Va de bo!

Nivell superior de valencià (C2)

Transcripció dels àudios
Les transcripcions dels àudios del llibre Va de bo! Nivell superior de valencià (C2) són una
obra col·lectiva elaborada pel Servei de Promoció del Valencià de la Universitat d’Alacant i el
Departament Didàctic d’Edicions Bromera.

Textos
M. Àngels Francés Díez
Héctor Gonzàlvez Escolano
Juli Martínez Amorós
Carles Segura Llopes

Direcció editorial
Josep Gregori i Maria Viu

Coordinació editorial
Héctor Gonzàlvez i David Morell

Correcció lingüística
Mar Aranda, Santi Cervera i Juli Jordà

Coordinació tècnica
Xavier Tortosa

Disseny i coberta
Pere Fuster

Infografia i maquetació
Carles Barrios, Eva Bueno, Susanna Fraguas, Pere Fuster i Daniel Roselló

Reservats tots els drets. Està totalment prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per
qualsevol mitjà o procediment, siga electrònic o mecànic, mitjançant fotocòpia, així com la distribució
d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic, sense l’autorització per escrit de l’editor. Qualsevol
infracció d’aquesta advertència estarà sotmesa a les sancions que estableix la llei.

© Edicions Bromera, Polígon Industrial 1 - 46600 Alzira

www.bromera.com - bromera@bromera.com

Episodi 2
Activitat 1
Lluc. Bon dia, senyores i senyors. Com ja havíem anun-
ciat la setmana passada, hui, setze de maig, farem un
debat. Serà un debat carregat de polèmica i que interes-
sarà encara que no hi estiguen involcrats. És probable
que n’hagen parlat recentment o que n’hagen sentit a
parlar; que n’estiguen gaudint o patint les conseqüèn-
cies directes; o que creguen que els polítics no acaben
de dedicar-hi el temps i l’esforç que es mereix. Estic
parlant-los de l’educació, de l’ensenyament en aquest
país, sobretot en Secundària i en Batxillerat: diuen que
la clau del futur de qualsevol societat.
Però no podem debatre sobre un tema tan ampli:
necessitaríem molt de temps i més informació i també
comptar amb experts que ens donaren dades més tèc-
niques. Ens circumscriurem a un aspecte concret que
és comentari habitual del professorat, dels pares, de
tothom. Realment cada reforma educativa ha fet des-
cendir el nivell de l’alumnat en acabar l’ensenyament
obligatori? L’aprenentatge és de pitjor qualitat? En són
responsables les noves metodologies pedagògiques?
Com veuen, hem fet dos equips que defensaran
posicions contraposades. A la dreta hi ha els que cre-
uen que sí, que les diferents reformes educatives i la
metodologia pedagògica que les regula han fet dismi-
nuir el nivell de l’alumnat: són Marc i Saül. En canvi, a
l’esquerra tenen l’equip que defendrà que no, que no
han tingut aquest efecte. Ho faran Cristina i Sofia. A
manera de contextualització, els recorde una miqueta
la història recent de les lleis educatives.
Ajudant de Lluc. En la darrera etapa del franquisme,
el ministre d’Educació José Luis Villar Palasí va impul-
sar una primera reforma educativa important, la Ley
General de Educación, que féu obligatori l’ensenyament
des dels sis anys fins al catorze anys. L’any 1990 es va
derogar aquesta llei i va ser substituïda progressiva-
ment per la LOGSE.
Lluc. Sí, aquests són dos moments clau en la història de
l’educació. La reforma de Villar Palasí ja va intentar mo-
dernitzar l’ensenyament posant-lo en sintonia amb els
moviments educatius europeus i nord-americans. Però
realment va ser la LOGSE la reforma que implantà una
nova metodologia de l’ensenyament que està vinculada
al que s’anomena, atenció amb l’expressió, constructi-
visme pedagògic i, doncs, a les posicions progressistes.
Ajudant de Lluc. No debades va ser la llei proposada
pel PSOE.
Lluc. En efecte, aquest paradigma situa l’alumne en el
centre del procés d’aprenentatge perquè creu que és
realment ell, l’alumne, el que construeix activament el
coneixement. Per tant, es trenca la metodologia tradi-
cional en què el docent era el transmissor del coneixe-
ment i en què s’atorgava a l’estudiant el paper passiu
de rebre’l.
Unitat 1
Ajudant de Lluc. Però fixeu-vos que la Llei de Quali-
tat de l’Educació, impulsada pel PP, féu per frenar en
part l’extensió del constructivisme pedagògic en l’en-
senyament espanyol. No obstant això, no es va arribar
a aplicar de manera generalitzada. La Llei Orgànica
d’Educació, de l’any 2006, continua aprofundint en
aquesta metodologia iniciada en la LOGSE i és la vi-
gent en l’actualitat.
Lluc. Així doncs, ara que tenim dades que ens perme-
ten situar-nos, tornem a preguntar: ¿la implantació
d’aquesta metodologia pedagògica oposada a la tradi-
cional produeix alumnes menys competents? Vos dei-
xe la paraula en primer lloc als que hi esteu a favor.
Marc. Bé, comencem dient-vos que la posició del nos-
tre grup és que aquesta nova metodologia pedagògica
ha fet davallar de manera ben perceptible el nivell de
coneixements de l’alumnat: es multipliquen les faltes
d’ortografia, desconeixen fites històriques o literàries
fonamentals per a la humanitat, no saben expressar-se
adequadament oralment ni per escrit, s’obliden d’ope-
racions matemàtiques bàsiques... Tant se val!
Saül. En efecte, aquesta pedagogia de què parlem s’ha
centrat en el procediment de l’aprenentatge, en la di-
dàctica, però margina els continguts i nega la veritat
objectiva: així es trivialitza el coneixement! Sembla
com si tot es reduïra a humanitzar l’aprenent i fer-lo
feliç, però no a augmentar els coneixements que ha de
tindre. L’escola esdevé, diguem, una gran guarderia, i
els mestres es converteixen en cuidadors.
Cristina. Uf! Són greus les paraules que feu servir! No-
saltres trobem que no és cert que aquest sistema faça
que els estudiants acaben pitjor preparats. I, per comen-
çar, ja vos diem que no creem que ni tan sols s’ha produ-
ït en termes generals aquest descens. Cal acceptar que
l’alumnat no coneix algunes d’aquestes dades que dieu,
però intuïm que tampoc no les dominaven abans.
Sofia. Més encara, estem convençuts que almenys una
part notable de l’alumnat ha adquirit certes habilitats
i ha inserit en el seu comportament unes actituds que
li seran molt profitoses en el seu futur professional i
personal. Aquestes competències s’assolien de manera
molt fragmentària i insuficient en l’ensenyament tra-
dicional. El nivell, això és, la preparació amb què els
estudiants ixen de l’ensenyament obligatori, no es pot
mesurar només a través de l’adquisició de continguts.
Marc. Deixem eixe punt i centrem-nos en un altre aspec-
te. Ara s’estila que l’adolescent ha de ser protagonista
del seu ensenyament. Així, el professor i l’alumne han
d’estar en un mateix pla, han de ser col·legues! El pro-
fessor deixa de ser el que encarna el saber, l’expert, el
model, el mediador entre el saber i l’aprenent i passa a
ser un igual.
Saül. I què passa amb este canvi? Doncs que és nor-
mal que es perda el principi d’autoritat i açò porta,
3
 Unitat 1
i­ rremissiblement, problemes d’indisciplina. El mal
comportament i la falta d’autoritat fan que el docent
haja d’invertir molt de temps a mantindre la discipli-
na i pot dedicar molt menys temps a la transmissió de
coneixements.
Cristina. Ai, quina obsessió amb els coneixements! Mi-
reu: podem acollir-nos a les dades objectives que ens
forneixen els sistemes educatius d’altres països. Si ho
fem, ens adonem prompte que els que presenten mi-
llors resultats educatius són precisament els que con-
sideren els alumnes com a centre del procés educatiu.
Si focalitzem només sobre l’ensenyament i no sobre
l’aprenentatge aconseguim que els alumnes només
siguen capaços de rebre i, amb sort, reproduir els co-
neixements transmesos. No els interioritzen, no són
constructors del seu propi aprenentatge. A tot estirar,
acaben ensinistrats per a fer un examen.
Sofia. Això mateix! Vosaltres penseu que la intel·ligència
és com un got que s’ha d’omplir, com un procés here-
ditari i estàtic que no requereix faena de construcció
personal ni cooperació amb els altres.
Cristina. I alerta! Que l’aprenent esdevinga protagonis-
ta no implica que el professor deixe de ser-ho. Al con-
trari, el seu paper com a monitor d’un procés que ha
de fer l’alumne és fonamental. La pèrdua d’autoritat
i la indisciplina consegüent no són fruit del sistema
educatiu sinó que més aïna tenen arrels socials més o
menys independents. És veritat que gestionar la indis-
ciplina va en detriment de la preparació de l’alumnat
però les causes no estan en la pedagogia.
Marc. Passem a un altre tema que, segons el nostre pa-
rer, és demolidor: ara no es pot parlar de regles, ni de
preceptes. Jo he arribat a sentir que les regles gramati-
cals es consideren reaccionàries perquè imposen nor-
mes. És increïble, però cert!
Saül. Sí, sí! Voleu que el sistema educatiu siga democrà-
tic i, per tant, s’ha de fugir, tot i per tot, de tot allò
que es relacione amb l’autoritarisme. I quin poc trellat
que té açò! La democràcia és un concepte que pertany
a l’àmbit de la política: no se’n poden extraure concep-
tes i aplicar-los a la babalà a l’ensenyament. La demo-
cratització de l’ensenyament és una barbaritat: l’en-
senyament no pot ser democràtic; és, per naturalesa,
jeràrquic, impositiu, estamentari.
Marc. Una coseta més, reprenent el tema de les regles: les
regles permeten la sistematització; donen sensació de
seguretat, per tant. Si l’alumne no hi pot recórrer, es des­
orienta, se sumeix en un dubte perpetu, fa que tot esde-
vinga relatiu i que haja de ser ell el que decidisca. I com
que no té pautes clares i no disposa de coneixements per
a fer-ho, desconnecta. Cada volta saben menys.
Cristina. Un moment, un moment: quan parlem que
l’ensenyament ha de ser democràtic, ho diem per la
metodologia autoritària que s’ha practicat tradicional-
ment. I açò sí que caldria eradicar-ho i substituir-ho
per la corresponsabilitat que pensem que ha de tindre
l’alumne i el professor en el seu procés educatiu.
4
Sofia. Això que dieu d’obviar les regles, això sí que no
té trellat! Són necessàries i no impliquen cap mena
d’autoritarisme. Nos vos inventeu romanços, sisplau!
Ara bé, hi ha més maneres de concebre els aspectes que
es treballen en classe. N’hi ha que s’expliquen millor
a través de tendències, per exemple. No és que calga
fugir del concepte de regla perquè s’associe a autorista-
risme. Açò és un disbarat. El que passa és que hi ha fe-
nòmens (lingüístics, físics, químics, històrics...) que no
es poden estudiar ni explicar a còpia de regles. I convé
que l’alumnat ho sàpia i en traga el màxim profit.
Marc. Mira, parlant de profit: un amic meu deia que
caldrà que que els mestres es convertisquen en actors,
còmics si pot ser. Hi ha tota una litúrgia de maneres
atractives, «enrollades», de fer-los treballar: dinàmi-
ques de grup, debats, pedagogia per projectes... Però
oblideu els dictats, per exemple; no es fa perquè me-
moritzen els conceptes o les característiques d’allò que
s’estudia, es bandegen les taules de multiplicar...
Saül. Déu nos en guard! L’estil divulgatiu ho impregna
tot, i és l’enemic de l’ensenyament! Preteneu recuperar
la motivació perduda presentant els temes a manera
d’espectacle; si pot ser, amb música i castells de foc.
Però tot plegat redueix –i em quede curt: elimina– els
continguts. No cal dir quin n’és el resultat.
Cristina. Doncs, vés per on, creiem que tot és ben al con-
trari. La motivació escassa de l’alumnat en bona part
està vinculada a l’anacronisme d’algunes tècniques do-
cents. L’ensenyament tradicional dóna els continguts
descontextualitzats, fora de l’actualitat. Optar sempre
per una classe magistral és assegurar l’avorriment, per
no dir la indolència. Cal desenvolupar processos d’en-
senyament i aprenentatge diferents, que alternen amb
els tradicionals.
Sofia. A més a més, si tenen més proximitat amb els
seus interessos, amb la vida que duen o que duran i
amb les seues motivacions fora de l’aula, doncs s’acon-
seguirà que s’hi impliquen més, que se’ls desperte el
desig d’aprendre; encara que siga només un poc més, ja
s’ho valdrà. Segur que l’alumne s’hi esforça més.
Marc. Ui, sí, sí; parlem d’esforç! L’estudiant acaba l’ense-
nyament obligatori sense la necessitat de superar cap
examen oficial. Si no hi ha exàmens, no hi ha esforç
per preparar res, ni l’alumnat ni tampoc el professorat
s’han d’esforçar. I per acabar-ho d’adobar, es pot pas-
sar amb diversos suspensos.
Saül. Me’n faig creus. No es considera adequat utilitzar
l’examen com a eina de control. L’examen promou la
competència entre l’alumnat i això és una font de mo-
tivació que no es pot negligir.
Cristina. Ens fa l’efecte que penseu que l’examen és
l’única manera possible d’avaluar les competències ad-
quirides! L’única manera també d’aconseguir motivar
l’alumnat! L’única manera de motivar el professorat!
Xe, quina obsessió! Ja hem dit adés que un examen
permet amb prou faenes mesurar l’adquisició de con-
tinguts, i no del tot. Amb aquesta mena de proves

s’aconsegueix que els docents ensinistren l’alumnat
per a superar-les. I per a trencar la dinàmica rutinària
dels exàmens ho arregleu amb un simple: –Agafeu un
full en blanc; hui: examen sorpresa!
Sofia. Cristina té tota la raó: es pot tindre la sensació que
el nivell de preparació augmenta perquè l’ensinistrament
pot ser útil per a obtindre bons resultats en l’examen,
però convindreu amb nosaltres que tot plegat és quasi
una enganyifa. Les eines avaluadores s’han d’eixamplar,
han de permetre al docent observar l’adquisició de les
competències, també les de les habilitats o les actituds.
Cristina. Per tant, és necessari utilitzar dossiers d’apre-
nentatge, diaris de l’alumne, autoavaluacions, projec-
tes avaluatius interdepartamentals... tot plegat sense
renunciar a l’examen de continguts, però sense con-
vertir-lo en l’únic mitjà per a regular tot el procés. Això
ens sembla retrògrad. Ah! I tampoc no trobem que la
competència entre companys s’haja de promoure des
de l’escola.
Saül. Encara hem d’afegir un altre punt més concret. Per
exemple, en l’àmbit de la llengua i la literatura, els lli-
bres de text presenten els continguts en sis o set blocs
independents: gramàtica, ortografia, pragmàtica,
retòrica, literatura... En cada unitat es van alternant
aquestes disciplines, de manera que l’alumne percep
que li n’hi interrompen l’aprenentatge. I, com que es fa
constantment, açò li impedeix assolir un coneixement
sistemàtic i ordenat. Només el professor pot salvar-lo
d’este caos organitzatiu, si es dedica a refer-lo. I pocs
n’hi ha que ho vulguen fer. En fi, els continguts s’im-
parteixen desordenats i açò impedeix un ensenyament
adequat.
Sofia. És que només que hi ha una manera possible d’or-
denar les coses?! Parlar de desorde quan no hi ha l’orde
clàssic d’exposició d’una matèria com la llengua és un
error, i ben gros. La llengua s’aprén a manera d’espiral:
no s’aprén primerament la fonètica, després la mor-
fologia, en acabant la sintaxi i el lèxic i finalment la
literatura. Tot es porta avant simultàniament. Que
l’ensenyament imite aquest comportament natural
no és gens perjudicial, ben al contrari, precisament en
aquest camp on l’objectiu central és l’augment de com-
petència comunicativa de l’alumnat, una insistència
exclusiva en la sistematització d’aspectes lingüístics és
contraproduent.
Marc. Això qui ho diu? Caldria que ens en duguéreu pro-
ves... Bé, una altra cosa: l’ensenyament actual promul-
ga la no-separació de l’alumnat segons el rendiment.
Així, la diversitat de nivells d’una aula va en detriment
dels alumnes brillants, perquè tots s’anivellen a la
baixa. Es pretén que la barreja d’estudiants amb ren-
diments diferents és una manera de no discriminar a
ningú, però perjudica més que beneficia.
Sofia. Ja hi som, fomentant l’elitisme! La selecció d’alum-
nes per a crear grups a part genera un sentiment d’ex-
clusió en els no triats. Poden percebre que no tindran
un futur professional digne, per exemple. D’altra ban-
Unitat 1
da, els grups socials menys afavorits econòmicament
han tingut sovint menys accés a la cultura, mentre que
per a les classes més benestants és fàcil que ocórrega
el contrari. En gran part, seleccionar alumnes implica
seleccionar classes socials. Clar que això no sembla que
vos importe massa, veritat?
Cristina. Tranquil·la, tranquil·la, no t’esveres! Pensem
que cal valorar els alumnes amb un talent excepcional
i, si cal, fer-los una adaptació curricular, igual com es
fa amb els que tenen dificultats per a accedir al currícu-
lum del seu curs. Així minimitzarem el fracàs escolar,
però classificar no és la via.
Saül. Encara se’ns ocorre una darrera cosa: el fet que
l’ensenyament obligatori dure fins a quasi la majoria
d’edat ha requerit actualitzar a marxes forçades els an-
tics mestres a través de cursos i adaptacions precipi-
tades. Açò ha fet que molts experts posen en dubte la
qualitat d’este professorat. Nosaltres també.
Marc. A més a més, jo afegiria que la preparació dels pro-
fessors en la universitat és cada vegada més deficient en
continguts. La convergència europea encara accentua
aquesta situació perquè ha incorporat també la mateixa
pedagogia que ha infestat l’ensenyament secundari. El
grau de preparació dels egressats caurà en picat: fa fere-
dat pensar-ho. De fet, ja es percep aquesta davallada.
Sofia. Vegem, nosaltres aplaudim que la Universitat
haja acceptat la mateixa metodologia de treball que
se segueix en tot l’ensenyament, lògicament adaptada
a les competències i a les particularitats d’un alum-
nat adult. Els egressats n’eixiran millor preparats per
a impartir docència i per a afrontar la diversitat, els
conflictes o la crisi d’autoritat, en definitiva, les noves
missions que la societat, amb raó o sense, ha delegat
en l’ensenyament.
Cristina. Que quede clar que un bon universitari do-
minarà prou conceptes per a reeixir amb escreix en el
desplegament de la seua professió.
Sofia. Queda clar, no patisques! La preparació dels es-
tudiants que acaben l’ensenyament secundari depén
sobretot de la professionalitat del col·lectiu dels pro-
fessors que els han fet classe; i trobem indefugible que
aquest col·lectiu s’adapte a les noves necessitats, que
s’actualitze contínuament. I és cert que no tots ho fan.
Cristina. Per això reconeixem que si la posada en pràc-
tica d’aquesta metodologia d’ensenyament ha eviden-
ciat la necessitat d’una millor formació del professo-
rat, caldrà dur-la avant urgentment i amb recursos.
Vulgueu o no, açò no es tracta d’una moda passatgera.
Ha vingut per quedar-se. I, amb voluntat (personal,
social, política...), tindrà un futur fructífer.
Lluc. No pensen que tenim damunt la taula un debat
apassionant... i també apassionat? Ara voldríem que
vostés hi digueren la seua. Veig el públic esperant amb
candeletes que li done la paraula. Comencem per ací:
senyor, vosté amb quin grup estaria d’acord?
Home. Jo, estic indignat de sentir algunes de les coses
que s’han dit ací...
5
 Unitat 1
Activitat 8
La burgesia genovesa va projectar i generar l’obertura cap
a les Índies.
Cal que distingisques ben bé entre la gent jove que ge-
nera problemes i la que no.
La venjança del cònjuge serà ferotge.
Això és un capritx inabastable: jo et regale un cartutx
de pistatxos i prou.
Episodi 3
Activitat 4
[:pendƒZa:rOBes], [:pRoizra:EÂ], [:zig:zak],
[a:mataDe:ÄO£a], [:suta:mERika], [:novio:ÂEnsia],
[indo:tƒSina], [:pEÂ:blaNk], [:eRBa:sana],
[es:kuRatƒSime:neRes], [tƒSiu9tSiwe:dƒZaR],
Episodi 4
Activitat 1
Lluc. Hola, bon dia. Com esteu? Vos veig radiants hui,
eh!: molt bon senyal! No sabeu l’alegria que em doneu!
Darrerament, vos veia una miqueta capficats: supose
que, per als que estudieu, el període d’exàmens resulta
esgotador; i els que feu faena, es veu que els vostres
caps de departament vos estaven estrenyent més del
compte...
Bé, este cap de setmana ha sigut ben llarg i ens ha
vingut molt bé a tots. Espere que hàgeu tingut una
estoneta per a dedicar-me-la i que vos haja servit per
a organitzar les idees i també els conceptes que vam
desplegar durant la setmana passada. Ha sigut una
excepció, eh!: ja sabeu que este curs és eminentment
pràctic i aplicat i que la poca teoria que s’hi desplega la
tractem com una informació complementària.
Però l’altre dia, una de vosaltres –Sara en concret–
em va formular una pregunta que em va fer pensar;
una pregunta sobre una determinada construcció lin-
güística que ella no tenia clar si era correcta o no en
valencià. Per una banda, li havien fet creure que l’equi-
valent en castellà no era correcta. Per altra banda, ni
tan sols estava segura que fóra una estructura que tin-
guera sentit. Trobe que paga la pena que ens hi aturem
encara que siga una miqueta hui. Açò no és un curs de
valencià, però ja sabeu que el valencià és la llengua que
hi fem servir i l’objectiu és millorar l’expressió oral en
valencià. Així que... anem avant.
Bé, en primer lloc, crec que no fa nosa que fem una
petita reflexió prèvia, abans que parlem de la frase,
aprofitant que Sara l’ha posada en relació amb el cas-
tellà.
Les llengües no s’adquireixen comparativament.
Els infants aprenen la llengua per exposició directa i
a través del tempteig encert-error, és a dir, si l’encerta,
6
El projectil, mig afeblit, no aconseguí foradar el genoll
de l’egipci.
Em van dir que al Txad s’havia extingit una espècie de
girafa nana.
A classe tinc un txetxé, una txeca, un gibraltareny,
una xilena i un japonés.
[toRka:mans], [flOri:kOÂ], [pOkasol:taDa],
[:kab:gROs], [:se£a:ros], [uzde:frui»t], [paRa:tƒSOks],
[:kaB:rOtƒS], [zigzage:dƒZaR], [gaÂoro:ma],
[ispanosu:is] [a£i:OÂi], [soR:mut], [paz:doBÂe].
l’entenen i li responen; si no l’encerta, no l’entenen i
no aconsegueix el que vol (o el corregeixen). L’apre-
nentatge d’una segona llengua hauria d’assolir-se imi-
tant al màxim aquest comportament natural, però, és
clar, no podem evitar de caure en les comparacions,
que ja sabeu que diuen que són odioses. Es compara
ineludiblement amb la llengua primera; sobre aquesta,
s’assenta la nova llengua. I penseu que hi encaixa a la
perfecció?
A. No, no, ja hauria volgut jo! I ho dic per experiència.
He estat mitja vida volent aprendre a parlar anglés: en
Primària, en Secundària, en Batxillerat, en un curs que
vaig fer temps en arrere... I sempre m’he obsessionat
a buscar l’equivalent exacte en anglés de cada cosa que
deia jo en la meua llengua. I vos dic que la compara-
ció s’ha convertit en un desavantatge més que no pas
en un guany. En l’últim curs, vaig decidir relaxar-me
i deixar de comparar, almenys conscientment. I m’he
soltat més que en tota ma vida. Ho dic de veres!
Lluc. No, no, no és casualitat, no. De fet, en els cursos de
valencià, intentaran de totes les maneres possibles que
adquiriu més gran fluïdesa en valencià formal a través
de situacions reals, de mètodes comunicatius, de dià-
legs i d’activitats de rol, tot en valencià i només en va-
lencià, sense comparances, i també sense a males pe-
nes continguts teòrics. Poca explicació i molta acció.
Però cal ser també realista. El valencià ha funcionat
massa temps només en l’àmbit col·loquial. Ara per sort
sembla que va canviant la situació però no podem ob-
viar que en general els valencianoparlants domineu el
registre formal del castellà: és el que vos han ensenyat
a l’escola, el que escolteu i llegiu majoritàriament en
les mitjans de comunicació, el que podeu practicar en
infinitat de situacions (empreses, hospitals, reunions,
cursos...). En aquests àmbits, la presència del valencià

