PAUTES

GENERALS D’ACTUACIÓ

CONDUCTA

P. A. S.
PAUTES GENERALS D’ACTUACIÓ

P. A. S.
Protegir el lloc dels fets per evitar que es
produeixi un nou accident.


PAUTES GENERALS D’ACTUACIÓ

P. A. S.
Alertar

Cal indicar sempre:
•  Lloc o situació de l’accident.
•  Tipus d’accident/incident.
•  Nombre aproximat de ferits, caracterísLques i estat
•  Circumstàncies que poden agreujar la situació.
PAUTES GENERALS D’ACTUACIÓ

P. A. S.
Socórrer les vícLmes.

Actuar ràpidament.
Fer un recompte de vícLmes.
Atendre seguint un ordre de prioritats.
Precaució en el maneig de l’accidentat
PAUTES GENERALS D’ACTUACIÓ

P. A. S.
Socórrer les vícLmes.

•  L'AVALUACIÓ INICIAL DEL PACIENT

•  VALORACIÓ SECUNDÀRIA


CONCEPTES BÀSICS D'ANATOMIA
I FISIOLOGIA APLICATS ALS
PRIMERS AUXILIS
APARELL RESPIRATORI

FUNCIÓ

REALITZAR L'INTERCANVI
GASÓS: EXPULSIÓ DEL CO2 I
ENTRADA DE O2

 APARELL CIRCULATORI

Menor
FUNCIÓ

MANTENIR LA SANG EN
CIRCULACIÓ PER PORTAR
O2 I ALIMENT A LES
Mayor
CÈL·LULES, RETIRANT ELS
PRODUCTES DE REBUIG I
EL CO2


 APARELL CIRCULATORI

EL COR

PARTS VASOS SANGUINIS

LA SANG
APARELL CIRCULATORI

EL COR

FUNCIÓ

BOMBEJAR LA SANG CAP
ALS PULMONS I REPARTIR-
LA PER TOT EL COS

 APARELL CIRCULATORI

VASOS SANGUINIS

FUNCIÓ

CONDUIR LA SANG PER TOT
L'ORGANISME

PARTES
 APARELL CIRCULATORI

LA SANG
FUNCIÓ

DUR L’OXIGEN ALS ORGANS


FORMADA PER:

PLASMA
GLÒBULS VERMELLS O HEMATIES
GLÒBULS BLANCS O LEUCÒCITS
PLAQUETES

 PARADA CARDIORESPIRATÒRIA
(PCR)
Per aturada cardio respiratòria (PCR) s'entén tota situació
clínica que comprèn un cessament inesperat, brusc i
potencialment reversible de les funcions respiratòries i / o
cardiocirculatòria espontànies
 PARADA CARDIORESPIRATÒRIA
(PCR)
TIPUS D’ATURADA CARDÍACA REVERSIBLE

•  La fibril·lació ventricular (FV): és la primera causa d'aturada
cardíaca. El cor presenta acLvitat elèctrica totalment
desorganitzada que produeix contractura de les cèl·lules
miocàrdiques de forma totalment anàrquiques.

•  La taquicàrdia ventricular sense pols: sol antecedir a la FV. El

cor presenta acLvitat elèctrica que produeix contractura de
les cèl·lules miocàrdiques, però sense eficàcia com a bomba.

 SUPORT VITAL BASIC (SVB)
Consisteix en garanLr un mínim d’oxigen als òrgans
vitals, fins l’arribada de la assistència medica.

LA CADENA DE SUPERVIVÈNCIA

És el conjunt d'accions successives i coordinades que

permet salvar la vida de la persona que és vícLma
d'una emergència cardiorespiratòria.

