Ferrer, Joan) Actes I Resolucions. Sant Joan de Les Abadesses en Època Moderna (1630-1859) - Volum I PDF

actes i resolucions
FUNDACIÓ NOGUERA
www.fundacionoguera.com
Col·lecció Textos i Documents
Director tècnic: Josep Maria Sans i Travé

fundació noguera
Textos i Documents, 48
Actes i resolucions
Sant Joan de les Abadesses
en època moderna
1630-1859
Volum I
Edició a cura de Joan Ferrer i Godoy
bARCELONA, 2013
textos edievals
catalans
© Joan Ferrer Godoy, 2013

Edita: Pagès Editors, S L
Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida

editorial@pageseditors.cat

www.pageseditors.cat
Primera edició: novembre de 2013
ISBN obra completa: 978-84-9975-421-5
ISBN volum I: 978-84-9975-422-2
DL L 1.356-2013
Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L
www.bobala.cat
ÍNDEx
Introducció
. . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Actes municipals (1630-1859) . . . . . . . . . . . . 45
Resolucions capitulars (1635-1834)
. . . . . . . . . . 387
Apèndixs
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 997
A. Ordenances de l’abat Miquel Isalguer de l’any 1460 i
llibre del mostassaf . . . . . . . . . . . . . 999
B. Concòrdia del 24 de novembre de 1617 . . . . . . 1017
C. Concòrdia del 20 d’agost de 1630 . . . . . . . . 1019
D. Material complementari . . . . . . . . . . . 1030
introducció
Justificació
És ben sabut que les institucions sempre han procurat deixar
constància escrita de l’acció de govern que desenvolupen. Els docu-
ments que han generat per consignar-la —ja sigui en forma d’actes,
de resolucions o d’acords— esdevenen, encara avui, unes tipologies
documentals bàsiques i essencials, sobretot des del punt de vista jurídic,
com a garants i justificadores de les actuacions públiques; tanmateix,
amb els pas dels anys, són uns documents riquíssims perquè permeten
resseguir les seves atribucions i competències, donen notícia de fets
i, en definitiva, perquè radiografien la societat a la qual serveixen.
Interpretar les decisions que prenen aquestes institucions i aquests
documents és una feina, per als historiadors, que esdevé fonamental
per a donar a conèixer amb rigor el nostre passat.
A partir de la fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses
a finals del segle ix i de la vila que a principis del segle xiii comença a
estructurar-se, el govern de la població ha dut, fins a dates relativament
recents, la petjada de la institució monàstica. Suposadament, i de forma
progressiva, els estaments civils van rebre quotes de govern provinents
de l’eclesiàstic: la carta de llibertats i franqueses concedida per l’abat
Ramon de la Bisbal el 5 de setembre de 1243, la concessió de mercat
a la vila atorgat per Jaume I el 6 de desembre de 1230 o la facultat
d’instituir notaria pública, a l’ensems donada pel mateix rei el 4 de juliol
de 1250, són uns exemples d’aquest lent i perllongat transvasament de
poder, des de l’eclesiàstic fins al civil. Però, al meu entendre, aquestes
concessions i establiments no responen pas a una suposada voluntat
generosa de “democratitzar” el poder, com alguns corrents historicistes
tradicionalment han volgut fer veure, ans al contrari; aquest seria un
raonament teòric propi de la projecció d’uns valors del nostre present
10 Joan Ferrer i Godoy
vers el passat. Personalment sóc més partidari del raonament segons

el qual aquestes suposades concessions estan íntimament lligades i són
motivades per la necessitat d’organització, control i supervisió de la
població i de les activitats que desenvolupa, en benefici o per interès
dels qui les atorguen.
La presència del monestir en època medieval i, a partir de 1593,
de la col·legiata en la moderna, persistirà al llarg dels segles en la vida
civil de Sant Joan de les Abadesses. Aquest, precisament, ha estat un
dels objectius d’aquest treball: comprovar i resseguir temporalment el
nivell i la força del poder dels governants, tant els civils com els ecle-
siàstics, a la vila de Sant Joan i delimitar, si fóra possible, els àmbits
de govern i com el poder civil, ben assentat a principis del segle xvii,
va assumint importància respecte de l’eclesiàstic, sense però fer-li gaire
ombra. Com hem comprovat, la convivència entre ambdós poders no
ha estat pas ni pacífica ni generosa per les parts.
‘Que no piensan deverlo executar [l’assistència de l’ajuntament a
les celebracions religioses de la Pasqua] por razon de vazellage, matrici-
dad, ni otro motivo, si solo por un acto voluntario y de urbanidad, pues
no consta esto con concordia ni auto alguno; y que si los antecesores
lo han echo, lo han executado voluntariamente. No sintieren los ac-
tuales regidores el acompañar al canonigo celebrante, quando este se
assossiase en los terminos decentes que corresponden a un cuerpo de
Ayuntamiento como se executa en otros parages, sienten si el que se les
quiera obligar a acompañarle a modo de lacaios, ladeandose solamen-
te el celebranse con el cura párroco, e yendo el Ayuntamiento algunos
passos atrás; y que, haviendo sido esto siempre un acto voluntario y
de urbanidad, quiera ahora el Cabildo que sea un acto forsosso como
arriba queda dicho’ (acord municipal, 29 de juliol de 1782).
Però, més enllà de donar a conèixer uns documents que són es-
sencials per a les institucions de govern locals, la justificació d’aquesta
edició respon a una oportunitat singular —els acords per una banda i
les resolucions per l’altra, d’uns mateixos fets, d’una mateixa població
i d’un mateix període cronològic permeten una lectura i una interpreta-
ció històrica summament interessants— i a una necessitat de difusió:
l’estat de conservació d’aquests documents, en general, no és pas l’ade-
quada i, fins fa pocs anys, l’accés a la consulta de bona part d’ells estava
restringida. Gràcies a la generositat de la federació de les comunitats
benedictines de Catalunya i a la benevolència de mossèn Anton Martí,
hom va decidir restaurar uns volums de resolucions capitulars de la
col·legiata que es trobaven en un estat lamentable de conservació. Paral·
lelament, durant l’ordenació de l’arxiu municipal iniciada a finals del
segle passat, vam tenir l’oportunitat de sistematitzar i descriure la sèrie
Actes i resolucions. Sant Joan de les Abadesses 11
documental de les actes del consistori. És aleshores quan detectem el

gran interès que tindria per a la història de Sant Joan de les Abades-
ses resseguir en paral·lel les actes del municipi i les resolucions del
capítol col·legial, sobretot les d’una època que, tradicionalment —llevat
d’alguna comptada excepció—, no ha generat pas un gran interès entre
els historiadors de la nostra vila.
Finalment, hem aprofitat aquesta edició per a incloure, en annex,
uns documents jurídics relacionats amb el govern de la vila, alguns ja
publicats de forma parcial, però revisats i ampliats en aquesta, a més
dels documents solts i complementaris intercalats dins dels volums
estudiats, la difusió dels quals no és supèrflua.
Abast i contingut
Dos-cents vint-i-nou anys de dades d’una vila com la de Sant

Joan de les Abadesses proporcionen quantioses notícies de multitud
d’àmbits; és gairebé impossible enumerar-los tots, sobretot perquè la
utilització per a la recerca que hom pot extreure d’un determinat acord
o resolució és multidisciplinari. Vegem-ne uns exemples:
a. Referent a la puntualitat del consell. Se sol fer a la una o a
les dues. Es proposa que es deixi de marge mitja hora per iniciar les
sessions amb “mitja hora de scombra” (acord municipal, 20 de març
de 1633).
Aquest acord informa del funcionament de les reunions del consell
jurat de la vila, però, sobretot, explica la previsió de les segones con-
vocatòries en cas que en la primera no hi fossin presents els assistents
requerits perquè la reunió tingués validesa: la mitja hora d’escombra
devia provenir d’una expressió popular per a referir-se a un curt perí-
ode de temps; el càlcul del temps, a manca de rellotges portàtils d’ús
particular, es feia per mitjà de mecanismes a vegades molt rudimentaris
—l’estona de consumició d’una candela, per exemple1— però pràctics.
Així, doncs, aquest acord tant pot ser utilitzat des de la vessant
de la història d’una institució de govern, en el nostre cas el consell
jurat, com per a la història i l’evolució de la llengua: l’expressió que
en aquest acord s’utilitza és, senzillament, delicadíssima.
b. “Senyors, la experiencia ensenya lo que es te de fer en las cosas
tocants al bon govern y administratio de las Republicas; y com avui lo
contagi estiga tant escampat per Cathelunya, que apenas hi ha vila ni
1. Joan Ferrer i Godoy, “Una nova consueta del monestir de Sant Joan de les
Abadesses”. Annals del CECR, 2001-2002 (Ripoll, 2003), p. 36.
lloch segur, y ja es misericordia de nostre senyor de que nosaltres no

el tingam en la present Vila, per lo que podem fer infinites gratias a
Deu nostre senyor y al Santissim Misteri y patrons qui, segons ja tenim
experimentat, nos han preservat esta vila. Ab tot me apar seria a pro-
posit que, mentres tenim temps y tots estam juntats assi, que donassem
ordre al que se ha de fer en cas nostre senyor nos volgués castigar ab
lo dit mal; y axi tenint la experiencia de Ripoll, vila populosa qui avui
esta afligida ab dit mal, y sabem que alli no hi ha qui la governa, y
menos tenen diner per ser sen anats tots los particulars, perço [...] se
fassan dits síndichs per a manllevar lo que se haurà menester per si
acas nostre senyor nos volan castigar ab dit mal ...” (acord municipal,
12 d’agost de 1651).
A primer cop d’ull, les opcions de recerca d’aquest acord són,
també, ben diverses: sens dubte, la més destacada és la constatació
d’una epidèmia a mitjan segle xvii, el grau d’afectació a la vila sant-
joanina, la temença perquè des de Ripoll arribi el contagi i les mesures
sanitàries que es prenen —l’acord del 31 d’agost següent ho amplia:
“attes lo perill se vaja en dita casa [es tracta del mas conegut com Serrat
de mes Avall, probablement algun dels masos de la zona circumdant del
mas Verdaguer, entre el cingle de Ribamala i la Riereta] y que se traga
tothom de ella y los qui estant malalts se posen en una barraca y los
sans a altra barraca, y que se traga tota la roba de dita casa y se cremi
tota, y la casa que es perfumo tota ...”.
Tanmateix els mots que hem destacat manifesten com el fet religiós
afectava les vides dels nostres avantpassats del segle xvii, sotmetent al
judici diví tots els mals —i tots els beneficis— de la quotidianitat i de
les persones. Les malediccions bíbliques ensenyades des de les trones
traspassaven a l’imaginari dels habitants i al dels governants. Però, a
més, aquest acord ens informa de la vila veïna de Ripoll, afectada també
per l’epidèmia, mancada d’un govern que pugui prendre mesures per
a combatre-la. Finalment, des de la vessant econòmica, aquest acord
també informa del mecanisme utilitzat pel govern local per atendre
unes despeses extraordinàries, si fa no fa com a l’actualitat: el deute.
c. “Attés los consols van sempre carregant mals a la tabba de
la carnisseria, ab que se imposibilita als carnissers donar la carn a
un preu acomodat, y considerant que a Barcelona y a las demes parts
de Cathalluña se ven la carn mes barato que no en esta Vila, y que
nosaltres los ecclesiastichs ne venim a petir gran detriment, y essernos
licit poder parar o obrir carniceria per nostron servey, per ço, se ha
resolt ques fes tabba y que se posas al encant y se arrendas al qui mes
barato tallaria” (resolució capitular, 1672).
Aquesta resolució del capítol de la col·legiata és, també, un bon

exemple de les variades temàtiques d’estudi que proporcionen els docu-
ments que publiquem. Per una banda, s’assenyalen els diversos sistemes
de proveïment d’un dels aliments bàsics per a la població, la carn, la
qual, a diferència del que hom pot suposar, i en compliment de la con-
còrdia de creació de la universitat o consell jurat, l’administraven en
règim de monopoli les institucions de govern locals. Això no obstant,
el capítol decideix trencar aquest monopoli i establir una carnisseria
pròpia, controlada per la comunitat de canonges, amb el seu tallador, els
seus preus i, sobretot, les seves condicions, les quals s’especificaven en
un document, la taba, que servia perquè l’interessat a arrendar aquest
proveïment conegués les condicions, els pactes i les obligacions que
hauria de complir en cas de ser-li adjudicat per subhasta. Cal afegir, a
més, que el proveïment de la carn va ser un dels serveis més utilitzat
pel govern local per a afegir recàrrecs impositius; aquesta qüestió, a
més de la qualitat de la carn, fou motiu de discussió entre el capítol i
el consell jurat o ajuntament en el decurs dels segles següents.
Aquesta és només una petita mostra de les possibilitats multi-
temàtiques de recerca. Però, com dèiem més amunt, més de dos-cents
anys donen per a molt més. Per tant, i sense pretendre ser exhaus-
tius, considerem convenient donar a conèixer uns “paquets” temàtics
bàsics que hem anat anotant de forma simultània a la redacció de les
transcripcions, amb la finalitat d’orientar els lectors sobre el contin-
gut d’aquests acords i aquestes resolucions i exemplificar-los amb una
mostra de les entrades que considerem més destacades.
Àmbits territorials de la col·legiata
L’administració de les rendes i l’exercici d’una jurisdicció civil

i eclesiàstica, heretada de l’època monàstica —malgrat que les Cinc
Dignitats Reials, en l’època moderna, fossin les titulars i receptores
principals dels beneficis pecuniaris—, suposa la consignació de nom-
brosos acords del capítol per tal de fer-la efectiva. Així, són nombrosos
els encàrrecs a canonges per informar-se de presumptes fraus amb la
recaptació dels delmes d’una determinada població o parròquia, així com
les peticions d’ajuda o de pròrroga en el pagament que rep el capítol
dels habitants d’aquests llocs. Tant en les resolucions com en els acords
trobarem notícies de Gombrèn, Tregurà, Vallfogona de Ripollès, Llaés,
Ogassa, Molló, Bruguera, la Vall de Bianya, etc., poblacions incloses
durant segles —algunes des de les seves respectives fundacions—, dins
la baronia de Sant Joan de les Abadesses.
a. “… se ha llegit una súplica donada per los particulars del loch
y terme de Gombren demanant forma de Universitat o Consell Jurat;
se ha resolt no donarlos cosas de honra per esser tan mal vassalls”
(resolució capitular, 3 de gener de 1703).
b. “… se ha proposat que los de Gombren solicitaven una de-
manda havian fet temps ha per medi del senyor degà de Ripoll pera
que lo Capitol los concedis lo poder arrendar alguns emprius per la
reparassio de la iglesia; y sels ha concedit per tres anys y que vingues-
sen a fer lo acte assi dit die; se ha demanat per part de Gombreny que
poguessen arrendar la taverna y gavella y tambe sels ha concedit, ab
pacte que lo Capitol volia alguna cosa per la gratia de la concessio y
aguessen de donar comptes al Capitol …” (resolució capitular, 14 de
maig de 1705).
c. Com a senyor jurisdiccional, el capítol nomena els càrrecs
següents: batlle de Sant Joan, regidors, regidor degà i batlles i regidors
de [...] Sant Pau de Segúries, Tregurà, Llaés, Sant Salvador del Clot (la
Vall de Bianya) i Gombrèn (resolució capitular, 13 d’octubre de 1784).
d. “Item. Feu relació lo senyor canonge Hospital que algun ca-
pellà y altre subjecte lo havian informat que lo arrendatari de Molló
tenia raho de queixarse del frau que li feu un tal Pastoret en ordre a
delmes, y que, sin embargo havia aperegut al advocat del Capítol no
revocar la carta que se havia escrit al arrendatari, en quan se li deya
no volia lo Capítol inmiscuirse en est particular. Se feu comissió al
dit senyor canonge novament per informarse ab los arrendataris vells
y [actuar] als ab lo parroco y vehins sobre la veritat del fet, passant
alli en persona si es convenient” (resolució capitular, 6 de setembre
de 1792).
Directament relacionades amb la història eclesiàstica de la vila,
més que no pas amb qüestions territorials, difonem unes notícies molt
interessants, de la dècada dels anys seixanta del segle xviii, d’un projecte
per unir les dues esglésies de la vila, la col·legiata i la parroquial de
Sant Pol, intenció emmarcada en les freqüents disputes i interessos
contraposats, no sols entre les dues comunitats, sinó també entre els
dos ajuntaments, el de la vila i el de la ribera.
e. ‘Acerca el proyecto hecho y que se ha entregado al Ayuntamien-
to de bayle y regidores de la presente villa de San Juan las Abadesas
sobre la unión de las dos iglesias collegial y parroquial de aquella, se
responde por dicho Ayuntamiento, con intervención de algunos par-
ticulares, que para su mayor deliberacion ha llamado: que le parece
y tiene a bien la proyectada union con tal [empo] (para acontentar y
contentar los animos de la mayor parte del pueblo y de labradores con
quienes se ha hablado que a menos no convienen a ello) que dicha

iglesia parroquial quede existente como si se halla con reserva y que en
ella se celebren los aniversarios, missas, y demas fundaciones que
en ella se encuentran hechas y permanescan en dicha iglesia los mis-
mos obreros con la misma renta y facultades que hoy tienen. ...’ (acord
municipal, 21 de juny de 1765).
f. Es comunica que s’ha rebut una carta de la Reial Càmara del
bisbe de Vic mitjançant la qual es notifica que s’ha suspès la unió de
les dues esglésies. (acord municipal, 11 de juny de 1766).
Quant a les visites dels prelats episcopals —les visites pastorals—,
tot i disposar d’unes tipologies documentals específiques per a aquesta
funció, les resolucions capitulars exposen una de les prerrogatives més
interessants de què gaudia la col·legiata: la col·legiata només podia
ser visitada pel bisbe o pel vicari general, en cap cas per cap altre
eclesiàstic-visitador, encara que fos designat pel bisbe. El capítol haurà
de defensar aquest dret davant l’administració diocesana en més d’una
ocasió.
g. “... se llegi una carta del senyor vicari general capitular de Vich,
sede vacant, ab la que avisaba una especial illimitada comisio a favor
del senyor canonge de Vich don Valenti Torres per visitar esta iglesia,
se resolgue respondrer que la practica immemorial y prerrogativa de
esta iglesia era lo ser visitada per los il·lustrissims senyors bisbes y en
son defecte per los il·lustrissims vicaris generals” (resolució capitular,
6 de setembre de 1816).
Arxius i documents
L’arxiu del monestir és un edifici construït a propòsit a partir

de finals del primer terç del segle xvii. Abans de disposar d’un espai
concret, la documentació genèrica es conservava dins d’algun armari
de la sagristia, o fins i tot dins de baguls o mobles similars disposats
en algun àmbit del cor, probablement el petit; quant a l’específica, o
la més destinada a la gestió dels beneficis i fundacions, hom troba
alguna notícia que indica que es conservava, també dins de baguls o
caixes, en els altars des d’on s’administrava i se celebrava el benefici
corresponent. Però, a més, l’arxiu del monestir era el lloc on es dipo-
sitaven i es custodiaven tots els diners de l’administració del capítol.
Per dir-ho amb altres paraules, a l’arxiu hi havia la caixa de cabals
de la col·legiata.
A més de les tasques pròpies d’ordenació, classificació i recerca de
documents, les resolucions capitulars consignen les peticions d’accés a
la documentació sobretot per part dels notaris; també es registren les

peticions de consulta fetes per historiadors i erudits, els quals, utilit-
zant la documentació que s’hi conservava, van publicar les primeres
narracions històriques que coneixem.
Sobre aquest àmbit temàtic, destaquem:
a. “Ítem lo senyor canonge Vila, arxiver, feu ostencio del modo
estava lo Arxiu, dels errors havia, y de lo molt traball costaria en posar-
lo ab deguda forma, y a en los deposits, fundacions, comptes y altras
cosas, que era tot de grave perjudici a [...] ... medi de dos ... Hospital
a ... y que, entre ... comptes en Capítol y demes papers, com son cartas
... reals y altres concernents de la iglesia, a fi de que informat de tot
se donas la providència necessaria per esmenar y corregir los errors
havia en lo present Arxiu” (resolució capitular, 5 d’agost de 1784).
b. “Item. Ates que los tres llibres de canalas contenen varias
noticias que es molt regular sian alomenos algunas de ellas molt im-
portants ab assumptos e interesos de esta iglesia, se ha fet comissio
anal senyor canonge de Vilallonga peraque escriga y tantejia per dit
effecte anal senyor monjo de Tona per ser (no) sols ecclesiastich de
tot sigillo, sino tambe habil de lletras antiguas” (resolució capitular,
28 d’agost de 1790).
c. “Item. Exposa lo senyor canonge Hospital que, havent lo no-
tari doctor Mariano Isalguer tret copia del capbreu de Vilalba que es
de lletra molt antigua, offeria fer altre copia per lo Capítol antes de
entregar aquella als senyors Dignitaris. Se resolgué ferse dita copia y
se feu comissió al expresat senyor canonge per cuydar fos ab lo menor
gasto que se pogues” (resolució capitular, 24 de setembre de 1792).
d. “Item. Lo senyor canonge Thenas feu present que, essent en
junta ab los comissionats de la Vila per lo assumpto dels somatents,
digué lo notari Isalguer an al procurador de las 5 Dignitats Reals, al
senyor Batlle y a ell, com a comissionat del Capítol, si volian traurer
las escripturas de esta Vila y costejar los gastos, atesos los perills de
esser invadits dels francesos: se feu comissió ...” (resolució capitular,
abril 1794).
e. “... Se doná notícia que 4 individuos pujan al arxiu lo havian
trobat robat que la quanitat robada se creya ser unas 400 lliuras sous,
y que apareixia a la vista no faltava cap paper; se resolgué pugesen tots
los de la Junta a veurer lo estat en que se havia trobat y se practicá
aixis” (resolució capitular, març 1805).
f. Visita i treballs de Jaume Villanueva a Sant Joan. “... de la
obra Viatges de las iglesias de España que se está component a cuen-
ta del govern; se comisionaren a est fi lo senyor Puig y lo infrascrit”
(resolució capitular, 16 de febrer de 1806).
g. “Se llegí un memorial del notari Coll y Molas de Camprodon

en que suplica se li permetia extraurer de la escrivania un capbreu
dels senyors Dignitaris y portarselen en la sua casa per traurer copia
[...] donaria un resguart a la satisfaccio del Capitol; se resolgué que
de ninguna manera podia consentir lo Capitol a semblant suplica”
(resolució capitular, 11 d’agost de 1806).
No són tan abundants les notícies contingudes en els acords del
consell jurat, de la universitat i de l’ajuntament referides a la conser-
vació i accés a la documentació municipal. Òbviament, però, la cura
de la documentació, en dates molt inicials de l’organisme, es justifica
per la defensa jurídica de la institució civil davant dels nombrosos
conflictes jurisdiccionals i competencials als quals va haver de fer front.
h. “... resolen que la caxa que se es treta del lloch a on estava,
se torne en dit lloch; y que se fassan y tingan 3 claus diferentes y tinga
una cada consul, y si pot ser que es clavi a la paret per que nos puga
mourer de alli a on si posara y esta, y si posi el llibre de las resolutions
y bancal” (acord municipal, 6 de març de 1681).
i. Ingrés dels nous regidors. Els regidors sortints entreguen als
nous “las cisas, pesos y mesuras de la vila y las claus del arxiu” (acord
municipal, 2 de febrer de 1762).
j. “Que lo llibre de resolucions de dit Ajuntament estiga sempre
recondit y guardat en lo armari que hi ha en lo arxiuhet de dita casa
de ajuntament” (acord municipal, 2 d’abril de 1766).
k. Que el secretari no pugui fer còpies autèntiques de les reso-
lucions de l’ajuntament sense el consentiment de tot el plenari (acord
municipal, 2 d’abril de 1766).
l. L’ajuntament acorda reclamar les escriptures, manuals i pro-
tocols del difunt notari Antoni Vinyes que es conserven a l’arxiu del
monestir perquè retornin a l’arxiu de l’ajuntament (acord municipal,
21 de juny de 1779).
m. Referent a una carta del notari Josep Marià Llobet Ros,
s’esmenten les escriptures notarials dels Isalguer. “… contra lo ver-
dader interés que te lo Ajuntament y lo Comu en que se quedian las
escriptures en esta Vila y no a favor de dit notari [Llobet] que diuen
poder [portarselasne] y vendrerlas a notaris de altres puestos” (acord
municipal, 27 de setembre de 1797).
n. Inventari detallat dels objectes i mobles de l’ajuntament: “dins
lo gabinete se ha encontrat lo arxiu ab varios ordres y papers que, per
respecte de la entrada dels francesos en esta Vila, estan en gran part
desordenats” (acord municipal, 18 de febrer de 1800).
o. Inventari de bens: ‘... N.º 6. Dentro el gabinete se ha encon-

trado el archivo con 40 cartapacios de reales ordenes impresas y 16 de
manuscritos y otros papeles del cadastro y actos de arrendamientos
de los proprios, y otros que aun no estan ordenados’ (acord municipal,
12 de febrer de 1802).
Capella de música
Sant Joan de les Abadesses disposa d’alguns estudis2 molt ben

documentats sobre la capella de música, la composició musical i els
mestres organistes, certament de primer ordre. La capella fou ubicada
i restà activa durant segles a la col·legiata; de fet, bona part d’aquests
treballs van nodrir-se de les resolucions capitulars. No sorprèn, doncs,
que la informació que proporcionen, i que ara es transcriu en la seva
totalitat, sigui riquíssima: mestres de capella, construcció, afinació i
reparació dels orgues, xantres, sistemes d’oposició i exàmens, interpre-
tació d’obres, instruments musicals i un devessall constant de notícies
que fan molt difícil destriar-ne uns exemples:
a. “... se dona facultat al canonge Miquel Soler i al canonge Joan
Pere Surinyach per ajustar ab Fray Bartolome Triay la fabrica de l’or-
gue y fer lo acte de l’ajust” (resolució capitular, 17 de maig de 1688).
b. “… se llegí un estat que havia aquell dia fet y escrit lo senyor
Josep Busca, mestre organista de Barcelona, sobre de alló que se ha-
via de ajustar y del modo se havia de adobar la orga, que temps ha
estavam resolts adobar; y unanimes se resolgue [… plo …] suposat lo
senyor canonge procurador de absències se trobava ausent y no saber
los diners se troban en dita administració no quedavem ab dit senyor
ajustats de cosa alguna vehent tant gran suma demanava si que era
nostre anim ajustarnos y axi per ara que sen portas las midas de tot
com si fossem ajustats y que antes de Nadal proxim vinent li respon-
diram per lo si o no en Barcelona y determina dit Capítol [perque] se
2. Josep Masdeu i Costa, “Els orgues del monastir de Sant Joan de les Abadesses:
contracte nº 2”. Revista Musical Catalana, any xv, núm. 177 (Barcelona, setembre de 1918),
p. 200-204. Josep Masdeu i Costa, “Els orgues del monastir de Sant Joan de les Abadesses:
instruments - bibliografia. Revista Musical Catalana, any xv, núm. 169 (Barcelona, 1918),
p. 10-13. Francesc Civil i Castellví, “Compositores y organistas gerundenses en el siglo
xvii”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. xxi (1972-1973), p. 117-169. Francesc
Civil i Castellví, “Retrospectiva y prohombres musicales de San Juan de las Abadesas”.
Revista de Girona, núm. 51 (Girona, 1970), p. 56-62. Francesc Civil i Castellví, “El órgano
y los organistas de la catedral de Gerona durante los siglos xiv-xvi” Anuario Musical. CSIC
(Barcelona, 1954), p. 217-250. Francesc Civil i Castellví, El fet musical a les comarques
gironines en el lapse de temps: 1800-1936. Assaig, Girona, DCPSA, 1970. 151 p.
informassen sobre dit fet en Olot y en Camprodon a on havia treballat

dit organer los senyors canonges Salgas y Sitjar y que se dega pagar
lo gasto tingue de fer per dit senyor lo senyor mestre Pusalgues, com
y també que en cas nons concertassem ab dit senyor Buscá que se
li pagaria lo treball de dit die per regoneixer lo orga y pendrer ditas
midas” (resolució capitular, 6 de novembre de 1746).
c. “Ítem se resolgué que la capella de músichs se conponga de
16 persones, a saber, dels dos mestres de capella y orga, 4 musichs,
4 escolans vermells y sis cantors o de instrument; y que los dos últims
que han presentat memorial eixint de escolans se admitian fins al San-
tíssim [Misteri]” (resolució capitular, 1 d’agost de 1782).
d. “Item. Preceits y publicats los edictes en diferents iglesias,
cathedrals y collegiatas de est Principat, habent arribat lo die 30 de
mars die senyalat per los concursos y opposicions de orga, presents
los examinadors reverent Joseph Castelló organista de Olot y senyor
Ramon Brunells, mestre de capella de esta collegiata [...] feu cridar en
alta veu per un [escolar] a la boca del chor que isquesssen los preten-
sors del benefici de orga que despues no tindria lloch la sua pretensió
y no habent comparegut altre que lo reverent Ignasi Parella, prevere,
natural de Olot y mestre de capella de Ripoll, se passá als examens
en la forma seguent.
Primer die: se feu cantar un responsori fent algunas preguntas
de cant pla per saber si tenia coneixement dels tons. Despues se li feu
fer tres contrapunts sobre baix ab lo baix, ab lo baix que se li posa al
devant, so es lo de semibreus, al de seminimas, y al de sexta y altre sis.
Se li feu entrar un pas de repente al orga que se li doná y se proseguí
fins que se li feu senyal. Despues se li cantá una antifona de tercer to
y tocá tots los versos fins que se li feu senyal. Ultimament se li feu
tocar una sonata ad libitum. Conclós lo acte de dit die se li doná per
lo endemà un pas per treballar la obra, dins vint y quatre horas,
per tocar ab lo lleno, junt ab un cantabile que se li posá al peu de dit
pas ab lo baix cadenciós.
Segon die: primerament tocá la obra que porta treballada y luego
se li doná la idea per formar dos o tres variacions sobre ella. Despu-
es se li feu acompanyar un motet de repente y uns Kiries y Gloria a
cinch veus. Ultimament se li feu entrar un pas de repente a quatre ab
la ploma y tocar a son arbitre una sonata.
En seguida se tingué Capitol y entrats los examinadors feren [re-
lació] que dit reverent Ignasi Parella, ja examinat, a son judici [...] lo
desempenyo del orga de esta y de qualsevol collegiata [...] las funcions
de la comensalia y que se podia prometre [...] poch temps seria de
major desempenyo. Atesa esta [...] del Capitol lo nomenaron y elegiren

per comensal [organista]” (resolució capitular, 30 de març de 1815).
e. “Se resolgué comprar dos cañetas per el fogót” (resolució ca-
pitular, 28 de novembre de 1833).
Govern de les institucions, elecció i nomenament dels càrrecs
Probablement, aquest grup temàtic és dels més interessants des

del punt de vista de la història jurídica de la vila perquè els acords
i les resolucions que donem a conèixer proporcionen totes les dades
bàsiques sobre l’organització de les institucions locals. Efectivament,
hom pot resseguir, per exemple, des de la creació del consell jurat
o universitat de la població a principis del segle xvii, amb els seus
càrrecs i oficis, els sistemes per a la seva elecció o nominació, fins a
l’evolució cap als ajuntaments d’una estructura organitzativa similar a
la que va arribar fins a principis del segle xx. Hom pot fer-se una idea
clara i precisa de les atribucions i competències que exercien aquests
organismes de govern i de les moltes dificultats que tenien per a exe-
cutar-les. El funcionament a Catalunya d’un govern municipal en època
moderna és prou conegut gràcies als estudis ja publicats;3 tanmateix
la difusió dels acords i les resolucions de la vila de Sant Joan de les
Abadesses aporta aquest component afegit en permetre resseguir de
forma paral·lela, per una banda, la institució que atorga les potestats
—el capítol— i, per altra, la que les demana i, amb els segles, les rep
i les exerceix. Aquest transvasament o flux, però, no sol ser fàcil per a
cap de les dues institucions, ni es produeix per mitjà d’un mecanisme
automàtic i perfectament definit. Sovint es tracta de nous problemes,
nous serveis, noves funcions sorgits de les circumstàncies històriques
i als quals cal donar una solució: és aleshores quan l’una o l’altra insti-
tució s’escuda en lleis i drets que l’habiliten per exercir-los. A vegades,
també, proliferen els intents per recuperar atribucions i responsabilitats
perdudes per motius externs.
Hom pot trobar detalls de procediment molt curiosos, com els
sistemes d’extracció dels cònsols, les dates de celebració i d’elecció
dels càrrecs i dels funcionaris municipals —sempre coincidint amb les
festivitats més assenyalades del costumari santjoaní—, l’ús de les boles
blanques i negres per portar a terme les votacions, la presentació al
capítol de les ternes d’un càrrec determinat perquè fos ell qui, de la
3. Josep M. Torres i Ribé, Els municipis catalans de l’antic règim: 1453-1808:
procediments electorals, òrgans de poder i grups dominants. Barcelona: Curial, 1983. 429 p.
proposta, finalment triés el més adequat, o la presència d’infants en

l’extracció dels escollits, o el repartiment de les despeses per atendre
el pagament del sou d’un ofici —el mestre de gramàtica o el campaner,
per exemple—, o els abusos comesos en la utilització del sistema de
cooptació per a proveir les bosses d’insaculació —qüestió fonamental,
per exemple, per a la formació de les grans nissagues de la vila—, o el
sistema d’incompatibilitats en l’exercici dels càrrecs públics d’entre altres.
Quant al capítol de la col·legiata, les resolucions capitulars també
permeten de resseguir amb molt detall els aspectes organitzatius i de
govern essencials. Normalment, la darrera resolució de l’any servia per a
nomenar o renovar els càrrecs i oficis. És summament interessant inter-
pretar, a vegades per mitjà d’una lectura entre línies de les resolucions,
les relacions, o bé cordials o a vegades tibants, entre els arxiprestes i
els canonges, entre els canonges i algun resident, entre la comunitat
i el bisbe de Vic, per no esmentar el consell jurat i l’ajuntament, la
bona entesa amb el qual va ser una excepció durant aquests tres segles.
a. Elecció per extracció dels cònsols. Elecció de càrrecs: els còn-
sols, juntament amb un canonge, són els administradors de l’hospital
de pobres; mostassaf (es treu un rodolí de cada bossa i són dipositats
dins la capsa de fusta; un minyó en treu un); amb col·loqui previ, els
cònsols nomenen oïdors de comptes, baciner d’obra (obrers) i d’ànimes
i clavari (per a la comuna i per als emoluments). Nomenament de
batlle. “E, encontinent, en la matexa convocatio, inseguint com se ha
inseguit moltes inquietuts y odis y [rancunias] entre differents perso-
nes, y no poderse avenir de la electio de batlle [secnuia] a Barcelona
als Ilustres Senyors que donassen un remey convenient per a que se
poduessen acentar los negocis de la Universitat donasen las de concell;
tots unanimes llibertat a Joan Bta. Isalguer i a Jaume Quera que de
aportasen balle, o sia, per via de bossa com de concòrdia, y aixi se
resolgueren juntament ab los senyors en que se tragues de bossa con-
forme haviam tractat, y aixi se trague en sort conforme esta ordenat en
las ordinacions, y pus se ha donat llibertat se fes deixa manera, volent
que de la present extraccio no sen puga fer ni tenir consequentia si
no que de assi [ananela] se fassa conforme esta ordenat y disposat en
las ordinacions; y aixi aportaren per a balle el senyor Joan Asprer y
per assessor al senyor [miser] Rafael Cerdà ...” Els dos fan un dipòsit
de 30 lliures. “E, feta dita àpocha, son partits lo senyor Jaume Joncar,
batlle, y dits senyors cònsols amb molts del del consell, y juntament ab
lo senyor batlle y jutge novament anomenats y son anats a la Cort de
la present vila, y alli lo dit Joan Asprer, batlle novament anomenat, ha
jurat en ma y poder de dit Jaume Joncar de guardar usos ... i fets dits
actes se son dit senyors batlle y jutge conferits en la iglesia parroquial
de Sant Joan i Sant Pau les Abadesses, ab acompanyament de molts

dels de consell, y alli devant lo altar major, dit senyor batlle, tenint
lo missal obert, lo reverent Damià Noguera, sagrista de dita iglesia,
en ma y poder seu, ha jurat a nostre senyor Deu y a sos quatre sants
evangelis de oir sententia de excomunicatio y de guardar aixi mateix
los privilegis, usos, consuetuts y bons stils en aquesta la present Vila
y senyoria ...” (acord municipal, 20 de gener de 1638).
b. Voluntat del consell jurat de sotmetre la universitat de Sant
Joan a la jurisdicció reial. “Proposa lo senyor consol segon que, attes
que los anys passats se tingué consell general de tota la baronia, amb
assistència d’un agualzil de sa magestat, a fi y effecte de quitarse y
reduirse a la corona real, y que per dit effecte y aja ja cridats síndichs,
que li aparaxaria ser convenient continuar la causa de dita quitació,
y digan vostres mercès lo que els aparexera en axó. Lo senyor consol
Vinyes diu que li apareix molt be que es reduyam a la corona real.
Esteve Raurés diu que li esta molt ve que es reduescam a la corona
real, ab pacte que sen done raho a la baronia. E tots los demés de
consell son també de vot y parer nos reduyam a la corona real” (acord
c. “Honorables senyors. Avui, als 23 del mes de juny, vigília de
Sant Joan, [...] es lo die en lo qual se ha de fer extractio de consols”
(acord municipal, 23 de juny de 1651).
d. “Ja saben totes vostres mercès que, en virtut de la concordia,
de tres en tres anys, [...] los consols y consell fan nominatio de jutges de
taula per decidir les querelas y agravis acas ne hajan” (acord municipal,
e. El cònsol en cap ha arrestat diferents càrrecs de la baronia
perquè no volen contribuir a les despeses dels allotjaments. “... que lo
senyor consol en cap, portant la vara, ha arrestat per la present Vila lo bat-
lle de la parroquia de Tragura, los obrers de la parroquia de Sant Pau y
de la Real, los obrers de la parroquia de Sorroca y Ogassa, a instancia
del ilustre capitol, a fi y effecte de que dit ilustre capitol no vol de que
contribuescan a la present per lo allotjament te; y axis vejan vostres
merces lo que es deu fer que la Vila sola no pot abastar a pagar la
contribució de 17 sous tots los dies y una roba [sic] de palla que pa-
gan y donan al senyor alferes. E tots, unanimes y conformes, resolen
de que miria y que se envia una persona anomenadora per los dits
senyors consols per tractar sobre dites coses lo convenient, y que se
li donia per sos gastos quiscun dia 10 reals moneda de Barcelona des
del dia partira fins lo segon dia de feriats de la Nativitat [...]” (acord
municipal, 10 de desembre de 1682).
f. “Per ordre de dit Capitol i de manament del batlle, es convocà

Consell General dels homens y particulars de la Vila, en lo qual consell
se resolgue elegir nous consols [...] y se deixà d’elegir tercer consol,
perquè sel elegissen los pagesos, com era costum” (resolució capitular,
27 d’octubre de 1679).
g. Edicte del consell jurat segons el qual es convoca oposició per
a ocupar l’ofici de mestre de gramàtica. L’examen es fa als claustres
majors de la col·legiata. Opositors: reverend Pere Martín Picart, natu-
ral de Queralbs, llicenciat Joan Soler, natural de la parròquia de Sant
Esteve d’en Bas, i el llicenciat Pau Malcion, natural de Camprodon. Els
opositors fan l’examen des de la trona de l’església (acord municipal,
27 de novembre de 1697).
h. La pagesia del terme de Sant Joan de les Abadesses sol·licita
a la col·legiata que els doti, per governar-se, d’un consell jurat propi
—el Comú de la Ribera— format per dotze membres, sis propietaris i
sis masovers (acord municipal, 24 de juny de 1712).
i. El capítol de la col·legiata formalitza la creació del Consell
Jurat del Comú de la Ribera i el de Sant Joan de les Abadesses acorda
fer una comissió perquè “axis vejan lo que es dega fer per observar los
privilegis tenim concedit en virtut de concordia y que se observia en
tot lo contengut en ellas [...]” (acord municipal, 20 d’agost de 1719).
j. Canvis en el sistema de representació i govern de la universitat
de Sant Joan pel que fa a la forma de govern per mitjà de consell jurat
o per mitjà de regidors i aplicació de la Nova Planta de Catalunya.
“Fonch resolt per dits senyors que es continuas y escrigues en lo present
llibre las paraulas seguents = Trobantse (despres de las tribulacions de
esta provincia que recitaran las historias) en quieta possessio lo Rey
de Espanya, Phelip quint, de est Principat de Cathaluna que se extin-
guissen en tots los pobles los comuns, prohibint en havant las Juntas
de Consells, abolint de esta manera tots los privilegis que tenian las
Universitats, las quals disposa se governassen per un limitat numero
de personas ab lo nom de regidors y, despres de posar lo areglament y
planta del nou govern casi en tots los pobles de la provincia, elegiren
los ministres del dit rey Phelip quint sinch regidors per lo govern desta
Universitat qui foren Rafel Bertran y Coll, Miquel Blanxart, Anthoni
Sola, Joseph Morer y Jaume Pujol [...]” (acord municipal, 9 d’agost
de 1719).
k. Sobre la composició de l’Ajuntament: probablement hi as-
sisteixen dos “diputats” quan es tracten temes de proveïments. Així,
doncs, l’Ajuntament és format per un batlle, cinc regidors, un síndic
procurador, un síndic personer i, quan escau, dos diputats (acord mu-
nicipal, 4 de gener de 1769).
l. Liquidació dels comptes de la Junta dels propis, els quals es

divideixen en tres classes: —Primera classe: sous, 915 rals. —Segona clas-
se: festivitats de l’església i almoines, 150 rals i 6 diners. —Tercera
classe: despeses ordinàries, extraordinàries, alterables i no fixes, 4.897
rals i 23 diners. —Total, 5.971 rals i 5 diners (acord municipal, 31 de
desembre de 1783).
m. Nomenament del prevere Jaume Blanxart com a mestre de
minyons o de primeres lletres: notícies creuades entre el capítol i l’ajun-
tament.
1. “[... Capítol extraordinari... de la suplica... Anton Gispert, pre-
vere, mes]tre de minyons, a motiu de sa pobresa se ha concedit dirli
[...] las vespras en nocturno y laudes y ferli dema lo enterro [...] Item.
Se ha fet comissió absoluta anals senyors canonges Vila y Creuhet per
anomenar, junt amb los comissionats de l’Ajuntament, altre mestre de
minyons, posar-li les obligacions corresponents y finalment fer tot lo que
tinga mira a est particular” (resolució capitular, 11 de maig de 1791).
2. ‘… haver de enseñar sin estipendio alguno a todos los niños
de la presente Villa (en las quatro horas estiladas de cada dia) de leer
y escrivir como y los rudimentos de Nuestra Santa Religión e instruir
a los mismos en buenas costumbres, procurando assistan diariamente
a missa y rosario, y haziendoles cantar el sabado por la tarde de cada
semmana el “tot bon christia” no pudiendo ausentarse el tal maestro de
la presente Villa sin permisso del Ayuntamiento y dexando subsituto, con
aprovación de este y deviendole avisar un mes antes de querer dexar
este empleo, para el qual le han assignado las mismas 16 quarteras y
media de trigo, 9 libras barcelonesas y demas lucros y exempciones
de que hasta el presente se halla dotado y ha acostumbrado gosar
semejante maestro’ (acord municipal, 20 de maig de 1791).
n. Elecció de diputat i [síndic] personer ‘que anualmente debe
hacerse insiguiendo las órdenes reales … se ha llamado a todos los
vecinos que han querido comparecer ... al efecto de elegir y nombrar
los 24 electores para el nombramiento de diputado y personero…’; i
aquests vint-i-quatre electors voten i escullen els càrrecs de diputat,
síndic personer i subsídic (acord municipal, 3 de maig de 1795).
o. S’estableix, llevat de casos urgents, que el dia de reunió de
l’ajuntament serà cada dilluns a les 9 del matí (acord municipal, 8 de
juny de 1801).
p. “Se aprobaren per pabordes del Santissim Misteri per lo pre-
sent any, per la Vila al senyor don Francesc Ferrer y a Joseph Serrat,
teixidor, y per pages al masover del Privat y al pagés del Solá” (reso-
lució capitular, 29 d’abril de 1824).
q. “Se llegi un ofici dels senyors administradors del hospital de

la present Vila, acompañat de un memorial dirigit a ells per lo don
Jaume Soler, prevere, comisionat de altres de la Vila, ab que demanaba
la habitacio del hospital per collocarhi quatre señoras que se ocuparian
en asistir de dia y de nit als malalts, tant de dit hospital com de la
Vila si sels demanes, y en instruir a las miñonas en las feynas proprias
de son sexo. Se resolgue contextar y se contextá: que lo Capitol de sa
part cedeix lo local del hospital al dit objecte; que apoyará tant piados
institut; y que judica oportu que lo recurrent comuniquia lo modo y
las reglas ab que pensan gobernarse las entesas señoras” (resolució
capitular, 14 de març de 1828).
Esdeveniments històrics
En la mateixa línia d’allò que hem exposat anteriorment, el con-

tingut dels documents, a més d’explicar les vicissituds de les institu-
cions, informa de tot un seguit de fets històrics que serveixen fona-
mentalment per a situar la vila de Sant Joan de les Abadesses dins els
esdeveniments més importants que han succeït al nostre país durant
l’època moderna. Així, el ventall de fets s’inicia amb els precedents
de la Guerra dels Segadors i acaba amb la primera guerra carlina,
passant, lògicament, per les diverses invasions —especialment la de
França de 1793 a 1794— i les guerres de Successió i del Francès
de principis dels segles xviii i xix, respectivament. En tots aquests fets,
la vila de Sant Joan hi és implicada, d’una manera o altra, ja sigui
perquè n’és directament la protagonista, o perquè rep les conseqüències
dels allotjaments o la manutenció de les tropes, o perquè s’ordenen
lleves i impostos extraordinaris per pagar les despeses dels exèrcits —els
famosos “talls”. Complementen aquest apartat les notícies de les defun-
cions i les entronitzacions dels papes, dels bisbes de la seu osonenca i
dels reis de la Corona espanyola, juntament amb els naixements dels
infants i infantes, la feliç vinguda dels quals anava sempre precedida
de cants i oracions manats des de la superioritat.
a. Resposta de tots els llocs de la jurisdicció de la universitat
de Sant Joan de les Abadesses sobre el manament reial de contribuir
amb soldats i amb les despeses de fortificacions: “Proposa lo senyor
consol en cap que, ja un any lo que demana sa magestat de que es
fassan soldats per tres mesos, los quals pagaran aquells de diners de
dita Vila de dita Universitat y de ditas baronias y també diners per
a fortificar las fortalesas” (acord municipal, 1 de desembre de 1638).
b. Creació de la companyia o milícia de santjoanins que ha d’anar
al Rosselló, composta per un capità, un alferes i quaranta soldats,
amb bandera de color blanc i vermell i timbal. “Magnífics senyors. Ja

veuen que la companyia de nostra Vila de Sant Joan s’en ha d’anar (als
comtats de Rosselló per a resistir a la invasio fa lo enenich francès en
ell y fer lo servey de nostro Rey, que Deu guardi, y aixi) necessita de
un capità y alferes” (acord municipal, 24 de juny de 1639).
c. S’entreguen als cònsols de la vila trenta ducats per a pagar sis
soldats per un mes per anar a socórrer Barcelona, que està assetjada
pel rei de Castella, Felip IV (resolució capitular, gener de 1641).
d. Resistència de la vila i capítol davant la invasió francesa: “Els
consols havien juntat consell per quan tenien nova certa que los frances
volia venir en esta Vila, i havien resolt de tenirse i no rendirse fins a
la mort. [...]” (resolució capitular, 23 de setembre de 1654).
e. Servei militar al rei per tal de defensar el castell de Campro-
don. “Vista la carta enviada per lo senyor Governador de Camprodon
ab que nos diu que, per ordre de sa Excelencia, enviem 30 homes en
lo castell de Camprodon. Data la carta als 17 del present mes de juny”
(acord municipal, 19 de juny de 1677).
f. Arranjament de la carretera perquè l’artilleria pugui passar en
direcció a Camprodon. “... que lo dit senyor batlle te un orde [sic] del
senyor veguer de Camprodon, inseguint orde de sa excelencia, que la ar-
tilleria per portar a la plassa de Camprodon havia de passar per la
jurisdicció del ilustre capitol y que, per dit effecte, se harian de ado-
bar los camins y fer carratera” (acord municipal, 3 de juny de 1683).
g. “… havia arribat lo senyor don Carlos Vila ab ordre de sa
Excelencia ab la qual demanava se fessen soldats per tota la baronia
per anar al socorro de Girona, y se resolgue unanimenent se enviassen
ordre per tots los lloc per fer dits soldats” (resolució capitular, 28 de
juny de 1694).
h. Petició de set mil racions de pa i tres-cents bagatges amb destí
a l’exèrcit que es trasllada de Girona a Camprodon. “Fonch proposat
per lo consol en cap, de voluntat de sos companys, que tenien un orde
del [mestre] de Camp General, qui estava de guarnició en la ciutat de
Gerona ab molta gent, los quals son estats rendits” (acord municipal,
4 de juliol de 1694).
i. Davant la rendició de Girona, Olot, Camprodon, Sant Pau de
Segúries i Vallfogona de Ripollès, el consell jurat de Sant Joan de les
Abadesses acorda sotmetre’s al rei Felip V. “Fonch proposat per lo con-
sol en cap, de voluntat de sos companys, que ja saban vostres mercès
que la ciutat de Gerona se troba vuy rendida per lo excelentisim señor
Duch de Noalles a la obediencia de Felip quint, y vuy se troba tambe
en la vila de Olot un general amb algunas tropas de concideracio, y que
la vila de Camprodon ja ha donada la obediencia, y tambe la parroquia

de Sant Pau y Vallfogona, [...]” (acord municipal, 10 de febrer de 1710).
j. “… ha proposat lo canonge Miquel Soler dient que, pus nostron
Rey Carlos tercer, que Deu guarde, havia tingut una gran victoria ab lo
enemich contra lo duc den Jou que li havia destrossat tot son exercit;
era de sentir se cantas un Te Deum donant gracies a nostre senyor del
feliz succes havia tingut nostron Rey y monarcha Carlos tercer, que
Deu guarde” (resolució capitular, 26 d’agost de 1710).
k. “…y se ha llegit una carta dels consols de Olot donant noticias
del moviment havia fet lo francès y com la dita Vila de Olot havia portat
la obediència en Girona; [...]” (resolució capitular, 4 de febrer de 1711).
l. Rafael Casanova, des de Sant Hipòlit de Voltregà, demana la
convocatòria del sometent de Sant Joan de les Abadesses perquè es
reuneixi amb ell. El consell jurat demana l’opinió, entre d’altres, al
capítol perquè no sap com ha d’obrar davant d’aquesta petició (acord
municipal, 17 de gener de 1714).
m. Petició de donatiu per a sufragar la reconstrucció d’uns tem-
ples a Londres destruïts pels metodistes. “... se llegí una carta del
Reial Consell de Madrid en que demanava la concurrència de alguna
limosna per la rehedificació o reparació de algunas capellas que los
sectaris methodistas han destruït en Londes, [...]” (resolució capitular,
n. Carta del governador del corregiment de Vic demanant a
l’ajuntament quin és el nombre de cavalleria que podria allotjar-se
a la vila, a la qual cosa l’ajuntament respon dient-li que ‘por ser esta
villa y su vecindario faltada totalmente de cebada, con mucha esca-
sez de pajas y caballerissas, se jusga muy dificilisimo imposible poder
surtir a partida alguna de cavalleria’. Previsions d’armes, municions,
provisions i arranjament dels llits de tropa ‘y haber fundadas noticias
de que quanto antes passara tropa a esta Villa’ (acord municipal, 1
de juliol de 1791).
o. Trànsit per la vila del segon batalló de Galícia; es disposen les
provisions per al seu allotjament (acord municipal, 9 d’agost de 1791).
p. “... per haverse esta matinada a las 7 del matí apoderat un
exercit de 5 o 6 mil francesos de la Vila de Camprodon y adelantar y
esser ja a la hora present, que seran les 10 del matí, part de dit exer-
cit a fer la descoberta y regoneixer los terreno fins a la Ral y en los
plans de casa Falguera, y per consegüent proxim a entrar en esta Vila,
se aprobá unanimament lo haver lo infrascrit enviat fora de esta
Vila varias robas y cosas de valor, y se feu comissió per acabar de
ocultar o aportar fora de esta Vila lo restant de robas, plata, diners y
papers” (resolució capitular, 5 d’octubre de 1793).
q. “A 11 de juny entraren los francesos en esta Vila, ahont esti-

gueren vuit dies y se retiraren sens cremarla” (resolució capitular, 11
de juny de 1794).
r. “Com la entrada dels francesos que fou als 29 [de desembre]
de 1809 en qual die pasaren los francesos en numero de dotze cents
dirigense a Ripoll ahont estigueren tres dias y se retornaren a Olot
[retardant] la elecció de oficis o empleos, se resolgué señalar lo endemà
per verificar dita elecció o renovació de empleos” (resolució capitular,
18 de gener de 1810).
s. Guerra del Francès: lliurament al govern d’objectes de valor
de la col·legiata. “Nota. A causa de la gran urgencia del Estat y multi-
plicadas cedulas del mateix ab que la exigia se entregá la plata propria
de aquesta iglesia en la quantitat, modo y dia expres lo vale firmaren
los comisionats que la reberen y fielmet copiat diu axi:” ‘Recibimos del
muÿ ilustre Cabildo de canonigos de la Villa de Sant Juan las Abadessas
[sic] dos arrobas, diez y ocho libras y diez onzas plata labrada que es
la sobrante tienen en su iglesia. San Juan las Abadessas diez y ocho
noviembre de mil ochocientos y diez. = Don Miguel de Parrella, comi-
sionado = Francisco Moner, comisionado = Concuerda con su original,
de que doÿ feë en dia, mes y año ya dichos.’ (resolució capitular, 18
de novembre de 1810).
t. “Trobantos sols ab lo senyor canonge Simon y essent fora los
demes capitulars a causa de una alarma per estar en moviment los
francesos lo general Lamarca ab mes de 3000 homens que pretenia
passar de Olot a Ripoll per lo camí de Vallfogona, y ja se trobaban
las avansadas en coll de Canas fins al Pinos, ahont Llauder, coronel
del batalló de Sant Fernando ab son batalló y lo de Tarragona, los
detingué y obligá a retirar” (resolució capitular, 23 de febrer de 1813).
u. “Se llegi lo anunci del assesinat del il·lustrissim fra Ramon
Strauch y Vidal, bisbe de Vic, executat per tropa constitucional al 16
de abril ultim en la parroquia de Ballerana [sic] del bisbat de Barce-
lona, en la pujada del Ordal, se resolgue celebrarli un cantar als 7 del
corrent” (resolució capitular, 26 de maig de 1823).
v. “Se llegi carta del secretari de Gracia y Justicia anunciant la
mort de Lluis XVIII Rei de Fransa, succehida als 16 de setembre ultim
y la resolucio del Rei per que se li celebri un ofici de exiquas en totas
las cathedrals y colegiatas del regne de España; se ha resolt celebrarli
un cantar ab tumol y 4 atxas als 11 del corrent” (resolució capitular,
w. Per tal d’emplenar el padró d’habitants, es demanen al go-
vernador de Vic 374 fulls de matrícula —impresos— a 10 maravedisos
cada un: la vila i la ribera la formen 1.442 ànimes, 374 cases (acord
municipal, 30 de gener de 1825).
x. Festes amb motiu de l’entronització d’Isabel II com a reina.
“Se llegi un offici del Ajuntament de la present Vila en que fa a saber
al Capitol que ha resolt fer dos dias de festa, a saber, el onse y el dotse
del present mes, per motiu de la jura de la serenissima princesa doña
Maria Isabel Lluisa” (resolució capitular, 8 d’agost de 1833).
Impostos i drets
Les notícies sobre la fiscalitat de les dues institucions, el capítol i

el consell jurat, universitat i ajuntament, són les més nombroses; això
és una evidència perquè, en el fons, l’administració pública, tot i que
sigui exercida, amb una dimensió pública, des d’una institució privada
—el govern de la cosa pública—, requereix cabals per respondre a les
despeses de la gestió comunitària i dels serveis que ofereix: en el terreny
civil s’estableixen els impostos, i en la part eclesiàstica, els delmes i els
anomenats usos —en forma de privilegis, prerrogatives o monopolis—,
alguns dels quals són una rèmora medieval que s’aplica, malgrat que
ens pugui sorprendre, fins a dates força recents de la nostra història. El
sistema de proveïment de certs aliments —el vi i la carn, sobretot— i
la concessió d’algunes tipologies d’establiments —tavernes, hostals...—
mereixerien estudis detallats i complets que, gràcies a les notícies que
donem a conèixer, confiem que puguin veure la llum; només podem
avançar que van ser l’objecte continu en què els governants, sobretot
els civils, van fer recaure, gràcies als recàrrecs impositius, la liquiditat
comptable de les institucions. El sistema d’adjudicació era la subhasta,
probablement oberta a tots els qui pretenguessin aquestes concessi-
ons, els quals havien de complir amb extrema rectitud, sobretot quan
l’economia local era delicada, els pactes establerts en un document,
anomenat “taba”, que enumerava les condicions de la concessió.
Quant a les finances municipals, mereix una atenció especial la
figura, si més no curiosa, de la concòrdia dels “creditors” o deutors.
L’any 1764, el volum d’endeutament del municipi era insostenible; els
deutors (vegeu acord municipal de 16/2/1765) van pactar amb l’ajunta-
ment perquè, anualment, es destinés una quantitat fixa —134 lliures, 5
sous i 11 diners— dels cabals municipals a retornar aquest deute. Com
es decidia qui era el beneficiari de l’import anual dedicat a eixugar el
deute? Doncs per mitjà d’un sorteig que se solia celebrar a finals d’any.
I, d’aquesta manera, i progressivament, el deute s’anava liquidant.
Quant a les complexes finances del capítol —la gestió dels censos
i la recaptació dels delmes ja mereixerien un estudi individual— només
anotem que, com a senyor jurisdiccional, durant tota l’època moderna i
fins ben entrat el segle xix la col·legiata va recaptar el dret de lluïsme,
equivalent al deu per cent de l’import de les transaccions directament
relacionades amb les operacions de compravenda o transmissions de
propietat que s’efectuaven, lògicament, tant dins el terme de Sant Joan
com en els de la resta de la baronia. Tanmateix aquestes rendes sovint
van ser reclamades —o directament recaptades per mitjà de procura-
dors— per les Cinc Dignitats Reials, institució que, des de la supressió
del monestir el 1593, rebia les rendes de l’extingida institució.
a. Ordre del duc de San Germán (virrei de Catalunya) dirigida als
cònsols, a la universitat i al capítol per fer una lleva de “... soldats per
la guerra se fa contra França dins lo present Principat, [...] que per ço
sia servit dit Capitol concedir llicencia per a posar un dret competent
a la carn” (resolució capitular, 4 d’abril de 1674).
b. La Diputació del General ordena al consell jurat que faci
efectiu el donatiu de 350 lliures al rei acordat a la darrera sessió de
Corts. “Ja saben tambe vostres mercès com nos ha arribada una cartilla
de la Diputació per a que paguem la present Vila y parroquia y parro-
quies de Ogassa i Surroca [comprevient si] tambe en haver de pagar
tots los ecclesiastichs i militars lo donatiu que se ha de donar al Rey
nostre senyor (que Deu guardi) promes donar per les Corts que se han
tingudas en lo present Principat” (acord municipal, 2 d’abril de 1702).
c. Reorganització dels impostos municipals: que l’arrendament o
taba dels drets del vi i portalet, fleca, tavernes i hostal (‘mesón‘) que es
troben en un mateix arrendament, es divideixin en cinc arrendaments
‘y que las pagas de los precios resultantes sean mensuales, arreglan-
dose en todo y por todo a las ordenes del Real y Supremo Consejo de
Castilla’ (acord municipal, 10 de novembre de 1764).
d. A petició del síndic personer, es resol regular els usos dels
boscos comunals respecte als nouvinguts a la vila. ‘... atendiendo los
perjuycios, abusos y daños publicos que de lo contrario se siguen el
procurar que ninguna persona estrangera pueda domiciliarse en la
presente Villa sin llevar a los regidores certificado del parroco y jus-
ticia del lugar y parroquia donde viniere de su filiación, vida, fama y
costumbres’ (acord municipal, 9 de febrer de 1772).
e. El subdelegat del partit de Camprodon comunica a l’ajuntament
que no hi ha equivocació en l’augment de les 44 lliures corresponents
al primer terç del cadastre, i que s’aprovisionin dels propis de la vila,
perquè aquest increment s’ha fet ‘para satisfacer con el los gastos de los
comisionados de esta provincia para asistir a la coronación de nuestro

monarca D. Carlos quarto (que Dios guarde) y prestarle el devido jura-
mento de fidelidad y vasallaje’ (acord municipal, 14 de juliol de 1790).
f. Explotació de guix. “Se ha resolt dexar trencar guix a Anton
Cros a la costa de sant Antoni donant vuit passetas de cada fornada”
(acord municipal, 19 de novembre de 1797).
g. “Item. Se resolgué fer un certificat als vehins de la parroquia
de Sant Martí de Ogasa com pagan de temps inmemorial tres sous o
un pullastre per cada nadó o mula” (resolució capitular, maig de 1807).
h. Cobrament del lluïsme del mas Masmolí. “Item. Se comisioná
al senyor canonge don Thomas Valls per entendrerse ab lo procurador
dels senyors Dignitaris per lo cobro del lluhisme de Masmolí” (resolució
capitular, 12 d’abril de 1810).
i. Nou impost a les carnisseries de la vila. “Se llegi ofici del
magnifich Ajuntament de la present Vila ab que manifesta haber pro-
jectat cargar vuit maravedisos a cada carnicers de carn que se vendrá
en esta Vila per poder cubrir los pagos y gastos ab que se troba ago-
viat; [...] y pot lo Capitol usar de la facultat de posar carniceria a son
compte y librarse aixis de novas imposicions” (resolució capitular, 23
de juny de 1829).
Lingüística: ús i evolució de la llengua catalana i introducció de la

