DIVENDRES, 5 D’OCTUBRE DEL 2018

el 3 de vuit 21

Redacció i Seu social:

Papiol, 1 - 08720
Impressió:
Vilafranca del Penedès
IMPRINTSA
Tel. 93 892 10 35
redaccio@el3devuit.cat
Dipòsit Legal:
maquetacio@el3devuit.cat
B-43447-1982
administracio@el3devuit.cat

Editat amb la col·laboració de Delegació El Vendrell: Difusió controlada per el3devuit.cat

Publicitat
Generalitat de Catalunya Alt i Baix Penedès:
Departament Tel. 93 892 10 35
de la Presidència maquetacio@el3devuit.cat
Ctra. Santa Oliva, 27-35
(Edifici RTV El Vendrell)
43700 El Vendrell
Tel. 977 66 41 61
Membre de w w w . e l 3 d e v u i t . c a t
redaccio@el3devuit.cat
Donem suport a: maquetacio@el3devuit.cat
www.vegueriapenedes.cat
administracio@el3devuit.cat

Del 9-N a l’1-O El tapís d’avui, dia 5 L’Església catalana

L’inici de la consulta del 9
de novembre de 2014 va ser
molt emocionant. Vaig ser
membre d’una de les meses
a l’IES Gelida. Estava encarat
directament cap a la porta de
l’institut. Es van obrir pun-
tualment. Recordaré tota la
vida com va entrar en tromba
la gent que s’hi esperava ja a
primera hora. Tots il·lusionats
per exercir el seu dret. A prio-
ri, l’1 d’octubre de 2017 havia
de ser una nova jornada de joia
democràtica. Val a dir que el
neguit del tancament dels col·
legis per part de l’Estat plana-
va des de feia dies. Els fets del
20 de setembre, amb la inter-
venció a la Conselleria d’Eco-
nomia i les detencions que
es van efectuar, més la con-
fiscació de paperetes els dies
anteriors, preveia que farien
tot el possible per impedir les
votacions. Tot i així, crec que
ningú s’imaginava quina seria
la via que farien servir. Les 5
de la matinada va ser una hora
èpica. Veure com moltíssima
gent arribava puntualment de
totes direccions per defensar
l’obertura del seu col·legi elec-
toral de sempre, en el meu cas
l’Institut de Gelida, donava
una força difícil de descriure.
Ràpidament ens vam reunir
a la porta davant la presència
d’una parella de mossos d’es-
quadra que no podia evitar
la determinació del poble.
L’arribada de les urnes va ser
tota una pujada d’adrenalina.
Era l’hora d’obrir portes i van
començar els problemes amb
el sabotatge de la connexió a
internet dels centres educa-
tius. Els informàtics van solu-
cionar-ho hàbilment i malgrat
el retard tothom va poder co-
mençar a votar. Ara bé, també
El Penedès
també
existeix...
Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat
Sens dubte
les sensacions
entre els dos
referèndums
no van ser les
mateixes
va coincidir amb la difusió de
les primeres imatges de càrre-
gues de la Guàrdia Civil i Poli-
cia Nacional a les escoles. No
vaig poder evitar que la ràbia i
impotència del moment que-
dés reflectida en la meva foto-
grafia votant. Sens dubte les
sensacions entre els dos refe-
rèndums no van ser les matei-
xes. No només perquè no s’ha-
gin complert les expectatives
de l’aplicació dels resultats i la
situació actual generada, sinó
per la violència contra els ciu-
tadans indefensos que es va
exercir.
d’octubre
Any 1976. Una multitud sal-
ta i balla davant l’escena-
ri. Al compàs psicodèlic un
grup d’uniformats assalten
l’entarimat. Els membres
rockers del grup Plastic Pe-
ople of the Universe són ar-
restats: el govern txec acusa
els dissidents de desordre
públic organitzat. A la gar-
jola. Arran del fet, Václav
Havel, nat tal dia com avui,
un 5 d’octubre, de 1936, va
promoure la redacció i el sig-
nament de la Carta 77, un
escrit de rebuig i denúncia
de la reiterada violació dels
drets humans que vivia l’an-
tiga Txecoslovàquia. L’espe-
rit del document va donar
peu a l’arribada d’un estat
democràtic txec i eslovac.
Hereus d’una cultura de tra-