S’ha d’iniciar RCP abans dels 4’ de l’aturada cardio-

respiratòria

LA CADENA DE SUPERVIVÈNCIA

Passos necessaris per aconseguir una

reanimació amb èxit

L'AVALUACIÓ INICIAL DEL PACIENT
ELS SIGNES VITALS

Per funcions vitals podem considerar la
consciencia, la respiració i el pols



L'AVALUACIÓ INICIAL DEL PACIENT

CIRCUIT VITAL
L'AVALUACIÓ INICIAL DEL PACIENT
LA COMPROVACIÓ DE LES FUNCIONS VITALS

1er. VALORAR EL NIVELL DE CONSCIÈNCIA

mitjançant el mètode AVDN:

A –Esmmul audiLu : Atén (està alerta)
V –Esmmul tàcLl: respon Vagament
D –Esmmul dolorós: respon al Dolor
N -No respon

 L'AVALUACIÓ INICIAL DEL PACIENT
LA COMPROVACIÓ DE LES FUNCIONS VITALS

2n. VALORAR DE LA RESPIRACIÓ

•  Assegurar la permeabilitat de la via aèria
•  ReLrar cossos estranys de la boca
•  Realitzar maniobra front-mentó

MANIOBRA FRONT-MENTÓ
L'AVALUACIÓ INICIAL DEL PACIENT
LA COMPROVACIÓ DE LES FUNCIONS VITALS

2n. VALORAR LA RESPIRACIÓ mitjançant el mètode

de Veure - Escoltar – SenLr

Veure: Mirar si hi ha moviment toràcic.
Escoltar: SenLr si hi ha sons respiratoris.
SenLr: SenLr l’aire expirat.

Comprovant la respiració durant no més de 10 seg.
L'AVALUACIÓ INICIAL DEL PACIENT
LA COMPROVACIÓ DE LES FUNCIONS VITALS
3er VALORAR LA CIRCULACIÓ

•  Comprovar signes evidents de circulació

•  Si hi ha dubta o no en detecta: iniciar la RCP

VALORACIÓ SECUNDÀRIA

És l’exploració detallada del pacient, per sectors, del
cap als peus, buscant possibles lesions.

Es fa una vegada assegurades les funcions vitals.

POSICIÓ LATERAL DE SEGURETAT (PLS)
REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR

R.C.P.
 RCP BÀSICA

CONJUNT DE MANIOBRES ENCAMINADES A

PRODUIR UNES CONDICIONS MÍNIMES QUE
ASSEGURIN LA OXIGENACIÓ DEL CERVELL I EL COR.
 RCP BÀSICA
CADENA DE LA SUPERVIVÈNCIA

OXIGENACIÓN CEREBRAL

AcLvació precoç RCP Bàsica Desfibril·lació Cures

del SEM precoç precoç avançades

EMERGÈNCIA = RISC PER A LA VIDA

 RCP BÀSICA
MANIOBRA FRONT MENTÓ
 RCP BÀSICA
MANIOBRA FRONT MENTÓ

ELEVACIÓ DE LA LLENGUA
 RCP BÀSICA
TÈCNICA DE LA VENTILACIÓ BOCA-BOCA

1- PERMEABILITZAR LA VIA AÈRIA

2- PINÇAR EL NAS

3- INSUFLAR

La insuflació es realitza en 2 seg. augmentant l'esforç al final de la

mateixa.
 RCP BÀSICA
VENTILACIÓ BOCA-BOCA

FER FINS A 5 INTENTS PER

ACONSEGUIR 2 VENTILACIONS
EFECTIVES

FINS I TOT SI NO TÉ ÈXIT

PASSAR A VALORAR CIRCULACIÓ
 RCP BÀSICA
TIPOS DE VENTILACIONES

•  BOCA A BOCA

VícLmes majors de 8 anys.

Tapar nas correctament i segellar bé la boca amb els nostres llavis

 RCP BÀSICA
TIPOS DE VENTILACIONES

•  BOCA A NAS

VícLmes amb ferides a la boca, lesions mandibulars o intoxicacions

 RCP BÀSICA
TIPOS DE VENTILACIONES

•  BOCA A ESTOMA

En pacients que presenLn un estoma de traqueotomia.