és ben pobra encara. Per això, quan volem fer servir
un registre formal en valencià, l’omplim de castellanis-
mes. És lògic que passe així. I toca treballar per evitar-
ho sobretot si esteu en procés d’aconseguir un nivell
C1 o un C2 de coneixement de valencià.
Per tant, dels estudiants de nivells avançats de
valencià, una part sou valencianoparlants que no do-
mineu el registre formal de la vostra llengua. Un altre
sector sou castellanoparlants que, lògicament, esteu
en procés de dominar aquest registre. El model de llen-
gua formal de partida de tots és, doncs, bàsicament el
castellà.
En aquesta situació, és normal i útil que, de tant en
tant, es faça alguna comparativa amb el castellà. A més
a més, també es fan amb més freqüència reflexions te-
òriques perquè el procés d’aprenentatge ha de ser cada
vegada més conscient. Tot açò no significa de cap de
les maneres que el mètode d’ensenyament es base en
la comparació i en la teoria; ni de bon tros!, però sí que
justifica que les incursions comparatives i teòriques si-
guen cada vegada més presents. És fàcil que ara situeu
millor l’explicació justament «teòrica i comparativa»
que vos faré sobre el dubte expressat per Sara.
Vegem: ja sabeu que Sara estudia Dret. Doncs re-
sulta que, en un examen oral, d’aquells que solen fer
en aquesta carrera, m’ha comentat que va fer servir la
construcció següent. Sara, t’importa recordar la situa-
ció i la frase una miqueta?
Sara. No, no, sense problema! La qüestió és que jo nar-
rava els fets d’un cas vinculat al tema de l’exposició al
meu professor de Dret Penal –en valencià, eh. En un
moment determinat li vaig dir: –Van ascendir el policia
que no s’hauria resolt el cas sense ell. El meu professor,
en un to solemne i reprovador, m’amolla amb un sospir
diguem que... de supèrbia: –Sara, ¿no t’adones que has
comés una falta gramatical greu? ¿No anaves a un curs
per a expressar-te millor oralment? No és nota gens,
certament. –M’haguera polvoritzat amb la mirada!–.
La construcció correcta –continua el meu professor–
és Van ascendir el policia sense el qual no s’hauria resolt el
cas, molt semblant a la versió en castellà: Ascendieron
al policía sin el cual no se habría resuelto el caso. No cal dir
que en castellà és molt més elegant la construcció. –I
quina persona més estrafolària!. Mira que hi he pegat
voltes, al temeta...!
Lluc. Tranquil·la, Sara, tranquil·la: hui no te’n vas sen-
se haver-ho aclarit. ¿Tenia raó este bon home? Què en
penseu?
A. Home, que siga més elegant la versió en castellà trobe
que és molt discutible. Em fa l’efecte que este home té
més d’un prejudici, no?
Lluc. No cal dir! Però discutirem això en una altra ocasió.
Ara deteniu-vos en la valoració que fa de la frase de
Sara. Vinga: arguïu en contra o a favor de la proposta
del professor.
B. A mi em sembla normalíssima i perfecta la frase de
Sara!
Unitat 1
A. Doncs, a mi no. La trobe molt estranya. Jo diria que és
agramatical.
C. Agramatical? Això que vol dir?
A. Mira, no fa massa m’ho van explicar en classe de Sin-
taxi. Vegem si ho sé dir: significa que no respecta les
regles sintàctiques de formació. No és que siga in-
correcta: incorrecta seria si un grup més gran o més
menut de parlants la utilitzara però que, en realitat,
estiguera sancionada negativament per la normativa.
Agramatical és que ni tan sols és diu: [la taula verda],
per exemple, és una estructura gramatical; en canvi,
*[verda taula la] seria una construcció agramatical.
C. Jo no trobe que siga agramatical, com dius tu. A mi
em sona bé, jo la podria utilitzar parlant amb un amic
sense problema. En la meua faena, a l’ajuntament, sí
que és veritat que potser la defugiria. En eixe cas, no
sé, és fàcil que diguera Van ascendir el policia sense el que
no s’hauria resolt el cas.
B. Això conté un castellanisme gros!
C. Ja sé que hi ha un castellanisme, ja ho sé! Però és que
l’alternativa que li va donar el professor de Dret a Sara
no la recordava jo. Encara que, ara que ho pense, açò
ho vaig estudiar jo l’any passat, en el curs del C1! Bé,
em fa l’efecte que he de repassar un poc...
Lluc. Ui, ui! Han eixit molts temes ací en un tres i no res.
Anem a pams. Heu fet diana pel que fa a la delimitació
del problema: estem en el camp dels pronoms relatius,
això és, de les oracions adjectives de relatiu. En efecte,
el professor de Sara considera que la construcció que
ella ha fet servir conté un relatiu incorrecte, almenys
usat en aquest context. Per què pensa això? Està escrit
en algun lloc? Quina mena d’estructura ha fet servir
Sara? És la seua ascendència tunisenca la raó per què
haja utilitzat tal construcció? És clar que no! Miraré
d’aclarir-vos-ho.
Les oracions de relatiu tenen una llarga història en
les llengües romàniques. El llatí en va traure molt de
rendiment, les llengües romàniques les van heretar i
han durat fins l’actualitat: amb açò vos ho dic tot!. Vos
recomane que llegiu el Va de bo! Nivell mitjà de valencià
(c1). N’hi trobareu una bona caracterització. Ara repa-
rem en un dels seus trets només i parlem-ne.
Les oracions de relatiu, aquest és el tret, tenen la
qualitat, fixeu-vos bé, d’evitar la repetició d’un nom a
través del pronom relatiu. Per això, aquest pronom es
refereix a un antecedent i significa el mateix que aquest
antecedent. En l’exemple que teniu a la pissarra, hi ha
dos oracions independents però que comparteixen
un sintagma: el sintagma és les plantes. Una manera
d’evitar la repetició és convertir la segona oració en
una adjectiva encapçalada per un pronom relatiu que.
Vegem:
A la vora del riu creixen unes plantes. Vaig observar
les plantes amb atenció.
Torne a repetir:
A la vora del riu creixen unes plantes. Vaig observar
les plantes amb atenció.
7
 Unitat 1
Això es converteix en:
A la vora del riu creixen unes plantes QUE vaig ob-
servar amb atenció.
Només ha calgut llevar el segon dels sintagmes re-
petits i col·locar, en el seu lloc, el pronom relatiu.
Observeu, a més a més, una altra cosa: Quina fun-
ció sintàctica compleix les plantes, és a dir, el sintagma
substituït?
A. Complement directe! El verb observar necessita, a la
dreta, alguna cosa, aquella que ha de ser observada:
això és el complement directe. A més a més, el comple-
ment directe no porta cap preposició. Com veem, en
efecte, les plantes no en porta cap.
Lluc. Exacte! Es nota que estudies Filologia... Així doncs,
el relatiu que també fa funció de complement directe.
El substitut fa la mateixa funció que els substituït.
Quin altre canvi s’hi produeix? És fàcil de copsar si
pareu atenció a la construcció: el pronom relatiu ha
de situar-se al capdavant de l’oració adjectiva. A pesar
que, com hem dit, fa la funció de complement directe,
no se situa on normalment els trobem, això és, després
del verb.
I bé, avancem una passa més. Si el relatiu fera una
funció que requerira comptar amb una preposició, què
passaria? Mirem-ho a la pissarra. Tenim dos oracions
independents:
El llibre és molt clar. Vaig estudiar ahir amb el lli-
bre.
Si les volem fondre en una, convertim la segona en
una oració de relatiu. La cosa quedaria així:
El llibre AMB EL QUAL vaig estudiar ahir és molt
clar.
Ací l’element substituït conté la preposició amb i
fa la funció de circumstancial d’instrument. En el mo-
ment en què aquest circumstancial esdevé pronom re-
latiu, ràpidament es mou a l’esquerra cap al principi de
l’oració adjectiva. I, a manera de flautista d’Hamelín,
qui s’enduia els xiquets (o les rates, ja sabeu) darrere
amb la música de la seua flauta, el relatiu s’endú dar-
rere la preposició amb. Per això, tècnicament, aquest
desplaçament a l’esquerra s’anomena efecte flautista
d’Hamelín.
Aquest és el funcionament habitual i antiquíssim
de les oracions adjectives de relatiu anomenades sintè-
tiques, les que millor coneixem, les que ens han ense-
nyat a escola. Com podeu comprovar, el relatiu, a més
a més, canvia de forma: passa de ser un simple que, a
un complex el qual.
Però el flautista d’Hamelín, després de tants
anys atraent elements, ha anat cansant-se’n. I per
això s’ha creat un segon tipus d’oracions adjectives
que s’anomenen analítiques –recordeu: les anteriors
s’anomenen sintètiques, aquestes, analítiques. Es
caracteritzen, senzillament, perquè no s’hi produeix
el moviment de l’efecte del flautista. Es manté el pro-
nom relatiu universal que, que no és capaç d’atraure la
preposició, ja no té màgia, i, per tant, no pot fer cap
8
funció. La preposició no es desplaça; es queda en el
seu lloc original i, com és lògic si es vol evitar la repe-
tició d’un mot, selecciona un acompanyant en forma
de pronom personal equivalent. Fixeu-vose en les ora-
cions independents:
Van ascendir el policia. No s’hauria resolt el cas sen-
se el policia
Poden convertir-se en una primera versió amb una
oració adjectiva de tipus sintètic, amb efecte flautista:
Van ascendir el policia SENSE EL QUAL no s’hauria
resolt el cas
Però també hi ha la versió analítica, on no hi ha
efecte flautista:
Van ascedir el policia QUE no s’hauria resolt el cas
SENSE ELL
Com podeu comprovar, el pronom relatiu és que i
no va acompanyat per la preposició, que es manté en
el seu lloc (al final de la frase), això sí, amb un comple-
ment que ja no és «el policia», sinó un pronom perso-
nal que hi equival (ell).
Les oracions adjectives de relatiu analítiques, les
segones, són molt habituals; és veritat que són molt
més freqüents en registres col·loquials però ni de bon
tros són exclusives d’aquests àmbits formals. I són tan
sovintejades en valencià com en castellà:
Han ascendido al policía QUE no se habría resuelto
el caso SIN ÉL
No són incorrectes. La normativa les arreplega
com a tals, tot i que recomana que només es facen ser-
vir en registres col·loquials, com deia adés, mentre que
les sintètiques són les pròpies dels registres formals.
Podeu comprovar-ho en la pàgina 189 de la Gramàtica
normativa valenciana de l’AVL.
Què aneu? Com vos heu quedat? Ara Sara podrà
respondre sense complexos al seu professor. No es
pot parlar d’incorrecció i menys encara que siga una
construcció agramatical o sense sentit, com havíeu dit.
Simplement és una construcció col·loquial que és ve-
ritat que hauria convingut reservar per a un registre
menys formal que l’exposició oral de l’assignatura de
Dret Penal.
Com un camaleó, la llengua pot prendre el color
més adequat, la forma més ajustada per a cada situa-
ció. L’error és esdevindre verd en un camp d’espart; o
marró en una selva amazònica. Si falla el camuflatge,
pot perillar la vida. En termes lingüístics, pot perillar
la comprensió. I això és crucial, no trobeu?
Activitat 6
El bonítol i la tonyina són dos peixos blaus molt saluda-
bles.
T’han regalat el nino més bonico que mai havia vist.
Abans els xiquets jugaven al cerc, una corona cilíndri-
ca que feien rodar amb un palo curt.
El cervo i l’osso són dos animals extingits en el nostre
territori.

