ARQUITECTURA

1
 ÒPERA DE SIDNEY

Nom de l’obra: Òpera de Sidney o Casa de la Òpera de Sidney

Autor: Jorn Utzon
Breu biografia de l’autor: Va néixer el 9 d’abril de 1918 en Copenhage i va
morir el 29 de novembre de 2008. Va ser un arquitecte danès, conegut
principalment per haver realitzat el projecte de L’opera de Sidney i per ser el
guanyador del Premi Pritzker en 2003. Va realitzar els seus estudis en la
Acadèmia Real de Belles Artes de Dinamarca. Va passar els anys de la Segona
Guerra Mundial estudiant amb Erik Gunnar Asplund.
Lloc on està situada l’obra d’art: Bennelong Point, Sydney NSW 2000,
Austràlia.
Època de la seva construcció: (1959-1973)
 28 de juliol de 1959: Aprovació del pla d’estabilització.
 20 de desembre de 1973: Assassinat de Carrero Blanco.
Característiques de la obra: L’estructura mesura 183 metres de llarg i 120
metres d’ample. Com sostre té 2.194 seccions prefabricades de formigó. Algunes
seccions del sostre pesen fins a 15 tones i es mantenen unides per 350
kilòmetres de cable d’acer. S’han utilitzat més d’un milió de rajoles ceràmiques
en les cobertes. Van ser necessaris 6.225 metres cúbics de vidre per les seves
fatxades i 645 kilòmetres de cable elèctric.
Descripció: La construcció consta de dos elements clarament diferenciats. Una
base massissa i unes cobertes a sobre d'aspecte lleuger. La primera és, de fet,
l'edifici pròpiament dit i distribueix tots els espais de servei: camerinos, sales
d'assaig, magatzems, oficines i biblioteca. L'altra part de l'edifici, la coberta,
consisteix en una sèrie de petxines triangulars recolzades en un vèrtex i oberts
cap amunt com reptant a l'estabilitat. Aquestes petxines cobreixen els tres espais
de concurrència pública: el teatre
d'òpera, l'auditori per a concerts i
al restaurant. Cadascuna de les
sales es cobreix amb quatre
parelles de valves i el restaurant
amb dues parelles.

2
 MUSEU GUGGENHEIM

Nom de l’obra: Museu Guggenheim Bilbao

Autor: Frank Owen Gehry
Breu biografia de l’autor: Va néixer en Toronto, Canada el 28 de febrer de
1929. Es un arquitecte canadines assentat als Estats Units, guanyador del Premi
Pritzker, reconegut per les innovadores i peculiars formes dels edificis que
dissenya. Gehry és un dels arquitectes contemporanis que considera que
l'Arquitectura és un art, en el sentit que un cop acabat un edifici, aquest ha de
ser una obra d'art, com si fos una escultura. En reconeixement a la seva tasca,
Frank Gehry ha rebut nombrosos i prestigiosos premis i distincions,
Lloc on esta situada l’obra d’art: Abandoibarra Etorbidea, 2, a la riba del
Nervion, Bilbao
Època de la seva construcció: (1993-1997)
 1993: Divisió de Txecoslovàquia en dos Estats independents.
 1993: Entrea s’independitza d’Etiòpia.
 1994: Primeres eleccions multiracials a Sud-Àfrica: Mandela, president.
 1995: Acord d’autonomia Palestina.
 1996: Clinton renova el seu mandat presidencial als EUA.
 1997: Tractat d’Amsterdam entre els Estats de la UE.
Característiques de la obra: Els materials emprats per a la construcció d’aquest
edifici són la pedra calcària, el titani i el vidre. La pedra calcària es va escollir per
la seva tonalitat harmònica amb la pedra de la Universitat de Deusto. Les parets
de vidre estan muntades sobre una complexa estructura metàl·lica. Els panells
de titani, a manera d’escates de peix, recobreixen grans àrees de l’edifici i tenen
un gruix de 0,5 mm. Val a dir que l’ús d’aquest material no és un caprici sinó que
es va escollir per la seva llarga conservació. El titani és la identitat del
Guggenheim: una mena de pell de 24.000 m2 de plaques lleugerament
ondulades que accentuen la sensació de moviment.
Descripció: Aquesta estructura espectacular, gairebé escultòrica, apareix com
a teló de fons de la ciutat. Des de l’exterior, la característica més espectacular
de l’edifici és el revestiment de titani. El museu s’ha convertit en el nou monument
de la ciutat, fet que ha contribuït a la
seva requalificació, i ha deixat de ser
un lloc destinat a l’elit per passar a
donar cabuda a tothom, des dels
entesos en art fins als turistes i des
dels estudiants fins als curiosos. És
un espai per poder-hi estudiar,
comprar, menjar, distreure’s o
reunir-se.