castellana
Com es pot comprovar, l’ús de la llengua castellana en les re-

solucions del capítol és testimonial; no passa el mateix en els acords
municipals. És prou sabut que una de les conseqüències de la Guerra
de Successió fou la implantació de la Nova Planta borbònica, un nou
sistema de govern que, entre altres qüestions, va imposar l’ús de la
llengua castellana a l’administració. Això no obstant, el castellà no
s’utilitza en la redacció de les actes fins a la segona meitat del segle
xviii, concretament l’1 de gener de 1764; una altra cosa són les relacions
epistolars amb els superiors administratius o jurisdiccionals —bisbes,
alcaldes majors, corregidors, Reial Audiència...—, per a les quals l’ús
del castellà és anterior a aquesta data.
Són riquíssimes, també, les expressions, frases fetes —a algunes
de les quals, de moment, no hem sabut trobar-los el significat actu-
al— i el vocabulari emprat en les resolucions i els acords. Sempre
que hem pogut, trobareu la referència proporcionada pel Diccionari
Català-Valencià-Balear anotada en forma de nota al peu de cada pàgina.
a. Es llegeix una carta del nou arxipreste Francesc Vergés. S’acorda
fer-li ambaixada i anar a Barcelona “a ferli el parabien de sa dignitat
...” (resolució capitular, 28 de desembre de 1672).
b. El canonge Llàtzer Torrent és substituït de l’administració de
l’hospital perquè pateix “atxaques” (resolució capitular, 1689).
c. Privació de distribucions al canonge Espiell perquè fa i diu
coses “mes pròpies de mecanic que de canonge” (resolució capitular,
d. Referent a Pere Gaciot, arrendatari de la carnisseria, el qual
sembla que quan féu l’arrendament adoptà una “postura de vulla”
—equival a fanfarronada— i que ara no té intenció d’assumir aquest
arrendament. L’ajuntament se sent burlat i diu que emprendrà accions
legals contra ell (acord municipal, 11 de juny de 1768).
e. Referent al cultiu de blat, blat de moro i pèsols, que es planten
als vedats, ‘bohigas’ —tros de terra comunal que un conrea per compte
seu, però sense adquirir-hi cap dret— o ‘rompidas’ i a l’amenaça de
mort rebuda per una dona si denunciava aquest fet (acord municipal,
f. El noble Carles Ramon d’Asprer demana que es concedeixi al
seu pare, Josep Antoni d’Asprer, que pugui connectar el canó ‘vulgo
jueu’ per tenir aigua a casa seva (acord municipal, 13 de juliol de 1785).
g. Explicació del contingut de la còpia del document extreta de
l’Arxiu Reial de Barcelona de confirmació de privilegis i franqueses dels
habitants de Gombrèn atorgada per Galceran de Pinós, i de la reserva
que se sol·licita als capitulars: “... sent lo secret la anima dels negocis”
(resolució capitular, gener de 1799).
Trobem, també, alguns aspectes ortogràfics —per exemple, l’ús
de l’apòstrof davant de pronom, tot i que en una caixa d’escriptura
baixa— que no podem obviar.
h. “El senyor arxipreste féu present que el reverent Climent Co-
lomer, paborde del Roser, demanaba al Capitol que, per solemnisar la
festivitat del Roser, se cantassen las completas de la vigilia dia 19 ab
solemnitat com se acostuma. No s,hi [sic] trobá inconvenient” (resolució
capitular, 16 d’agost de 1833).
Litúrgia i vestuari
Les resolucions capitulars proporcionen nombroses referències

a la forma i a la mecànica de portar a terme les celebracions, festes,
processons —les més populars són la de Santa Àgata, esmentada per
primera vegada el 1650, i la de Sant Sebastià, el 1671—, oficis i altres
actes propis de la litúrgia de la comunitat de canonges de Sant Joan

i, amb motiu de confrontacions o disputes, també de la comunitat
parroquial de Sant Pol —la processó de la Mare de Deú de la Mercè
s’esmenta per primera vegada el 1771, tot i que els problemes amb
la col·legiata no s’esdevenen fins a l’any 1780. Sovint el contingut de
les resolucions traspua la lògica preocupació per mantenir un nivell
elevat de prestigi litúrgic i, també, per la progressiva disminució de la
pompa, vistositat i solemnitat com a conseqüència de l’increment dels
impostos —tant a l’Estat com al bisbat—, però sobretot per la pèrdua
de les rendes i prerrogatives que durant segles havien sustentat amb
suficiència l’economia de la col·legiata. Cal destacar, especialment, els
aspectes litúrgics al voltant del culte al Santíssim Misteri, veritable
sancta santorum de la vida canonical santjoanina.
a. “... se resolgué que en avant se donàs la pau en lo cor, a
cada part, sense distinció ni esperar que la tinga lo senyor arxiprest
si als capitulars igualment y en un mateix temps, com sempre se ha
fet, participant-ho als comensals, que los canonges que incensen pri-
mer comensian per lo bordoners y despues un sol al senyor arxiprest
ab solas dos incensades, y lo altre al senyor canonge més vell en un
mateix temps; que dit arxiprest [no vagia] al gremial, ni tras lo talam,
si a la fila com los demés, y com van los dignitats en las cathedrals”
(resolució capitular, gener de 1780).
b. Itinerari de la processó de Sant Sebastià. “... [...] ... Sant Se-
bastià ... processó o se fassa com fins avui, si lo temps ho permet, per
lo carrer Major, carrer de Isalguer y portal de Sant Joan” (resolució
capitular, 8 de febrer de 1781).
c. “... proposà lo sr. arxipreste que apareixia convenient que tots
los residents al temps de cantar las capitulars e himnes en las horas
canonicas en lo cor, se alsassen de las cadiras y estiguessen drets com
aixís se practica en la cathedral de Barcelona; se resolgué fer un com-
plexo e informarse dels estyils de altres iglesias y resoldrer despues lo
que apareixera convenient” (resolució capitular, 28 d’agost de 1783).
d. “Item. Que per Sant Pere, Sant Jaume y segons dias de Pas-
quas se celebrás ab bordons (capas) y incens com per las festivitats”
(resolució capitular, 2 de juliol de 1789).
e. “A motiu de la gran sequedat, despues de nona, lo il·lustre
Capitol y comensals pujaren en lo camaril del Santíssim Misteri y
cridats per testimonis lo senyor don Francisco de Ferrer y Parrela,
Joan Colomer propietari de la Serra del Cadell, Bonaventura Folcrá,
sastre de la Vila, y Climent Palomera, masover del Clará, devant de un
gran concurs de gent, lo il·lustre arcipreste don Bruno Bret, ab capa
y asistents, extrague del front del crucificat la capseta de las sagradas

formas y las deixá patents; se digue y celebrá lo ofici de pregarias en
lo que predicá desdel pulpit lo mateix senyor arcipreste y lo Santíssim
Misteri continuá exposat fins a finidas completas, que eran un dos
quarts de set horas de la tarde en la qual hora lo mateix sobredit se-
nyor arcipreste, ab capa magna y asistents, devant del mateix il·lustre
Capitol y comensals y dels mateixos sobrexporesats quatre testimonis,
retorná la capseta de las sagradas formas en lo forat del front del sant
Christo y tancada girá la clau y quedá custodiat segons estil. Durant
dita exposicio fonch continua la vetlla del clero y confrarias ab atxas
segons costum. De tot lo que fa fe lo infrascrit” (resolució capitular,
28 de juliol de 1822).
f. “Se resolgue que en los matines de la nativitat de sant Joan
baptista se omitesca la estil de tenir tots los residents ciri ences en la
ma durant lo Tedeum y que se tinga, mentres se cantará lo Benedictus
en honrosa memoria de que, en lo naixement del glorios baptista, son
pare Zacarias, mut, recobrá miraculosament la paraula e inspirat del
divino esperit compongue aquest cantich” (resolució capitular, 24 de
juny de 1830).
g. “El senyor canonge don Miquel Carmaniu feu present que el
Ajuntament habia demanat al senyor arxipreste si el Capitol tindria
a bé fer la professó acostumada de sant Sebastia. Se acorda ques fes
com se acostuma” (resolució capitular, 17 de gener de 1834).
h. “El senyor arxipreste feu present que el Ajuntament habia
demanat la professó acostumada de Santa Agata y el Capitol no trobá
inconvenient en ferla” (resolució capitular, 30 de gener de 1834).
Quant a la implicació del govern municipal en els actes religiosos,
tant de la col·legiata com de l’església parroquial —participació i assis-
tència de les corporacions en les processons, manutenció de clergues
i predicadors, etc.—, també queda consignada en nombrosos acords
municipals que informen, sobretot, de la contribució econòmica a la
seva organització.
i. “Han resolt tots los dits regidors, sense discrepancia de vot
algun, primo comprar las sis atxas y dos antorxas, com fins vuy se
ha acostumat tots los anys, a fi de entregarlas, so es, las quatre atxas
(despues de haverlas ells aportadas en la professó de Dijous Sant) a la
Col·legiata per a cremar en los tercers diumenges, las altres dos atxas
a la parroquial per aportarlas als combregans de aquells que no son
de [comfa] alguna, ab lo ben entes que los residents de dita parroquial
vajan a tots los combregans encara que sia acabada la caritat o salari
hi acostumat tenir, com aixis y ab eixa obligacio sels acostuma donar
dites dos atxas. Y las dos antorxas a la dita Col·legiata per a cremar
al monument. Item. Continuar en pagar las dotze lliures als musichs,
com fins vuy se ha acostumat, per la obligació de anar a tocar als
combregans y demes estilat” (acord municipal, 14 de maig de 1767).
Quant a objectes litúrgics, sens dubte la resolució capitular més
interessant és la del dia 7 d’agost de 1654, que transcriu la relació o
inventari dels objectes que, una vegada col·locats dins de caixes, es
traslladen a Barcelona per protegir-los d’una nova invasió francesa amb
motiu del final de la Guerra dels Segadors. S’hi esmenten bona part
dels pal·lis o frontals d’altar que es conserven actualment al Museu
Episcopal de Vic; tanmateix, notem que n’hi ha dos que ens ha estat
difícil d’identificar —el pal·li estrellat i el de la Coronació— i que,
com passa amb altres objectes, el pas del temps ens n’ha fet perdre el
rastre. Hem suposat, sense cap més prova que la pròpia intuïció, que
el pal·li anomenat “dels Cavalls” és com es denominava aleshores el
cèlebre i importantíssim pal·li de les Bruixes.
j. “Primera caixa: ... Segona caixa: un pal·li major de setí vermell
amb 5 figures ... Tercera caixa: ... Item un pal·li de domas vermell amb
la Salutació ... Quarta caixa: ... Item lo pal·li de vellut negre amb lo
Davallament de la Creu ... Item lo drap dels morts vermell y un pal·li
estrelat ... Cinquena caixa: Primerament un pal·li de vellut morat dels
Reis ... Item un pal·li de vellut de la Coronació. Item un palit dels
Cavalls ...”
Les resolucions capitulars referides al vestuari dels integrants del
capítol i a la manera d’assumir-ne la confecció i pagament, són molt
nombroses: mereixerien un estudi específic per si mateixes. A conti-
nuació en donem alguns exemples:
k. “Han portada de Barcelona la capa de vellut carmessí amb
sa sanephe y capilla amb un Sant Joan Evangelista al mig, la qual
ha feta fer lo senyor canonge Pau Agustí Esparra dels diners de les
offeres i entrades, i el canonge Jaume Guanter tingué càrrec de fer-la
fer estant ell a Barcelona per negocis de l’església dit any; es esta obra
molt ben acceptada i aplausada per tot lo Capitol” (resolució capitular,
6 d’octubre de 1649).
l. “Se concedi anal senyor mestre de gramatica portar armuzas
negras, com a beneficiat de cadiras baixas” (resolució capitular, 21 de
maig de 1789).
m. “... se aprobá quel canonge sagristá fes nous sobrepellisos
als escolans, per anar mes limpios” (resolució capitular, 22 de gener
de 1801).
n. “Tambe se resolgue no donar las tretse lliuras per rentar los
sobrepellisos dels escolans, ni sinch lliuras per planxar los corporals,
sino que tot vaja compres ab lo salari de vint lliuras que se donan per
las bogadas” (resolució capitular, 18 de juny de 1821).
o. “Se resolgue fer mitjas y sabatas als escolans” (resolució ca-
pitular, 15 d’agost de 1822).
p. “Se rebe lo tern nou de domás blanch y costá dos centas onse
lliuras posat en esta” (resolució capitular, 23 de setembre de 1824).
q. “Se ha resolt que los que portan lo tabernacle de la Mare
de Deu en la professó del Roser no portin sino uns ruquets [sic] sens
manegas que se faran de las albas que servian a dit fi, y que la mateixa
confraria ho costejia” (resolució capitular, 9 d’agost de 1827).
r. “Lo senyor canonge don Barnabé Tenas proposá que tenia
mostras de roba per fer casullas y, habentlas presentat, se resolgue
ferne fer una de seda de color blanch per los forasters” (resolució
capitular, 14 de juny de 1832).
Meteorologia
Els acords municipals i les resolucions capitulars contenen nom-
brosíssimes notícies sobre riuades, períodes de sequera i altres esde-
veniments relacionats amb la natura, fenòmens, no cal dir-ho, que es
relacionaven sempre amb la voluntat divina. Gràcies a aquesta concepció
del món, doncs, són constants, gairebé cada any, les peticions de pluja
o perquè es calmessin les aigües dels nostres rius.
a. “... son anats al ilustre capitol y los han demanat que: ja
veuen la necessitat urgent hi ha que nos pot sembrar per causa que
ha molt temps que no plou y axi que fos servit dit ilustre capitol de
concedir-los las pregarias al Santissim Misteri y [Maria Santissima]
per que fossen servits ab ditas pregarias de alcançar que nos dones la
pluja necessaria, y també que al seté dia de las salvas y pregarias, si
no pluvia, que baxassen lo Santissim Misteri en lo altar, trahent lo del
cap del Christo ahont esta; la qual petició fou [...] es estada concedida
per dit ilustre capítol y que, en cas fos menester baxar lo Santissim
Misteri, lo tindrian vint y quatre horas en lo altar, y alli estarian dos
senyors canonges y dos beneficiats per horas cantant y donant ala-
banças a Nostre Senyor per que concedís la petició, y que també y
estarien sempre [un] consul y personas de la Vila y Concell assistint
a dits senyors consols y a dita iglesia y canonges, tant de dia com de
nit, y aixi se comensaran las pregarias y lo die que comensaran dem-
pres de haver fetas las pregarias cantant la Salva a [Maria Santisima]
y Sacris Solempnys [quod] [per] a Sacru [convivimus] [quod], y ditas

las collectas al mateix dia fou Nostre Senyor servit de donar la pluja
necesaria per a sembrar; y axi sposat nos haura donat lo que li dema-
navem lo [...] die que hauran determinat sino dempres se feu professo
a Nostra Senyora del Prat, y se digueren completas a cant d’orga, y
hagué predica; y lo endemà se feu un offici en actió de gratias en lo
altar del Santissim Sagrament ab tota la solempnitat deguda, y axi se
feu ditas cosas gastant igualment [santa] y parroquia lo que ha costat
dits officis” (acord municipal, 1 d’octubre de 1680).
b. ‘... han personalmente comparecido en dicho Ayuntamiento
algunas personas de las mas visibles del pueblo, a fin de represen-
tar al expresado Ayuntamiento los grandes y graves estragos y daños
que iban experimentado a causa de las excesivas y continuas lluvias que
iban inundando ya la tierra, y lo peor, que el único molino que se
hallava en el territorio de la presente Villa se hallava ya por el mismo
motivo imposibilitado de moler, del que se temia grande necessidad
en los vezinos del pueblo por no haver otro en toda la parroquia don-
de recurrir para moler, como en efecto lo han en dicho modo con la
maior vivesa representado, suplicando a dicho Ayuntamiento hagan
reconocer el dicho molino y las mas vivas instancias para que se de
la maior prisa a fin de componerlo y ponerle corriente y en estado de
moler. … que a las nueve de esta mañana se diria un officio en el altar
del Santissimo Misterio y se expondria la sagrada hostia ... mientras
estaria expuesto, con achas encendidas, primeramente el Ayuntami-
ento, despues las cofradias por su orden y seguidamente las personas
visibles y demas del pueblo que tuviessen devoción’ (acord municipal,
c. “Se convocà capítol extraordinari en lo cor petit a les 6 horas
poc més o menos ... a instància dels regidors que suplicaven se dignas
lo capítol exposar la reliquia del Santissim Misteri per a lograr de la
divina misericordia se temperassen las excessivas y copiosas plujas
que amenassavan una gran desgràcia y fatal ruina; se convingué a la
petició y se deliberà que ante omnia se exposàs lo Santtíssim Sagra-
ment en lo altar major y se comissionaren lo sr. canonge Vilallonga
y canonge Hospital per a que donassen las providencias necessarias y
se informassen si urgia la necessitat y que en cas de esser exi si pro-
videnciassen que a las nou horas se exposas dita reliquia y que se
reservas antes lo Santíssim Sagrament y que estigues aquella exposada
fins a les quatre horas de la tarde servadas aquellas ceremonias y ritus
estylats” (resolució capitular, 6 de novembre de 1783).
d. “... antes de la hora sexta proposà lo senyor arxipreste que
los regidors demanaven fer la professó de Sant Sebastià, demanantla
ab la forma regular: se resolgué ferla per los claustros per estar los
carrers de neu” (resolució capitular, 20 de gener de 1784).
Altres referències meteorològiques donen a conèixer algunes pràc-
tiques que, potser, considerem recents i tanmateix són ben habituals
en èpoques passades: la calor estival motiva la petició que segueix:
e. “Se llegi memorial del reverent Benet Guixer, mestre de gra-
matica de la present Vila, ab que demaná permis per fer feriats. Se
resolgue que desde lo dia 16 fins al 23, tots inclusive del actual, tinga
aula solament en los matins y desde lo dia 25 del mateix fins al endemá
del Santíssim Misteri, inclusive, puga fer vacacions enteras” (resolució
capitular, 11 d’agost de 1831).
Urbanisme i obres
Dins d’aquest darrer epígraf temàtic incloem les notícies rela-

cionades amb la transformació física de la vila i de l’església com a
edifici, tant a l’interior com a l’exterior. Així, els acords i les resolucions
deixen constància de l’evolució de certs sectors de la població i de les
obres públiques que es duen a terme, al mateix temps que informen
dels procediments administratius que hom havia de complir per tal
d’edificar o enderrocar cases i habitatges; des d’un punt de vista proce-
dimental, doncs, les notícies donen una visió molt precisa de l’exercici
de l’autoritat competent en aquesta qüestió, tant de la universitat o
ajuntament com de la col·legiata.
a. Sobre la pretensió de Jaume Gironella de reedificar una era,
prop de la font d’en Roca, sense seguir els fonaments que hi havia
hagut abans que els francesos fessin malbé la muralla. “Fonch propo-
sat per lo señor cònsol en cap, de voluntat de sos companys, que lo
señor doctor Jaume Gironella torna reedificar la era que sos passats
tenian prop la font den Rocha, que estava [sirevida] de una torra quey
havia y la muralla, la qual torra y muralla espatllaren los francesos
los anys passats y que ara dit doctor Gironella torna reedificar [...]”
(acord municipal, 26 de juliol de 1698).
b. Antoni Soler, prevere i beneficiat de la col·legiata, intenta edi-
ficar una casa a la Font Novella, al costat de les muralles i de la font
d’en Roca; aquesta construcció, probablement, ocuparia un lloc de pas
públic i de trànsit dels vilatans. L’afer, en mans de la Reial Audiència,
es discuteix al consell jurat i els seus membres s’hi oposen i acorden
de defensar els drets del comú (acord municipal, 20 d’abril de 1709).
c. ‘En atención a los crecidos gastos que cada año tiene que
sufrir la Villa para mantener el conducto de agua de sus fuentes por
la perdida de aquella que muy a menudo se experimenta y a otros di-

ferentes motivos, ha resuelto dicho Ayuntamiento hacer recursos para
sacar dicho conducto de dentro las casas y huertos donde passa y
hazerlo passar por las calles y, por esto, mudar aquel desde el entrar
a los arrevales de esta Villa hasta delante la casa de Esteban Folcrà’
(acord municipal, 9 de març de 1775).
d. ‘... dar licencia a cierto particular de la Villa que ha pedido,
para componer y aplanar el piso de la hera gran, de forma que poni-
endose dicho terreno llano no solo sea de mayor utilidad a los vezinos
por sus usos sino que sirva de mayor gusto y delicia por la vista con
tal [empleo] que se haga y deja dicha obra perfeccionada a gusto del
Ayuntamiento’ (acord municipal, 6 de juny de 1775).
e. Es comissiona dos regidors perquè supervisin diverses obres
que s’estan realitzant: ‘… por cuidar de hacer las obras proyectadas
y necesarias de la puente llamada de la Mentiras […] de la calle […]
delante la casa de Muntada[:] de donde la iglesia parroquial hasta la
calle Maior, del portal llamado de Ysern, componer en la plassa la ca-
nyeria de la fuente poniendo en ella cañones de madera, y componer
la subida del hospital, y hacer en quanto abasten la quantidad que
para obras necessarias del Comun se tiene destinada aquellas obras
que mas necesarias les parescan’ (acord municipal, 7 de març de 1786).
f. Petició de construcció d’una farga al riu Ter. ‘Seguidamente
se ha lehido en dicho Ayuntamiento una carta del señor alcalde con
la qual pide le informe el Ayuntamiento sobre un establecimiento de
[aguas] que solicita don Antonio Francisco de Asprer y de Asprer del
rio Ter, [desde] els Arenys hasta Rodonella, a fin de hacer una farga
y martinete; y se ha acordado, con unanimidad de votos, hacerle la
mayor buena informe, a escepción de la privativa, como se insinua
en caso que algun otro quisiese construir semejante fabrica’ (acord
g. “Se resolgue arxivarse las dos plantas que ha treballat Andalt
Font per ferse dos habitacions separadas, la una en lo primer pis y la
altre en lo 3 pis, de la casa de Sant Miquel; y respecte que cada una
de ditas habitacions tindria 3 quartos ab arcoba, sala manjador, recibi-
dor, cuyna y demes necessari per una habitacio condigna, se ha resolt
unaniment que qualsevol canonge que ab lo temps prenga la habitacio
del primer pis no puga impedir el que lo Capitol o be algun canonge
obria en lo segon pis per sa habitacio ab tenor de ditas plantas a fi
de proporcionarse aixis mes habitacions per los capitulars” (resolució
No podem obviar l’esment de les nombroses informacions sobre

la construcció del cambril barroc del Santíssim Misteri, ni de les im-
portants reformes a l’interior de l’església motivades per les adaptacions
litúrgiques —construcció de nous altars i edificació de la capella dels
Dolors, per exemple—, i, també, pròpies de les feines obligades de
manteniment i millora de l’edifici; esperem que la historiografia sobre el
monestir en època moderna pugui beneficiar-se d’aquestes noves dades.
h. Reparació de les lloses de la tomba o fossar de la família
Vilallonga, situada davant de l’altar del Santíssim Sagrament, al costat
de la tomba de Llorenç Descatllar, les quals es troben en molt mal es-
tat i perilla el pas, en particular quan es fa la processó de la Minerva
(resolució capitular, 1642).
i. Concessió d’enterrament —vas— a la família Duran davant
l’altar de Santa Llúcia (resolució capitular, 1655).
j. Que es facin daurar les columnes davant l’altar major a mos-
sèn Hilari Carús pel preu de 140 lliures de plata. (resolució capitular,
7 de febrer de 1663)
k. “Los paraires de la present Vila y, per ells los sobreposats,
supliquen fossem servits a fi i efecte que la llana no se’n anas de la
present Vila i baronia impossassen dret sobre la extracció de dita llana,
ço es, que tots los de la baronia tinguessin obligats quant volguessin
vendre llana de donar-ne la fadiga als paraires de la present Vila i,
en cas ells no la volguessen y se hagues de vendre fora la baronia,
haguessin de pagar de drets per quintar 8 sous de moneda de Barce-
lona, los quals drets hagues de cobrar un senyor capitular qui avui es
el canonge Mias, a fi i efecte de aquells fer-ne algun palit per lo altar
major amb les armes dels paraires, conforme en altre ocasió se era
resolt; i així fou concedit” (resolució capitular, 1667).
l. “… canonge Miquel Soler i Pau Isalguer, notari, i altres persones
elegides per pabordes del Santíssim Misteri perquè pugan concordar
amb el senyor Hilari Carus, pintor, lo daurar lo retaule del Santíssim
Misteri i lo ques concertaran pugan prometre pagar-ho ab les pagues
del modo y forma que a ells be los aparexera, y per dit efecte puguin
fer qualsevols aplegas en totas nostras parroquias, Vila y señoria y
lo resultant de aquellas se apliquia per dita obra y altres coses en
augment de dit altar y fabrica del Santíssim Misteri, tenint tot temps
aquella en tot temps per ferme y agradable” (resolució capitular, 27
de juny de 1686).
m. “[...] de Nostra Senyora del Prat extramuros y per veure que
esta alli indecent y ab poca … demanen que, essent la imatge de llur
devotio perquè la acostuma portar tots anys en la professó del Dijous
Sant, desitjarian posarla en esta iglesia que si construis altar per poder
celebrar la misa. Com tot es de veure de dita suplica ab la qual peticio
se resolgue unanimiter que sels assenyalas lloch per edificar dit altar y,
vehent tots la isglesia tant ocupada dels altars y … se resolgue, perque
estigues dita imatge en lloch proporcionat, traurer los sepulcres del
lloch ahont estan de la capella del Santíssim Misteri y posarlos a las
capellas de Sant Llorenç y Sant Jaume perquè al lloch dels sepulcres se
construis un altar per dita imatge, y en altre altar per Sant Francisco
Xavier que tambe se digue y havia un devot que procuraria, y perque
tot se posas ab deguda forma se nomenà al senyor canonge Solà, quis
trobava obrer de la iglesia, que entrevingues en dites cosas” (resolució
n. “… y se ha proposat si volia donar llisencia lo Capítol per
espatllar la torra del Santíssim Misteri per fer lo cameril [y se] ha resolt
fiat et sich fuis resolutum —Que així sigui, i així ha estat comunicat—”
(resolució capitular, 24 d’abril de 1710).
o. “… ha entrat lo rector Antoni Soler dient que los pabordes
pagesos havien encomanat representas al ilustre Capítol si volia donar
llicència per traurer unas pedras picades que estaven en lo cementiri
que per temps hi havia cobert, las quals tenian de servir per las canto-
nadas del cameril del Santíssim Misteri; y se ha resolt que, sols no fos
en perjudici de ningu, se fes y, en cas ningu contradis, se fessen uns
padrissos altra pedra y ha proposat dit rector Antoni Soler que, pus
lo Sanctíssim Misteri estava en la congregació y nos podia tancar la
porta, demanaven dits pavordes del gloriós Santíssim Misteri si volian
hi posasen pany y clau per tancar pis en quasevol hora entraven las
donas i criatures per veurerlo y, com apar no ser dessent que en qual-
sevol hora entria tota manera de gent per ser relliquia tant sumptuosa,
se ha resolt fiat” (resolució capitular, 2 de juny de 1710).
p. “... se resolgué se suspengués lo posar pedras al paviment y
que diumenge prop vinent, per mestres de casas de Ripoll, se visurás
lo paviment fet y que fessen relacio descrits de las faltas en lo picar
las pedras, en juntarlas, en posarlas a nivell y en las demes faltas [...]
comissionats los mateixos y an qualsevol altre capitular que vulga en-
trevenir, y se carregà al infrascrit per venir aquells mestres” (resolució
capitular, 10 de maig de 1781).
q. ‘… se ha decretado un memorial presentado por los oficiales
de la venerable congregación de la virgen de los Dolores de esta Vila
concediendoles, como no sea en perjuicio de tercero, el terreno que
pide del parage nombrado la Era Gran para ensanchar el camaril de
dicha venerable congregación’ (acord municipal, 13 de febrer de 1792).
r. “Als 28 de setembre de 1795 en Capítol extraordinari convocat

y congregat en lo lloch acostumat, en que assistiren tots los vocals se
resolgué collocar las reliquias del beat Mir [sic], que se han recollit,
despues de fets mil pedasos per los francesos lo rich sepulcre que las
contenia, devant lo altar de Sant Jaume, llevant auto lo notari doctor
Mariano Isalguer per provar la identitat, fer lo talem [ordinari], los
poms dels dos burdons medians, los del talem bo y [...calsers] comprar
galons, reparar los palits, fer tern, capas y casullas, y la bancada de la
part esquerra del altar major, per reparar aixi alguns dels mols danys
donats per los francesos en sa invasió [...]” (resolució capitular, 28 de
setembre de 1795).
s. “... se aprobá que lo canonge obrer [...] pous de la profunditat
de 10 palms al detras de la iglesia a [fi ...] las homitats que malgastan
la capella de Sant Agustí” (resolució capitular, octubre de 1805).
El nomenament d’obrers de l’església parroquial de Sant Pol és
una facultat que exercirà el consistori municipal; per aquest motiu, les
notícies referides a les obres i reformes d’aquest edifici són consignades
als acords municipals.
t. ‘... que en atención de hallarse la obra de dicha iglesia cons-
truyendo altares en la nueva nave de aquella y con pertrechos y ma-
teriales para la construcción de otra nueva nave, protestava por esto a
la elección de obrero en la persona de dicho Juan Nonó, por ser este
[otro de] los desafectos de dicha parroquial iglesia’ (acord municipal,
Normes de transcripció
Cal fer l’advertiment que la present edició no transcriu in extenso

tot el contingut dels acords del municipi i de les resolucions capitu-
lars; considerem innecessari fer-ho, perquè tant les unes com les altres
mantenen unes fórmules o esquemes repetitius que no aporten, en
general, cap novetat ni notícia. Tanmateix n’hem inclòs alguna a títol
de mostra perquè l’especificitat ho justificava. L’edició, doncs, consisteix
en un treball que extracta el contingut de les actes i de les resolucions,
en fa un resum, les contextualitza quan es detecta algun potencial de
recerca, ni que sigui mínim, o quan la seva comprensió podria ser
dificultosa i, finalment, es transcriu literalment el fragment del registre
corresponent que conté el contingut essencial. Alguns documents, però,
els hem transcrit en la seva totalitat, perquè hem considerat que el seu
contingut era d’un gran interès per a la història de la institució o per
la transcendència de les decisions que s’hi prenen.
Els textos originals no contenen, en general, cap signe de puntuació

més enllà del punt. En la transcripció que presentem, que és fidel a
l’original, i per facilitar la comprensió del contingut, hem afegit només
la coma com a únic signe de puntuació. Quant a la llengua, advertim
que el text entre cometes altes correspon al text en llengua catalana;
hem utilitzat les cometes simples quan s’utilitza la llengua castellana.
La tipografia en cursiva indica el nostre redactat.
Les abreviacions utilitzades i els altres elements gràfics de trans-
cripció són els següents:
[…] mot o paraules no transcrites a causa de les dificultats
de lectura.
[---] mot o paraules no transcrites a causa de la pèrdua de
suport de l’original.
[?] aplicat a la foliació quan aquesta és impossible de de-
terminar.
[ ] dins dels signes, mot o text de dubtosa interpretació
( ) dins la transcripció, mot o paraules inserides fora de
la caixa d’escriptura
AHMSJA Arxiu Històric Municipal de Sant Joan de les Abadesses
AMSJA Arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses
cm centímetres
DCBV Diccionari Català-Valencià-Balear
f. foli
p. pàgina
r recto
s. d. sense data
StJAb Sant Joan de les Abadesses
v verso
veg. vegeu
vol. volum
actes municipals
(1630-1859)
1630, agost, 311
Prenen possessió el nou batlle i el nou jutge. El consell jurat ha proposat
dues ternes, una de batlle i una altra de jutge, la qual ha estat apro-
vada per les Cinc Dignitats Reials, segons la concòrdia que s’ha con-
vingut el mes d’agost de 1630 entre la universitat de Sant Joan de les
Abadesses i aquesta institució. D’aquestes ternes, les Cinc Dignitats
Reials han escollit per batlle i per procurador general de les altres par-
ròquies Miquel Gironella, negociant, i Pere Màrtir de Pastors, doctor
en drets, com a assessor (jutge). El batlle ha de jurar el càrrec en
mans del rector de l’església parroquial de Sant Joan, i l’assessor
en mans del nou batlle.
“... han de donar idoneas fermansas aconeguda de nostra per a
purgar taula y deposar en ma y poder del clavari de la present vila
30 lliures de Barcelona per iguals parts, ço es, 15 lliures cadahu, de
las quals, en cas no tingan ningunas querela ho querelas, ne ajan y
cada hu d’ells aja de recuperar la mitat de lo que haura deposat, y la
restant mitat sie dels jutges de taula, y si tenen querelas a pagar lo que
condempnara los jutges de taula; y tots los sobre dits de dit consell,
unanimes y conformes, respongueren que es complis la concordia y
privilegi segons la serie y tenor de aquella.”
“... y, encontinent, unanimes y conformes, son partits de dit hos-
pital y anats a la parrochial predita, y devant lo altar major de aquella,
en ma y poder del rector, a jurat dit senyor Batlle ... y lo dit senyor
jutge devant lo sementiri dels albats de dita parrochial ha jurat en ma
1. Volum de 315 × 210 cm paper, compost per sis quaderns. Coberta de pergamí.
Foliat. A la portada del pergamí, la llegenda següent: “Llibre de Resolucions dels señors
consuls de la Vila de Sant Joan las Abadessas, desde 31 de Agost de 1630 fins a 27 Juny
de 1684. Inclusive.” Deficient estat de conservació a causa de la pèrdua de suport, tant
del paper com del pergamí i, en alguns fulls, molt deficient per la corrosió de la tinta.
y poder de dit senyor batlle ... com consta ab acta rebut en poder del
D. Pere Losas, notari y scriva del sotadeganat de Vich ...”
“Convocat i congregat lo Consell Jurat de la Vila de Sant Joan
les Abadessas, bisbat de Vich, y de les demés parròquies en aquella
unidas y aggregadas, en la capella de Sant Vicenç situada en la casa
del Hospital dels pobres ... a hont per estes y altres coses es us y cos-
tum ajuntarse y convocarse, preceint primer de crida publica ab so de
trompa per Llorens Rourés, curador públic ... per manament de Carles
Tarroja, batlle de dita vila per los Ilustres y molt Reverents senyors
obtenints les Sinch Dignitats Reals novament erigidas ...”
Segueixen vint noms, i tots junts —el batlle, els cònsols i els vint—
formen el consell general o universitat.
“Los quals així convocats y congregats per las causas baix scri-
tes lo present consell general tenint, fent y celebrant y la universitat
representant, com a major y mes sana part y mes que dos parts dels
de dit Consell Jurat, ha proposat ...”
f. 1r. Carles Tarroja, batlle. Antoni Orri, cònsol primer. Pere Soler, cònsol segon. Pere
Puig, cònsol tercer.
1630, setembre, 7
Referent al costum d’anar a la Ral el dia 8 de setembre “per haver-hi alli
aplec y ser de la jurisdicció de esta Vila”. Es tem que pugui haver-hi
algun escàndol. Es proposa d’anar a veure el veguer de Camprodon
per tal de mostrar-li el privilegi (del rei) segons el qual la vila de Sant
Joan ostenta la jurisdicció sobre aquell lloc i després anar, amb nota-
ri, a la Ral “y que tots anirian per a valerli y que es defensas la juris-
dicció de dits senyors” (amb referència a les Cinc Dignitats Reials).
El consell jurat, per assessorar-se sobre aquest afer, demana l’opinió
a “misser Fontanella y misser Pasqual”.
Es pren la determinació d’impedir l’entrada d’armes al consell jurat; també,
que cal seguir escrupolosament l’ordre de les votacions.
f. 2v. Miquel Gironella, batlle.
1630, setembre, 22
Integren el consell jurat catorze persones de la vila, dos pagesos de la ribera
i un pagès de Sant Martí de Surroca.
Referent al pagament de la capbrevació i dels terços que cal fer a les Cinc
Dignitats Reials. Fins a aquell moment, sembla que la capbrevació
l’efectuaven directament les Cinc Dignitats Reials; es proposa que la
universitat tingui la llibertat de fer la capbrevació per ella mateixa, a
canvi del pagament a les Cinc Dignitats Reials de 650 lliures de Bar-
celona. Tots els assistents al consell hi estan d’acord. A continuació

es discuteix si cal que la recaptació l’encarreguin a particulars o que
sigui la pròpia universitat qui la faci. S’acorda de fer la segona op-
ció. I, finalment, es comissiona dos membres de la universitat perquè
efectuïn la capbrevació.
Com a conseqüència de l’esterilitat d’aquell any, i seguint l’exemple d’Olot,
Camprodon i Ribes de Freser, es prohibeix de treure blat, o qualsevol
altre tipus de gra, de tot el terme.
Contracte de manteniment del rellotge a Francesc Mercader, rellotger, el
qual “ha fet los quarts y adobat lo relotge”. La universitat aporta 6
lliures i el capítol 6 més.
f. 4v.
1630, octubre, 6
Assisteixen al consell jurat 18 persones de la vila, 2 de la ribera, 4 de la Vall
de Bianya i 4 de Sant Bartomeu de Llaés.
Es convida els de la Vall de Bianya i als de Llaés que entrin al consell per
tal de tractar del pagament de les 650 lliures de la capbrevació; els
de Bianya s’hi oposen perquè no es troben representats amb igual-
tat respecte als de la vila de Sant Joan, i els de Llaés diuen que ja
contestaran més endavant. El consell prefereix esperar els vuit dies
que han demanat els de Llaés. Al mateix temps, nomenen Joan Coll,
habilitador.
f. 7v.
1630, octubre, 10
“Convocat y congregat ... en la casa de la Almoyna General ...”
Assisteixen al consell jurat 16 persones de la vila, 2 de la ribera, 1 de Sant
Martí de Surroca i 1 de Sant Martí d’Ogassa.
El clavari exposa les dificultats que hi ha per a poder comprar blat; el preu
és molt car (3 lliures, 10 sous la quartera). No obstant això, a més
de l’elevat preu del blat, hi ha la dificultat de la manca de diners del
comú; per tant, s’acorda contraure un crèdit de 300 lliures per a poder
comprar blat.
El dos comissionats encarregats de trobar diners per a fer front a la cap-
brevació exposen les dificultats per a poder pagar la primera paga
(300 lliures). Els qui ofereixen diners, els creditors, demanen que la
universitat els concedeixi alguna “indempninat”, petició a la qual el
consell jurat accedeix.
f. 9v. Joan Pere Llopis, clavari.
1631, abril, 13
Assisteixen al consell jurat 21 persones de la vila i 2 de la ribera.
Elecció de mostassaf. La concòrdia entre la universitat i les Cinc Dignitats
Reials estipula la data d’elecció d’aquest càrrec, que és el diumenge de
Rams, però no preveu el procediment per a l’elecció. El consell jurat
delibera i tria el procediment d’insaculació entre tres propostes fetes
pels tres cònsols i ratificades pels membres del consell.
“Honorables senyors. En lo privilegi a esta Vila y Universitat per
los ilustres y molt reverents senyors obtenint les Sinc Dignitats Reals
concedit, entre altres capitols, ni ha un de electio de mostasaph, lo
qual segons dit Capitol y lo antic costum de molt temps atras se fa
lo die de Rams, y com la electio dell reste ambigua y a nostra libertat,
traentlo de bosa o anomenantlo y votantlo per scrutini. E, com sie
cosa necessaria en las cosas ordinarias y que cada any se an de fer
noy aja ambigüitat, per lo que porie apres succeir en averi encontradas
opinions, per tant, desitjant nosaltres evitar eixa occasio y que estiga lo
Consell ab molta pau y conformitat, com tenim obligacio antes de fer
nominacio ni extractio, proposam la dificultat per a que dient cada hu
lo que li apague mes convenient pugam pendrer una bona resolucio, y
seguir aquella aparnos a nosaltres, salvat millor parer, que conve que
cada consol anomene una persona la que li aparegue convenir per a
exercir dit offici de mostasaph y [anomeda] sie votada per scrutini ab
bola blanca o bola negra, y aixi mateix los consols segon y ters, y si
son trobadas eixas tres personas aptas que lur nom se pose dins una
bola y que un minyo de sis o set anys de aquellas tres bolas ne trague
una y lo nom de aquell qui sera dins dita bola sie mostasaph y jure,
encontinent, en ma y poder de dit senyor batlle, y aixi se aja apres
de fer tots anys.”
Segueixen les propostes dels tres cònsols, les votacions per escrutini
(boles blanques i negres) i l’extracció feta per un infant.
“... foren fets tres rodolins y aquells posats dins tres bolas y un
minyo de 7 o 8 anys, senyantse primerament y posant la ma primera
y segona vegada dins una capsa ahont estaven dits tres rodolins, y
no tocantne ningu, treya la ma estesa a vista de tots, y en la tercera
vegada trague una bola o rodoli dins del qual fonch trobat lo nom de
dit Lluís Ferrer ...”
f. 11r.
1631, maig, 4
Assisteixen al consell jurat 19 persones de la vila.
Substitució d’un membre del consell per mort. Els cònsols nomenen una
persona i la resta del consell jurat, per escrutini, hi dóna la conformi-
tat. A continuació pren possessió i jurament en mans del batlle.
“A 15 del present y corrent mes de maig es lo die en lo qual se
ha de fer extractio de consols.”
Elecció dels cònsols en cap (primer), segon i tercer. El procediment és el
de la cooptació, o sigui, cada cònsol proposa el seu substitut, el qual
és confirmat en escrutini (bola blanca o negra): Antoni Orri, cònsol
en primer, nomena Antoni Arsis; Joan Pere Soler, cònsol en segon,
nomena Joan Pere Llopis, i Pere Puig, cònsol en tercer, nomena Joan
Pere Gironella. El procediment per a completar les 3 bosses no acaba
(veg. núm. 1, 9/5/1631).
Frau del blat. “En el camí estret fora los murs de la present Vila” es va
trobar un veí de Vallfogona que treia blat de la vila, amb l’ajut d’un
membre del consell; el càstig és que se l’inhabilita per un any en el
càrrec de membre del Consell (veg. núm. 2, 22/9/1630).
“Ja veuen la esterilitat y falta de manteniments es en tot lo Principat de
Cathalunya.” Es fa un inventari del blat, de grans i llegums de tota
“la present Vila, parroquia y batllia”.
f. 12v. Lluís Ferrer, mostassaf.
1631, maig, 5
Reunió del consell jurat format pels tres cònsols i les tres persones que
han proposat els tres cònsols (veg. núm. 2, 4/5/1631): tots sis acaben
d’emplenar les tres bosses dels cònsols, o sigui, les ternes per als còn-
sols primer, segon i tercer.
“Ja saben com lo Consell Jurat de la present Vila de Sant Joan
les Abadessas diumenja proppassat nos donam (juntament ab lo senyor
batlle de la present Vila) licencia y ordre per a que nos convocassem
y posasem las bosas en ordre, y com sie cosa tant convenient per
lo bon govern de la Republica, es menester mirar tots lo com se ha
de fer, y suplicar a Nostre Senyor nos encamine per a que acertem
en fer lo que convinga, a honra y gloria de Deu y util de la Republica.”
f. 14v.
1631, maig, 15
Assisteixen al consell jurat 17 persones de la vila, 1 de la ribera i 1 de Sur-
roca.
Segons mana el privilegi entre la universitat i les Cinc Dignitats Reials, el
dia 15 de maig és el dia escollit per a fer l’extracció dels cònsols, els
noms dels quals es troben dins de tres bosses, una per a cada cònsol,
i amb el rètol que ho indica a cada bossa; l’extracció la fa un minyó:

insereix la seva ma dins la bossa dues vegades i a la tercera extreu el
rodolí amb el nom. En la bossa del cònsol en cap surt, en la primera
extracció, el nom de Miquel Gironella, el qual, en ser batlle, no pot ser
escollit per a aquest càrrec; es repeteix l’operació.
f. 15r.
1631, maig, 18
Assisteixen al consell jurat 18 persones de la vila, 2 de la ribera i 1 de Sur-
roca.
Segons el privilegi o concòrdia entre la universitat i les Cinc Dignitats
Reials, el consell jurat ha de formalitzar el nomenament dels càrrecs
següents: clavari, mesurador, oïdors de comptes, obrers de la parro-
quial i baciner d’ànimes del Purgatori. Havien de nomenar aquests
càrrecs el mateix dia de l’extracció de cònsols, però no ho han pogut
fer “com aquest any, per ser lo primer y estar travats en las cosas en
lo privilegi, nons sie estat possible fer-ho”. El cònsol en cap propo-
sa i nomena directament tots els càrrecs. No consta que hi hagi cap
escrutini del consell que aprovi o no aquesta nominació; només diu:
“... Felip Guanter, cònsol en primer lloc, de voluntat y consenti-
ment, havent tingut colloqui ab los demes consols, ha nomenat
...”. Els dos baciners, el de les ànimes i el de l’obra, han de lliurar
els comptes a “Monsenyor Reverendisima de Vich, o a son degà”.
Així, doncs, les persones nomenades pels càrrecs respectius són les
següents: Joan Pere Llopis, clavari, Joan Pere Gironella, mesura-
dor, Josep de Gironella, Joan Coll i Pere Roca, oïdors de comptes, Pere
Bosch i Bernat Serrat, baciner de l’obra (de fet, són els obrers), i
Pere Losas, notari, baciner de les ànimes. S’esmenten Rafael Orri,
notari i escrivà del present consell, i Rafael Vergés, corredor públic,
que en actes anteriors s’anomena “curador públic.”
f. 16r. Felip Guanter, cònsol primer. Joan Asprer, cònsol segon. Felip Vinyes, cònsol
tercer.
1631, juny, 26
“A instància dels cònsols segon i tercer, en absencia y per desgana de
Felip Guanter, cònsol en primer loch ... Joan de Çalba y de Vallseca,
ardiaca de Besós i de Badalona” (és una de les Cinc Dignitats Reials
“senyors d’aquesta Vila”) mana al consell jurat que faci publicar dos
edictes, un que prohibeix «treure rompudes» sense la llicència del
batlle i dels cònsols, i un altre que prohibeix que ningú pugui anar
a fer actes en cap notari que no sigui el de la cort (probablement es
refereix a la cort del capítol col·legial). Cal suposar que la universitat

intenta i suplica poder liberalitzar l’exercici de l’ofici notarial i perme-
tre que altres notaris puguin realitzar l’ofici a la vila.
“... nosaltres som anats moltes vegades a suplicar a dir senyor
se servís manar admetre’ns ferma de dret, la qual no ha volguda en
ninguna manera admetrer ... E com importaria poch lo ser-nos appelats
de dits caps si no treyent letres de la Reial Audiència, per lo que nos
aperexia ser cosa convenient, anas Rafael Orrio [sic], notari y scriva
del present Consell, en Barcelona, pera traurer ditas letras y, abans de
treure-les, que parlas y tractas ab los demés senyors y veurer si volen
que pledajem o quens deixem de questions, y si ells no volien aderir
en que no pladejem o que nos admetes la ferma de dret, traurer letres
citatorias y citarlos a ells alli y al senyor ardiaca.”
f. 17v.
1631, juliol, 4
Mort del cònsol en cap, Felip Guanter. Es procedeix a l’extracció de la bossa
(de cuir) del cònsol en cap, un minyó ... s’extreu el nom de Joan Coll.
No es descriu el procediment seguit per a ser insaculat. Només es
descriu el procés d’extracció.
f. 18r.
1631, juliol, 13
Degut a la lentitud en el cobrament de la capbrevació, s’incentiven amb di-
ners els procuradors i l’advocat encarregats d’efectuar aquesta feina.
f. 19v. Joan Coll, cònsol en cap.
1631, juliol, 27
Referent al crèdit o debitori contret per a la compra de blat (300 lliures) i
per a fer la primera paga (del capbreu) a les Cinc Dignitats Reials. És
possible que s’aprofitin unes fires (se n’esmenten tres) per a buscar
els qui poden fer crèdits. El consell jurat és molt sensible als interes-
sos que graven aquests crèdits. Al final, tot sembla indicar que és el
propi clavari qui, a càrrec dels emoluments del comú, aporta aques-
tes quantitats. És un acord, des d’un punt de vista de l’ordenament
juridicofiscal, molt elaborat.
f. 20v.
1631, octubre, 12
Referent a la provisió dels llocs vacants del consell jurat, seguint la con-
còrdia entre la universitat i les Cinc Dignitats Reials. S’esmenten dos
temes paral·lels d’interés: un, sobre la reserva de places als pagesos (la
ribera) que no volen ocupar “per a tenir integro lo consell jurat de
esta vila faltan algunas personas per a ocupar las plaças [vacuas]
los quals aguardaven per a los pagesos del terme y com ells no los
agrade o no vullen per lurs intents entrar en dit consell ...”. L’altre
tema fa referència a la intervenció de l’ardiaca del Besòs i Badalona,
Joan de Çalba i de Vallseca “...serie bo occuparlas pero que no ano-
menassen personas de aquellas qui quant lo ilustre senyor Joan
de Çalba ... altre dels senyors de esta Vila li anaren a portar novas
calumpniant tot est consell”. Seguint algunes queixes, es resol que
totes les tres bosses de les extraccions de cònsols siguin iguals. Proba-
blement es tracta de la provisió de vacants del consell; el procediment
no és clar. Sembla que els cònsols primer i segon habiliten diverses
persones, segurament tots membres ja del consell, en nombre de 4 el
primer i de 5 el segon, les quals, hauran de triar les noves inclusions,
que segons es veu (veg. núm. 1, 13/10/1631) són 3.
f. 22r.
1631, octubre, 13
Reunió a la casa de Joan Coll, cònsol en cap. Nomenament i presa de pos-
sessió de tres nous membres del consell jurat: Abdó Mitjavila, Carles
Tarroja i Jaume Joncar.
f. 23v.
1631, novembre, 2
Ordre de capbrevació per a fer front al pagament de les Cinc Dignitats
Reials.
“Nos apar a nosaltres que seria cosa acomodada per a tots pas-
sarlos a real per liura.”
f. 23v.
1631, novembre, 23
Sessió convocada per manament de l’ardiaca del Besòs i Badalona. Refe-
rent al pagament per la cessió de drets de la capbrevació de les Cinc
Dignitats Reials (360 lliures de les 660 pactades) i al crèdit i despeses

pendents de pagament; s’esmenta que els membres del consell han de
respondre amb els seus béns propis. Tot sembla indicar, encara que
d’una forma no gaire clara, que es comença a preveure l’aplicació
d’alguna taxa per a fer front al manteniment econòmic de la univer-
sitat.
“Per lo que sent raho com es lo que tenim dit tot lo consell per
a para via a la solució de dita propietat de censal, pencions, ratas y
accessoris de aquell, ha assignat y consignat als dits obligats lo ardit
de la romana de la carnisseria, y aixi be tots los drets poran aixir y
eixiran de la capbrevació faedora, fins a la total solució de dit censal.”
A continuació es nomenen pesadors de la carn.
f. 24v.
1631, desembre, 24
Es comissiona un membre del consell perquè s’entrevisti amb l’ardiaca Çal-
ba i de Vallseca per tal de corregir qualsevol excés que el consell hagi
pogut produir.
“... esta Universitat ... te y esta en possessió em topat y tingut al-
gunas encontrades opinions per respecte de les quals em recorregut als
demes senyors y a la regia audiencia y em intentadas algunas causas ...”
f. 26v.
1632, gener, 5
Pacte i concessió d’una ploma d’aigua de la font (no s’esmenta quina, pot-
ser només n’hi havia una) en contrapartida d’una sentència que cul-
pa la universitat i Jaume Pla a pagar 52 lliures a Antich Duran. No
s’esmenta quin fou el motiu del procés.
f. 27v.
1632, febrer, 5
Adjudicació o arrendament de la carnisseria.
f. 28v.
1632, abril, 4
Diumenge de Rams. Elecció del mostassaf. Cada cònsol proposa un nom,

que és sotmès a escrutini (bola blanca o negra). Després, segons el
procediment descrit en actes anteriors, un minyó extreu els rodolins
de dins d’una capsa, etc.; surt escollit Pere Roca.
Referent a la submissió al consell dels seus membres; sembla que algú in-
tenta pledejar contra el consell (altrament conegut com “fer pòlisses”).
f. 29v.
1632, maig, 5
Augment de sou dels cònsols i del clavari, de 6 lliures a 12 lliures.
“... mirassen si seria possible creixer-lo un poquet, de modo que
lo qui eixiria cònsol tingués per ajudar-se a fer un vestit.”
f. 31v. Pere Roca, mostassaf.
1632, maig, 15
Extracció dels tres cònsols.
“... an miradas las tres bossas de consols, las quals an trobadas
selladas ab lo sello de la vila, y an manat fosen aquellas desclosas y
an cridat un minyó de set o vuyt anys ...”
Els rodolins de cada càrrec son buidats dins d’una capsa i es procedeix a
l’extracció. Després, es treuen les restants i s’hi buiden les del cònsol
segon, i així també per al cònsol tercer. Els cònsols entrants escullen
el clavari i cada cònsol nomena un oïdor de comptes (en total tres).
Els cònsols nomenen el baciner de les ànimes i els obrers.
f. 32r
1632, maig, 30
El clavari presenta els comptes i els oïdors els donen conformitat; tanma-
teix el clavari sortint ha de donar a l’entrant 93 quarteres, 3 mesures
i mig quart de blat, i 91 lliures, 19 sous i 10 diners.
El preu del blat ha baixat com a conseqüència de la bona anyada; cal ven-
dre l’estoc de què disposa el comú.
f. 34r. Antoni Arsis, cònsol en cap. Lluís Ferrer, cònsol segon. Carles Tarroja, cònsol
tercer. Josep de Gironella, clavari. Pere Bosch, Pere Màrtir Arxer i Abdó Mitja-
vila, oïdors de comptes. Pere Puig, baciner d’ànimes. Josep Nonó i Bartomeu
Vinyes, obrers de la parroquial.
1632, agost, 26
Es demana el consell de juristes respecte a la interpretació que cal fer de la
concòrdia amb referència a l’existència del càrrec d’assessor; en altres
paraules: el batlle disposa d’un assessor i, quan és fora de la vila, la
vara la duu el consol en cap, quan aquest no hi és, el cònsol segon,
i així successivament. El dubte que motiva l’aclariment és sobre si
en cas que un dels cònsols ostenti la representació del batlle els cal
l’assistència de l’assessor.
35v.
1632, setembre, 6
Proveïment de blat. Crèdit de 200 lliures.
“la comuna te molts pochs diners per comprar blat ... sino que
segons podem judicar per veurer que en moltas parts est any no hi ha
hagut blat, y considerant las [gran novas] tenim de guerra y los molts
soldats han entrats en Rosselló, nos apar no y pot haver abundancia
de blat; y tement los preus no salteren, nosaltres nos aparexia seria
cosa acertada pendrer 200 lliures a cambi per la comuna y comprar
blat, y tenirla molt provehida de blat que es lo que convé per be dels
pobres y benefici de la terra y conservar los preus lo mes baix se porie
conservar ...”
f. 36r.
1633, gener, 3
Els notaris que fan la capbrevació demanen el terç del que es recapti; el
consell els dóna la quarta part.
El jutge s’ha traslladat a viure a Ripoll; el consell li demana que instal·li la
seva residència a Sant Joan.
f. 37r.
1633, febrer, 11
Aquells dies s’està executant la capbrevació i els notaris tornen a reclamar
el terç del que es recapti; la universitat només els dóna la quarta part.
El cònsol Carles Tarroja s’entrevista amb els notaris i acorden “fer
lluïsme general.”
f. 38r.
1633, març, 2
Sembla que el cònsol Carles Tarroja és “procurador dels negocis de la
capbrevació”. Davant d’aquesta incompatibilitat, el consell el revo-
ca per efectuar la missiva de negociar amb els notaris (veg. núm. 1,
11/2/1633).
f. 39r.
1633, març, 8
S’executa el lluïsme general acordat a la sessió de l’11 de febrer de 1633; es
pot interpretar que aquesta mesura equival a un tall o impost extraor-
dinari, similar a una contribució especial. Es nomenen les persones
per a fer aquest tall i “per que tractin amb els de Bianya, com encara
amb los de las demés parroquies de la senyoria de la present vila”.
f. 39v.
1633, març, 20
Referent a la puntualitat del consell. Se sol fer a la una o a les dues. Es
proposa que es deixi de marge mitja hora per iniciar les sessions amb
“mitja hora de scombra”.
Que el mostassaf pesi, a més, la carn, a canvi d’un trentí, com és costum
de donar al pesador.
La sessió del consell s’escau en diumenge de Rams i, per tant, cal escollir el
mostassaf. Cada cònsol proposa un candidat, el qual és ratificat per
escrutini. Es fan tres rodolins, un minyó fa l’extracció... Surt escollit
Pere Màrtir Arxer, cirurgià.
f. 40r.
1633, maig, 15
Extracció dels cònsols. Les tres bosses, segellades, s’aboquen una a una
a una capsa de fusta i el minyó fa la extracció. Es voten els noms
extractats per escrituni i, com que Josep Nonó, extret per a cònsol ter-
cer, té un plet amb la vila, l’escrutini és negatiu i se n’extreu un altre.
Tots tres juren i prenen possessió.
Nominació d’oïdors de comptes, baciners d’obra i ànimes i clavari.
f. 42r.
1633, maig, 26
En relació amb l’extracció per a cònsol tercer de Josep Nonó i el plet que
té contra el consell; ratificació del cònsol tercer escollit (Joan Solà).
f. 43v. Pere Bosch, cònsol primer. Pere Losas, consol segon. Jaume Solà, cònsol ter-
cer. Joan Coll, clavari. Abdó Mitjavila, Joan Pere Gironella i Joan Pere Soler,
oïdors de comptes. Antoni Riera i Mateu Escaig, obrers de la parroquial. Joan
Barrera, baciner de les ànimes.
1633, maig, 28
Liquidació dels comptes del clavari: tot correcte.
Construcció de l’ermita de Sant Antoni.
“ja saben com en lo coll d’en Seguer se ha principada una her-
mita sots invocació de Sant Antoni de Pàdua lo que és interés de tots.
E com la obra se aja de fer de caritats, nos apar serie cosa acertada
suplicar al reverendissim bisbe de Vich nos fes mercè comuntarnos la
renda de la almoina general a dita obra per quatre anys.”
f. 45r.
1633, juliol, 4
Empenyorament dels membres del consell que no hi assiteixin; es dóna
mitja hora de marge per a presentar-se.
f. 46r.
1633, juliol, 17
Segons la concòrdia, cada tres anys cal canviar (“mudar”) 15 persones del
consell. És la primera vegada que cal fer aquesta renovació després
de l’aprovació de la concòrdia. Es manifesten uns dubtes quant al
procediment.
“em ajuntat a vostres mercès per a que cada hu diga lo que sa
conscientia dictara per que pugam pendrer una bona resolució per
a traurer ditas 15 personas de consell y lo modo em de tenir per a
posari las altres; a par nos a nosaltres sera cosa acertada que per la
insiculacio de los que faltaran en dit consell se anomenen habilitadors,
conforme se feu en lo principi de dit consell, y los senyors consols
anomeneran las personas los apraexeran aptes; y dits habilitadors las
aprobaran o reproveran y en lo que toca lo traurer de dit consell los
que sen an de aixir; pera fugir a odis y malas voluntats, nos apar sera
millor traurer-los a sorts veian vostres mercès lo que los apar. E tots
unanimes y conformes diuen y resolen se fasa la extractio dels de dit
consell a sorts y, per la insiculatio dels demes, se fasan habilitadors
conforme los senyors consols an proposat y que vaian anomenant los
habilitadors per a que lo consell los vaie votant ab vot secret.”
Nomenament dels tres habilitadors: Lluis Ferrer, Rafael Guanter i Pere So-
ler.
f. 46v.
1633, agost, 7
Lectura d’una carta entregada al cònsol en cap, el dia abans, per Joan Pau
Xammar, assessor de la Batllia General de Catalunya, segons la qual
el rei demana a la vila un donatiu.
“... nos donà una carta sellada ab las armas reals y barra de
Aragó, la qual ... Als amats y fels de la real magestat los consols y
consell de la vila de Sant Joan les Abadessas ... lo duc de Sogorb
y de Cardona ... Es tanta y tant apretada la necessitat en ques troba
la monarchia de Espanya per la multitut de enemichs de nostra santa
fee catholica y altres sos confederats que per totas ... que havent-se
oposat a la deffensa sa magestat ab sas armas com ha, y consumit
en ella son patrimoni real, es forsa acuda a demanar socorro a sos
vasalls, particularment de esta provincia ... vos pregam que essent com
es tant justificada y obligatoria la causa ques representa y en que tant
interessa la cristiandat, fassan lo esfors possible ... sie lo donatiu qual
de tant bons y faels vassals confie sa magestat. Dat en Barcelona 16 de
juliol 1633.”
El consell acorda el donatiu de 10 lliures.
f. 47v.
1633, agost, 15
Procediment per a canviar els 15 membres del consell (la meitat del Consell
dels Trenta). No obstant haver-li semblat de fer aquest canvi a sort
(veg. núm. 1, 17/7/1633), ara el consell és d’un altre parer.
“... havent nosaltres pensat una y moltas vegadas los camins se
porien pendrer en això y lo que pot resultar a dita Universitat de trau-
rer-los a sort o de altra manera, trobam que extrahent-los a sort ne
pot a dita Universitat resultar molt gran dany per que porien trobar
aquells qui en cosas de dita Universitat son mes experimentats y tenen

lo consell mes madur. Apar nos a nosaltres no obstant dita resolució
que, havent mirada la concordia una y moltes vegadas sobre los de dita
extractio a trobam, nos diu se fasa del modo mes expedient per dita Uni-
versitat.”
A continuació el batlle llegeix una carta de les Cinc Dignitats Reials: “no
consente se fasan habilitadors”. El batlle, per manament de les Cinc
Dignitats Reials, impedeix el canvi de membres del consell, raó per la
qual aquest protesta i prestenta una queixa a “sa Excelencia y a son
Real Consell”.
f. 49r.
1633, setembre, 2
Assisteixen al consell jurat 25 persones de la vila que, juntament amb els
tres cònsols i el batlle, conformen el Consell dels Trenta.
Procediment per a canviar els 15 membres del consell: es vota (“scrutini”)
el procediment i es tria el procediment de nomenar tres habilitadors.
Cada un dels tres cònsols proposa un habilitador, la idoneïtat del
qual és referendada pel consell per mitjà d’una bola blanca o negra.
Aquests tres habilitadors hauran de proposar els 15 membres que
substituiran els que acaben el seu mandat.
f. 51r.
1633, setembre, 3
Els tres habilitadors redacten la llista dels 15 membres sortints i dels 15
que els substituiran, els quals prenen possessió i fan el degut jura-
ment. Cal fer notar que, en la llista confeccionada pels habilitadors,
no sumen ni 15 els entrants ni 15 els sortints. Al final, es consigna
tota la composició del consell jurat o universitat de la vila, formada
pel batlle i 29 persones.
f. 52r.
1633, agost, 32
Edictes per a proveir l’estudi de gramàtica, oposició al càrrec, contracte per
tres anys, i per sou...
“... amb el salari acostumat, que es una porcio de canonge, la
qual se arrenda a trenta lliures de Barcelona y, a més de dita porció,
li donaran 10 lliures de Barcelona per lo die o festa de Sant Joan de
2. Seqüència cronològica alterada.

juny; y lo faran admetrer en las venturas de la iglesia collegiata y

parroquial de dita vila, y rebra també lo acostumat salari, tant dels
studiants de gramatica com dels demes minyons, als quals haura de
ensenyar de legir y scriurer.”
f. 53v.
1633, setembre, 9
Edictes per a proveir l’estudi de gramàtica. Convocatòria als interessats a
la sessió que fixarà el tema de l’oposició, que tindrà lloc l’endemà. El
mestre que deixa el seu càrrec es diu Bernat Vicens Huguet. Després
que un minyó hagi posat una agulla en el llibre de les epístoles de
Ciceró i hagi sortit el tema de l’epístola 22 del llibre onzè, es nome-
na, entre altres tres opositors, Joan Coll, el qual és investit mestre de
gramàtica.
f. 54r.
1633, setembre, 9
Agressió d’un cònsol a un altre “poch tement a Déu i a la justícia tempo-
ral, en presentia y en hoida del senyor batlle, se atreví a posar la
ma sobre dit Soler”. De la mateixa manera que es va fer en l’acord
núm. 3 del 4/5/1631, s’inhabilita del consell el regidor agressor, per
espai d’un any.
Compra de blat a un particular de Ripoll.
f. 54v.
1633, novembre, 22
Informe sobre l’estat de conservació del pont d’“Scalgues” —actualment
és el pont de la Folcrà, a la carretera de Sant Joan de les Abadesses
a Sant Pau de Segúries (veg. f. 74r.). El llegeix Guillem Pussalgues,
mestre de cases i habitant de la sagrera d’Alpens, examinat a la ciutat
de Girona. Pussalgues diu que en aquell moment està construint a
Alpens “un campanar de prou consideració”; així mateix, Guillem
informa que fou avisat pel seu germà, Pere, també mestre de cases,
que es trobava a Sant Pau de Segúries. La distància entre Sant Joan i
Alpens és “de quatre leugas”. El dictamen és el següent:
“... me apar es que no reparo en ninguna manera sino que s’ha
de fer o reedificar tot de nou, que no fentlo non no serie sino gastar
diners endebadas, y que per ser lo loch ahont esta edificat dit pont
en loc de bach y tant fret, nos pot treballar en ell, que no sian a mix
mars ...”
f. 55v.
1633, desembre, 4
Provisió de tres places vacants del consell, corresponents a la Vall de Bia-
nya.
“... i com en moltas y diversas occasions los ajam dit ocupassen
aquellas, los em sempre trobats de different parer; y ara (pera major
satisfactio nostra) nos apar a nosaltres sera cosa acertada y convenient
anomenar tres personas honradas, de bona fama, vida y costums, y
enviarlos a cercar de prompta sens dirlos lo perquè ...”
f. 56v.
1633, desembre, 11
Propostes de ternes de batlle i bines de jutge, que es trameten als senyors
(les Cinc Dignitats Reials). Abans de proposar-les, el consell concreta
alguns aspectes relacionats amb les funcions del batlle i del conseller
en cap quan duu la vara en nom del batlle.
“E antes de tot, nos apar a nosaltres sera cosa acertada acentar
alguns caps que nos porien causar algunas dificultats ... y, per quant
en lo trienni qui de aqui a poch finira em vist amb experiencia los in-
teressos reb t cull lo batlle ... per causa dels emoluments reb per raho
de son offici ... en raho de la portio del pa, sempre y quant los consols
[respective] aporten la vara per un die, ço es, del so aixit al so post y
exerces, com lo carrec de batlle per dit temps a que es de rebrer las
liuras que cauen dit die, excepto, empero, que lo batlle no anas fora
de la present vila per dit temps y altre mes per raho y negoci de son
carrec de batlle, o per somatents, o altres carrechs tocants a ell ...”
S’estableix el primer diumenge de setembre de cada trienni com a data per
a l’extracció de les propostes de batlle i de jutge ordinari.
f. 57r.
1633, desembre, 21
Relació dels fets ocorreguts durant la tramesa a Barcelona de les propostes
de batlle i de jutge ordinari a les Cinc Dignitats Reials.
“Acudí a Barcelona [Rafael Orri, notari del consell] com me ma-

naren y, juntament amb lo Sr. Canonge Verdaguer, [dongué] la carta
al sr. Don Ramon de Queralt, altre dels senyors de esta vila, qui res-
pongué que lo endemà, que era dijous a 19 de dit y present mes, se
juntaria ab los demés senyors y farian dita nominació; e encontinent
aní a besar les mans del senyor don Luis de Copons a qui fiu relatio
de la terna y paraula me havia donada lo senyor don Ramon, la qual
confirma ab desig de acertar en lo bon govern de esta vila y termens.
En lo endemà a las deu horas, que era la hora acordada per a la junta,
en la plaça de Sant Jauma se troba Carlos Tarroja, qui es aqui altre
dels del present consell, qui digue venie de part de dos senyors del
consols y de molts del present consell (actio molt [scusada] que, apres
de haverme a mi enviat ab carta de tot lo consell, vingué altre contrari
y repugnant al ordre me manam vostres mercès y al que scriuen, y alli
[obiesta] moltas cosas y en particular que lo numero dels del consell
no esta cumplit, al qual objexta respongui ser veritat: faltavan sis vots
y los tres eren per los de la Vall de Bianya, y los altres tres per lo que
tantas vegadas tenim dit en lo present consell en cas isquesen tres dels
que son ja en la bossa y per est [trieni] no tenen vot en ell, y si tenian
lo numero ple en tal cas excediriam lo numero de trenta quatre ab
batlle y consols; y moltes altres objectas feya em disputats y lo que
mes força fa es no tenir lo numero dels de consell ple.”
Finalment, després de la lectura d’aquests fets, es mana que vagin a buscar
els de Bianya i es facin nova terna de batlle i bina de jutge.
f. 59v.
1633, desembre, 23
Sessió celebrada a la casa del notari del consell, Rafael Orri, en presència
del batlle i de dos dels tres cònsols; es rep el jurament dels tres mem-
bres del consell en representació de la Vall de Bianya: Jaume Ferrer i
Noguer, Pau Puig i Antoni Puigdevall. Ni aquests representants ni els
que els succeiran no poden “entrar ni concórrer a consols, musta-
saph, ni altres carrecs tocants a la vila”. Poden optar, no obstant, als
càrrecs de batlle i de jutges de taula.
f. 61r.
1633, desembre, 24
Informació de la presa de possessió dels representants de la Vall de Bianya
i de la substitució d’Antoni Puigdevall per Jaume Seguer.
Cal emplenar les vacants del consell. Es confirmen els habilitadors que han
de proposar les vacants i es torna a convidar Antoni Malortiga, de
Sant Pau de Segúries.
f. 61v.
1633,3 desembre, 26
Assisteixen al consell jurat 22 persones de la vila, 2 de la ribera, 1 de Surro-
ca, 2 de la Vall de Bianya i 1 de Sant Pau de Segúries.
Noves propostes de batlle i jutge que cal trametre a les Cinc Dignitats
Reials.
Nomenament de jutges de taula.
Transcripció de la carta dirigida a les Cinc Dignitats Reials on es consignen
la terna per a batlle i la bina per a jutge.
f. 63r.
1634, gener 9
Presa de possessió, a l’església de Sant Pol, del nou batlle (el qual ha de
deixar en dipòsit 30 lliures) i del nou jutge.
f. 64v. Jutges de taula: Josep [Puigdefalit] i Pasqual, d’Olot, Jacint Vilallonga i Cris-
tòfol Roca.
1634, gener, 10
Presa de possessió dels jutges de taula (veg. núm. 2, 26/12/1633), en mans
del nou batlle.
f. 66r. Pau Puig, batlle. Jaume Gironella i Pelegrí, assessor.
1634, febrer, 6
Sol·licitud a la col·legiata perquè assigni un lloc dins l’església reservat als
membres del consell; el consell ho justifica al·legant que abona les
despeses del predicador [de la Quaresma]. Probablement, aquest pre-
dicador és traslladat a l’església parroquial, on sí que el consell hi
disposa d’un lloc assignat.
f. 66v.
1634, abril, 9
3. A l’original, 1634.

