmentades.
L'incompliment de les especificacions incloses a les Normes UNE citades donarà lloc al rebuig del
material i de l'obra executades amb aquest.
L'amidament i abonament d'aquest material es realitzarà d'acord amb l'indicat en la unitat d'obra de
la que formi part.
En aplecs, la cal hidràulica s'amidarà per tones (t) realment aplegades.
Ciments
Serà sempre d'aplicació el vigent Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a la Recepció de
Ciments, en el successiu Plec RC-97.
Definició i classificació
Es farà d'acord amb la norma UNE 80.301/88 "Cementos. Definiciones, clasificación y

especificaciones".
Característiques
Compliran les especificades en els articles corresponents del Plec RC-97.
Subministrament i identificació
Compliran l'especificat en l'article corresponent del Plec RC-97.
Transport i emmagatzematge
Els sacs emprats per al transport de ciment seran de plàstic o de paper, en aquest cas estaran
constituïts per quatre (4) fulls de paper com a mínim, i es conservaran en bon estat, no presentant
esquerdes, zones humides ni fuites.
157
A la recepció en obra de cada partida, el Director de les Obres examinarà l'estat dels sacs i procedirà
a donar la seva conformitat perquè es passi a controlar el material o a rebutjar-lo.
Els sacs emprats per al transport del ciment s'emmagatzemaran en lloc ventilat, defès de la
intempèrie i de la humitat, tant del sòl com de les parets. A tal efecte els sacs s'amuntegaran sobre
tarimes, separades de les parets del magatzem, deixant passadissos entre els diferents munts per a
permetre el pas del personal i aconseguir un màxim airejament del local. Cada quatre (4) capes de
sacs com a màxim es col·locarà un tauler o tarima que permeti el pas d'aire a través dels propis
munts que formen els sacs.
El Director comprovarà amb la freqüència que cregui necessària que del tracte donat als sacs durant
la descàrrega no es segueixen desperfectes que puguin afectar a la qualitat del material; i, de no ser
així, imposarà el sistema de descàrrega que estimi més convenient.
Quan el sistema de transport sigui a granel, el Contractista comunicarà al Director amb la deguda
antelació el sistema a utilitzar, amb l'objecte d'obtenir l'autorització corresponent.
Les cisternes emprades per al transport de ciment estaran dotades de mitjans mecànics per al trasllat
ràpid del contingut a les sitges d'emmagatzematge.
El ciment transportat en cisternes s'emmagatzemarà en una o vàries sitges, adequadament aïllades

contra la humitat.
A la vista de les condicions indicades en els paràgrafs anteriors, així com d'aquelles altres referents a
la capacitat de la cisterna, rendiment del subministrament, etc. que estimi necessàries el Director,
procedirà aquest a aprovar o rebutjar el sistema de transport i emmagatzematge presentat.
El Director comprovarà, amb la freqüència que cregui necessària, que durant el buidat de les
cisternes no es duran a terme manipulacions que puguin afectar a la qualitat del material; i, de no ser
així, suspendrà l'operació fins a que es prenguin les mesures necessàries perquè aquesta es realitzi
d'acord amb les exigències.
Recepció i control
Als efectes que s'indiquen seguidament, s'estableixen les següents definicions.
PARTIDA : és la quantitat de ciment, de la mateixa designació i procedència, rebuda en obra en una

mateixa unitat de transport (camió, vagó de ferrocarril, contenidor, etc). La partida pot ésser
constituïda por un o diversos lots.
LOT : és la quantitat de ciment d'una mateixa partida que es sotmet a recepció en bloc. El volum del
lot haurà de ser fixat pel Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o, en el seu defecte, per la
Direcció d'Obra.
MOSTRA : és la porció de ciment extreta de cada lot i sobre la qual es realitzaran, si procedeix, els
assaigs de recepció.
En el cas de plantes de fabricació de formigons preparats o plantes industrials de prefabricació es

prendrà una mostra per a cada 500 ton de ciment o per l'emprat en la fabricació realitzada en un dia,
158
en el cas de sobrepassar-se diàriament la xifra anterior, sempre que el ciment utilitzat sigui de la
mateixa procedència.
Referent a la presa de mostres i assaigs de recepció es complirà l'especificat en el capítol

corresponent del Plec RC-97.
Quan per aplicació de les condicions contractuals del P.C.P., o per indicació del Director, sigui precís
comprovar la característica de qualitat d'una partida, es remetrà al laboratori encarregat de realitzar
els assaigs la mostra representativa d'aquella partida, que haurà de mantenir inalterats els seus
envasos i precintes a l'arribada al centre.
Cada partida arribarà a obra acompanyada del seu corresponent document d'origen, on figuraran el
tipus, classe i categoria al que pertany el ciment, així com la garantia del fabricant de que el ciment
compleix les condicions exigides en el vigent Plec RC-97. El fabricant lliurarà a més, si se li sol·licita,
còpia dels resultats d'anàlisis i assaigs corresponents a cada partida.
A la recepció en obra de cada partida, i sempre que el sistema de transport i la instal·lació

d'emmagatzematge comptin amb l'aprovació del Director, es durà a terme una presa de mostres, i
sobre aquestes es procedirà a mesurar el rebuig pel tamís 0,080 UNE.
Amb independència de tot el anteriorment establert, quan el Director ho cregui convenient, es

duran a terme els assaigs que consideri necessaris per a la comprovació de les característiques
previstes en el Plec RC-97, així com de la seva temperatura i condicions de conservació.
En tot cas, i com a mínim, es realitzaran els assaigs següents:
• Abans de començar el formigonat i cada vegada que variïn les condicions de subministrament, es
realitzaran els assaigs físics, mecànics i químics previstos en el vigent Plec RC-97.
• Durant la marxa de l'obra, com a mínim un cop cada tres mesos i no menys de tres vegades
durant la duració de l'obra, es comprovarà al menys pèrdua al foc, residu insoluble, finura de
molt, principi i fi d'adormiment, resistències a flexotracció i compressió i expansió en autoclau.
Aquesta exigència es podrà suprimir si el ciment posseeix el "Distintivo de Calidad" (DISCAL), o si
en cada partida el fabricant acompanya un certificat d'assaig que correspongui a una fabricació
sotmesa a un sistema de control de qualitat avalat per un organisme o entitat aliena a la pròpia
factoria, sempre que ho accepti el Director.
Quan el ciment hagi estat emmagatzemat, en condicions atmosfèriques normals, durant un termini
superior a un (1) mes, es procedirà a comprovar que llurs característiques continuen essent
adequades. Per això, dintre dels vint (20) dies anteriors al seu ús es realitzaran, com a mínim, els
assaigs d'adormiment i resistències mecàniques a tres (3) i set (7) dies sobre una mostra
representativa del ciment emmagatzemat, sense excloure els terrenys que s'hagin pogut formar.
De qualsevol forma, llevat en los casos en què el nou període d'adormiment resulti incompatible amb
les condicions particulars de l'obra, la sanció definitiva sobre la idoneïtat del ciment en el moment
del seu ús vindrà donada pels resultats que s'obtinguin de la resistència mecànica a vint-i-vuit (28)
dies del formigó amb ell fabricat.
159
En ambients molt humits, o en el cas de condicions atmosfèriques especials, el Director podrà variar
el termini d'un (1) mes, anteriorment indicat, per a la comprovació de continuïtat de les
característiques del ciment.
El ciment no arribarà a obra excessivament calent. Si la seva manipulació es realitza per mitjans
mecànics, la seva temperatura no passarà de setanta graus centígrads (709 C), i si es realitza a mà, no
passarà del major dels dos límits següents:
• Quaranta graus centígrads (409 C)

• Temperatura ambient més cinc graus centígrads (59 C)
De no complir-se l'anterior, s'haurà de comprovar amb anterioritat al seu ús que el ciment no

presenta fals adormiment.
Limitacions d'ús
En el cas de que les condicions de l'obra requereixin determinades característiques del producte
acabat, bé sigui morter, formigó o lletada, podrà emprar-se com a ciment l'obtingut mitjançat la
mescla íntima, curosament vigilada, de ciments naturals, Pòrtland o siderúrgics.
Es podran emprar mescles de ciment siderúrgic i aluminós, sempre que es realitzin assaigs previs de
les resistències mecàniques obtingudes.
Els ciments compostos i naturals no són aptes per elements i estructures resistents de formigó.
Criteris d'acceptació i rebuig
L'incompliment de les especificacions incloses en el Plec RC-97 donarà lloc al rebuig del material i de
l'obra amb ell executada.
L'amidament i abonament d'aquest material es realitzarà d'acord amb allò indicat en la unitat d'obra
de que formi part.
En aplecs, el ciment s'amidarà per tones (ton) realment aplegades.
Guixos i escaioles
Per a la seva definició, classificació i fixació de característiques serà d'aplicació el "Pliego General de
Condiciones para la Recepción de Yesos y Escayolas" RY-85 del MOPT aprovat per Ordre de 31 de
maig de 1985 (B.O.E. 10/6/85).
El control es realitzarà d'acord amb els assaigs especificats en el Plec RY-85.
L'incompliment de les especificacions incloses en el Plec RY-85 donarà lloc al rebuig del material i de
l'obra amb ell executada.
160
L'amidament i abonament d'aquest material es realitzarà d'acord amb allò indicat en la unitat d' obra
de que formi part.
En aplecs, els guixos i escaioles s'amidaran per tones (ton) realment aplegades.
Acers
Barres corrugades per armadures
Definició
Serà d'aplicació l'apartat "Obres de formigó" d'aquest plec
Barres corrugades són les que en la seva superfície presenten ressalts que augmenten l'adherència
amb el formigó, acomplint el disposat en la Instrucció EHE.
Característiques
Les característiques físiques que hauran de reunir s'especifiquen en l'apartat corresponent de la

Instrucció EHE.
A més de les esmentades en l'apartat corresponent de la Instrucció EHE, es tindran sobretot en

compte les Normes UNE 36.088 (1) i (2) i 36.088/79. El fabricant indicarà si l'acer és apte per a la
soldadura i com s'haurà de realitzar aquesta.
Control-Criteris d'acceptació i rebuig
El control aplicable serà el Normal i l'Intens, definits en la Instrucció EHE.
Les condicions d'acceptació o rebuig dels acers seran les fixades en l'apartat corresponent de la
Instrucció EHE.
de que formi part.
En aplecs, les barres corrugades s'amidaran per tones (ton) realment aplegades amidades por pesada
directa en bàscula contrastada.
Malles electrosoldades
Definició
Són les que compleixen les condicions prescrites en la Norma UNE 36092-81, i allò disposat en
l'apartat corresponent de la Instrucció EHE.
Característiques
Els diàmetres nominals dels filferros, llisos o corrugats, emprats en les malles electrosoldades
s'ajustaran a la sèrie següent:
161
4; 4,5; 5; 5,5; 6; 6,5; 7; 7,5; 8; 8,5; 9; 9,5; 10; 11; 12; 13; 14 mm.
Les barres i filferros no presentaran defectes superficials, esquerdes ni bufadures.

Als documents d'origen figuraran la designació i característiques del material, així com la garantia
del fabricant de que aquest material compleix les característiques exigides en la Instrucció EHE.
El fabricant facilitarà a més a més, si es sol·licita, còpia dels resultats d'assaigs corresponents a la
partida servida.
Les característiques mecàniques mínimes garantides dels filferros que formen les malles
electrosoldades, hauran de complir els requisits que s'especifiquen en la Instrucció EHE.
Les malles electrosoldades corrugades es designaran d'acord amb l'especificat en la Instrucció
EHE.

Per a comprovar les característiques mecàniques es prendrà una mostra del pannell que contingui
tres nusos soldats. Es comprovarà la resistència del nus mitjançant tres determinacions, segons
UNE 36.092.
El control aplicable serà el mateix especificat en l'apartat 1.5.1. per a les barres corrugades.
Les condicions d'acceptació o rebuig seran les fixades en l'apartat corresponent de la Instrucció
EHE.
L'amidament i abonament d'aquest material es realitzarà d'acord amb allò indicat en la unitat
d'obra de que formi part.
En aplecs, les malles electrosoldades s'amidaran per metres quadrats (m2) realment aplegats de
cada tipus.
Armadures actives per a formigó pretesat
Definició
A) Filferro.
El filferro per a formigó pretesat són productes de secció massissa procedents de la laminacio en
fred o trefilat d'un "alambrón" seguit o no de tractaments tèrmics que milloren l'estabilitat del
material (UNE 36.095).
B) Barres.
Les barres per a formigó pretesat són productes de secció massissa, circular o no, que es
subministren únicament en forma d'elements rectilinis.
C) Entrellaçaments i cordons.
Els entrellaçaments i cordons per a formigó pretesat són conjunts de filferros enrotllats
helicoidement.
162
Els entrellaçaments estan formats per dos o tres filferros d'igual diàmetre.
Els cordons estan formats per més de tres filferros (es normalitzen els de 7 filferros) enrotllats al
voltant d'un eix central, generalment materialitzat per un filferro.
S'anomena tendó al conjunt de les armadures de pretesat que allotjades dintre de un mateix
conducte.
Característiques
A) Filferros.
Les característiques mecàniques exigibles als filferros de pretesat, determinades a partir dels assaigs
realitzats segons les Normes UNE 36.095-85, 36.401-81, 36.422-85 i 36.465-86, són les que prescriu
la Instrucció EHE.
B) Barres.
Les característiques mecàniques exigibles a les barres de pretesat, determinades a partir dels assaigs
realitzats segons les normes UNE 7292-72, 36.401-81, 36.422-85 i 36.465-86, són les que prescriu la
Instrucció EHE.
C) Entrellaçaments i cordons.
Les característiques mecàniques exigides als entrellaçaments i cordons de pretesat, determinades a

partir dels assaigs realitzats segons les Normes UNE 7326-75, 36.422-85 i 36.465-86, són les que
prescriu la Instrucció EHE.
Es realitzarà d'acord amb la Instrucció EHE.
D'acord amb l'esmentada Instrucció s'estableixen tant per les armadures actives com per les
passives, dos nivells, normal i intens, per a controlar la qualitat de l'acer.
El Control a Nivell Normal és aplicable a obres on s'hagi especificat en el seu projecte un coeficient
de minoració de la resistència de l'acero ys = 1,15.
El Control a Nivell Intens és aplicable a obres on s'hagi especificat en el seu projecte un coeficient de
minoració de la resistència de l'acer ys = 1,10.
Les activitats de control a realitzar són les especificades d'acord amb la Instrucció EHE.
L'incompliment de les condicions aquí especificades, donarà lloc al rebuig del material i de l'obra
amb aquest executada.
Acer laminat per a estructures
Definició
163
Es defineixen com acers laminats per a estructures metàl·liques els productes d'acer laminat en
calent, perfils i xapes que s'utilitzen en les estructures i l'amidament nominal dels quals sia superior a
3 mm.
Característiques
Les característiques químiques i mecàniques seran les establertes en la Norma MV 102-1975 (capítol
2, 2.1a 2.3).
El fabricant garanteix les característiques mecàniques i la composició química dels productes

laminats que subministra.
Aquesta garantia es materialitza mitjançant les marques que preceptivament hauran de dur els
productes segons l'article 4.2 de la Norma MV 102-1975.
Es defineixen les classes d'acer, pel seu tipus i grau segons l'article 2.4 de la Norma MV 102-1975.
Els productes s'agrupen en sèries per les característiques geomètriques de secció. Les sèries
actualment emprades s'indiquen en la Taula 4.1 del capítol 4 de la Norma MV 102-1975, en la que
s'inclouen en forma d'exemple la notació que s'emprarà en els plànols i escrits en què es descriuen
aquests productes.
El certificat de qualitat es podrà substituir per la identificació de marca de qualitat en els productes.
El control de materials es portarà d'acord amb un pla de control establert segons els criteris del
capítol 3, Norma MV-102, en quant a la formació dels lots, presa de mostres i assaigs que es
resumeixen seguidament:
• La determinació de les característiques, límit elàstic, resistència a la tracció i perllongament en

trencament, es farà d'acord amb la Norma UNE 36.401.
. L'assaig plegat amb la UNE 7292.
• El de resistència segons UNE 36.403-81.
• La determinació de les característiques químiques, (Carboni, Fòsfor, Sofre, Silici, Manganès, etc),
es faran amb les Normes UNE 7014, 7331-75, 7249, 7029, 7248, 7019, 7028-75 i 7027.
Quant existeixi més d'un mètode d'assaig es pot escollir el més convenient. La
presa de mostres es realitzarà a l'atzar segons UNE 36.300.
Per a la pintura de protecció estarà allò disposat en els articles d'aquest Plec corresponents als tipus
emprats.
Les toleràncies en les dimensions i en el pes seran les establertes a la taula 4.2. de la Norma NBE-MV
102-1975.
L'incompliment de les condicions aquí especificades donarà lloc al rebuig del material i de l'obra amb
ell executada.
164
que formi part.
Als aplecs, l'acer laminat es mesurarà per quilograms (Kg) realment aplegats en obra.
Materials ceràmics
Característiques
Es defineixen com a materials ceràmics aquells obtinguts per la cocció de les argiles.
Maó ceràmic
Definició
És una peça ortoèdrica obtinguda per emmotllat, assecat i cocció a temperatura elevada d'una pasta
argilosa.
Es fa distinció de tres tipus:
• Massís. Es permeten perforacions paral·leles a una qualsevol de les arestes, de volum total no
superior al cinc per cent (5%) del total aparent de la peça. Les seves dimensions seran de 290 x
140x40 mm o 290 x 140 x 50 mm.
• Perforat. Es permeten perforacions paral·leles a una qualsevol de les arestes, de volum total
superior al cinc per cent (5%) i no més gran del trenta-tres per cent (33%) del total aparent de la
peça. Les seves dimensions seran de 290 x 140 x 40 mm, 290 x 140 x 50 mm, 290 x 140 x 65 mm
o 290x140x75 mm.
• Buit. Es permeten perforacions paral·leles a una qualsevol de les arestes, de volum total superior
al trenta-tres per cent (33%) del total aparent de la peça. Les seves dimensions seran de 290 x
140 x 25 mm, 290 x 140 x 40 mm, 290 x 140 x 90 mm o 290 x 140 x 110 mm.
Condicions generals
Deuran complir les següents condicions:
• La densitat dels materials no serà inferior a 1,7 t/m3

• La seva resistència mínima a la compressió serà de dos-cents kiloponds per centímetre quadrat
(200 kp/cm2) segons la Norma UNE 7059.
• Seran homogenis, de gra fi i uniforme i de textura compacta.
• Hi haurà manca de taques, eflorescències, cremades, esquerdes, coqueres, plans d'exfoliació i
matèries estranyes que puguin disminuir la seva resistència i duració. Seran inalterables a l'aigua.
• Tindran suficient adherència als morters.
• La capacitat d'absorció de l'aigua serà inferior al catorze per cent (14%) en pes, després d'un dia
(1 d) d'immersió. L'assaig es realitzarà d'acord amb la norma UNE 7061.
• La resistència a la intempèrie es comprovarà segons la Norma UNE 7062.
Control de qualitat
165
Els maons compliran l'especificat en la Norma RL-88 en quant a definició del producte,
especificacions per a la classificació en classe V i VN i especificacions per la classificació dels
maons segons la seva resistència i designació. També hauran de complir les Normes UNE següents:
7059, 7060, 7061, 7062, 7063, 7268, 7269, 7318.
Independentment, els maons de sanejament es sotmetran a una prova de resistència a compressió i

una altra d'absorció d'aigua per cada cinc mil (5000) maons subministrats, que serà abonada pel
Contractista.
Aquests assaigs es realitzaran d'acord amb les Normes UNE 7059 i UNE 7061, respectivament.
Els materials d'origen industrial hauran de complir les corresponents normes i disposicions vigents
relatives a fabricació i control industrial, en el seu defecte les Normes UNE 7191, 7192 i 7193. Quan
el material arribi a obra amb Certificat d'origen industrial que acrediti el compliment de dites normes
i disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant únicament les seves característiques
aparents.
Rajoles ceràmiques
Per a la seva definició, classificació, fixació de característiques, subministrament i identificació,

control, i mètodes d'assaig, serà d'aplicació la Norma UNE 67-087-85 "Baldosas Ceramicas para
Suelos y Paredes. Definiciones, Clasificación, Características y Marcado".
Estaran compostes a base d'argiles, caolins, sílice, fundents i altres components cuits a altes
temperatures. El fabricant especificarà:
• Duresa superficial Mohs.

• Coeficient d'absorció d'aigua en tants per cent (%).
• Geladicitat: geladisa o no geladisa.
• Acabat superficial: esmaltat o no esmaltat.
Es consideren els següents tipus de rajoles ceràmiques:
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Tipus Duresa Mohs Absorció Gelacitat Acabat

d'aigua
1A >7 <6% No geladisa
2A >5 <6% No geladisa
1B >7 < 10%
2B >5 < 10%
1C >7
2C >5
1D >7 Esmaltat
2D >5 Esmaltat
166
L'esmalt o revestiment vitri serà totalment impermeable i inalterable a la llum. Qualsevol altre
acabat com arrebossat i lliscat que reuneixi dites característiques es considerarà a efectes d'aquest
Plec com a esmalt.
La seva cara vista estarà exempta d'esquerdes i taques. La cara dorsal tindrà relleus que facilitin la
seva adherència amb el material d'arrapament.
Segons sigui la ceràmica normal o de gres s'atendrà als següents criteris:
a) Ceràmica normal:
Haurà de reunir les següents característiques mínimes en funció del seu coeficient d'absorció d'aigua
en tants per cent (%).
Absorció d'aigua (%) Resistència a la flexió Pes específic aparent

(Kg/cm2) (Kg/m3)
a<3 250 2.300
3<a<6 200 2.200
6 < a < 10 175 2.300
10 <a 125 1.900
b) Ceràmica de gres.
Haurà de tenir fractura concoïdal.
Serà resistent a l'atac d'agents químics, excepte càustics alcalins calents i àcid fluorhídric.
Haurà de reunir les següents característiques mínimes:
• Coeficient d'absorció d'aigua, 3 por 100.

• Pes específic aparent, 2.300 kg/m3.
• Resistència a la flexió, 250 kg/cm2.
El control es realitzarà d'acord amb els assaigs especificats en la Norma UNE esmentada.
L'incompliment de les especificacions incloses en la Norma UNE 67-087-85 donarà lloc al rebuig del
L'amidament i abonament d'aquest material es realitzarà d'acord amb l'indicat a la unitat d'obra de
la que formi part, En aplecs, aquestes peces s'amidaran per unitats realment aplegades.
Peces ceràmiques per a forjats
167
Per a la seva definició, classificació, fixació de característiques, subministrament i identificació,

control, i mètodes d'assaig, serà d'aplicació la Norma UNE 67-020-78 "Ceràmica, bovedillas
ceramicas para forjados unidirecionales. Características técnicas".
Tindran una resistència mecànica a compressió no inferior a 250 Kp/cm2, determinable de forma
idèntica a com s'especifica en l'Instrucció per a peces d'alleugeriment.
L'incompliment de les especificacions incloses en la Norma UNE 67-020-78 donarà lloc al rebuig del
la que formi part.
En aplecs, les corbades s'amidaran per unitats realment aplegades.
Prefabricats de ciment Rajoles de ciment
Per a una definició, classificació, fixació de característiques, subministrament i identificació, control i

mètodes d'assaig, serà d'aplicació la Norma UNE-41008 "Baldosas de Cemento":
L'incompliment de les especificacions incloses en la Norma UNE 41008 donarà lloc al rebuig del
L'amidament i abonament d'aquest material es realitzarà d'acord amb la unitat d'obra de la que
formi part. En aplecs, les rajoles s'amidaran per metres quadrats realment aplegats.
Elements prefabricats estructurals de formigó
Característiques generals
Definició
Es defineixen com a peces prefabricades estructurals de formigó armat aquells elements de formigó
fabricats en obra o en fàbrica que es col·loquen o munten una vegada adquirida la resistència
adequada. Inclou les peces dels passos inferiors de carreteres, murs de contenció, pous i qualsevol
altre element, la prefabricació del qual estigui prevista en Projecte o altres, que a proposta del
Contractista, siguin acceptables per la Direcció d'Obra.
168
Es defineixen com a peces especials prefabricades de formigó pretesat aquells elements constructius
de formigó pretesat fabricats en instal·lacions industrials fixes i que es col·loquen o munten una
vegada adquirida la resistència necessària. Inclou les peces de les bigues per a passos inferiors o
superiors de vials o aqüeductes i qualsevol altre element indicat en el projecte proposat pel
Contractista i aprovat per la Direcció d'Obra.
Característiques geomètriques i mecàniques
Els elements prefabricats s'ajustaran totalment a la forma, dimensions i característiques mecàniques

especificades en els Plànols i Plec; si el Contractista pretén modificacions de qualsevol tipus, la seva
proposta ha d'anar acompanyada de la justificació de que les noves característiques acompleixin, en
iguals o millors condicions, la funció encomanada en el conjunt de l'obra a l'element de que es tracti i
no suposen increment econòmic ni de termini. L'aprovació per la Direcció d'Obra, necessària davant
qualsevol canvi, no alliberarà al Contractista de la responsabilitat de que li correspongui per la
justificació presentada.
En els casos en que el Contractista proposi la prefabricació d'elements que no estaven projectats
com a tals i aconsegueixi l'aprovació de la Direcció d'Obra, acompanyarà a la seva proposta,
descripció, plànols, càlculs i justificació de que l'element prefabricat proposat acompleix, en iguals o
millors condicions que el no prefabricat-projectat, la funció encomanada en el conjunt de l'obra a
l'element de que es tracti. Tanmateix presentarà el nou pla de treballs en el que es constata la
reducció del termini d'execució amb respecte al previst.
L'import dels treballs en cap cas superarà el previst per al cas en que s'hagués realitzat segons el
projectat. L'aprovació de la Direcció d'Obra, en el seu cas, no alliberarà al Contractista de la
responsabilitat que li correspon en aquest sentit.
Materials
Quan els elements prefabricats siguin de formigó armat els materials a utilitzar en la seva fabricació
seran, com a mínim, els següents:
• Formigó HA-25 com a mínim per a elements prefabricats en obra i HA-30 per a elements en
fàbrica.
• Armadura B-500-S.
Tanmateix, hauran d'acomplir les condicions establertes en el present Plec tant per a les estructures
de formigó armat com de formigó pretesat.
Els materials a utilitzar en la fabricació dels elements de formigó pretesat hauran de ser aprovats per
la Direcció d'Obra i hauran d'acomplir les condicions establertes tant a l'EHE com al PG-3.
Expedient de fabricació
El Contractista haurà de presentar a l'aprovació de la Direcció d'Obra un expedient en el que es

recullin les característiques essencials dels elements a fabricar, materials a utilitzar, procés de
fabricació i de curat, detalls de la instal·lació en obra o en fàbrica, toleràncies i control de qualitat a
realitzar durant la fabricació, proves finals dels elements fabricats, precaucions durant el seu
manejament, transport i emmagatzematge i Prescripcions relatives al seu muntatge i acoblament a
169
altres elements, tot ell d'acord amb les prescripcions que els Plànols i el Plec estableixin, o la Direcció
d'Obra indiqui, per als elements en qüestió.
L'aprovació per la Direcció d'Obra de la proposta del Contractista no implica l'acceptació dels
elements prefabricats, que queda supeditada al resultat dels assaigs pertinents.
Encofrats
Els encofrats i els seus elements d'enllaç, acompliran totes les condicions de resistència,
indeformabilitat, estanquitat i llisor interior, per a que siguin complides les toleràncies d'acabat
requerides en el present Plec.
La Direcció d'obra podrà ordenar la retirada dels elements d'encofrat que no compleixin aquests
requisits.
Els encofrats a utilitzar en la prefabricació seran els previstos en la construcció de les obres de
formigó armat "in situ".
Els encofrats de fusta, s'utilitzaran excepcionalment, llevat en els casos en que aquest material tingui
el tractament previ necessari per a assegurar la seva impermeabilitat, indeformabilitat, perfecte
acabat de la superfície i durabilitat. Els taulers de l'encofrat de fusta comú hauran d'humitejar-se
abans del formigonat, i estar muntats de manera que es permeti l'entumiment sense deformació.
L'ús d'aquests taulers requeriran l'aprovació expressa de la Direcció d'Obra.
Es podrà fer ús de desencofrants, amb les precaucions pertinents, després d'haver fet proves, i ho
hagi autoritzat la Direcció d'Obra.
Formigonat de les peces
La compactació es realitzarà per vibració o vibrocompressió.
L'ús de vibradors estarà subjecte a les normes sancionades per l'experiència.
Si s'utilitzen vibrador de superfície, es desplaçaran lentament, per a que refluxi la beurada

uniformement, quedant la superfície totalment humida.
Els vibradors interns tindran una freqüència mínima de sis mil cicles per minut.
El formigonat per tongades, obliga a portar el vibrador fins que la punta entri en la tongada
subjacent.
La distància entre punts de vibrat i la duració d'aquest en cada punt s'han de determinar mitjançant
assaigs, en cada tipus de mescla i peça. Una humectació brillant en tota la superfície pot indicar una
compactació per vibrat suficient. És preferible utilitzar molts punts de vibrat breu que pocs de
vibració prolongada.
El vibrat s'efectuarà amb la major precaució evitant que els vibradors toquin les beines. La
compactació serà particularment acurada al voltant dels dispositius d'ancoratge i en els angles de
l'encofrat.
170
Si el vibrat es fa amb l'encofrat o motlle, els vibradors hauran d'estar fermament subjectes i
disposats de manera que el seu efecte s'estengui uniformement a tota la massa.
Altres mètodes de compactació hauran d'esta avalats per experimentació suficient, abans
d'aplicar-los a peces que hagin de ser utilitzades en obra.
No s'establiran junts de formigonat no previstos en els Plànols. Abans d'iniciar el formigonat

d'una peça, es tindrà total seguretat de poder acabar-la en la mateixa jornada.
Cura
La cura podrà realitzar-se amb vapor d'aigua, a pressió normal, i en tractament continu.
Quan s'utilitzin mètodes de cura normal, es mantindran les peces protegides del sol i de
corrents d'aire, havent d'estar les superfícies del formigó constantment humitejades.
Quan s'utilitzi vapor d'aigua en la cura haurà prèviament d'haver-se justificat, davant la Direcció
d'Obra, el procés a seguir, mitjançant assaigs que posin atenció en els següents aspectes:
Període previ necessari de cura normal a l'aire, a temperatura ordinària.
Temps necessari per a incrementar la temperatura, des de la temperatura ambient a la màxima

requerida.
Màxima temperatura a que ha d'arribar-se.
Període de temps que la peça ha d'estar a la màxima temperatura.
Velocitat de refredament, des de la màxima temperatura fins a arribar a la temperatura

ordinària.
D'aquesta manera s'establirà el temps total que durarà el procés de cura. Si durant el procés de
cura d'un peça, es produeix avaria en la instal·lació, haurà de repetir-se el procés complet, o
aplicar el mètode normal de cura a l'aire, durant un període mínim de set (7) dies.
Totes les peces curades al vapor hauran de tenir a més, un període addicional de cura normal
de quatre (4) dies.
Durant la cura normal, es mantindran humitejades les superfícies del formigó, amb aigua que
compleixi l'exigit en aquest Plec.
Quan, després d'un procés complet de cura amb vapor, s'hagin arribat a les resistències
mínimes exigides per al transport, i abans d'iniciar-se aquest, la Direcció d'Obra podrà exigir l'ús
d'un líquid de cura de qualitat coneguda, si al seu judici és necessari.
Desencofrat, aplegament i transport a obra o dintre de la mateixa
L'encofrat es retirarà sense produir sacsejades o xocs a la peça. Simultàniament, es retiraran

tots els elements auxiliars de l'encofrat.
En totes les operacions de manipulació, transport, aplegament i col·locació en obra, els

elements prefabricats no estaran sotmesos en cap punt a tensions més desfavorables de les
establertes com a
171
límit en un càlcul justificatiu, que haurà de presentar el Contractista amb una antelació mínima de 30
dies al de començament de la fabricació de les peces.
Els punts de suspensió i recolzament de les peces prefabricades, durant les operacions de
manipulació i transport, hauran de ser establertes tenint en compte l'indicat en el paràgraf anterior i
clarament assenyalats en les peces, i inclús disposant en elles ganxets o ancoratges, o altres
dispositius, especialment dissenyats per aquestes operacions de manipulació, aplegament i
transport.
El Contractista, per a ús personal, i a disposició de la Direcció d'Obra, haurà de redactar instruccions

concretes de maneig de les peces, per a garantir que les operacions abans esmentades, es realitzaran
correctament. Còpia d'aquest manual d'instruccions es lliurarà a la Direcció d'Obra per al seu estudi i
aprovació si procedeix.
Toleràncies geomètriques
Les toleràncies geomètriques dels elements prefabricats seran les següents llevat altre indicació en
els Plànols de Projecte:
• Secció interior de dimensions uniformes amb diferències màximes respecte a la secció tipus ±
1%, no més gran de ± 15 mm.
• Longitud de cada peça ± 10 mm.

• Els fronts de cada peça tindran tots la seva superfície a menys de 2 cm del pla teòric que el limita.
• Les diferències que presentin les superfícies al recolzar una regla de dos metres, serà menor d'l
cm.
• Els gruixos no presentaran variacions respecte al nominal superiors al 10% en més i al 5% en
menys, amb valors absoluts de 15 i 7 mm (quinze i set mil·límetres), respectivament.
• Els ressalts aïllats seran menors de 3 mm en les cares vistes i 10 mm en les ocultes.
Control de qualitat
El Contractista be per sí mateix o per mitjà del Fabricant efectuarà els assaigs previstos per a
comprovar que els elements prefabricats de formigó compleixen les característiques exigides. Els
assaigs mínims a realitzar són els establerts per a les obres de formigó armat en un altre apartat
d'aquest Plec.
En els elements prefabricats de gran tamany es durà a efecte el control efectuant un mostreig de
cada element examinant les toleràncies geomètriques, prenent mostres del formigó utilitzat per a fer
una sèrie de sis provetes i trencar-les als 7 i 28 dies i efectuant una comparació amb assaigs de
resistència no destructius.
Peces per a pous de registre
Definició
Es defineixen com a tals aquells elements constructius de formigó, fabricats "in situ" o en taller, que
es col·loquen o munten una vegada endurits. Inclou aquells elements que hagin estat projectats com
172
prefabricats o fabricació la qual hagi estat proposada pel Contractista i acceptada per la Direcció
d'Obra.
Materials
Els materials a utilitzar en la fabricació hauran d'acomplir les condicions establertes en el present
Plec.
Llevat indicació en contra en els Plànols, els materials mínims a utilitzar seran els següents:
• Formigó HA-25.
• Armadura B-500-S
Característiques geomètriques i toleràncies
En el disseny d'aquests elements es seguirà la Instrucció BS-5911 Part-I.
Els elements prefabricats s'ajustaran totalment a la forma, dimensions i característiques mecàniques

especificades en els Plànols. Si el Contractista pretén modificacions de qualsevol tipus, la seva
proposta ha d'anar acompanyada de la justificació de que les noves característiques compleixin, en
iguals o millors condicions, la funció encomanada en el conjunt de l'obra a l'element de que es tracti.
L'aprovació pel Director d'Obra, en el seu cas, no allibera al Contractista de la responsabilitat de que
li correspongui per la justificació presentada.
Característiques mecàniques
En els casos en que el Contractista proposi la prefabricació d'elements que no estaven projectats
com a tals, acompanyarà a la seva proposta descripció, plànols, càlculs i justificació de que l'element
prefabricat proposat compleix, en iguals o millors condicions que el no prefabricat projectat, la funció
encomanada en el conjunt de l'obra a l'element de que es tracti. L'aprovació del Director d'Obra, en
el seu cas, no alliberarà al Contractista de la responsabilitat que li correspongui en aquest sentit.
Junts
Els junts entre els diferents elements que formen el pou es realitzaran amb un anell de material
elàstic. Les característiques d'aquests junts compliran amb les especificacions recollides en el present
Plec pels junts de tubs de formigó.
El disseny d'aquests junts haurà de ser aprovat per la Direcció d'Obra.
Control de qualitat
Els assaigs s'ajustaran a la Instrucció BS-5911.part-l.
El Director d'Obra efectuarà els assaigs que consideri necessaris per a comprovar que els elements
prefabricats de formigó compleixen les característiques exigides. Les peces deteriorades en els
assaigs de caràcter no destructiu per no haver arribat a les característiques previstes, seran a càrrec
del Contractista.
173
En el cas de peces de petit tamany, s'efectuarà un assaig d'aquest tipus per a cada cinquanta (50)
peces prefabricades o fracció d'un mateix lot, repetint-se l'assaig amb altra peça si la primera no
hagués arribat a les característiques exigides i rebutjant-se el lot complet si el segon assaig és també
negatiu. Les peces utilitzades en aquests assaigs seran a compte del Contractista. Qualsevol altre
assaig o assaigs destructius que ordeni la Direcció d'Obra els farà abonant si no les compleixen i, en
qualsevol cas, l'incompliment en dos assaigs d'un mateix lot de cinquanta peces o menys, autoritza a
rebutjar el lot complet.
Prèviament a l'acceptació del tipus de junt entre el diferents elements, es realitzarà una prova per a
comprovar la seva estanquitat amb una columna d'aigua de 3 metres.
Elements no circulars per a conduccions
Definició
Es defineix com a elements prefabricats no circulars per a canonades aquelles peces de formigó
armat amb secció tancada destinada al transport de líquids sense pressió.
Classificació i disseny
Els elements abans definits poden ser els següents tipus:
• Seccions quadrades i rectangulars.