El pis del quart de la ferramenta no està plànol: has
d’avisar l’obrer perquè ho arregle.
El cementeri és enorme: ens caldrà un pla per a trobar
el ninxo que busquem.
Dissortadament, el mes de juli passat un esclafit deixà
sordo el pirotècnic.
El cervell, el cerebel i el bulbo raquidi són òrgans que
formen part del sistema nerviós.
Quina mala sort!: un misto mal apagat el deixà viud.
Activitat 9
A Grècia encara es beu el vi barrejat amb reïna de pi. /
Allà, fins el més beneit ho sap. / Josep Carner va escriure
Els fruits saborosos. / La sang ha fluït cap a l’esquena, se-
nyal que ha mort gitat. / El pa beneït és un festa habitual
en molts pobles. / L’actor impugnà el veredicte argüint
un error formal. / L’escorça terràqüia està formada per les
capes tectòniques. / Hem fruït moltíssim amb esta pel·
lícula. / Antigament es creia que l’electricitat era un fluid.
/ Una falta no pot ser arguïda per a cometre’n una altra.
Activitat 10
Hola, bon dia. Com esteu? Vos veig radiants hui, eh!: molt
bon senyal! No sabeu l’alegria que em doneu! Darrera-
ment, vos veia una miqueta capficats: supose que, per als
que estudieu, el període d’exàmens resulta esgotador; i
els que feu faena, es veu que els vostres caps de departa-
ment vos estaven estrenyent més del compte...
Bé, este cap de setmana ha sigut ben llarg i ens ha vin-
gut molt bé a tots. Espere que hàgeu tingut una estoneta
per a dedicar-me-la i que vos haja servit per a organitzar
les idees i també els conceptes que vam desplegar durant
la setmana passada. Ha sigut una excepció, eh!: ja sabeu
que este curs és eminentment pràctic i aplicat i que la
poca teoria que s’hi desplega la tractem com una infor-
mació complementària.
Però l’altre dia, una de vosaltres –Sara en concret– em
va formular una pregunta que em va fer pensar; una pre-
gunta sobre una determinada construcció lingüística que
ella no tenia clar si era correcta o no en valencià. Per una
banda, li havien fet creure que l’equivalent en castellà no
era correcta. Per altra banda, ni tan sols estava segura que
fóra una estructura que tinguera sentit. Trobe que paga la
pena que ens hi aturem encara que siga una miqueta hui.
Açò no és un curs de valencià, però ja sabeu que el valen-
Unitat 1
cià és la llengua que hi fem servir i l’objectiu és millorar
l’expressió oral en valencià. Així que... anem avant.
Bé, en primer lloc, crec que no fa nosa que fem una
petita reflexió prèvia, abans que parlem de la frase, apro-
fitant que Sara l’ha posada en relació amb el castellà.
Les llengües no s’adquireixen comparativament. Els
infants aprenen la llengua per exposició directa i a través
del tempteig encert-error, és a dir, si l’encerta, l’entenen i
li responen; si no l’encerta, no l’entenen i no aconsegueix
el que vol (o el corregeixen). L’aprenentatge d’una sego-
na llengua hauria d’assolir-se imitant al màxim aquest
comportament natural, però, és clar, no podem evitar de
caure en les comparacions, que ja sabeu que diuen que
són odioses. Es compara ineludiblement amb la llengua
primera; sobre aquesta, s’assenta la nova llengua. I pen-
seu que hi encaixa a la perfecció?
Activitat 13
Actualment no hi ha una suficiència econòmica, i si la hi
ha és gràcies a les aportacions que les famílies fem.
Suposem que, tal com ho mostra el dibuix, la nimfea
o nenúfar és a deu polzades per damunt de la superfície
de l’aigua.
–Crec recordar que volia prunes. Agafa-li-les tu, per
favor.
D’edificis funeraris, els hi ha a Múrcia i sobretot cal
recordar el de Centelles, un mausoleu de dos càmeres co-
bertes per cúpules.
–El cotxe és meu i és nou, novíssim. Si li fas una ratlla
o un bonyet, no el tornes a veure des de dins en ta vida!
Ella s’ha d’acostumar a tres menjades diàries; tu te
n’has d’acostumar a cinc.
Aquest regidor fa una política judicial amb llacunes,
igual com les hi ha en el seu llibre d’assessorament sobre
el que s’ha de fer en diversos casos judicials.
–Estos xiquets... estic molt fart, fartíssim! Deixen tot
per terra cada dia, cada volta que juguen. És que no pot
ser...!
Activitat 24
Em sembla una idea immillorable llogar la casa que tinc al
centre. / Em sembla una idea immillorable llogar una casa
al centre i instal·lar-m’hi ja.
Em tocarà amprar diners per a comprar-ho. / Li vaig
amprar diners perquè ho comprara.
9
 Unitat 2
Episodi 1
Activitat 4
Historicosocial, gira-sol, ressorgir, antisemita, antisocial,
asèpal, dissector, dissemblantment, dissèmia, asimptò-
tic, monosomia, ressentit, asocial, asíncron, transsiberià,
asèmia, contrasegell, entresentir, contrasignar, autose-
gregació, entresolat, prosseguir, entreson, asímptota,
entresuor, entresolc, àcid hiposulfurós, autosemàntic,
autoservei, pressupostari, dessalar, autosincronitzador,
autosíndesi, autosoma, autosuccessió, monosèpal, psi-
cosomàtic, transsepte, monosòmic, ressaltar, antisèpsia,
dissemblança, antisifilític, economicosocial, antisionis-
me, monosaturat, antisistema, multisecular, multisec-
torial, dissident, entresoldar-se, transsecte, transsexua-
litat, antisèrum.
Activitat 9
a) El capità, qui havia decidit tornar a port, va demanar
permís a les autoritats portuàries.
b) Les platges a on havien passejat els turistes un mes
abans eren ara negres.
c) La intervenció dels voluntaris va ser un moviment in-
ternacional del que se senten molt orgullosos els ga-
llecs.
d) L’informe segons el que es van prendre les mesures per
a recuperar les ries posava en relleu els perills de l’acci-
dent a llarg termini.
e) Un dels biòlegs a què es va recórrer per a avaluar la
situació in situ va plorar en vore el desastre a peu de
platja.
Episodi 2
Activitat 1
Bon dia. Sóc Jaume Galiana, comissari de la comissaria
València Centre. Hem convocat una roda de premsa ober-
ta a tots els mitjans de comunicació per a aclarir algunes
informacions que circulen en les últimes hores sobre un
incident produït anit en la catedral de València. Durant
els pròxims minuts els donarem tota la informació que
tenim a les mans sempre que no interferisca en la línia
d’investigació policial. Com saben, la nostra voluntat és
sempre la de col·laborar al màxim amb els mitjans de co-
municació per a mantindre informada l’opinió pública. A
pesar d’això, han d’entendre que la transparència té uns
límits marcats per la influència de la informació en les
investigacions que duem a terme. Al final de la roda de
premsa, si volen, tindran temps per a preguntar el que
consideren convenient. Els advertim, això sí, de bestre-
ta, que és probable que no puguem contestar a totes les
preguntes per a no obstaculitzar les investigacions que
actualment tenim en marxa. Els demanem que siguen
10
f) Allò del que parlaran els més ancians de la zona ja no
seran històries de pescadors, sinó el malson de la ma-
rea negra.
g) Aquell va ser l’any on tot va canviar.
Activitat 10
P. En què consisteix la malaltia?
R. És una malaltia cuyo desenvolupament té diverses
manifestacions, a cada cual més cruel. Podem trobar
des d’embòlies fins a infarts de miocardi.
P. I per què se’n va anar vosté a Alemanya a investigar
aquesta malaltia?
R. Doncs mira, estava fart de les promeses de finança-
ment del govern espanyol i del govern valencià. Sem-
pre que els telefonava em contaven romanços: que si
tal, que si qual... Però de forment, ni un gra. Al final
l’absència de finançament ofegava la investigació.
P. Vosté ha decidit fer una patent universal per al seu desco-
briment. No li va semblar temptadora cap de les ofertes
dels dos gegants farmacèutics que s’hi van interessar?
R. No gens, no gens. Els dos laboratoris són tal per a
qual. Només pensen en l’interés econòmic. Jo no vaig
decidir ser científic per a guanyar diners, sinó per a mi-
llorar la vida de les persones.
P. I qui ix beneficiat de les noves patents de gens que s’es-
tan fent?
R. Bé, hi ha gent a qui li ve molt rebé que els gens es
puguen patentar, és evident. Per exemple, les grans
farmacèutiques, que són empreses que els fa igual les
regles ètiques que hagen de xafar.
conscients de la delicadesa del cas i els agrairem que si-
guen responsables amb el tractament que faran de la in-
formació d’aquesta roda de premsa. Si tenen dubtes sobre
qualsevol cosa, per favor, pregunten abans d’escampar
una inexactitud que pot repercutir a augmentar l’alarma
social.
Com ja saben de manera extraoficial, anit el braç in-
corrupte de sant Vicent Màrtir va ser robat per uns lla-
dres emmascarats. Supose que és només la confirmació
dels rumors que ja devien haver arribat a tots els mitjans
de comunicació. El delicte es va cometre passada la mit-
janit. La reconstrucció dels fets que els podem avançar és
la següent:
Probablement, al voltant de les 12.20 de la nit, una
furgoneta de missatgeria va ser estacionada a la plaça de
l’Almoina. El vehicle era ocupat per un conductor i per
tres o quatre persones més, encara no ho sabem. Pel que
sembla, no hi havia gent pel carrer en aquell moment, que
és una cosa anòmala. Mentre que un dels delinqüents es

quedà com a conductor dins del vehicle, la resta va acce-
dir a la catedral. A hores d’ara sospitem que l’accés es va
produir per la porta de l’Almoina. Tot i això, no podem
descartar un altre accés, ja que durant l’anàlisi de l’escena
del delicte vam poder comprovar que totes les portes de
la catedral estaven tancades a pany i forrellat, totes.
Per l’anàlisi que ha fet la policia científica podem pen-
sar que els lladres, una volta dins, van anar directament
a la capella de la Resurrecció. Allà els barrots van ser for-
çats amb una pota de cabra i la relíquia va ser extreta de
l’urna en què es trobava. Ara mateix no sabem quant de
temps van tardar els delinqüents en l’operació. Pensem
que degué ser una intervenció fulgurant, perquè tenien
molt clar on s’havien d’adreçar. A més, els barrots van ser
forçats en el punt més dèbil de la reixa. Suposem que el
coneixement del terreny es deu a un llarg temps d’estudi.
A pesar d’això, la preparació definitiva del robatori devia
concretar-se, aproximadament, en els últims 15 dies, ja
que la debilitat en una part dels barrots va ser denuncia-
da fa ara dos setmanes.
Després de cometre el robatori, els lladres van eixir
per la mateixa porta a través de la qual sospitem que
van accedir al recinte. Aquest extrem ha sigut confirmat
pel testimoni de dos treballadors del servei de neteja de
l’ajuntament, dos brossers que en aquells moments bui-
daven els contenidors del carrer del Palau i que van veure
l’escena.
Cap a les 12.30 de la nit van veure eixir per la por-
ta de l’Almoina un grup de sospitosos, que van pujar a
la furgoneta que els esperava. Des d’allà van emprendre
una fugida vertiginosa pel nucli antic de la ciutat. Els dos
treballadors, davant de l’estranyesa de la situació, van te-
lefonar a la policia. La comissaria de València Centre va
enviar dos cotxes patrulla a l’escenari del delicte i es va
intentar interceptar el vehicle fugit amb dos cotxes més.
Tot seguit es va demanar la col·laboració de la policia lo-
cal, que va assignar cinc patrulles més, vull destacar-ho, a
la persecució de la furgoneta.
Durant la persecució, la furgoneta va envestir diversos
vehicles, entre els quals un de la policia local i els dos, com
ja saben, de la policia nacional. A l’entorn de les 12.55 es
va perdre contacte visual amb el vehicle dels delinqüents.
Una hora més tard, va ser trobat en el marge dret del
Túria, en la glera nova, i va ser envoltat per un precinte
policial en un radi de 6 metres perquè no foren elimina-
des possibles pistes. Per ara no hem pogut recuperar cap
prova d’aquest segon escenari, ja que els delinqüents van
cremar la furgoneta després d’abandonar-la. A pesar d’ai-
xò, tenim esperances que la policia científica, que es dis-
tingeix per fer autèntics miracles, ens puga proporcionar
alguna pista que ens marque un camí més concret que el
que podem seguir ara mateix. Fa pocs minuts, a més, he
sigut informat que han sigut abandonats prop d’Algeme-
sí dos vehicles més que van ser usats per a fugir després
d’incendiar la furgoneta. Segons sembla, un dels lladres,
possiblement el que conduïa la furgoneta, ha fugit a peu i
ha sigut vist pels afores del poble.
Unitat 2
Ara com ara, totes les línies d’investigació es mante-
nen obertes. L’objectiu únic de la comissaria ara mateix
és trobar la relíquia. Hem posat tots els agents a treballar
en aquest cas i no pararem fins que es resolga. Vull que
els delinqüents sàpien que obrim de 12 a 12. Ací no tan-
quem, no dormim, no descansem. Quan facen el pròxim
moviment sentiran el nostre alé al bescoll. Prompte sa-
bran que van triar un mal dia i un mal lloc per a cometre
un robatori.
Ara, si volen, obrirem el torn de preguntes. Recorden,
per favor, que la informació que els oferirem serà la que
no afecta la investigació en marxa. Alguna pregunta?
C. Vegem, vosté, el xic de les rastes.
P1. Eeeeeh! Sí, bon dia, comissari. No es recorda de mi?
Sí, home, que em van detindre fa dos mesos per tres
cossiols de maria que tenia a ma casa...
C. Mire, no, ara mateix no el recorde. Podria centrar-se en
l’assumpte que tractem?
P1. Sí, sí, sí, disculpe. Mire, sóc Manuel Riba, d’El País dels
Canuts. Que hem sentit en la roda de premsa que ha
desaparegut el braç incorrupte. Tenen alguna sospita
sobre el mòbil del robatori?
C. Ara mateix no disposem d’una hipòtesi clara.
P1. Eh, què vol dir? Que no en tenen ni idea?
C. No, no vull dir això. Vull dir que considerem diverses
hipòtesis a hores d’ara. Ja està.
P1. Entre estes hipòtesis hi ha la que corre pel carrer amb
més força?
C. Quina és, si no és indiscreció?
P1. Que ha sigut un encàrrec d’una clínica de cirurgia es-
tètica.
C. Què?
P1. Fonts que no puc revelar m’han assegurat que la clí-
nica Estirapell ha encarregat el robatori per a analitzar
per què el braç es manté incorrupte des del segle IV.
Podria ser un avanç espectacular en els tractaments
dermoestètics.
C. Xaval, per què dius que et vam detindre? Estàs segur
que no conserves eixos cossiols encara? No sé quin ti-
pus de periodisme feu en la teua publicació, la veritat,
però t’assegure que el nostre temps no el dediquem a
fer teories paranoiques. La següent, per favor. A vore,
aquella xica de brusa fúcsia. No, no, la lletja, no. L’al-
tra, la guapa que hi ha al costat de la porta.
P2. Ai, moltes gràcies, senyor comissari. Pel torn de pa-
raula i per la floreta. Ai, m’he fet vermella...
C. Per favor, la pregunta...
P2. Ai, sí, sí, perdó. Núria Vallés, de Notícies amb Estil. Diu
vosté que no saben del cert quants delinqüents han
participat en el robatori?
C. Bé, pensem que n’hi havia un que conduïa la furgoneta
i que n’entraren 3 o 4 a la catedral.
P2. I en què es basa per a dir això? Quines pistes té?
C. Eh, sí. A vore, en estos moments ens hem de guiar pels
dos testimonis que tenim.
P2. I què han dit eixos testimonis?
11
 Unitat 2
C. Doncs eixe és el problema. Un dels testimonis assegu-
ra que en va veure eixir quatre per la porta. En canvi,
l’altre treballador de la neteja discrepa en la quantitat i
insisteix que només en van pujar 3 a la furgoneta.
P2. Ai, de veritat! No m’ho puc creure! Com pot ser?
C. Dona, eren les 12.30 de la nit, els brossers eren al mig
d’un carrer amb poca il·luminació i sembla que els lla-
dres vestien amb roba negra. Els testimonis oculars
tenen estes coses.
P2. Roba negra? Que fashion! Portaven passamuntanyes?
C. Mmmm, sembla que sí, però a la distància que es tro-
baven els...
P2. Ai, ideal! Per favor i per favor. I duien botes de cuiro
negre?
C. Mire, senyoreta, crec que açò se n’està eixint de mare.
El següent, a vore si tenim més sort. Aquell xic tan for-
mal d’americana grisa i cabells engominats, per favor.
P3. Jo?
C. Sí, sí, el dels tirants. Vosté mateix.
P3. A les seues ordes, senyor comissari. Les meues fonts
apunten a la relació dels sospitosos amb els grupuscles
esquerrosos de la nostra ciutat. Què pot dir-nos sobre
això?
C. Sincerament, no en tinc ni idea. Tenim poques pistes
de moment i només n’han sigut analitzades dos: el
nom que apareix en el document de l’assegurança de la
furgoneta, que es pot llegir a mitges, i les petjades que
s’han trobat en la catedral.
P3. Però no han considerat la possibilitat que un atemp-
tat contra un símbol d’identitat tan nostre com el braç
incorrupte de sant Vicent Màrtir, patró de la nostra
ciutat, l’hagen maquinat eixos grups judeomaçònics?
C. Mire, ja li he dit que no en tenim proves.
P3. Això no haguera passat fa anys! En una altra època no
hauríem necessitat tants romanços de proves i no sé
què! Mà dura és el que fa falta! On anirem a parar!
C. Bé, gràcies per les observacions. Li recomane que ho
prenga amb calma. No siga dramàtic, home. Una altra
intervenció, per favor. Aquell senyor baixet d’ulleres
de pasta, el calb.
P4. Bon dia, comissari. Mateu Macià, de Ciència Infusa.
Em preocupen algunes dades que ha donat vosté sobre
el robatori. Ha assegurat que la porta de l’Almoina es-
tava totalment tancada a pany i forrellat. Suposem que
les altres també ho estaven...
C. Sí, efectivament. Sort que els treballadors de la neteja
eren allà. Si no, no ens haguérem adonat del robatori
fins a l’hora de l’obertura de la catedral.
P4. Molt bé. Per tant, sembla que potser tindran una pis-
ta en esta normalitat tan anormal, no? Vull dir, no han
pensat que el colp pot haver-se gestat des de dins?
C. Està insinuant que l’arquebisbat està implicat en el ro-
batori?
P4. Jo només treballe amb proves i tampoc he dit això.
Només intente lligar caps. Si han obert i han tancat
la porta amb clau... Quina hipòtesi li agrada més, una
acció aïllada d’algú relacionat amb la catedral o una
12
maniobra de l’arquebisbat per a reclamar atenció me-
diàtica ara que el nombre de fidels va cap avall?
C. No me n’agrada cap. Crec que són disbarats.
P4. I quant de temps calculen que van estar dins els lla-
dres?
C. Aproximadament uns 10 minuts.
P4. I, dic jo, no els fa sospitar que en tan poc de temps
encertaren els barrots més dèbils?
C. Ja ho havia denunciat el sagristà; era una informa-
ció...
P4. No, no, no, el sagristà ho havia denunciat davant de
l’arquebisbat. I l’arquebisbat no havia fet pública eixa
informació.
C. Ah, no? Ostres! És vosté un trumfo en açò de les inves-
tigacions. Passe d’ací a dos hores pel meu despatx, que
xarrarem una estoneta. Mentrestant, li agrairia que no
publicara res del que sap i que no parlara amb els seus
companys de professió.
P4. D’acord. Com vosté vulga.
C. Bé, una última intervenció, per favor. Aquella senyore-
ta d’allà. Sí, vosté.
P5. Hola, comissari. Aina Soldevila, d’El Nostre. Ha co-
mentat que hi hagué una persecució pel barri antic.
Ens pot donar més detalls de com es va produir? Te-
nim entés que va ser el cotxe de la policia local el que va
xocar amb els cotxes de la policia nacional i que es va
muntar un merder del quinze, amb amenaces de dispa-
rar-se entre els dos cossos de seguretat...
C. No puc donar-li’n més dades, però els informes no
parlen d’això en absolut. La col·laboració entre els dos
cossos és impecable.
P5. No és cert que van traure les pistoles i que fins i tot
un agent de la policia nacional va brandar l’escopeta a
l’estil Charles Bronson?
C. Senyoreta, crec que vosté veu moltes pel·lícules. No sé
d’on ha tret eixa informació.
P5. D’acord. Pot confirmar si han emés una orde de crida
i cerca?
C. Sí, l’hem emesa fa dos hores.
P5. Per tant, això vol dir que han identificat els culpables.
I això no es correspon amb la informació que ens ha
donat.
C. Bé, eeeeh, a vore, caldria puntualitzar. Mmmm... Els
nostres fisonomistes estan treballant contra rellotge.
P5. I ja han identificat algun sospitós, veritat?
C. Mmmm, podem dir que, eeeh, bé, ara mateix, ara ma-
teix, podríem dir que tenim un esbós, un retrat robot
del conductor. De moment hem demanat col·laboració
a la Interpol. No podem parlar exactament d’orde de
crida i cerca encara. Estem contrastant informacions.
P5. Si han parlat amb la Interpol és que tenen elements
per a creure que els sospitosos fugits poden ser ara
mateix en un altre país. És cert que treballen amb eixa
hipòtesi?
C. De moment només treballem amb fets, que són un
escenari amb una furgoneta cremada i l’interior de la
catedral, ja està.

