 Pregar Temps durant l’any

Tots Sants
la Paraula 1 de novembre de 2015

Pregària inicial
Concediu-nos de viure sempre, Senyor, en l’amor i respecte a la vostra Pa-
raula, perquè mai no deixeu de guiar aquells que establiu en el sòlid fona-
ment del vostre amor. Per Crist Senyor nostre.

Llegeixo la Paraula Mt, 5, 1-12a

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’as-
segué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa
dient:
«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els
qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són
ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:
vindrà el dia que seran saciats.
Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són
ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà
com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és
per a ells.
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i es-
camparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu
festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».

Entenc la Paraula
L’escenari que Mateu prepara per a aquest sermó ens indica fins a quin
punt el considera important. La «muntanya» està fent clara referència al
Sinaí. A l’Antic Testament, la muntanya és el lloc de Déu, l’àmbit del diví.
Jesús és considerat com el nou Moisés, que promulga la «nova Llei». Però
hi ha una gran diferència. Les benaurances no són manaments o precep-
tes. Són simples proclamacions que conviden a seguir un camí inusitat cap
a la plenitud humana. No són Llei, sinó evangeli (bona notícia).
La immensa majoria dels exegetes estan d’acord a dir que les tres primeres
benaurances de Lluc, recollides també per Mateu, són les originals i fins i
tot es pot afirmar amb certa probabilitat que es remunten al mateix Jesús.
Ni el pobre ni el ric es pot considerar aïlladament. Es tracta de la relació
que existeix sempre entre una i altra situació. La riquesa i la pobresa són
dos termes correlatius: l’una no existiria sense l’altra. És més, la pobresa
és més gran com més gran és la riquesa, i viceversa. Si desapareix la po-
bresa, desapareixerà la riquesa.
Potser la irracionalitat dels rics és que volem que desaparegui la pobresa
sense que en resulti afectada la nostra riquesa. És impossible. Si tenim en
compte que la tendència és a augmentar l’abisme que ja hi ha entre rics i
pobres, descobrirem que la predicació d’avui està abocada al fracàs més
absolut. L’opció pels pobres, mentre nosaltres continuem sent rics, és un
sarcasme.
Les benaurances volen dir que ser pobre és preferible a ser ric opressor;
que plorar és preferible a fer plorar l’altre. Que passar gana val més que
ser la causa que uns altres morin de gana perquè els hem negat l’aliment.
Feliços, no per ser pobres, sinó per no ser rics egoistes. Feliços, no per ser
oprimits, sinó per no oprimir.
La clau seria: Les riqueses no són el valor suprem. El valor suprem és
l’home, la persona. Cal triar el regne dels diners o el Regne de Déu. Si triem
l’àmbit dels diners, hi haurà injustícia i inhumanitat. Si estem en l’àmbit
del diví, hi haurà amor, és a dir humanitat.
Ara bé, si el ser pobre és motiu de felicitat, ¿per què aquesta obstinació a
treure el pobre de la pobresa? I si la pobresa és una desgràcia, ¿per què la
disfressem de benaurança? Vet aquí la contradicció més radical a l’hora
d’explicar explicar les benaurances. Però per paradoxal que pugui sem-
blar, l’exaltació de la pobresa que fa Jesús, té com a objectiu que deixi
d’haver-hi pobres.
El que intenten dir les benaurances és precisament que la societat –tal
com avui està muntada a nivell mundial– és radicalment injusta. Les
benaurances ens estan dient que un altre món és possible. Un món que
no estigui basat en l’egoisme sinó en l’amor.
Pot ser just que jo estigui pensant a viure cada vegada millor, mentre mi-
lions de persones estan morint, per no tenir un grapat d’arròs que es pu-
guin portar a la boca? Si no vols ser còmplice de la injustícia, fes cas de la
benaurança: escull la pobresa.
Medito la Paraula
Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta
sobre les benaurances (9 de juny de 2014)
“Si algú de nosaltres –ha dit– fa la pregunta: ‘Com es fa per ser un bon
cristià?’”, aquí trobem la resposta de Jesús que ens diu coses “que van a
contracorrent” respecte del que habitualment “es fa en el món”. Feliços
els pobres en esperit. “Les riqueses –ha advertit el Papa– no ens asseguren
res. És més: quan el cor és ric, està tan satisfet de sí mateix, que no hi ha
lloc per a la Paraula de Déu”.
Feliços aquells que ploren, perquè seran consolats: “Però el món ens diu:
la joia, la felicitat, la diversió, això és el que és bonic de la vida. No té en
compte, no veu el que hi ha en una altra part, quan hi ha problemes de
malaltia, problemes de dolor en la família. El món no vol plorar, prefereix
ignorar les situacions doloroses, amagar-les. Només la persona que veu les
coses com són en realitat i plora en el seu cor, és feliç i serà consolada. El
consol de Jesús, no el del món.
Feliços els qui tenen fam i set de la justícia, feliços –ha afegit– aquells que
lluiten per la justícia, perquè hi hagi justícia en el món”. “És tan fàcil –ha
advertit– entrar en les esquerdes de la corrupció”, “aquella política de
cada dia, del ‘dono perquè em donis’. Tot és negoci”. I “quantes injustícies.
Quanta gent que pateix per aquestes injustícies”. I Jesús diu: “Són feliços
els qui lluiten contra aquestes injustícies”.
Feliços els misericordiosos, perquè trobaran misericòrdia. Els misericordi-
osos, ha afirmat, “aquells que perdonen, que comprenen els errors dels
altres”. Jesús, ha dit el Papa, no diu “feliços els qui es vengen, els venja-
tius”:
“Feliços els qui perdonen, misericordiosos. Perquè tots nosaltres som un
exèrcit de perdonats! Tots nosaltres hem estat perdonats. I per això és
feliç el qui segueix el camí del perdó.
Feliços els purs de cor, que tenen un cor senzill, pur, sense brutícia, un cor
que sap estimar amb aquella puresa tan bella.
Feliços els pacificadors. Però, és tan freqüent entre nosaltres ser agents
de guerres o com a mínim agents de malentesos! Quan jo sento una cosa
d’aquest i vaig i la dic a l’altre i fins i tot en faig una edició un xic més grossa
i l’escampo… El món de les xafarderies. Aquesta gent que xerra no fa la
pau, són enemics de la pau. No són feliços”.
Prego amb la Paraula
«Feliços vosaltres»
Ens has creat perquè siguem feliços, Senyor.
Ens has posat al cor un desig infinit de felicitat
i amb desfici la cerquem, pertot i a tothora.
Entre els dubtes i la foscor d’aquesta cerca,
Jesús ens ha mostrat –amb la paraula i la vida–
quin és l’únic camí que porta a la felicitat.
I nosaltres, Senyor, agraïts per aquesta llum,
hem omplert aquest camí de títols i honors...
Però a l’hora de la veritat ens n’oblidem
i ens estimem més de seguir els nostres...
Per això et demanem, Pare,
que obris el nostre cor al teu Esperit,
perquè ens ompli de la seva llum i saviesa,
i ens faci forts amb la seva fortalesa.
Que ell ens ajudi a veure la felicitat del Regne,
–aquesta plenitud de vida que ens has promès–
i ens mogui a seguir l’únic camí
que ens pot portar a la Vida que delegem.