Diumenge de Rams, extracció de mostassaf. Cada cònsol en proposa un, es

vota per escrutini de bola blanca o negra, i després s’insacula.
Resum, des de l’any 1630 fins al 1674, de la presència dels membres de la
família Arxer en el consell jurat de la vila (intercalat).
f. 68v.
1634, maig, 4
Confecció de les bosses dels tres cònsols. Cada cònsol en proposa dos i se
sotmeten a votació per escrutini de bola blanca o negra. També es no-
menen tres habilitadors que examinaran la idoneïtat de les persones
proposades.
f. 68v. Rafael Guanter, mostassaf.
1634, maig, 7
Purga de les bosses dels tres cònsols (plets, querelles, deutes...).
f. 70r.
1634, maig, 15
Extracció dels cònsols: bosses segellades, capsa de fusta, minyó, dues ve-
gades i a la tercera... (veg. el procediment descrit en resolucions an-
teriors).
Nomenament d’oïdors de comptes, baciners d’obra i d’ànimes, clavari, no-
minacions fetes per als cònsols entrants.
f. 71r.
1634, maig, 27
Presentació dels comptes del clavari, en presència dels oïdors de comptes,
que els troben correctes.
f. 72v. Antoni Orri, cònsol en cap o en primer lloc. Joan Pere Llopis, cònsol segon.
Antoni Seguí, cònsol tercer. Jacint Vilallonga, clavari. Josep de Gironella,
Joan Asprer i Joan Barrera, oïdors de comptes. Lluís Ferrer i Bartomeu Vi-
nyes, obrers de la parroquial. Cristòfol Roca, baciner de les ànimes.
1634, juliol, 2
Pont d’“Scalgues” o de la Folcrà. El membres del consell volen fer “acte
d’indempnitat”. No hi ha diners, i existeix una amenaça d’excomu-
nió de tot el consell jurat expressada pel senyor Cruïlla, probablement

un de les Cinc Dignitats Reials.
f. 73v.
1634, juliol, 9
Pont d’“Scalgues” o de la Folcrà. Confirmació de l’acte d’indemnitat. Els
de la Vall de Bianya han de confirmar la seva contribució o no en les
despeses.
f. 74v.
1634, desembre, 3
Concessió d’aigua al capítol de la col·legiata.
“... apar nos a nosaltres que adornarà molt la iglesia y que sera
honra de tots y de altra part; que ells may an fugit en ajudar a la vila
com es ara en lo ardit que em posat per la romana que tots lo pagan;
tota via som de parer y nos apar a nosaltres sels done aygua ab mida
assenyallada.”
Ermita de Sant Antoni. Petició de mossèn Roca al consell jurat perquè sub-
vencioni amb una aportació durant dos anys que permetin acabar
l’obra.
“... ja veuen la capella de la hermita de Sant Antoni en quin es-
tat esta y necessita de moltas obras; y que [mo] Roca ha gastat molt
en ella ab animo de recuperar alguna cosa, y així que nos apar que,
avent feta obra tant santa y pia, y estant ara sens fi, que per donar
obra ab effecte dit [mo] Roca demanas la almoyna de la present vila
per acabar dita obra per dos anys més.”
f. 75r.
1635, abril, 1
Diumenge de Rams. Elecció de mostassaf; cada cònsol en proposa un,
que és votat en escrutini, bola blanca i negra; els tres proposats, un
minyó... (veg. el procediment descrit en resolucions anteriors). A la
tercera vegada surt el nom de Miquel Gironella, que pren possessió i
jura el càrrec en mans del batlle.
f. 75v.
1635, abril, 29
Agraïment de la “mercè” que ha resolt Ramon de Queralt (és una de les
Cinc Dignitats Reials) davant la sol·licitud de Jacint Manalt, arxi-
preste de la col·legiata. No s’especifica res més. Es diu que la carta
és inserida en aquest llibre de resolucions, però que no es conserva;
les resolucions capitulars no permeten creuar el contingut d’aquest
agraïment.
Nomenament d’habilitadors per tal que comprovin els noms de les bosses
per a la extracció de cònsols. Cada cònsol en nomena un i són votats
en escrutini.
Referent a la conveniència o no de ser cònsol Josep Gironella, el qual té un
plet amb la universitat per un tros de terra de la [Rovira].
f. 76v. Miquel Gironella, mostassaf.
1635, maig, 7
Reunió del batlle, els cònsols i els habilitadors per examinar els noms de
les bosses de cònsols. Es treuen els noms que presenten incompati-
bilitats.
f. 77v.4
1635, maig, 15
Extracció de cònsols, un dels quals ja és nomenat administrador de l’hospi-
tal de pobres, càrrec que exercirà juntament amb un canonge.
Nomenament d’oïdors de comptes, baciners d’ànimes i d’obra i clavari.
Referent a la conducta o pagament de quota que s’abona al cirurgià [Pere
Màrtir] Arxer, conducta compartida entre la universitat i la col·legiata.
f. 78r.
1635, maig, 29
Presentació dels comptes del clavari.
f. 79v. Lluís Ferrer, cònsol en cap. Pere Màrtir Seraví, consol segon. Bartomeu Vi-
nyes, cònsol tercer. Rafael Guanter, clavari. Joan Barrera, Damià Vilalta i Joan
Seraví, oïdors de comptes. Esteve Raurés i Gabriel Ginebrosa, obrers de la
parroquial. Cristòfol Roca, baciner de les ànimes.
4. Comença l’estat delicat dels fulls. La tinta ha reaccionat fent perdre el suport
i la seva consistència. En alguns llocs, aquesta pèrdua és tan accentuada que dificulta
la lectura.
1635, setembre, 22
Els oficials del mestre racional demanen al consell jurat 221 lliures, que és
la quantiat que s’ha cobrat dels arrendaments. No s’especifica quin és
el motiu d’aquest pagament (veg. núm. 1, 9/10/1635).
f. 80v.
1635, octubre, 9
Petició de diners per al rei que fa Dimes de Lupia, religiós de l’orde de sant
Benet, cambrer del monestir de Camprodon.
“... vingué amb dos cartas, la una del Rey, nostre senyor, y l’altra
de Sa Excelentisima [el bisbe], las quals nos diuen la necessitat pateix
lo Rey, nostre senyor, en moltas parts de sa monarquia, y la mateixa
necessitat nos representa dir senyor Dimas de Lupia induint-nos do-
nassem alguna cosa en adjutori, conforme an fet altras parts. E los dits
consols y consell, unanimes y conformes, vistas y llegidas las cartas y
la petició de dit senyor don Dimas de Lupia, esser tant justa, respo-
nen que senten en lo que es deu tal necessitat, pero que per estar la
present Universitat tant carregada y atressada, estant com esta inven-
teriada per alguns drets pretenen los senyors del rational, son deguts
al Rey, nostre senyor, en tant que los emoluments de dita vila estan
en segretats de manament de dits senyors del rational y los [...], en la
anima que ditas cartas sien com son vingudas en tal occasio per no
poder acudir ajuda ab las ganas tenen en ajudar al Rey, nostre senyor,
per no tenir ninguns bens de dita Universitat liberos, que es cert sils
tenien ajudarian en lo possible segons la possibilitat, conforme a fet
dita Universitat en altras occasions.”
f. 81r.
1636, febrer, 17
Els músics llogats per la festa de Sant Joan de juny no acompanyaven els
cònsols a l’església. Es resol que siguin els mateixos cònsols els qui
lloguin els músics.
Els qui ostenten càrrecs de la universitat no podran abandonar la vila fins
que no hagi finit el seu mandat.
f. 82 v. Mort del batlle Pau Puig.
1636, febrer, 25
Les Cinc Dignitats Reials comuniquen al consell que, per mort del batlle,
ha de portar la seva vara el consol segon, en ser el primer cunyat del
jutge. El consell protesta i no ho veu clar i decideix consultar-ho amb
un advocat i anar a Barcelona a tractar aquest afer.
f. 83r.
1636, març, 9
Assisteixen al consell jurat 20 persones de la vila; el convoca el cònsol se-
gon, ja que el cònsol en cap està impedit.
Referent a qui ha de portar la vara del batlle per mort del batlle; l’advocat
Joan Pau Isalguer dictamina que el consol en cap pot dur-la encara
que sigui cunyat del jutge.
f. 84v.
1636, març, 16
Assisteixen al consell jurat 25 persones de la vila; el convoca el consol se-
gon, sense especificar el primer.
Proposta de terna de batlle pel període que resta de mandat fins a Nadal.
Cada cònsol en proposa un. Sembla que, per a fer aquesta nomina-
ció, la vara del batle s’ha retornat al cònsol en cap.
En escaure’s diumenge de Rams es nomena el càrrec de mostassaf: cada
cònsol en proposa un, que és votat en escrutini, rodolins dins d’una
capsa de fusta, minyó... (veg. el procediment descrit en resolucions
anteriors).
El cònsol en cap “retorna la vara don la trobada”.
Transcripció de la carta dirigida a les Cinc Dignitats Reials on es notifica la
proposta o terna de batlle.
f. 85v.
1636, març, 25
Assisteixen al consell jurat 20 persones de la vila; el convoca el cònsol ter-
cer.
El cònsol en cap pren la vara del batlle i s’obre la carta que notifica l’elec-
ció que les Cinc Dignitats Reials han fet del càrrec de batlle: Jaume
Joncar, el qual jura en mà i poder del rector de l’església parroquial.
f. 87r. Joan Barrera, mostassaf.
1636, abril, 28
Intent de nomenar habilitadors per tal de revisar les bosses dels cònsols. El
batlle s’hi oposa pel fet que el cònsol segon no és present en la sessió.
El consell protesta amb energia. No es fan aquests nomenaments.
f. 88r. Jaume Joncar, batlle.
1636, maig, [25]

Lectura de la notificació de les Cinc Dignitats Reials segons la qual s’inha-
bilita el burgès i notari Josep Gironella per a exercir qualsevol càrrec
en aquest consell; Gironella respon que “son desig no es sino servir
als Senyors y a tot lo consell”.
Nomenament d’habilitadors per tal de nodrir les bosses de cònsols: cada
cònsol en proposa un, que és votat en escrutini, i presten jurament
en mans del batlle.
f. 88v.
1636, maig, 8
Extensa relació dels deutes (alguns foriscapis) amb la vila de molts mem-
bres del consell. Potser es tracta d’una maniobra del notari Josep Gi-
ronella, el qual havia estat inhabilitat en l’acta anterior. El batlle de-
mana també si els que tenen deutes de capbrevació estan inhabilitats
per ocupar càrrecs dins del consell.
f. 89v.
1636, maig, 13
Càstig a tres membres del consell per haver anat en contra de la resolució
del dia de Sant Maties (veg. núm. 1, 25/2/1636). Tot i que no hi ha cap
indici que ajudi a determinar-ho, és possible que la primera persona
a què fa referència el redactat “contra de mi” sigui el cònsol en cap.
“Senyors ja saben com lo die de Sant Matia, que comptavem a
25 de febrer prop passat, isqué una resolucio tant justa ... a una carta
... dels senyors, de la qual resolutio se mogue un motí o avalot contra
de mi, qui per mort del senyor Pau Puig [quondam] batlle aportava lo
bastó y vara de justícia ... entre los quals eren Joan Pere Soler, Joseph
Nonó y Antoni Riera; estos son de consell y per ser les actions feren tant
malas y scandalosas y fora de raho ... amanasant de matar y degollar,
apar me que per que los servís a ells de castich y no se atrevescan
en altra occasio ... los privem de tenir carrechs en la Universitat ...”
El batlle, els cònsols i els habilitadors fan l’expurgació de les bosses de

cònsols.
f. 91r.
1636, maig, 15
“La experiència és la mare de totes les ciències”, expressió que utilitza el
cònsol en cap.
Extracció dels rodolins de cònsols: bossa de cònsol en cap, s’aboca en una
capsa de fusta, minyó senyant-se, dues vegades, a la tercera treu el
nom, i així pels altres cònsols. En la de cònsol en cap i cònsol segon
en surt un que és inhabilitat, segons han dit els habilitadors i consta en
la resolució núm. 2 del dia 13/5/1636. Els escollits juren en mans del
batlle.
Nomenament d’administradors de l’hospital, oïdors de comptes, clavari,
obrers i baciner d’ànimes, els quals són nomenats fent un col·loqui
els cònsols.
f. 92r.
1636, maig, 28
f. 94r. Joan Coll, cònsol en cap. Jacint Vilallonga, cònsol segon. Bernat Serrat, còn-
sol tercer. Cristòfol Roca, clavari. Miquel Gironella, Pere Lloses i Carles Tar-
roja, oïdors de comptes. Antoni Seguí i Jaume Folcrà, obrers de la parroquial.
Pere Bosch, baciner d’ànimes.
1636, juny, 25
Supervisió i pagament de les obres del pont d’“Sclagues” o de la Folcrà.
f. 95r.
1636, juliol, 6
Les persones que van sortir escollides cònsols i que van ser rebutjades (veg.
núm. 1, 15/5/1636) fan recurs contra la universitat, la qual acorda
defensar-se legalment.
Seguint les Constitucions de Catalunya, el consell decideix que tota per-
sona inhabilitada sigui extreta de les bosses de cònsols abans de fer
l’extracció i, un cop feta, que es retornin els rodolins de les persones

inhabilitades dins les bosses corresponents.
Problemes de finançament del pont d’“Sclagues” o de la Folcrà.
“... tenien nova y certa que si avui o vuit dies no donavem diners
als mestres del pont de Scalgues tindrian excomunicació contra la
present Universitat; y així, per fugir aquella, necessitam de 100 lliures
per que nos pot exigir lo tall ara de prompta, per ser en lo fi del any
y mes steril d’ell, y que en qualsevol manera scauria de cercar dita
quantitat y donar-ne part de aquella als mestres del pont y part als
serradors per los sindres y part al qui ha de aportar las pedras ...”
f. 95v.
1636, agost, 14
“Convocat per manament de l’Ilustre i molt reverent senyor don
Ramon de Magarola, en nom seu propi, com [ha procurador] dels
demes senyors obtenint les Dignitats Reals, senyors d’aquesta vila.”
Referent a canviar un capítol de la concòrdia. Un tal misser Morató es va
presentar a la vila el dilluns dia 11 d’agost, potser com a enviat de les
Cinc Dignitats Reials i...
“... trobi aqui lo senyor cònsol en cap a la presó i lo segon arrestat;
i així aní primer a fer visita y besar les mans al senyor don Ramon
de Magarola, altre dels senyors de esta Vila, i entrarem a parlar en
lo de les inquietuts tenen vostres mercès, i informat per una part i
per alatra, apres d’haver una i moltas vegadas ventilats diversos punts
sobre esta materia, som vinguts en un capitol de la concordia entre
los senyors i vostres mercès, feta la qual disposa que se ajan de tres
en tres anys mudar la mitat de les personas de consell, del qual capi-
tol judico que sempre an vostres merces tenir inquietuts, sino es que
aquell se commutas en millor sien parlat ab alguns de vostres mercès;
i a tots los ha aparegut molt acertat se reparas dit capitol. So anat al
dit senyor don Ramon de Magarola qui ni ha estranyat dit reparo, i
així som vinguts a termens i em parlat de que sa mercè que es servís
reparar dit capitol en esta forma, i es que lo consell se estiga com avui
esta i aquell no es mude sino es per mort de algu o per algun delic-
te comes algu, per lo qual lo privassen, o per renunciacio acceptada
per dit consell, com se fa en Camprodon, i que a tots vostres mercès per
lo que se’ls podria atribuir culpa per haver fet algunas cosas que a
dits senyors apareixen mal fetas per no haver entrevingut la autoritat y
decret de [...] merces en ellas com es estat alguns censals han vostres
mercès presos, si be diuen vostres mercès que ne han pres en nom
de particulars amb indempnitat de la Vila i Universitat per a pagar a

dits senyors, i altre per la causa han obtinguda del quint, que és de
molta consideració, en las quals cosas ha entrevingut lo senyor batlle
i aquellas ha decretades i firmades lo que los releva a vostres mercès
de culpa i dols, tota via compresas una cosas y altres y relaxant a tots
vostres mercès tant al presos [sic] com arrestats i quis guarde ab que
els se’ls done per en això 125 lliures de Barcelona, i se adobara dit
capitol i lloarà tot lo per vostres mercès fins avui fet, i los relaxara a
tots i absoldra; est es lo tracta se ha tractat veritat es que no tinc clos
cosa que no tinga la resolutio de totes vostres mercès o de la marjor
part, tota via lo que los se dir i aconsello es que prengan dit tracte o
partit que sera eixir de las inquituds en que avui estan [y a tallar] los
passos a altres esdevenidoras; y estant eix capitol com esta es forsos
tenir-los sempre. E així, tenint entre dits senyors consols y demés de
consell diversos colloquis, tots unanimes y conformes han resolt que
es donassen ditas 125 lliuras i que se adobas eix capitol que no venia
a això en estan ab pau y quietud y que es fes com lo senyor misser
Morató ha proposat y dit.”
f. 97r.
1637, maig, 25
Resultat de l’encàrrec fet a Rafael Orri, notari, de solucionar alguns aspec-
tes de la concòrdia.
“... en los principis de mars ani a Barcelona, supliqui als senyors
fossin servits posar en pau los singulars de la present vila y assentar
los negocis del comu per que de aqui al devant no hi hagués entre
dits singulars més inquituts. Los senyors ha esta demanda nos han fet
mercè posar los negocis en ordre segons los ha aparegut més convenient
per la quitut, pau i bon govern de dita Universitat, a on ha sempre
entrevingut lo molt reverent Pere Joan Verdaguer, prevere, canonge
de la santa iglesia de Urgell, síndich procurador y actor de dita Uni-
versitat, los ordres que per ells se son disposats estan continuats en
lo memorial que a vostres mercès legire. E tots en la major part han
resolt que tot lo fet y tractat per dit sindich ab los senyors los staria
molt be, sols en lo memorial se averigues lo de purgatio de taula y
nominatio de jutge, i aixi que antes que se executassen los ordres de
dits senyors torne dit Orri per que se averiguen dits dos caps, y asso
perque en lo consell no hi puga aver més distensions.”
f. 98v.
1637, juny, 19
Resultat de l’encàrrec fet a Rafael Orri, notari, de solucionar dos aspectes
de la concòrdia.
“... los quals dos punts se son resolts y se han de estar com diu
y disposa la concòrdia, que així ho han aconsellat los advocats dels
senyors y de la present Universitat, i així es gust dels senyors, los quals
desitjan lo be, pau i quitud de la present Universitat, i es cert que si
nosaltres nons avenim es culpa nostra i no de sas mercès; lo que ses
ordenat es que han de aixir del present consell deu o dotze persones i
ne han de entrar altres, las quals los senyors han tretes a sort, i així als
qui la sort ha tocat restan en consell i los demes han de fer fora d’ell,
assegurant a tots que no se’ls ha fet agravi, sino que ses fet a sort i
per benefici de pau, y los que ixen, ixen sens nota alguna de infamia.”
A continuació es fa un cartell on es fan constar els noms que no són es-
crits en la carta dels senyors (són els que surten del consell) “que,
sens nota de infamia, no vinguessin més en consell”. I, tot seguit, el
batlle ordena al nunci de la cort de la vila que vagi a buscar els nous
membres (veg. els marcats amb el signe * de la llista que segueix)
del consell, els quals prenen possessió i presten el degut jurament en
mans del batlle. Indiquem en negreta les persones que es mantenen al
consell una vegada feta la tria dels que han de sortir.
Antoni Seguí, Bartomeu Vinyes, Cristòfol Roca, Damià Vilalta, Esteve
Raurés, Jaume Solà, Joan Asprer, Joan Barrera, Joan Genís, Joan
Pere Gironella, Joan Pere Lopis, Joan Seraví, Lluís Ferrer, Miquel
Gironella, Pere Màrtir Seraví, Pere Roca, Rafael Guanter, Rafael
Orri, Pere Bosch, Jaume Ferrer i Noguer, Antoni Malortiga, Barto-
meu Bartolí, Pere Lloses, Carles Tarroja, Rafael Cerdà, Jaume Se-
guer, Pere Pla de Bello, Joan Padrós, Josep Nonó,* Jaume Quera,*
Pere Lapuja,* Joan Baptista Isalguer,* Jeroni Orri,* Esteve Ripoll,*
Pere Miquel Hospital.*
f. 99r.
1637, juny, 21
Presa de possessió dels membres del consell que no van assistir a la sessió
passada.
Interessant posicionament, amb transcripció de cada opinió, dels membres
del consell en relació amb el procediment per a l’extracció de batlle:
si cal fer bossa o no, bossa o proposta que cal trametre a les Cinc
Dignitats Reials per a la seva elecció o no, i que els cònsols puguin
escollir el batlle. El resultat és 11 assistents a favor de la utilització del

procediment d’habilitació de la bossa i 13 en contra. No cal dir que el
resultat no quadra amb el nombre d’assistents.
f. 100r.
1637, novembre, 16
Lectura d’una carta de les Cinc Dignitats Reials on es descriu minuciosa-
ment el procediment per a l’elecció de batlle.
“Son ja sobrades les consultes i repliques que los consols i con-
sell dexa Vila han fet de les determinacions que assi havem preses ab
parer dels advocats y consentiment dels sindics; axi, per ultima reso-
lutio nostra i per evitar tant voluntaris gastos, occassions dels que no
atenen al be comu ni a la quitud del poble, vos diem y manam que,
encontinent, sien junts los consols i consell dexa Vila, o la major part
d’ells, posen en executio la bolssa de nou persones foren elegides per
batlles dexa Vila, segons restarem de concert ab los sindics della, i que
de dita bolsa se traguen despres tres redolins per sort, i que aquells
posen dins de altre bolsa aquella, segellaren devant lo consell, i la
enviaren assi sens llegir-los aqui en esta forma que feta dita extractio
estant junt lo consell torneu a segellar dita bolssa, ab las qui restara
aqui per que ni uns ni altres no tingan occasio de amaynarnos; assi,
ab les pretensions, donant nos mil disgusts y gastant los bens de la
pobre vila. Esta es nostra voluntat y, encas que algu contradiga a ella
o llegida la carta se isque de consell, lo batlle, encontinent, los arres-
tara en ses cases ab penas de 25 sous sens remissió alguna pagadores;
y així mateix, si algu se descompon en consell impedint o discutint
esta nostra intentio, que lo batlle lo capture i el posi en la presons a
on estara fins tingue altre ordre nostre, y juntament nos enviareu les
ordinacions que per la altre vos scriguerem ... novembre 10 de 1637,
don Ramon de Queralt, don Lluís de Copons lo ardiaca Joan de Salba
y de Vallceca.”
A continuació, tots els membres del consell donen el seu parer (hi ha molta
divisió d’opinions). No s’especifica el resultat.
f. 102r. Joan Ferrer, corredor públic. És possible que Abdó Mitjavila sigui l’escrivà
del consell (lletra. veg. f. 106v. línia 14).
1638, gener, 20
Elecció per extracció dels cònsols.
Elecció de càrrecs: els cònsols, juntament amb un canonge, són els admi-
nistradors de l’hospital de pobres; mostassaf (es treu un rodolí de
cada bossa i són dipositats dins la capsa de fusta; un minyó en treu
un); amb col·loqui previ, els cònsols nomenen oïdors de comptes,
baciner d’obra (obrers) i d’ànimes i clavari (per a la comuna i per als
emoluments).
Nomenament de batlle.
“E, encontinent, en la matexa convocatio, inseguint com se ha
inseguit moltes inquietuts y odis y [rancunias] entre differents perso-
nes, y no poderse avenir de la electio de batlle [secnuia] a Barcelona
als Ilustres Senyors que donassen un remey convenient per a que se
poduessen acentar los negocis de la Universitat donasen las de concell;
tots unanimes llibertat a Joan Bta. Isalguer i a Jaume Quera que de
aportasen balle, o sia, per via de bossa com de concòrdia, y aixi se
resolgueren juntament ab los senyors en que se tragues de bossa con-
forme haviam tractat, y aixi se trague en sort conforme esta ordenat
en las ordinacions, y pus se ha donat llibertat se fes deixa manera,
volent que de la present extraccio no sen puga fer ni tenir consequentia
si no que de assi [ananela] se fassa conforme esta ordenat y disposat
en las ordinacions; y aixi aportaren per a balle el senyor Joan Asprer
y per assessor al senyor [miser] Rafael Cerdà ...”
Els dos fan un dipòsit de 30 lliures.
“E, feta dita àpocha, son partits lo senyor Jaume Joncar, batlle,
y dits senyors cònsols amb molts del del consell, y juntament ab lo
senyor batlle y jutge novament anomenats y son anats a la Cort de la
present vila, y alli lo dit Joan Asprer, batlle novament anomenat, ha
jurat en ma y poder de dit Jaume Joncar de guardar usos ... i fets dits
actes se son dit senyors batlle y jutge conferits en la iglesia parroquial
de Sant Joan i Sant Pau les Abadesses, ab acompanyament de molts
dels de consell, y alli devant lo altar major, dit senyor batlle, tenint
lo missal obert, lo reverent Damià Noguera, sagrista de dita iglesia,
en ma y poder seu, ha jurat a nostre senyor Deu y a sos quatre sants
evangelis de oir sententia de excomunicatio y de guardar aixi mateix
los privilegis, usos, consuetuts y bons stils en aquesta la present Vila
y senyoria ...”
f. 104r.
1638, gener, 26
f. 106v. Pere Bosch, cònsol en cap. Joan Baptista Isalguer, cònsol segon. Esteve Ri-
poll, cònsol tercer. Jaume Quera, mostassaf. Joan Pere Gironella, clavari per
la comuna. Miquel Gironella, clavari pels emoluments. Rafael Guanter, Pere
Miquel Hospital i Josep Nonó, oïdors de comptes. Jeroni Orri i [Mateu] Es-
caig, obrers de la parroquial. Pere Lapuja, baciner d’ànimes.
1638, febrer, 7
Problemes econòmics: capbrevació.
f. 107v.
1638, febrer, 18
Querella contra Jaume Joncar, exbatlle.
“... tenint relatio la present Universitat de que Jaume Joncar, bat-
lle proppassat en lo temps exercia dit offici de batlle, a feta algunas
vexacions a dita Universitat y per major justificacio y asegurar que dita
Universitat no la pugan encrepar en ninguna casa, se es anat a Olot
haverne parer de dos advocats si se poria fer querela an al dit Joncar;
y aixi, segons los advocats, han respost ab llur parer diuen que si sobre
de alguns caps conforme veuen a qui tots vostres mercès, y així vejan
si els esta be se li fassa querela al dit Joncar.”
Nomenament d’obrers de l’ermita de Sant Antoni.
“... estaria be que se posasen dos obrers en la armita de Sant
Antoni y aquells tingan compte al dita armita y armità ... Jacint Vila-
llonga y a Carles Tarroja”
f. 108r.
1638, març, 7
Relacions amb la universitat de Camprodon respecte del pont d’“Scalgues”
o de la Folcrà.
“... tenir noticia que tenen la Universitat de Sant Joan sententia
[en quan ha (?)] del pont Descalgues y que, per a intimar la dita sen-
tentia a dita Universitat, los de Camprodon tindrian a venir a intimar
dita sententia a la dita Universitat sen faria de gastos 7 o 8 lliures; y
per evitar dit gasto y per ser la Universitat inpossibilitada de diners,
se proposa que staria be enviar-hi algu dels consols o un particular. E
tots, unanimes y conformes, diuen y vaja u dels consols a Camprodon.”
f. 109r.
1638, març, 9
Presentació dels comptes dels emoluments.
f. 109v.
1638, març, 23
Contingut de difícil interpretació: revocació de tots els síndics de la vila.
“... es que estaria be se revocasen tots los síndichs de la present
Vila y Universitat qui avui son, acceptat lo senyor doctor Vardaguer,
y [misser] Virallonga, Pere la Puja, Pere Roca, [Mo] Miquel Gironella y
Antoni Joan Morer.”
f. 110r.
1638, abril, 13
Contribució dels pagesos de la Vall de Bianya en la construcció del pont
d’“Scalgues” o de la Folcrà.
“...que estant sobre concert entre los de la Universitat de Sant Joan
y los pagesos de las parrochias de Bianya, son vinguts a concordar, y
han concordat, essent present Joan Padros per part de Bianya, han
concordat lo saguent, so es: que los dits pagesos de Bianya donaran
100 lliures a [obs] de la obra del pont de Scalgues y altras pons, so
es, conforma estan condemnats en virtut de una sentencia, so es, 40
lliures per tot lo mes de matx primer vinent y 30 lliures a mitja obra
y altras 30 lliures acabada la obra, las quals donaran ab dits terminis
ab pacta exprès que si lo tall de 100 lliures no abasta per dita obra
aguda raho primer dels comptas de dita cantitat, estaran per llur part
en allo que faltara.”
f. 110v.
1638, maig, 30
Manament als oïdors de comptes que cobrin i reconeguin els comptes de la
romana del clavari i, dels diners que sobrin, s’abonin les quotes d’un
censal que han contret, afegint-hi diners provinents de la comuna; a
més, es convé que tot l’usdefruit de la romana contribueixi a eixugar
els diners que hi haurà avançat la comuna.
Pagament de soldats.
“E altra vegada proposan los senyors de consols que los senyors

capitans los han dit los fes mercè de cercar los diners per a socorrer
los soldats. E responent los demunt dits que es donen facultat als
senyos de consols de cercar ab alguns particulars de la vila, y dits
senyors de consols pugan obligar-se en nom de la Universitat fins en
cantitat de 50 lliuras.”
f. 111r.
1638, juny, 6
Revocació del càrrec de jutge d’apel·lacions nomenat pel batlle a favor
d’Emmanuel Morató, d’Olot. Probablement, aquesta revocació és
motivada perquè no resideix a la vila de Sant Joan.
Referent al conflicte entre el batlle i el cònsol en cap per a dur la vara.
f. 111v.
1638, juny, 29
S’acorda enviar un membre del consell a la Batllia General per tal de tractar
dos temes: un, el de la provisió i pagament de soldats, i l’altre, el pont
d’“Scalgues” o de la Folcrà.
f. 112r.
1638, novembre, 12
Referent a la capacitat de despesa de la universitat.
“Tots resolen que es gastia tot allo que convinga per la Vila y pro-
fit della, totora que si convinga ningua cosa; y que es gaste qualsevol
cosa per la Universitat per a qualsevol cosa sols estigan a consell dels
advocats aconsellaran.”
f. 112v.
1638, desembre, 1
Resposta de tots els llocs de la jurisdicció de la universitat de Sant Joan de
les Abadesses sobre el manament reial de contribuir amb soldats i en
les despeses de fortificacions.
“Proposa lo senyor consol en cap que, ja un any lo que demana
sa magestat de que es fassan soldats per tres mesos, los quals pagaran
aquells de diners de dita Vila de dita Universitat y de ditas baronias y

també diners per a fortificar las fortalesas. E los dits consols y consell
de dita vila responen, inseguint lo vot del senyor consol en cap, y diuen
que els estan promptes per a servir al Rey nostre senyor que sempra
convinga y sempra que lo enemic invadesca; y entre en lo present prin-
cipat de Cathalunya y comptats de Roselló y Sardanya, ab tota la gent
possible, y que per trobarse dita Vila imposibilitada de diners, no pot
asenyalar soldat algu pagat per tres mesos. Item: los de Gombren han
resolt que sempre i quant lo francès entras ab effecta en los comptats
y principat de Cathalunya, Rusalló y Sardanya, que ells estan promptes
per a acudir a la defensa del Rey nostre senyor amb tota la gent pocible
de la dita parrochia de Gombren y Aranyonet, y en lo que demana lo
senyor virrey de ajudar a las fortificacions responen que estan impo-
cibilitats de ajudar-li per no tenir diners ni emoluments en las dites
parroquies dels quals ne poguessan traure. Los de Augassa responan
lo mateix. Los de Llaes lo mateix. Los de Sant Pau lo mateix com los
de Sant Joan. Los de Bianya lo matex com los de Sant Joan. Los de
Salarsa lo matex com los de Sant Joan. Item: en quant a la ajuda de las
fortificacions de las fronteras, per estar com dit te impocilitada de
diner per haver ja servit sa magestat, y estant lo encara servint amb
un pont anomenat de Scalgues y altres, a la reparatio del qual se han
de gastar 1000 scuts per manament de la batllia general a la present
vila, fets conforme ne esta ja condemnada y que aixi no pot [servir] a
sa magestat en dita reparatio de fronteras; y quant en la rasenya de
las armas diuen que no poden fer aquella per no tenir official per a
fer-la. Los de Tragurà diuen lo matex.”
f. 113r.
1638, desembre, 23
Acord molt similar al de la sessió anterior.
“Proposa lo senyor consol en cap que, attés los molts mandatos
que tenim rabuts de sa excelencia y del senyor Joseph de Jasa, per a
que se determine lo consell en fer soldats conforme [...] fer ab dema-
na, tenint ara de nou una lletra [dies...] don Joseph de Jossa, doctor
del Real Consell, lo qual se ha llegida a tots vostres mercès per a que
es resolguen lo fahedor. E oyda dita proposició per dit senyor consol
sita lo dit consell general, a resolt que esta prompta y [apresallat] per
servir al Rey nostre senyor (y que sempra y quant lo francès o altre
enemic envadesca lo present Principat lo serviram) ab la fidelitat y
llealtat que nostres antipassats han acostumat i millor fi millor poder,
y que la recenya de les armes ja esta feta y esta a punt, y que en lo

de reparar las fronteras ara, per lo present, per ser la Vila tant pobra,
esta impocibilitada per a que tenir de reparar los ponts de la present
parroquia, que en particular lo pont de Scalgues, lo qual adobar re-
parar ara costa 100 lliures que tenim mandato de la batllia general
per a reparar-lo.”
f. 114r.
1638, desembre, 23
Reunió a l’hospital, per manament de l’excel·lentíssim senyor virrei.
“Ha proposat lo senyor consol en cap lo tenor de dita cartilla.
Non habuit affectum.”
f. 114v.
1639, juny, 24
Reunió a la casa de l’Almoina. Assisteixen al consell jurat 13 persones de
la vila.
El consell jurat envia quaranta soldats per a defensar el Rosselló.
“Proposa lo senyor cònsol en cap de dita Vila que lo senyor don
Onofre de Argensola, doctor del Reial Consell, com saben i han oit a dir
a ell mateix representant la [nucitat] del Rey nostre senyor que te per a
defensar-se de l’enemich francès, lo qual ja es entrat en lo comptat de
Rosallo, y nos ha suplicat acudissem a la invasió de dit enemich con-
forme de nosaltres se esperava; es aixi se servirà tots vostres mercès
de desliberar lo que se ha de fer per deffensa del Rey nostre senyor y de
nostras cosas. E tots, unanimes e conformes, que se offerexan 40 sol-
dats pagats de diner propris de la Vila y Baronia de Sant Joan per a
resistir la invasió de dit enemich francès.”
f. 114v.
1639, juny, 24
Creació de la companyia o milícia de santjoanins que ha d’anar al Rosselló,
composta per un capità, un alferes i quaranta soldats, amb bandera
de color blanc i vermell i timbal.
“Magnífics senyors. Ja veuen que la companyia de nostra Vila de
Sant Joan s’en ha d’anar (als comtats de Rosselló per a resistir a la
invasio fa lo enenich francès en ell y fer lo servey de nostro Rey, que
Deu guardi, y aixi) necessita de un capità y alferes; y aixi anomena
per capità de dita companyia al magnífic misser Rafael Cerdà, en drets
licenciat, y per alferessss a misser Joan Pau Francesc Isalguer, tots de
la present Vila de Sant Joan. E tots, unanimes y conformes, diuen que

los esta molt be que los dits sian capita y alferes [...] y los dits cònsols
y Consell Jurat prometen de donar per quiscun dia, ço es, al capita 10
rals y al alferes 5 rals E los dits consols y consell prometen de donar
dit salari als dits capita y alferes de bens de dita Universitat. E lo dits
Cerdà y Isalguer acceptan los dits carrechs de capita y alferes respec-
tivament, los quals prometen de aportarse be y llealment y tractar los
soldats conforme un bon capità y alferes pertany y aixi ho faran. E
mes los dits senyors de consols y Consell Jurat de dita Vila prometen
de lliurar y entregar an al dit senyor misser Rafael Cerdà, capita elegit
per dita Vila, 40 homens ab llurs arcabussos, flascó y flasquillo, espasa,
y ab totes las monitions que a un soldat pertany y [specte] aportar
per la deffenssa del Rey nostre senyor, que Deu guarde, y prometen
de donar a nals dits soldats per cada dia y per cada vegada 2 rals
tot lo temps estaran residint a la invasió del francès y que estaran a
beneplacit de la present Vila y Baronia paga[...] dits 2 rals de bens de
la Vila y Baronia. E també los lliuran una bandera de camp de tafeta
blanch y de carmesí an al senyor alferes, juntament ab un tabal. E lo
dit senyor capità te per rebuts los dits 40 soldats y tabal, y promet de
tractar-los be y degudament conforme a un capità pertany, com ja te
dit y aixó [jura... per ferman].”
f. 114v.
1639, setembre, 1
Recerca i nomenament de dos soldats de la ribera.
f. 115v.
1639, setembre, 4
Assisteixen al consell jurat 9 persones de la vila, 1 de Tregurà, 1 de Salarsa,
2 de Surroca, 1 de Sant Pau de Segúries, 3 de Bianya i 3 de Llaés.
S’acorda fer el servei al rei (veg. núm. 1, 24/6/1639) des de la data actual
fins a la festivitat de Tots Sants. Tothom hi està conforme.
f. 116r.
1639, maig, 265

5. Seqüència cronològica alterada de les sessions de la resta de l’any 1639.

Referent a donar dues porcions de pa de l’arrendatari de l’abadia al batlle

i al jutge.
f. 116v.
1639, juny, 17
Per fer front a les despeses de guerra amb França, hi ha tres propostes: que
es faci un tall (contribucions especials), que es posin drets de vi o
que es posin drets a la carn. S’acorda fer un tall i, el que falti, que es
tregui dels emoluments.
f. 117r.
1639, [?], 29
Referent a les porcions de pa que es donen, una al batlle i l’altra al jutge, i
que els canonges no les volen donar.
f. 117v.
1639, juny, 19
Referent a la possible pèrdua de l’armament dels soldats de la milícia sant-
joanina enviada a la guerra al Rosselló.
“Proposa lo senyor consol segon que, attes que los soldats han de
anar a la guerra y han de menester arcabussos y flascas y monitions,
diu dit senyor consol que, si acas se perden, si es tenen de perdre per
compta de la Vila y Parroquia. E tots unanimes diuen que es perden
per compta de la Vila.”
f. 118r.
1639, setembre, 6
Mètode d’enviar els diners als soldats de la milícia santjoanina enviada a
la guerra al Rosselló.
“Proposa lo senyor consol Ripoll [Esteve]: vejan vostres mercès a
qui specta aportar lo diner per lo socorro dels soldats. E tots, unani-
mes, an dit que al senyor consol Isalguer [Joan Baptista] spectava. E
dit Isalguer respost que no y volia anar. Y, encontinent, tot lo Consell
a deliberat que lo senyor consol Ripoll los aportas, y dit Ripoll a ac-
ceptat que si que aniria.”
f. 118r.
1640, setembre, 26
Extracció de cònsols pel període comprès des de la data fins a la propera
festa de Sant Isidre. S’ha fet extracció. Han jurat en mà de Joan Bap-
tista Isalguer, cònsol segon.
f. 118v.
1641, maig, 6
Cobrament del tall (contribució especial) pels soldats que defensen la “pro-
vintia”.
“Proposa lo senyor consol en cap que, attés que la vara aporte
lo senyor canonge Joachim Gironella, com a procurador del reverent
capítol, diu que sea de donar raho als senyors diputats per quant
entenen no poder cobrar dels talls per los soldats per deffenssa de la
provintia. Los demés de senyors de conssols diuen que si fasse un pio
o per lo traginer (?) [...] E los demes que si que sia [nuio] un pio o
per lo traginer.”
f. 119r. Jeroni Orri, cònsol en cap. Josep Nonó, cònsol segon. Pere Lapuja, cònsol
tercer.
1641, maig, 16
Referent al justícia de la vila.
“Proposa lo senyor consol segon, ab voluntat del senyor consol
en cap, que attes a dits senyors de Consell lo die de Sant March del
corrent any 1641 se’ls presenta un breu de sa santetat per part dels
senyors de canonges de la collegiata de Sant Joan se jacte de instar
de fer traure altres breus o citacions de la Curia Romana contra dits
senyors de consols y altres persones, per haver-los impedits en llur te-
merari pretenctio de voler aportar la vara de Justicia y de fet voler fer
crida per Joan Tauler, no essent corredor, de on fou forssas capturar
a dit Tauler; y com dits senyors de Consell, en axo y demes, hagen fet
y fassen lo convenient al be y utilitat de la present Vila y Universitat,
inseguint com han seguit las ordes y manaments dels molt ilustres
senyors diputats, qui han passada la vara de Justicia en ma de dits se-
nyors de consols, per ço suplica y demana a tots vostres mercès, senyors
de Consell, se servescan votar y determinar que dita Vila y Universitat
los estiga a ells y a altres qui increpats y fassen en tots los danys y
gastos los ne poden venir y succehir, y que sian deffensats a gasto
y diner de dita Vila y Universitat que es ab tot bon zel y bona inten-
tio han deffenssada la bara de Justicia que dits molt ilustres senyors
diputats las tenen encomanada y donada.”
Nomenament i extracció de cònsols, que prenen possessió en mans del
cònsol en cap. Nomenament de mostassaf (jura en mans del cònsol
en cap), clavari i oïdors de comptes.
f. 119v.
1641, maig, 16
f. 120v. Joan Barrera, cònsol en cap. Jacint Vilallonga, cònsol segon. Cristòfol Roca,
cònsol tercer. Jeroni Orri, mostassaf. Antoni Segui, clavari de la comuna, i
Joan Baptista Isalguer, clavari dels emoluments. [Rafael] Orri, Joan Coll
i [Joan Pere] Llopis, oïdors de comptes.
1641, juny, 27
Referent a les lliures del batlle i del jutge.
“Proposa lo senyor consol en cap que: vejan vostres mercès si es
podran cobrar les lliures del batlle i jutge dels senyors de canonges. Lo
senyor cònsol segon diu: que vaja que es vaja un home de Consell per
a tractar-ho y, juntament, se aporte los diners per los soldats qui anira.”
f. 121r. Jaume Gironella i Pelegrí, Pere Roca i Joan Pere Gironella, jutges de taula.
1641, desembre, 24
Suport econòmic als soldats i conflictes entre la vila i el capítol.
“Proposa lo senyor consol segon que: aqui tenim una cartilla del
modo se han de fer los soldats y, vist lo apreto demanant dit socorro,
diuen y respon lo Consell que es que si envio socorro de soldats y
que es veja lo senyor clavari quans diners te y que si envian soldats
per lo diner que te per no gosar fer talls als habitants; y dit senyor
clavari diu que ell ha tingut sempre diners sempre es estat menester
per socorrer la provintia fins que los senyors canonges han posada
fleca y taverna y carnisseria y gavella de oli, sal y que ell no pot co-
brar dels arrendataris ningun diner per que diuen que la Vila las fasse
valer y tenir la que els han arrendat, y que no obstant tenim soldats
al camp d’Argelés, hauria fet millor servei y que lo Consell vosta la
relació del senyor clavari diuen: que es doni raho als senyors diputats
de la vaxatio y molestias fan dits canonges a dita Vila [...] aquella de

que no puga acudir a dit servey, com dies a se ha representat a dits
senyors diputats.”
f. 121v.
1642, maig, 14
Resolució de confusa interpretació, sobretot si es tenen en compte les opi-
nions dels membres del consell que són a continuació del text se-
güent.
“Proposa lo senyor consol segon, per mort del senyor Jacinto Vi-
lallonga que, attés que ab altra occasió se ha feta resolutio en consell
del que succehí, y precehint lo dia de sant March a fet un any, en la
qual resolutio constava que estigués lo consell de [assistio] a nals dits
Orri y Nonó, conforme conste ab dita resolutio més llargament, diu
dit senyor consol que es deffenssa y que es cobri lo matxo que han
pres a dit Nono en Ripoll, per ordre del capitol de Sant Joan, y altres
procehiments que fassen de assi en enllà y pagar lo matxo, y que es
fassa polissa del que costarà, y que sempre y quan qualsevol dels de
consell si esdevinga en semblants actes que també dita Vila los stiga
en tot per tot.”
Jurisdicció judicial en la persona del cònsol en cap.
“Item: proposa lo dit senyor consol que, attes que ab ordre dels
senyors diputats, los quals han donat al consol en cap en que apor-
tas la vara y exercis la justicia, diu que es continuo immediatament
seran aixit los conssols se envie a sa magestat en ques pose justicia
per ordre seu.”
f. 122r.
1642, maig, 16
Proposta d’entrevista amb el rei per a tractar sobre la jurisdicció judicial
del consell.
“Proposa lo senyor cònsol Roca que, attes los inconvenients hi
ha per pau y quietud de la Vila en exercir la justicia de dita Vila, se
vaja a representar a sa Magestat, y que lo senyor consol Roca se offeri
per anar a parlar y tractar ab sa magestat, y que fins ell sia tornat
nos moga ninguna cosa ni es [llisgan] los consols son extrets, antes
be vol que immediatament en ser ell tornat y aporte las ordres que
sa magestat donara que immediadament [llisgan] los conssols seran
extrets, y aja de jurar, y si acas no aporte ningun ordre, que també se

aja de exercir los càrrecs de conssols los qui seran extrets, no volent
de despres exercir dit carrec de ninguna manera per fer-se fet lo dia
dedicat de fer dita extració.”
f. 122v.
1642, maig, 10
Càstig a un membre del consell per haver fet algun procediment en contra
dels interessos de la vila; tanmateix el contingut del redactat no per-
met concretar amb precisió el motiu d’aquesta sanció.
“Proposa lo senyor consol Roca que, attes que [ml] Rafael Guanter
es estat directament tant remitent en llevar la jurisidicció a la Vila y
remitent a la Vila de no voler venir a pendre los puns [?] en la casa
de la vila, sino que ana a la col·legiada per a pendre’ls del reverent
capítol, vejan vostres mercès quin castich marex; y per no voler votar
en consell [...] E han prevalgut los vots en que sia privat per los dits
dos anys, per aver-hi 12 bolas negras y 2 de blancas.”
f. 123r.
1642, juny, 9
Recerca i recompensa per trobar l’assassí del cònsol segon.
“Proposa lo senyor consol segon que: tots vostres mercès saben
que [Mo] Jacint Vilallonga, consol segon del any present de la present
Vila de Sant Joan, anant a exercir lo offici de batlle, no dubtà Antoni
Bassaganya, pagès de la parroquia de Sant Joan, en aixir al camí ral,
prop lo Privat, lo qual mata a dit Vilallonga, consol; es per que se
fassa exemplar de altres, diu dit senyor consol que es fassa una crida
per part de la Vila que quisvulla qui posara en mans de la justicia dit
omicida se li donara 10 lliures sous.”
f. 123v.
1642, juny, 10
Voluntat del consell jurat de sotmetre la universitat de Sant Joan a la ju-
risdicció reial.
“Proposa lo senyor consol segon que, attes que los anys passats se
tingué consell general de tota la baronia, amb assistència d’un agualzil
de sa magestat, a fi y effecte de quitarse y reduirse a la corona real,
y que per dit effecte y aja ja cridats síndichs, que li aparaxaria ser
convenient continuar la causa de dita quitació, y digan vostres mercès
lo que els aparexera en axó. Lo senyor consol Vinyes diu que li apa-
reix molt be que es reduyam a la corona real. Esteve Raurés diu que
li esta molt ve que es reduescam a la corona real, ab pacte que sen
done raho a la baronia. E tots los demés de consell son també de vot
y parer nos reduyam a la corona real.”
Nomenament de clavari d’emoluments i comuna, oïdors de comptes (juren
en mans del cònsol en cap) i baciners d’ànimes i obrers de la parro-
quial.
f. 124r. Nous cònsols, sense que consti el procediment d’elecció: Rafael Cerdà (és
el capità del núm. 1, 24/6/1639), cònsol en cap. Esteve Ripoll, cònsol segon.
Bartomeu Vinyes, cònsol tercer.
1642, juny, 15
Establiment de drets a la carn i a les càrregues de vi. Problemes econòmics
del consell.
Referent a la porció de pa cuit que es donava al batlle i al jutge.
f. 124v. Lluís Font, clavari d’emoluments i comuna. Joan Asprer, Joan Pere Gironella
i Miquel Hospital, oïdors de comptes. Pere Lapuja i Onofre Carlas, obrers.
Joan Baptista Isalguer, baciner d’ànimes.
1642, juny, 16
Arrendament de les càrregues de vi per dos mesos i mig, al preu de 60 lliu-
res.
Referent al banc reservat als cònsols a la col·legiata.
“... lo dit senyor consol en que la Universitat esta agraviada en lo
remoure lo escon dels senyors de consell en la iglesia collegiatda diu:
si estaria be que es vingués a desculpar lo official o que un canonge
o [demanono].”
f. 125r.
1642, juliol, 5
Petició d’entrevista amb l’arxipreste Jacint Manalt per a resoldre conflictes
entre la universitat i la col·legiata.
“Proposa lo senyor consol en cap, y fa relatio a vostres mercès,
com es anat en Rocello per a parlar amb lo senyor regent [es refereix
a l’arxipreste Jacint Manalt] acerca dels negocis de esta Vila, y li res-

pongue que no a podia resoldre fins y atant fos en [Barcelona], y que
hi anàs, que immediatament se acentarian los negocis de esta Vila ...
E tots, unanimes y conformes, diuen que si que si vaja.”
Referent al banc reservat als cònsols a la col·legiata.
“E mes proposa lo senyor consol en cap que los senyors de con-
sols anasen al monestir a llur lloch y diu si els apar si es posara en
mans de dos advocats o que si envio dos homens de consell a fer la
quexa de fer la removatio del banch o totalment no si vaja ... E han
prevalguts los vots en que si envio dos homens.”
f. 125v.
1642, octubre, 6
Recepció i lectura d’una sentència, sense esmentar-ne ni el contingut ni la
motivació.
“... que aqui tenim una sentencia real y executoria de la Real
Audiencia per a posar en possessió a Joan Coll del bach de Guillamet
vejam si toca a la vila deffensar-ho, si es deu fer procura a Barcelona
per part de la Vila, o si es deu anar a mirar dit bach antes de escriure
a Barcelona.”
f. 126r.
1642, octubre, 13
Debat i opinió dels membres del consell, assessorats per un dictamen dels
advocats Fontanella i Osona, respecte de la voluntat del consell jurat
de sotmetre la universitat de Sant Joan a la jurisdicció reial.
“Proposa lo senyor consol en cap que: en dies passats fuy anomenat
per anar a Barcelona per ordre del Consell, conforme consta ab altres
resolucio a [...] del mes, y consultes lo que se li havia encomanat ab un
memorial; y han respost los advocats lo que en lo marge de dit memo-
rial se conté conforme se es ja llegit en Consell publicament; y aixi diu
que vejan si els apar no posar en executio lo contengut en dits parers,
y aixi a dit senyor consol li apar se deuria mirar si es poria concordar
ab dit capitol y posar en executio los dits parers. Lo senyor consol
Ripoll diu que li apar que confirmant no es lo que ens tenian antes ab
la concordia primera havian feta de les Dignitats. [Mo] Orri diu que:
attes que donavem la ordre al senyor misser Cerdà y los scrits que li
encomanarem, als quals porte resposta dels senyors doctors Fontanella
y Osona, ab que diuen que sens ningun perill poden concertar ab lo

Reverent Capítol com esta llargament posat ab lo parer, y vist també
lo modo que donen per a regir una Universitat, com se fa y se acostuma
en terras reals y de baró, que era lo que nosaltres demanavem, y vist
que tantes vegades nos som juntats per ex effecte y sempre lo Consell
resolt que es concordassen aconsellant o los advocats, y aixi resolc y
so de parer que, sens mes dilatio y sens gastar mes la Universitat, que
fassa la Universitat part amb lo Capitol com diuen los advocats, y
que si acas hi havia algunes coses que aparaguessen a pres a la Universitat
[que es] cometen a alguna persona qui ho entenga, y que no es dilati
més en aixó, per ser com es tant convenient. Joan Asprer diu que li
esta molt be conforme a proposat lo senyor consol Ripoll per a que an-
tes de clourer ninguna cosa que se’n done raho al Consell General.
Pere Lapuja es de vot que es miri per que los advocats [o aconsellesin]
[fer via / servian] los pactes se havien fets primers [indaguen] a Joseph
Nono de la [Exo] i es torni a parlar assi en Consell antes de cloure
ninguna cosa. Lluís Font és de vot que en lo primer concert ell no hi
era, y diu que sempre que la primera estiga be y millor que aquest
concert que ell esta ab lo primer. Antoni Seguí diu que esta ab lo que
aporte misser Cerdà ab pactes que vaja si poria haver lo dit senyor
jutge que es fassa per lo consell. Blanxart diu que es fassa conforme
los advocats han aconsellat.”
f. 126v.
1642, juliol, 96
Referent a les porcions de pa del batlle i el jutge; és interessant l’opinió del
primer Isalguer.
“Proposa lo senyor consol que, attes que dies a se ha tractat en
que se concertas lo Capitol y Vila, y aixi si els habe se vaja a Barce-
lona per a consultar lo concert, y consultat si done raho en Consell y
que sils esta be se pose en mans de dos advocats. [Mo] Isalguer es de
vot y parer que sempre es estat de parer se fes per advocats, y quant
hagueren concertat la vigilia de sant March no volgueren estar al con-
cert sino que lo matí de sant March volgueren alçar vara, y ab aquella
alssada que feren per ordre dels diputats de Catalunya, lo consol en cap
de la present vila, Geronim Orri, de la present vila (qui aleshores era
juntament amb Josep Nono consol segon ab [males] de la Vila) contra-
digueren al reverent [ratllat: Capítol] Joachim Gironella, qui aportava

la vara, lo que de 300 anys a esta part na sera vist com [o procuare
ab actes] y de aqueixa alssada de vara se nan retingudes dos portions,
les quals rebia sempre lo procurador o batlle la una qui aportava la
vara, y la altre lo jutge, y que no restituescan las dos portions y que
no ab [salgan] a Joseph Nono no li esta be se conserten altrament.
Joan Barrera diu que si vaja. Joan Batista Isalguer diu li esta molt be
ques concerte per a que li [staria] millor que tot primer dos advocats
declaren si per com a particular de consell puch donar tal ordre, per
que en ningun temps esdevenidor an aquella aqui tocara la jurisdiccio
puga deduir contra d’ell per que no se li passas una regalia. E han
prevalgut los vots en que es vaja a Barcelona a consultar.”
f. 127v.
1642, octubre, 24
Referent a la jurisdicció i als decrets que cal emetre des de Roma.
“Han proposat los senyors de consols que estos dies passats se
tracta assi en Consell que anassen a parlar ab los senyors de canon-
ges acerca del que escauria tractat sobre dels caps havian apuntat los
advocats en la ques prete de la jurisdicció, y aixi ells han respost que
concedian lo que demanaven, acceptat dos caps, que es uno del jutge,
que volen se estiga com los advocats han aconsellat, y lo altre, que
no volen pagar la que costara de gastos a Roma per a decretar las
concessions nos prometen; y aixi la major part han resolt que es fassa
com diuen los advocats y esta apuntat, y que es veja si es pot haver
que paguen lo que costara dites concessions de decretar.”
f. 128r.
1643, gener, 17
Referent al pagament de certes despeses.
“Proposa lo senyor consol segon que, ates que se ha permes en
lo Consell de la present Universitat de estar a tots gastos y despesas
que es fessan per lo Reverent Capítol contra Joseph Nono, diu que
li estigan de [...]. E tot lo consell jurat de dita Universitat diu que lo
que se ha permes ab altra resolutio de Consell tambe i hi [estam] y
[perscuiram] ab aquella, y si li abstinga lo que li ha permes.”
f. 128v.
7. A partir d’aquest punt, les resolucions són escrites de la mà del notari Joan
Pau Isalguer.
1643, gener, 11
Referent al canvi d’arrendatari de la fleca i la taverna.
Referent a la impossibilitat del mostassaf per complir amb les seves obliga-
cions i proposta del seu substitut.
f. 128v.
1643, maig, 15
Extracció de cònsols, els quals, juntament amb un canonge, són els admi-
nistradors de l’hospital de pobres. Prenen possessió i juren el càrrec,
el consol en cap en mans del cònsol en cap sortint i els altres dos
cònsols en mà del cònsol entrant.
Nomenament, en col·loqui dels cònsols entrants, dels càrrecs d’oïdors de
comptes, clavaris, obrers i baciner d’animes.
Resolució segons la qual cap cònsol que acabi el seu mandat no pugui ser
escollit per ocupar cap càrrec durant l’any següent.
f. 129r. Pere Bruguera, corredor públic.
1643, gener, 168

Resolució segons la qual un membre del consell ha d’anar a Vic a entrevis-
tar-se amb Francesc de Montapalau, col·lector del [catello].
f. 130v. Joan Coll, cònsol en cap. Pere Miquel Hospital, cònsol segon. Bernat Serrat,
cònsol tercer. Cristòfol Roca, clavari. Joan Pere Gironella, Jaume Quera, i
[Mo] Isalguer, oïdors de comptes. Joan Barrera i Joan Verdaguer, obrers de la
parroquial. [Joan] Batista Isalguer, baciner d’ànimes.
1643, agost, 26
Resolució segons la qual es decideix fer sindicat per a manllevar 250 lliures
per a comprar blat.
f. 131r.

