Intervenció del president de la Generalitat, Quim Torra, al ple del

Parlament en motiu de les acusacions contra l’1-O

President Torrent, conselleres i consellers, diputades, diputats, benvolguts ciutadans,

Quan el nostre país des del primer d’octubre de l’any passat està vivint l’experiència de
l’intolerable, correm fins i tot el risc de normalitzar l’inacceptable. Com si encadenats a la
repressió, sembles part del nostre paisatge quotidià la injustícia d’uns fets que repugnen la
consciència de qualsevol home o dona lliures.

Aquest ple no podia celebrar-se avui sense reconèixer l’hora greu que viu la nació, sense
enfrontar-nos a la desraó d’una justícia dictada per botxins, sense denunciar l’atemptat als
drets humans i civils que suposen els escrits d’acusació de la Fiscalia i de l’Advocacia de
l’Esta en la causa que s’instrueix contra els qui van donar la veu al poble de Catalunya en el
referèndum d’autodeterminació. Quatre d’ells, diputats d’aquesta cambra. Una altra, Carme
Forcadell, expresidenta d’aquest Parlament i molts d’ells exdiputats o ex diputades. Per la
seva honorabilitat i per la dignitat d’aquest Parlament, aquest ple no podia començar com si
res no hagués succeït des de divendres

Perquè divendres passat es va culminar una passa més d’aquesta gran farsa que és el judici
contra persones honorables i demòcrates per haver donat la veu a la ciutadania el primer
d’octubre i per l’exercici del dret d’autodeterminació en referèndum. 214 anys de presó per a
divuit ciutadans, el que és el mateix, divuit mares i pares de família, per a molts companys
d’escó d’aquesta Cambra.

Però no vinc avui aquí a defensar a ningú, ni cap causa. Els nostres companys són
innocents i la nostra causa és justa. Jo sóc avui aquí per acusar l’estat espanyol.

Aquest atac greu no pot passar de llarg sense que els grups d’aquesta cambra, dipositària
de la sobirania de Catalunya, no es pronunciïn. Qui pot callar davant d’una aberració tan
gran?

La involució, el retrocés democràtic que viu l’Estat espanyol ha de preocupar a qualsevol

demòcrata. Tot això ja té molt poc a veure amb ideologies o projectes polítics concrets. Qui
és atacada en aquests moments és la democràcia en majúscules. Tots vostès saben
perfectament com s’ha construït una causa sobre delictes que no s’han comès. I vostès
saben perfectament que precisament es va despenalitzar la convocatòria de referèndums ja
fa uns anys.

De debò que alguns de vostès, companys dels nostres presos polítics i exiliats, pensen
continuar mirant cap a una altra banda davant d’aquesta injustícia comesa contra ells?
Perquè vostès hi han parlat, hi han tractat, i han fet bromes. Saben qui són, saben qui són
les seves famílies, els coneixen. Hi han encaixat i s’hi han abraçat.
De veritat que accepten que es cometi aquesta injustícia amb elles i ells? Alguns de vostès
en privat admeten que se senten incòmodes, és més que rebutgen aquesta actuació contra
els seus companys. Restaran també avui impassibles? No alçaran ja la veu d’una vegada?

Mirin, això s’ha de resoldre. Em nego a la resignació. Ens neguem a la resignació. Perquè
sempre ens negarem a resignar-nos davant de la injustícia. I els demanem que s’afegeixin a
la denúncia d’aquesta situació que, més enllà dels casos concrets, ens ha de preocupar a
tots els demòcrates. Lluitar contra la injustícia o pels drets quan els afectats són els propis
és molt normal. És el que fem nosaltres. Però la defensa dels drets, la llibertat i la justícia
pren valor real quan és a favor dels adversaris.

Avui, ara, a partir d’ara és el seu torn. Els demanem que es pronunciïn i que deixin els
equilibris, els eufemismes i les mitges paraules per a una altra ocasió. Són els seus
companys —amics, en alguns casos— tancats entre barrots d’una presó que els ha
interpel·lar. És la seva veu que els demana a vostès si els volen fer costat o si ja estan
conformes amb la injustícia que els ha caigut al damunt.

La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat s’han pronunciat amb molta claredat. Busquen venjança.
La venjança governa els seus escrits d’acusació. I és evident, si no ho era prou fins ara, que
més enllà de quatre paraules en veu baixa, el govern espanyol ha decidit que no es posarà
al costat de la democràcia i la justícia, sinó que avala l’ús de la via judicial per a escarmentar
políticament i per venjar les derrotes de les urnes.

És per això que retirem qualsevol mena de suport al govern espanyol. No aprovarem els
pressupostos del president Pedro Sánchez. Ja ho vaig anunciar al Debat de Política
General. I hem arribat al mes de novembre i el president espanyol no ha posat damunt de la
taula cap solució democràtica al conflicte polític ni ha pres cap decisió contra la repressió
política contra l’independentisme. Quina ha estat la manera diferent de fer política del
PSOE? Quin ha estat el diàleg? I quines han estat les solucions polítiques a un conflicte
polític. Quin la valentia i el coratge per a canviar la situació?

Com poden imaginar-se que aprovarem cap pressupost mentre duri la repressió i l’absència
de voluntat de resoldre el conflicte polític per vies democràtiques? Els dos grups
independentistes catalans al Congrés espanyol ni entraran tan sols a negociar el pressupost
del Govern espanyol mentre continuï la vulneració de drets civils i polítics i no hi hagi una
voluntat clara de resoldre el conflicte polític per vies polítiques.

