Classes de Textos Completat

Textos
La descripció
La descripció és la representació d'alguna cosa amb paraules. Acostuma a tenir una estructura
espacial, que segueix un ordre triat per l'emissor (de dreta a esquerra, d'esquerra a dreta, de
dalt a baix, de baix a dalt, del general al particular, del particular al general, etc). En general,
l'estructura està en funció de l'element que es vulga destacar més, cosa que depèn de la
intenció de l'emissor.
La descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa; o subjectiva, si qui
descriu deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu.
La descripció acostuma a ser enumerativa. Els elements de l'enumeració se separen per comes
o per la conjunció i. El punt i coma s'usa per separar seqüències que ja contenen comes dintre
seu.
El text descriptiu utilitza molts caracteritzadors per dir com són les coses. Per caracteritzar el
nom usem l'adjectiu; preposició+nom; que+oració (oració de relatiu); com+nom o oració
(comparació); la metàfora; i adjectius, noms o verbs+sufixos.
En el text descriptiu, també hi abunden els situacionals, com per exemple: a dalt, a baix, més
amunt, més avall, davant, darrere, a la dreta, a l'esquerra, endins, enfora, al mig/centre, als
costats/extrems, de cara, d'esquena, a l'interior, a l'exterior, etc...
El verb més habitual a les descripcions és el verb ser . Aquest pot tenir tres funcions bàsiques:
 atribuir una característica o qualitat a una cosa, objecte o persona
 establir una relació (de pertinença o d'altres), i
 situar una cosa, persona o objecte.
La descripció científica
La descripció que trobem en els textos de registres tècnics i científics es caracteritza per l'ús un
vocabulari especialitzat. Aquests textos són objectius i tenen un alt grau de formalitat. Tant si
són escrits com orals tenen caràcter de text preparat, no espontani.
L'objectivitat s'expressa lingüísticament per l'absència de la primera i la segona persones del

verb i l'ús de l'es impersonal.
Els textos de caràcter tècnic i científic poden ser:
 divulgatius, adreçats a un píblic ampli i amb caràcter didàctic, o poden ser
 especialitzats, adreçats a un públic molt restringit, amb una funció d'intercanvi

d'informació.
En els textos divulgatius abunden més les explicacions i els exemples. En els especialitzats el
vocabulari és més difícil (terminologia específica) i es pressuposen molts coneixements previs.
El text explicatiu
«Explicar» i «exposar» són dos verbs que expressen conceptes estretament connectats; tant,
que sovint s'ha utilitzat «exposició» i «explicació» per referir-se a una mateixa classe de
seqüències.
Exposar equival a «informar», és a dir, transmetre dades amb un alt grau d'organització i
jerarquització, i explicar, és l'activitat que, partint d'una base expositiva o informativa
necessàriament existent, es fa amb finalitat demostrativa.
Els textos explicatius «exposen una cosa a fi de fer-la comprendre o donar-la a conèixer a
algú". Les explicacions són els textos didàctics per excel·lència, perquè tenen com a objectiu fer
comprendre els fenòmens sobre els quals han aportat la informació necessària.
Estructura
Els textos explicatius han de presentar una organització lògica i jeràrquica de les informacions,
que es pot desenvolupar analíticament o sintèticament. Es manifesta típicament a les lliçons, a
les conferències, als fullets explicatius, etc. L'estructura clàssica d'un text expositiu és:
1. Introducció: on es presenta el tema de què es parlarà.
2. Desenvolupament del tema
3. Conclusió: sol correspondre a una síntesi del que s'ha dit.
Recursos
En l'explicació, l'emissor coneix allò de què parla i en sap més que el receptor. L'emissor vol fer-
se entendre pel receptor i per això fa servir diferents tècniques com l'exemplificació i la
definició, juntament amb una sèrie de recursos com les fotografies, les gràfiques, els esquemes
o els dibuixos (que funcionen de suport no verbal); en l'escrit, la subdivisió en apartats, l'ús de
títols i subtítols i la utilització de recursos gràfics (negretes, cursives, etc); en l'exposició oral, la
repetició, els canvis d'entonació i les pauses expressives, etc.
Elements lingüístics
 Oracions atributives
 Aposicions
 Expressions per denominar vinculades a les definicions ( noms, infinitius, oracions

precedides pel nexe que, oracions interrogatives indirectes, oracions de relatiu
substantivades)
 Abundància de subordinació
 Connectors de causa i conseqüència, que expliciten l'organització lògica de les idees (ja
que, perquè, consegüentment, tanmateix...)
Recursos lingüístics
El verb de l'explicació és el present d'indicatiu, encara que no s'ha de descartar la presència
dels altres temps verbals -els diferents temps de passat-, si en suport de l'explicació es recullen
esdeveniments, anècdotes, declaracions, etc., que s'arrangen en el temps.
La utilització d'adjectius i d'adverbis prové de la necessitat de donar una idea exacta d'allò de
què es parla perquè puga ser entesa l'explicació, i no de la intenció de buscar un efecte estètic
ni de fer conèixer el nostre punt de vista o sentiments sobre l'objecte explicat, com passa
sovint en les descripcions i en les argumentacions. És per això que s'empren els adjectius
«imprescindibles», és a dir, els especificatius o classificatius. De fet, la selecció dels noms
(substantius i adjectius) i dels verbs en l'explicació es fa amb el propòsit d'obtenir la màxima
claredat i la millor precisió possibles.
L'ús dels termes ens assegura una interpretació única. Els termescomporten una absència
d'ambigüitat, i evitar l'ambigüitat és una condicióbàsica de tot text explicatiu.
Pel que fa als connectors, conjuncions o altres tipus de locucions amb valor relacionant, hi
tenen un paper principal sobretot aquelles que estableixen connexions lògiques entre els
elements lingüístics: les causals (perquè, ja que, per això, per aquesta causa, per + infinitiu...),
les il·latives (doncs, per tant, en conseqüència, així...) i les finals (perquè, a fi que/de, per tal
que/de, amb l'objectiu de, amb la finalitat de...); i també les que matisen la validesa de les
assercions, com les adversatives (però), les condicionals (si, sempre que, a condició que...) i les
concessives (malgrat que, a pesar que, per + adjectiu + que...).
D'altra banda, les estructures modals i comparatives (com,semblant a, diferent de...) tenen un
paper important en les operacionsd'exemplificació.
La progressió temàtica
La manera com s'articula la informació coneguda (tema) i la informació nova (rema), sol seguir
dos models en l'explicació:
1. Model de tema derivat: El tema inicial (un hipertema explícit o implícit) es divideix en
diversos subtemes o "parts", als quals són adjudicats els remes corresponents. A
continuació, nous subtemes són seguits de nous remes, i així successivament.
En els textos explicatius, aquest model és molt freqüent quan volem classificar o donar detalls
de l'objecte complex que pretenem explicar.
2. Model de progressió lineal: En aquest model, cada rema es converteix en el nou tema.
Així, es parteix d'un ,tema (t1), al qual s'adjudica un rema (r1). Aquest rema (r1) es
converteix en un nou tema (t2) al qual s'atribueix un nou rema (r2), i així
successivament.
Sovint, alguns d'aquests estadis de successió tema-rema només es potcompletar amb els
coneixements extratextuals que el redactor considera quecomparteix el lector, mitjançant els
quals es poden connectar elementsimplícits.
És freqüent que tots dos models es donen successivament en un mateix text. Informació
proporcionada per: Servei de Llengües i Terminologia
La invitació
La invitació és un tipus de convocatòria per mitjà del qual es demana la presència d'algú en un
lloc determinat i en una data i hora fixades.
Es caracteritza per la claredat, el rigor i la concisió de la redacció.
Estructura
0. Capçalera
La identificació de la institució d'on ix la invitació s'ha de fer d'acord amb les normes d'identitat
corporativa de l'organisme, i respectar, doncs, elements de disseny com la situació del logotip,
les mides dels marges, el tipus de paper, etc.
1. Identificació de qui convida
L'emissor s'identifica amb el nom i els cognoms i el càrrec o bé, només amb el càrrec.
2. Nucli de la invitació
 Fórmula d'invitació: ...invita... o ...convida...
 Identificació de l'acte a què es convida
 Data
 Hora
També pot incloure, si és necessari o convenient, aquests altres elements:
 Nom i cognoms del destinatari
 Personalitats que presidiran o assistiran a l'acte
 Petició de confirmació d'assistència
 altres informacions addicionals
3. Datació
Només duu una única data, que s'estructura com segueix: la població, el nom del mes escrit en
lletres, la preposició de i l'any escrit en xifres.
4. Informació ocasional
Aquest tipus d'informació, com ara si cal confirmar l'assistència, si s'ha de portar la invitació,
etc. s'ha de posar després de la datació.
Fraseologia
...té l'honor de convidar-vos...

...es complauen a convidar-vos...
...es complau a invitar-vos...
...us convida a...
...l'acte serà presidit per...
...sota la presidència de...
...a càrrec de...
...es demana confirmar assistència...
...que tindrà lloc a...
...finalitzat l'acte, se servirà un còctel...
Remarques
Pel que fa al tractament personal, en la invitació se sol emprar la tercera persona del singular
(vostè), tant per a l'emissor com per al receptor. No obstant això, s'utilitza el tractament de vós
per designar el destinatari o la destinatària, sempre que no aparega esmentat en el document.
Els temps verbals que cal emprar-hi són el present d'indicatiu i el futur.
La invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat.Tampoc no ha de

portar signatura.
Exemple 1
Logotip
El rector de la Universitat Politècnica de València
es complau a convidar-vos a l'homenatge que es farà a Joan Fuster.
Els actes tindran lloc el dia 15 d'octubre, des de les 11 h, a la Sala d'Actes del Campus
del camí de Vera, s/n.
València, octubre de 1992
Tota la informació anterior sobre la invitació, com hauràs pogut observar, pertany a un registre
formal i és propi del llenguatge administratiu.
A continuació veuràs un exemple que, encara que també posseeix un grau elevat de formalitat,
és més propi de la llengua general.
Exemple 2
El president de l'Associació Tenes

es complau a convidar
Teresa Soberanes i Grau
a l'acte commemoratiu del 20è aniversari

de l'Associació Tenes, que tindrà lloc
al Palau Sant Jordi, el dia 15 d'abril, a les 22 hores.
Barcelona, març de 1996
Recorda que no hi ha normes prefixades per als textos que s'escriuen entre amics. Les
relacions entre dues persones tenen possibilitats infinites. No obstant, la claredat i la correcció
sempre són recomanades.
El text instructiu
Els text directiu o instructiu ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie d'accions i
ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les. Primer, acostuma a
presentar la finalitat que persegueix i després, exposa un seguit d'instruccions. Aquestes
segueixen l'estructura següent: marca d'ordre -acció que s'ha de fer- com s'ha de fer. Les
marques d'ordre serveixen per indicar el pas d'una instrucció a la següent i poden ser
substituïdes per recursos tipogràfics (punt, guió ...). Algunes instruccions han de fer-se en un
ordre determinat perquè siguen efectives.
Els textos directius acostumen a ser esquemàtics i concisos. L'esquematisme consisteix a

presentar uns continguts destacant-ne les línies principals, mitjançant les paraules
imprescindibles i la disposició gràfica dels textos. La concisió consisteix a expressar només allò
que és estrictament necessari per a la comprensió dels continguts. Sol repercutir en l'absència
de comentaris i digressions i en l'absència de caracteritzadors.
La forma verbal bàsica per expressar les instruccions és l'imperatiu. Però també hi ha altres
possibilitats, segons els diferents graus de formalitat entre l'emissor i el receptor, la intenció
que es persegueix o la situació. Aquestes altres possibilitats d'expressar instruccions són,
principalment, la persona i el nombre de la forma verbal que s'empre, la utilització de diferents
temps verbals i l'ús de verbs específics per a expressar la instrucció (caldre, haver de, etc.). L'ús
combinat d'aquests recursos gramaticals permet d'intensificar o suavitzar la sensació
d'imposició o d'ordre de les instruccions.
Per expressar la manera com s'han de fer les accions, es poden usar: adverbis i locucions
adverbials de manera, adverbis en -ment, preposicions + nom, oracions introduïdes per nexes
modals (com, com si, segons, etc.) verbs que, pel seu significat, indiquen manera i gerundis.
Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom, oracions
introduïdes per nexes finals (perquè, a fi que, per tal que, etc.), per (o locucions finals com a fi
de, per tal de, etc.) + infinitiu i verbs que, per la seua significació, indiquen finalitat: perseguir,
proposar-se, pretendre...
Per indicar instruments podem fer servir: per mitjà de, mitjançant, amb...
Els missatges s'elaboren sempre amb un codi, que és el conjunt de signes o senyals de significat
convencional i les regles per a la seua utilització. A més del codi lingüístic, n'hi ha d'altres que
se serveixen de dibuixos, imatges, gràfics, etc.
Referència
Basat en BORDONS, G. [et al.] Trèvol text 2. Barcelona: Editorial Empúries i Publicacions
Universitat de Barcelona, 1990.
M. Josep Soldevila Blasco
Assessoria de Català
EL RESUM
1. Què és resumir?
2. Què cal tenir en compte a l'hora de resumi r?
3. Text per resumir
4. Exemples de resums amb errors
4.1 Resum 1
4.2 Comentaris del resum 1
4.3 Resum 2
4.4 Comentaris del resum 2
5. Exemple de resum correcte
1. Què és resumir?
Entenem per resum la capacitat de reduir un text a 1/4 part dels seus mots, aproximadament.
Amb el resum s'ha d'aconseguir reproduir fidelment (no copiar) el contingut i l'organització
d'un text original, però de manera reduïda. Cal, doncs, saber-hi distingir primer la informació
que és essencial de la que és accessòria, per poder-la expressar després d'una manera
condensada i objectiva.
2. Què cal tenir en compte a l'hora de resumir?
- Cal cenyir-se a la informació que hi ha en el text original: es tracta, com s'ha dit abans, de
reproduir aquesta informació, però amb menys paraules; no s'ha de fer interpretacions
personals sobre el contingut del text.
- Hi ha d'haver totes les idees principals del text original, interpretades correctament.
- Cal articular i connectar les idees amb mots de lligam (marcadors textuals, connectors) i amb
la puntuació adient: el producte final ha de ser un resum, no un esquema.
- Cal demostrar capacitat de síntesi; és a dir, respectar al màxim el nombre de paraules
demanat per al resum.
- No s'ha d'afegir al resum comentaris o indicacions del tipus: "El text/l'autor diu.../ens parla
de.../conclou dient que...", ja que aquestes estructures donen lloc a un distanciament del text
original.
3. Text per resumir
CONCILIAR LA FAMÍLIA I LA FEINA
Sovint s'utilitza l'expressió dona treballadora per indicar la dona que fa un treball retribuït,
sigui per compte propi o aliè. La frase és un xic injusta per a tantes i tantes dones que han
treballat i treballen molt a casa seva, cuidant els fills i la família; són les anomenades
mestresses de casa. Aquesta dedicació a la família, anys enrere més nombrosa que ara, ha
suposat exercir un gran nombre de feines que avui ja han esdevingut una professió: cuinar,
rentar la roba, planxar, netejar la casa, cuidar els nens, els avis, els malalts, etc. La gran
diferència és que la mestressa de casa no percep cap retribució per aquestes feines.
Aquesta dedicació exclusiva a la família té diversos inconvenients: la dona no rep retribució, ni
cap renda monetària directa, ni cotitza a la Seguretat Social, cosa que la fa dependre
econòmicament del marit; si aquest desapareix o deixa de tenir ingressos, la dona queda sense
recursos i el dia de demà no tindrà pensió de jubilació. A més, la dona que no treballa fora de
casa també pot quedar desvinculada més fàcilment del món extern, del seu entramat cultural i
associatiu, de la seva evolució tecnològica, del batec diari...
Amb el temps hi ha hagut un canvi de les coses i avui totes les famílies ja es plantegen que les
dones han de tenir ingressos econòmics i, per tant, la seva pròpia professió i ofici. La
progressiva incorporació de la dona al món del treball és un signe de modernització i de
progrés. Els països més desenvolupats són aquells en què hi ha una major proporció de dones
que treballen (Suècia, EUA, Holanda, Canadà, Dinamarca, etc.), és a dir, els que tècnicament
tenen la major taxa de població ocupada femenina. La taxa mitjana d'ocupació femenina
europea és del 40,1% i a Catalunya, del 35,3%. S'observa que per arribar a la mitjana europea,
més elevada, encara hem de fer un esforç notable.
La incorporació de la dona al treball fa necessari configurar un nou sistema que permeti un
repartiment equilibrat de responsabilitats entre la vida professional i la vida privada; amb
aquesta finalitat es va crear la Comissió Interdepartamental de Conciliació Laboral i
Responsabilitats Familiars, amb participació de sindicats i associacions empresarials. Les
recomanacions plantejades per aquest òrgan s'agrupen en tres blocs: a) prestacions en temps,
per exemple maternitat, excedències dels pares i flexibilitat d'horaris laborals, comercials i
escolars; b) prestacions en serveis, com ara l'atenció a les famílies amb persones dependents;
c) prestacions econòmiques, entre d'altres, subsidis familiars i desgravacions fiscals.
4. Exemples de resums amb errors
4.1 RESUM 1
El text ens parla de (1) la incorporació de la dona al món laboral.

Durant molts anys les dones han estat treballant a casa sense rebre un salari i sense cotitzar a
la Seguretat Social. Són dones que depenen dels seus marits, i si aquest l'abandona (2) o es
queda sense feina, no tenen ingressos.
A més a més, les tasques que aquestes mestresses de casa realitzen , (3) han esdevingut feines
(4), com són cuinar, rentar la roba, cuidar els avis, etc. Però aquestes dones realitzen (5) les
feines sense rebre cap benefici.
A molts països ja s'està produint un canvi, les dones s'estan integrant al món laboral. Els països
on hi ha major proporció de dones treballadores són el Canadà, Dinamarca, els Estats Units,
entre d'altres. Països amb un gran potencial econòmic. (6)
A Europa hi ha un 40,1 % de dones treballadores, a Catalunya un 35,3 %. (7) Encara queda
bastant per millorar. Però (8) ja s'ha creat una comissió que ha dut a terme una sèrie de
recomanacions: a) prestacions en temps, b) prestacions en serveis, c) prestacions
econòmiques. Amb aquestes recomanacions es vol facilitar la incorporació de la dona al món
laboral, ja que aquest fet és digne de modernització. (9)
4.2 COMENTARIS DEL RESUM 1