• Seccions en arc.
• Seccions el·líptiques i ovoides.
Les característiques geomètriques i tècniques d'aquest elements s'ajustaran a les normes indicades
en els apartats següents.
S'aplicaran, tanmateix, les especificacions establertes en el present Plec, en el seu apartat referit a
les canonades de formigó armat, en el que modifiqui o complementi en aquestes.
Per al Projecte dels junts es seguiran les instruccions de la Norma ASTM C877 "External sealing bands
for noncircular concrete sewer, storm drain culvert pipe".
S'adopta un gruix de sacrifici d'l cm en la paret interior.
L'absorció del formigó de la paret es limita al 5% en pes.
Normativa aplicable a seccions quadrades i rectangulars
• Norma ASTM C789 "Precast reinforced concrete box sections for culverts, storm drains and
sewers".
• Norma ASTM C850 "Precast reinforced concrete box sections for culverts, storm drains and
sewers with less than 2 ft of cover subject to highway loadings".
Normativa aplicable a secció en arc
• ASTM C506 "Reinforced concrete arch culvert, storm drain and sewers pipe".
Normativa aplicable a seccions el·líptiques i ovoides
174
• ASTM C507 "Reinforced concrete eliptical culvert, storm drain and sewers
pipe".
Materials
Els materials utilitzats en la fabricació d'aquests elements compliran l'establert en aquest Plec per les
canonades de formigó.
Toleràncies
Les toleràncies admissibles seran les especificades en aquest Plec per les canonades de formigó
armat i en el que sigui d'aplicació i en el seu defecte les Normes esmentades en els anteriors
apartats.
Control de qualitat
• Materials: S'adaptaran els mateixos controls que per a canonades de formigó armat.
• Assaig de fissuració controlada: Es realitzarà per a les seccions en arc i el·líptiques i ovoides amb
arranjament a les normes ASTM corresponents i segons la freqüència definida per a canonades
de formigó armat.
• Assaig d'absorció: Es realitzarà per a tots el tipus de seccions segons el definit per als tubs de
formigó armat.
• Altres assaigs: S'ajustaran a l'especificat per a les canonades de formigó armat en aquest Plec.
Bigues prefabricades de formigó armat o pretesat
Les bigues no tindran armadures visibles. El seu parament no presentarà més de tres nius en una
zona de deu decímetres quadrats, arestes escantellades, senyals de discontinuïtat en el formigonat,
ni rebaves que indiquin pèrdues greus de lletada.
La superfície de les bigues no apareixerà desrentada, sinó que presentarà una talla fina i polida.
Llevat autorització del Director, no es presentaran bigues amb fissures més grans d'una dècima (0,1)
del mil·límetre d'amplada, o amb fissures de retracció de més de dos (2) centímetres de longitud.
La panxa lateral màxima, amidada en forma de fletxa horitzontal, no serà superior al cinc-centè de la
longitud de la biga.
La contrafletxa sota l'acció del pes propi, en condicions normals de recolzament, no serà superior al
tres centè de la llum en bigues de fins a deu metres, i al cinc centè per a llums més grans.
El Director Obra podrà ordenar la comprovació de les característiques mecàniques, i en particular, el

mòdul de fletxa, moments de fissuració i trencament i esforç tallant de trencament, sobre un tant
per cent del número de bigues, fixat en el mateix.
Es rebutjaran les partides que no compleixin les condicions anteriorment especificades o amb les
que, en el seu cas, s'estableixin en altres documents del projecte.
Amidaments i abonament
175
Els elements prefabricats de formigó armat o pretesat s'amidaran i abonaran per metres lineals (ml)
amidats sobre Plànol o per unitats segons sigui l'element prefabricat.
Canonades
Materials
Canonades d'acer
Normes UNE 19-040; 041; 042; i 043; "Tubos roscables de acero de uso general. Series normal,
reforzada, ligera y extraligera. Medidas y masas".
Norma UNE 19-045 "Tubos soldados roscables. Características".
Norma UNE 19-46 "Tubos sin soldadura roscables. Características".
Normes UNE 19-047 i 048 "Tubos de acero galvanizados, soldados y sin soldadura, para instalaciones
interiores de aguafría y caliente".
Normes UNE 19-051 i 052 "Tubos de acero no galvanizados, soldados y sin soldadura, para
instalaciones interiores de agua".
Norma UNE 19-491 "Accesorios de fundición maleable roscados".
Canonades de coure
Per a la seva definició, classificació i fixació de característiques serà d'aplicació la Norma UNE 37-141
"Tubos redondos de precisión, estirados en frío, sin soldaduras, para su empleo con manguitos
soldados por capilaridad. Medidas, tolerancias, características mecanicas y condiciones técnicas de
suministro".
Canonades de policlorur de vinil
Serà d'aplicació l'apartat "Canonades de policlorur de vinil" d'aquest plec.
Tubs de formigó
Proves en fàbrica i control de fabricació
La Direcció es reserva el dret de realitzar en fàbrica, per mitjà de llurs representants, quantes
verificacions de fabricació i assaigs de materials estimi precisos per al control perfecte de les diverses
etapes de fabricació. Aquests efectes, el Contractista, en el cas de no procedir por sí mateix a la
fabricació dels tubs, haurà de fer constar aquest dret de la Direcció en el seu contracte amb el
fabricant.
176
El Contractista avisarà al Director, amb quinze dies d'antelació com a mínim, del començament de la
fabricació, en el seu cas, i de la data en que es proposi efectuar les proves, quan es tracti de materials
no inclosos en el catàleg habitual del fabricant.
El Director, en cas de no assistir per sí o per delegació a les proves en fàbrica, podrà exigir al
Contractista certificat de garantia de que es van efectuar en forma satisfactòria els assaigs.
Recepció en obra dels tubs i peces
Cada lliurament anirà acompanyat d'un full de ruta, especificant naturalesa, nombre, tipus i
referència de les peces que la composen.
Les peces que hagin sofert avaries durant el transport o que presentessin defectes no apreciats en la
recepció en fàbrica, en el seu cas, seran rebutjades.
El Director, si ho creu necessari, podrà ordenar en qualsevol moment la repetició de proves sobre les
peces ja assajades en fàbrica.
Proves en els tubs
Serà d'aplicació l'apartat "Proves de la canonada instal·lada" de canonades de formigó.
Tubs d'acer, coure, policlorur de vinil i polietilè
El control es realitzarà d'acord amb els assaigs especificats en les Normes UNE esmentades com a
d'aplicació per a cadascun dels tipus.
L'incompliment de les especificacions incloses en les Normes UNE esmentades, donarà lloc al rebuig
del material i de l'obra amb ell executada.
Serà d'aplicació l'apartat "Generalitas" de "Obres de conducció amb canonades".
Materials varis
Aigua a emprar en morters i formigons
Condicions generals
Serà d'aplicació l'apartat "Obres de formigó" d'aquest plec.
Els assaigs indicats en l'apartat anterior, es realitzaran en els següents casos:
• Abans de començar l'obra, si no es tenen antecedents de l'aigua que vagi a emprar-se.

• Sempre que variïn les condicions de subministrament, si no es tenen antecedents de l'aigua que
vagi a utilitzar-se.
• Quan així ho indiqui el Director.
177
El no compliment de les condicions especificades serà raó suficient per a qualificar l'aigua com a no
apta per a fabricació de formigons o morters, i al rebuig del material i de l'obra amb ell executada.
de que formi part.
Àrids per a morters i formigons
Condicions generals
Hauran de complir totes les condicions especificades en l'Article "Àrids" de la Instrucció EHE.
Control I criteris d'acceptació i rebuig
Els assaigs indicats en l'apartat anterior, es realitzaran en els següents casos:
• Abans de començar l'obra, si no es tenen antecedents dels àrids que es vagin a emprar.
• Sempre que variïn les condicions de subministrament, si no es tenen antecedents dels àrids que
vagin a emprar-se.
• Quan així ho indiqui el Director.
El no compliment de les condicions especificades serà raó suficient per a qualificar l'àrid com a no
apte per fabricació de formigons o morters, i al rebuig del material i de l'obra amb ell executada.
de que formi part.
Additius a emprar en formigons
Condicions generals
Es podrà autoritzar l'ús de tot tipus d'additius, sempre que es justifiqui, mitjançant assaigs, que la
substància agregada en les condicions i proporcions previstes produeix l'efecte desitjat sense
pertorbar les restants característiques del formigó ni representar perill per a les armadures.
Serà d'aplicació la Norma UNE 83-200 "Additius per a Formigó, Morters i Pastes. Classificació i
Definició".
El tipus de control a realitzar, així com els oportuns assaigs i criteris d'acceptació o rebuig, queden
reservats per a la Direcció.
que formi part.
178
Productes filmògens d'enduriment
Definició
Es defineixen com a productes filmògens d'enduriment els aptes per a la seva aplicació sobre
superfícies horitzontals i verticals de formigó amb objecte de retardar la pèrdua d'aigua durant el
primer període d'enduriment i reduir, al mateix temps l'elevació de temperatura en el formigó
exposat als raigs solars. Els productes compresos sota aquesta definició són aptes per a ser usats com
medi d'enduriment del formigó fresc, i poden també emprar-se per a un posterior enduriment del
formigó després del desencofrat o d'un enduriment humit inicial.
Limitacions d'ús
No s'emprarà cap tipus de productes filmògens d'enduriment sense l'aprovació prèvia i expressa del
Director de les obres.
L'incompliment de l'especificat sobre aquests materials o la seva execució donarà lloc al rebuig del
Morters de ciment
Condicions generals
Haurà de complir les condicions especificades en la Norma UNE 53-310 "Materiales Plasticos.
Espumas de Poliestiareno Expandido utilizadas como aislantes térmicos en habitaculos e instalaciones
isotérmicas yfrigoríficas. Características y ensayos".
Materials
Ciment.- Complirà l'especificat en "Cementos".
Aigua.- Complirà l'especificat en "Agua a emplear en morteros y hormigones".
Productes d'addició.- Compliran l'especificat en "Aditivos a emplear en hormigones".
Àrids.- Compliran l'especificat en "Àridos para morteros y hormigones".
Tipus i dosificacions
Per al seu ús en les diferents classes d'obra, s'estableixen els següents tipus i dosificacions de
morters de ciment Pòrtland.
• M 250 per a fàbriques de maons i maçoneria: dos-cents cinquanta quilograms de ciment 1/35 o
11/35 per metre cúbic de morter (250 Kg/m3).
• M 350 per a capes d'assentament de peces prefabricades, empedrats i vorades: tres-cents
cinquanta quilograms de ciment 1/35 o M/35 per metre cúbic de morter (350 Kg/m3).
• M 450 per a fàbriques de maons especials, arrebossats, lliscats, seguit de cornises i impostes:
quatre-cents cinquanta quilograms de ciment 1/35 o M/35 per metre cúbic de morter (450 Kg/m3).
179
• M 600 per arrebossats, lliscats, seguit de cornises i impostes: sis-cents quilograms de ciment 1/35
o 11/35 per metre cúbic de morter (600 Kg/m3).
• M 850 per arrebossats exteriors: vuit-cents cinquanta quilograms de ciment 1/35 o 11/35 per
metre cúbic de morter (850 Kg/m3).
El Director podrà modificar la dosificació en més o menys quan les circumstàncies de l'obra ho
aconsellin.
Fabricació
La mescla del morter podrà realitzar-se a ma o mecànicament: en el primer cas es farà sobre un pis
permeable.
El ciment i l'arena es mesclaran en sec fins aconseguir un producte homogeni de color uniforme. A
continuació s'afegirà la quantitat d'aigua estrictament necessària per a que, una vegada batuda la
massa, tingui la consistència adequada per a la seva aplicació en obra.
Només es fabricarà el morter necessari per a ús immediat, i serà rebutjat tot el que hagi començat a
adormir-se o que no hagi estat usat en els quaranta-cinc minuts (45 min.) següents al seu pastat.
Limitacions d'ús
Si és necessari posar en contacte morters o formigons prefabricats amb diferents tipus de ciment,
s'evitarà la circulació d'aigua entre ells, be mitjançant una capa intermèdia molt compactada de
morter fabricat amb qualsevol d'aquests ciments, esperant que el morter o formigó primerament
fabricat estigui sec, o be impermeabilitzant el morter més recent.
Es vigilarà especialment l'ús de ciments siderúrgics.
L'incompliment de l'especificat sobre aquests materials o la seva execució, donarà lloc al rebuig del
El morter no serà d'abonament directe, ja que es considera inclòs en el preu de la unitat

corresponent.
Lletades de ciment
Materials
Ciment.- Complirà l'especificat en "Ciments".
Aigua.- Complirà l'especificat en "Aigua a emprar en morters i formigons".
Composició i característiques
180
La proporció en pes, del ciment i l'aigua podrà variar des de l'u per vuit (1/8) a l'u per ú (1/1), d'acord
amb les característiques de la injecció i la pressió d'aplicació. En tot cas, la composició de la lletada
haurà de ser aprovada pel Director de les obres per a cada ús.
Fabricació
La pasterada es farà mecànicament. La lletada no tindrà grumolls i bombolles d'aire i per evitar-los
s'intercalaran filtres depuradors entre la mescladora i la bomba d'injecció.
El programa d'assaigs, així com els criteris d'acceptació o rebuig, quedaran establerts pel Director de
l'obra.
Les lletades s'amidaran i abonaran per metres cúbics (m3) realment injectades.
Productes de resina epoxi
Materials
Les formulacions epoxi es presenten en forma de dos components bàsics: resina i enduridor, als que
poden incorporar-se agents modificadors tal com diluents, flexibilitzadors, càrregues i altres, que
tenen per objecte modificar les propietats físiques o químiques de dita formulació o abaratir-la.
Mitjançant inspeccions a obra s'identificarà el tipus i marca de la resina emprada i el seu

emmagatzematge. Així mateix es comprovarà que els processos de dosificació, fabricació, preparació
i neteja de les superfícies d'aplicació es realitzen d'acord amb l'especificat.
El Director d'obra podrà ordenar la realització d'assaigs de laboratori, sobre mostres de components,
resina, àrids i morter, a efectes de comprovar les característiques que s'especifiquen o les garantides
pel fabricant.
L'incompliment de l'especificat sobre aquests materials o la seva execució, donarà lloc al rebuig del
material o de l'obra executada.
Llevat que estiguin inclosos en el preu d'altre unitat, els morters i formigons epoxi s'abonaran per
litres (I) realment col·locats en obra.
181
4.5.2 PAVIMENTS
Paviments de formigó
Prescripcions generals
Quan així estigui prescrit, l'acabat dels paviments de formigó es realitzarà mitjançant sistemes tipus
multicapa que contaran amb una preparació del suport, una capa d'imprimació, una capa base i una
capa de sellat (S'ha pres com a referència els productes de la casa SIKA, podent-se emprar els de
cases similar de la mateixa o superior qualitat).
L'industrial que realitzi aquests tractaments estarà homologat per la casa subministradora de
materials.
El gruix mínim dels tractaments, multicapa o monocapa, serà de 3 mm, exceptuant-se el cas de
realitzar un tractament antipols, que es realitzarà amb una capa de sellat incolora.
Les propietats antilliscants dels paviments s'aconseguiran estenent sorra silícea, es a dir de quars, en
la mateixa capa base, o bé entre les capes base i de sellat.
L'entroncament del tractament dels paviments amb els murs o parets es realitzarà horitzontalment
(la mitja canya tan sols es preceptiva en la indústria alimentària).
Pel que fa referència al formigó de suport, sempre s'haurà d'aconseguir una superfície el més regular
possible. Per aquest motiu és de la màxima importància que hi hagin suficients referències de nivell
per tal que quedin perfectament horitzontals.
Els paviments de formigó es vibraran correctament, realitzant-ne un acabat del tipus remolinat
("fratasado") amb l'helicòpter. No es recomanable un acabat del tipus lliscat ("enlucido") per la falta
de posositat que s'aconsegueix, i per tant, la dificultat en l'adhesió de les capes.
Observacions:
L'acabat dels paviments de formigó es realitza amb l'helicòpter.
Els diferents acabats es realitzen segons dels aspes col·locades en l'helicòpter.
Tipus d'acabats:
Fratasat: és un acabat rugós.
Fratasat i lliscat: és un acabat llis.
Fratasat i lliscat amb pols de quars: és un acabat antilliscant.
Donat el gruix del tractament multicapa es prescriptiu que abans de realitzar la imprimació la
Direcció d'obra determini conjuntament amb el Concessionari i l'industrial instal·lador, la necessitat
de realitzar un polit, que haurà de ser més o menys intens en funció de les irregularitats superficials.
En qualsevol cas, el que es prescriptiu es realitzar un lijat previ a la imprimació per treure la beurada
superficial.
182
En el cas de desnivells, aquests no es corregiran amb el tractaments multicapa descrits a continuació

sinó que s'ha de realitzar una capa de regularització prèvia, formada per una imprimació i un morter
epoxi-ciment.
Els junts es tractaran amb massilles de poliureta monocomponent de polimeritzacio accelerada, tipus
SIKAFLEX 11 FC de SIKA o similar. El color d'aquesta serà el decidit per la Direcció d'obra a proposta
delC.
En el cas de paviments vells, aquests s'hauran de preparar abans de realitzar la neteja, creant una
certa porositat, ja sigui mitjançant xorreig d'aigua, sorra o combinat, per procedir posteriorment a la
neteja en les mateixes condicions que els paviments nous. En el cas de paviments irregulars s'haurà
d'executar una primera imprimació i capa de regularització.
Paviments:
Hipòtesis: Són paviments exteriors on si bé es poden presentar sol.licitacions

mecàniques moderades, i elevades ocasionalment, havent-se d'optimitzar
econòmicament.
Sistema: Capa d'acabat amb pintura poliureta. No es
Capa imprimació: necessària. No és necessària.
Capa base: Tractament antilliscant:No.
Capa de sellat: SIKASOL200.
Color: RAL 7030 (gris pedra).
Escales:
Huella:
Hipòtesis :
Sistema: Capa d'acabat amb pintura poliureta.
Capa imprimació: SIKASOL 200.
Capa base: No és necessària.
Tractament antilliscant:ARENA SIKADUR 510.
Capa de sellat: SIKASOL 200.
Color: RAL 7030 (gris perla).
Contrahuella:
Hipòtesis :
183
Sistema: Capa d'acabat amb pintura poliuretà.
Capa imprimació: No és necessària.
Capa base: No és necessària.
Tractament antilliscant:No.
Capa de sellat: SIKASOL 200.
Color: RAL 7030 (gris perla).
Pintures per a elements de formigó.
Definicions.
Rep el nom de pintura al silicat una pintura a l'aigua constituïda per silicats de sosa o potassa amb
pigments minerals resistents a l'alcalinitat.
Com a lligant s'empra, preferentment, el silicat de potassa sobre el de sosa.
Com a pigments s'utilitzen, entre d'altres, el blanc de zenc i el litopó.
Característiques generals.
Són pintures d'aspecte mat, acabat llis, coloració generalment pàl·lida, una mica absorbents, dures i
amb gran resistència a la humitat i a la intempèrie.
Aquestes pintures són, de la mateixa manera, molt resistents a l'alcalinitat pròpia del ciment per la
qual cosa s'empren preferentment per al pintat de paraments exteriors de formigó.
Envasat.
El producte serà subministrat en envàs adequat per a la seva protecció en el que s'especificarà:
- Instruccions d'ús.
- Proporció de la mescla.
- Permanència vàlida de la mescla.
-Temperatura mínima d'aplicació.
-Temps d'assecat.
- Capacitat d'envàs en litres (I.) i en quilograms (kg).
- Rendiment teòric en metres quadrats per litre (m2/l).
- Segell del fabricant.
184
Transport i emmagatzematge.
Es transportaran i emmagatzemaran per separat el vehicle i el pigment ja que la mescla té una vida
útil limitada, havent-se de preparar, només, la quantitat prevista per al consum diari.
Limitacions d'utilització.
El seu cost és relativament baix en quant a material, però igual que passa amb pintures a la calç, la
seva manipulació i aplicació exigeix una mà d'obra experta la qual cosa encareix sensiblement
l'acabat.
Pel seu acabat, completament mate i una mica absorbent, no s'utilitzen normalment a interiors, ja
que costa molt eliminar les taques per rentat.
No s'utilitza mai sobre parets de guix.
Presenta moltes dificultats l'obtenció de tons forts, per això es recomana limitar el seu ús a tons
pastel.
Utilització.
Aquestes pintures tenen una gran adherència al vidre (al silicat de sosa també se l'anomena vidre
soluble).
Tenen bona adherència directa sobre ferro galvanitzat.
Per la seva alta alcalinitat s'ha de protegir l'epidermis i especialment els ulls dels operaris, contra
possibles esquitxos.
S'empraran per a pintar tots els paraments de formigó vist si, segons el Director d'Obra, fos necessari
pintar tot el pont.
Paviments de panot
DEFINICIÓ:
Formació de paviments de panot.
S'han considerat els casos següents:
- Paviments de panot col·locats a l'estesa amb sorra-ciment, amb o sense suport de 3 cm de sorra
- Paviments de panot col·locats a truc de maceta amb morter, amb o sense suport de 3 cm de sorra
L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:
En la col·locació a l'estesa amb sorra-ciment:
- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament
- Col·locació de la capa de sorra, en el seu cas
- Col·locació de la sorra-ciment
- Col·locació de les peces de panot
- Humectació de la superfície
- Confecció i col·locació de la beurada
En la col·locació a truc de maceta amb morter:
- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament
- Col·locació de la capa de sorra, en el seu cas
- Col·locació de la capa de morter
- Humectació de les peces per col·locar
- Col·locació de les peces de panot
185
- Humectació de la superfície
- Confecció i col·locació de la beurada
CONDICIONS GENERALS:
El paviment ha de formar una superfície plana, uniforme i s'ha d'ajustar a les alineacions i a les
rasants previstes.
En el paviment no hi ha d'haver peces escantonades, taques ni d'altres defectes superficials.
Les peces han d'estar col·locades a tocar i alineades. Els acords del paviment han de quedar
fets contra les voreres o els murets.
Ha de tenir junts laterals de contracció cada 25 m2, de 2 cm de gruix, segellats amb sorra. Aquests
junts han d'estar el més aprop possible dels junts de contracció de la base.
Els junts que no siguin de contracció han de quedar plens de beurada de ciment pòrtland.
Pendent transversal >= 2%
Toleràncies d'execució:
-Nivell ±10 mm
- Replanteig ± 10 mm
- Planor ± 4 mm/2 m
- Rectitud dels junts ± 3 mm/2 m
CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ
CONDICIONS GENERALS:
S'han de col·locar començant per les vorades o els murets.
Una vegada col·locades les peces s'ha d'estendre la beurada.
No s'ha de trepitjar després d'haver-se abeurat, fins al cap de 24 h a l'estiu i 48 h a l'hivern.
COL·LOCACIÓ AMB MORTER I JUNTS REBLERTS AMB BEURADA:
S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui < 5°C.
Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del
morter.
NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
No hi ha normativa de compliment obligatori.
4.5.3 REVESTIMENTS
Pintures pera perfils metàl·lics.
Sistema de pintura de la estructura.
Les superfícies a pintar es netejaran amb cura, eliminant tot risc de brutícia, cascaria, òxid, gotes de
soldadura, escòria, etc, i s'assegurarà que quedin perfectament secs. La neteja es portarà a terme
mitjançant raig de sorra: grau Sa 2 1/2 SIS 055900.
Capa d'imprimació zenc-epoxi amb un contingut en sòlids de 90% fins a un gruix de 50 micres.
Dues (2) capes d'imprimació epoxi-alumini amb un contingut en sòlids del 90%, gruix de pel·lícula
seca per capa de 125 micres.
Aplicació de dues (2) capes generals d'esmalt poliuretà alifàtic, amb un gruix de pel·lícula seca per
capa de 50 micres.
Execució del Pintat
Previ al pintat amb la capa d'emprimació epoxi-alumini dels perfils les platabandes i la xapa, s'haurà
de realitzar una inspecció prèvia de l'estat superficial.
186
El pintat amb les resines epoxi es realitzarà amb els gruixos establerts en projecte, fent un seguiment
d'acord amb la norma UNE 48.031. Inmediatament després de la capa d'emprimació, s'aplicarà la
capa d'acabat d'esmalt de poliuretà el més aviat possible.
Imprimacio epoxi o epoxi/alumini
DADES D'APLICACIÓ
Sistema d'aplicació: Pistola airless. Pot usar-se brotxa o corró en petites àrees.
Mescla: 10 min. abans de ser usat.
Durada de la mescla: 2 hores. Es redueix a major temperatura
Guia aplicació a pistola:
Pressió: 150 kp/cm2 (2100 psi)
Boquilla: 0,023 - 0,031" (0,58-0,79mm)
Angle de projecció: 40-809
Filtre: Comprovar que els filtres estiguin sempre nets.
PREPARACIÓ DE LA SUPERFÍCIE
Raspallar fins St 2 (SIS 05 5900). Millorant la preparació de la superfície millorarà el resultat. Si

s'utilitza sobre pintures antigues, la superfície haurà d'estar neta i seca.
CONDICIONS DURANT L'APLICACIÓ
La temperatura del substrat ha de ser com a mínim de 109C i 39C per sobre del punt de rosada. La
temperatura i humitat relativa hauran de ser mesurades en les rodalies del substrat. Quan s'usa en
espais tancats es necessària bona ventilació. No usar aire calent fins que els dissolvents estiguin
totalment evaporats per evitar l'assecat superficial i quedar atrapats els dissolvents en l'interior de la
pel·lícula aplicada. No exposar a esforços mecànics fins que estigui totalment curat.
TEMPS D'ASSECAT
Els temps d'assecat s'avaluen d'acord amb la norma BS 3900. Apartats C2 i C3. Els temps d'assecat
depenen generalment de la ventilació, de la temperatura ambiental i del suport, dels gruixs aplicats
per capa i pel nombre de capes. Les dades assenyalades s'han obtingut en les següents condicions:
- Bona ventilació.
- Observant els gruixs de la pel·lícula recomanats.
- Aplicant una capa de pintura sobre suport inert.
187
Temperatura del Assecat al Assecat2 Curat Assecat per

suport tacte1 recobrir3
mínim màxim4
102C 8h 24 h 14 d 24 h -
232C 4h 10 P 7d 10 P -
352C 2,5 h 5h 3d 5h -
1 Segons BS 3900 Apartat C2
3 Dades aplicables al repintat amb el mateix tipus genèric de pintura.
4 La superfície a pintar ha d'estar seca i lliure de qualsevol contaminació abans de ser repintada. La
millor adherència entre les capes s'obté quan la subsegüent capa es aplicada abans de que la capa
precedent estigui totalment curada. Si el curat del producte ha estat excessiu, serà necessari, donar
rugositat a la superfície pintada (fregat amb paper de vidre o raig lleuger).
Les dades assenyalades son únicament indicatius. Les dades reals poden determinar "in situ"
depenent de l'antiguitat del sistema existent, els tipus de pintures, el nombre de capes, la dilució, la
temperatura, ventilació, etc.
EMMAGATZEMATGE
El producte ha de conservar-se en l'envàs original, perfectament tancat, en un lloc sec i ventilat,

d'acord amb la legislació vigent. Els envasos hauran d'estar tancats hermèticament. S'ha de
manipular amb compte.
SEGURETAT I SALUT
Observar les indicacions contingudes a l'etiqueta. Aplicar a pistola només en llocs ventilats. No
respirar o inhalar vapors. Evitar el contacte amb la pell. Els vessaments o esquitxades s'han
d'eliminar ràpidament amb un agent de neteja adequat, aigua i sabó. El contacte amb els ulls
requereix un rentat immediat amb abundant aigua i atenció mèdica.
Esmalt Poliuretà DADES
D'APLICACIÓ Sistema
Pistola airless. Pot usar-se brotxa en petites àrees.
d'aplicació: Durada de la
4 hores. Es redueix a major temperatura
mescla: Guia aplicació a pistola:
Pressió:
150 kp/cm2 (2100 psi)
188
Boquilla: 0,013 - 0,018" (0,33-0,46mm)
Angle de projecció: 40-809
Filtre: Comprovar que els filtres estiguin sempre nets.
PREPARACIÓ DE LA SUPERFÍCIE
El substrat ha d'estar net i sec. La brutícia s'ha d'eliminar amb detergents i aclarir amb aigua
abundant.
CONDICIONS DURANT L'APLICACIÓ
La temperatura del substrat ha de ser com a mínim de 09C i 39C per sobre del punt de rosada. La
temperatura i humitat relativa hauran de ser mesurades en les rodalies del substrat. Quan s'usa en
espais tancats es necessària bona ventilació. No usar aire calent fins que els dissolvents estiguin
totalment evaporats per evitar l'assecat superficial i quedar atrapats els dissolvents en les capes
inferiors. No exposar a esforços mecànics fins que estigui perfectament curat.
TEMPS D'ASSECAT
Els temps d'assecat s'avaluen d'acord amb la norma BS 3900. Apartats C2 i C3. Els temps d'assecat
depenen generalment de la ventilació, de la temperatura ambiental i del suport, dels gruixs aplicats
per capa i pel nombre de capes. Les dades assenyalades s'han obtingut en les següents condicions:
- Bona ventilació, (aplicació al exterior o amb circulació lliure d'aire)
- Observant els gruixs de la pel·lícula recomanats.
- Aplicant una capa de pintura sobre suport inert.
del Assecat tacte1

Temperatura al Assecat Curat Assecat per recobrir3
2
suport
mínim màxim4
52C 4h 32 h 16 d 20 h
102C 2h 16 P 10 d 10 P
232C /P 8h 5d 5h
352C 1/2 h 4h 2d 2,5 h
Segons BS 3900 Apartat C3 3 Dades aplicables al repintat amb el
mateix tipus genèric de pintura.
189
4 La superfície a pintar ha d'estar seca i lliure de qualsevol contaminació abans de ser repintada. La
millor adherència entre les capes s'obté quan la subsegüent capa es aplicada abans de que la capa
precedent estigui totalment curada. Si el curat del producte ha estat excessiu, serà necessari, donar
rugositat a la superfície pintada (fregat amb paper de vidre o raig lleuger).
Les dades assenyalades son únicament indicatives. Les dades reals poden determinar "in situ"
depenent de l'antiguitat del sistema existent, els tipus de pintures, el nombre de capes, la dilució, la
temperatura, ventilació, etc.
EMMAGATZEMATGE
El producte ha de conservar-se en l'envàs original, perfectament tancat, en un lloc sec i ventilat,

d'acord amb la legislació vigent. Els envasos hauran d'estar tancats hermèticament.
SEGURETAT I SALUT
Observar les indicacions contingudes a l'etiqueta. Aplicar a pistola només en llocs ventilats. No
respirar o inhalar vapors. Evitar el contacte amb la pell. Els vessaments o esquitxades s'han
d'eliminar ràpidament amb un agent de neteja adequat, aigua i sabó. El contacte amb els ulls
requereix un rentat immediat amb abundant aigua i atenció mèdica.
4.5.4 TANCAMENTS
Tancament de fàbrica de blocs de formigó
Definició
Reben el nom de tancaments de fàbrica de blocs de formigó els murs de tancament, no resistents,
amb una alçada no més gran de nou (9) metres.
Materials
Descripció
Es refereix a les peces de formigó prefabricades que formen degudament aparellades, el tancament
exterior dels edificis, els llindars de finestres de façanes, així com els cavallons, etc.
Aquestes peces seran construïdes al taller, amb les dimensions i característiques indicades als
plànols.
Materials
Els formigons hauran de complir les especificacions que estableix la Instrucció EH vigent, i el fabricant
estarà obligat a subministrar les característiques dels materials emprats, així com el certificat del
fabricant dels esmentats formigons, o, en aquest cas, els resultats dels assaigs preceptius, sempre
que siguin demanats per la Direcció Facultativa de l'obra.
El formigó haurà de tenir una resistència característica mínima de 250 kg/cm2.
Toleràncies
190
• Longitud i amplades de peces (base del motlle).

1
Tolerància = + ------- de la dimensió nominal.
1000
mínim + 2mms -3
mms
• Alçàries (sobre la base del motlle).

1
Toleràncies = ± ------ de la dimensió nominal.
200
mínim ±3 mms
• Gruixos.
1
Toleràncies = ±— de la dimensió nominal.
20
mínim ±3 mms
• Defectes de planor o guerxesses:

Entenem per aquests la distància màxima existent entre la recta teòrica definida per dos
punts qualsevol de la superfície de la peça i la projecció d'aquella recta sobre la superfície real, la
qual pot materialitzar-se recolzant un regle sobre la peça i amidant la fletxa o llum respecte a la
superfície de la peça.
1
Tolerància =-------- de la longitud de la recta.
1000
per a totes les dimensions amb un mínim de 2 mm.
• Defectes d'escairament.
La diferència de mides entre les dues diagonals d'una peça no podrà ser més gran que
(a + b)-2
1000
essent a i b les longituds dels dos costats de la peça.
Com a tolerància mínima serà admesa una diferència de 3 mm.
• Els errors d'escairament dels angles de les peces seran:

a b
± ------ i ±--------- , amb una tolerància mínima de -3mm.
1000 1000
Execució
Els tancaments de fàbrica de blocs de formigó es classifiquen de la següent manera:
a) Murs de tancament ordinari. Són els que tenen una alçada menor de tres metres i mig (3,50 m.).
Aniran situats entre els elements estructurals verticals i/o horitzontals, situats en tres (3) dels seus
costats, de tal manera que quedi assegurada la seva estabilitat i la transmissió dels esforços
horitzontals a que està sotmès.
191
b) Murs de tancament esvelts.Són els que tenen una alçada compresa entre els tres metres i mig
(3,50 m.) i nou metres (9 m).
Aniran situats entre elements estructurals i/u horitzontals, situats en tres (3) dels seus costats, de tal
manera que quedi garantida la seva estabilitat i la transmissió dels esforços horitzontals a que estigui
sotmès.
Aniran finalitzats amb un encadenament de formigó armat en el que aniran situades les armadures
verticals del mur.
Els murs de tancament tindran una longitud no més gran de dues vegades l'alçada i a cada costat del
junt entre panys de paret es disposarà d'un element de travament.
Els murs de tancament aniran travats amb murs de travament i/o amb pilastres. Els murs de
travament tindran una longitud no menor a dues vegades l'alçada travada, i el seu gruix serà:
• Mur ordinari: 9 cm.

