Apunts: 20310: Sèries Funcionals i Càlcul Integral en una

Variable. Bloc: Successions i sèries de funcions

Segon de Grau de Matemàtiques.

Contents
1 Successions de funcions 2
1.1 Convergència puntual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
1.1.1 Deficiències de la convergència puntual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
1.2 Convergència uniforme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
1.2.1 Alguns criteris per a la convergència uniforme . . . . . . . . . . . . . . . 6
1.3 Convergència uniforme i continuı̈tat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
1.4 Convergència uniforme i fitació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.5 Convergència uniforme i integració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
1.6 Convergència uniforme i derivació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

2 Sèries de funcions 15
2.1 Convergència uniforme i continuı̈tat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
2.1.1 Funcions contı́nues que no són derivable en cap punt . . . . . . . . . . . 17
2.2 Convergència uniforme i integració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
2.3 Convergència uniforme i derivació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

1
1 Successions de funcions
Definició 1 Sigui D ⊂ IR. Per a cada n ∈ IN considerem una funció fn : D → IR. L’aplicació
n → fn s’anomena successió de funcions i ho denotarem (fn ). La funció fn s’anomena
terme n-èssim o general de la successió.

Exemples:

• f1 (x) = x, f2 (x) = x2 , . . . El terme general fn (x) = xn .

• f1 (x) = x, f2 (x) = 1 − x, f3 (x) = x, f4 (x) = 1 − x, . . . El terme general
(
x n senar
fn (x) =
1 − x n parell
2 x2 x3
• f1 (x) = 1, f2 (x) = 1 + x, f3 (x) = 1 + x + x2 , f4 (x) = 1 + x + 2!
+ 3!
,... El
terme general
n−1 n
X x
fn (x) =
j=0
n!

Obviament per a cada x ∈ D, la successió de funcions defineix una successió de nombres

reals (fn (x)). Pot passar que per alguns valors de x ∈ D la successió numèrica convergeixi,
mentres que per altres és possible que no convergexi.

Definició 2 Sigui (fn ) una successió de funcions en D ⊂ IR. Denotem per C el subconjunt de
D tal que la successió (fn (x)) és convergent

C = {x ∈ D : ∃ lim fn (x)}
n→∞

Aquest conjunt s’anomena domini de convergència

1.1 Convergència puntual

Definició 3 Definim una funció f com

f : C −→ IR
x −→ lim fn (x)

Direm que la successió de funcions {fn } convergeix puntualment a f en C. A n’aquesta

funció f l’anomenarem lı́mit puntual de la successuó {fn }

2
 Emprant la definició de lı́mit de successions de nombres reals, podem definir de forma
alternativa la convergència puntual com
Definició 4 La successió de funcions {fn } convergeix puntualment a f en C si i només si per
a cada x ∈ C i per a cada  > 0, existeix n0 = n0 (x, ) tal que
|fn (x) − f (x)| <  si n ≥ n0
Tenint en compte l’equivalència entre els conceptes de successió convergent i successió de Cauchy
tenim el següent resultat
Teorema 1 (Criteri de Cauchy puntual) Sigui (fn ) una successió de funcions definides en
D ⊂ IR i sigui C ⊂ D el domini de convergència puntual. Son equivalents
(i) (fn ) convergeix puntualment en C
(ii) Per a cada x ∈ C i per a cada  > 0, existeix n0 ∈ IN tal que
|fn (x) − fm (x)| <  si n, m ≥ n0

Les propietats elementals de la convergència puntual són conseqüència de les de la con-

vergència numèrica aplicades a cada una de les successions (fn (x)). Per tant, si fn → f i
gn → g puntualment
• fn + gn → f + g puntualment.
• fn gn → f g puntualment.
Es deixa al lector la comprovació d’aquestes propietats.

1.1.1 Deficiències de la convergència puntual

La relació de la convergència puntual amb la continuı̈tat, derivabilitat i integració es pot resumir
en forma simple res funciona com toca !!! Els següents exemples ho demostren.