(1) No s'ha d'incloure aquesta estructura al resum, ja que es crea un distanciament del text
original.
(2) Error greu de cohesió: el pronom utilitzat no concorda amb nombre amb el complement
que substitueix. Error d'interpretació: no se'n fa una interpretació del tot correcta (en el text
original no es parla d'abandonament).
(3) Error de sintaxi: no hi pot haver coma entre el subjecte i el verb.
(4) Error d'interpretació/matisació: les tasques de les mestresses de casa han esdevingut
professió, més que feines.
(5) Repetició lèxica: es repeteix, innecessàriament, la paraula realitzen. Cal demostrar varietat
lèxica.
(6) Error de cohesió: aquesta frase està mal cohesionada, queda deslligada de l'anterior a causa
de la puntuació (seria més correcte utilitzar-hi una coma).
(7) Idea secundària irrellevant.
(8) Error de cohesió: el connector no és l'adequat, ja que la idea que cal expressar amb aquesta
frase no és d'oposició, sinó de continuació (amb aquesta finalitat..., per això...).
(9) Confús, mal interpretat.
4.3 RESUM 2
L'autor/a del text exposa (1) diferents aspectes que cal tenir en compte a l'hora de tractar el
tema de la possible conciliació de la família i la feina. (2)
Des de bon començament, l'autor/a deixa ben clar (1) que aquest tema afecta només les
dones. Són les dones les que socialment es troben dividides en treballadores i mestresses de
casa, divisió totalment injusta.
A continuació, l'autor/a fa esment, breument, (1) dels inconvenients que suposa per a la dona
la dedicació exclusiva a la família i la llar (dependència econòmica, desvinculació del món
extern...), i afirma que (1), en el marc de les societats actuals modernes, s'accepta i es defensa
la incorporació de les dones al món del treball, no només pels beneficis socials que això
comporta, sinó també pels beneficis socials derivats (3). Certament, l'autor/a subratlla (1) que
els països amb un índex d'ocupació femenina més alt són els més ben situats des del punt de
vista econòmic (Suècia, el Canadà, els Estats Units...). A Europa, aquesta taxa és d'un 40,1 % i a
Catalunya, d'un 35,3 %. (4)
Finalment, l'autor/a fa esment (1) d'un organisme governamental, creat a Catalunya, que té
com a objectiu fonamental la formulació de mecanismes que afavoreixin la incorporació de la
dona al món laboral i el subsegüent repartiment de responsabilitats familiars: la Comissió
Interdepartamental de Conciliació Laboral i Responsabilitats Familiars, que determina
prestacions en temps, en serveis i d'ordre econòmic. (227 paraules) (5)
4.4 COMENTARIS DEL RESUM 2
(1) No s'ha d'incloure aquesta estructura al resum, ja que es crea un distanciament del text
original.
(2) En aquest primer paràgraf es fa una introducció/presentació de la idea clau del text original,
cosa que no és pròpia d'un resum: cal reproduir el contingut i l'organització del text original, i
no
fer-ne un comentari.
(3) Idea repetida i confusa: "s'accepta i es defensa la incorporació de les dones al món del
treball, no només pels beneficis socials que això comporta, sinó també pels beneficis socials
derivats" (beneficis socials derivats de què?).
(4) Idea secundària irrellevant.
(5) No es demostra prou capacitat de síntesi, ja que el text s'hauria de resumir en 150 paraules,
i la reducció final ha quedat en 227 paraules.
5. Exemple de resum correcte
Sovint s'interpreta que la dona treballadora és només aquella que treballa fora de casa, i no es
té en compte el fet que les mestresses de casa duen a terme un gran nombre de tasques que
actualment ja han esdevingut una professió.
Les mestresses de casa, a més, es troben amb una sèrie d'inconvenients, com el fet de
dependre del marit per no tenir cap compensació econòmica, ni cap cotització a la Seguretat
Social i, també, la possible desvinculació del món extern.
Amb el temps, però, hi ha hagut un canvi de mentalitat, i ja hi ha el plantejament generalitzat
que les dones han de tenir ingressos econòmics i, per tant, la seva professió i ofici. Aquesta
incorporació de la dona al món laboral ha generat la creació d'una comissió, amb participació
de sindicats i associacions empresarials, que vetlla per un repartiment equitatiu de
responsabilitats entre la vida professional i la privada.
El text argumentatiu
Definició i característiques
El text argumentatiu té la funció de convèncer i la seva estructurabàsica consta de tres parts:
1. Introducció, és la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de
l'emissor respecte al tema
2. Motius o arguments, s'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un
argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és el cas.
3. Conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la
síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa
habitualment en l'últim paràgraf.
En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot
mostrar mitjançant l'ús de la primera persona.
Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altresmarques d'ordre, com en
primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.
Un tipus de text argumentatiu molt freqüent és el polític. El seu llenguatge és elaborat i fa

servir recursos lingüístics que atraguen i convencen el receptor, com són l'ús d'un vocabulari
especial i de figures retòriques. Les figures retòriques que més utilitza són les que es basen en
la repetició, el contrast i la implicació del receptor.
Per expressar l'oposició podem usar: oracions introduïdes per nexes com però, sinó,
tanmateix, encara que, malgrat que, etc noms precedits de locucions com malgrat, a pesar
de, tot i, etc i verbs que pel seu significat, indiquen oposició com oposar-se, dissentir, ect.
Per expressar la causa, podem usar: oracions introduïdes per nexes causals com perquè, ja
que, puix, etc, noms introduïts per locucions com amb motiu de, a causa de, gràcies a, etc., i
verbs que, pel seu significat, indiquen causa com causar, fer, originar, ocasionar, etc.
Per expressar la conseqüència, podem usar: oracions introduïdes pernexes consecutius com
doncs, per tant, així, etc., o nomsencapçalats per locucions com en conclusió, en
conseqüència,conseqüentment, etc. Abans de l'expressió consecutiva, és freqüentde posar un
punt i coma. La conseqüència també es pot expressar a travésd'un reforç a la primera oració
(tant, tan, de manera) i elnexe que a la segona.
Entre els recursos utilitzats en el text argumentatiu, cal destacar l'ús decometes, els guionets,
les citacions i lainterrogació retòrica.
Les cometes s'usen per citar paraules textuals, fer sobresortir unaparaula del text, indicar que
un mot és un títol o un motiu, o donar un toespecial a una paraula.
Els guionets s'usen per indicar de qui són les paraules citades, perafegir una circumstància
complementària al text i per passar del toobjectiu al subjectiu.
Les citacions d'autoritats són frases extretes de grans pensadors od'entesos en la matèria que
es tracta i tenen un caràcter d'afirmaciócategòrica. Molt sovint s'expressen mitjançant
paradoxes, antítesis oequívocs.
La interrogació retòrica és una afirmació feta en forma de pregunta,a fi d'atreure l'interés del
receptor i implicar-lo en el que s'afirma.
Per fer una contraargumentació cal analitzar el text, tenint encompte: el receptor a qui
s'adreça el que argumenta, els argumentsque fa servir, les premisses de què parteix,
l'estructuradels arguments, el seu propòsit i les seves estratègies. A l'hora deconstruir els
contraarguments, cal valorar: els caràcter icircumstàncies del receptor, els contraarguments
més idonis per ales seves premisses, els possibles dubtes del contrincant, lesrespostes a
aquests dubtes, el nostre propòsit general enrelació a aquest receptor concret i les estratègies
més adequades decara a aquest propòsit.
El text argumentatiu dins de la situació comunicativa
Les argumentacions, com els altres tipus de textos, es poden donar en contextos comunicatius
ben diferents. Tots tenim la necessitat de prendre partit per alguna idea o davant d'algun fet
concret en diversos moments i situacions de la nostra vida. Quan enunciem aquesta presa de
partit ajudant-nos de raons estem argumentant i, generalment, al mateix temps, intentem
convéncer el nostre auditori. A continuació veurem una llista de possibles classes de textos
argumentatius:
 L'expressió i defensa de punts de vista en:

o converses,
o cartes privades i públiques,

o novel·les,
o obres de teatre.
 Conferències, debats, taules redones, col·loquis, etc. bédirectament davant de públic, o
bé a través dels mitjans de comunicació.
 Articles d'opinió en revistes i diaris.
 Editorials
 Anuncis publicitaris
 Discursos polítics
 Informes sobre temes de caràcter especialitzat que inclouen preses de decisió
argumentades, per exemple: informes fets per metges sobre la conveniència de no
fumar, etc.
D'acord amb la situació comunicativa, l'emissor produirà una classe o altra de text
argumentatiu.
Tots ells tindran en comú:
 l'exposició i defensa d'opinions,

 la intenció de convéncer o persuadir.
A cada classe de text correspondrà:
 un registre lingüístic més o menys formal,

 una determinada relació entre l'emissor i el receptor,
 una estructura pròpia,
 uns recursos lingüístics determinats.
Els recursos lingüístics
Alguns dels principals recursos lingüístics utilitzats en les diferents classes de textos
argumentatius són:
 La utilització de la ironia. De vegades alguns argumentssón reforçats per frases o

expressions iròniques.
 Contar un relat. En alguns casos, quan volem convénceralgú, abans preparem el seu
estat d'ànim per tal de predisposar-lofavorablement respecte d'allò que li volem
exposar. Una manerad'aconseguir-ho és relatant alguns fets colpidors que es
relacionendirectament amb les opinions que volem defensar.
 La utilització de la repetició, és a dir, de lainsistència i del bombardeig d'arguments.
 Posar de manifest determinats valors. Per exemple, quanes fa al·lusió a valors com la
solidaritat i la llibertat per defensardeterminades opinions a favor dels drets humans,
etc.
 L'argument d'autoritat. Quan l'emissor es recolza en elsseus coneixements respecte
del tema a què es refereix, o bé, en el seuestatus social.
 Les qüestions retòriques. Ens referim als jocs deparaules, als recursos gràfics i al recurs
que anomenem la interrogacióretòrica, que consisteix a formular una pregunta de la
qual no s'esperaobtenir resposta i que serveix, com en el cas dels altres
recursosretòrics, per centrar l'atenció i l'interés del receptor cap a allò queexposa
l'emissor.
Estratègies per treballar l'expressió escrita
Per escriure bé, a més a més de dominar el codi escrit, cal saber utilitzar-lo en cada situació
concreta.
Un bon escriptor ha de desenvolupar un ventall ampli i variat d'estratègies que li permeta

expressar intel·ligiblement les seues idees: fer esquemes, escriure esborranys previs, rellegir,
etc. En resum, ha de generar idees, enriquir-les, organitzar-les per a un lector determinat i
traduir-les al codi escrit.
Així, per treballar l'expressió escrita convé que tingues en compte una sèrie d'estratègies de
composició:
 Determina l'emissor del text: qui escriu, quin paper representa.

 Determina el destinatari del text, a quin lector o lectors va destinat.
 Analitza la finalitat que ha de tenir el text.
 Durant el procés de composició pensa en les característiques que té el text: a quin
gènere pertany, quin suport utilitza, quin sentit vols donar-li.
 Planifica l'estructura del text, fes un esquema, pren notes i reflexiona sobre tots
aquests aspectes abans de començar a redactar.
 Rellegeix els fragments que has escrit per avaluar si corresponen a la imatge mental
que tens del text, al pla que t'havies fet prèviament, i també per enllaçar les frases que
escriuràs després amb les anteriors.
 Distribueix el text en paràgrafs.
 Relaciona les proposicions que has escrit prèviament mitjaçant connectors.
 Assegura la continuïtat semàntica mitjançant procediminents de repetició i substitució
(pronoms, sinònims, hiperònims, elisions, etc.)
 Revisa, fes-ne les correccions que consideres necessàries i reformula el que no et
semble coherent.
 Si tens dubtes sobre l'estructura del text, l'ortografia d'una paraula, la forma d'un verb
o necessites buscar un sinònim pots consultar els llibres, les gramàtiques i/o els
diccionaris que trobaràs a les prestageries.
M. Josep Soldevila Blasco
Propietats de l'expressió escrita
Les regles fonètiques i ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques, que permeten formar

oracions acceptables, són només una part del conjunt de coneixements que domina l'usuari de
la llengua. L'altra part està formada per les regles que permeten elaborar textos: les regles
d'adequació, de coherència i de cohesió. Aquestes ens ajuden a discriminar les informacions
rellevants de les irrellevants, estructurar-les en un ordre lògic i comprensible, escollir les
paraules adequades, connectar les frases entre elles, construir un paràgraf, etc.
Tot seguit explicarem en què consisteix cadascuna d'aquestes regles.
Adequació
Qualsevol llengua presenta variacions: no parlen ni escriuen de la mateixa manera tots els
membres de la comunitat lingüística, ni aquests membres utilitzen la llengua de la mateixa
manera en totes les situacions comunicatives. Cadascú pot escollir entre usar la seua varietat
dialectal o usar l'estàndard. Cada situació requereix l'ús d'un registre particular, que ve
determinat pel tema, pel canal de comunicació, pel propòsit que tinguem i per la relació entre
els interlocutors.
L'adequació és la propietat del text que determina la varietat (dialectal/estàndard) i el registre

(general/ específic, oral/escrit, objectiu/subjectiu i formal/informal) que cal usar.
Coherència
Hi ha informacions rellevants, que són apropiades per al text, i n'hi ha d'altres irrellevants, que
són superflues i innecessàries. Quan parlem o escrivim, hem de saber discriminar aquests dos
tipus d'informacions. Així mateix les informacions rellevants s'han d'estructurar d'una
determinada manera, seguint un ordre lògic i comprensible.
La coherència és la propietat del text que selecciona la informació (rellevant/irrellevant) i que

l'organitza en una determinada estructura comunicativa (introducció, apartats, conclusions,
etc.)
Cohesió
Les diverses frases que componen un text es connecten entre elles i formen una espessa xarxa
de relacions. Els mecanismes que s'utilitzen per connectar-les s'anomenen formes de cohesió i
poden ser de diversos tipus: repeticions o anàfores (l'aparició recurrent d'un mateix element
en el text, a través de la sinonímia, la pronominalització o l'el·lipsi) enllaços o connectors
(entonació i puntuació, conjuncions), etc.
La cohesió és la propietat del text que connecta les diverses frases entre elles, mitjançant les
formes de cohesió. Aquests mecanismes tenen la funció d'assegurar la interpretació de cada
frase en relació amb les altres i, en definitiva, d'assegurar la comprensió del significat global del
text.
M. Josep Soldevila
Problemes que pots trobar a l'hora de fer un text
1. Problemes relacionats amb la contextualització:

o paper que adopta l'emissor en l'enunciació.
o adequació del text al destinatari.

o adequació del text a la intencionalitat.
o adequació del text al marc d'interacció social (relació emissor-receptor).
o coherència del text en referència al món representat.
2. Problemes relacionats amb l'estructuració:
o planificació de l'escrit d'acord amb el tipus de text que es produirà:
 en situació/autònom respecte a la situació.
 narració, descripció, exposició, argumentació...
3. Problemes relacionats amb la textualització:
o disposició del text en la pàgina: títols, subtítols, sagnats, espais en blanc, signes
de puntuació, notes, notació de paràgrafs, etc.
o puntuació
o organitzadors del text (temporals, espacials, lògics...)
o procediments de repetició (substitucions mitjançant sinònims, hiperònims,
pronoms anafòrics, nominalitzacions, el·lipsi, etc.)
o subsistemes verbals (subsistema de passat, de present.)
o modalització (adverbis i locucions modalitzadores, verbs i perífrasis modals...)
o l'ordre de les paraules a l'oració.
4. Problemes morfosintàctics:
o en la formació de paraules (sufixos, prefixos, composició, conjugació, formació
de plurals, distinció de paraules en les locucions, etc.)
o en la construció d'oracions (concordances substantiu- adjectiu, subjecte-verb,
ús de preposicions en els complements verbals, ordre dels grups sintàctics, ús
del relatiu, etc.)
o ús de la puntuació per a marcar relacions sintàctiques i desfer ambigüitats dins
l'oració.
5. Problemes ortogràfics:
o grafies
o accent ortogràfic
o ús de majúscules
o puntuació
Orientacions i models per a documents administratius
http://www.uic.es/ca/idiomes/catala/assessorament-linguistic/exemples-documents-
administratius
1. AVÍS
Text breu que informa d’un fet a les persones que hi puguin estar interessades perquè
n’estiguin assabentades i actuïn en conseqüència. Generalment es penja en un tauler
d’anuncis, com si fos un rètol. Format: DIN A4 (210 _ 297 mm), o bé DIN A5 (210 _ 148 mm).
Criteris generals
A causa de la funció de comunicació breu adreçada a un públic més o menys ampli que té
aquest document, cal tenir en compte especialment els aspectes següents pel que fa a la
redacció:
 Ordre i claredat en la presentació de la informació.
 Concisió en la redacció del text. Cal seleccionar la informació rellevant i expressar-la de

manera completa, però concisa.
 El tractament personal:
 Emissor:
o Impersonal: s’ha suspès, etc.
o Primera persona del plural (nosaltres): lamentem, informem,etc.
 Destinatari:
Impersonal: cal presentar, es poden recollir, etc.
Segona persona del plural (vosaltres): podeu adreçar-vos a...
Tercera persona del plural (vostès): les persones interessades poden adreçar-se a...
Estructura
 Títol. El títol o identificació del document ha de ser la paraula avís, ressaltada

tipogràficament amb majúscules, negreta i cos de lletra gran.
 Cos. S’hi exposa la informació del fet que es dóna a conèixer de manera ordenada,
completa i concisa. Aquesta informació pot ser la següent:
Fet o fets que cal comunicar.

Causes del fet i possibles solucions o alternatives, si es tracta d’un fet perjudicial per a les
persones interessades.
Disculpes, si cal.
 Identificació de la unitat o de l’organisme emissor. Segons el tipus d’avís, és

convenient escriure al final i de manera destacada el nom de la unitat o organisme que
emet l’avís, l’adreça i l’horari d’atenció al públic. En aquest cas no cal que la capçalera
inclogui cap d’aquestes informacions.
 Datació. Cal fer-hi constar:

Lloc.
Data: dia (en xifres), mes (en lletres) i any (en xifres i de manera completa).
Fraseologia
 Es comunica que...
 Es posa en coneixement dels estudiants...
 Lamentem comunicar/haver d’informar que...
 Amb motiu de / A causa de / Atès / Per...
 Les persones interessades poden adreçar-se a...
 Per a més informació...
 Disculpeu les molèsties...
 Exemple d'avís 1
2. Acta de reunió
Document per mitjà del qual es constaten les incidències i els acords presos en una reunió.
Format: DIN A4 (210 × 297 mm).
Criteris generals
L'acta de reunió de caràcter tradicional es caracteritza per una descripció detallada del
desenvolupament de la reunió. És més recomanable, però, seguir un model més simple,
caracteritzat pels criteris de redacció següents:
 Concisió. Cal seleccionar les informacions essencials de la sessió (temes tractats,

intervencions rellevants, transcripció literal dels acords, etc.) i sintetitzar-les.
 Claredat en la presentació, de manera que es faciliti la lectura del document per mitjà
de la utilització d'encapçalaments i d'un sistema numèric d'identificació coherent entre
els temes tractats (ordre del dia), el desenvolupament de la sessió i els acords presos.
 Temps verbal. És recomanable l'ús del present, encara que l'acta es redacti després de
la reunió.
 Tractament personal. Les actes són impersonals i neutres: S'aprova el document

sobre... o bé Aprovació del document sobre...
 Quant al tractament personal del secretari (emissor). En la redacció de l'acta s'utilitza

la tercera persona del singular (ell):El secretari o la secretària llegeix els informes...,
mentre que en la fórmula final, es fa servir la primera persona del singular
(jo): ...estenc aquesta acta.
 Per al tractament personal dels altres membres de la reunió s'utilitza la tercera persona
del singular o del plural ( ell o ells): El president demana..., els professors expliquen el
projecte...
Estructura
 Identificació de la reunió. Aquest apartat consta de les dades següents:
 Nom de l'organisme
 Número de la sessió
 Lloc
 Data
 Hora d'inici
 Hora d'acabament
 Nom i cognoms
 Càrrec o funció que acompleix dins l'organisme reunit o bé si hi assisteix com a

representant d'algun altre organisme.
 En un segon bloc, quan calgui, es consignen els membres absents, encapçalats per una
de les fórmules següents: Han excusat la seva absència, S'excusen, S'han excusat
d'assistir-hi, o bé Absents, segons si s'han excusat o no.
 Assistència. En un primer bloc es fan constar les persones que han assistit a la reunió,
encapçalades per la forma Assistents, amb les dades següents:
 Ordre del dia. En aquest apartat es reprodueixen els punts de l'ordre del dia que es
detallaven en la convocatòria de la reunió. Si hi ha alguna modificació, també s'hi ha de
fer constar. És convenient numerar els diversos temes o punts i mantenir la mateixa
numeració en tot el document per coherència i estalvi de referències.
 Desenvolupament de la sessió. En aquest apartat es fa constar l'evolució de la reunió i

les intervencions més rellevants de manera sintetitzada. Convé que l'ordre de
desenvolupament es correspongui amb el de l'ordre del dia. Aquest apartat es pot
ometre en els casos en què no sigui pertinent recollir el desenvolupament de la sessió,
i llavors només s'hi fan constar els acords presos.
3. Carta
Comunicació escrita de caràcter interpersonal i de contingut general, no prevista en la

tramitació d’un procediment administratiu i que pot tractar de més d’un tema (relacions
personals, comercials, administratives, etc.). Format: DIN A4 (210 _ 297 mm)
Criteris generals
Els aspectes més destacables pel que fa a la redacció de les cartes són els següents:
 Document de tema lliure: s’hi poden tractar un o diversos temes. Es tracta del
document menys estricte quant a estructura i format.
 Claredat, rigor i concisió adients a la redacció administrativa. Això vol dir que cal
seleccionar la informació que s’hi inclourà abans de començar la carta.
 Estructuració lògica del contingut per mitjà de paràgrafs breus i separats: presentació
de l’assumpte, desenvolupament dels fets o arguments i conclusió resumida.
 Emissor:
Primera persona del singular (jo) o del plural (nosaltres): Us comunico, us
comuniquem, etc.
 Destinatari:
La forma més habitual és el tractament de vós, que presenta força avantatges, com ara
la unificació del gènere del destinatari: us informo, la vostra carta, etc.
Estructura
 Destinació. Els destinataris d’una carta tant poden ser particulars com institucions o
organitzacions. Normalment aquests destinataris s’identifiquen al marge superior
esquerre de la carta, de manera completa o reduïda.
 Completa: La informació completa és la mateixa que apareix en una adreça d’un sobre.
 Reduïda: Quan per una qüestió d’espai es redueix a la informació mínima que ens
permet d’identificar amb facilitat el destinatari, només s’hi fan constar el nom o el
càrrec i la localitat.
 Solemne i de màxima consideració: Distingit senyor, distingida senyora…
 General, respectuosa i atenta: Senyor, senyora…
 Franca i cordial: Benvolgut amic, benvolguda amiga...
 Introducció: presentació del motiu de l’ofici.
 Desenvolupament: explicació dels fets, arguments, etc.
 Conclusió: petició, síntesi dels fets, etc.
 Us saludo/saludem amb respecte
 Aprofito/aprofitem l’avinentesa per saludar-vos ben atentament
 Ben atentament
 Atentament
 Cordialment
 Ben cordialment
 Una salutació cordial
 Signatura
 Nom i cognoms
 Càrrec (introduït per mitjà de l’article determinat corresponent)
 Lloc
 Data: dia (en xifres), mes (en lletres) i any (en xifres i de manera completa)
 Igual que l’ofici, la carta té un sistema de datació doble pel que fa a l’emissió. Des d’un
punt de vista formal, però, la data que cal tenir en compte és la del registre de sortida.
 Postdata (PD): per mitjà de la sigla PD s’introdueixen al final del document anotacions
especials (referències a documents, informacions complementàries, etc.).
 Les inicials de la persona que redacta la carta (en majúscules) i les de qui la transcriu
(en minúscules), separades per una barra inclinada; per exemple, CD/eb. Aquesta
informació, si s’hi inclou, cal posar-la al final del document.
 Salutació. Cal ajustar la fórmula de salutació al to de la relació expressada en el cos.

