You are on page 1of 1

VIERNES, 29 DE MAYO DE 2009 | Levante EL MERCANTIL VALENCIANO

2 POSDATALIBROS

Un cráneo y una cebolla


 VE DE LA PÀGINA 1

immediata», reconeixia l’any  en una en-


trevista amb Enric Balaguer, en la que també
afirmava que «tenia plena consciència que el
que calia era escriure poesia i no fer pamflets».
De fet, és l’actualitat continuada d’Alpera la Mezcla de arte, filosofía y poesía, el ensayo «Ser cráneo» es una
causa d’un anecdotari ric i en ocasions, po-
lèmic. Des de la relació amb Joan Fuster, car-
introducción a las ideas del autor francés Georges Didi-Huberman.
regada d’ironia contra la poesia, i l’acostament
a Salvador Espriu i Josep M. Llompart, tant per sión— o no sólo las
la qualitat literària d’aquests com pel seu POR MANUEL ARRANZ Pensamiento explican, sino que,
encoratjador tracte humà. Fins al tall que els por así decir, las im-
qui foren joves poetes dels setantes marcaren Que la mejor, la más sugerente y emble- GEORGES DIDIHUBERMAN plican, o incluso
amb l’estètica i els autors anteriors, que l’afectà mática metáfora, de las innumerables que Ser cráneo también las replican.
de ple, i el va espentar a nous reptes estètics existen para referirse al cráneo, es la caja de  Traducción de Rosario Ibañes Por eso, si las obras
que en demostraven una profunda capacitat Pandora, es sin duda la razón por la que Didi- CUATRO EDICIONES, VALLADOLID, 2009 del escultor italiano
poètica. Un jove actiu de llavors, i encara d’a- Huberman da comienzo a este ensayo, mez- Giuseppe Penone,
ra, com Marc Granell li reconeix «la impor- cla de crítica del arte, filosofía y poesía, como ★★★★ referencia y punto
tància de gent com ell per a la continuïtat de casi todos los suyos por lo demás, con un ex- de mira de la segun-
la poesia, en aquest cas, en català al País Va- curso, divagación, digresión, apunte, nota o da parte del ensayo,
lencià. El seu atreviment en aquells finals dels boceto, que titula expresivamente «ser caja», jas». Y este es precisamente, creo yo, el sen- más que ocupar un
cinquanta i començaments dels seixanta per y al que seguirán otros seres o formas de ser, tido del ensayo de Didi-Huberman: enfren- lugar en el espacio,
a incorporar-se a aquesta literatura i la fide- no menos expresivos y paradójicos como — tar, como ya hiciera Leonardo, un cráneo a como cualquier obra por lo demás, lo que ha-
litat que hi ha mantingut. D’altra banda, des los cito todos— ser cebolla, ser caracol, ser una cebolla, algo con un contenido presu- cen es tener lugar en el espacio, y consi-
de la meua postura estètica en favor de la poe- atrio, ser río, ser excavación, ser fósil, ser hoja, mible o probable, o, en el peor de los casos, guientemente producir un espacio diferen-
sia compromesa, la importància que tingué y ser lugar. Nueve metáforas por tanto para vacío, a algo que se contiene a sí mismo, y en te, o una diferencia espacial, los textos de Didi-
Alpera, per la seua obra i per la seua teorit- el cráneo y la escultura, que son otras tantas consecuencia desaparece al vaciarse. Didi- Huberman hacen algo parecido, no produ-