• Mur esvelt: 19 cm.
Les pilastres seran d'un gruix doble que el mur travat.
Els murs de tancament de blocs aniran protegits exteriorment amb un material que asseguri la seva
impermeabilitat, excepte que el fabricant garanteixi mitjançant assaigs oficials la impermeabilització
del bloc.
La paret serà estable, resistent i plomada. Es dividirà la paret en parts iguals de llargària màxima no
més gran de 20 m., separades en junts estructurals. La paret ha d'estar formada per peces senceres,
excepte en els junts singulars on poden col·locar-se peces de mig bloc. Els blocs s'han de col·locar a
trencajunt i les filades han de ser horitzontals.
Per a la realització de totes les singularitats, els junts han de coincidir amb el modulat general. Els
junts cal que estiguin plens i enrasats. Les obertures han de portar una llinda resistent. El
coronament d'ampits s'ha de fer amb peces llinda plenes de formigó i armades.
S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 59 i els 409 sense pluja. Fora
d'aquests límits, s'ha de revisar l'obra executada les 48 h abans i s'han d'enderrocar les parts
afectades.
Amb vent superior a 50 Km/h s'han de suspendre els treballs i s'han d'assegurar les parts que s'han
fet.
L'obra s'ha d'aixecar, si és possible, per filades senceres.
S'ha d'humitejar la zona de junt del bloc per col·locar. No s'ha d'humitejar si el bloc conté additiu
hidrofugant. Les peces que han de reblir-se de formigó han de tenir la humitat necessària abans de
l'abocada, per tal de no absorbir l'aigua del formigó. Si el bloc conté additiu hidrofugant, ha d'estar
sec.
Toleràncies
192
Replanteig parcial ....................................................................... ± 10 mm.
Replanteig total ......................................................... ± 20 mm.
Distància entre obertures .......................................................... ± 20 mm.
Alçària ....................................................................... ± 15 mm en 3 m.
..................................................................... ± 25 mm en total.
Planor ........................................................................ ± 10 mm en 2 m.
Plomat ....................................................................... ±10 mm en 3 m.
....................................................................... ± 30 mm en total.
Horitzontalitat de les filades .......................................................... ± 2 mm en 1 m.
.......................................................... ± 15 mm en total.
Gruix de junts horitzontals ............................................................ ± 2 mm.
Gruix de junts verticals ............................................................ ± 2 mm.
L'amidament i abonament d'aquesta unitat es realitzarà per metres quadrats (m 2) realment

executats, descomptant forats de finestres, portes, etc. En el preu està inclòs les peces especials
d'aplacat de pilons, bigues, etc, igualment inclou mitjans auxiliars com a bastiments, grues, etc, I en
tot cas s'estarà al que s'està disposat en les Normes Tecnològiques de l'Edificació.
Parets
Els materials a emprar tindran una qualitat homologada. Per aquest motiu tindran segell de qualitat,
per exemple INCE, o certificació de producte per part d'AENOR. A més a més es valorarà
l'enregistrament de l'empresa per apart d'AENOR.
Els tancaments interiors es realitzaran amb parets realitzades amb gero, de 15 cm de gruix.
Entre la filada superior dels tancaments interiors i el forjat o element horitzontal d'arriostrament es
deixarà una folgança de 2 cm que es reomplirà posteriorment, i al menys havent-hi transcorregut 24
hores, amb morter de ciment.
Portes i finestres
Els bastiments de les portes metàliques seran de perfil d'acer galvanitzat.
Les portes metàl·liques tindran reforços horitzontals a menys de 600 mm
Les portes metàl·liques tindran bisagres separades un màxim de 600 mm
193
L'alçada lliure de les portes exteriors de les sales de cabines, sales de transformadors i sala de
quadres ha de ser 2400 mm.
Les portes duran reixes de ventilació amb reixetes i filtres pels insectes i la pols.
Els marcs de les reixes de ventilació de les portes metàl·liques estaran separades dels costats i
d'abaix un mínim de 150 mm.
Les reixes de ventilació estarna formades per perfils soldats amb cordó continuu al marc
La tela mosquitera serà extraíble per la part interior, per la qual cosa el marc interior haurà d'estar
atornillat.
Les portes seran de qualitat i hauran de transmetre la sensació de robustesa.
Els premarcs de les finestres es realitzaran amb perfils buits d'alumini.
Els premarcs de les portes metàl·liques es realitzaran amb perfils buits d'acer galvanitzat.
Els cargols de fixació de la perfileria d'alumini als premarcs seran de capota plana i els forats
d'aquests seran avellanats, per a un acabat de qualitat.
Les portes metàliques hauran de ser desmuntables.
Les portes metàl·liques amb xapa llisa ho seran d'una peça, no admetent-se expressament cap tipus
de junt en la xapa llisa.
Les portes metàl·liques tindran els cordons de les soldadures polits i amb un acabat de qualitat.
Les portes metàliques estaran dissenyades de manera que no es pugui emmagatzemar aigua en cap
lloc.
L'estructura de les portes metàl·liques es realitzarà amb tub metàlic quadrat, tallat a 459 en les
cantoneres i soldat amb cordó continu, i reforços transversals a menys cada 60 cm.
Els perfils de tancament de les portes metàliques seran els dissenyats expressament per aquest fi, no
admeten-se combines de varis perfils.
La silicona per sellar els vidres serà del mateix color que la perfileria d'alumini,i s'aplicarà per
l'interior i per l'exterior.
Els panys de les portes s'engrassaran.
Les portes metàliques és realitzarn amb xapa d'acer d'una peca, no admetent-se juntes.
Totes les soldadures realitzades en portes, finestres, i en general en qualsevol element metàl·lic,
estaran pulides i correctament acabades.
No s'admeten puntejats com a soldadures, i els industrials han de realitzar cordons continus i
homogenis, en tot cas, la Direcció d'obrapodrà definir les mides dels cordons de les soldadures,
194
Els tapajunts de les portes seran de faig massís amb un encaix horitzontal en els dos junts horitzontal
entre el capçal i els muntats, tenyits de color blau com les portes, d'un ample de 8 cm.
Les portes de fusta ho seran de faig massissades interiorment, tenyides de blau i vernissades.
Els tapajunts de faig tindran l'encaix entre muntants i dintell horitzontal amb un esfonsament d'l cm
(veure detall).
Els bastiments de les finestres d'alumini seran de perfil d'alumini.
Les finestres seran d'alumini amb doble vidre.
4.5.5 XARXA DE TERRES

Definició.
La instal·lació de posada a terra és aquella que compren tot el lligam metàl·lic directe, sense
interrupció ni protecció alguna, de secció suficient, entre determinats elements o parts d'una
instal·lació i un elèctrode, o grup d'elèctrodes soterrats al terreny, amb objecte d'aconseguir que en
el conjunt de les instal·lacions, edificis i zones properes no existeixen diferències de potencial
perilloses i que, al mateix temps, permeti el pas a terra de les corrents de falta o de les descàrregues
d'origen atmosfèric que vinguin per les línies elèctriques, a través dels descarregadors de
sobretensions i sobreintensitats.
Es consideren els tipus de col·locació següents:
Instal·lació superficial.
Instal·lació soterrada. L'execució de la unitat d'obra, inclou
les operacions següents:
Estesa i empalmament.
Connexionat a presa de terra.
Condicions
Els criteris de projecte i construcció de les instal·lacions de posada a terra estaran subordinats a la
Instrucció Tècnica Complementària MIE-RAT 13 del Reglament sobre Condicions Tècniques i
Garanties de Seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació, i a la
Instrucció Complementària Ml BT 039 del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, ambdós del
Ministeri d'Indústria i Energia.
Xarxes de terres de M.T.
Es realitzarà la instal·lació segons prescripcions de la MIE-RAT 13 i 14 dels següents sistemes de posta

a terra:
Ferrams de 25 kV (centre de recepció, mesura i transformació ET).
195
Ferrams d'estructura d'edifici, canonades metàl·liques, carcasses de bombes i altres

elements metàl·lics de l'edifici de bombament EB.
Neutre de baixa tensió pel transformador de S.S.A.A.
Cadascuna de les instal·lacions serà elèctricament independent de les altres.
En la memòria de càlcul es justifica la solució adoptada en cada cas. Terra de
ferrams de 25 KV.
Les piques instal·lades seran de Zenc d'un metre i mig de longitud, segons la disposició que es reflexa
en la documentació gràfica adjuntada. En qualsevol cas es seguiran les prescripcions de la MIE-RAT-
13.
Es connectaran a la posta a terra de ferrams de 25 kV els següents elements del centre de recepció,
mesura i transformació:
Cel·les de 25 i les seves bancades metàl·liques.
Posada a terra del neutre del secundari de cada transformador de 1000 kVA, a través de la
corresponent resistència limitadora.
Quadres, ferrams i elements metàl·lics auxiliars instal·lats a l'interior del centre.
Malla metàl·lica de la solera de formigó equipotencial a construir en el recinte interior de l'edifici.
Totes les parts metàl·liques susceptibles de quedar en tensió en cas de defecte.
No es connectaran a aquesta xarxa totes les parts metàl·liques de l'edifici que siguin accessibles des
de l'exterior (portes, finestres, reixes de ventilació, etc).
L'anell interior de l'edifici fins a la caixa de seccionament de sortida es realitzarà amb conductor
despullat de Cu de 50 mm2 de secció. Aquest es col·locarà a la part interior de les parets del centre i
s'hi connectarà directament cada element descrit que ho precisi.
Els càlculs justificatius de dimensionament d'aquesta posta a terra, els trobarem en l'apartat
corresponent.
Terra de neutre BT
Es realitzarà una instal·lació de posta a terra independent per a farratges i un altre per al neutre de
baixa tensió, separades entre si una distància no inferior a la indicada en la memòria de càlculs, per
tal de que siguin elèctricament diferents.
El neutre del transformador de serveis auxiliars present al centre de transformació es connectarà

directament a terra amb un sistema de 8 piques d'acer couritzat de 2 mts. Per assegurar la
independència entre sistemes de terres, es connectarà fins a la primera pica amb cable aïllat RV 06/1
kV segons es grafia a la documentació adjunta.
196
Instal.lació de posada a terra de b.t.
Materials
Els conductors de les línies de terra de B.T. que s'instal·lin directament soterrades, seran en general
d'acer galvanitzat. La seva secció serà de 95 mm 2 , i estarà format per fils de 2,5 mm de diàmetre
com a mínim. Es preveu la protecció catòdica de la instal·lació soterrada de terres.
Els cables que no s'instal·lin soterrats, a l'interior dels edificis seran en general de coure aïllat o
despullat, de 35 mm2 de secció com a mínim
Es tindrà en compte que el coure en presència d'altres metalls soterrats com el plom, zenc, ferro a
acer, que són anòdics respecte del coure, poden donar lloc a la formació d'una pila galvànica amb el
consegüent risc de corrosió en les estructures, canonades, etc, situades en el seu entorn.
Quan s'utilitzin cables d'acer per a les línies de terra, seran galvanitzats o d'acer resistent a la
corrosió, i es preveurà una protecció catòdica.
Les piquetes també hauran de ser amb protecció catòdica, i estaran d'acord amb la Recomanació
UNESA 6503 A. Les piques a isntal.lar seran de zenc.
Les unions es realitzaran amb soldadures, amb cargols d'acer inoxidable, i protegides amb pastes
especials anticorrossió. Els cargols incorporaran elements especials que evitin que s'afluixi. Les
unions realitzades amb cargols, i les unions amb les piques, seran registrables.
En les instal·lacions de posada a terra realitzades amb cable d'acer s'admetran les soldadures en els
punts de creuament de línies de terra o entre cables i piquetes, en la forma que indica la
Recomanació UNESA 6503 B.
Les connexions equipotencials entre elements de l'estructura amb junta aïllant o pintada, s'unitan
amb trenes flexibles de coure de 35 mm 2 de secció com a mínim, formant una instal·lació
equipotencial.
Execució
Les instal·lacions de posada a terra es realitzaran seguint estrictament allò que es disposa en la MIE-
BT-039 del "Reglamento Electrotècnico para Baja Tensión e Instrucciones Técnicas
Complementarias".
Es tindrà especial cura perquè les postes a terres de M.T. i B.T. seguint físicament i elèctricament
independents, no podent-se transferir en cap cas, tensions perilloses o superiors a les especificades
en Projecte.
En cas de que, per les característiques de resistivitat del terreny, no es podessin obtindré els valors
especificats, es podran utilitzar terres preparades especials, sals o elèctrodes profunds per tal
d'aconseguir-los.
Es connectaran a terra totes les parts metàl·liques de la instal·lació, canalitzacions, estructures dels
edificis, armats de formigó (a excepció dels locals de M.T.), canonades d'aigua, etc.
197
Les connexions entre metalls de diferents característiques, no no han de produir deteriorament

per
causes electroqumiques.
Les connexions equipotencials entre elements de l'estructura amb junta aïllant o pintada,
s'uniran amb trenes flexibles de coure de 35 mm 2 de secció com a mínim, formant una
instal·lació equipotencial.
El circuit de terra no serà interromput per la col·locació d'interruptors o fusibles. Tampoc es podran
posar en sèrie amb la la línia de terres cap element metàl·lic de la instal·lació.
Existirà un pont de mesura i comprovació.
El pas dels conductors de terres per murs, paviments o altres elements constructius, es farà sempre
per l'interior de tub.
El traçat dels recorreguts serà el més curt possible, sense corbes pronunciades.
Els conductors s'instal·laran de la següent forma:
En instal·lacions exterior per a formació de la malla de terres, ha de quedar instal·lat en el fons de

rases reblertes posteriorment amb terra garbellada i compactada.
En instal·lacions interiors, fixat mitjançant gapes en paraments o sostres, o mitjançant brides en el cas
de safates o canal. La distància mínima d'instal·lació serà de 75 cmts.
El radi de corbatura serà de 10 vegades el diàmetre com a mínim.
Es tindrà especial precaució en que els cables no pateixin torsions ni danys durant la seva
instal·lació.
Control de qualitat
Es mesurarà el valor de posada a terres, garantint-se un valor inferior a 15 Q. Les proves s'efectuaran
desprès d'un periode sec perllongat.
Es verificarà que les tensions transferides des de les xarxes de terres de M.T. no superin en cap cas
els valors reglamentaris o especificats en projecte.
Es verificarà la equipotencialitat de totes les estructures i canonades metàl·liques.
Totes les proves es realitzaran en presència de la Direcció d'Obra, emitint-se certificat per escrit dels
resultats obtinguts.
S'amidaran les unitats d'obra executades, incloent, els assaigs i proves pertinents i s'abonin als preus
que s'indica en el Quadre de Preus.
198
4.6 DOCUMENTACIÓ A ENTREGAR PEL CONTRACTISTA AL FINALITZAR

L'OBRA.
En acabar l'obra, el Contractista entregarà, sense cap càrrec per a cadacuna de les instal·lacions
realitzades, com a mínim tres còpies degudament enquadernades, classificades i invendariades de la
ducumentació que a continuació s'especifica:
Manual de característiques tècniques de tots els equips emprats
Garantia del fabricat pel periòde d'un any, a partir de la posa en sevei de la instal·lació.
Instruccions de munatge de tots els equips i elemets emprats.
Manual amb protocols de manteniment.
Esquemes elèctrics unifilars i desenvolupats dels quadres.
Llistats de cables, borns i connexions.
Llistat de materials, amb referències segons esquemes, marques i subministradors.
Catàlegs comercials de tots els materials emprats.
Certificat de posada en servei de la instal·lació garantint que s'acompleixen els paràmetres per la
que va estar disenyada, o documentació equivalent.
Projectes de legalització, actes de posta en servei i bulletins quas aquests siguin preceptius.
Certificats de control de qualitat de les instal·lacions o documentació equivalent, emès per una
entitat aliena al Contractista (ICICT, ECA, o similar).
4.7 CONTROL DE QUALITAT I CRITERIS D'ACCEPTACIÓ.
El Contractista, com a control de qualitat de les instal·lacions realitzades, farà sense cap càrrec
addicional les proves que s'especifiquen en els fulls annexes, contractant a una Entitat d'Inspecció i
Control homologada per la Generalitat de Catalunya.
Manresa, Juny del 2014 ,
Josep Cortina Miàs

Arquitecte tecnic
199
5. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
200
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

1. MEMÒRIA
OBJECTE DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
PROMOTOR - PROPIETARI
AUTOR/S DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT
DADES DEL PROJECTE
INSTAL·LACIONS PROVISIONALS
SERVEIS DE SALUBRITAT I CONFORT DEL PERSONAL
ÀREES AUXILIARS
TRACTAMENT DE RESI DUS

TRACTAMENT DE MATERIALS I/O SUBSTÀNCIES PERILLOSES
CONDICIONS DE L'ENTORN
UNITATS CONSTRUCTIVES
DETERMINACIÓ DEL PROCÉS CONSTRUCTIU
SISTEMES I/O ELEMENTS DE SEGURETAT I SALUT INHERENTS 0 INCORPORATS AL MATEIX
PROCÉS
CONSTRUCTIU
MEDI AMBIENT LABORAL
MANIPULACIÓ DE MATERIALS
MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA (MAUP)
SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA (SPC)
CONDICIONS DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)
RECURSOS PREVENTIUS
SENYALITZACIÓ I BAUSAMENT
CONDICIONS D'ACCÉS I AFECTACIONS DE LA VIA PÚBLICA
RISCOS DE DANYS A TERCERS I MESURES DE PROTECCIÓ
PREVENCIÓ DE RISCOS CATASTRÒFICS
2. PLEC
DEFINICIÓ I ABAST DEL PLEC
DEFINICIONS I COMPETÈNCIES DELS AGENTS DEL FET CONSTRUCTIU
DOCUMENTACIÓ PREVENTIVA DE CARÀCTER CONTRACTUAL
NORMATIVA LEGAL D'APLICACIÓ
CONDICIONS ECONÒMIQUES
CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS DE SEGURETAT
PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES DE SEGURETAT DELS EQUIPS, MÀQUINES I/O
MAQUINES FERRAMENTES
3. PRESSUPOST DE SEGURETAT
4. PLÀNOLS
201
1 MEMÒRIA
1.1. OBJECTE DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

El present E.S.S. té com a objectiu establir les bases tècniques, per fixar els paràmetres de la prevenció de riscos
professionals durant larealització dels treballs d'execució de les obres del objecte d'aquest estudi, així com complir
amb les obligacions que es desprenen de laLlei 31 / 1995 i del RD 1627 / 1997, amb la finalitat de facilitar el control i el
seguiment dels compromisos adquirits al respecte per part del/sContractista/es.
D'aquesta manera, s'integra, les premisses bàsiques per a les quals el/s Contractista/es constructor/s
pugui/npreveure i planificar, els recursos tècnics i humans necessaris per a l'acompliment de les obligacions
preventives en aquest centre de treball, deconformitat al seu Pla d'Acció Preventiva propi d'empresa, la seva
organització funcional i els mitjans a utilitzar, havent de quedar tot allò recollit alPla de Seguretat i Salut, que haurà/n
de presentar-se al Coordinador de Seguretat i Salut en fase d'Execució, amb antelació a l'inici de les obres,per a la seva
aprovació i l'inici dels tràmits de Declaració d'Obertura davant l'Autoritat Laboral.
1.2. PROMOTOR - PROPIETARI

Promotor: IBERPOTASH, SA NIF:A-61.777.553
1.3. AUTOR/S DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

Redactor E.B.S.S. : JOSEP CORTINA MIÀS
1.4. DADES DEL PROJECTE
1.4.1. Autor/s del projecte

Autor del projecte : JOSEP CORTINA MIÀS
1.4.2. Pressupost d'execució material del projecte

El Pressupost d'Execució estimat de referència per aquest projecte, és de 290.981,49 €. (iva exclòs)
1.4.3. Termini d'execució
El termini estimat de duració dels treballs d'execució de l'obra és de 2 mesos
1.4.4. Mà d'obra prevista

L'estimació de mà d'obra en punta d'execució és de 8 persones.
1.4.5. Oficis que intervenen en el desenvolupament de l'obra
2 Oficial la
2 Oficial la paleta
3 Manobre
Xofer- maquinista
1.4.6. Tipologia dels materials a utilitzar a l'obra

ACCESSORIS GENÈRICS PER A DESGUASSOS I BAIXANTS DE PLÀSTIC
ACER EN BARRES CORRUGADES
BUNERES
202
CANALS EXTERIORS, BUNERES I REIXES DE DESGUÀS

CIMENTS
CIMENTS NATURALS
CLAUS
DISPOSICIÓ DE RESIDUS
FILFERROS
FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA
FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR
GRAVES
MAONS CERÀMICS
MAONS FORADATS SENZILLS
MATERIALS AUXILIARS PER A COBERTES
MATERIALS AUXILIARS PER A EVACUACIÓ D'AIGÜES RESIDUALS
MATERIALS PER A IMPRIMACIONS I TRACTAMENTS SUPERFICIALS
PARTS PROPORCIONALS D'ACCESSORIS PER A CONDUCTORS ELÈCTRICS DE TENSIÓ BAIXA
PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS ESPECIALS PER A ELEMENTS DE CONNEXIÓ A TERRA
PINTURES, PASTES I ESMALTS
PLANXES I PERFILS D'ACER
PUNTALS
SORRES I GRAVES
TAULERS
TAULONS
TELES METÀL·LIQUES I PLÀSTIQUES
TEULES DE CERÀMICA
TOTXANES
TUBS DE MATERIALS PLÀSTICS
TUBS DE PVC PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS
1.4.7. Maquinària prevista per a executar l'obra

Pala carregadora sobre pneumàtics, de mida mitjana
Retroexcavadora petita
Retroexcavadora mitjana
Picó vibrant
Camió per a transport de 7 t
Camió per a transport de 201
Subministrament i recollida de residus amb contenidor, de 4 a 6 m3 de capacitat
Transport de grua de 24 m de ploma, 20 m d'alçària i 11 de pes en punta
Camió deformigonar
Formigonera de 165 I
Equip i elements auxiliars per a tall oxiacetilènic
1.5. INSTAL·LACIONS PROVISIONALS
1.5.1. Instal·lació elèctrica provisional d'obra

És faran els tràmits adients, per tal que la companyia subministradora d'electricitat o una acreditada faci la
connexió des de la líniasubministradora fins els quadres on s'ha d'instal·lar la caixa general de protecció i els
comptadors, des dels quals els Contractistes procedirana muntar la resta de la instal·lació elèctrica de
203
subministrament provisional a l'obra, conforme al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió,segons el projecte

d'un ™ fí o instal·lador autoritzat.
Es realitzarà una distribució sectoritzada, que garanteixi l'adient subministrament a tots els talls i punts de
consum de l'obra, amb conductortipus V -750 de coure de seccions adequades canalitzades en tub de PVC, rígid
blindat o flexible segons el seu recorregut, però sempre ambl'apantallament suficient per a resistir al pas de vehicles i
trànsit normal d'una obra.
La instal·lació elèctrica tindrà una xarxa de protecció de terra mitjançant cable de coure nu que estarà connectat a una
javelina, plaques deconnexió al terra, segons càlcul del projectista i comprovació de l'instal·lador. Les mesures
generals de seguretat en la instal·lació elèctrica són les següents:
• Connexió de servei
- Es realitzarà d'acord amb la companyia de subministrament.
- La seva secció vindrà determinada per la potència instal·lada.
- Existirà un mòdul de protecció (fusibles i limitadors de potència).
- Estarà situada sempre fora de l'abast de la maquinària d'elevació i les zones sense pas de vehicles.
• Quadre General
- Disposarà de protecció vers als contactes indirectes mitjançant diferencial de sensibilitat mínima de 300 mA. Per
aenllumenat i eines elèctriques de doble aïllament la seva sensibilitat caldrà que sigui de 30 mA.
- Disposarà de protecció vers als contactes directes per tal que no hi existeixin parts en tensió al descobert
(embornals,cargols de connexió, terminals automàtics, etc).
- Disposarà d'interruptors de tall magnetotèrmics per a cadascú dels circuits independents. Els dels aparells
d'elevacióhauran de ser de tall omnipolar (tallaran tots els conductors, inclòs el neutre).
- Anirà connectat a terra (resistència màxima 78 _). Al inici de l'obra es realitzarà una connexió al terra provisional
quehaurà d'estar connectada a l'anell de terres, tot seguit després de realitzats els fonaments.
- Estarà protegida de la intempèrie.
- És recomanable l'ús de clau especial per a la seva obertura.
- Se senyalitzarà amb senyal normalitzada d'advertència de risc elèctric (R.D. 485/97).
• Conductors
- Disposaran d'un aïllament de 1000 v de tensió nominal, que es pot reconèixer per la seva impressió sobre el
mateixaïllament.
- Els conductors aniran soterrats, o grapats als paraments verticals o sostres allunyats de les zones de pas de
vehicles i/ o persones.
- Les empiuladures hauran de ser realitzades mitjançant Jocs" d'endolls, mai amb regletes de connexió,
retorciments iembetats.
• Quadres secundaris
- Seguiran les mateixes especificacions establertes pel quadre general i hauran de ser de doble aïllament.
- Cap punt de consum pot estar a més de 25 m d'un d'aquests quadres.
- Encara que la seva composició variarà segons les necessitats, l'aparellatge més convencional dels equips
secundarisper planta és el següent:
1 Magnetotèrmic general de 4P : 30 A.
1 Diferencial de 30 A : 30 mA.
1 Magnetotèrmic 3P : 20 mA.
4 Magnetotèrmics 2P : 16 A.
1 Connexió de corrent 3P + T : 25 A.
1 Connexió de corrent 2P + T : 16 A.
2 Connexió de corrent 2P : 16 A.
1 Transformador de seguretat: (220 v./ 24 v.).
1 Connexió de corrent 2P : 16 A.
204
• Connexions de corrent
- Aniran proveïdes d'embornals de connexió al terra, excepció feta per a la connexió d'equips de doble aïllament.
- S'empararan mitjançant un magnetotèrmic que faciliti la seva desconnexió.
- Es faran servir els següents colors:
Connexió de 24 v : Violeta.
Connexió de 220 v : Blau.
Connexió de 380 v : Vermell
- No s'empraran connexions tipus Jladre".
• Maquinària elèctrica
- Disposarà de connexió a terra.
- Els aparells d'elevació aniran proveïts d'interruptor de tall omnipolar.
- Es connectaran a terra el guiament dels elevadors i els carrils de grua o d'altres aparells d'elevació fixos.
- L'establiment de connexió a les bases de corrent, es farà sempre amb clavilla normalitzada.
• Enllumenat provisional
- El circuit disposarà de protecció diferencial d'alta sensibilitat, de 30 mA.
- Els portalàmpades haurà de ser de tipus aïllant.
- Es connectarà la fase al punt central del portalàmpades i el neutre al lateral més pròxim a la virolla.
- Els punts de llum a les zones de pas s'instal·laran als sostres per tal de garantir-ne la inaccessibilitat a les
persones.
• Enllumenat portàtil
- La tensió de subministrament no ultrapassarà els 24 v o alternativament disposarà de doble aïllament, Classe II
deprotecció intrínseca en previsió de contactes indirectes.
- Disposarà de mànec aïllant, carcassa de protecció de la bombeta amb capacitat anticops i suport de sustentació.
1.5.2. Instal·lació d'aigua provisional d'obra

Per part del Contractista Principal, es realitzaran les gestions adients davant de la companyia subministradora
d'aigua, perquè instal·lin unaderivació des de la canonada general al punt on s'ha de col·locar el corresponent
comptador i puguin continuar la resta de la canalitzacióprovisional per l'interior de l'obra.
La distribució interior d'obra podrà realitzar-se amb canonada de PVC flexible amb els ronsals de distribució i amb
canya galvanitzada o coure,dimensionat segons les Normes Bàsiques de l'Edificació relatives a fontaneria en els punts
de consum, tot allò garantit en una total estanquitati aïllament dialèctric en les zones necessàries.
1.5.3. Instal·lació de sanejament

Des del començament de l'obra, es connectaran a la xarxa de clavegueram públic, les instal·lacions provisionals
d'obra que produeixinabocaments d'aigües brutes.
Si es produís algun retard en l'obtenció del permís municipal de connexió, s'haurà de realitzar, a càrrec del
contractista, una fossa sèptica opou negre tractat amb bactericides.
1.5.4. Altres instal·lacions. Prevenció i protecció contra incendis

Per als treballs que comportin la introducció de flama o d'equip productor d'espurnes a zones amb risc d'incendi
0 d'explosió, caldrà tenir unpermís de forma explícita, fet per una persona responsable, on al costat de les dates inicial
1 final, la naturalesa i la localització del treball, il'equip a usar, s'indicaran les precaucions a adoptar respecte als
combustibles presents (sòlids, líquids, gasos, vapors, pols), neteja prèvia deia zona i els mitjans addicionals d'extinció,
vigilància i ventilació adequats.
Les precaucions generals per la prevenció i la protecció contra incendis seran les següents
- La instal·lació elèctrica haurà d'estar d'acord amb allò establert a la Instrucció M.I.B.T. 026 del vigent Reglament
Electrotècnic de Baixa Tensió per a locals amb risc d'incendis o explosions.
205
- Es limitarà la presència de productes inflamables en els llocs de treball a les quantitats estrictament
necessàriesperquè el procés productiu no s'aturi. La resta es guardarà en locals diferents al de treball, i en el cas que
això no fos possible es farà enrecintes aïllats i condicionats. En tot cas, els locals i els recintes aïllats compliran allò
especificat a la Norma Tècnica /,MIE-APQ-001.
"Almacenamiento de líquidos inflamables y combustibles" del Reglament sobre Emmagatzematge de Productes
Químics.
- S'instal·laran recipients contenidors hermètics i incombustibles en què s'hauran de dipositar els residus
inflamables,retalls, etc.
- Es col·locaran vàlvules antirretorn de flama al bufador o a les mànegues de l'equip de soldadura oxiacetilènica.
- L'emmagatzematge i ús de gasos liquats compliran amb tot allò establert a la instrucció MIE-AP7 del vigent
Reglamentd'Aparells a pressió en la norma 9, apartats 3 i 4 en allò referent a l'emmagatzematge, la utilització, el inici
del servei i les condicions particularsde gasos inflamables.
- Els camins d'evacuació estaran lliures d'obstacles. Existirà una senyalització indicant els llocs de prohibició de
fumar,situació d'extintors, camins d'evacuació, etc.
- Han de separar-se clarament els materials combustibles els uns dels altres, i tots ells han d'evitar qualsevol tipus
decontacte amb equips i canalitzacions elèctriques.
- La maquinària, tant fixa com mòbil, accionada per energia elèctrica, ha de tenir les connexions de corrent
benrealitzades, i en els emplaçaments fixos, se l'haurà de proveir d'aïllament al terra. Tots els devessalls, ensegellats i
deixalles que es produeixinpel treball han de ser retirats amb regularitat, deixant nets diàriament els voltants de les
màquines.
- Les operacions de transvasament de combustible han d'efectuar-se amb bona ventilació, fora de la
influenciad'espurnes i fonts d'ignició. Han de preveure's també les conseqüències de possibles vessaments durant
l'operació, pel que caldrà tenir a mà,terra o sorra.
- La prohibició de fumar o encendre qualsevol tipus de flama ha de formar part de la conducta a seguir en aquests
treballs.
- Quan es transvasin líquids combustibles o s'omplin dipòsits hauran de parar-se els motors accionats amb el
combustible que s'està transvasant.
- Quan es fan regates o forats per permetre el pas de canalitzacions, han d'obturar-se ràpidament per evitar el
pas defum o flama d'un recinte de l'edifici a un altre, evitant-se així la propagació del incendi. Si aquests forats s'han
practicat en parets tallafocs oen sostres, la mencionada obturació haurà de realitzar-se de forma immediata i amb
productes que assegurin l'estanquitat contra fum, calor iflames.
- En les situacions descrites anteriorment (magatzems, maquinària fixa o mòbil, transvasament de
combustible,muntatge d'instal·lacions energètiques) i en aquelles, altres en què es manipuli una font d'ignició, cal
col·locar extintors, la càrrega i capacitatdels quals estigui en consonància amb la naturalesa del material combustible i
amb el seu volum, així com sorra i terra a on es maneguinlíquids inflamables, amb l'eina pròpia per estendre-la. En el
cas de grans quantitats d'aplecs, emmagatzement o concentració d'embalatges odevessalls, han de completar-se els
mitjans de protecció amb mànegues de rec que proporcionin aigua abundant.
• Emplaçament i distribució dels extintors a l'obra
Els principis bàsics per l'emplaçament dels extintors, són:
- Els extintors manuals es col·locaran, senyalitzats, sobre suports fixats a paraments verticals o pilars, de forma
que la partsuperior de l'extintor quedi com a màxim a 1,70 m del sòl.
- En àrees amb possibilitats de focs ,,A", la distància a recórrer horitzontalment, des de qualsevol punt de l'àrea
protegida finsa aconseguir l'extintor adequat més pròxim, no excedirà de 25 m.
- En àrees amb possibilitats de focs ,,B", la distància a recórrer horitzontalment, des de qualsevol punt de l'àrea
protegida finsa aconseguir l'extintor adequat més pròxim, no excedirà de 15 m.
- Els extintors mòbils hauran de col·locar-se en aquells punts on s'estimi que existeix una major probabilitat
d'originar-se unincendi, a ser possible, pròxims a les sortides i sempre en llocs de fàcil visibilitat i accés. En locals grans
o quan existeixin obstacles que dificultinla seva localització, s'assenyalarà convenientment la seva ubicació.
206
1.6. SERVEIS DE SALUBRITAT I CONFORT DEL PERSONAL

Les instal·lacions provisionals d'obra s'adaptaran a les característiques especificades als articles 15 i ss del
R.D. 1627/97, de 24 d'octubre,relatiu a les DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE
CONSTRUCCIÓ.
Per al servei de neteja d'aquestes instal·lacions higièniques, es responsabilitzarà a una persona o un equip, els
quals podran alternar aquesttreball amb altres propis de l'obra.
Per l'execució d'aquesta obra, es disposarà de les instal·lacions del personal que es defineixen i detallen tot
seguit:
1.6.1. Serveis higiènics

• Lavabos
Com a mínim un per a cada 10 persones.
• Cabines d'evacuació
S'ha d'instal·lar una cabina d'1,5 m2 x 2,3 m d'altura, dotada de placa turca, com a mínim, per a cada 25 persones
• Local de dutxes
Cada 10 treballadors, disposaran d'una cabina de dutxa de dimensions mínimes d'1,5 m2 x 2,3 m d'altura, dotada
d'aigua freda-calenta, ambterra antilliscant.
1.6.2. Vestuaris
Superfície aconsellable 2 m2 per treballador contractat.
1.6.3. Menjador
Diferent del local de vestuari. A efectes de càlcul haurà de considerar-se entre 1,5 i 2 m2 per treballador que
mengi a l'obra.
Equipat amb banc allargat o cadires, proper a un punt de subministrament d'aigua (1 aixeta i pica rentaplats per a
cada 10 comensals),mitjans per a escalfar menjars (1 microones per a cada 10 comensals), i cubell hermètic (60 I de
capacitat, amb tapa) per a dipositar lesescombraries.
1.6.4. Local de descans

En aquelles obres que s'ocupen simultàniament més de 50 treballadors durant més de 3 mesos, és recomanable
que s'estableixi un recintedestinat exclusivament al descans del personal, situat el més pròxim possible al menjador i
serveis.
A efectes de càlcul haurà de considerar-se 3 m2 per usuari habitual.
1.6.5. Local d'assistència a accidentats

En aquells centres de treball que ocupin simultàniament més de 50 treballadors durant més d'un mes, s'establirà
un recinte destinatexclusivament a les cures del personal d'obra. Els locals de primers auxilis disposaran, com a mínim,
de:
- una farmaciola,
- una llitera,
- una font d'aigua potable.
El material i els locals de primers auxilis hauran d'estar senyalitzats clarament i situats a prop dels llocs de treball.
El terra i les parets del local d'assistència a accidentats, han de ser impermeables, pintats preferiblement en
colors clars. Lluminós, caldejat al'estació freda, ventilat si fos necessari de manera forçada en cas de dependències
subterrànies. Haurà de tenir a la vista el quadre d'adreces itelèfons dels centres assistencials més pròxims,
ambulàncies i bombers.
En obres a les quals el nivell d'ocupació simultani estigui entre els 25 i els 50 treballadors, el local d'assistència a
accidentats podrà sersubstituït per un armari farmaciola emplaçat a l'oficina d'obra. L'armari farmaciola, custodiat pel
207
socorrista de l'obra, haurà d'estar dotat com amínim de: alcohol, aigua oxigenada, pomada antisèptica, gases, benes
sanitàries de diferents grandàries, benes elàstiques compressivesautoadherents, esparadrap, tiretes, mercurocrom
o antisèptic equivalent, analgèsics, bicarbonat, pomada per a picades d'insectes, pomadaper a cremades,
tisores, pinces, dutxa portàtil per a ulls, termòmetre clínic, caixa de guants esterilitzats i torniquet.
Per a contractacions inferiors, podrà ser suficient disposar d'una farmaciola de butxaca o portàtil, custodiada per
l'encarregat.
El Servei de Prevenció de l'empresa contractista establirà els medis materials i humans addicionals per tal
d'efectuar la Vigilància de la Salutd'acord al que estableix la llei 31/95.
A més, es disposarà d'una farmaciola portàtil amb el contingut següent:
- desinfectants i antisèptics autoritzats,
- gases estèrils,
- cotó hidròfil,
- benes,
- esparadrap,
- apòsits adhesius,
- estisores,
- pinces,
- guants d'un sol ús.
El material de primers auxilis es revisarà periòdicament, i es reposarà de manera immediata el material utilitzat o
caducat.
1.7. ÀREES AUXILIARS
1.7.1. Centrals i plantes

Estaran ubicades estratègicament en funció de les necessitats de l'obra. En el trànsit de vehicles als seus accessos
es tindrà molta cura pelque fa a l'ordre, abalisament i senyalització, amb una amplada mínima de la zona de rodadura
de 6 m i pòrtic de gàlib de limitació en altura,mínima de 4 m.
L'accés a la instal·lació resta restringida exclusivament al personal necessari per a la seva explotació, restant
expressament abalisada,senyalitzada i prohibida la presència de tota persona en el radi de gir de la dragalina. Tots els
accessos o passarel·les situats a alturessuperiors a 2 m sobre el sòl o plataforma de nivell inferior, disposarà de barana
reglamentària d'l m d'altura.
Els elements mòbils i transmissions estaran apantallats a les zones de treball o de pas susceptibles de possibilitar
atrapaments o en el seudefecte es trobaran degudament senyalitzats. Els buits horitzontals estaran condemnats i, si
no fos possible com en el cas de la fossa del skip,es disposarà de baranes laterals reglamentàries d'l m d'altura i topall
per a rodadura de vehicles.
La construcció de l'estacada destinada a la contenció i separació d'àrids, serà ferma i arriostrada en previsió de
bolcades.
Les sitges de ciment no seran hermètiques, per evitar l'efecte de la pressió. La boca de recepció de la sitja estarà
condemnada amb un sòlidengraellat o relliga metàl·lica. La tapa disposarà de barana perimetral reglamentària d'l m
d'altura. L'accés mitjançant escala ,,de gat" estaràprotegida mitjançant argolles metàl·liques (0 0,80 m) a partir de 2 m
de l'arrancada.
La instal·lació elèctrica complirà amb les especificacions del Reglament Electrotecnic de Baixa Tensió.
Les operacions de manteniment preventiu es realitzaran de conformitat a les instruccions del fabricant o
importador.
208
1.7.2. Tallers
Estaran ubicats estratègicament en funció de les necessitats de l'obra.
De forma general els locals destinats a tallers, tindran les següents dimensions mínimes (descomptats els espais
ocupats per màquines,aparells, instal·lacions i/o materials): 3 m d'altura de pis a sostre, 2 m2 de superfície i 10 m3 de
volum per treballador.
La circulació del personal i els materials estarà ordenada amb molta cura, abalisada i senyalitzada, amb una
amplada mínima de la zona depas de personal (sense càrrega) d'1,20 m2 per a passadissos principals (1 m en
passadissos secundaris) independent de les vies demanutenció mecànica de materials. En zones de pas, la separació
entre màquines i/o equips mai no serà inferior a 0,80 m (comptat des delpunt més sortint del recorregut de l'òrgan
mòbil més pròxim). Al voltant dels equips que generin calor radiant, es mantindrà un espai lliure noinferior a 1,50 m,
estaran apantallats i disposaran de mitjans portàtils d'extinció adequats. Les instal·lacions provisionals suspeses sobre
zonesde pas estaran canalitzades a una altura mínima d'1,90 m sobre el nivell del paviment.
La intensitat mínima d'il·luminació, en els llocs d'operació de les màquines i equips, serà de 200 lux. La
il·luminació d'emergència serà capaçde mantenir, al menys durant una hora, una intensitat de 5 lux, i la seva font
d'energia serà independent del sistema normal d'il·luminació.
L'accés, als diferents tallers provisionals d'obra, ha de restar restringit exclusivament al personal adscrit a cada un
d'ells, restant expressamentabalisada, senyalitzada i prohibida la presència de tota persona en el radi d'actuació de
càrregues suspeses, així com en els de desplaçamenti servituds de màquines i/o equips. Tots els accessos o
passarel·les situades a altures superiors a 2 m sobre el sòl o plataforma de nivellinferior, disposarà de barana
reglamentària d'l m d'altura.
Els elements mòbils i transmissions estaran apantallats a les zones de treball o de pas susceptibles de possibilitar
atrapaments o en el seudefecte es trobaran degudament senyalitzats. Els buits horitzontals seran condemnats.
La instal·lació elèctrica complirà amb les especificacions del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.
Les operacions de manteniment preventiu de la maquinària es realitzaran de conformitat a les instruccions del
fabricant o importador.
Les emanacions de pols, fibres, fums, gasos, vapors o boirines disposaran d'extracció localitzada, en la mesura del
possible, evitant la sevadifusió per l'atmosfera. En els tallers tancats, el subministrament d'aire fresc i net per hora i
ocupant serà, al menys, de 30 a 50 m3, llevat ques'efectuï una renovació total d'aire diversos cops per hora (no
inferior a 10 cops).
1.7.3. Zones d'apilament. Magatzems