Algunes fórmules habituals:
 Cos. Des del primer moment cal definir el to de relació entre els comunicants. Tot i que
sempre convé moure’s en un cert nivell de formalitat, hi ha graus entre la solemnitat i
la cordialitat que cal tenir presents.
 Comiat. Algunes variants, ordenades de màxima a mínima cortesia:
 Signatura. L’estructura més habitual és la següent:
 Datació. Si el paper de carta du impresa l’adreça i la localitat ja hi figura, se’n pot

prescindir i la datació es pot reduir a expressar el dia, el mes i l’any. Si no és així, cal
indicar-hi, seguit d’una coma:
 Informacions ocasionals
4. Certificat
Document per mitjà del qual una persona autoritzada dóna fe d’un fet, del contingut d’un
document, de les circumstàncies (acadèmiques, administratives, etc.) que consten en arxius,
registres, llibres d’actes, etc. Format: DIN A4 (210 _ 297 mm)
Criteris generals
El certificat, com altres documents administratius, segueix una estructura constant i s’ajusta
bàsicament als trets de funcionalitat i de formalitat que caracteritzen les comunicacions
oficials. Els dos aspectes més destacables són els següents:
 To formal i concís, a causa del seu valor de comunicació oficial feta per un càrrec.
 Emissor:
Primera persona del singular (jo): certifico, signo, etc.
 Destinatari:
Impersonal, perquè la destinació final d’aquest document no acostuma a ser explícita: I
perquè consti...
Estructura
 Dades de l’emissor. En aquest apartat es fan constar les dades següents:
 Nom i cognoms de la persona que lliura el certificat.
 Càrrec que ocupa, posposat al nom.
 Lloc
 Data: dia (en xifres), mes (en lletres) i any (en xifres i de manera completa).
 Certificació. Aquest apartat, que és el nucli del certificat, s’introdueix amb la forma
CERTIFICO, en majúscules per destacar-la visualment, seguida de dos punts. Després
dels dos punts s’expressa la certificació precedida de la conjunció Que (amb majúscula
inicial) si la frase presenta una forma verbal conjugada. Si hi ha més d’un fet o d’una
circumstància, és convenient separar-los en paràgrafs diferents i numerar-los.
 Fórmula de certificació. Aquesta fórmula final és fixa, però pot presentar algunes
variacions: I perquè consti, signo aquest certificat.
 Signatura. Hi han de constar els elements següents:
 A l’esquerra, la signatura de qui certifica (el nom i el càrrec de qui signa ja apareixen en
l’apartat 2 i, per tant, no s’han de repetir).
 A la dreta, si cal, la signatura de qui hi dóna la conformitat:

Vistiplau
Càrrec (introduït per mitjà de l’article determinat corresponent)

Signatura
Nom i cognoms
Fraseologia
Fórmules per a la certificació:
 Que, d’acord amb la documentació que tenim en aquest servei, el senyor...
 Que, dels antecedents que posseïm en els nostres arxius, resulta que...
 Que la senyora... ha seguit amb aprofitament el curs de...
Fórmules de certificació:
 I perquè consti, signo aquest certificat.
 I perquè consti, i a petició de la persona interessada, signo aquest certificat.
 I perquè consti, i a l’efecte de..., signo aquest certificat amb el vistiplau de...
 I perquè consti i tingui els efectes que corresponguin, signo aquest certificat.
5. Circular
Carta adreçada a diferents persones amb una mateixa redacció. Les circulars són documents de
contingut general, no previst en la tramitació d’un procediment administratiu, que permeten el
tractament de diversos temes i una redacció flexible. Format: DIN A4 (210 _ 297 mm)
Criteris generals
La circular, com la carta, permet el tractament de diversos temes; consegüentment, la redacció

és més flexible i, per tant, més complexa que la d’altres documents administratius. En general,
però, els aspectes que cal tenir en compte a l’hora de redactar circulars són els següents:
 Adequació de la llengua al grau de formalitat, d’acord amb el tipus de relació que hi

hagi entre els interlocutors. El grau de formalitat sempre es mourà entre un nivell
respectuós i neutre i un nivell cordial.
 Adequació al to general de la circular de les fórmules de salutació i de comiat i del
tractament personal que s’utilitza per adreçar-se al destinatari (vós / vostè / tu).
 Estructuració lògica del contingut de la circular per mitjà de paràgrafs breus i separats:
introducció del motiu, exposició desenvolupada de fets, arguments o consideracions i
conclusió a partir d’una síntesi, una petició, una proposta, etc.
 Claredat, precisió i concisió en l’expressió de les idees.
 Emissor:
Primera persona del singular (jo): comunico, agraeixo, etc.Primera persona del plural
(nosaltres): comuniquem, agraïm, etc. Té un cert valor de modèstia i representa la
globalitat de la institució o de la unitat des d’on s’escriu.
 Destinatari:
Segona persona del plural (vós): rebreu, vau comunicar, etc.Tercera persona del
singular (vostè): rebrà, va comunicar, etc. Segona persona del singular (tu): rebràs, vas
comunicar, etc. Només és adequat en casos de gran amistat i confiança mútua.
Estructura
 Identificació del document. Les dades d’identificació del document s’han de fer
constar en el marge superior dret. Són les següents:
 Ref. («referència»): codi de classificació del document per a l’òrgan emissor.
 Distingit/ida senyor/a,
 Senyor/a,
 Benvolgut/uda senyor/a,
 Benvolgut/uda company/a,
 Benvolgut/uda amic/iga,
 Introducció: presentació del motiu de la circular.
 Rebi la nostra salutació i respecte.
 Aprofitem aquesta ocasió/avinentesa per saludar-vos atentament.
 Ben atentament,
 Atentament,
 Una salutació cordial,
 Cordialment,
 Ben cordialment,
 Signatura
 Nom i cognoms
 Càrrec o unitat
 Lloc
(en minúscules), separades per una barra inclinada; per exemple, CD/mc. Cal incloure
aquesta informació al final del document.
 Assumpte: descripció breu de l’assumpte a què es refereix la circular; aquesta

informació cal posar-la a la part superior del document, a continuació de l’apartat 1.
 Salutació. La circular ha de dur una fórmula de salutació adequada al to de la relació

que s’expressi en el cos de la carta i ha d’especificar les dues variants morfològiques del
gènere, masculina i femenina, ja que el text s’adreça a destinataris diversos, homes i
dones. Les fórmules més habituals són, per ordre decreixent de formalitat, les
següents:
 Cos. La informació ha d’estar ordenada de manera lògica:
 Comiat. La fórmula de comiat s’ha de correspondre amb la fórmula de salutació i amb

el to general del text. Les fórmules de comiat més habituals són, per ordre decreixent
de formalitat, les següents:
 Signatura. Hi han de constar els elements següents i en l’ordre següent:
 Informacions ocasionals:
Fraseologia
Fórmules d’introducció:
 El motiu/l’objectiu d’aquesta carta és informar-vos/comunicar-vos...
 Ens adrecem a vostè per comunicar-li/informar-la/fer-li saber que...
 Per al vostre coneixement, em plau informar-vos/comunicar-vos que...
Fórmules de conclusió:
 Per tot això, li/us demanem/sol·licitem que...
 Si desitgeu més informació...
 Quedem a la seva/vostra disposició per a tot el que necessiti/necessiteu.
 Us agraïm per endavant...
 Li agraïm molt el seu interès/el temps que ens ha dedicat...
 Rebeu el nostre agraïment sincer per...

6. Convocatòria de reunió
Document per mitjà del qual es demana la presència d’alguna persona en un lloc, una data i
una hora determinats, perquè participi en una reunió. Format: DIN A4 (210 _ 297mm).
Criteris generals
La convocatòria de reunió, com l’ofici o altres documents, segueix una estructura generalment
constant i s’ajusta als trets de funcionalitat i de formalitat que caracteritzen les comunicacions
oficials. Els dos aspectes més destacables quant a la redacció són els següents:
 Emissor. Primera persona del singular (jo): Us convoco a, etc.
 Destinatari. Segona persona del plural (vós): Us convoco, etc.

O tercera persona del singular (vostè): El convoco, etc.
Estructura
 Destinatari. Les dades del destinatari es posen en el marge superior esquerre, de

manera completa o reduïda.
 Informació completa
Nom i cognoms
Via pública, número, pis i porta
Codi postal i localitat
 Informació reduïda
Nom i cognoms
Localitat
Si la persona convocada assisteix a la reunió pel càrrec que té, cal fer-hi constar el càrrec sense
la indicació del nom de qui l’ocupa. En aquest cas, el destinatari es pot posar al final del full, en
majúscules.
 Salutació. La fórmula de salutació ha de ser la següent:
 Senyor, o bé Senyora,
 Identificació de la reunió. Aquest apartat consta de les dades següents, redactades en

un sol paràgraf:
 Fórmula de convocatòria. Una reunió ha de ser convocada pel president o la presidenta

de l’òrgan col·legiat: Us convoco a la reunió... Si és el secretari o la secretària qui fa la
convocatòria, ha de fer constar que ho fa per ordre del president: Per
encàrrec (o indicació) del president (o la presidenta), us convoco...
 Indicació, si escau, del caràcter ordinari o extraordinari de la reunió.

 Dia, hora i lloc de la reunió.
 Ordre del dia. Aquest apartat consta d’una llista numerada dels temes que es tractaran
en la reunió. Generalment s’inicia amb el punt Lectura i aprovació de l’acta de la sessió
anterior i s’acaba amb el Torn obert de paraules, que correspon al període obert
d’intervencions a la fi d’una reunió.
 Comiat. Les fórmules de comiat que s’utilitzen habitualment són les següents:
 Atentament, o bé Ben atentament,
 Signatura
 Nom i cognoms
La persona que convoca ha d’indicar el càrrec que exerceix com a convocant (president/a o
secretari/ària), prescindint del càrrec que tingui en altres circumstàncies.
 Lloc
 Nota: indicació, si cal, d’alguna circumstància particular o del fet que la convocatòria va
acompanyada de documents annexos.
Fraseologia
Fórmules d’identificació de la reunió:
 Us convoco a la propera reunió de la Comissió...
 Em plau convocar-lo a la reunió de...
 Per encàrrec/indicació/ordre de la presidenta, us convoco a la reunió ordinària de la

Comissió...
 Complint l’acord de la darrera sessió, la convoco a...
Fórmules per expressar l’ordre del dia:
 Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior.
 Afers de tràmit.
 Examen/estudi de...
 Aprovació de...
 Torn obert de paraules.
7. Diligència
Certificat intern que s’insereix dins les actuacions administratives i que acredita l’execució d’un
tràmit: la presa de possessió d’un càrrec, una modificació de sou, una excedència, un canvi de
categoria administrativa, etc. Format: DIN A4 (210 _ 297 mm).
Criteris generals
La diligència, com altres documents administratius, segueix una estructura generalment

constant i s’ajusta bàsicament als trets de funcionalitat i de formalitat que caracteritzen les
comunicacions oficials. Els dos aspectes més destacables pel que fa a la redacció són els
següents:
 Emissor:
Primera persona del singular (jo): FAIG CONSTAR, etc.
 Destinatari:
Impersonal, perquè la destinació final d’aquest document no acostuma a ser explícita.
Estructura
 Cos. S’introdueix amb una d’aquestes dues fórmules:
 DILIGÈNCIA per fer constar que…
 FAIG CONSTAR que…
A continuació s’exposa, de manera concisa, el fet que es constata.
 Lloc
 Data: el dia (en xifres), el mes (en lletres) i l’any (en xifres i de manera completa)
 Signatura
 Nom i cognoms
Fraseologia
 ...que en el dia d’avui prenen possessió de la plaça...
 ...que els acords proposats en l’anterior dictamen van ser aprovats per la Comissió… el
dia...
 ...que en el dia d’avui el Sr. Tal ha fet efectius els drets corresponents a...
 ...que el present document es compon de... pàgines...
8. Invitació
Document per mitjà del qual es convida algú a un acte (col·loqui, cerimònia, conferència, etc.).
Format: targeta gran (105 _ 210 mm) o bé DIN A4 (210 _ 297 mm).
Criteris generals
La invitació és un document de caràcter protocol·lari, amb un contingut que permet poca

variació. Els aspectes més destacables pel que fa a la seva redacció són els següents:
 To formal i de cortesia, a causa del seu caràcter protocol·lari.
 Identificació de l’emissor i cos amb una sola frase, si és possible, de manera que la
invitació tingui unitat. Les diferents dades dins la frase se separen amb comes. Si les
informacions que s’han de donar són molt extenses, és convenient posar punt i seguit i
fer més d’una frase. En cas que la complexitat de la informació ho requereixi, també es
poden redactar aquestes dades de manera esquemàtica.
 Tractament personal:
 Emissor:
Tercera persona del singular (vostè): invita, es complau a, etc.
 Destinatari:
Segona persona del plural (vós): us invita, convidar-vos, etc.
Tercera persona del singular (vostè): l’invita, convidar-lo, etc.
Estructura
 Identificació de qui convida. Hi ha de constar el càrrec o la unitat que tramet la

invitació. Atès que la invitació és un document protocol·lari, s’hi pot afegir el
tractament protocol·lari. En aquest cas, s’ha de fer constar el tractament, el nom i els
cognoms i el càrrec. En el cas d’emissor múltiple de la mateixa Universitat, l’ordre que
se segueix és el de l’estructura jeràrquica dels càrrecs universitaris. Si les persones que
emeten la invitació pertanyen a organismes diferents, se segueix la jerarquització
administrativa.
 Nucli de la invitació. Aquest apartat consta de les dades següents:
 Fórmula d’invitació: ...es complau a convidar-vos a l’acte de...
 Identificació de l’acte a què es convida.
 Dia, hora i lloc en què es durà a terme.
Hi ha altres informacions complementàries que s’hi poden fer constar, si cal:
 Nom i cognoms del destinatari (si cal que les invitacions siguin personalitzades).
 Qui presidirà l’acte o quines personalitats hi assistiran.
 Lloc
 Data: mes (en lletres) i any (en xifres i de manera completa)
 Petició de confirmació de l’assistència.

 Necessitat de presentar la invitació (si el control de l’entrada a l’acte és rigorós).
 Datació. S’ha de fer constar de la manera següent:
 Informacions ocasionals. Aquestes informacions addicionals han d’anar després de la

datació.
Fraseologia
Fórmules d’invitació:
 ... es complau a convidar-vos/invitar-vos a...
 ... té l’honor de convidar-lo a...
 ... el/ la invita/ el/la convida a...
Fórmules per indicar el dia, l’hora i el lloc:
 ... que se celebrarà/que es durà a terme/que tindrà lloc a..., el..., a les... hores...
Fórmules per expressar altres informacions:
 ...l’acte serà presidit per...
 ...sota la presidència de...
 ...amb l’assistència de...
 Confirmeu, si us plau, l’assistència.
 Es demana confirmar l’assistència.
 Cal presentar la invitació.
9. Nota interna
Document habitual de comunicació no oficial entre les unitats i les persones de la Universitat.
Format: DIN A4 (210 _ 297 mm).
Criteris generals
Com que la nota interna és un document especialment funcional i àgil, els aspectes més
destacables pel que fa a la seva redacció són els següents:
 Adequació de la llengua al grau de formalitat, d’acord amb el tipus de relació entre els
interlocutors.
 Estructuració lògica i tan simplificada com sigui possible, de manera que faciliti la
comprensió: introducció de l’assumpte, explicació de fets o d’arguments i, si cal,
conclusió.
 Emissor:
Primera persona del singular (jo): comunico, demano, etc.
Primera persona del plural (nosaltres): comuniquem, demanem, etc. Té un cert valor de
modèstia i representa la globalitat de la institució o de la unitat des d’on s’escriu.
 Destinatari:
Segona persona del plural (vós): rebreu, vau comunicar, etc.
Tercera persona del singular (vostè): rebrà, va comunicar, etc.
Segona personal del singular (tu): rebràs, vas comunicar, etc. Només és adequat en
casos de gran amistat i confiança mútua.
Estructura
constar en el marge superior esquerre. Són les següents:
NOTA INTERNA
De: nom de la unitat o de la persona emissora
A: nom de la unitat o de la persona destinatària
Ref. («referència»): codi de classificació del document per a l’òrgan emissor
Assumpte: objecte de la nota expressat breument
 Introducció: presentació del motiu de la nota.
Si es tracta d’una comunicació breu, no cal distingir aquestes tres parts.
 Signatura
 Nom i cognoms
(Com que el càrrec va posposat al nom i al cognoms, no s’ha d’introduir per mitjà de l’article
determinat.)
 Lloc (opcional)
10. Notificació
Document amb què es comunica a la persona interessada una resolució o qualsevol altre acte
administratiu. La notificació és un tipus especial d’ofici. Format: DIN A4 (210 _ 297 mm).
Criteris generals
La notificació, com altres documents administratius, segueix una estructura generalment
oficials. Els aspectes més destacables pel que fa a la seva redacció són els següents:
 Emissor:
Primera persona del singular (jo): notifico, etc.
Primera persona del plural (nosaltres): notifiquem, etc. Té un cert valor de modèstia i
representa la globalitat de la institució o de la unitat des d’on s’escriu.
 Destinatari:
 El temps verbal. Si la notificació i la resolució tenen la mateixa data, la referència al

moment en què es dicta la resolució (es fa el mateix dia) s’ha de fer en pretèrit
indefinit: ha dictat. Si porten data diferent, en pretèrit perfet perifràstic: va dictar.
Estructura
Nom i cognoms
Càrrec
Nom i cognoms o bé càrrec
Localitat
 Signatura
 Nom i cognoms
 Lloc

 Fórmula de notificació. Hi consta l’òrgan que ha dictat la resolució i la data.
 Text de la resolució. Hi ha de constar el text íntegre de la resolució. Un sistema

alternatiu és transcriure íntegrament i literalment la resolució, que cal posar entre
cometes, en el mateix text de resolució. Per raons de claredat i d’economia, el
procediment més habitual per reproduir el text íntegre de la resolució consisteix a fer-
ne una fotocòpia i adjuntar-la a la notificació.
 Recursos pertinents. Hi ha de constar obligatòriament si la resolució és o no definitiva,

els recursos que la persona interessada pot interposar contra la resolució, l’òrgan
davant del qual s’han de presentar i el termini de presentació.
Fraseologia
Fórmula de notificació:
 Us/ Li notifico que...
Fórmules de comunicació dels recursos pertinents:
 Contra aquesta resolució podeu interposar recurs de... / ...recurs de... davant... dins el
termini d’un mes a comptar des de la data de la notificació... / ...sense perjudici que
pugueu fer ús de qualsevol altre recurs que considereu oportú.
 També pot interposar qualsevol altre recurs que consideri procedent.
11. Ofici
Comunicació escrita de caràcter oficial integrada en la tramitació d’un procediment

administratiu i que tracta d’un sol tema. Segons el destinatari els oficis poden ser de dos tipus:
 Ofici intern: adreçat a un altre òrgan administratiu.
 Ofici extern: adreçat a una persona física o jurídica (empresa, etc.).
Un tipus especial d’ofici és la notificació, regulada per una normativa específica. Format: DIN
A4 (210 _ 297 mm).
Criteris generals
L’ofici segueix una estructura generalment constant i s’ajusta als trets de funcionalitat i de
formalitat que caracteritzen les comunicacions oficials. Els aspectes més destacables pel que fa
a la seva redacció són els següents:
 Document monotemàtic: tracta d’un sol tema.
 To clarament impersonal i formal, a causa del seu valor de comunicació oficial feta per
un càrrec, sobretot en els de caràcter intern.
 Estructuració lògica del contingut de l’ofici, per mitjà de paràgrafs breus i separats:
introducció de l’assumpte, exposició de fets, arguments o consideracions i conclusió a
partir d’una síntesi, una petició, etc.
 Claredat, precisió i concisió en l’expressió de les idees. La redacció és especialment

concisa en els de caràcter intern.
 Emissor:
 Destinatari:
Segona persona del plural (vós): rebreu, vau comunicar,etc.
Estructura
 Assumpte: descripció breu de l’assumpte a què es refereix l’ofici.
 Destinatari. Les dades del destinatari es posen en el marge superior esquerre o bé al

final del full. En aquest darrer cas cal escriure-les en majúscules.
 Ofici intern: només cal fer-hi constar el càrrec de l’òrgan administratiu, no la persona
que l’ocupa, o bé l’organisme. (Si s’hi fa constar el càrrec, aquest no ha d’anar precedit
del tractament protocol·lari.)
 Ofici extern: com que s’adreça a un particular, cal fer-hi constar el nom i cognoms i
l’adreça.
 Salutació
 Ofici intern: no en porta.
 Ofici extern: Senyor, o bé Senyora.
 Cos. Si la comunicació és breu, el cos pot constar d’un sol paràgraf. Però si és llarga i
complexa, cal fer servir més d’un paràgraf i ordenar la informació de manera lògica:
 Comiat
 Ofici extern: un comiat formal, com ara Atentament.
 Signatura
 Nom i cognoms