La imatge

Pregària final
Senyor Jesús, et donem gràcies per la teva Paraula que ens ha fet veure
millor la voluntat del Pare. Fes que el teu Esperit il·lumini les nostres acci-
ons i ens comuniqui la força per seguir el que La teva Paraula ens ha fet
veure. Fes que com María, la teva Mare, no només sapiguem escoltar, sinó
també posar en pràctica la Paraula. Amén.
  Orar Tiempo Ordinario
Todos los Santos
la Palabra 1 de noviembre de 2015

Oración inicial
Concédenos vivir siempre, Señor, en el amor y respeto a tu Palabra, por-
que jamás dejas de dirigir a quienes estableces en el sólido fundamento
de tu amor. Por Cristo Señor nuestro.

Leo la Palabra Mateo 5, 1-12a

En aquel tiempo, al ver Jesús el gentío, subió a la montaña, se sentó y se
acercaron sus discípulos; y Él se pudo a hablar enseñándolos: Dichosos los
pobres en el espíritu, porque de ellos es el Reino de los Cielos. Dichosos
los sufridos, porque ellos heredarán la Tierra. Dichosos los que lloran, por-
que ellos serán consolados. Dichosos los que tienen hambre y sed de jus-
ticia, porque ellos serán saciados. Dichosos los misericordiosos, porque
ellos alcanzarán misericordia. Dichosos los limpios de corazón, porque
ellos verán a Dios. Dichosos los que trabajan por causa de la justicia, por-
que de ellos es el Reino de los Cielos. Dichosos vosotros cuando os insulten
y os persigan, y os calumnien de cualquier modo por mi causa. Estad ale-
gres y contentos, porque vuestra recompensa será grande en el cielo.

