Ressenya del llibre NACIONALISME BANAL de MICHAEL BILLING

Michael Billing és catedràtic de Ciències Socials a la Universitat de

Loughborough (Regne Unit), en aquest llibre analitza el que ell mateix
ha anomenat com a Nacionalisme Banal, que és el tipus de
nacionalisme que roman a l’ombra, i com ens explica l’autor, és molt
més present en la nostre vida quotidiana del que podríem haver pensat
mai.

El llibre està subdividit en diferents capítols que abasten moltes

perspectives diferents i fa una crítica reiterada a la manera en que la
sociologia i la psicologia han obviat aquest tipus de nacionalisme
d’estats.

Encara que està molt enfocat en el Regne Unit i parla moltíssim d’Estats
Units, trobem situacions que són fàcilment extrapolables, per exemple,
a la relació entre Catalunya i Espanya en el context actual.

Ens trobem en un moment polític entre Catalunya i Espanya en el qual

es parla molt de nacionalisme, evidentment des de dos punts de vista
diferents. Per una banda tenim la “societat” espanyola que parla de
nacionalisme català com a referencia d’un moviment irracional i
extremista dels catalans, que demanen la independència de Catalunya
i d’altra banda tenim la “societat” catalana que parla de nacionalisme
espanyol com a repressiu i intolerant cap a les seves demandes
democràtiques. Tots dos coincideixen al aplicar l’etiqueta de
nacionalisme en un sentit negatiu, però hi ha un nacionalisme que no
és tant evident, segons ho descriu Billig «un tipus important de
nacionalisme que era passat per alt per la major part d'analistes: els
nacionalismes rutinaris dels estat-nació establerts»
Tret de moments concrets, com el que ara es viu en el “nostre país”,
l’enarborament del nacionalisme és quelcom estrany en el món global
en que vivim. Semblaria que el nacionalisme hauria d’estar en desús,
per això alguns polítics espanyols titllen de retrògrads als catalans que
volen la independència quan, segon diuen, anem a un món global,
sense fronteres. Billing, en el capítol de Postmodernitat i Identitat diu
“és enganyós pensar que els hàbits mentals nacionalistes i
internacionalistes estan necessàriament oposats l’un amb l’altre.
Poden estar, i freqüentment ho estan, barrejats”.

Michael Billig, ens dona un repàs molt interessant a diferents moments

de la historia i la seva construcció de societats diverses. Ens fa adonar-
nos que encara que no sempre es defineixi com a nacionalisme, en
cada moment hi ha hagut un sentiment de pertinença a un grup i una
terra concreta per proximitat i similitud o motius de llengua. També
ens fa un recorregut per les diferents situacions en que es pot detectar
el nacionalisme que defineix com a banal, el que es troba en petits
detalls que passen desapercebuts per lo habituats que estem a ells o
per lo subtils que són.

El nacionalisme quotidià es troba present constantment en els mitjans

de comunicació a través de símbols i del llenguatge. El trobem en
elements habituals com les banderes que es poden veure a l'exterior
d'un edifici públic. Els esports són elements amb una alta càrrega
nacionalista, sobretot en les seves competicions internacionals, tot i
que també la podem trobar en algunes competicions “nacionals”,
pensem en els enfrontaments Barça Madrid, no tenen una càrrega
nacionalista?. Billing també ens posa com exemple el temps,
concretament els mapes que s’utilitzen per fer la previsió del temps,
situen l’indret al centre del mapa i ombregen els territoris que
l’envolten. Les noticies tant de diaris com a la radio o la televisió, parlen
de “el nostre país”, noticies “nacionals” i “internacionals”, són moltes
les referencies velades al país o nació en qüestió, la majoria de vegades
sense fer-ho de manera directa, parlem de “nosaltres”, “aquí”, “el
poble”, “la societat” que ja interpretem que es refereixen al país o nació
al que pertanyem.

Tots aquests fets són recordatoris que de manera inconscient arriben

al subconscient col·lectiu. No tenim consciència de rebre imputs
nacionalistes però els rebem constantment.

Finalment comentar que hi ha alguns capítols que costen de llegir, fa

masses cites i molt seguides a d’altres autors que entorpeixen la
lectura i potser fa masses referencies a cada tema concret, tot i això
es un llibre molt interessant que fa agafar consciència de com, de
manera inconscient, tots tenim el nostre sentiment nacionalista i, el
que és més important, posa de manifest que tots els grans estats,
encara que no ho vulguin admetre, són nacionalistes i de diverses
formes inculquen aquest nacionalisme al poble. En aquest sentit hi ha
un exemple molt interessant als Estat Units, que també comenta
Billing, on des del 1880 els nens comencen la jornada escolar prometen
“lleialtat a la bandera dels Estat Units d’Amèrica i a la república que
representa, una nació sota Déu, indivisible, amb llibertat i justícia per
a tothom”, això no és nacionalisme?