You are on page 1of 12
D'ACI DALLA semeran Mitel Vista general de Lio LEORE]. PAR estejADORA del contacte regalat, magic, F amb la mar, Catalunya la cenyeix amb multiples abracades o garlandes d’arenes ide roques. No hi ha garlandes més fines i més pures que les lloreten- tenques. En Camprodon en el seu cas- tell macarrnic ho va reconeixer, perd d'una manera instficient i carrinclona. I és que aquell gran geni de La Tornada En Tité i La Teta Gallinaire, quan es- crivia en castella batia el record de la cursileria inefable que sempre ha estat la martingala inequivoca del teatre castella. Realment, Lloret, és inexplicable en la parla de La Flor de un dia i La Vida es Suefto. No doneu faves a qui no te quei- xals. Voltat d'un amfiteatre regular de mun- tanyoles—cap delles no amenaca tragi- cament ni torreja ensuperbida com un non plus ultra—la vida de Lloret s'estén aran de mar, (veiewla de la Caravera estant), com sien una llenca de terra les ones, en Iloc de deixar-hi petxinetes, hi haguessin deixat cases clares, amb patiets on hi ha horténsies o jardinets on hi ha . Te ret des del mar ADIS GENT geranis de dues dotzenes de colors. La mar les deu haver deixades ben arran de si mateixa, per la seva propia alegria. Aquesta opinié té el seu fonament. Al- gunes vegades la mar ha fet en dies de maltempsada, un gest maquinal de tornar- se a quedar la vila de Lioret. A més, a totes les cases, ja sigui a la tauleta de la sala, o bé, dins l’alcova, a costat i costat de lescaparata, hi ha petxines, conquilles, i algunes de desusades a Lloret, d'aire exotic: senyal que la mar va deixar les cases fins i tot guarnides. A més, en D'ACI DALLA iL nombrosos indrets de'les cases (al pati, a la cuina, ala cambreta menuda on hi ha un seient perforat) hi veureu com les ra- joles de Valéncia en molts d'indrets en- cara s6n blaves, i per cert amb una mos- treta fantistica, de ratlles blanquinoses, que és una mena de petrificacié de les escumes. Després, les cases de Lloret a Vestiu, amb les persianes, tenen unes trans- paréncies verdes que jo trobo immensa- ment suggestives de la mar, sobretot si hom combina aquesta sensacié normal amb la olfativa de proximitat transcen- 918 dent de musclos i imminéncia de sopa de rap. I,encara, veu’s aqui un altra deixa, de la mar. A gairebé totes les cases de Lloret, hi ha, baldament invertits en valors Aquells duros, de PEstat, 30,000 duros. guanyats o heretats, han vingut d’America; tenen aire de salabrot. La prosperitat és un segell de la mar. Vora la mar, la vida no té més remei que ser gris; i Lloret, benamat de la mar, no té més que habi- tants rendistes. El sagrista, el vigilant, el D'ACI D'ALLA anglosaxé de les indistries i la mania germanica de les prohibicions. Lloret és classic, com Blanes és roman- tic. Lloret havia estat en el temps antic —ien romanen qui-sap-les demostracions toponimiques i altres —un gran lloredar vora les ones. Apol devia haver-hi fes- tejat. Lloret és, possiblement, la patria de Dafne. Lloret té serres i santuaris, i ermites i boscos i horts i vinyes i cales, i Adhuc té Roques de «Els Frares> (Llocet) nunci—no és pas que em consti en blanc i en negre, perd ho endevino, —tenen 30,000 duros. Fan els seus oficis per dilettantisme, per tlur veritable missié és tallar cupons. Tots ells tenen coma raonable necessitat de furs vides no so- lament el raimet daurat, i I'arrbs amb pe- brot, i aquell vi selecte, ja alabat de Plini, sind el tortell i les merengues i les torta- des, i els berenars suculents i ociosos, i les voluptuoses pesqueres i caceres. 1 aixd és classic; perqué la vida clissica és aquella que té ritmes alternats d’embran- zida i de relaxament, de viure i de deixar- se viure, A Lloret és inconegut el fum monuments. Velles casetes exquisides, i Pesglésia més dernier cri del mén, i el gran mur enramat del famés Mai tanguis, que que és el Lyon fOr de Lloret; i tres coli- seus; i un gran boulevard que és el carrer de Sant Pere; i un passeig de mar ple d'enamorats; i una gran plaga composta de dos bells quadrilaters, (I'un ombrejat dacacies, i Paltre sense, per a ballar-hi el ball'de les morratxes) sempre curulla de criatures; i una platja de petits Opals, dits arena, adornada pels tenderols i pavellons de V'Académia Tiburén, e| Quintet Verdu- ra, la Moléstia Social, el Trianon i VArti- Ueria pesada; i els jardins tropicals i

You might also like