Exemple 1
i) La successió (xn ) definida sobre [0, 1] convergeix puntualment en [0, 1] a la funció f
definida com (
0 si x ∈ [0, 1)
f (x) =
1 si x = 1
Observau que la successió està fomada per funcions contı́nues en canvi la funció lı́mit no
és contı́nua.

3
 xn
ii) La successió ( 1+x n ) definida en [0, ∞) convergeix puntualment a f definida en el mateix

interval com 
0 si x ∈ [0, 1)

f (x) = 12 si x = 1

1 si x > 1


2
iii) La successió fn = sin(nn x) , definida en tot IR convergeix puntualment a la funció f (x) = 0
ja que per a tot x ∈ IR es satifà
sin(n2 x) 1
| | ≤ −→ 0
n n
Observau que cada funció fn és derivable amb derivada fn0 (x) = n cos(n2 x). La successió
de derivades no té lı́mit finit en molts de punts, per tant el lı́mit de les derivades no
coincideix amb la derivada del lı́mit que seria 0.
iv) La successió fn = n2 x(1 − x2 )n definida en [0, 1] convergeix puntualment en [0, 1] a la
funció f (x) = 0. Observau que les funcions fn són integrables i la successió de les integrals
Z 1
n2
fn (x)dx =
0 2(n + 1)
té lı́mit ∞, i en canvi la integral del lı́mit és zero.

1.2 Convergència uniforme

Els exemples anteriors mostren que la convergència puntual no es comporta bé en relació a
les propietats de continuı̈tat, derivabilitat o integrabilitat. Farà falta introduir un concepte
de convergència que tengui un millor comportament. Aquest serà el concepte de convergència
uniforme.
Definició 5 Direm que una successió (fn ) de funcions definides en D convergeix uniforme-
ment en C ⊂ D a una funció f : C → IR si per a cada  > 0 existeix n0 = n0 () tal que

|fn (x) − f (x)| <  si n ≥ n0

per a tot x ∈ C.
La condició de convergència uniforme significa que el gràfic de fn per a n ≥ n0 està entre el
gràfic de f −  i el de f + , vegeu la figura 1
Es clar que la convergència uniforme implica la convergència puntual però no al revés.

4
 Figure 1:

Exemple 2:
sin n2 x
i) La successió fn (x) = n
convergeix uniformement a la funció idènticament
nul.la, ja que
sin n2 x 1
| |≤
n n
i per tant és menor que  quan n és gran, sigui qui sigui x.
1
ii) La successió de funcions fn : (0, 1] → IR definides com fn (x) = nx+1 convergeix
puntualment a la funció f (x) = 0 per a tot x ∈ (0, 1]. En canvi la convergència
no és uniforme.
Si ho fos, donat 0 <  < 21 , existiria n0 tal que

1
| | <  n ≥ n0 , ∀x ∈ (0, 1]
nx + 1
en particular
1
<  ∀x ∈ (0, 1]
n0 x + 1
1 1
Agafant per exemple x = n0
la desigualtat anterior ens diria 2
< , per tant
contradicció.

Per la convergència uniforme també es pot donar un criteri del tipus de Cauchy.

5
Teorema 2 Condició de Cauchy Una successió de funcions (fn ) definides en D convergeix
uniformement si, i només si, per a cada  > 0 hi ha un n0 tal que

|fn+p (x) − fn (x)| < , n ≥ n0 , p > 0

per a tot x ∈ D
Demostració: Suposem primer que (fn ) convergeix uniformement a f sobre D. Donat  > 0
existiex n0 tal que per a tot x ∈ D

|fn (x) − f (x)| < , n ≥ n0
2
Si n ≥ n0 i p > 0 tenim
 
|fn+p (x) − fn (x)| ≤ |fn+p (x) − f (x)| + |f (x) − fn (x)| < + =
2 2
Recı́procament si es compleix la condició, fixat x ∈ D la successió numèrica {fn (x)} compleix la
condició de Cauchy i per tant és convergent. Podem definir una funció f com el valor d’aquest
lı́mit en cada x ∈ D. Llavors la successió té un lı́mit puntual. Vegem que també és el lı́mit
uniforme.
Sigui  > 0, considerem 0 < 0 < , llavors existeix n0 tal que per a tot x ∈ D

|fn+p (x) − fn (x)| < 0 , n ≥ n0

Deixant n fix i fent lı́mit quan p → ∞ tenim

|f (x) − fn (x)| ≤ 0 < , n ≥ n0 ∀x ∈ D

Lo que demostra la convergència uniforme. 2

1.2.1 Alguns criteris per a la convergència uniforme

Anem a donar algunes tècniques senzilles que ens permetran, sobre tot demostrar que algunes
successions no convergeixen uniformement.