Que sàpiga tothom que nosaltres no trafiquem amb la democràcia ni amb la dignitat. No hem
fem nosaltres i no ho farà el poble de Catalunya. I han de saber que en el judici contra els
demòcrates catalans, en realitat, jutjarem l’estat espanyol, l’acusarem per la seva actuació
autoritària, que va contra tots els valors europeus, republicans i humanístics. Ho faran els
nostres presos polítics, ho farem nosaltres i ho farà la comunitat internacional, que
observarà la manca d’imparcialitat dels tribunals espanyols quan es tracta de reprimir
independentistes.
No cal anar gens lluny. Una sentència acabada de sortir del Tribunal Europeu dels Drets
Humans condemna l’estat espanyol per manca d’imparcialitat en el judici a Arnaldo Otegi i
cinc dirigents abertzales més. I Estrasburg és ben clar quan diu que aquestes persones han
complert sis anys de presó a conseqüència d’un judici que no va ser just. Tinguin clar que la
injustícia espanyola d’avui serà la condemna de la justícia europea de demà. S’adonen
realment de la gran dimensió internacional de la crisi i el desprestigi del poder judicial
espanyol en aquests moments?

Els fiscals, els advocats de l’estat i els magistrats del Tribunal Suprem són a temps de
rectificar. Han de fer-ho. Ara ja sabem que, quan convé als bancs per estalviar-se de pagar
l’impost de les hipoteques, prou que saben fer-ho. L’escàndol és absolut i el descrèdit del
poder judicial espanyol, complet. Al revés del tribunal de Gant pel cas Valtonyc i del Tribunal
Europeu dels Drets Humans pel cas Otegi, s’hi afegeix ara el canvi d’opinió del Suprem
sobre hipoteques 5 dies després d’haver dit el contrari. Tribunal Suprem o suprema
injustícia? És en aquest sentit que exigim la dimissió de Carlos Lesmes, el president del
Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial.

Com els he dit, retirem qualsevol suport a Pedro Sánchez. I en el debat monogràfic que es
farà al congrés deixarem clar que hi ha tres grans consensos a la societat catalana. Veurem
quina és la resposta dels que diuen que volen trobar solucions polítiques a problemes
polítics. Tres grans consensos que són la voluntat republicana per deixar enrere la
monarquia; el rebuig absolut a la repressió política amb què l’estat espanyol mira de superar
les derrotes democràtiques; i la voluntat d’exercir un dret d’autodeterminació que ha de ser
respectat.

I també els anuncio ara que, d’acord amb el conseller Maragall, ens adreçarem
personalment a tots els representants dels països de la UE explicant quina és la situació que
vivim a Catalunya. Volem explicar directament com tracta l’estat espanyol els polítics que
han volgut donar la paraula al seu poble.

És l’hora de començar a preparar el camí de la mediació, d’obrir camins de resolució amb

l’ajut de tercers actors que siguin reconeguts per les parts en conflicte. La nostra proposta és
i serà sempre la democràcia i el diàleg. Que el futur es decideixi amb els vots. Que sigui la
gent qui parli. I que lleis que fa 40 anys que duren no poden empresonar ni un poble ni els
seus dirigents.

També, en aquest sentit, intensificarem les pròximes setmanes la nostra acció exterior a
Europa i als Estats Units per denunciar aquesta vulneració dels drets civils i la criminalització
del dret a l’autodeterminació.

Voldria avui també retre homenatge a l’esperit i els valors de les persones honorables que
viuen empresonades. Alguns ja fa més d’un any. Anem cap al segon any de presó. Ja els
han robat un any de llibertat. Se n’adonen com n’és de gros això? Se n’adonen com no
podem començar aquest Ple d’una altra manera? És inacceptable. És impropi. És immoral.
Divendres, el govern espanyol va perdre una oportunitat d’or per treure dels tribunals el
conflicte que es viu a Catalunya i tornar-lo a la política, que és on ha de ser, que és on vam
decidir que havia de ser.

Compartim amb tots els catalans i les catalanes la immensa indignació en veure la petició de
penes interminables a gent bona, a gent de pau. Però treballem i treballarem sense descans
per convertir tota aquesta indignació en energia positiva, per encarar junts, units, aquests
moments greus, amb la determinació de l’1 d’octubre i la força del 3 d’octubre. Ens
necessitem a tots.

Votar no és cap delicte. Organitzar un referèndum no és cap delicte. No acceptarem cap

sentència que no sigui la seva absolució o l’arxivament de la causa. No acceptarem cap
solució que no comporti el retorn dels exiliats a casa. No acceptarem cap proposta que no
reconegui el dret a l’autodeterminació. I ho complirem, ho complirem fins a les darreres
conseqüències. Ara ens toca defensar la democràcia i la llibertat. I ens agradaria tenir a tots
els diputats i diputades d’aquest Parlament, seu de la sobirania del poble de Catalunya, al
nostre costat en aquest objectiu.

No podem fer veure que vivim en una situació normal, no. L’estat espanyol demana 214
anys de presó contra els nostres companys i companyes, contra els vostres companys i
companyes. Contra el govern que va escollir el nostre poble. Exigim l’arxivament de la causa
i la llibertat de tots els represaliats. No ens rendirem mai.

Moltes gràcies.