P5. I han trobat alguna cosa més dins de la catedral rela-
cionada amb els delinqüents?
C. Al costat del Sant Calze hi havia un parell de guants de
vinil, simplement això.
P5. Uns guants de la mateixa marca que els que usa la
persona que neteja la capella de la Resurrecció?
C. Mmmm. Mire, no dispose d’eixa informació, jo.
P5. Doncs jo sí.
C. Segurament es tracta d’una confusió de la seua
font.
P5. I tant! I potser tenen més informació en la línia
del que apuntava el meu company de Ciència Infusa.
M’equivoque? Sembla que ací hi ha marro.
C. Miren, senyors i senyores. Tenim molta faena ara ma-
teix, eh?, i necessitem estar tots al peu del canó. Els
agraïsc la presència en esta roda de premsa i moltes
gràcies per la seua col·laboració.
Activitat 4
P1. Sr. Cabanes, Sr. Cabanes per favor, eh, té alguna cosa
a dir sobre el que acaba de sentir?
Polític. Abans d’entrar a la roda de premsa tenia la
intenció de no dir ni pruna. Però la situació és gra-
víssima. Ha sigut una irresponsabilitat que l’arque-
bisbat tinguera la nostra relíquia en un lloc que no
complia les mesures de seguretat adequades. Este
cas rebentarà per algun costat. L’arquebisbat neces-
sita saba nova. L’obstinació per mantindre la tradició
ha sigut fatal. Tenen maneres de funcionar que són
anacròniques. Ara la policia s’haurà d’espavilar per a
arreglar el destrellat. I ho veig molt difícil. Estes re-
líquies tenen un mercat negre importantíssim. Amb
les poques pistes que hem sentit que hi ha, perquè
han cremat la furgoneta a la ribera del Túria, des-
cabdellar el fil de la investigació serà costosíssim.
Tan difícil com buscar una agulla en un paller. I em
pense que el comissari no ha trobat mai un trèvol
de quatre fulles. Així que, ho veig negre, la veritat.
Pensà(v)em que la cosa estaria més avançada, però
està(v)em equivocats.
Activitat 8
a) Senyor comissari, ens pot informar de quants sospito-
sos han sigut vistos en la furgoneta?
b) S’ha usat algun tipus de guants en el robatori?
c) Quantes col·lisions entre cotxes de policia s’han pro-
duït?
d) S’ha perdut alguna pista de la furgoneta amb el foc?
e) Quants cotxes de la policia nacional han participat en
la persecució?
f) I quants cotxes de la policia local els acompanyaven?
g) Han comparegut ja en la comissaria delators dels habi-
tuals?
h) Han aparegut indicis de força en els panys de les por-
tes de la catedral?
Unitat 2
i) Cal col·laboració ciutadana per a resoldre este cas?
j) Han arribat ja al laboratori mostres d’ADN dels delin-
qüents?
k) Queden agents que no estiguen destinats a este cas i
que puguen protegir el ciutadà en el dia a dia?
Activitat 10
P1. Sergent Cano, sergent Cano, per favor.
Sergent Cano. Disculpen, però saben que no podem
fer més declaracions.
P1. Només algunes preguntes genèriques.
Sergent Cano. Què volen?
P1. Creu vosté que potser siguen ja fora del país els sos-
pitosos?
Sergent Cano. Mire, no sé si han volgut o no eixir del
país, però els assegure que arribar a França són sis ho-
res si ho tenen tot preparat. Per tant, si hagueren vol-
gut, sí, podrien ser fora.
P1. Això segurament els complique les investigacions.
Sergent Cano. Mire, jo només he dit que si algú se’n
vol anar a França, de la 1 del matí a l’hora que és ara li
dóna temps. No he dit en cap moment que se n’hagen
anat. Entesos?
P2. Probablement tindran l’ajuda en la investigació de la
policia local. És cert?
Sergent Cano. No, no. La policia local només ens ha
oferit ajuda en la persecució dels delinqüents.
P2. Ens han arribat informacions que indiquen que, pos-
siblement, l’arquebisbe demane una reunió amb el co-
missari.
Sergent Cano. No tinc res a dir sobre eixe punt. Si s’ha
de produir, supose que ho confirmaran les dos parts
implicades.
P3. A pesar del que diu el comissari, potser tenen ja algu-
na pista que els marque una línia de treball.
Sergent Cano. Si el comissari ha dit que no és que és
que no, no els sembla? Bé, ja hem acabat les entrevis-
tes. Tinc pressa. Disculpen.
Activitat 12
C. Ei, Rafa, com estàs?
F. Mira, en plena faena, a tu què et sembla?
C. Sí, si per això venia, home. Què? Molts d’estos no se’n
troben, eh?
F. Millor si no en trobàrem cap, Jaume. No és gens agra-
dable, ja ho saps...
C. Collons, no saps encaixar ni una broma, em cague en
la mar. Escolta, conta’m alguna cosa. Què me’n pots
dir, d’este?
F. No moltes coses interessants. Més o menys tot es veu
a simple vista. Mira, mira ací, al xic el van matar d’un
tir a boca de canó.
C. N’estàs segur? S’ha de ser molt fill de puta per a matar
algú a boca de canó...
F. Mira, mira, observa açò. Ho veus?
13
 Unitat 2
C. A vore, sí, el forat d’entrada és ben gros i el pit està
estripat...
F. I no és només això. Eixes laceracions tan violentes, els
estrips, vaja, només es poden fer a boca de canó. Si
dispares a frec de roba, en el cos de la víctima queden
cremades visibles, com si fóra un tatuatge, per la fla-
ma del tir. I les laceracions no són tan violentes. La
perforació, dins de la brutalitat dels dos casos, té un
diàmetre menor a frec de roba.
C. Has trobat la bala?
F. Sí, hem tingut sort. L’impacte amb l’estèrnum ha frenat
la bala.
C. Perfecte. Sembla una 9 mm. Ara hem d’enviar-la a ba-
lística perquè comproven si les estries responen a l’àni-
ma d’alguna pistola fitxada.
F. Mira-la bé.
C. El què?
F. La bala, home, què ha de ser?
C. Mmmm... Ostres, tu! I estes osques en la base?
F. Senyor! Quin policia! T’ha costat, eh? Jo crec que el tio
que ha disparat, abans de prémer el gallet, es dedica a
marcar les bales que col·loca en el carregador. Un po-
quet tocat de l’ala sí que està.
C. I això que té al cap?
F. Al cap?
Episodi 3
Activitat 1
Aina. Bon dia, Sr. Reig, sóc Aina Sebastià, d’El Nostre.
Moltes gràcies per rebre’m.
Candidat. Encantat.
Aina. Sóc conscient que amb l’agenda que té li haurà si-
gut difícil trobar un lloc per a l’entrevista.
Candidat. Bé, ja sap, estem en campanya. És difícil tro-
bar un lloc per a qualsevol cosa. Però considerem que
cal fer arribar el nostre missatge a tots els sectors de
la premsa.
Aina. M’ha dit el seu cap de premsa que tindrem més o
menys un quart d’hora.
Candidat. Sí, més o menys. Això sí, li agrairia que ho
férem com més curt millor, eh? He estat tot el dia em-
bolicat i necessite descansar. Bé, quan vulga.
Aina. D’acord. Connectaré la gravadora. Això també li ho
he d’agrair. Els altres candidats que he entrevistat fins
ara m’han prohibit gravar res.
Candidat. Mmmm... interprete este gest com una con-
seqüència de la nostra manera de fer política. Som
transparents. No tenim res a amagar. I com una dife-
rència respecte als nostres rivals.
Aina. Molt bé. Li explique molt ràpidament quina serà
l’estructura de l’entrevista, a pesar que el seu cap de
premsa ja el deu tindre informat.
Candidat. Sí, sí, ja m’ho ha dit. No patisca. Preguntarà
per blocs. No cal que ens estenguem en això ara. Pot
començar.
14
C. Sí, els blaus eixos...
F. Ah, jo diria que les contusions se les ha fetes en pegar
amb el cap en terra, després de desplomar-se pel tir.
C. I per què té la templa dreta blava?
F. Possiblement l’assassí va encanonar la víctima a la tem-
pla en primer lloc. Després, potser una acció ràpida de
la víctima va fer que l’assassí haguera de tornar a en-
canonar-lo.
C. Per què ho dius?
F. Mira ací, als artells. Sembla que hi ha la marca del
canó. La víctima devia fer un moviment semblant
al que fem quan ahuixem les mosques per a apartar
l’arma.
C. L’assassí no va ser molt ràpid, no... O potser portava
el fiador posat, no sé. Això indicaria que no és un pro-
fessional.
F. Que no és un professional? Per a no ser un professional
va deixar la víctima bonica: pell davall de les ungles, els
artells de la mà dreta marcats per un impacte, les ge-
nives sagnant, un blau també en la zona de l’engonal,
possiblement d’una genollada, una marca al front de la
culata... Possiblement l’habitació estava a les fosques i
l’assassí no va veure el moviment.
C. Buf! Quina mala peça de tio. Ara em jugaria un pésol
que és un sicari...
Aina. D’acord. Com és lògic, començarem amb el bloc
econòmic.
Candidat. Molt bé. És el més sol·licitat.
Aina. La primera pregunta és relativa al dèficit que ar-
rossega la Generalitat. Quines solucions es planteja el
seu partit?
Candidat. Bé, vegem. El dèficit és un tema complex. El
volumen actual es deu, com tots sabem, a l’actuació irres-
ponsable de l’actual govern. La política de grans events,
de despesa incontrolada, de balafiament pressupostari...
Així era difícil que no estiguérem entre les comunitats
autònomes més endeutades. El nostre partit, en con-
trast amb aquest comportament, preveu fer una política
de contenció de la despesa i, sobretot, d’eficiència pres-
supostària. Eliminarem els sobrecostos de les obres pú-
bliques, retraurem la inversió en grans events, que no ens
aporten res més que fotos en els periòdics, estudiarem
amb les entitats creditícies la cancel·lació o la renegocia-
ció dels préstecs actuals, potenciarem el comerç exterior
dels nostres productes per a incrementar els ingressos
de tresoreria... Vaja, són només pinzellades de les més de
300 mesures econòmiques de gran calat que presentem
en el nostre programa i que aplicarem per via d’urgència
per a revifar la nostra economia i, com a conseqüència,
sanejar la tresoreria de la Generalitat Valenciana.
Aina. Entre eixes mesures hi ha la de sol·licitar al Minis-
teri d’Economia i Hisenda la cessió d’una part de di-
versos impostos que actualment corresponen a l’estat.

Candidat. Bé, eixe és un tema complex, que requereix
moltes negociacions i un front comú de tots els par-
tits valencians. El Consell s’ha apropiat ara mateix de
l’Estatut i ha desconnectat la resta de la societat d’esta
oportunitat històrica. És una iniciativa a llarg termini
que no és ara mateix la més urgent, atesa la situació
econòmica de crisi. La veritat és que no m’agradaria
gens que estos detalls desfiguraren les mesures de
gran calat que volem aplicar. Però sí que vull recordar
que les converses recents amb el govern central han
acabat en una negociació indigna. S’ha actuat amb
massa prudència i, al final, l’obediència als sectors
més conservadors del partit s’ha imposat als interes-
sos dels ciutadans. I això no es pot permetre. Amb els
ingressos pactats no podrem fer front a la despesa
d’este Consell.
Aina. I què té a dir sobre l’amenaça d’un efecte dòmino
en les empreses valencianes després de la declaració de
fallida de Mercatrona?
Candidat. Mmmm... A vore. Jo, en primer lloc, voldria
puntualitzar eixa informació. De moment, no hi ha
hagut cap declaració oficial de fallida. Es limita a un
expedient de regulació d’empleo, simplement.
Aina. No exactament. Esta setmana han presentat la do-
cumentació per a sol·licitar un concurs de creditors...
Candidat. Sí, eh..., bé, a vore, efectivament. Però eixa
sol·licitud encara s’ha d’aprovar. Per tant, intentem
ajustar-nos a les dades oficials que tenim ara.
Aina. D’acord, doncs. De moment és només un ERO.
Però tem un efecte dòmino?
Candidat. Mercatrona és una empresa líder en la nostra
economia. Qualsevol moviment al si d’esta empresa
implica, per força, conseqüències en el teixit empre-
sarial valencià.
Aina. És això un sí a la pregunta?
Candidat. Home, és un senyal de preocupació. Però crec
que la situació és redreçable.
Aina. I pel que fa al sector immobiliari, la bambolla s’ha
punxat definitivament?
Candidat. La bambolla, com tots sabem, s’ha punxat.
Però va perdent aire a poc a poc. Crec que, si conti-
nuem amb un govern com l’actual, el risc és que la
bambolla esclate definitivament i s’ho enduga tot per
davant. L’especulació l’ha fomentada el govern mateix
i ara s’enfronta amb la seua política curtterminista.
Quan vols córrer més ràpid del que poden les cames,
acabes entropessant, això sempre.
Aina. Com vosté sap, l’aturada de la construcció de nous
habitatges està ofegant la capacitat de finançament
dels ajuntaments. Creu que la revisió del cadastre,
amb l’augment consegüent de l’IBI, pot ser una mane-
ra efectiva de compensar el problema?
Candidat. La revisió del cadastre no està clar encara
quin impacte tindrà. Cal esperar una mica que el Mi-
nisteri d’Hisenda concrete xifres.
Aina. Preveu que l’economia valenciana torne a créixer si
no es resol el problema de la bambolla immobiliària?
Unitat 2
Candidat. Sí, i tant. Hem de ser optimistes i confiem
que les nostres mesures activaran l’economia i que
conduiran a un despegue en qüestió de pocs mesos. És
cert que hem perdut l’oportunitat de transformar la
plusvàlua que ha generat la venda dels terrenys a gran
escala en ocupació de qualitat i en benestar social. A
pesar d’això, tenim plantejat un canvi de model eco-
nòmic a llarg termini, evidentment, però tenim prou
recursos per a iniciar la remuntada ja. La crisi no se
soluciona només donant subsidis als pobres de solem-
nitat. Cal actuar amb decisió.
Aina. En què consisteix eixe canvi de model que tots els
partits anuncien i cap no és capaç de dur a terme des
de fa ja alguns anys?
Candidat. És una revolució copernicana. Això demana
temps, decisió, valentia i audàcia. I ho farem. Té tan-
tes implicacions que és ben difícil d’explicar. El que ha
d’entendre, el que ha d’entendre és que ens adrecem, sí
o sí, a una economia de la investigació, el coneixement
i la innovació. Tindrem eixa economia o no en tin-
drem cap. Això és així. Hem de ser clars en este punt.
La que coneixem ha mort. No som una economia que
dispose de grans indústries, no tenim primeres matè-
ries, l’agricultura no és competitiva, el turisme és im-
previsible i, a partir d’ara, segurament descriurà una
corba descendent. Hem d’entrar en la cursa per ser els
primers en la societat del coneixement i en la creació
d’una economia basada en esta societat.
Aina. Ara que ho esmenta, obrim el bloc del turisme. Ac-
tualment és la primera indústria valenciana. Té més
recorregut?
Candidat. Bé, el recorregut del turisme és, com acabe
de dir, imprevisible. Segurament descriurà una corba
descendent, com indiquen els experts, a partir dels
pròxims anys, clar. No podem oferir un producte
diferenciat ara mateix. No hem sabut oferir-lo. Per
què? Hem transformat les nostres costes en qualse-
vol cosa menys un lloc acollidor i genuí. El turisme
interior pot compensar la caiguda del turisme cos-
taner, sí, però sobretot ho farà a costa del turisme
espanyol i valencià. El turisme europeu, que fins ara
ha tingut un pes destacat, eixe minvarà amb força.
No tenim la capacitat que tenen altres destinacions
turístiques per a competir en preus. L’euro és una
moneda forta. Llocs més exòtics poden depreciar la
moneda i oferir tants serveis com nosaltres o més.
Tenim el cas del dinar a Tunísia, però podem anar
més lluny a destinacions que comencen a erosionar-
nos. Podrien ser-ne exemples el iuan xinés, la rupia
índia, el peso argentí. Com veu, el mercat és d’una
competència extrema.
Aina. No creu que la proposta que fan d’imitar l’ecotaxa
balear pot contribuir a afonar el sector?
Candidat. No ho crec, sincerament. L’experiència balear
ens indica que no va ser així.
Aina. Però la patronal hostalera amenaça de fer un tan-
cament simbòlic si arriba eixe punt...
15
 Unitat 2
Candidat. Bé, vegem, la patronal té dret a fer les seues
propostes. Quan arribem al govern podrem reunir-nos
amb ells i explicar les nostres propostes. Estic segur
que els agradaran.
Aina. Ara entrem en un altre terreny polèmic: la immi-
gració. Quins plantejaments fa el seu partit en este as-
pecte tan important?
Candidat. Mire, no podem negar que la immigració és
un tema estatal. Les comunitats autònomes tenen ben
poques coses a dir en este aspecte.
Aina. Sí, però a pesar d’això hi ha algunes competències
autonòmiques.
Candidat. Sí, hi ha una evidència que és irrefutable: els
flujos migratoris no es poden tallar. No hi ha apòsit que
tapone eixa ferida. I, en tot cas, si n’hi haguera, seria
un apòsit estatal, torne a dir. Nosaltres, com a valenci-
ans, hem de treballar en una política d’integració. En
este sentit, els ajuntaments tenen molt a dir. Cal que
eviten la concentració d’immigrants en uns quants
barris només. La faena de l’administració autonòmi-
ca, en canvi, ha d’anar en la línia d’oferir respostes en
l’àmbit de l’educació. Cal solucionar la concentració de
la immigració en les escoles públiques. I els centres
concertats han d’obrir les portes amb naturalitat a este
fenomen enriquidor.
Aina. I quina reflexió li mereixen les opinions que han ex-
pressat els cònsols de Colòmbia, el Perú, el Brasil i l’Equa-
dor sobre la política d’immigració de l’actual govern?
Candidat. No tinc altre remei que donar-los en part la
raó. Efectivament, el govern valencià actual no ha de-
dicat mai a la immigració ni una ínfima part de l’aten-
ció que es mereix. Ara bé, crec que les insinuacions que
han fet els cònsols, secundant els ambaixadors respec-
tius, sobre un tracte desigual en les duanes són infun-
dades. A més, ens movem novament en un àmbit de
competència estatal.
Aina. Toquem ara, si li sembla, un des capítols més polè-
mics de les actuacions del Consell: les infraestructures.
Quina anàlisi fa de la situació actual i quines propostes
de futur preveu el seu programa?
Candidat. Bé, si vol la versió curta de la resposta, la si-
tuació actual és un desastre. Les infraestructures són,
potser, l’exponent màxim de la incompetència d’este
govern. Qualsevol acció serà un gran avanç. Ens ho
han posat molt fàcil.
Aina. I si vull la llarga?
Candidat. La versió llarga és la següent: els valencians no
hem millorat les nostres infraestructures. El gran dis-
curs del govern ha sigut AVE, AVE i més AVE. Però l’AVE
és una enganyifa. Continuem tenint una autopista de
peatge infrautilitzada que és la que vertebra el territori.
Les carreteres generals estan ara mateix saturades. El
trànsit en les autovies, mal dissenyades en molts casos,
és tan dens que s’han incrementat els accidents d’una
manera exponencial. El transport de mercaderies con-
tinua fent-se per carretera, perquè les línies de ferro-
carril tenen data de caducitat en favor de l’AVE. Molts
16
polígons industrials de pobles i ciutats valencians amb
una importància estratègica no tenen unes vies de co-
municació adequades. Nosaltres volem solucionar tot
eixe endarreriment. Els nostres productes no poden ser
competitius si el transport és una lacra.
Aina. Esta crítica afecta també la política portuària?
Candidat. Evidentment. L’esforç inversor ha anat des-
tinat als ports esportius, que no generen riquesa. Els
ports comercials estan absolutament abandonats.
Aina. I què passa amb el trànsit urbà?
Candidat. Ací ja entrem en una competència que és ali-
ena a la Generalitat de iure, però no de facto.
Aina. Pot concretar un poc més?
Candidat. Vull dir que les mesures finals corresponen als
ajuntaments. És a dir, la Generalitat no pot tancar un
carrer o convertir-ne un altre en una zona de vianants.
Però la Generalitat sí que pot sufragar polítiques de sos-
tenibilitat en el transport. Hi ha molts mecanismes per
a potenciar el transport públic, per a fomentar la creació
de carrils bici, un mal endèmic de les nostres ciutats...
I, paral·lelament, no hem d’oblidar el més important.
La Generalitat té la capacitat de fer campanyes d’abast
general per a conscienciar la població i té la possibilitat
d’influir en l’educació dels xiquets sobre este punt.
Aina. El que acaba d’esmentar de la sostenibilitat ens por-
ta a un aspecte que cada dia valoren més els votants.
el medi ambient. Ara mateix hi ha un tema damunt de
la taula amb cert caràcter d’urgència. Què planteja el
seu partit en referència a l’abocador de residus nucle-
ars que es podria instal·lar ací? Hi ha qui pensa que pot
ser una oportunitat històrica.
Candidat. Amb este tipus d’assumpte cal anar a poc a
poc. La posició del partit és un no de partida, però ara
mateix no disposem de la informació suficient per a
pronunciar-nos amb rotunditat sobre la proposta. Cal-
dria analitzar amb profunditat quins són els estudis
sobre seguretat que s’han fet, quins estudis hi ha sobre
la rendibilitat econòmica per a la regió, etc.
Aina. I fora d’este punt concret, quines són les accions
fonamentals que preveu el seu partit en cas d’arribar
al govern?
Candidat. Bé, en l’àmbit del medi ambient tenim mol-
tes esperances depositades. Pensem que pot marcar
una fita històrica en la nostra societat i en el nostre
paisatge com el coneixem ara. Com a mesura urgent,
proposem una moratòria en la urbanització de la costa,
fins als 500 metres. Serà l’única manera de conservar
els pocs llocs que ens queden verges o recuperables.
I immediatament després llançaríem el pla integral de
reforestació. Creiem que, a més de recuperar moltes
hectàrees de vegetació, crearia un mercat de mà d’obra
en el sector agrícola. Algunes d’estes reforestacions es-
tarien orientades a la producció sostenible de fusta.
Aina. No vull deixar passar un àmbit com la sanitat. Ha
sigut un dels aspectes més criticats del govern actual.
Quines línies mestres volen marcar durant els pròxims
anys?

