Homologia Simplicial y Sus Aplicaciones Al Análisis Musical

Complexos simplicials
Grups d’homologia
Invariància per homotopia
Homologia cel·lular
La seqüència de Mayer-Vietoris
Aplicació a l’anàlisi musical
Bibliografia
Homologia Simplicial
i la seua aplicació a l’anàlisi musical
Jorge Luján Mora

Tutor: Raúl Oset Sinha
Curs 2017 - 2018
Jorge Luján Homologia Simplicial

Grups d’homologia
Bibliografia
1 Complexos simplicials 5 La seqüència de Mayer-Vietoris

Els símplexs Seqüències exactes
Símplexs orientats La seqüència de Mayer-Vietoris
Els complexos simplicials Un exemple d’aplicació
2 Grups d’homologia 6 Aplicació a l’anàlisi musical
Cadenes, cicles i vores L’estructura matemàtica del sistema
Els grups d’homologia cromàtic
Un exemple: la banda de Möbius El Tonnetz
3 Invariància per homotopia Construcció de complexos simplicials
Homomorfismes induïts a partir d’acords
Invariància per homotopia Possible rellevància dels grups
4 Homologia cel·lular d’homologia

Grups d’homologia
Invariància per homotopia Els símplexs
Homologia cel·lular Símplexs orientats
La seqüència de Mayer-Vietoris Els complexos simplicials
Bibliografia
1 Complexos simplicials
Els símplexs
Símplexs orientats
Els complexos simplicials
2 Grups d’homologia
3 Invariància per homotopia
4 Homologia cel·lular
5 La seqüència de Mayer-Vietoris
6 Aplicació a l’anàlisi musical

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 1.1
Siguen v0 , . . . , vn ∈ RN , n > 1. Es diu que aquests n + 1 punts són afinment

independents si v1 − v0 , . . . , vn − v0 son linealment independents en RN . Per
conveni, si n = 0 el punt v0 és sempre afinment independent.

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 1.1

Definició 1.2
Siguen v0 , . . . , vn ∈ RN punts afinment independents. Anomenarem n-símplex

de vèrtexs v0 , . . . , vn i denotarem per (v0 , . . . , vn ) al conjunt de punts:
( , n )
X
λ0 v0 + · · · + λn vn ∈ RN λi = 1 ∧ λi > 0 ∀i = 0, . . . , n
i=0

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 1.1

Definició 1.2
Siguen v0 , . . . , vn ∈ RN punts afinment independents. Anomenarem n-símplex

de vèrtexs v0 , . . . , vn i denotarem per (v0 , . . . , vn ) al conjunt de punts:
( , n )
X
λ0 v0 + · · · + λn vn ∈ RN λi = 1 ∧ λi > 0 ∀i = 0, . . . , n
i=0
0-símplex 1-símplex 2-símplex 3-símplex

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 1.3
Donat un n-símplex sn = (v0 , . . . , vn ), una k-cara de sn és un k-símplex sk

els vèrtexs del qual són un subconjunt dels vèrtexs de sn . Açò es representa
mitjançant la notació sk < sn .

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 1.3

Donat un n-símplex qualsevol sn sempre té una única n-cara: el propi sn .

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 1.3


Qualsevol cara de sn que no siga aquesta s’anomena cara pròpia.

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 1.3


La unió de totes les cares pròpies s’anomena vora de sn .

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 1.3


La unió de totes les cares pròpies s’anomena vora de sn .
Tots els punts de sn que no es troben en la seua vora conformen el seu interior.

Grups d’homologia
Bibliografia
A un mateix símplex li corresponen diversos símplexs ordenats.

Grups d’homologia
Bibliografia
(v0 , v1 , v2 ) (v0 , v2 , v1 )
(v1 , v2 , v0 ) (v2 , v1 , v0 )
(v2 , v0 , v1 ) (v1 , v0 , v2 )

Grups d’homologia
Bibliografia
(v0 , v1 , v2 ) (v0 , v2 , v1 )
(v1 , v2 , v0 ) (v2 , v1 , v0 )
(v2 , v0 , v1 ) (v1 , v0 , v2 )
Definició 1.4
Direm que dos n-símplex ordenats defineixen la mateixa orientació si existeix

una permutació parella que envia els vèrtexs del primer als del segon. Un
n-símplex orientat és un parell format per un n-símplex i una de les seues
possibles orientacions.