Teorema 3 Sigui (fn ) una successió de funcions definides en D i f una funció definida en
C ⊂ D. Són equivalents:
(i) (fn ) convergeix uniformement a f en C
(ii) Per a tota successió de nombres reals (xn ) en C, la successió numèrica (fn (xn )−f (xn )) →
0.

6
Demostració: (i)→(ii) Donat  > 0, existeix n0 ∈ IN tal que si n ≥ n0
|fn (x) − f (x)| < , ∀x ∈ C
En particular si xn ∈ C, tendrem
|fn (xn ) − f (xn )| < , n ≥ n0
I això és equivalent a dir que fn (xn ) − f (xn ) → 0.
(ii)→(i) Ho feim per reducció al absurd, suposem que (fn ) no convergeix uniformement a
f en C. Construirem una successió (xn ) en C de manera que la successió (fn (xn ) − f (xn )) no
convergeixi a 0.
Negant la definició de convergència uniforme, tenim
existeix  > 0 tal que per a tot n0 ∈ IN , existeix n ≥ n0 i un x ∈ C tal que
|fn (x) − f (x)| ≥ .
Fixat aquest  > 0 podem reescriure l’afirmació anterior de la següent manera
Per a tot n ∈ IN , existeix jn ≥ n i un xjn ∈ C tal que |fjn (xjn ) − f (xjn )| ≥ 
Observem que la successió (jn ) no té per que ser creixent, per tant els xjn no formen una suc-
cessió. Però, com que jn ≥ n, no estan fitats superiorment, en podrem treure una subsuccessió
(in ) estrictament creixent. D’aquesta forma hem contruit una successió (xin ) de C tal que
|fin (xin ) − f )xin )| ≥  lo que prova que no pot convergir a zero, contradint la hipòtesis. 2
Exemple 3
(i) fn = nx , x ∈ IR.
Aquesta successió convergeix puntualment a 0. Vegem que no convergeix uni-
fomement. Si ho fes ho faria a la funció f (x) = 0. Aplicant el teorema anterior
veurem que no convergeix uniformement. Consideram la successió xn = n,
llavors fn (xn ) − f (xn ) = nn − 0 = 1, per tant no convergeix a zero. Llavors el
teorema ens assegura que la successió de funcions no convergeix uniformement
en IR.
En canvi, sı́ que convergeix uniformement en qualsevol interval tancat i fitat
[a, b]. Donat  > 0, sigui M = max(|a|, |b|), elegim n0 ∈ IN tal que n0 > M/
(observau que n0 depen de  però no de x). Per a tot x ∈ [a, b] si n ≥ n0 tenim
|x| M M
|fn (x) − 0| = ≤ ≤ <
n n n0
Llavors fn convergeix uniformement a 0 en [a, b]

7
 (ii) fn (x) = xn , x ∈ [0, 1].
Ja hem vist que la successió convergeix puntualment a la funció
(
0 si x ∈ [0, 1)
f (x) =
1 si x = 1

Vegem que no convergeix uniformement a f . Considerem la successió xn =

1
√
n
2
∈ [0, 1]. Llavors, fn (xn ) − f (xn ) = 12 que no convergeix a zero. Això
demostra que la successió no convergeix uniformement en [0, 1]

Definició 6 Sigui f una funció definida en D ⊂ IR. Definim norma uniforme o norma ∞
al nombre ( que pot ser infinit)
||f ||∞ = sup{|f (x)| : x ∈ D}

Teorema 4 Sigui (fn ) una successió de funcions definides en D i f una funció definida en D.
Són equivalents:
(i) (fn ) convergeix uniformement a f en D
(ii) La successió (||fn − f ||∞ ) convergeix a 0.