Candidat. Bé, la nostra política és diametralment opo-
sada a la del consell actual. Apostem per la sanitat pú-
blica de qualitat. Considerem que els concerts privats
es poden derogar. Hem fet estudis que confirmen les
sospites que el model de negoci privat en la sanitat és
onerós per a les arques públiques. Actualment la Con-
selleria de Sanitat paga per les proves mèdiques més
del doble del que costen en la xarxa pública. Per què
eixe sobrecost? Durant quant de temps pot sufragar
la sanitat pública eixes factures? Pensem que la millor
solució és una gestió professional de la sanitat públi-
ca, amb rigor pressupostari i un bon pla estratègic que
pose en marxa els mecanismes necessaris per a millo-
rar la qualitat assistencial i la rendibilitat econòmica.
Aina. Què significa per a vosté la paraula recerca?
Candidat. La paraula recerca significa oportunitats, ri-
quesa, progrés, significa aposta per l’educació. Volem
posar l’educació i la investigació, que per a nosaltres
són dos coses indissolubles, a l’avantguarda del nostre
programa de govern. Estem treballant amb el sector
empresarial per a vincular la investigació a l’engranat-
ge empresarial valencià i amb el sector educatiu per a
reenfocar el currículum cap a un ensenyament que pre-
pare els alumnes per al futur com a persones plenes.
Aina. Finalment, vull que analitze, si no té inconvenient,
clar, alguns aspectes recents de la política valenciana.
Li demane una resposta monosil·làbica, si pot ser.
Candidat. Bé, ho intentarem. A pesar que sap que els
polítics, vaja, no ens distingim per la concreció.
Aina. Provem-ho, doncs. Coneix algun afiliat corrupte
del seu partit?
Candidat. No cap. Bé, com a mínim, en persona.
Aina. Com seria la reacció dels diputats dels seu partit
davant d’un cas de corrupció pròpia?
Candidat. Unànime, un rebuig unànime.
Aina. Augmentarà molt la proporció d’alts càrrecs, com
han fet tots els governs precedents?
Episodi 4
Activitat 6
Johnson III destrossa
el Lagun Aro
Era el minut 1 de partit i el públic no sabia si quedar-se en
el pavelló o tornar a casa. 0-14 de parcial en 1 minut deu
ser la desfeta més grossa que ha passat mai en 1 sol minut
en la lliga ACB. El drama encara no havia tocat fons. En
el minut 5, el marcador anunciava un depriment 1-21. Va
ser llavors quan Johnson III, el fitxatge estrela del Lucen-
tum, castigat per les lesions tot l’any i descartat per al
partit per un esquinç de turmell, va demanar a l’entrena-
dor entrar a la pista. La mirada estranyada de Manel Folc
no canviaria durant la resta del partit.
La 1a pilota que va tocar va ser un triple quasi des de sa
casa. La fúria s’havia desencadenat. Cistella a cistella, men-
tre corria la pista amb gestos de dolor, el nord-americà va
Unitat 2
Candidat. No gens. Els reduiré.
Aina. L’aparell del partit tindrà representació entre els
consellers o optarà per un perfil més independent?
Candidat. Valoraré cartera per cartera i triaré la millor
opció. És un compromís per qualificació, no per noms.
Aina. Aprovarà el codi de conducta per als polítics que
ha portat dos voltes a les Corts i que ha sigut rebutjat
pel Consell?
Candidat. Sí, sí, inevitablement.
Aina. Ha paït el president la moció de censura que van
presentar vostés fa tres mesos?
Candidat. La veritat és que no l’ha païda gens. Des de
llavors és un fantasma invisible en la política valencia-
na. Alguna cosa deu tindre a vore.
Aina. Dimitirà si no redreça la situació econòmica en un
any?
Candidat. No mai. Em presente per a desenvolupar un
programa de govern en quatre anys, no en un. En les
crisis, ja ho sap, no hi ha terminis.
Aina. Què li diu el nom del president actual?
Candidat. No res. Ni a mi ni a la societat en general. És
aigua passada.
Aina. Controlar la despesa o apujar els impostos?
Candidat. Molt de la primera i, en casos concrets, la se-
gona, clar.
Aina. La presa de control de les empreses públiques serà
negociada o no?
Candidat. El govern decidirà els canvis que considere
oportuns sense dependre de l’oposició.
Aina. La coalició Floc-Enterra Unida gaudeix de bona sa-
lut també al cap i casal?
Candidat. Categòricament, sí, al cap i casal, a Munic,
Kíev, Hèlsinki i, si fa falta, a la lluna d’Éndor. Som una
pinya sense fissures. Els conflictes interns de la coali-
ció són insignificants.
Aina. Moltes gràcies, Sr. Reig.
Candidat. Ha sigut un plaer, Sra. Sebastià.
aconseguir que el públic tornara al partit. Jugador estrany,
amb estètica afro dels millors anys 70, prim i baixet, però
amb una força descomunal i una capacitat de rebot no vista
mai en la lliga, Johnson va fer, probablement, el partit de
sa vida. Des del perímetre, des del pal baix, en contraatac,
en atac estàtic... 61 punts i 21 rebots que van destrossar el
Lagun Aro. Al final del partit, les proves van revelar un tren-
cament del lligament del turmell. Johnson assegura que li és
igual: el Lucentum continuarà sent equip ACB l’any que ve.
Activitat 13
Tall 1
R9. Bon dia, hui tenim un convidat nou en el programa.
Miquel Canals és redactor d’esports del diari El Nostre.
Bon dia, Miquel.
17
 Unitat 2
MC. Hola, bon dia, Raül.
R9. T’estrenes com a comentarista en un cap de setmana
complicat...
MC. Ja ho pots ben dir, Raül. Quina debacle! Feia temps
que no teníem un cap de setmana tan negre, però el
futbol és així.
R9. Centrem-nos en l’anàlisi. Com has vist els partits dels
equips valencians?
MC. Home, els he vist malament. Si vols comencem pel
partit del València amb el Saragossa.
R9. Com vulgues, Miquel. Com podem explicar el resultat
final a Mestalla?
MC. Mira, això només té una explicació. El València havia
agafat el fil i havia superat la mala ratxa de principis de
temporada. La recordes?
R9. I tant, i tant! Un inici que feia anys que no véiem.
MC. Efectivament. Però en els últims partits semblava
que el míster havia corregit les errades tàctiques i els
jugadors estaven més fins.
R9. Fins i tot començàvem ja a pensar en Europa...
MC. Sí, però en el partit contra el Saragossa van tornar
a les andades. La recuperació ha quedat en agua de
borrajas. Desajustos defensius, un mig del camp alo-
cat, delanters estàtics... Total, ja sabem el resultat: el
Saragossa els ha aplastat. Va ser bochornós.
R9. I no t’ha sorprés el Saragossa?
MC. Sí, molt gratament. Però és una sensació fictícia. És
un equip de mitja taula cap avall i semblava una apiso-
nadora. En alguna cosa deu haver ajudat el València,
no et sembla?
R9. El València i els organismes de la Federació, que no
han tingut en compte la plaga de lesions de l’equip...
MC. Sí, probablement s’hauria d’haver aplaçat el partit,
perquè hi havia 3 jugadors del primer equip lesionats i
5 amb una infecció vírica.
R9. En altres ocasions s’ha canviat la data del partit...
MC. I tant! Jo pense que era una possibilitat. Ara bé, el vic-
timisme ara no ajudarà. De moment, l’equip es pot vore
en un apuro, perquè el descens és a tocar ara mateix...
R9. I si pensem que ha de combinar la Lliga amb la Copa
del Rei, que la dispersió d’esforços es pot pagar...
MC. Sí, sí, tens raó. El partit de volta de Copa ara mateix
és més una molèstia que no una il·lusió.
R9. La cosa pinta magra...
MC. Jo crec que esta temporada ja no té apaño.
R9. Pot ser el final de l’actual entrenador?
MC. Això és segur. Es comenta en tots els rogles. És in-
evitable. Ara bé, crec que si al final la cosa va a pitjor
i l’equip descendeix, es pot muntar un pollo impor-
tant que pot acabar amb la directiva al carrer.
R9. Tu creus que són els responsables de la situació?
MC. Bé, són els responsables últims. Però també hi ha
l’entrenador, com és lògic, i uns quants jugadors que
més que futbolistes són uns viva la Virgen. Ací fins i
tot l’utiller té responsabilitat en la marxa de l’equip.
R9. I preveus un canvi d’entrenador abans del final de
temporada?
18
MC. El president ha apostat per l’estabilitat. No crec que
vulga un relleu en el banquillo. El cese de l’entrenador,
que va ser una aposta personal seua, el desacreditaria.
Tall 2
R9. Bé, Miquel. Després continuarem analitzant la crisi
del València. Ara fem una ullada al partit del Vila-real.
Una sorpresa?
MC. Home, una sorpresa i un poquet de mala sort. Amb
el zero a zero han reclamat un penalti claríssim i les
protestes han acabat amb una groga a Ximo Golet, que
era la segona i acarrejava l’expulsió. I, acte seguit, en
plena confusió, el Màlaga ha sacat ràpidament la falta
i ha fet gol. Un gol de chiripa, per cert, perquè el juga-
dor vol fer una centrada, s’esvara, impacta malament
la pilota i li entra per tota l’escuadra. A partir d’ací,
l’equip andalús s’ha aduenyat del partit i ha assediat
la porteria del Vila-real. A pesar d’això, a falta de 15
minuts el Vila-real va tirar una pilota al poste i, en la
jugada següent, va fer una cabotada al larguero.
R9. L’última jugada que comentes, per cert, va ser espec-
tacular...
MC. Sí, sí. Jordi Llompart va burlar tres defenses i va
fer una centrada de cine per a l’arribada de Pau Ribes.
Llàstima que no acabà en gol.
R9. Potser la frustració d’eixes dos jugades va ser l’origen
de la segona expulsió.
MC. Molt probablement. Queferòsitx va anar al bulto i es
van endur per davant el davanter malagueny. Però en
un jugador que ha vingut a marcar diferències, a liderar
la defensa, estes eixides de to no es poden permetre.
R9. La veritat és que no hi ha manera d’entrar en posició
europea.
MC. Efectivament, Raül. Quan no són pitos, són flau-
tes. Fa sis partits que només els separa un punt de
la zona europea i no hi ha manera. De totes mane-
res, acaben la temporada com l’acaben, serà un èxit.
L’aposta d’enguany ha sigut molt valenta. S’ha poten-
ciat la cantera i s’ha fitxat barat. Després del fracàs de
l’any anterior i dels problemes econòmics, el president
va fer borrón y cuenta nueva. Va fitxar un entrena-
dor molt diferent de l’anterior, molt discret, que no fa
aspavents quan un jugador falla un pase.
R9. I penses que va encertar?
MC. Mira, de moment sé que és un entrenador valent,
que ha descobert un diamant, Ximo Golet, un jugador
que als 18 anys fa estragos en les defenses rivals, amb
molt de descaro i que lluita lo indecible durant els 90
minuts. I un entrenador que ha recuperat per al futbol
un superclasse com Queferòsitx. I hem de recordar el
pressupost d’enguany, un dels més baixos de la catego-
ria. No podem demanar peres al olmo.
Tall 3
R9. Què podem comentar de l’Elx?
MC. Ara mateix només podem dir que estan a expenses
del que facen els rivals. No és una idea descabellada

ni que puga mantenir-se en la categoria ni que puga
baixar.
R9. I creus que renovaran Ferran Llopis per a l’any que ve?
MC. Sí, i serà independent del resultat al final de la tem-
porada. Només falten per polir els últims flecos del
contracte.
R9. I sobre el partit?
MC. Més que sobre el partit, sobre l’àrbitre. Un arbitrat-
ge que tardarem molt a tornar a vore. Per a començar,
va demanar que adecentaren el terreny de joc abans
d’iniciar el partit, un fet insòlit. Expulsa a Fuster per
unes mans inexistents, expulsa a Grau per protestar
l’expulsió de Fuster. Tot això després que l’Elx haguera
subsanat els problemes inicials en defensa. I després
posa la guinda a l’actuació estel·lar quan concedeix un
gol en fora de joc a l’Osca quan passen sis minuts i pico
del temps reglamentari. Un gol que ve originat per un
despiste defensiu provocat per l’àrbitre, que al principi
dóna fora de banda per a l’Elx i després se’n desdiu.
R9. Jo no sé l’àrbitre què tenia, la veritat...
MC. Semblava que haguera estat de parranda la nit
anterior, sí. El podem considerar l’autèntic artífice
de la victòria de l’Osca. Però si hi havia algun dubte
amb les jugades anteriors, va rematar la faena anul·
lant un gol legal d’espuela d’Esclapés. Què més es
pot demanar?
Activitat 14
E. Rafel, ha canviat molt la teua rutina amb el traspàs?
J. Vaja, la rutina d’un esportista d’elit és la que és. És sem-
pre molt similar jugues on jugues. Mira, potser la dife-
rència més gran és que ara estic a quatre passes del
recinte d’entrenament, ja està.
Unitat 2
E. Quan vas fitxar pel Vila-real, el València es va quedar
amb un pam de nas. Per què vas decidir eixe canvi a
última hora? No estava tot fet amb el València?
J. Mira, preferisc... no sé. Són coses personals que no vull
comentar. Però, vaja, sí que puc dir que el comporta-
ment del club no va ser l’adequat ni... ni el més ele-
gant.
E. Diuen les males llengües que no vas voler renovar pel
València per conflictes amb l’entrenador.
J. Bé, jo crec que no cal buscar els cinc peus al gat. El
que ha passat, ha passat i prou.
E. I escolta, i com es va resoldre de la nit al dia la incorpo-
ració al club castellonenc?
J. Estes coses són fàcils, la voluntat era fitxar fóra com
fóra. Ells sabien què demanava jo, jo sabia què oferien
ells. Total, que es va resoldre tot en un tres i no res.
Si no recorde malament, ens vam reunir a les 12 i a les
12.15 ja estàvem fent la roda de premsa.
E. Vaja, i podries definir-me en quatre paraules quins
són els objectius per a enguany?
J. Els objectius per a enguany? Doncs, mira, volem classi-
ficar-nos per a Europa després d’un any complicat com
este, que ha sigut molt complicat. I a partir d’ací, qual-
sevol cosa que ho millore, benvinguda siga.
E. Molt bé, en el teu nou equip compartiràs el mig del
camp amb una altra estrela. És cert allò que diuen que
on en menja un en mengen dos? Tu realment creus
que sereu capaços de repartir-vos la responsabilitat?
J. Dona, és que Peris... Estem parlant de Peris, és un juga-
dor excepcional, i intel·ligent. Crec que, sincerament,
som compatibles i, al final, al final, trobarem el nostre
espai, segur.
E. D’acord, moltes gràcies, Rafel.
J. De res, dona, a vosaltres.
19
 Unitat 4
Episodi 1
Activitat 1
[Veu en off] Mireia entra a la sala de juntes acompanyada
d’un senyor de mitjana edat amb cara d’informàtic. Se
situen al cap de la taula, i ella trau de la cartera uns pa-
pers. Rebusca nerviosa; trau un bolígraf, el torna a guar-
dar, trau un llapis, el mossega un moment mentre repassa
el que ha de dir. Mentrestant, la gent reunida a la sala es
posa a xarrar i el volum va creixent a mesura que ella re-
peteix l’operació de traure i desar coses a la cartera unes
quantes voltes més. El senyor que l’acompanya ni s’immu-
ta: té pinta d’estar relaxat, segur de si mateix. Ha segut
en una de les cadires i, tranquil, repassa el document que
té al portàtil. Mireia surt per buscar el comandament del
projector, i torna esperitada. Prem un botó del comanda-
ment amb una certa desesperació, fins que el senyor li l’ar-
rabassa (no sense resistència) i la tranquil·litza: «Deixa’m
a mi; tu ves presentant-me que de seguida apareixerà la
presentació a la pantalla». Mireia demana silenci amb un
filet de veu i, com és natural, ningú li fa cas; insisteix, fins
que alça considerablement el to amb un autoritari «Per fa-
vor, em podeu escoltar?» que fa saltar de la cadira un dels
companys, espantat.
Mireia. Eeeeeem, gràcies per la vostra atenció. Bé, bon
dia, companys i companyes. Vos presente a Manel Es-
teve, coordinador de l’àrea de relacions públiques de
Softvalencià. Ve a parlar-nos sobre la presència i l’ús del
valencià en les noves tecnologies, i les eines que tenim
a l’abast per facilitar-nos la tasca als nàufrags d’Inter-
net. Vull dir, els que ens armem un embolic amb l’opció
d’idioma i no sabem instal·lar un navegador i tenim el
corrector antiquat... Bé, ja sabeu a què em referisc. Però
no m’allargue més. Sr. Esteve, quan vulga.
Manel. Gràcies, Mireia. Bé, en primer lloc, per favor, no
em parles de vosté, que em fas sentir vell! I, en segon
lloc, moltes gràcies per convidar-me ací la vostra ofici-
na per a presentar el projecte Softvalencià: per a no-
saltres és important donar-nos a conéixer, sobretot en
l’administració pública, perquè creiem que és un àmbit
fonamental per a normalitzar l’ús del valencià en les
noves tecnologies. Però abans de començar a soltar el
rotllo, voldria plantejar-vos algunes preguntes. Pri-
mer: en quina llengua vos parla el vostre ordinador?
Mireia. El meu deu estar enfadat amb mi, perquè no so-
lament no em parla, sinó que a penes funciona... Per
no tindre, no tinc ni altaveus! Com vols que ens comu-
niquem?
Manel. Això és perquè en realitat no l’escoltes. Tots els
ordinadors xarren, a tothora, no fan una altra cosa.
Rubén. Supose que et refereixes a la llengua que tenim
configurada com a preferent en el sistema operatiu i,
en especial, en el navegador, no?
Manel. Jo no ho hauria dit millor. Tu eres...
Rubén. Rubén, l’informàtic de l’oficina.
Manel. Aaaaah, un company, llavors. Jo també sóc en-
ginyer informàtic. Bé, programador, millor dit. I relaci-
20
ons públiques, veges tu les voltes que pega la vida. En
fi, continue. Com deia Rubén, els ordinadors parlen als
usuaris en la llengua que se’ls ha definit: són el nostre
portaveu davant la societat de la informació. Molta
gent no es planteja estes qüestions perquè, quan com-
pren o estrenen un ordinador, tot sembla funcionar se-
gons una inèrcia misteriosa en què pensem que tenim
poc a dir: són les opcions per defecte. Quina llengua
creieu que incorporen com a preferent, per defecte, els
ordinadors que compreu ací?
Mireia. Ah, crec que ja sé per on vas. El castellà, veri-
tat?
Manel. En efecte. La qüestió és: si som valencians, i par-
lem la llengua o la volem aprendre perquè és la nostra,
per què no ens preocupem, també, de configurar-la en
la que, és la nostra finestra al món internàutic?
Mireia. Justa la fusta. I com es fa això?
Manel. Molt fàcil. Posem, per exemple, el cas de l’In-
ternet Explorer. En la pestanya d’Eines del teu nave-
gador (o Herramientas, si no en tens un en valencià),
has de fer clic en Opcions d’internet i, després, buscar el
botó Llengües (o Idiomas). Si el català no es troba entre
les llengües que hi veus, l’has de trobar entre la llista
desplegable i clicar el botó Afegeix. Després, recorda
moure’l al primer lloc de la llista, fer clic en D’acord i
tancar l’aplicació. Altres navegadors, com ara el Mozi-
lla Firefox o el Chrome, de Google, ja estan íntegra-
ment traduïts i te’ls pots descarregar directament amb
el valencià com a llengua preferent. De totes maneres,
el millor que podeu fer és consultar la nostra pàgina,
on trobareu més informació sobre altres navegadors.
Total, que des del moment que configures l’idioma del
teu navegador, quan explores Internet estàs dient que
el valencià és la teua llengua, i per tant, en les pàgines
multilingües se’t mostrarà la versió valenciana.
Mireia. De totes maneres, a mi m’ixen totes les pesta-
nyes que has dit (i, en general, tot el programari) en
castellà... Jo tinc el Windows 7.
Manel. Això és perquè no tens instal·lat el paquet d’in-
terfície de llengua en català per a eixe sistema operatiu:
si vas a la pàgina de Microsoft pots trobar tot el que
necessites per a canviar el Windows al català, i tam-
bé els paquets d’ofimàtica, com ara l’Office (ja saps, el
processador de text, els gestors de bases de dades, els
fulls de càlcul, etc.). Xe, sembla que Bill Gates em paga
comissió... En realitat, el que jo volia era presentar-vos
el que fem en Softvalencià just com una alternativa al
programari de pagament que predomina en els nostres
ordinadors.
Rubén. Aaaah, vols dir l’OpenOffice i tot això, no?
Manel. Bé, és més que l’OpenOffice. Si observeu este
organigrama, veureu que Softvalencià és la versió nos-
trada de Softcatalà, que dels seus inicis (l’any 1997)
fins al dia de hui ha traduït, ha provat i ha donat di-
fusió a la versió catalana del navegador Netscape, ara