Els materials emmagatzemats a l'obra, hauran de ser els compresos entre els valors ,,mínims-màxims", segons
una adequada planificació, queimpedeixi estacionaments de materials i/o equips inactius que puguin ésser causa
d'accident.
Els Mitjans Auxiliars d'Utilitat Preventiva, necessaris per a complementar la manipulació manual o mecànica dels
materials apilats, hauranestat previstos en la planificació dels treballs.
Les zones d'apilament provisional estaran balisades, senyalitzades i il·luminades adequadament.
De forma general el personal d'obra (tant propi com subcontractat) haurà rebut la formació adequada respecte
als principis de manipulaciómanual de materials. De forma més singularitzada, els treballadors responsables de la
realització de maniobres amb mitjans mecànics, tindranuna formació qualificada de les seves comeses i
responsabilitats durant les maniobres.
1.8. TRACTAMENT DE RESIDUS

El Contractista és responsable de gestionar els sobrants e l'obra de conformitat amb les directrius del D.
201/1994, de 26 de juliol, reguladordels enderrocs i d'altres residus de construcció, a fi i efecte de minimitzar la
producció de residus de construcció com a resultat de la previsióde determinats aspectes del procés, que cal
considerar tant en la fase de projecte com en la d'execució material de l'obra i/o l'enderroc odesconstrucció.
209
Al projecte s'ha avaluat el volum i les característiques dels residus que previsiblement s'originaran i les
instal·lacions de reciclatge mésproperes per tal que el Contractista triï el lloc on portarà els seus residus de
construcció.
Els residus es lliuraran a un gestor autoritzat, finançant el contractista, els costos que això comporti.
Si a les excavacions i buidats de terres apareixen antics dipòsits o canonades, no detectades prèviament, que
continguin o hagin pogutcontenir productes tòxics i contaminants, es buidaran prèviament i s'aïllaran els productes
corresponents de l'excavació per ser evacuatsindependentment de la resta i es lliuraran a un gestor autoritzat.
1.9. TRACTAMENT DE MATERIALS I/O SUBSTÀNCIES PERILLOSES

El Contractista es responsable d'assegurar-se per mediació de l'Àrea d'Higiene Industrial del seu Servei de
Prevenció, la gestió del controldels possibles efectes contaminants dels residus o materials emprats a l'obra, que
puguin generar potencialment malalties o patologiesprofessionals als treballadors i/o tercers exposats al seu contacte
i/o manipulació.
L'assessoria d'Higiene Industrial comprendrà la identificació, quantificació, valoració i propostes de correcció dels
factors ambientals, físics,químics i biològics, dels materials i/o substàncies perilloses, per a fer-los compatibles amb les
possibilitats d'adaptació de la majoria (gairebétotalitat) dels treballadors i/o tercers aliens exposats. Als efectes
d'aquest projecte, els paràmetres de mesura s'establirà mitjançant la fixaciódels valors límit TLV
(ThresholdLimitsValues) que fan referència als nivells de contaminació d'agents físics o químics, per sota dels quals
elstreballadors poden estar exposats sense perill per a la seva salut. El TLV s'expressa amb un nivell de contaminació
mitjana en el temps, per a8 h/dia i 40 h/setmana.
1.9.1. Manipulació
En funció de l'agent contaminant, del seu TLV, dels nivells d'exposició i de les possibles vies d'entrada a
l'organisme humà, el Contractistahaurà de reflectir en el seu Pla de Seguretat i Salut les mesures correctores
pertinents per a establir unes condicions de treball acceptablesper als treballadors i el personal exposat, de forma
singular a:
- Amiant.
- Plom. Crom, Mercuri, Níquel.
-Sílice.
-Vinil.
- Urea formol.
- Ciment.
-Soroll.
- Radiacions.
- Productes tixotròpics (bentonita)
- Pintures, dissolvents, hidrocarburs, coles, resines epoxi, greixos, olis.
- Gasos liquats del petroli.
- Baixos nivells d'oxigen respirable.
- Animals.
- Entorn de drogodependència habitual.
1.9.2. Delimitació / condicionament de zones d'apilament

Les substàncies i/o els preparats es rebran a l'obra etiquetats de forma clara, indeleble i com a mínim amb el text
en idioma espanyol.
L'etiqueta ha de contenir:
a. Denominació de la substància d'acord amb la legislació vigent o en el seu defecte nomenclatura de la ILJPAC. Si
és unpreparat, la denominació o nom comercial.
b. Nom comú, si és el cas.
210
c. Concentració de la substància, si és el cas. Si és tracta d'un preparat, el nom químic de les substàncies presents.
d. Nom, direcció i telèfon del fabricant, importador o distribuïdor de la substància o preparat perillós.
e. Pictogrames i indicadors de perill, d'acord amb la legislació vigent.
f. Riscos específics, d'acord amb la legislació vigent.
g. Consells de prudència, d'acord amb la legislació vigent,
h. El número CEE, si en té.
i. La quantitat nominal del contingut (per preparats).
El fabricant, l'importador o el distribuïdor haurà de facilitar al Contractista destinatari, la fitxa de seguretat del
material i/o la substànciaperillosa, abans o en el moment del primer lliurament.
Les condicions bàsiques d'emmagatzematge, apilament i manipulació d'aquests materials i/o substàncies
perilloses, estaran adequadamentdesenvolupades en el Pla de Seguretat del Contractista, partint de les següents
premisses:
• Explosius
L'emmagatzematge es realitzarà en polvorins/minipolvorins que s'ajustin als requeriments de les normes legals i
reglaments vigents. Estaràadequadament senyalitzada la presència d'explosius i la prohibició de fumar.
• Comburents, extremadament inflamables i fàcilment inflamables
Emmagatzematge en lloc ben ventilat. Estarà adequadament senyalitzada la presència de comburents i la
prohibició de fumar.
Estaran separats els productes inflamables dels comburents.
El possible punt d'ignició més pròxim estarà suficientment allunyat de la zona d'apilament.
• Tòxics, molt tòxics, nocius, carcinògens, mutagènics, tòxics per a la reproducció
Estarà adequadament senyalitzada la seva presència i disposarà de ventilació eficaç.
Es manipularà amb Equips de Protecció Individual adequats que assegurin l'estanquitat de l'usuari, en previsió de
contactes amb la pell.
• Corrosius, Irritants, sensibilitzants
Estarà adequadament senyalitzada la seva presència.
Es manipularan amb Equips de Protecció Individual adequats (especialment guants, ulleres i màscara de
respiració) que assegurinl'estanquitat de l'usuari, en previsió de contactes amb la pell i les mucoses de les vies
respiratòries.
1.10. CONDICIONS DE L'ENTORN

Ocupació del tancament de l'obra
S'entén per àmbit d'ocupació el realment afectat, incloent tanques, elements de protecció, baranes, bastides,
contenidors, casetes, etc.
Cal tenir en compte que, en aquest tipus d'obres, l'àmbit pot ser permanent al llarg de tota l'obra o que pot ser
necessari distingir entre l'àmbitde l'obra (el de projecte) i l'àmbit dels treballs en les seves diferents fases, a fi de
permetre la circulació de vehicles i vianants o l'accés aedificis i guals.
En el PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL s'especificarà la delimitació de l'àmbit d'ocupació de l'obra i es
diferenciarà claramentsi aquest canvia en les diferents fases de l'obra. L'àmbit o els àmbits d'ocupació quedaran
clarament dibuixats en plànols per fases iinterrelacionats amb el procés constructiu.
Situació de casetes i contenidors
Es col·locaran, preferentment, a l'interior de l'àmbit delimitat pel tancament de l'obra.
Si per les especials característiques de l'obra no és possible la ubicació de les casetes a l'interior de l'àmbit
delimitat pel tancament de l'obra,ni és possible el seu trasllat dins d'aquest àmbit, ja sigui durant tota l'obra o durant
alguna de les seves fases, s'indicaran al PLA DESEGURETAT I SALUT les àrees previstes per aquest fi.
Les casetes, els contenidors, els tallers provisionals i l'aparcament de vehicles d'obra, es situaran segons s'indica
en l'apartat "Àmbitd'ocupació de la via pública".
211
1.10.1. Serveis afectats

Els Plànols i d'altra documentació que el Projecte incorpora relatius a l'existència i la situació de serveis,
cables, canonades, conduccions,arquetes, pous i en general, d'instal·lacions i estructures d'obra soterrades o aèries
tenen un caràcter informatiu i no garanteixen l'exhaustivitatni l'exactitud i per tant no seran objecte de
reclamació per mancances i/o omissions. El Contractista ve obligat a la seva pròpia investigació pera la qual cosa
sol·licitarà dels titulars d'obres i serveis, plànols de situació i localitzarà i descobrirà les conduccions i obres
enterrades, permitjà del detector de conduccions o per cales. Les adopcions de mesures de seguretat o la disminució
dels rendiments es consideraraninclosos en els preus i, per tant, no seran objecte d'abonament independent.
1.10.2. Servituds
En la documentació del Projecte i en la facilitada pel Promotor, s'incorporen els aspectes relatius a l'existència de
possibles servituds enmatèria d'aigües, de pas, de mitgera de llums i vistes, de desguàs dels edificis o de les
distàncies i les obres intermèdies per a certesconstruccions i plantacions, tenen un caràcter informatiu i no
asseguren l'exhaustivitat ni l'exactitud i per tant no podran ser objecte dereclamacions per carències i/o omissions.
Com amb els indicats per als serveis afectats, el Contractista està obligat a consultar en el Registrede la Propietat els
esmentats extrems. Les despeses generades, les mesures suplementàries de seguretat o la disminució dels
rendiments esconsideraran inclosos en els preus i, per tant, no seran objecte d'abonament independent.
1.10.3 .Característiques meteorològiques
Aquí s'inclouran les dades meteorològiques generals
1.10.4. Característiques del terreny
Aquí s'inclouran les conclusions de l'Estudi Geotècnic del Projecte.
1.11. UNITATS CONSTRUCTIVES

MOVIMENTS DE TERRES
REBAIX DEL TERRENY
EXCAVACIÓ DE RASES I POUS
REBLERTS I TERRAPLENATS
CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES 0 RUNES
SUBMINISTRAMENT DE TERRES D'APORTACIÓ
INSTAL·LACIONS D'EVACUACIÓ
ELEMENTS SOTERRATS ( CLAVEGUERONS, POUS, DRENATGES )
PAVIMENTS DE FORMIGÓ
FONAMENTS I MURS DE CONTANCIÓ DE FORMIGÓ ARMAT I PRETENSAT
1.12. DETERMINACIÓ DEL PROCÉS CONSTRUCTIU

El Contractista amb antelació suficient a l'inici de les activitats constructives n'haurà de perfilar l'anàlisi de cada
una d'acord amb els,,Principios de la Acción Preventiva" (Art. 15 L. 31/1995 de 8 de novembre) i els ,,Principios
Aplicables durante la Ejecución de las Obras" (Art.10 RD. 1627/1997 de 24 d'octubre).
1.12.1. Procediments d'execució

Els aspectes a examinar per a configurar cadascun dels procediments d'execució, hauran de ser desenvolupats pel
Contractista i descrits enel Pla de Seguretat i Salut de l'obra.
212
1.12.2. Ordre d'execució dels treballs

Complementant els plantejaments previs realitzats en el mateix sentit per l'autor del projecte, a partir
dels suposats teòrics en fase de projecte,el Contractista haurà d'ajustar, durant l'execució de l'obra, l'organització i
planificació dels treballs a les seves especials característiques degestió empresarial, de forma que resti garantida
l'execució de les obres amb criteris de qualitat i de seguretat per a cadascuna de les activitatsconstructives a realitzar,
en funció del lloc, la successió, la persona o els mitjans a emprar.
1.12.3. Determinació del temps efectiu de duració. Pla d'execució

Per a la programació del temps material, necessari per al desenvolupament dels distints talls de l'obra, s'han
tingut en compte els següentsaspectes:
LLISTA D'ACTIVITATS : Relació d'unitats d'obra.
RELACIONS DE DEPENDÈNCIA : Prelació temporal de realització material d'unesunitats respecte a altres.
DURADA DE LES ACTIVITATS : Mitjançant la fixació de terminis temporals per al'execució de cadascuna de les
unitats d'obra.
De les dades així obtingudes, s'ha establert, en fase de projecte, un programa general orientatiu, en el qual s'ha
tingut en compte, en principi,tan sols les grans unitats (activitats significatives), i un cop encaixat el termini de durada,
s'ha realitzat la programació previsible, reflectida enun cronograma de desenvolupament.
El Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut haurà de reflectir, les variacions introduïdes respecte, al procés
constructiu inicialment previsten el Projecte Executiu/Constructiu i en el present Estudi de Seguretat i Salut.
1.13. SISTEMES I/O ELEMENTS DE SEGURETAT I SALUT INHERENTS O INCORPORATS AL

MATEIX PROCÉS CONSTRUCTIU
Tot projecte constructiu o disseny d'equip, mitjà auxiliar, màquina o ferramenta a utilitzar a l'obra, objecte del
present Estudi de Seguretat iSalut, s'integrarà en el procés constructiu, sempre d'acord amb els ,,Principios de la
Acción Preventiva" (Art. 15 L. 31/1995 de 8 de novembre),els ,,Principios Aplicables durante la Ejecución de las Obras"
(Art. 10 RD. 1627/1997 de 24 d'octubre) ,,Reglas generales de seguridad paramaquinas" (Art. 18 RD. 1495/1986 de 26
de maig de 1986), i Normes Bàsiques de l'Edificació, entre altres reglaments connexos, i atenent lesNormes
Tecnològiques de l'Edificació, Instruccions Tècniques Complementàries i Normes UNE o Normes Europees, d'aplicació
obligatòria i/oaconsellada.
1.14. MEDI AMBIENT LABORAL
1.14.1. Agents atmosfèrics

Caldrà indicar quins són els possibles agents atmosfèrics que poden afectar a l'obra i quines condicions s'hauran
de tenir en compte perprevenir els riscos que se'n derivin.
1.14.2. Il·luminació
Encara que la generalitat dels treballs de construcció es realitzen amb llum natural, hauran de tenir-se presents
en el Pla de Seguretat i Salutalgunes consideracions respecte a la utilització d'il·luminació artificial, necessària en talls,
tallers, treballs nocturns o sota rasant.
Es procurarà que la intensitat lluminosa en cada zona de treball sigui uniforme, evitant els reflexos i
enlluernaments al treballador així com lesvariacions brusques d'intensitat.
En els locals amb risc d'explosió pel gènere de les seves activitats, substàncies emmagatzemades o ambients
perillosos, la il·luminacióelèctrica serà antideflagrant.
En els llocs de treball en els que una fallida de l'enllumenat normal suposi un risc per als treballadors, es disposarà
d'un enllumenatd'emergència d'evacuació i de seguretat.
213
Les intensitats mínimes d'il·luminació artificial, segons els distints treballs relacionats amb la construcció, seran
els següents:
25-50 lux : En patis de llums, galeries i altres llocs de pas en funció de l'ús ocasional - habitual.
100 lux : Operacions en les quals la distinció de detalls no sigui essencial, tals com lamanipulació de mercaderies a
granel, l'apilament de materials o l'amassat i lligat deconglomerats hidràulics. Baixes exigències visuals.
100 lux : Quan sigui necessària una petita distinció de detalls, com en sales de màquines icalderes, ascensors,
magatzems i dipòsits, vestuaris i banys petits del personal.
Baixes exigències visuals.
200 lux : Si és essencial una distinció moderada de detalls com en els muntatges mitjans, entreballs senzills en
bancs de taller, treballs en màquines, fratasat de paviments itancament mecànic. Moderades exigències visuals.
300 lux : Sempre que sigui essencial la distinció mitjana de detalls, com treballs mitjans enbancs de taller o en
màquines i treballs d'oficina en general.
500 lux : Operacions en les que sigui necessària una distinció mitja de detalls, tals comtreballs d'ordre mitjà en
bancs de taller o en màquines i treballs d'oficina en general.
Altes exigències visuals.
1000 lux : En treballs on sigui indispensable una fina distinció de detalls sota condicions deconstant contrast,
durant llargs períodes de temps, tals com muntatges delicats,treballs fins en banc de taller o màquina, màquines
d'oficina i dibuix artístic lineal.
Exigències visuals molt altes.
Els serveis de prevenció seran els encarregats d'estimar la magnitud o nivells del risc, les situacions en les que
aquest es produeix, així comcontrolar periòdicament les condicions, l'organització dels mètodes de treball i la salut
dels treballadors amb la finalitat de prendre lesdecisions per a eliminar, controlar o reduir el risc mitjançant mesures
de prevenció a l'origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, deprotecció individual, formatives i informatives.
1.14.3. Soroll
Per a facilitar el seu desenvolupament al Pla de Seguretat i Salut del contractista, es reprodueix un quadre sobre
els nivells sonors generatshabitualment en la indústria de la construcció:
Compressor............................................................................ 82-94 dB
Equip de clavar pilots (a 15 m de distància) .............................. 82 dB
Formigonera petita < 500 Its ....................................................... 72 dB
Formigonera mitjana > 500 Its .................................................... 60 dB
Martell pneumàtic (en recinte angost) ..................................... 103 dB
Martell pneumàtic (a l'aire lliure) ............................................... 94 dB
Esmeriladora de peu .............................................................. 60-75 dB
Camions i dumpers ..................................................................... 80 dB
Excavadora .................................................................................. 95 dB
Grua autoportant ........................................................................ 90 dB
Martell perforador .................................................................... 110 dB
Mototrailla ................................................................................ 105 dB
Tractord'orugues ...................................................................... 100 dB
Pala carregadorad'orugues .................................................. 95-100 dB
Pala carregadora de pneumàtics .......................................... 84-90 dB
Pistoles fixaclaus d'impacte ...................................................... 150 dB
Esmeriladora radial portàtil ..................................................... 105 dB
Tronçadora de taula per a fusta .............................................. 105 dB
Les mesures a adoptar, que hauran de ser adequadament tractades al Pla de Seguretat i Salut pel contractista, per
a la prevenció dels riscosproduïts pel soroll seran, en ordre d'eficàcia:
ler.- Supressió del risc en origen.
214
ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

CONSTRUCCIÓ D'UN DIPÒST DE FORMIGÓ A LA PRESA DIPÒSIT SALÍ PLANTA SÚRIA
2on.- Aïllament de la part sonora.

3er.- Equip de Protecció Individual (EPI) mitjançant taps o orelleres.
Els serveis de prevenció seran els encarregats d'estimar la magnitud o els nivells de risc, les situacions en les que
aquest es produeix, aixícom controlar periòdicament les condicions, l'organització dels mètodes de treball i la salut
de prevenció a l'origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, deprotecció individual, formatives i informatives
1.14.4. Pols
La permanència d'operaris en ambients polserígens, pot donar lloc a les següents afeccions:
- Rinitis
- Asma bronquial
- Bronquitis destructiva
- Bronquitis crònica
- Efisemes pulmonars
- Neumoconiosis
- Asbestosis (asbest - fibrociment - amiant)
- Càncer de pulmó (asbest - fibrociment - amiant)
- Mesotelioma (asbest - fibrociment - amiant)
La patologia serà d'un o d'altre tipus, segons la naturalesa de la pols, la seva concentració i el temps d'exposició.
En la construcció és freqüent l'existència de pols amb contingut de sílice lliure (Si 02) que és el component que ho
fa especialment nociu, coma causant de la neumoconiosis. El problema de presència massiva de fibres d'amiant en
suspensió, necessitarà d'un Pla específic dedesamiantat que excedeix a les competències del present Estudi de
Seguretat i Salut, i que haurà de ser realitzat per empresesespecialitzades.
Tenint en compte que la mostra recollida haurà de respondre a la denominada "fracció respirable", que
correspon a la pols realment inhaladaja que, de l'existent en l'ambient, les partícules més grosses són retingudes per
la pituïtària i les més fines són expeses amb l'aire respirat,sense haver-se fixat en els pulmons.
Els treballs en els quals és habitual la producció de pols, són fonamentalment els següents:
- Escombrat i neteja de locals
- Manutenció de runes
- Demolicions
- Treballs de perforació
- Manipulació de ciment
- Raig de sorra
- Tall de materials ceràmics i lítics amb serra mecànica
- Pols i serradures per tronçat mecànic de fusta
- Esmerilat de materials
- Pols i fums amb partícules metàl·liques en suspensió, en treballs de soldadura
- Plantes de matxuqueix i classificació
- Moviments de terres
- Circulació de vehicles
- Polit de paraments
- Plantes asfàltiques
A més a més dels Equips de Protecció Individual necessaris, com màscares i ulleres contra la pols, convé adoptar les
següents mesurespreventives: ACTIVITAT MESURA PREVENTIVA Neteja de locals Ús d'aspiradora i regat previ
Manutenció de runes Regat previ Demolicions Regat previ
215
Treballs de perforació Captació localitzada en carros perforadors o injecció d'aigua

Manipulació de ciment Filtres en sitges o instal·lacions confinades
Raig de sorra o granalla Equips semiautònoms de respiració
Tall o polit de materials ceràmics olítics
Addició d'aigua micronitzada sobre la zona de tall
Treballs de la fusta, desbarbat i soldaduraelèctrica
Aspiració localitzada
Circulació de vehicles Regat de pistes
Plantes de matxuqueix i plantes asfàltiques Aspiració localitzada
de prevenció a l'origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, deprotecció individual, formatives i informatives.
1.14.5.Ordre i neteja
El Pla de Seguretat i Salut del contractista haurà d'indicar com pensa fer front a les actuacions bàsiques d'ordre i
neteja en la materialitzaciód'aquest projecte, especialment pel que fa a:
ler.- Retirada dels objectes i coses innecessàries.
2on.- Emplaçament de les coses necessàries en el seu respectiu lloc d'apilament.
3er.- Normalització interna d'obra dels tipus de recipients i plataformes de transport de materials a granel. Pla de
manutencióintern d'obra.
4art.- Ubicació dels baixants de runes i recipients per a apilament de residus i la seva utilització. Pla d'evacuació
de residus.
5è.- Neteja de claus i restes de material d'encofrat.
6è.- Desallotjament de les zones de pas, de cables, mànegues, fleixos i restes de matèria. Il·luminació suficient.
7è.- Retirada d'equips i ferramentes, descansant simplement sobre superfícies de suport provisionals.
8è.- Drenatge de vessaments en forma de tolls de carburants o greixos.
9è.- Senyalització dels riscos puntuals per falta d'ordre i neteja.
10è.- Manteniment diari de les condicions d'ordre i neteja. Brigada de neteja.
llè.- Informació i formació exigible als gremis o als diferents participants en els treballs directes i indirectes de
cada partidainclosa en el projecte en el que és relatiu al manteniment de l'ordre i neteja inherents a l'operació
realitzada.
En els punts de radiacions el consultor hauria d'identificar els possibles treballs on es poden donar aquest tipus de
radiacions i indicar lesmesures protectores a prendre.
1.14.6. Radiacions no ionitzants

Són les radiacions amb la longitud d'ona compresa entre 10-6 cm i 10 cm, aproximadament.
Normalment, no provoquen la separació dels electrons dels àtoms dels que formen part, però no per això deixen
de ser perilloses.
Comprenen: Radiació ultraviolada (UV), infraroja (IR), làser, microones, ultrasònica i de freqüència de ràdio.
Les radiacions no ionitzants són aquelles regions de l'espectre electromagnètic on l'energia dels fotons emesos és
insuficient. Es consideraque el límit més baix de longitud d'ona per a aquestes radiacions no ionitzants és de 100 nm
(nanòmetre) inclosos en aquesta categoria estanles regions comunament conegudes com bandes infraroja, visible i
ultraviolada.
Els treballadors més freqüents i intensament sotmesos a aquests riscos són els soldadors, especialment els de
soldadura elèctrica.
Radiacions infraroges
216
Aquest tipus de radiació és ràpidament absorbida per els teixits superficials, produint un efecte d'escalfament. el
cas dels ulls, a l'absorbirsela calor pel cristal·lí i no dispersar-se ràpidament, pot produir cataractes. Aquest tipus
delesió s'ha considerat la malaltia professional mésprobable en ferrers, bufadors de vidre i operaris de forns.
Totes les fonts de radiació IR intensa hauran d'estar dotades de sistemes de protecció tant propers a la font com
sigui possible, per aconseguiria màxima absorció de calor i prevenir que la radiació penetri als ulls dels operaris. En cas
d'utilització d'ulleres normalitzades, hauràd'incrementar-se adequadament la il·luminació del recinte, de manera que
s'eviti la dilatació de la pupil·la de l'ull.
A les obres de construcció, els treballadors que estan més freqüentment exposats a aquestes radiacions són els
soldadors, especialment quanrealitzen soldadures elèctriques. Així mateix, s'ha de considerar l'entorn de l'obra, com a
possible font de les radiacions.
La resposta primària a aquestes absorcions d'energia és de tipus tèrmic, afectant principalment a la pell en forma
de: cremades agudes,augment de la dilatació dels vasos capil·lars i un increment de la pigmentació que pot ser
persistent.
De forma general, tots aquells processos industrials realitzats en calent fins a l'extrem de desprendre llum,
generen aquest tipus de radiació.
Radiacions visibles
L'òrgan afectat més important és l'ull, sent transmeses aquestes longituds d'ona, a través dels mitjans oculars
sense apreciable absorcióabans d'aconseguir la retina.
Radiacions ultraviolades
La radiació UV és aquella que té una longitud d'ona entre els 400 nm (nanometres) i els 10 nm. Queda inclosa dins
de la radiació solar, i esgenera artificialment per a molts propòsits en indústries, laboratoris i hospitals. Es divideix
convencionalment en tres regions:
UVA: 315 - 400 nm de longitud d'ona.
UVB: 280 - 315 nm de longitud d'ona.
UVC: 200 - 280 nm de longitud d'ona.
La radiació a la regió UVA, la més propera a l'espectre UV, és emprada àmpliament a la indústria i representa poc
risc, pel contrari lesradiacions UVB i UVC, són més perilloses. La norma més completa és nord americana i està,
acceptada per la WHO (World HealthOrganization).
Les radiacions a les regions UVB i UVC tenen efectes biològics que varien marcadament amb la longitud d'ona,
sent màxims entorn als 270nm (la llàntia de quars amb vapor de mercuri a baixa pressió té una emissió a 254 nm
aproximadament). També varien amb el tempsd'exposició i amb la intensitat de la radiació. La exposició radiant d'ulls
o pell no protegits, per a un període de vuit hores haurà d'estarlimitada.
La protecció contra la sobreexposició de fonts potents que poden constituir riscos, haurà de dur-se a terme
mitjançant la combinació demesures organitzatives, d'apantallaments o resguards i de protecció personal. Sense
oblidar que s'ha d'intentar substituir el que és perillós pelque comporta poc o cap risc, d'acord a la llei de prevenció
de riscos laborals.
S'haurà de posar especial èmfasi en els apantallaments i en les mesures de substitució, per a minimitzar el tercer,
que implica la necessitat deprotecció personal. Tots els usuaris de l'equip generador de radiació UV han de conèixer
perfectament la naturalesa dels riscos involucrats. Enl'equip, o prop d'ell, s'han de disposar senyals d'advertència
adequades al cas. La limitació d'accés a la instal·lació, la distància de l'usuarirespecte a la font i la limitació del temps
d'exposició, constitueixen mesures organitzatives a tenir en compte.
No es poden emetre de forma indiscriminada radiacions UV en l'espai de treball, per exemple realitzant l'operació
en un recinte confinat o enuna àrea adequadament protegida. Dins de l'àrea de protecció, s'ha de reduir la intensitat
de la radiació reflexada, emprant pintures de colornegre mate. En el cas de fonts potents, on se sospiti que sigui
possible una exposició per sobre del valor límit admissible, haurà de disposarsede mitjans de protecció que dificultin i
facin impossible el flux radiant lliure, directe i reflexat. Quant la naturalesa del treball requereixi quel'usuari operi junt
a una font de radiació UV no protegida, haurà de fer-se ús dels mitjans de protecció personal. Els ulls estaran protegits
ambulleres o màscara de protecció facial, de manera que s'absorbeixin les radiacions que sobre ells incideixin.
217
Anàlogament, hauran de protegirseles mans, utilitzant guants de cotó, i la cara, emprant qualsevol tipus
de protecció facial.
L'exposició dels ulls i pell no protegits a la radiació UV pot conduir a una inflamació dels teixits, temporal o
prolongada, amb riscos variables.
En el cas de la pell, pot donar lloc a un eritema similar a una cremada solar i, en el cas dels ulls, a una
conjuntivitis i queratitis (o inflamació deia còrnia), de resultats imprevisibles.
La font és bàsicament el sol però també es troben en les activitats industrials de la construcció: llums
fluorescents, incandescents i dedescàrrega gasosa, operacions de soldadura (TIG-MIG), bufador d'arc elèctric i làsers.
Les mesures de control per a prevenir exposicions indegudes a les radiacions no ionitzants se centren en
l'emprament de pantalles, blindatgesi Equips de Protecció Individual (per exemple pantalla de soldadura amb visor de
cèl·lula fotosensible), procurant mantenir distànciesadequades per a reduir, tenint en compte l'efecte de
proporcionalitat inversa al quadrat de la distància, la intensitat de l'energia radiant emesades de fonts que es
propaguen en diferent longitud d'ona.
Làser
La missió d'un làser és la de produir un raig d'alta densitat i s'ha emprat en camps tan diversos com cirurgia,
topografia o comunicació. Esconstrueixen unitats amb força polsant o continua de radiació, tant visible com invisible.
Aquestes unitats, si són suficientment potents, podendanyar la pell i, en particular, els ulls si estan exposats a la
radiació. La unitat polsant d'alta energia és particularment perillosa quan el polzecurt de radiació impacte en el teixit
causant una amplia lesió al voltant del mateix. Els làsers d'ona continua també poden causar danys en elsulls i la pell.
Els de radiació IR i V presentaran perill per a la retina, en forma de cremades; els de radiació UV e IR poden suposar un
risc per ala còrnia i el cristal·lí. D'una manera general, la pell és menys sensible a la radiació làser i en el cas d'unitats
de radiació V i IR de granspotències, poden ocasionar cremades.
Els làsers s'han classificat, d'acord amb els riscos associats al seu ús, en els dos grups i quatre classes següents:
j) Grup A: unitats intrínsecament segures i aquelles que cauen dins de les classes I y II.
• Classe I: els nivells d'exposició màxima permissible no poden ser excedits.
• Classe II: de risc baix; emissió limitada a 1 mW en menys de 0,25 s, entre 400 nm i 700 nml; es preveuen els
riscosper desviament de la radiació reflexada incloent la resposta de centelles.
k) Grup B: tots els làsers presents o de ona continua amb potencia major d'l mW, com es defineix a les classes
Illa, Illb i IVrespectivament.
• Classe Illa: risc baix; emissió limitada a 5 vegades la corresponent a la classe II; l'ús d'instruments òptics pot
resultarperillós.
• Classe Illb: risc mitjà; major límit d'emissió; l'impacte sobre l'ull pot resultar perillós, però no respecte a la
reflexiódifusa.
• Classe IV: risc alt; major límit d'emissió; l'impacte per reflexió difusa pot ser perillós; poden causar foc i cremar
lapell. El grau de protecció necessari depèn de la longitud d'ona i de l'energia emesa per la radiació. Qualsevol equip
base s'ha de dissenyard'acord amb mesures de seguretat apropiades, com per exemple, encaixonament protector,
obturador d'emissió, senyal automàtica deemissió, etc.
Els làsers poden produir llum visible (400-700 nm), alguna radiació UV (200-400 nm), o comunament radiació IR
( 7 0 0n m -l m ) .
A continuació, es presenta una guia de riscos associats amb unitats concretes de raigs làser:
a) Amb làsers de la classe Illa (< 5 mW), s'ha de prevenir únicament la visió directa del raig.
b) Amb els de la classe Illb i potències compreses entre 5 mW y 500 mW, s'ha de prevenir l'impacte de la radiació
directai de reflexió especular, en els ulls no protegits, que pot resultar perillós.
c) Amb làsers de la classe IV i potències majors de 500 mW, s'ha de prevenir l'impacte de la radiació directa, de
lesreflexions secundaries i de les reflexions difuses, que pot resultar perillós.
A més dels riscos associats a aquest tipus de radiació, s'ha de tenir en compte els deguts a les unitats d'energia
elèctrica emprats per asubministrar energia a l'equip làser. A continuació, es dóna un codi de pràctica que cobreix
personal, àrea de treball, equip i operació,respectivament, en l'ús de làsers.
218
Tots els usuaris s'han de sotmetre a un examen oftalmològic periòdicament, fent èmfasi especial en les
C ondicions de la retina. Les personesque treballen amb la classe Illb i IV, tindran al mateix temps un examen mèdic
d'inspecció de danys a la pell.
d) Amb prioritat a qualsevol autorització, el contractista s'assegurarà que els operaris autoritzats estan
degudamententrenats tant en procediment de treball segur com en el coneixement dels riscos potencials associats
amb la radiació i equip que la genera.
e) Qualsevol exposició accidental que suposi impacte en els ulls, haurà de ser registrada i comunicada al
departamentmèdic.
f) La pràctica amb làser del grup B requereix la mesura general de protecció ocular, però que mai serà utilitzada
per visiódirecta del raig.
-Àrea de treball:
a) L'equip làser s'instal·larà en una àrea o recinte degudament controlats. La il·luminació del recinte haurà de ser
talmanera que eviti la dilatació de la pupil·la de l'ull i així disminuir la possibilitat de lesió.
b) Els raigs làser reflectits poden ser tant perillosos com els directes, i per tant, hauran d'eliminar-se les
superfíciesreflectants i polides.
c) A l'àrea de treball s'haurà d'investigar periòdicament la presència de qualsevol gas tòxic que pugui generar-se
durantel treball, per exemple, l'ozó.
d) S'han de col·locar senyals lluminoses d'advertència en totes les zones d'entrada als recintes en els que els
làsersfuncionin. Quant la senyal estigui en acció, haurà de prohibir-se l'accés al mateix. L'equip de subministrament de
potència al làser ha dedisposar de protecció especial.
e) Allà on sigui necessari, s'ha de prevenir la possibilitat de desviament del raig fora de l'àrea de control,
mitjançantproteccions i blindatges. En el cas de radiació IR, ha d'emprar-se materials no inflamables per a
proporcionar aquestes barreres físiques alvoltant del làser. En aquests casos, s'ha d'evitar la proximitat de materials
inflamables o explosius.
- Equip:
a) Qualsevol operació de manteniment haurà de dur-se solament si la força està desconnectada.
b) Tots els làsers, hauran de disposar de rètols d'advertència que tindran en compte la classe de làser a que
correspon i
el tipus de radiació visible o invisible que genera l'aparell.
c) Quan els aparells que pertanyen al grup B no s'utilitzin, s'hauran de treure les claus de control d'engegada, així
com lade control de força, que quedaran custodiades per la persona responsable autoritzada per el treball amb làser
en el laboratori.
d) Les ulleres protectores normalitzats, hauran de comprovar-se regularment i han de seleccionar-se d'acord amb
lalongitud d'ona de la radiació emesa per el làser en ús.
e) Qualsevol protector de pantalla que s'utilitzi, haurà de ser de material absorbent que previngui la reflexió
especular.
- Operació:
a) Únicament el mínim nombre de persones requerides en l'operació es trobaran dins de l'àrea de control; no
obstant, enel cas de làser de la classe IV, al menys dos persones estaran sempre presents durant l'operació.
b) Únicament personal autoritzat tindrà permís per a muntar, ajustar i operar l'equip de làser.
c) L'equip de làser haurà d'operar el temps mínim requerit per a la realització dels treballs, no es deixarà
enfuncionament sense estar vigilat.
d) Com a procediment de protecció general, hauran d'utilitzar-se ulleres que previnguin el risc de dany ocular.
e) L'equip de làser haurà de ser muntat a una alçada que mai superi la corresponent al pit de l'operador.
f) S'ha de tenir especial cura en la radiació làser invisible, essent essencial la utilització d'un escut protector al llarg
detota la trajectòria.
219
g) Donat que els làsers polsants presenten un risc incrementat per l'operador, com a guia d'alineació del raig,
hand'emprar-se làsers de baixa potència d'heli o neó que pertanyin a la classe II, i no conformar-se amb una
indicació somera de la direcció queadoptarà el raig. En aquests casos, sempre s'ha d'utilitzar la protecció ocular.
de prevenció en l'origen, organitzatives, de prevenció col·lectiva, deprotecció individual, formatives i informatives. En
construcció acostuma a emprar-se monogràficament en l'establiment d'alineacions i nivells topogràfics. Per la seva
extrema perillositat, quan el làser estigui enfocat paral·lel al sòl, l'àrea de perill s'haurà d'acordonar. L'Equip de
Protecció Individualcontra el làser són les ulleres de protecció completa, amb el visor dotat del filtre adequat al
tipus de làser que es tracti.
1.14.7. Radiacions ionitzants