Demostració: (i)→(ii) Donat  > 0, existeix n0 ∈ IN tal que, si n ≥ n0 i x ∈ D, llavors

|fn (x) − f (x)| < /2. Per tant si n ≥ n0 tenim

||fn − f ||∞ = sup{|fn (x) − f (x)| : x ∈ D} ≤ <
2
(ii)→(i) Suposem que ||fn − f ||∞ → 0. Donat  > 0, existeix n0 ∈ IN tal que si n ≥ n0 ,
llavors ||fn − f ||∞ < . Per tant, per a tot x ∈ D si n ≥ n0 tenim
|fn (x) − f (x)| ≤ sup{|fn (t) − f (t)| : t ∈ D} = ||fn − f ||∞ < 
. Lo que demostra que la successió (fn ) convergeix uniformement a f en D. 2

Exemple 4
n
x
(i) fn = 1+x n , x ∈ [0, ∞)

El lı́mit puntual és la funció


0, 0 ≤ x < 1

f (x) = 12 x = 1

1 x>1


8
 Per tant  n
x
 1+xn
 0≤x<1
fn (x) − f (x) = 0 x=1
 1
− 1+x x>1

n

Llavors
xn 1 1
||fn − f ||∞ = max(sup{ , x ∈ [0, 1)}, sup{ , x > 1}) =
1 + xn 1 + xn 2
Lo que demostra que la convergència no és uniforme.
sin(nπx)
(ii) fn (x) = √
n
, x ∈ IR
Aquesta successió convergeix puntualment a f (x) = 0. Vegem aplicant el
teorema anterior que la convergència també és unifome
 
| sin(nπx)| 1
||fn − f ||∞ = sup √ , x ∈ IR = √ → 0
n n
.

1.3 Convergència uniforme i continuı̈tat

Teorema 5 Sigui (fn (x)) una successió de funcions contı́nues en D que convergeix uniforme-
ment a una funció f . Llavors f és contı́nua.

Demostració: Sigui a ∈ D, hem de demostrat que

lim f (x) = f (a)

x→a

que també es pot escriure com que es poden intervanviar els lı́mits

lim ( lim fn (x)) = lim (lim fn (x))

x→a n→∞ n→∞ x→a

Donat  > 0, existeix n0 tal que


|fn (x) − f (x)| < , n ≥ n0 , ∀x ∈ D
3
Per un n ≥ n0 , com que la funció fn és contı́nua en a, existeix δ > 0 tal que

|fn (x) − fn (a)| < , |x − a| < δ
3
9
Si x ∈ (a − δ, a + δ) tenim
|f (x) − f (a)| ≤ |f (x) − fn (x)| + |fn (x) − fn (a)| + |fn (a) − f (a)| < 
lo que demostra que f és contı́nua en a. 2
El recı́proc no és cert, una successió de funcions contı́nues pot convergir a una funció contı́nua
i la convergència no ser uniforme, vegeu l’exemple 1 iv). Hi ha casos en que sı́ es pot afirmar
el recı́proc.
Definició 7 Sifui (fn ) una successió de funcions definides en D.
a) Direm que és creixent si fn (x) ≤ fn+1 (x) per a tot n ∈ IN i per a tot x ∈ D.
b) Direm que és decreixent si fn (x) ≥ fn+1 (x) per a tot n ∈ IN i per a tot x ∈ D.
c) Direm que és monòtona si és o bé creixent o bé decreixent.
Teorema 6 Teorema de Dini Sigui K ⊂ IR compacte i
a) (fn ) és una successió de funcions contı́nues en K.
b) (fn ) convergeix puntualment a una funció contı́nua f sobre K.
c) (fn ) és monòtona en K
Llavors (fn ) convergeix uniformement a f .
Demostració: Sigui  > 0. Per a cada x ∈ K existeix n(x) ∈ IN tal que

fn (x) − f (x) < n ≥ n(x)
3
Com que f i fn són contı́nues sobre K, existeix un entorn obert V (x) de x tal que si y ∈ V (x)
se verifica
 