Tapar el nas i la boca correctament.

 RCP BÀSICA
TIPOS DE VENTILACIONES

•  BOCA A BOCA-NAS

Tècnica d'elecció en nounats i lactants.

 RCP BÀSICA

NUMERO DE VENTILACIONS

NUMERO DE VENTILACIONS PER MINUT QUE S’HAN DE REALITZAR
AMB PERSONES AMB SIGNES EVIDENTS DE CIRCULACIÓ:

ADULTS - 10 A 12

NENS - 12 A 16

PEDIÀTRIC - 16 A 20

CAL AJUSTAR LA VENTILACIÓ A VOLUM TORÀCIC DE LA VÍCTIMA
 RCP BÀSICA
ZONA DE MASSATGE

Les compressions es realitzen

en el centre del pit

 RCP BÀSICA
ZONA DE MASSATGE

Terç inferior de l'estèrnum

 RCP BÀSICA
MASSATGE CARDÍAC

Les mans no se separen de l'estern

 RCP BÀSICA
MASSATGE CARDÍAC

Les compressions es realitzen

recolzant només el taló del palmell de
la mà, amb les mans entrecreuades i
enfonsant el pit entre 5 i 6 cm.
 RCP BÀSICA
SEQÜÈNCIA

30 : 2

CONTINUAR AMB LES MANIOBRES DE RCP FINS QUE ARRIBI AJUDA QUALIFICADA.
 RCP BÀSICA
ATURADA D’ ORIGEN RESPIRATORI
EN OFEGATS, VÍCTIMES PER TRAUMA, ASFIXIA, DROGUES, O EN NINS O BEBÈS:

5 VENTILACIONS DE RESCAT ABANS DE COMPRESSIONS TORÀCIQUES










Si estem sols: 1 minut o 5 cicles de 30: 2, abans d'anar a buscar ajuda
RCP BÀSICA PEDIÀTRICA

NINS (1-8 ANYS):

⁻  BOCA A BOCA O BOCA-NAS
⁻  TALÓ D'UN PALMELL
⁻  1/3 DE PROFUNDITAT DEL TORAX
⁻  120 COMP / MIN
⁻  5 VENTILACIONS INICIALS
RCP BÀSICA PEDIÀTRICA

LACTANTS:

⁻  HIPEREXTENSIÓ MODERADA
⁻  BOCA A BOCA-NAS
⁻  5 VENTILACIONS INICIALS
⁻  MASSATGE AMB 2 DITS
⁻  1/3 DE PROFUNDITAT DEL TORAX
⁻  120 COMP / MIN
 RCP BÀSICA

PROBLEMES MÉS FREQÜENTS

•  RISC PER AL SOCORRISTA

•  RESPIRACIÓ ARTIFICIAL INEFECTIVA

•  DILATACIÓ O FLAT D'ESTÓMAC

•  VÒMITS

•  OBSTRUCCIÓ DE LA VIA AÈRIA

 RCP BÀSICA

CONTINUAR AMB RCP FINS:

•  Arribi ajuda especialitzada
•  La vícLma comença a respirar per si mateixa
•  Extenuació del reanimador
 SEQÜENCIA DE LA R.C.P.
Cridar i copejar
Si conscient: A.V.D.N.
Observar i Avaluació Secundaria Confirmar Inconsciència
Posició: - Decúbit Supí
- SuperJcie dura i llisa
CRIDAR I DEMANAR AJUT
Maniobres avançament o elevació
Obrir Via Aèria mandibular: front – mentó o
Elevació mandíbula (traumàCcs)

Si Respira NORMALMENT:
Posició de Recuperació Comprovar VenLlació Veure - Escoltar - SenLr
(PLS) (5-10 seg./máx)
No respira o agònica Ofegats, trauma, asfixia, drogues, nins
o bebès:
AcLvar SEM: 061 ó 112 5 Insuflacions inicials i
1 min. SVB (si esteim tots sols)