 Lloc
 L’ofici, igual que la carta, té un sistema de datació doble: el registre de sortida i la data
de redacció. La primera data preval sobre la segona.
Fraseologia
 D’acord amb el que disposa l’article... del Reial decret ..., li comunico que...
 En relació amb..., us comunico que...
 Per tal de/que..., us demano que...
 Li trameto, annex/a, l’informe/la documentació...
 Em plau comunicar-vos/fer-vos arribar/adjuntar-vos...
 D’acord amb..., li faig arribar...
 Per això, li demanem/sol·licitem...
 Quedem a la seva disposició per a tot el que necessiti.
 La qual cosa us comunico perquè...
12. Petició
Sol·licitud escrita sobre una matèria no prevista en la normativa vigent. Format: DIN A4 (210 _
297 mm).
Criteris generals
Tot i que els requisits formals de la petició són una mica diferents dels de la sol·licitud, la
redacció de la petició segueix els mateixos criteris que els de la sol·licitud:
 To neutre i respectuós.
 Estructuració lògica i tan simplificada com sigui possible. Si l’apartat corresponent al

nucli de la petició conté diverses informacions o raons, és convenient ordenar-les
d’acord amb el temps en què se succeeixen o bé d’acord amb l’argumentació, i
escriure-les en paràgrafs diferents.
 Claredat i concisió en l’expressió de les idees. És millor redactar amb oracions breus
que amb una única oració llarga.
 Emissor:
Primera persona del singular (jo): demano, etc.
 Destinatari:
Segona persona del plural (vós): Que assistiu, etc.
Tercera persona del singular (vostè): Que assisteixi, etc.
Estructura
Identificació del sol·licitant. Hi han de constar les dades personals de qui signa la petició: nom i
cognoms i càrrec.
 Nucli de la petició. S’hi exposa el que es demana. S’inicia amb la forma demano, en
majúscules per destacar-la visualment, seguida de dos punts. Cal tenir en compte que
si la frase que s’escriu a continuació s’inicia amb un verb conjugat, s’ha d’escriure la
conjunció Que, amb majúscula inicial, en el paràgraf següent (per exemple: DEMANO:
Que em sigui concedit.../La concessió...).
 Signatura del sol·licitant. Cal posar la signatura sense acompanyar-la del nom i els
cognoms, perquè ja s’han especificat a l’apartat 1.
 Lloc
 Càrrec o unitat a qui s’adreça. Càrrec de la persona o unitat a qui s’adreça la petició, en
majúscules, a peu de pàgina. Si és el cas, el càrrec ha d’anar precedit del tractament
protocol·lari corresponent.
Fraseologia
Fórmules per a la identificació:
 ..., responsable de....
 ...,encarregat de l’organització de...,
 ..., cap de protocol de...
Fórmules per a la petició:
 Que el senyor... assisteixi a...
 L’assistència del senyor... a...
 Que em sigui concedit...
 La concessió de...
13. Saluda
Document de caràcter protocol·lari que s’usa per a comunicacions breus, com ara notes
d’agraïment, de felicitació, etc. Només trameten saludes els alts càrrecs de l’Administració.
Format: Targeta gran (105 _ 210 mm).
Criteris generals
El saluda és un document de caràcter protocol·lari, amb un contingut que permet poques

variacions i que es caracteritza pel fet que està parcialment imprès. Els aspectes més
destacables quant a la redacció són els següents:
 Concisió i brevetat del text que conté el cos del saluda —el motiu de la salutació—
perquè la informació que es transmet en aquest apartat apareix com una frase
subordinada o coordinada i no convé que s’allargui gaire.
 Emissor:
Tercera persona del singular: Saluda, li agraeix, etc.
 Destinatari:
Tercera persona del singular: ...ha tingut la gentilesa de...
Estructura
 Identificació de qui saluda. Hi han de constar el càrrec de qui tramet el document (que
pot anar precedit del tractament protocol·lari corresponent) i la unitat o organisme.
 Logotip de la Universitat (imprès).
 Fórmula de salutació (impresa). La fórmula de salutació és el mot Saluda imprès

verticalment en una línia independent i centrat a la targeta.
 Cos. En aquest apartat es fan constar el nom i els cognoms del destinatari (sense la
preposició a perquè representa el complement directe del verb principal, saluda) i el
motiu de la salutació (agraïment, felicitació, etc.) de manera breu.
 Signatura. En aquest document la signatura es redueix a la rúbrica, que se situa sota el

nom i els cognoms de la persona que emet el saluda.
 Comiat. La fórmula de comiat presenta poques variacions. Generalment és:
 ...es complau a expressar-li el testimoni de la seva consideració.
 Lloc
Fraseologia
Fórmules per expressar el motiu de la salutació:
 ...el seu bon amic... i li agraeix...
 ...la senyora..., que ha tingut l’amabilitat d’enviar-li...

 ...el senyor... i es complau a convidar-lo a...
 ...la senyora... i la felicita per...
14. Sol·licitud
Petició escrita feta per un particular a l’organisme competent sobre una matèria de tramitació
prevista per la normativa vigent. Les sol·licituds no s’han d’adreçar a una persona concreta,
perquè no són documents nominals, sinó a les institucions, unitats o als òrgans que les han
d’atendre o tramitar. Format: DIN A4 (210 _ 297 mm).
Criteris generals
La sol·licitud, com altres documents administratius, segueix una estructura força constant.
L’exposició de motius i el nucli de la sol·licitud (apartats 2 i 3) constitueixen el cos central
d’aquest document. Pel que fa a la redacció d’aquests apartats, els aspectes que cal tenir en
compte són els següents:
 Estructuració lògica i tan simplificada com sigui possible. Si l’exposició de motius i el

nucli de la sol·licitud contenen diverses informacions, és convenient ordenar-les i
escriure-les en paràgrafs separats.
 Claredat i concisió en l’expressió de les idees. És millor redactar tots dos apartats amb
oracions breus que amb una única oració llarga.
 Emissor:
Primera persona del singular (jo): exposo: Que sóc tècnic informàtic de..., etc.
 Destinatari:
Són preferibles les formes impersonals: demano (i no pas us/li demano); Que em sigui
concedit, La concessió de... (i no pas Que em concedeixi...), etc.
Estructura
 Identificació del sol·licitant. Hi han de constar les dades personals següents de qui
signa la sol·licitud: el nom i cognoms i l’adreça a efecte de notificacions. A més, hi
poden figurar altres dades, com ara el número de document d’identitat, el telèfon,
l’adreça electrònica, el lloc i la data de naixement o la professió, segons cada cas.
 Exposició de motius. S’hi exposen els fets i les raons que justifiquen la sol·licitud.
S’inicia amb la forma EXPOSO, en majúscules per destacar-la visualment, seguida de
dos punts. Els motius s’introdueixen amb la conjunció Que, amb majúscula inicial, en el
paràgraf següent. Si hi ha més de dos motius, és convenient numerar-los. Si hi ha
documentació annexa, s’hi pot fer referència per mitjà de fórmules com ara ...cosa que
acredito amb la documentació annexa.
 Nucli de la sol·licitud. S’hi exposa el que es demana. S’inicia amb la forma DEMANO,
en majúscules per destacar-la visualment, seguida de dos punts. Cal tenir en compte
en aquest apartat que si la frase que s’escriu a continuació s’inicia amb un verb
conjugat, s’ha d’escriure la conjunció Que, amb majúscula inicial, en el paràgraf
següent (per exemple: DEMANO: Que em sigui concedit.../La concessió de...). [o
bé SOL·LICITO: …]
 Lloc
cognoms, perquè ja s’han especificat al primer punt.
 Organisme al qual s’adreça. Òrgan, centre o unitat administrativa al qual s’adreça la

sol·licitud, en majúscules, a peu de pàgina. Opcionalment, es pot fer constar el càrrec a
qui va dirigida la sol·licitud, precedit, si és el cas, del tractament protocol·lari
corresponent.
Fraseologia
 ...que visc a.../...amb domicili a..., codi postal..., comarca de..., plaça/carrer..., núm. 00,
telèfon...
 ...amb document d’identitat núm. 00/...que tinc el número de document d’identitat...

(expedit a..., el dia...)
Fórmules per a la sol·licitud:
 Que s’accepti la petició/sol·licitud de...
EL LLENGUATGE NO TÉ SEXE :
Una de les lleis fonamentals en què s'ha basat l'evolució del llenguatge és l'economia; és a dir,
la capacitat de les llengües tant per a expressar de manera sintètica les idees com per a parlar
de la realitat que ens envolta. Del que es tracta, al cap i a la fi, és de facilitar la comunicació
humana.
Així, el llatí distingia tres gèneres per a designar les coses: masculí, femení i neutre. La mateixa
economia del llenguatge provocà que aquesta distinció masculí-neutre acabara perdent-se i el
masculí prenguera els trets propis del gènere neutre. D'aquesta manera, en les llengües
romàniques s'estableix l'oposició masculí (gènere no marcat)/femení (gènere marcat). Aquest
és el motiu pel qual en la nostra llengua emprem el masculí per a expressar ambdós gèneres.
La llei que acabem d'anomenar no sols funciona en el nivell morfològic sinó que es dóna en
tota l'estructura lingüística. Així, per exemple, utilitzem la paraula dia per a referir-nos tant al
període de 24 hores (significat no marcat) com per a les hores de sol (significat marcat oposat a
nit).
Basant-nos en aquesta regla i com a criteri general, recomanem l'ús del masculí com a gènere
no marcat que inclou per igual el masculí i el femení. Per tant bandejarem les solucions que es
basen en la repetició de paraules en els dos gèneres (els professors i les professores) i les que
proposen omplir els textos de barres (els/les professors/res), ja que dificulten la lectura i
provoquen l'ambigüitat del missatge.
Ben mirat, aquestes solucions són igualment sexistes, per tal com un dels dos gèneres ha
d'ocupar irremeiablement el primer lloc (els professors i les professores o les professores i els
professors?). A més a més, impedeixen de mantindre la coherència genèrica al llarg del text (els
professors i les professores convocats...), quan hauria d'haver-hi concordança de gènere entre
substantius i adjectius (els professors i les professores convocats i convocades).
No hem d'oblidar, però, que la llengua també ens proporciona una sèrie de paraules i
d'expressions per a designar les dues realitats, la masculina i la femenina, sense haver de
recórrer necessàriament al terme masculí. Sempre que es puga, convé utilitzar-les:
 Les persones en comptes d'els hòmens i les dones
 L'alumnat en comptes d'els alumnes i les alumnes
 El professorat en comptes d'els professors i les professores, etc.
Al cap i a la fi, el llenguatge no té sexe: qui pot veure representat en un terme no marcat
només les persones de sexe masculí són els usuaris. Si aconseguim buidar aquests masculins
genèrics de connotacions sexistes, la prevalença del masculí sobre el femení haurà quedat
eliminada.
ÍNDEX | SEGÜENT
Models de documents
Els models de documents, com a propis de l'activitat administrativa, tenen les característiques
del llenguatge administratiu, és a dir, formalitat i funcionalitat, sobre la base de la llengua
estàndard i amb una fraseologia específica i un vocabulari propi.
Aquests trets de formalitat i funcionalitat es concreten en el tracte respectuós i correcte, basat

en criteris d'objectivitat i democratització, i en la precisió, la claredat, la concisió i l'ordenació
rigorosa del contingut, cosa que demana unificació de criteris i fixació de fórmules, termes i
fraseologia.
Punts que cal tenir en compte en aquests documents

1. Tractament personal
2. Usos verbals
3. Salutació i comiat
1. Tractament personal
D'una banda, s'ha de triar l'opció més escaient al tipus de document que es redacta pel que fa
al tractament de l'emissor —qui redacta el document— i del receptor o destinatari —a qui
s'adreça.
D'altra banda, quant al tractament protocol·lari, s'ha de tenir present que la tendència actual
és limitar-ne l'ús, ja que no s'adiu amb l'estil planer i democràtic de les comunicacions
administratives. Només es fa servir en documents protocol·laris, en actes solemnes i en
comunicacions amb un grau elevat de formalitat.
El tractament de cortesia propi del català és el de Senyor o Senyora. Habitualment es fa servir

en els encapçalaments de cartes, convocatòries..., com a fórmula de salutació, etc.
Tractament de l'emissor
La persona que escriu el document es pot referir a ella mateixa de diverses maneres:
 Primera persona del singular (jo): és el tractament més habitual en la redacció de

documents administratius. Comporta un estil més directe i la individualització de
l'emissor; d'aquesta manera es poden distingir les accions, opinions, decisions, etc.
pròpies de la persona que redacta de les de l'entitat de què forma part, que
s'expressen en 1a. persona del plural.
 Primera persona del plural (nosaltres): s'usa en els documents en què predomina el
valor de l'entitat, departament o centre des del qual es tramet.
 Tercera persona del singular (ell/ella): l'ús d'aquest tractament comporta

el distanciament de l'emissorenvers el receptor i redueix la importància de la relació
personal entre ells dos. Actualment aquest tractament només es fa servir en la
redacció de les actes.
S'ha de ser coherent amb la tria que es fa i mantenir el mateix tractament i les concordances
amb els verbs i els pronoms al llarg de tot el text.
Tractament del receptor
La persona a qui s'adreça un document pot rebre diversos tractaments:
 Segona persona del plural (vós): és el tractament tradicional en el llenguatge

administratiu català. Indica una relació en què es combinen l'afecte i el respecte entre
l'emissor i el receptor. Aquest tractament, però, pot tenir per a algunes persones una
connotació arcaïtzant i els pot representar una certa incomoditat a l'hora de fer servir
la forma de subjecte vós.
Malgrat això, comporta un avantatge important enfront del tractament de vostè pel fet
que evita la necessitat de distingir formes masculines i femenines (saludar-vos en lloc
de saludar-lo/la) i, alhora, evita les ambigüitats que es poden produir en cas que el
redactor faci servir la tercera persona del singular per a referir-se a ell mateix.
 Tercera persona del singular (vostè): actualment aquest tractament és el més habitual
en les relacions fora de l'Administració. Indica una relació molt respectuosa entre la
persona que escriu i la que rep el document.
 Segona persona del singular (tu): és el tractament propi de les persones unides per
una relació íntima, d'amistat o companyonia; és, doncs, el més cordial i informal de
tots. Amb tot, en les comunicacions per correu electrònic, en què les relacions entre
emissor i receptor són més directes, el tractament de tu és habitual i, alhora, natural.
S'ha de ser coherent amb la tria que es fa i mantenir el mateix tractament i les concordances
amb els verbs i els pronoms al llarg de tot el text.
+ Torna al començament
2. Usos verbals
L'ús dels verbs en el temps adequat contribueix a aconseguir l'escrit precís, clar i objectiu que
demanen aquests documents.
El present
En català, igual que en francès, s'utilitza habitualment el present en la redacció de normes, fet
que contrasta amb la tendència del castellà de fer servir el futur, sovint amb un valor afegit
d'obligació.
Es considera preferible que el text es llegeixi sempre des de la perspectiva de present i

d'actualitat del lector o l'usuari i no des de la perspectiva de futur del redactor respecte al
moment de l'aprovació.
El futur
En català el futur no s'ha de fer servir per a redactar normes ni indicar obligació o suposició, les
quals s'expressen amb perífrasis d'obligació o de suposició (haver de + infinitiu, deure +
infinitiu).
El gerundi
El gerundi expressa, en oracions compostes, una acció anterior o simultània a l'acció que
expressa el verb de l'oració principal (per exemple, la causa, la manera, el temps, etc.).
Sortint del despatx va trobar el company que buscava.
Ens ho podeu comunicar escrivint-nos un missatge.

Cal tenir en compte que hi ha uns usos del gerundi que convé evitar: quan expressa
posterioritat o conseqüència i quan equival a un adjectiu d'un nom. Aquests casos es resolen
per mitjà de la coordinació amb la conjunció i o d'una oració de relatiu.
No va desar la targeta a la bossa i la va perdre pel carrer [i no pas perdent-la].
Va organitzar un concurs en què oferia un premi d'un milió d'euros [i no pas oferint].
+ Torna al començament
3. Salutació i comiat
Les fórmules de salutació i de comiat han d'estar d'acord amb el grau de formalitat i de
coneixença que hi ha entre l'emissor i el receptor, i han d'estar correlacionades, és a dir,
ambdues han de correspondre al mateix grau de formalitat. Així, doncs, no es pot saludar amb
un Senyor i acomiadar-se amb un Ben cordialment, sinó que en aquest cas s'ha
d'escriure Atentament o Ben atentament.
Fórmules de salutació Fórmules de com

(De més a menys formals) (De més a menys formals)
Distingit senyor, Aprofitem l'avinentesa per a saludar-vos atentam

Distingida senyora, Us saludo atentam
Senyor, Atentament,
Senyora, Ben atentament,
Benvolgut senyor,
Benvolguda senyora,
Benvolgut company, Cordialment,

Benvolguda companya, Ben cordialm
Benvolgut amic, Us/Et saludo cordialm
Benvolguda amiga, Rebeu/Rep una salutació cor
Una abraçada,
Pot passar que qui escriu no sàpiga si la persona a qui s'adreça és una dona o un home, o bé
que el document que redacta vagi adreçat a un col·lectiu, com ara els estudiants de la UOC. En
aquests casos (circulars, cartes, correus electrònics, etc. que trametem a persones
indeterminades), s'ha de recórrer a les fórmules de salutació mixtes.
Senyor,
Senyora,
Benvolguts companys,
Benvolgudes companyes,
Benvolgudes investigadores,
benvolguts investigadors,
Les fórmules de comiat que són una frase, amb verb explícit o sobreentès, acaben amb un
punt; si no són frase, es puntuen amb una coma.
Us saludo atentament.
Cordialment,
MODELS DE DOCUMENTS
Saps quins apartats té una sol·licitud? Busques exemples de cartes?
MERLÍ! recull criteris de redacció, models de documents, dubtes més freqüents i terminologia
de la UPC.
 Anunci
 Acta de reunió
 Carta
 Certificat
 Convocatòria de reunió
 Diligència
 Invitació
 Notificació
 Reglaments de la UPC
 Resolució
 Sol·licitud
ESTRUCTURA DE UN DOSSIER
¿Dossier de Empresa o Dossier de Prensa? Los dos
Publicado el 10 de julio de 2014|
https://mariarubiom.wordpress.com/tag/estructura-de-un-dossier/
Algunos de mis clientes me han preguntado las diferencias entre estos dos tipos de dossieres.
Es más, hay casos en los que han añadido el clipping, confundiéndolo con el de prensa, pero
eso será otra historia. Pues bien, aunque los apartados en los que se dividan sean muy
similares, no tienen nada más en común.
Empecemos por definir qué es cada cuál porque eso te permitirá distinguir entre uno y otro. El
dossier de Empresa es un documento comercial, una presentación de la compañía dirigida a
clientes o posibles clientes, a proveedores o que lo sean en el futuro, y a accionistas, en todo
caso.
Sin embargo, el objetivo del dossier de Prensa es totalmente distinto. Además de que sus
públicos son el periodista y el bloguero, el tono y el mensaje traspasa lo comercial para
centrarse en lo informativo. Debe responder a las típicas preguntas de qué, quién, cuándo,
cómo, dónde y por qué. Aunque pueda tener un cierto sesgo, muy lógico por otra parte, debes
olvidarte de la venta. El periodista no te va a comprar (o tal vez sí pero no en su ejercicio
profesional) sino que va a conocer tu empresa.
Se suele confundir uno con otro. En este enlace, tienes un dossier de Empresa al que han
calificado como de Prensa. Muy bien los enlaces y la imagen pero se han excedido en el
número de productos presentados, en el lenguaje comercial, en la extensión de sus
características y se han olvidado de poner el nombre de una persona de contacto y una bio de
los directivos. Resultado: un casi perfecto dossier de Empresa.
Bien es cierto que los parecidos son muchos en cuanto a estructura. Ambos deben tener una
extensión adecuada: olvídate de los libros. ¿Cuál puede ser? Lo normal es que ronde entre las
diez y las treinta páginas, no más.
También deben responder a las seis preguntas de más arriba, teniendo en cuenta, eso sí, a
quién van dirigidos. Es decir, deben componerse de las siguientes partes:
Presentación de la empresa. Dos o tres hojas son suficientes para resumirlo todo.
 Es el qué, el quién, el cuándo y el dónde: qué haces, cuándo lo has hecho, dónde estás
ubicado y dónde se pueden encontrar tus productos, y quiénes sois. Debes destacar los
puntos fuertes que tengáis. Por ejemplo, “primera empresa afincada en España en el
sector de…”. Cuidado porque tendrás que dar datos que avalen las afirmaciones que
hagas y ni se te ocurra mentir. Como dicen nuestros mayores, “se coge antes a un
mentiroso que a un cojo”. Mira lo que ha pasado con Gowex.
 El cuándo es una relación de los principales hitos de la empresa desde su fundación. Y

destaco la palabra principales.
 En el caso del quién, explica, con brevedad, el curriculum de los directivos y, si es

posible, un esquema en árbol donde esté claro quién es quién y qué puesto ocupa
dentro de la empresa. Aquí habrás de destacar a una persona u otra dependiendo del
tipo de dossier que hagas. Al presidente siempre, pero en el de empresa, deberás
extenderte más en las áreas comerciales y de marketing, que en la de Comunicación,
que corresponderá al de prensa.
 Si eres una pyme o un autónomo, explica, además del qué haces, quién eres y qué te
ha llevado a estar donde estás.
 También han de incluirse la misión, la visión y los valores empresariales.
Presentación de los productos o servicios de la compañía. Es la parte más larga y la más

importante, porque es la que engancha a tu interlocutor. Como ya he comentado, el contenido
dependerá del destinatario.
 Aquí responderías al cómo y al por qué: cómo lo haces y el porqué de la existencia de

dichos productos o servicios. En el caso de los productos, procura poner los más
emblemáticos, sobre todo en el dossier de Prensa. El de Empresa puede contener la
mayoría, pero siempre con una explicación muy breve. La justa para dar una idea de la
utilidad del producto en cuestión. Recuerda que uno es comercial y el otro informativo
a la hora de añadir las descripciones.
 Al hablar de los servicios, explícalos casi de forma esquemática. No es necesario