|f (y) − f (x)| < |fn(x) (y) − fn(x) (x)| <
3 3
Per altra part tenim que si y ∈ V (x)
  
|fn(x) (y) − f (y)| ≤ |fn(x) (y) − fn(x) (x)| + |fn(x) (x) − f (x)| + |f (x) − f (y)| < + + = 
3 3 3
Hem vist que en V (x) es satisfà fn(x) (y) − f (y) < .
Si consideram {V (x) : x ∈ K} tenim un recubriment per oberts de K compacte, llavors
existeix un subrecubriment finit {V (x1 ), V (x2 ), . . . V (xp )}, K ⊂ ∪pi=1 V (xi )
Sigui n0 = max(n(x1 ), n(x2 ), . . . , n(xp )). Si x ∈ K, llavors x ∈ V (xi ) per algun i =
1, 2, . . . , p, per tant si n ≥ n0 tenim
fn (x) − f (x) ≤ fn0 (x) − f (x) ≤ fn(xi ) (x) − f (x) <  ∀x ∈ K
Per tant fn convergeix a f uniformement. 2

10
1.4 Convergència uniforme i fitació
Definició 8 Una successió de funcions {fn } definides en D es diu uniformement fitada si
existeix K > 0 tal que
|fn (x)| ≤ K, ∀n ∈ IN, ∀x ∈ D
A la constant K l’anomenarem fita unifome de fn

Teorema 7 Sigui (fn (x)) una successió de funcions fitades en D que convergeix uniformement
a una funció f . Llavors
a) f és fitada.

b) fn és uniformement fitada.

Demostració: Sigui  = 1, existeix n0 tal que

|fn (x) − f (x)| < 1, n ≥ n0 , ∀x ∈ D

a) Sigui Kn0 una fita de fn0 , llavors

|f (x)| ≤ |fn0 (x)| + |f (x) − fn0 (x)| ≤ Kn0 + 1 = Kf

lo que demostra que f és fitada.

b) Per a n ≥ n0 tenim que per a tot x ∈ D

|fn (x)| ≤ |fn (x) − f (x)| + |f (x)| ≤ 1 + Kf

Considerant K = max(K1 , K2 , . . . , Kn0 −1 , 1 + Kf ) tenim que

|fn (x)| ≤ K, ∀n ∈ IN, ∀x ∈ D

lo que demostra que la successió és uniformement fitada 2

1.5 Convergència uniforme i integració

Teorema 8 Si (fn ) és una successió de funcions integrables Riemann en [a, b] que convergeix
uniformement, el lı́mit f és també integrable Riemann i
Z b Z b
f (x)dx = lim fn (x)dx (1)
a n→∞ a

és a dir, la integral del lı́mit és el lı́mit de les integrals.

11
 
Demostració: Donat  > 0 existeix n0 tal que si n ≥ n0 tenim ||fn − f ||∞ < 2(b−a)
. Per a tot

x ∈ [a, b] tendrem que |fn0 (x) − f (x)| < 2(b−a) , és a dir,
 
fn0 (x) − < f (x) < fn0 (x) +
2(b − a) 2(b − a)
De la desigualtat de la dreta tenim que
Z b Z b

f≤ fn0 +
a a 2
i de la de l’esquerra tenim Z b Z b

f≥ fn0 −
a a 2
d’on deduı̈m que
Z b Z b Z b Z b
 
0≤ f− f≤ fn0 + −( fn 0 − ) = 
a a a 2 a 2
Rb Rb
Com que  > 0 és arbitrari, tenim que f = a f , lo que demostra que f és integrable.
a
Vegem ara la relació amb les integrals. Donat  > 0 existeix n0 tal que per a tot n ≥ n0

|fn (x) − f (x)| < x ∈ [a, b]
b−a
d’on tenim Z b Z b Z b
| f− fn | ≤ |f − fn | < 
a a a
lo que demostra que Z b Z b
lim fn = f
n→∞ a a
2
Observació: La convergència puntual no és suficient per a garantir (1). Vegem
un exemple. Si [a, b] ∩ Q I = {c1 , c2 , c3 , . . . }, considerem la successió de funcions
fn : [a, b] → IR definides com
(
1 x ∈ {c1 , c2 , . . . , cn }
fn (x) =
0 en altre cas

fn són integrable Riemann en [a, b], les seves integrals valen 0 i convergeixen pun-
tualment a la funció de Dirichlet que no és integrable.