Comprovar Circulació Signes de circulació: moviments,

Comprovar Circulació c/ min. (máx. 10 seg.) respiracions, tos, deglucions

Revaluar vícLma sols si comença a

respirar normalment
10-12 insuf./min.
1 c/ 5 seg. Presencia de Circulació: Absència de Circulació: 100-120 comp./
Iniciar VenLlació 30 Compressions Toràciques min.
+ 2 VenLlacions Relació 30:2
ConLnuar con RCP fins:
•  Acudí ajuda especialitzada
•  VícCma comença a respirar per sí mateixa
•  Extenuació Reanimador
OBSTRUCCIÓ VIA AÈRIA

O.V.A.
O.V.A. ADULTS I NINS
A PACIENTS CONSCIENTS

•  EsLmuli la tos si la vícLma respira

•  Si deixa de respirar, tossir o s'afebleix:

- ReLri objectes-dentadura de la
boca si és possible

- 5 cops a l'esquena amb el cos

inclinat

- 5 compressions abdominals
 O.V.A. ADULTS I NINS
COMPRESSIÓ ABDOMINAL

MANIOBRA DE HEIMLICH
Produeix una expulsió
sobtada d'aire des dels
pulmons a la via aèria

Ineficaç en obesos i embarassades

 O.V.A. ADULTS I NINS
COMPRESSIÓ TORÀCICA

Eficaç en obesos i embarassades

 O.V.A. LACTANTS
COMPRESSIÓ TORÀCICA

LACTANTS (0-12 MESOS):

5 COPS A L'ESQUENA
5 COMPRESSIONS AL TÒRAX
 O.V.A. ADULTS I NINS

Maniobra de escombratge digital només si

l'objecte és accessible
 O.V.A. ADULTS I NINS
DIFERÈNCIA ENTRE O.V.A. GREU I O.V.A. LLEU

AVALUAR LA GRAVETAT

OBSTRUCCIÓ GREU OBSTRUCCIÓ LLEU

(TOSSINA INEFECTIVA) (TOSSINA EFECTIVA)

ANIMAR A TOSSIR
CONSCIENT
INCONSCIENT REVALUAR SI:
5 COPS A L’ESQUENA
COMENÇAR RCP EMPITJORA, DEIXA DE TENIR TOS EFECTIVA o
5 COMPRESSIONS ABDOMINALS
FINS QUE ALLIBERI LA OBSTRUCCIÓ
 OXIGENOTERÀPIA

EQUIP DE OXIGENOTERÀPIA:
Malem que conté diversos estris pel suport respiratori a
la R.C.P.
 OXIGENOTERÀPIA

FUNCIÓ

•  Evitar la Hipòxia
•  Oxigen normo bàric a pacients conscients
•  Oxigen normo bàric a pacients inconscients
•  Millorar les tècniques de venLlació arLficial
•  Disminuir el treball respiratori
•  Disminuir el treball cardíac
 OXIGENOTERÀPIA

AMPOLLA DE OXIGEN PORTATIL:

•  Ampolla de aleació metalica

•  Volum de 3 litres

•  Pressió de 150 o 200 bar.

 OXIGENOTERÀPIA
ÒRGAN DE DISTRIBUCIÓ

MANOMETRE
CAUDALIMETRE

AIXETA GENERAL
AIXETA D’OBERTURA
OBERTURA
OXIGEN

AIXETA
OBERTURA
ASPIRACIÓ
 OXIGENOTERÀPIA
ÒRGAN DE DISTRIBUCIÓ : MANOMETRE

EL MANÒMETRE
MANOMETRE
MESURA LA
PRESSIÓ DE
L'INTERIOR DE AIXETA GENERAL
L'AMPOLLA D’OBERTURA
 OXIGENOTERÀPIA
ÒRGAN DE DISTRIBUCIÓ : MANOREDUCTOR