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 1.5
Un complex simplicial és un conjunt finit K de símplexs d’RN que verifica:

1 Si s ∈ K i t < s aleshores t ∈ K .
2 Si s, t ∈ K aleshores s ∩ t = ∅ o bé s ∩ t és una cara comú de s i t.

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 1.5

Direm que un complex simplicial té dimensió n si el símplex amb més vèrtexs que
conté és un n-símplex. Al conjunt de punts d’RN que pertanyen a algun dels símplexs
de K se’l denota per |K | i se l’anomena espai subjacent o poliedre de K .

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 1.5

Direm que un complex simplicial té dimensió n si el símplex amb més vèrtexs que
conté és un n-símplex. Al conjunt de punts d’RN que pertanyen a algun dels símplexs
de K se’l denota per |K | i se l’anomena espai subjacent o poliedre de K .
Figura: Exemple d’un complex simplicial de dimensió 3, amb un 3-símplex, cinc 2-símplexs,
dotze 1-símplexs i nou 0-símplexs.
Grups d’homologia
Invariància per homotopia Cadenes, cicles i vores
Homologia cel·lular Els grups d’homologia
La seqüència de Mayer-Vietoris Un exemple: la banda de Möbius
Bibliografia
Cadenes, cicles i vores
Els grups d’homologia
Un exemple: la banda de Möbius

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 2.1
Siga X = {x1 , . . . , xnP

} un conjunt finit qualsevol. El conjunt de totes les sumes
n
formals de la forma i=1 λi xi amb λi ∈ Z ∀i ∈ {1, . . . , n} té estructura de
grup abelià f.g. i lliure amb l’operació:
n
X n
X n
X
λi xi + µi xi = (λi + µi )xi
i=1 i=1 i=1
i s’anomena grup abelià lliure sobre X .

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 2.1
Siga X = {x1 , . . . , xnP

} un conjunt finit qualsevol. El conjunt de totes les sumes
n
formals de la forma i=1 λi xi amb λi ∈ Z ∀i ∈ {1, . . . , n} té estructura de
grup abelià f.g. i lliure amb l’operació:
n
X n
X n
X
λi xi + µi xi = (λi + µi )xi
i=1 i=1 i=1
i s’anomena grup abelià lliure sobre X .
Definició 2.2
Donat un complex simplicial K , el grup de p-cadenes Cp (K ) és el grup abelià

lliure sobre el conjunt dels p-símplexs de K .

Grups d’homologia
Bibliografia
v0
Figura: Representació gràfica de la 2-cadena σ

i la seua vora.
v2
σ
v1

Grups d’homologia
Bibliografia
v0
Figura: Representació gràfica de la 2-cadena σ

i la seua vora.
v2
σ
v1
Definició 2.3
Donat un p-símplex orientat σ = (v0 , . . . , vp ) de K amb p > 0, la seua vora

és la (p − 1)-cadena:
Xp
∂σ = (−1)i (v0 , . . . , vbi , . . . , vp )
i=0
on (v0 , . . . , vbi , . . . , vp ) representa el (p − 1)-símplex que s’obté elimi-

nant el vèrtex vi de l’expressió de σ. El p-èsim homomorfisme vora
∂p : Cp (K ) → Cp−1 (K ) es defineix com:
X X
∂p λi σi = λi ∂ (σi ) .

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 2.4
El grup de p-cicles de K és el subgrup de Cp (K ) format per les p-cadenes la

vora de les quals és zero:
Zp (K ) := ker ∂p .
El grup de p-vores de K és el subgrup de Cp (K ) format per les p-cadenes
que són vora d’alguna (p + 1)-cadena:
Bp (K ) := Im ∂p+1 .

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 2.4

Zp (K ) := ker ∂p .
Bp (K ) := Im ∂p+1 .
Teorema 2.1
La composició ∂ ◦ ∂ = ∂p−1 ◦ ∂p : Cp (K ) → Cp−2 (K ) és sempre l’homomor-

fisme nul.