tampoco señalar todos los puntos que ofreces, solo los importantes y, de nuevo,
fijándote mucho en el destinatario respecto a los contenidos..
 Esta sección es perfecta para incluir gráficos con la evolución, por ejemplo, de las
ventas, de los clientes, de las ganancias, del número de suscriptores a un servicio, etc.
Es donde argumentas las razones por las que un periodista debería entrevistarte y un
posible cliente haría muy bien en elegir tu empresa, dependiendo del tipo de dossier.
Por último, no te olvides de añadir los datos de contacto. Serán los del comercial y los del
departamento de marketing si hablamos de la Empresa, o los de la persona que se encargue de
la Comunicación en el caso de la Prensa: nombre completo, teléfono directo (incluso número
de móvil si es el corporativo), dirección de correo electrónico… cuenta de Twitter, etc.
En relación a ello, recuerda que estamos en una era digital. Lo interesante es que puedes
subir tus dossieres a la web de la empresa y poner en ellos los enlaces que consideres
oportunos para que la persona interesada pueda ampliar la información que has escrito.
Una idea es, como te decía, explicar los productos y servicios principales y añadir un “más
información sobre productos y servicios clicando aquí”. O los curriculum del “quiénes” que nos
permitirán saber más de ellos enlazándolos a los perfiles que tengan en redes sociales como
LinkedIn y Twitter. Incluso que los gráficos te lleven a la última memoria financiera de la
compañía, donde se explicarán con más detalle; las fotos a las páginas en Instagram, Pinterest y
Flickr; añadir vídeos explicativos que te lleven a YouTube; las direcciones a que se abra el gestor
de correo… y todo lo que se te ocurra: imaginación al poder.
¡Ah! Y mantenlos actualizados. Si sacas algún nuevo producto o servicio, modifícalos. Esa es la
razón por la que no suelen llevar fecha concreta, solo el año en que se crearon o cambiaron.
Una vez que hemos hablado del contenido, debes recordar también la importancia del
continente. Una estructura limpia, con buenas fotos y gráficos, sin faltas de expresión ni de
ortografía (por favor, esto es muy importante), bien explicados y argumentados, ayudarán a
que la imagen de tu empresa vaya acorde a la que quieres que tenga el destinatario de los
dossieres sobre ella.
Solo añadir una cosa más. A la hora de elegir entre un dossier de Prensa y uno de Empresa, la
respuesta está clara: los dos. Sé que tienes poco tiempo pero necesitas comunicar y nada
mejor para ello que contar con las herramientas precisas. Estas dos que te he expuesto son
muy potentes si sabes crearlas bien y sacar partido. Está en tus manos.
He estado buscando un dossier de Prensa que, de verdad, cumpla con estos requisitos: no he
encontrado ninguno. Los que más se acercan son los que te dejo aquí. En el primero, falta la
parte del 2.0 y el quién es quién, además de que el diseño es mejorable y resulta un tanto
aburrido; mientras que en el segundo, tampoco hay enlaces y no sabemos quién es el contacto
para los medios de comunicación o cómo hablar con él o ella:
Una de les principals preocupacions de qualsevol administració pública, aquí i arreu del món,
ha de ser modernitzar-se per poder oferir un servei eficaç. La redacció i el disseny de
documents constitueixen un aspecte molt important d'aquesta modernització: els documents
administratius tenen la funció de formalitzar les actuacions i la comunicació en el si de la
mateixa administració, amb altres administracions o amb les persones administrades. Això fa
que l'establiment de criteris de disseny i redacció de la documentació que genera qualsevol
administració esdevingui un suport essencial per a la seva renovació i el seu bon funcionament.
L'elaboració d'aquest llibre sobre documents administratius respon bàsicament a una doble
necessitat de la Universitat Pompeu Fabra. D'una banda, cal proporcionar uns criteris clars i
unívocs a les persones que treballen a la Universitat pel que fa a l'elaboració dels documents
administratius més usuals. Per tant, l'objectiu principal és que aquest recull sigui una eina de
treball que serveixi per realitzar la feina diària amb més facilitat i eficiència.
D'altra banda, la Universitat Pompeu Fabra, com a administració pública, ha d'assegurar la

qualitat i la coherència de tota la documentació que genera. En aquest sentit, doncs, aquest
recull pretén unificar la presentació i la redacció dels documents que s'han d'identificar amb la
Universitat. Això vol dir que en molts casos ha calgut triar entre dues o més opcions per poder
presentar un model únic. Probablement, en alguns casos aquesta proposta d'opció única
demanarà a les persones que usin el recull una certa renúncia a opcions amb les quals potser
es podien identificar més, o bé una certa limitació de la seva espontaneïtat. Aquesta unificació
de criteris respon a la voluntat de simplificar tota la documentació i d'assegurar-ne la
coherència.
Per tal d'aconseguir aquests objectius, en l'elaboració del recull s'han tingut en compte dos
aspectes fonamentals: les necessitats dels usuaris, persones que treballen a la Universitat
Pompeu Fabra fent feina de gestió i administració, pel que fa a la redacció de la documentació
administrativa; i les característiques generals del llenguatge administratiu català.
El primer aspecte —les necessitats dels usuaris— queda reflectit en la tria dels documents que
formen part del recull i en la presentació i l'ordenació alfabètica d'aquests. S'hi han inclòs els
documents administratius bàsics i d'ús generalitzat la qualitat dels quals és responsabilitat de la
Universitat. Per això, no formen part del recull els documents comptables o més comercials
(rebut, resguard, comanda, factura, etc.), els documents jurídics (contracte, conveni, dictamen,
etc.), els documents administratius adreçats a la Universitat pels administrats (recurs, renúncia,
currículum, etc.) ni els documents de tipus acadèmic (títol, full d'examen, papereta, etc.) que
genera la Universitat.
Pel que fa al segon aspecte —es característiques generals del llenguatge administratiu català—,
els plantejaments bàsics es poden resumir en els principis següents:
a) Equilibri entre tradició i modernitat. Això comporta, d'una banda, tenir sempre present la
tradició que la llengua catalana té en l'àmbit administratiu i jurídic; per exemple, el fet que en
els segles XIV i XV el llenguatge dels textos administratius de la Cancelleria Reial catalana
esdevé model de prosa i exerceix, per tant, una funció unificadora.
Aquesta tradició ha proporcionat solucions diverses al llenguatge administratiu actual, com ara
el tractament de vós, connectors i locucions (atès, a dia cert...), etc. D'altra banda, cal tenir en
compte també les normes i els usos internacionals del llenguatge administratiu actual (normes
ISO, Plain English Movement, etc.).
b) Objectivitat i democratització. Aquests principis responen a la voluntat d'acostar al màxim

el llenguatge de l'Administració al de la persona administrada, i es tradueixen en unes
característiques d'estil concretes. D'acord amb aquests principis, el llenguatge administratiu ha
de ser respectuós i correcte, però no humiliant ni afalagador. Per exemple, cal evitar formes
com ara prego o suplico, que cal substituir per demano o sol·licito, o bé cal evitar construccions
com ara Mercè que espero obtenir de la vostra generositat. També, seguint aquests principis, el
llenguatge administratiu ha d'evitar la discriminació per raó de sexe. Per exemple, cal utilitzar
la forma femenina dels càrrecs o professions si els exerceixen dones, cal evitar l'ús del masculí
com a forma única en documents impresos (es poden emprar les formes Senyor/a en lloc
de Senyor; la persona interessada en lloc de l'interessat...), etc.
c) Eficàcia comunicativa. Aquest principi respon a la voluntat de crear un estil que sigui
entenedor, i això depèn principalment de la claredat, la concisió i la senzillesaen l'expressió de
les idees, sense oblidar la precisió que exigeixen tots els llenguatges d'especialitat. Per
exemple, cal evitar construir frases excessivament llargues, usar construccions recargolades o
molt allunyades del llenguatge corrent, alterar l'ordre dels elements de la frase sense
justificació, etc. En canvi, cal buscar sempre solucions més simples, utilitzar correctament els
signes de puntuació (les frases poc o mal puntuades dificulten la comprensió, creen
ambigüitats), etc.
d) Coherència pel que fa als aspectes de disseny dels documents (disposició en el full de les
diferents parts de cada document...) i pel que fa als recursos lingüístics que s'hi utilitzen (la
datació, l'ús de majúscules, l'ús d'abreviatures, etc.). El llenguatge administratiu, a causa de la
seva funció, exigeix un nivell elevat de formalització per assegurar la unificació de criteris en la
documentació que genera una administració.
Tots aquests principis i característiques identifiquen els textos en llengua catalana que es
produeixen en l'àmbit de l'Administració i que tenen unes funcions administratives concretes
(sol·licitud, informe, certificat, etc.).
El contingut d'aquest llibre està organitzat de la manera següent. En primer lloc, hi ha un

apartat de qüestions generals, que recull alguns aspectes de redacció i de presentació que
afecten la totalitat o bé la majoria de documents.
A continuació hi ha l'apartat central del llibre, que conté les descripcions de tots els models de
documents. Aquest apartat, titulat «Models de documents administratius», s'obre amb una
introducció on s'exposa l'esquema general dels documents administratius. A continuació es
proposen els diversos models de documents, ordenats per ordre alfabètic per tal de facilitar-ne
la consulta. Cadascun d'aquests es descriu per mitjà de la informació següent:
- Definició del document

- Format (mida del full)
- Criteris generals de redacció
- Apartats en què s'estructura
- Model/s del document
- Fraseologia útil: paraules o expressions específiques del document
Els apèndixs que hi ha a continuació contenen informacions puntuals que poden ser útils de
consultar en determinats casos: la llista dels càrrecs i dels tractaments protocol·laris més usuals
(ús, manera com s'han d'escriure i formes abreujades) i la llista de comarques i de municipis
dels diversos països de parla catalana (amb indicació de la comarca o del territori a què pertany
cada municipi). Finalment, hi ha una bibliografia, per si es vol ampliar la informació sobre la
redacció de documents administratius.
Darrera actualització: 19-04-2004
© Universitat Pompeu Fabra, Barcelona

ASPECTES DE REDACCIÓ
Tractament personal
Gènere del destinatari
Indicacions de lloc: via pública, localitat, comarca
Signatura
Datació
ASPECTES DE PRESENTACIÓ DELS DOCUMENTS

Mida del full
Alineació
Paràgrafs
Marges
Paginació
Tractament personal
Els tractaments personals de vós i de vostè corresponen, tots dos, a un grau de formalitat mitjà
i elevat (relació de cortesia):
- El tractament de vós és més tradicional en el llenguatge administratiu català i pot ser útil per
als casos en què no es conegui la persona a qui s'adreça el document, ja que ens permet evitar
problemes de concordança gramatical pel que fa al gènere (vostè: «el/la saludo...»; vós:
«us saludo...»).
- El tractament de vostè és més usual actualment en les relacions fora de l'Administració.

Tant si es fa servir l'un com l'altre, cal ser coherents en el manteniment del tractament i les
concordances dels verbs i dels pronoms al llarg de tot el text:
- El tractament de vós es correspon amb la segona persona del plural: «rebeu», «us comunico»,
«he d'informar-vos...»
- El tractament de vostè es correspon amb la tercera persona del singular: «rebi»,

«li comunico», «he d'informar-lo/la...»
Hi ha, finalment, el tractament de tu, el més cordial i informal de tots tres, que no és, per tant,
gaire propi del llenguatge administratiu. Només s'hi pot recórrer en escrits de caràcter no
oficial o entre amics.
Gènere del destinatari

Aquest punt fa referència a l'adequació de la llengua al gènere del destinatari en documents
que van adreçats a persones de diferent sexe (per exemple, les circulars) o bé quan no es
coneix el destinatari (quan no se sap si és home o dona). Tenint en compte dues de les
característiques que ha de tenir el llenguatge administratiu català —la democratització i la
precisió—, a continuació hi ha algunes indicacions que ajudaran a evitar la discriminació per
raó de sexe en els documents administratius:
- Utilitzar la forma femenina dels càrrecs o professions si els exerceixen dones. Per exemple:
«La cap de...»
«Maria Bertran, directora general»
«la tècnica d'arxius»
«Anna Martí, funcionària de...»
- En els documents adreçats a persones de diferent sexe o bé desconegudes (per exemple, els
impresos), utilitzar, sempre que sigui possible, formes vàlides per als dos sexes, com ara les
següents:
la persona interessada en lloc de l'interessat

les persones seleccionades en lloc de els/les seleccionats/ades
el professorat i l'alumnat (paraules de significat col·lectiu) en lloc de els professors i els
alumnes
tothom, qualsevol, cadascú, ningú, cap en lloc de tots i totes, els i les..., etc.
Senyor/a en lloc de Senyor
l'alumne/a en lloc de l'alumne
- Recórrer al masculí plural com a forma més genèrica que el masculí singular. Per exemple:
els encarregats de cada secció en lloc de l'encarregat de cada secció
- Utilitzar el tractament de vós pot facilitar la redacció de determinats documents i evitar el

tracte discriminatori o les solucions poc còmodes. Per exemple:
«Lamentem informar-vos...» en lloc de «Lamentem informar-lo/la...»
Indicacions de lloc: via pública, localitat, comarca

A l'hora d'escriure indicacions de lloc en un text, cal tenir en compte que de vegades els criteris
són diferents segons que es tracti d'escriure-les enmig d'un text (dins d'una frase) o bé en una
adreça (dins l'apartat de les dades del destinatari o en un sobre).
Per començar, en una adreça completa la disposició dels elements que la componen ha de ser
la següent (per a cada document, vegeu el model corresponent):
- Nom i cognoms
- Càrrec
- Via pública, número, pis i porta
- Codi postal i localitat
- Comarca, si cal
A continuació s'exposen alguns criteris per escriure els elements que formen part de les
indicacions de lloc (via pública, localitat i comarca) enmig del text o en una adreça.
Via pública
Enmig del text:
- Cal escriure els noms dels tipus de via pública sencers, sense abreujar.
Per exemple:
«... que viu a la plaça de les Glòries, 13...»

- En general, la lletra inicial d'aquests termes s'escriu amb minúscula, excepte quan la
designació genèrica és usada com a nom absolut de lloc. Així, cal escriure la rambla de
Catalunya, però la Rambla.
- Cal respectar la denominació oficial i escriure la preposició de que va entre el nom del tipus
de via pública i el nom propi d'aquesta. Per exemple:
passeig de Circumval·lació
- Cal assenyalar, finalment, que s'ha d'escriure una coma entre el nom de la via pública i el
número, i entre el número i el pis. Entre el pis i la porta cal deixar un espai. Per exemple:
passeig de Gràcia, 16, 3r. 2a.
En les adreces:
- Per raó d'economia, és més recomanable escriure el nom del tipus de via pública abreujat:
av. per avinguda

bda. per baixada
c/. o c. per carrer
cró. per carreró
ctra. per carretera
esc. per escales
pda. per pujada
pl. per plaça
pg. per passeig
ptge. per passatge
rbla. per rambla
rda. per ronda
pdís. per passadís
trv. per travessia
viad. per viaducte
- Com que en les adreces l'abreviatura es troba a inici de ratlla, cal escriure-la amb majúscula
inicial. Per exemple:
Av. Diagonal, 222
- En el cas de carrer, que és el terme més genèric, es pot ometre aquesta referència —sempre
que no hi hagi cap possibilitat d'ambigüitat o confusió— i escriure, per exemple:Balmes, 132.
- La preposició de que va davant del nom propi de la via pública s'acostuma a suprimir en les
adreces per raó d'economia. Per exemple:
Pg. Circumval·lació, 8
Localitat
Enmig del text:
- L'article determinat d'aquelles localitats catalanes que en duen (el Vendrell, el Masnou, el
Pont de Suert...) s'ha d'escriure amb minúscula inicial —sempre, és clar, que no aparegui en
posició inicial de text o després d'un punt—. Per exemple:
«...visitarà el Vendrell...»
«L'Hospitalet de Llobregat és...»
- De la mateixa manera, l'article personal de respecte, en aquells municipis que en duen,

s'escriu amb minúscula inicial:
«...els Omells de na Gaia...»

«...la Vall d'en Bas...»
«...Castellar de n'Hug...»
- Cal tenir en compte, igualment, que quan l'article determinat va precedit de les
preposicions a, de o per forma les contraccions corresponents. Per exemple:
«... viu al Vendrell...»

«...ve del Masnou...»
«...passa pel Pont de Suert...»
En les adreces:
- El nom de la localitat ha d'anar precedit en tots els casos del codi postal corresponent.
- L'article determinat d'aquelles localitats catalanes que en duen (el Vendrell, el Masnou, el
Pont de Suert...) s'ha d'escriure amb majúscula inicial. Per exemple:
43700 El Vendrell
08904 L'Hospitalet de Llobregat
Comarca
La divisió territorial pròpia i tradicional dels territoris de parla catalana és la divisió per
comarques. Per tant, cal utilitzar la comarca com a punt de referència de les localitats situades
en un territori de llengua catalana i limitar l'ús de les províncies a la resta de l'estat espanyol.
Enmig del text:

- Cal escriure l'article davant els noms que designen les comarques, llevat d'Osona. Tanmateix,
en el cas de l'Anoia, el Garraf i la Terra Alta, l'ús de l'article és recomanable, però no obligatori.
Per exemple:
«...nascut al Baix Ebre», però «...nascut a Osona»
En les adreces:
- Després del codi postal i de la localitat és molt recomanable indicar la comarca, especialment
quan es tracti de poblacions petites o no gaire conegudes, i no tant quan es tracti de grans
ciutats, sempre, és clar, en el marc dels territoris de parla catalana (vegeu l'apèndix 2 per a la
llista de municipis i comarques dels Països Catalans).
Per exemple:
25006 Lleida
17256 Pals (Baix Empordà)
- Cal tenir en compte, d'acord amb l'exemple anterior, que les comarques s'han d'escriure
sense article quan formen part d'una adreça.
Signatura
Els elements que formen part de la signatura com a apartat i l'ordre en què han d'aparèixer
depenen dels criteris següents:
- En les comunicacions oficials fetes per càrrecs (ofici, citació, informe...), la signatura consta
dels elements següents i en l'ordre que s'especifica:
Càrrec (introduït per l'article determinat corresponent)

Signatura
Nom i cognoms
Exemple:
La cap de l'Arxiu General

(signatura)
Maria Camps i Borrell
- En les comunicacions personals (carta, nota interior, etc.), la signatura consta dels elements
següents i en l'ordre que s'especifica:
Signatura
Nom i cognoms
Càrrec (sense l'article determinat)
Exemple:
(signatura)
Maria Camps i Borrell
Cap de l'Arxiu General
Tant en un cas com en l'altre, si algun dels elements ja s'ha esmentat en apartats anteriors, no
cal repetir-lo en l'apartat de la signatura. Això passa en els documents següents:
- Acta de reunió: càrrec (introduït amb l'article determinat corresponent) i signatura.

- Certificat, fax, petició i sol·licitud: només es posa la signatura pròpiament dita.
El càrrec s'escriu amb majúscula inicial si es troba a començament de línia. Si no, s'escriu tot en
minúscules perquè és un nom comú. Per exemple:
La cap de l'Arxiu General

Cap de l'Arxiu General
Datació
La datació s'escriu sempre separada del text i segueix l'ordre següent:
....................., ...... de/d' ........... del ........

(població) (dia) (mes) (any)
Els aspectes que cal tenir en compte a l'hora d'escriure la datació són els següents:
- La població se separa de la data amb una coma.
- El dia i l'any s'escriuen amb xifres, i el mes amb lletres.
- El mes s'escriu amb minúscula inicial.
- No s'escriu la preposició a davant de la població ni el dia davant el número del dia.
- Del 2000 en endavant, els anys han d'anar precedits de la preposició i l'article contractes del.
- No es posa cap punt al final de la datació.
Exemple: Barcelona, 23 d'octubre del 2004
Mida del full: DIN A4 (la majoria), DIN A5 (alguns documents breus: avís, ofici), targeta gran
(invitació, saluda).
Alineació de tots els apartats dels documents a l'esquerra.
Paràgrafs: no s'inicien amb una entrada sinó amb la separació per un doble espai.
Marges esquerre i dret: 3 centímetres.
Paginació: recomanada en els documents de més de dos fulls per raó de claredat; cal utilitzar
xifres aràbigues, escrites soles (1, 2, etc.), a la part inferior del full, alineades al marge de la
dreta o bé centrades; la paginació comença al primer full i acaba a l'últim, incloent-hi qualsevol
apèndix o annex.
Models de documents administratius
ESQUEMA GENERAL DELS DOCUMENTS ADMINISTRATIUS
Els documents administratius es poden agrupar en els cinc grans blocs següents:
correspondència administrativa, convocatòries, sol·licituds, documents de règim intern i
comunicacions breus.
1. Correspondència administrativa
S'inclouen en aquest grup els documents administratius que compleixen una funció de
comunicació escrita entre persones, tant si es tracta de documents estrictament oficials o que
incorporen actes jurídics (l'ofici i, per tant, la notificació, com a tipus particular d'ofici) com si
es tracta de documents de tipus més personal o de caràcter no jurídic (la carta i la circular,
entesa, aquesta darrera, com a carta no personalitzada, i no pas com a disposició
administrativa).
2. Convocatòries
S'hi inclouen els documents administratius que tenen com a funció demanar la presència d'una
persona en un lloc i en una data. N'hi ha tres tipus bàsics:
- La convocatòria de reunió: convocatòria d’òrgans col·legiats per dur a terme una sessió.
- La citació: convocatòria oficial per la qual es demana la compareixença d’algú en oficines
públiques.
- La invitació: convocatòria a un acte com ara un col·loqui, un homenatge, una cerimònia, etc.
3. Sol·licituds
Inclouen els documents administratius per mitjà dels quals els particulars poden demanar per
escrit alguna cosa sobre una matèria reglada (la sol·licitud o instància) i no reglada (la petició)
a l’organisme o al càrrec competent.
4. Règim intern
Dins dels documents anomenats de règim intern s’inclouen els documents la característica
comuna dels quals és que desenvolupen una funció de comunicació interna dins la Universitat.
Aquests documents són els següents:
- L’acta de reunió: per deixar constància del funcionament de les reunions i dels acords que s’hi
prenen.
- La nota interior: per comunicar fets o informacions de caràcter no oficial d’una unitat o una
persona a una altra.
- La diligència: per acreditar de manera interna l’execució d’un tràmit administratiu.
- L’informe: per informar de la situació d’un afer o dels elements necessaris perquè es resolgui.
- La resolució: per decidir sobre un afer o procediment administratiu.
5. Comunicacions breus
En aquest darrer grup s’inclouen els documents la característica comuna dels quals és que
transmeten informacions succintes i puntuals:
- L’avís: per informar d’un contratemps o d’un fet concret les persones interessades; es penja
en un tauler d’anuncis, com si es tractés d’un rètol.
- El certificat: per reconèixer oficialment i per escrit un fet.
- El fax: per trametre una informació escrita urgent per via telefònica.
- El saluda: per comunicar un agraïment, una felicitació, etc., a algú amb formalitat i cortesia
especials.
Acta de reunió
ACTA DE REUNIÓ
Format: DIN A4 (210 x 297 mm).
Veure document i apartats
CRITERIS GENERALS DE REDACCIÓ


 El temps verbal. És recomanable l'ús del present, encara que l'acta es redacti després
de la reunió.
 El tractament personal. Les actes són impersonals i neutres: S'aprova el document

- Quant al tractament personal del secretari (emissor):

En la redacció de l'acta: tercera persona del singular (ell): El secretari o la secretària llegeix els
informes...
En la fórmula final: primera persona del singular (jo): ...estenc aquesta acta.
- Quant al tractament personal dels altres membres de la reunió:

Tercera persona del singular o del plural (ell o ells): El president demana..., els
professors... expliquen el projecte...
FRASEOLOGIA ÚTIL
Fórmules per expressar l'ordre del dia:
- Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior.