3
 NOTRE DAME DU HAUT

Nom de l’obra: Capilla de Notre Dame du Haut.

Autor: Charles Édouard Jeanneret-Gris.
Breu biografia de l’autor: Va néixer en Suiza el 6 d’octubre de 1887 i va morir
en França el 27 d’Agost de 1965. Es considerat un dels mes clars exponents de
l’arquitectura moderna i un dels arquitectes mes influents del segle XX, a més de
ser un dels grans renovadors de l’arquitectura moderna. Va ser un agitador
cultural, labor que va exercir amb passió al llarg de la seva vida. Amb els seus
escrits es va guanyar una merescuda fama de polemista i va aportar un veritable
cabal d'idees innovadores que han fet que la seva obra influeixi decisivament en
l'arquitectura posterior.
Lloc on esta situada l’obra d’art: Ronchamp (França)
Època de la seva construcció: (1953-1955)
 1953: Es va donar un acostament entre els EUA i l'Argentina, es va
encoratjar la incorporació a l'economia nacional de capitals estrangers.
 1954-1955: Es va desplegar un fort enfrontament entre Perón y l’església
Catòlica, una tradicional institució en el país, que havia sigut aliada al seu
govern fins ara.
 Revolució del ’55.
Característiques de l’obra: No és bàsicament un edifici de formigó, encara que
té tota l'aparença d'un objecte sòlid. Els murs, però, estan construïts amb
maçoneria pesada. La idea estructural inicial de perfilar la forma per una
armadura metàl·lica tubular embolicat amb una malla amb fil en què el formigó
anava a ser projectat, per alguna raó no va ser duta a terme. Sense canvis en la
idea, aquesta forma es va omplir amb maçoneria, revocada i amb l'acabat blanc
de l'aparença de la idea inicial.
Descripció: La idea va ser construir un recinte en què els materials es
presentessin en tota la seva puresa. Un lloc on meditar i on la sonoritat adquirís
protagonisme i els espais
estiguessin lliures de qualsevol
additament. Pretenia un diàleg de
la matèria i la llum. El predomini de
les corbes i el joc de materials fan
de la Ronchamp una obra única. El
contrast de color entre els murs i la
coberta unit al moviment curvilini
dels elements i l'elevació de la
coberta respecte als murs fa que
l'obra adquireixi una espiritualitat i
una elevació insuperables.

4
ESCULTURA

5
 PINTA DEL VENT

Nom de l’obra: Pinta del Vent.

Autor: Eduardo Chillida Juantegui.

Breu biografia de l’autor: Va néixer en San Sebastià el 10 de gener de 1924 i
va morir el 19 d’agost de 2002. Va ser un escultor basc. Inicialment va ser
futbolista, després d’una fractura de genoll va deixar el seu lloc de porter a la
Real Societat per iniciar-se en la seva vocació artística. Va iniciar-se en el mon
de l’art en el 1942. El seu talent ben aviat fou reconegut, situant-se al costat
d'autors com Constantin Brâncuşi i Giovanni Giacometti.

Lloc on esta situada l’obra d’art: San Sebastià.

