You are on page 1of 8
AMERICA LATINA: POLITICAS EXTERIORES COMPARADAS GEL Po EDITOR LATINOABTERIGANS ' #5~ nui faut , rite Parle, dependents de enoces heres y de (gargs eects de poder suticientaa’a Stes 2 oe Stetyscinnls an watmamraco, tq hteels * Bo ft teslladen cancel que oft’ ornate Retell y tengan Ta wShmtadh a fee os Fado Gs dy SRUaUeEa8 aoe convirtan en gehen inven agente dando) alnctonen on fay tas #8 R88 Pop MyEAReranes ara nectonesdetinidamene sete, protege sad ctenenda tanta at angyg satenomiaas foes somo al de tn renlded wea iat depen aeteitrse diverans eapus en fee een Aepenencin Ie nutonamg 2 onanindctca paraclonal. En eae excl, el Estado Es erninvento un eublero sobarnn toa th ead iesentge Usiin) no ex ona cong” ea, SERN Be acta, 28, tentan el voter efectos f feuded rat pat atlayen orn eee opera evel Eicaettaaaica dea eatructur bel peer ee el abt Fanady {08 "metcépoli’ i “potencn daminnstes yee impeelat) Puede decirae que eats situscién es do “paracolonialie Inpro fiat Dara todas ls etalon, epee ee gin tl ltvito paitles-econdmice monde a ete vegans ls db la colonin’ loaf hanes ie atte formalmente soberann fisting da ate Soe elatelée aut vor elem, con ecerenene teil 4 SEO AU Zon Ants Mar Mina "de donne Peete 2gouts femicofniat” Lo people podein seas Herm ‘hos Pstados latineumericinon le i fro jrasde el punto de vata cconfmica, “eala dominack HoH Insti un verdadero desarale een Hens ym fubcgtinala, pesitinto In orietackn de su economia eh ree ae los increas extranjrom, in meliersse ge i deh rilnds de estrnccibn cde recurons "Tula deen ees gd manotortorns preaisonts af ey sgrinetencia extsaniera At se hao posites Coen He grdnderon “enclaven’” ecandaices sin solace staan ior, pits Uansteran sus beneticins a} eotree ugar se solver invevtiles y promover na desea aignteautdctonn Finlentes el empice de meas & ain eondoicn perl minors renga ase gierebanter y wnntener formas de ontneloy Meet MEO lh seenonia moderna en gy hace cngamPate geblerne “naan” mo allan dtelnise epaeide nay Tglehteonules: enfant, tos gobernanien sean ten veee “hsm alamo con) venastores interme ansehen ‘Tos separtdoresaupremos de in polenc oat ik Pevendencia nacional. ta depeniencin x mactont steels eros gue te ane poe eae an an, undue parcishnonte earner stices See fs gatncales Yar can. expat "recht eae Bantencle” seni cinta pita que I sinaG ee ment awoke, nero omen a lepine soe ‘afug moves de ell veces, Donde we ein yl Sroka conveninte, dads ion conilclonarsicen cet 2 eS tks tay, nt 8 . Coq prin “Trove Hacoat de neat "om gh Lica de anne rect ete et phe ty se 16 Les Cole rip ts", Bu cambio, Mauricio Tlalperin, sien en foonie fenévien, prefer el término de “ne-coloniat ‘Come dice Tea, esta situaciin se caracterizn por be existence de nm ssten bneioa de Heislones, formahnente Statiqeimationtcfadependinte de toda injvencin externa fren pero fagrtements condicionaa por In form Ge einelncin “ester na Sin ember, es peecien aiferencine Satamente com se prapone en este tipologin— In nar, caeemeniea ac in devendenais ional. & tw efector de Se iil Ag ene auton Gases forge ‘elanarato vernetivo formal x Tos grupos ae 0% Porte Gliese senten partes del eriaem metr op. Mia, gates en fe coal Ia rpendencia deja rewictos ar linn acidn prapiamente nacional, por Jo cunt m veeen Tos Tennrtorey actann eomo repartiéorex supremes nacional. septa el termina Sennen no relay adecunda Tune in sitancin real, No en que fe “consienta” In depen Hlenela nocionnises sue tne eta convencidn de que et ast deme eee proce’, debiva. nin "influent det do ‘inate Tha, por ejemnla, en Argentinn y Rrasl on oslo XIX se dieron determiados rages earacteristieds que permiting Tiffen ie polccn tel eite como dependtente nacional SP RRR ee eS sme ea haa ith et ln Be ete ie ct rs oan li i pe LSE Ra ty tl ee, Sueciee Sumne'e, Uhre om ed St a Ea SEPRES HLS Grete nt wd VE TT [Inredceiie Bn cuanto a In Argentinn, puede sehalaroe en primer loa | fhe ‘n bien en eh segomen Internacional deeimonénen fie omsecuenetn de wn proceso raclonalizado, en eave vir Steseructure eeonémicn, sett, politica y aun demografiea, fe steed las conticones que éptlmamente ofreta dicha Snsereisn ‘aL eutminar e! proceso, la tramformactén habla sido te suntacal, que rdclicnmete te hab teerendo on pas, Ma Fano Gronlona ha dicho que despues de es guerras dee Fiulpondencie fe ireeninn tv dos "modelos" de tnaerién tnatinnnfos deule optar este el repliegu> sobee Hispanc- inrieny au (raeion in apertura europea "En realidad, ‘bae‘el nto de- vista se tn insereton aml régime ster: ‘clone, o que ceurvin wrx que in opelin se prosentaba eh [re dowformns de ependenela: In parn-clonie yin nacional, Eiaste que'in sla autonortsta foe deseartada racionalments Foros mas conspicuos argitectos del proyecto deciondnico per dtina como ne rev com mayor aplid en el eaptalo Srulente ‘Como ta linen que ot sigulé fue In de Ia devendencia nacional ae impasioton mignon times a Is Yifenei et Principio delerminnmt, de In potencis fnperiel, Gualqulor Branee sobve dichon lve iepllesba el desatlo Ie conte ESSURT Fs fo eval comms stbanaten, 9 mt entender, em fos limes Gempes colonial: he aqut Is explieacign ‘del gmap os pentes do Ta errs frente a Te “nr lone Inglana® Pera dent de etn Syn tambien podrian Enmprenderse ors epnodion: ta gctitud de goblerno reise inte tn interseneln exteanjeta™y, sobre ted, in enuncla- ‘Mh de la doteinas Eze, ernnido de Trigoyen y Drago. Jaen Date’ grat (i ieee Rata, i eden, i, heen pei ‘Kew vied gue Yl ex 08 Bowe etinel, Ne 8, 2.

You might also like