1650, juny, 239

“Convocat y congregat lo Consell Jurat ... en la casa de l’Almoina
... de manament de l’honorable Joan Baptista Isalguer, batlle y [loche...]
del procurador general jurisdiccional de la dita vila, per lo illustre y
molt reverent capitol de la iglesia collegiata de Sant Joan les Abadesses,
senyor y baró de dita vila y sos termes, a instancia dels honorables
Esteve Ripoll, Joan Pere Scarra y Nicolau Blanxart, consols de la dita
Vila ...”
Extracció de la terna de batlle que ha presentat el capítol. Ha sortit escollit
Joan Pau Isalguer.
Extracció de cònsols.
Extracció de mostassaf. S’extreu un rodolí de cada bossa de cònsols i es
presenta al capítol, el qual en tria un de la terna proposada.
f. 133r. Joan Baptista Isalguer, batlle. Esteve Ripoll, cònsol en primer grau. Joan
Pere Escarrà, cònsol en segon grau. Nicolau Blanxart, cònsol en tercer grau.
1650, juliol, 3
Elecció i nomenament de càrrecs, efectuada a discrecció pel cònsol en pri-
mer grau.
f. 134r. Joan Pau Isalguer, batlle. Silvestre Martí, cònsol en primer grau. Jaume Que-
ra, cònsol en segon grau. Jeroni Rosaus, cònsol en tercer grau. Esteve Raurés,
mostassaf.
1650, juliol, 17
Pagament al senyor misser Ferrer de 25 ducats en concepte dels honoraris
pels treballs [d’advocat o jurista] “en la concordia y en altres negocis
de la Universitat”.
f. 134v. Rafael Coll, notari, clavari. Pere Lloses, notari. Joan Pere Gironella i Cris-
tòfol Roca, oïdors de comptes. Pere Lapuja i Pere Joan Vinyes, estimadors
(“per la present parroquia”) (6 sous per dieta i 12 sous per dieta de fora la
parròquia). Esteve Ripoll, baciner d’ànimes.
1650, setembre, 2
Compra de blat.
9. Foli 132 en blanc. No consten les resolucions del consell jurat entre els anys
1644 i 1649, ambdós inclosos.
“... ja veuen la esterilitat del any y lo poch diner que te la Uni-

versitat.”
f. 135r.
1650, setembre, 6
Epidèmia.
“Que ja veuen vostres mercès com los qui purgan estan, que es
perill no s’enmalatesca algu, y en enmalaltinse sera possible que no
ens [lliuren / llevin] lo comers, y aixi vejan vostres merces lo que els
apar; y aixi a mi me apar que anassen a la cabanya de la senyora
Vilallonga, al Covilar, y aixi vejam que hi diuen. E tots diuen que hi
vagen y que se’ls dono la dita cabanya.”
f. 135v.
1650, setembre, 7
Lectura d’una súplica dels “traginers assegurats” referent als ports del vi.
S’acorda deixa-ho en mans del mostassaf.
f. 136r.
1650, octubre, 2
Es fa un censal de “mil o dotze centes lliures” per tal de comprar blat.
f. 136v.
1650, novembre, 1
Epidèmia.
“Que los senyors Coll, Ferrers, volan venir a purgar, y que han
fet barraca a la solana de [Santigosa] y axi vejen si volan vingan. E
tots diuen que per ara no els està be que vingan a purgar en lo terme
de la parroquia de Sant Joan.”
f. 136v.
1651, març, 8
El cònsol en cap, Silvestre Martí, és nomenat per anar a la Cerdanya, a
veure el senyor Don Jeroni, per tal de comprar blat.
f. 137r.
1651, març, 15
Proveïment de blat als taverners.
“Ja veuen vostres mercès la necessitat y que los taverners no
troban blat, y axi vejan que la Universitat si te de pastar o si pastaran
los taverners. E la major part del de Consell han resolt que pasten los
taverners per lo sagó, attés no tenen treball de sercar y que aportin
dit forn en fora lo pa a la casa de la Vila y alli se distribuesca per
dos homens de Consell y alli se distribuesca a las personas se te de
distribuir.”
Compra de sègol i ordi.
“E mes ha proposat que un senyor de Ribes vol vendre 25 quar-
teras de segla y 25 quarteras de ordi; y axi tots diuen que dexan en
ma dels senyors consols [que ho miraran].”
f. 137v.
1651, març, 24
Es grava la carn amb la imposició d’un ardit per tal de pagar el predicador
[de Quaresma] i altres despeses que té la universitat.
f. 138r.
1651, març, 26
S’implanta el servei de carnisseria dependent de la universitat.
“Com lo carnisser no troba carnisseria y es [mengua] de la Uni-
versitat no tenir-ne, y aixi es de vot y parer se fassan carnisseries. E
tot[s], unanimes, han dit que es fassan [dites] carnisseries en lo [pati
comprat a la vila], accepto Joan Barrera, que diu no li esta be se fassan.”
f. 138r.
1651, abril, 22
Epidèmia. Constitució de la “junta de morbo”, formada per dos represen-
tants del capítol, dos homes de fora del consell i dos del consell, sense
cap cònsol. La universitat respon que li està bé, però que cal que un
cònsol en formi part.
“... per part de l’Ilustre Capítol de l’església col·legiata de la pre-
sent Vila, senyor y baró d’aquella, los han fet enbaxada enviant ... lo
dit ilustre capítol se era resolt que se fes junta de morbo ...”
f. 138v.
1651, maig, 16
Resolució fragmentària: només consta una part de l’encapçalament de l’ac-
ta.
f. 139v.
1651, juny, 11
Procés insaculador per tal de cobrir les vacants que hi ha a les bosses dels
cònsols en cap, segon i tercer i també d’ocupar les places vacants en
el consell, que en total està format per 23 membres. Els cònsols pro-
posen cada un un membre dels de la bosa de cònsol segon, s’insacula
i queda traspassat a la bossa de cònsol en cap; el mateix per la bossa
de cònsol tercer per a ocupar la plaça de la bossa de cònsol segon; i
finalment, d’entre el consell, els cònsols proposen i s’insaculen els que
s’han d’incloure a la bossa de cònsol tercer. Finalment, els cònsols
proposen cadascun una persona —de fora del consell, lògicament—
per tal que s’insaculi i el batlle li prengui el jurament per ocupar una
plaça en el consell. Tot això es fa seguint el que diposa la concòrdia.
Nomenament de dos habilitadors per a revisar les bosses de cònsols abans
de procedir a l’extracció.
f. 139v.
1651, juny, 23
Extracció i nomenament de cònsols.
“Honorables senyors. Avui, als 23 del mes de juny, vigília de Sant
Joan, en virtut de la concòrdia entre lo Ilustre y molt reverent Capítol
de la església collegiata de la present Vila, senyor y baró de la present
Vila, de una part, y la present Universitat d’altra, es lo die en lo qual
se ha de fer extractio de consols.”
Han mirat les tres bosses, segellades amb el segell de la vila, s’han desclòs,
han cridat un minyó, de set o vuit anys, primer s’ha senyat, posa dues
vegades la mà dins una bacina d’aigua, on hi havia els rodolins del
cònsol en cap, la treu dues vegades sense tocar res, i a la tercera juren
tots tres davant dels quatre evangelis i del batlle. Els cònsols i un ca-
nonge de la col·legiata administren l’hospital de pobres.
Nomenament de mostassaf. Procediment: un minyó extreu un rodolí de
cada bossa dels cònsols; aquesta terna escrita en un paper es presen-
ta al capítol, el qual n’escull un. Sembla que aquest procediment és
força immediat.
Finalment, previ col·loqui entre els cònsols, nomenen el clavari, els obrers
de la parroquial i el baciner d’ànimes.
f. 140v. Josep Isern, corredor públic.
1651, juny, 24
Assisteixen al consell jurat 19 persones de la vila. La composició de l’ano-
menat Consell Jurat dels vint-i-tres podria ser: dinou persones cor-
rents, tres cònsols i un batlle.
Segons la concòrdia, el batlle pren jurament del nou mostassaf.
“... y fet tot axó junt, se son conferits en la iglesia collegiata per
a ohir los officis divinals com diu la dita concordia.”
f. 142r. Pere Losas, cònsol en primer lloc. Pere Vergés, cònsol segon. Miquel Guan-
ter, cònsol tercer. Joan Miquel Martí, mostassaf. Joan Pere Gironella, clavari.
Pere Lapuja i Antoni Serra, obrers. Antoni Seguí, baciner d’ànimes.
1651, juliol, 2
La concòrdia prescriu que el nomenament d’oïdors de comptes es faci el dia
de Sant Pere. Com que la majoria dels membres aquell dia eren fora,
es fa en la data de la sessió. Els cònsols mantenen un col·loqui i es
procedeix a la nominació i al jurament en mans del batlle.
Festa del Santíssim Misteri.
“... vostres mercès ja saben que votarem festa per lo Santíssim
Misteri per lo die se concertaria ab lo Ilustre Capitol; axi nos han dit
se faria dita festa per lo segon diumenge de juliol per aquest any, y
axi vejan lo que es tindra de fer y quina festa se fara. E tots diuen
se fassan lluminarias dos vespres, y se fassan los officis, y se corren
bous o toros ...”
A continuació es nomenen dues persones per encarregar-se d’aquestes fes-
tes.
Retribució al mostassaf per la feina de pesar la carn: 3 lliures i 6 sous.
f. 142v.
1651, agost, 12
Mesures de prevenció de l’epidèmia: es contreu un censal per tal de pagar
les despeses que s’ocasionaran en cas que es produeixi el contagi.
“Senyors, la experiencia ensenya lo que es te de fer en las cosas
tocants al bon govern y administratio de las Republicas; y com avui
lo contagi estiga tant escampat per Cathelunya, que apenas hi ha vila
ni lloch segur, y ja es misericordia de nostre senyor de que nosaltres
no el tingam en la present Vila, per lo que podem fer infinites gratias

a Deu nostre senyor y al Santissim Misteri y patrons qui, segons ja
tenim experimentat, nos han preservat esta vila. Ab tot me apar seria
a proposit que, mentres tenim temps y tots estam juntats assi, que
donassem ordre al que se ha de fer en cas nostre senyor nos volgués
castigar ab lo dit mal; y axi tenint la experiencia de Ripoll, vila popu-
losa qui avui esta afligida ab dit mal, y sabem que alli no hi ha qui
la governa, y menos tenen diner per ser sen anats tots los particulars,
perço seria be que prevenint lo dalt dit se fessan síndichs per a que,
en nom de la Universitat y singulars, se pogués manllevar a censal o
cambi diner per la dita ocasió de contagi y no altrament. E tots, una-
nimes y conformes, diuen que es molt asertat se fassan dits síndichs
per a manllevar lo que se haurà menester per si acas nostre senyor
nos volan castigar ab dit mal ...”
f. 143r. Cristòfol Roca, Antoni Riera i Antoni Seguí, oïdors de comptes.
1651, agost, 31
Epidèmia: primers casos de contagi.
“... ja saben ... han oit a dir que es te suspita que al Serrat de
Més Avall, dins la present parroquia, no sie lo mal contagiós per que
si ha mort un minyó, lo qual enterraren a la parroquial lo die de Sant
Joan [d’agost havia] ab comunicatio de molta gent, y ara es morta la
mare de dit minyó dins 24 hores; y així, per que pugam desliberar
millor lo que es te de fer, nos apar seria a proposit juntar assi alguns
dels capitulars y personas de la present Vila, eminents, per a que nos
donen consell, favor y ajuda per lo que es dega fer. E tots diuen que
si, que es junten las personas intelligents de la present Vila com son
lo senyor official de la [iglesia], y un senyor canonge, y un beneficiat,
y lo senyor misser Pastors, lo senyor Antich Duran, y lo senyor Miquel
Gironella, y lo senyor misser Ferrer, qui es troba en la present Vila,
y lo senyor domer de Sant Pol ... tenint colloqui sobre ditas cosas, y
vist lo que es te de fer en asso, tots, unanimes y conformes, diuen y
resolen que, attes lo perill se vaja en dita casa y que se traga tothom
de ella y los qui estant malalts se posen en una barraca y los sans a
altra barraca, y que se traga tota la roba de dita casa y se cremi tota,
y la casa que es perfumo tota, y aqui estigan ab [guarcas] lo temps se
aja de estar per lo que per fer fer y reconexer ditas cosas se ha feta
nominatio a ...”
f. 144r.
1651, setembre, 17
Compra de blat a Miquel Gironella: 200 quarteres de blat a 10 lliures la
quartera, pagadores el primer dia de juny de 1652; si no es pot pagar,
es convé que la meitat es pagui amb un censal i l’altra a canvi.
f. 144v.
1651, octubre, 8
Canvi del responsable encarregat d’allotjar el batalló de soldats.
f. 145r.
1651, octubre, 15
Referent a la compra de blat (veg. núm. 1, 17/9/1651). Miquel Gironella
vol que se li redacti una acta que deixi constància de la forma de
pagament.
f. 145v.
1651, novembre, 18
Reclutament de trenta soldats.
“Ja veuen que tenim assi lo senyor don Felip de Copons, del Real
Concell, que ens demana soldats. Ell dira lo que voldra, y es entrat
en lo Consell lo dit senyor y, vista sa relatio, tots unanimes diuen que
es fassa lo servei de Deu nostre senyor y de sa magestat y, attes asso,
que es fassan entre Vila y parroquias 30 soldats.”
f. 146r.
1651, desembre, 8
Referent a la possibilitat que, qui ho vulgui, pugui vendre sal i oli, posant
un impost a l’activitat; amb aquesta imposició, es compensaria els
arrendataris que fins ara ostenten el monopoli de la venda d’aquests
productes.
“... som prop del temps de arrendar lo destret de vendre sal,
oli [...] y aixi es menester veure la tabba y si hi ha alguna cosa de
mudar en ella; y me aparexeria que seria bo donar facultat a tothom
de que tinguessen ditas provisions donant un tant als arrendadors y
seria llevar dificultats. E tots diuen se fassa y se posi un tant a dites

coses per a que tothom puga vendre, y que lo que tindran de donar
als arrendadors que ho taxen los senyors consols.”
f. 146v.
1652, gener, 8
Proveïment a la cavalleria d’Olot.
“... nos han presentat un mandat ab que nos manan que, per lo
die de dimecres primer vinent, tingam en la vila de Olot 100 quarteres
de civada per la cavalleria que te passar en dita vila de Olot, y aixi
vostres mercès vejan lo que se te de fer. E tots, unanimes y conformes,
diuen y responen que es fassa lo servei de sa Magestat ...”
Misser Llopis es reté els diners del batalló. S’acorda que la justícia actuï.
Pagament dels soldats.
f. 147r.
1652, gener, 24
Pacte entre tots els arrendataris de l’oli, la sal i el sabó perquè no estan
d’acord amb la taba (veg. núm. 1, 8/12/1651).
“... ja hauran sentit que lo corredor ha encantada la tabba del
destret de oli, sal i sabó, amb los pactes; vostres mercès saben per
molt temps y ningu hi diu cosa, ans sabem que tots los qui hi poden
[dar] se son concertats per a que la Vila tinga de fer-lo que allo volan
lo que es molt mal y aixi me para a mi, attes que los dits qui poden
tenir dit destret se burlan de la Universitat, possar un pacte que ningu
puga vendra ningun genero de mercaderia en la present Vila sino los
arrendadors, acceptat la terrissa ...”
f. 147v.
1652, febrer, 18
Referent al pacte entre els possibles arrendataris de l’oli, la sal i el sabó (veg.
núm. 1, 24/1/1652).
“Ja veuen vostres mercès com, antes de arrendar lo destret de sal,
oli y sabó, no trobavem qui hi digués y ara vist havem fet la tabba de
que ningun puga vendre mercaderia; son vinguts alguns y han fermat
de dret a la crida y aixi vostres mercès vejan lo que es te de fer, si
ho dexarem estar o passarem avant defensant nostre Universitat y lo

que se es fet; y aixi jo dich que se proseguesca per justicia tot. E tots,
unanimes y conformes, acceptat Jaume Quera qui diu que sie confor-
me se acostumava y si que toca a la gavella pero en lo demés no hi
consent per veure la mormuratio del poble, y Joan Pere Cambres qui
diu que no vol votar de primer a ningun, han resolt que se estiga a la
determinatio presa de arrendar y se proseguesca per justitia.”
f. 148v.
1652, març, 6
Impost de 5 rals de cada càrrega de vi per a fer front a les despeses dels
soldats.
“... los gastos que te la Universitat per lo dels soldats que te en la
campanya y que ja puja lo gastat més de 350 lliures ab dos mesos, y
que per a pagar dit gasto ja veuen que la Universitat no te emoluments
per a sustentar-ho, y aixi ques forçós o de fer tall o de posar un dret
més per los gastos de la guerra durant tant solament lo temps de la
guerra, y que a ell li apar millor imposar 5 reals més ab cada carga
de vi que no fer tall.”
f. 149r.
1652, juny, 2
Pagament dels soldats.
“... ja veuen que lo pagador és al camp y nosaltres no tenim ni
podem donar lo compta que lo pagador nos sie assi; y aixi mon vot és
que es envie a cercar dexant diners alli per pagar los soldats. E tots
unanimes diuen se envia a cercar.”
“... que deuen a la Vila las parroquies per lo socorro del pagador
y de altres del port del pa y axi diuen se fassa un memorial y que se
doni al senyor Batlle y que [...] los qui no voldran pagar.”
Venda de blat.
“... que en la comuna hi ha molt blat y axi vejan lo que es tinga
de fer; y a mi me apar se fassa crida per a que se despadesca dit blat
... y lo senyor mostasaf que miri que los taverners no pastin altre
blat sino lo de la comuna, y per axo lo clavari que miri si son segurs
las personas a qui deixaran lo blat.”
Insaculació, d’entre una terna proposada pels cònsols, de la persona que
ocuparà una vacant en les bosses de cònsols segon i tercer.
Nomenament d’habilitadors de les bosses.

f. 149v.
1652, juny, 23
Extracció de cònsol i mostassaf. Les bosses són dins d’una caixa. S’obren,
i els rodolins es posen dins d’una gerra d’aigua.
Extracció d’una terna, un nom de cada bossa, per al càrrec de mostassaf,
proposta que es presenta al capítol de la col·legiata.
f. 150v.
1652, juny, 29
Nomenament d’oïdors de comptes i de baciner de l’obra.
Resolució de fer edictes per a buscar i contractar el mestre de gramàtica.
Segueix la transcripció de l’edicte.
“Edictes per lo studi de Gramatica de la Vila de Sant Joan les
Abadessas. De part dels magnifics consols de la vila de Sant Joan les Aba-
dessas, bisbat de Vich, ab los presents se notifica a totas y qualsevols
personas qui entengan en volerse opposar al studi de gramatica, llegir
y escriure de dita Vila, que per lo 18 del corrent mes de agost, per-
sonalment comparegan en la present Vila a fi y effecte de fer publica
lissó y demostracio, conforme los punts que, per orde de dits senyors
consols, donats los seran fet, la qual lissó y publica demostracio dits
senyors consols conductaran al mes hàbil per a obtenir dit studi per
termini de 3 anys, o altre major o menor a llur contento y voluntat,
ab lo salari acostumat, que es una porcio de pa canonical, la qual avui
se arrenda a més de 100 lliures, y a més de dita porció li donaran 20
lliures de Barcelona per lo die o festa de Sant Joan de Juny, y lo faran
admetre a las venturas de la iglesia collegiata y parroquial de dita Vila;
y si es sacerdot tindrà missa com uns dels beneficiats de dita iglesia
parroquial, y rebrà també lo acostumat salari, tant dels studiants de
gramatica com dels demés minyons, als quals haurà de ensenyar de lle-
gir y scriure. Dat en la vila de Sant Joan les Abadessas avui als 10 de
juliol de 1652. Rafael Coll, notari et [dominus] concilii Universitatis
secretarius, mandato expedicuit.”
f. 150r. Cristòfol Roca, cònsol primer. Pere Lapuja, cònsol segon. Joan Baptista Bellapart,
cònsol tercer. Esteve Raurés, clavari.
1652, agost, 4
Tall extraordinari per a pagar soldats.
“... tenim rebuda una carta del senyor don Felip de Copons, del
Consell de sa magestat, ab la qual nos diu que es fassam somatent
general, o un de cada casa, o que es fassa lo major esforç del que may
se haja fet conforme se conte a la carta, que és llegida per lo secretari
a vostres mercès aqui; y aixi és menester fer lo esforç possible per a
socorrer la necessitat present y tant urgent y fer-se lo servey de sa ma-
gestat y [nostra] y de la provincia; y aixi, attés la dita carta, a mi me
apar se previnga los soldats y veure lo modo y manera que es tenen
de sustentar los soldats se faran y de la manera que es dega fer, com
se te de traure lo diner del gasto faran, y aixi diu lo senyor consol en
cap que es fassa y veja lo tall se te de fer, y anomenar personas per a
fer lo tall y exigir lo dit tall.”
El campaner, Damià Lleonach ...
“... sen volia anar y axi no tenim persona per manar lo relotge
... que els consols facin el que els aparega convenient, deixant-ho a
llur voluntat.”
f. 152v. Silvestre Martí, Joan Pere Escarrà i Bertran, Pere Màrtir Llobera, oïdors de
comptes. Silvestre Martí i Mateu Canal, baciners de l’obra.
1652, agost, 10
Davant la impossibilitat de trobar soldats, s’extreuen, entre els caps de
casa, i per insaculació, sis vilatans per a fer de soldat:
“... ja veuen que nos donaren ordre per a que sercassem soldats;
nosaltres havem feta las diligencias possibles per a poder trobar los
soldats y no en trobem, y axi me apar que es menester traure-los a
rodolins, o vostres mercès vejan de la manera que es tinga de fer per
que lo servei se te de fer y ja es tard per que los soldats s’en tenen de
anar dilluns sens falta, y aixi que se treguin los caps de casa a rodo-
lins. E tots, unanimes y conformes, diuen que es fassa a rodolins. E
mes ha proposat lo senyor consol que, en cas que isque algun pobre,
ultra los deure als de socorro que es dona si els donera entrada. E tots
diuen que los senyors consols ho mirin cristianament y se pagui dit
tall se fara en la present Vila lo que a ells los aparexera convenient;
y extrets los rodolins posats tots en una capsa son estats extrets per
soldats Joan Canet, Joan Solà, Antoni Saguí, Jeroni Roca, Joan Serrat
i Eudald Brunells.”
f. 153r.
1652, agost, 11
Forma de pagament dels soldats.
“... han fet lo tall per pagar los soldats y que axi lo tall se ha fet
com vostres mercès veuen assi ab lo tall que se’ls es llegit y axi [...]
falta que lo tall es de 129 lliures sous y falta fins a 300 lliures sous que
puja lo tall; y axi vejan lo que els apar. Que a mi me apar que lo tall
sie fins a 150 lliures sous y las restants 150 lliures sous que es treguin
del batalló o de altra part, y axi me apar que sera millor axo; e tots
diuen se fassa lo tall de 150 lliures sous y les restants 150 lliures sous
que les treguin del que deu [Mo] Lopis del batallo o de altra part, y que
vejan lo carnisser si vol donar los diners de l’ardit de la romana tots
junts que es prengan aquexos diners y si no els vol donar que es estiga
com se esta.”
f. 153v.
1653, abril, 9
Important carestia econòmica de la universitat i la vila. Esment dels si-
sens.10
“... ja veuen vostres mercès la veu que corre dels sisens y que los
tenders y taverners no volen pendre sisens, y axi resta la Universitat y
los pobres que no poden viure; y axi vostres mercès vejan quin expedient
hi pot haver per que la pobre gent puga viure, que altrament vejem la
Universitat no pot viure y la pobre gent se te de morir de fam per no
voler-los los sisens, attes diuen que la ciutat de Barcelona no els vol
pendre sino a dos diners, y també veure com tenim de fer del preu de
la carn y quina moneda prendrem, attes que la Universitat te de tallar,
pus no troba carnisser, y axi per que no hi tingam nosaltres culpa y no
ens poden imputar culpa alguna vostres mercès mirin lo que se haurà
de fer y de la manera que es tindrà de fer, y axi prengam ne resolutio
del que s’haurà de fer que nosaltres seguirem lo ordre vostres mercès
nos donaran. E tots, unanimes y conformes, diuen que se aboni lo vi
tenen los taverners a las botas y lo blat si y conforme dira lo senyor
mostasaf tenen de vi y blat, y que per asso donin ordre al dit senyor
mostasaf y clavari per que o fassan y mirin de la forma dita.”
10. Moneda que valia sis diners (DCVB). També era el nom de diverses monedes,
una de coure de Barcelona el 1640, una de coure de Lluís XIII de França encunyada
a Catalunya el 1641, etc.
1653, maig, 7
Proveïment de blat.
“Ja veuen que no hi ha blat y non volen vendre per rahó de la
moneda, y que no podem deixar de tenir blat per la pobre gent.”
S’encarrega als cònsols que en busquin.
f. 154v.
1653, maig, 29
Escorxador.
“... per donar-los rahó a serca del que ens ha succeït per lo del
escorxador que [mossen11] Antoni Gironella ha fet contra nosaltres
com vostres mercès han oit. E tots diuen que es vaja al Ilustre Capítol,
senyor nostre, supplicant ens faci mercè mirar-ho y als advocats digan
lo que haurem de fer y que la Universitat resti en sa reputació.”
f. 155r.
1653, juny, 9
Extracció de la terna de batlle. De la bossa de batlle, s’extreuen tres rodolins
que es porten, segellats, al secretari del capítol.
Nomenament d’habilitadors.
Augment dels sous dels cònsols: 25 lliures a cadascun pel seu treball.
f. 155v.
1653, juny, 26
Extracció de la terna de mostasaf, que es tramet al capítol.
Elecció de clavari.
f. 156r.
11. Tractament que s’anteposava al nom o al títol de personatges de categoria

social elevada (DCVB).
1653, juliol, 6
Nomenament de càrrecs.
“... attés las tribulacions han succehït en la present Vila, segons
la dispositio y forma de la concordia, lo die de Sant Pere prop passat
se tenia de fer la elecció y nominatio de oïdors de comptes y també
de jutges de taula.”
Nomenament, un per cada cònsol, d’un jutge de taula.
f. 157r. Antoni Riera, batlle i procurador general jurisdiccional. Joan Pere Gironella,
cònsol en cap. Antoni Saguí, cònsol segon. Jeroni Rosaus, cònsol tercer. Joan
Pere Escarrà, clavari.
1653, octubre, 8
El capítol revoca el batlle.
“... ja veuen que tenim firmada una concordia entre lo ilustre
capitol y nosaltres ab que nos concedexen batlle triennal; ara se veu,
segons nos ha dit lo senyor batlle, que lo dit ilustre capitol ha fet crea-
ció de procurador general y lo havia revocat conforme lo han cridat; y
axi so de parer que es vaja a Barcelona y també veure assi com tenim
de fer y protestar segons lo medi de justicia.”
f. 158r. Rafael Coll, notari, Miquel Guanter i Miquel Cavaller, oïdors de comptes.
Pere Vergés, paraire, i Pere Màrtir Serrat, pagès, obrers. Doctor misser Jaume
Gironella i Pelagrí, Miquel Soler i Joan Barrera, jutges de taula.
1654, juny, 14
“De manament de Joan Pere Gironella, consol en cap de la pre-
sent vila, y en dit nom aportant la vara de justicia per impediment
del batlle ...”
Nomenament d’habilitadors de les bosses de cònsols i nomenament de per-
sones per tal d’omplir les que no estan degudament completes.
f. 158r.
1654, juny, 22
En blanc.
f. 159r.
1658, setembre, 2112

Assisteixen al consell jurat 14 persones de la vila: “Convocada y congre-
gada la Universitat de la present Vila de Sant Joan les Abadessas
y Consell Jurat de aquella, de manament del senyor consol segon,
Pere Vergés, per mort del senyor batlle y consol en cap de la present
vila ...”
Reorganització de les bosses de cònsols per tal de procedir a l’extracció del
cònsol en cap. Nomenament d’habilitadors per a aquesta bossa.
f. 160r. Pere Vergés, consol segon. Miquel Cervera, consol tercer.
1658, octubre, 23
Elecció de cònsol en cap.
f. 161r. Joan Pere Cambres, cònsol en cap.
1658, octubre, 25
Extracció de la terna o proposta de batlle, que és tramesa al capítol.
f. 161v.
1659, juny, 8
Cal emplenar la bossa de cònsol segon, provinent dels components de la
bossa de cònsol tercer. Per aquesta vegada, es demana al capítol de
poder-ho fer per nominació i votat per escrutini; així és que cada
cònsol en nomena un.
f. 162r. Cristòfol Puig, batlle.
1659, juny, 23
12. No consten les resolucions del consell jurat entre la segona meitat de l’any
1654 i la primera de 1658. El batlle era Silvestre Martí, assassinat pels miquelets de
França prop del coll de Salarça “junt amb la Servera” i enterrat el dia 4 de setembre
de 1658 (veg. AMSJA. Llibre d’òbits StJAb: 1643-1680). El cònsol en cap era Esteve Raurés,
paraire (veg. AMSJA. Llibre d’òbits StJAb: 1643-1680), enterrat el dia 13 de setembre de
1658: “... morí si fama és veritat part de pació de animo que s’havia [envantaritat] lo
procurador del monestir y [sentui] molt tota via. Morí amb los sacraments ...”
Extracció de cònsols i de mostassaf (terna extreta de cada bossa de cònsol

que es presenta al capítol).
Nomenament de clavari.
f. 162v.
1659, juny, 30
Nomenament d’oïdors de comptes i obrers.
f. 163v. Cristòfol Roca, cònsol en cap. Jeroni Rosaus, cònsol segon. Joan Miquel
Martí, cònsol tercer. Pere Lapuja, mostassaf. Joan Pere Corominas, clavari.
1659, juliol, 13
Pagament de soldat (sergent major).
“... per a que vejan lo que es prometé al sargent major del servei
que se li donava y que se li falta de la darrera festa de Pasqua fins
avui ...”
f. 164r. Joan Pere Gironella, Antoni Seguí i Antoni Seraví, oïdors de comptes. Antoni
Seraví i Benet Roquer, obrers.
1660, juny, 12
Nomenament d’habilitadors i “munta” —emplenar-la amb el nombre de
membres que li correspon— de la bossa del cònsol en cap. Per fer
aquesta provisió, s’extreu un rodolí de la bossa de cònsol segon, el
qual és substituït per un membre extret de la bossa de cònsol tercer.
Després es nomena directament una persona perquè ocupi un lloc en
la bossa de cònsol tercer, la qual presta el degut jurament davant del
batlle.
f. 164v.
1660, juny, 23
Extracció de cònsols i confecció de la terna de mostassaf, la qual es tramet
al capítol.
f. 165r.
1661, març, 18
Petició de Jaume Joncar que se li pagui el que se li deu per la llana propor-
cionada com a conseqüència de la guerra amb França.
“... per a dir-los com Jaume Joncar demana lo que se li deu de
la llana se li prengué per la composició feu lo senyor compte de Illa,
don Josep de Ardena, quan los francesos entraren en la present vila y
vol cobrar; nosaltres li havem fet parlar per mossen Joan Pau Isalguer
y mossen Rafael Coll y lo que exos senyors han tractat ab ell es que
lo han aderit a que prengués 20 lliures cada any, començant ja aquest
any y vol sien per tot lo mes de maig; y axi vostres mercès vejan si li
pendrem la paraula de pagar-lo en exa forma.”
Pagament de la part que correspon al consell jurat de les despeses del pre-
dicador de Quaresma.
“... ja saben se resolgué de que se donas missa al frare y que,
si no hi havia diners, que es pagaria dema y de bolça, y axi vejan si
estan en dita resolutio. E tots diuen que estant a la resolutio presa,
acceptat Joan Miquel Martí, Pere Verges i Antoni Sagui qui duen que
no volen pagar res per axo per no ser vingut lo frare, per lo qual ho
prometeren.”
f. 167r.13 Joan Pere Gironella, cònsol en cap. Antoni Riera, cònsol segon. Joan Sala,
cònsol tercer.
1661, abril, 10
Inhabilitació de l’arrendatari de la carnisseria, Pere Màrtir Vergés i Cobiró:
“se burla de la Universitat y vol tallar per altres”.
Arrendament de la carnisseria a Miquel Blanxart.
f. 167v.
1661, abril, 13
Pactes i preus de la carn amb l’arrendatari Miquel Blanxart.
f. 168r.
1661, abril, 20
Mal procedir del mostassaf; se’n dóna compte al capítol.
13. Manca el foli núm. 166.

“... sobre lo que ha fet lo senyor mostasaf de anar a buidar lo vi,

contrafent lo que se li havia ordenat per los senyors consols y consell,
de buidar lo vi en la casa de Pere Màrtir Cobiró.”
f. 168v.
1661, juny, 6
Substitució de dos membres del consell perquè són fora de la vila. Es fa
l’extracció i prenen possessió en mans del batlle.
Nomenament d’habilitadors de les bosses de cònsols.
Referent al toc la campana de les hores.
“... per part del ilustre capitol se és demanat que, vist que la
campana de les oras no se sent y que es gran cosa se senti, que seria
be que se fes tocar la campana major de la església ab que sempre
se [tenia] per lo tocar las oras y no altrament; se pagui igualment lo
cost de tornarla fer.”
f. 169r.
1661, juny, 23
Extracció de la terna de mostassaf; la proposta es tramet al capítol.
f. 169v.
1661, juny, 28
f. 170r. Rafael Coll, notari, cònsol en cap. Miquel Soler, cònsol segon. Miquel Cerve-
ra, cònsol tercer. Joan Pere Raurés, clavari. Josep Solà, mostassaf. Pere Lapu-
ja, batlle.
1661, juliol, 3
Nomenament de jutges de taula, un per cada cònsol.
Referent a una petició de Joan Oriola sobre uns emprius a Ribamala.
Referent a una carta del senyor mossèn Ferrer que fa referència a “la pre-
tencio del sargent major Joan Enrique [...]”.
f. 171r. Antoni Seguí, Joan Pere Corominas i Antoni Seraví, oïdors de comptes. An-
toni Riera i Jaume Surinyach, obrers.
1662, juny, 11
Provisió d’un lloc vacant del consell; els cònsols en trien un cadascun i es
fa l’extracció; l’escollit jura el càrrec en mans del batlle.
Munta o procés de completar les bosses.
Nomenament dels tres habilitadors de les bosses; cada cònsol en nomena
un.
f. 171v. Miquel Gironella, Rafael Nonó i Pere Màrtir Llobera, jutges de taula.
1662, juny, 23
Assisteixen al consell jurat 13 persones de la vila; l’endemà, abans d’anar a
missa major, pren possessió el mostassaf, segons el manament rebut
del capítol.
Extracció de la terna de mostassaf, un nom de cada bossa, que es tramet
al capítol.
f. 172v.
1662, juny, 29
Nomenament d’oïdors de comptes, que són tres, un per cada cònsol.
Nomenament d’obrers: els nomena el cònsol en cap.
Referent al mestre.
“Lo senyor mestre de scolas ha demanada la quaresma y ell,
encara que sia a [arabitre] dels senyors consols, ne ha volguda donar
raho per veure que la ensenyansa no va degudament. E tots diuen que
hi ha temps y segons ell se [apertua] a la ensenyansa ells faran apres
y que sen veja experiencia de tot.”
Resolució de difícil interpretació a causa del defectuós estat de conservació.
“E mes ha proposat que ja veuen lo plet se nos amen a[...] sobre
la llicentia de fer [.../axuades/tevades] y que ja han donada una resposta
al senyor batlle e tots diuen [...] requesta y se mantinga la possessió
de la Vila y se gasti lo necessari.”
f. 173v. Antoni Seguí, cònsol en cap. Pere Màrtir Llobera, cònsol segon. Antoni Sera-
ví, cònsol tercer. Joan Pere Corominas, clavari. Pere Lloses, notari, mostassaf.
1663, març, 4
Reparació de les muralles.
“... per a donar raho de una carta que tenim rebuda del senyor
doctor Ferrer la qual es del tenor que vostres mercès veuran, la qual
se és llegida per lo secretari del consell y axi atté la relatio de ell; y
lo que ens escriu sobre las murallas y, per que tinga son degut effec-
te, anomenem per a veure-lo ditas murallas y mirar y fer lo tall de
aquellas y per los que toca a dites muralles a Rafael Coll, notari, y a
Joan Pere Raurés, y per a cobrar lo diner del tall a Joaquim Ferrer.”
f. 174r. Joan Pere Gironella, Llorenç Blanxart i Joan Sala, oïdors de comptes. Joan
Miquel [Marcé] i Joan Pere Arrey, obrers.
1663, març, 26
Reparació de les muralles.
“... per a donar-los raho com enviant de la suplica donada per
la reparació de les muralles per despedir los mandatos penals, se ha
prestat cautio y se ha donat per fermança a mossèn Rafael Coll, no-
tari; y axi dita fermança ha feta ab que vostres mercès, en nom de la
Universitat se li fassa acta de indempnitat, y axi ha fermat dita cautio
y axi és just se li fassa dit acte.”
f. 174v.
1663, juny, 10
Nomenament, un per cada cònsol, dels tres habilitadors de les bosses.
Reparació de les muralles, contribució dels de Llaés.
“... com veuran ab una carta scrita per lo senyor doctor Ferrer
aserca de la appelatio feta per los de Llayers sobre la contribució de
las murallas, y axi llegida dita carta diuen que los esta be se fassa lo
sindicat que es diu a la persona de mossèn Pere Màrtir Ferrer ab poder
de substituhir y axi se ha fet dit sindicat.”
f. 175r.
1663, juny, 23
Extracció de cònsols; abans de procedir, pren la paraula Joan Pere Giro-
nella i demana que ell sigui extret de la bossa de cònsol en cap, per
haver-ho estat ja diverses vegades; a més, pretén que els diners que
deu a la universitat siguin a canvi dels que la universitat li deu a ell.
“... del temps del senyor comte de Illa, quan los francesos entraren
en esta vila per la llana li prengueren y que se fassa acta de tot que
per no pledejar seria millor.” Segueix la transcripció de tots els mem-
bres del consell. Sembla que, finalment, se’l fa fora de la sessió abans
de procedir a l’extracció de cònsols.
Extracció de la terna, una persona de cada bossa, per al càrrec de mos-
tassaf, que es tramet al capítol. Al marge, sembla que hi ha la con-
signació dels testimonis que assisteixen a l’elecció d’aquest càrrec a
l’església de la col·legiata.
f. 175v.
1663, juny, 29
Nomenament d’oïdors de comptes, un per cada cònsol.
Nomenament d’obrers.
Nomenament de baciner d’ànimes.
f. 177v. Antoni Riera, cònsol en cap. Jeroni Rosaus, cònsol segon. Joan Pere Raurés,
cònsol tercer. Antoni Seguí, mostassaf. Josep Solà, clavari.
1663, juliol, 6
Referent al mestre i a la implicació del bisbe de Vic.
“... per a donar-los raho de com havem rebut carta del senyor
bisbe14 en que nos escriu en resposta de una si teniam scrita sobre la
confirmació de la sagristia per lo senyor mestre, y que vostres mercès
vejan la carta, la qual se es llegida y vista la dita carta, se ha resolt de
que se escriga al senyor bisbe per que sia servit que, en tant se tinga
lo [economat] se aja per lo mestre si es pot fer, y per axo se escriga
al senyor bisbe.”
f. 178r. Rafael Coll, notari. Llorenç Blanxart i Miquel Cervera, oïdors de comptes.
Antoni Seraví i Antic Birosta, obrers. Cristòfol Puig, baciner d’ànimes.
1664, febrer, 21
Sessió suspesa.
f. 178v.
14. Brauli Sunyer, bisbe de Vic.

1664, maig, 22
Assisteixen al consell jurat 13 persones de la vila. Se celebra a la casa de
l’Almoina.
Resolució de dubtosa interpretació.
“Se ha resolt que per la festa del Santissim Misteri los qui (qui
antraran lo die de Sant Joan de juny, so es, los consols y el clavari
vells) antraran junt amb lo clavari qui exiran de consols y lo clavari qui
axira ab los dits consols que sian administradors a gastos de la Vila
seran administradors axi quiscun any com acabaran.”
f. 178v.
1664, juny, 14
“In domo Elemosine”. Acta ratllada.
“Memoria dels homens y personas que es troben inseculats en la
bolsa de batlle en lo any 1664 (y 1667).
Joan Pere Gironella, paraire, nasqué a 2 de agost 1595.
Item Antoni Quera, paraire. nasqué a 6 de setembre de 1595.
Item Jaume Joncar, pagès de Surroca.
Item Pere Lapuja, llanser.
Item Antoni Seguí, fuster.
Item lo discret Rafael Coll, notari.
Item Joan Pere Raurés, mercader.
Item Joan Vergés, paraire.
Item Miquel Martí, mercader.
Item mossèn Joan Pau Francesc Isalguer.
Item Francesc Llopis, mercader.
Item Cristòfol Puig, paraire.
Estant habilitadors y insaculadors los molt reverents los senyors
canonges Miquel Ripoll, Joan Bta. Solà y Rafael Asprer per lo molt
ilustre capítol, Antoni Riera, Jeroni Rosaus y Joan Pere Raurés consols
en primer, segon y ters graus.”
f. 178v.
1664, juny, 15
Assisteixen al consell jurat 14 persones de la vila “in domo Elemosine”.
Extracció de la terna o proposta de batlle.
“... per a que lo dit molt ilustre capítol puga anomenar batlle y
crear aquell que apareixera més convenient per exercir lo offici de batlle
y procurador general de la present Vila, parroquies y baronia de Sant
Joan les Abadessas ... y axi trets dits tres rodolins, sens llegirne ningu,
posats dins de una bolsa de [silada] lo secretari Pere Llosas, notari, la
ha portada dita bolsa segellada en dit molt ilustre capitol, que estava
ajuntat en lo cor major de la iglesia, y en presentia del ilustre capítol
ha donada al molt reverent senyor canonge Asprer.”
Deutes de Joan Pere Gironella (veg. núm. 1, 23/6/1663): deliberació entre
els membres del consell sobre si pot concórrer o no als càrrecs.
f. 179r.
1664, juny, 15
Redacció de documents notarials per a fer front als deutes de la universitat.
“Joan Pere Gironella, paraire, ha fermat en acta ab promesa de
pagar a la Vila si es troba que dega aqui los consols qui son y seran;
y lo consell donaran odre de cobrar lo debit que es trobarà esser deu-
tor, ab obligatio de tots sos bens y pena de ters [jurant] lo estil del
notari ab jurament. En testimoni Josep Isern, teixidor de lli, i Patllari
Arxer, sabater, tots de la present vila [rusc].”
f. 180v.
1664, juny 2015

Extracció de la terna o proposta de mostassaf (els tres noms estan en
blanc), la qual es tramet al capítol.
f. 181r. Josep Isern, corredor públic.
1664, juny, 29
Nomenament d’oïdors de comptes, obrers...
“Ja saben totes vostres mercès que, en virtut de la concordia, de
tres en tres anys, so és, quant lo batlle o jutge acabat son trieni per
les querelas que tenir contra dells y de ses fermances ha de purgar
taula y, per privilegi y concessió feta y concedida a la present Vila y
15. El dia de la sessió hauria de ser el 23: espai en blanc, vigília de Sant Joan.
Universitat, los consols y consell fan nominatio de jutges de taula per

decidir les querelas y agravis acas ne hajan.”
Discussió sobre d’on s’han de treure els diners per a pagar el salari dels
jutges de taula.
El mestre demana més diners; no pot viure amb el salari de 20 lliures i la
porció de pa. Es comissiona el batlle per tal que vagi a entrevistar-se
amb el bisbe per aconseguir que es concedeixin diners provinents de
l’almoina general.
f. 182r. Cristòfol Puig, batlle. Mossèn Pere Lloses, notari, cònsol en cap. Joaquim
Ferrer, cònsol segon. Joan Sala, cònsol tercer. Rafael Nonó, clavari. Joan Pere
Raurés, mostassaf.
1664, juliol, 7
Carta de Lluís de Ferrer, doctor del Reial Consell de la Reial Audiència...
“... exusant a mossèn Joaquim [Ferrer] que no te culpa de no voler
acceptar lo càrrec de cònsol segon y la intenció del dit miser Llois [sic]
Ferrer es que no es son gust ni voluntat que acceptia dit càrrec de
consols; y vista y oida dita carta tots los sobredits han respost y votat,
unanimes y concordes, sens perjudici de la concordia y prerrogatives
d’ella que pus diu y escriu, que dins 15 dies enviarà lo privilegi de
ciutadà honrat de Barcelona al dit son germà mossèn Joaquim per a
que vejan la veritat.”
f. 183v. Pere Lapuja, Llorenç Blanxart i Antoni Seraví, oïdors de comptes. Benet Ro-
quer, pagès, i Miquel Soler, obrers. Baciner [en blanc]. Honorat Asprer, Joan
Pere Gironella i Joan Pere Corominas, jutges de taula.
1664, juliol, 26
Acusament de recepció i lectura d’una carta del bisbe de Vic. S’ha llegit i no
s’ha resolt res per no haver-hi quòrum suficient.
Arrendament de la fleca, la taverna i el dret d’entrada de vi.
1664, agost, 27
Referent al pagament del salari als oïdors de comptes i a la reparació de la
muralla.
“... ha respost lo honorable Josep Sola, clavari lo any passat, ha feta
la pòlissa de les dites 12 lliures sous al discret Pere Màrtir Ferrer per
ordre dels senyors cònsols passats, y axi no te lloch de poder retractar
dita polissa per que dit mossèn Màrtir ja te les dites 12 lliures a fi y
effecte del negoci de la muralla; e dit Pere Màrtir Ferrer ja n’ha feta
rebuda assi dit Sola, y diu que li fassan procura per a plets, ab poder
de substituir, per que puga passar havant la causa de les muralles per
que tenen occasio de fer declarar la causa en nostre favor, y si ara non
fem nou, farem quant voldriam per que si pot posar algun destorp.”
Salari als jutges de taula.
“... que los jutges de taula demanan que se’ls donia lo comple-
ment de llurs selaris y la Vila esta tant reseguda que no te un diner
sino deutes.”
Lectura del privilegi de ciutadà honrat a favor de Joaquim Ferrer (veg.
núm. 1, 6/7/1664).
“... lo magnífic Joachim Ferrer, ciutadà de Barcelona, natural de
la present vila de Sant Joan les Abbadesses [sic] dins la casa de la
Almoÿna y devant y [presentin] del senyor consol en cap y ters y de
tots los sobra escrits del concell jurat; senyor consol en cap: jo el re-
querest y supplico, com a notari real y secretari del present consell,
que llevi acta y retinga aquell com jo Joachim Ferrer que, attés que
so ciutada honrrat de Barcelona, com ja tinch presentat lo privile[gi] a
la cort dit privilegi, de mon grat y certa cientia renuntio a la extractio
de consols segon y a tots y qualsevol carrech y officis y de ser homa de
concell de la present Vila y Universitat, y que en mon lloch posen altre
persona y homa y ensecular, com es acostumat de fer per los senyors
consols y concell jurat, y axi no vull en ningun temps valerme de ma
insiculatio y habilitatio en lo present consell sino que [em] sia extret
sens infamia de nota. E los dits consols en cap y ters, y tots los sobra
dits consells, han acceptada la dita renuntiatio feta per dit senyor
Joachim Ferrer demanant y que en sia llevat acte.”
Extracció de cònsol segon, en virtut de la renúncia de Joaquim Ferrer. El
cònsol en cap en proposa dos i el tercer, un. Surt escollit Joan Pere
Raurés.
El consell jurat s’adona que el procediment per a l’extracció de cònsol segon
no ha estat correcte: calia fer habilitadors de la bossa abans de pro-
cedir a l’extracció, tal com mana la concòrdia. Per tant, primer s’han
fet habilitadors i després s’ha extret el nom de Joan Miquel Martí per
al càrrec de cònsol segon.
Amb aquest moviment de les bosses, cal “muntar” la bossa de cònsol tercer:
el cònsol en cap en proposa dos i el cònsol tercer, un, que es troben
hàbils (la primera proposta del cònsol tercer ha estat considerada in-
hàbil). A continuació, se n’extreu un, que ocupa el lloc vacant de la
bossa del cònsol tercer.
Instal·lació d’un escenari per a ser representada una obra de teatre amb
motiu de les festes del Santíssim Misteri.
“Tots los demunt dits han resolt determinat que los consols do-
nassen 30 rals, de bona moneda de plata, per ajuda de cost per fer lo
cataffal per la comedia que es farà per les festas del Sant [sic] Misteri.”
f. 185r.
1664, octubre, 26
Finançament de la reparació de les muralles.
“Ja saben y veuen vostres mercès que les parroquies no volan
contribuir al reparo de les murallas, y com la present Universitat, ab
determinatio de consell, ha intentada causa contra totas las parroqui-
as y baronias, y lo honorable Pere Màrtir Ferrer, notari procurador
y nostre, ha escrita una carta a Pere Llosas, notari y consol en cap,
dient amb sa carta que lo advocat que ell te conduït per compta de
la present Universitat ha tingudas dos juntas amb misser Lois Ferrer,
doctor del Real Consell, i han resolt que era necessari que mirassen
si a la Casa de la Vila si es trobava lo tall y acta que es feu y se va
pagar per lo reparo del pont Descalgues [pont de la Folcrà; veg. les actes
dels anys 1633-1638] y diu que lo notari ha de fer una certifficatoria
y que, en effecte, si hi contribuiren totas las parroquies y baronias y
tenint aquexa certifficatoria se trobara camí que sa [excelensia] manarà
a las parroquias y baronias que contribuescan al reparo de les mura-
lles. E tots, unanimes y concordes, sens discrepar ningu, han votat y
resolt que pus lo tall del pont Descalgues no es trobarà, que si enviàs
lo tall del pont de la Real y dels altres ponts y les resolucions que se
han fetas aserca del dit pont Descalgues y la promesa que feu per les
baronias de contribuir en lo de fer y reparar dit pont Descalgues y lo
tall del pont de la Real.”
Manament als cònsols i al batlle d’anar a visurar (comprovar afronta-
cions) els emprius “... y que es cridin personas vellas”.
f. 186v. Joan Miquel Martí i Coromina, cònsol segon.
1664, novembre, 30
Mort de Pere Llosas, cònsol en cap.
Intenció d’habilitar la bossa de cònsol en cap i extreure un nom per a ocu-
par aquest càrrec. Quan no ha passat mig any del nomenament de
qualsevol ofici, la concòrdia disposa que en sigui escollit un altre
seguint el procediment reglat en funció del càrrec. Abans, però, de

procedir a l’habilitació i a la “munta” de la bossa de cònsol en cap,
el cònsol tercer presenta una súplica del doctor en tots els drets, Mi-
quel Gironella, natural de Sant Joan de les Abadesses. És interessant
perquè especifica l’entrada dels estaments privilegiats directament al
consell i a les bosses dels càrrecs, sense ser insaculats ni votats en
escrutini.
“... ha pervingut que, per mort y absentia, respecte dels dits Pere
Llosas, notari, i Rafael Coll, notari de la dita y present Vila de Sant
Joan les Abadesses, faltarien dos redolins a la bolsa de consol en cap
y que la dita bolsa se havia de cumplir per fer la extractio de consul
en cap, per quant se acostuma en lo present consell que, sempre que
falte ningun official antes de cumplir la mitat del temps del exercici de
sonc carrech, se trau altre de la bolsa hont falta lo dit official aixi que
com faltia lo consol en cap [...] E com magnífichs senyors lo sobre dit
magnifich Miquel Gironella, desitjant entrar en la dita bolsa de consul
en cap, attes hi ha dos llochs per los quals han de entrar dos homens
de la dita Vila y, segons disposicio de dret y en virtut de la concordia
feta y firmada entre lo molt Ilustre Capitol y vostres magnifiques, tingan
lloch los juristas en la bolsa de consol en cap, com també ab la con-
cordia vella entre les Dignitats Reals y vostres mercès lo tenian, y no
sie de ningun prejudici al dit consell y a la dita Vila de que entren los
militars en lo dit consell y casa de la Vila, que no es tal mon intent [a
segar] a los que gaudexan de privilegi militar no [los] pugan forsar de
entrar en lo dit consell, pero no se seguex d’aqui que no hi puga esser
admesos si es gust de vostres mercès. Per ço y altrament lo magnifich
Miquel Gironella suplica y demana a vostres mercès, com a cosa tant
justa, que lo admete en lo dit consell y en la bolsa de consol en cap,
que a més és de justicia ho tindra lo dit supplicant a particular mercè
com de llur ma ho espera, inseguint en tot ordre de justicia demenant
que en tot li sie omni et meliori modo ministrada officio [...] altissi-
mus [...] Gironella; y aixi vostres merces vejan en lo que es resolan.
Y en lo matex punt se ha resolt que fos passat per scrutini y que se
votàs ab bolas si se li admetria la dita supplica ab lo contengut en ell
(y que en tot se servas la concordia) y, encontinent, se es votat ab las
ditas bolas y ha obtinguda la major part lo dit supplicant en abono
seu; y vist son abono ha resolt lo dit consell que se anomenassen dos
persones del dit consell per anar a sercar lo dit supplicant y, arribat
que y es estat en lo consell, se ha resolt de que se li prengués lo solit
y acostumat jurament, y lo senyor batlle, essent present en totas estas
cosas, com a persona legitima per dit effecte, li ha pres lo jurament
[si] y conforme acostuma de pendrel a los de demés que entran en lo

dit consell y fins avui se es fet.”
f. 187v.
1664, desembre, 8
El cònsol en segon grau, o cònsol segon, Joan Miquel Martí i Coromina,
dubta del procediment d’accés al consell efectuat per Miquel Girone-
lla (veg. núm. 2, 30/11/1664). Proposa al consell, i aquest ho aprova,
de consultar “amb algun magnífic doctor y practic en drets” que
revisi la concòrdia, perquè al cònsol li sembla que el procediment a
seguir és, abans de res, ser admès a la bossa de cònsol tercer, després
passar a la de cònsol segon i d’aquesta a la de cònsol en cap, i no,
com ha fet Miquel Gironella, accedir a la bossa de cònsol en cap di-
rectament, per privilegi.
Extracció de cònsol en cap.
Per tal de defensar els drets de la universitat de Sant Joan davant l’Au-
diència en la causa de la contribució de diverses parròquies en la
reparació de les muralles, es nomena el notari públic de Barcelona,
Pere Màrtir Ferrer, com a procurador i síndic per a aquesta qüestió.
f. 188v.
1665, juny, 19
Referent a l’accés a la bossa de cònsol en cap de Miquel Gironella. Tots els
membres del consell exposen les seves opinions, que són transcrites
amb detall. Sembla que Miquel Gironella, en no haver estat acceptat
per ocupar directament un lloc vacant de la bossa de cònsol en cap,
renuncia a accedir al consell, la qual cosa és acceptada, pel que sem-
bla, per la majoria dels seus membres.
f. 189v. Joan Pere Gironella, cònsol en cap.
1665, juny, 20
Continua la discussió (veg. núm. 1, 19/6/1665) sobre l’accés directe a la
bossa de cònsol en cap de Miquel Gironella, discussió motivada per
la carta rebuda de Lluís Ferrer, jutge del Reial Consell. Sembla que la
majoria vol complir allò que disposa la concòrdia.
1665, juny, 23
Miquel Gironella (veg. núm. 1, 19/6/1665) és fill del cònsol en cap, Joan
Pere Gironella. Explicacions i voluntats de Miquel Gironella i accep-
tació de la renúncia a entrar al consell.
“Senyors. Ja saben com me han admès en lo present Consell
Jurat y avui se troben vostres mercès ab algunes dificultats sobre si
soc ben admès o no, per lo que los notifico y dich que no vull plet ni
questio ab ningun de vostres mercès ni present Vila y Consell Jurat,
ni menos amb los senyors qui es lo Ilustre y Molt Reverent Capitol de
la Iglesia Colegiata; y axi, per fugir debat y questions, los suplico me
admeten en lo dit consell ab tota quietut com [estic] admès i consta
en lo present libre de resolutions, o me accepten la renuntiatio de dita
admisió que jo estic prompte y aparellat de fer aquella, attes diuen no
me han admes en lo present Consell Jurat servant la concordia, antes
be han contrafet als pactes de aquella y en particular al pacte que no
poden admetre ningun en lo consell que primer no sien anomenades
tres persones, una per cada hu dels senyors de consol, y de dites sen
tinga de traurer a sort una, com mana dita concordia, lo que no ha fet
admissió per una supplica que a vostres mercès he presentada o feta
presentar de part mia, com consta en la acta scrita resolutio per dit
effecte feta. E tots, unanimes y conformes, han resolt y votat, com es
costum de paraula, que se admetés la dita renuntiatio per dit senyor
Gironella feta com de fet la han admesa, del que me han requerit, tant
lo dit Consell Jurat com lo dit senyor doctor Gironella en ell present,
assentas y continuas dita renunciació y resolutio.”
Falta cobrir un lloc del consell per mort de Pere Llosas: cada cònsol en
proposa un, i tots tres són trobats hàbils, “los quals noms dels tres
axi anomenats se son posats en una capsa tenyida de vert ab tres
rodolins dins de tres boles”. Feta aquesta nominació, es procedeix
a la “munta” de les bosses; tres persones de la bossa de cònsol tercer
han de passar a la bossa de cònsol segon: cada cònsol en proposa un
i és escollit per votació.
Nomenament d’habilitadors de les bosses.
Extracció de cònsols i elecció de la terna o proposta de mostassaf, que es
tramet al capítol, el qual el nomena el dia de Sant Joan abans que el
consell vagi a missa major.
f. 192r.
1665, juny, 29
Nomenament d’oïdors de comptes, un per cada cònsol.
Nomenament d’obrers, un el cònsol en cap i l’altre el cònsol segon.
f. 193r. Pere Lapuja, cònsol en cap. Llorenç Blanxart, cònsol segon. Miquel Cervera,
cònsol tercer. Miquel Soler, sastre, clavari. Joan Miquel Martí i Coromina,
mostassaf. Antoni Seguí, Antoni Seraví i Josep Solà, oïdors de comptes. Jero-
ni Bertran i Escarrà, paraire, i Joan Pere Canal, pagès, obrers.
1666, juliol, 2
Referent a uns diners...
“... que han caigut lo die de Corpus y dia de Sant Joan de juny
com consta, ço és, del dia de Corpus en la tabba de les taulas de la
carnisseria y del dia de Sant Joan en la tabba de fleca y taverna de
dita Vila.”
Segueix l’opinió dels presents referent a què cal fer amb aquests diners.
f. 193v. Antoni Seguí, cònsol en cap. Josep Solà, cònsol segon. Francesc Llopis, còn-
sol tercer.
1666, juny, 2916

Nomenament d’oïdors de comptes.
Nomenament d’obrers de la parroquial.
f. 196r.17 Joan Pere Gironella, Pere Màrtir Llobera i Joan Sala, oïdors de comptes.
Patllari Arxer, sabater, i Pere Joan Pujol, pagès, obrers.
1667, juny, 23
Extracció de cònsols; primer, però, cal que el clavari i els cònsols abonin
certes quantitats de diners que deuen al consell.
Extracció de tres persones, una provinent de cada bossa de cònsol, per a
confeccionar la terna o proposta de mostassaf. El capítol l’ha d’esco-
llir d’aquesta terna proposada.
Extracció de clavari.
f. 197r. Joan Pere Gironella, cònsol primer. Miquel Soler, cònsol segon. Joan Sala,
cònsol tercer. Joan Pere Raurés, clavari. Joan Vergés, mostassaf.
16. Full solt, relligat posteriorment.