MANOREDUCTOR
AIXETA GENERAL
D’OBERTURA

EL MANOREDUCTOR
REDUEIX LA PRESSIÓ A UNA
PRESSIÓ DE TREBALL
 OXIGENOTERÀPIA
ÒRGAN DE DISTRIBUCIÓ : CABALIMENTRE

INDICA ELS LITRES PER

MINUT QUE
SUBMINISTREM

ES REGULA
MITJANÇANT LA CLAU
D'OBERTURA DE
L'OXIGEN

CABALIMETRE
 OXIGENOTERÀPIA
ÒRGAN DE DISTRIBUCIÓ : CABALIMENTRE

AIXETA GENERAL CABALIMETRE

LA CLAU D'OBERTURA D’OBERTURA
REGULA EL CABAL
D'OXIGEN, QUE POSAREM:
10 l / m o MÀXIM CABAL
PER ALS QUE NO RESPIREN

5 l / m PER QUÈ RESPIREN

SORTIDA DE
L’OXIGEN
 OXIGENOTERÀPIA
ÒRGAN DE DISTRIBUCIÓ : ASPIRADOR

LA CLAU D'OBERTURA DE
L'ASPIRADOR, OBRE I
TANCA EL PAS DEL
OXIGEN CAP AL VENTURI
DEL SISTEMA
D'ASPIRACIÓ

AIXETA
OBERTURA
ASPIRACIÓ
 OXIGENOTERÀPIA
ÒRGAN DE DISTRIBUCIÓ : ASPIRADOR
 OXIGENOTERÀPIA

AMPOLLA DE OXIGEN PORTATIL

CÀRREGA REAL DE L'AMPOLLA

PRESSIÓ X VOLUM = Nº LITRES
150 bar. X 3 LITRES = 450 L.
 OXIGENOTERÀPIA

AMPOLLA DE OXIGEN PORTATIL

CÀRREGA ÚTIL DE L'AMPOLLA

NO PODEM BAIXAR DELS 50 bar.

PRESSIÓ X VOLUM = Nº LITRES

150 bar.- 50 bar. = 100 bar. X 3 LITRES = 300 L.
 OXIGENOTERÀPIA
MASCARETA DE OXIGEN

MASCARA FACIAL DE APORTACIÓ D'AIRE ENRIQUIT PER
ACCIDENTATS QUE RESPIREN
 OXIGENOTERÀPIA
MASCARETA DE OXIGEN

PROCEDIMENT:

•  OBRIR EL FLUX D'OXIGEN (5 L/m al 28%)

•  INFORMAR A ACCIDENTAT
•  COL·LOCAR LA MASCARETA SOBRE LA CARA DE L'ACCIDENTAT
•  SUBJECTAR AMB EL ELÀSTIC
 OXIGENOTERÀPIA
RESPIRADOR MANUAL o AMBU

PILOTA INFLABLE, DE SILICONA O CAUTXÚ, AMB UNA
VÀLVULA UNIDIRECCIONAL QUE PERMET APLICAR
VENTILACIONS A L´ACCIDENTAT QUE NO RESPIRA.
 OXIGENOTERÀPIA
RESPIRADOR MANUAL o AMBU

PERMET APLICAR UNA ALTA

CONCENTRACIÓ DE OXIGEN A
L’ACCIDENTAT CONNECTANT A LA
SORTIDA DE L'OXIGEN DE L'ORGAN DE
DISTRIBUCIÓ
10 L/m O MÀXIM FLUX PER ADULTS
5 L/m PER A NINS
 OXIGENOTERÀPIA
RESPIRADOR MANUAL o AMBU

LA QUANTITAT D'OXIGEN QUE POT ARRIBAR A SUBMINISTRAR

ÉS DEL 100%, ATRAVES D'UNA BORSA RESERVORI
 OXIGENOTERÀPIA
RESPIRADOR MANUAL o AMBU

EL MAJOR INCONVENIENT ÉS
LA FIXACIÓ DE LA MASCARETA
A LA CARA, QUE HA DE
ACONSEGUIR AMB UNA MÀ
 OXIGENOTERÀPIA
RESPIRADOR MANUAL o AMBU

•  PER AL SEU ÚS CAL SEGUIR LES MATEIXES PAUTES QUE EN L'R.C.P.