transformat com ja sabeu en el projecte lliure Mozilla.
org (que inclou el navegador Firefox i el programa de
correu Thunderbird). No és fins al 2000 que va comen-
çar el procés de traducció del paquet ofimàtic OpenOf-
fice.org amb el suport de Sun Microsystems, i des de
llavors s’ha convertit en la principal opció ofimàtica
lliure en valencià.
Mireia. I no heu traduït cap cercador de pàgines web?
Manel. Sí, sí: com podeu observar, l’any 2001 vam ini-
ciar una col·laboració amb el cercador Google que va
permetre traduir-ne la interfície i, més avant, partici-
par en l’adaptació del motor de cerques de pàgines en
català. A més, hem col·laborat en la popularització del
GNU/Linux, en la traducció de les eines de configura-
ció i instal·lació de Fedora.
Lorena. Tot això està molt bé. Però què passa amb els
recursos per a ajudar-nos a escriure en valencià correc-
tament, i a traduir documentació del castellà, que és el
que més maldecaps ens dóna?
Manel. Mira, eixe tema és un tema que ens preocupa
especialment. De fet, sempre hem apostat per la cre-
ació de recursos lingüístics lliures, com ara el Recull de
termes (que és un glossari amb més de 1.500 termes
anglés-català habituals en la traducció de programari),
també la Guia d’estil de traducció de programari, una
memòria de traducció amb més de 40.000 entrades i, fi-
nalment, un corrector ortogràfic que hui és l’estàndard
en català per tots els programes lliures. Durant este
temps, hem col·laborat intensament amb el centre de
terminologia TERMCAT en l’estandardització de nous
termes al català relacionats amb les noves tecnologies.
Ho podeu trobar tot en la pàgina web de Softvalencià;
de fet, esta pàgina és l’eix vertebrador de la nostra co-
munitat, i conté un directori on es troben classificats i
es poden descarregar més de 150 programes traduïts al
català, fòrums de suport on els usuaris poden interac-
tuar entre ells per a resoldre els dubtes i altres coses. A
hores d’ara, podem afirmar que som un punt de troba-
da per als usuaris de valencià en les noves tecnologies, i
confiem que puguem continuar sent-ho en el futur.
Mireia. Bé, Manel, moltes gràcies per la teua exposició.
Crec que ha estat molt interessant, i que el vostre pro-
gramari ens serà molt útil a l’oficina.
Manel. Ha sigut un plaer. I ja sabeu, si necessiteu res, no
dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres a través
de la pàgina web, sobretot. Ací vos deixe una relació
dels nostres recursos i els projectes que tenim entre
mans en l’actualitat.
Mireia. Gràcies de nou.
(Aplaudiments.)
Mireia. Doncs crec que això és el que necessitem, veri-
tat? Rubén, tu com ho veus?
Rubén. Dona, si ho fem, fem-ho bé: caldria convéncer
el gestor en cap perquè parlara amb el secretari de la
consellera i firmaren un conveni amb Softvalencià.
Unitat 4
Mireia. Companys, com ho veieu vosaltres?
Lorena. A mi no m’agrada massa la idea; fins ara ens
hem apanyat bé... Em sembla correcte instal·lar-nos
traductors i tal, però tampoc hem d’exagerar amb això
del valencià...
Mireia. Dona, amb eixes idees no avançarem mai... Sé
que els canvis sempre són difícils, però si no som nos­
altres, des de les institucions valencianes, els que ens
preocupem per la nostra llengua, no sé qui ho ha de
fer...
Lorena. Però si en castellà ens aclarim tots...
Mireia. Ufffff... Segons eixa regla de tres, simplifiquem
al màxim... Parlem en anglés i au!
Rubén. A vore, jo vos puc donar una opinió objectiva
d’expert: el programari de què ens ha parlat Manel
Esteve és gratuït, cosa que amb les retallades pressu-
postàries sona la mar de bé. A més, l’utilitza molta
gent que sap del tema i està farta dels monopolis de
les grans companyies. Tenen una gran varietat de pro-
grames que cobreixen les necessitats de la majoria de
la gent i, concretament, les nostres. I si damunt hi ha
gent que s’ha preocupat per traduir-ho tot al valencià i
fer que ens sentim més còmodes navegant en la nostra
llengua, xiques, no sé, no veig per què no ho hauríem
de fer.
Mireia. Exacte.
Lorena. En fi, veig que estic en minoria...
Rubén. En qualsevol cas, ja et dic, caldria parlar amb el
gestor en cap i proposar-li de negociar un conveni amb
Softvalencià que ens permetera estar a l’última de les
actualitzacions a canvi d’algun tipus de subvenció. Re-
cordeu que és una associació i, per tant, no estaria de
més que hi col·laboràrem econòmicament...
Lorena. També eres expert en gestió econòmica? (Irò-
nicament.)
Rubén. Xe, Lorena, com estem...
(De fons, se sent una porta que s’obri i es tanca.)
Alfons. Com ha anat la presentació? Lamente no haver
pogut estar, però m’ha sigut impossible arribar. Les re-
unions a la Conselleria s’allarguen fins a l’infinit...
Mireia. Jo crec que ha anat molt bé. De fet, estàvem par-
lant de renovar el programari de l’oficina i instal·lar-­lo
tot en valencià. Creiem... Bé, alguns creiem que seria
molt útil per a la nostra faena, ja que sempre tenim
documentació bilingüe entre mans i així ens facilitaria
la tasca de correcció i traducció. A més, crec que es-
taria bé donar exemple i navegar en valencià, ja que
podem...
Alfons. Això em sembla interessant, sí. Tot el que facili-
te la vostra faena ha de ser tingut en compte. I el tema
de navegar en valencià, doncs seria mirar-ho: de quin
programari parlem, quants diners costa la llicència...
Rubén. El programari és gratuït, per això no patisques.
Ara bé, jo crec que caldria signar un conveni de col·
laboració amb Softvalencià perquè s’encarreguen ells
21
 Unitat 4
de proporcionar-nos les últimes novetats, de vindre a
fer cursos intensius de formació sobre el programari...
A canvi d’algun tipus de subvenció, això sí.
Alfons. Mmmmm, es podria mirar. Tinc entés que són
una associació, no?
Mireia. Sí, no depenen de cap entitat pública.
Alfons. D’acord.
Lorena. Si em permeteu, per a les persones que no
naixem ensenyades, podrien oferir, també, cursos de
formació intensiva per a usar correctament el nou pro-
gramari.
Rubén. Si ho acabe de dir, dona...
Alfons. Sí, i tant. Entenc que haurien de facilitar-nos
l’adaptació i, a més, respondre a les necessitats que
se’ns puguen plantejar...
Rubén. No crec que hi haja problema amb això: podem
estipular en el conveni la periodicitat de les reunions.
Jo també vos puc ajudar, després, en l’ús diari...
Episodi 2
Activitat 6
Rubén. Hola, Mireia, com va la cosa?
Mireia. Bé, mira, ací estem, a vore si m’aclarisc amb les
sigles i les abreviatures. És que demà ens faran una
prova en el curs del C2, a vore com anem, i encara no
he tingut temps d’estudiar...
Rubén. Dona, no crec que hi haja tanta complicació...
Mireia. Home, no són jeroglífics, però hi ha algunes co-
ses que no sabia. Per exemple, que les has d’escriure
sense punt, és a dir, el DNI, sense punts, i no el D.N.I.
Rubén. Ja, ja, ui!, difícil, difícil...
Mireia. A vore, espavilat, llig este text.
Rubén. A vore, porta cap ací: «El radar del meu ovni ha-
via detectat dos persones aproximant-se. Resulta que
eren de l’ONG Amistat amb Mart, i m’han fet firmar
un contracte per a un reportatge de 5 h 40 s a la TV. De
sobte, ha sortit de no sé on un representant de l’AVL,
que exigia el documental en valencià, i un de la SGAE,
que s’obstinava a cobrar 400 € de drets d’autor i un 56%
d’IRPF per la música de Trobades en la tercera fase... Al
final els he deixat a tots amb un pam de nas i me n’he
tornat a Mart. Aquests humans no tenen remei...»
Mireia. Molt bé! Només que no has de dir long sinó l’oe-
negé. En canvi, també pots pronunciar SGAE com una
paraula, sense lletrejar-la.
Rubén. Vaja, bé, i una coseta sense importància: qui re-
dacta estos textos?
Mireia. Gent de la JQCV, que deuen estar un poc tro-
nats...
Rubén. Mare...
Activitat 11
Mireia. Uff, estic fins al coll. Ahí, tota eufòrica per apro-
var les oposicions, em vaig ficar en un préstamo hipo-
22
Alfons. I el tema econòmic? De quant podria ser la sub-
venció?
Rubén. Bé, tin en compte que Softvalencià té diversos
projectes entre mans i que no tots ens poden resul-
tar útils a nosaltres. Ara bé, si encetem este procés de
col·laboració, podríem plantejar-nos subvencionar-los
una part de la seua activitat total, un percentatge, no
sé... d’un 30%, per exemple?
Alfons. Massa ho veig, jo... Si arribem al 25 ja podri-
en donar gràcies. Però de totes maneres ho consultaré
amb l’àrea econòmica, a veure com ho veuen. Posaré
en marxa la maquinària burocràtica, i ja veuré què em
diuen.
Mireia. D’acord. I gràcies, Alfons...
Alfons. De res... Les bones idees sempre són benvingu-
des. I tu has vingut carregada de projectes... Això està
bé. Veritat, Lorena?
Lorena. Sí, sí...
tecari i, com que no en tenia prou, em vaig comprar
també un cotxe a plaços...
Rubén. O siga, que vas vendre l’ànima al dimoni del con-
sumisme, vaja...
Mireia. Sí! I com que sóc un poc ignorant en qüestions
financieres, ara no sé com abaratar la quota mensual, i
cada mes em veig al punt del col·lapse econòmic.
Rubén. Hala, no deu ser per a tant, dona...
Mireia. És que amb la pujada de l’Euribor pague quasi el
doble d’hipoteca!
Rubén. És el que passa amb els préstamos d’interés vari-
able, que es revisa cada sis mesos...
Mireia. Mira! Si sembla que saps del que parles i tot!
Rubén. Dona, alguna coseta sí que sé... A vore, com vas
financiar el cotxe? A quin interés?
Mireia. A l’Euribor més 6...
Rubén. Ja, i quan t’ho carreguen en el compte?
Mireia. El 2 de cada mes...
Rubén. I, mira, per què no intentes agrupar els dos prés-
tamos?
Mireia. Com?
Rubén. Ampliant el de la hipoteca i ficant-hi el del cot-
xe...
Mireia. Així, tan fàcil?
Rubén. Bé, dona, ho hauries de consultar amb la teua
entitat bancària, però jo crec que sí...
Mireia. I així em podria ahorrar una cantitat del recibo
del cotxe?
Rubén. Probablement. Jo és que vaig ahorrar i, després
de pagar un anticipo com a senyal, vaig fer la resta de
l’abono a tocateja. Ara, els remanents del sueldo de
cada mes els invertisc en accions bursàtils, que em do-
nen una alta rentabilitat. He obtingut moltes ganàn-
cies en els últims mesos. No tinc el caudal de l’oncle
Gilito, però m’hi acoste...