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 2.4

Zp (K ) := ker ∂p .
Bp (K ) := Im ∂p+1 .
Teorema 2.1
La composició ∂ ◦ ∂ = ∂p−1 ◦ ∂p : Cp (K ) → Cp−2 (K ) és sempre l’homomor-

fisme nul.
Així, Im ∂p+1 ⊂ ker ∂p , i per tant, tenim que:

Bp (K ) ≤ Zp (K ) ≤ Cp (K )

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 2.5
Donat un complex simplicial K , el p-èsim grup d’homologia de K és el grup

quocient:
Hp (K ) := Zp (K )/Bp (K ).
Donat z ∈ Zp (K ), l’element z + Bp (K ) ∈ Hp (K ) s’anomena classe d’homo-
logia del cicle z i es denota per [z]. Dos cicles z1 , z2 ∈ Zp (K ) que pertanyen
a la mateixa classe (és a dir, tals que z1 − z2 ∈ Bp (K )) s’anomenen homòlegs
i aquesta relació es denota z1 ∼ z2 .

Grups d’homologia
Bibliografia
v0 e2 v2 e3 v3 e4 v1
e1

t 1
e7 e8
t
3
e9
t5
e10
e1
t2 t4
v1 e5 v4 e6 v0
Figura: Representació plana del complex simplicial K que triangula la banda de Möbius.
H0 (K ) ∼
=Z
H1 (K ) ∼
=Z
H2 (K ) ∼
=0

Grups d’homologia
Homomorfismes induïts
Bibliografia


Grups d’homologia
Bibliografia
Teorema 3.1
Tota aplicació contínua f : |K | → |L| indueix un homomorfisme

fp∗ : Hp (K ) → Hp (L) per a cada p ∈ N.

Grups d’homologia
Bibliografia
Teorema 3.1

Teorema 3.2
Si f : |K | → |K | és l’aplicació identitat, aleshores f∗p : Hp (K ) → Hp (K ) és

l’homomorfisme identitat per a cada p ∈ N. Si f : |K | → |L|, g : |L| → |M|
són dos aplicacions, aleshores (g ◦ f )p∗ = gp∗ ◦ fp∗ : Hp (K ) → Hp (M) per a
cada p ∈ N.

Grups d’homologia
Bibliografia
Teorema 3.1

Teorema 3.2
Si f : |K | → |K | és l’aplicació identitat, aleshores f∗p : Hp (K ) → Hp (K ) és

l’homomorfisme identitat per a cada p ∈ N. Si f : |K | → |L|, g : |L| → |M|
són dos aplicacions, aleshores (g ◦ f )p∗ = gp∗ ◦ fp∗ : Hp (K ) → Hp (M) per a
cada p ∈ N.
Teorema 3.3
Si f , g : |K | → |L| són aplicacions homotòpiques aleshores

fp∗ = gp∗ : Hp (K ) → Hp (L) per a cada p ∈ N.

Grups d’homologia
Bibliografia
Corol·lari 3.1
Si K i L són dos complexos simplicials de manera que els seus espais subjacents
|K | i |L| tenen el mateix tipus d’homotopia, aleshores Hp (K ) ∼
= Hp (L) ∀p ∈ N.

Grups d’homologia
Bibliografia
Corol·lari 3.1
|K | i |L| tenen el mateix tipus d’homotopia, aleshores Hp (K ) ∼
= Hp (L) ∀p ∈ N.
Corol·lari 3.2
|K | i |L| són homeomorfs, aleshores Hp (K ) ∼
= Hp (L) ∀p ∈ N.

Grups d’homologia
Bibliografia

Grups d’homologia
Bibliografia
e4 e5 e6
e1
e1

e2
e2

e3
e3

e4 e5 e6

Grups d’homologia
Bibliografia
e4 e5 e6
e1
e1

e2
e2

e3
e3

e4 e5 e6
a a
Figura: Dalt, representació plana del complex simplicial més senzill que triangula el tor. Baix,
complex cel·lular l’espai subjacent del qual és el propi tor.
Grups d’homologia
Invariància per homotopia Seqüències exactes
Homologia cel·lular La seqüència de Mayer-Vietoris
La seqüència de Mayer-Vietoris Un exemple d’aplicació
Bibliografia
Seqüències exactes
Un exemple d’aplicació

Grups d’homologia
Bibliografia
Definició 5.1
Una seqüència és una col·lecció de grups abelians i homomorfismes de la

forma:
f g
··· → A → B → C → ...
Aquesta seqüència es diu exacta en B si Im f = ker g . Una seqüència es diu
exacta si és exacta en cada grup que no estiga en un extrem de la mateixa.