17. El foli núm. 195, en blanc.
1667, juny, 29
Nomenament dels tres oïdors de comptes, un escollit per cada cònsol, dels
dos obrers, un escollit pel cònsol en cap i l’altre del cònsol segon, i de
baciners, el nombre dels quals no s’esmenta.
f. 197v. Antoni Seguí, batlle. Joan Pau Francesc Isalguer, Antoni Seraví, Patllari
Arxer, oïdors de comptes. Cristòfol Puig, pararire, Onofre Coronas, pagès,
obrers.
1667, juliol, 14
Nomenament dels tres jutges de taula, a proposta d’un per cada cònsol i
ratificats per escrituini.
f. 198r. Misser Miquel Gironella, Miquel Cervera i Francesc Llopis, jutges de taula.
1668, febrer, 29
Conflicte de jurisdicció referit, probablement, al mecanisme de nomena-
ment dels jutges.
“Senyors. A vostres mercès havem ajustats [sic] per quant ja han
sentida la proposicio ha feta en lo present consell lo reverent senyor
[canonge] Mias, persona anomenada per lo ilustre y molt reverent
capítol de la present isglesia collegiada, com a senyor y baró, y axi
dich a vostres mercès que resolga del fahedor. E tots, unanimes y
conformes, han resolt que lo senyor batlle, a qui toca la nominatio de
jutge per les causes de inspecció se ventilas en la cort secular de la
present vila, fassa la nominatio de aquell y [com hi te] ditas causas a
qui li aparexara y que millor a les parts ministre justitia, y que en tot
vola[n] se serve la concordia.”
f. 198v.
1668, juny, 17
Nomenament dels tres habilitadors de les bosses de cònsols encarregats de
“muntar” cadascun una de les tres bosses.
f. 199r.
1668, juny, 23
Proposta o terna de mostassaf.
“Joan Pere Raurés, encara que lo any passat ne sie estat de cla-
vari y se es confirmat per lo any corrent, inseguint [pr] vot de tots
los sobre dits en que sen son resolts, attés la convenientia es a dita
Universitat, per raho de tornar la aigua de la font a la present Vila, y
axo per esta sola vegada, del que no s’en puga traurer consequentia.”
Confirmació del capítol de la persona nominada per al càrrec de mostassaf.
f. 199r. Llorenç Blanxart, cònsol en cap. Pere Màrtir Llobera, cònsol segon. Miquel
Cervera, cònsol tercer. Joan Pere Raurés, clavari. Antoni Seraví, mostassaf.
1668, juny, 29
Nomenament dels tres oïdors de comptes (un nomenat per cada cònsol),
dels baciners (no s’esmenta el nombre) i dels dos obrers (un escollit
pel cònsol en cap i l’altre pel cònsol segon).
f. 200r. Jeroni Rosaus, Cristòfol Puig i Patllari Arxer, oïdors de comptes. Joan Oliach
i Mateu Escaig, pagès, obrers.
1669, maig, 6
Assisteixen al consell jurat 13 persones de la vila; convoca el cònsol en cap.
Intenció de fer la terna o proposta de batlle amb motiu d’estar el batlle ac-
tual inculpat en qüestions judicials.
“Senyors. A vostres mercès havem ajuntats a fi y effecte de fer
nominació de batlle y procurador general [jurisdiccional] de la present
vila y parroquies a ella unides, per causa que esta impedit de dit son
offici per esser enquestat y la Regia Cort procehir criminalment contra
de ell per algunas causas y rahons a dita Regia Cort ben vistes, y que
se puga fer dita nominatio de batlle, procurador general, tenim [crites]
per relatio del dit honorable Joan Vergés, altre dels consellers de dit
consell, en dit consell present, y diu que com a síndich de dita Vila y
Universitat lis digué lo doctor Loys Ferrer, jutge de la Real Audiencia,
y axi mateix lo doctor Anglasell, que havia preses dites informacions
en la present Vila que, encontinent, fos jo en la dita Vila donas noticia
als dits senyors consols y consell se fes dita nominatio y extracció de
batlle y procuradors general inseguint lo thenor de la concordia [...] y,
encontinent, lo dit senyor consol en cap, la vara de justitia aportant, ha
respost que lo dit senyor doctor Anglazell, antes de anarsen, li notifica
y mana que capturas la persona del honorable Antoni Seguí, batlle y
procurador general passat, entre altres persones de la dita y present

Vila; y aixi tots, unanimes y attesass las rahons susditas, y esser absent
dit senyor batlle y haverne tenir noticia de cosa encontrari, se fassa dita
nominatio, habilitacio y extracctio de [dit] batlle y procurador general
inseguint en tot lo thenor de dita concordia, y que es lo residuum del
trienni del dit senyor batlle, fent les degudes obligacions com se acos-
tuma y esta més llargament en dita concordia especificat y [com]...”
Mostra de l’oli que cal donar al corredor.
“... que, com moltas vegades entre corredor de la present Vila
y traginers aportant oli y tenders de la dita Vila sobre lo que es te
de donar de mostra al dit corredor de dit oli, y aixi, per evitar totas
questions que se assenyalia, lo oli se te de donar per mostra y tots,
unanimas, y han resolt que es doni per cada mostra al dit corredor
una mesureta de oli que autra mesuretas fan quarta.”
1669, abril, 8
Assisteixen al consell jurat 10 persones de la vila. Acta en blanc.
f. 200v.
1669, juny, 10
Nomenament dels tres habilitadors de les bosses de cònsols encarregats de
“muntar” cadascun una de les tres bosses.
f. 201v. Jaume Joncar, pagès de la parroquia de Sant Martí de Surroca, batlle.
1669, juny, 23
Terna o proposta de mostassaf.
f. 201v. Pere Lapuja, cònsol en cap. Joan Pere Corominas, cònsol segon. Francesc
Llopis, cònsol tercer. Patllari Arxer, sabater, clavari. Antoni Riera, paraire,
mostassaf.
1669, juny, 29
Extracció d’oïdors de comptes, obrers i baciners.
f. 202r. Miquel Soler, sastre, Joan Sala, paraire, i Joan Pere Gironella, oïdors de
comptes. Miquel Soler i Cristòfol Romans, pagès, obrers.
1670, febrer, 19
Pagament de deutes per la construcció d’una font i per blat ofert a la cava-
lleria.
“Senyors. A vostres mercès havem ajuntats per a que se deuen
a Pere Màrtir Cavaller, mestre de cases, per la obra de la font de la
present Vila 40 lliures de plata, y se deu també algunes 15 quarteres de
blat a Miquel Blanxart de la present Vila per lo sustento de la cavalleria
estava allotjada la Quaresma passada de dita Vila; y com avui la dita
Universitat no tinga poder aquella pagar si (los) està be que vehesem
que a dit Blanxart, com a arrendatari de les taules de la carnisseria,
del preu de aquella pagas ditas quantitats.”
f. 202v.
1670, juny, 11
Extracció de la bossa de batlle de la terna o proposta de batlle que cal portar
al capítol. Els habilitadors d’aquesta bossa són sis: tres canonges i els
tres cònsols.
f. 203r.
1670, juny, 23
f. 203r. Joan Pere Gironella, cònsol en cap. Miquel Soler, cònsol segon. Joan Sala,
cònsol tercer. Jeroni Rosaus, ferrer, clavari.
1671, abril, 818

Acta d’estructura formal diferent de les altres.
Referent a un plet entre la universitat i Teresa de Pastors.
f. 203r.
1670, juny, 29


f. 204r. Joan Pere Raurés, batlle. Miquel Gironella, doctor en drets, Joan Pere Coro-
minas i Jeroni Bertran i Escarrà, jutges de taula.
1671, juny, 14
Votació (s’esmenta la capsa tenyida de color verd, veg. núm. 2, 23/6/1665)
de persones per a ocupar els llocs vacants de les bosses de cònsols...
“... per mort d’Antoni Riera, paraire ... per ser passat ciutadà
honrat de Barcelona el magnífic Francesc Lopis y no voler asistir en
dit consell.”
f. 204r.
1671, juny, 23
f. 204v. Llorenç Blanxart, cònsol en cap. Rafael Nonó, cònsol segon. Joaquim Vi-
nyes, cònsol tercer.
1672, setembre, 719

Referent a un plet amb la Reial Audiència pel pas de pastures per la casa
del Vaquer, sobre la roca Guixera (el cingle de la Roca). La universitat
desisteix de continuar amb el plet.
“Senyors. A vostres mercès havem ajuntats a fi y effecte de re-
presentar-los com los doctors Francesc de Asprer, donzell en la ciutat
de Barcelona y present Vila domiciliat, (y Miquel Ripoll, en drets doc-
tor, canonge de la collegiata iglesia) estan continuant la causa que ha
introduhida contra la present Vila y Universitat y singulars personas
de aquella en la Real Audiencia del present principat de Catalunya, a
relacio del magnífic don Francisco de Ribera de dita Real Audiencia,
doctor, notari, Antoni Fabra, pretenent no poder la dita Universitat
y singulars personas passar ab remades de bestiar ni pasturar en lo
districte de aquell tros de terra que es contra la casa dita del Vaquer,
qui es de sobra Rocha Guixera [ratllat: y devers los masos Rocha de
les Planes y Asprer]; y que, per dit effecte, tenen lletres compulsorias

volent rebrer testimonis, continuant la dita causa; per ço se los re-

presenta dient que respongan sobre del fahedor sis continuara la dita
causa o no. Y tots, unanimes y concordes, han respost que es votas
ab bolas y, encontinent, se han donades bolas per votar y pendrer la
resolucio com se acostuma en lo dit consell, ço es, blancas y negras,
ab que se ha trobat en ditas bolas esser la major part de dit consell
de vot y parer de que no es passas més avant per part de la dita Uni-
versitat en la dita causa, y que es donas raho de dita resolutio als dits
senyors dient que nos passas mes avant en dita causa, per quant la dita
Universitat y homens de consell representat aquella havian resolt se
desistis y renunsias a dita litte y causa, com de fet se los torna la dita
resposta per los senyors de consols y alguns particulars de dit Consell
Jurat ab que, oida y vista dita resposta, los dits senyors respongueren
que los estava molt be ab que han dexat de continuar la dita causa.”
f. 204v. Jeroni Rosaus, cònsol en cap. Jeroni Bertran, cònsol segon. Francesc Blan-
xart, cònsol tercer.
1671, agost, 9
Referent al lliurament en espècie de 6 dobles per l’arrendament de la fleca,
la taverna i els drets d’entrada de les càrregues de vi.
f. 206r. Llorenç Blanxart, cònsol en cap. Rafael Nonó, cònsol segon. Joaquim Vi-
nyes, cònsol tercer.
1671, novembre, 9
Pagament de 30 quarteres de llana que es deuen a Clemència, viuda deixa-
da del magnífic Miquel Lana, donzell de Prats de Molló.
f. 206r.
1672, juny, 23
Proposta o terna de mostasaf.
f. 206v. Jeroni Rosaus, cònsol en cap. Jeroni Bertran, cònsol segon. Francesc Blan-
xart, cònsol tercer. Joan Pere Corominas, sabater, clavari.
1672, juny, 29
Assisteixen al consell jurat 14 persones de la vila. “Assi se te de continuar
una resolucio sots diada de 7 de setembre de 1672 que, per error, se
trobara en detras, girant dos fulls.”
Nomenament d’oïdors de comptes, obrers i baciners.
f. 207r. Miquel Soler, sastre, Patllari Arxer, sabater, i Cristòfol Puig, paraire, oïdors
de comptes. Patllari Arxer i Antoni Camps, pagès, obrers.
1673, juny, 10
Extracció de la terna de batlle i procurador general jurisdiccional de la vila,
la qual es tramet al capítol.
Habilitació de les bosses de cònsols i “munta” d’aquestes bosses, per ha-
ver-hi llocs vacants.
f. 207r.
1673, juny, 23
Proposta de la terna de mostassaf; el nomenament, el porta a terme el ca-
pítol.
f. 207v. Miquel Soler, cònsol en cap. Josep Solà, cònsol segon. Patllari Arxer, cònsol
tercer. Antoni Seraví, mostassaf. Joan Vergés, paraire, clavari.
1673, juny, 29
Nomenament de jutges de taula (un per cada cònsol; càrrec triennal, igual
que els de batlle i jutge).
Nomenament d’oïdors de comptes (un per cada cònsol).
Nomenament d’obrers de la parroquial (un pel cònsol en cap i un pel còn-
sol segon).
f. 208r. Joan Isalguer, en “quiscun” drets batxiller, Joan Oliach i Joan Sala, jutges de
taula. Antoni Seguí, Rafael Nonó i Miquel Cervera, oïdors de comptes. Esteve
Cervera i Pere Serrat de la Tella, pagès, obrers de la parroquial.
1673, novembre, 30
Assisteixen al consell jurat 14 persones de la vila. Fins a aquesta data el
lloc de reunió del consell jurat només s’especificava amb la frase “en
lo lloch acostumat”, el qual, com s’ha anotat, molt probablement

es tractava de la Casa de l’Almoineria (veg. 24/6/1639, 23/6/1650 i
22/5/1664). En aquesta acta es diu: “en lo lloch acostumat y casa de
la Almoyna de la present Vila, a veu de trompa ...”. Segons es des-
prèn de la sessió següent, la casa de l’ofici esmentat va ser considera-
da, amb el pas dels anys, com a lloc propi i estable de reunió. L’acta és
incompleta. Al final, es deixa un espai en blanc destinat, segurament,
a la transcripció de la carta de referència.
Lectura d’una carta de l’arxipreste Vergés, el contingut de la qual ens és
desconegut.
“... havem ajuntats per quant avui, die present, havem rebuda
una carta del Ilustre y Molt Reverent senyor Francesch Vergés, arxi-
prest de la collegiata iglesia, la qual es del thenor seguent. Sabent lo
senyor Virrey.”
f. 208v.
1674, abril, 1
Assisteixen al consell jurat 16 persones de la vila “en lo lloch acostumat y
casa de la Almoyna de la present Vila”.
Creació d’una lleva de soldats.
“... havem ajuntats per quan avui, die present, lo ilustre y molt
reverent senyor Francesc Vergés, en quiscun drets doctor, arxipreste de
la col·legiata iglesia, nos ha notificat que tenia ordre de sa Excelència
de que la present Vila y Baronia y jurisdicció de l’ilustre y molt reverent
capítol de dita collegiata fessen un número cert de soldats per a invadir
los francesos que, segons diuen, volen entrar en lo present Principat
de Catalunya; y que los tinguessem previnguts per la ocasió se hauria de
menester y que los diguessem quin numero podiam fer [...] han resolt
en que es conferescan dits senyor consols ab dit senyor arxipreste y
ilustre capirol de dita collegiata y que fassen lo dit numero de soldats,
y que tracten lo menor numero se puga fer per dita Universitat, que
ja veuen esta molt endarrerida y sens un diner, y que miren per ella
y que en treguin lo partit que pugan, y que miren amb dits senyors
que [donguin] llicencia als dits senyors consols per a fer un tall per lo
sustento dels soldats tindra de fer la present Vila y Universitat per los
singulars de dita Vila.”
f. 209r. Cristòfol Puig, batlle.
1674, abril, 9
Nova taxa (posar romana) o tall per a pagar soldats.
“... havem ajuntats per a que teniem de fer un tall per la present
vila y singular de ella per lo sustento de [nous/9] soldats que la dita vi-
la tenia de fer y sustentar en la armada de [nostron] Rey, que Deu
guarde, quant sera demanats; y al ilustre capítol, com a senyor y baró,
ha aparegut millor se posas romana, ço és, 3 diners per lliura de carn
se vendra en la carnisseria [comprenint] si los senyors de canonges
y beneficiats de dita collegiata, de la qual no volan ser franchs sino
pagar com los demes, com de fer-se dit tall ja estava resolt per vostres
mercès, com consta de la resolutio susdita, y aixi tots unanimes han
resolt se pose dita romana, attes la dita conveniència, y entrevenir en
ella los dits senyors de canonges y comensals.”
f. 209v.
[1674, ?, 21]
Assisteixen al consell jurat 15 persones de la vila. L’acta és incompleta.
“... havem ajuntats per a que lo senyor Joan Pere Raurés, assi pre-
sent en consell, gaudeix de privilegi de la capitania general del present
Principat de Catalunya, com consta en poder del notari y [scriva] de la
cort secular y ordinaria de la present Vila, per lo que se vol apartar de
no esser de esta hora al devant de altres del dit Consell Jurat antes be.”
f. 209v.
1675, juny, 16
Assisteixen al consell jurat 13 persones de la vila, que consten, per primera
vegada, al marge de l’acta.
“Munta” de les bosses de cònsols.
Nomenament de secretari: Rafael Coll.
Nomenament d’habilitadors de les bosses de cònsols (són tres, un per cada
cònsol).
f. 210r. Llorenç Blanxart, cònsol en cap. Joan Pere Corominas, cònsol segon. Miquel
Cervera, cònsol tercer. Rafael Coll, secretari de la universitat.
1675, juny, 23
Extracció de cònsols (el minyó de 7 anys d’edat que procedeix amb l’ex-
tracció és diu Antoni Soler).
Proposta o terna de mostassaf, que es lliura al capítol.
f. 210v. Joan Vergés, cònsol en cap. Jeroni Escarrà, cònsol segon. Joan Sala, cònsol
tercer. Llorenç Blanxart, mostassaf. Rafael Coll, notari, clavari.
1675, juny, 29
Nomenament d’obrers (dos, un el cònsol en cap i l’altre el cònsol segon).
Nomenament d’oïdors de comptes (tres, un per cada cònsol).
Acceptació de Rafael Coll, notari, del càrrec de clavari.
1675, agost, 12
Pagament de 3 doblers per les vaques del Santíssim Misteri:
“... resolan que las tres doblas de las vacas del S. Misteri que es
paguin les dites tres doblas, conforme diu la tabba.”
f. 212r.
1676, abril, 13
Visita del cònsol en cap i del notari Rafael Coll a Narcís Descatllar, a Ri-
poll, per tractar de la contribució que fa la universitat en assumptes
relatius a soldats.
“... havem parlat ab dit senyor y nos ha donada la carta closa del
Rey, nostre senyor, que Deu guardi, y demés a més nos ha dit que de-
manava lo que esta Universitat feia en temps passat al batalló, que eren
60 lliures cada mes, y nos ha dit si aportavem sindicat per fermar lo
acta del que nos ajustariam.”
f. 212v.
1676, abril, 19
Lliurament del donatiu al rei:
“... se havia feta resolucio ahir de que se anas al Ilustre Capitol
per a fer nominatio de persona per a rebre los diners del tall del do-
natiu del Rey, havent-me dit que no volien juntar capitol per fer dita
nominatio, sino que lo consell la fassa; y axi vostres mercès vejan lo
que nos apar y axi tots, unanimes y concordes, anomenam per recep-
tor de dit tall a Joachim Vinyes, apotechari, per a rebre dit diner y
deposar-lo en la taula de la ciutat de Barcelona, y per tots los gastos
se porian esdevenir per lo que se poria perdre lo diner y de ditas pa-
gas, aportar les partides de taula y sempre y quan se aja cobrat y si

esdevenia haverhi gastos que sien a carrech seu, y si no ha cobrat de
las parrochias de la [pa] no haura pagat per lo que ne obliga tots sos
bens sens dilatio; y per seguretat ne dona en fianças a [...] los quals
acceptaran lo carrech en la fiança, los quals se obligaran tots ab totes
obligations [...] scriptura de ters obligatio de persones y bens y con-
tributio de [...] necessaria y ab jurament.”
f. 213v.
1676, juny, 3
Transcripció de la sol·licitud de renúncia a ser membre del consell de Joan
Miquel Martí per ser “fora y te sa habitació avui fora de la present
vila”. Se li accepta.
f. 214r.
1676, juny, 12
El consell acorda perdonar Jeroni Corominas, el qual, al mig de la plaça
pública, havia agredit amb un cop de puny el cònsol en cap: “és de
pits nobles perdonar y que la doctrina de Christo ...”.
f. 214v.
1676, juny, 21
“Munta” de les bosses de cònsols, per cobrir els llocs vacants.
f. 215v.
1676, juny, 21
Encapçalament de l’acta dels habilitadors, inacabada.
f. 215v.
1676, juny, 23
Proposta o terna de mostassaf composta per tres persones nomenades una
per cada cònsol, i que es tramet al capítol. Al final de l’acta, s’hi trans-
criu la resolució del capítol.
1676, juny, 27
Lectura d’una carta del senyor doctor Joan Colomer, del Reial Consell, se-
gons la qual es convoca el batlle i els cònsols de Sant Joan a Ripoll per
tractar coses “que importaven al servei de sa majestat”.
f. 217v.
1676, juny, 28
Convocatòria del sometent general.
f. 218r.
1676, juny, 29
Extracció de la terna o proposta de batlle, que es tramet al capítol.
Nomenament de jutges de taula; són tres, nomenats un per cada cònsol.
Nomenament d’oïdors de comptes: són tres, nomenats un per cada cònsol.
f. 218v. Joan Isalguer, Miquel Cervera i Francesc Blanxart, jutges de taula. Jeroni
Rosaus, Patllari Arxer i Nicolau Vilalta, oïdors de comptes. Francesc Joncar i
Joan Serrat (en representació de la pagesia), obrers.
1676, juny, 30
Convocatòria del somatent.
“... resolen que se fassa somatent y, en cas que se pugan concertar
al qui arriven, se’ls done tres reals en cas nos pugan concertar a menos.”
f. 219v. Josep Solà, batlle.
1676, octubre, 11
“... resolen que y [...] se te de fer ab Galceran Pujol de Sadernes
se fa sindicat al senyor Joachim Vinyes (y a Joan Verges) donant-li los
poders convenients per dita concordia.”
f. 220r.
1676, desembre, 6
Assisteixen al consell jurat 13 persones de la vila. No s’hi consigna cap
acord.
f. 220v.
1677, març, 7
A causa de la manca de blat i per tal d’evitar que se n’extregui de la vila,
s’estableix una taxa o multa.
“... dret en lo blat ([matrell] ordi y fajol), ço es, 12 sous de ardits
per cada quartera de blat, y lo qui contrafara [...] 10 lliures y lo blat
perdut.”
f. 221r.
1677, març, 15
Multa a les Cinc Dignitats Reials de 12 [lliures] sense especificar la infrac-
ció o el motiu, però pot estar relacionada amb la resolució precedent.
f. 221v.
1677, abril, 27
Referent a la provisió de pa al domer de la parroquial per als enterraments.
“... lo senyor domer vol que en los enterros y honras li aporten
lo pa que ell vulla, axi han determinat se [...] ab los pagesos y després
se fassan las diligencias possibles per ajustar ditas cosas ab lo senyor
bisbe, y que los pagesos [...] en lo gasto.”
f. 221v.
1677, abril, 28
Servei militar al rei.
“Vista la carta del senyor Governador de Camprodon per a fer
gent per lo servey del Rey, nostre senyor, que Deu guardi, se resol que
se fassa gent per dita anada y que es doni a la gent anira se’ls doni
per socorro 4 sous de artis [sic] y que se fassa lo numero possible.”
f. 222r.
1677, maig, 3
Qüestions entre la comunitat parroquial de Sant Pol i el consell jurat. El
contingut no permet especificar amb més precisió el motiu.
“... per raho del que ha proposat lo senyor consol en cap y per
les pretensions tenen los senyors capellans de la parrochial que se fassa
sindicat a las personas de Joachim Vinyes consol y a Francesc Joncar
de la present vila y aixi firman dit sindicat.
Item que en cas se vulla concordar se anomenan a Rafael Coll,
notari, Pere Lapuja y a Joan Vergés, ab que antes de cloura cosa ne
donen raho al consell.”
f. 222v.
1677, juny, 8
f. 223r.
1677, juny, 19
Servei militar al rei per tal de defensar el castell de Camprodon.
“Vista la carta enviada per lo senyor Governador de Camprodon
ab que nos diu que, per ordre de sa Excelencia, enviem 30 homes en
lo castell de Camprodon. Data la carta als 17 del present mes de juny.
Axi, sent lo servey del Rey, nostre senyor, que Deu guardi, se fassa
lo dit servey y que es doni a cada soldat 4 sous corrents, attes se’ls
donera lo pa de [monicio], y axi que es serco las personas toca a la
Universitat y se vaja y vejan com ho poran concertar, dexant-ho als
senyors consols per que ho mirin.”
f. 223v.
1677, juny, 23
Assisteixen al consell jurat 12 persones de la vila, anotades al marge.
Extracció de cònsols: l’infant que fa l’extracció es diu Francesc Pujol.
Proposta o terna de mostassaf (tres noms, extrets cada un d’una bossa de
cònsol).
f. 224r. Llorenç Blanxart, cònsol en cap. Cristòfol Puig, cònsol segon. Francesc Jon-
car, cònsol tercer. Patllari Arxer, clavari. Rafael Coll, notari, mostassaf.
1677, juny, 2820

Davant la dificultat de trobar algú que vulgui arrendar els drets i tavernes,
es nomena un home que col·lecti aquests drets i que, posteriorment,
si es troba algú que vulgui arrendar-los, que es procedeixi al seu ar-
rendament.
f. 225r.
1677, juliol, 29
Nomenament d’oïdors de comptes (tres: un nomenat per cada cònsol).
Nomenament de baciners d’ànimes.
f. 225v. Joan Pere Coromines, Miquel Cervera i Francesc Blanxart, oïdors de comp-
tes. Pere Vinyes i Miquel Font, pagès, obrers. Miquel Soler i Cristòfol Ro-
mans, pagès, baciners d’ànimes.
1678, juny, 12
“Munta” de la bossa de cònsol segon; cada cònsol en proposa un de la bos-
sa de cònsol tercer, que és insaculat.
“Munta” de la bossa de consol tercer: cada cònsol en proposa un, triat,
cal suposar, de persones de la vila o potser del consell; aleshores és
insaculat.
Nomenament dels habilitadors de les bosses de cònsols.
f. 226r.
1678, juny, 23
Extracció de cònsols; el minyó es diu Miquel Pujol.
Terna o proposta de mostasaf (tres, un per cada cònsol, i es tramet al ca-
pítol).
f. 227r. Jeroni Rosaus, cònsol en cap. Antoni Seraví, cònsol segon. Nicolau Vilalta,
cònsol tercer. Joan Pere Corominas, clavari.
20. El mes hauria de correspondre al de juliol.

1678, juny, 29
Nomenament d’oïdors de comptes (tres, un per cada cònsol).
Nomenament d’obrers (dos, un el cònsol en cap i l’altre el cònsol segon).
f. 227v. Pere Lapuja, Miquel Cervera i Joan Sala, oïdors de comptes. Patllari Arxer i
Benci Roquer, pagès, obrers. Pere Lapuja, baciner d’ànimes.
1678, juliol, 3
El consell jurat acorda, amb alguns vots en contra, de prendre un censal
de 200 lliures (el censal l’atorga el capítol) “per posar comuna en la
present Vila”.
f. 228r.
1678, juliol, 10
El consell jurat acorda prendre un censal (no s’especifica la quantitat) per
tal de poder comprar blat. Hom pot suposar que es tracta del mateix
censal contret el dia 3/7/1678.
Segueix la declaració del qui ha pres els diners per a poder comprar el blat:
Patllari Arxer.
Segueix una llista de les persones que han estat insaculades dins la bossa
de batlle; aquesta insaculació ha estat creada per tres membres del
capítol i tres membres del consell.
f. 228v.
1679, juny, 11
Nomenament dels habilitadors de les bosses de cònsols (tres, un per cada
cònsol).
Joan Oliach fa més d’un any que és fora de la vila; en conseqüència, cal
escollir la persona que el subsituirà en el consell jurat: es tria a sort
d’una proposta o terna presentada per tres membres del consell.
f. 229v.
1679, juny, 23
Condicions per a optar al càrrec de mostassaf.

“... han resolt que a Joan Vergés, si vol concorrer, que se obligui a
tots los carrecs y de talls y allotjaments de soldats per dit Joan Verges
se sotmet en de tot lo que esta dit present en lo consell [y dit] Ver-
ges qui ha promès de acceptar dites coses.”
Extracció de cònsols. El nen s’anomena Felip Birosta.
Proposta o terna de mostassaf, tres noms extrets de les tres bosses de còn-
sols, que es tramet al capítol. Pren possessió l’endemà, dia de Sant
Joan, en mans i poder del nou batlle, Cristòfol Puig.
f. 230r. Rafael Coll, notari, cònsol en cap. Esteve Cervera, cònsol segon. Joan Sala,
cònsol tercer. Joaquim Vinyes, clavari. Joan Vergés, mostassaf. Cristòfol Puig,
batlle.
1679, juny, 29
Nomenament d’oïdors de comptes: tres, un per cada cònsol.
Nomenament de jutges de taula: tres, un per cada cònsol.
Pagament al secretari per tal que anoti en el llibre “de les definicions de
comptes [...] les polisses que es faran per les coses del servey del
Rey”.
f. 231v. Pere Lapuja, Jeroni Bertran i Escarrà i Pau Escarrà, oïdors de comptes.
Pau Bertran i Escarrà (“per lo de la vila”) i Rafael Folcrà (“per los pagesos”),
obrers. Antoni Seraví, sastre, baciner d’ànimes. Joan Isalguer, Miquel Cervera
i Francesc Blanxart, jutges de taula.
1679, juliol, 23
Referent al blat (veg. núm. 1, 3/7/1678 i núm. 1, 10/7/1678): “han resolt
que lo blat de la comuna se estiga a la comuna fins hi aja altra or-
dre”.
Edicte per a la contractació d’un mestre de gramàtica (veg. sessió següent,
del mateix dia).
“... resolen que lo mestrat se posi en lo edicte conforme se acos-
tuma, y si [ven/veu] ab lo llibre de las resolutions.”
Reserva i destinació concreta de diners que ha de fer el mostassaf.
“... que los 6 diners que diu lo senyor mostasaf passat Miquel
Soler, attes los hi ha posats, pero que gasta quant sa excelencia passi
per assi y no per altra causa; y asso per ara tant solament per dit
respecte y no altrament y no sens aquells.”
f. 232v
1679, juliol, 23
Edicte per a la contractació d’un mestre de gramàtica.
“Edicte per lo estudi de gramatica de la vila de Sant Joan les
Abadesses.
De part dels magnífics consols de la vila de Sant Joan les Aba-
desses, bisbat de Vich, ab las present se notifica a totes y qualsevols
personas que entengan en voler opposarse al studi de gramatica de dita
Vila que, per lo tercer diumenge de agost primer vinent, personalment
comparegan en dita Vila, a fi y effecte de fer publica lisso y demostra-
tio, conforme los punts que, per orde de dits senyors consols, donats
los seran feta; la qual lisso y publica demostratio dits senyors consols
conductaran al mes abil per obtenir dit studi per termini de tres anys,
o, altre major, o menor a llur [contena] y voluntat ab lo salari acostu-
mat, que es una portio de canonge lo de pa cuyt que se acostuma de
arrendar a trenta lliures, y a mes de dita portio li donaran vint lliures
de Barcelona ab dos pagas, la primera lo die de Nadal y laltra lo die de
Sant Joan de juny; y lo faran admetra a las venturas de la iglesia co-
llegiata y parrochial de dita Vila y li donaran lo que reb la almoyna
de dita Vila, y rebra tambe lo acostumat salari, tant dels studiants de
gramatica com dels demés minyons, als quals aura de ensenyar de llegir
y scriurer. Dat en Sant Joan les Abadesses als 23 de juliol de 1679.”
f. 233r.
1679, agost, 6
El capítol de la col·legiata ha nomenat Honorat Asprer, doctor en drets,
jutge triennal, el qual ja ostentava aquest càrrec durant el trienni pas-
sat i, havent finit el primer mandat, no ha purgat taula. Es demana
consell a l’advocat de la universitat, Jaume Vilallonga, i, en conse-
qüència, s’acorda presentar una súplica (potser a la Reial Audiència)
per defensar la concòrdia.
“Havem ajuntats per donar-lo raho com lo ilustre capítol ha feta
nominatio de jutge en la persona del senyor doctor en drets Honorat
Asprer, lo trienni passat ja jutge, sens haver purgat taula y sent en lo
primer mes de la purgatio de las taulas axi que volan llevar las forças a
qualsevol persona que tinga intent de fer querelas de no fer-les, lo que
es contra lo contengut en la concordia y constitution de Cathalunya;

y per que de dites coses no sens pugués [presentar] culpa som anats
al senyor doctor Jaume Vilallonga, nostron advocat en Barcelona, qui
avui se troba en esta Vila, a demanar-li consell del que teniem de fer
en aquest cas, lo qual nos ha feta la suplicació ab [cur] de requesta
que vostres mercès sentiran llegir; y antes de proseguir en altra cosa
havem volgut juntar-los per que digan si se passara avant en presentar
dita suplicació ab [cur] de requesta y que se continue la causa en cas
no vulla dit ilustre capítol fer lo que es just y no trencar la concordia.
E tots, unanimes y concordes, diuen que se presenti [q] la suplica y se
defensi la concordia y que se gasti lo que sia necessari.”
Correbou per les festes del Santíssim Misteri.
“... lo carnisser demanava que, si per la festa del Santissim Misteri
se havien de fer correr vaques, que li donassen a ell lo que sia just y
que ell se obligaria en tenir vaques bones; y tots han resolt que los
consuls passats, que son los qui tenen lo carrech de axo y los senyors
consols que avui son, que ho mirin y ho dixen en llur ma.”
Informe dels oïdors de comptes.
“... han proposat los oïdors de comptas que ells havien mirat los
comptas y que [solve?] lo partit de truytas trobaven dificultats, y axi
que miran si se passara o no; y tots diuen que, suposat que dits consols
passats encara que no hajan fet lo que se’ls era manat per no tenir
temps quan lo senyor virrey passa de presentar-les, que se’ls passin lo
cost de dites truytas.”
Venda dels mobles per allotjar soldats: “han resolt que los mobles tenia la
Vila per los soldats que es venguin perque no fassan mal be”.
Petició de Josep Morer: “... que lo de la ayguera demana Joseph Morer
resolen se miri per los senyors consols”.
f. 233v.
1679, agost, 10
Nomenament de síndics.
“Ja veuen vostre mercès que la Universitat de la present Vila esta
sens sindichs y, per lo que se pot esdevenir, importa tenir sindichs ele-
gits; y axi, si a vostres merces los esta be, se anomenaran dos sindics.
E tots diuen los esta be y axi se son anomenats per sindics per dits
senyors consols un cada hu a Pere Lapuja y a Miquel Cervera, simul
et insolidum, y els ha fet lo sindicat per a tots plets [llarg] ab decret
del senyor batlle.”
Reformes a la casa de la vila; finestres.

“Ja veuen com esta la casa de la Vila se’ns finestres y axi con-
vindria se fessen dos finestres en dita casa. E tots diuen [be] Joseph
Sola, que es fuster, las fassa bonas y que se li pagui lo que diran los
senyors consols.”
f. 234v.
1679, agost, 20
Conflicte amb el capítol pel nomenament de jutge.
“Ja saban la controversia hi ha sobre la nominatio de jutge y,
attes lo empenyo de la Universitat sobre dita nominatio, lo senyor
doctor Vilallonga ha dit importaria que un síndic o persona vaja alli
ab ell y axi vostres mercès diuen lo que sian servits; y tots, unanimes
y concordes, diuen que hi vaja lo senyor consol en cap y que fassa lo
que convinga y, en lo entretant, que nos parli de cosa sino seguir lo or-
dre ell dira de Barcelona y sa gasto lo que sia necessari.”
f. 235r.
1679, agost, 23
Conflicte pel pagament del mestre de gramàtica:
“Sabran vostre mercès com avui, dia present, som anats oir al
senyor mestre que llegia, que se tingues per despedit, y que ja tenian
mossèn Antoni Sabater per interim per legir al que nos ha dit lo pa-
gassam y despres nos ha dit lo senyor canonge Colell, receptor del pa,
que no ens donaria la portió per lo mestre y demés; a més lo vicari
general ha posat pena de escomunicatio a mossèn Antoni no llegis per
impedirnos lo que toca a la Vila.”
f. 236r.
1680, abril, 30
Assisteixen al consell jurat 16 persones de la vila, “los quals, axí convocats,
resolen tots se seguesca lo contengut en lo acta y se observen los
privilegis de la present Universitat”.
f. 237v.21 Llorenç Blanxart, batlle.
21. Dues pàgines en blanc.

1680, juny, 22
Assisteixen al consell jurat 15 persones de la vila: “Convocat y congregat
lo Consell Jurat de la present vila de Sant Joan les Abadeses tenint
licentia del senyor batlle, com consta ab acta rebut en poder del
doctor Pau Isalguer, notari, a instancies dels senyors consols (y per
ordre del senyor veguer de Camprodon [no es] executar de las lli-
bras reals [...]) en la qual convocacio ...”.
“Munta” de la bossa de cònsol en cap i de les altres: “... attés lo que diu la
concordia que los juristes puguin ser habilitats y posats en qualse-
vol bolça tenint edat de 25 anys ... doctor Pere Plantalech, en lleys
llicenciat.”
Nomenament d’habilitadors de les bosses de cònsols, els quals prenen el
jurament en mans del “secretari, en absencia del senyor batlle per
no voler asistir dit en dita convocatio com diu lo preambul y acta
llevat en poder de Pau Isalguer, notari, a [...] del present mes y any
de manament y ordre del senyor doctor Ignasi de Oriola y Tort,
veguer de Camprodon, y mer executor de las lletras reals de assis-
tencia predits tots los de consell”.
f. 237v.
1680, juny, 23
Assisteixen al consell jurat 18 persones de la vila: “Convocat ... y, per no
voler asistir lo senyor batlle en dita convocatio, del que se ha llevat
acta y demanat y no ha volgut concedir, se cridas ni ell [fory] asis-
tencia, precehint en asso lo senyor veguer doctor Ignasi de Oriola
y Tort, mer executor de les lletras reals de asistencia, en la qual
convocatio ...”.
Pagament a Joan Sala (el deficient estat de conservació dificulta la lectura
i comprensió del contingut).
“... han resolt que se pague i done a Joan Sala lo que sia just y
que de les [candelas y carbo / cens de las que car lo] que demana lo
senyor consol Coll [s/i chas pagon].”
Extracció de cònsols; nom de l’infant: Bausili Aragonès.
Terna o proposta de mostassaf, que es lliura al capítol.
f. 238v. Miquel Soler, cònsol en cap. Jeroni Escarrà, cònsol segon. Pere Màrtir Cava-
ller, cònsol tercer. Joaquim Vinyes, clavari.
1680, juny, 29
Conflicte amb el capítol per l’elecció de mostassaf. Reunió dels tres cònsols
amb el notari Rafael Coll, secretari del consell jurat.
“... si havia portada la terna de mostasaf al ilustre capítol com diu

la assistencia real y, en virtut de la concordia a lo qual ha respost dit
Coll que [de havia] aportada la terna de mostesaph al ilustre capitol en
la hora acostumada, y que dit ilustre capitol llegida per dit notari la
dita terna han respost que ells ja tenien creat mostesaph a beneplacit,
y axi no tenian de crearne altra; y vista dita resposta per los senyors
consols dalt dits, attes la concordia y lletras de assistencia, dien que
lo offici de mostespah es annual, que requereixen a Joan Verges qui
aporta la vara de mostesaph lo any passat y ha finit la hora present,
que dexo la vara y la entrego al senyor consol segon com diu dita
concordia; y dit Joan Verges responent diu que ell entrega dita vara
a dits senyors consols attes la protesta feta per assistencia del senyor
doctor Ignasi de Oriola y Tort, veguer de Camprodon mer executor de
ditas lletras reals de assistencia, y axi ha entregada dita vara per obehir
los ordres y per no voler contrafer a dita real previsió, sent present y
fent assistencia dit senyor veguer de quibus et presentibus pro testibus
Patlladio Melcion et Francisco Torrent, omnibus vilae Camporotundi,
Gerundensis diocesis.”
f. 239r.
1680, juny, 29
Assisteixen al consell jurat 14 persones de la vila convocades a instància
del cònsol en cap “y en dit nom aportant la vara de batlle, per ab-
sentia del senyor batlle, a instancia dels altres senyors consols en la
casa de la Almoyna de la present vila”.
Nomenament d’oïdors de comptes, obrers i baciner d’ànimes.
f. 239v. Pere Lapuja, Francesc Blanxart i Cristòfol Bertran i Escarrà, oïdors de
comptes. Miquel Cervera i Josep Verdaguer, obrers. Antoni Seraví, baciner
d’ànimes.
1680, agost, 1
Allotjaments:
“... se ha resolt que, attes es cosa del servey del rey, se allotjen
conforme diu lo ordre del allotjament fet per lo senyor thesorer en la
forma que se acostuma, y se és acostumat fer dexant ho a arbitre del
senyor batlle y els senyors cònsols.”
f. 240v.
1680, setembre, 25
Assisteixen al consell jurat 15 persones de la vila “de manament del senyor
Llorens Blanxart, batlle, de voluntat dels senyors consols”. Només
consta a l’acta l’encapçalament i la llista dels asistents, sense cap
altre contingut.
f. 241r.22
1680, octubre, 1
Pagament de les pregàries.
“... resolen que fassan las pregarias y que vejan que es gasti la
meitat del cost ab que lo offici de[...] en lo altar del Sant Misteri, y
no altrament; y per axo se anomena Joan Verges y a Patllari Arxer.”
Petició al capítol de pregàries per tal d’aconseguir que plogui. Analitzant-ne
el contingut, en el qual es descriu el resultat de la petició, hom pot
deduir que la redacció fou feta amb posterioritat a la data de l’acta.
“... son anats al ilustre capitol y los han demanat que: ja veuen
la necessitat urgent hi ha que nos pot sembrar per causa que ha molt
temps que no plou y axi que fos servit dit ilustre capitol de concedir-los
las pregarias al Santissim Misteri y [Maria Santissima] per que fossen
servits ab ditas pregarias de alcançar que nos dones la pluja necessaria,
y també que al seté dia de las salvas y pregarias, si no pluvia, que
baxassen lo Santissim Misteri en lo altar, trahent lo del cap del Christo
ahont esta; la qual petició fou [...] es estada concedida per dit ilustre
capítol y que, en cas fos menester baxar lo Santissim Misteri, lo tindrian
vint y quatre horas en lo altar, y alli estarian dos senyors canonges y
dos beneficiats per horas cantant y donant alabanças a Nostre Senyor
per que concedís la petició, y que també y estarien sempre [un] consul
y personas de la Vila y Concell assistint a dits senyors consols y a dita
iglesia y canonges, tant de dia com de nit, y aixi se comensaran las
pregarias y lo die que comensaran dempres de haver fetas las pregarias
cantant la Salva a [Maria Santisima] y Sacris Solempnys [quod] [per]
a Sacru [convivimus] [quod], y ditas las collectas al mateix dia fou
Nostre Senyor servit de donar la pluja necesaria per a sembrar; y axi
sposat nos haura donat lo que li demanavem lo [...] die que hauran
determinat sino dempres se feu professo a Nostra Senyora del Prat, y
se digueren completas a cant d’orga, y hagué predica; y lo endemà se
feu un offici en actió de gratias en lo altar del Santissim Sagrament ab
22. Per la seva absència, a partir d’aquest foli hem numerat les pàgines.
tota la solempnitat deguda, y axi se feu ditas cosas gastant igualment

[santa] y parroquia lo que ha costat dits officis.”
f. 241v.
1680, octubre, 5
Canvi de la celebració d’una festa, probablement per no interferir amb les
pregàries que s’estaven fent per demanar pluja.
“... han resolt se fassa la festa, encara que se era dit per dimarts,
que es fassa lo dimecres per que no es puguessin calumpniar la Uni-
versitat.”
f. 242r.
1680, novembre, 14
Suport al cònsol en cap: el redactat no permet de concretar per quin motiu.
“... han resolt, atesa la propositio feta per lo senyor consol en
cap y llegidas las lletras presentades de la real audiencia, diuen que
se defensi attes es cosa que toca a tothom y axi que se defensi y se
fassa totas las diligentias possibles y se envien las lletras a Barcelona.”
Protesta del consell jurat pel procediment utilitzat en les propostes de les
ternes.
“Item: que las ternas se son posades sens consentiment de la
Universitat, que se defensi y que es miri lo que sia just y que, sent
prerogativa dels consols y concell y en cas nos fassan, que se [attenen]
si es de justicia.”
f. 242v.
1681, gener, 4
Préstec del clavari:
“...sobre las 60 dobles ha presas mossèn Joachim Vinyes, ultra
de las 100 doblas, resolen que, attes son presas dites 60 dobles, que
aquelles se [reingan] fins a sant Joan de juny y que, passats los comp-
tas, se resoldra lo que es tindra de fer y que se li pagui lo interes de
ditas 60 dobles y vajin per compta de la Vila fins lo dit die de sant
Joan de juny.”
f. 243r.
1681, febrer, 23
Acord segons el qual es referma la confiança en el notari Rafael Coll en la
seva feina a Barcelona defensant la universitat en un litigi “proce-
guesca en tenir compta en la causa”. S’acorda que el seu pare, el
també notari i secretari del consell, Rafael Coll, li escrigui i li comu-
niqui aquesta voluntat.
f. 243v.
1681, març, 6
Referent a la reparació dels ponts (no s’especifiquen quins): “... segons han
dit los ponts estan malament”.
Referent a l’armari de l’arxiu.
“... resolen que la caxa que se es treta del lloch a on estava, se
torne en dit lloch; y que se fassan y tingan 3 claus diferentes y tinga
una cada consul, y si pot ser que es clavi a la paret per que nos puga
mourer de alli a on si posara y esta, y si posi el llibre de las resolu-
tions y bancal.”23
Resolució, de difícil interpretació, referida a l’hospital.
“... attes en lo hospital hi ha dones que se es merço partida a
censal y los demes que estigan per lo que sia menester y axi que veja.”
f. 244r.
1681, març, 11
Nomenament d’un membre del consell perquè es traslladi a Barcelona per
tal de “solicitar las causas per que los que tenim alli no poden anar
a companyar los jutges”.
Repartiment de candeles per al dia de la Candelera.
“... ja veuen que en totas las parts circumvehines lo dia de nostra
senyora candalera se donen siris al senyor batlle y consol y a tots los
de consell, y no es menos esta Universitat que las demes, y axi vejan
vostres mercès si volen se donen dits siris. E tots, unanimes y concor-
des, diuen se donin dits siris, ço es, al batlle y consuls que se’ls done
un siri de pes de 9 unses y als de consell un siri de pes de 6 unses y
23. Drap o tapís per a cobrir un banc.

que, per aquest any vinent, ho pagui la Universitat y los demes anys
se posi en les tabbes conforme dira lo consell.”
f. 244v.
1681, març, 23
Incompatibilitat d’ostentar el càrrec de veguer de Camprodon amb el fet de
ser natural de Camprodon. Sembla que el capítol de Sant Joan protes-
ta i la universitat de Sant Joan adverteix d’aquest fet a la universitat
de Camprodon.
“... a vostres mercès havem ajuntats per donar-los raho de com
tenim [precendit] que lo senyor Joseph Duran, burgès de la vila de
Camprodon, tindria la gratia de veguer de Camprodon y que seria anat
al ilustre capitol per que com hi haja privilegi del Rey que ningun
fill de la vila de Camprodon puga ser veguer y sent-ho no pot exercir
jurisdictio en la present Vila y Baronia com diu lo dit privilegi; y que
lo ilustre capítol ab protesta hauria [con...dit] a que fos veguer, per
ço havem ajuntats a vostres merces per dir-los lo demunt dit y veure
lo que es te de fer sobre dit cas. Y tots, unanimes y concordes, diuen
se defensin los privilegis y que se escriga per lo secretari als senyors
consols de Camprodon per que vajan atents per no tenir plets y axi
se ha escrit.”
f. 245v.
1681, març, 31
Referent al nomenament del veguer de Camprodon.
“Vista la propositio y la relatio feta per lo senyor doctor Pere
Blanch y Benet Clarà enviats per los consuls de Camprodon sobre que
si podem nosaltres consentir ab protesta de que sia veguer de Cam-
prodon y exercir la jurisdicció en la present Vila, terme y parrochies
de la jurisdicció de la present Vila, los quals axi convocats han resolt
que, sobre dit cas, se envii en Barcelona als advocats per que nos do-
nen parer ab que la present Universitat estiga salva y no se prejudico
als privilegis.”
f. 246r.
1681, abril, 4
“... attes la resposta y vot se es llegit en consell y axi vagen a

Camprodon a donar resposta als de Camprodon.”
f. 246v.
1681, juny, 1
Ordre de fer el servei de bagatge al rei, mètode de pagament d’aquest servei,
i reparació de ponts.
“... donar-los raho com lo senyor batlle te un orde del senyor
doctor Potau del Real Concell per fer 12 bagatges, los quals tenen de
fer dema a les 4 hores en Ripoll, y axi toca per la present Vila fer-ne
3 y també per pagar aquells se ha menester diners, y també per la
recuperació dels ponts, y axi vejan vostres mercès com se ha de pagar.
E tots, unanimes y concordes, diuen se fassa lo servey de sa magestat
y que es paguin; y si dels emoluments no hi ha diners se pagui tant
una cosa com altra de les 60 dobles te en comanda lo senyor clavari.”
f. 246v.
1681, juny, 15
f. 247v.
1681, juny, 23
Terna o proposta de mostassaf, que es presenta al capítol.
f. 248r. Jeroni Rosaus, cònsol en cap. Antoni Seraví, cònsol segon. Pau Bertran i
Escarrà, cònsol tercer. Francesc Joncar, clavari.
1681, juny, 29
f. 248v. Rafael Coll, Francesc Blanxart i Joan Sala, oïdors de comptes. Pere Vinyes i
Bernat Escaig, pagès, obrers. Pere Lapuja, baciner d’ànimes.
1681, juliol, 9

“... el senyor consol en cap té entès que lo senyor Duran hauria
enviat una carta al Ilustre Capitol dient que ell es veguer y que se
[hauria / envia] de anar a veure com ve de [...] y lo dit consell diuen
que tenen lo orde de los advocats de Barcelona y que se vaja un síndich
per requestar a dit veguer y al ilustre capítol, y [apres] convinga y axi
que, en cas hi vaja un sindich, y se anomena en síndich y anomena a
Joachim Vinyes y Seraví, síndic, per dic efecte.”
f. 249r.
1681
Assisteixen al consell jurat 13 persones de la vila. Acta sense encapçala-
ment ni data.
Epidèmia.
“Lo consol en cap ha proposat que, inseguint un avis tenen del
batlle de Ripoll, se tingués guarda per lo contagi; han resolt tots, una-
nimes y conformes, que per ara se tinga guarda al cap del pont y se
obrin los portals fins y aja altre nova, y que se’n doni rahó a l’ilustre
capitol y que ell també y entrevinga.”
f. 250r.
1681, octubre, 12
Encàrrec d’anar a Barcelona (el nom ha estat deixat en blanc, veg. núm. 2,
26/7/1682) per un termini mínim de tres setmanes i amb un salari de
10 rals barcelonesos cada dia.
f. 250r.
1681, novembre, 30
Nomenament del secretari del consell: Pau Isalguer, notari.
f. 250v. Pau Isalguer, secretari del consell.
1682, gener, 14
Resolució segons la qual cada any, per la diada de nostra senyora de la
Candelera, es donin ciris al batlle, als cònsols i als altres membres
del consell.
Conflicte entre el capítol i la universitat; el capítol té un canonge “per la

solicitut de la causa”; la universitat resol “que se escriga al dit sín-
dic de Ripoll, pus ell se es offert en diligenciar la expeditio de dita
causa”.
f. 251r.
1682, gener, 30
Carta del degà de Ripoll en la qual demana a la universitat que contracti
un predicador “... seria de conveniencia per la salut de las animas
de tenir predicador”. El consell respon dient que “lo dit consell, axi
convocat, tots unanimes y conformes, han determinat de que es
torni resposta al senyor degà que la present Universitat per lo pre-
sent se troba imposibilitada per a tenir predicador per raho dels
grans (gastos) te en la defensa de algunes causes aporta contra lo
ilustre capítol”.
S’acorda donar “una dobla cada mes a mossèn Diego Albanell per lo
cuydado ha de tenir en la solicitut de las causas se aportan en la
Real Audiencia donant empero lo beneplacit dels senyors consols
y consell, començant a pagar lo primer dia de febrer prop vinent.”
f. 251v.
1682, maig, 1
El consell jurat es nega a participar en el proveïment de llenya per al castell
de Camprodon:
“... per part de l’ilustre capitol de la present Vila se’ls es estat
nottificat de que haurian feta resolutio en dit capitol que de la llenya
que los pagesos aporten al castell de la Vila de Camprodon la present
Vila ne pagàs la meitat [...] han resolt y determinat de que en ningu-
na manera se pagui dita llenya per que dita promesa de aporta dita
llenya no fou ab consentiment del consell y que a la Vila mai se li ha
nottificat tal ordre.”
f. 252r.
1682, maig, 24
Petició al capítol que intervingui per tal d’evitar els abusos de posar en cul-
tiu les artigues de la present parròquia i baronia.
f. 252v.
1682, juny, 14
“Munta” de les bosses dels cònsols (mort del notari Rafael Coll, que ocupa-
va un lloc en la bossa de cònsol en cap); un de la bossa segona passa
a la primera, un de la bossa tercera passa a la segona, i el lloc vacant
de la tercera el consell proposa una terna que es vota.
f. 253r.
1682, juny, 23
Extracció de cònsols, terna o proposta de mostassaf i nomenament de cla-
vari.
f. 253v. Pere Lapuja, cònsol en cap. Francesc Blanxart, cònsol segon, i Nicolau Vilal-
ta, cònsol tercer. Pere Plantalech, clavari.
1682, juny, 29
Nomenament d’oïdors de comptes, obrers, baciner d’ànimes i jutges de tau-
la.
f. 254r. Batlle vacant. Miquel Cervera, Patllari Arxer i Joan Pere Vinyes, oïdors de
comptes. Miquel Soler i Jaume (?), obrers. Francesc Joncar, baciner d’ànimes.
Miquel Gironella, Francesc Joncar i Joaquim Vinyes i Seraví, jutges de taula.
1682, juny, 30
Transcripció de la súplica de Joan Vergés, que demana ser exclòs, per aques-
ta vegada solament, de la terna proposada de mostassaf. El consell ho
accepta.
f. 254v.
1682, juliol, 6
Es procedeix a l’extracció del substitut de Joan Vergés de la terna o proposta
de mostassaf (veg. núm. 1, 30/6/1682).
f. 255r.
1682, juliol, 26
Referent als abusos que es cometen en la cacera i en la pesca.

“... que estant los blats, fajols y altres qualsevols fruyts en los
camps y terras tant de la present Vila com de la parroquia, y també
del pescar en temps de las vedas y tirar crocadas24 y altrament pescar
a mals usos y en temps de las [conas] no es puga cassar; y axis que
deliberam sobre ditas cosas lo fahedor. E tots, unanimes y conformes,
han determinat que es traga una [paulina] de Roma excomunicant a
qualsevols personas qui contrafaran a tot lo sobredit, y que es fassa
de la millor manera possible.”
Situació judicial d’una causa amb el capítol.
“Vuy die present es arribat de la ciutat de Barcelona Patllari Arxer,
lo qual estava en dita ciutat per solicitar lo exit de una provisió de
manutenció de que lo ilustre capitol haja de fer un jutge durador per
temps de 3 anys y no més, y del contengut en la concordia entre dit
ilustre capitol de una y la present Universitat de altra; y axis es exida
dita provisió en la Real Audiència del present Principat de Catalunya
que a relació del magnífic Joan Colomer, de dita Real Audiència doctor,
se aportava notari Ramon Congost, notari del collegi dels escrivans,
de manament lo die de la provisió es a 13 del corrent mes de juliol y
se trobara en la Casa de la Vila.”
f. 255v.
1682, agost, 9
Conflicte amb els representants de la ribera.
“[...] que per part dels pagesos de la Ribera se ha feta una ferma
de dret a un empenyorament a instancia dels arrendataris de la fleca y
taverna en los [...] de Hiacinto Danes y Pascal, fet per haver contrafet
a en capitol de la tabba de dita fleca y taverna que no podia vendrer
vi a ninguna persona, tant en la present Vila com en la parroquia, que
primer no hajan pagat los drets espectant a pagar y no hajan aquell
denunciat als dits arrendadors dins tot temps que diu dita tabba; y
los pagesos pretenent estar en possessió de vendrer y comprar vi, sal
y oli sens denuntiar aquel en gros y a menut, com en la suplica o
ferma de dret per ells sots diada de 29 de juliol del corrent any; y axi
mirian lo que per ditas cosas sera convenient fer. Y axis tots, unanimes
y conformes, han determinat y resolt de que es prosaguescan ditas
24. Croca: liana exòtica de fulles enteres i de fruits bacciformes de color purpuri

emprats per a la captura de peixos mitjançant l’emmetzinament de l’aigua (DCVB).
causas y altres qualsevols que vers y [Ca] dita Universitat se esperan

mourer y suscitar per la defensa dels emoluments y preheminencias
prerrogativas que a dita Universitat tant per raho de las tabba com
altrament per qualsevols causas y rahons pugen espectar y [pu...] per
dit effecte attribuir y donar qualsevols [...].”
Judicialització del consell jurat: possibilitat d’interposar querelles o causes
davant la justícia.
“... ara som lo temps de proposarse las querelas y aixis que digan
si dita Universitat esta quexosa en ninguna cosa [...] y tots unanimes
que se oposian las querelas sera menester contra qualsevols officials y
personas que hajan fet agravi tant als senyors consols, sindichs y demés
particulars del consell (donant y comettent als dits senyors consols qui
avui son per temps seran, lo mateix tots los poders que seran neces-
saris per lo present effecte) y per dit effecte instar qualsevols causas
civils y criminals [...].”
f. 256r.
1682, octubre, 12
Referent a uns censals que va contraure el clavari Joaquim Vinyes, apote-
cari.
f. 256v.
1682, desembre, 10
El cònsol en cap ha arrestat diferents càrrecs de la baronia perquè no volen
contribuir a les despeses dels allotjaments.
“... que lo senyor consol en cap, portant la vara, ha arrestat per
la present Vila lo batlle de la parroquia de Tragura, los obrers de la
parroquia de Sant Pau y de la Real, los obrers de la parroquia de
Sorroca y Ogassa, a instancia del ilustre capitol, a fi y effecte de que
dit ilustre capitol no vol de que contribuescan a la present per lo
allotjament te; y axis vejan vostres merces lo que es deu fer que la
Vila sola no pot abastar a pagar la contribució de 17 sous tots los
dies y una roba [sic] de palla que pagan y donan al senyor alferes. E
tots, unanimes y conformes, resolen de que miria y que se envia una
persona anomenadora per los dits senyors consols per tractar sobre
dites coses lo convenient, y que se li donia per sos gastos quiscun dia
10 reals moneda de Barcelona des del dia partira fins lo segon dia de
feriats de la Nativitat [...].”
f. 257v.
1683, gener, 19
Claus de la presó i dels portals; nomenament de portaler.
“... que lo senyor consol Blanxart havia requestat al senyor doctor
Ripoll, vicari general, de que li fes entregar las claus dels portals y de
las presons y també las lliuras que acostumava rebrer dit procurador
general; y lo ilustre capitol ha respost en quant a lo de ditas lliuras en
escrit conforme se ha entregat la dita resposta al dit notari, y en quan
a las claus de la preso los esta be que per tant dita vara que tinga dites
claus lo dit senyor consol en quant [...] a les claus dels portals per
tenir controversia qui havia de fer la nominacio de portaler, pretenint
lo ilustre capitol que tocava a ell lo anomenar, y també los senyors
consols que ells havian de anomenar; y axis, per evitar plets y questions,
se ha anomenat de comu concentiment de totas dites parts a Rafael
Serrat, habitant de la present Vila, haventse de fer un acte en poder
del notari havall escrit que sia la dita nominacio, sens prejudici de
qualsevols drets que tinga tant la una part com l’altra de la nominacio
de portaler, y que es fassa lo dit acte per esta vegada tansolament, y
que no valga per exemplar, y si falta adobar los portals qui es lo qui
ho ha de pagar; y axis tots, unanimes y conformes, que es fassa lo dit
acte ab dita conformitat per evitar tots plets y questions ...”
f. 258r.
1683, març, 3
Referent al nomenament de batlle; el procediment és excepcional.
“... vostres mercès ja han oit a dir lo que es estat servit propo-
sar los en lo present consell lo senyor doctor Bernardino Puig, jutge
del Consell Criminal del present Principat de Catalunya, a serca de la
nominacio y extracció de battlle y procurador general jurisdiccional
de la Vila y termens de Sant Joan les Abadesses, que lo ilustre capi-
tol de la present Vila y la present Universitat tenen diferencia; y axis
que si a vostres mercès los aparex be, per esta vegada tantsolament,
que es fassa nominacio de algunes persones de la jurisdiccio de dit
ilustre capitol que sa excelencia y real concell ne anomene, y aquella
exercesca lo carrech del battlle y procurador general de la present
Vila per lo residuum del trienni, que comensa lo die de Sant Joan de
juny prop passat, havent aquell de donar bonas y suficients fermances
([aconeguda] dels consols y consell) y se haja de sotmetrer a tot lo que
es deu sotmetrer lo battlle y procurador general, acostumat elegir en
virtut de la concordia feta entre dit ilustre capítol de una y la present
Universitat de altra, y que es fassa per esta vegada tansolament, y que

en ninguna manera valga per exemplar; y axi matex se fassa ([unas])
algunas atxas y aquellas hajan de fer (cremar) en algunas diadas en
dita iglesia. E tots, unanimes y conformes, han determinat de que es
fassa nominacio de dos o tres persones de la jurisdicció y se entreguen
a dit senyor doctor Puig per a que sa excelencia sia servit anomenar
sia una, y aquella haja de servar tot lo contengut en dita concordia
si y conforme los demes battlles y procuradors generals, en virtut de
dita concordia, elegits y anomenats han acostumat de observar; y que
es fassan cremar dites 2 atxes en dita iglesia collegiada tota la octava
de Corpus estant patent lo santissim sagrament, tenint empero los dits
senyors consols lo lloch acostumat tenir en dita iglesia y axi matex las
varas del talam com se era acostumat.”
f. 258v.
1683, juny, 3
Arranjament de la carretera perquè l’artilleria pugui passar en direcció a
Camprodon.
“... que lo dit senyor batlle te un orde [sic] del senyor veguer
de Camprodon, inseguint orde de sa excelencia, que la artilleria per
portar a la plassa de Camprodon havia de passar per la jurisdicció del
ilustre capitol y que, per dit effecte, se harian de adobar los camins y
fer carratera; y com se haja menester molta gent per fer dita carratera
y adobar los camins, que vejan vostres merces de la manera se haja
de fer. E tots, unanimes y conformes, attes es cosa del servey del Rey
diuen que estan promptas y aparellar en fer tot lo que toqui a fer a
la present Vila y que lo senyor batlle diga lo que se haja menester per
dit effecte y que es fassa com se acostuma fer.”
f. 259v. Jacint Subirana, batlle.
1683, juny, 8
“Munta” de les bosses de cònsols.
f. 259r.
1683, juny, 20
f. 260r.
1683, juny, 23
Extracció de cònsols. A l’acta hi consta l’extracció de Pere Lapuja com a
cònsol en cap; és una equivocació. A la resta de les actes hi consta
Miquel Cervera; a més, Lapuja ja ho era en el període immediatament
anterior. Es tracta d’un lapsus del secretari.
f. 260v. Miquel Cervera, cònsol en cap. Francesc Joncar, cònsol segon. Jeroni Roca,
cònsol tercer. Josep Vergés, clavari.
1683, juny, 29
Nomenament dels oïdors de comptes “del clavariat de l’any passat”, baci-
ner i obrers.
f. 261r. Francesc Blanxart i Jeroni Joncar, pagès, obrers. Jeroni Rosaus, baciner
d’ànimes. Joaquim Vinyes i Seraví, apotecari, Pau Bertran i Escarrà i Miquel
Cavaller, oïdors de comptes.
1683, setembre, 7
Allotjament d’un alferes.
“... que avui, die present, es estat presentat als dits senyors consols
un orde per a que allotjen a don Esteve Guillem, que ha passat a ser
alferes [um] de la [companyia] del capità don Francisco Ramires, per
removio de altra alferes teniam allotjat; y axis vejan lo que es deu fer
a serca de tenir allotjat dit alferes. Y tots, unanimes y conformes, han
determinat de que se recorria al ilustre capitol y que es veja lo assiento
millor se pot tenir per dit alferes, y que la Universitat no haja de tenir
tans grans gastos que no seria possible poder gastar dita Universitat
lo que ha gastat fins avui.”
f. 261v.
1684, febrer, [23]

Creació de dues companyies amb capità i soldats.
“ ... que per part de sa excelencia y governador de Camprodon es
estat demanat de que esta Vila, per coses que importen al servey del
Rey (que Deu guardi), se havian de fer dos [companyies] anomenant
sos capitans y [sos] vuitanta soldats. E los dits tots, unanimes y con-
formes, se resolgue que es fessen dites [companyies] tant los habitants
en la present Vila com los de la baronia y, encontinent, dits senyors
consols anomenaren en capita de una [companyia] al senyor Anton
Ferrer y Guanter altre dels de consell.”
f. 262r.
1684, febrer, 28
Arranjament de la via del Capsacosta per a poder transportar artilleria cap
a Camprodon.
“... lo senyor batlle, que es troba present en consell, te una car-
ta del governador de Camprodon que dema dematí, per ordre de sa
excelencia, se trobi en la vila de Sant Pau de Segúries ab gent per fer
adobar lo camí de Capsacosta per passar algunes pessas de artilleria
per anar a Camprodon, que axis diu també si trobara lo veguer de
Camprodon. E tots, unanimes y conformes, han determinat que es
fassa lo servey del Rey y que si vaja y que se adoben los camins per
passar dita artilleria.”
f. 262v.
1684, juny, 11
f. 262v.
1684, juny, 23
f. 263r. Joan Vergés, cònsol en cap. Pere Vinyes, cònsol segon. Joan Sala, cònsol
tercer.
1684, juny, 27
Nomenament del substitut de Pere Plantalech, el qual havia estat poposat a
la terna de mostassaf, però va morir el dia de Sant Joan.
1685, gener, 2325

Expulsió de fra Josep Seguí com a ermità de Sant Antoni de Pàdua.
f. 1. Pau Bertran i Escarrà, cònsol en primer grau, batlle.
1685, juny, 3
Nomenament de cònsols.
f. 1.
1685, juny, 23
Extracció de càrrecs.
f. 2.
1685, juny, 29
f. 2r. Miquel Soler, cònsol en primer grau, batlle.
1685, juliol, 13
Acte sense cap determinació.
f. 3.
1685, juliol, 25
Visita a Camprodon.
f. 3r. Hilari Carús, batlle.
1685, juliol 29
Reparació de les presons.
f. 4.
1686, gener, 18
Petició d’exempció d’allotjar soldats.
“Fou proposat pel senyor cònsol en cap, de volutat de sos companys,
que air se allotjaren soldats en las casas de Pau Bertran [Latanda] y
25. Lligall de 315 × 210 cm, paper. Al llom, l’etiqueta amb la llegenda següent:
“Actas desde 1715 a 1725”. Al full que fa de portada, la llegenda, barrada, següent: “Ac-
tos del baile respeto a pagos durante el periodo de 9 agosto de 1715 a noviembre de
1725”. Amb lletra de mossèn Josep Masdeu i Costa, la llegenda següent: “Embustero”
“Actes 1685 a 1719”. Estat de conservació: correcte, amb algun foli (núm. 64) on perilla
el marge dret. La foliació s’ha efectuat en el moment de preparar aquests extractes.
en la casa y habitacio de Bernat Marsal, y com los reverrent Francesch