- Afers de tràmit.
- Examen/estudi de...
- Aprovació de...
- Torn obert de paraules.
Fórmules per descriure el desenvolupament de la sessió:
- La presidenta obre la sessió i el secretari llegeix l'esborrany de l'acta de la reunió anterior.

- El president demana que.../presenta el projecte de...
- La professora... explica/informa de/exposa...
- El Sr.... demana que consti en acta la proposta de...
Fórmules per expressar els acords:
- L'acta de la sessió anterior s'aprova per unanimitat dels assistents en votació ordinària.
- S'aprova el reglament/l'informe sobre..., per... vots a favor i... en contra.
- El Consell acorda adherir-se a.../incloure...
- S'aprova en votació ordinària l'informe de..., que s'incorpora a l'acta com a annex número ...,
per... vots a favor, ... abstencions i... vots en contra.
Avís
Text breu que informa d'un fet les persones que hi puguin estar interessades perqué n'estiguin
assabentades i actuïn en conseqüència. Generalment es penja en un tauler d'anuncis, com si es
tratés d'un rètol.
Format: DIN A4 (210 x 297mm), o bé DIN A5 (210 x 148mm).


redacció:

- Emissor:
Impersonal: s'ha suspès, etc.
Primera persona del plural (nosaltres): lamentem, sentim, etc.
- Destinatari:
Tercera persona del plural (vostès): poden adreçar-se a...
FRASEOLOGIA ÚTIL
- Es comunica que...
- Es posa en coneixement dels estudiants...
- Lamentem comunicar/haver d'informar que...
- Amb motiu de/A causa de/Per...
- Les persones interessades poden adreçar-se a...
- Per a més informació...
- Disculpeu les molèsties...
Carta
CARTA
Comunicació escrita de caràcter interpersonal, de contingut general, no prevista en la

tramitació d'un procediment administratiu. Permet el tractament de diversos temes i és un
document de redacció més flexible que l'ofici.
Format: DIN A4 (210 x 297mm).

Com que la carta permet el tractament de diversos temes, la redacció és més flexible i, per
tant, més complexa
que la d'altres documents administratius. Els aspectes que cal tenir en compte són els
següents:
 Adequació de la llengua al grau de formalitat, d'acord amb el tipus de relació que hi
 Adequació al to general de la carta de les fórmules de salutació i de comiat i del

tractament personal que s'utilitza per adreçar-se al destinatari (vós/vostè/tu).
 Estructuració lògica del contingut de la carta per mitjà de paràgrafs breus i separats:
introducció del motiu de la carta, exposició desenvolupada de fets, arguments o
consideracions i conclusió a partir d'una síntesi, una petició, una proposta, etc.
 Claredat, precisió i concisió en l'expressió de les idees.
- Emissor:
Primera persona del singular (jo): comunico, agraeixo, etc.
Primera persona del plural (nosaltres): comuniquem, agraïm, etc. Té un cert valor de
modèstia i representa la globalitat de la institució o de la unitat des d'on s'escriu.
- Destinatari:
Segona persona del singular (tu): rebràs, vas comunicar, etc. Només és adequat en
FRASEOLOGIA ÚTIL
Fórmules d'introducció:
- En resposta a la seva carta de..., li comuniquem que...

- Hem rebut el vostre escrit del..., en què ens assabenteu que...
- Referent a la seva carta amb data de..., li comuniquem que...
- El motiu d'aquesta carta és demanar-vos/informar-vos/comunicar-vos que...
- Li escric per comunicar-li/informar-lo que...
- Per tot això, li demanem/sol·licitem...

- Confiem que ens podreu respondre ben aviat sobre aquest afer.
- Si desitja més informació...
- Quedem a la vostra disposició per a tot el que necessiteu.
- Li agraïm molt el seu interès/el temps que ens ha dedicat...
- Us agraïm per endavant...
Certificat
Document per mitjà del qual un funcionari públic competent o persona autoritzada dóno fe
d'un fet, del contingut d'un document, de les circumstàncies que consten en arxius, registres,
llibres d'actes, etc.


El certificat, com altres documents administratius, segueix una estructura generalment
constant i s'ajusta bàsicament als trets de funcionalitat i de formalitat que caracteritzen les
comunicacions oficials. Els dos aspectes més destacables són els següents:
- Emissor:
Primera persona del singular (jo): CERTIFICO, signo, etc.
- Destinatari:
Impersonal, perquè la destinació final d'aquest document no acostuma a ser explícita: I
perquè consti...
FRASEOLOGIA ÚTIL
Fórmules per a la certificació (apartat 3):
- Que, d'acord amb la documentació que tenim en aquest servei, el senyor...

- Que, dels antecedents que posseïm en els nostres arxius, resulta que...
- Que la senyora... ha seguit amb aprofitament el curs de...
Fórmules de certificació (apartat 4):
- I perquè consti, signo aquest certificat.

- I perquè consti i a petició de la persona interessada, signo aquest certificat.
- I perquè consti i a l'efecte de..., signo aquest certificat, amb el vistiplau de...
- I perquè consti i tingui els efectes que corresponguin, signo aquest certificat.
Circular
Carta adreçada a diferents persones amb una mateixa redacció. Com la carta, és un document
de contingut general, no previst en la tramitació d'un procediment administratiu, que permet
el tractament de diversos temes i una redacció flexible.

La circular, com la carta, permet el tractament de diversos temes, la qual cosa fa que la
redacció sigui més flexible i, per tant, més complexa que la d'altres documents administratius.
En general, però, els aspectes que cal tenir en compte a l'hora de redactar circulars són els
següents:

tractament personal que s'utilitza per adreçar-se al destinatari (vós/vostè/tu).
conclusió a partir d'una síntesi, una petició, una proposta, etc.
- Emissor:
- Destinatari:
Segona persona del singular (tu): rebràs, vas comunicar, etc. El tractament de tu només
és adequat en casos de gran amistat i confiança mútua.
FRASEOLOGIA ÚTIL
- El motiu/l'objectiu d'aquesta carta és informar-vos/comunicar-vos...

- Ens adrecem a vostè per comunicar-li/informar-la/fer-li saber que...
- Per al vostre coneixement, em plau informar-vos/comunicar-vos que...
- Per tot això, li demanem/sol·licitem que...

- Si desitgeu més informació...
- Quedem a la seva disposició per a tot el que necessiti.
- Us agraïm per endavant...
- Li agraïm molt el seu interès/el temps que ens ha dedicat...
- Rebeu el nostre agraïment sincer per...
Citació
Document per mitjà del qual es demana la presència d'algú en un lloc a fi de realitzar un tràmit
administratiu.

La citació, com la convocatòria de reunió o altres documents, segueix una estructura
generalment constant i s'ajusta bàsicament als trets de funcionalitat i de formalitat que
caracteritzen les comunicacions oficials. Els dos aspectes més destacables pel que fa a la seva
redacció són els següents:
- Emissor:
Primera persona del singular (jo): Us cito, etc.
- Destinatari:
Segona persona del plural (vós): Us cito, etc.
Tercera persona del singular (vostè): El cito, etc.
FRASEOLOGIA ÚTIL
Fórmules de citació:
- Us demano que us presenteu en aquestes oficines per...

- Us requereixo perquè comparegueu en aquesta oficina...
- Documentació que cal presentar/aportar:

- La incompareixença comportarà..., d'acord amb...
Convocatòria de reunió
Document per mitjà del qual es demana la presència d'algú en un lloc, una data i una hora
determinats, perque participi en una reunió.

La convocatòria de reunió, com l'ofici o altres documents, segueix una estructura generalment
comunicacions oficials. Els dos aspectes més destacables pel que fa a la seva redacció són els
següents:
- Emissor:
Primera persona del singular (jo): Us convoco a, etc.
- Destinatari:
Segona persona del plural (vós): Us convoco, etc.
Tercera persona del singular (vostè): El convoco, etc.
FRASEOLOGIA ÚTIL
Fórmules d'identificació de la reunió:
- Us convoco a la propera reunió de la Comissió...

- Em plau convocar-lo a la reunió de...
- Per encàrrec/indicació/ordre de la presidenta, us convoco a la reunió ordinària de la
Comissió...
- Complint l'acord de la darrera sessió, la convoco a...
Fórmules per expressar l'ordre del dia:
- Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior.

- Afers de tràmit.
- Examen/estudi de...
- Aprovació de...
- Torn obert de paraules.
Diligència
Certificat intern que es produeix dins les actuacions administratives i que acredita l'execució
d'un tràmit: la presa de possessió d'un funcionari, una modificació de sou, una exedència, un
canvi de categoria administrativa, etc.

comunicacions oficials. Els dos aspectes més destacables pel que fa a la seva redacció són els
següents:
- Emissor:
Primera persona del singular (jo): FAIG CONSTAR
- Destinatari:
Impersonal, perquè la destinació final d'aquest document no acostuma a ser explícita.
FRASEOLOGIA ÚTIL
- ...que en el dia d'avui prenen possessió de la plaça...

- ...que els acords proposats en l'anterior dictamen van ser aprovats per la Comissió... el dia...
- ...que en el dia d'avui el Sr. ... ha fet efectius els drets corresponents a...
- ...que el present document es compon de... pàgines...
Fax
El telefax és un sistema de transmissió de documents per via telefònica. Així, es pot utilitzar per
trametre un informe, una carta, etc. Els textos tramesos per telefax han d'anar precedits pel full
inicial de presentació que conté el logotip, l'adreça, el número de telèfon i el número de fax de
la Universitat; a vegades, però, el missatge urgent s'escriu directament en aquest mateix full i
no en un document a part.
Informe
Document per mitjà del qual s'analitza i es fonamenta, des d'un punt de vista tècnic o jurìdic,
qualsevol resolució que s'hagi de prendre. LA funció de l'informe es, doncs, aportar elements
per a l'adopció d'una decisió adequada.

Pel que fa a la redacció, l'informe es caracteritza per la variabilitat del seu contingut i, per tant,
per la variabilitat també de l'ordenació de la informació que conté. Malgrat això, hi ha uns
aspectes que cal respectar:
 Ordre i claredat en l'exposició dels fets o antecedents que motiven l'informe, dels
fonaments de dret i de les conclusions.És millor redactar cadascun dels fets, fonaments
de dret o conclusions en paràgrafs diferents i, per raó de claredat, numerar cada
paràgraf, amb cardinals els fets i fonaments de dret i amb ordinals les conclusions.
 Concisió en la redacció de tot el text. Cal seleccionar la informació rellevant i expressar-

la de manera concisa;no s'hi han d'incorporar dades o informació sobre actuacions
anteriors que ja figurin a l'expedient.
 To neutre i com menys personalitzat millor.
- Emissor:
Primera persona del singular (jo): proposo, etc.
Tercera persona del singular (ell o ella, quan sigui un òrgan col·legiat): aquesta comissió
manifesta/proposa..., etc.
Invitació
Document per mitjà del qual es convida algú a un acte (col·loqui, cerimònia, conferència, etc).
Format: targeta gran de 105 x 210mm o bé DIN A4 (210 x 297mm).

 Identificació de l'emissor i cos amb una sola frase, si és possible, de manera que la
informacions que s'han de donar són molt extenses, és convenient posar punt i seguit i
fer més d'una frase. En cas que la complexitat de la informació ho requereixi, també es
- Emissor:
Tercera persona del singular (vostè): invita, es complau a..., etc.
- Destinatari:
Tercera persona del singular (vostè): l'invita, convidar-lo, etc.
FRASEOLOGIA ÚTIL
Fórmules d'invitació:
- ...es complau a convidar-vos/invitar-vos a...

- ...té l'honor de convidar-lo a...
- ...la invita/la convida a...
Fórmules per indicar el dia, l'hora i el lloc:
- ...que se celebrarà/que es durà a terme/que tindrà lloc a..., el... , a les... hores...
- ...l'acte serà presidit per...

- ...sota la presidència de...
- ...amb l'assistència de...
- Confirmeu, si us plau, l'assistència.
- Es demana confirmar l'assistència.
- Cal presentar la invitació.
Nota interior
Document habitual de comunicaió no oficial entre les unitats i les persones de la Universitat.

Com que la nota interior és un document especialment funcional i àgil, els aspectes més
destacables de la seva redacció són els següents:

comprensió: introducció de l'assumpte, explicació de fets o arguments i, si cal,
conclusió.
- Emissor:
- Destinatari:
Segona persona del plural (vós/vosaltres): rebreu, vau comunicar, etc.
Segona persona del singular (tu): rebràs, vas comunicar, etc. El tractament de tu només
és adequat en casos de gran amistat i confiança mútua.
FRASEOLOGIA ÚTIL
- Em plau comunicar-vos/fer-vos arribar...

- En relació amb..., us comunico...
- El motiu d'aquesta nota és comunicar-li/informar-lo de...
- Per això, us demanem/sol·licitem...

- Quedem a la seva disposició per si necessita més informació...
- Us agraïm per endavant la vostra col·laboració en aquest afer/aquesta tasca...
Notificació
administratiu. La notificació és un tipus especial d'ofici.

constant i s'ajusta als trets de funcionalitat i de formalitat que caracteritzen les comunicacions
- Emissor:
representa la globalitat de la institució o de la unitat des d'on s'escriu.
- Destinatari:

moment en què es dicta la resolució (es fa el mateix dia) s'ha de fer en pretèrit
indefinit: ha dictat. Si porten data diferent, en perfet perifràstic: va dictar.
FRASEOLOGIA ÚTIL
- Us/Li notifico que...
- Contra aquesta resolució podeu interposar recurs de...

- ...recurs de... davant... dins el termini d'un mes a comptar des de la data de la notificació...
- ...sense perjudici que pugueu fer ús de qualsevol altre recurs que considereu oportú.
- També pot interposar qualsevol altre recurs que consideri procedent.
Ofici
Comunicació escrita de caracter oficial integrada en la tramitació d'un procediment

administratiu i que tracta d'un sol tema. Segons el destinatari els oficis poden ser de dos tipus:
- Ofici intern: adreçat a un altre òrgan administratiu o a un funcionari o funcionària.
- Ofici extern: adreçat a una persona física o jurídica que no pertanyi a l'Administració
(empresa,etc.).
Un tipus especial d'ofici és la notificació, que és regulada per una normativa específica.
Format: DIN A4 (210 x 297mm) o bé DIN A5 (210 x 148mm).

L'ofici segueix una estructura generalment constant i s'ajusta als trets de funcionalitat i de
 Document monotemàtic: tracta d'un sol tema.
 Estructuració lògica del contingut de l'ofici, per mitjà de paràgrafs breus i separats:
introducció de l'assumpte, exposició de fets, arguments o consideracions i conclusió a
partir d'una síntesi, una petició, etc.
 Claredat, precisió i concisió en l'expressió de les idees. La redacció és especialment
- Emissor:
- Destinatari:
FRASEOLOGIA ÚTIL
- D'acord amb el que disposa l'article... del Reial Decret ..., li comunico que...
- En relació amb..., us comunico que...
- Per tal de/que..., us demano que...
- Li trameto, annex/a, l'informe/la documentació...
- Em plau comunicar-vos/fer-vos arribar/adjuntar-vos...
- D'acord amb..., li faig arribar...
- Per això, li demanem/sol·licitem...

- Si desitgeu més informació...
- Quedem a la seva disposició per a tot el que necessiti.
- La qual cosa us comunico perquè...
Petició
Sol.licitud escrita sobre una matèria no prevista en la normativa vigent.

 Estructuració lògica i tan simplificada com sigui possible. Si l'apartat corresponent al

d'acord amb el temps en què se succeeixen o bé d'acord amb l'argumentació, i
 Claredat i concisió en l'expressió de les idees. És millor redactar amb oracions breus que
amb una única oració llarga.
- Emissor:
Primera persona del singular (jo): DEMANO, etc.
- Destinatari:
FRASEOLOGIA ÚTIL
- ..., responsable de...., encarregat de l'organització de..., cap de protocol de...
- Que el senyor... assisteixi a...

- L'assistència del senyor... a...
- Que em sigui concedit...
- La concessió de...
Resolució
Document que expressa una decisió sobre un afer que generalment comporta l'acabament del
procediment administratiu.

La resolució, com altres documents administratius, segueix una estructura generalment
constant i s'ajusta als trets de funcionalitat i de formalitat que caracteritzen les comunicacions
oficials. Pel que fa a la redacció de les resolucions, se'n poden distingir dos models:
A. Model tradicional. Útil si es tracta d'una resolució breu: tota la resolució conté una única
oració principal —la part dispositiva o resolució— precedida d'un seguit d'oracions
subordinades —la relació de fets i els fonaments de dret.
B. Model esquemàtic. Més àgil i més clar si es tracta d'una resolució llarga: els fets o
antecedents, les motivacions o fonaments de dret i la part dispositiva s'expressen en forma
d'oracions completes i independents, agrupades sota els epígrafs corresponents.
- Emissor:
Primera persona del singular (jo): resolc, etc.
Tercera persona del singular (ell, quan sigui un òrgan col·legiat): aquesta comissió resol,
etc.
FRASEOLOGIA ÚTIL
Model A
– Vist l'escrit amb data..., en què... sol·licita...;
– Vist l'informe favorable emès per...;
– Atès el dictamen tècnic de..., en el qual...;
– Fent ús de les atribucions que m'atorguen els decrets...;
– Resolc:
– He resolt:
Model B
Fórmules per a la relació de fets:
– En data..., el senyor... va presentar una sol·licitud...

– La Comissió... va emetre l'informe corresponent...
– ...es va estudiar l'expedient...
Fórmules per als fonaments de dret:
– La Llei..., de..., estableix que...

– D'acord amb el que estableixen la Llei... i el Reial Decret...
– La Llei/l'article... regula...
– D'acord amb els criteris generals establerts per...
– La Llei.../l'article... atorga competències a... per emetre resolucions.
Fórmules per a la part dispositiva:
– Per tant, resolc:
Saluda
Document de caracter protocol·lari que s'usa per a comunicacions breus, com ara notes
d'agraïment, de felicitació, etc. Només fan servir saludes els alts càrrecs de l'Administració.
Format: targeta gran de 105 x 210 mm.

subordinada o coordinada i no convé que s'allargui gaire.
– Emissor:
– Destinatari:
FRASEOLOGIA ÚTIL
- ...el seu bon amic... i li agraeix...

- ...la senyora..., que ha tingut l'amabilitat d'enviar-li...
- ...el senyor... i es complau a convidar-lo a...
- ...la senyora... i la felicita per...
Sol·licitud o instància
Sol.licitud escrita feta per un particular a l'organisme competent sobre una matèria de
tramitació prevista per la normativa vigent.
Format: DIN A4 (210 x 297 mm).

L'exposició de motius i el nucli de la sol·licitud (apartats 2 i 3) constitueixen el cos central
d'aquest document. Pel que fa a la redacció d'aquests apartats, els aspectes que cal tenir en
 Estructuració lògica i tan simplificada com sigui possible. Si l'exposició de motius i el

nucli de la sol·licitud contenen diverses informacions, és convenient ordenar-les
d'acord amb el temps en què se succeeixen o bé d'acord amb l'argumentació, i
 Claredat i concisió en l'expressió de les idees. És millor redactar tots dos apartats amb
– Emissor:
Primera persona del singular (jo): EXPOSO: Que sóc professor de..., etc.
– Destinatari:
Són preferibles les formes impersonals: DEMANO (i no pas us/li DEMANO): Que em
sigui concedit, La concessió de... (i no pas Que em concedeixi...), etc.
FRASEOLOGIA ÚTIL
- ...que visc a.../...amb domicili a..., codi postal..., comarca de..., plaça/carrer..., núm....,
telèfon...
- ...amb document d'identitat núm..../...que tinc el número de document d'identitat... (expedit
a..., el dia...)