Dins de l'àmbit de la construcció existeixen pocs treballs propis en els que es generen aquests tipus de riscos,
malgrat que si existeixensituacions on es puguin donar aquest tipus de radiació, com són:
- Detecció de defectes de soldadura o esquerdes en canonades, estructures i edificis.
- Control de densitats "in situ" pel mètode nuclear.
- Control d'irregularitats en el nivell d'omplenat de recipients o grans dipòsits.
- Identificació de trajectòries, emprant traçadors en corrents hidràuliques, sediments, moviment de granels,
etcètera.
Serà obligació del contractista amb la col·laboració del seu servei de prevenció determinar un procediment de
treball segur per a realitzar lesesmentades operacions.
També es pot considerar una possible generació de riscos en treballs realitzats dintre d'un entorn o en proximitat
de determinadesinstal·lacions, com poden ser:
- Les instal·lacions on es realitzin exàmens de maletes i embalums en els aeroports; detecció de cartes bomba.
- Les instal·lacions mèdiques on es realitzin pràctiques de teràpia, mitjançant radiacions ionizants.
- Les instal·lacions mèdiques on es realitzen pràctiques de diagnòstic amb raigs X amb equips amb un
potenciald'operació per disseny, sigui major de 70 Kilovolts.
- Les instal·lacions mèdiques on es manipula o es tracti material radioactiu, en forma de fonts no segellades, per
aús en teràpia o diagnòstic amb tècniques "in vivo".
- Les instal·lacions d'ús industrial on es tracti o manipuli material radioactiu.
- Els acceleradors de partícules o d'investigació o d'ús industrial.
- Les instal·lacions i equips per a gammagrafía o radiografia industrial, sigui mitjançant l'ús de fonts radioactius
oequips emissors de raig X.
- Els dipòsits de residus radioactius, tant transitoris com definitius.
- Les instal·lacions on es produeixin, fabriqui, repari o es faci manutenció de fonts o equips generadors
deradiacions ionitzants.
- Control d'irregularitats en l'espessor de blocs de paper, làmines de plàstic i fulles de metall o en el
nivelld'omplenat de recipients o grans dipòsits.
- Estimació de l'antiguitat de substàncies, emprant el carboni-14 o altres isòtops, com l'argó-40 o el fòsfor-32.
- Il·luminació passiva de rellotges o de sortides d'emergència.
Les funcions de protecció radiològica són responsabilitat del titular de la instal·lació, essent el Consell de
Seguretat Nuclear el qui decidirà sihan de ser encomanades a un Servei de Protecció Radiològica propi del titular o a
una Unitat Tècnica de Protecció Radiològica contractada al'efecte.
La reacció d'un individu a l'exposició a les radiacions depèn de la dosi, del volum i del tipus dels teixits irradiats.
Encara que poden ocórrer en combinació, correntment es fa una distinció entre dues classes fonamentals
d'accidents per radiació, és dir: a)lrradiació externa accidental (per exemple en treballs de radiografiat de soldadura),
b) Contaminació radioactiva accidental.
220
Els nivells màxims de dosi permesa han estat fixats tenint en compte que el cos humà pot tolerar una certa o
quantitat de radiació senseperjudicar el funcionament del seu organisme en general. Aquests nivells són, per
a persones que treballen en Zones Controlades (perexemple edifici de contenció de central nuclear) i tenint en
compte l'efecte acumulatiu de les radiacions sobre l'organisme, 5 rems per any Ó300 milirems per setmana. Per a
detectar i amidar els nivells de radiació, s'empren els comptadors Geiger.
Per al control de la dosi rebuda, s'ha de tenir en compte tres factors: a) temps de treball, b) distància de la font de
radiació, c) Apantallament.
El temps de treball permès s'obté dividint la dosi màxima autoritzada per la dosi rebuda en un moment donat. La
dosi rebuda és inversamentproporcional al quadrat de la distància a la font de radiació. Els materials que s'empren
habitualment com barreres d'apantallament són elformigó i el plom, encara que també se n'usen d'altres com l'acer,
totxos massissos de fang, granit, calcària, etc, en general, l'espessornecessari està en funció inversa de la densitat del
material.
Per a verificar les dosis de radiació rebudes s'utilitzen dosímetres individuals, que poden consistir en una pel·lícula
dosimètrica o unestildosímetre integrador de butxaca. Sempre que no s'especifiqui el contrari, el dosímetre individual
es durà a la butxaca o davanter de laroba de treball, tenint especial cura en no col·locar els dosímetres sobre cap
objecte que absorbeixi radiació (per exemple objectes metàl·lics).
Haurà de dur-se un Llibre de registre, on figurarà les dosis rebudes per cadascun dels treballadors
professionalment exposats a radiacions.
1.15. MANIPULACIÓ DE MATERIALS
Tota manutenció de material comporta un risc, per tant, des del punt de vista preventiu, s'ha de tendir a evitar
tota manipulació que no siguiestrictament necessària, en virtut del conegut axioma de seguretat que diu que "el
treball més segur és aquell que no es realitza".
Per a manipular materials és preceptiu prendre les següents precaucions elementals:
- Començar per la càrrega o material que apareix més superficialment, és dir el primer i més accessible.
- Lliurar el material, no tirar-lo.
- Col·locar el material ordenat i en cas d'apilat estratificat, que aquest es realitzi en piles estables, lluny
depassadissos o llocs on pugui rebre cops o desgastar-se.
- Utilitzar guants de treball i calçat de seguretat amb puntera metàl·lica i embuatada en empenya i turmells.
- En el manejament de càrregues llargues entre dues o més persones, la càrrega pot mantenir-se en la mà, amb
elbraç estirat al llarg del cos, o bé sobre l'espatlla.
- S'utilitzaran les ferramentes i mitjans auxiliars adequats per al transport de cada tipus de material.
- En les operacions de càrrega i descàrrega, es prohibirà col·locar-se entre la part posterior del camió i
unaplataforma, pal, pilar o estructura vertical fixa.
- Si durant la descàrrega s'utilitzen ferramentes, com braços de palanca, ungles, potes de cabra o similar,
disposaria maniobra de tal manera que es garanteixi el que no es vingui la càrrega damunt i que no rellisqui.
En el relatiu a la manipulació de materials el contractista en l'elaboració del Pla de Seguretat i Salut haurà de tenir
en comte les següentspremisses:
Intentar evitar la manipulació manual de càrregues mitjançant:
- Automatització i mecanització dels processos.
- Mesures organitzatives que eliminin o minimitzin el transport.
Adoptar Mesures preventives quan no es pugui evitar la manipulació com:
- Utilització d'ajudes mecàniques.
- Reducció o redisseny de la càrrega.
- Actuació sobre l'organització del treball.
- Millora de l'entorn de treball.
Dotar als treballadors de la formació i informació en temes que incloguin:
- Ús correcte de les ajudes mecàniques.
221
- Ús correcte dels equips de protecció individual.

- Tècniques segures per a la manipulació de càrregues.
- Informació sobre el pes i centre de gravetat.
Els principis bàsics de la manutenció de materials
ler.- El temps dedicat a la manipulació de materials és directament proporcional a l'exposició al risc d'accident
derivatde dita activitat.
2on.-Procurar que els diferents materials, així com la plataforma de suport i de treball de l'operari, estiguin a la
mateixa alçada en què s'ha detreballar amb ells.
3er.- Evitar el dipositar els materials directament sobre el terra, fer-ho sempre sobre catúfols o contenidors
quepermetin el seu trasllat a dojo.
4art.-Escurçar tant com sigui possible les distàncies a recórrer pel material manipulat, evitant estacionaments
intermedis entre el lloc departida del material manipulat evitant estacionaments intermedis entre el lloc de partida
del material i l'emplaçament definitiu de la sevaposada en obra.
5è- Traginar sempre els materials a dojo, mitjançant palonniers, catúfols, contenidors o palets, en lloc de portar-
losd'un en un.
6è.- No tractar de reduir el nombre d'ajudants que recullin i traginin els materials, si això comporta ocupar els
oficials ocaps d'equip en operacions de manutenció, coincidint en franges de temps perfectament aprofitables per
l'avanç de la producció.
7è.- Mantenir esclarits, senyalitzats i enllumenats, els llocs de pas dels materials a manipular.
Manejament de càrregues sense mitjans mecànics
Per a l'hissat manual de càrregues la totalitat del personal d'obra haurà rebut la formació bàsica necessària,
comprometent-se a seguir elssegüents passos:
ler.- Apropar-se el més possible a la càrrega.
2on.- Assentar els peus fermament.
3er.- Ajupir-se doblegant els genolls.
4art.- Mantenir l'esquena dreta.
5è.- Subjectar l'objecte fermament.
6è.- L'esforç d'aixecar l'han de realitzar els músculs de les cames.
7è.- Durant el transport, la càrrega haurà de romandre el més a prop possible del cos.
8è.- Per al manejament de peces llargues per una sola persona s'actuarà segons els següents criteris preventius:
h) Durà la càrrega inclinada per un dels seus extrems, fins l'altura de l'espatlla.
i) Avançarà desplaçant les mans al llarg de l'objecte, fins arribar al centre de gravetat de la càrrega.
j) Es col·locarà la càrrega en equilibri sobre l'espatlla.
k) Durant el transport, mantindrà la càrrega en posició inclinada, amb l'extrem davanter aixecat.
9è.- És obligatòria la inspecció visual de l'objecte pesat a aixecar, per a eliminar arestes afilades.
10è.- Està prohibit aixecar més de 50 kg de forma individual. El valor límit de 30 Kg per homes, pot superar-se
puntualment a50 Kg quan es tracti de descarregar un material per a col·locar-lo sobre un mitjà mecànic de
manutenció. En el cas de tractar-se de dones, esredueixen aquests valors a 15 i 25 Kg respectivament.
llè.- És obligatori la utilització d'un codi de senyals quan s'ha d'aixecar un objecte entre uns quants, per a
suportar l'esforç almateix temps. Pot ser qualsevol sistema a condició que sigui conegut o convingut per l'equip.
1.16. MITJANS AUXILIARS D'UTILITAT PREVENTIVA (MAUP)
Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració de MAUP, tot Mitjà Auxiliar dotat de
Protecció, Resguard, Dispositiu deSeguretat, Operació seqüencial, Seguretat positiva o Sistema de Protecció
Col·lectiva, que originàriament ve integrat, de fàbrica, en l'equip,màquina o sistema, de forma solidària i indisociable,
de tal manera que s'interposi, o apantalli els riscos d'abast o simultaneïtat de l'energia fora decontrol, i els
treballadors, personal aliè a l'obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d'influència,
anul·lant oreduint les conseqüències d'accident. La seva operativitat resta garantida pel fabricant o distribuïdor de
222
cadascun dels components, en lescondicions d'utilització i manteniment per ell prescrites. El contractista resta
obligat a la seva adequada elecció, seguiment i control d'ús.
Els MAUP més rellevants, previstos per a l'execució del present projecte són els indicats a continuació:
Codi UA Descripció
H15A2024 u Catifa portàtil de neoprè per a treball en plans inclinats
HX11X003 u Bastida modular amb estructura tubular i sistema de seguretat amb tots els requisits reglamentaris
enprevisió de caigudes per a la realització d'estructures, tancaments, cobertes, i altres treballs en alçària
HX11X004 u Barana definitiva, prevista en projecte, per a protecció de caigudes a diferent nivell entre muntants
d'escala i/o d'alçària pel forat interior
HX11X005 u Escala modular d'estructura porticada, per accedir a cotes de diferent nivell, superiors a 7 m amb
sistema de seguretat integrat
HX11X007 u Plataforma telescòpica articulada, mòbil, autopropulsada amb sistema de seguretat integrat
HX11X008 u Plataforma motoritzada sobre màstil amb sistema de seguretat integrat
HX11X009 u Pont penjant metàl·lic suspès amb amb baranes reglamentàries, cabrestants, amb doble cable
deseguretat amb dispositiu d'autoretenció, subjectat a pescants amb ancoratges amb sistema deseguretat integrat
HX11X010 u Bastida amb cavallets i sistema de seguretat amb tots els requisits reglamentaris
HX11X013 u Maquinària amb cabina d'operari amb sistema de resguard i protecció integrat
HX11X014 u Eina elèctrica amb sistema de doble aïllament integrat
HX11X015 u Premarcmetàl.lic amb sistema de seguretat integrat contra caigudes a diferent nivell
HX11X016 u Formigonera portàtil amb protectors i resguards integrats
HX11X018 u Paletitzat i empaquetat o fleixat normalitzat
HX11X019 m Marquesina de protecció en voladiu en bastida tubular amb sistema de seguretat amb tots els
requisitsreglamentaris, normalitzada i incorporada UNE 76502 (HD-1000)
HX11X021 u Passadís de protecció prefabricat metàl·lic amb sistema de seguretat amb tots els
requisitsreglamentaris, de llargària 2,5 m, d'amplària 1,1 m, amb paviment de entramat de platines metàl·liques
irampes articulades, baranes metàl·liques reglamentàries, muntants de 2 m d'alçària, sostre de xapad'acer de 3 mm
de gruix
HX11X022 u Passadís de protecció prefabricat metàl·lic amb sistema de seguretat amb tots els
requisitsreglamentaris, de llargària 2,5 m, d'amplària 1,1 m, amb paviment de entramat de platines metàl·liques
irampes articulades, baranes metàl·liques reglamentàries
HX11X023 u Protector de mans per a cisellar
HX11X024 u Connexió elèctrica de seguretat tipus petaca
HX11X025 u Serra de trepar amb aigua amb sistema de seguretat integrat
HX11X026 u Plataforma elevadora manual per a subministrament de material a nivell de bastida de cavallets
HX11X028 u Grua mòbil d'accionament manual
HX11X029 u Carretó ergonòmic per servei de material al nivell de treball, regulable en alçària
HX11X032 u Suport de repòs per al disc radial portàtil
HX11X035 u Estrebat i apuntalament de rases de serveis amb malla tèxtil de poliamida d'alta tenacitat i
accionamenthidràulic des de l'exterior de la rasa
HX11X036 u Estrebat i apuntalament interior de rases amb escuts i estampidors interiors hidràulics o roscats
HX11X037 u Sitja-barrejadora per a la confecció de morter
HX11X038 u Plataforma horitzontal per aplec de materials en cobertes inclinades
HX11X039 u Carretó manual porta palets
HX11X041 u Ancoratge amb disseny específic per a la manipulació de prefabricats
HX11X045 u Estrebat de pou circular amb tensor
HX11X046 u Estrebat de pou rectangular amb tensor
HX11X047 u Apuntalament de talús inestable amb panells
223
HX11X048 u Connexionat i cablejat provisional de la instal·lació elèctrica de l'obra amb sistema de protecció
integrat
HX11X049 u Quadre elèctric secundari provisional de l'obra amb sistema de protecció integrat
HX11X050 u Enllumenat provisional de l'obra amb un nivell lumínic mínim de 250 lux
HX11X052 u Pont volat semiprefabricat per treballs en ràfecs amb plataforma de treball i barana perimetral amb
elsrequisits reglamentaris amb sistema de seguretat integrat
HX11X053 u Plataforma metàl·lica en voladiu per descàrrega de material en façanes amb trapa practicable per al
pasdel cable de la grua amb sistema de seguretat integrat
HX11X054 u Instal·lació de posta a terra amb conductor de coure i elèctrode connectat a terra en rails de grua
torre,masses metàl·liques, quadres elèctrics, conductors de protecció
HX11X055 u Interruptor diferencial de sensibilitat mitjana 300 mA, i 40 A d'intensitat nominal
HX11X057 m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra de 10x10 cm i de 3-3 mm de
Dembeguda al formigó per a proteccions horitzontals de forats en sostres de 5 m de D com a màxim, iamb el
desmuntatge inclòs
HX11X058 u Senyal acústica de marxa enrera
HX11X059 m2 Lona de polietilè amb malla de reforç per a recobriment de càrrega de caixa de camió
HX11X060 m Cable d'acer de guiat de material suspès
HX11X063 u Encenedor de guspira amb mànec
HX11X064 u Cinturó portaeines
HX11X066 u Biga rígida de repartiment de càrregues suspeses
HX11X067 u Ganxo de grua amb dispositiu de tancament
HX11X068 u Catifa portàtil de neoprè per treball en plans inclinats
HX11X070 u Recipient metàl·lic per a la manutenció de materials a granel per a una càrrega màxima de 1200 kg
HX11X073 u Detector de gasos fixe amb el desmuntatge inclòs
HX11X074 u Detector de gasos portàtil
HX11X075 u Equip comprovador portàtil complet d'instal·lacions de baixa tensió
HX11X076 u Anemòmetre fixe amb el desmuntatge inclòs
HX11X077 u Sonòmetre portàtil de rang dinàmic de 23 a 130 dba
HX11X078 u Luxímetre portàtil
HX11X080 u Termòmetre / baròmetre
HX11X081 m Tanca de 2 m d'alçària, de planxa nervada d'acer galvanitzat, pals de tub d'acer galvanitzat
col.locatscada 3 m sobre daus de formigó i amb el desmuntatge inclòs
HX11X082 u Porta de planxa nervada d'acer galvanitzat, d'amplària 1 m i alçària 2 m, amb bastiment de tub
d'acergalvanitzat, per a tanca de planxa metàl·lica i amb el desmuntatge inclòs
HX11X083 u Porta de planxa nervada d'acer galvanitzat, d'amplària 5 m i alçària 2 m, amb bastiment de tub
d'acergalvanitzat, per a tanca de planxa metàl·lica i amb el desmuntatge inclòs
HX11X088 m Baixant de tub de P.V.C. de runes, de 40 cm de diàmetre, amb boques de descàrrega, brides
iacoblament, col·locat i amb el desmuntatge inclòs
HX11X089 u Transformador de seguretat de 24 V, col·locat i amb el desmuntatge inclòs
1.17. SISTEMES DE PROTECCIÓ COL·LECTIVA (SPC)
Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració de Sistemes de Protecció Col·lectiva, el
conjunt d'elements associats,incorporats al sistema constructiu, de forma provisional i adaptada a l'absència de
protecció integrada de major eficàcia (MAUP), destinats aapantallar o condonar la possibilitat de coincidència
temporal de qualsevol tipus d'energia fora de control, present en l'ambient laboral, amb elstreballadors, personal aliè
a l'obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d'influència, anul·lant o reduint
lesconseqüències d'accident. La seva operativitat garanteix la integritat de les persones o objectes protegits, sense
224
necessitat d'una participació per aassegurar la seva eficàcia. Aquest últim aspecte és el que estableix la seva
diferència amb un Equip de Protecció Individual (EPI).
En absència d'homologació o certificació d'eficàcia preventiva del conjunt d'aquests Sistemes instal·lats, el
contractista fixarà en el seu Pla deSeguretat i Salut, referència i relació dels Protocols d'Assaig, Certificats o
Homologacions adoptades i/o requerits als instal·ladors, fabricants i/o proveïdors, per al conjunt dels esmentats
Sistemes de Protecció Col·lectiva.
Els SPC més rellevants previstos per a l'execució del present projecte són els indicats en l'annex d'aquesta
memòria que contindrà les fitxesamb RISC-AVALUACIÓ-MESURES
1.18. CONDICIONS DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, tindran la consideració d'Equips de Protecció Individual,
aquelles peces de treball que actuen amode de coberta o pantalla portàtil, individualitzada per a cada usuari,
destinats a reduir les conseqüències derivades del contacte de la zona delcos protegida, amb una energia fora de
control, d'intensitat inferior a la previsible resistència física de l'EPI.
La seva utilització haurà de quedar restringida a l'absència de garanties preventives adequades, per inexistència
de MAUP, o en el seu defecteSPC d'eficàcia equivalent.
Tots els equips de protecció individual estaran degudament certificats, segons normes harmonitzades CE. Sempre
de conformitat als R.D.1407/92, R.D.159/95 i R.D. 773/97.
El Contractista Principal portarà un control documental del seu lliurament individualitzat al personal (propi o
subcontractat), amb elcorresponent avís de recepció signat pel beneficiari.
En els casos en què no existeixin normes d'homologació oficial, els equips de protecció individual seran
normalitzats pel constructor, per alseu ús en aquesta obra, triats d'entre els que existeixin en el mercat i que reuneixin
una qualitat adequada a les respectives prestacions. Peraquesta normalització interna s'haurà de comptar amb el vist-i-
plau del tècnic que supervisa el compliment del Pla de Seguretat i Salut per partde la Direcció d'Obra o Direcció
Facultativa/Direcció d'Execució.
Al magatzem d'obra hi haurà permanentment una reserva d'aquests equips de protecció, de manera que pugui
garantir el subministrament atot el personal sense que se'n produeixi, raonablement, la seva carència.
En aquesta previsió cal tenir en compte la rotació del personal, la vida útil dels equips i la data de caducitat, la
necessitat de facilitar-los a lesvisites d'obra, etc.
Els EPI més rellevants, previstos per a l'execució material del present projecte són els indicats en l'annex
d'aquesta memòria que contindrà lesfitxes amb RISC-AVALUACIÓ-MESURES
1.19. RECURSOS PREVENTIUS

La legislació que s'ha de complir respecte a la presència de recursos preventius a les obres de construcció està
contemplada a la llei 54/2003.
D'acord amb aquesta llei, la presència dels recursos preventius a les obres de construcció serà preceptiva en els
següents casos:
I) Quan els riscos es puguin veure agreujats o modificats en ei desenvolupament del procés o l'activitat, per la
concurrènciad'operacions diverses que es desenvolupen successivament o simultàniament i que facin precís el control
de la correcta aplicació dels mètodesde treball. La presència de recursos preventius de cada contractista serà necessari
quan, durant l'obra, es desenvolupin treballs amb riscosespecials, com es defineixen en el real decret 1627/97.
m) Quan es realitzin activitats o processos que reglamentàriament es considerin perillosos o amb riscos especials.
n) Quan la necessitat d'aquesta presència sigui requerida per la Inspecció de Treball i Seguretat Social, si les
circumstànciesdel cas ho exigissin degut a les condicions de treball detectades.
225
Quan a les obres de construcció coexisteixen contractistes i subcontractistes que. de forma successiva o
simultània, puguin constituir un riscespecial per interferència d'activitats, la presència dels "Recursos preventius" és,
en aquests casos, necessària.
Els recursos preventius són necessaris quan es desenvolupin treballs amb riscos especials, definits a l'annex II del
RD 1627/97:
1. Treballs amb riscos especialment greus d'enterrament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars
característiquesde l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats, o l'entorn del lloc de treball.
2. Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels que la
vigilància específica de lasalut dels treballadors sigui legalment exigible.
3. Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels que la normativa específica obliga a la delimitació de zones
controlades o vigilades.
4. Treballs a la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió.
5. Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió.
6. Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terra subterranis.
7. Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic.
8. Treballs realitzats en caixons d'aire comprimit.
9. Treballs que impliquin l'ús d'explosius.
10. Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.
1.20. SENYALITZACIÓ I ABAUSAMENT

Quant a la senyalització de l'obra, és necessari distingir entre la que es refereix a la que demanda de l'atenció per
part dels treballadors iaquella que correspon al tràfic exterior afectat per l'obra. En el primer cas són d'aplicació les
prescripcions establertes per el Reial Decret485/1997, de 14 d'abril. La senyalització i el abalisament de tràfic vénen
regulats, entre altra normativa, per la Norma 8.3-I.C. de la DireccióGeneral de Carreteres i no és objecte de l'Estudi de
Seguretat i Salut. Aquesta distinció no exclou la possible complementació de lasenyalització de tràfic durant l'obra
quan aquesta mateixa es faci exigible per a la seguretat dels treballadors que treballin a la immediaciód'aquest tràfic.
S'ha de tenir en compte que la senyalització per si mateixa no elimina els riscos, malgrat això la seva observació
quan és l'apropiada i estàben col·locada, fa que l'individu adopti conductes segures. No és suficient amb col·locar un
plafó a les entrades de les obres, si després en lapròpia obra no se senyalitza l'obligatorietat d'utilitzar cinturó de
seguretat al col·locar les mires per a realitzar el tancament de façana. Lasenyalització abundant no garanteix una bona
senyalització, ja que el treballador acaba fent cas omís de qualsevol tipus de senyal.
El R.D.485/97 estableix que la senyalització de seguretat i salut en el treball haurà d'utilitzar-se sempre que
l'anàlisi dels riscos existents, lessituacions d'emergència previsibles i les mesures preventives adoptades, posin de
manifest la necessitat de:
• Cridar l'atenció dels treballadors sobre l'existència de determinats riscos, prohibicions o obligacions.
• Alertar als treballadors quan es produeixi una determinada situació d'emergència que requereixi mesures
urgents deprotecció o evacuació.
• Facilitar als treballadors la localització i identificació de determinats mitjans o instal·lacions de protecció,
evacuació,emergència o primers auxilis.
• Orientar o guiar als treballadors que realitzin determinades maniobres perilloses.
La senyalització no haurà de considerar-se una mesura substitutiva de les mesures tècniques i organitzatives de
protecció col·lectiva i hauràd'utilitzar-se quan, mitjançant aquestes últimes, no hagi estat possible eliminar els riscos o
reduir-los suficientment.
Tampoc haurà de considerar-se una mesura substitutiva de la formació i informació dels treballadors en matèria
de seguretat i salut en eltreball.
Així mateix, segons s'estableix en el R.D. 1627/97, s'haurà de complir que:
11. Les vies i sortides específiques d'emergència hauran de senyalitzar-se conforme al R.D. 485/97, tenint en
compte queaquesta senyalització haurà de fixar-se en els llocs adequats i tenir la resistència suficient.
226
12. Els dispositius no automàtics de lluita contra incendis hauran d'estar senyalitzats conforme al R.D. 485/97,
tenint encompte que aquesta senyalització haurà de fixar-se en els llocs adequats i tenir la resistència suficient.
13. El color utilitzat per a la il·luminació artificial no podrà alterar o influir en la percepció de les senyals o panells
desenyalització.
14. Les portes transparents hauran de tenir una senyalització a l'altura de la vista.
15. Quan existeixin línies d'estesa elèctrica àrees, en el cas que vehicles l'obra haguessin de circular sota l'estesa
elèctricas'utilitzarà una senyalització d'advertència.
La implantació de la senyalització i balisament s'ha de definir en els plànols de l'Estudi de Seguretat i Salut i s'ha
de tenir en compte en lesfitxes d'activitats, al menys respecte els riscos que no s'hagin pogut eliminar.
1.21. CONDICIONS D'ACCÉS I AFECTACIONS DE LA VIA PÚBLICA
En el PLA DE SEGURETAT I SALUT el Contractista definirà les desviacions i passos provisionals per a vehicles i
vianants, els circuits i tramsde senyalització, la senyalització, les mesures de protecció i detecció, els paviments
provisionals, les modificacions que comporti laimplantació de l'obra i la seva execució, diferenciant, si és cas, les
diferents fases d'execució. A aquests efectes, es tindrà en compte el quedetermina la Normativa per a la informació i
senyalització d'obres al municipi i la Instrucció Municipal sobre la instal·lació d'elements urbans al'espai públic de la
ciutat que correspongui.
Quan correspongui, d'acord amb les previsions d'execució de les obres, es diferenciarà amb claredat i per
cadascuna de les distintes fases del'obra, els àmbits de treball i els àmbits destinats a la circulació de vehicles i
vianants, d'accés a edificis i guals, etc, i es definiran les mesuresde senyalització i protecció que corresponguin a
cadascuna de les fases.
És obligatori comunicar l'inici, l'extensió, la naturalesa dels treballs i les modificacions de la circulació de vehicles
provocades per les obres, ala Guàrdia Municipal i als Bombers o a l'Autoritat que correspongui.
Quan calgui prohibir l'estacionament en zones on habitualment és permès, es col·locarà el cartell de
«SENYALITZACIÓ EXCEPCIONAL"(1050 X 600 mm), amb 10 dies d'antelació a l'inici dels treballs, tot comunicant-ho a la
Guàrdia Municipal o l'Autoritat que correspongui.
En la desviació o estrenyiment de passos per a vianants es col·locarà la senyalització corresponent.
No es podrà començar l'execució de les obres sense haver procedit a la implantació dels elements de
senyalització i protecció quecorresponguin, definits al PLA DE SEGURETAT aprovat.
El contractista de l'obra serà responsable del manteniment de la senyalització i elements de protecció implantats.
Els accessos de vianants i vehicles, estaran clarament definits, senyalitzats i separats
1.21.1. Normes de Policia

• Control d'accessos
Una vegada establerta la delimitació del perímetre de l'obra, conformats els tancaments i accessos per els
vianants i de vehicles, elcontractista amb la col·laboració del seu servei de prevenció definirà, dins del Pla de Seguretat
i Salut, el procés per al control d'entrada isortida de vehicles en general (inclosa la maquinària com grues mòbils,
retroexcavadores) i de personal de manera que garanteixi l'accésúnicament a persones autoritzades.
Quan la delimitació de l'obra no es pugui portar a terme, per les pròpies circumstàncies de l'obra, el contractista,
al menys haurà de garantir,l'accés controlat a les instal·lacions d'ús comú de l'obra, i haurà d'assegurar que les
entrades a l'obra estiguin senyalitzades, i que quedintancades les zones que puguin presentar riscos
• Coordinació d'interferències i seguretat a peu d'obra
El contractista, quan sigui necessari, donat el volum d'obra, el valor dels materials emmagatzemats i altres
circumstàncies que així hoaconsellin, definirà un procés per garantir l'accés controlat a les instal·lacions que suposin
risc personal i/o comú per a l'obra i l'intrusisme al'interior de l'obra en tallers, magatzems, vestuaris i d'altres
instal·lacions d'ús comú o particular.
227
1.21.2.Àmbit d'ocupació de la via pública

• Ocupació del tancament de l'obra
S'entén per àmbit d'ocupació el realment ocupat, incloent tanques, elements de protecció, baranes, bastides,
contenidors, casetes, etc.
En el PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL s'especificarà la delimitació de l'àmbit d'ocupació de l'obra i es
diferenciarà claramentsi aquest canvia en les diferents fases de l'obra. L'àmbit o els àmbits d'ocupació quedaran
clarament dibuixats en plànols per fases iinterrelacionats amb el procés constructiu.
L'amplada màxima a ocupar serà proporcional a l'amplada de la vorera. L'espai lliure per a pas de vianants no serà
inferior a un terç (1/3) del'amplada de la vorera existent.
En cap cas es podrà ocupar una amplada superior a tres (3) metres mesurats des de la línia de façana, ni més de
dos terços (2/3) del'amplada de la vorera, si no queda al menys una franja d'amplada mínima d'un metre i quaranta
centímetres (1,40 m) per a pas de vianants.
Quan, per l'amplada de la vorera, no sigui possible deixar un pas per a vianants d'un metre i quaranta centímetres
(1,40 m) es permetrà,durant l'execució dels treballs a planta baixa, la col·locació de tanques amb un sortint màxim de
seixanta centímetres (60 cm) deixant un pasmínim per a vianants d'un metre (1 m). Per a l'enderrocament de les
plantes superiors a la planta baixa, es col·locarà una tanca a la línia defaçana i es farà una protecció volada per la
retenció d'objectes despresos de les cotes superiors. Si la vorera és inferior a un metre seixantacentímetres (1,60 cm)
durant els treballs a la planta baixa, el pas per a vianants d'un metre (1 m) d'amplada podrà ocupar part de la
calçadaen la mesura que calgui. En aquest cas, s'haurà de delimitar i protegir amb tanques l'àmbit del pas de vianants.
• Situació de casetes i contenidors.
S'indicaran en el PLA DE SEGURETAT I SALUT les àrees previstes per aquest fi.
- Les casetes, contenidors, tallers provisionals i aparcament de vehicles d'obra, se situaran en una zona propera a
l'obraque permeti aplicar els següents criteris:
- Preferentment, a la vorera, deixant un pas mínim d'un metre i quaranta centímetres (1,40 m) per a pas
devianants per la vorera.
- A la vorera, deixant un pas mínim d'un metre i quaranta centímetres (1,40 m) per a pas de vianants per la
zonad'aparcament de la calçada sense envair cap carril de circulació.
- Si no hi ha prou espai a la vorera, es col·locaran a la zona d'aparcament de la calçada procurant no envair
capcarril de circulació i deixant sempre com a mínim un metre (lm) per a pas de vianants a la vorera.
- Es protegirà el pas de vianants i es col·locarà la senyalització corresponent.
• Situació de grues-torre i muntacàrregues
Només podran estar emplaçats a l'àmbit de l'obra.
• Canvis de la Zona Ocupada
Qualsevol canvi en la zona ocupada que afecti l'àmbit de domini públic es considerarà una modificació del PLA DE
SEGURETAT I SALUT ENEL TREBALL i s'haurà de documentar i tramitar d'acord amb el R.D. 1627/97.
1.21.3.Tancaments de l'obra que afecten l'àmbit públic

• Tanques
Situació Delimitaran el perímetre de l'àmbit de l'obra o, en ordenació entre mitgeres, tancaranel front de l'obra o
solar i els laterals de la part de vorera ocupada.
Tipus de tanques Es formaran amb xapa metàl·lica opaca o a base de plafons prefabricats o d'obra defàbrica
arrebossada i pintada.
Les empreses promotores podran presentar a l'Ajuntament per a la seva homologació,si s'escau, el seu propi
model de tanca per tal d'emprar-lo en totes les obres que facin.
Les tanques metàl·liques de 200 x 100 cm només s'admeten per a proteccionsprovisionals en operacions de
càrrega, desviacions momentànies de trànsit o similars.
228
En cap cas s'admet com a tanca el simple abalisat amb cinta de PVC, mallaelectrosoldada de ferrallista, xarxa
tipus tenis de polipropilè (habitualment de colortaronja), o elements tradicionals de delimitacions provisionals de
zones de risc.
Complements Totes les tanques tindran balisament lluminós i elements reflectants en tot el seuperímetre.
Manteniment El Contractista vetllarà pel correcte estat de la tanca, eliminant grafittis, publicitatil·legal i qualsevol
altre element que deteriori el seu estat original.
• Accés a l'obra
Portes Les tanques estaran dotades de portes d'accés independent per a vehicles i per alpersonal de l'obra.
No s'admet com a solució permanent d'accés la retirada parcial del tancament.
1.21.4. Operacions que afecten l'àmbit públic

• Entrades i sortides de vehicles i maquinària.
Vigilància Personal responsable de l'obra s'encarregarà de dirigir les operacions d'entrada isortida, avisant els
vianants a fi d'evitar accidents.
Aparcament Fora de l'àmbit del tancament de l'obra no podran estacionar-se vehicles nimaquinària de l'obra,
excepte a la reserva de càrrega i descàrrega de l'obra quanexisteixi zona d'aparcament a la calçada.
Camions en espera Si no hi ha espai suficient dins de l'àmbit del tancament de l'obra per acollir elscamions en
espera, caldrà preveure i habilitar un espai adequat a aquest fi fora del'obra.
El PLA DE SEGURETAT preveurà aquesta necessitat, d'acord amb la programaciódels treballs i els mitjans de
càrrega, descàrrega i transport interior de l'obra.
• Càrrega i descàrrega
Les operacions de càrrega i descàrrega s'executaran dintre l'àmbit del tancament de l'obra. Quan això no sigui
possible, s'estacionarà elvehicle en el punt més proper a la tanca de l'obra, es desviaran els vianants fora de l'àmbit
d'actuació, s'ampliarà el perímetre tancat de l'obra ies prendran les següents mesures:
- S'habilitarà un pas per als vianants. Es deixarà un pas mínim d'un metre i quaranta centímetres (1,40 m)
d'ample per a lavorera o per a la zona d'aparcament de la calçada, sense envair cap carril de circulació. Si no és
suficient i/o si cal envair el carril de circulacióque correspongui i contactar prèviament amb la Guàrdia Urbana.
- Es protegirà el pas de vianants amb tanques metàl·liques de 200 x 100 cm, delimitant el camí pels dos costats i
escol·locarà la senyalització que correspongui.
- La separació entre les tanques metàl·liques i l'àmbit d'operacions o el vehicle, formarà una franja de protecció
l'ampladade la qual dependrà del tipus de productes a carregar o descarregar i que establirà el Cap d'Obra prèvia
consulta al Coordinador de Seguretatde l'obra.
- Acabades les operacions de càrrega i descàrrega, es retiraran les tanques metàl·liques es netejarà el paviment.
- Es controlarà la descàrrega dels camions formigonera a fi d'evitar abocaments sobre la calçada.
• Descàrrega, apilament i evacuació de terres i runa
Descàrrega La descàrrega de runa des dels diferents nivells de l'obra, aprofitant la força de la gravetat,serà per
canonades (cotes superiors) o mecànicament (cotes sota rasant), fins elscontenidors o tremuges, que hauran de ser
cobertes amb lones o plàstics opacs a fid'evitar pols. Les canonades o cintes d'elevació i transport de material es
col·locaransempre per l'interior del recinte de l'obra.
Apilament. No es poden acumular terres, runa i deixalles en l'àmbit de domini públic, excepte si és pera un
termini curt i si s'ha obtingut un permís especial de l'Ajuntament, i sempre s'ha dedipositar en tremuges o en
contenidors homologats.
Si no es disposa d'aquesta autorització ni d'espais adequats, les terres es carregarandirectament sobre camions
per a la seva evacuació immediata.
A manca d'espai per a col·locar els contenidors en l'àmbit del tancament de l'obra, escol·locaran sobre la vorera
en el punt més proper a la tanca, deixant un pas per alsvianants d'un metre i quaranta centímetres (1,40 m)
d'amplada com a mínim.
S'evitarà que hi hagi productes que sobresurtin del contenidor.
229
Es netejarà diàriament la zona afectada i després de retirat el contenidor.