Entiendo la Palabra
El escenario que Mateo prepara para este sermón nos indica hasta qué
punto lo considera importante. El “monte” está haciendo clara referencia
al Sinaí. En el Antiguo Testamento, el monte es el lugar de Dios, el ámbito
de lo divino. Jesús es considerado como el nuevo Moisés, que promulga la
“nueva Ley”. Pero hay una gran diferencia. Las bienaventuranzas no son
mandamientos o preceptos. Son simples proclamaciones que invitan a se-
guir un camino inusitado hacia la plenitud humana. No son Ley, sino evan-
gelio (buena noticia).
La inmensa mayoría de los exegetas están de acuerdo en que las tres pri-
meras bienaventuranzas de Lucas, recogidas también en Mateo, son las
originales e incluso se puede afirmar con cierta probabilidad que se re-
montan al mismo Jesús.
Ni el pobre ni el rico se puede considerar aisladamente. Se trata de la re-
lación que existe siempre entre ambas situaciones. La riqueza y la pobreza
son dos términos correlativos, no existiría una sin la otra. Es más, la po-
breza es mayor cuanto mayor es la riqueza, y viceversa. Si desaparece la
pobreza, desaparecerá la riqueza.
Tal vez la irracionalidad de los ricos es que queremos que desaparezca la
pobreza manteniendo nosotros nuestra riqueza. Es imposible. Si tenemos
en cuenta que la tendencia es a aumentar el abismo ya existente entre
ricos y pobres, descubriremos que la predicación de hoy está abocada al
más absoluto fracaso. La opción por los pobres, mientras nosotros siga-
mos siendo ricos, es un sarcasmo.
Las bienaventuranzas quieren decir que es preferible ser pobre, que
ser rico opresor; es preferible llorar a hacer llorar al otro. Es preferible pa-
sar hambre a ser la causa de que otros mueran de hambre porque les he-
mos negado el sustento. Dichosos no por ser pobres, sino por no ser ricos
egoístas. Dichosos, no por ser oprimidos, sino por no oprimir.
La clave sería: Las riquezas no son el valor supremo. El valor supremo es el
hombre. Hay que elegir el reino del dinero o el Reino de Dios. Si elegimos
el ámbito del dinero, habrá injusticia e inhumanidad. Si estamos en el ám-
bito de lo divino, habrá amor, es decir humanidad.
Ahora bien, si el ser pobre es motivo de dicha, por qué ese empeño en
sacar al pobre de la pobreza. Y si la pobreza es una desgracia, por qué la
disfrazamos de bienaventuranza. Ahí tenemos la contradicción más radi-
cal al intentar explicar las bienaventuranzas. Pero por paradójico que
pueda parecer, la exaltación de la pobreza que hace Jesús, tiene como ob-
jetivo el que deje de haber pobres.
Lo que intentan decir las bienaventuranzas es precisamente que la socie-
dad tal como está hoy montada a nivel mundial es radicalmente injusta.
Las bienaventuranzas nos están diciendo que otro mundo es posible. Un
mundo que no esté basado en el egoísmo sino en el amor.
¿Puede ser justo que yo esté pensando en vivir cada vez mejor, mientras
millones de personas están muriendo, por no tener un puñado de arroz
que llevarse a la boca? Si no quieres ser cómplice de la injusticia, escoge la
pobreza.
Medito la Palabra
Homilía del Papa Francisco en la casa de Santa Marta (9 - junio - 2014)
“Si alguno de vosotros hace la pregunta: ‘¿Qué hay que hacer para con-
vertirse en un buen cristiano?’”, aquí encontramos la respuesta de Jesús
que nos indica cosas “tan contracorriente” respecto a lo que habitual-
