Carina

Casadesús
M17FOB24
Treball Unitat Didàctica M2: Enunciat 1

LA CREATIVITAT

Molt sovint, confonem la creativitat amb la imaginació, i és normal, ja que són conceptes
germans. Però si la imaginació consisteix en manipular la informació que percebem per
crear imatges i sensacions en la ment, la creativitat, ho porta a la pràctica. És a dir, la
creativitat seria la germana menys gandula. I és la creativitat la que mou el món, perquè
per molta imaginació que tinguis, si no la portes a la pràctica, seran idees recloses al teu
cap que ningú veurà i que no es podran apreciar. És per aquesta raó, que per a que els
nens puguin donar a conèixer les seves idees i fer coses importants amb elles, des de
ben petits, que els hi hem de donar les eines per a que no es sentin frustrats. Però
aquestes eines no són genèriques per a totes les edats i per a tots els nens, i s’ha de
seguir un procés gradual per tal de garantir un correcte desenvolupament de la
creativitat.

Com bé en diu Piaget, a la etapa preoperacional (2-7 anys), els nens manipulen el món
de forma simbòlica, sense fer ús de les relacions lògiques, simulen que fan coses en
comptes de ferles. Per tant, és aquí on empren el joc simbòlic, on l’infant simbolitza
accions que ha vist a la televisió, a casa... Comencen a imaginar situacions i les duen a
terme amb la creativitat, utilitzant pals com a termòmetres, peluixos com a nadons...

En aquests jocs, els nens duen a terme un element màgic que pocs adults son capaços
de conservar, que és la espontaneïtat. Reben un estímul i reaccionen de forma natural,
sense por del que pugui pensar la gent. Aquesta és la única forma de preservar la
imaginació. Si ens hi fixem, tot i que la vergonya i el ridícul és un estat d’ànim que segons
els psicoanalistes comença a sorgir als 3 anys, realment no comença a coaccionar-nos
fins als 7 o 8 anys. És en aquesta etapa que els nens comencen a prendre més
consciencia del que diuen els seus companys i a voler semblar-se més als demés. I el
nostre deure com a educadors és evitar que sorgeixi aquesta voluntat d’adaptar-se als
estàndards, potenciar la diversitat i fer-los voler aquesta distinció entre ells.

Un altre aspecte important de la creativitat infantil és deixar que la desenvolupin ells
mateixos, ja que si els hi fiquem premisses inviolables, obtindrem el contrari del que
volíem. I aquest és el principal problema del sistema educatiu formal. En aquesta edat,
igual que volem que el nen busqui aquesta necessitat de ser diferent, també ha de saber
en què vol ser diferent, i per tant saber el què li desperta interessos. A més, amb aquesta
tècnica de coneixes a si mateix des de una edat molt jove, pot desenvolupar la seva
autoestima i saber lo molt que val ell com a persona i la seva ment.

Aquesta autoestima serà molt valuosa a l’adolescència, la qual va molt lligada a la
confiança en un mateix. Un cop començada la pre-adolescència, el raonament lògic ja
està consolidat, són capaços de diferenciar entre el món real i el fictici. Aquesta distinció
és positiva per tal de crear coses noves, coses reals. Ja poden adaptar coses del seu
entorn per a que siguin útils per a les seves tasques i ja poden sintetitzar idees del seu
imaginari per transmetre-les al món real de forma estructurada i comunicadora. A part,
comencen a tenir un esperit crític i poden jutjar si una acció li és del seu agrat o no,
identificant les fortaleses o deficiències.

En aquesta etapa, si al nen se li va donar de petit la oportunitat de buscar el seu interès
creatiu, ara tindrà una mena d’idea de en què és més productiu i quines coses li
avorreixen, i per tant, no li permeten ser imaginatiu. És aquest aspecte, el que el sistema
educatiu no està tenint en compte. Suposa que tots els nens tenen els mateixos
interessos i es desenvolupen de la mateixa forma, perquè és lo més fàcil d’organitzar i
avaluar. I és per això, que molts adolescents senten la frustració de no estar al nivell dels
seus companys o de no sentir-se motivats.

Si volem que el nen desenvolupi una creativitat sana, i una motivació per educar-se
positiva, s’haurien d’aplicar altres sistemes educatius, com el Waldorf. Aquest té en
compte com treballa la ment de cada nen i no el coacciona per a que faci el mateix que
la resta dels seus companys. Només d’aquesta manera, podem assegurar que quan
arribi a l’etapa adulta, seguirà preservant aquest transfons imaginatiu. Que al cap i a la
fi, després serà el que necessitarà un país, per evolucionar i tenir un nivell de vida bo.

En conclusió, la creativitat no es pot construir a l’etapa adulta, només es pot entrenar. I
és una llàstima que moltes persones han perdut aquesta oportunitat per tenir un
sistema educatiu deficient o uns educadors que no han sabut motivar a l’alumne com
cal. Per tant, és la nostra responsabilitat garantir-los aquest regal amb les tècniques
adequades, i per això, els educadors també hem de ser creatius.


BIBLIOGRAFIA:
https://utopiainfantil.com/2014/03/14/desarrollo-de-la-fantasia-infantil/
https://es.slideshare.net/shyna1313/etapa-preoperacional