Els contenidors, quan no s'utilitzin, hauran de ser retirats.
Evacuació Si la runa es carrega sobre camions, aquests hauran de portar la caixa tapada amb unalona o un plàstic
opac a fi d'evitar la producció de pols, i el seu transport ho serà a unabocador autoritzat. El mateix es farà en els
transports dels contenidors.
• Proteccions per a evitar la caiguda d'objectes a la via pública
Al PLA DE SEGURETAT s'especificaran, per cada fase d'obra, les mesures i proteccions previstes per a garantir la
seguretat de vianants ivehicles i evitar la caiguda d'objectes a la via pública, tenint en compte les distàncies, en
projecció vertical, entre els treballs en altura, eltancament de l'obra i la vorera o zona de pas de vianants o vehicles.
Bastides Es col·locaran bastides perimetrals a tots els paraments exteriors a la construcció a realitzar.
Les bastides seran metàl·liques i modulars. Tindran una protecció de la caiguda de materials i elements formant
un entarimat horitzontal a
2,80 m d'alçada, preferentment de peces metàl·liques, fixat a l'estructura vertical i horitzontal de la bastida, així
com una marquesina inclinadaen voladís que sobresurti 1,50 m, com a mínim, del pla de la bastida.
Les bastides seran tapades perimetralment i a tota l'alçada de l'obra, des de l'entarimat de visera, amb una xarxa
o lones opaques que eviti lacaiguda d'objectes i la propagació de pols.
Xarxes Sempre que s'executin treballs que comportin perill per als vianants, pel risc de caiguda de materials
oelements, es col·locaran xarxes de protecció entre les plantes, amb sistemes homologats, de forjat, perimetrals a
totes les façanes.
Grues torre En el PLA DE SEGURETAT s'indicarà l'àrea de funcionament del braç i les mesures que es prendran en
elcas de superar els límits del solar o del tancament de l'obra.
El carro del qual penja el ganxo de la grua no podrà sobrepassar aquests límits. Si calgués fer-ho, en algun
moment, es prendran les mesuresindicades per a càrregues i descàrregues.
1.21.5. Neteja i incidència sobre l'ambient que afecten l'àmbit públic

• Neteja
Els contractistes netejaran i regaran diàriament l'espai públic afectat per l'activitat de l'obra i especialment
després d'haver efectuat càrregues idescàrregues o operacions productores de pols o deixalles.
Es vigilarà especialment l'emissió de partícules sòlides (pols, ciment, etc).
Caldrà prendre les mesures pertinents per evitar les roderes de fang sobre la xarxa viària a la sortida dels camions
de l'obra. A tal fi, esdisposarà, abans de la sortida del tancament de l'obra, una solera de formigó o planxes de
,,relliga" de 2 x 1 m, com a mínim, sobre la quals'aturaran els camions i es netejaran per reg amb mànega cada parella
de rodes.
Està prohibit efectuar la neteja de formigoneres al clavegueram públic.
• Sorolls. Horari de treball
Les obres es realitzaran entre les 8,00 i les 20,00 hores dels dies feiners.
Fora d'aquest horari, només es permet realitzar activitats que no produeixin sorolls més enllà d'allò que
estableixen les OCAF. Les obresrealitzades fora d'aquest horari hauran de ser específicament autoritzades per
l'Ajuntament.Excepcionalment i amb l'objecte de minimitzar les molèsties que determinades operacions poden
produir sobre l'àmbit públic i la circulació oper motius de seguretat, l'Ajuntament podrà obligar que alguns treballs
s'executin en dies no feiners o en un horari específic.
• Pols
Es regaran les pistes de circulació de vehicles.
Es regaran els elements a enderrocar, la runa i tots els materials que puguin produir pols.
En el tall de peces amb disc s'hi afegirà aigua.
Les sitges de ciment estaran dotades de filtre.
230
1.21.6. Residus que afecten a l'àmbit públic

El contractista, dins del Pla de Seguretat i Salut, definirà amb la col·laboració del seu servei de prevenció, els
procediments de treball per aTemmagatzematge i retirada de cadascun dels diferents tipus de residus que es puguin
generarà l'obra.
El contractista haurà de donar les oportunes instruccions als treballadors i subcontractistes, comprovant que ho
comprenen i ho compleixen.
1.21.7. Circulació de vehicles i vianants que afecten l'àmbit públic

• Senyalització i protecció
Si el pla d'implantació de l'obra comporta la desviació del trànsit rodat o la reducció de vials de circulació,
s'aplicaran les mesures definides ala Norma de Senyalització d'Obres 8.3-
Està prohibida la col·locació de senyals no autoritzades pels Serveis Municipals.
• Dimensions mínimes d'itineraris i passos per a vianants
Es respectaran les següents dimensions mínimes:
- En cas de restricció de la vorera, l'amplada de pas per a vianants no serà inferior a un terç (1/3) de l'amplada de
lavorera existent.
- L'amplada mínima d'itineraris o de passos per a vianants serà d'un metre i quaranta centímetres (1,40 m).
• Elements de protecció
Pas vianants Tots els passos de vianants que s'hagin d'habilitar es protegiran, pels dos costats, ambtanques o
baranes resistents, ancorades o enganxades a terra, d'una alçada mínima d'unmetre (1 m) amb travesser intermedi i
entornpeus de vint centímetres (0,20 m) a la base.L'alçada de la passarel·la no sobrepassarà els quinze centímetres
(0,15 m).
Els elements que formin les tanques o baranes seran preferentment continus. Si sóncalats, les separacions
mínimes no podran ser superiors a quinze centímetres (015 m).
Forats i rases Si els vianants han de passar per sobre els forats o les rases, es col·locaran xapesmetàl·liques
fixades, de resistència suficient, totalment planes i sense ressalts.
Si els forats o les rases han de ser evitats, les baranes o tanques de protecció del pas escol·locaran a 452 en el
sentit de la marxa.
• Enllumenat i abalisament lluminós
Els senyals i els elements d'abalisament aniran degudament il·luminats encara que hi hagi enllumenat públic.
S'utilitzarà pintura i material reflectant o fotoluminiscent, tant per a la senyalització vertical i horitzontal, com per
als elements d'abalisament.
Els itineraris i passos de vianants estaran convenientment il·luminats al llarg de tot el tram (intensitat mínima 20
lux).
Les bastides de paraments verticals que ocupin vorera o calçada tindran abalisament lluminós i elements
reflectants a totes les potes en tot elseu perímetre exterior.
La delimitació d'itineraris o passos per a vianants formada amb tanques metàl·liques de 200 x 100 cm, tindran
abalisament lluminós en tot elseu perímetre.
• Abalisament i defensa
Els elements d'abalisament i defensa a emprar per passos per a vehicles seran els designats com tipus TB, TL i TD
a la Norma de carreteres8.3 - IC. amb el següent criteri d'ubicació d'elements d'abalisament i defensa:
o) En la delimitació de la vora del carril de circulació de vehicles contigu al tancament de l'obra.
p) En la delimitació de vores de passos provisionals de circulació de vehicles contigus a passos provisionals per a
vianants.
q) Per impedir la circulació de vehicles per una part d'un carril, per tot un carril o per diversos carrils, en
estrenyiments de pas
i/o disminució del número de carrils.
r) En la delimitació de vores en la desviació de carrils en el sentit de circulació, per salvar l'obstacle de les obres.
231
s) En la delimitació de vores de nous carrils de circulació per a passos provisionals o per a establir una nova
ordenació de lacirculació, diferent de la que hi havia abans de les obres.
Es col·locaran elements de defensa TD - 1 quan, en vies d'alta densitat de circulació, en vies ràpides, en corbes
pronunciades, etc, lapossible desviació d'un vehicle de l'itinerari assenyalat pugui produir accidents a vianants o a
treballadors (desplaçament o enderroc deltancament de l'obra o de baranes de protecció de pas de vianants, xoc
contra objectes rígids, bolcar el vehicle per l'existència de desnivells,etc..,).
Quan l'espai disponible sigui mínim, s'admetrà la col·locació d'elements de defensa TD - 2.
• Paviments provisionals
El paviment serà dur, no lliscant i sense regruixos diferents dels propis del gravat de les peces. Si és de terres,
tindrà una compactació del90% PM (Pròctor Modificat).
Si cal ampliar la vorera per a pas de vianants per la calçada, es col·locarà un entarimat sobre la part ocupada de la
calçada formant un plahoritzontal amb la vorera i una barana fixa de protecció.
• Accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda
Si la via o vies de l'entorn de l'obra estan adaptades d'acord amb el que disposa el Decret 135/1995 de 24 de
març, i no hi ha itinerarialternatiu, els passos o itineraris provisionals compliran les següents condicions mínimes:
- Alçada lliure d'obstacles de 2,10 m.
- En els canvis de direcció, l'amplada mínima de pas haurà de permetre inscriure un cercle d'1,5 m de diàmetre.
- No podran haver-hi escales ni graons aïllats.
- El pendent longitudinal serà com a màxim del 8% i el pendent transversal del 2%.
- El paviment serà dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de peces. Si és de terres tindrà
unacompactació del 90% PM (Pròctor Modificat).
- Els guals tindran una amplada mínima d'un metre i vint centímetres (1,20 m) i un pendent màxim del 12%.
Si hi ha itinerari alternatiu, s'indicarà, en els punts de desviació cap a l'itinerari alternatiu, col·locant un senyal
tipus D amb el símbolinternacional d'accessibilitat I una fletxa de senyalització.
• Manteniment
La senyalització i els elements d'abalisament es fixaran de tal manera que impedeixi el seu desplaçament i dificulti
la seva subtracció.
La senyalització, l'abalisament, els paviments, l'enllumenat i totes les proteccions dels itineraris, desviacions i
passos per a vehicles i vianantses conservaran en perfecte estat durant la seva vigència, evitant la pèrdua de
condicions perceptives o de seguretat.
Els passos i itineraris es mantindran nets.
• Retirada de senyalització i abalisament
Acabada l'obra es retiraran tots els senyals, elements, dispositius i abalisament implantats. El termini màxim per a
l'execució d'aquestes operacions serà d'una setmana, un cop acabada l'obra o la part d'obra que exigís la
sevaimplantació.
1.21.8. Protecció i trasllat d'elements emplaçats a la via pública

• Arbres i jardins
Al PLA DE SEGURETAT s'assenyalaran tots els elements vegetals i l'arbrat existent a la via pública que estiguin a la
zona de les obres i alseu llindar. L'Entitat Municipal responsable de Parcs i Jardins emetrà un informe previ preceptiu.
Mentre durin les obres es protegirà l'arbrat, els jardins i les espècies vegetals que puguin quedar afectades,
deixant al seu voltant una franjad'un (1) metre de zona no ocupada. El contractista vetllarà, perquè els escossells i les
zones ajardinades estiguin sempre lliures d'elementsestranys, deixalles, escombraries i runa. S'hauran de regar
periòdicament, sempre que això no es pugui fer normalment des de l'exterior de lazona d'obres.
Els escossells que quedin inclosos dins l'àmbit d'estrenyiment de pas per a vianants s'hauran de tapar de manera
que la superfície siguicontínua i sense ressalts.
• Parades d'autobús, quioscos, bústies
232
A causa de la implantació del tancament de l'obra, ja sigui, perquè queden al seu interior o per quedar en zona de
pas restringit, caldràpreveure el trasllat provisional de parades d'autobús, quioscos, bústies de Correus o
elementssimilars emplaçats a l'espai públic.
En aquest cas, caldrà indicar-ho en el PLA DE SEGURETAT, preveure el seu emplaçament durant el temps que
durin les obres i contactaramb els serveis corresponents per tal de coordinar les operacions.
1.22. RISCOS DE DANYS A TERCERS I MESURES DE PROTECCIÓ
1.22.1. Riscos de danys a tercers

Els riscs que durant les successives fases d'execució de l'obra podrien afectar persones o objectes annexos que en
depenguin són elssegüents:
- Caiguda al mateix nivell.
- Atropellaments.
- Col·lisions amb obstacles a la vorera.
- Caiguda d'objectes.
1.22.2. Mesures de protecció a tercers

Es consideraran les següents mesures de protecció per a cobrir el risc de les persones que transiten pels voltants
de l'obra:
16. Muntatge de tanca metàl·lica a base d'elements prefabricats de 2 m. d'alçada, separant el perímetre de l'obra,
de les zonesde trànsit exterior.
17. Per a la protecció de persones i vehicles que transitin pels carrers limítrofs, s'instal·larà un passadís
d'estructura consistenten l'assenyalament, que haurà de ser òptic i lluminós a la nit, per a indicar el gàlib de les
proteccions al tràfic rodat. Ocasionalment es podràinstal·lar en el perímetre de la façana una marquesina en voladís
de material resistent.
18. Si fos necessari ocupar la vorera durant l'aplec de materials a l'obra, mentre duri la maniobra de descàrrega,
es canalitzaràel trànsit de vianants per l'interior del passadís de vianants i el de vehicles fora de les zones d'afectació
de la maniobra, amb protecció a basede reixes metàl·liques de separació d'àrees i es col·locaran llums de gàlib
nocturns i senyals de trànsic que avisin als vehicles de la situació deperill.
19. En funció del nivell d'intromissió de tercers a l'obra, es pot considerar la conveniència de contractar un servei
de controld'accessos a l'obra, a càrrec d'un Servei de Vigilància patrimonial, expressament per a aquesta funció.
1.23. PREVENCIÓ DE RISCOS CATASTRÒFICS
Els principals riscos catastròfics considerats com remotament previsibles per aquesta obra són:
- Incendi, explosió i/o deflagració.
- Inundació.
- Col·lapse estructural per maniobres fallides.
- Atemptat patrimonial contra la Propietat i/o contractistes.
- Enfosament de càrregues o aparells d'elevació.
Per a cobrir las eventualitats pertinents, el Contractista redactarà i inclourà com annex al seu Pla de Seguretat i
Salut un ,,Pla d'Emergèncialnterior", cobrin les següents mesures mínimes: 1.- Ordre i neteja general. 2.- Accessos i
vies de circulació interna de l'obra. 3.- Ubicació d'extintors i d'altres agents extintors. 4.- Nomenament i formació de la
Brigada de Primera Intervenció. 5.- Punts de trobada. 6.- Assistència Primers Auxilis.
233
2. PLEC
2.1. DEFINICIÓ I ABAST DEL PLEC
2.1.1. Objecte
Aquest Plec de Condicions de l'Estudi de Seguretat i Salut comprèn el conjunt d'especificacions que hauran
d'acomplir tant el Pla de Seguretat iSalut del Contractista com a document de Gestió Preventiva (Planificació,
Organització, Execució i Control) de l'obra, les diferents proteccions aemprar per la reducció dels riscos (Mitjans
Auxiliars d'Utilitat Preventiva, Sistemes de Protecció Col·lectiva, Equips de Protecció Individual),
Implantacions provisionals per a la Salubritat i Confort dels treballadors, així com les tècniques de la seva
implementació a l'obra i les que haurande manar l'execució de qualsevol tipus d'instal·lacions i d'obres accessòries.
Per a qualsevol tipus d'especificació no inclosa en aquest Plec, estindran en compte les condicions tècniques que es
derivin d'entendre com a normes d'aplicació:
a) Tots aquells continguts al:
- Plec General de Condicions Tècniques de l'Edificació", confeccionat pel Centre Experimental d'Arquitectura,
aprovat pel Consell Superior deCol·legis d'Arquitectes i adaptat a les seves obres per la "Direcció General
d'Arquitectura", (cas d'Edificació)
- "Plec de Clàusules Administratives Generals, per a la Contractació d'Obres de l'Estat" i adaptat a les seves obres
per la "Direcció de PolíticaTerritorial i Obres Públiques", (cas d'Obra Pública)
b) Les contingudes al Reglament General de Contractació de l'Estat, Normes Tecnològiques de l'Edificació
publicades pel "Ministerio de laVivienda" i posteriorment pel "Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo".
c) La normativa legislativa vigent d'obligat compliment i les condicionades per les companyies subministradores
de serveis públics, totes elles almoment de l'oferta.
2.1.2. Documents que defineixen l'Estudi de Seguretat i Salut

Segons la normativa legal vigent, Art. 5, 2 del R.D. 1627/1997, de 24 d'octubre sobre "DISPOSICIONS MÍNIMES DE
SEGURETAT I DE SALUT ALES OBRES DE CONSTRUCCIÓ", l'Estudi de Seguretat haurà de formar part del Projecte
d'Execució d'Obra o, al seu defecte, del Projected'Obra, havent de ser coherent amb el contingut del mateix i recollir
les mesures preventives adequades als riscos que comporta la realització del'obra, contenint com a mínim els
següents documents:
Memòria: Descriptiva dels procediments, equips tècnics i medis auxiliars que hagin d'utilitzar-se o que la seva
utilització espugui preveure; identificació dels riscos laborals que puguin ser evitats, indicant a l'efecte les mesures
tècniques necessàries per fer-ho; relaciódels riscos laborals que no es puguin eliminar conforme als assenyalats
anteriorment, especificant les mesures preventives i proteccionstècniques tendents a controlar i reduir els esmentats
riscos i valorant la seva eficàcia, en especial quan es proposin mesures alternatives.
Plec: De condicions particulars en el que es tindran en compte les normes legals i reglamentaries aplicables a les
especificacions tècniquespròpies de l'obra que es tracti, així com les prescripcions que s'hauran de complir en relació
amb les característiques, l'ús i la conservació de lesmàquines, utensilis, eines, sistemes i equips preventius.
Plànols: On es desenvolupen els gràfics i esquemes necessaris per la millor definició i comprensió de les mesures
preventives definides a laMemòria, amb expressió de les especificacions tècniques necessàries.
Amidaments: De totes les unitats o elements de seguretat i salut al treball que hagin estat definits o projectats.
Pressupost: Quantificacio del conjunt de despeses previstes per l'aplicació i execució de l'Estudi de Seguretat i
Salut.
234
2.1.3. Compatibilitat i relació entre els esmentats documents

L'estudi de Seguretat i Salut forma part del Projecte d'Execució d'obra, o en el seu cas, del Projecte d'Obra, havent
de ser cadascun delsdocuments que l'integren, coherents amb el contingut del Projecte, i recollir les mesures
preventives, de caràcter pal·liatiu, adequades als riscos,no eliminats o reduïts a la fase de disseny, que comporti la
realització de l'obra, en els terminis i circumstàncies socio-tècniques on la mateixa estingui que materialitzar.
El Plec de Condicions Particulars, els Plànols i Pressupost de l'Estudi de Seguretat i Salut són documents
contractuals, que restaran incorporats alContracte i, per tant, són d'obligat acompliment, llevat modificacions
degudament autoritzades.
La resta de Documents o dades de l'Estudi de Seguretat i Salut són informatius, i estan constituïts per la Memòria
Descriptiva, amb tots els seusAnnexos, els Detalls Gràfics d'interpretació, els Amidaments i els Pressupostos Parcials.
Els esmentats documents informatius representen només una opinió fonamentada de l'Autor de l'Estudi de
Seguretat i Salut, sense que aixòsuposi que es responsabilitzi de la certesa de les dades que se subministren. Aquestes
dades han de considerar-se, tant sols, com a complementd'informació que el Contractista ha d'adquirir directament i
amb els seus propis mitjans.
Només els documents contractuals, constitueixen la base del Contracte; per tant el Contractista no podrà al·legar,
ni introduir al seu Pla deSeguretat i Salut, cap modificació de les condicions del Contracte en base a les dades
contingudes als documents informatius, llevat que aquestesdades apareguin a algun document contractual.
El Contractista serà, doncs, responsable de les errades que puguin derivar-se de no obtenir la suficient informació
directa, que rectifiqui o ratifiquila continguda als documents informatius de l'Estudi de Seguretat i Salut.
Si hi hagués contradicció entre els Plànols i les Prescripcions Tècniques Particulars, en cas d'incloure's aquestes
com a document quecomplementi el Plec de Condicions Generals del Projecte, té prevalença el que s'ha prescrit en les
Prescripcions Tècniques Particulars. Enqualsevol cas, ambdós documents tenen prevalença sobre les Prescripcions
Tècniques Generals.
El que s'ha esmentat al Plec de condicions i només als Plànols, o viceversa, haurà de ser executat com si hagués
estat exposat a ambdósdocuments, sempre que, a criteri de l'Autor de l'Estudi de Seguretat i Salut, quedin
suficientment definides les unitats de Seguretat i Salutcorresponent, i aquestes tinguin preu al Contracte.
2.2. DEFINICIONS I COMPETÈNCIES DELS AGENTS DEL FET CONSTRUCTIU
Dins l'àmbit de la respectiva capacitat de decisió cadascun dels actors del fet constructiu, estan obligats a prendre
decisions ajustant-se alsPrincipis Generals de l'Acció Preventiva (Art. 15 a la L. 31/1995):
1. Evitar els riscos.
2. Avaluar els riscos que no es poden evitar.
3. Combatre els riscos en el seu origen.
4. Adaptar la feina a la persona, en particular al que fa referència a la concepció dels llocs de treball, com també a
l'elecció dels equips i elsmètodes de treball i de producció, amb l'objectiu específic d'atenuar la feina monòtona i
repetitiva i de reduir-ne els efectes a la salut.
5. Tenir en compte l'evolució de la tècnica.
6. Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti cap.
7. Planificar la prevenció, amb la recerca d'un conjunt coherent que hi integri la tècnica, l'organització de la feina,
les condicions de treball,les relacions socials i la influència dels factors ambientals al treball.
8. Adoptar mesures que donin prioritat a la protecció col·lectiva respecte de la individual.
9. Facilitar les corresponents instruccions als treballadors.
2.2.1. Promotor
Als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, serà considerat Promotor qualsevol persona, física o jurídica,
pública o privada, que, individualo col·lectivament, decideixi, impulsi, programi i financi, amb recursos propis o aliens,
235
les obres de construcció per sí mateix, o per la seva posterioralienació, lliurament o cessió a tercers sota
qualsevol S f | t í to l .
Competències en matèria de Seguretat i Salut del Promotor:
10. Designar al tècnic competent per la Coordinació de Seguretat i Salut en fase de Projecte, quan sigui necessari
o es cregui convenient.
11. Designar en fase de Projecte, la redacció de l'Estudi de Seguretat, facilitant al Projectista i al Coordinador
respectivament, la documentació iinformació prèvia necessària per l'elaboració del Projecte i redacció de l'Estudi de
Seguretat i Salut, així com autoritzar als mateixos lesmodificacions pertinents.
12. Facilitar que el Coordinador de Seguretat i Salut en la fase de projecte intervingui en totes les fases
d'elaboració del projecte i de preparacióde l'obra.
13. Designar el Coordinador de Seguretat i Salut en fase d'Obra per l'aprovació del Pla de Seguretat i Salut,
aportat pel contractista amb antelacióa l'inici de les obres, el qual Coordinarà la Seguretat i Salut en fase d'execució
material de les mateixes.
14. La designació dels Coordinadors en matèria de Seguretat i Salut no eximeix al Promotor de les seves
responsabilitats.
15. Gestionar T'Avís Previ" davant l'Administració Laboral i obtenir les preceptives llicències i autoritzacions
administratives.
16. El Promotor es responsabilitza que tots els agents del fet constructiu tinguin en compte les observacions del
Coordinador de Seguretat i Salut,degudament justificades, o bé proposin unes mesures d'una eficàcia, pel cap baix,
equivalents.
2.2.2. Coordinador de Seguretat i Salut

El Coordinador de Seguretat i Salut serà als efectes del present Estudi de Seguretat i Salut, qualsevol persona
física legalment habilitada pelsseus coneixements específics i que compti amb titulació acadèmica en Construcció.
És designat pel Promotor en qualitat de Coordinador de Seguretat: a) En fase de concepció, estudi i elaboració del
Projecte o b) Durant l'Execucióde l'obra.
El Coordinador de Seguretat i Salut i Salut forma part de la Direcció d'Obra o Direcció Facultativa/Direcció
d'Execució.
Competències en matèria de Seguretat i Salut del Coordinador de Seguretat del Projecte:
17. Vetllar per a què en fase de concepció, estudi i elaboració del Projecte, el Projectista tingui en consideració els
"Principis Generals de laPrevenció en matèria de Seguretat i Salut" (Art. 15 a la L.31/1995), i en particular:
d) Prendre les decisions constructives, tècniques i d'organització amb la finalitat de planificar les diferents feines o
fases de treball que esdesenvolupin simultània o successivament.
e) Estimar la duració requerida per l'execució de les diferents feines o fases de treball.
18. Traslladar al Projectista tota la informació preventiva necessària que li cal per integrar la Seguretat i Salut a les
diferents fases de concepció,estudi i elaboració del projecte d'obra.
Coordinar l'aplicació del que es disposa en els punts anteriors i redactar o fer redactar l'Estudi de Seguretat i
Salut.
Competències en matèria de Seguretat i Salut del Coordinador de Seguretat i Salut d'Obra:
El Coordinador de Seguretat i Salut en fase d'execució d'obra, és designat pel Promotor en tots aquells casos en
què intervé més d'unaempresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms.
Les funcions del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra, segons el R.D.
1627/1997, són les següents:
1. Coordinar l'aplicació dels Principis Generals de l'Acció Preventiva (Art. 15 L. 31/1995):
a) En el moment de prendre les decisions tècniques i d'organització amb el fi de planificar les diferents tasques o
fases de treball que s'haginde desenvolupar simultània o successivament.
b) En l'estimació de la durada requerida per a l'execució d'aquests treballs o fases de treball.
236
2. Coordinar les activitats de l'obra per garantir que els Contractistes, i, si n'hi ha dels Subcontractistes i els
treballadors autònoms, apliquinde manera coherent i responsable els Principis de l'Acció Preventiva que recull l'article
15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals(L.31/1995 de 8 de novembre) durant l'execució de l'obra i, en particular,
en les tasques o activitats al què es refereix l'article 10 del R.D.1627/1997 de 24 d'octubre sobre Disposicions mínimes
de Seguretat i Salut a les obres de construcció:
a) El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja.
b) L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés, i la
determinació de les vies ozones de desplaçament o circulació.
c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars.
d) El manteniment, el control previ a la posta en servei i el control periòdic de les instal·lacions i dispositius
necessaris per a l'execució del'obra, a fi de corregir els defectes que pugin afectar a la seguretat i la salut dels
treballadors.
e) La delimitació i el condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en
particular si es tracta de matèrieso substàncies perilloses.
f) La recollida dels materials perillosos utilitzats.
g) L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació dels residus i deixalles.
h) L'adaptació, d'acord amb l'evolució de l'obra, del període de temps efectiu que haurà de dedicar-se als
diferents treballs o fases de treball.
i) La informació i coordinació entre els contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms.
j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol tipus de treball o activitat que es realitzi en l'obra o a prop del
lloc de l'obra.
3. Aprovar el Pla de Seguretat i Salut (PSS) elaborat pel contractista i, si s'escau, les modificacions que s'hi
haguessin introduït. La DireccióFacultativa prendrà aquesta funció quan no calgui la designació de Coordinador.
4. Organitzar la coordinació d'activitats empresarials prevista en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos
Laborals.
5. Coordinar les accions i funcions de control de l'aplicació correcta dels mètodes de treball.
6. Adoptar les mesures necessàries perquè només puguin accedir a l'obra les persones autoritzades.
El Coordinador de Seguretat i Salut en la fase d'execució de l'obra respondrà davant del Promotor, del
compliment de la seva funció com staffassessor especialitzat en Prevenció de la Sinistralitat Laboral, en col·laboració
estricta amb els diferents agents que intervinguin a l'execuciómaterial de l'obra. Qualsevol divergència serà
presentada al Promotor com a màxim patró i responsable de la gestió constructiva de lapromoció de l'obra, a fi que
aquest prengui, en funció de la seva autoritat, la decisió executiva que calgui.
Les responsabilitats del Coordinador no eximiran de les seves responsabilitats al Promotor, Fabricants i
Subministradors d'equips, eines imitjans auxiliars, Direcció d'Obra o Direcció Facultativa, Contractistes,
Subcontractistes, treballadors autònoms i treballadors.
2.2.3. Projectista
És el tècnic habilitat professionalment que, per encàrrec del Promotor i amb subjecció a la normativa tècnica i
urbanística corresponent,redacta el Projecte.
Podran redactar projectes parcials del Projecte, o parts que el complementin, altres tècnics, de forma coordinada
amb l'autor d'aquest, contanten aquest cas, amb la col·laboració del Coordinador de Seguretat i Salut designat pel
Promotor.
Quan el Projecte es desenvolupa o completa mitjançant projectes parcials o d'altres documents tècnics, cada
projectista assumeix la titularitatdel seu projecte.
Competències en matèria de Seguretat i Salut del Projectista:
7. Tenir en consideració els suggeriments del Coordinador de Seguretat i Salut en fase de Projecte per integrar els
Principis de l'AccióPreventiva (Art. 15 L. 31/1995), prendre les decisions constructives, tècniques i d'organització que
puguin afectar a la planificació dels treballso fases de treball durant l'execució de les obres.
237
8. Acordar, en el seu cas, amb el promotor la contractació de col·laboracions parcials.
2.2.4. Director d'Obra

És el tècnic habilitat professionalment que, formant part de la Direcció d'Obra o Direcció Facultativa, dirigeix el
desenvolupament de l'obra enels aspectes tècnics, estètics, urbanístics i mediambientals, de conformitat amb el
Projecte que el defineix, la llicència constructiva i d'altresautoritzacions preceptives i les condicions del contracte, amb
l'objecte d'assegurar l'adequació al fi proposat. En el cas que el Director d'Obradirigeixi a més a més l'execució
material de la mateixa, assumirà la funció tècnica de la seva realització i del control qualitatiu i quantitatiu del'obra
executada i de la seva qualitat.
Podran dirigir les obres dels projectes parcials altres tècnics, sota la coordinació del Director d'Obra, contant amb
la col·laboració delCoordinador de Seguretat i Salut en fase d'Obra, nomenat pel Promotor.
Competències en matèria de Seguretat i Salut del Director d'Obra:
9. Verificar el replanteig, l'adequació dels fonaments, estabilitat dels terrenys i de l'estructura projectada a les
característiques geotècniquesdel terreny.
10. Si dirigeix l'execució material de l'obra, verificar la recepció d'obra dels productes de construcció, ordenant la
realització dels assaigs iproves precises; comprovar els nivells, desploms, influència de les condicions ambientals en la
realització dels treballs, els materials, lacorrecta execució i disposició dels elements constructius, de les instal·lacions i
dels Medis Auxiliars d'Utilitat Preventiva i la Senyalització,d'acord amb el Projecte i l'Estudi de Seguretat i Salut.
11. Resoldre les contingències que es produeixin a l'obra i consignar en el Llibre d'Ordres i Assistència les
instruccions necessàries per lacorrecta interpretació del Projecte i dels Medis Auxiliars d'Utilitat Preventiva i solucions
de Seguretat i Salut Integrada previstes en el mateix.
12. Elaborar a requeriment del Coordinador de Seguretat i Salut o amb la seva conformitat, eventuals
modificacions del projecte, que vinguinexigides per la marxa de l'obra i que puguin afectar a la Seguretat i Salut dels
treballs, sempre que les mateixes s'adeqüin a les disposicionsnormatives contemplades a la redacció del Projecte i del
seu Estudi de Seguretat i Salut.
13. Subscriure l'Acta de Replanteig o començament de l'obra, confrontant prèviament amb el Coordinador de
Seguretat i Salut l'existènciaprèvia de l'Acta d'Aprovació del Pla de Seguretat i Salut del contractista.
14. Certificar el final d'obra, simultàniament amb el Coordinador de Seguretat, amb els visats que siguin
preceptius.
15. Conformar les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats d'obra i de Seguretat i Salut executades,
simultàniament amb elCoordinador de Seguretat.
16. Les instruccions i ordres que doni la Direcció d'Obra o Direcció Facultativa, seran normalment verbals, tenint
força per obligar a tots elsefectes. Els desviaments respecte al compliment del Pla de Seguretat i Salut, s'anotaran pel
Coordinador al Llibre d'incidències
17. Elaborar i subscriure conjuntament amb el Coordinador de Seguretat, la Memòria de Seguretat i Salut de
l'obra finalitzada, per lliurar-la alpromotor, amb els visats que foren perceptius.
2.2.5. Contractista o constructor (empresari principal) i Subcontractistes