12
La hipòtesi de convergència uniforme és molt forta per tal de garantir la igualtat (1). El
següent resultat garanteix que es pugui passar al lı́mit sota el signe integral sense necessitat de
la convergència uniforme imposant que el lı́mit puntual sigui integrable.

Teorema 9 de Arzela de convergència fitada Sigui fn una successió de funcions integrables

Riemann en [a, b] uniformement fitades i que convergeix puntualment a una funció f integrable
Riemann en [a, b]. Llavors
Z b Z b
f (x)dx = lim fn (x)dx
a n→∞ a

Demsotració: La demostració d’aquest resultat surt dels lı́mits del curs. Pels qui hi estiguin
interessats podeu trobar-ne una en http://www.math.toronto.edu/lguth/acepabct.pdf.

1.6 Convergència uniforme i derivació

El resultat sobre derivació no és tant senzill com els obtinguts en el cas de continuı̈tat o
integrabiltat, ni tan sols quan hi ha convergència uniforme. Vegem alguns exemples.

Exemple 3:
q
i) La successió de funcions fn (x) = x2 + n1 és derivable en [−1, 1] i convergeix
uniformement a f (x) = |x| que no és derivable.
n
ii) La successió de funcions derivables fn (x) = xn convergeix uniformement a la
funció f (x) = 0 derivable en [0, 1], però fn0 (x) = xn−1 no convergeix a f 0 (x).

Teorema 10 Sigui {fn } una successió de funcions definides en [a, b]. Suposem que

a) existeix c ∈ [a, b] tal que la successió {fn (c)} convergeix;

b) totes les funcions fn són derivables;

c) la successió de derivades {fn0 } convergeix uniformement en [a, b] a una funció g.

Llavors la successió {fn } convergeix uniformement en [a, b] a una funció f derivable en [a, b] i
a més f 0 = g ( i. e. la derivada del lı́mit és el lı́mit de les derivades).

Demostració: Donat  > 0, sigui n0 tal que per a n, m ≥ n0


|fn (c) − fm (c)| <
2

13
 
|fn0 (x) − fm
0
(x)| < , ∀x ∈ [a, b]
2(b − a)
Aplicant el teorema del valor mitjà a fn − fm tenim existeix ξ ∈< x, c > tal que
0
fn (x) − fm (x) − fn (c) + fm (c) = (fn0 (ξ) − fm (ξ))(x − c)
Llavors per a n, m ≥ n0 tendrem
(x − c) 
|fn (x) − fm (x)| ≤ |fn (x) − fm (x) − (fn (c) − fm (c))| + |fn (c) − fm (c)| < + <
2(b − a) 2
Pel criteri de Cauchy, la successió {fn } convergeix uniformement en [a, b]. Sigui f el seu lı́mit.
Vegem ara que f és derivable. Sigui x0 ∈ [a, b] qualsevol, definim la successió
(
fn (x)−fn (x0 )
x−x0
x 6= x0
hn (x) = 0
fn (x0 ) x = x0
Cada funció hn és contı́nua en [a, b] i té lı́mit puntual
(
f (x)−f (x0 )
x−x0
x 6= x0
h(x) =
g(x0 ) x = x0
Vegim que la convergència és uniforme. En efecte, aplicant novament el teorema del valor mitjà
a fn − fm tenim

|hn (x) − hm (x)| = |fn0 (ξ) − fm
0
(ξ)| < , n, m ≥ n0 , ∀x ∈ [a, b]
2(b − a)
Llavors la funció h és contı́nua i en particular ho és en el punt x0 , d’on
f (x) − f (x0 )
lim = g(x0 ) = lim fn0 (x0 )
x→x0 x − x0 n→∞