Època de la seva construcció: (1977)
 4 de gener: les Corts Espanyoles aproven la Llei 17/1977, que permet que
els noms de pila de les persones puguin inscriure en el Registre civil en
qualsevol dels idiomes d'aquest país.
 15 de juny: Primeres eleccions a Espanya en 41 anys, des de l'època de
la Segona República. Van ser guanyades per la Unió de Centre
Democràtic (UCD).
 2 de novembre: La pitjor tempesta de la història d'Atenes causa caos i
mata 38 persones.
 4 de desembre: A la República Centreafricana, el president Jean-Bédel
Bokassa s'autocorona emperador.
Característiques de l’obra: Es tracta d’un conjunt escultòric format per
terrasses de granit de color rosa i tres peces d’acer aferrades a les roques que
resisteixen als continus embats del mar.
Descripció: És un dels llocs més freqüentats pels visitants i vilatans, un espai
màgic des del qual es pot contemplar la mar en tot el seu esplendor, i,
especialment, durant els dies de temporal, quan les onades envesteixen amb
tota la seva fúria contra les roques
del penya-segat. A més, a través
d'un sistema de tubs, l'aire
impulsat per les ones surt a la
superfície per uns orificis emetent
un so molt peculiar. Els dies de
gran onatge, l'espectacle és
encara més impressionant, ja que
aquest so va acompanyat d'aigua
polvoritzada

6
 DONA I OCELL

Nom de l’obra: Dona i ocell

Autor: Joan Miró
Breu biografia de l’autor: Va néixer a Barcelona el 20 d’abril de 1893 i va morir
en Palma el 25 de desembre de 1983. Va ser un pintor, escultor, gravador i
ceramista català, considerat un dels màxims representats del surrealisme. Es
van casar i van establir la seva residència al passatge del Crèdit, on van néixer
els seus dos fills Joan i Dolors.
Lloc on esta situada l’obra d’art: Parc Joan Miró, Barcelona.
 Època de la seva construcció: (1983)
 7 de febrer: s'aproven a Espanya els Estatuts d'Autonomia de Balears,
Castella i Lleó, Extremadura i Madrid.
 1 de març: a Espanya entren en vigor els estatuts d'autonomia de la
Madrid i de les Illes Balears.
 30 de maig: es funda el Parlament de Canàries.
 18 de juny: Sally Ride es converteix en la primera dona del continent
americà a viatjar a l'espai com a tripulant en el transbordador espacial
Challenger de la NASA.
 26 de setembre: una errada en un satèl·lit posa al món a escassos minuts
d'una guerra nuclear total, evitada pel tinent soviètic Stanislav Petrov.
Característiques de l’obra: L’escultura es d’estil surrealista, els materials que
formen l’escultura són el formigó i la ceràmica. Dona i ocell s‘aixeca 22 metres
sobre l‘estany artificial del parc de Joan Miró.

Descripció: L’obra consta d’aquests elements:

La dona mironiana no és només una dona sinó tot

l'univers. Queda definida per una incisió en negre
sobre el cos de l'estructura, recordant a una vulva
gegant. La seva feminitat es complementa amb la
forma fàl·lica de l'escultura.

L'ocell és un element oníric que apropa l'espectador

al cel i a les estrelles. Miró fa servir aquest recurs al
llarg de tota la seva carrera artística, forma part del
seu sistema per representar l'evasió, la imaginació,
la capacitat d'evocar a altres realitats.

La ceràmica representa la coloració clàssica

mironiana. Alhora homenatja al mestre Gaudí.

7
 LA FONT

Nom de l’obra: La Fuente

Autor: Marcel Duchamp
Breu biografia de l’autor: Va néixer el 28 de juliol de 1887 en Blainville i va
morir el 2 d’octubre de 1968. Especialment conegut per la seva activitat artística.
La seva obra va exercir una forta influència en l'evolució del moviment pop al
segle XX. Igual que el citat moviment, va abominar la sedimentació simbòlica en
les obres artístiques com a conseqüència del pas del temps i va exaltar el valor
del que conjuntural, el fugaç i el contemporani. Duchamp és un dels principals
valedors de la creació artística com a resultat d'un pur exercici de la voluntat,
sense necessitat estricta de formació, preparació o talent.
Lloc on esta situada l’obra d’art: Col·lecció particular.
Època de la seva construcció: (1917)
 7 de juny: a El Salvador, un terratrèmol de gran intensitat destrueix la
major part de la ciutat cabdal, Sant Salvador.
 2 de novembre: La Declaració Balfour va ser publicat pel govern britànic
que es declarava favorable a la creació d'una llar nacional jueva a
Palestina.
 Primera Guerra mundial
Característiques de l’obra: Era un urinari de peu de lavabo públic girat i
transformat per obra de l'autor en una teòrica font, sense funció real, però sí
presentada com a obra única en la seva elecció entre milers de possibles
urinaris. Un escàndol cultural del moment que va donar el primer tret de sortida
a la desmaterialització de l'art, que arribaria a mitjan segle XX.
Descripció: És un objecte d'ús comú al qual una mínima intervenció de l'artista
signatura, data, presentació a una exposició i, sobretot, una descontextualització
i recontextualització, esdevenen obra d'art. És la decisió de l'artista la qual fa de
l'objecte industrial, útil, roda de bicicleta, boteller o urinari, una obra d'art, un
objecte artístic.