Marsal y Bruno Bertran hajan fet les forcas han pogut per escusar lo no
tenir soldats llurs pares, dient que las casas son llurs proprias y no de
dits llurs pares. E tots, unanimes y conformes, han determinat enviar
y recorrer al señor bisbe de Vich per veurer si sera possible alcansar
que en ditas casas contribuescan en tenir dit allotjament de soldats,
essent present en tot lo dit señor battlle Hilario Carus.”
f. 4r.
1686, juny, 9
f. 4r.
1686, juny, 29
f. 5.
1686, agost, 10
Reducció de despeses.
f. 5r.
1687, maig, 1
f. 5r.
1687, juny, 23
f. 6.
1687, juny, 29
Incompatibilitat en l’elecció de la terna de mostassaf.
f. 6r.
1688, maig, 23
Arrendament de les carnisseries i referent al preu de la carn.
f. 7.
1688, juny, 19
Nomenament de cònsol.
f. 7r.
1688, juny, 6
Extracció de cònsols i altres càrrecs.
f. 8.
1688, juny, 29
Renovació de càrrecs municipals.
Arranjament de les fonts.
f. 8r.
1688, agost, 1
Extracció de la terna de batlle.
f. 9r.
1688, setembre, 19
Captura d’un matxo amb vi d’un traginer foraster que descarregava vi a
l’heretat del Serradell.
f. 10.
1689, gener, 16
Predicador per a la quaresma.
Nominació de procurador de l’hospital el dia de Sant Vicenç.
f. 10. Joan Texidor, pagès de la parròquia de Sant Bartomeu de Llaés, batlle.
1689, maig, 8
Lleva de soldats per a participar en la defensa del castell de Camprodon.
“Fonch proposat per lo honorable cònsol en cap, de voluntat
de sos companys, que ja havian oida la proposicio feta per lo noble
señor don Pedro Ribas y de Boxados, en la ciutat de Barcelona do-
miciliat, persona elegida anomenada per sa Excelencia a fi y effecte
de que representes al Comu desta Vila per a que [refusa] lo que poria
fer dita Universitat de soldats, juntament ab la baronia, per entrar en
lo castell de Camprodon, que sa Excelencia restaria molt agrahit. E
tots, unanimes y concordes, vista y oida la peticio, han determinat de
que la baronia fassa sexanta soldats llistats per entrar an lo castell
de Camprodon sempre que sie ocasio y lo dit señor don Pedro orde-
nara, y que es veia amb tota conformitat se deu fer y que es fassa ab
tota brevetat, y despres, si se offereix ocasio, que es fassa tot lo ques
puga fer.”
f. 10r.
1689, juny, 23
f. 11.
1689, juny, 29
Nomenament d’obrers, baciners d’ànimes i oïdors de comptes.
f. 11r.
1690, juny, 12
Elecció de cònsols.
f. 12.
1690, juny, 22
f. 12r.
1690, juny, 23
f. 13.
1690, juny, 29
Nomenament d’obrers, baciners d’ànimes i oïdors de comptes.
f. 13r.
1690, octubre, 4
Captura de bestiar de Miquel Crehuet, la qual ha provocat que el vicari ge-
neral del bisbat ordeni al consell que l’hi restitueixi franc.
f. 14.
1690, novembre, 3
El capítol de l’església col·legiata ha parat una taverna i carnisseria i cal-
dria ajustar-ho a la concòrdia vigent entre la vila i el capítol.
f. 14.
1691, abril, 24
Edicte pel qual es convoca el càrrec de mestre de gramàtica.
“Edicte per lo estudi de gramatica llegir y escriurer de la present
vila de Sant Joan les Abadesses.”
f. 14r.
1691, maig, 14
Pregó anunciant les oposicions a mestre de gramàtica.
“Crida feta per los llochs acostumats de la present Vila per Joan
Isern, corredor publich y jurat de la dita Vila, en la forma següent
(Oposicions a mestre de gramàtica per vacant de Miquel Serrat de la
parroquia de Mollo).”
f. 15.
1691, maig, 15
Procediment d’elecció per oposició del càrrec de mestre. S’hi han presentat
Joan [Girifan], natural de Manresa, Antoni Bosca, natural de Giro-
na, i Martí Isern i Ballo, de la parròquia de Sant Marti de Vilallonga;
han fet oposició sobre una epístola de Ciceró. El lloc de l’examen
és l’església parroquial. Els membres del tribunal són: Josep Guiu,
prevere i rector de Santa Maria de Camprodon; Pau Pelegrí, prevere,
resident a Ripoll i doctor en drets; Rafael Serra, prevere, resident a
Ripoll i mestre de gramàtica en aquella vila; Joan Rimolas, prevere
de Ripoll, i Francesc Torrents, doctor en drets i jutge de la vila i aba-
diat de Ripoll. L’escollit fou Martí Isern i Ballo.
f. 15r.
1691, juny, 12
Insaculació de tres persones per a ocupar el càrrec de batlle, la qual cosa
decidirà el capítol.
f. 17.
1691, juny, 23
f. 17r.
1691, juny, 29
Nomenament de jutges de taules, cònsols segon i tercer, oïdors de comptes,
obrer de la vila, obrer de la parròquia i baciner d’ànimes.
f. 18. Rafael Hospital, batlle.
1692, juny, 23
f. 18r.
1692, juny, 29
Nomenament d’oïdors de comptes, obrer de la vila, obrer de pagès i baciner
d’ànimes.
f. 19.
[1691/1693], juny, 14
f. 19.
1693, juny, 24
Elecció de càrrecs.
f. 19r.
1693, juny, 29
f. 20.
1694, juny, 18
Insaculació de la bossa de batlle.
f. 20r.
1694, juny, 18
f. 21.
1694, juny, 23
Extracció de cònsols i mostassaf.
f. 21.
1694, juny, 29
Nomenament de jutges de taula, oïdors de comptes, obrers i baciner d’àni-
mes.
f. 21r.
1694, juliol, 4
Petició de set mil racions de pa i tres-cents bagatges amb destí a l’exèrcit
que es trasllada de Girona a Camprodon.
“Fonch proposat per lo consol en cap, de voluntat de sos com-
panys, que tenien un orde del [mestre] de Camp General, qui estava
de guarnició en la ciutat de Gerona ab molta gent, los quals son estats
rendits y passan per Camprodon, y demana a dita Vila 300 bagatges
y set mil raccions de pa de monicio, de vint-i-una unça de pes cada
pa, havent de contribuir la present Vila y vila de Ripoll a dita vila de
Camprodon; y aixis que vejan vostres mercès lo que haurem de fer ab
que tots, unanimes y concordes, han resolt de que se fassan dos mil
pans de monicio entre Vila y parròquia y bagatges sixanta, y despres
Surroca, Ogassa, Sant Pau y la Real.”
f. 22.
1695, juny, 12
Nova concòrdia entre la universitat i la col·legiata.
Insaculació de cònsols.
f. 22r.
1695, juny, 23
Elecció de cònsols i mostassaf.
f. 23r.
1695, juny, 27
f. 24.
1696, juny, 17
Insaculació de les bosses del consell.
f. 24r.
1696, juny, 23
f. 25r. Rafael Corriols, batlle.
1696, juny, 29
f. 26.
1697, juny, 9
Es fa la terna de persones per a ser insaculades per al càrrec de cònsol. No-
menament d’habilitadors.
f. 26r.
1697, juny, 10
Preparació de la insaculació de la bossa de batlle.
f. 27.
1697, juny, 16
Nomenament de batlle.
f. 27r.
1697, juny, 23
Extracció de cònsols i terna de mostassaf.
f. 28. Francesc Ferrer i Guanter, batlle.
1697, juny, 29
Nomenament de jutge de taula i oïdor de comptes.
f. 28r.
1697, novembre, 27
Edicte del consell jurat segons el qual es convoca oposició per a ocupar
l’ofici de mestre de gramàtica. El tribunal, en representació de la col·
legiata, està format pel doctor en drets Miquel Molins, prevere i arxi-
preste, Joan Pere Bertran i Jaume Asprer, preveres i canonges i doctors
en drets tots dos; en representació del consell, Jaume Julius, prevere
i domer de l’església parroquial, Josep Gironella, doctor en drets, di-
aca i beneficiat de la col·legiata, i el doctor en drets Honorat Asprer i
Palos. L’examen es fa als claustres majors de la col·legiata. Opositors:
reverend Pere Martín Picart, natural de Queralbs, llicenciat Joan So-
ler, natural de la parròquia de Sant Esteve d’en Bas, i el llicenciat Pau
Malcion, natural de Camprodon. Els opositors fan l’examen des de
la trona de l’església col·legiata. Es tria Pau Malcion, a qui es lliura la
clau de l’estudi.
f. 29.
1698, febrer, 1
Sobre la pretensió de certs vilatans d’estar exempts d’allotjar soldats o de
pagar els impostos o taxes que el consell estableix.
“Fonch proposat per lo señor consol en cap, de voluntat de sos

companys, que ja saban quey ha en la present Vila molts particulars
que no volan tenir soldats ni pagar talls ni tatxas [com son] lo dit Pau
Ysalguer, notari de l’ilustre Capítol tenint la [efermaria] establerta y
secretari del present Consell Jurat, pretenent que ell es franch de tot,
ja per ser notari de la Curia per tot de establiment, com tambe per
ser notari i secretari del present consell, Pere Blanxart per ser familiar
del sant offici, Rafael Hospital per estar en casa de sos conyats qui
son canonges de la isglesia Collegiada de la present Vila, Francesc
Comapregona per ser lo mestre de orga de dita collegiada isglesia, y
alguns particulars de esta Vila son anats a ells que, si tothom menos
los qui tenen privilegi no tenen soldat, que ells tampoc non tenen tenir
nin volan tenir, y aixi vejan vostres mercès lo que nosaltras devem fer
y obrar; y axis, primerament, se ha votat dit Ysalguer y la major part
de dit Consell ha resolt que no estiga obligat a tenir soldats, sino es
en cas de tingan los señors consols que hi haja un acus que aixis se
es observat y tampoch no tenian soldats, y que si ell te privilegi per
notari de dita Curia per titol de establiment, ques [defense], y quant
als demes de sobre proposats tots, unanimes y conformes, han resolt
de que sels done soldats com als demes, y en tot es estat present dit
señor batlla.”
f. 30.
1698, juny, 14
Habilitació de les bosses de cònsols.
f. 30r.
1698, juny, 23
f. 31.
1698, juny, 29
Nomenament d’oïdors de comptes, baciner d’ànimes i obrers.
f. 31r.
1698, juliol, 26
Sobre la pretensió de Jaume Gironella de reedificar una era, prop de la font
d’en Roca, sense seguir els fonaments que hi havia hagut abans que
els francesos fessin malbé la muralla.
“Fonch proposat per lo señor cònsol en cap, de voluntat de sos

companys, que lo señor doctor Jaume Gironella torna reedificar la era
que sos passats tenian prop la font den Rocha, que estava [sirevida] de
una torra quey havia y la muralla, la qual torra y muralla espatllaren
los francesos los anys passats y que ara dit doctor Gironella torna ree-
dificar dita era y que torna reedificar aquella part seguint lo fonament
y part sens seguir los fonaments, y que sixis [vostres mercès] vejan lo
que se haura de fer sobre ditas cosas e tots, unanimes y concordes,
han resolt de que no puga tornar redificar dita era sino sols ab los
fonaments que eran de la muralla de dita Vila de qui [...].”
f. 31r.
1699, febrer, 27
Referent al pagament d’un censal contret pel consell quan va ser obligat a
pagar, l’any 1694, 130 dobles als francesos.
panys, que se ha de quitar un censal de preu cent y trenta doblas ques
manlleva al señor rector de Capfonts, bisbat de Gerona, per tots los
comuns de la present Vila que serviren per pagar majors [quantitats]
haguerem de pagar lo any 1694 als francesos, de las quals ne tocan a
pagar, segons lo tall fet per lo ilustre Capitol de la isglesia Collegiata
[...] senyor y baró, de vint y sinch doblas; y aixis vejan vostres mercès
com se ha de fer. E tots, unanimes y conformes, han determinat y re-
solt que per lo present lo tall no es pot fer per ser ja el ultim del any
y que als grans cultivats que a par es millor se aguarde a la cullita y
que per ara de ditas 130 doblas sen encarreguen las ditas vint i sinch
a censal, y que se obliguen dits senyors consols, en nom del Comu,
ab pactes que [...] a la cullita se cobre dit tall y se junten ditas vint
y sich doblas.”
f. 32.
1699, juny, 9
Francesc Blanxart, que l’any anterior havia contret un censal de 50 lliures
amb la comunitat de preveres de l’església parroquial de Sant Pol per
fer front a certes despeses del consell, sol·licita que quedi lliure de
responsabilitats respecte de les obligacions d’aquell censal i les assu-
meixi el consell.
“Y aixi mateix fonch proposat per dit consol en cap que Fran-
cesc Blanxart, lo any passat, en nom seu propri, manvella a censal a
la comunitat de preveres de la isglesia parroquial de la present Vila,
sinquanta lliuras de Barcelona, com [consta] de dit acte en poder del

notari [havall ... referit][...] de juny 1698, lo preu del qual censal servi
per lluir y quitar, o be per pagar major [quantitat] que es devia als de
Massanet, y que ell vol lo traguen [indempne] de la obligació de dit
censal. E tots, unanimes y concordes, han determinat que saben molt
be que dit [diner] ha sevit per pagar los de Massanet, y que es molta
raho se relleve [indempne] dit Blanxart y, encontinent, en presencia dels
testimonis havall escrits, tots los de sobre anomenats convocats com
de sobre esta dit representant dita Universitat han promes de rellevar
[indempne] a dit Blanxart, present, de la obligacio per ell feta en lo
dit acte de censal, assumintse sobre tots los bens de dita Universitat
tot integrament lo dit censal, prometent et tambe pagar en sos termi-
nis las [...] de aquells que fiat indempnitas [in...] de censualis [...] ab
obligació dels bens de dita Universitat.”
f. 32r.
1699, juny, 23
Elecció de cònsols i terna de mostassaf.
f. 33r.
1699, juny, 29
Nomenament d’oïdors de comptes, baciner d’ànimes i obrers.
f. 34.
1700, juny, 6
f. 34r.
1700, juny, [14]

Terna de batlle.
f. 35.
1700, juny, 23
Elecció de cònsols, terna de mostassaf i clavari.
f. 35.
1700, juny, 29
Elecció de jutge de taula, oïdors de comptes, obrers i baciner d’ànimes.
f. 36. Antoni Solà, fuster, batlle.
1700, novembre, 30
Establiment o correcció del preu de venda de la carn de porc que es ven a
la carnisseria.
“Fonch proposat per lo consol segon, de voluntat de sos companys,
que vuy se te questio si lo carnisser ha de donar la carn de tosino
al preu de la ovella com diu la tabba y si pot augmentar lo preu; los
senyors consols, com han fet vuy, que diuen vaja a [tres sous] y aixi
tots unanimes han resolt que [...] lo tossino al de tres sous y la lliura
[...] als señors cònsols.”
f. 36r.
1701, gener, 16
Contribució del consell jurat en el pagament de les despeses de la quares-
ma, en concret la manutenció del predicador i la cera del dia de la
Candelera.
“Fonch proposat per lo senyor cònsol en cap, de voluntat de sos
companys, que la Quaresma se acosta y, per part de alguns senyors
[canonges], se ha fet entendrer dits señors consols que si la Universitat
vol pagar lo gasto al religios que predicara, que ells pagaran lo salari
se li hauria de donar, y que aixis vejan sils apar be si be; la Univer-
sitat no te havers per […] sustenir dit gasto y axi han resolt de que
la cera se dona per lo dia de la Candalera est any no es dona si no
que se apliquia per dit gasto del predicador, y que vejan si hi hauria
particulars que paguessen alguna cosa y que tingan predicador.”
f. 36r.
1701, abril, 29
El consell jurat s’endeuta amb un censal per tal de defensar-se en un procés
la Reial Audiència sobre emprius i terres comunals.
“Fonch proposat per lo consol en primer, de voluntat de sos com-
panys, que se oferian y haver menester diners per defensar una causa
se aporta en la Real Audiencia que sobre los emprius y comuns de
la present Vila; y tots, unanimes y conformes, han resolt ques miras
sis trobaran diners per pendrer a censal y ques prengan censals per
defensar dita causa y que per lo present sols se prengan [100 lliures
sous] censal se por [anpalscar] essent present en tot dit senyor batlle.”
f. 37.
1701, juny, 14
Nomenament de terna per a cònsols.
f. 37. Sessions a l’anomenada “Casa de la Pia Almoina”.
1701, juny, 23
f. 37r.
1701, juny, 29
f. 38.
1702, abril, 2
Referent a la poca assistència a les sessions del consell jurat.
La Diputació del General ordena al consell jurat que faci efectiu el donatiu
de 350 lliures al rei acordat a la darrera sessió de Corts.
“Ja saben tambe vostres mercès com nos ha arribada una car-
tilla de la Diputació per a que paguem la present Vila y parroquia y
parroquies de Ogassa i Surroca [comprevient si] tambe en haver de
pagar tots los ecclesiastichs i militars lo donatiu que se ha de donar
al Rey nostre senyor (que Deu guardi) promes donar per les Corts que
se han tingudas en lo present Principat que toca pagar 350 lliures […]
y, per dit effecte, se ha de anomenar una persona per assistir en fer-
se dit tall junt amb les persones que se anomenaran per tots los dits
comuns; y per dits tres cònsols son estats anomenats Rafael Corriols,
Geronim Rocha y Honorat Rocha y despres […] vots per dit Consell
es estat anomenat dit Honorat Rocha que de [qui…] que presenten
dit senyor batlle.”
f. 38r.
1702, abril, 23
Referent a l’assistència d’Honorat Roca a les reunions que han de determi-
nar la manera de recaptar el donatiu al rei (veg. núm. 2, 2/4/1702).
panys, que ja saban vostres mercès que, per ferse lo tall del donatiu
del Rey, se ha anomenat Honorat Rocha que es persona de Consell y,
estant ab las juntas, hi ha hagudas moltas dificultats y particularment
amb lo doctor Vilallonga son smenat per part dels militars y dit Rocha
que son vinguts [en els medis] de paraules que han dit que no volian
assitir mes a ditas juntas si en Rocha hi asistia, y tots diuen que es
miri si deu assistir dit Rocha o no a ditas juntas y que es serve en tot
lo [primer] de la Universitat.”
f. 39.
1702, juny, 5
Condicions o pactes per a l’arrendament de la fleca i la taverna.
panys, que ja saben que se ha de arrendar la fleca y taverna y drets de
aquella, y que los han offert que si carreja deu sous per cada carreja
de vi sobre dits drets y rellebarho se aquells trenta sinch reals que es
donen de port per carrega de vi, prometen donar sinch centes lliures
d’arrendament, y axis vejan lo que resolan y tots, unanimes e concor-
des, han resolt que si es utilitat de la Universitat que es fassa amb la
conformitat que es proposa.”
f. 39r.
1702, juny, 6
Arrendament de la fleca, la taverna i la gabella a Josep Serrat, per seixanta
lliures, les quals han de servir per a lluir un censal de 350 sous que té
contret el consell jurat.
panys, que ja saban que se ha de arrendar la fleca y taverna, tambe
la gavella, y que a tots los arrendaments hi ha ditas y en particular hi
ha un home que es Joseph Serrat que ha offert donar quiscun any, per
arrendament de dita gavella, sexanta lliuras moneda de plata y pagar
los mals que esta obligat lo arrendatari de la gavella en virtut de la
tabba, y tots estan promptes y aparellats en ferli dit arrendament per
ditas sexanta lliures y per los mals de dita tabba, sols que aquellas
servescan per quitar aquell censal de preu 350 [sous … Bs] y [po]
[comerviblaus] sous y que se obliguin a dit arrendatari en quitar dit
censal y pagar [laye] y porrata del dia [present] de juliol propvinent
en havant fins que quitra aquell, y axis se haja de obligar en lo acta
de arrendament y que la fleca y taverna se arrendi a algun [mes hi
dita que] essent present dit senyor batlle.”
f. 39r.
1702, juny, 11
f. 40.
1702, juny, 18
f. 40.
1702, juny, 23
f. 40r.
1703, juny, 12
Extracció de noms per a la bossa de cònsols.
f. 41.
1703, juny, 23
f. 41.
1703, juny, 29
f. 41r.
1703, juliol, 23
Ús de l’arrendament de la carnisseria i dels deutes del seu arrendatari per a
lluir els censals que té contrets el consell jurat.
“Fonch proposat per lo consol en cap, de voluntat de sos companys,
que lo offici de parayres de la present Vila vol quitar doscentes lliures
de Barcelona [a] la comunitat de Ripoll per […] que alguns particulars
de dit offici en manllevaran a censal a dita comunitat, y jas saban que
[avuy] se troba devent lo carnicer de dita Vila, Hieronim [Cruet], 400
[lliures sous] a la present Universitat, a las quals, resultat de diferents
anys de la carnisseria, y han de servir per quitar 550 [lliures sous] de
aquell censal 1.100 [lliures sous] que dita Universitat fa a un corret-
ger de la vila de Olot y que aixis si los parexia de pendrer ditas 200
[lliures sous] a censal o be pendrer o [rellevar] indempne los obligats
a dit censal de 200 [lliures ...] que [...] la seguretat de bens propris y
aixis resolgan lo que [sian servits]. E tots, unanimes y concordes, han
resolt de que se fassa acta de indempnitat de dits 200 [lliures ...] als
particulars que han presas aquellas ab tal que tots los de Consell se
obliguen, y que despres les cent lliures de la carnicerya servescan per
quitar ditas 200 [lliures ...] [...] convertir en altras cosas.”
f. 42.
1704, gener, 20
Litigi o causes pendents entre el matrimoni Baldrich i el consell jurat (veg.
núm. 1, 31/1/1704).
“Fonch proposat per lo consols segon, de voluntat de sos com-

panys, que los senyors conjugues Salvador Baldrich y Paula Baldrich
Coll, conjugues, han demanat que si voliem ajustar les causes que dits
conjugues Baldrich aportara contra la dita Vila y Universitat ab los
pactes y forma que estan contenguts en un paper que, per part de dits
conjugues Baldrich, es estat donat y que aixis resolgan lo que e haja de
fer. E tots, unanimes y concordes, han resolt que ho dexen en mans dels
dits senyors conjugues y que ho miren de la millor manera sin possible
y que la [...] que offerexen dits senyors conjugues es poca cosa y que
si sera menester elegescan personas doctas y capaces y que en donen
part a qui se se ha de donar. Y també que digan si donaran cera pel
[nostre] senyor candeler y han resolt que es doni com se acostuma.”
f. 42r.
1704, gener, 31
Acord o pacte entre el matrimoni Baldrich i el consell jurat sobre els em-
prius dels masos de Santigosa i Guillamet.
“Fonch proposat per lo consol segon, de voluntat dels demes com-
panys, que ja saben vostres mercès que, ab altra Consell se proposa de
ajustar diferents causes que la Universitat de la present Vila [contra]
los conjugues Salvador Baldrich, doctor en drets, y la senyora Paula
Baldrich y Coll en noms de usufructuari y propietaria aporta en la Reial
Audiència del present Principat sobre los emprius que son prop dels
masos de Santigosa y Guillamet que tenen y posseheixen en la present
parroquia los dits senyors conjugues [haventnos] offert donar y pagar
cent doblas per que renuncies y cedis dita Universitat lo [enprivar] les
erbas de dits emprius, resservantse lo llenyar ab lo [mode] y forma que
esta contengut en un paper per part de dits senyors conjugues Baldrich
y Coll donats. E tots, unanimes y concordes, han resolt y determinat
que los esta molt be se ajusten las ditas causas pus dits senyors fan
dita offerta donant a dits senyors consols tot lo poder y facultat que
per ajustar ditas causas sia necessari, sens limitacio alguna, ab pro-
mesa de no revocar y haver per ferma ya [gradalta] tot lo que es per
dits senyors conjugues sobre ditas cosas sera tractat y ajustat de [...].”
Contribució del consell jurat a les despeses amb motiu de la quaresma.
“Fonch proposat que ja saban vostres mercès que sens serca de
la quaresma sens que hi haja preparatori per haver-hi predicador y que
axis vejan lo que se hagi de fer y aixis han resolt de que vejan la [...]
40 [lliures sous] del [sr] [Rr] de les fonts se apliquin per predicador o
[misser] y tots e [...] dits senyors cònsols [...].”
f. 43.
1704, juny, 8
Nomenament per a habilitar les bosses de cònsols.
f. 43r.
1704, juny, 23
Nomenament de terna de cònsol i de mostassaf.
f. 43r.
1704, juny, 29
f. 44.
1705, juny, 14
Nomenament per a habilitar les bosses de cònsols.
f. 44r.
1705, juny, 23
Nomenament de terna de cònsol i de mostassaf i elecció de clavari.
f. 44r.
1705, juny, 29
f. 45.
1706, maig, 23
Nomenament per a la bossa de consols.
f. 45.
1706, juny, 8
Habilitació de la bossa de la terna de batlle.
f. 45r.
1706, juny, 9
f. 45r.
1706, juny, 23
f. 46.
1706, juny, 29
f. 46r.
1707, juny, 23
f. 46r.
1707, juny, 29
f. 47.
1707, octubre, 3
Pacte perquè Miquel Cavaller pagui un deute a Francesc Blanxart si abans
el consell jurat li abona un deute en concepte d’obres de reparació del
pont Vell.
“Fonch proposat per lo consol en segon grau que, inpediment del
consol en primer grau, de voluntat dels demes companys, que ja saben
vostres mercès que, ab los comptes del any que fou clavari Francesc
Blanxart, li foren carregades vuytanta sinch lliuras que devia Miquel
Cavaller per tantas y altra major quantitat que li entrega per pagar
lo donatiu voluntari que se offeri donar en lo temps del duch Denjou
[Duc d’Anjou] y dita quantitat de 85 [lliures sous] se deposas en la
taula de la ciutat de Barcelona com la demes que se ha deposada y, a
part de la partida que porta de la taula de la quantitat de 379 [lliures
sous] o altres mes, certa quantitat y que dit Miquel Cavaller [revisa?]
pagar a dit Francesch Blanxart las ditas 85 [lliures sous] que primer
no li paguen 10 [lliures] si que li deuen de la obra que feu al pont
Major de la present Vila y lo traguen indempte de tot. E tots, unanimes
y concordes, resolen que es molt just que dit Miquel Cavaller cobre
ditas 10 [lliures] si que però la Universitat sols deu pagar la part a
ella tocant y que lo demes diner pagar las demes [parroquies] de la
baronia y que es molt just que si fassen tota indempnitat.”
f. 47.
1708, juny, 10
f. 47r.
1708, juny, 23
Habilitació de les ternes de cònsols i de mostassaf.
f. 48.
1708, juny, 29
f. 48r.
1709, abril, 20
Antoni Soler, prevere i beneficiat de la col·legiata, intenta edificar una casa
a la font Novella, al costat de les muralles i de la font d’en Roca;
aquesta construcció, probablement, ocuparia un lloc de pas públic
i de trànsit dels vilatans. L’afer, en mans de la Reial Audiència, es
discuteix al consell jurat i els seus membres s’hi oposen i acorden de
defensar els drets del comú.
que se hauran presentat unas lletras emanades de la Reial Audiencia
a diferents particulars de la present vila = a instància del reverent An-
thoni Soler, prevere y beneficiat de la isglesia Collegiada de la present
Vila, citant los en la Reial Audiencia pretenent dit reverent Anthoni
Soler fabricar una casa en lo lloch dit la Font Novella, prop las mu-
rallas de dita Vila, qui va de la present Vila a la font d’en Rocha, y
que fabricant casa o altre edifici en dit lloch lo dit reverent Anthoni
Soler o altra persona es llevar lo concurs y lo passar per dit lloch los
habitants en dita Vila y de moltas altras cosas que usan los habitants
estant obert dit pas, y que aixis vejan si volan defensar en nom de la
Vila que dit pas nos cloga.
Lo dit senyor Francesch Ferrer y Guanter, consol en primer grau,
es de sentir que no ve [be] en que se defensia lo fer en dit lloch dita
casa en nom de la Vila per que Miquel Cavaller y Joan Baptista Gallart
pretenen que lo lloch en lo qual se fabrica dita casa es llur y no de la
Vila, encara que es veritat que en dies passats se tingue Consell per lo
mateix effecte y se anomenaren tres personas de Consell per consultarho
ab lo advocat y despres se reporta lo vot dona dit advocat en dit Consell
y luego foren anomenats los tres senyors consols per demanarho a dit
advocat y ell los digué que ho podria molt be defensar dita Vila essent
per Comu de la Vila pero, com se ha dit publicament que dits Cavaller
y Gallart pretenen que dit lloch es llur, no es de sentir se defensia en
nom de la Vila sino que ells mateixos [so] defensian y dessent a tot
lo que se resoldra per defensa de dita casa, pus dits particulars ho
pretenen propri per ells y no del Comu de la Vila.
Lo senyor Rafael Bertran y Coll, consol en segon grau, diu que,

attes que ab deliberacio de Consell ana ell junt ab los dos consols a
consultar lo demunt dit ab lo advocat si dit lloch es de la Vila o de
algun particular, y dit advocat los digue que per ser dit lloch dins la
present Vila ere propri de la Universitat y que axis tocava a la Uni-
versitat lo defensarho y, considerant esser de major utilitat y profit
per los habitants en dita Vila que lo dit lloch estiga obert conforme
vuy se troba per entrar y exir los habitants en dita Vila y tambe los
forasters, tant a peu com ha cavall y ab bestiar carregat y descarregat
y, per consegüent, esser tant publich com ninguns dels demes portals
de la dita y present Vila que no estiga tancat, per lo tant es de sentir
que la dita Universitat se pose en defensa per la prohibicio de dita
casa per lo dit reverent Anthoni Soler fahedora y, attes que los dits
Miquel Cavaller y Joan Baptista Gallart pretenen tenir dret sobre dit
lloch havent promes cedirlo a utilitat del Comu de la Vila si es me-
naster, se acceptia lo dit dret dels dits y en tot se seguesca lo consell
del advocat y per so fer tot so quant per dita defensa sia necessari, y
per so se fassa sindicat al doctor Joseph Camps de Barcelona y dita
Universitat gastia lo que sie necesasari per dita defensa.
Lo dit honorable Pere Creuet, consol en tercer grau, se refereix
ab lo vot de dit consol segons ques defensia.
Lo dit Martí Socarrats es de sentir que si la Vila troba titols com
lo dit lloch es propri de la Vila vol se defensia, pero no tenint titols
com constia que sie propri de la Vila es de sentir que nos defensia,
antes be que las persona que voldran defensarho ho paguian de llurs
diners y no de diners de la Universitat que altres gastos te majors.
Los dits Rafael Blanch, Francesc Blanxart, Miquel Cavaller, Esteve
Bertran y Escarra, Christofol Bertran y Escarra, Josep Serrat, Joan
Vilalta, Miquel Corriols, Joan Ferrer y Tauler, Francesc Joncar, Anthoni
Sola y Pere Bartrolich se referexen ab lo vot del consol segon y son
de sentir que la Vila ho defensia.”
f. 49. Rafael Folcrà, batlle.
1709, maig, 16
f. 49r.
1709, juny, 18
Habilitació de les bosses de batlle.
f. 50r.
1709, juny, 23
f. 52r.
1709, juny, 29
Nomenament d’obrers, oïdors de comptes i jutges de taula.
f. 53.
1709, setembre, 12
El consell jurat contracta un censal de 1.000 lliures al capítol de la col·
legiata amb la finalitat de comprar blat.
panys, que ja es el temps de comprar blat si volen tenir comuna y que
lo Capitol de esta isglesia nos dexa los diners a censal y que axis vejan
quants diners volen pendrar y en mans de qui volan posar lo blat per
vendrer y los diners per comprar; y aixis tots, unanimes y conformes,
han resolt que es prengan mil lliuras de Barcelona a censal al Capitol
y que les posi en mans de dit Joseph Serrat a fi y effecte de comprar
blat per dita comuna, lo qual es anomenat per mesurar dit blat fonch
franch de tot allotjament […] […] comuna.”
f. 53r.
1710, juny, 15
Sessió sense acords.
f. 53r.
1710, juny, 22
f. 53r.
1710, juny, 29
Nomenament d’oïdors de comptes.
f. 54.
1710, febrer, 10
Davant la rendició de Girona, Olot, Camprodon, Sant Pau de Segúries i
Vallfogona de Ripollès, el consell jurat de Sant Joan de les Abadesses
acorda sotmetre’s al rei Felip V.
panys, que ja saban vostres mercès que la ciutat de Gerona se troba
vuy rendida per lo excelentisim señor Duch de Noalles a la obediencia

de Felip quint, y vuy se troba tambe en la vila de Olot un general
amb algunas tropas de concideracio, y que la vila de Camprodon ja ha
donada la obediencia, y tambe la parroquia de Sant Pau y Vallfogona,
y diuen que lo exercit es molt numeros y axis vostres mercès vejan si
devem donar la obediencia o no, o be que digan lo que se haura de
fer. E tots, unanimes y concordes, resolan que es doni obediencia y
que es vaja luego a donar la obediencia y que miren de aquella millor
manera que es dega fer, present en tot lo señor batlla.”
f. 54r.
1711, maig, 11
Allotjament a la vila de dues companyies de cavalleria del terç de Clariana.
panys, que ja saban vostres mercès los ordres tenim de allotjar dos
companyies de cavalls del tercio de Clariana, que es lo thinent coronel
y don Anthon Mora, y com tenim un orde del senyor [thasorer] de
anarsen de la present Vila a Amer y la Sallera, lo qual havem presentat
ab acte a dit thinent coronel vuy dia present algun que si no obeya
dit ordre nols donaran cosa, y dit senyor ha respost que sens orde de
un general no devia obeyr tal orde y, per dit effecte, sen [anat] lo dit
thinent coronel per parlar ab lo general Nebot, que es troba en Olot
junt hab lo senyor Francesc Ferrer y Guanter, y aixis sobre dit fet re-
solga lo que devem fer. E tots, unanimes y conformes, han resolt que
es done nomes que lo servey del Rey y no altra cosa, present dit senyor
consols portant la vara. Per memoria se posa en notta en lo present.”
f. 54r.
1711, juny, 14
f. 55.
1711, juny, 23
f. 55.
1711, juny, 29
f. 55r.
1712, gener, 20
El consell jurat comissiona tres membres del consell perquè el representin
en les negociacions per a redactar una concòrdia amb la col·legiata
en la causa que, a la Batllia General, es porta per a definir la divisió i
la venda d’uns emprius i unes terres comunals de la vila.
panys, que ja saben tots vostres mercès que tenim carta del senyor
doctor Pere Joan Esteva y Elias, advocat en la causa se aporta en la
Battlia General [contra] les Cinc Dignitats Reials sobre la pretencio
de la divisio se tracta dels emprius y comuns de la present Vila y
parròquia, segons una minuta de una concordia se tracta de fer y fir-
mar entre lo Il·lustre y molt [Reverent] Capitol […] de la Collegiata,
senyors reverent, domer, sagrista y demes ecclesiastics y senyors consols
y Universitat particular, obrer, pagesos y propietaris de la parroquia
[que], conforme de [present], es estada llegida a tot lo Consell; y aixis
ja saben tambe vostres mercès que lo Ilustre Capitol y comunitat se
eleg[…] personas per a mirar de aquella millor manera se [tega] fer
donantlos tot lo poder per dit effecte necessari, y axis si a vostres
mercès los apar de [elegir] persona, que se elegescan personas per dit
effecte y, encontinent, per los senyors consols son estats anomenats
Joan Ferrer y Tauler, Joan Vilalta y Anthoni Sola y donant los tot el
poder per dit effecte necessari y axis si a vostres mercès los apar de
[elegir] que se elegescan pesones per dit effecte y, encontinent, per los
senyors consols son estats anomenats Joan Ferrer y Tauler, Joan Vilalta
y Anthoni Sola y donantlos tot el poder.”
f. 56. Joan Baptista Blanxart, batlle.
1712, març, 6
Amb opinions discrepants, el consell jurat aprova el contingut de la con-
còrdia i la seva signatura (veg. núm. 1, 20/1/1712).
“Senyors. Ja saben vostres mercès que se ha tractada una concordia
ab lo modo y forma que vostres mercès saban, la minuta de la qual
se llegira y se es llegida molt a part de aquella per ser ja noticiosos
del contengut en aquella, y aixis tots, unanimes y conformes, diuen
que els esta be de firmar dita concordia y que de present prenga lo
notari dita ferma, menos dits Roca Honorat Miquel Corriols y Geroni
Rocha de [...].”
f. 56.
1712, gener, 2326

A petició d’Honorat Roca, Jeroni Roca i Miquel Corriols, es reuneix el con-
sell jurat perquè aquells no estan d’acord amb els comissionats esco-
llits en la sessió del dia 20 de gener, a la qual no van assistir, ni amb
la forma en què es procedirà en la venda d’emprius i terres comunals,
ja que hi ha altres mecanismes de venda, segons el parer dels peticio-
naris, més beneficiosos per al comú.
“Fonch proposat per lo dit senyor consol en cap, de voluntat de
sos companys, que lo haver ajuntat a Consell es perque dits Honorat
Rocha, Geronim Rocha y Miquel Corriols ho han demanat, y ells di-
ran lo que volan; y diuen que dissentan en la nominacio que en dies
passats se feu en consell de las personas de Anthoni Sola, Joan Ferrer
y Tauler y Joan Vilalta, dient de nullitat de tot lo que obraran ditas
personas en virtut de dita nominacio per no haverse trobats dits Ro-
cha y Corriols en Consell lo die que es feu dita nominacio y no haver
pogut donar llur vot; per so diuhen y declaran ara que ells veuen be
que es vengan los emprius, pero que sen traga tot lo que valen y no
fentse del modo que havian consertat, que trobaran homens que de la
mitat dels emprius donats o venuts ne donaran tot lo que sen dona de
tot lo empriu que sels ha assenyalat, ni volentho posar ab un encant
publich donant la fadiga als circumvehins de las parts assenyaladas y
a alguna cosa menos del que sen donia a la plassa, y fent-ho de aqueix
modo llur vot es se fassa, altrament dissentan a tot lo que obraran
ditas personas y los dits senyors consols Miquel Cavaller, Pere Bartro-
lich, Rafael Creuet, Pere Martir Socarrats, Joan Ferrer y Tauler, Joan
Vilalta, Rafael Bertran y Coll, Francesc Blanxart y Anthoni Sola estan
y perseveran en la matexa resolucio.”
1712, juny, 5
Habilitacio de les bosses de cònsols.
f. 57.
1712, juny, 23
f. 57.
1712, juny, 24
La pagesia del terme de Sant Joan de les Abadesses sol·licita a la col·legiata
que els doti, per governar-se, d’un consell jurat propi (el Comú de la
Ribera) format per dotze membres, sis propietaris i sis masovers.


panys, que per part dels pagesos propietaris de la present parròquia se
li ha dit que se havia donat suplica al Il·lustre Capítol, senyor y baró,
per a que se servis donar-los un Consell Jurat de pagesos entrevenint
en aquell dotze persones, això es, sis propietaris y sys masovers y lo
que estos resoldran hajan d’estar en aixo que resoldran; y dit Il·lustre
Capítol ha resolt que los estara be se fassa dit Consell per que amb
mes facilitat pugan resoldrer lo que aparexera ser mes convenient per
la parroquia. E tots, unanimes y conformes, han resolt que los se-
nyors consols se informen del fet proposat y no sens perjudici de la
Universitat y del pactat en las concordias fetas y firmades entre lo dit
Il·lustre Capítol y la dita Universitat que es fassa de la millor manera
se puga fer [de quibus].”
f. 57r.
1712, juny, 29
Nomenament de jutges de taula i oïdors de comptes.
Nomenament d’obrer de l’església parroquial.
“Y per quant, en virtut de una concordia firmada entre lo Il·lustre
Capitol [..] consols y Consell Jurat y propietaris, per exonerarse de
moltes obligacions en que se troban los comuns y particulars obligats
hi ha pacte que los consols y consell haja de anomenar obrer propie-
tari, y en virtud de antiga possessio y concordia antiga acostumava a
nomenar propietari o masovers, y aquell exercia son carrech de obrer
y per que en ningun temps reste la Universitat perjudicada en dita
eleccio de fer y elegir propietari o masover ab dita [salveta]t protesta
y no altrament anomena en obrer de la present parroquia Anthoni
Escatx [...] y revoca la sobredita nominacio feta.”
f. 57r.
1712, agost, 4
Liquidació de l’encàrrec fet a parts iguals entre la universitat i el capítol
al mestre Jaume Pujol per a la construcció del retaule de l’ermita de
Sant Antoni de Pàdua i, també, referent a la pastura de porcs al camp
del Molí.
panys, ja saban vostres mercès que se es fet lo retaula a la capella
de sant Anthoni de Padua, y que aquell estava ajustat per lo [senyor]
[canonge] capitular y los consols ab mestre Jaume Pujol a la quantitat
de 300 [lliures sous ... Bs] a mes o menos, segons la obra se faria,
que si valia mes se veuria de adobarla, y si valia menos rebaxarho
de ditas 300 [lliures sous] y que aixis que vejan si volan se li adobia,
y tambe que lo arrendatari de la [olim] (abadia mena a pasturar los
tossinos al camp del Moli, lo que es gran perjudici del be public, y
per aixis vejan lo que se ha de fer). E tots, unanimes, han resolt que
lo dit senyor capitular y senyors consols, que son [administradors],
que ho miran y que ho ajustan de la millor manera que pugan, y en
quant a lo dels tossinos que son [demana] y que es defensia aixis com
los ho aconsellaran.”
f. 58.
1712, agost, 13
Dificultats per a vendre pa morè.
“Fonc proposat per lo consol en cap, de voluntat de sos companys,
que avuy hi ha diferents personas que pastan pa moreno y tenen difi-
cultat en vendrer aquell al preu se ha de donar, y que ja saban vostres
mercès se ha de donar facultat a qualsevol persona de pastar dit pa
moreno segons lo [for] y preu que els donaran lo honorable mostasa
de part y a [con...] y que pastia qualsevol persona.”
f. 58r.
1712, agost, 18
Davant les dificultats per a posar en pràctica el contingut de la concòrdia
pactada entre el consell jurat i la col·legiata, el consell nomena Fran-
cesc Ferrer i Guanter perquè, juntament amb el canonge Joan Pau
Blanxart, vetllin pel seu compliment.
panys, que ja saban vostres mercès ab las questions que ens trobam
dels emprius y la concordia que entre lo Il·lustre Capitol Reverent
comunitat de la parròquia la present Universitat y los propietaris dels
masos de la present parròquia es estada feta y firmada, si aquella se
deu observar com en ella esta pactat, per que los qui estan obligats
ja sels amenassa lo fer els gastos; y aixis es molt necessari que, per
dit effecte, se anomene una persona donantli tots los poders que sian
necessaris si y conforme vuy lo dit Il·lustre Capitol ha donat y concedit
al senyor canonge y doctor Joan Pau Blanxart per a que fassen y obren
tot lo que sia per la observansa de dita concordia, llevat acte resolan
y que se anomenan lo senyor Francesc Ferrer y Guanter.”
Compra de dos matxos i contribució per a pagar-los.
“Fonch proposat també per dit consol en cap [ratllat]. E tots,
unanimes, resolan que se repleguian com millor que es ja saban tambe
que havem comprats dos matxos per lo [...] y vostres mercès saban
com pagarlos y aixis que vejam com se han de pagar, e tots unanimes
que es fassa un tall per no haverhi al comu.”
f. 58r.
1712, novembre, 1
Josep de Vilallonga i Manresa vol construir un molí fariner al riu Ter, prop
de la vila, i demana al consell jurat que es redacti un pacte o con-
còrdia que, entre altres coses, consigni la promesa dels vilatans i els
pagesos d’anar-hi a moldre, amb el compromís, per part del promotor,
de mantenir el mateix preu que actualment es paga per a moldre al
molí Gros, que és propietat de les Cinc Dignitats Reials.
“Fonch proposat per lo dit consol segon, per portar la vara lo
consol en cap per absencia del batlle, de voluntat de son company, que
ja saben vostres mercès que en dies passats lo senyor don Joseph de
Vilallonga y Maresma proposa al present Consell y despres a un Consell
General que ell tenia un establiment de la Batllia General del present
Principat de Catalunya a fi y effecte de poder fer un molí fariner en lo
riu de Ter, serca la present Vila, y que si lo Comú y particulars de la
present Vila li feyan (los pagesos de la present parròquia) una promesa
de anar a moldrer en son molí, ell los donaria la [multura] ab la matexa
conformitat que la pagavan y la pagan vuy al molí fariner que tenen
los Il·lustres Senyors obtentors les Sinch Dignitats Reals succehints al
olim abat de la present Vila, que es a raho de 32 [quarteres] per una
[…] y que per dit effecte, tant per dit don Joseph de Vilallonga com
per los comuns y particulars de la present Vila, era necessari ferse y
firmarse entre ditas parts una concordia ab la obligacio del que ha de
fer y cumplir quiscuna de ditas parts; y axis apar sera be se anomenen
personas per que mirin y [resonesan] ab lo modo y forma que se ha
de fer y firmar dita concordia, donantlos tot lo poder que per firmar
dita concordia sera menester y axis resolgan lo mes convenient.
E tots unanimes y conformes han resolt se anomenen per dits
senyors consols tres personas donantlos ab lo present tot lo poder que
per dit effecta sia necessari, sens limitació alguna. Y, encontinent, per
dits senyors consols son anomenats las personas següents: primer lo
consol en cap anomena Francesc Ferrer y Guanter. Lo consol segon
anomena Anthoni Sola. Lo consol terç anomena Martí Socarrats.
Y Francesc Maydeu treballador de la present vila y Joan Rosaus
pagès de la present parròquia de Sant Joan y Sant Pau les Abadesses.”
f. 59.
1713, gener, 3
El consell jurat no pot assumir la petició de l’emperadriu Maria Lluïsa
Gabriela de Savoia d’assistir amb pa i civada durant quatre dies un
regiment de cavalleria, perquè la vila està molt pobra i per la manca
de bona collita, a més de mantenir en l’actualitat els soldats que ja
estan allotjats.
“[ratllat] Fonch proposat per lo dit Honorat Rocha consol en cap,
de voluntat de sos companys, que ja saben se ha llegit una carta del
senyor […] la qual conte que sera del agrado [de] [la] [Emperatris],
[nostre] [senyora] (Deu la guardi), que esta Vila assistesca de pa y
cibada per quatre dies al regiment de cavalleria [...] del senyor comte
de la [Atalaya] y vuy lo senyor [...] la present Vila per [...] se done dita
assistencia y aixis se gian lo que resoldre los quals tots, unanimes y con-
fomes, han resolt que es impossible lo poder assitir de dits manaments
a dit regiment per trobarse la Universitat molt pobre (y de altra part
no poderse trobar civada ni blat per causa de la anyada tant pobre, y
ser molt pobres los habitants en esta) haverse de treure los diners per
comprar dits manteniments dels pobres de la present Vila, haventse de
fer un tall que ells tots dessitjan fer lo [..] que y a en quant del Rey
nostre senyor (Deu lo guardi) en tot lo que es puga fer, com sempre
ho han fet, y vuy en dia dita Universitat dona tres reals de vuit tots
los dies de quartel al senyor coronel se troba aquartalat en la present
Vila y també los recibos del pa de monicio, y tenir casa parada [ab
as a] dit senyor coronel ab assistencia de llum y foch (y fer la vida
als soldats) y que estan [promptes] per assitir en pa y civada per dits
quatre dies a las dos companyies se troben a[...] en la present Vila.”
f. 59r.
1713, juny, 11
Habilitació de la bossa de cònsols.
f. 59r.
1713, juny, 23
Elecció de cònsols, clavari i mostassaf.
f. 60. Rafael Bertran i Coll, batlle.
1713, juny, 29
Nomenament d’obrers i d’oïdors de comptes.
f. 61r.
1713, juliol, 24
Prestació d’acte d’obediència al rei Felip V.
“[ratllat] Fonch proposat per lo consol en cap, de voluntat de sos
companys, ja saban vostres mercès que, per orde de Reverent [...] Il·
lustre Capitol per que fonch [...], de elegir y nomenar un capitular a fi
y effecte de que es fes [...] elegir un capitular per donarla obediencia
que per part de Felip quint som estats [solicients], y que axis per [part]
la [...] gastar y la resposta que ens ha donada lo senyor [canonge] Jau-
me Deop [prior secretari] es [...] quiscuna de [...] la qual no els [...].”
f. 61r.
1713, agost, 6
Prestació d’acte d’obediència al rei Felip V.
panys, que avuy han rebut un avis de don Joseph Mas y de [Tossa]
inseguint orde dels excelentissims y fidelissims deputats, manant al
batlle y consols que donassen la obediencia trobantse en Ripoll, que
altrament passaran per lo rigor de guerra. E tots unanimes que si vaja
un consell y batlle y luego han partit.”
f. 61.
1714, gener, 17
Rafael Casanova, des de Sant Hipòlit de Voltregà, demana la convocatòria
del sometent de Sant Joan de les Abadesses perquè es reuneixi amb
ell. El consell jurat demana l’opinió, entre d’altres, al capítol perquè
no sap com ha d’obrar davant d’aquesta petició.
panys, que avuy dia present en est punt havem rebut un orde o carta
de Casanova, comendant, escrivint de Sant Hipòlit que, a pena de la
vida, toquem a somatent y ab aquells baxem luego en dita Vila de
Sant Hipòlit que axi conve al servei del Rey y de la pàtria, y en cas
de contra[factio] seran declarats per enemichs y no cathalans y traydors
a la pàtria, la qual orde es de 15 del corrent. Y tots, unanimes y con-
formes, han resolt de escriurer al senyor conde de [Funes] y a don
Anthonio de [Galdelfo] sobre de las cartas y ordes que de dits senyors
tenim rebudas, enviantli també lo orde que tenim de dit Casanovas, y
que vejan com y de la manera havem de fer y obrar donant-ne part
de tot al Il·lustre Capitol, senyor y baró y als militars, y sobre dites
coses vejan de la manera se ha de fer donant a dits senyors consols
tot lo poder que per dit effecte sia necessari y se haja menester y que
es escriga a Casanovas enviant los ordes tenim.”
f. 61.
1714, juny, 10
Habilitació de cònsols.
f. 61r.
1714, juny, 23
Elecció de cònsols i terna de mostassaf.
f. 62.
1715, gener, 28
Per manament de la Reial Junta de Barcelona i del veguer de Camprodon,
s’encarrega al capítol de la col·legiata que procedeixi a la depuració
dels càrrecs del consell jurat de Sant Joan de les Abadesses i a treure
de les bosses aquells que són desafectes a Felip V i així no poder ser
extrets en el procés d’insaculació. Amb aquests canvis, es reestructu-
ren els noms que cada bossa ha de contenir.
que lo Il·lustre y molt reverent Capítol de la insigne collegiata y secular
isglesia de la present Vila, senyor y baro nostre, nos ha participada
una carta de la Real Junta de Barcelona que lo veguer de Camprodon
ha remesa a dit Il·lustre Capitol, per a que vejan son contengut ab la
qual li mana dita Real Junta que en los lochs de sa vegueria se fassa
recta justicia y que los qui la han de administrar sian personas ben
affectas a nostre Rey y senyor Phelip quint (que Deu guardi), y que las
personas de consell mal affectas sian desansiculadas y las ben affectas
mantingudas y conservadas; per lo que dit Il·lustre y molt reverent
Capítol ha elegit tres capitolars quin son los il·lustres señors Hiacinto
Joncar, subdiaca, Hiacinto Hospital, [prevere] y Francesc Asprer, [pre-
vere], y tots [concordes] donantlos y comettentlos tot lo poder que sia
necessari per ditas cosas y de pendents y emergents de aquellas, com
si tot lo dit Il·lustre Capítol plenament se trobas present sens limitacio
alguna, no entenent enpero que totas las ditas coses y tot quant faran
dits tres capitulars en nom de dit il·lustre capítol fer prejudici algu a tot
lo pactat y concordat ab las concordias fetas, firmadas y juradas entre
dit il·lustre reverent Capítol de una y dit Consell Jurat y Universitat de
part altra, antes be volan y expressament declaran que aquellas resten
en llur propria forsa y valor ditas cosas en res no obstant, per que tot
lo que en virtut de dita carta de la Real Junta se fara seva sols a fi y
effecte de obeyr los ordes de dita Real Junta per que se demana se fassa
ab la major brevedat y, encontinent, dits il·lustres senyors tres capitu-
lars y los tres consols qui vuy son convocats y congregats en la dita
casa de dit Consell Jurat han tretas y desansiculadas algunas personas
de la bolsa de batlla, per no trobarlas habils per exercir lo carrech y,

encontinent, estant axi mateix convocats, ne han insaculadas de altras
y vuy se troba la bolsa de batlla ab lo numero ple de [...] los noms y
cognoms de las quals se trobaran descritas y continuadas en lo present
llibre mes havant, de ma y lletra del secretari del present Consell y
Universitat; y despres de feta dita desansiculacio y insiculacio per dits
il·lustres senyors tres capitulars, ab concentiment dels dits consols y
Consell Jurat, se han desinculadas las personas havall escritas per que
aquellas no assistexen may en consell y son: Esteve Bertran y Escarra =
Christofol Bertran y Escarra = Rafael Corriols = y Rafael Nono que son
dos de la segona y dos de la primera, y despres convocat aixi mateix
lo Consell Jurat en la forma acostumada, en virtut de ditas concordias,
se han fetas ternas votant aquellas per escrutuni de la bolsa segona a
la bolsa primera fits il·lustres senyors tres capitulars, en nom de dit
il·lustre capítol, prenent una de cada terna han anomenat per pujar a
la primera bolsa Rafael Bertran y Coll, notari, y Anthoni Sola, fuster,
y de la bolsa tercera, per pujar a la bolsa segona, axi mateix dits tres
senyors capitulars, en nom de dit il·lustre capítol, han anomenat de las
ternas habilitadas per dit Consell en la forma acostumada Martí Socar-
rats, Miquel Corriols, Joan Vilalta, y Francesc Joncar, y tots quatra son
restats insiculats en dita bolsa segona; y despres de fetas ditas muntas
en la forma acostumada fer en virtut de ditas concordias fent se las
ternas acostumadas, anomenant las personas, dits senyors consols y
despres habilitadas aquellas com se acostuma per lo Consell, los dits
il·lustres senyors capitulars, portant veus de dit il·lustre capítol, han
insiculat en dit Consell posant aquellas en la bolsa tercer Phelip Nono,
sastre, Jaume Pujol, fuster, Miquel Blanxart, botiguer, y Joseph Morer,
ferrer, y encontinent, sens disgregarse dit Consell, han enviat a sercar
los novament anomenats y sols han comparegut dits Miquel Blanxart
y Joseph Morer y, encontinent, han prestat lo solit jurament en ma y
poder del senyor batlla a totas las ditas cosas present, de bene et le-
galiter se [habindo] ut solitum est [fiere] de quibus.
Vuy als 7 de dit mes y any dit Jaume Pujol ha prestat lo solit
jurament en ma y poder de dit consol en cap, portant la vara, de bene
et legaltier se [habere], y aixi mateix dit dia ha prestat lo jurament
en poder de dit consol, portant la vara, de be et legaliter se habere
Felip Nono.”
f. 62r.
1715, juny, 10
El capítol de la col·legiata arrenda al consell jurat, per seixanta lliures

anuals, el dret de romana; per fer front a aquesta quota, el consell,
que no disposa de diners a causa dels donatius i els quinquennis al
rei, rebaixa les assignacions que reben el cònsols i anul·la el sou del
clavari.
“Y aixi mateix fonch proposat per dit senyor consol en cap que lo
Il·lustre y Molt Reverent Capítol de la isglesia Collegiata de la present
Vila havia donat llicencia per arrendar las carnicerias de la dita Vila
per temps de tres anys [ratllat]: y que se havian llevat la llibertat de
poder posar romana en dit temps y que, per asso, havian volgut (ab
bestreta per socorrer las necessitats nos trobam de haver de pagar
estos donatius y quinsanadas al Rey nostre senyor (que Deu guardi),
pero que ja sabran que lo dit Il·lustre Capítol [...] tenen la franquesa
y que, per ço, vol ans sels donas per quiscun any) sexanta lliuras
quiscun any de dits tres anys per lo dret de dita romana repartidoras
entre los preveres, y aixi que resolgan com se podan pagar ditas 60
[lliures sous] quiscun any, pus la Vila no te conveniencias per pagarlas;
y tots lo demunt dits, unanimes y conformes, han resolt que per lo
dit temps de tres anys se degan pagar ditas 60 [lliures sous], ço es 5
[lliures sous] del quiscun consol de llur salari que sols sels dega donar
a quiscun 25 [lliures sous] y 30 [lliures sous] del salari se acostuma
donar quiscun any al clavari de dita Universitat, havent de exercir lo
dit clavari dit carrech sens ningun salari, y lo demes se dega pagar fins
a las ditas 60 [lliures sous] dels diners te de donar Geronim Creuet
del arrendament de dita carniceria declarant empero que la present
resolucio tinga de observar devant lo beneplacit de dit Consell o de la
major part de aquell y no mes lo que pugan revocar sempre que los
aparexera be y pugan cobrar tot lo dit salari que son 30 [lliures sous]
per quiscun consol.”
f. 64. Rafael Bertran i Coll, batlle.
1715, juny, 18
Nominació de la terna de la bossa de batlle.
f. 64r.
1715, juny, 23
Extracció de cònsol i terna de mostassaf.
f. 64r.
1715, juny, 29
Proposta d’anul·lar el salari als oïdors de comptes, que no prospera, i no-
menament d’obrers de la vila i pagès i jutges de taula. També s’acorda
recaptar, amb contribució extraordinària, els diners necessaris per a
fer front als quinquennis.
panys, que ja saban que han rellevat dels salary dels senyors consols y
clavari y que vejan si es deu rellevar del salari dels oydors de comptes;
y se an resolt que no sia rellevat cosa de llur salari cosa alguna, per
ser lo treball en […] y han anomenats, encontinent, oydors de comptes
Rafael Bertran, Pere Bartrolich y Felip Nono y, encontinent, es estat
anomenat obrer a Joseph Morer, ferrer, de la Vila y per obrer pages Pere
Lapuja, y per haverse de anomenar jutges de taula los senyors consols
han anomenat per jutges de taula Honorat Rocha, Pere Bartrolich y
Joseph Morer; y aixi mateix han feta terna de jutges de taula lo doctor
Joan Hospital, doctor, Joseph Vilallonga y lo […] Pere Màrtir Verges,
y dits oydors de comptes han prestat lo solit jurament an ma y poder
del dit senyor batlle, de bene et legaliter se habere.
També se ha llegit en lo present consell lo tall que es estat fet
per tres quinsanadas, en lo qual ha assistit lo senyor canonge Joseph
Darnes anomenat per lo Il·lustre Capitol, los senyors consols y militars,
lo qual vist y oyt que esta mal fet [y nou] segons lo que te cada qual,
y que axis volan veurer lo que se ha de pagar y, replicant dits senyors
consols, diuen que ja saban ha de pagar tres quinsanadas y que tant
[quantitat] se tardara en pagar se han de pagar tres reals de vuyt per
quiscun dia, y que axis vejan com se ha de pagar.”
f. 65. Rafael Corriols, batlle.
1716, maig, 15
Conflicte entre la vila i la ribera per discrepàncies en el repartiment del pa-
gament d’impostos a la Intendència General.
ja saban vostres mercès que, per part dels pagesos de la parroquia, se
nos son presentadas unas lletras despedidas de Barcelona de la Super
Intendencia General sobre lo que han de pagar los dos comuns de la
present Vila y parròquia, pretenent que sols la parròquia ha de pagar
en quantitat als donatius y [pechos] reals per mitat ab la Vila, y per
ser los havers de la parròquia iguals ab los de la Vila, conforme podan
veurer ab ditas lletras que de present se llegexam, axi vejan vostres
mercès lo que se haja de fer y obrar. E tots, unanimes y concordes,
han resolt que es vaja a Barcelona y que es responga a la ditas lletras
y que es fassa la avaluació segons los havers de cada qual, y qui mes
tinga que mes [pagina] y que es fassa sindicat al senyor doctor Joan
Hospital, a Honorat Rocha, Miquel Corriols y a Anthoni Sola y a quis-
cun dells [assolas] ab poder de substituir.”
f. 66.
1716, juny, 10
f. 66.
1716, juny, 23
f. 66r.
1716, juny, 29
f. 67.
1719, agost, 20
El capítol de la col·legiata formalitza la creació del consell jurat del Comú
de la Ribera (veg. núm. 1, 24/6/1712) i el de Sant Joan de les Aba-
desses acorda fer una comissió perquè comprovi si es respecten els
privilegis establerts en la concòrdia.
“Fonch proposat per lo senyor consol en cap, de voluntat de sos
companys, que tenen entes que lo Il·lustre Capitol hauria anomenat
Consell Jurat de dotze persones de pagesos y axis vejan lo que es dega
fer per observar los privilegis tenim concedit en virtut de concordia y
que se observia en tot lo contengut en ellas y que, per axo, se necesita
de anomenar personas per estar dits senyors consols ocupats en cosas
del servey del Rey; y aixis tots, unanimes, han convengut ques miria y
reconega y que se anomenian personas, y axis lo senyor consol en cap
ha anomenat a Rafael Bertran y Coll y Anthoni Sola, lo senyor consol
segon ha anomenat a Geronim Rocha y Martí Socarrats, y lo senyor
consol terç a anomenat a Esteve Creuet y a Llorens Rotllan, y del que
faran o tractaran ne hagen de donar part a dit Consell.”
f. 6827
27. Manquen quatre folis, que han estat tallats.

1747, juliol, 1128

Referent a possibles exempcions de l’impost del portalet que paguen els
traginers que transporten vi.
“Fonch proposat per lo senyor regidor decano al dit Ajuntament
que Joseph Corriols, traginer, no vol pagar lo dret de portaler ni lo sou
de plata del senyor mostasaf, que es 6 diners per carga de la custo-
dia de aquell y 1 […] de dret de mostafaria, sent aixi que den […] y
ha imposat portalet […] las tabbas esta en que sols los traginers en-
trant lo vi a dit portalet, tant si se venen a persona exempta com no,
degan […] traginer pagar dit dret; y se resolgue demanant lo senyor
mostasafh al dit Joseph Corriols y als demes traginers lo dret los toca
a pagar y recasaran al pagar se resol lo seguent: Jacinto Viñas regi-
dor de decano ha resolt se executassen los treginers de la Vila. Joan
Casellas regidor y mostefa dich se executas. Pere Màrtir Masdeu resol
que lo mostesaf li demana lo dret y si no bolan pagar demanarho ab
un abbocat com se deu fer i asplicar-ho tot com se a fet, prenent son
consell Pera Màrtir Masdeu, regidor. Pau Callís, regidor, lo del mateix
sentir de lo que deu Pere Màrtir Masdeu. Cristòfol Font, regidor, so
del mateix sentit de lo que diu Pau Callís.”
f. 68.
[1747], juliol, 1329

S’estableix una multa de 25 lliures si en un termini de dos mesos els regi-
dors sortints no entreguen als regidors entrants els comptes de l’ajun-
tament.
“Se ha tingut Ajuntament al lloch acostumat; ha proposat el dit
Ajuntament lo regidor decano que, trobantse ab un ordre lo dit Ajun-
tament dins dels dos mesos deguesen los regidors vells entregar las
comptas al regidors nous entregar aquells als regidors nous, y que de
qualsevol omisio tinguesem serian executats per la pena de 25 [lliures]
y axis a resolt dit Ajuntament que sels demani dits comptas y que, de
resistirsse, sen done part al thinent corregidor per que y se fassa las
diligencias mes convenients; y axis o firman Jacinto Viñas y Orri, de-
cano, Joan Casellas, regidor, Pere Màrtir Masdeu, regidor, Pau Callís,
regidor, Cristòfol Font, regidor.”
f. 68r.