- Que s'accepti la petició/sol·licitud de...
- Que em sigui concedit...
- La concessió de...
Apèndix 1: Els tractaments protocol·laris als Països Catalans
Definició i ús
Els tractaments protocol·laris són títols honorífics o de cortesia que es donen a determinades
persones en virtut del seu càrrec, la seva autoritat o la seva dignitat.
La tendència actual és limitar-ne l'ús, ja que no s'adiuen amb l'estil planer i democràtic
desitjable en les comunicacions administratives. Així, les formes de tractament només es fan
servir en la documentació protocol·lària -com ara la invitació o el saluda-, en actes solemnes i,
generalment, al peu de les sol·licituds o de les peticions. Llevat d'aquests casos, sempre que
sigui possible és millor utilitzar el tractament general de cortesia, que és senyor o senyora.
Cal tenir en compte que si una persona que té un tractament protocol·lari vitalici o a la qual ha
estat atorgada una condecoració honorífica ocupa un càrrec al qual correspon un tractament
diferent, preval el tractament superior. Així, per exemple, si un exconseller de la Generalitat de
Catalunya ocupa el càrrec de síndic de Greuges, el seu tractament serà Honorable Senyor, i
no Il·lustre Senyor, que és el que li correspondria per la seva condició de síndic.
Com a norma general, els tractaments protocol·laris s'escriuen davant del nom i el cognom o
cognoms de la persona, seguits o precedits del càrrec que ocupen:
Exemples:
Honorable Senyor Carles Solà i Ferrando, conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la
Informació de la Generalitat de Catalunya
El conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya,

Honorable Senyor Carles Solà i Ferrando
El tractament actual dels rectors d'universitat 1 és, però, un cas especial, en la mesura en què el
mateix tractament protocol·lari inclou en si el càrrec de la persona que el deté. Per aquest
motiu, en aquest cas recomanem d'utilitzar-lo d'alguna de les maneres següents, en funció del
context en què hagi d'aparèixer:
Exemples:
Magnífic Sr. Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra
El rector de la Universitat Pompeu Fabra, Magnífic Sr. Josep Joan Moreso
Sr. Josep Joan Moreso, Rector Magnífic de la Universitat Pompeu Fabra

A continuació figuren els tractaments protocol·laris més generalment utilitzats als Països
Catalans (llevat de la Catalunya Nord, on l'únic tractament és senyor o senyora), desglossats en
els quatre grans blocs següents: tractaments universitaris, tractaments civils, tractaments
eclesiàstics i tractaments militars.
Amb l'objectiu de facilitar-ne la consulta, s'ha optat per presentar aquesta informació per
partida doble. D'una banda, hi ha un primer bloc en el qual s'indiquen, per ordre alfabètic i tant
en la forma plena com en la forma abreujada, els tractaments que reben els càrrecs o graus
dels diversos estaments considerats; d'altra banda, hi ha un segon bloc en el qual apareixen,
també per ordre alfabètic, els càrrecs o graus dels diversos estaments considerats, amb
indicació del tractament protocol·lari corresponent (en forma abreujada).
1. D'acord amb el que estableix la disposició addicional tretzena de la Llei orgànica 4/2007, de
12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats,
"els rectors de les universitats rebran [...] el tractament acadèmic de Rector Magnífic o Rectora
Magnífica".
Comarques, illes o parròquies, per territoris o països
CATALUNYA
CATALUNYA NORD
FRANJA DE PONENT
ILLES BALEARS
PAÍS VALENCIÀ
PRINCIPAT D'ANDORRA
Catalunya
Alt Camp (A. Ca.)

Alt Empordà (A. E.)
Alt Penedès (A. Pe.)
Alt Urgell (A. U.)
Alta Ribagorça (A. R.)
Anoia (An.)
Bages (Bag.)
Baix Camp (B. Ca.)
Baix Ebre (B. Eb.)
Baix Empordà (B. Em.)
Baix Llobregat (B. L.)
Baix Penedès (B. P.)
Barcelonès (Bar.)
Berguedà (Be.)
Cerdanya (Ce.)
Conca de Barberà (C. B.)
Garraf (Gf.)
Garrigues (Ga.)
Garrotxa (Gtx.)
Gironès (Gi.)
Maresme (Mar.)
Moianès (Mn.)
Montsià (Mo.)
Noguera (No.)
Osona (Os.)
Pallars Jussà (P. J.)
Pallars Sobirà (P. S.)
Pla de l'Estany (P. E.)
Pla d'Urgell (P. Ur.)
Priorat (Pr.)
Ribera d'Ebre (R. E.)
Ripollès (Ri.)
Segarra (Seg.)
Segrià (Sgr.)
Selva (Sel.)
Solsonès (So.)
Tarragonès (Ta.)
Terra Alta (T. A.)
Urgell (Ur.)
Vall d'Aran (V. Ar.)
Vallès Occidental (V. Oc.)
Vallès Oriental (V. Or.)
Catalunya Nord
Alta Cerdanya (A. Ce.)

Capcir (Ca.)
Conflent (Con.)
Rosselló (Ro.)
Vallespir (Va.)
Franja de Ponent
Baix Cinca (B. Ci.)

Llitera (Ll.)
Matarranya (Mat.)
Ribagorça (Rib.)
Illes Balears
Mallorca (Mall.)
Menorca (Me.)
Pitiüses (Ei. / For.)
País Valencià
Alacantí (Ala.)
Alcalatén (Alc.)
Alcoià (Alco.)
Alt Maestrat (A. Ma.)
Alt Millars (A. Mi.)
Alt Palància (A. Pa.)
Alt Vinalopó (A. V.)
Baix Maestrat (B. M.)
Baix Segura (B. S.)
Baix Vinalopó (B. V.)
Camp de Morvedre (C. M.)
Camp de Túria (C. T.)
Canal de Navarrés (C. N.)
Comtat (Com.)
Costera (Cos.)
Foia de Bunyol (F. B.)
Horta (Ho.)
Marina Alta (M. A.)
Marina Baixa (M. B.)
Plana Alta (P. A.)
Plana Baixa (P. B.)
Plana d'Utiel (P. Ut.)
Ports (Po.)
Racó d'Ademús (Ra.)
Ribera Alta (R. A.)
Ribera Baixa (R. B.)
Safor (Saf.)
Serrans (Ser.)
Vall d'Albaida (V. Al.)
Vall de Cofrents-Aiora (V. C.)
Valls del Vinalopó (V. V.)
Vinalopó Mitjà (V. M.)
Principat d'Andorra
Andorra la Vella (And. V.)

Canillo (Can.)
Encamp (Enc.)
Escaldes-Engordany (E.-E.)
Massana, la (Mass.)
Ordino (Ord.)
Sant Julià de Lòria (St. J.)
Models de documents administratius
ESQUEMA GENERAL DELS DOCUMENTS ADMINISTRATIUS
Els documents administratius es poden agrupar en els cinc

grans blocs següents: correspondència administrativa,
Acta de reunióconvocatòries, sol·licituds, documents de règim intern i
Avís comunicacions breus.
Carta
Certificat 1. Correspondència administrativa
Circular S'inclouen en aquest grup els documents administratius que
Citació compleixen una funció de comunicació escrita entre
Convocatòria de reuniópersones, tant si es tracta de documents estrictament oficials
Diligència o que incorporen actes jurídics (l'ofici i, per tant,
Fax la notificació, com a tipus particular d'ofici) com si es tracta
Informe de documents de tipus més personal o de caràcter no jurídic
Invitació (la carta i la circular, entesa, aquesta darrera, com a carta no
Nota interiorpersonalitzada, i no pas com a disposició administrativa).
Notificació 2. Convocatòries
Ofici S'hi inclouen els documents administratius que tenen com a
Petició funció demanar la presència d'una persona en un lloc i en una
Resolució data. N'hi ha tres tipus bàsics:
Saluda
Sol·licitud o instància- La convocatòria de reunió: convocatòria d’òrgans col·legiats
per dur a terme una sessió.
- La citació: convocatòria oficial per la qual es demana la
compareixença d’algú en oficines públiques.
- La invitació: convocatòria a un acte com ara un col·loqui, un
homenatge, una cerimònia, etc.
3. Sol·licituds
Inclouen els documents administratius per mitjà dels quals els
particulars poden demanar per escrit alguna cosa sobre una
matèria reglada (la sol·licitud o instància) i no reglada
(la petició) a l’organisme o al càrrec competent.
4. Règim intern
Dins dels documents anomenats de règim intern s’inclouen
els documents la característica comuna dels quals és que
desenvolupen una funció de comunicació interna dins la
Universitat. Aquests documents són els següents:
- L’acta de reunió: per deixar constància del funcionament de

les reunions i dels acords que s’hi prenen.
- La nota interior: per comunicar fets o informacions de
caràcter no oficial d’una unitat o una persona a una altra.
- La diligència: per acreditar de manera interna l’execució
d’un tràmit administratiu.
- L’informe: per informar de la situació d’un afer o dels
elements necessaris perquè es resolgui.
- La resolució: per decidir sobre un afer o procediment
administratiu.
5. Comunicacions breus
En aquest darrer grup s’inclouen els documents la
característica comuna dels quals és que transmeten
informacions succintes i puntuals:
- L’avís: per informar d’un contratemps o d’un fet concret les

persones interessades; es penja en un tauler d’anuncis, com si
es tractés d’un rètol.
- El certificat: per reconèixer oficialment i per escrit un fet.
- El fax: per trametre una informació escrita urgent per via
telefònica.
- El saluda: per comunicar un agraïment, una felicitació, etc.,
a algú amb formalitat i cortesia especials.
https://www.upf.edu/daupf/3models/31ex.htm
Orientacions i models per a documents administratius
http://www.uic.es/ca/idiomes/catala/assessorament-linguistic/exemples-documents-
administratius
1. AVÍS
Text breu que informa d’un fet a les persones que hi puguin estar interessades perquè
n’estiguin assabentades i actuïn en conseqüència. Generalment es penja en un tauler
d’anuncis, com si fos un rètol. Format: DIN A4 (210 _ 297 mm), o bé DIN A5 (210 _ 148 mm).
Criteris generals
redacció:

 Emissor:
o Impersonal: s’ha suspès, etc.
o Primera persona del plural (nosaltres): lamentem, informem,etc.
 Destinatari:
Tercera persona del plural (vostès): les persones interessades poden adreçar-se a...
Estructura
 Títol. El títol o identificació del document ha de ser la paraula avís, ressaltada

tipogràficament amb majúscules, negreta i cos de lletra gran.
 Cos. S’hi exposa la informació del fet que es dóna a conèixer de manera ordenada,
completa i concisa. Aquesta informació pot ser la següent:
Fet o fets que cal comunicar.

Causes del fet i possibles solucions o alternatives, si es tracta d’un fet perjudicial per a les
persones interessades.
Disculpes, si cal.
 Identificació de la unitat o de l’organisme emissor. Segons el tipus d’avís, és

convenient escriure al final i de manera destacada el nom de la unitat o organisme que
emet l’avís, l’adreça i l’horari d’atenció al públic. En aquest cas no cal que la capçalera
inclogui cap d’aquestes informacions.

Lloc.
Data: dia (en xifres), mes (en lletres) i any (en xifres i de manera completa).
Fraseologia
 Es comunica que...
 Es posa en coneixement dels estudiants...
 Lamentem comunicar/haver d’informar que...

 Amb motiu de / A causa de / Atès / Per...
 Les persones interessades poden adreçar-se a...
 Per a més informació...
 Disculpeu les molèsties...
2. Acta de reunió
Format: DIN A4 (210 × 297 mm).
Criteris generals

 Temps verbal. És recomanable l'ús del present, encara que l'acta es redacti després de
la reunió.
 Tractament personal. Les actes són impersonals i neutres: S'aprova el document

 Quant al tractament personal del secretari (emissor). En la redacció de l'acta s'utilitza

la tercera persona del singular (ell):El secretari o la secretària llegeix els informes...,
mentre que en la fórmula final, es fa servir la primera persona del singular
(jo): ...estenc aquesta acta.
 Per al tractament personal dels altres membres de la reunió s'utilitza la tercera persona
del singular o del plural ( ell o ells): El president demana..., els professors expliquen el
projecte...
Estructura
 Identificació de la reunió. Aquest apartat consta de les dades següents:
 Nom de l'organisme
 Número de la sessió
 Lloc
 Data
 Hora d'inici
 Hora d'acabament
 Nom i cognoms
 Càrrec o funció que acompleix dins l'organisme reunit o bé si hi assisteix com a

representant d'algun altre organisme.
 En un segon bloc, quan calgui, es consignen els membres absents, encapçalats per una
de les fórmules següents: Han excusat la seva absència, S'excusen, S'han excusat
d'assistir-hi, o bé Absents, segons si s'han excusat o no.
 Assistència. En un primer bloc es fan constar les persones que han assistit a la reunió,
encapçalades per la forma Assistents, amb les dades següents:
 Ordre del dia. En aquest apartat es reprodueixen els punts de l'ordre del dia que es
detallaven en la convocatòria de la reunió. Si hi ha alguna modificació, també s'hi ha de
fer constar. És convenient numerar els diversos temes o punts i mantenir la mateixa
numeració en tot el document per coherència i estalvi de referències.
 Desenvolupament de la sessió. En aquest apartat es fa constar l'evolució de la reunió i

les intervencions més rellevants de manera sintetitzada. Convé que l'ordre de
desenvolupament es correspongui amb el de l'ordre del dia. Aquest apartat es pot
ometre en els casos en què no sigui pertinent recollir el desenvolupament de la sessió,
i llavors només s'hi fan constar els acords presos.
3. Carta
Comunicació escrita de caràcter interpersonal i de contingut general, no prevista en la

tramitació d’un procediment administratiu i que pot tractar de més d’un tema (relacions
personals, comercials, administratives, etc.). Format: DIN A4 (210 _ 297 mm)
Criteris generals
Els aspectes més destacables pel que fa a la redacció de les cartes són els següents:
 Document de tema lliure: s’hi poden tractar un o diversos temes. Es tracta del
document menys estricte quant a estructura i format.
 Claredat, rigor i concisió adients a la redacció administrativa. Això vol dir que cal
seleccionar la informació que s’hi inclourà abans de començar la carta.
 Estructuració lògica del contingut per mitjà de paràgrafs breus i separats: presentació
de l’assumpte, desenvolupament dels fets o arguments i conclusió resumida.
 Emissor:
Primera persona del singular (jo) o del plural (nosaltres): Us comunico, us
comuniquem, etc.
 Destinatari:
La forma més habitual és el tractament de vós, que presenta força avantatges, com ara
la unificació del gènere del destinatari: us informo, la vostra carta, etc.
Estructura
 Destinació. Els destinataris d’una carta tant poden ser particulars com institucions o
organitzacions. Normalment aquests destinataris s’identifiquen al marge superior
esquerre de la carta, de manera completa o reduïda.
 Completa: La informació completa és la mateixa que apareix en una adreça d’un sobre.
 Reduïda: Quan per una qüestió d’espai es redueix a la informació mínima que ens
permet d’identificar amb facilitat el destinatari, només s’hi fan constar el nom o el
càrrec i la localitat.
 Solemne i de màxima consideració: Distingit senyor, distingida senyora…
 General, respectuosa i atenta: Senyor, senyora…
 Franca i cordial: Benvolgut amic, benvolguda amiga...
 Us saludo/saludem amb respecte
 Aprofito/aprofitem l’avinentesa per saludar-vos ben atentament
 Ben atentament
 Atentament
 Cordialment
 Ben cordialment
 Una salutació cordial
 Signatura
 Nom i cognoms
 Lloc
 Igual que l’ofici, la carta té un sistema de datació doble pel que fa a l’emissió. Des d’un
punt de vista formal, però, la data que cal tenir en compte és la del registre de sortida.
 Salutació. Cal ajustar la fórmula de salutació al to de la relació expressada en el cos.
Algunes fórmules habituals:
 Cos. Des del primer moment cal definir el to de relació entre els comunicants. Tot i que
sempre convé moure’s en un cert nivell de formalitat, hi ha graus entre la solemnitat i
la cordialitat que cal tenir presents.
 Comiat. Algunes variants, ordenades de màxima a mínima cortesia:
 Signatura. L’estructura més habitual és la següent:
 Datació. Si el paper de carta du impresa l’adreça i la localitat ja hi figura, se’n pot

prescindir i la datació es pot reduir a expressar el dia, el mes i l’any. Si no és així, cal
indicar-hi, seguit d’una coma:
4. Certificat
Document per mitjà del qual una persona autoritzada dóna fe d’un fet, del contingut d’un
document, de les circumstàncies (acadèmiques, administratives, etc.) que consten en arxius,
registres, llibres d’actes, etc. Format: DIN A4 (210 _ 297 mm)
Criteris generals
El certificat, com altres documents administratius, segueix una estructura constant i s’ajusta
bàsicament als trets de funcionalitat i de formalitat que caracteritzen les comunicacions
oficials. Els dos aspectes més destacables són els següents:
 Emissor:
Primera persona del singular (jo): certifico, signo, etc.
 Destinatari:
Impersonal, perquè la destinació final d’aquest document no acostuma a ser explícita: I
perquè consti...
Estructura
 Dades de l’emissor. En aquest apartat es fan constar les dades següents:
 Nom i cognoms de la persona que lliura el certificat.
 Càrrec que ocupa, posposat al nom.
 Lloc
 Data: dia (en xifres), mes (en lletres) i any (en xifres i de manera completa).
 Certificació. Aquest apartat, que és el nucli del certificat, s’introdueix amb la forma
CERTIFICO, en majúscules per destacar-la visualment, seguida de dos punts. Després
dels dos punts s’expressa la certificació precedida de la conjunció Que (amb majúscula
inicial) si la frase presenta una forma verbal conjugada. Si hi ha més d’un fet o d’una
circumstància, és convenient separar-los en paràgrafs diferents i numerar-los.
 Fórmula de certificació. Aquesta fórmula final és fixa, però pot presentar algunes
variacions: I perquè consti, signo aquest certificat.
 Signatura. Hi han de constar els elements següents:
 A l’esquerra, la signatura de qui certifica (el nom i el càrrec de qui signa ja apareixen en
l’apartat 2 i, per tant, no s’han de repetir).
 A la dreta, si cal, la signatura de qui hi dóna la conformitat:

Vistiplau
Càrrec (introduït per mitjà de l’article determinat corresponent)

Signatura
Nom i cognoms
Fraseologia
Fórmules per a la certificació:
 Que, d’acord amb la documentació que tenim en aquest servei, el senyor...
 Que, dels antecedents que posseïm en els nostres arxius, resulta que...
 Que la senyora... ha seguit amb aprofitament el curs de...
Fórmules de certificació:
 I perquè consti, signo aquest certificat.
 I perquè consti, i a petició de la persona interessada, signo aquest certificat.
 I perquè consti, i a l’efecte de..., signo aquest certificat amb el vistiplau de...
 I perquè consti i tingui els efectes que corresponguin, signo aquest certificat.
5. Circular
Carta adreçada a diferents persones amb una mateixa redacció. Les circulars són documents de
contingut general, no previst en la tramitació d’un procediment administratiu, que permeten el
tractament de diversos temes i una redacció flexible. Format: DIN A4 (210 _ 297 mm)
Criteris generals
La circular, com la carta, permet el tractament de diversos temes; consegüentment, la redacció

és més flexible i, per tant, més complexa que la d’altres documents administratius. En general,
però, els aspectes que cal tenir en compte a l’hora de redactar circulars són els següents:
 Adequació de la llengua al grau de formalitat, d’acord amb el tipus de relació que hi


tractament personal que s’utilitza per adreçar-se al destinatari (vós / vostè / tu).
conclusió a partir d’una síntesi, una petició, una proposta, etc.
 Emissor:
Primera persona del singular (jo): comunico, agraeixo, etc.Primera persona del plural
(nosaltres): comuniquem, agraïm, etc. Té un cert valor de modèstia i representa la
globalitat de la institució o de la unitat des d’on s’escriu.
 Destinatari:
Segona persona del plural (vós): rebreu, vau comunicar, etc.Tercera persona del
singular (vostè): rebrà, va comunicar, etc. Segona persona del singular (tu): rebràs, vas
comunicar, etc. Només és adequat en casos de gran amistat i confiança mútua.
Estructura
 Distingit/ida senyor/a,
 Senyor/a,
 Benvolgut/uda senyor/a,
 Benvolgut/uda company/a,
 Benvolgut/uda amic/iga,
 Introducció: presentació del motiu de la circular.
 Rebi la nostra salutació i respecte.
 Aprofitem aquesta ocasió/avinentesa per saludar-vos atentament.
 Ben atentament,
 Atentament,
 Una salutació cordial,
 Cordialment,
 Ben cordialment,
 Signatura
 Nom i cognoms
 Lloc
(en minúscules), separades per una barra inclinada; per exemple, CD/mc. Cal incloure
aquesta informació al final del document.
 Assumpte: descripció breu de l’assumpte a què es refereix la circular; aquesta

informació cal posar-la a la part superior del document, a continuació de l’apartat 1.
 Salutació. La circular ha de dur una fórmula de salutació adequada al to de la relació

que s’expressi en el cos de la carta i ha d’especificar les dues variants morfològiques del
gènere, masculina i femenina, ja que el text s’adreça a destinataris diversos, homes i
dones. Les fórmules més habituals són, per ordre decreixent de formalitat, les
següents:
 Comiat. La fórmula de comiat s’ha de correspondre amb la fórmula de salutació i amb

el to general del text. Les fórmules de comiat més habituals són, per ordre decreixent
de formalitat, les següents:
 Informacions ocasionals:
Fraseologia
 El motiu/l’objectiu d’aquesta carta és informar-vos/comunicar-vos...
 Ens adrecem a vostè per comunicar-li/informar-la/fer-li saber que...
 Per al vostre coneixement, em plau informar-vos/comunicar-vos que...
 Per tot això, li/us demanem/sol·licitem que...
 Quedem a la seva/vostra disposició per a tot el que necessiti/necessiteu.
 Us agraïm per endavant...
 Li agraïm molt el seu interès/el temps que ens ha dedicat...
 Rebeu el nostre agraïment sincer per...
6. Convocatòria de reunió
Document per mitjà del qual es demana la presència d’alguna persona en un lloc, una data i
una hora determinats, perquè participi en una reunió. Format: DIN A4 (210 _ 297mm).
Criteris generals
La convocatòria de reunió, com l’ofici o altres documents, segueix una estructura generalment
oficials. Els dos aspectes més destacables quant a la redacció són els següents:
 Emissor. Primera persona del singular (jo): Us convoco a, etc.
 Destinatari. Segona persona del plural (vós): Us convoco, etc.