dició escrita, els pobles han
tingut sempre la maniàtica
tendència de deixar testi-
moni dels seus principis,
lleis, dogmes, drets i deures.
Els romans ja van adonar-se
que les paraules volen i són
lleugeres, vers els escrits,
que persisteixen i romanen:
verba volant, scripta ma-
nent. Qui també n’era cons-
cient fou el jurista alemany
René Cassin, que va néixer
un 5 d’octubre de 1930. Col·
laborà com a redactor princi-
pal del que probablement és
un dels textos més traduïts
de tots els temps: la Decla-
ració Universal dels Drets
Humans, bressol de la cons-
trucció d’un món més lliu-
re i solidari, propiciant la
declaració d’independència
de Bulgària respecte l’im-
peri Otomà un 5 d’octubre
de 1908. Bressol d’entendre
Cues de pansa
Maria Vendrell
Morist
Sant Pau d’Ordal
‘Verba volant,
scripta manent’
la voluntat del poble com a
base de l’autoritat del po-
der públic, propiciant la
proclamació de la primera
República portuguesa un 5
d’octubre de 1910. Bressol
de la fraternitat, el respec-
te i la justícia, propiciant la
caiguda del règim militar de
Pinochet per referèndum
durant el plebiscit nacional
xilè un 5 d’octubre de 1988.
La constr ucció d’aquest
món que no ha estat –és i
serà– possible sense el pilar
de l’educació i l’ensenyança,
per això celebrem el mateix
dia, avui, 5 d’octubre, el dia
del docent.
L’església catalana, present i fu-
tur és el títol del document,
datat el març del 2018, que
publica la revista EL BON PAS-
TOR en el núm. 103. Perquè
ens fem càrrec de què parla
l’article, recorro a la nota que
ens envia la mateixa Redacció
d’aquesta revista que, bàsica-
ment, s’adreça al clergat cata-
là, però que pot llegir o rebre
tothom que ho desitgi.
Diu així, aquesta nota:
“El document que us fem ar-
ribar, com a número extraor-
dinari de EL BON PASTOR, vol
ser una reflexió sobre les co-
ordenades pastorals de les di-
òcesis catalanes en el seu con-
junt. En línia amb el Concili
Tarraconense de 1995, el do-
cument considera Catalunya
com una unitat pastoral. S’ha
optat, doncs, per una mirada
integrada i en vistes al futur,
més que no pas per l’atenció
a les singularitats de cada di-
òcesi. La música de fons del
document és l’exhortació
Evangelii Gaudium del Papa
Francesc, i d’una certa ma-
nera es vol llegir des d’aquí
el temps present i el temps
futur de les deu diòcesis cata-
lanes. D’altra banda, s’ha pro-
curat ser sensibles als nous
paradigmes culturals i soci-
als, antropològics i religiosos
que s’han obert els darrers
anys a Catalunya. Desitgem
que aquest document, tre-
ballat entre el 2016 i el 2018,
estimuli la reflexió, personal
i col·lectiva, i serveixi per a
precisar els reptes que tenim
davant i dibuixar les respos-
tes que caldria construir.
Una versió en paper del do-
cument ha estat publicat al
número 1092 de la revista
Documents d’Església, en data
Amb ulls
cristians
Miquel Raventós
miquelrasu@gmail.com
Catalunya,
com una unitat
pastoral
1 d’agost de 2018”.
Per a encoratjar la lectura
d’aquest text, elaborat per
deu personalitats, deixo
constància de l’índex dels
diferents apartats. El docu-
ment inclou una introducció
i un epíleg, i el cos central
són quatre capítols amb els
següents apartats:
1.- La ubicació de l’Església en la
Catalunya d’avui
2.- Els reptes de l’Església
catalana
3.- Les esperances de l’hora
present
4.- Els camins de futur: línies de
força i propostes
Tanco aquesta presentació
amb l’esperança que potser
algun lector tindrà interès
a llegir algun dels capítols
o fins potser el document
sencer.
Es tracta d’un text molt pen-
sat, molt sospesat, molt equà-
nime i molt obert. Caldrà co-
mentar-lo més endavant.

TONI GUASP