Tema  10 – Problemes 

Propietats molars parcials 
MP 1 La densitat d'una dissolució de 20% en pes d'alcohol metílic en aigua és
de 0'9666 g/cm3. El volum molar parcial de l'aigua en aquesta dissolució és 17'7
cm3/mol. Trobar el volum molar parcial de l'alcohol en aquesta dissolució.

MP 2 El volum a 25 C i 101325 Pa (1 atm) de una dissolució de NaCI en 1 kg

de aigua es pot expressar en funció del nombre de mols n2 de NaCI com

⁄
1001 4 16 6 18 0 12

a) Avaluar el volum molar parcial de NaCI per a =0'5

b) Avaluar el volum molar parcial de l'aigua per a = 1 '5

MP 3 El volum d'una dissolució de n2 mols d'àcid acètic en aigua, a 25 C, és

amb les constants 1002 2 , 51 8, 0′14.

a) Trobar l'expressió general dels volums molars parcials d'acètic i aigua, i
trobar el seu valor per a la fracció molar de 0′1.
b) Trobar el valor de per a un volum específic de la dissolució de
19 3/ .

MP4 El volum molar d'una dissolució de dos líquids A i B totalment miscibles és

on a, b i c són constants positives.

a) Calcular el volum molar de cada component pur i els volums molars parcials
b) Trobar per a un valor extrem de . És un màxim o un mínim? Són més o
menys miscibles A i B que si la dissolució és ideal?
Suggeriment: comparar el volum extrem amb el volum conjunt de A i B per
separat.

MP 5 Amb les dades de la tabla adjunta de la molalitat (mols/kg) i densitat

d'una solució aquosa de KCl a 25 C i 101325 Pa, calcular els volums molars
parcials.
.
mols/kg  0 0,1668 0,274 0,4665 0,684 0,9472 
 densitat  
g/cm3  0,9971 1,0049 1,0098 1'0184 1,028 1,0393 

MP 6 De la tabla següent que presenta dades d'una dissolució d'etanol en aigua,

calcular els volums molars parcials.

% massa 
d'etanol  0  10  20 30 40 50 60 70  80  90 100
cm3/g  1,003  1,019  1,033 1,049 1,071 1,095 1,121 1,154  1,188  1,224 1,27

Llei de Raoult 
R1 En dissoldre en 100 g de benzè 2 g d'un hidrocarbur no volàtil amb un
contingut de carboni de 94'4%, disminueix la pressió de vapor del benzè a 20 C
de 74'66 torr a 74'01 torr. Calcular la forma empírica de l'hidrocarbur.

R2 Les pressions de vapor saturat de toluè i benzè segueixen l'equació

0′05223

on T és la temperatura en K, en Pa i les constants A i B tenen els següents

valors: 32295 , 39198 , 9′7795, 10′4549.
Suposant que el benzè i toluè formen una dissolució ideal, calcular la fracció
molar de benzè en:
a) una dissolució que entra en ebullició a 97C a la pressió d'1 atm
b) el condensat format inicialment per la destil·lació d'aquesta dissolució.

R3 Si posem dos vasos de precipitats amb volums iguals de líquid, un amb aigua
pura i l’altre amb una dissolució d’urea en aigua, en un recipient hermètic,
s’observa que augmenta el volum del got de dissolució i disminueix el de l’aigua.
Justifica perquè.

R4 A T=20 C, la pressió de vapor saturat sobre metanol (CH3OH) és de 96 mm

Hg i la pressió de vapor saturat sobre etanol (C2H5OH) és de 44 mm Hg. Les
seues densitats respectives són 0'7915 i 0,7894 g/cm3. Sobre una dissolució
d'1 part de metanol per dos d'etanol, en volum, quin és la composició del
vapor?
Massa molar de , 32 , de 46 .
Pressió de vapor dels components purs, 96 , 44 .
Propietats Coligatives 
C1 Per a un cert compost orgànic obtingut per síntesi se sap per resultats
d'anàlisis que el 63'2 % és carboni i 8'8 % és hidrogen, sent la resta oxigen. Una
dissolució de 0'0701 g d'aquest compost en 0'804 g de càmfora (temperatura de
fusió 178'4 C, calor latent de fusió 10'8 calories/g) solidifica a 164'0 C.
Determinar:
a) la constant crioscòpica molal de la càmfora
b) la fórmula empírica del compost.

Dades de la à : 152 23 ; 10 8 ∗ 152 23 1644

6872,3 / , 178 4 451,55  

C2 Es preparen 3 dissolucions diferents de 10 g de solut per 1000 cc d’aigua:

una de sacarosa (C12H22O11, M=342’30) una altra de fructosa (C6H12O6,
M=180’16) i urea (CO(NH2)2, M=60’06). Compara les temperatures de congelació
de les tres dissolucions.

C3 Quant disminueix li temperatura de fusió del ferro si se li ha afegit un 1% en

pes de sofre? El ferro fon a 1813 K amb una calor latent de 262’5 J/g (MS=32’065,
MFe=55,845).

C4 Avalua la temperatura d'ebullició d'un aliatge de Hg-Sn d’un 10% en pes

d'estany. Les temperatures d'ebullició de l'estany és de 2620 C i la del mercuri
de 357 C; calor latent de Hg: 272 J/gr.

Diagrames de Fases 

DF1 El punt de fusió del para-diclorobenzè és 53'2C i el del naftalè és de 80'2C.

La temperatura del eutèctic és de 30'2C i la fracció molar corresponent del naftalè
en fase líquida de 0'394. Calcular les calors latents de fusió de tots dos
components, suposant la dissolució ideal.
Suggeriment: El diagrama és tipus I (sòlids no solubles entre si) donat que
presenta un eutèctic.

Suggeriment: , , ,

DF 2 Trobar la temperatura i composició del eutèctic del següent aliatge Bi-Cd si

la calor latent de fusió del Bi pur és 10880 J/mol i la seua temperatura de fusió
de 544'5 K, i el del Cd és de 6400 J/mol i 594'2 K, respectivament.
Actividad 
A1 Si en un aliatge líquid de Pb-Bi, el coeficient d’activitat de Pb depèn de la
fracció molar de Pb a través de:

0 32 1

Quin és el coeficient d’activitat de Bi per a una fracció molar de Bi de 0’4?

A2 La calor alliberada en dissoldre Mg en un aliatge de Mg-Bi (amb fracció molar

de Mg de 0′9) que està a 1000K és de -840 J/mol. Assumim que l’estat de
referència és de Mg pur. Si el coeficient d’activitat del Mg és de 0′93, quin
és l’entropia molar parcial ̅ del Mg en aqueix aliatge?