APOLO 13

FITXA TÈCNICA: Títol original: Apollo 13. Nacionalitat: EUA. Any de producció: 1995.
Director: Ron Howard (Willow, Llamaradas,...). Actors: Tom Hanks, Bill Paxton, Ke-
vin Bacon, Gary Sinise, Ed Harris, Kathleen Quinlan. Guió: William Broyles i Al
Reinert (segons la novel·la de James Lovell, l’astronauta que interpreta Tom Hanks).
Fotografia: Dean Cundy. Música: James Horner. Producció: Brian Grazer. Distribució:
UIP. Duració: 134 min. Versió doblada al castellà per: Jordi Brau, Armando Carreras,
Juan Antonio Bernal i Pedro Molina. Format: DVD, so estèreo digital HI-FI.
Amb 9 nominacions aconseguí, però, 2 OSCARS : millor muntatge i millor so.

De la revista CINEMANÍA (Octubre 1995) amb motiu de l’estrena a Espanya de la pel·lícula:

Comentaris de James Lovell: “La pel·lícula rememora aquells durs moments”

Tom Hanks és James Lovell. Almenys ho va ser durant l’intens rodatge de Apol·lo 13.
Mentre Hanks protagonitza la pel·lícula, el capità Lovell protagonitzà l’esdeveniment histò-
ric en abril de 1970, a més de 320.000 quilòmetres de la Terra. Ningú millor que ell per a
valorar la fidelitat de la ficció de Hollywood i la realitat del que ocorregué a l’espai.
"He vist la pel·lícula Apol·lo 13 i mostra perfectament la realitat del que va ser el vol es-
pacial", comenta el capità Lovell en una conversa amb CINEMANÍA des de la seua oficina
a Missouri. "Tant els actors com el guió són excel·lents i reflecteixen el que conte al meu
llibre Lost Moon, que serà publicat a Espanya pròximament. Per tal de fer-se una idea glo-
bal de l’esdeveniment crec que és convenient llegir el llibre".
James Lovell relata com va preparar Tom Hanks. "Quan Tom fou escollit per a interpretar
el meu personatge en la pel·lícula, el vaig convidar a passar uns dies a ma casa de Hor-
seshoe Bay, a Texas. El vaig recollir a l’aeroport d’Austin en el meu Beech Baron i vaig
començar amb ell la rutina d’escalfament que consisteix en girs bruscs i caigudes. Fins i
tot vaig intentar la maniobra per a aconseguir gravetat zero ja que Tom hauria de passar
moltes hores a l’avió zero-G de la NASA, on es rodarien les complicades escenes
d’ingravidesa. Més tard vaig portar Tom a fer una passejada nocturna sota el cel de Texas.
En el cotxe tenia desat un retall en cartó que simulava la finestra del mòdul lunar. El vaig
recolzar contra el parabrises: “Açò és l’única cosa que es veu des del mòdul lunar”, li vaig
explicar mentre assenyalava les estrelles, que em feien rememorar aquells durs dies de fa
ja 25 anys".

Comentaris de Pedro Duque, astronauta espanyol: “Una ficció fidel a la realitat”.

Amb força interès s’ha viscut al centre de la NASA de Houston l’estrena de la pel·lícula
Apol·lo 13. Els comentaris en els corredors de la NASA eren tots invariablement positius.
Açò és rellevant perquè quan la indústria del cinema decideix fer una pel·lícula realista al
final el resultat no satisfà els professionals del tema.
La impressió general que em va produir Apol·lo 13 és que han posat molta cura en els
detalls. Les imatges que han ser d’un coet Saturn V són d’aqueix coet i no d’un altre,
l’interior de la càpsula Apol·lo està reproduït fidelment. Moltes dades de la vida dels astro-
nautes es reflecteixen a la pel·lícula: la contínua espera dels astronautes per a ser assig-
nats a una missió; el paper del reserva, sempre amb el desig de volar per l’espai, sempre
a l’espera d’una oportunitat; el poder quasibé total dels metges a l’hora de descartar un
membre de la tripulació; les llargues hores de simulació dintre dels imitadors de la nau
espacial; la tensió de les famílies... No sé si la missió Apol·lo 13 transcorregué tal i com la
veiem a la pantalla, però la meua experiència personal em diu que pogué ser perfecta-
ment així.
Les imatges del centre de control són especialment fidels a la realitat. Em recordà aquell
en el que vaig treballar a Rússia durant la missió Euromir 94. Allí també visquérem hores
d’angoixa per la fallada dels sistemes elèctrics de l’estació Mir, i temérem per la vida de la
tripulació. Em resultà molt impressionant veure que molts detalls de la vida a bord de
l’Apol·lo responen a allò que realment ens ensenyen als entrenaments: la violència de la
separació de les fases del coet, el principi de la ingravidesa, la manera de bellugar-se dins
de la nau, la tendència a flotar de tots els objectes; tot això s’ha filmat amb molta cura.
És difícil destacar errades en la pel·lícula. Quan n’hi ha responen al desig de fer-la més
emocionant o que la fotografia siga més bonica. No crec que, després de l’accident,
l’Apol·lo pogués trontollar amb tanta violència només per un escapament de gas; però
l’efecte del llançament sí que és magnífic. En fi, m’ha agradat molt la pel·lícula, i la reco-
mane a qui vulga tenir una visió general de com és un vol espacial. Moltes parts del guió
són d’un realisme que caldria ser professional per a comprendre-les; es nota que es basa
en el diari d’un dels tripulants: el detall final de la pluja que cau del tauler de comanda-
ments és impressionant. Només algú que ho ha viscut podria adonar-se’n. Per acabar, re-
comane els lectors llegir algun article sobre la missió Apol·lo real per a gaudir plenament
de la pel·lícula.

ALGUNES QÜESTIONS PER A COMENTAR:

1. Quin conjunt de factors ha fet possible tasques tan complexes com portar
uns sers humans a un altre planeta? Tot és només qüestió de tecnologia o hi
ha d’altres elements imprescindibles?

2. Què representa per a la humanitat haver aplegat a la Lluna? Amb quines fites
històriques ho podríem comparar?

3. Quins interessos han mogut el finançament de la carrera espacial fins els

anys 80 i quins poden haver actualment?

4. Fins on ha d’arribar l’evolució tecnològica aerospacial? Per a què cal anar a

d’altres planetes o fins explorar d’altres possibles sistemes estel·lars?

5. Quin paper juguen els mitjans de comunicació a l’hora de difondre les notíci-
es?