Definició de Contractista:
És qualsevol persona, física o jurídica, que individual o col·lectivament, assumeix contractualment davant el
Promotor, el compromísd'executar, en condicions de solvència i Seguretat, amb medis humans i materials, propis o
aliens, les obres o part de les mateixes ambsubjecció al contracte, el Projecte i el seu Estudi de Seguretat i Salut.
Definició de Subcontractista:
És qualsevol persona física o jurídica que assumeix contractualment davant el contractista, empresari principal, el
compromís de realitzardeterminades parts o instal·lacions de l'obra, amb subjecció al contracte, al Projecte i al Pla de
Seguretat, del Contractista, pel que es regeix laseva execució.
Competències en matèria de Seguretat i Salut del Contractista i/o Subcontractista:
238
18. El Contractista haurà d'executar l'obra amb subjecció al Projecte, directrius de l'Estudi i compromisos del Pla
de Seguretat i Salut, a lalegislació aplicable i a les instruccions del Director d'Obra, i del Coordinador de Seguretat i
Salut, amb la finalitat de dur a terme les condicionspreventives de la sinistralitat laboral i l'assegurament de la
qualitat, compromeses en el Pla de Seguretat i Salut i exigides en el Projecte
19. Tenir acreditació empresarial i la solvència i capacitació tècnica, professional i econòmica que l'habiliti per al
compliment de les condicionsexigibles per actuar com constructor (i/o subcontractista, en el seu cas), en condicions
de Seguretat i Salut.
20. Designar al Cap d'Obra que assumirà la representació tècnica del Constructor (i/o Subcontractista, en el seu
cas), a l'obra i que per laseva titulació o experiència haurà de tenir la capacitat adequada d'acord amb les
característiques i complexitat de l'obra.
21. Assignar a l'obra els medis humans i materials que la seva importància ho requereixi.
22. Formalitzar les subcontractacions de determinades parts o instal·lacions de l'obra dins dels límits establerts en
el Contracte.
23. Redactar i signar el Pla de Seguretat i Salut que desenvolupi l'Estudi de Seguretat i Salut del Projecte. El
Subcontractista podrà incorporarels suggeriments de millora corresponents a la seva especialització, en el Pla de
Seguretat i Salut del Contractista i presentar-los a l'aprovaciódel Coordinador de Seguretat.
24. El representant legal del Contractista signarà l'Acta d'Aprovació del Pla de Seguretat i Salut conjuntament amb
el Coordinador deSeguretat.
25. Signar l'Acta de Replanteig o començament i l'Acta de Recepció de l'obra.
26. Aplicarà els Principis de l'Acció Preventiva que recull l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, en
particular, en desenvoluparies tasques o activitats indicades en l'esmentat article 10 del R.D. 1627/1997:
k) Complir i fer complir al seu personal allò establert en el Pla de Seguretat i Salut (PSS).
I) Complir la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, tenint en compte, si s'escau, les obligacions
que fan referència a lacoordinació d'activitats empresarials previstes en l'article 24 de la Llei de Prevenció de Riscos
Laborals, i en conseqüència complir el R.D.171/2004, i també complir les disposicions mínimes establertes en l'annex
IV del R.D. 1627/1997, durant l'execució de l'obra.
m) Informar i facilitar les instruccions adequades als treballadors autònoms sobre totes les mesures que s'hagin
d'adoptar pel que fa a laseguretat i salut a l'obra.
n) Atendre les indicacions i complir les instruccions del Coordinador en matèria de seguretat i salut durant
l'execució de l'obra, i si és el cas,de la Direcció Facultativa.
27. Els Contractistes i Subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mesures preventives
fixades en el Pla de Seguretat iSalut (PSS) en relació amb les obligacions que corresponen directament a ells o, si
escau, als treballadors autònoms que hagin contractat.
28. A més, els Contractistes i Subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de
l'incompliment de lesmesures previstes al Pla, als termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei de Prevenció de Riscos
Laborals.
29. El Contractista principal haurà de vigilar el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals per
part de les empresesSubcontractistes.
30. Abans de l'inici de l'activitat a l'obra, el Contractista principal exigirà als Subcontractistes que acreditin per
escrit que han realitzat, per alstreballs a realitzar, l'avaluació de riscos i la planificació de la seva activitat preventiva.
Així mateix, el Contractista principal exigirà alsSubcontractistes que acreditin per escrit que han complert les seves
obligacions en matèria d'informació i formació respecte als treballadorsque hagin de prestar servei a l'obra.
31. El Contractista principal haurà de comprovar que els Subcontractistes que concorren a l'obra han establert
entre ells els medisnecessaris de coordinació.
32. Les responsabilitats del Coordinador, de la Direcció Facultativa i del Promotor no eximiran de les seves
responsabilitats als Contractistes ial Subcontractistes.
239
33. El Constructor serà responsable de la correcta execució dels treballs mitjançant l'aplicació de Procediments i
Mètodes de Treballintrínsecament segurs (SEGURETAT INTEGRADA), per assegurar la integritat de les persones,
els materials i els mitjans auxiliars fets servir al'obra.
34. El Contractista principal facilitarà per escrit a l'inici de l'obra, el nom del Director Tècnic, que serà creditor de
la conformitat delCoordinador i de la Direcció Facultativa. El Director Tècnic podrà exercir simultàniament el càrrec de
Cap d'Obra, o bé, delegarà l'esmentadafunció a altre tècnic, Cap d'Obra, amb coneixements contrastats i suficients de
construcció a peu d'obra. El Director Tècnic, o en absència elCap d'Obra o l'Encarregat General, ostentaran
successivament la prelació de representació del Contractista a l'obra
35. El representant del Contractista a l'obra, assumirà la responsabilitat de l'execució de les activitats preventives
incloses al present Plec i elseu nom figurarà al Llibre d'Incidències.
36. Serà responsabilitat del Contractista i del Director Tècnic, o del Cap d'Obra i/o Encarregat en el seu cas,
l'incompliment de les mesurespreventives, a l'obra i entorn material, de conformitat a la normativa legal vigent.
37. El Contractista també serà responsable de la realització del Pla de Seguretat i Salut (PSS), així com de
l'específica vigilància i supervisióde seguretat, tant del personal propi com subcontractat, així com de facilitar les
mesures sanitàries de caràcter preventiu laboral, formació,informació i capacitació del personal, conservació i
reposició dels elements de protecció personal dels treballadors, càlcul i dimensions delsSistemes de Proteccions
Col·lectives i en especial, les baranes i passarel·les, condemna de forats verticals i horitzontals susceptibles
depermetre la caiguda de persones o objectes, característiques de les escales i estabilitat dels esglaons i recolzadors,
ordre i neteja de les zonesde treball, enllumenat i ventilació dels llocs de treball, bastides, apuntalaments, encofrats i
estintolaments, aplecs i emmagatzematges dematerials, ordre d'execució dels treballs constructius, seguretat de les
màquines, grues, aparells d'elevació, mesures auxiliars i equips detreball en general, distància i localització d'estesa i
canalitzacions de les companyies subministradores, així com qualsevol altre mesura decaràcter general i d'obligat
compliment, segons la normativa legal vigent i els costums del sector i que pugui afectar a aquest centre de treball.
38. El Director Tècnic (o el Cap d'Obra), visitaran l'obra com a mínim amb una cadència diària i hauran de donar
les instruccions pertinents al'Encarregat General, que haurà de ser una persona de provada capacitat pel càrrec, haurà
d'estar present a l'obra durant la realització de totel treball que s'executi. Sempre que sigui preceptiu i no existeixi
altra designada a l'efecte, s'entendrà que l'Encarregat General és al mateixtemps el Supervisor General de Seguretat i
Salut del Centre de Treball per part del Contractista, amb independència de qualsevol altre requisitformal.
39. L'acceptació expressa o tàcita del Contractista pressuposa que aquest ha reconegut l'emplaçament del
terreny, les comunicacions,accessos, afectació de serveis, característiques del terreny, mides de seguretats
necessàries, etc. i no podrà al·legar en el futur ignorànciad'aquestes circumstàncies.
40. El Contractista haurà de disposar de les pòlisses d'assegurança necessària per a cobrir les responsabilitats que
puguin esdevenir permotius de l'obra i el seu entorn, i serà responsable dels danys i prejudicis directes o indirectes
que pugui ocasionar a tercers, tant per omissiócom per negligència, imprudència o imperícia professional, del
personal al seu càrrec, així com del Subcontractistes, industrials i/o treballadorsautònoms que intervinguin a l'obra.
41. Les instruccions i ordres que doni la Direcció d'Obra o Direcció Facultativa, seran normalment verbals, tenint
força per obligar a tots elsefectes. Els desviaments respecte al compliment del Pla de Seguretat i Salut, s'anotaran pel
Coordinador al Llibre d'Incidències.
En cas d'incompliment reiterat dels compromisos del Pla de Seguretat i Salut (PSS), el Coordinador i Tècnics de la
Direcció d'Obra oDirecció Facultativa, Constructor, Director Tècnic, Cap d'Obra, Encarregat, Supervisor de Seguretat,
Delegat Sindical de Prevenció o elsrepresentants del Servei de Prevenció (propi o concertat) del Contractista i/o
Subcontractistes, tenen el dret a fer constar al Llibred'lncidències, tot allò que consideri d'interès per a reconduir la
situació als àmbits previstos al Pla de Seguretat i Salut de l'obra.
42. Les condicions de seguretat i salut del personal, dins de l'obra i els seus desplaçaments a/o des del seu
domicili particular, seranresponsabilitat dels Contractistes i/o Subcontractistes així com dels propis treballadors
Autònoms.
240
43. També serà responsabilitat del Contractista, el tancament perimetral del recinte de l'obra i protecció de
la mateixa, el control i reglamentintern de policia a l'entrada, per a evitar la intromissió incontrolada de tercers
aliens i curiosos, la protecció d'accessos i l'organització de zonesde pas amb destinació als visitants de les oficines
d'obra.
44. El Contractista haurà de disposar d'un senzill, però efectiu, Pla d'Emergència per a l'obra, en previsió
d'incendis, pluges, glaçades, vent,etc. que puguin posar en situació de risc al personal d'obra, a tercers o als medis e
instal·lacions de la pròpia obra o limítrofs.
45. El Contractista i/o Subcontractistes tenen absolutament prohibit l'ús d'explosius sense autorització escrita de
la Direcció d'Obra o DireccióFacultativa.
46. La utilització de grues, elevadors o d'altres màquines especials, es realitzarà per operaris especialitzats i
posseïdors del carnet de gruatorre, del títol d'operador de grua mòbil i en altres casos l'acreditació que correspongui,
sota la supervisió d'un tècnic especialitzat i competenta càrrec del Contractista. El Coordinador rebrà una copia de
cada títol d'habilitació signat per l'operador de la màquina i del responsable tècnicque autoritza l'habilitació avalant-hi
la idoneïtat d'aquell per a realitzar la seva feina, en aquesta obra en concret.
47. Tot operador de grua mòbil haurà d'estar en possessió del carnet de gruista segons l'Instrucció Tècnica
Complementaria "MIE-AEM-4"aprovada per RD 837/2003 expedit pel òrgan competent o en el seu defecte certificat
de formació emès per entitat reconeguda; tot ell pergarantir el total coneixement dels equips de treballs de forma
que es pugui garantir el màxim de seguretat a les tasques a desenvolupar.
48. El delegat del contractista haurà de certificar que tot operador de grua mòbil es troba en possessió del carnet
de gruista segonsespecificacions del paràgraf anterior, així mateix haurà de certificar que totes les grues mòbils que
s'utilitzin a l'obra compleixen totes icadascunes de l'especificacions establertes a l'ITC "MIE-AEM-4".
2.2.6. Treballadors Autònoms

Persona física diferent al Contractista i/o Subcontractista que realitzarà de forma personal i directa una activitat
professional, sense capsubjecció a un contracte de treball, i que assumeix contractualment davant el Promotor, el
Contractista o el Subcontractista el compromís derealitzar determinades parts o instal·lacions de l'obra.
Competències en matèria de Seguretat i Salut del Treballador Autònom:
49. Aplicar els Principis de l'Acció Preventiva que es recullen en l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos
Laborals, en particular, endesenvolupar les tasques o activitats indicades en l'article 10 del R.D. 1627/1997.
50. Complir les disposicions mínimes de seguretat i salut, que estableix l'annex IV del R.D. 1627/1997, durant
l'execució de l'obra.
51. Complir les obligacions en matèria de prevenció de riscos que estableix pels treballadors l'article 29, 1,2, de la
Llei de Prevenció de RiscosLaborals.
52. Ajustar la seva actuació en l'obra conforme als deures de coordinació d'activitats empresarials establerts en
l'article 24 de la Llei dePrevenció de Riscos Laborals, participant, en particular, en qualsevol mesura d'actuació
coordinada que s'hagi establert.
53. Utilitzar els equips de treball d'acord amb allò disposat en el R.D. 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual
s'estableixen les disposicionsmínimes de seguretat i salut per a la utilització dels equips de treball per part dels
treballadors.
54. Escollir i utilitzar els equips de protecció individual, segons preveu el R.D. 773/1997, de 30 de maig, sobre
disposicions mínimes deseguretat i salut relativa a la utilització dels equips de protecció individual per part dels
treballadors.
55. Atendre les indicacions i complir les instruccions del Coordinador en matèria de seguretat i de salut durant
l'execució de l'obra i de laDirecció d'Obra o Direcció Facultativa, si n'hi ha.
56. Els treballadors autònoms hauran de complir allò establert en el Pla de Seguretat i Salut (PSS):
o) La maquinària, els aparells i les eines que s'utilitzen a l'obra, han de respondre a les prescripcions de seguretat i
salut, equivalents ipròpies, dels equipaments de treball que l'empresari Contractista posa a disposició dels seus
treballadors.
241
p) Els autònoms i els empresaris que exerceixen personalment una activitat a l'obra, han d'utilitzar equipament de
protecció individualapropiat, i respectar el manteniment en condicions d'eficàcia dels diferents sistemes de protecció
col·lectiva instal·lats a l'obra, segons el riscque s'ha de prevenir i l'entorn del treball.
2.2.7. Treballadors
Persona física diferent al Contractista, Subcontractista i/o Treballador Autònom que realitzarà de forma personal i
directa una activitatprofessional remunerada per compte aliè, amb subjecció a un contracte laboral, i que assumeix
contractualment davant l'empresari elcompromís de desenvolupar a l'obra les activitats corresponents a la seva
categoria i especialitat professional, seguint les instruccionsd'aquell.
Competències en matèria de Seguretat i Salut del Treballador:
57. El deure d'obeir les instruccions del Contractista en allò relatiu a Seguretat i Salut.
58. El deure d'indicar els perills potencials.
59. Té responsabilitat dels actes personals.
60. Té el dret a rebre informació adequada i comprensible i a formular propostes, en relació a la seguretat i salut,
en especial sobre el Pla deSeguretat i Salut (PSS).
61. Té el dret a la consulta i participació, d'acord amb l'article 18, 2 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
62. Té el dret a adreçar-se a l'autoritat competent.
63. Té el dret a interrompre el treball en cas de perill imminent i seriós per a la seva integritat i la dels seus
companys o tercers aliens a l'obra.
64. Té el dret de fer us i el fruit d'unes instal·lacions provisionals de Salubritat i Confort, previstes especialment
pel personal d'obra,suficients, adequades i dignes, durant el temps que duri la seva permanència a l'obra.
2.3. DOCUMENTACIÓ PREVENTIVA DE CARÀCTER CONTRACTUAL
2.3.1. Interpretació dels documents vinculants en matèria de Seguretat i Salut

Excepte en el cas que l'escriptura del Contracte o Document de Conveni Contractual ho indiqui específicament
d'altra manera, l'ordre deprelació dels Documents contractuals en matèria de Seguretat i Salut per aquesta obra serà
el següent:
65. Escriptura del Contracte o Document del Conveni Contractual.
66. Bases del Concurs.
67. Plec de Prescripcions per la Redacció dels Estudis de Seguretat i Salut i la Coordinació de Seguretat i salut en
fases de Projecte i/od'Obra.
68. Plec de Condicions Generals del Projecte i de l'Estudi de Seguretat i Salut.
69. Plec de Condicions Facultatives i Econòmiques del Projecte i de l'Estudi de Seguretat i Salut.
70. Procediments Operatius de Seguretat i Salut i/o Procediments de control Administratiu de Seguretat,
redactats durant la redacció deIProjecte i/o durant l'Execució material de l'Obra, pel Coordinador de Seguretat.
71. Plànols i Detalls Gràfics de l'Estudi de Seguretat i Salut.
72. Pla d'Acció Preventiva de l'empresari-contractista.
73. Pla de Seguretat i Salut de desenvolupament de l'Estudi de Seguretat i Salut del Contractista per l'obra en
qüestió.
74. Protocols, procediments, manuals i/o Normes de Seguretat i Salut interna del Contractista i/o
Subcontractistes, d'aplicació en l'obra.
Feta aquesta excepció, els diferents documents que constitueixen el Contracte seran considerats com mútuament
explicatius, però en el casd'ambigüitats o discrepàncies interpretatives de temes relacionats amb la Seguretat, seran
aclarides i corregides pel Director d'Obra qui,desprès de consultar amb el Coordinador de Seguretat, farà l'ús de la
seva facultat d'aclarir al Contractista les interpretacions pertinents.
Si en el mateix sentit, el Contractista descobreix errades, omissions, discrepàncies o contradiccions tindrà que
notificar-ho immediatament perescrit al Director d'Obra qui desprès de consultar amb el Coordinador de Seguretat,
242
aclarirà ràpidament tots els assumptes, notificant la sevaresolució al Contractista. Qualsevol treball relacionat
amb temes de Seguretat i Salut, que hagués estat executat pel Contractista sense prèviaautorització del Director
d'Obra o del Coordinador de Seguretat, serà responsabilitat del Contractista, restant el Director d'Obra i
elCoordinador de Seguretat, eximits de qualsevol responsabilitat derivada de les conseqüències de les
mesures preventives, tècnicamentinadequades, que hagin pogut adoptar el Contractista pel seu compte.
En el cas que el contractista no notifiqui per escrit el descobriment d'errades, omissions, discrepàncies o
contradiccions, això, no tan sols nol'eximeix de l'obligació d'aplicar les mesures de Seguretat i Salut raonablement
exigibles per la reglamentació vigent, els usos i la praxihabitual de la Seguretat Integrada en la construcció, que siguin
manifestament indispensables per dur a terme l'esperit o la intenció posada enel Projecte i l'Estudi de Seguretat i
Salut, si no que hauran de ser materialitzats com si haguessin estat completes i correctament especificadesen el
Projecte i el corresponent Estudi de Seguretat i Salut.
Totes les parts del contracte s'entenen complementàries entre si, per la qual cosa qualsevol treball requerit en un
sol document, encara que noestigui esmentat en cap altre, tindrà el mateix caràcter contractual que si s'hagués
recollit en tots.
2.3.2. Vigència de l'Estudi de Seguretat i Salut

El Coordinador de Seguretat, a la vista dels continguts del Pla de Seguretat i Salut aportat pel Contractista, com
document de gestiópreventiva d'adaptació de la seva pròpia "cultura preventiva interna d'empresa" el
desenvolupament dels continguts del Projecte i l'Estudi deSeguretat i Salut per l'execució material de l'obra, podrà
indicar en l'Acta d'Aprovació del Pla de Seguretat, la declaració expressa desubsistència, d'aquells aspectes que
puguin estar, a criteri del Coordinador, millor desenvolupats en l'Estudi de Seguretat, com ampliadors
icomplementaris dels continguts del Pla de Seguretat i Salut del Contractista.
Els Procediments Operatius i/o Administratius de Seguretat, que pugessin redactar el Coordinador de Seguretat i
Salut amb posterioritat al'Aprovació del Pla de Seguretat i Salut, tindrà la consideració de document de
desenvolupament de l'Estudi i Pla de Seguretat, essent, pertant, vinculants per les parts contractants.
2.3.3. Pla de Seguretat i Salut del Contractista

D'acord al que es disposa el R.D. 1627 / 1997, cada contractista està obligat a redactar, abans de l'inici dels seus
treballs a l'obra, un Pla deSeguretat i Salut adaptant aquest E.S.S. als seus medis, mètodes d'execució i al "PLA
D'ACCIÓ PREVENTIVA INTERNA D'EMPRESA",realitzat de conformitat al R.D.39 / 1997 "LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS
LABORALS" (Arts. 1, 2 ap. 1, 8 i 9).
El Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut està obligat a incloure els requisits formals establerts a l'Art. 7 del
R.D. 1627/ 1997, noobstant, el Contractista té plena llibertat per estructurar formalment aquest Pla de Seguretat i
Salut.
2.3.4. El "Llibre d'Incidències"

A l'obra existirà, adequadament protocolitzat, el document oficial "LLIBRE D'INCIDÈNCIES", facilitat per la Direcció
d'Obra o DireccióFacultativa, visat pel Col·legi Professional corresponent (0. Departament de Treball 22 Gener de
1998 D.O.G.C. 2565 -27.1.1998).
Segons l'article 13 del Real Decret 1627/97 de 24 d'Octubre, aquest llibre haurà d'estar permanentment a l'obra,
en poder del Coordinador deSeguretat i Salut, i a disposició de la Direcció d'Obra o Direcció Facultativa, Contractistes,
Subcontractistes i Treballadors Autònoms, Tècnicsdels Centres Provincials de Seguretat i Salut i del Vigilant
(Supervisor) de Seguretat, o en el seu cas, del representat dels treballadors, elsquals podran realitzar-li les anotacions
que considerin adient respecte a les desviacions en el compliment del Pla de Seguretat i Salut, per aque el Contractista
procedeixi a la seva notificació a l'Autoritat Laboral, en un termini inferior a 24 hores.
243
2.3.5. Caràcter vinculant del Contracte o document del "Conveni de Prevenció i

Coordinació" i documentació contractualannexa en matèria de Seguretat
El CONVENI DE PREVENCIÓ i COORDINACIÓ subscrit entre el Promotor (o el seu representant), Contractista,
Projectista, Coordinador deSeguretat, Direcció d'Obra o Direcció Facultativa i Representant Sindical Delegat de
Prevenció, podrà ésser elevat a escriptura pública arequeriment de les parts atorgants del mateix, essent de compte
exclusiva del Contractista totes les despeses notarials i fiscals que es derivin.
El Promotor podrà prèvia notificació escrita al Contractista, assignar totes o part de les seves facultats assumides
contractualment, a lapersona física, jurídica o corporació que tingues a be designar a l'efecte, segons procedeixi.
Els terminis i provisions de la documentació contractual contemplada en l'apartat 2.1. del present Plec, junt amb
els terminis i provisions detots els documents aquí incorporats per referència, constitueixen l'acord ple i total entre les
parts i no durà a terme cap acord o enteniment decap naturalesa, ni el Promotor farà cap endossament o
representacions al Contractista, excepte les que s'estableixin expressament mitjançantcontracte. Cap modificació
verbal als mateixos tindrà validesa o força o efecte algun.
El Promotor i el Contractista s'obligaran a si mateixos i als seus successors, representants legals i/o
concessionaris, amb respecte al pactat enla documentació contractual vinculant en matèria de Seguretat. El
Contractista no es agent o representant legal del Promotor, pel que aquestno serà responsable de cap manera de les
obligacions o responsabilitats en què incorri o assumeixi el Contractista.
No es considerarà que alguna de les parts hagi renunciat a algun dret, poder o privilegi atorgat per qualsevol dels
documents contractualsvinculants en matèria de Seguretat, o provisió dels mateixos, llevat que tal renúncia hagi estat
degudament expressada per escrit i reconegudaper les parts afectades.
Tots els recursos o remeis brindats per la documentació contractual vinculant en matèria de Seguretat, hauran de
ser presos i interpretats comacumulatius, és a dir, addicionals a qualsevol altre recurs prescrit per la llei.
Les controvèrsies que puguin sorgir entre les parts, respecte a la interpretació de la documentació contractual
vinculant en matèria deSeguretat, serà competència de la jurisdicció civil. No obstant, es consideraran actes jurídics
separables els que es dicten en relació amb lapreparació i adjudicació del Contracte i, en conseqüència, podran ser
impugnats davant l'ordre jurisdiccional contenciós-administratiu d'acordamb la normativa reguladora de l'esmentada
jurisdicció.
2.4. NORMATIVA LEGAL D'APLICACIÓ
Per a la realització del Pla de Seguretat i Salut, el Contractista tindrà en compte la normativa existent i vigent en el
decurs de la redacció de l'ESS(o EBSS), obligatòria o no, que pugui ésser d'aplicació.
A títol orientatiu, i sense caràcter limitatiu, s'adjunta una relació de normativa aplicable. El Contractista, no
obstant, afegirà al llistat general de lanormativa aplicable a la seva obra les esmenes de caràcter tècnic particular que
no siguin a la relació i correspongui aplicar al seu Pla.
2.4.1. Textos generals

- Quadre de Malalties Professionals. R.D. 1995/1978. BOE de 25 d'agost de 1978. Modificada per R.D 2821/1981
de 27 de novembre. BOE lde desembre de 1981.
- Convenis Col·lectius
- Reglament de Seguretat i Higiene en el Treball. O.M. 31 de gener de 1940. BOE 3 de febrer de 1940, en vigor
capítol VII.
- Disposicions mínimes de Seguretat i Salut en els Llocs de Treball. R.D. 486 de 14 d'abril de 1997. BOE 23 d'abril
de 1997.
- Disposicions mínimes de Seguretat i Salut en Treball en l'àmbit de les empreses de treball temporal. R.D
216/1999 de 5 de febrer. BOE 24 defebrer de 1999.
- Reglament de Seguretat i Higiene en el Treball en la Indústria de la Construcció. O.M. 20 de maig de 1952. BOE
15 de juny de 1958.
244
- Ordenança Laboral de la Construcció, Vidre i Ceràmica. O.M. 28 d'agost de 1970. BOE 5, 7, 8, 9 de setembre de
1970, en vigor capítols VI iXVI, i les modificacions 0.22 de març de 1972. BOE 31 de març de 1972 i 0.27 de juliol
de 1973. BOE 31 de juliol de 1973.
- Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball. O.M. 9 de març de 1971. BOE 16 de març de 1971, en
vigor parts del títol II.
- Reglament d'Activitats Molestes, Nocives, Insalubres i Perilloses. D. 2414/1961 de 30 de novembre. BOE 7 de
desembre de 1961.
- Ordre Aprovació del Model de Llibre d'Incidències en les obres de Construcció. O.M. 12 de gener de 1998.
D.O.G.C. 2565 de 27 de gener del998.
- Regulació de la Jornada de Treball, Jornades Especials i Descans. R.D. 2001/1983 de 28 de juliol. BOE 29 de juliol
de 1983. Anul-ladaParcialment per R.D 1561/1995 de 21 de setembre. BOE 26 de setembre de 1995.
- Establiment de Models de Notificació d'Accidents de Treball. O.M. 16 de desembre de 1987. BOE 29 de
desembre de 1987.
- Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Llei 31/1995 de novembre. BOE 10 de novembre de 1995. Complementada
per R.D 614/2001 de 8 dejuny. BOE 21 de juny de 2001.
- Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals. BOE núm.
298 de 13 de desembre.
- Reglament dels Serveis de Prevenció. R.D. 39/1997 de 17 de gener. BOE 31 de gener de 1997. Modificat per R.D
780/1998 de 30 d'abril.BOE 1 de maig de 1998.
- Senyalització de Seguretat i Salut en el Treball. R.D. 485/1997 de 14 d'abril de 1997. BOE 23 d'abril de 1997.
- Disposicions mínimes de Seguretat i Salut en els Centres de Treball. R.D. 486/1997 de 14 d'abril. BOE 23 d'abril
de 1997.
- Disposicions mínimes de Seguretat i Salut relatives a la Manipulació Manual de Càrregues que comportin Riscos,
en particular dorsolumbars,per als treballadors. R.D. 487/1997 de 14 d'abril de 1997. BOE 23 d'abril de 1997.
- Disposicions mínimes de Seguretat i Salut relatives al Treball que inclouen pantalles de visualització. R.D.
488/1997 de 14 d'abril de 1997.BOE de 23 d'abril de 1997.
- Funcionament de les Mútues d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social i
Desenvolupament d'Activitats dePrevenció de Riscos Laborals. 0. de 22 d'abril de 1997. BOE de 24 d'abril de 1997.
- Protecció dels treballadors contra els Riscos relacionats amb l'Exposició a Agents Biològics durant el treball. R.D.
664/1997 de 12 de maig.BOE de 24 de maig de 1997. Modificada per 0 de 25 de març de 1998. BOE 3 de març de
1998.
- Protecció de la seguretat i la salut dels treballadors contra els Riscos relacionats amb els Agents Químics durant
el treball. R.D 374/2001 de 6d'abril. BOE 1 de maig de 2001.
- Protecció de la salut i la seguretat dels treballadors exposats a riscos derivats d'atmosferes explosives en el lloc
de treball. R.D 681/2003 del2 de juny. BOE 18 de juny de 2003.
- Exposició a Agents Cancerígens durant el treball. R.D. 665/1997 de 12 de maig. BOE de 24 de maig de 1997.
Modificada per R.D 1124/2000de 16 de juny. BOE 17 de juny de 2000.
- Disposicions mínimes de Seguretat i Salut relatives a la Utilització pels treballadors d'Equips de Protecció
Individual. R.D. 773/1997 de 30 demaig. BOE de 12 dejuny de 1997.
- Disposicions mínimes de Seguretat i Salut per a la Utilització pels treballadors dels Equips de Treball. R.D.
1215/1997 de 18 de juliol. BOE de7 d'agost de 1997.
- Disposicions mínimes destinades a protegir la Seguretat i la Salut dels Treballadors en les Activitats Mineres.
R.D. 1389/1997 de 5 desetembre. BOE de 7 d'octubre de 1997.
- Disposicions mínimes de Seguretat i Salut en les obres de Construcció. R.D. 1627/1997 de 24 d'octubre. BOE de
25 d'octubre de 1997
- Real Decret 171/2004, pel qual es desenvolupa l'article 24 de la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals,
en matèria de coordinaciód'activitats empresarials. BOE de 31 de gener de 2004.
245
- Reial Decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, en
el que s'estableixen lesdisposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització dels equips de treball per part dels
treballadors, en matèria de treballs temporals enalçada.
2.4.2. Condicions ambientals

- Il·luminació en els Centres de Treball. O.M. 26 d'agost de 1940. BOE 29 d'agost de 1940.
- Protecció dels Treballadors davant els riscos derivats de l'exposició a soroll durant el treball. R.D. 1316/1989 de
27 d'octubre. BOE 2 denovembre de 1989.
2.4.3. Incendis
- Norma Bàsica Edificacions NBE - CPI / 96.
- Ordenances Municipals
- Decret 64/1995 pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, i Ordre MAB/62/2003 per la
qual es desenvolupen lesmesures preventives establertes pel Decret 64/1995. (Generalitat de Catalunya).
2.4.4. Instal·lacions elèctriques

- Reglament de Línies Aèries d'Alta Tensió. D. 3151/1968 de 28 de novembre. BOE 27 de desembre de 1968.
Rectificat: BOE 8 de març del969.
- Reglament Electro-tècnic per a Baixa Tensió. R.D. 842/2002 de 2 d'agost. BOE 18 de setembre de 2002.
- Instruccions Tècniques Complementàries.
2.4.5. Equips i maquinària

- Reglament de Recipients a Pressió. R.D. 1244/1979 de 4 d'abril. BOE 29 de maig de 1979.
- Reglament d'Aparells d'Elevació i el seu manteniment. R.D. 2291/1985 de 8 de novembre. BOE 11 de desembre
de 1985.
- Reglament d'Aparells Elevadors per a obres. O.M. 23 de maig de 1977. BOE 14 de juny de 1977. Modificacions:
BOE 7 de març de 1981 i 16de novembre de 1981.
- Reglament de Seguretat en les Màquines. R.D. 1849/2000 de 10 de novembre. BOE 2 de desembre de 2000.
- Disposicions mínimes de seguretat per a la utilització pels treballadors d'Equips de Treball.R.D. 1215/1997 de 18
de juliol. BOE 7 d'agost del997.
- Reial Decret 1435 /1992, de Seguretat en les Màquines.
- Reial Decret 56/1995, de Seguretat en les Màquines.
- ITC - MIE - AEM1: Ascensors Electromecànics. O. 23 de setembre de 1987. BOE 6 d'octubre de 1987.
Modificació: 0. 11 d'octubre de 1988.
BOE 21 d'octubre de 1988. Autorització de la instal·lació d'ascensors amb màquines en fossat. Resolució 10 de
setembre de 1998. BOE 25 desetembre de 1998. Autorització de la instal·lació d'ascensors sense sala de màquines.
Resolució 3 d'abril de 1997. BOE 23 d'abril de 1997.
- ITC - MIE - AEM2: Grues Torre desmuntables per a obres. R.D 836/2003 de 27 de maig de 2003. BOE 17 de juliol
de 2003.
- ITC - MIE - AEM3: Carretes Automotrius de manutenció. O. 26 de maig de 1989. BOE 9 de juny de 1989.
- ITC - MIE - AEM4: Reglament d'aparells d'elevació i manutenció, referent a grues mòbils autopropulsades. R.D
837/2003 de 27 de maig de2003. BOE 17 de juliol de 2003.
- ITC - MIE - MSG1: Màquines, Elements de Màquines o Sistemes de Protecció utilitzats. O. 8 d'abril de 1991. BOE
11 d'abril de 1991.
246
2.4.6. Equips de protecció individual

- Comercialització i Lliure Circulació intracomunitària dels Equips de Protecció Individual. R.D. 1407/1992 de 20
de
novembre. BOE 28 dedesembre de 1992. Modificat per O.M. de 16 de maig de 1994 i per R.D. 159/1995 de 3 de
febrer. BOE 8 de març de 1995 i complementat per la
Resolució de 28 de juliol de 2000. BOE 8 de setembre de 2000, i modificada per la Resolució de 27 de maig de
2002. BOE 4 de juliol de 2002.
- Disposicions mínimes de Seguretat i Salut relatives a la Utilització pels Treballadors d'Equips de Protecció
Individual. R.D. 773/1997 de 30 demaig de 1997.
- Reglament sobre comercialització d'Equips de Protecció Individual (RD 1407/1992, de 20 de novembre. BOE
núm. 311 de 28 de desembre,modificat pel RD 159/1995, de 2 de febrer. BOE núm. 57 de 8 de març, i per l'O. de 20 de
febrer de 1997. BOE núm. 56 de 6 de març), imodificada per la Resolució de 27 de maig de 2002. BOE 4 de juliol de
2002.
- Resolució de 29 d'abril de 1999, per la qual s'actualitza l'annex IV de la Resolució de 18 de març de 1998, de la
Direcció General deTecnologia i Seguretat Industrial. (BOE núm. 151 de 25 de juny de 1999). Complementada per la
Resolució de 28 de juliol de 2000. BOE 8 desetembre de 2000.
2.4.7. Senyalització
- Disposicions Mínimes en Matèria de Senyalització de Seguretat i Salut en el Treball. R.D. 485/1997. BOE 14
d'abril de 1997.
- Normes sobre senyalització d'obres a carreteres. Instrucció 8.3.1.C. del MOPU.
2.4.8. Diversos
- Quadre de Malalties Professionals. R.D. 1995/1978. BOE de 25 d'agost de 1978. Modificada per R.D 2821/1981
de 27 de novembre. BOE lde desembre de 1981.
- Convenis Col·lectius
2.5. CONDICIONS ECONÒMIQUES
2.5.1. Criteris d'aplicació

L' Art. 5, 4 del R.D. 1627 / 1997, de 24 d'octubre, manté per al sector de la construcció, la necessitat d'estimar
l'aplicació de la Seguretat iSalut com un cost "afegit" a l'Estudi de Seguretat i Salut, i per conseqüent, incorporat al
Projecte.
El pressupost per a l'aplicació i execució de l'estudi de Seguretat i Salut, haurà de quantificar el conjunt de
"despeses" previstes, tant pel quees refereix a la suma total com a la valoració unitària d'elements, amb referència al
quadre de preus sobre el que es calcula. Sols podranfigurar partides alçades en els casos d'elements o operacions de
difícil previsió.
Els amidaments, qualitats i valoració recollides en el pressupost de l'Estudi de Seguretat i Salut podran ser
modificades o substituïdes peralternatives proposades pel Contractista en el seu Pla de Seguretat i Salut, prèvia
justificació tècnica degudament motivada, sempre que aixòno suposi disminució de l'import total ni dels nivells de
protecció continguts en l'Estudi de Seguretat i Salut. A aquests efectes, el pressupostdel E.S.S. haurà d'anar
incorporant al pressupost general de l'obra com un capítol més del mateix.
La tendència a integrar la Seguretat i Salut (pressupost de Seguretat i Salut = 0), es contempla en el mateix cos
legal quan el legislador indicaque, no s'inclouran en el pressupost de l'Estudi de Seguretat i Salut els costos exigits per
la correcta execució professional dels treballs,conforme a les normes reglamentàries en vigor i els criteris tècnics
generalment admesos, emanats dels organismes especialitzats. Aquestcriteri es l'aplicat en el present E.S.S. en
l'apartat relatiu a Medis Auxiliars d'Utilitat Preventiva (MAUP).
247
2.5.2. Certificació del pressupost del Pla de Seguretat i Salut

Si bé el Pressupost de Seguretat, amb criteris de "Seguretat Integrada" hauria d'estar inclòs en les partides del
Projecte, de forma no segregable,per les obres de Construcció, es precisa l'establiment d'un criteri respecte a la
certificació de les partides contemplades en el pressupost del Pla deSeguretat i Salut del Contractista per cada obra.
El sistema d'aprovació i abonament de les certificacions mensuals, es podrà convenir amb antelació a l'inici dels
treballs, sempre en funció al'efectiu compliment dels compromisos contemplats en el Pla de Seguretat. En aquest cas,
el sistema proposat és d'un pagament fix mensual aconta, d'un import corresponent al pressupost de Seguretat i Salut
dividit pel nombre de mesos estimats de durada.
2.5.3. Revisió de preus del Pla de Seguretat i Salut

Els preus aprovats pel Coordinador de Seguretat i Salut continguts en el Pla de Seguretat i Salut del Contractista,
es mantindrà durant la totalitatde l'execució material de les obres.
Excepcionalment, quan el contracte s'hagi executat en un 20% i transcorregut com a mínim un any des de la seva
adjudicació, podrà contemplarsela possibilitat de revisió de preus del pressupost de Seguretat, mitjançant els índexs o
fórmules de caràcter oficial que determini l'òrgan decontractació, en els terminis contemplats en el Títol IV del R.D.
Legislatiu 2 / 2002, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei deContractes de les Administracions
Públiques.
2.6. CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS DE SEGURETAT
2.6.1. Previsions del Contractista a l'aplicació de les Tècniques de Seguretat

La Prevenció de la Sinistralitat Laboral, pretén aconseguir uns objectius concrets, en el nostre cas, detectar i
corregir els riscos d'accidentslaborals.
El Contractista Principal haurà de reflectir al seu Pla de Seguretat i Salut la manera concreta de desenvolupar les
Tècniques de Seguretat iSalut i com les aplicarà en aquesta obra.
Tot seguit s'anomenen a títol orientatiu una sèrie de descripcions de les diferents Tècniques Analítiques i
Operatives de Seguretat:
• Tècniques analítiques de seguretat
Les Tècniques Analítiques de Seguretat i Salut tenen com a objectiu exclusiu la detecció de riscos i la recerca de
les causes.
Prèvies als accidents.-
- Inspeccions de seguretat.
-Anàlisi de treball.
- Anàlisi Estadística de la sinistralitat.
- Anàlisi del entorn de treball.
Posteriors als accidents.-
- Notificació d'accidents.
- Registre d'accidents
- Investigació Tècnica d'Accidents.
• Tècniques operatives de seguretat.
Les Tècniques Operatives de Seguretat i Salut pretenen eliminar les Causes i a través d'aquestes corregir el Risc
Segons que l'objectiu de l'acció correctora hagi d'operar sobre la conducta humana o sobre els factors perillosos
mesurats, el Contractistahaurà de demostrar al seu Pla de Seguretat i Salut i Higiene que té desenvolupat un sistema
d'aplicació de Tècniques Operatives sobre
El Factor Tècnic:
- Sistemes de Seguretat
- Proteccions col·lectives i Resguards
248
- Manteniment Preventiu
- Proteccions Personals
- Normes
- Senyalització
El Factor Humà:
- Test de Selecció prelaboral del personal.
- Reconeixements Mèdics prelaborals.
- Formació
- Aprenentatge
- Propaganda
- Acció de grup
- Disciplina
- Incentius
2.6.2. Condicions Tècniques del Control de Qualitat de la Prevenció

El Contractista inclourà a les Empreses Subcontractades i treballadors Autònoms, lligats amb ell contractualment,
en el desenvolupament delseu Pla de Seguretat i Salut; haurà d'incloure els documents tipus en el seu format real, així
com els procediments de complimentacio fetsservir a la seva estructura empresarial, per a controlar la qualitat de la
Prevenció de la Sinistralitat Laboral. Aportem al present Estudi deSeguretat, a títol de guia, l'enunciat dels més
importants:
75. Programa implantat a l'empresa, de Qualitat Total o el reglamentari Pla d'Acció Preventiva.
76. Programa Bàsic de Formació Preventiva estandarditzat pel Contractista Principal
77. Formats documentals i procediments de complimentacio, integrats a l'estructura de gestió empresarial,
relatius al Control Administratiu deia Prevenció.
78. Comitè i/o Comissions vinculats a la Prevenció
79. Documents vinculants, actes i/o memoràndums.
80. Manuals i/o Procediments Segurs de Treball, d'ordre intern d'empresa
81. Control de Qualitat de Seguretat del Producte.
2.6.3. Condicions Tècniques dels Òrgans de l'Empresa Contractista competents en matèria

de Seguretat i Salut
El comitè o les persones encarregades de la promoció, coordinació i vigilància de la Seguretat i Salut de l'obra
seran almenys els mínimsestablerts per la normativa vigent pel cas concret de l'obra de referència, assenyalant-se
específicament al Pla de Seguretat, la seva relacióamb l'organigrama general de Seguretat i Salut de l'empresa
adjudicatària de les obres.
El Contractista acreditarà l'existència d'un Servei Tècnic de Seguretat i Salut (propi o concertat) com a
departament staff depenent de l'AltaDirecció de l'Empresa Contractista, dotat dels recursos, medis i qualificació
necessària conforme al R.D. 39 /1997 "Reglamento de losServicios de Prevención". En tot cas el constructor comptarà
amb l'ajut del Departament Tècnic de Seguretat i Salut de la Mútua d'Accidentsde Treball amb la que tingui establerta
pòlissa.
El Coordinador de Seguretat i Salut podrà vedar la participació en aquesta obra del Delegat Sindical de Prevenció
que no reuneixi, al seucriteri, la capacitació tècnica preventiva pel correcte compliment de la seva important missió.
L'empresari Contractista com a màxim responsable de la Seguretat i Salut de la seva empresa, haurà de fixar els
àmbits de competenciafuncional dels Delegats Sindicals de Prevenció en aquesta obra.
L'obra disposarà de Tècnic de Seguretat i Salut (propi o concertat) a temps parcial, que assessori als responsables
tècnics (i conseqüentmentde seguretat) de l'empresa constructora en matèria preventiva, així com una Brigada de
reposició i manteniment de les proteccions deseguretat, amb indicació de la seva composició i temps de dedicació a
aquestes funcions.
249
2.6.4. Obligacions de l'Empresa Contractista competent en matèria de Medicina

del Treball
El Servei de Medicina del Treball integrat en el Servei de Prevenció, o en el seu cas, el Quadre Facultatiu
competent, d'acord amb lareglamentació oficial, serà l'encarregat de vetllar per les condicions higièniques que haurà
de reunir el centre de treball.
Respecte a les instal·lacions mèdiques a l'obra existiran almenys una farmaciola d'urgència, que estarà
degudament assenyalada i contindràallò disposat a la normativa vigent i es revisarà periòdicament el control
d'existències.
Al Pla de Seguretat i Salut i Higiene el contractista principal desenvoluparà l'organigrama així com les funcions i
competències de la sevaestructura en Medicina Preventiva.
Tot el personal de l'obra (Propi, Subcontractat o Autònom), amb independència del termini de durada de les
condicions particulars de la sevacontractació, haurà d'haver passat un reconeixement mèdic d'ingrés i estar classificat
d'acord amb les seves condicions psicofísiques.
Independentment del reconeixement d'ingrés, s'haurà de fer a tots els treballadors del Centre de Treball (propis i
Subcontractats), segons veassenyalat a la vigent reglamentació al respecte, com a mínim un reconeixement periòdic
anual.
Paral·lelament l'equip mèdic del Servei de Prevenció de l'empresa (Propi, Mancomunat, o assistit per Mútua
d'Accidents) haurà d'establir alPla de Seguretat i Salut un programa d'actuació cronològica a les matèries de la seva
competència:
- Higiene i Prevenció al treball.
- Medicina preventiva dels treballadors.
- Assistència Mèdica.
- Educació sanitària i preventiva dels treballadors.
- Participació en comitè de Seguretat i Salut.
- Organització i posta al dia del fitxer i arxiu de medicina d'Empresa.
2.6.5. Competències dels Col·laboradors Prevencionistes a l'obra