Grups d’homologia
Bibliografia
Considerem un complex simplicial K i dos subcomplexos L1 , L2 de manera que

L1 ∪ L2 = K . Denotem L := L1 ∩ L2 .

Grups d’homologia
Bibliografia
Considerem un complex simplicial K i dos subcomplexos L1 , L2 de manera que

L1 ∪ L2 = K . Denotem L := L1 ∩ L2 .
A continuació presentarem els homomorfismes que formaran part de la seqüència.
φ: Hp (L) −→ Hp (L1 ) ⊕ Hp (L2 )

[z]L 7−→ ([z]L1 , −[z]L2 )
ψ: Hp (L1 ) ⊕ Hp (L2 ) −→ Hp (K )
([z1 ]L1 , [z2 ]L2 ) 7−→ [z1 + z2 ]K
Siga z ∈ Zp (K ). Aleshores, com L1 ∪ L2 = K , podem escriure z = c1 + c2 amb
c1 ∈ Cp (L1 ) i c2 ∈ Cp (L2 ).
∆: Hp (K ) −→ Hp−1 (L)
[z]K 7−→ [∂c1 ]L

Grups d’homologia
Bibliografia
Teorema 5.1
Siga K un complex simplicial de dimensió n, L1 i L2 dos subcomplexos tals

que L1 ∪ L2 = K i L = L1 ∩ L2 . Aleshores la següent seqüència és exacta:
φ ψ ∆
0 −→ Hn (L) −→ Hn (L1 ) ⊕ Hn (L2 ) −→ Hn (K ) −→
∆ φ ψ ∆
−→ Hn−1 (L) −→ Hn−1 (L1 ) ⊕ Hn−1 (L2 ) −→ Hn−1 (K ) −→
∆ φ ψ
−→ ... −→ H0 (L1 ) ⊕ H0 (L2 ) −→ H0 (K ) −→ 0

Grups d’homologia
Bibliografia
L1 L2 Tor Botella de Klein

Figura: Representació gràfica dels espais que intervenen a l’exemple.
v0 e1 v0 v0 v1
e0
σ e0
v1 e2 v1 e1 e2
L1 /L2 L
Figura: Complexos cel·lulars corresponents al cilindre (L1 i L2 ) i a les dos circumferències (L).

Grups d’homologia
L’estructura matemàtica del sistema cromàtic
El Tonnetz
Construcció de complexos simplicials a partir d’acords
Possible rellevància dels grups d’homologia
Bibliografia

El Tonnetz

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia
La majoria de la música occidental fa servir un sistema de 12 notes anomenat

sistema cromàtic.

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia

sistema cromàtic.
Així, l’espai resultant és un conjunt bijectiu amb Z12 :
{A, A] = B[, B, C , C ] = D[, D, D] = E [, E , F , F ] = G [, G , G ] = A[}

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia

sistema cromàtic.
Així, l’espai resultant és un conjunt bijectiu amb Z12 :
{A, A] = B[, B, C , C ] = D[, D, D] = E [, E , F , F ] = G [, G , G ] = A[}
Els acords són conjunts (no ordenats) de notes que sonen al mateix temps. Per
exemple, {C , E [, G } és un acord de tres notes.

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia
En el seu tractat de 1739 “Tentamen novae theoriae musicae ex certissismis

harmoniae principiis dilucide expositae”, Leonhard Euler va introduir un diagrama,
que denominà Tonnetz (en alemany, xarxa tonal), que representava les relacions
intervàliques entre les notes.

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia

Figura: El Tonnetz tal i com el presentà Euler.

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia

Figura: El Tonnetz tal i com el presentà Euler.
Els musicòlegs del segle XIX, entre ells Hugo Riemann, recuperaren aquesta idea
per tal de visualitzar i estudiar moviments harmònics al llarg d’una peça.

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia
Figura: El Tonnetz del s. XIX i, en color, una representació plana del Tonnetz neo-riemannià.
Per a obtindre el tor cal identificar els costats oposats del paral·lelogram, primer els
horitzontals i després els altres dos, fent coincidir les etiquetes dels vèrtexs.

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia
Dins d’aquest context, Louis Bigo et al. han ideat un mètode per construir complexos
simplicials de manera senzilla a partir d’acords.

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia
Figura: Imatge extreta de l’article, que il·lustra el procés d’autoacoblament.