29. Seqüència cronològica alterada i any suposat.
1719, agost, 930

Canvis en el sistema de representació i govern de la universitat de Sant
Joan pel que fa a la forma de govern per mitjà de consell jurat o per
mitjà de regidors i aplicació de la Nova Planta de Catalunya.
“Fonch resolt per dits senyors que es continuas y escrigues en lo
present llibre las paraulas seguents = Trobantse (despres de las tribula-
cions de esta provincia que recitaran las historias) en quieta possessio
lo Rey de Espanya, Phelip quint, de est Principat de Cathaluna que
se extinguissen en tots los pobles los comuns, prohibint en havant las
Juntas de Consells, abolint de esta manera tots los privilegis que tenian
las Universitats las quals disposa se governassen per un limitat numero
de personas ab lo nom de regidors y, despres de posar lo areglament y
planta del nou govern casi en tots los pobles de la provincia, elegiren
los ministres del dit rey Phelip quint sinch regidors per lo govern desta
Universitat qui foren Rafel Bertran y Coll, Miquel Blanxart, Anthoni
Sola, Joseph Morer y Jaume Pujol, los quals, [desde] lo primer dia del
mes de abril del present y corrent any fins lo die present, han exercit
los carrechs que antes exercian los senyors consols, mostafa y clavari
de dita Vila. Pero, havent lo Rey Christianissim y sos aliats declarat la
guerra a Phelip quint y posat per medi de ses tropas en sa obediencia,
esta Vila ordená lo comendant de las tropas que se estatuhis lo govern
de la Universitat com estava antes de entrar Phelip quint: per lo que,
haventse conferit lo doctor Rafel Bertran y Coll, que exercia lo ofici de
regidor primer, en la Vila de Ripoll per ordre de comendant lo die de
auyr se li fonch manat que lo andema se traguessen consols ab la forma
acostumada y axi mateix se elegis batlle y se estatuhis lo Consell Jurat
observantse en tot la forma acostumada y com lo dit il·lustre doctor
y canonge Jaume de Asprer se troba per ordre de dit Il·lustre y Molt
Reverent Capitol en presentia de dit senyor comendant, y explicant a
dit senyor la dificultat tenia lo Capitol en concorrer ab los regidors per
fer les insiculacions de las bolsas de consols y habilitacio de la bolsa
de batlle, per quant tenian concordia fetas entre dit Il·lustre Capitol de
una y dita Universitat de part altra, y altras rahons y oydas aquellas,
mana dit senyor comendant que los regidors que es trobaven se des-
pullassen de las insignias y tornassen a exercir lo ofici de consols los
qui ultimament havian ocupat dit carrech, y que estos tres, junt ab
los tres capitulars elegidors per lo Il·lustre Capitol, insiculassen com se
acostumava fer, tant en la bolsa de batlle com en las bolsas de consols,
las personas los apareguessen y axi mateix traguessen de ditas bolsas

las personas que regoneguessen tinguessen impediment o inaptitut per

ocupar los carrechs de batlle y consols; y en execucio de dit ordre se
vestiren la insignia de consuls los dits Honorat Rocha, Martí Socarrats
y Phelip Nono, los quals, haventse conferit ab los dits senyors canonges
Esteve Ferrer, Jaume d’Asprer y Jacinto Joncar elegits per dit Il·lustre
Capitol y despres de haver ab tota conformitat fet las insaculacions tant
de la bolsa de batlle com de las bolsas de consols, y axi mateix per dits
senyors canonges la eleccio de las personas que havian de entrar en
Consell y muntar en las bolsas se ha convocat y congregat lo Consell,
essent present las personas havall escritas y seguents.”
Nomenament i jurament dels cònsols i d’altres carrecs, així com dels no
aptes per als càrrecs.
f. 7731
1719, setembre, 17
Acord que inclou, de forma conjunta, en primer lloc les queixes pel paga-
ment d’impostos a l’exèrcit i l’oposició del consell per considerar-los
abusius i més propis dels interessos de la vila de Ripoll que del rei; en
segon lloc, la reclamació d’un deute contret amb Manuel Guanter, i
en tercer lloc, la suposada apropiació per part del comú de la ribera
d’unes deveses al mas Marquès.
“Fonch proposat per lo consol segon, per portar la vara lo consol
tercer, de voluntat de sos companys, com ja saban vostres mercès que
lo nostre batlle esta detingut en la vila de Ripoll per ordre de don
Francisco Torras, qui comanda los regiments de fusilers que es troban
alli allotjats, fins y a tant que hagam pagat differens quantitats que, ab
ordes differents, nos demanan com ne tindran ja vostres mercès noticias,
que son quantitats molt considerables que, per estar tant inpossibilitats
y carregats de deutes y obligacions, no es possible al Comu de esta
Universitat poder-hi resistir, y tambe que nos a par no devem cumplir
en satisferlas per que consideram es mes interes del Comu de la vila
de Ripoll que del Rey nostre senyor (que Deu guardi), per lo que nos
apareixia recorrer al senyor príncep de Barbich;32 y axis vostres mercès
deliberian lo que sian servits y tambe que ja saban que temps ha don
Manuel Guanter nos insta [exo] per un censal de [po] quiscun any
sinch doblas, lo qual se encarrega don Salvador Baldrich, com consta
ja de encarregament en poder del notari havall escrit, y dit senyor
don Salvador recusa pagar aquell per las rahons que vostres mercès
31. Folis 70 al 76 en blanc.

32. James Fitz-James Stuart, duc de Berwick.
ja tindran noticia ab que havem procurat en cobrar [apoca] ab cessio

de dit don Emanuel Guanter y de dona Francisca, sa mare, per poder
cobrar de dit don Salvador que es estat necessari fer-ho axis; y axis
vejan vostres mercès com volan se fassa y tambe que lo obrer de la
parròquia nos es vingut ab uns cartells que ha fets presentar al Comu
de la parroquia don Joseph de Vilallonga pretenent per devesas pro-
prias del mas Marquès un bach o bosch que en diuen d’en Vilallonga,
que vuy y temps ha se te per empriu, y axis que vejan lo que volan
se fassa. Y tots, unanimes y concordes, ha determinat que en quant a
lo del batlla se recorria a major ab instruccio de com deu obrar, y en
quant a lo censal de don Emanuel Guanter que ab los actes a las mans
vajan al señor doctor Hospital, qui es nostron advocat, y que obrian
segons lo que los aconsellara; y lo dels emprius que preten Vilallonga
que, junt amb la parròquia, se miri de aquella millor manera se puga
fer y aconsellara lo advocat.”
f. 78.
1719, novembre, 15
Dificultats per a fer front a l’allotjament de soldats.
“Fonch proposat per lo dit consol segon que ja saben que aquí
se troba una discrecio de soldats per ordre de don Francisco Torras,
comendant de Ripoll, y se ha fet lo tall pero nos pot cobrar de ningu;
y axis vejan lo que resolan y se ha resolt que es portassen dotze lliu-
res (deu sous) en la vila de Ripoll, que son per lo mes de octubre y
novembre, y que es vaja continuant en portal la llenya y palla y que
per axo hi vaja lo senyor batlle per part de tots.”
f. 79.
1719, novembre, 21
Referent a la venda de vi des del portalet, en lloc de dur-lo a la plaça.
“Fonch proposat per lo consol Joseph Ferrer, de voluntat de sos
companys, que en casa sua se troba un traginer foraster, que es casa
anomenada per portalet, lo qual porta vi per a vendrer y lo dit senyor
mostasaph vol que porta lo vi a la plassa per vendrer a mitx cortons
y que es tinga a plassa tot lo temps acostumat; y dit traginer no la
hi vol portar, per que hi ha algun particular que la hi volen comprar
en gros; y axis vejan lo que resolan tant per ara com per los demes
traginers que portaran vi a la casa del portalet, o be si volan se lle-
vi a lo portalet. Y los dits senyors consols Rocha, Socarrats, Nono,
Bertran y Coll, Bartrolich, Sola y Corriols son de sentir que se tinga
portalet y que lo traginer puga vendrer lo vi al portalet sens portar-lo
en la plassa, tant a cargas, bots, mitx bots, canadells mitx, canadells y

axi mateix a cortons y mitx cortons, pagant los drets imposats; y los
dits Blanxart, Serrat, Ferrer y Tauler, Esteve Creuet, Blanch y Rafael
Creuet son de sentir que lo vi que portaran los traginers al portalet lo
tingan de portar en la plassa y vendrer-lo com acostuma a tothom. Y
axi mateix se ha resolt que qualsevol traginer de la present Vila que
provehira las tavernas dega portar-lo en lo portalet y fent ço es lo vi
que no buydara en las tavernas, altrament puga lo senyor mostasaph
penyorarlo y cayga en pena de deu lliuras y lo vi perdut.”
f. 79.
1725, maig, 3 – 1725, maig, 2533

Oposicions a mestre de gramàtica i primeres lletres.
“Si se tornan a fer edictes se deuran millor compondrer, per estar
confusos y haver causat alguna novedat als oposants. Edictes fets per
la oposicio del magisteri de grammatica de la present Vila de Sant
Joan, que se enviaren per differents parts y se despatxaren lo die 3 de
maig de 1725.
De part del Il·lustre y Molt Reverent Capitol de canonges de la
insigne Collegiata y secular iglesia de la present vila de Sant Joan les
Abadesses, bisbat de Vich, y dels magnífics regidors de la mateixa
vila: ab la presents se notiffica y fa a saber a totas y qualsevols perso-
nas que entengan en volerse oposar al estudi de grammatica de dita
Vila que, per lo die 24 del present y corrent mes de maig, personalment
comparegan a dita Vila y iglesia Collegiatta a ffi y effecte de fer publica
llisó y demostracio conforme los punts que, per los sis examinadors
elegidors y anomenadors, ço es, tres per dit Il·lustre Capitol y tres per
dits señors regidors; y asso se fa en virtut de nova concòrdia firmada
entre dit Il·lustre Capitol, com a señor y baró de dita Vila, y la olim
Universitat y Concell Jurat de dita Vila donats los seran feta, la qual
llisso y publica demonstracio conduhiran al mes habil per a obtenir
dit estudi per termini de tres añs, o altre major o menor termini a llur
coneguda, ab los salaris acostumats, que son una porció de pa cano-
nical, la qual se arrenda vuy a sinquanta lliuras barceloneses quiscun
any. Y axi mateix li consignaran lo que reb y acostuma rebrer la Pia
Almoyna de la dita y present Vila que son algunas 20 [lliures sous],
amen de tot lo sobre dit li donaren dits señors regidors 20 [lliures
sous] barceloneses quiscun any, ab dos pagas, y tambe lo admetran en
las venturas de dita iglesia collegiata y parroquial de la mateixa Vila,

y rebra tambe los salaris acostumats tant dels estudiants de gramati-

ca com dels demes minyons, als quals haura de ensenyar de llegir y
escriurer: Dat en la present vila de Sant Joan las Abadessas vuy als
3 de maig de 1725.
En força dels quals edictes comparegueren en la present Vila per
a oposarse al dit magisteri las personas seguents:
Primo al dia 23 de maig comparegue Isidro Hugas, licenciado
en theologia, natural de Viladamat, bisbat de Gerona. Item. Dit dia lo
licenciado en gramatica Jaume Quintana, natural de la vila de Olot,
bisbat de Gerona. Item. Lo dia 24 del dit lo reverent Isidro Padros,
prevere, natural de la present vila de Sant Joan. Item. Dit dia lo li-
cenciado Benet Solanich, natural de la vila de Ripoll, bisbat de Vich.
Item. Dit dia Valentí Surroca, mestre actual y natural de la vila de
Ribas, bisbat de Urgell.
Y, en continuació de ditas oposicions, lo die 25 de dit mes de
maig, entre una y dos de la tarda, comparagueran tots los dits oppo-
sants en la dita iglesia collegiata y, havent-hi acudit molta gent, per lo
señor canonge Esteve Ferrer, prevere y decano de la Il·lustre Capitol
de dita iglesia fonch pres [un] Ciceró y, tenint aquell en las mans
per un minyó, foren posadas tres agullas en tres parts differents de
dit Ciceró, y elegí dit senyor canonge una epistola de las que havian
exit a sort, y fou la epistola 14 del llibre 9, la qual se donà en escrits
a dits oposants per que sobre lo contengut en ella fessen la llisso lo
endemà dia 26. Com axis se executa comensant lo primer despres
de acabadas las vespras en dita iglesia collegiata, essent alli present
tots los agraduats en facultat major, habitants en la present Vila, per
haverse resolt de comu concentiment de dit Il·lustre Capitol y señors
regidors tinguesen vot en ditas oposicions tots los agraduats en facul-
tat major, quals foren 13 en numero y lo reverent rector de la iglesia
parroquial de la mateixa Vila y decano del dit Il·lustre Capitol que ab
tots foren 15 los votants y, despres de fetas las llissons per tots los
dits oposants, entraren tots los votants en lo cor petit de dita iglesia
collegiata y, havent-se entregat a quiscun votant tots los noms de dits
opposats, votant per escrutini, posant un rodolí o bollets dels que se’ls
havian entregats en un sombrero a favor de aquell que, segons llur
conciencia, los havia aparegut fer millo llisso regonexent dits rodolins,
fonch trobat tenir quiscun les oposats los vots següents:
Primo dit Valentí Surroca, set vots. Item Benet Solanich, sinc vots.
Item lo reverent Isidro Padros, pvre. dos vots. Item Jaume Quintana,
un vot. Item Isidro Hugas. Y per haver tingut dit Valentí Surroca mes
vots que ningun altre fou quedat elegit per mestre.”
f. 80.

El governador de Vic ordena al consell jurat que retiri les fustes i ferros que
entorpeixen els ponts de la carretera.
“Se nota que lo die 23 de novembre 1738 fou manat els magnífics
regidors de la present Huniversitat [sic] per lo il·lustre y molt senyor
don Joseph de Aviles y [Iturbide], governador de Vich, retirassen en
la casa del Ajuntament de la present Vila totas las fustas de topaven
en los ponts de la carretera, y axi mateix tota la ferramenta, lo que se
posa en execusio tenint-lo recullit en dita casa tot lo que consta ab lo
estat, inclus en lo present llibre, y manant dit senyor se arxives en
lo llibre de la present Huniversitat, com axi consta ab la carta inclusa
de data de 13 de desembre del present any 1738; y per a que conste
als regidors del dit ordre y custodia de las fustas y ferrementa sea
posat en hora vuy die 25 de desembre 1738.”
f. 89r.35
171536
Llista de noms de les bosses del consell jurat i de batlle de l’any 1715.
f. 94.37
1719
Llista de noms de les bosses del consell jurat de l’any 1719.
f. 94r.
1762, gener, 838

Bina —proposta— de regidors, això és, elecció de regidors. De fet, es pro-
posen deu candidats a regidors, dos per a cada grau de regidor —dos
candidats a regidor primer, dos a regidor segon...—, i es presenten
al capítol de la col·legiata, el qual n’escull un per a cada classe de
regidor.

“Libro de actas 1762-1771”. Al full que fa de portada, la llegenda següent: “Libro de
Actas del Ayuntamiento que empieza en enero de 1762 y acaba en diciembre de 1771”.
Amb lletra de mossèn Josep Masdeu i Costa, a baix, a l’esquerra, la llegenda següent:
“[Rev] 1762 a 1771”. Foliat contemporani a la redacció del document. Estat de conser-
vació: correcte.
f. 2r.39 Exerceix de secretari el notari Josep Isalguer (ho era des del 25/10/1761) i el
substitueix Antoni Isalguer. Joan Socarrats, batlle.
1762, febrer, 2
Ingrés dels nous regidors. Els regidors sortints entreguen als nous “las ci-
sas, pesos y mesuras de la vila y las claus del arxiu”.
f. 2r.
1762, març, 25
Creació i constitució de la Junta de Proprios y Arbitrios, per manament del
tinent corregidor i subdelegat del partit de Camprodon.
f. 3.
1762, desembre, 3140

Bina de regidors.
f. 4.
1763, febrer, 2
Ingrés dels nous regidors.
f. 4r. Miquel Font, batlle.
1763, octubre, 22
Referent al lliurament de comptes, probablement al col·lector del Reial Ca-
dastre.
f. 5.
1763, novembre, 16
Referent al molí Gros, als desperfectes ocasionats a la resclosa que el pro-
veeix i a la probable negativa de les Cinc Dignitats Reials a reparar-lo
i fer-ne un altre a la riera de Malatosca.
“Que en atenció que tot lo poble y comu de la present Vila clamá
per veurer que los il·lustres senyors Dignataris Reials no donan pro-
videncia per retornar la resclosa de llur molí, [situat] sota lo pont
Major de dita present Vila, que sels ne ha aportat lo riu y haver de
anar tots a moldrer y fer farina fora terme y [partida], respecte de ser
lo dit moli lo unich que hi havia dins dita parròquia y terme, y per
39. El foli núm. 1 és perdut, esquinçat.

lo dit motiu no poder [temps] ha moldrer y a mes de esto, temerse

no tenen dits señors Dignitaris intent de retornar-lo per ferne de altre
en lo riu de Malatosca, molt distant de la present Vila, que a mes de
no poderse ab ell donar lo abast, seria per sa distancia en grave per-
judici del poble y suposat que per lo mateix motiu, ha resolt lo offici
de Parayres de la present Vila recorrer per son batan o moli draper
se recorria y donian las providencias necessarias ab qui convinga per
lo major alivio del poble a cerca lo predit, enviant si menester sera
algu a Barcelona, junt ab dit offici de parayres o sens ell, per la major
puntualitat, y que esto se [aporti] del Comu lo necessari per mirarse
aixis convenient. Aixis ha estat resolt ...”
f. 5r.
1763, desembre, 21
Bina de regidors.
f. 6.

Bina de regidors.
f. 7.
1764, gener, 1
Ingrés de nous regidors.
f. 7r. Exerceix de secretari el notari Antoni Viñas i Ferrer. Comencen les actes redac-
tades en castellà. Miquel Font, batlle.
1764, gener, 3
Nomenament de secretari, Antoni Viñas i Ferrer.
f. 8r.
1764, gener, 6
Exempció de fer de regidor a Josep Carbonell.
f. 9.
1764, gener, 30
Substitució de l’advocat de l’ajuntament, doctor Joan Hospital, per Marc
Pagès, de Ripoll.

Referent als comptes de propis i arbitris i al paper segellat: petició de pròr-

roga al corregidor de Camprodon.
f. 9r.
1764, febrer, 1
El corregidor de Camprodon denega la pròrroga de l’acta anterior.
Designació del representant de l’ajuntament a l’hospital.
‘Assi mismo ha sido por dicho Francisco Crehuet propuesto que
debe nombrarse uno de los regidores por administrador, en nombre
de este ayuntamiento, del santo hospital de pobres enfermos de la
presente Villa; y fue resuelto por pluralidad de votos que sirviese dicho
empleo el referido Honorato Corriols, cuyas diligencias fueron echas
y executadas.’
f. 10.
1764, febrer, 7
Joan Pau Blanxart, confiter i cerer, és nomenat per tres anys síndic prior
[sic] (procurador?), segons el nomenament de la Reial Audiència
efectuat pel secretari del rei, don Francisco de Prats y Matas Ruis de
Llano.
Elecció de porter o persona que s’encarrega del portalet.
f. 10r.
1764, febrer, 17
Relació detallada de l’estat en què es troba el teixit productiu de Sant Joan
de les Abadesses després dels aiguats, pluges i calamarsades per tal de
justificar, molt probablement, l’ajornament en el pagament d’impos-
tos; quant als molins, veg. núm. 1, 16/11/1763.
‘Que a ocasion de encontrarse la mayor parte del comun de esta
Villa compuesto de pelayres y texedores de lana y artigueros, y faltada
de todo otro qualquier comercio, es de las villas miseras la mas pobre,
y especialmente en este año, que siendo como es esteril por lo qual,
lo es mucho mas por esta Villa ocasionando su grande esterilidad una
grande tempestad de granizo y tempranas escarchas que se llevaron
la mayor parte de la cosecha; y, por ultimo, las continuas lluvias que
immediatamente se siguieron acabaron estas de consumir en los cam-
pos lo poco que el granizo y escarchas havian dexado. Pero el mas
censible golpe que padecio esta Villa fue que, continuando la lluvia
con tanta abundancia en esta tierra montañosa, malbarató los cam-
pos llevandose los sembrados y tierra de aquellos, dexando a muchos
tan malamente puestos que no sin grande dificultad los bolveran sus
dueños a su pristino estado, añadiendose a esto que, recupilandose las
aguas todas al rio Ter, creció este de modo que exedio tanto sus límites
que inundó y se llevó de raiz passados de sesenta huertos dexandoles
todos echos un pedregal e imposibilitada su restauracion y assimismo
grandes partidas de campos destrossando tambien la [peza] y assequia
del unico molino arinero que tenemos en el termino de esta Villa como
y el mesmo molino y no menos el molino llamado batan del gremio
de pelayres, de modo que de mucho tiempo del uno ni del otro no se
espera su restauracion. Por lo [que] ha sido preciso parar muchisimas
y quasi todas las oficinas del dicho gremio de pelayres, quedando los
pobres jornaleros sin tener que trabajar y acostados de la hambre han
dado quasi todos en ser pobres de solemnidad, alimentadose de las
pocas limosnas que encuentran. Por lo que mira por muy dificultoso y
quasi impossible poder cobrar no solo la ultima tercia del año proximo
passado, por la qual actualmente tenemos el apremio militar de dos
cabos, y menos la primera tercia de este año que vencerá a ultimos de
abril proximo venidero; y assi parece sera muy del caso tomar de todo
lo predicho un testimonio jurado de los parrocos curas de la presente
Villa, dos cavalleros y de otros dos manestrales que, llamados de parte
de este ayuntamiento, sin duda vendrian a certificarlo. Y obtenido este
certificado formar un memorial con incerta de aquel al Ilustre señor
intendente que del presente Principado pidiendosele misericordia de
los pobres y ver si con esto podriamos lograr algun alivio en esta tan
extrema necessidad.’
Narcís Ferrer, prevere i domer; Joan Cibat, prevere i sagristà, i els nobles
Cristóbal de Farnés Cartellá de Magarolas y de Marimon i a don Jo-
sep Antonio de Asprer y de Miquel, amb altres testimonis, donen fe
d’aquesta descripció.
f. 11.
1764, febrer, 21
Per a les sessions de l’ajuntament s’utilitzen els bancs de l’estudi de gramà-
tica; es demana que se’n facin de nous.
f. 12.
1764, març, 31
Referent a les armes que el batlle té a casa seva; l’ajuntament li requereix
que les dugui a la casa de la vila.
‘Ha sido por dicho Francisco Creuhet (por ausencia del regidor
decano) propuesto que por quanto las escopetas que se hallan a cargo
del Comun y Universidad de dicha presente Villa las tiene [vuestra

merced señor] bayle en su propia casa, y como según reales ordenan-
zas deben estar las armas del Comun en la casa del presente Ayun-
tamiento, a excepcion de aquellas que [vuestra merced] señor bayle
necesita para la administracion de justicia, y assi que se sirva llevarlas
en esta dicha casa del Ayuntaminento; y el dicho honorable bayle ha
respondido que passa esto […] se halla tener echo un recurso al señor
governador de la ciudad de Vich, y que siempre que el dicho señor go-
vernador mande llevarse dichas armas a la casa del Ayuntamiento se
las llevara, y que por ahora se halla prompto a entregar una escopeta a
cada uno de dichos regidores; y dichos señores regidores han resuelto
que se requiera a dicho honorable bayle para que lleve dichas armas
a la dicha casa del Ayuntamiento y el dicho honorable bayle ha res-
pondido que se de relazion al Ayuntamiento de quanto se haga y de
las resultas de las consultas que se tengan, cuyas diligencias fueron
echas y executadas en dicha presente Villa de San Juan las Abadesas
oy que contamos a los treinta y un dias del mes de marzo año de mil
setecientos sesenta y quatro.’
f. 12.
1764, abril, 5
Referent a les armes que el batlle té a casa seva; l’ajuntament li requereix
que les dugui a la casa de la vila.
‘Que en atencion que el señor bayle, no obstante la requisicion
que se le presento el dia primero del corriente mes, en orden, al modo
y forma de recogerse las veinte y siete escopetas proprias […] desti-
nadas y señaladas por el Comun […] Universidad de dicha presente
Villa, no solo no se ha arreglado a ello, antes bien, con su respuesta
a dicha requisición manda a dichos regidores que le entreguen las ar-
mas prohibidas que tengan; por tanto, parece se haze preciso sacar
auctentica la dicha requisición y respuesta y formar para ello recurso
al excelentisimo señor governador y capitan general de este Principado.’
f. 12r.
1764, abril, 9
Manament del governador de Vic instant el batlle que reparteixi les armes
de què disposa als cinc regidors del consistori, sempre que aquestes
armes serveixin per a la protecció pròpia i per a complir els mana-
ments del batlle.
‘Que por quanto se halla con carta del señor governador de la
ciudad de Vich en la qual se les previene que en el reparto de las armas
se ha de guardar la equidad de darlas a aquellos que mas necessidad

tienen y tambien en los regidores de estos deben estar promptos a
ayudar al dicho bayle, siempre que los llame para algun caso del servi-
cio del Rey, pero con la prevención que se les ha de hazer a unos y
otros de que las tales armas solo se las da el dicho bayle para resguardo
de sus casas, pero no para [cassar] ni para otros usos que no sea con
permisso de dicho bayle que es la justicia desta Villa, su fecha en Vich
a los siete dias del corriente mes de abril. Por lo que se ofrece dicho
bayle entregar a cadauno de dichos regidores una escopeta para los
fines referidos en dicha carta que en su original ha presentado y leydo
por medio del secretario infrascrito al dicho ayuntamiento y no mas;
y assi mismo ha sido por dicho Francisco Creuhet, regidor segundo
(por ausencia del regidor decano), propuesto: que en atención a la
carta del señor governador que se les ha leydo, que parece puede este
Ayuntamiento aceptar las cinco escopetas que competen a los cinco
regidores como sean buenas y recibidoras y fue resuelto sin discrepan-
cia de voto alguno aceptar y tomar las dichas cinco escopetas, esto es,
una por cada uno de dichos regidores.’
Subvenció al flequer de 4 sous i 6 diners per quartera per a mantenir estable
el preu de venda del pa.
‘Y assi mismo fue propuesto por dicho Creuhet que, por quanto
por razon de la esterelidad que ay de granos esta Villa, de manera que
los pobres no pueden ser socorridos en su necessidad de pan, y a fin
que no falte este, debe este Ayuntamiento asegurarse de alguna porcion
de trigo que esta ha de ser la mayor parte trigo forastero, por lo que
ha pedido al flequero que este Ayuntamiento, por razon del transporte
del trigo y demas gastos que se offrecen para tener el abasto del pan,
debe darsele y concedersele de los bienes de la presente Universidad
quatro sueldos y seis [dineros] barceloneses por quartera; en otra ma-
nera fuere preciso augmentarse el precio por cada libra de pan, y
como ahora sea ya tan exorbitante pues se vende a onze dineros la
libra parece ser muy equitativo que este Ayuntamiento ayude en quanto
pueda a subvenir los pobres en tanta necessidad. Y fue resuelto, sin
discrepancia de voto alguno, que quedandose el pan al mismo precio
se le den al flequero por los fines referidos de los bienes de la presente
Universidad los dichos quatro sueldos y seis dineros.’
f. 13.
1764, maig, 25
Les armes, que havien estat lliurades als regidors (veg. núm. 1, 9/4/1764),
s’han de retornar al batlle.
‘Ha sido por dicho Francisco Creuhet (por ausencia del regidor
decano) propuesto que por quanto el dicho honorable Miguel Font,
bayle, les haze presente una carta del señor governador de la ciudad de
Vich con que se manda a los regidores entreguen las escopetas al dicho
bayle, que este de antes se les havia entregado por orden del mismo
señor governador; y no obstante que la dicha carta que presenta de
data de veinte del cadente mes de mayo esta y se halla y se halla en
parte tapada con un papel fixado a ella con oblea, sin poderse leer qual
papel ha expressado el dicho bayle que el mismo se lo havia fixado,
es de parecer que se obedesca la dicha orden y fue resuelto que, sin
discrepancia de voto alguno, que se debuelban al dicho bayle las tres
escopetas que se les havia entregado.’
f. 13r.
1764, maig, 27
Nomenament d’Eudald i Miquel Corriols com a procuradors de l’ajunta-
ment de Sant Joan de les Abadesses a Barcelona.
‘Que por quanto muchas cosas convenientes para la presente Villa
y Universidad muchas vezes es preciso, para informar y otramente por
alguna extraordinaria diligencia, bajar uno de los regidores del pre-
sente Ayuntamiento a la ciudad de Barcelona, ocasionandose con esto
crecidos gastos a dicha presente Villa y Universidad; y como el doctor
Eudaldo Corriols y Miguel Corriols, hermanos, como a patricios de la
presente Villa de presente en la dicha ciudad de Barcelona habitantes,
se hayan ofrecido que, sin salario alguno, sirvieran al dicho Comun y
Universidad de dicha presente Villa lo que les fuesse [dable]; pareze
fuere del caso que este Ayuntamiento les otorgasse poder y al otro de
ellos assolas para todos pleytos, assi civiles como criminales, segun
estylo, y presentar qualesquiera recursos y para lo demas que acerca
lo predicho se ofreciese con poder de substituir.’
Gratificació al governador de Vic amb motiu de la carta que fa referència a
la possessió d’armes.
‘Y, assi mismo, fue propuesto por dicho Creuhet que parece fue-
re conveniente escrivir al abogado para que diesse su parecer de si
importa o mira por conveniente darse alguna satisfaccion al ilustre
señor governador de Vich acerca la carta que se les fue comunicada
ultimamente por dicho honorable bayle.’
f. 14.
1764, maig, 27
Augment de sou al secretari i concessió d’exempció de taxes.
f. 14r.
1764, maig, 31
Promesa de silenci i reserva dels temes tractats a l’ajuntament.
f. 15.
1764, juny, 9
Referent als censals que ha de cobrar la universitat.
f. 15r.
1764. juny, 16
El batlle es nega a prestar el jurament de silenci o reserva.
Referent als censals de la col·legiata.
f. 16.
1764, juny, 16
Referent a la caixa de cabals públics (‘arca’) i el seu tancament amb quatre
claus.
f. 16r.
1764, juny, 26
Nomenament vitalici del secretari.
f. 17.
1764, juny, 27
Referent als creditors del comú.
f. 17r.
1764, juliol, 24
Referent als comptes municipals.
f. 18.
1764, agost, 24
Referent als censals de la col·legiata.
f. 18r.
1764, setembre, 28
Conflicte per a definir a quina jurisdicció (a la Reial Audiència o a la col·
legiata) cal presentar la bina o proposta de regidors —i, per defecte,
la resta de càrrecs públics i oficials del comú— i sobre la potestat del
seu nomenament.
‘Y seguidamente el dicho Honorato Corriols ha hecho la relación

siguiente: Magnifico señor. El doctor Ardevol, abogado de este Ayun-
tamiento en la ciudad de Barcelona, haviendose informado de ambas
concordias entre la Universidad de la presente Villa y el dicho Cabildo,
firmadas de la consuetud y practica observada antes de la Nueva Planta
en el nombramiento de consules, bayle y demas officiales, y de la que
se observo immediatamente de aquella por los certificados y privilegios
de regidores que se le han llevado; y atendiendo el real decreto de diez
y nueve de mayo de 1761, en que se manda que los dueños de juris-
dicciones [hagan] los bayles, regidores y demas officiales conforme lo
practicaban antes de la Nueva Planta, es de parecer que no compete
derecho alguno al dicho Cabildo para nombrar regidores, y assi que
la propuesta debe llevarse a la Real Audiencia conforme se executó
en los años 1720, 1721 y 1722 immediatos a la Nueva Planta; por lo
que el dicho Francisco Creuhet, Honorato Corriols y Juan Casellas y
Bellapart han sido de parecer que dicha propuesta se remitiesse a la
Real Audiencia.’
f. 19r.
1764, octubre, 8
Conflicte per a definir quina jurisdicció (la Reial Audiència o la col·legiata)
és competent per a nomenar els regidors del comú.
‘Por quanto por parte del ilustre Cabildo se nos ha presentado
un mandato, dado en la aula capitular a dos del mes que rige, para
que dentro el preciso terminio de seis dias se les presentasemos las
binas para los regidores del año proximo de 1765; y, como segun the-
nor de las concordias entre dicho ilustre Cabildo y la presente Villa y
Universidad no pertenesca al dicho ilustre Cabildo el nombramiento
de dichos regidores conforme queda expuesto con el recurso que para
ello se halla formado en la Real Audiencia, y assi mismo que, según
thenor de las mismas concordias, no puede el dicho ilustre Cabildo
mandar cosa, ni menos el bayle a los regidores que componen este
Ayuntamiento en razon de lo tocante a su encargo de regidor, soy de
parecer que se responda al dicho mandato lo que convenga acerca lo
sobre dicho, y el dicho Juan Casellas y Bellapart ha sido el mismo
voto que se responda como convenga acerca lo arriba propuestro, y
dicho Honorato Corominas ha respondido que se halla prompto para
observar la misma consuetud que hasta oy se ha observado.’
f. 20.
1764, octubre, 9
és competent per a nomenar els regidors del comú; es fa saber al ca-
pítol de la col·legiata la presentació d’un recurs a la Reial Audiència.
‘Ha sido por dicho Francisco Creuhet echa la proposicion siguiente:
Magnífico señor. Soy del sentir que la respuesta y apelacion que, de
mandato y orden de este Ayuntamiento, se hizo y presentó el dia de
ayer al ilustre Cabildo al mandato que este hizo a los regidores de este
Ayuntamiento, se inserte en este libro de resoluciones para que de ella
conste para lo que convenga y que se saque autentica por el infrascrito
secretario y se remita al procurador en Barcelona para el correspon-
diente recurso a su Excelentisima y Real Audiencia. Y el dicho Juan
Casellas y Bellapart ha sido del mismo parecer, que se execute como
queda propuesto, y el dicho Honorato Corominas ha respondido que
no quiere ocasionar gasto al Comun para nada; y ha sido resuelto por
pluralidad de votos que leyda dicha respuesta y apelacion primeramente
en este ayuntamiento se inserte aquí por el infrascrito secretario y que
despues se saque autentica su presentacion y se remita por este correo
al procurador de Barcelona para los fines referidos; y, en continente,
ha sido por mi el infrascrito secretario leyda con alta e inteligible voz
en este Ayuntamiento y de palabra en palabra descrita y continuada
aquí, cuyo thenor es como se sigue = Ilustre y Muy Reverendo Señor
= Saben bien [vuestra señoria] e ignorar no puede que es literal de las
concordias sobre el exercicio de la jurisdiccion baronal en la presente
Villa que, junto con el Ayuntamiento de aquella, exerce [vuestra señoria]
en virtud de ellas por entre ambos firmadas; Que no puede [vuestra
señoria], ni menos por medio del bayle, mandar a los regidores que
componen dicho Ayuntamiento sobre lo tocante a su encargo de regi-
dores, ni menos imponerles penas ni prefigirles terminio para llevar
las propuestas; y como sin embargo se haya [vuestra señoria] arrogado
esta facultad con el mandato que por medio del secretario de [vuestra
señoria] fue expedido el dia dos del mes que rige y por el nuncio pre-
sentado el dia tres del mismo mes a los regidores que componen dicho
Ayuntamiento; Y como no sea de la inspección de [vuestra señoria]
insiguiendo lo convenido con dichas concordias el nombramiento de
regidores mayormente atendido a lo mandado en la Real Sedula de diez
y nueve mayo 1761 = Por tanto, el magnifico Ayuntamiento de bay-
le y regidores de la presente Villa, para evitar semejantes abusos que
se cometen, no tan solo en perjuicio del dicho Ayuntamiento, mas
tambien contra las regalias de su Excelentisma y Real Audiencia del
presente Principado, resolvio hazer como tiene echo formal recurso a
dicha Real Audiencia para aclarar lo que sea de justicia y a quien se

deben entregar las propuestas de los sujetos habiles para exercer el
empleo de regidores en el año proximo de 1765; Lo que se pone en
notícia de [vuestra señoria] como y tambien que el Ayuntamiento esta
prompto en entregar las dichas propuestas que ahora tiene entrega-
das a su Excelentisima y Real Audiencia, a [vuestra señoria] siempre
que su excelencia lo mande; Y protesta dicho Ayuntamiento a [vuestra
señoria] y dize de nulidad del dicho mandato y en quanto menester
sea recorra, provoca y apela de aquel a su Excelencia y Real Audiencia
protestando a [vuestra señoria] de todos daños, intereses y costas y de
lo demas licito y permitido de protestar, requiriendo al nuncio que
de la presentación de dicha relacion haga ante Antonio Viñas y Ferrer,
notario y secretario de dicho Ayuntamiento [iterum requirens vos].’
f. 20r.
1764, octubre, 12
és competent per a nomenar els regidors del comú; la col·legiata de-
mana còpia de les actes que fan referència al procediment per a l’elec-
ció de regidors i a les actes d’insaculació de cònsols dels anys 1714,
1715 i 1716. L’ajuntament hi accedeix.
f. 21r.
1764, octubre, 23
Mort de Joan Pau Blanxart, síndic procurador
Incompatibilitat en el càrrec de mostassaf (cunyats).
Repartiment d’‘el Artillero’; cal procedir al seu nomenament. El batlle no el
vol signar si no l’hi obliga la superioritat.
Referent a quina jurisdicció cal presentar la bina o proposta de regidors; la
Reial Audiencia ha resolt que se’ls ha de presentar a ells i que la col·
legiata faci recurs si no hi està d’acord.
1764, [novembre], 5
Referent al cobrament del repartiment per a pagar ‘el Artillero’, que és de
55 [sous], 7[diners].
f. 23r.
1764, novembre, 10
Reorganització dels impostos municipals: que l’arrendament o taba dels
drets del vi i portalet, fleca, tavernes i hostal (‘mesón’), que es troben
en un mateix arrendament, es divideixin en cinc arrendaments ‘y que

las pagas de los precios resultantes sean mensuales, arreglandose
en todo y por todo a las ordenes del Real y Supremo Consejo de
Castilla’.
f. 23r.
1764, novembre, 15
Requeriment a Pau Espina, paraire, majordom de propis i arbitris,
que lliuri els comptes, anomenats “llevador”.
f. 24.
1764, novembre, 20
Per manament de la Reial Audiència, cal que es faci bina o proposta de
regidors per a l’any 1765 i que es proposi a la col·legiata que sigui
la institució que elegeixi els regidors. No obstant això, la vila i uni-
versitat presenta un recurs a aquesta sentència ‘y que se defiendan
los derechos y prerrogativas de la presente Villa y Universidad y la
libertad de aquella’. Tot i això, es procedeix a fer la bina.
f. 25.
1764, novembre, 25
Un dels regidors cal que es desplaci fins a la casa d’un canonge de la col·
legiata, on es procedirà a confeccionar la terna per al càrrec de batlle.
f. 25r.
1764, desembre, 11
Redacció de la llista de creditors o sigui, persones o institucions amb qui el
comú té contrets préstecs.
f. 26.
1764, desembre, 13
Que es faci un pregó per tal que compareguin els creditors del comú.
f. 26r.
1764, desembre, 16
Elecció de la terna de batlle: que tres canonges i tres regidors estableixin el
dia i l’hora per a fer aquesta feina, segons el que disposa la concòrdia
de 1692.
f. 27.
1764, desembre, 22
Requeriment de creditors.
f. 27.
1764, desembre, 24
Referent a la terna de batlle.
f. 27r.
1765, gener, 1
El batlle Joan Socarrats, escollit per la col·legiata, compareix a l’ajunta-
ment; els regidors protesten per aquesta elecció.
Referent als creditors de l’ajuntament.
f. 28. Joan Socarrats, batlle.
1765, gener, 5
Presentació dels comptes dels propis i arbitris al tinent corregidor de Cam-
prodon, el qual manifesta que es mirin si hi falta algun cens; per això
ordena que es demani testimoni a la gent gran de la vila.
f. 28r.
1765, gener, 12
Declaració de Josep Isalguer, Antoni Rafart, Francesc Cibat i Josep Arago-
nès sobre l’existència de censals: l’ajuntament té comprat un censal
al convent de les Jerònimes de Barcelona, un altre a Joan Cibat, de
Vallfogona, i uns altres a Ogassa i Surroca.
f. 29r.
1765, gener, 14
Presentació dels pagaments efectuats per la universitat al tinent corregidor
de Camprodon.
Andreu Isalguer, prevere comensal de la col·legiata, compareix a l’ajunta-
ment amb un munt de papers i pergamins que, segons diu, serveixen
per a legitimitzar el cobrament dels censals que pretenen l’ajuntament
i la col·legiata. Es comissiona un canonge i un regidor perquè resol-
guin aquest afer.
f. 29r.
1765, gener, 16
Sobre l’administració dels propis.
f. 30r.
1765, gener, 18
Sobre l’administració dels propris.
Un regidor ha de lliurar al tinent corregidor la relació del que aquesta uni-
versitat paga en concepte de les Esquadres de Valls; no ho ha fet i se
l’amonesta.
f. 30r.
1765, gener, 18
L’arxipreste de la col·legiata [Marian de Sabater] comunica a l’ajuntament
el nom dels regidors per a l’any en curs. Els nous regidors fan jura-
ment al batlle.
f. 31r.
1765, gener, 1842

Nomenament de Josep Isalguer, secretari de l’ajuntament.
f. 33.
1765, gener, 20
“S’ha acceptat comprar lo domás necesari per a fer les cisas.”43
Es reorganitza la representació dels procuradors i advocats que té l’ajun-
tament.
Nomenament de Miquel Font com a col·lector del Reial Cadastre i les talles.
Nomenament de Jeroni Crehuet com a administrador de l’hospital de po-
bres.
Nomenament de Joan Ferrer i Serra com a administrador de l’ermita de
Sant Antoni de Pàdua.
f. 33.
1765, gener, 24
Creditors de l’ajuntament. El capítol de la col·legiata és el principal.
1765, gener, 26
Citació feta per Pere Santonja, alcalde major i subdelegat del partit de Cam-
prodon, als membres de la Junta dels propis de l’any 1764, per tal que
compareguin a Camprodon; els citats no s’hi poden desplaçar perquè
42. Inici de la redacció en llengua catalana: Josep Isalguer, notari.

43. Cisa: llista oficial de les mides de teles i draps per vendre (DCVB).
“lo temps es molt inconstant y se han girat plujas ab las quals, attes
la estacio del temps, nos pot viatjar”. Acorden escriure-li per expli-
car-li els motius de no presentar-se.
f. 35.
1765, gener, 28
Nomenament de Rafael Corriols per al càrrec de síndic procurador, atorgat
per Francisco de Prats y Matas, secretari del rei i de la Reial Audiència
del present Principat.
Referent als censals de l’ajuntament i al conflicte amb la col·legiata.
Referent a la citació a Camprodon del dia 26 proppassat.
f. 35r.
1765, febrer, 2
Referent a la llista dels creditors de l’ajuntament i publicació perquè aquests
presentin els seus documents justificatius, amb l’assistència i l’ajuda
de Marc Pagès, advocat de Ripoll.
f. 36r.
1765, febrer, 5
Referent al recurs presentat pel nomenament de batlle per part del capítol.
f. 37.
1765, febrer, 7
Referent a les respostes que cal fer respecte als propis.
L’ajuntament renuncia a prosseguir el procés que manté contra el capítol
respecte de la potestat de nomenar el càrrec de batlle.
f. 37.
1765, febrer, 14
Acord entre els comissionats de l’ajuntament i els de la col·legiata per tal de
formalitzar una concòrdia que resolgui el problema dels deutes que
l’ajuntament té contrets amb la col·legiata.
f. 38.
1765, febrer, 16
Concòrdia entre l’ajuntament i els seus creditors, que són el capítol de la
col·legiata, l’església parroquial, l’hospital de pobres, Joan Ferrer i
Serra, regidor, en nom propi, Rafael Corriols, síndic, en nom del seu
oncle Francesc Bertran i Narberes, notari, i el secretari Josep Isal-

guer, en nom d’Antoni Isalguer, administrador de la causa pia dels
Isalguer.
f. 38.
1765, febrer, 21
Nomenament de regidor en favor de Jacint Vinyes i Orri.
f. 38r.
1765, març, 7
Referent a la comunicació de la relació de propis i la minuta de la concòr-
dia establerta amb els creditors que s’havia de fer al subdelegat de
Camprodon.
Referent a si cal continuar la reclamació jurídica contra el nomenament de
batlle efectuat pel capítol.
Referent al rebaix de Personals i cadastre.
f. 39.
1765, abril, 2
Referent al rebaix de Personals i cadastre.
f. 39r.
1765, abril, 19
S’encarrega a Rafael Planas, fuster, que allargui el banc que a l’església
parroquial és reservat als regidors, al batlle i al síndic.
f. 40.
1765, abril, 22
Presentació de factures: 25 lliures per les cises (veg. núm. 1, 20/1/1765) i 15
lliures pel banc de la parroquial (veg. núm. 1, 19/4/1765). El batlle no
hi està d’acord, però al final signa la seva aprovació.
Referent al procés per al nomenament de batlle.
f. 40.
1765, juny, 8
Exposició dels comptes de l’any 1764. Cal que les signin els regidors ante-
riors; Jeroni Crehuet no les signa i especifica, punt per punt, per què
no ho fa.
f. 41.
1765, juny, 8
Referent a l’exposició dels comptes de 1764.
f. 41r.
1765, juny, 21
Referent a la unió de la col·legiata i l’església parroquial. Hi ha indicis per
a pensar que l’ajuntament, en un principi, està d’acord amb aquesta
unió, però demana a canvi que es resolgui a favor de l’ajuntament
l’afer sobre el nomenament de batlle, que es troba en litigi. El bisbe de
Vic, amb motiu d’una visita pastoral, sojornava a la vila.44
‘Acerca el proyecto hecho y que se ha entregado al Ayuntamien-
to de bayle y regidores de la presente villa de San Juan las Abadesas
sobre la unión de las dos iglesias collegial y parroquial de aquella, se
responde por dicho Ayuntamiento, con intervención de algunos par-
ticulares, que para su mayor deliberacion ha llamado: que le parece
y tiene a bien la proyectada union con tal [empo] (para acontentar y
contentar los animos de la mayor parte del pueblo y de labradores con
quienes se ha hablado que a menos no convienen a ello) que dicha
iglesia parroquial quede existente como si se halla con reserva y que en
ella se celebren los aniversarios, missas, y demas fundaciones que
en ella se encuentran hechas y permanescan en dicha iglesia los mismos
obreros con la misma renta y facultades que hoy tienen.
Si con dichas condiciones no pueden efectuarse la tan importante
union entre las dos iglesias se suplica a su ilustrisima que (procurando
de antes con su [autoridad] y conocido zelo pastoral de los dos comunes
ecclesiasticos, con auto de promesa de no apellar ni apartarse de lo
juzgado) haga que se profiera la sentencia de la causa que en su Curia
Ecclesiastica entre dichos dos comunes se esta vertiendo, que es el
medio mas suave y menos costoso para la deseada paz y armonia del
que, para lo que a ella interessa al comun, quedara dicho Ayuntami-
ento muy agradecido y dara infinitas gracias a su señoria ilustrisima.’
f. 42.
1765, juny, 10
Lectura de la taba i arrendament de la carnisseria.
f. 42r.
1765, juny, 24
Referent a la unió de les esglésies.
44. Acta en castellà.
“Que respecte que lo Comu de la parroquial de la present Vila

havia elegit y fet comissió al doctor Rafael Corriols per a fer los re-
cursos convenients y necessaris, en qualsevol part y devant qualsevols
superiors fos menester, per a impedir la unio de las dos iglesias co-
llegiata i parroquial de la present Vila que intentan solicitar, y fer los
dos comuns ecclesiastics de aquella, contra la voluntat y consentiment
del comu, particulars de la present vila y parròquia. Apareix es molt
convenient y necessari que est Ajuntament fassa y elegesca semblant
[comissió] per a que, junt ab lo elegit per lo comu de dita present
parròquia, cuydia de impedir dita unió de iglesias fent los recursos
y representacions que convinga en qualsevol part y davant qualsevols
superiors que sia menester, y portin dita dependencia ab plenitud y de
veus de est Ajuntament. Anomenen comissionat a Francesc Corriols i
Blanxart, paraire.”
Es demana llicència a l’intendent per a poder gastar el que faci falta en el
plet contra la unió de les esglésies.
Referent a la liquidació dels comptes de 1764.
1765, juny, 26
Opinió relativa a la unió de l’església col·legiata i l’església parroquial;
s’acorda escriure al bisbe de Vic.
f. 43r.
1765, juliol, 9
Oposició als decrets de visita pastoral.
Es demana que vinguin els recaptadors per a la “recana”45 dels Personals i
Reial Cadastre.
f. 44.
1765, juliol, 10
El síndic procurador, Rafael Corriols, demana que se li llegeixei l’acta del
dia anterior.
f. 44r.
1765, juliol, 15
S’elegeix comissionat per als plets de l’ajuntament.
f. 45.
45. Recanar: tornar canar; midar atentament, amb instruments apropiats, so-

bretot una terra (DCVB).
1765, setembre, 12
Sobre cises i l’administració dels propis.
Referent a una sentència de la Reial Audiència segons la qual, per ordre del
capítol, l’ajuntament ha d’assitir a les funcions de l’església.
f. 45r.
1765, novembre, 16
Sobre fer un sindicat o procura a Ignasi Brandia, agent a la cort a Madrid.
f. 45r.
1765, novembre, 22
Francesc Pena, adroguer de Camprodon, presenta una factura a l’ajunta-
ment.
f. 46.
1765, desembre, 1
S’acorda preparar la bina o proposta de deu regidors, la qual es presenta al
capítol de la col·legiata perquè triï els cinc que exerciran de regidors
l’any 1766.
Referent a la comissió encarregada a un regidor per tal d’anar a Ripoll a
consultar la documentació del capítol sobre l’elecció de regidors.
1765, desembre, 20
Aprovació de factures o pòlisses per part de la Junta dels propis: Antoni
Vinyes i Ferrer, notari, Eudald Corriols, de Barcelona, i Joan Ferrer i
Serra, regidor.
f. 47.

Aprovació de factures o pòlisses per part de la Junta dels propis: Benet
Peraller, causídic de Barcelona i procurador de l’ajuntament, Jeroni
Ardèvol, advocat de Barcelona, i Joan Ferrer i Serra, regidor.
f. 49.
1766, gener, 18
Referent al pagament del tall dels artillers corresponent a l’any 1763.
f. 49r.
46. Any suposat.
1766, gener, 25
El capítol s’endarrereix en l’elecció dels regidors; algun regidor protesta per
aquesta tardança i fins i tot hi troba defectes de forma quant al pro-
cediment.
f. 50.
1766, març, 5
La tardança en el nomenament de regidors continua; es resol interposar un
recurs davant la Reial Audiència.
f. 51.
1766, març, 20
Referent a si es vol continuar el litigi contra el capítol sobre l’elecció de
regidors (veg. núm. 2, 25/1/1766).
Sobre el pagament del nou cadastre ‘por menor’.
f. 51r.
1766, abril, 2
Referent al litigi contra el capítol sobre els components de la bina de regi-
dors; s’exposen algunes presumptes irregularitats, sobretot pel que
fa al temps transcorregut des que van ser proposats per a regidors i,
també, que algun dels proposats és públic jugador, o que té deutes
amb el comú, o que hi ha parents entre els proposats... L’ajuntament
creu que el capítol no és competent per a inspeccionar els proposats.
Per tant, es continua el procés.
f. 52.
1766, abril, 2
“Que lo llibre de resolucions de dit Ajuntament estiga sempre recondit y
guardat en lo armari que hi ha en lo arxiuhet de dita casa de ajun-
tament.” Claus de custòdia d’aquest armari.
Que el secretari no pugui fer còpies autèntiques de les resolucions de l’ajun-
tament sense el consentiment de tot el plenari.
f. 53.
1766, abril, 4
Referent a les propostes de bines: grau de parentiu entre alguns dels regi-
dors actuals i els proposats.
f. 53r.
1766, abril, 4
Sessió sense acords.
f. 54r.
1766, abril, 6
Un particular sol·licita còpia de resolucions de l’ajuntament; se l’hi nega.
f. 55.
1766, abril, 16
Referent a les propostes de bines: grau de parentiu entre alguns dels regi-
dors actuals i els proposats. Grau prohibit, fins a cosins germans.
Referent al pagament del tall dels artillers corresponent a 1763.
f. 55r.
1766, abril, 21
Es comissiona Joan Ferrer i Serra perquè es desplaci a Camprodon a pagar
una “rebuda” a Francesc Pena, adroguer, de 119 lliures amb 17 sous,
del 19/6/1743.
Es demana, també, a l’intendent permís per a destinar dels emoluments el
que es necessita per a pagar els processos judicials.
f. 56.
1766, juny, 11
Es comunica que s’ha rebut una carta de la Reial Càmara del bisbe de Vic
mitjançant la qual es notifica que s’ha suspès la unió de les dues es-
glésies. Es decideix fer procura a Josep Pradell i Ponsich, causídic de
Vic, per haver portat aquest afer.
f. 56.
1766, juny, 22
Probablement, la resolució manté relació amb el tema de la unió de les es-
glésies; es comissiona Honorat Corriols, negociant, per a aquest afer.
f. 56r.
1766, juny, 29
Es transcriu una carta del ‘regidor decano’ Jacint Vinyes i Orri. És una
carta valenta, dura quant als arguments si més no, on es descriuen
les intencions del capítol per a controlar la bina de regidors, invali-
dant la proposada per l’ajuntament, i on també es denota una certa
impotència vers les resolucions i justícia de la Reial Audiència, ja que

s’afirma que des de la Nova Planta fins ara, quant a les propostes de
bines, s’ha seguit la legalitat.
f. 57.
1766, juny, 30
Canvi de porter o ‘andador’ per les irregularitats comeses en l’exercici del
seu ofici.
Que s’escrigui a l’arxipreste referent a la causa sobre la unió de les esglésies.
f. 58.
1766, juliol, 20
Presentació de factures o pòlisses de Jacint Vinyes i Orri i del seu fill, el
notari Antoni Vinyes i Ferrer.
f. 58.
1766, juliol, 22
Referent a la sol·licitud de documents sobre la qüestió de la proposta de
bina.
f. 58r.
1766, juliol, 27
Referent al pagament del tall dels artillers corresponent a l’any 1763. Nou
repartiment per a cobrar aquest tall.
f. 59.

Es consigna la recepció del memorial sobre la concòrdia dels creditors; s’hi
detecten alguns errors.
f. 59r.
1766, setembre, 22
Elecció de la terna de síndic procurador: Francesc Ferrer i Serinyana, Ma-
rià Beuloví i Joan Baptista Blanch “los dos cirugians”, tots de Sant
Joan.
47. Mort del batlle Joan Socarrats (9/9/1766).

El regidor degà, en nom del batlle, manté un enfrontament amb la col·

legiata; l’ajuntament vol saber si aquestes disputes l’afecten i si són
de la seva incumbència; es nomena Joan Ferrer i Serra, regidor tercer,
perquè s’informi sobre aquesta qüestió (veg. núm. 1, 2/1/1767).
“Que, en atenció que dit Jacint Vinyas i Orri, regidor decano,
com a aportant la vara de batlle, esta, segons han ohit dir, ab algunas
pretencions contra lo ilustre Capitol jurisdiccional de la present Vila
sobre la qual, segons se diu, tant per part de dit regidor decano com
de dit ilustre Capitol, se han fet varios recursos a sa Excelencia y Real
Audiència que ocasionan molts disturbis en lo poble; y, en attencio que
dites pretensions segons intelligia se te, son sobre cosas concernents
al Ajuntament y que, no obstant esto, no ne ha dit regidor decano
proposat formalment cosa alguna a dit Ajuntament, que per esto feyan
comisio a dit Joan Ferrer y Serra, regidor tercer, per a informarse de
dites pretensions per a que, en cas de ser sobre cosas consernents al
Ajuntament y fundadas en dret y raho, isca en sa defensa y de aquella
en nom del Ajuntament altrament, no sent aixis per a fer los recur-
sos y representacions que convinga y manifestar lo infundat de ditas
pretencions a fi de evitar dits disturbis en lo poble y posar aquell en
tranquilitat y unió.”
f. 60.
1766, novembre, 25
Se signa la concòrdia dels creditors.
f. 60r.
1766, desembre, 5
Referent a l’elecció de la terna de batlle; la Reial Audiència mana que es faci
la proposta i que es presenti al senyor jurisdiccional, o sigui, al capí-
tol de la col·legiata; alguns membres de l’ajuntament consideren que
això és anar en contra del costum, el qual estipula que una comis-
sió de tres canonges i tres regidors faci la bina o proposta per a l’elec-
ció de batlle, i que el capítol triï a partir dels noms proposats.
f. 61.
1766, desembre, 5
El capítol està esperant la terna de regidors per a efectuar la bina o proposta
de terna de batlle.
f. 61r.

Seguint la concòrdia feta amb els creditors, aquests s’han reunit amb l’ajun-
tament per tal de sortejar les 50 lliures consignades durant aquest any
i que es pagaran a algun d’aquests creditors per tal d’amortitzar el
deute o censal; ha sortit escollit el censal de la causa pia dels Isalguer,
que és de 500 lliures, i per tant, se’n amortitzen 50.
f. 63.

Dimissió de Miquel Font del càrrec de col·lector del Reial Cadastre (clavari)
i nomenament del seu substitut: Josep Callís, paraire.
f. 63.

Es comissiona Joan Ferrer i Serra perquè es desplaci a Camprodon a “apor-
tar la dotació d’aquest Comú”.
f. 64.
1767, gener, 2
S’acorda de desplaçar-se a Barcelona a consultar amb els advocats per veu-
re com es pot solucionar la qüestió de l’elecció de batlle i regidors,
perquè aquesta situació comporta “disturbis i preocupacions” a
l’ajuntament i a la vila (veg. núm. 2, 22/9/1766).
f. 64.
1767, febrer, [5]

Referent al trasllat de presos (sis homes i dues dones) que es troben a la
presó de Ripoll cap a Sant Joan i Camprodon. L’ajuntament protesta
per aquest servei i les despeses que li ocasiona.
f. 65.
1767, febrer, [4]

Referent a l’assumpció per part de l’ajuntament dels costos de la manuten-
ció de dues dones que hi ha a la presó, acusades de furt.
f. 65r.
48. Any suposat.
49. Íd.
50. Íd.
1767, març, 9
Elecció de la bina de regidors, la qual es presenta al capítol.
f. 65r. Josep Aragonès, batlle.
1767, març, 12
Presa de possessió dels nous regidors, amb la protesta de Jacint Vinyes i
Orri.
f. 66r.
1767, març, 12
Confirmació dels càrrecs de secretari de l’ajuntament, que és a favor de
Josep Isalguer, de porter o ‘andador’ i de clavari (col·lector del Reial
Cadastre), i nomenament del regidor cinquè, Joan Nonó, com a nou
mostassaf, “ab tal que se aportia be y lleialment y cumplia be a sas
oblicacions y encarrechs de dita vara, cendint-li per esto tots los lu-
cros de aquella a que han renunciat los restants quatre regidors, ab
lo ben entès [empero] que tots los dies de banch, en la iglesia, tinga
de donar antes lo ral a cada regidor com se acostuma; y, en quant a
les demes garbositats que dels productos de dita vara acostuma fer
los mostasaf ab los demes regidors, ho deixat a so liberalitat, espe-
rant fara lo que fins avuy se es acostumat”. Finalment, s’escullen els
administradors de l’ermita de Sant Antoni i el de l’hospital de pobres,
els quals han de complir correctament la seva responsabilitat junta-
ment amb els administradors triats per a aquestes dues institucions
pel capítol de la col·legiata.
f. 67r.
1767, maig, 14
S’acorda adquirir sis atxes i dues torxes per a les celebracions litúrgiques de
la col·legiata i de l’església parroquial, així com el salari dels músics.
“Han resolt tots los dits regidors, sense discrepancia de vot al-
gun, primo comprar las sis atxas y dos antorxas, com fins vuy se ha
acostumat tots los anys, a fi de entregarlas, so es, las quatre atxas
(despues de haverlas ells aportadas en la professó de Dijous Sant) a la
Col·legiata per a cremar en los tercers diumenges, las altres dos atxas
a la parroquial per aportarlas als combregans de aquells que no son
de [comfa] alguna, ab lo ben entes que los residents de dita parroquial
vajan a tots los combregans encara que sia acabada la caritat o salari
hi acostumat tenir, com aixis y ab eixa obligacio sels acostuma donar
dites dos atxas. Y las dos antorxas a la dita Col·legiata per a cremar
al monument.
Item. Continuar en pagar las dotze lliures als musichs, com fins
vuy se ha acostumat, per la obligació de anar a tocar als combregans
y demes estilat.”
Canvi del porter.
Reparacions a la casa de la vila.
“Y per ultim que lo dit Joan Nonó fassa adobar algunas esquerdas
o forats hi ha en la sala de dit Ajuntament perquè las ratas no pugan
baixar per alli a las carnicerias.”
f. 68.
1767, juny, 1
Presa de possessió de Francesc de Ferrer, nou síndic procurador, nomenat
per Francisco de Prats y Matas, secretari del rei i de la Reial Audièn-
cia.
f. 68r.
1767, juliol, 4
Referent al retorn d’una quantitat de diners que s’ha cobrat de més del Reial
Cadastre.
f. 69.
1767, [desembre], 2351

Elecció de la bina o proposta de regidors, la qual, un cop feta, es lliura al
capítol de la col·legiata.
f. 69r.
1767, octubre, 23
Referent a la sol·licitud d’un regidor, el síndic personer,52 de còpies de me-
morials i documents.
f. 70.
1767, octubre, 26
Mateix acord que el precedent.
f. 70.
51. Nota marginal que expressa la sorpresa de l’escrivà per la ubicació d’aquesta

acta aquí, ja que correspondria al final de l’any.
52. Primer esment del càrrec de síndic personer, que l’ostenta Joan Sargatal.
1767, novembre, 6
Seguint la concòrdia feta amb els creditors, aquests s’han reunit amb l’ajun-
tament per tal de sortejar les 134 lliures, 5 sous y 11 diners consignats
durant aquest any i que es pagaran a algun d’aquests creditors per tal
d’amortitzar el deute o censal contret; ha sortit escollit el censal de la
reverend comunitat de l’església parroquial de Sant Joan i Sant Pau,
el qual censal o deute és de 100 lliures, i per tant, queda amortitzat
del tot; es continua el sorteig per la quantitat restant, i surt escollit el
capítol de la col·legiata, el deute amb el qual és de 750 lliures.
1767, novembre, 24
Probablement Joan Sargatal, síndic personer, pretén assabentar-se dels
noms que l’ajuntament vol proposar per a les bines de regidors per a
l’any següent; Sargatal al·ludeix a una cèdula del duc de Medinaceli
que el faculta per obtenir aquesta informació. L’ajuntament es vol
assabentar de la suposada atribució.
f. 72.
1767, novembre, 25
Petició del síndic personer (veg. núm. 1, 24/11/1767); l’ajuntament li res-
pon que no té notícia de les cèdules reials expedides al seu favor pel
duc de Medinaceli, i que aquestes no “circulen pel Principat”, i acor-
da que l’interessat les demani al duc, o en el seu defecte al comte
d’Aranda, que les va reimprimir.
f. 72.
1767, desembre, 15
Petició del síndic personer (veg. núm. 1, 24/11/1767), que ha aconseguit un
memorial de la Reial Audiència; l’ajuntament l’hi demana per a fer-ne
còpia i estudiar-lo. El síndic s’hi nega.
f. 72r.
1767, desembre, 16
Petició del síndic personer (veg. núm. 1, 24/11/1767); el memorial que ha
aconseguit de la Reial Audiència és ple de falsedats. Mentre no faciliti
còpia d’aquest memorial, no se li donarà cap còpia de documents de
l’ajuntament.
f. 73.
1767, desembre, 18
Canvi de la proposta o bina de regidors, degut a certes incompatibilitats
familiars i de feina.
f. 74.
1768, gener, 5
Presa de possessió de nous regidors: Pere Solà, paraire, Domingo Roca
i Rafart, paraire, Jaume Sala, paraire, Francisco Gonzales, sastre, i
Rafael Planas, fuster, tots de la present vila. El síndic personer exposa
la seva queixa per haver fet les “pòlisses” sense la seva intervenció.
f. 75.
1768, gener, 5
Confirmació de càrrecs: de secretari i de porter o ‘andador’. Nomenament
d’administradors de l’ermita de Sant Antoni i de l’hospital de pobres.
f. 75r.
1768, gener, 10
Nomenament de col·lector del Reial Cadastre, amb un sou de 20 lliures de
Barcelona, i de majordom dels propis.
Formació de la taba per a l’arrendament de les gabelles.
f. 76.
1768, gener, 18
El síndic personer protesta pel nomenament de col·lector del Reial Cadas-
tre, ja que el nomenat era regidor degà l’any passat. L’ajuntament
passa per alt aquesta protesta.
f. 76r.
1768, gener, 21
Per mort de l’arrendandor d’una taverna, es torna a subhastar.
f. 76r.
1768, febrer, 2
El síndic personer protesta pel nou arrendament de la taverna.
f. 77.
1768, febrer, 3
Resposta dels regidors a la protesta del síndic personer referent a l’arrenda-
ment de la taverna (veg. núm. 1, 2/2/1768).
El síndic personer encara espera que se li facilitin unes còpies de docu-

ments (veg. núm. 1, 23/10/1767).
f. 77r.
1768, març, 26
Protesta de l’ajuntament davant del rector de l’església parroquial perquè
aquest, sense el permís del primer, ha autoritzat que es col·loqui un
escut d’armes esculpit al cor del temple.
“En atenció que, de poch dias a esta part, se han reparat escul-
pidas en lo cor de la iglesia parroquial de la present Vila unas armas
que pensan son de algun cavaller o família de la mateixa Vila, las
quals han ohit dir hauria permes posar los reverent rector de dita
iglesia, com a altre dels presents administradors que es de la obra
de aquella, per alguna modica quantitat que se hauria donat per fer
dit cor; y, en atenció que lo sobredit se ha fet sens noticia alguna ni
consentiment de dit Ajuntament, no obstant de ser tambe altre dels
present administradors de dita obra, del que igualment se quexa per lo
mateix motiu lo Ajuntament de la Parròquia i Ribera de dita esta Vila,
ha resolt per esto dit Ajuntament [eo] per ell los expressats regidors
prottestar a dit reverent rector al haverse posat ditas armas en dit cor
sens llur notícia ni consentiment y, salvarse los drets que per eix motiu
los espectian, y requerintlo que en lo successiu se abstinga de donar
semblants permissos y de fer per si sol en dita obra cosa alguna en
perjudici dels drets y prerrogativas de dit Ajuntament.”
f. 78.
1768, març, 29
Protesta del síndic personer.
“Que protestaba a la resolució presa per lo Ajuntament lo dia
26 dels corrents de que pugan unirse los regidors de la Vila ab los de
la Ribera en donar junts la requesta y que dexian passar lo curs de la
obra y que tots quants danys se oferescan los degan pagar de sos
propris bens y no de bens del comu.”
f. 78r.
1768, abril, 7
Presentació dels comptes de l’ofici de col·lector del cadastre, o clavari, que
fou Miquel Font; el superàvit és traspassat al nou clavari, Jaume Ro-
quer i Puig. D’aquest traspàs protesta el síndic personer argumentant
que s’han comès irregularitats en alguns dels conceptes de l’impost.
f. 78r.
1768, abril, 8
Resposta i defensa dels regidors referent a la protesta del síndic personer
que es queixava d’algunes partides del Reial Cadastre.
f. 79r.
1768, abril, 20
El síndic personer protesta per alguna irregularitat del portaler dels drets
del vi; l’ajuntament revisa la taba de l’arrendament i ordena que “els
arrendataris de tavernes y ostal no puguin fer ni vendre amb una
sola vegada mes de quatre mitats de vi a una mateixa persona”.
f. 80r.
1768, abril, 20
Repartiment per menor del Reial Cadastre.
f. 81.
1768, maig, 15
Es comissiona un regidor perquè es desplaci a Camprodon a demanar si es
pot efectuar o compondre el dret de lleuda.53
El nou síndic personer presenta dues cartes referents a les prerrogatives que
havia aconseguit el síndic personer anterior.
f. 81. Miquel Muntada, síndic personer.
1768, maig, 27
En absència del síndic personer Miquel Muntada, es presenta al ple el nota-
ri Antoni Vinyes i Ferrer, el qual afirma ser el síndic personer suplent
o interí en absència de Muntadas. És interesssant l’estira-i-arronsa
entre regidors i el notari Vinyes, el qual, finalment, abandona el ple
tot protestant.
f. 82.
1768, juny, 11
Referent a Pere Gaciot, arrendatari de la carnisseria, el qual sembla que
quan féu l’arrendament adoptà una “postura de vulla”54 i que ara
no té intenció d’assumir aquest arrendament. L’ajuntament se sent
burlat i diu que emprendrà accions legals contra ell.
53. Tribut que es pagava per l’entrada de mercaderies dins una vila o altre lloc
(DCVB).
54. Podria ser l’equivalent actual d’una fanfarronada?
Elecció dels obrers de l’església parroquial: Jeroni Serrat, mestre de mi-

nyons, i Pere Vilalta, ferrer. El síndic personer protesta per l’elecció del
primer, el qual el calumnia per la seva feina com a mestre i diu que
els dos oficis, mestre i obrer, són incompatibles. El regidors defensen
la tasca professional de Jeroni Serrat.
f. 82.
1768, agost, 5
S’acorda l’enderroc d’una casa anomenada “Casa d’en Soler” perquè ofe-
reix perill i amenaça ruïna; i que els costos d’aquest enderroc es pu-
guin sufragar amb la venda de pedres, fustes i teules d’aquesta casa
(veg. núm. 1, 4/1/1769).
També, el comú rep les queixes pel deficient ensenyament que es dóna a la
vila, la qual cosa provoca que molts pares portin els fills a estudiar a
fora. Es resol parlar-ne amb el capítol, que ostenta, juntament amb
el comú, la competència sobre aquest afer, per tal de donar alguna
solució.
El síndic personer, Miquel Muntada, presenta un escrit de l’alcalde major
i subdelegat del partit de Camprodon, Jover y Theres, el qual disposa
que, en absència del síndic personer, l’ajuntament ha d’acceptar el
substitut i que sense ell no es poden celebrar sessions.
f. 83.
1768, agost, 13
Referent a un hort que, probablement, paga els seus impostos a l’hospital
de pobres de la vila.
Treballadors de l’hospital: “se elegissen y admetessen en hospitalers del
dit hospital a mare y fill Carossos [Carós] y a la muller de est”.
1768, agost, 26
S’acorda remetre els comptes de la Junta dels propis al tinent corregidor de
Camprodon.
f. 84.
1768, octubre, 1355

Reorganització i funcions del portalet del vi.
Reorganització de la taba de les tavernes i l’hostal.
f. 84r.
55. A partir d’aquesta, les actes es tornen a redactar en castellà.