D'acord amb les necessitats de disposar d'un interlocutor alternatiu en absència del Cap d'Obra es nomenarà un
Supervisor de Seguretat iSalut (equivalent a l'antic Vigilant de Seguretat), considerant-se en principi l'Encarregat
General de l'obra, com a persona més adient per acomplir-ho, en absència d'un altre treballador més qualificat en
aquests treballs a criteri del Contractista. El seu nomenament es formalitzaràper escrit i es notificarà al Coordinador
de Seguretat.
S'anomenarà un Socorrista, preferiblement amb coneixements en Primers Auxilis, amb la missió de realitzar
petites cures i organitzarl'evacuació dels accidentats als centres assistencials que correspongui que a més a més serà
l'encarregat del control de la dotació de lafarmaciola.
A efectes pràctics, i amb independència del Comitè de Seguretat i Salut, si la importància de l'obra ho aconsella,
es constituirà a peu d'obrauna "Comissió Tècnica Interempresarial de Responsables de Seguretat", integrat pels
màxims Responsables Tècnics de les Empresesparticipants a cada fase d'obra, aquesta "comissió" es reunirà com a
mínim mensualment, i serà presidida pel Cap d'Obra del Contractista,amb l'assessorament del seu Servei de Prevenció
(propi o concertat).
2.6.6. Competències de Formació en Seguretat a l'obra

El Contractista haurà d'establir al Pla de Seguretat i Salut un programa d'actuació que reflecteixi un sistema
d'entrenament inicial bàsic de totsels treballadors nous. El mateix criteri es seguirà si són traslladats a un nou lloc de
treball, o ingressin com a operadors de màquines,vehicles o aparells d'elevació.
S'efectuarà entre el personal la formació adequada per assegurar el correcte ús dels medis posats al seu abast per
millorar el seu rendiment,qualitat i seguretat del seu treball.
250
2.7. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES DE SEGURETAT DELS EQUIPS, MÀQUINES

I/O MÀQUINESFERRAMENTES
2.7.1. Definició i característiques dels Equips, Màquines i/o Màquines-Ferramentes

• Definició
És un conjunt de peces o òrgans units entre si, dels quals un al menys és mòbil i, en el seu cas, d'òrgans
d'accionament, circuits de comandamenti de potència, etc, associats de forma solidària per a una aplicació
determinada, en particular destinada a la transformació, tractament,desplaçament i accionament d'un material.
El terme equip i/o màquina també cobreix:
- Un conjunt de màquines que estiguin disposades i siguin accionades per a funcionar solidàriament.
- Un mateix equip intercanviable, que modifiqui la funció d'una màquina, que es comercialitza en condicions que
permetin al propi operador,acoblar a una màquina, a una sèrie d'elles o a un tractor, sempre que aquest equip no
sigui una peça de recanvi o una ferramenta.
Quan l'equip, màquina i/o màquina ferramenta disposi de components de seguretat que es comercialitzin per
separat per a garantir una funció deseguretat en el seu ús normal, aquests adquireixen als efectes del present Estudi
de Seguretat i Salut la consideració de Mitjà Auxiliar d'UtilitatPreventiva (MAUP).
• Característiques
Els equips de treball i màquines aniran acompanyats d'unes instruccions d'utilització, esteses pel fabricant o
importador, en les quals figuraran lesespecificacions de manutenció, instal·lació i utilització, així con les normes de
seguretat i qualsevol altra instrucció que de forma específica siguinexigides en les corresponents Instruccions
Tècniques Complementàries (ITC), les quals inclouran els plànols i esquemes necessaris per almanteniment i
verificació tècnica, estant ajustats a les normes UNE que li siguin d'aplicació. Portaran a més a més, una placa de
material durador ifixada amb solidesa en lloc ben visible, en la qual figuraran, com a mínim, les següents dades:
- Nom del fabricant.
- Any de fabricació, importació i/o subministrament.
- Tipus i número de fabricació.
- Potència en Kw.
- Contrasenya d'homologació CE i certificat de seguretat d'ús d'entitat acreditada, si procedeix.
2.7.2.Condicions d'elecció, utilització, emmagatzematge i manteniment dels Equips,

Màquines i/o Màquines-Ferramentes
• Elecció d'un Equip
Els Equips, Màquines i/o Màquines Ferramentes hauran de seleccionar-se en base a uns criteris de garanties de
Seguretat per als seus operadorsi respecte al seu Medi Ambient de Treball.
• Condicions d'utilització dels Equips, Màquines i/o Màquines ferramentes
Són les contemplades en l'Annex II del R.D. 1215, de 18 de juliol sobre "Disposicions mínimes de Seguretat i Salut
per a la utilització pelstreballadors dels Equips de treball":
• Emmagatzematge i manteniment
- Se seguiran escrupolosament les recomanacions d'emmagatzematge i esment, fixats pel fabricant i contingudes
en la seva "Guia demanteniment preventiu".
- Es reemplaçaran els elements, es netejaran, engreixaran, pintaran, ajustaran i es col·locaran en el lloc assignat,
seguint les instruccions delfabricant.
- S'emmagatzemaran en compartiments amplis i secs, amb temperatures compreses entre 15 i 25SC.
- L'emmagatzematge, control d'estat d'utilització i els lliuraments d'Equips estaran documentades i custodiades,
amb justificant de recepcióde conformitat, lliurament i rebut, per un responsable tècnic, delegat per l'usuari.
251
2.7.3. Normativa aplicable

• Directives comunitàries relatives a la seguretat de les màquines, transposicions i dates d'entrada en
vigor
Sobre comercialització i/o posada en servei en la Unió Europea
Directiva fonamental.
- Directiva del Consell 89/392/CEE, de 14/06/89, relativa a l'aproximació de les legislacions dels Estats membres
sobre màquines (D.O.C.E.Núm. L 183, de 29/6/89), modificada per les Directives del Consell 91/368/CEE, de 20/6/91
(D.O.C.E. Núm. L 198, de 22/7/91), 93/44/CEE, del4/6/93 (D.O.C.E. Núm. L 175, de 19/7/93) i 93/68/CEE, de 22/7/93
(D.O.C.E. Núm. L 220, de 30/8/93). Aquestes 4 directives s'han codificat en unsols text mitjançant la Directiva
98/37/CE (D.O.C.E. Núm. L 207, de 23/7/98).
Transposada pel Reial Decret 1435/1992, de 27 de novembre (B.O.E. d'11/12/92), modificat pel Reial Decret
56/1995, de 20 de gener (B.O.E. de8/2/95).
Entrada en vigor del R.D. 1435/1992: l'l/l/93, amb període transitori fins I'1/1/95.
Entrada en vigor del R.D. 56/1995: el 9/2/95.
Excepcions:
- Carretons automotors de manutenció: l'l/7/95, amb període transitori fins l'l/l/96.
- Màquines per a elevació o desplaçament de persones: el 9/2/95, amb període transitori fins l'l/l/97.
- Components de seguretat (inclou ROPS i FOPS, vegeu la Comunicació de la Comissió 94/C253/03 -D.O.C.E. ISP
C253, de 10/9/94): el9/2/95, amb període transitori fins l'l/l/97.
- Marcat: el 9/2/95, amb període transitori fins l'l/l/97.
Altres Directives.
sobre el material elèctric destinata utilitzar-se amb determinats límits de tensió (D.O.C.E. Núm. L 77, de 26/3/73),
modificada per la Directiva del Consell 93/68/CEE.
Transposada pel Reial Decret 7/1988, de 8 de gener (B.O.E. de 14/1/88), modificat pel Reial Decret 154/1995 de 3
de febrer (B.O.E. de 3/3/95).
Entrada en vigor del R.D. 7/1988:1'1/12/88.
Entrada en vigor del R.D. 154/1995: el 4/3/95, amb període transitori fins l'l/l/97.
A aquest respecte veure també la Resolució d'11/6/98 de la Direcció General de Tecnologia i Seguretat Industrial
(B.O.E. de 13/7/98).
sobre recipients a pressiósimple (D.O.C.E. Núm. L 270 de 8/8/87), modificada per les Directives del Consell
90/488/CEE, de 17/9/90 (D.O.C.E. Núm. L 270 de 2/10/90) Í93/68/CEE.
Transposades pel Reial Decret 1495/1991, d'li d'octubre (B.O.E. de 15/10/91), modificat pel Reial Decret
2486/1994, de 23 de desembre (B.O.E.de 24/1/95). Entrada en vigor del R.D. 1495/1991: el 16/10/91. Entrada en
vigor del R.D. 2486/1994: l'l/l/95 amb període transitori fins l'l/l/97.
sobre comptabilitatelectromagnètica (D.O.C.E. Núm. L 139, de 23/5/89), modificada per les Directives del Consell
93/68/CEE i 93/97/CEE, de 29/10/93 (D.O.C.E.Núm. L 290, de 24/11/93); 92/31/CEE, de 28/4/92 (D.O.C.E. Núm. L 126,
de 12/5/92); 99/5/CE, de 9/3/99 (D.O.C.E. Núm. L 091, de 7/4/1999).
Transposades pel Reial Decret 444/1994, d'li de març (B.O.E. d'1/4/94), modificat pel Reial Decret 1950/1995,
d'l de desembre (B.O.E. de28/12/95) i Ordre Ministerial de 26/3/96 (B.O.E. de 3/4/96).
Entrada en vigor del R.D. 444/1994: el 2/4/94 amb període transitori fins l'l/l/96. Entrada en vigor del R.D.
1950/1995: el 29/12/95. Entrada envigor de l'Ordre de 26/03/1996: el 4/4/96.
sobre aparells de gas (D.O.C.E.Núm. L 196, de 26/7/90), modificada per la Directiva del Consell 93/68/CEE.
Transposada pel Reial Decret 1428/1992, de 27 de novembre (B.O.E. de 5/12/92), modificat pel Reial Decret
276/1995, de 24 de febrer (B.O.E. de27/3/95).
252
Entrada en vigor del R.D. 1428/1992: el 25/12/92 amb període transitori fins l'l/l/96. Entrada en vigor.
276/1995: el 28/3/95.
- Directiva del Parlament Europeu i del Consell 94/9/CE, de 23/3/94, relativa a l'aproximació de legislacions dels
Estats membres sobre elsaparells i sistemes de protecció per a ús en atmosferes potencialment explosives (D.O.C.E.
Núm. L 100, de 19/4/94).
Transposada pel Reial Decret 400/1996, d'l de març (B.O.E. de 8/4/96).
Entrada en vigor: I'1/3/96 amb període transitori fins I'1/7/03.
- Directiva del Parlament Europeu i del Consell 97/23/CE, de 29/5/97, relativa a l'aproximació de les legislacions
dels Estats membres sobreequips a pressió (D.O.C.E. Núm. L 181, de 9/7/97).
Entrada en vigor: 29/11/99 amb període transitori fins el 30/5/02.
- Onze Directives, amb les seves corresponents modificacions i adaptacions al progrés tècnic, relatives a
l'aproximació de les legislacions delsEstats membres sobre determinació de l'emissió sonora de màquines i materials
utilitzats en les obres de construcció.
Transposades pel Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer (B.O.E. d'1/3/02); Ordre Ministerial de 18/7/1991
(B.O.E. de 26/7/91), Reial Decret71/1992, de 31 de gener (B.O.E. de 6/2/92) i Ordre Ministerial de 29/3/1996 (B.O.E.
de 12/4/96).
Entrada en vigor: En funció de cada directiva.
Sobre utilització de màquines i equips per al treball:
- Directiva del Consell 89/655/CEE, de 30/11/89, relativa a les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a
la utilització pels treballadorsen el treball dels equips de treball (D.O.C.E. Núm. L 393, de 30/12/89), modificada per la
Directiva del Consell 95/63/CE, de 5/12/95 (D.O.C.E.Núm. L 335/28, de 30/12/95).
Transposades pel Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol (B.O.E. de 7/8/97).
Entrada en vigor: el 27/8/97 excepte per l'apartat 2 de l'Annex I i els apartats 2 i 3 de l'Annex II, que entren en
vigor el 5/12/98.
• Normativa d'aplicació restringida
- Reial Decret 1849/2000, de 10 de Novembre, pel qual es deroguen diferents disposicions en matèria de
normalització i homologació deproductes industrials (B.O.E. de 2/12/2000), i Ordre Ministerial de 8/4/1991, per la
qual s'aprova la Instrucció Tècnica Complementària MSG-SM-ldel Reglament de Seguretat de les Màquines, referent a
màquines, elements de màquines o sistemes de protecció, usats (B.O.E. d'11/5/91).
- Ordre Ministerial, de 26/5/1989, per la qual s'aprova la Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-3 del
Reglament d'Aparells d'Elevació iManutenció referent a Carretons automotors de manutenció (B.O.E. de 9/6/89).
- Ordre de 23/5/1977 per la qual s'aprova el Reglament d'Aparells elevadors per a obres (B.O.E. de 14/6/77),
modificada per dues Ordres de7/3/1981 (B.O.E. de 14/3/81) i complementada per l'Ordre de 31/3/1981 (B.O.E
20/4/1981)
- Reial Decret 836/2003, de 27 de juny, per la qual s'aprova la nova Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM-
2 del Reglament d'AparelIsd'elevació i Manutenció, referent a Grues Torre desmuntables per a obres (B.O.E. de
17/7/03).
- Reial Decret 837/2003, de 27 de juny, pel qual s'aprova el nou text modificat i refós de la Instrucció Tècnica
Complementària MIE-AEM-4 delReglament d'Aparells d'elevació i Manutenció, referent a Grues mòbils
autopropulsades usades (B.O.E. de 17/7/03).
- Reial Decret 1849/2000, de 10 de novembre, pel qual es deroguen diferents disposicions en matèria de
normalització i homologació deproductes industrials (B.O.E. de 2/12/00).
- Ordre Ministerial, de 9/3/1971, per la qual s'aprova l'Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball
(B.O.E. de 16/3/71; B.O.E. del7/3/71 i B.O.E. de 6/4/71). Anul·lada parcialment per R.D 614/2001 de 8 de juny. BOE de
21 dejuny de 2001.
253
PRESSUPOST DE SEGURETAT
PRESSUPOST DE SEGURETAT I SALUT CONSTRUCCIÓ D'UN DIPÒSIT DE FORMIGÓ

PRESSUPOST ESTUDI DE SEGURETAT
CAP DESCRIPCIÓ Amid. Preu Total
01 Senyalitzacions
01.01 ut Subministre e instal·lació de senyalització provisional de l'obra, senyals de 1,000 520,00 € 520,00 €
prohibició, advertiment, i senyalsdiverses
TOTAL SENYALITZACIONS 520,00 €
02 Proteccionspersonals
02.01 ut Casc de seguretat per a ús normal, contra cops, de polietilèamb un pesmàxim de 3,000 5,34 € 16,01 €
400 g, homologatsegons UNE-EN 812
02.02 ut Pantalla facial per a soldadura elèctrica, ambmarc abatible de mà i suport de 1,000 7,34 € 7,34 €
polièsterreforçatamb fibra de vidrevulcanitzada d'1,35 mm de gruix, amb visor
inactínicsemifoscambprotecció DIN 12, homologada segons UNE-EN 175
02.03 ut Ulleres de seguretatantiimpactespolivalentsutilitzablessobreposades a 1,000 8,69 € 8,69 €
ulleresgraduades, ambmuntura universal, amb visor transparent i tractament
contra l'entelament, elsultraviolats, el ratllament i antiestàtic, homologadessegons
UNE-EN 167 i UNE-EN 168
02.04 ut Màscara de protecciórespiratòria, homologada segons UNE-EN 136 1,000 5,00 € 5,00 €
02.05 ut Recanvi de filtre de màscaraantipols. 2,000 2,00 € 4,00 €
02.06 ut Protectorauditiu de tap d'escuma, homologatsegons UNE-EN 352-2 i UNE-EN 458 2,000 0,27 € 0,54 €
02.08 ut Impermeable tipusenginyer, per a treballs de construcció en general, ambjaqueta, 3,000 5,18 € 15,53 €
caputxa i pantalons, de nilósoldat, homologatsegons UNE-EN 340
02.09 ut Cinturó de seguretat de subjecció, suspensió i anticaiguda, classes A, B i C, de 1,000 20,77 € 20,77 €
poliester i ferramenta estampada, ambarnesos de subjecció per al tronc i per a les
extremitatsinferiors, homologatsegons CE
02.10 ut Parella de guantsantihumitatresistentsalsproductesquímics, de neoprèsensesuport i 2,000 6,26 € 12,51 €
folrat de cotó, ambmaniguets fins a migavantbraç
02.11 ut Parella de guants per a ús general, ambpalmell, artells, ungles i dits índex i polze de 3,000 1,13 € 3,40 €
pell, dors de la mà i maniguet de cotó, folre interior, i subjeccióelàstica al canell
02.12 ut Parella de guants de material aïllant per a treballselectrics, classe 00, logotip color 1,000 4,00 € 4,00 €
beix, tensiómàxima 500 V, homologatssegons UNE-EN 420
02.13 ut Parella de botes d'aigua de PVC de mitjacanya, amb sola antilliscant i folrades de 3,000 4,73 € 14,20 €
niló rentable
02.14 ut Parella de botes de seguretatresistents a la humitat, de pell rectificada, 3,000 7,00 € 21,00 €
ambturmelleraencoixinada sola antilliscant i antiestàtica, falca amortidora per al
taló, llengüeta de manxa, de desprenimentràpid, amb plantilles i puntera
metàl·liques
02.15 ut Parella de botes dielèctriquesresistents a la humitat, de pell rectificada, 1,000 21,10 € 21,10 €
ambturmelleraencoixinada sola antilliscant i antiestàtica, falca amortidora per al
taló, llengüeta de manxa, de desprenimentràpid, senseferramentametàl·lica, amb
puntera reforçada, homologadessegons DIN 4843
TOTAL PROTECCIONS PERSONALS 154,08 €
03 Proteccionscol·lectives
03.01 ml Baranamòbil de seguretat de 2,5x1,10 100,00 6,00 € 600,00 €
03.02 ml Tanca perimetral metàl·lica sobre peus de formigó 130,00 8,00 € 1040,00 €
03.03 PA Mòduls de Serveis, vestuari i magatzem 2,00 347,25 € 694,50 €
03.04 PA Manteniment a peru d'obra de la segurat 1,00 323,43 € 323,43 €
254
.... Continuació pressupost de la pàgina anterior
TOTAL PROTECCIONS COL·LECTIVES 2.657,93
TOTAL PRESSUPOST ESTUDI DE SEGURETAT 2843,89 €
Manresa , juny de 2014
Josep Cortina Miàs
Arquitecte tècnic nº 08080
255
6. PRESSUPOST
256
!
" # $ %
!
$
" #
! "
&'&()* +'*,)-)+.+)/ 01 234
# $ !$%%"
5
&' ( ) !*$$" %
"(6. 7. 8*'9'0, +'*,)-)+.+)/ 7:'9;'0,.&. <(.0,),., &' 3 3 = 3 .;> !
? . &' @+,(>*' &'
+ ," # # -# "
&' 0@A';>*' &' "BC)0.

! "
Replanteig topogràfic de les obres d'acord amb la documentació tècnica
de projecte
! # $ $
Excavació per rebaix en roca, amb martell trencador muntat sobre retro-
excavadora i carrega mecànica sobre camió
! # #
Transport de terres a la pròpia finca, per posterior utilització a obra
! % " &
Repàs i piconatge de l'esplanada
! # $
Subbase de grava de 30 cm de gruix i grandària màxima de 50 a 70 mm,
amb estesa i piconatge del material
! ' ( $
Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó HM-100 de
consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat des
de camió
! )
Encofrat per a lloses de fonamentació
! * # +, # - - - .
Subministrament i col·locació de formigó per a lloses, HA-30/B/20/VI+Qc
SR, abocat amb bomba inclòs el vibrat i curat
! / # +, # - - - .
Subministrament i col·locació de formigó per alçats, HP-35/B/20/VI+Qc
SR, abocat amb cubilot, inclou el vibrat i el curat
! / 01234 5,
! "# # "#$
% #
& ' # "' (
)" " * + *
, " * + *
! /
"' -.
! 6
Encofrat i desencofrat amb fenòlic, contat per les dues cares, per a murs
de contenció de base curvilínia, per deixar el formigó vist, d'una alçada
màxima de 7,10 m
! $ , $
Perfil de cautxú hidroexpansiu, tipus Basf o similar, per a segellat de jun-
tes verticals i horitzontals
! ( 7 (
Formació de mitja canya interior a la junta entre la paret i la solera, amb
morter tixotròpic del tipus Basf o similar
! # 8
Subministrament i col·locació d'acer B-500-S a solera i parets, segons
detalls. Inclou ponts i daltres per al correcte muntatge
/# '
0 # ##
! % $ $
Subministrament i col·locació de malla 20x20x10 a llosa de fonamenta-
ció, incloent solapes i separadors entre malles
! $ $
Subministrament i col·locació de malla 15x15x10 a aprets amb camió
grua, incloent solapes
! ' 8 & , 7 *' ) " +'9

Subministrament i col·locació de cable d'acer no adherent tipus
Y-1860S7 de diàmetre 0,6" amb beina de polietilè greixada, per el tessat
de les parets. Inclou tots els treballs i màquines necessàries (incloent
contraforts de f,a), per el tessat de l'estructura.
Treballs de tessat realitzats per empresa especialitzada amb certificat DI-
TE segons EHE-08
! ) # ,
Formigó per a cuneta de tipus HM-20, de consistència tova i grandària
màxima del granulat 20 mm, escampat mitjançant bombeig, amb pen-
dents
! * :
Tub de drenatge de polietilè, Ø 200 per a drenatge perimetral mur col·lo-
cat al fons de la cuneta
! / :
Tub de drenatge de polietilè, Ø 500 per a pou de drenatge vertical
! ;$ ;
Geotèxtil de polipropilè per embolcallar les graves de drenatge
"' -.
! ' $'
Tapa de fosa de 60x60 per a pou de drenatge, col·locada sobre base de
formigó
! & $
Bomba submergible d'acer inoxidable de la casa Veneto o similar, ins-
tal·lada, fins a punt de connexió elèctrica màx 15 m, amb tub de polietilè
fins a cota de dipòsit
! # # " "$ )
Reblert de graves de grandària màxima de 50 a 70 mm, amb estesa i pi-
conatge del material
! % # &
Transport de terres d'aportació
! # &
Terraplenat amb terres adequades d'aportació amb estesa i piconatge
del material
! ' #
Base de tot-u artificial , amb estesa i piconatge del material al 95% del
PM
! ) , - - - < $
Paviment de formigó de 15 cm de gruix acabat fratassat color gris, amb
formigó HA-25/B/20/IIa de consistencia tova, grandaria maxima del gra-
nulat 20 mm, col·locat amb transport interior mecanic, estesa i vibratge
manual i remolinat mecanic
! *
Tall de paviment amb disc de diamant
! / ;, + + %
Claveguera amb tub de paret estructurada, amb paret interna llisa i exter-
na corrugada, de polietilè HDPE, tipus B, àrea aplicació U, de diàmetre
nominal exterior 400 mm, de rigidesa anular SN 8 kN/m2, segons la nor-
ma UNE-EN 13476-3, unió de maniguets, amb grau de dificultat alta i
col·locat al fons de la rasa.
S'inclouen els accessoris necessaris (cables tensors) per evitar la flota-
ció del tub i el morter d'arronyonament
!# ( $ , - - -
Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó
HM-20/P/20/I, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat
20 mm, abocat des de camió
!# # +, - - -
Subministrament, posada en obra, vibrat i curat de formigó per a protec-
ció de canonades, HM-20/P/20/I, de consistència plàstica i grandària mà-
xima del granulat 20 mm, abocat amb cubilot
"' -.
!# $ ( % $%
Repicat de formigó arqueta per encaix tub de sanejament de 40x40, i
posterior acabat per entrega del tub
!## # $ & " "

Excavació de rasa de fins a 2 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en
terreny compacte, amb retroexcavadora petita i càrrega mecànica del
material excavat
!#% " +
Repàs de sols i parets de rases, pous i recalçats fins a 1,5 m de fondària
!# ( $ , - -
Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó HL-150/P/20
de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat
des de camió
!#' # , # - - - .
Fonament de formigó armat amb formigó del tipus HA-35/B/20/IV+Qc, i
una quantia d'acer de 30 kg/m3, encofrat a dues cares
## "*#
!#) # & + +
Muret d'alçada variable de fins a 1 m i de 20 cm de gruix amb mur de for-

migó armat, per anar vist, encofrat a 1 cara, formigó HA-35/B/IV+Qc abo-
cat amb cubilot i armadura AP500 S d'acer en barres corrugades amb
una quantia de 30 kg/m3
!#* $ :/
Metxinals de drenatge amb tub de PVC Ø 90 per a mur de contenció
!#/ " = 6 +
$ $
Tanca metàl·lica a base de panell rígid de malla electrosoldada, de
200x50x5 mm, plastificat verd de 2 m d'alçada, col·locada sobre pavi-
ment de formigó
!% #
% "1
!% $ (
"' -.
"
" ##
! 1>5?@AB1< <C1D<C5A0 B<2E0FG
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ! '%+#
"' -.
= ;
! +'- 8 %$/
Cable conductor de coure de 0,6/ 1kV de tensió assignada, amb designa-
ció RV-K, tetrapolar, de secció 4 x 70 mm2, coberta del cable de PVC,
col·locat en safata i tub
! +'- 8 $ +
ció RV-K, tetrapolar, de secció 12 x 2,5 mm2, coberta del cable de PVC,
col·locat en tub
! # +'- 8 %$'
ció RV-K, tetrapolar, de secció 4 x 6 mm2, coberta del cable de PVC,
col·locat en tub
! % +'- 8 $'
ció RV-K, tripolar, de secció 5 x 6 mm2, coberta del cable de PVC, col·lo-
cat en tub
! # +'- 8 %$ '
!
"
! % +'- 8 %$
!
"
! +'- 8 %$%
! "
! ' +'- 8 %$ +
# !
"
! ) +'- 8 $ +
# # !
"
"' -.
! * +'- 8 #$ +
$ # !
"
! / +'- 8 $ +
# !
"
! + $#
Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2, muntat superficial-
ment
! ' &
Pica de terres d'acer, recobriment de coure 300 䃛 m de espessor, de
2000 mm longitud de 14,6 mm de diàmetre, clavada en el terra
! )
Grapa pica terres
! * /
Tub corvable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corru-
gada la exterior, de 90 mm de diàmetre nominal, aïllant no propagador
de la flama, resistència a l'impacte de 20 J, resistència a compresió de
450 N, muntat com canalització enterrada
+ " ! 2 3 2 $
+ 4 ! 2 $
! / '#
Tub corvable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corru-
gada la exterior, de 63 mm de diàmetre nominal, aïllant no propagador
de la flama, resistència a l'impacte de 20 J, resistència a compressió de
450 N, muntat com canalització enterrada
+ 4
! H
Safata per canalització de cables
! " =
Estructura metàl·lica per suport safata
! & $ $
Ma d'obra connexionat motors i material auxiliar necessari. Lloguer plata-
forma elevadora dièsel de 23 m
"' -.
! 8
% & &' (
)* +! $
! 8 #
%,-.+*+%/ (.0*/ + .,*/(/10 20 -3+( 20 *+ 044 ( 3 #$ #
! $ &
% 5 &6
$! ) / ( 0/( / !)/ ( % 7
8 9
! #
+ &6 8 9
! %
- &6
! $ *I
4 ' #: ; & : '
< 8 9
! '
0 = # &6 8
9
! ) $ #'$ )
$ >
! 1>5?@AB1< <C1D<C5A0 B<2E0FG
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! %'!*' +
"' -.
# = "
#! . " " ) I
< ! ? : ) '
= @ @ > ;
5 9 A = %-!
4B ( > C D D
#! ! $ ) I %7 %
D@ @ @ > E F@
#! # $
Caixa Sertsem de protecció amb fusibles
#! % & $ =
Ma d'obra i material auxiliar per la instal·lació
# !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! /! *%+ #
"' -.
% ;
%! ;
! # 1>5?@AB1< <C1D<C5A0 B<2E0FG %
% !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! '!#' + %
"' -.
( H =
! ( ;
Redacció del projecte elèctric de la instal·lació, legalització instal·lació
ECA sense inspecció inicial, visat del col·legi professional, estudi de se-
guretat i salut
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !*/ +/#
"' -.
'
'! # $ & " "
terreny compacte, amb retroexcavadora petita amb les terres deixades a
la vora
+ "
+ * '
+ '
'! (
Neteja manual del fons de la rasa
+ "
+ * '
+ '
'! # #
Reblert amb sorra, en rases, amb estesa i piconatge del material
+ "
+ * '
+ '
'! % , - - -
Subministrament, posada en obra, vibrat i curat de formigó per a protec-
ció de canonades, HM-20/P/20/I, de consistència plàstica i grandària mà-
xima del granulat 20 mm, abocat amb cubilot
5 #
'! , $ $ + 9 !9
Placa PEHD 1000x250x2,1 mm (FECSA-ENDESA) "ATENCIÓ CABLES
ELECTRC."
+ "
+ * '
+ '
'! ' # $
Rebliment de rasa amb terres procedent de la pròpia excavació, en ton-
gades de mes de 25 i fins a 50 cm, amb una compactació del 95 % del
PM (P - 5)
+ "
+ * '
+ '
'! ) + ' $' $'

Arqueta quadrada de registre, de 60x60 cm i d'una alçada de 60 cm, to-
tes mides interiors, amb solera de formigó HM-20/P/20/I, de 15 cm de
gruix , paret de maó calat de gruix 14 cm, arrebossada i lliscada per dins
amb morter mixt 1:0,5:4, bastiment i tapa de fosa grisa de 40x40 B-125
'! * * $* $ % +
Base de formigó de 80x80x140, per suport de faroles, inclou la col·loca-
cio (no subministrament) dels 4 perns d'anclatge, i encofrat
"' -.
'! / $ + + = H ;
Plataforma de 5 x 2,5 m, instal·lada en zona caseta quadre elèctric, per
la ubicació de bomba d'aspiració, en voladís sobre dipòsit.
Construïda a base d'estructura metàl·lica i fusta.
Inclou barana perimetral.
Tot pintat segons procediment Iberpotash
'! ;
Caseta per a quadres elèctrics, a base de parets de bloc de morter de ci-
ment de 20 cm d'amplada, porta metàl·lica, i coberta de xapa metàl·lica.
Tot pintat segons procediment Iberpotash.
Dimensions 2,00x2,00x2,50 h
'! &
Muret de formigó de 20 cm d'amplada + sobreeixidor amb tub de PE Ø
400 cap a dipòsit, en la zona del túnel
'! $ !
' !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !# +
"' -.
)
)!
) !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ! '#+/
"' -.
*
*!
* !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !*%#+*/
"' -.
(
! / "
! "# # "#$
! " J
6-" *7
! /
5 * '
/ "
5 . ## * #-"
!% $ ; &
'!
0% (4( 20 1(/ + !4(/(?3 .( (.- ! ?
'! # ( $
! 3G0 /0 0H0 ,/+, 2+!3%+/
I ! 8 ' J D ># K
I . < ' J$ K
"' -.
'! % ( ;
*0/0G( 2+!L%+/ !0 !4,10% + , 1M* +(
+ J
!" # $
% & % '
( )*+ ,#% ( ((%- %# .% /

# 0' &
12/ % % % ( 3 " %
4 . # . & % %
4 % ' / %
+ % 4 % 5%
. ( # *6 7 % '&
%
# 8 # 3 7 % '7 7'
8 # %9 % (%- : ; 7
% 7 % '&
% + % % % (%- % # ( #
4 < . % : ( # 0 & .%(% %

; % &
= < ( : ( # 0 & .%(% %

; %
> 68 &7
*% 2 *% ? % % ? / % %@ ) ?
% : 0 ;
"' -.
'! # $ & " "
terreny compacte, amb retroexcavadora petita amb les terres deixades a
la vora
+ * 4 ! ' 8
' . ,' * 9$
'! # #
Reblert amb sorra, en rases, amb estesa i piconatge del material
+ * 4 ! ' 8
' . ,' * 9$
'! ' # $
Rebliment de rasa amb terres procedent de la pròpia excavació, en ton-
gades de mes de 25 i fins a 50 cm, amb una compactació del 95 % del
PM (P - 5)
+ * 4 ! ' 8
' . ,' * 9$
! 1>5?@AB1< <C1D<C5A0 B<2E0FG
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! #*!/ +'#
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ##%! #+
"' -.

310 Pet 3 An 1 Impermeab Guixeres

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

310 Pet 3 An 1 Impermeab Guixeres

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tercera petició de dades complementàries al

PLA DE RESTAURACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS

IMPERMEABILITZACIÓ DEL PANTA GUIXERES

EXCAVACIONS VILÀ VILA, SA

Tel. 93 876 44 44 – Fax 93 876 46 66

ÍNDEX DEL PROJECTE

1.1. DADES GENERALS

1.2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I CONSTRUCTIVA

1.3 NORMATIVA APLICADA

1.4 GESTIO DE RESIDUS

1.5 MEMORIA DE CALCUL “SOIL NAILING”

1.6 ANNEX ENLLUMENAT

2.- REPORTATGE FOTOGRÀFIC

PLÀNOL SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT

4.- PLEC DE CONDICIONS

6.- ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

1.1 DADES GENERALS

1.1.1 Identificació i agents del projecte

1.2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I CONSTRUCTIVA

1.2.1 Objecte del projecte

1.2.6 Termini d'execució

1.2.7 Pressupost de l'execució material

1.3 NORMATIVA APLICADA

1. Relació de normativa d'obligat compliment

1.4 GESTIO DE RESIDUS

1. Justificació del compliment del RD. 105/2008. Regulador de la producció i gestió de

1.5 MEMORIA DE CALCUL

1.6 ANNEX ENLLUMENAT

1.1 DADES GENERALS

1.1.1 Dades generals

1.1.1.1 Identificació i agents del projecte

Projecte: Impermeabilització presa guixeres

1.1.1.2 Relació de projectes parcials, documents complementaris

Estudi Bàsic de Seguretat i Salut: Josep Cortina Miàs

1.1.1.2 Normativa urbanística

Normes Subsidiàries de Planejament, aprovades definitivament per la Comissió d'urbanisme de Barcelona

Manresa, 4 de Juny de 2014

Josep Cortina Miàs

1.2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I CONSTRUCTIVA

1.2.1 Objecte del projecte

Es tracta del projecte d’impermeabilització de

la pressa guixeres on actualment hi ha una presa de mamposteria a les instal·lacions de la mina de

1.2.2.1 Requisits normatius

Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya; RD 89/2010, de 29/06/2010

1.2.2.2 Condicions de l'emplaçament i l'entorn físic

1.2.3 Descripció del projecte

A petició de la propietat d'Iberpotash de la Planta de Súria, el sotasignant redacta el projecte de

1.2.3.2 Descripció de l'entorn actual

1.2.3.3 Proposta d'intervenció

1.2.4 Requisits a complimentar per les característiques de la construcció

1.2.4.1 Seguretat estructural

La construcció compleix el requisit de seguretat estructural, donant compliment a les exigències

1.2.5 Descripció i requisits dels sistemes que composen la construcció

1.2.5.1 Estructura dipòsit

Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó H-100/B/20 de consistència tova i

1.2.5.2 Control de qualitat

1.2.5.3 Seguretat i Salut

1.2.6 Termini d'execució

El termini d'execució dels treballs està valorat en dos mesos.

1.2.7 Pressupost de l'execució material

Manresa, 4 de juny de 2014

Josep Cortina Miàs

1.3 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I CONSTRUCTIVA

7$-(+* r-2'#ÿ.$ÿ+(%@3A-ÿ%#+$.$.*+ÿ.$ 7**+.$-%.%&ÿ.$#ÿU]$(3T

7$-(+* r-2'#ÿ.$ÿ+(%D3E-ÿ%#+$.$.*+ÿ.$ 7**+.$-%.%&ÿ.$#ÿU]$(3T