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia
Figura: Imatge extreta de l’article, que il·lustra el procés d’autoacoblament.
Mitjançant aquest procés podem recuperar el Tonnetz neo-riemannià i deduir altres

estructures interessants.

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia
En aquesta secció anem a estudiar la possibilitat que els grups d’homologia ens donen,
en algun sentit, una mesura de la “complexitat harmònica” de la peça.

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia
Per començar, emprarem el tema “Despacito”, de Luis Fonsi, que fa ús d’una
progressió de quatre acords (vi − IV − I − V ).

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia
Per començar, emprarem el tema “Despacito”, de Luis Fonsi, que fa ús d’una
progressió de quatre acords (vi − IV − I − V ).
Figura: Complex simplicial associat al tema “Despacito” de Luis Fonsi.

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia
A continuació, examinarem els resultats que s’obtenen quan es consideren dos

coneguts estàndards de jazz: “Autumn Leaves” de Joseph Kosma i la bossa-nova
“Desafinado” d’Antonio Carlos Jobim.

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia
A continuació, examinarem els resultats que s’obtenen quan es consideren dos

coneguts estàndards de jazz: “Autumn Leaves” de Joseph Kosma i la bossa-nova
“Desafinado” d’Antonio Carlos Jobim.
Figura: Acords dels temes de jazz analitzats.

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia
Autumn Leaves Desafinado

H0 (K ) ∼
= Z H0 (K ) ∼
= Z
H1 (K ) ∼
= Z2 H1 (K ) ∼
= Z
H2 (K ) ∼
= 0 H2 (K ) ∼
= 0
H3 (K ) ∼
= 0 H3 (K ) ∼
= 0
H4 (K ) ∼
= 0 H4 (K ) ∼
= 0
Taula: Grups d’homologia dels complexos simplicials associats als temes de jazz analitzats.

Grups d’homologia
El Tonnetz
Bibliografia

H0 (K ) ∼
= Z H0 (K ) ∼
= Z
H1 (K ) ∼
= Z2 H1 (K ) ∼
= Z
H2 (K ) ∼
= 0 H2 (K ) ∼
= 0
H3 (K ) ∼
= 0 H3 (K ) ∼
= 0
H4 (K ) ∼
= 0 H4 (K ) ∼
= 0
Taula: Grups d’homologia dels complexos simplicials associats als temes de jazz analitzats.

H0 (K ) ∼
= Z H0 (K ) ∼
= Z
H1 (K ) ∼
= Z H1 (K ) ∼
= Z3
H2 (K ) ∼
= 0 H2 (K ) ∼
= Z2
H3 (K ) ∼
= 0 H3 (K ) ∼
= 0
H4 (K ) ∼
= 0 H4 (K ) ∼
= 0
Taula: Grups d’homologia dels complexos simplicials associats als 16 primers compassos dels
temes de jazz analitzats.

Grups d’homologia
Bibliografia
Bibliografia
M. A. Armstrong. Basic topology. Undergraduate texts in mathematics. Springer, 1983.
Louis Bigo, Jean-Louis Giavitto i Antoine Spicher. “Building Topological Spaces for Musical Objects”. A:
Mathematics and Computation in Music. Ed. de Carlos Agon et al. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin
Heidelberg, 2011, pàg. 13 - 28.
Louis Bigo et al. “Computation and visualization of musical structures in chord-based simplicial complexes”.
A: International Conference on Mathematics and Computation in Music. Springer. 2013, pàg. 38 - 51.
M. J. Catanzaro. “Generalized Tonnetze”. A: ArXiv e-prints (des. de 2016). arXiv: 1612.03519.
Richard Cohn. “Neo-Riemannian Operations, Parsimonious Trichords, and Their “Tonnetz” Representations”.
A: Journal of Music Theory 41.1 (1997), pàg. 1 - 66.
George E. Cooke i Ross L. Pinney. Homology of Cell Complexes. Princeton University Press, 1967.
Peter Giblin. Graphs, Surfaces and Homology. 3a ed. Cambridge University Press, 2010.
W.S. Massey. A Basic Course in Algebraic Topology. Graduate Texts in Mathematics. Springer, 1991.
James R. Munkres. Elements of algebraic topology. Addison-Wesley, 1984.
F. Mascaró Bonín; J. Monterde García-Pozuelo; J. J. Nuño i R. Sivera. Introducció a la topologia. 2a ed.