Mireia. Veges, tu invertint en bolsa i jo que no sé com
pagar els atrassos.
Rubén. Vols que et preste diners? Hauríem de pactar l’in-
terés, però vaja, segur que se t’acut alguna manera de
compensar-me...
Episodi 3
Activitat 6
–Buf, quin matí que he passat! Només em faltava
aguantar la mala llet d’algunes persones...
–Xica, què ha passat?
–Doncs que Lorena ha escrit una carta queixant-se a
Alfons perquè no vol traduir la documentació que elabo-
rem –ja veus, com si cada dia redactarem milers de pàgi-
nes al valencià...
–Bé, era d’esperar. Faenera, faenera, no és... I, a més,
últimament està en peu de guerra: crec que no li ha agra-
dat gens la minirevolució que has muntat a l’oficina, però
gens ni miqueta.
–Doncs té dos faenes: enfadar-se i desenfadar-se. El
que no pot ser és que fins ara, si colava, colava, i la majo-
ria de documents es feien solament en castellà.
–Sí, dona, però, a vore, comprén que això duplica la
faena... Que no és excessiva, eh, de totes maneres.
–Mira, zero per dos és zero igualment. I va la cínica i
diu que té una «extraordinària càrrega laboral»! I que la
suporta «en silenci»... Però si no fa més que queixar-se!
Quina serà la pròxima?, de què més protestarà? És que va
nàixer cansada esta dona!
–Dona, ja fa anys que està ací amb la seua rutineta,
publicant i actualitzant llistes, inventaris, registres...:
ningú no l’ha destorbada fins que has arribat tu.
–Doncs lamente molt provocar tantes molèsties,
però el que passava ací era il·legal del tot. Si nosaltres
(l’Administració) no respectem els drets dels valencia-
noparlants, com esperem que la gent o les empreses ho
facen?
–Dona, vist així...
Activitat 9
Advocat. Bé, gràcies per esperar. Expliqueu-me la raó
per què ens fa la consulta.
Lorena. Doncs es tracta d’una companya que última-
ment em molesta bastant, donat que està interferint
en la meua faena. Només entrar en l’oficina, va comen-
çar a exigir-me coses i, segons va passant el temps, la
situació es torna més insostenible.
Advocat. Continue, continue. En què interfereix exacta-
ment? Es tracta d’un conflicte personal o professional?
Lorena. No és personal, sinó professional. Vol que faça
una faena que no em pertoca, i que augmentaria la
meua càrrega laboral considerablement.
Advocat. I de quina faena es tracta? Entraria legalment
dins de les vostres competències, o no?
Unitat 4
Mireia. Ja, ja... Tu tindràs molts diners, però molt poca
vergonya!
Rubén. No, de veritat, si necessites ajuda...
Mireia. Gràcies, però de moment intentaré surar en este
mar de deudes...
Lorena. Es tracta de la traducció al valencià de la docu-
mentació de l’oficina.
Advocat. I aquesta tasca no és una exigència legal de
tota oficina pública al País Valencià?
Lorena. Bé, això diu ella. No obstant, aquesta no és la
qüestió: fins ara, no traduíem tota la documentació,
solament una part. Per a què destinar temps i esforç a
traduir quan tots ens entenem en una llengua?
Advocat. Bé, si fins ara no havíeu traduït tota la docu-
mentació al valencià, la vostra oficina no complia amb
la normativa vigent, que exigeix el bilingüisme en els
organismes públics valencians. És una qüestió legal,
independentment de l’opinió personal que tingueu.
Lorena. Sí, però per què han de modificar les meues com-
petències laborals? No podrien contractar un traductor?
Advocat. Sempre i quan justifiqueu que el volum de
documentació és absolutament inconmensurable,
podríem intentar moure el tema de la contractació de
personal administratiu amb perfil traductor. De tota
manera, recordeu que compteu amb un servei d’asses-
sorament que vos pot facilitar la tasca.
Lorena. Jo no vull que em faciliten res: el que vull és no
fer més faena de la que faig.
Advocat. S’hauria d’estudiar el cas, però si entra dins
de la carta de serveis de l’oficina, i a més hi ha suport
legal, veig difícil la denúncia per mobbing...
Lorena. Voleu dir?
Advocat. Si no ho pensara no vos ho diria. Teniu molt
poques possibilitats de guanyar per via legal, doncs
justament és la legalitat la que vos va en contra... Jo
vos aconsellaria que vos adaptàreu a la nova situació,
en tant que hi veig poques alternatives. D’agreujar-se
el conflicte amb assetjament psicològic que es poguera
provar, potser podríem encetar altres diligències.
Lorena. Vaja. Bé, doncs m’ho pensaré i ja vos diré algu-
na cosa.
Advocat. D’acord, gràcies per la vostra consulta, i no
dubteu a posar-vos en contacte amb mi per a qualsevol
dubte o qüestió. Que tinga un bon dia.
Lorena. Igualment.
Activitat 13
Ferran. Mira, com et deia: li van pegar un tir al cap!
Mireia. No em digues... Conta, conta...
Ferran. Xe, tot va començar amb un cas d’acoso sexual
als jutjats, complicat amb un tema de cohecho... Quan
el jutge es va negar a continuar mantenint relacions
23
 Unitat 4
sexuals amb la procuradora (una dona espectacular,
tot s’ha de dir), ella va causar baixa en el bufet en
què treballava i el va denunciar per acceptar suborns i
fallar sempre a favor d’una de les empreses més pode-
roses del gremi de la construcció valenciana...
Mireia. No, si ja deia jo...
Ferran. Sembla que, en la intimitat, el jutge li va contar
més d’un secret.
Mireia. Vaja, i era culpable?
Ferran. Espera, espera, que encara n’hi ha més. Quan el
jutge se’n va assabentar, va contractar un sicari perquè
entrara de nit a casa de la procuradora...
Mireia. Mare meua...
Ferran. ...i robara les proves que hi trobara, dels seus
negocis...
Mireia. I?
Ferran. I? Que el sicari la va trobar desperta per la casa.
Se li va tirar damunt i la va matar d’un tir, i encara
sembla que es va ensanyar amb el cadàver.
Episodi 4
Activitat 1
Sra. presidenta. S’obri la sessió. Primer punt de l’or-
dre del dia: «Debat i votació del dictamen de la Comis-
sió de Mitjans Audiovisuals sobre la proposició de llei
d’iniciativa legislativa popular Televisió sense Fronte-
res». Per a la presentació del dictamen de la comissió,
té la paraula l’il·lustre diputat senyor Balaguer.
Sr. Balaguer. Molt excel·lent senyora presidenta de
les Corts. Il·lustres senyores i senyors diputats. Em
correspon, com a secretari de la Comissió de Mitjans
Audiovisuals, presentar el dictamen de la proposició
de llei d’iniciativa legislativa popular Televisió sense
Fronteres. Aquesta proposició de llei va ser presentada
en les Corts Valencianes el 29 de febrer de 2009 per la
comissió promotora de la iniciativa legislativa popular
i tramesa per la mesa de la cambra el dia 15 d’abril de
2009. La proposició de llei va ser publicada en el But-
lletí Oficial de les Corts, número 4.500, de 20 de febrer
de 2009, i considerada per la cambra el dia 29 d’abril.
El Grup Parlamentari Conservador va presentar una
esmena a la totalitat amb text alternatiu, publicat en
el Butlletí Oficial de les Corts, número 4.501, de 22 de
maig, que va ser aprovada en la sessió plenària del 20
de maig de 2010. Tot seguit es va obrir un termini de
presentació d’esmenes que va finalitzar el dia 3 de juny
de 2010, i s’hi van presentar un total de 146 esmenes:
23 del Grup Parlamentari Conservador, 59 del Grup
Parlamentari Liberal i 64 del Grup Parlamentari Mixt.
La Mesa de la Comissió de Mitjans Audiovisuals, en
reunió del 8 de juny de 2010, va ordenar les esmenes
que s’hi havien presentat i va publicar aquesta ordena-
ció en el Butlletí Oficial de les Corts, número 4.509, de
10 de juny de 2010. La Comissió de Mitjans Audiovi-
suals es reunia el dia 12 de juny de 2010 per a emetre
24
Mireia. Que fort!
Ferran. Però els veïns van sentir la baralla i van tocar a
la policia, que li va tallar el pas a l’assassí quan fugia a
tota velocitat.
Mireia. Ufff, encara sort...
Ferran. I el tio, a canvi d’una rebaixa en la pena i de no
ser acusat d’allanamiento de morada, va cantar com
un pardalet.
Mireia. Total, que al jutge l’han pillat...
Ferran. Doncs sí: quan la policia va anar a escorcollar sa
casa, van trobar, a banda de documentació que prova-
va el cohecho, un enorme alijo de Viagra caducada...
Mireia. No, no, si això ho explica tot...
Ferran. En fi, que el van suspendre d’empleo i sou a l’es-
pera del judici, però el tio està en paradero desconegut,
ara mateix. Veritat que és més emocionant la sala de lo
penal que la sala de lo contenciós administratiu?
Mireia. Sí, però no t’emociones tant, que ha mort una
persona, home...
el dictamen que hui presente a les senyories. Durant la
discussió en la comissió van ser aprovades 18 esmenes
parcials del Grup Parlamentari Conservador i una es-
mena tècnica. El dictamen de la comissió que presente
davant les senyories ha estat publicat en el Butlletí Ofi-
cial de les Corts, número 4.518, de 21 de juny de 2010.
Per tot això, confie, com a secretari de la Comissió de
Mitjans Audiovisuals, que durant el debat de hui siga
possible assolir el màxim consens en aquest assumpte.
Res més i moltes gràcies. (Aplaudiments.)
Sra. presidenta. Moltes gràcies, senyor Balaguer. Per
a explicar la posició del Grup Liberal, té la paraula la
il·lustre diputada senyora Lloret.
Sra. Lloret. Moltes gràcies, senyora presidenta. Ens
trobem davant d’un text generat com a reacció popular
a un greuge clamorós en l’àmbit de l’espai audiovisual
al territori valencià: la impossibilitat de sintonitzar les
televisions d’altres indrets del domini lingüístic adja-
cent, com ara TV3, Canal 33 i 3/24, canals de provada
qualitat que eren accessibles a la ciutadania gràcies a
l’esforç d’associacions culturals valencianes, fins que la
Generalitat va decidir censurar-los i dur a terme una
campanya de tancament dels repetidors que ens feien
arribar el senyal, donada la desídia i la incompetència
de les autoritats que es negaven a fer-ho de manera
oficial. La iniciativa reclama un tercer multiplex per al
País Valencià que ens permeta sintonitzar les cadenes
esmentades i gaudir, així, de programació cultural –i de
tot tipus– en altres varietats de la nostra llengua que
escape al monopoli i el control ideològic que caracte-
ritza, malauradament, la televisió pública valenciana.
Només hem de recordar quines altres cadenes, de mar-
cada tendència ideològica, comparteixen el multiplex
habilitat per la Generalitat: Libertad Digital, Popular

TV, Intereconomía, etc. I el text d’aquesta iniciativa
arriba a la cambra com a últim recurs després de nom-
broses mobilitzacions –manifestacions, concentraci-
ons, recursos judicials, recollida de signatures per al
Síndic de Greuges, etc.– que demostren l’amplitud del
suport popular amb què compta. La proposició de llei,
però, no compta solament amb l’adhesió d’una ciuta-
dania farta d’atemptats contra la llibertat d’expressió
de la nostra llengua, sinó que també té una base jurí-
dica: pren com a punt de partida la Carta Europea de
les Llengües Regionals o Minoritàries, aprovada l’any
1992 pel govern de Gonçal Felípez i ratificada després
en la legislatura de Juan María Arnaz. Permeteu-me,
senyories, llegir el que preveu l’article 11.2 del docu-
ment esmentat: «Les parts es comprometen a garantir
la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio
i televisió dels països veïns en una llengua usada en
una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o
minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emis-
sions de ràdio i de televisió dels països veïns en aques-
ta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no
sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat
d’expressió i a la lliure circulació de la informació en
una llengua usada en una forma idèntica o pròxima
d’una llengua regional o minoritària». Bé, senyori-
es. Crec que queda demostrada, amb escreix, la con-
veniència d’aprovar aquesta iniciativa, perquè en cas
contrari estarem efectuant una regressió a contextos
predemocràtics controlats per la censura i el control
ideològic als mitjans de comunicació. Gràcies, senyora
presidenta. (Aplaudiments.)
Presidenta. Moltes gràcies, senyora Lloret. Per part del
Grup Conservador, té la paraula l’il·lustre diputat se-
nyor Maestre.
Sr. Maestre. Gràcies, senyora presidenta. Senyori-
es. Per a fixar la posició i defensar les esmenes del
Grup Popular. No voldria començar l’exposició dels
nostres motius sense cridar l’atenció sobre la dema-
gògia dels arguments de la diputada Lloret, que amb
la contínua al·lusió a la censura i al control ideològic
dels nostres mitjans de comunicació no he pogut evi-
tar pensar en els pamflets de l’esquerra més radical i
incendiària, la que cremava esglésies durant la guer-
ra civil i defensava tot tipus de llibertinatge –que
no llibertat– en l’expressió i en la conducta. Voldria,
igualment, aprofitar el meu torn per a defensar la
integritat de les cadenes públiques valencianes, que
funcionen gràcies a l’esforç de molts professionals de
tots els colors polítics, amb una trajectòria immillo-
rable en el sector, i que no tenen absolutament res
a envejar a cadenes d’altres regions espanyoles amb
vel·leïtats separatistes i programació deplorable. Les
lloances de la diputada Lloret a estes cadenes no fan
més que confirmar la falta de criteri del Grup Libe-
ral per a distingir la qualitat del populisme, el rigor
informatiu de la manipulació, la seriositat de la im-
provisació. Per estes raons, la posició del nostre grup
Unitat 4
és clara i irrevocable: trobem del tot innecessari i
inadequat aprovar una iniciativa legislativa popular
que a dures penes ha pogut recollir les signatures ne-
cessàries per a ser considerada en esta cambra, i que
a més significaria un malbaratament de recursos pú-
blics en el context econòmic de fallida total a què ens
ha conduït la política balafiadora i inconscient del
govern de Zalamero. I tot això per diversos motius:
el primer, que ja comptem amb mitjans de comuni-
cació audiovisuals en valencià de provada qualitat,
com he comentat fa un moment. El segon, que el que
la diputada Lloret considerava esforçades iniciatives
de grups culturals per a instal·lar i mantindre repeti-
dors que enviaren el senyal de les cadenes catalanes
pel territori valencià són en realitat flagrants delic-
tes penats per la llei, ja que estos repetidors són del
tot il·legals i han sigut clausurats per este motiu. Ah,
i això de considerar associacions culturals els grupus-
cles d’extrema esquerra que es van enfrontar, es van
enfrontar! amb les forces de l’orde quan els funcio-
naris acudien a precintar els repetidors il·legals, em
sembla un insult a la intel·ligència de les senyories.
Però encara tinc una raó més a adduir-hi, i que hem
detallat en les esmenes presentades: que la Carta
Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries
no és d’aplicació en este cas, ja que no hi ha bases
científiques que demostren que català i valencià són
una mateixa llengua, per més que el Grup Parlamen-
tari Liberal s’obstine a defensar-ho, absurdament i
il·lògica. Gràcies, senyora presidenta.
Sra. Presidenta. Gràcies, senyor Maestre. Per part del
Grup Mixt, té la paraula l’il·lustre diputat Sr. Marti-
nes.
Sra. Martines. Gràcies, senyora presidenta. Senyories.
Per fixar la posició i les esmenes del Grup Mixt. Tenim
diversos arguments que consideren adequada l’apro-
vació de la iniciativa legislativa popular que debatem,
i el primer enllaça justament amb la darrera de les de-
claracions del senyor Maestre, que una vegada més ha
aconseguit sorprendre la cambra repetint arguments
suats i ridículs com les diferències entre català i valen-
cià. M’ha sorprés que no arguïra, també, el fet que les
pel·lícules de vaquers sonen molt estranyes en català,
vista la solidesa de les esmenes que ens acaba de pre-
sentar. No m’estendré ací i ara a demostrar per què es
tracta de la mateixa llengua, i per què s’entossudeixen
a insistir en el contrari, sinó que simplement cridaré
l’atenció sobre el fet que diversificar l’oferta televisiva
en les diverses varietats de la nostra llengua enriqueix
les perspectives informatives i d’entreteniment de la
nostra ciutadania, i que l’oposició a aquesta obertura
oculta motius de dubtosa moralitat i intencions polí-
tiques que procuren evitar la identificació d’una cultu-
ra i una llengua compartides, sota el conegut lema de
Divideix i venceràs. Comprenem la il·legalitat dels re-
petidors instal·lats per associacions culturals –que no
grupuscles incendiaris–, i és per això que volem que el
25
 Unitat 4
dret dels valencians i les valencianes a veure les cade-
nes catalanes siga reconegut per la llei i no s’haja de
recórrer a estratègies no autoritzades per les institu-
cions pertinents. Gràcies, senyora presidenta. (Aplau-
diments.)
Activitat 4
Ferran. Holaaaa, bonica. Escolta, que hui acabaré una
mica tard...
Mireia. Vaja, quina sorpresa... No has acabat a l’hora
cap dia d’esta setmana. I damunt dissabte et vas en-
dur la faena a casa... A este pas, et donaran un premi
a l’empleat del mes.
Ferran. És que és un assumpte molt important: estem
a punt d’arribar a un acord amb l’acusat perquè revele
el nom dels implicats de l’atemptat.
Mireia. Ja, ja... Quan no és una cosa és l’altra.
Ferran. Vinga, que prompte s’acabarà el judici i podrem
baixar el ritme. Et promet que no ajornaré més el cap
de setmana parisenc que teníem planejat.
Mireia. Això ho dubte. Però bé, tu voràs. A quina hora
vindràs?
Ferran. Quasi millor que no m’esperes: dina tu i jo men-
jaré alguna cosa al despatx. Hi ha a la nevera les sobres
del púding d’ahir...
Mireia. No m’apetix dinar sobres. Ja voré què em faig.
Canviant de tema: has aclarit la qüestió del compte
corrent amb el banc? Quant és el que hem de pagar de
comissió de manteniment?
Ferran. No, no m’ha donat temps. Te’n pots ocupar
tu?
Mireia. Clar que sí, home! Vol el senyor alguna cosa
més?
Ferran. No cal que et poses així: amb eixa actitud no
anirem enlloc. Si no pots anar tu al banc, ja m’hi acos-
taré jo demà.
Mireia. És que em tens cansadeta. Bo, a vore si puc pas-
sar-m’hi a última hora. Au, que no t’exploten molt.
Ferran. D’acord, a vore si arribe a temps esta vesprada
per a anar al cine, eh?
Mireia. Sí, sí. Telefona’m i ja em dius com ho dus.
26
Activitat 13
Ferran. Doncs ahir es va armar un canyaret en el ple de
l’Ajuntament...
Mireia. I què va passar?
Ferran. La veritat és que no ho tinc molt clar, però sem-
bla que un concejal va insultar la portaveu del partit
dels verds... Que es va posar histèrica dient que allò era
una afrenta, i que si no reparava l’agravi el denunciaria
per injúries.
Mireia. Vaja, denúncies com eixa s’amontonen en els
jutjats cada dia...
Ferran. Sí, però la concejala estava decidida a fer-ho. L’al-
calde va aplaçar la sessió i tot –i això que estaven discu-
tint sobre l’anteprojecte de la llei.. eixa... de reciprocitat
audiovisual, la de les comunitats autònomes...
Mireia. Ufff, si fa mesos que li peguen voltes a l’apertu-
ra de l’espai audiovisual comú entre els territoris del
domini lingüístic... Tampoc no crec que passe res si
s’atrasa unes setmanes més.
Ferran. Doncs sembla que l’alcalde vol traure ja una
resolució per deixar clara la seua postura a la premsa:
que és un despilfarro invertir en això ara mateix, que si
s’aprova l’anteprojecte ell mateix impulsarà un procés
per a fer-hi enmiendes i erradicar les vel·leïtats impe-
rialistes dels catalans...
Mireia. Mare de déu quanta barbaritat! I enmig del mer-
der de la crisi econòmica encara li queda energia per a
pleitejar amb estes coses?
Ferran. És que tu saps el que implicaria la puesta en mar-
xa de l’espai lingüístic comú? Tant com s’han esforçat
per demostrar que no compartim llengua ni cultura...
Tants anys de faena quebrantant i traspassant els límits
de la lògica i la ciència... Socavant tota noció d’identitat
compartida entre catalans, valencians i mallorquins... Si
no, a què tant d’hincapeu en rebutjar l’anteprojecte?
Mireia. No, si, si tens raó. La veritat és que si eviten que
s’aprove, zanjarien l’assumpte ràpidament, almenys
per ara...
Ferran. Evidentment, encara els quedaria el recurs via
legal, però saben perfectament que quasevol tribunal
sobreseiria la causa.
Mireia. Uff, depén del tribunal...