zació, a favor d’aquesta poesia aleshores d’a- lecturas simbólicas y sintomáticas, Didi-Hu- Huberman, como la mayoría de los intelec- cen sentido, sino un espacio, y un tiempo, di-
vantguarda, fou enorme». berman es de los pocos pensadores que co- tuales franceses de la segunda mitad del si- ferentes, en los que el sentido puede, o no, te-
No se li va exhaurir la creativitat, ja que al nozco que sabe hacer esto de una forma tan glo XX, tiene una sólida formación psicoa- ner lugar. Y, no es necesario decirlo, tan de-
 sorprengué amb un gir de barroquisme brillante como amena, de un significante nalítica, que enriquece casi siempre su acer- cisiva es una cosa como la otra. Espacio y
sensual, en publicar Surant enmig del naufragi universal: el cráneo. camiento a las manifestaciones artísticas tiempo son también las coordenadas de la es-
final, contemple el voluptuós incendi de totes Lugar, contacto, pensamiento, escultura, para las que la representación y la imagen, o cultura, tal y como la entiende Giuseppe Pen-
i cadascuna de les flors del núbil hibiscus, re- la anatomía, la morfología, la geometría, y al- su perversión o forclusión, son, además de la none, y de la escritura, tal y como la entien-
editat el . En paraules d’Arthur Terry, gunas ciencias físicas más, proporcionaron al forma, su función y su figura. Y este también de Didi-Huberman.
aquest poemari definit pel trànsit del temps, artista perspectivas que, aparentemente, o a es el caso del cráneo y la cebolla. Magnífica y sobria edición, y magníficos y
el clarobscur violent i un erotisme intens, «re- primera vista, perseguían una representación Sin embargo, Didi-Huberman no viene a muy bien documentados igualmente los
presenta una elaboració molt subtil del tema más exacta y racional de la realidad. Luego, demostrar nada, no tiene pretensiones de- apéndices bibliográficos del editor. En defi-
carpe diem, una celebració hedonística de l’ex- como pronto se demostró, resultó todo lo con- mostrativas, sino que, como el pintor, o el es- nitiva, estos textos, que inicialmente se es-
periència sexual travessada de dubtes i am- trario, y toda aquella «teorización de las for- cultor de los que trata en estos ensayos, se li- cribieron para el catálogo de una exposición
bivalències». Actualment l’obra poètica d’Al- mas no tuvo más que consecuencias des- mita a mostrar, en su caso mediante la pala- de Giuseppe Pennone, pueden leerse hoy
pera és accessible, sobretot, als llibres Cavalls equilibrantes: puntos de referencia invertidos bra. Es decir, sus palabras no explican las imá- como una introducción a uno de los pensa-
a l’alba (), que aplega els llibres des de o aniquilados, visión de las cosas abandonada genes que tan profusamente suelen acom- mientos artístico-filosóficos más originales y
, i en el posterior El nou rapte d’Europa a la extrañeza, a lo nunca visto, a las parado- pañar a sus textos —también en esta oca- fructíferos en la actualidad.
(). A més de diverses traduccions al cas-
tellà, gallec i èuscar.