•  LES VENTILACIONS NO HAN DE SER RÀPIDES, NI FER PRESSIÓ EXCESSIVA

•  VERIFICAR VISUALMENT L'ENTRADA I SORTIDA DE L'AIRE

 OXIGENOTERÀPIA
RESPIRADOR MANUAL o AMBU

EL NUMERO D'VENTILACIONS PER MINUT QUE S’HAN DE
REALITZAR:

ADULTS - 12 A 16

NENS - 14 A 20

PEDIÀTRIC - 20 A 30

CAL AJUSTAR L'VENTILACIÓ AL VOLUM TORÀCIC DE LA VÍCTIMA
 OXIGENOTERÀPIA
RESPIRADOR MANUAL o AMBU

PROCEDIMENT:

•  SITUAR COSTAT DE CAP
•  INTRODUIR CÁNULA OROFARÍNGEA
•  CONNECTAR EL OXIGEN I OBRIR FLUX A 10 L / M
•  SEGELLAR LA MASCARETA A LA CARA DEL PACIENT
•  VENTILAR AMB COMPRESSIONS FERMS I SUAUS
 OXIGENOTERÀPIA
TUB DE GUEDEL O CÀNULA OROFARÍNGIA


ÉS UNA AJUDA PER A L'OBERTURA
DE LA VIA AEREA.

LA SEVA FINALITAT ÉS SUBJECTAR LA
LLENGUA PERQUÈ NO CAIGUI CAP
ENRERE
 OXIGENOTERÀPIA
TUB DE GUEDEL O CÀNULA OROFARÍNGIA

PERMET SEPARAR LA LLENGUA DE LA PARET POSTERIOR DE LA

FARINGE, PERMETENT EL PAS DE L'AIRE CAP ALS PULMONS
 OXIGENOTERÀPIA
TUB DE GUEDEL O CÀNULA OROFARÍNGIA

PROBLEMES A LA COL·LOCACIÓ:

1.- Llengua relaxada i per això tendeix a

caure cap a enrere, a la gola.

2.- Si s'observen arcades, nàusees o

intents d'empassar, extraieu
immediatament la cànula perquè podria
sobrevenir el vòmit.
 OXIGENOTERÀPIA
TUB DE GUEDEL O CÀNULA OROFARÍNGIA


HI HA 5 MIDES (Nº 1 AL 5)
8 en total
MAS TRES PEDIÀTRICS

ELS EQUIPS PORTÀTILS SOLEN DUR 3
(DOS D'ADULT I UN PEDIÀTRIC)
 OXIGENOTERÀPIA
TUB DE GUEDEL O CÀNULA OROFARÍNGIA
NO

1r ESCOLLIR LA CÀNULA ADEQUADA:

CALCULAR LA DISTÀNCIA ENTRE
L'COMISSURA DEL LLAVI I EL LÒBUL OK
L'ORELLA
 OXIGENOTERÀPIA
TUB DE GUEDEL O CÀNULA OROFARÍNGIA


2n OBRIR LA BOCA I MANTENIR LA LLENGUA
ELEVADA

3r INTRODUIR LA CÀNULA FINS LA MEITAT A
LA BOCA, PER LA PART CÒNCAVA I CAP AL
PALADAR

4t GIRAR 180º MENTRE ES CONTINUA
AVANÇANT SUAUMENT SENSE FORÇAR
 OXIGENOTERÀPIA

BOCA- BOCA AMBU AMBU + AMBU +

OXIGEN OXIGEN
RESERVORI
16% 21% 50% 100%
 D.E.S.A.
DESFIBRIL·LADOR EXTERN SEMI AUTOMÀTIC
 D.E.S.A.
CONCEPTE
Teràpia que mitjançant l'aplicació d'un xoc elèctric de
corrent conLnu aconsegueix reverLr diferents trastorns del
ritme cardíac
 D.E.S.A.
INTRODUCCIO
La RCP seguida d'una desfibril·lació dins dels primers 3 a 5
minuts de la RCP pot obtenir taxes de supervivència en el 49
al 75% dels afectats.