Universitat de València, 2011.
Ma del Carmen Romero Fuster. Apuntes de Homologia.

Homologia Simplicial y Sus Aplicaciones Al Análisis Musical

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Homologia Simplicial y Sus Aplicaciones Al Análisis Musical

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Complexos simplicials

Jorge Luján Mora

Curs 2017 - 2018

Jorge Luján Homologia Simplicial

1 Complexos simplicials 5 La seqüència de Mayer-Vietoris

Jorge Luján Homologia Simplicial

3 Invariància per homotopia

6 Aplicació a l’anàlisi musical

Jorge Luján Homologia Simplicial

Siguen v0 , . . . , vn ∈ RN , n > 1. Es diu que aquests n + 1 punts són afinment

Jorge Luján Homologia Simplicial

Siguen v0 , . . . , vn ∈ RN , n > 1. Es diu que aquests n + 1 punts són afinment

Siguen v0 , . . . , vn ∈ RN punts afinment independents. Anomenarem n-símplex

Jorge Luján Homologia Simplicial

Siguen v0 , . . . , vn ∈ RN , n > 1. Es diu que aquests n + 1 punts són afinment

Siguen v0 , . . . , vn ∈ RN punts afinment independents. Anomenarem n-símplex

0-símplex 1-símplex 2-símplex 3-símplex

Jorge Luján Homologia Simplicial

Donat un n-símplex sn = (v0 , . . . , vn ), una k-cara de sn és un k-símplex sk

Jorge Luján Homologia Simplicial

Donat un n-símplex sn = (v0 , . . . , vn ), una k-cara de sn és un k-símplex sk

Donat un n-símplex qualsevol sn sempre té una única n-cara: el propi sn .

Jorge Luján Homologia Simplicial

Donat un n-símplex sn = (v0 , . . . , vn ), una k-cara de sn és un k-símplex sk

Donat un n-símplex qualsevol sn sempre té una única n-cara: el propi sn .

Jorge Luján Homologia Simplicial

Donat un n-símplex sn = (v0 , . . . , vn ), una k-cara de sn és un k-símplex sk

Donat un n-símplex qualsevol sn sempre té una única n-cara: el propi sn .

Jorge Luján Homologia Simplicial

Donat un n-símplex sn = (v0 , . . . , vn ), una k-cara de sn és un k-símplex sk

Donat un n-símplex qualsevol sn sempre té una única n-cara: el propi sn .

Jorge Luján Homologia Simplicial

A un mateix símplex li corresponen diversos símplexs ordenats.

Jorge Luján Homologia Simplicial

A un mateix símplex li corresponen diversos símplexs ordenats.

Jorge Luján Homologia Simplicial

A un mateix símplex li corresponen diversos símplexs ordenats.

Direm que dos n-símplex ordenats defineixen la mateixa orientació si existeix

Jorge Luján Homologia Simplicial

Un complex simplicial és un conjunt finit K de símplexs d’RN que verifica:

Jorge Luján Homologia Simplicial

Un complex simplicial és un conjunt finit K de símplexs d’RN que verifica:

Jorge Luján Homologia Simplicial

Un complex simplicial és un conjunt finit K de símplexs d’RN que verifica:

3 Invariància per homotopia

6 Aplicació a l’anàlisi musical

Jorge Luján Homologia Simplicial

Siga X = {x1 , . . . , xnP

i s’anomena grup abelià lliure sobre X .

Jorge Luján Homologia Simplicial

Siga X = {x1 , . . . , xnP

i s’anomena grup abelià lliure sobre X .

Donat un complex simplicial K , el grup de p-cadenes Cp (K ) és el grup abelià

Jorge Luján Homologia Simplicial

Figura: Representació gràfica de la 2-cadena σ

Jorge Luján Homologia Simplicial

Figura: Representació gràfica de la 2-cadena σ

Donat un p-símplex orientat σ = (v0 , . . . , vp ) de K amb p > 0, la seua vora

on (v0 , . . . , vbi , . . . , vp ) representa el (p − 1)-símplex que s’obté elimi-

Jorge Luján Homologia Simplicial

El grup de p-cicles de K és el subgrup de Cp (K ) format per les p-cadenes la

Jorge Luján Homologia Simplicial

El grup de p-cicles de K és el subgrup de Cp (K ) format per les p-cadenes la