la qual cosa prova que f és derivable en x0 i f 0 (x0 ) = g(x0 ). 2

Observació: Aquest teorema és cert en intervals fitats. Per exemple considerau la
successió constant fn0 (x) = n1 definides en IR que convergeix uniformement a 0 en
IR.
Si consideram la successió de funcions fn (x) = nx definides en IR tenim que satisfà
les hipòtesis del teorema: i) fn (0) convergeix a zero; ii) fn derivables, iii) la successió
de derivades convergeix uniformement en IR en canvi aquest successió no convergeix
uniformement en IR. Però si que convergeix uniformement a 0 en qualsevol interval
fitat.

14
2 Sèries de funcions
P
Donada una successió de funcions fn : D → IR, podem parlar de sèrie de funcions n≥1 fn (x).
P
Definició 9 Una sèrie n≥1 fn (x) s’anomena puntualment (resp. uniformement) convergent
si la successió de sumes parcials

Fn (x) = f1 (x) + f2 (x) + · · · + fn (x)

convergeix puntualment (resp. uniformement). Si el lı́mit de {Fn } és F , direm que F és la
suma puntual (resp. uniforme) de la sèrie.

Ara es poden reproduir tots els resultats de les successions de funcions a les sèries de
funcions, aplicant-los a la successió de les sumes parcials. Per tant algunes demsotracions es
deixeran com a exercici al lector.
P
Teorema 11 Condició de Cauchy Una sèrie de funcions n≥1 fn (x) definides en D con-
vergeix uniformement si, i només si, per a cada  > 0 hi ha un n0 tal que

|fn (x) + fn+1 (x) + · · · + fn+p (x)| < , n ≥ n0 , p ≥ 0, x∈D

Demostració: Exercici, conseqüència inmediata del Teorema 2.

Com a conseqüència d’aquest resultat podem donar dos criteris de convergència uniforme
de sèries:
P
Teorema 12 Criteri de Weierstrass PSigui n≥1 fn (x) una sèrie de funcios definides en D i
suposem que hi haPuna sèrie numèrica a
n≥1 n convergent tal que |fn (x)| ≤ an per a tot x ∈ D.
Llavors la sèrie n≥1 fn (x) convergeix uniformement.

Demostració: Aplicant el teorema anterior i el criteri de Cauchy de convergència de sèries

numèriques tenim que per cada  > 0, hi ha un n0 tal que

an + an+1 + · · · + an+p < , n ≥ n0 , p ≥ 0

llavors tenim que

|fn (x) + fn+1 (x) + · · · + fn+p (x)| < an + an+1 + · · · + an+p < , n ≥ n0 , p ≥ 0 x ∈ D

15
 sin nx
P
Exemple: La sèrie n≥1 nα
, α > 1 convergeix uniformement en tot IR ja que
per a tot x ∈ IR tenim  
 sin nx  1
 nα  ≤ nα
 

i aquesta sèrie és convergent si α > 1.

P
Teorema 13 Criteri dePDirichlet Sigui n≥1 fn (x)gn (x) i sigui {Fn (x)} la successió de
sumes parcial de la sèrie n≥1 fn (x). Suposem que

1. La successió {Fn } està uniformement fitada, |Fn (x)| ≤ K per a tot x ∈ D.

2. La successió {gn (x)} per a cada x ∈ D, és monòtona decreixent

g1 (x) ≥ g2 (x) ≥ g3 (x) ≥ · · ·

3. La successió {gn } tendeix uniformement a zero.

P
Llavors la sèrie n≥1 fn (x)gn (x) és uniformement convergent.