8
PINTURA

9
 EL FILL DE L’HOME

Nom de l’obra: Le Fils de l’Homme

Autor: René François Ghislain Magritte
Breu biografia de l’autor: Va néixer el 21 de novembre de 1898 en Lessines i
va morir el 15 d’agost de 1967 en Brussel·les. va ser un pintor surrealista belga.
Conegut per les seves enginyoses i provocatives imatges, pretenia amb el seu
treball canviar la percepció precondicionada de la realitat i forçar a l'observador
a fer-se hipersensitiu al seu entorn.
Lloc on esta situada l’obra d’art: Col·lecció privada
Època de la seva construcció: (1964)
 1 de gener: Guinea Equatorial s'independitza d'Espanya.
 1 de març: Argentina ingressa a la guerra de la frontera de Sud-àfrica a
favor dels Estats Units.
 10 de maig: a Tunísia es nacionalitzen totes les terres pertanyents als
europeus.
 21 de setembre: Malta s'independitza del Regne Unit (ja aconseguida el 4
de març). Aconseguirà la llibertat definitiva el 13 setembre 1974.
Característiques de l’obra: En el quadre hi ha un home vestit de vestit gris,
corbata vermella i un barret fort. Curiosament, la cara de l'home està oculta per
una poma. Magritte, ja que es considerava surrealista, pretenia que els seus
quadres no tinguessin simbolisme. No obstant això, aquesta pintura pot
considerar simbòlica sense cap dubte.
Descripció: Segons les pròpies paraules
de l'artista, va fer aquest quadre per
denunciar el fàcil que és per a nosaltres
omplir el que no coneixem. L'home per a
ell té moltes coses que no dóna a conèixer,
que es tapen, igual que en el quadre.

10
 COMPOSICIÓ VIII

Nom de l’obra: Composició VIII

Autor: Vassily Kandinsky
Breu biografia de l’autor: Va néixer el 4 de desembre de 1866 en Moscou i va
morir el 13 de desembre de 1944. Va ser un pintor rus, precursor de l’abstracció
en la pintura. De 1886 a 1889 estudia Dret a Moscou. El 1896 rebutja una plaça
docent a la Universitat de Dopart per a estudiar Art a Munic. El 1902 exposa per
primer cop amb la Sezession de Berlín i realitza les seves primeres xilografies.
El 1903 i el 1904 viatja perItàlia, els Països Baixos i l'Àfrica i visita Rússia. El
1904 exposa al Saló de Tardor de París.
Lloc on esta situada l’obra d’art: Museu Guggenheim, Nova York
Època de la seva construcció: (1923)
 Cop d'Estat i Establiment de la Dictadura de Primo de Rivera (dictadura
militar conservadora)
 Fi del sistema polític de la Restauració.
 Directori militar.
 Tropes franceses ocupen el Ruhr (Alemanya) per a exigir a els Deutes de
guerra.
 Cop d'Estat fracassat de Hitler.
Característiques de l’obra: Kandinsky té la intenció que els espectadors hagin
d'aportar idees, sentiments i sensacions per interpretar un missatge que,
mitjançant les formes abstractes, es mostra més obert, plural i polisèmic.
Descripció: Sobre un fons de color beix irregular, es disposen sobre el llenç una
sèrie de línies negres, cercles de colors, semicercles i algun triangle que se
superposen irregularment. Algunes de les línies formen quadrícules inclinades
amb alguns quadrats pintats de colors diferents, d'altres formen angles aguts i
algunes altres són corbes. Els semicercles es disposen en tres grups de quatre,
sent tangents entre ells. Molts dels cercles són concèntrics i destaca sobre el
fons clar un cercle negre de contorn vermell i centre lila, situat a la part superior
de l'esquerra del llenç.