O tercera persona del singular (vostè): El convoco, etc.
Estructura

Nom i cognoms
Nom i cognoms
Localitat
Si la persona convocada assisteix a la reunió pel càrrec que té, cal fer-hi constar el càrrec sense
la indicació del nom de qui l’ocupa. En aquest cas, el destinatari es pot posar al final del full, en
majúscules.
 Salutació. La fórmula de salutació ha de ser la següent:
 Senyor, o bé Senyora,
 Identificació de la reunió. Aquest apartat consta de les dades següents, redactades en

un sol paràgraf:
 Fórmula de convocatòria. Una reunió ha de ser convocada pel president o la presidenta

de l’òrgan col·legiat: Us convoco a la reunió... Si és el secretari o la secretària qui fa la
convocatòria, ha de fer constar que ho fa per ordre del president: Per
encàrrec (o indicació) del president (o la presidenta), us convoco...
 Indicació, si escau, del caràcter ordinari o extraordinari de la reunió.
 Dia, hora i lloc de la reunió.

 Ordre del dia. Aquest apartat consta d’una llista numerada dels temes que es tractaran
en la reunió. Generalment s’inicia amb el punt Lectura i aprovació de l’acta de la sessió
anterior i s’acaba amb el Torn obert de paraules, que correspon al període obert
d’intervencions a la fi d’una reunió.
 Comiat. Les fórmules de comiat que s’utilitzen habitualment són les següents:
 Atentament, o bé Ben atentament,
 Signatura
 Nom i cognoms
La persona que convoca ha d’indicar el càrrec que exerceix com a convocant (president/a o
secretari/ària), prescindint del càrrec que tingui en altres circumstàncies.
 Lloc
 Nota: indicació, si cal, d’alguna circumstància particular o del fet que la convocatòria va
acompanyada de documents annexos.
Fraseologia
Fórmules d’identificació de la reunió:
 Us convoco a la propera reunió de la Comissió...
 Em plau convocar-lo a la reunió de...
 Per encàrrec/indicació/ordre de la presidenta, us convoco a la reunió ordinària de la

Comissió...
 Complint l’acord de la darrera sessió, la convoco a...
Fórmules per expressar l’ordre del dia:
 Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior.
 Afers de tràmit.
 Examen/estudi de...
 Aprovació de...
 Torn obert de paraules.
7. Diligència
Certificat intern que s’insereix dins les actuacions administratives i que acredita l’execució d’un
tràmit: la presa de possessió d’un càrrec, una modificació de sou, una excedència, un canvi de
categoria administrativa, etc. Format: DIN A4 (210 _ 297 mm).
Criteris generals

constant i s’ajusta bàsicament als trets de funcionalitat i de formalitat que caracteritzen les
comunicacions oficials. Els dos aspectes més destacables pel que fa a la redacció són els
següents:
 Emissor:
Primera persona del singular (jo): FAIG CONSTAR, etc.
 Destinatari:
Impersonal, perquè la destinació final d’aquest document no acostuma a ser explícita.
Estructura
 Cos. S’introdueix amb una d’aquestes dues fórmules:
 DILIGÈNCIA per fer constar que…
 FAIG CONSTAR que…
A continuació s’exposa, de manera concisa, el fet que es constata.
 Lloc
 Data: el dia (en xifres), el mes (en lletres) i l’any (en xifres i de manera completa)
 Signatura
 Nom i cognoms
Fraseologia
 ...que en el dia d’avui prenen possessió de la plaça...
 ...que els acords proposats en l’anterior dictamen van ser aprovats per la Comissió… el
dia...
 ...que en el dia d’avui el Sr. Tal ha fet efectius els drets corresponents a...
 ...que el present document es compon de... pàgines...
8. Invitació
Document per mitjà del qual es convida algú a un acte (col·loqui, cerimònia, conferència, etc.).
Format: targeta gran (105 _ 210 mm) o bé DIN A4 (210 _ 297 mm).
Criteris generals

 Identificació de l’emissor i cos amb una sola frase, si és possible, de manera que la
informacions que s’han de donar són molt extenses, és convenient posar punt i seguit i
fer més d’una frase. En cas que la complexitat de la informació ho requereixi, també es
 Tractament personal:
 Emissor:
Tercera persona del singular (vostè): invita, es complau a, etc.
 Destinatari:
Tercera persona del singular (vostè): l’invita, convidar-lo, etc.
Estructura
 Identificació de qui convida. Hi ha de constar el càrrec o la unitat que tramet la

invitació. Atès que la invitació és un document protocol·lari, s’hi pot afegir el
tractament protocol·lari. En aquest cas, s’ha de fer constar el tractament, el nom i els
cognoms i el càrrec. En el cas d’emissor múltiple de la mateixa Universitat, l’ordre que
se segueix és el de l’estructura jeràrquica dels càrrecs universitaris. Si les persones que
emeten la invitació pertanyen a organismes diferents, se segueix la jerarquització
administrativa.
 Nucli de la invitació. Aquest apartat consta de les dades següents:
 Fórmula d’invitació: ...es complau a convidar-vos a l’acte de...
 Identificació de l’acte a què es convida.
 Dia, hora i lloc en què es durà a terme.
Hi ha altres informacions complementàries que s’hi poden fer constar, si cal:
 Nom i cognoms del destinatari (si cal que les invitacions siguin personalitzades).
 Qui presidirà l’acte o quines personalitats hi assistiran.
 Lloc
 Data: mes (en lletres) i any (en xifres i de manera completa)
 Petició de confirmació de l’assistència.

 Necessitat de presentar la invitació (si el control de l’entrada a l’acte és rigorós).
 Informacions ocasionals. Aquestes informacions addicionals han d’anar després de la

datació.
Fraseologia
Fórmules d’invitació:
 ... es complau a convidar-vos/invitar-vos a...
 ... té l’honor de convidar-lo a...
 ... el/ la invita/ el/la convida a...
Fórmules per indicar el dia, l’hora i el lloc:
 ... que se celebrarà/que es durà a terme/que tindrà lloc a..., el..., a les... hores...
 ...l’acte serà presidit per...
 ...sota la presidència de...
 ...amb l’assistència de...
 Confirmeu, si us plau, l’assistència.
 Es demana confirmar l’assistència.
 Cal presentar la invitació.
9. Nota interna
Document habitual de comunicació no oficial entre les unitats i les persones de la Universitat.
Format: DIN A4 (210 _ 297 mm).
Criteris generals
Com que la nota interna és un document especialment funcional i àgil, els aspectes més
 Adequació de la llengua al grau de formalitat, d’acord amb el tipus de relació entre els
interlocutors.
comprensió: introducció de l’assumpte, explicació de fets o d’arguments i, si cal,
conclusió.
 Emissor:
 Destinatari:
Segona personal del singular (tu): rebràs, vas comunicar, etc. Només és adequat en
Estructura
constar en el marge superior esquerre. Són les següents:
NOTA INTERNA
De: nom de la unitat o de la persona emissora
A: nom de la unitat o de la persona destinatària
Ref. («referència»): codi de classificació del document per a l’òrgan emissor
Assumpte: objecte de la nota expressat breument
 Introducció: presentació del motiu de la nota.
Si es tracta d’una comunicació breu, no cal distingir aquestes tres parts.
 Signatura
 Nom i cognoms
(Com que el càrrec va posposat al nom i al cognoms, no s’ha d’introduir per mitjà de l’article
determinat.)
 Lloc (opcional)
10. Notificació
administratiu. La notificació és un tipus especial d’ofici. Format: DIN A4 (210 _ 297 mm).
Criteris generals
 Emissor:
representa la globalitat de la institució o de la unitat des d’on s’escriu.
 Destinatari:

moment en què es dicta la resolució (es fa el mateix dia) s’ha de fer en pretèrit
indefinit: ha dictat. Si porten data diferent, en pretèrit perfet perifràstic: va dictar.
Estructura
Nom i cognoms
Càrrec
Nom i cognoms o bé càrrec
Localitat
 Signatura
 Nom i cognoms
 Lloc

 Fórmula de notificació. Hi consta l’òrgan que ha dictat la resolució i la data.
 Text de la resolució. Hi ha de constar el text íntegre de la resolució. Un sistema

alternatiu és transcriure íntegrament i literalment la resolució, que cal posar entre
cometes, en el mateix text de resolució. Per raons de claredat i d’economia, el
procediment més habitual per reproduir el text íntegre de la resolució consisteix a fer-
ne una fotocòpia i adjuntar-la a la notificació.
 Recursos pertinents. Hi ha de constar obligatòriament si la resolució és o no definitiva,

els recursos que la persona interessada pot interposar contra la resolució, l’òrgan
davant del qual s’han de presentar i el termini de presentació.
Fraseologia
 Us/ Li notifico que...
 Contra aquesta resolució podeu interposar recurs de... / ...recurs de... davant... dins el
termini d’un mes a comptar des de la data de la notificació... / ...sense perjudici que
pugueu fer ús de qualsevol altre recurs que considereu oportú.
 També pot interposar qualsevol altre recurs que consideri procedent.
11. Ofici
Comunicació escrita de caràcter oficial integrada en la tramitació d’un procediment

administratiu i que tracta d’un sol tema. Segons el destinatari els oficis poden ser de dos tipus:
 Ofici intern: adreçat a un altre òrgan administratiu.
 Ofici extern: adreçat a una persona física o jurídica (empresa, etc.).
Un tipus especial d’ofici és la notificació, regulada per una normativa específica. Format: DIN
A4 (210 _ 297 mm).
Criteris generals
L’ofici segueix una estructura generalment constant i s’ajusta als trets de funcionalitat i de
 Document monotemàtic: tracta d’un sol tema.
 Estructuració lògica del contingut de l’ofici, per mitjà de paràgrafs breus i separats:
introducció de l’assumpte, exposició de fets, arguments o consideracions i conclusió a
partir d’una síntesi, una petició, etc.
 Claredat, precisió i concisió en l’expressió de les idees. La redacció és especialment

 Emissor:
 Destinatari:
Segona persona del plural (vós): rebreu, vau comunicar,etc.
Estructura
 Assumpte: descripció breu de l’assumpte a què es refereix l’ofici.
 Destinatari. Les dades del destinatari es posen en el marge superior esquerre o bé al

final del full. En aquest darrer cas cal escriure-les en majúscules.
 Ofici intern: només cal fer-hi constar el càrrec de l’òrgan administratiu, no la persona
que l’ocupa, o bé l’organisme. (Si s’hi fa constar el càrrec, aquest no ha d’anar precedit
del tractament protocol·lari.)
 Ofici extern: com que s’adreça a un particular, cal fer-hi constar el nom i cognoms i
l’adreça.
 Salutació
 Ofici extern: Senyor, o bé Senyora.
 Cos. Si la comunicació és breu, el cos pot constar d’un sol paràgraf. Però si és llarga i
complexa, cal fer servir més d’un paràgraf i ordenar la informació de manera lògica:
 Comiat
 Ofici extern: un comiat formal, com ara Atentament.
 Signatura
 Nom i cognoms

 Lloc
 L’ofici, igual que la carta, té un sistema de datació doble: el registre de sortida i la data
de redacció. La primera data preval sobre la segona.
Fraseologia
 D’acord amb el que disposa l’article... del Reial decret ..., li comunico que...
 En relació amb..., us comunico que...
 Per tal de/que..., us demano que...
 Li trameto, annex/a, l’informe/la documentació...
 Em plau comunicar-vos/fer-vos arribar/adjuntar-vos...
 D’acord amb..., li faig arribar...
 Per això, li demanem/sol·licitem...
 Quedem a la seva disposició per a tot el que necessiti.
 La qual cosa us comunico perquè...
12. Petició
Sol·licitud escrita sobre una matèria no prevista en la normativa vigent. Format: DIN A4 (210 _
297 mm).
Criteris generals
 Estructuració lògica i tan simplificada com sigui possible. Si l’apartat corresponent al

d’acord amb el temps en què se succeeixen o bé d’acord amb l’argumentació, i
 Claredat i concisió en l’expressió de les idees. És millor redactar amb oracions breus
que amb una única oració llarga.
 Emissor:
Primera persona del singular (jo): demano, etc.
 Destinatari:
Estructura
Identificació del sol·licitant. Hi han de constar les dades personals de qui signa la petició: nom i
cognoms i càrrec.
 Nucli de la petició. S’hi exposa el que es demana. S’inicia amb la forma demano, en
majúscules per destacar-la visualment, seguida de dos punts. Cal tenir en compte que
si la frase que s’escriu a continuació s’inicia amb un verb conjugat, s’ha d’escriure la
conjunció Que, amb majúscula inicial, en el paràgraf següent (per exemple: DEMANO:
Que em sigui concedit.../La concessió...).
cognoms, perquè ja s’han especificat a l’apartat 1.
 Lloc
 Càrrec o unitat a qui s’adreça. Càrrec de la persona o unitat a qui s’adreça la petició, en
majúscules, a peu de pàgina. Si és el cas, el càrrec ha d’anar precedit del tractament
protocol·lari corresponent.
Fraseologia
 ..., responsable de....
 ...,encarregat de l’organització de...,
 ..., cap de protocol de...
 Que el senyor... assisteixi a...
 L’assistència del senyor... a...
13. Saluda
Document de caràcter protocol·lari que s’usa per a comunicacions breus, com ara notes
d’agraïment, de felicitació, etc. Només trameten saludes els alts càrrecs de l’Administració.
Format: Targeta gran (105 _ 210 mm).
Criteris generals

destacables quant a la redacció són els següents:
subordinada o coordinada i no convé que s’allargui gaire.
 Emissor:
 Destinatari:
Estructura
 Identificació de qui saluda. Hi han de constar el càrrec de qui tramet el document (que
pot anar precedit del tractament protocol·lari corresponent) i la unitat o organisme.
 Logotip de la Universitat (imprès).
 Fórmula de salutació (impresa). La fórmula de salutació és el mot Saluda imprès

verticalment en una línia independent i centrat a la targeta.
 Cos. En aquest apartat es fan constar el nom i els cognoms del destinatari (sense la
preposició a perquè representa el complement directe del verb principal, saluda) i el
motiu de la salutació (agraïment, felicitació, etc.) de manera breu.
 Signatura. En aquest document la signatura es redueix a la rúbrica, que se situa sota el

nom i els cognoms de la persona que emet el saluda.
 Comiat. La fórmula de comiat presenta poques variacions. Generalment és:
 ...es complau a expressar-li el testimoni de la seva consideració.
 Lloc
Fraseologia
 ...el seu bon amic... i li agraeix...
 ...la senyora..., que ha tingut l’amabilitat d’enviar-li...

 ...el senyor... i es complau a convidar-lo a...
 ...la senyora... i la felicita per...
14. Sol·licitud
Petició escrita feta per un particular a l’organisme competent sobre una matèria de tramitació
prevista per la normativa vigent. Les sol·licituds no s’han d’adreçar a una persona concreta,
perquè no són documents nominals, sinó a les institucions, unitats o als òrgans que les han
d’atendre o tramitar. Format: DIN A4 (210 _ 297 mm).
Criteris generals
L’exposició de motius i el nucli de la sol·licitud (apartats 2 i 3) constitueixen el cos central
d’aquest document. Pel que fa a la redacció d’aquests apartats, els aspectes que cal tenir en
 Estructuració lògica i tan simplificada com sigui possible. Si l’exposició de motius i el

nucli de la sol·licitud contenen diverses informacions, és convenient ordenar-les i
 Claredat i concisió en l’expressió de les idees. És millor redactar tots dos apartats amb
 Emissor:
Primera persona del singular (jo): exposo: Que sóc tècnic informàtic de..., etc.
 Destinatari:
Són preferibles les formes impersonals: demano (i no pas us/li demano); Que em sigui
concedit, La concessió de... (i no pas Que em concedeixi...), etc.
Estructura
 Identificació del sol·licitant. Hi han de constar les dades personals següents de qui
signa la sol·licitud: el nom i cognoms i l’adreça a efecte de notificacions. A més, hi
poden figurar altres dades, com ara el número de document d’identitat, el telèfon,
l’adreça electrònica, el lloc i la data de naixement o la professió, segons cada cas.
 Exposició de motius. S’hi exposen els fets i les raons que justifiquen la sol·licitud.
S’inicia amb la forma EXPOSO, en majúscules per destacar-la visualment, seguida de
dos punts. Els motius s’introdueixen amb la conjunció Que, amb majúscula inicial, en el
paràgraf següent. Si hi ha més de dos motius, és convenient numerar-los. Si hi ha
documentació annexa, s’hi pot fer referència per mitjà de fórmules com ara ...cosa que
acredito amb la documentació annexa.
 Nucli de la sol·licitud. S’hi exposa el que es demana. S’inicia amb la forma DEMANO,
en majúscules per destacar-la visualment, seguida de dos punts. Cal tenir en compte
en aquest apartat que si la frase que s’escriu a continuació s’inicia amb un verb
conjugat, s’ha d’escriure la conjunció Que, amb majúscula inicial, en el paràgraf
següent (per exemple: DEMANO: Que em sigui concedit.../La concessió de...). [o
bé SOL·LICITO: …]
 Lloc
cognoms, perquè ja s’han especificat al primer punt.
 Organisme al qual s’adreça. Òrgan, centre o unitat administrativa al qual s’adreça la

sol·licitud, en majúscules, a peu de pàgina. Opcionalment, es pot fer constar el càrrec a
qui va dirigida la sol·licitud, precedit, si és el cas, del tractament protocol·lari
corresponent.
Fraseologia
 ...que visc a.../...amb domicili a..., codi postal..., comarca de..., plaça/carrer..., núm. 00,
telèfon...
 ...amb document d’identitat núm. 00/...que tinc el número de document d’identitat...

(expedit a..., el dia...)
 Que s’accepti la petició/sol·licitud de...

Classes de Textos Completat

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Classes de Textos Completat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Textos

 atribuir una característica o qualitat a una cosa, objecte o persona

 establir una relació (de pertinença o d'altres), i

 situar una cosa, persona o objecte.

L'objectivitat s'expressa lingüísticament per l'absència de la primera i la segona persones del

Els textos de caràcter tècnic i científic poden ser:

 divulgatius, adreçats a un píblic ampli i amb caràcter didàctic, o poden ser

 especialitzats, adreçats a un públic molt restringit, amb una funció d'intercanvi

1. Introducció: on es presenta el tema de què es parlarà.

2. Desenvolupament del tema

3. Conclusió: sol correspondre a una síntesi del que s'ha dit.

 Expressions per denominar vinculades a les definicions ( noms, infinitius, oracions

Es caracteritza per la claredat, el rigor i la concisió de la redacció.

1. Identificació de qui convida

 Fórmula d'invitació: ...invita... o ...convida...

 Identificació de l'acte a què es convida

També pot incloure, si és necessari o convenient, aquests altres elements:

 Nom i cognoms del destinatari

 Personalitats que presidiran o assistiran a l'acte

 Petició de confirmació d'assistència

 altres informacions addicionals

...té l'honor de convidar-vos...

La invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat.Tampoc no ha de

El rector de la Universitat Politècnica de València

es complau a convidar-vos a l'homenatge que es farà a Joan Fuster.

València, octubre de 1992

El president de l'Associació Tenes

Teresa Soberanes i Grau

a l'acte commemoratiu del 20è aniversari

Barcelona, març de 1996

Els textos directius acostumen a ser esquemàtics i concisos. L'esquematisme consisteix a

2. Què cal tenir en compte a l'hora de resumir?

3. Text per resumir

CONCILIAR LA FAMÍLIA I LA FEINA

4. Exemples de resums amb errors

El text ens parla de (1) la incorporació de la dona al món laboral.

4.2 COMENTARIS DEL RESUM 1

4.4 COMENTARIS DEL RESUM 2

5. Exemple de resum correcte

El text argumentatiu té la funció de convèncer i la seva estructurabàsica consta de tres parts:

Un tipus de text argumentatiu molt freqüent és el polític. El seu llenguatge és elaborat i fa

El text argumentatiu dins de la situació comunicativa

 L'expressió i defensa de punts de vista en:

o cartes privades i públiques,

Tots ells tindran en comú:

 l'exposició i defensa d'opinions,

A cada classe de text correspondrà:

 un registre lingüístic més o menys formal,

Els recursos lingüístics

 La utilització de la ironia. De vegades alguns argumentssón reforçats per frases o

Un bon escriptor ha de desenvolupar un ventall ampli i variat d'estratègies que li permeta

 Determina l'emissor del text: qui escriu, quin paper representa.

M. Josep Soldevila Blasco

Propietats de l'expressió escrita

Les regles fonètiques i ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques, que permeten formar

L'adequació és la propietat del text que determina la varietat (dialectal/estàndard) i el registre

La coherència és la propietat del text que selecciona la informació (rellevant/irrellevant) i que

Problemes que pots trobar a l'hora de fer un text

1. Problemes relacionats amb la contextualització:

o adequació del text al destinatari.

Orientacions i models per a documents administratius

 Ordre i claredat en la presentació de la informació.

 Concisió en la redacció del text. Cal seleccionar la informació rellevant i expressar-la de

o Impersonal: s’ha suspès, etc.