mente “se hace en el mundo”, explicó. «Bienaventurados los pobres en el
espíritu: “Las riquezas no te aseguran nada -advirtió-. Es más, cuando el
corazón es rico, está tan satisfecho de sí mismo, que no deja lugar para la
Palabra de Dios”.
Bienaventurados los que lloran, porque serán consolados: “Pero el mundo
nos dice: la alegría, la felicidad, la diversión, eso es lo bello de la vida. Pero
ignora, mira hacia otro lado, cuando aparecen problemas de enfermedad,
de dolor en la familia”. “El mundo no quiere llorar, prefiere ignorar las si-
tuaciones dolorosas, taparlas –constató-. Sólo la persona que ve las cosas
como son, y llora en su corazón, es feliz y será consolada. El consuelo de
Jesús, no el del mundo”.
Bienaventurados los que tienen hambre y sed de justicia: bienaventurados
“los que luchan por la justicia, para que haya justicia en el mundo”, pro-
clamó. “Es muy fácil entrar en las garras de la corrupción”, advirtió, en esa
“política cotidiana del do ut des. Todo es un negocio”. Y “¡cuántas injusti-
cias! ¡Cuánta gente que sufre por estas injusticias!”. Jesús dice: “bienaven-
turados los que luchan contra estas injusticias”.
Bienaventurados los misericordiosos porque ellos encontrarán misericor-
dia. Los misericordiosos, explicó el Papa, “los que perdonan, los que en-
tienden los errores de los demás”. Jesús, destacó, no dice “bienaventura-
dos los que se vengan, los que recurren a la venganza”. “Bienaventurados
los que perdonan, los misericordiosos. ¡Porque nosotros somos un ejército
de perdonados! –exclamó-. Todos nosotros hemos sido perdonados. Y por
esto es bienaventurado el que va por el camino del perdón”.
Bienaventurados los puros de corazón, que tienen un corazón sencillo,
puro, sin porquería, un corazón que sabe amar con esa pureza tan bella.
Bienaventurados los que trabajan por la paz. “Pero, lo común para noso-
tros es ser agentes de la guerra o trabajadores de malentendidos –la-
mentó-. Cuando escucho una cosa y voy a otro y la digo haciendo una se-
gunda edición un poco más elaborada y la cuento… El mundo de la male-
dicencia. Esta gente que murmura, no hace la paz, son enemigos de la paz.
No son bienaventurados”…
Rezo la Palabra
«Dichosos vosotros…»
Nos has creado para ser felices, Señor.
Sentimos un deseo infinito de felicidad
y la buscamos con ansia sin cesar.
Mientras buscábamos entre dudas y tinieblas
Jesús nos mostró –con su palabra y su vida–
cuál es esa senda que lleva a la felicidad.
Y nosotros, Señor, agradeciendo su luz,
colmamos esa senda de títulos y honores...
Pero a la hora de la verdad nos olvidamos de ella
y optamos por seguir nuestros caminos.
Por eso te pedimos, Padre,
que abras nuestro corazón a tu Espíritu,
para que nos llene de su luz y sabiduría,
y nos haga fuertes con su fortaleza.
Que nos ayude a valorar la felicidad del Reino
–esa plenitud de vida que nos has prometido–
y nos mueva a seguir la única senda
que nos puede conducir hasta ella.

La imagen

Oración final
Señor Jesús, te damos gracias por tu Palabra que nos ha hecho ver mejor
la voluntad del Padre. Haz que tu Espíritu ilumine nuestras acciones y nos
comunique la fuerza para seguir lo que Tu Palabra nos ha hecho ver. Haz
que como María, tu Madre, no sólo sepamos escuchar, sino también po-
ner en práctica la Palabra. Amén.