Episodi 1
Els cognoms: uns autèntics fòssils lingüístics
Hola, bon dia,
Gràcies a totes i a tots per assistir a la conferència que
he titulat «Els cognoms: uns autèntics fòssils lingüístics»,
que tindré el gust d’explicar-los.
D’entrada, i abans de començar, voldria parlar-los
dels perquès. Per què una conferència sobre els cognoms?
Doncs sobretot perquè els cognoms recullen una informa-
ció sobre les llengües i sobre les societats que pareix ser
immune al pas del temps. En els cognoms es reflecteixen
oficis, fluxos migratoris, descripcions paisatgístiques, de-
signacions de càrrecs... Si volem conéixer la nostra histò-
ria, una petita porció es troba en els cognoms.
I per què una conferència sobre els cognoms valenci-
ans? Doncs perquè, sorprenentment, en ocasions la nos-
tra llengua se’ns fa críptica, indesxifrable, i som incapa-
ços de veure els tresors que s’amaguen (o que es mostren)
en els nostres cognoms. Mentre que els cognoms caste-
llans se’ns fan transparents, els valencians pareix que van
perdent el significat. Amb aquest paper espere capgirar
almenys una mica aquesta tendència.
Comencem, doncs. Des de sempre, la humanitat ha
sentit la necessitat de donar un nom a éssers i a coses, per
tal d’anomenar-los i distingir-los els uns dels altres només
amb la seua enunciació. Però açò, referit a les persones, va
ocasionar problemes en el passat. Així, a l’edat mitjana, va
esdevindre necessari l’ús del segon nom, per una raó ben
comprensible: si en un mateix document havien d’interve-
nir i ser mencionades diverses persones que tenien de nom
Guillem, calia distingir-les amb una adjectivació del nom del
baptisme, perquè aquest per si sol resultava insuficient.
Els cognoms, complementaris del nom de baptisme,
es poden classificar en quatre grups segons l’origen:
1. Cognoms que representen el nom patern o
matern
Encara hui és freqüent, referint-nos a persones que co-
neixem però de les quals ignorem el cognom, anomenar-
les pel nom de baptisme afegint-hi el de o la de i el nom del
pare o de la mare: Maria la de Gaspar. Doncs aquest pro-
cediment, encara tan viu, és antiquíssim, i ha servit per a
donar origen a una multitud de cognoms, ja que el nom
del pare o de la mare (molt més generalment el del pare),
adherint-se habitualment al del fill, ha arribat a soldar-
s’hi formant-ne com una segona part quasi inseparable.
De Maria la de Gaspar a Maria Gaspar no hi ha més que
un pas; i aquest pas es va fer, des de l’edat mitjana, d’una
manera constant.
El castellà i l’aragonés tenien a l’edat mitjana un pro-
cediment especial per a formar el segon nom d’un fill de-
rivant-lo del prenom del pare: aplicaven a aquest prenom
el sufix -ez o la variant -z. Si un individu de nom Lope
tenia un fill de nom Martín, aquest s’anomenava Martín
López. Aquests cognoms es van adaptar al valencià gene-
ralment transformant el sufix ez en is: Ferrandis, Peris,
Eiximenis, Gomis, Sanchis, Llopis, etc.
Unitat 5
• Alguns dels cognoms d’origen patern més habituals al
nostre poble són: Albert, Andreu, Berenguer, Bernabé,
Esteve, Gaspar, Ginés, Llorenç o Miquel.
2. Cognoms que representen el nom d’origen, la
residència o la propietat
Una altra font importantíssima de cognoms és la forma-
da pels noms dels llocs d’on els individus procedeixen,
dels llocs on habiten o dels terrenys i objectes a què estan
lligats pel dret de propietat, d’usdefruit o de lloguer. En
els documents de l’alta edat mitjana ja es troben casos
abundants d’aquest fet. En aquests casos també s’usa-
va la preposició en un primer moment, però després va
acabar suprimint-se: Joan del Mas → Joan Mas. En aquest
grup, podem fer, a més, una altra classificació depenent
del lloc de procedència o d’habitatge:
• Noms propis de ciutats i viles: Barberà, Barceló, Calp,
Castelló, Gandia, Mirambell, Sogorb, Tortosa.
• Noms derivats de gentilicis: Català, Cerdà, Gironés.
• Noms relatius a l’orografia o al paisatge: Boix, Costa,
Espí, Esplà, Fenoll, Garrigós, Lledó, Prat, Puig, Pujalt,
Serra, Valls.
• Noms procedents de noms de cases, edificis, descrip-
cions del relleu, etc.: Mas, Payà, Satorre, Torregrossa,
Torres, Vila, Vilalta.
3. Cognoms de càrrec o dignitat, ofici o professió
Són també abundants aquesta mena de cognoms, perquè
tenien gran valor per a individualitzar les persones, so-
bretot en els llocs poc poblats, on sovint la professió era
exercida per un sol individu. Ja se’n troben exemples do-
cumentats en el segle xi. Les indicacions de dignitat i de
càrrec eclesiàstic ja apareixen en textos molt anteriors.
• Alguns d’aquests cognoms són: Abat, Ballester, Batle,
Colomer, Ferrer, Mestre, Pastor, Reig, Sabater, Sirvent.
4. Cognoms que són originàriament vertaders
sobrenoms o malnoms
Una gran part dels cognoms està formada pels noms que
s’han aplicat per a fer remarcar una condició particular de
l’individu; és a dir, els sobrenoms. La creació d’aquest ma-
terial onomàstic continua incessantment, sobretot en les
poblacions petites i en els medis rurals. En realitat, és el
procediment més antic per a denominar les persones grà-
cies al seu caràcter descriptiu. La majoria dels malnoms
fa referència a qualitats o defectes físics, però també n’hi
ha que descriuen pautes de comportament o que funcio-
nen com a autèntiques metàfores:
• Noms que indiquen qualitat o defecte físic: Blanc, Bor-
rell, Carbonell, Gran, Gras, Picó, Ros.
• Noms que indiquen pautes de comportament: Amat,
Amorós, Cortés, Perea.
• Noms que són autèntiques metàfores de l’aspecte de la
persona: Botella, Candela, Falcó, Ferris, Llobell.
Conclusions
Aquest treball no només ens ofereix informació de ca-
ràcter lingüístic, sinó que, a més, ens en proporciona
també de sociolingüístic. Així, he pogut constatar du-
27
 Unitat 5
rant la recerca la manca de consciència que els valen-
cianoparlants tenim sobre el significat originari dels
nostres cognoms. Açò evidencia, novament, l’estadi de
depauperació en què es troba la llengua a hores d’ara.
Cognoms que en castellà serien absolutament gràfics
per a qualsevol parlant (Zapatero, *Amoroso, Tendero,
etc.), en valencià –tot i referir-se a conceptes indiscuti-
blement habituals, com ara Falcó, Sabater, Serra, Sirvent,
etc.– el significat i la fonètica pròpia semblen quedar
diluïts, fins al punt que no solem trobar-hi l’equivalèn-
cia. No és aquest, però, un fet que hàgem de considerar
aïlladament, per tal com, malauradament, ja es produ-
eix en altres nivells lingüístics: els topònims han perdut
bona part de la seua capacitat descriptiva (el Pla de la
Vallonga, el Pinós... Qui hi pot veure, respectivament,
una vall llarga o un lloc ple de pins?), o les designacions
Episodi 2
Activitat 5
assucac, importatx, atsar, immunizar, dotsena, potxer, organitzar, atzembla, botxina, horissó, zitzània, sotsobrar, martirit-
sar, setse.
Episodi 3
Activitat 1
SINOPSI:
Personatges:
• Oriol Alfons, quaranta anys, home casat de fa huit anys,
antic rei de la festa amb molt d’èxit entre les xiques,
professor universitari, molt ben situat econòmicament
gràcies a rendes familiars.
• Ester Lledó, trenta-huit anys, és la dona d’Oriol. Es
conserva molt bé. Vesteix sempre a l’última perquè és
dependenta d’una tenda de moda. Viu al seu món, és
molt despistada i discuteix molt amb Oriol.
• Marta, vint-i-dos anys, és alumna d’Oriol. És molt des­
enfadada i alegre. Treballa de cambrera durant perío-
des vacacionals, cosa que Oriol ignora.
• Una altra cambrera, el maître.
Precedents:
Oriol s’ha quedat enlluernat amb Marta des del primer
dia de classe. Ha intentat acostar-se a ella, però tots els
conats han fracassat per factors aliens a ells. Tanmateix,
entre ells s’ha establit una certa tensió sexual irresolta.
Marta, que ignora que ell és casat, se sent atreta per ell,
mentre que Oriol sent, d’una banda, obsessió per Marta, i
de l’altra, culpabilitat per haver propiciat eixes escenes de
tensió sexual que han donat peu a uns quants contactes,
diguem-ne, poc fortuïts i per no haver sigut honest amb
Marta ni fidel amb Ester.
28
del relleu, per metonímia, acaben esdevenint el nom
propi en castellà (el Monte Tossal a Alacant n’és un trist
exemple). Tot això ens demostra que el nostre subcons-
cient lingüístic té dificultats per a veure els significats
de les paraules que hi ha amagades, o protegides, en els
nostres cognoms.
Tanmateix, i atesa aquesta situació, potser, al cap i a la
fi, hauríem d’estar agraïts a la dificultat de veure un signi-
ficat al darrere dels nostres cognoms, perquè, altrament,
qui ens assegura que els Torregrossa no es digueren ara
*Torregorda, els Amorós *Amoroso, els Perea *Pereza, els
Falcó *Halcón o els Forner *Panadero? No és tan eixelebrat
pensar-ho, quan consten en la documentació administra-
tiva els canvis quasi sistemàtics de Blanc a Blanco, o de Ric
a Rico, entre molts d’altres.
Moltes gràcies per la seua atenció.
Escenari:
Cap a migdia. Restaurant de luxe. Taules ben parades.
Fons molt clar, ben il·luminat.
(Pla general panoràmic d’esquerra a dreta. Oriol i
Ester entren al restaurant.)
Oriol: Ja és capritx que vulgues que dinem ací just abans
de les festes de Nadal...
Ester: Oriol, ja saps que no hi ha dates roïnes per a vin-
dre a L’Estribord.
Oriol: Dona, de cara a Nadal, un caldet a casa no ens
hauria vingut malament...
Ester: Un caldet a casa? Què dius, Oriol? A voltes et fa
falta tindre més ganes de viure!
Oriol: Ja, però per a vindre a L’Estribord no només cal
tindre ganes de viure. També cal tindre una bona car-
tera!
(Pla sencer. El maître va a encontrar-los i els acom-
panya a taula.)
Maître: Benvinguts de nou, senyora Lledó, senyor Al-
fons.
Oriol: Bon dia, Bartomeu. Com va la vida?
Maître: Oh, molt bé, senyor Alfons, molt bé. Sap? La
dona, la tinc en estat de bona esperança.
Oriol: Enhorabona, Bartomeu!

Maître: Gràcies.
Oriol: Si no m’equivoque, ja és el tercer que té, veritat?
(Oriol encaixa amb Bartomeu.)
Maître: El tercer i el quart, senyor Alfons, que esta vega-
da porta una bessonada!
Oriol: Doncs l’enhorabona doblement, Bartomeu.
Maître: Gràcies.
(Pla americà. Oriol i Ester s’asseuen a taula.)
Ester: Ai (Sospir.), no em digues que no s’està bé en este
restaurant! Mira quines vistes, quina aroma, quina
harmonia, quina pau...
Oriol: Sí, perleta, quina tran... (Se sent un calaix ple de
coberts que cau en terra.) ...quil·litat.
Ester: (Crítica amb el que acaba de passar.) Ai! És clar, això
els passa per contractar jovençanes sense experiència!
Mira tu el destarifo que ha muntat!
Oriol: (Desganat, girant-se per veure la cambrera.) Tens
raó, perleta, si és que açò els passa per voler estalviar-
se quatre xavos i...
(Pla general panoràmic de dreta a esquerra d’Oriol
a la cambrera. Oriol s’adona que la cambrera és
Marta.­
Pla americà. Oriol i Ester asseguts a taula. Plans
mitjans alternatius.)
Oriol: (Blau.) i..
Ester: (Irada.) I què, Oriol? A voltes t’enganxes com un
tocadiscos vell!
Oriol: (Dubitatiu, gira la cara cap a Ester de nou.)
Eeeh...
Ester: Què? Què vols dir?
Oriol: (Recuperant miraculosament l’esme.) ...que així
van, fent passar mals tràngols a la clientela. (Engul sa-
liva com pot, estossega i tracta de semblar tranquil.)
Ester: Però es pot saber què et passa? Estàs blau.
Oriol: Qui, jo? (Tracta de somriure.)
Ester: Home, clar que tu, a qui vols que li ho pregunte?
Oriol: Sí, ja, no, estic bé, estic bé...
(Apareix el maître i els dóna la carta. Ester mira
alternativament la carta i Oriol.)
Ester: Has pensat ja què vols per a dinar? (Oriol continua
abstret i no respon res. Cridant.) Que no m’has sentit?
(Pla general. La resta de clients mira cap a Ester per
culpa del crit.
Pla americà. Oriol i Ester asseguts a taula. S’alter-
nen els primers plans.)
Oriol: (Parlant baixet.) Vols fer el favor de... de no cridar
tant?
Unitat 5
Ester: I tu vols fer el favor de paréixer una persona?
Oriol: Jo estic bé, només és, només és...
Ester: Què?
Oriol: Pos que dec estar un poc cansat, hui este matí he
estat corregint exàmens...
Ester: I t’has fet mal al muscle de tant de pes.
Oriol: Ester, no sigues tan...
Ester: Tan què?
Oriol: Tan... tan fotuda, fotre!
Ester: Això no és ser fotuda. Això és ser sarcàstica. Pa-
reix mentira que no sàpies la diferència.
Oriol: Corregir exàmens també pot ser esgotador.
Ester: Sí, és clar. A vore si t’has escaldat molt amb la
faena.
Oriol: A més, t’ho he dit perquè m’ho has preguntat.
Ester: No, si tu sempre tens raó.
Oriol: Tinguem la festa en pau, no?
(Apareix de nou el maître.)
Maître: Bon dia de nou. Han decidit què voldran?
Oriol: (Tractant de dissimular.) No, encara no, encara no
ho tenim clar...
Ester: És que estàvem discutint...
Oriol: Ester!
Ester: Bah!, però res d’importància, ho fem perquè ens
entre la gana!
Maître: (Astorat.) Bé, cap problema, ehem, d’ací a una
estona vindrà una cambrera a atendre’ls...
(Pla mitjà d’Oriol mentre se sent la veu de Marta
que diu «Bon dia, ja saben què voldran per a dinar?». Ori-
ol s’espanta en reconéixer la veu de Marta i està a punt
de contestar quan, girant-se, s’adona que Marta s’adreça
als comensals de la taula del costat.)
(Pla general panoràmic de dreta a esquerra, d’Oriol
cap a la taula de l’esquerra fins a enfocar a Marta.)
(Pla americà. Oriol empetitit en taula i Ester mi-
rant-lo.)
(De sobte, per la dreta, pel costat d’Ester, apareix
una altra cambrera.)
Cambrera: Hola, puc prendre’ls nota ja o m’espere una
mica més?
Ester: No, jo crec que no cal esperar més. A vore, jo vol-
dré unes xulles de corder amb guarnició de verdures.
Gràcies.
Cambrera: I vosté? (Oriol no diu res i es manté encollit,
com si poguera mimetitzar-se amb la taula.) Perdone,
està buscant alguna cosa?
Oriol: (Astorat.) No, no, no.
Cambrera: I puc ajudar-lo d’alguna manera?
Oriol: (Mirant de cua d’ull si Marta encara està en la tau-
la del costat.) Mmm, sí, trobe que sí.
Cambrera: Com?
Ester: Avisant un psiquiatre o, millor, tancant-lo direc-
tament en la garjola.
29
 Unitat 5
Oriol: (Sent que Marta ha desaparegut i recupera l’esme.)
Tu, com sempre, tan simpàtica.
Cambrera: Puc prendre-li nota ja?
Oriol: Sí, és clar. Jo voldré... Voldré... Mira, sí, com l’úl-
tima volta: unes cloïsses amb salsa verda!
(Pla mitjà de Marta, que s’ha tornat a acostar a la
taula que està servint i mira al voltant, com si trobara fa-
miliar la veu que acaba d’escoltar.
Pla contrapicat d’Oriol, que, en adonar-se que Mar-
ta pul·lula a prop, s’acatxa contra la taula, es cobreix amb
el tovalló la part esquerra de la cara i posa la mà dreta a
tall de visera sobre el front.
Pla mitjà d’Oriol i d’Ester.)
Ester: Es pot saber a què estàs jugant?
Oriol: Jo?
Ester: Torna-li la trompa al xic! És clar que tu!
Oriol: (Preocupat per si els crits han alertat Marta.) No,
no... No ho sé, no és res, no...! És que em fa un poc de
mal el cap, sí, ai, ai... Sobretot ací, en el pols...
Ester: (Bonegant-lo.) A vore si has agafat una pneumò-
nia, que com últimament sempre vas a treballar amb
mànigues de camisa...
Oriol: (Fa un gest que no vol dir res.) Eeeh, no, bé, potser
sí, no crec... (Apareix la cambrera amb els plats que han
demanat i els serveix.) Si és que tinc massa coses al cap,
Ester. Deu ser això.
Ester: Segur que sí, Oriolet, segur que sí.
Oriol: Que si la casa, que si el xiquet, la faena, els alum-
nes...
Ester: Pardals, Oriol, pardals! Deixa’t de romanços! Par-
dals és el que tens al cap! Ara mateix et faran un niu!
(Pla general en què es veu com avança el dinar. Cada
volta que Marta apareix prop de la taula d’Oriol i d’Es-
ter, Oriol intenta amagar-se: es decanta cap a un cos-
tat, s’arrecera arran de taula, es cobreix el rostre amb el
tovalló... Quan nota que Marta se’n va, es beu una copa
de vi d’un glop.
Pla mitjà de la taula. Oriol acaba d’engolir-se una
copa d’un glop, alleujat perquè Marta continua sense
veure’l. Després, primers plans alternatius.)
Ester: (Marcant les síl·labes.) Oriol, què és el que et pas-
sa?
Oriol: (Obri molt els ulls.) A mi? (S’afanya a continuar, sap
que no pot tornar a dir això només.) Res, res, Ester... Si
estic la mar de bé...
Ester: La mar de bé? Es pot saber què has pres per a
esmorzar?
Oriol: Un tallat, com sempre.
Ester: A vore si t’han abocat alguna cosa a dins, perquè
no estàs normal tu hui, Oriol, estàs rar, rar...
Oriol: No, dona, no, és només el que t’he dit, un poc de
faena de més, este xicotet mal de cap, les festes que
vénen...
30
Ester: Ai, sí, les festes! Que bé, ja ve el Nadal!
Oriol: (Irònic.) I tant, si saberes les ganes que tinc de
perdre de vista alguna alumna...
Ester: Segur que ells també volen descansar de tu uns
quants dies.
Oriol: (Críptic, baixet.) No ho tinc jo tan clar...
Ester: Xico, sí que estàs preat de tu! No sigues tan presu-
mit, Oriolet, que no crec que ningú s’haja enamorat tant
de tu per a no voler oblidar-te un parell de setmanes!
(Pla general. Marta torna a acostar-se a la mateixa
taula. Oriol es decanta sobtat, agafa la botella de vi ex-
haurida i es posa a llegir-ne l’etiqueta com si buscara llum
lluny de Marta. La cambrera que els ha atés apareix per
la dreta. Pla sencer que abraça els quatre personatges.)
Cambrera: Què, li ha agradat el vi?
(A Oriol se li escapa la botella, que no cau de miracle.)
Oriol: Oh, sí, sí, molt bo, molt bo, no m’imaginava jo
que entrava així de fàcil...
Cambrera: (Adreçant-se a Ester.) I vosté, ha dinat a
gust?
Ester: Per descomptat! Encara que hui el meu home...
Cambrera: (Sense fer-li cas.) I com ha trobat el cabrit?
Ester: No, no, si no era cabrit, eren xulles de corder, i...
Oriol: (Tan absent que li ha paregut que el terme cabrit es
referia a ell.) Escolte, senyoreta, a vore què s’ha pensat
vosté...
Ester: Es pot saber què dius, Oriol?
Oriol: Esta xicona, que no va i et diu que com has trobat
el cabrit, a vore si es creu que pot dir de mi coses com
eixes i que jo em quede...
(Pla general. Des de la dreta, de cara a Oriol, Marta
ve de dret a parlar amb l’altra cambrera. Oriol talla la
frase de colp i fa un moviment brusc, com si es cabussara
en una piscina.)
(Pla contrapicat. Oriol fa com si arreplegara alguna
cosa que no ha caigut i com si es nugara unes sabates que
no tenen cordons.)
(Pla mitjà d’Ester i la cambrera. Marta arriba
després. Plans mitjans alternatius.)
Ester: Però es pot saber què estàs fent?
Cambrera: (S’acatxa.) Ha perdut alguna cosa? L’ajude?
Ester: (Enutjada.) A vore. Què collons estàs fent?
Cambrera: (Incorporant-se.) Crec que ha perdut alguna
cosa.
Marta: (Adreçant-se a l’altra cambrera.) Escolta, jo
m’ocupe de la 13.
Cambrera: Gràcies, moltes gràcies!
Marta: I què ocorre ací?
Cambrera: No res, que el client ha perdut alguna cosa.
Marta: Volen que els ajude a buscar? (Fa el gest d’acat-
xar-se.)

Cambrera: No, no cal, gràcies, Marta, ja me n’ocupe jo.
Marta: (Anant-se’n.) Pos bé, me’n vaig a vore què volen
en la 13.
(Oriol, per fi, quan nota que Marta se n’ha anat,
s’alça. Té la cara soflamada.)
Ester: Home, per fi! Es pot saber què feies?
Oriol: Ah! Que em deies a mi! (Dissimulant, s’allisa la
camisa.)
Ester: (Molt enutjada.) No, li deia al burro que hi ha en
la taula del costat!
Oriol: Burro? Quin burro?
(Primer pla d’Ester, se li veuen els ulls esbatanats.)
Ester: Ai, no, tens raó, que no està en la taula del costat.
Que està en esta!
(Pla mitjà. Ester, Oriol i la cambrera.)
Cambrera: Ja ha trobat el que buscava?
Oriol: Sí, sí, gràcies.
Unitat 5
Cambrera: I ha tingut prou ostres o hauria volgut fer-
se’n alguna més?
Oriol: (Enrogit.) Prou ostres? Què, què vol dir?
Cambrera: El dinar! Estaven bones les ostres? Eren
molt fresques!
Oriol: Ah, el dinar! No, no he menjat ostres, eren cloïs­
ses...
Cambrera: És cert, disculpe la confusió. I bé, per a les
postres? Han pensat alguna cosa?
Ester: No, jo crec que he quedat ben servida.
Cambrera: I vosté?
Oriol: Jo?...
Cambrera: Mire, puc oferir-li l’especialitat de la casa:
pastís de pomes. A vosté li agraden les pomes?
(Oriol s’alça sobtadament.)
(Pla general. Oriol corrent cap a l’esquerra, cap als
lavabos, amb la mà en la boca per evitar perbocar.)
(Pla americà de la cambrera, que mira cap a l’es-
querra.)
Cambrera: Si no li agraden no es preocupe. També tenim
figues ben maduretes. A vosté li agraden les figues?
31