11
 GUERNICA
Nom de l’obra: Guernica
Autor: Pablo Ruiz Picasso
Breu biografia de l’autor: Va néixer el 25 d’octubre 1881 en Màlaga i va morir
el 8 d’abril del 1973 a Mogins. Va ser un pintor andalús i un dels mes reconeguts
del segle XX, conegut sobretot perquè va fundar el cubisme juntament amb
Georges Braque. En la seva dilatada carrera va evolucionar per diferents estils.
Va crear mes de 20.00o d’obres al llarg de la seva vida.

Lloc on esta situada l’obra d’art: Museu Reina Sofia, Madrid

Època de la seva construcció: (1937)
 7 de febrer: Caiguda de Màlaga.
 Març: Derrota italiana a Guadalajara.
 26 abril: Bombardeig alemany (Legió Còndor) de Guernica.
 19 juny: Caiguda de Bilbao.
 26 agost: Ocupació de Santander.
 21 octubre: Caiguda de Gijón.
Característiques de l’obra: El Guernica és un quadre en blanc i negre immens,
un mural de 3,5 metres d'alt i 7,8 d'ample pintat amb oli sobre una tela de fibra
de lli i jute impremtada i preparada amb cola. Les primeres línies introductòries
es van fer amb un llapis de carbó. La pintura està realitzada dintre d'una
composició horitzontal, estructurada amb uns grups de figures semblants a la
d'un tríptic, el panel central del qual està ocupat pel cavall agonitzant i la dona
portadora de la làmpada.

Descripció: El Guernica representa la gent, els animals, i els edificis assolits per
la violència i el caos. L'escena global té lloc dins d'una habitació on, en un extrem
obert a l'esquerra, un bou està parat sobre una dona que s'afligeix sobre un nen
mort als seus braços. El centre del quadre és ocupat per un cavall que cau en
agonia mentre que acabava de ser travessat per una llança o una javelina. La
forma d'un crani del ser humà forma el nas i les dents superiors del cavall.

12
 COMPOSICIÓ NUMERO 1
Nom de l’obra: Composició numero 1
Autor: Jackson Pollock
Breu biografia de l’autor: Va néixer el 28 de gener de 1912 a Estats Units i va
morir el 11 d’agost de 1956. Va ser un artista estatunidenc, referent en el
moviment de l'expressionisme abstracte i la pintura d'acció. Considerat un dels
pintors més importants dels Estats Units al segle XX. Pollock es va distanciar de
l'art figuratiu i va desenvolupar tècniques com el splashing o el dripping,
consistents a llançar pintura sobre la tela o deixar-la degotar al seu damunt
utilitzar dibuixos ni esbossos.
Lloc on esta situada l’obra d’art: Museu d’ Art modern de Nova York.
 Època de la seva construcció: (1950)
 Guerra de Corea (juny) (fins 1953)
 Ocupació xinesa del Tibet.
 Comença la cacera de bruixes ALS EUA.
 Desenvolupament del polièster al Regne Unit.
 Característiques de l’obra:
Característiques de l’obra: La composició nº 1 és una obra de dimensions
enormes, d'una mesura que vol imitar un mur d'obra. La tela està totalment
coberta de color en expressió estilística d'un absolut horror vacui que serà un
element característic de l'obra de Pollock i d'altres membres de l'expressionisme
abstracte. Els colors són utilitzats directament tal com surten dels tubs. Pollock
empra colors purs, vermell, blanc, negre, amb els quals forma línies que es
corben sinuosament unes sobre les altres, mostrant un ritme paroxístic.
Descripció: No hi ha un motiu que centri la vista de l’espectador, sinó que s'ha
de limitar a passar la mirada per tota la superfície de la pintura. És una obra total
que s'ha de gaudir íntegrament. Aquest quadre és una imatge d'una intensitat
gairebé apocalíptica gràcies a la rapidesa i a l'energia psíquica de la seva
execució, que són palpables en el quadre.

13