Fidelitat a la llengua, al país i a la poesia


Lluís Alpera, atesa la seua intensa activitat li- El món com un Novel·la

trencaclosques
terària, ha esdevingut un pont imprescindi- CARLES DECORS
ble entre Alacant i València, i també amb la El soroll del petit rèptil
resta de l’àmbit lingüístic. És un dels fruits el  EDICIONS 62, BARCELONA, 2009
seu compromís amb la literatura, però tam-
bé d’una actitud vitalista que s’adapta a les ★★★½
circumstàncies sense afluixar. Segons deia en una dona, però d’on venia? Quina era la seua
l’entrevista que li va fer Francesc Bayarri en el
Carles Decors ha escrit una relació amb aquell cos nu ajagut al costat
núm.  de Serra d’Or: «La rebel·lia es man- història sobre la pèrdua de la seu? La memòria opera com ràfegues: un dia tre, no obstant, que
té, juntament amb el vitalisme, la sensualitat, memòria i la confusió entre es desperta assegut a un banc enfront de la la construcció d’una
la recerca de valors humans que encara pu- Pedrera, diria que acaba d’arribar de un viat- novel·la d’aquest ti-
guen portar-te una meravella». I més en ge- present i passat. ge a la Indonèsia o potser ha sigut colpejat pus és tot un risc:
neral, ara recorda que «el repte en l’estètica i per la seua muller al cap quan aquesta es- s’ha de composar
els seus funcionaments múltiples sempre tava amb un altre. D’altra banda, l’acompa- una història i saber
existiran, per damunt de crisis i d’intents de PER EVA SOLER nya sempre un quadern blau —d’on ha descomposar-la, re-
genocidis (quan les institucions deixen d’ac- sortit?—; cada moment ha d’estar fullejant- duir-la als petits
tuar positivament) lingüístics i culturals. Val Els indrets de la ment són massa recòn- lo per no perdre el sentit de l’existència, sem- fragments —tan pe-
a dir que hi ha canvis continus a l’hora de la dits i foscos, tremendament misteriosos. Els pre des de darrere cap endavant. Molt abans tits com les tessel·les
creació literària». éssers hem de viure sotmesos a les varia- ha tingut un aparell lligat al canell que en- del trencadís del
Jaume Pérez Montaner recapitula que en cions d’un òrgan que ens tracta com titelles, registrava les seues pròpies paraules i incloïa banc de la Pedre-
els darrers quaranta anys, quan «la poesia ca- sempre al límit de la pèrdua del seny, sem- una nota: «Porta aquesta casset lligada ra— i construir una
talana, i la valenciana en particular, ha asso- pre al límit de la pèrdua d’una identitat que, sempre al canell. Rebobina-la cada vint intriga a la manera policial. Aquesta que ara
lit una qualitat innegable, l’aportació literària malgrat l’oblit, es construeix a cops de me- minuts». presenta Carles Decors és madura, sòlida,
de Lluís Alpera cal situar-la, en primer lloc, en mòria. El protagonista d’aquesta història pa- Com si observara el petit rèptil Gecko, Ri- potser poc literària —o literària a la mane-
la seua contribució ferma a l’alt nivell de la nos- teix la síndrome de Korsakov, una malaltia card pensa sempre en l’últim so, espera la ra del best seller—, però entretinguda i tre-
tra poesia actual, i també en l’important pa- que li fa perdre la memòria i li produeix una pista que li porte a la clau d'aqueix trenca- pidant. El lector ha de endinsar-se amb
per que la seua obra, junt amb la d’Emili Ro- total confusió entre present i passat. closques que viu on les peces apareixen des- tots els sentits a la recerca del món perdut,
dríguez Bernabeu, va jugar en els difícils En la pel·lícula Spellbound d’Alfred Hitch- baratades i cal posar-les en ordre: un psi- el món de Rossich que, a la fi, és un món
anys seixanta». Alpera es mostra «molt agra- cock, el personatge que interpretava Gregory quiatra, una metgessa amant dels seus pa- massa corrent, massa habitual.
ït per aquest reconeixement» que Granell re- Peck patia una amnèsia que el feia no reco- cients, un company sospitós de cometre Carles Decors és autor de tres novel.les
sumeix així: «L’homenatge és just, per raons néixer ni la seua identitat ni el seu passat llin- adulteri amb la seua dona i els pares, morts de distinta temàtica: política com Al sud de
de fidelitat a la llengua, al país i a la poesia, i dant sempre amb el deliri; per contra, Ricard en un accident de cotxe. Tanmateix la me- Santa Isabel (), històrica com Aquell
per la seua tasca d’assagista sempre en favor Rossich, el protagonista de la novel·la de Car- mòria ens aporta pistes falses perquè re- món idíl·lic () i de temàtica contem-
dels poetes i els escriptors valencians». Si de les Decors, sap quina és la seua casa, quins cordar és també confondre el present i el pas- porània com F. M.: Fragmentació Modula-
cas, aquesta mena de reconeixement podria són els seus pares i la seua muller, sap quin sat, la realitat i la ficció. da () ambientada a València i per la que
millorar-se amb una ampliació, mitjançant la és el seu company de feina, quin és el seu tre- El tema de la novel·la es ben tòpic: la pèr- va ser guardonat amb el Premi Documen-
implicació d’institucions i entitats no estric- ball, però ha de recomposar la seua vida com dua de la memòria i la recuperació de les tra- ta, i aquesta que ara presenta. A més a més
tament literàries, que projectaren els valors re- si fora un trencadís on els fragments han si- ces que ha deixat a la ment allò que s’ha vis- ha tractat altres gèneres com la poesia —Ci-
presentats per figures com la de Lluís Alpera, gut separats. De sobte, un dia es desperta a cut; quantes novel·les, quantes pel·lícules cle d’Acumulació ()— i els relats —El fo-
al conjunt de la societat. una habitació d’hotel; ha passat la nit amb amb aquesta mateixa història... Cal adme- rat de l’agulla ().

You might also like