Demostració: Comprovarem la condició de Cauchy

n+p n+p
X X
| fk (x)gk (x)| = | (Fk (x) − Fk−1 (x))gk (x)| =
k=n k=n

n+p−1
X
| Fk (x)(gk (x) − gk+1 (x)) − Fn−1 (x)gn (x) + Fn+p (x)gn+p | ≤
k=n
n+p−1
X
K (gk (x) − gk+1 (x)) + Kgn (x) + Kgn+p (x) = 2Kgn (x)
k=n

i això serà més petit  quan n sigui gran, per a tot x ∈ D. 2

Exemple: La sèrie n≥1 cosnαnx , 0 < α ≤ 1. En aquest cas no es pot aplicar el

P
P 1
criteri de Weierstrass ja que la sèrie nα
és divergent per a 0 < α ≤ 1.
Sigui z = cos x + i sin x i prenent part real en la igualtat

z n+1 − z
z + z2 + · · · + zn =
z−1

16
 s’obté
sin(n + 12 )x 1
cos x + cos 2x + · · · + cos nx = −
2 sin x2 2
P
lo que implica que les sumes parcials de n≥1 cos nx estan uniformement fitades en
qualsevol interval que sin x2 no s’anuli, en particular en [, 2π − ],  > 0. D’altra
banda la successió n1α és decreixent i té lı́mit zero. Llavors pel criteri de Dirichlet
la sèrie és uniformement convergent en [, 2π − ],  > 0.

2.1 Convergència uniforme i continuı̈tat

P
Teorema 14 Sigui n≥1 fn (x) una sèrie de funcions contı́nues en D que convergeix uni-
formement. Llavors la funció suma és contı́nua en D.

Demostració: Consqüència del Teorema 7.

Aquest resultat permet construir funcions amb propietats particulars.

2.1.1 Funcions contı́nues que no són derivable en cap punt

Definim g(x) = |x| en [−1, 1] i l’estenem a tot IR de forma peròdica de perı́ode 2, g(x+2) = g(x).
Llavors per a tot s, t ∈ IR es satisfà

|g(s) − g(t)| ≤ |s − t|

Definim
X  3 n
f (x) = g(4n x)
n≥1
4

Com que g és fitada, el criteri de Weierstrass ens assegura la convergència uniforme de la sèrie
a una funció f contı́nua. Demostrarem que f no és derivable en cap punt.
Fixat x ∈ IR i m un enter positiu sigui
1
δm = ±
2 · 4m
on el signe es pren de forma que entre 4m x i 4m (x + δm ) no hi hagi cap enter. Això és perque
4m |δm | = 12 . Definim
g(4n (x + δm )) − g(4n x)
γn =
δm

17
Quan n > m, 4n δm és un enter parell i per tant γn = 0. Quan 1 ≤ n ≤ m tenim |γn | ≤ 4n .
Anem a considerar el quocient incremental per a f i com que |γm | = 4m tenim
   m  n 
 f (x + δm ) − f (x)  X 3
= γn  ≥
 
 δm   4 n=1

m−1
m
X 3m + 3
≥3 − 3n =
n=1
2
Quan m → ∞, δm → 0 d’on es dedueix que f no és derivable en x.

2.2 Convergència uniforme i integració

P
Teorema 15 Si n≥1 fn és una sèrie de funcions integrables Riemann en [a, b] que convergeix
uniformement en [a, b], la suma és també integrable Riemann i
Z bX XZ b
fn (x)dx = fn (x)dx
a n≥1 n≥1 a

Demostració: Es una conseqüència inmediata de Teorema 8. Es deixa com exercici al lector.

Exemple: La sèrie n≥0 tn convergeix uniformement per a |t| ≤ δ < 1 i té suma
P
1
1−t
. Integrant en [0, x] per a x ≤ δ s’obté
X xn+1 Z x
dt
= = − ln(1 − x)
n≥0
n+1 0 1−t

2.3 Convergència uniforme i derivació

P
Teorema 16 Sigui n≥1 fn una sèrie de funcions derivables en [a, b]. Suposem que
P
a) existeix c ∈ [a, b] tal que la sèrie n≥1 fn (c) convergeix;
b) la sèrie de derivades n≥1 fn0 convergeix uniformement en [a, b].
P
P
Llavors la sèrie n≥1 fn convergeix uniformement en [a, b] i si F (x) designa la seva suma,
aquesta és derivable en [a, b] i X
F 0 (x) = fn0 (x)
n≥1

és a dir, la derivada de la suma és la suma de les derivades.

Demostració: Es una conseqüència inmediata de Teorema 10. Es deixa com exercici al lector.

18