Cada minut de retard redueix la probabilitat de supervivència
entre un 10 i un 15%.

La desfibril·lació consisteix a interrompre l'acLvitat caòLca de
la fibril·lació ventricular aturant el cor, per possibilitar que
torni al seu ritme natural.
 D.E.S.A.
ELEMENTS

L'energia per al seu ELÈCTRODES

funcionament prové
d'unes bateries
INDICADOR DE
ubicades en el seu
CÀRREGA DE LA BATERIA
interior
BOTÓ ENCÈS

BOTÓ INFORMACIO

BOTÓ DESCÀRREGA

GUIA RÀPIDA D'UTILITZACIÓ

 D.E.S.A.
ELEMENTS
ES PODEN EMPRAR EN NINS
DE MÉS D'1 ANY

Nins de menys de 8 anys o
< 25 Kg. de pes:
Adaptador pediàtric


 D.E.S.A.
ELEMENTS

BORSA AUXILIAR:




DRAP PER SECAR
RASURADORA
GUANTS DE PROTECCIÓ
TISORES
MASCARETA DE VENTILACIÓ
 D.E.S.A.
GUIA DE REFERÈNCIA RAPIDA
 D.E.S.A.
GUIA DE REFERÈNCIA RAPIDA
 D.E.S.A.
GUIA DE REFERÈNCIA RAPIDA
 D.E.S.A.
UTILITZACIÓ
1.- CONTINUAR AMB RCP.
2.- ENCENDRE DESFIBRIL·LADOR.
3.- COL·LOCAR ELECTRODES AL PIT DEL FERIT
4.- SEGUIR INSTRUCCIONS
 D.E.S.A.
ENCENDRE DESFIBRILADOR

BOTÓ
D'ACTIVACIÓ
 D.E.S.A.
COL·LOCAR ELETRODES AL PIT DEL PACIENT

Llevau la roba que cobreix el

pit del pacient
Si cal, rentar i eixugar la pell

Col·locar els elèctrodes

com indiquen els
dibuixos
 D.E.S.A.
SEGUIR INSTRUCCIONS

El desfibril·lador monitoritza
el ritme cardíac durant 10",
analitza l'estat del pacient i
indica si cal subministrar una
descàrrega elèctrica
 D.E.S.A.
PRECAUCIONS A PRENDRE AMB ELS ELÈCTRODES:

●  PEGATS DE MEDICACIÓ: ReLrar medicació, pegats de NTG
●  MARCAPÀS INTERN: MCP a més de 10 cm de distància.
●  EXCÉS DE PEL: Rasurar l’excés de borrissol.
●  HUMITAT: Assecar i aïllar de la sorra
●  RISC EXPLOSIÓ: Distanciar els elèctrodes
●  SUPERFÍCIE METÀL·LICA: Aïllar i evitar el contacte
 D.E.S.A.
SEGURETAT AMB L’ ÚS DEL DESA:

●  No tocar a la vícLma quan s'analitza ritme.

●  Ningú ha tocar a la vícLma quan clica botó de descàrrega
 D.E.S.A.
ÚS EN NINS:

Entre 1-8 anys (< 25 kg) es

recomana uLlitzar adaptador
pediàtric, si no es disposa d'ell
uLlitzar com a adults

Nins majors de 8 anys o > 25 Kg.

de pes: Protocol d'adults
BOMBERS DE MALLORCA