1768, octubre, 25
Dimissió del mestre de gramàtica; s’ha presentat un candidat per substi-
tuir-lo, el nom del qual no es consigna i que, si és apte per al comú i
per a la col·legiata, se li encomana que exerceixi aquest ofici.
f. 85r.
1768, octubre, 29
Es revisen les tabes de les botigues o gabelles; el síndic personer i el diputat
han proposat que es pugui tenir arrendament de botiga “als ravals”;
alguns regidors protesten perquè mai no havia estat possible tenir-ne
fora de la vila.
f. 86.
1768, novembre, 9
Referent a la taba de les botigues o gabelles: alguns regidors presenten un
escrit, en català, on s’esmenten els inconvenients i els fraus que pot
portar l’establiment de botigues als ravals de la vila i es diu que hi ha
interessos clars en aquesta qüestió, perquè el propi síndic personer és
un “negociant rebenedor” que viu al raval. El síndic contesta dient
que el regidor Francisco González, que és un dels que protesten, ven
ous sense passar per la plaça i que, per tant, ell fa frau.
S’ofereix la “segona sisena” de l’arrendament de la taverna.
f. 86.
1768, novembre, 17
Tot indica que s’ha subcontractat l’arrendament dels drets del vi, ‘vulgo
portalet’, en uns terminis no fixats per la taba, la qual cosa és motiu
de protesta del diputat i del síndic personer.
f. 86.
1768, novembre, 20
Referent a la “sisena”.
‘Ha presentado dicho síndico personero a dicho Ayuntamiento un
memorial por el presentado al señor theniente corregidor y subdelega-
do del presente partido, sobre el no haver admitido dichos regidores
la ultima sisena ofrecida al arrendamiento de los derechos del vino,
vulgo portalet.’
f. 88.
1768, desembre, 14
Es constitueix la comissió per tal d’escollir la terna de batlle i que la pre-
sentin al capítol perquè esculli el batlle; el síndic personer protesta.
“... que si acaso havia algun orden real que mandasse que se-
mejantes formaciones de ternas se hiziesen en Ayuntamiento, que el
protestaba a que la susodicha se hiziesse fuera de dicho Ayuntamiento.”
Elecció de les bines o propostes de regidors, les quals s’entreguen al capítol.
Referent a un escrit del tinent corregidor al síndic personer, probablement
sobre l’arrendament de les botigues.
f. 88.
1769, gener, 4
Liquidació de l’enderroc de la paret forana de la casa de Bonaventura Soler
(veg. núm. 1, 5/8/1768).
El síndic personer protesta pel nomenament del mestre de gramàtica; se li
respon dient que s’ha fet de comú acord amb el capítol i que, per tant,
és correcte.
El síndic personer protesta per la concessió de diverses causes pies sense
tenir-ne ell constància, perquè ell tenia notícia de moltes donzelles
pobres que ho necessitaven. Els regidors contesten que s’ha fet com
sempre s’havia fet.
f. 90. Miquel Font, sastre, batlle.
1769, gener, 4
Prenen possessió els nous regidors.
Confirmació d’oficis: secretari, ‘andador o portero’, administrador de l’er-
mita de Sant Antoni i administrador de l’hospital de pobres.
f. 90r. Sobre la composició de l’Ajuntament: probablement hi assisteixen dos “di-
putats” quan es tracten temes de proveïments. Així, doncs, l’Ajuntament és
format per un batlle, cinc regidors, un síndic procurador, un síndic personer
i, quan escau, dos diputats.
1769, gener, 9
Sol·licitud de Francesc Sala, serraller, per poder vendre cada dijous de cada
setmana, a la plaça, ‘merlusa mojada’ (bacallà remullat); no se li
concedeix permís, tot i les protestes dels dos diputats i del síndic per-
soner.
f. 91r.
1769, març, 29
Presentació i liquidació dels comptes del cadastre personal i industrial i
dels comptes dels propis del comú.
f. 92r.
1769, abril, 7
Incompatibilitat familiar entre el qui duu la vara de ‘fiel’ i l’arrendatari de
les botigues o gabelles.
S’ha rebut una reial cèdula, emesa a El Pardo, referent a la veda de caça i
pesca.
f. 92r.
1769, juliol, 2
Referent a la nova “sisena” de l’arrendament de la carnisseria; qüestió dels
preus de la carn.
f. 93. Joan Ferrer i Serra, síndic personer.
1769, juliol, 24
Referent a la rebaixa del preu de la carn.
f. 94.
1769, juliol, 28
El qui ha proposat la rebaixa del preu de la carn (veg. núm. 1, 24/7/1769)
espera encara l’autorització de l’ajuntament; expressa que si el mateix
dia o l’endemà no li diuen res, no podrà fer la rebaixa que havia pro-
mès. S’acorda executar-la i indemnitzar el qui fins ara disposava de
l’arrendament la carnisseria.
f. 94r.
1769, juliol, 30
El síndic personer vol mantenir una entrevista amb el doctor Francesc Ro-
cafiguera per a consultar-li l’afer de la carnisseria.
f. 95.
1769, agost, 7
Referent al preu de la carn.
f. 95r.
1769, setembre, 23
Es confecciona la terna o proposta de síndic procurador, la qual es tramet
a la Reial Audiència per tal d’escollir-ne un.
f. 96.
1769, octubre, 10
Sorteig que preveu la concòrdia dels creditors: es disposen 134 lliures, 5 sous
i 11 diners. Surt escollida la causa pia dels Isalguer, a la qual se li
deuen 450 lliures de les 500 de l’import total; en conseqüència, tot
l’import es destina a aquesta causa.
f. 96r.
1769, desembre, 29
Es confecciona la bina o proposta de regidors, la qual es tramet al capítol.
f. 97.
1770, gener, 2
f. 98.
1770, gener, 9
Continuació de la presa de possessió dels nous regidors.
f. 98r.
1770, gener, 11
L’advocat del capítol, Marià Subias, demana a l’ajuntament que es defensi
o que se li doni suport en contra de la instància presentada pel notari
Antoni Vinyes, el qual ha presentat un recurs a l’Audiència per tal
“d’incorporar la jurisdicció del Capítol”. És probable que l’ajunta-
ment es manifesti en contra del que pretén l’Audiència per mitjà del
notari Vinyes.
f. 99.
1770, gener, 15
Elecció o confirmació de càrrecs: secretari, ‘andador’ o porter, administra-
dor de l’ermita de Sant Antoni, administrador de l’hospital de pobres
i col·lector del cadastre.
Es presenta un memorial al governador de Vic com a protesta per una carta
del bisbe de Vic, el qual ordena que l’ajuntament actuï i prengui me-
sures per a conservar la unió del poble i la pau i l’harmonia.
f. 99r.
1770, gener, 15
El governador de Vic, que es troba a Sant Joan, ordena, entre altres qüestions,
l’arranjament dels camins reials i que en el pagament d’aquestes
obres contribueixin per igual els comuns de la vila i de la parròquia
o ribera.
Els habitants de Camprodon pretenen cobrar els drets de ‘barra, lleuda y
passage’ dels productes amb destí a aquella vila o que hi passen. En
canvi, l’ajuntament de Sant Joan argumenta que ‘los de esta Villa
estan exemptos por real privilegio y consuetud immemorial’.
S’ha rebut una carta del bisbe de Vic en la qual es manifesta ‘sobre las di-
visiones y bandos de la presente Villa y las discordias que hay entre
sus vezinos.’
Es confirma en el càrrec el majordom dels propis.
f. 100.
1770, febrer, 8
Consulta a l’advocat referent al que s’anomena “tall de mars”, això és, les
pensions d’un censal que les parròquies d’aquesta jurisdicció deuen
a l’ajuntament.
Informe de dos paletes i un fuster sobre tres cases que amenacen ruïna i,
també, sobre les reparacions que cal fer al pont Major, que importen
2.000 lliures de Barcelona.
f. 101.
1770, març, 12
El doctor Josep Llirós pren possessió com a nou síndic procurador, nome-
nat per l’escrivania de Càmara (Reial Audiència).
Referent a informar sobre les ‘mandas y legados’ de l’hospital.
Liquidació dels comptes de la Junta dels propis.
f. 101r.
1770, març, 18
Referent a la veda de caça i pesca.
Signatura de la relació dels comptes de l’ajuntament.
f. 102.
1770, maig, 16
S’acorda fer noves cises o insígnies dels regidors.
Referent a la propera subhasta per a l’arrendament de la carnisseria; s’acor-

da redactar la taba corresponent.
f. 102r. Joan Nonó, síndic personer.
1770, agost, 4
Sobre el suposat mal funcionament de la duana; a l’acte consten de forma
extensa els motius pels quals cal susbtituïr qui l’ha regentada fins
aleshores. La proposta la formula el síndic personer, el qual demostra
la seva força i el seu poder dins el consell amb les paraules següents:
‘que de no hacerlo dicho Ayuntamiento lo hara él [el síndic perso-
ner] por el empleo que tiene, a costas del Comun y de su omisión
dará parte a la superioridad’.
f. 102r.
1770, octubre, 17
Reunió del comú amb tots els creditors; llista d’aquests i quantitats que
l’ajuntament els deu. Proposta de l’alcalde per tal d’utilitzar el sobrant
dels propis i arbitris per a eixugar aquests deutes i els interessos que
generen. Sembla que no s’aconsegueix rebaixar el que fa referència
als interessos.
f. 103r.
1770, desembre, 12
Referent a l’arrendament dels propis (tavernes, hostal i drets de vi) i si cal
fer-ho junts o per separat; fins a aquell moment s’havia fet de forma
individual.
f. 105.
1770, desembre, 31
Proposta o bina de regidors, la qual es presenta al capítol.
f. 106.
1771, gener, 3
Presa de possessió de regidors i confirmació o nomenament dels càrrecs
de secretari, ‘andador’ o porter, administradors de l’ermita de Sant
Antoni, administrador de l’hospital de pobres i col·lector o clavari.
f. 107. Pau Espina, batlle.
1771, febrer, 26
Es comissiona un regidor perquè acompanyi tres mossos a Barcelona, cor-
responents a la lleva dels Reials Exèrcits que correspon a la vila.
f. 107r.
1771, abril, 12
Es fa l’encàrrec a un regidor perquè busqui un noi que s’allisti com a mos-
so voluntari de l’exèrcit.
f. 108.
1771, abril, 19
Resultat de la comissió del regidor que ha anat a Barcelona a entregar tres
mossos per a soldats; encara els falta un, i l’han de buscar (veg. núm.
1, 26/2/1771).
‘... y por quanto el tiempo de cumplir la presente Villa a la entre-
ga que havia de hazer de tres mossos para soldados se iba acabando
y aun le faltaba entregar uno que no sabian donde hallarle pues que
por esta tierra no se encontraba alguno.’
f. 108.
1771, juny, 26
Referent al repartiment de les despeses per al manteniment dels soldats
que l’ajuntament ha enviat. Els gremis n’han escollit deu dels seus
integrants per a fer front a aquest repartiment, els quals no s’han
presentat a l’ajuntament.
f. 108r. Joan Sargatal, síndic personer.
1771, juliol, 3
Els deu vilatans escollits per a fer front al repartiment dels soldats no es
presenten a la sessió de l’ajuntament.
f. 109.
1771, juliol, 7
Referent a l’elecció d’obrers de l’església parroquial de Sant Pol; són esco-
llits Ramon Serralta i Pere Bover, armer.
f. 109r.
1771, juliol, 15
El rei, mitjançant el governador de Vic, demana que es facin rogatives per
la natalitat de la seva nora i la seva neboda:
‘... sobre las rogativas que su Real Magestad, que Dios guarde,
encarga a todos sus vassallos por el feliz prenyado y alumbramiento
de su muy cara i amada nuera i sobrina, la serenissima princesa (de
Asturias).’
f. 110.
1771, juliol, 20
El síndic personer protesta perquè encara no s’han fet les rogatives pel na-
talici de la neboda del rei (veg. núm. 1, 15/7/1771). El síndic personer
presenta una carta en la qual es queixa del poc cas que fa l’ajunta-
ment dels manaments reials i especifica, fins i tot, com s’ha de fer la
rogativa: processó, etc. Pretén que es faci com quan es fan pregàries
per a grans necessitats. S’intueix la suposada animadversió de la vila
respecte a la Corona.
f. 110r.
1771, juliol, 21
Referent a la petició del síndic personer sobre la rogativa pel natalici de la
neboda del rei (veg. núm. 1, 15/7/1771). Comença amb ‘Respondi-
endo el Ayuntamiento la impertinente e intempestiva exposición
o instancia que en escritos hizo Juan Sargatal, síndico personero’.
L’ajuntament protesta per les calúmnies exposades pel síndic respec-
te a la suposada infidelitat de l’ajuntament a la Corona. Es descriu
com es duran a terme la processó i les rogatives, a la parroquial i a la
col·legiata, això és, una processó del Santíssim Misteri precedit de la
verge del Prat, la de la Mercè i sant Antoni —qualificat de ‘muy mila-
grero’— i exposició de les relíquies dels sants Joan i Pau.
f. 111.
1771, agost, 9
Referent a les despeses que manca pagar pels tres soldats; es suggereix una
via de solució en relació amb les terres comunals, però la vila declina
aquesta opció adduint que s’entraria en competència amb l’ajunta-
ment de la ribera. Per fer front a aquesta despesa, s’acorda que per a
l’any següent s’estableixi un nou impost consistent en 2 diners per
cada meitat de vi, 6 sous per cada càrrega de vi i 1 diner per cada
lliura de sal.
f. 112r.
1771, agost, 19
Canvi de parer de l’ajuntament respecte del nou impost establert a l’acta
anterior; es considera que no tindrà cap efecte. Per aquest motiu es fa
un nou repartiment entre les deu persones que havien fet una contri-
bució similar (veg. núm. 1, 26/6/1771, i núm. 1, 3/7/1771).
f. 113.
1771, octubre, 24
Es proposa arrendar els propis tots junts, o sigui, el de l’hostal o ‘mesón’, el
dels drets de vi i el de les tavernes.
f. 113r.
1771, octubre, 24
Sorteig dels creditors: l’ajuntament disposa de 134 lliures, 5 sous i 11 di-
ners. Ha sortit escollit el capítol, amb el qual l’ajuntament té contret
un censal de 200 lliures; per tant, es liquida la quanitat de què es
disposa.
f. 114.
1771, desembre, 14
Es comissiona un regidor perquè es desplaci a Camprodon per entrevis-
tar-se amb l’alcalde major i sostdelegat del partit de Camprodon, amb
la finalitat d’assabentar-se de ‘los efectos de penas de cámara’.
f. 114r.
1771,56 desembre, 2857

Confecció de la bina o proposta de regidors que es presenta al capítol.
f. 115. Josep Isalguer, notari, exerceix de secretari. Pau Espina, apotecari, batlle.
Josep Llirós, síndic procurador. Joan Sargatal, síndic personer.
1772, gener, 4
Es repeteix la confecció de la bina o proposta de regidors perquè s’han ob-
servat relacions de parentiu incompatibles entre els escollits.
f. 115.

57. Lligall de 315 × 210 cm paper. Al full que fa de portada, la llegenda següent:
“Nº 8 manuscrits o segon volumen de las resolucions del magnifico Ajuntament de la
Vila de Sant Joan las Abadessas contentint las resolucions des de lo any 1772 fins a
1784 inclusive”. Foliat contemporani a la redacció del document. Estat de conservació:
correcte, tot i que des del foli 182 es manifesten taques d’humitat a la banda dreta dels
folis que, a partir del foli 199, fan perillar greument el suport.
1772, gener, 6
Es repeteix la confecció de la bina o proposta de regidors perquè s’havien
observat relacions de parentiu incompatibles. S’acorda tornar a pro-
posar els de la primera bina.
f. 115r.
1772, gener, 7
f. 116.
1772, gener, 12
Presa de possessió d’un regidor i confirmació dels càrrecs i oficis: secretari,
porter o ‘andador’, administradors de l’ermita de Sant Antoni i de
l’hospital de pobres i confirmació del col·lector del Reial Cadastre.
f. 117.
1772, febrer, 9
A petició del síndic personer, es resol regular els usos dels boscos comunals
respecte als nouvinguts a la vila.
‘... atendiendo los perjuycios, abusos y daños publicos que de lo
contrario se siguen el procurar que ninguna persona estrangera pueda
domiciliarse en la presente Villa sin llevar a los regidores certificado del
parroco y justicia del lugar y parroquia donde viniere de su filiación,
vida, fama y costumbres = que ninguno pueda en adelante gozar de
los emprius de la presente Villa y parroquia que no tenga diez años
de domicilio en alguno de dichos dos poblados = que ninguno en ade-
lante pueda arrancar rahizes u otramente lo que se llama vulgarmente
sochs en dichos emprios de ninguna especie de arbol aunque viejo y
muerto = y que ninguno pueda en adelante romper dichos emprios en
parages pendientes o encumbrados por el peligro de llevarse despues
las lluvias la tierra ni en otros que sea perjuycial al bien público.’
f. 118.
1772, març, 31
Liquidació dels comptes amb el col·lector del Reial Cadastre i també sobre
els propis del comú corresponents a l’any 1771.
f. 118.
1772, juny, 21
Seguint el costum de renovar o confirmar els obrers de la parroquial amb
motiu de la festivitat dels patrons d’aquella església, es comissiona
dos regidors per tal que decideixin què cal fer.
f. 118r. Francesc Corriols, síndic personer.
1772, juny, 29
S’informa que s’han escollit dos nous obrers —Pere Màrtir Bellapart, pa-
raire, i Joan Nonó, sastre— en substitució dels que hi havia fins ara
—magnífic Raimundo Serralta, ciutadà honrat de Barcelona, i Pere
Bover—, els quals s’han negat a fer el degut traspàs de poders; l’ajun-
tament els obliga a fer-ho i, si no, recorrerà a la justícia per tal de fer-
ho efectiu. Així mateix, el síndic personer —que és el notari Antoni
Vinyes i Ferrer, substitut de Francesc Corriols— deixa constància del
següent:
‘... que en atención de hallarse la obra de dicha iglesia construyendo
altares en la nueva nave de aquella y con pertrechos y materiales para
la construcción de otra nueva nave, protestava por esto a la elección
de obrero en la persona de dicho Juan Nonó, por ser este [otro de]
los desafectos de dicha parroquial iglesia.’
f. 118r.
1772, juliol, 5
Referent a la subhasta de l’arrendament de la carnisseria. Probablement
s’ha presentat un postor millor que el que hi havia fins aleshores.
També es comenta la possibilitat de fer l’arrendament de dos anys de
durada, en lloc d’un com es feia fins ara. S’esmenta el procés de sub-
hasta, el qual sembla que és controlat per l’encesa i l’apagada d’una
espelma, o sigui, el temps que tenen els postors per a aconseguir l’ar-
rendament.
f. 119r.
1772, setembre, 19
Preocupació perquè encara no s’ha arrendat la carnisseria.
f. 120r.
1772, setembre, 29
Es proposa la terna per a escollir el nou síndic procurador, la qual es tramet
a la Reial Audiència per a la seva tria.
f. 121.
1772, novembre, 25
Proposta o bina de regidors, que es lliura al capítol.
f. 121r. Josep Llirós continua com a síndic procurador.
1773, gener, 1
Presa de possessió dels nous regidors.
Confirmació o nomenament d’oficis: secretari, porter, col·lector del Reial
Cadastre, administradors de Sant Antoni i de l’hospital de pobres.
[f. ?] Bernat Sala, batlle.
1773, gener, 10
Presa de possessió d’un regidor.
Es comissiona un regidor perquè es traslladi a Vic i gestioni la lleva de
l’exèrcit que pertoca a la vila de Sant Joan.
f. 122.
1773, febrer, 17
Amb motiu d’haver-se construït unes barraques o cases dins dels emprius
o terres comunals, la xifra del cadastre s’ha augmentat. L’ajuntament
estima que cal posar-se d’acord amb el comú de la ribera o parroquial
perquè aquestes barraques es comptabilitzin en el cadastre d’aquest i
no s’incloguin en el de la vila.
f. 122r.
1773, febrer, 22
Presentació o liquidació dels comptes dels propis.
f. 122r.
1773, abril, 18
Francesc de Ferrer és nomenat síndic procurador per la Reial Audiència i
s’incorpora a la corporació.
f. 123.
1773, juny, 14
Liquidació dels comptes del Reial Cadastre.
Nomenament d’obrers de l’església parroquial.
f. 123r.
1773, juny, 25
Manutenció de pa i allotjament d’un sergent, un caporal o un nombre no
especificat de soldats, que sorjornen a la vila i que, se suposa, hi ro-
mandran força temps.
f. 123r.
1773, agost, 17
El substitut del síndic personer, Miquel Muntada, demana si l’ajuntament
ha pres alguna resolució referent a la unió de les esglésies, la parro-
quial i la col·legiata; el secretari li contesta que no se n’ha pres cap.
A partir de la data de la sessió, la corporació es reuneix a la casa —‘estu-
dio’— del secretari ‘por estar la casa del ayuntamiento ocupada con
la tropa que en ella se halla establecida’.
f. 124.
1773, octubre, 25
Concòrdia dels creditors de l’ajuntament. Se sortegen 134 lliures, 5 sous i
11 diners. Primer surt escollit l’hospital de pobres, el qual tenia un
censal de 10 lliures, i així queda amortitzat, i, en segon lloc, el capítol
de la col·legiata, el qual tenia un censal de 800 lliures, que queda lluït
en la quantitat corresponent.
f. 124.
1773, novembre, 21
Cobrament del cadastre.
f. 124r.
1773, desembre, 2
Referent a l’arrendament dels propis: tavernes, hostal i drets del vi.
Elecció de la bina de regidors.
f. 125.
1773, desembre, 12
Referent al fet que cal informar l’intendent dels censals o deutes que té
contrets aquest ajuntament i que cal liquidar-los aviat per evitar l’in-
crement dels interessos.
Nova bina de regidors.
Referent a la creació d’una comissió per a buscar arrendataris per als pro-
pis.
f. 125r.
1774, gener, 2
Referent a les despeses del reclutament de mossos de la lleva.
Confimació de càrrecs: secretari, ‘andador’ o porter, col·lector del Reial Ca-
dastre i administradors de Sant Antoni i de l’hospital de pobres.
Referent a la vara de ‘fiel’.
f. 127a. Es tornen a celebrar les sessions a la casa de la vila.
1774, maig, 5
Decret de l’ajuntament referent al salari que percep Jeroni Serrat, mestre
de primeres lletres. Els diners que el mestre cobrava provenien dels
propis del comú i, en deixar de cobrar-los, demana permís per a poder
fer ‘mesadas’ als alumnes.
‘Por ahora, y hasta que el Ayuntamiento haya conseguido la cor-
respondiente facultad de contribuir al maestro de primeras letras de
los proprios del comun con el salario que hasta ahora se havia acos-
tumbrado, se permite al maestro [suplicante] el exhigir mesadas de sus
discipulos (a excepcion de los que del Ayuntamiento y Cabildo de sus co-
misionados le llevaran papel de ser pobres) a razon es, a saber, de los
que leheran bassarolas ocho dineros por mesada, de los que leheran
Franselm Pelegrí doctrina u otros libros semejantes un sueldo, de los
que leheran el libro del Carmen del Rosario o semejantes y aun Castellas
como no aprehendan de escrivir dos sueldos, de los que aprehenderan
de leher y escrivir tres sueldos y de los que aprehenderan de aritmetica
tres sueldos y nueve dineros, acordando con esto a dicho maestro el
cumplimiento de su obligación y el evitar quexas del pueblo.’
f. 127b. Bernat Sala, batlle. Francesc de Ferrer, síndic procurador. Josep Antoni
d’Asprer, síndic personer.
1774, maig, 8
El poble i el regidor degà protesten per l’estat lamentable de la casa situa-
da a la plaça Major que és propietat d’Antoni i Joan Baptista Blan-
ch, cirurgians; l’ajuntament comissiona un paleta i un fuster perquè
dictaminin què cal fer (aquest encàrrec ja s’havia enconamant ante-
riorment, però ara s’insisteix). La comissió retorna a l’ajuntament i
s’informa que la casa està totalment desplomada d’una cantonada i
que, si no s’arregla, caurà. L’ajuntament crida el pare i el fill Blanch
i els diu que, o ho arreglen en vuit dies, o l’ajuntament l’enderrocarà
amb les despeses a càrrec d’ells.
f. 128.
1774, maig, 18
Liquidació dels comptes dels propis.
S’esmenten els vint-i-quatre comissionats electors: han presentat un me-
morial referent a la ‘remocion’ del mestre de primeres lletres. L’ajun-
tament acorda presentar-lo al capítol perquè és també part implicada
en l’ofici de mestre de primeres lletres.
f. 128r.
1774, maig, 24
Referent a les ‘mesadas’ del mestre; aquest fet ha causat rebombori al poble.
Sembla que s’acorda instar el mestre que s’oblidi de fer pagar aques-
tes qüotes als alumnes. També s’esmenta la jubilació del mestre.
f. 129.
1774, agost, 1
Citació a l’ajuntament de la cúria eclesiàstica de Vic per tractar del tema
de la unió de les dues esglésies (l’església parroquial i la col·legiata).
f. 130.
1774, agost, 9
Debat referent a la unió de les dues esglésies (l’església parroquial i la col·
legiata); intervenen principalment Josep Llirós, regidor degà, i el sín-
dic procurador, Francesc de Ferrer, la declaració del qual s’intercala
al plec de les actes; aquesta declaració, que està a favor de la unió,
explica amb exemples les irregularitats que presumptament ha comès
la comunitat parroquial.
f. 130.
1774, agost, 12
Referent a la unió de les esglésies (l’església parroquial i la col·legiata); tot
sembla indicar que a l’ajuntament no li convé veure’s immiscit en un
plet; malgrat això, l’opinió majoritària del consistori és en contra de
la unió, opinió que proposen que s’exposi en una visita al bisbe de
Vic.
f. 132.
1774, octubre, 17
Elecció de la bina de regidors, que es presenta al capítol.
f. 133.

Es comissiona un regidor perquè efectuï l’arrendament, per subhasta, dels
propis.
f. 133r.
1774, desembre, 19
Pretensió d’un postor a l’arrendament dels propis, que té la intenció d’acon-
seguir les tavernes, l’hostal i els drets del vi amb una mateixa oferta,
i no per separat, com se sol fer. L’ajuntament no li admet aquesta
proposta.
f. 133r.
1775, gener, 1559

Confirmació o nomenament de càrrecs: secretari, ‘andador’ o porter, ad-
ministradors de l’hospital de pobres i de l’ermita de Sant Antoni i
col·lector del Reial Cadastre.60
f. 134. Miquel Font, batlle.
1775, març, 9
Millora en el proveiment d’aigua. S’acorda refer la canonada principal que
conduïa l’aigua a la vila des del pont Vell, travessant el Raval i pro-
pietats particulars, construint-la seguint els carrers.
‘En atención a los crecidos gastos que cada año tiene que sufrir la
Villa para mantener el conducto de agua de sus fuentes por la perdida
de aquella que muy a menudo se experimenta y a otros diferentes mo-
tivos, ha resuelto dicho Ayuntamiento hacer recursos para sacar dicho
conducto de dentro las casas y huertos donde passa y hazerlo passar
por las calles y, por esto, mudar aquel desde el entrar a los arrevales
de esta Villa hasta delante la casa de Esteban Folcrà.’
f. 135.
1775, març, 16
Greu secada: Josep Antoni d’Asprer protesta perquè se li ha tancat l’aigua
que anava fins a la casa i hort que té al carrer anomenat del Palmàs.
f. 135r. Josep Antoni d’Asprer, síndic personer.
58. A partir d’aquesta, les actes es tornen a redactar en català. Comença a faltar
el nom del síndic personer.
59. A partir d’aquesta, les actes es tornen a redactar en castellà.
60. A favor de Francesc Blanxart, confiter.
1775, abril, 23
Arrendament de la carnisseria.
Millora en el proveïment d’aigua; sobre l’assistència jurídica per justificar
el canvi de la conducció de l’aigua de les fonts i, també, per a resoldre
les diferències de l’ajuntament amb Josep Antoni d’Asprer pel fet d’ha-
ver-li tancat la conducció d’aigua (veg. núm. 1, 16/3/1775). L’advocat
de l’ajuntament és el canonge i doctor Honorat Crehuet.
f. 135r.
1775, maig, 10
L’ajuntament demana que es dugui, de la forma acostumada, la imatge de
sant Antoni fins a l’altar del Santíssim Misteri per tal d’aconseguir el
benefici de la pluja.
Acord perquè qui utilitzi les dues “grallas de pal” les retorni al seu lloc i pa-
gui dos sous per utilitzar-les: ‘que se exija dos sueldos de qualquiera
que por funciones publicas en la plassa.’
Degut a la secada, es comissiona dos paletes perquè revisin la conducció
d’aigua.
f. 136. Jaume Blanxart, síndic personer.
1775, juny, 6
Llicència per a aplanar l’espai del passeig del comte Guifré, conegut tradi-
cionalment també com l’era Gran.
‘... dar licencia a cierto particular de la Villa que ha pedido, para
componer y aplanar el piso de la hera gran, de forma que poniendose
dicho terreno llano no solo sea de mayor utilidad a los vezinos por
sus usos sino que sirva de mayor gusto y delicia por la vista con tal
[empleo] que se haga y deja dicha obra perfeccionada a gusto del
Ayuntamiento.’
f. 136r.
1775, juny, 11
Es comissiona dos regidors per a representar l’ajuntament davant del vi-
sitador eclesiàstic; s’esmenta que s’informarà el visitador de la nova
taxa de 2 sous per la utilització, durant els funerals, d’una capa nova.
f. 136r.
1775, juny, 17
Acord de l’ajuntament, probablement, relacionat amb la jubilació de Jeroni
Serrat, mestre de primeres lletres (veg. núm. 1, 24/5/1774). S’adjunta
un memorial presentat pel canonge Josep de Brizuela.
f. 137.
1775, setembre, 25
Proposta o terna de síndic procurador.
f. 137r.
1775, octubre, 8
Sorteig de la concòrdia dels creditors; l’ajuntament disposa, com és cos-
tum, de 134 lliures, 5 sous i 11 diners. Surten escollits el capítol i
l’hospital de pobres, el primer per a lluir un censal de 100 lliures, i el
segon per a lluir-ne, amb 34 lliures, 5 sous i 11 diners, una part d’un
censal de 100 lliures.
f. 137r.
1775, novembre, 29
Elecció de bina o proposta de regidors, que es lliura al capítol.
f. 138.
1776, gener, 10
Presa de possessió dels nous regidors i confirmació o nominació de càr-
recs: secretari, porter o ‘andador’, administradors de Sant Antoni i de
l’hospital de pobres i col·lector del cadastre.
f. 138r.
1776, març, 8
f. 139r.
1776, març, 8
Liquidació dels comptes del Reial Cadastre.
f. 139r.
1776, març, 9
Presa de possessió del nou síndic procurador, nomenat per la Reial Audièn-
cia, a favor de Josep Antoni d’Asprer.
f. 140.
1776, abril, 8
Confecció de noves insígnies per als regidors.
f. 140.
1776, abril, 10
Comissió per a tractar amb el subdelegat del partit per tal que ‘a la menor
cantidad podran acordar el encabasamiento de penas de Camara
y gastos de justicia de la presente Villa’ (veg. núm. 1, 14/12/1771).
Prec per a que plogui, demanat pels regidors de la parroquial i l’arrendatari
de l’abadia.
f. 141.
1776, abril, 12
Relació dels creditors de l’ajuntament.
—Capítol de la col·legiata. 9 censals: 3.577 lliures, 2 sous i 3 diners.
—Hospital de pobres. 2 censals: 165 lliures, 14 sous i 1 diner; endar-
reriments de les pensions: 30 lliures, 12 sous i 6 diners.
—Confraria del clergat de la col·legiata. 1 censal: 50 lliures; endarre-
riment de les pensions: 45 lliures, 7 sous i 2 diners.
—Comunitat de preveres de l’església parroquial de Sant Pol. 1 cen-
sal: 46 lliures, 12 sous i 15 diners; endarreriments de les pensions: 45
lliures, 12 sous i 11 diners.
—Causa pia dels Isalguer. 1 censal: 315 lliures, 14 sous i 1 diners;
endarreriments de les pensions: 489 lliures, 5 sous i 7 diners.
—Francesc Bertran [i Narberas], notari. ‘Deuda llana’: 1.149 lliures,
15 sous i 5 diners.
—Antoni Crehuet. ‘Deuda llana’: 24 lliures i 11 sous.
—Joan Ferrer i Serra. ‘Deuda llana’: 7 lliures, 13 sous i 2 diners.
L’ajuntament obté permís de l’intendent per a pagar aquests deutes i, per a
això, disposa de 1.297 rals i 7 diners. El permís aconseguit especifica
que dues terceres parts del que es disposa es destinin a lluir censals
i el terç restant per a pagar els endarreriments. Probablement hi ha
algun error de procediment i, per aquest motiu, només s’amortitzen
els endarreriments. La sessió, però, continua l’endemà.
1776, abril, 13
Continua l’acta del dia anterior referent al pagament als creditors.
f. 143.
1776, abril, 16
Referent a l’obligació de Francesc Bertran i Narberas, notari, de fer un do-
cument respecte la condonació del crèdit que havia manifestat en
l’acta del dia 12/4/1776.
f. 143v.
1776, maig, 8
Referent als creditors de l’ajuntament.
f. 143v.
1776, juny, 27
Es comissiona el regidor degà perquè es desplaci a Camprodon per entre-
vistar-se amb l’intendent o alcalde major i tractar sobre les ‘penas de
Cámara’ (veg. núm. 1, 14/12/1771).
f. 145.
1776, novembre, 13
Es comissionen diversos regidors perquè negociïn amb les parròquies de la
ribera, Sant Martí de Surroca, Sant Martí d’Ogassa, Santa Margarida
de Socarrats, Capsec i Sant Pere Despuig, perquè contribueixin con-
juntament a les despeses ocasionades per la lleva de quatre homes i
mig per a l’exèrcit.
Elecció de les bines de regidors, que es lliuren al capítol.
f. 145v.
1776, desembre, 17
Per tal de sufragar les despeses de la lleva dels quatre soldats i mig, d’acord
amb el comú de la ribera, s’acorda vendre o arrendar, prèvia subhas-
ta, per espai de quatre anys, setze quarteres d’artigues noves per a
rompre i cultivar procedents dels vedats de la present vila i parròquia,
nou quarteres del vedat d’Ardena, dues quarteres del vedat del Bac
d’en Bertran, dues quarteres del vedat del Bac del Serrat, dues quar-
teres del vedat de [Besanera] i una quartera del vedat del Bac de la
Por. També s’acorda ‘buscar y ajustar mozos que quieran tomar el
partido de soldado a favor de Clemente Colomer, labrador’.
f. 146
1776, desembre, 27
S’acorda presentar un memorial al capítol sobre l’arrendament dels vedats
del dia 17/12/1776.
f. 146v.
1776, desembre, 29
Es continua amb el mateix contigut de la sessió del 27 proppassat, o sigui,
presentar un memorial al capítol sobre l’arrendament dels vedats.
f. 147.
1777, març, 2
Nomenament o confirmació de càrrecs: secretari, ‘andador’ o porter, admi-
nistradors de sant Antoni i de l’hospital de pobres i administrador del
Reial Cadastre.
f. 147. Pere Màrtir Pasqual, batlle.
1777, maig, 21
f. 148. Josep Antoni d’Asprer, síndic procurador. Jaume Roquer, síndic personer.
1777, juliol, 28
Construcció d’un mur al marge del riu Ter, davant del portal aleshores ano-
menat “d’en Ferrer” i posteriorment conegut com el portal dels As-
prer, prop de la cruïlla de l’actual carrer de Vista Alegre amb el dels
Tints (veg. núm. 1, 16/12/1777, i núm. 1, 19/8/1778):
‘Hacer una pared de cal y canto a la margen de los muros de
la presente Villa que es sobre el rio Ter y delante del portal llamado
d’en Ferrer y delante la casa de Asprer, de la alsada y largaria que se
necessite, para evitar las desgracias que podrian succeder y alguna
vez se han exprimentado por el grande despenyadero que alli hay sin
resguardo alguno.’
f. 148v.
1777, agost, 15
Referent a l’excés del nombre de particulars que amassen i venen pa i sobre
la suposada manca de blat.
f. 148v.
1777, agost, 28
Proposta escrita del síndic personer, redactada en català, referent a la supo-
sada especulació que es produeix entre les moltes persones que venen
pa.
f. 150.61
1777, agost, 29
L’ajuntament respon a les acusacions del síndic personer del dia ante-
rior afirmant que a la vila hi ha pa suficient, que amb la liberalitza-
61. Salt en la numeració del foli 148 al 150.

ció és més bo i barat i que, d’altra banda, no és cert que es vengui

vi agre.
f. 150v.
1777, octubre, 10
Sorteig de la concòrdia dels creditors: 134 lliures, 5 sous i 11 diners. Surt
escollit el capítol per lluir un censal de 66 lliures i l’hospital de pobres
per un censal de 100 lliures, el qual rep per a lluïció 68 lliures, 5 sous
i 11 diners.
f. 151.
1777, novembre, 12
Elecció de les bines de regidors.
f. 151v.
1777, desembre, 16
Acord per a desviar l’aigua residual que discorre pel carrer dels Tints cap
als carrers que hi conflueixen, per evitar la degradació i l’erosió del
marge del riu Ter al final d’aquell carrer. Reparació de les conduccions
d’aigua i de les fonts i obres de reparació de la casa de la vila i la casa
del pont Vell.
‘En atención al estrago podria seguirse de desguasar el agua del
carrer del Tint al portal d’en Ferrer por la grande enllavissada [sic]
que en dicho portal se ha hecho, han resuelto dichos regidores repartir
dicha agua por las calles travesseras que se pueda, con el menor daño
del Comun y gasto de los proprios, de assi mismo en consideracion
que el Ayuntamiento tiene hecho recurso para mudar el conducto del
agua de las fuentes de la presente Villa; que la casa de Ayuntamiento
y la del puente Mayor de dicha Villa necessitan de repararse para
[precaver] la ruina que amenassan.’
f. 152.
1778, gener, 25
f. 152v.
1778, gener, 28
Presa de possessió d’un nou regidor.
Confirmació de càrrecs: secretari, ‘andador’ o porter, administradors de
Sant Antoni i de l’hospital de pobres i col·lector del Reial Cadastre.
f. 153.
1778, febrer, 12
Es comissiona dos regidors per a consultar amb l’advocat de l’ajuntament
sobre les obres que s’estan executant: les fonts, el pont, el marge del
camí davant del portal “d’en Ferrer” i altres.
Referent a les despeses pròpies del comú.
f. 153r.
1778, abril, 27
Referent a un memorial presentat pel doctor Rafael Corriols que pretén ob-
tenir una rebaixa del que paga pel cadastre de censals.
f. 154.
1778, maig, 7
Referent a què cal fer amb el vi sobrant de les tavernes i l’hostal quan se
n’extreu una part per a tastar-lo.
1778, juny, 26
Un ‘arriero’ portava oli per a vendre a la plaça i es va negar a pagar el dret
de mesura, que és de mitja ‘pesseta’ per cada càrrega. Aquesta nega-
tiva es basa en la suposició que és un arbitri incorporat als propis,
però l’ajuntament opina que no és convenient perdre aquest impost.
Un diputat demana disposar d’insígnies, igual que els regidors, i l’ajun-
tament resol demanar a l’intendent si cal fer-les.
f. 155.
1778, juny, 26
Referent a un nou arrendament del xai de la carnisseria.
f. 155v.
1778, agost, 19
Amb referència a la construcció del mur al marge del riu Ter, Josep Antoni
d’Asprer sol·licita que...
‘Respecto de que a las muchas y diferentes proposiciones que se
ha hecho al Ayuntamiento para componer la ruhina, vulgo esllavissada,
que se ha hecho en el camino que [sircuye] los muros de la presente
villa y en el parage cerca del portal llamado d’en Ferrer, delante la
casa de Pedro Martir Pasqual, por ser camino público y seguirse gra-
ves inconvenientes y perjuhizios a los vezinos de la presente Villa de
poder pasarse por aquel, ha respuesto siempre dicho Ayuntamiento
que no sabia como componerla, ni tenia dineros para ello; que por
esto, si el Ayuntamiento queria darle permiso para serrar y sirchir de
paret el frontispisio de su casa, de la parte de cierso o del muro de la
villa, [eo] el terreno que contiene dicho frontispisio donde las dos
esquinas o cantonadas de dicha su casa hasta el rio Ter y de poder
asser en dicho terreno las obras le paresca, dexando un passo avierto
de quatro palmos de anxo para vajar por alli al rio Arsamala y huer-
tas de las Salidas y Comasana, y privarse de las facultades que el Comun
tenga en dicho terreno, el compondria la dicha ruhina o esllevissada y
volveria el camino de unos seys a siete palmos de anxo para poderse
comodamente y sin peligro passarse por alli, dandole la Villa no mas
que seis corteras de cal.’
Se li concedeix permís per a fer aquesta obra.
‘conceder ... con el bien entendido que deje dichos quatro palmos
de passo abierto para bajar por dicho terreno al dicho rio Arsamala y
huertos, que componga el camino de la expressada ruhina permanente
y bueno a conocida de expertos, yendo a buscar la roca firme o fuerte
donde se encuentra, y haciendo en dicho camino una barana de la
misma alsada que tiene la que hay delante dicho portal d’en Ferrer,
prometiendole dicho Ayuntamiento que hecha dicha composición de
camino le dara las seis quarteras de cal que pide y privará el poder
ir el ganado de la carniceria en el dicho terreno en que se le ha dado
permisso de obrar.’
1778, setembre, 27
Elecció de la terna (trianual) per al càrrec de síndic procurador.
Nomenament de tres regidors que, juntament amb tres canonges del capí-
tol, escolliran la terna de batlle.
f. 156v.
1778, octubre, 3
Elecció de les bines o propostes de regidors.
f. 157.
1778, octubre, 8
Nova elecció de les bines o propostes de regidors.
f. 157v.
1778, octubre, 12
Nova elecció de la terna de síndic procurador.
Referent als suposats excessos que es cometen en la venda de vi a l’ermita

de Sant Antoni.
Referent al servei del correu postal, via Ripoll.
f. 158v.
1778, octubre, 24
Referent a un recurs sobre el dret de tast (oli i meitat del vi) i sobre les in-
sígnies dels diputats.
f. 159.
1778, octubre, 27
Recepció d’una carta de l’intendent que fa referència al cadastre dels cen-
sals.
f. 159.
1779, gener, 11
Referent a la venda de vi a l’ermita de Sant Antoni. L’ajuntament s’oposa
a la pretensió del diputat Ferrer que pretén prohibir-ne la venda i,
també, contradiu les acusacions que allí es produeixen abusos contra
els propis de la vila. Finalment, no es vol prohibir aquesta venda per
precaució i evitar entrar en conflicte amb el comú de la ribera, que és
de qui depèn l’ermita.
f. 159v. Bernat Sala, batlle.
1779, gener, [24]

Establiment de preus de la carn: porc fresc a 6,5 sous la lliura carnissera,
botifarra blanca a 10,5 sous, botifarra negra a 8 sous la lliura car-
nissera.
Gravamen o taxa sobre la venda de calç: 8 ‘arrobas’ de calç per cada quar-
tera.
f. 160v.
1779, gener, 28
Nomenament o confirmació de càrrecs: secretari, ‘andador’ o porter, ad-
ministradors de l’ermita de Sant Antoni de l’hospital de pobres i
col·lector del cadastre.
f. 160v.
1779, març, 4
Nomenament de síndic procurador.
f. 161v.
1779, maig, 1
Decret del Reial Acord de Barcelona segons el qual es prohibeix prendre més
del necessari del vi i de l’oli pel tast (dret de tast).
f. 162. Jaume Soldevila, síndic personer. Josep Llirós, síndic procurador.
1779, maig, 7
Es demana el jurament a un regidor que ha presentat un recurs, amb pres-
cripció mèdica inclosa, sol·licitant la seva inhabilitació com a regi-
dor.
f. 162v.
1779, maig, 8
Es nomena en comissió un regidor perquè, juntament amb la comunitat de
preveres de Sant Pol, tracti sobre unes escriptures del notari Antoni
Vinyes (veg. núm. 1, 21/6/1779).
f. 163.
1779, maig, 11
Redacció d’una carta sobre l’afer debatut el dia 8/5/1779.
f. 163.
1779, juny, 13
Juntament amb els regidors del comú de la parroquial, s’acorda fer rogati-
ves o precs perquè llueixi el sol.
f. 163.
1779, juny, 20
Nomenament o confirmació dels dos obrers de l’església parroquial de Sant
Pol.
f. 163v.
1779, juny, 21
L’ajuntament acorda reclamar les escriptures, manuals i protocols del di-
funt notari Antoni Vinyes, que es conserven a l’arxiu del monestir,
perquè retornin a l’arxiu del consistori.
f. 163v.
1779, juny, 25
Referent al mateix tema debatut el dia 21/6/1779.
f. 164.
1779, juny, 26
Referent a la lleva de ‘vagos y mal entretenidos’.
f. 164.
1779, juliol, 1
Referent a la lleva de ‘vagos y mal entretenidos’. L’ajuntament certifica que
a la vila no hi ha persones d’aquesta condició.
f. 164v.
1779, juliol, 6
Referent a la pretensió de Josep Antoni d’Asprer i de Miquel de disposar
de l’aigua que va a les fonts de la vila per tal d’utilitzar-la a l’hort del
Palmàs.
f. 165.
1779, juliol, 7
Es comissiona diversos regidors per tal de respondre degudament a la pre-
tensió d’Antoni d’Asprer d’utilitzar l’aigua per a l’hort del Palmàs.
f. 165.
1779, agost, 12
Arranjament de dues fonts de la vila i adquisició de cadires i cobretaula per
a la casa de la vila.
‘... se ha hecho comision ... para cuydar de componer las fuentes
llamadas de Sant Pol y d’en Roca y el buydador que hay bajo la puente
Mayor del canyo que conduce las aguas a la fuente de la Plassa y hacer
en dichas fuentes y buydador las obras necessarias, y assi mismo para
comprar 12 sillas o cadiras por la sala del Ayuntamiento y un tapete
vulgo “cobra taula de estamenya pintada” por la mesa de la sala de
dicho Ayuntamiento.’
f. 165v.
1779, agost, 19
S’imposa la pena de 10 rals a cada regidor que no assisteixi a les funcions
de l’església.
f. 166.
1779, setembre, 5
S’acorda donar una tercera part de l’aigua sobrant de la font de la plaça
[Major] a Antoni d’Asprer, per al seu hort al Palmàs.
f. 166.
1779, juliol, 24
Elecció de les bines o propostes de regidors.
f. 166v.
1779, octubre, 18
Es comissiona un regidor perquè defensi l’ajuntament en el plet que mare
i fill Corriols han interposat contra els dos comuns, el de la vila i el
de la ribera, i contra alguns particulars, a causa dels béns comunals.
f. 167.
1779, novembre, 5
Sorteig de la concòrdia dels creditors (134 lliures, 5 sous i 11 diners). Els
escollits són Francesc Crehuet —deute de 25 lliures, 6 sous i 4 diners,
que queda lluït— i el capítol —censal de 750 lliures que fins ara és de
715 lliures, 14 sous i 1 diner, que es liquida de la part sobrant.
f. 167.
1779, novembre, 13
Diversos acords de l’ajuntament: empedrar carrers, cobrament de la palla
subministrada als soldats i petició a les Cinc Dignitats Reials que
condicionin el jardí del Rei (veg. núm. 1, 2/4/1780).
‘Con unanimidad de votos se ha hecho comission al regidor y
[diputado] llevando la vara de fieles para hazer empedrar y componer
las calles de la presente Villa, en aquellas partes que lo necessitan, por
los dueños de las casas confinantes con aquella parte de calle que se
deba componerse. [...] Se ha echo comisión a dicho Francisco González,
regidor, para ir en Camprodon a solicitar e instar del señor subdelegado
la cobransa de la paja tiene esta Villa subministrada a la tropa estaba
en dicha villa. Y assi mismo para instar al procurador de los señores
dignatarios componga como estaba antes el jardin dicho del Rey.’
f. 168.
1780, gener, 3
Nomenament o confirmació de càrrecs: secretari, porter o ‘andador’, ad-

ministradors de Sant Antoni i de l’hospital de pobres i col·lector de
cadastre.
f. 168.
1780, gener, 11
Prohibició que una taverna situada al carrer dels Tints tingui obertura o
es prolongui, també, per la banda de la Muntanyeta (actual avinguda
del comte Guifré).
‘Hazer sacar a Francisco Vilanova tavernero el ramo que en su
taverna que tiene en la calle del Tint ha puesto a la pared de la parte
de detras que mira a la Montanyeta, que es arreval de la presente Villa,
por ser contra el pacto de la taba de su taverna y del meson.’
S’ordena fer complir exactament el pacte de la taba de les gabelles respecte
a l’oli.
Decret d’imposició de preu de la sal.
Es fa comissió a un regidor perquè s’assabenti si estan confeccionats els
títols dels propis de la vila.
f. 168v.
1780, març, 25
Referent al “ram” que ha posat el taverner (veg. núm. 1, 11/1/1780), el
qual es defensa al·legant que altres taverners ja l’havien posat.
L’ajuntament torna a ordenar la seva retirada basant-se en l’article
14 de la taba de les tavernes.
f. 169.
1780, abril, 2
Probablement el paratge conegut com ‘el jardí del rei’ estava situat just a
tocar de la bassa del molí Gros: estava destinat a ser planter d’arbres
i, a causa de la seva proximitat amb el riu Ter, potser havia quedat de
temps sense cuidar. L’ajuntament es preocupa per rehabilitar aquest
espai i recuperar la seva funció.
‘Jeronim Creuhet, bayle de bosques de la presente Villa y parro-
quia y su distrito, con tres de los regidores de dicha parroquia [...] Que
respeto que tiempo hace que el jardin del Rey señalado para el plantio
de arboles estaba derruhido y sin senyales de tal por haverles inunda-
do la balsa del molino que passa contigua a aquel, y que no obstante
de haverles instado varias vezes no cuydaban de volverle, resolviessen
y deliberassen si querian o no volverle o hacerle en otra parte, que
otramente el daria partes a superioridad. Y, oida dicha proposicion,

ha hecho comision el dicho Ayuntamiento de la presente Villa a Jaime
Orri, otro de dichos regidores, para que, junto con el que han dicho,
comisionaran los regidores de dicha parroquial mirassen si dicho jardin
podia volverse a hacer en el mismo parage donde antes era o bien en
que paraje podia aquel hacerse.’
f. 169v.
1780, abril, 6
Arranjament del camí que porta a la capella del Prat, en especial en el tram
prop del torrent de les Mentides, que es troba en mal estat, i construc-
ció d’un pont que el travessi.
‘Ha resuelto dicho Ayuntamiento ... componer el camino de ir a
la capilla de la Virgen (del Prat) que en el torrente que hay delante
dicha capilla es intransitable, haciendo en dicho torrente un puente, o
bien como mejor se pueda discorrir, pagando la Villa la tercera parte
de los gastos, el ilustre cabildo la otra tercera y los terratenientes in-
teressados la otra tercera, como assi lo han insinuado.’
f. 170.
1780, octubre, 9
Referent a la pretensió d’aigua de Josep Antoni d’Asprer.
Elecció o proposta de les bines de regidors.
f. 170. Esteve Folcrà, síndic personer.
1780, octubre, 29
Referent a la pretensió d’aigua de Josep Antoni d’Asprer.
f. 170v.
1780, desembre, 13
Referent a la fiança que cal presentar per a l’arrendament de la taverna.
f. 171.
1780, desembre, 31
Comptes del comú: lliurament de les pòlisses de pagament.
f. 171v.
1781, gener, 20
Confirmació o nomenament de càrrecs: secretari, ‘andador’ o porter, ad-

ministradors de l’ermita de Sant Antoni i de l’hospital de pobres i
recaptador o col·lector del cadastre.
f. 171v. Jeroni Serrat, batlle.
1781, gener, 31
Referent a la lleva de ‘vagos y mal entretenidos.’
f. 172v.
1781, febrer, 2
Declaració de l’ajuntament que no es té constància que hi hagi a la vila cap
‘vago ni mal entretenido’.
f. 172v.
1781, febrer, 2
Increment d’un terç del Reial Cadastre.
f. 172v.
1781, febrer, 22
f. 173.
1781, març, 14
Increment d’un terç del Reial Cadastre i discussió de com es pot afrontar
aquest increment.
f. 173.
1781, març, 16
Nomenament de Jaume Roquer i Puig, paraire, com a majordom dels pro-
pis, en substitució de Marià Beuloví, cirurgià, mort el dia 14 de març.
Esment a Antoni d’Asprer, síndic personer (única acta en què actua com a
tal; el següent síndic personer, que en realitat és subsíndic, s’esmenta
a les actes dels dies 22 i 28 de setembre i ostenta el càrrec Jaume
Callís).
f. 173v.
1781, maig, 25
Nomenament d’una comissió per a fer la terna de batlle amb motiu de
la mort, el dia 13 de maig, de Jeroni Serrat, mestre de primeres lle-
tres; també s’encarrega a uns regidors perquè tractin amb el capítol la

substitució del difunt en el càrrec.
f. 173v.
1781, juny, 10
Com que el capítol ha escollit un canonge administrador suplementari per
a l’hospital, l’ajuntament també n’escull un de suplementari.
f. 174. Pere Màrtir Pasqual, batlle.
1781, juny, 12
Referent a una comunicació del capítol en relació amb el mestre de pri-
meres lletres, el que cobrava Jeroni Serrat, el que ha de cobrar el que
s’esculli i les dificultats de trobar candidats amb motiu del preu que
s’ofereix.
Nomenament com a administrador de l’hospital de pobres d’una persona
de fora la corporació.
f. 174.
1781, juliol, 20
Joan Planas, comerciant de la vila, ofereix 1.000 lliures de Barcelona a
l’hospital de pobres a canvi que, a partir d’ara, s’hi admetin els malalts
i pobres de la parròquia o ribera i que, a més, els regidors de la ribera,
conjuntament amb els administradors de l’hospital, facin anualment
una ‘llega’62 destinada a aquest hospital. Tot això s’accepta i, a més,
s’acorda que els regidors de la vila facin també una ‘llega’ anual per
a aquest hospital.
El capítol demana a l’ajuntament que es canviï (‘mudase’) el tallador de
les carns de la carnisseria i que hi treballin el pesador i el visurador
esmentats a la taba de l’arrendament. L’ajuntament insta el capítol
que aquesta sol·licitud es faci per escrit, i es contestarà, també, amb
document escrit.
f. 175.
1781, juliol, 29
En relació amb el punt núm. 2 de la sessió del dia 20 de juliol proppassat,
l’ajuntament justifica que, des de fa molts anys, no es dóna salari ni,
per tant, es cobreixen els càrrecs de pesador i visurador de les carns
62. Més que un llegat, en aquest context podría tractar-se d’una acapte.
i que els diners destinats a aquests càrrecs es destinen, una part, als
músics que acompanyen ‘el Señor’ quan es condueixen els malalts i
quan acompanyen l’ajuntament en les funcions públiques, una al-
tra part es destina a una almoina per a l’hospital de pobres, i una
altra part a unes torxes que l’ajuntament entrega al monument de la
col·legiata.
f. 175v.
1781, agost, 24
Protesta de l’arrendatari de la provisió de carns perquè un nou arrendatari
d’aquest ofici, que ha estat nomenat pel capítol, pastura el bestiar per
les terres ‘encatestradas’63 de la vila i demana que es confisqui aquell
bestiar, a la qual cosa l’ajuntament es nega perquè no està habilitat
per a aquesta tasca.
f. 176.
1781, agost, 25
Substitució del secretari (‘fiel de fechos’) Josep Isalguer, notari, per llarga
malaltia i de l’altre notari Francesc Bertran i Narberas, que també es
troba indisposat, i nomenament com a secretari del fill del primer,
Marià Isalguer.
f. 176v.
1781, agost, 25
Referent al litigi entre el capítol i l’ajuntament sobre l’arrendament de les
carns.
Dispensa del batlle per a aquesta sessió.
Referent a la resposta que cal donar al capítol sobre l’arrendament de les
carns.
Provisió d’un pòlissa de 6 lliures per a fer front a les despeses del recurs
sobre l’arrendament de la carn.
f. 177.
1781, setembre, 4
Es fa comissió per a resoldre les diferències entre l’ajuntament i el capítol.
f. 177v.
63. Terres que es cultiven.

1781, setembre, 15
Referent al litigi entre el capítol i l’ajuntament sobre l’arrendament de
les carns i la provisió del càrrec de visurador i pesador de carns i,
també, sobre la voluntat de l’ajuntament d’apropiar-se del dret pri-
vatiu d’administrar el magisteri de primeres lletres; probablement
l’ajuntament cedeix en aquesta pretensió i acorda que es destinin les
31 lliures que s’estalvien d’unes obligacions (“rellotge, correu, mu-
sics, cera i demés”) i que procedeixen dels propis per tal de millorar
l’assignació del mestre de primeres lletres.
f. 178.
1781, setembre, 22
El capítol, per escrit, insta o ordena a l’ajuntament que redacti i signi un
document en el qual s’esmenti “que la nominació d’administrador
de l’hospital en persona estranya o fora de l’Ajuntament, y la de
mestre de primeras lletras, fetas en lo corrent any, no fassen estat,
ni possessió, ni perjudiquran los drets de ambos Capitols, eccle-
siàstic y secular, se donia curs als dos magisteris com de antes”.
f. 178v. Josep Callís, subsíndic personer.
1781, setembre, 28
Memorial de Pau Tubau, arrendatari de la carnisseria, el qual afirma que
els greus perjudicis que li comporta l’obertura d’una nova carnisse-
ria, establerta pel capítol, l’obligaran, en el termini d’uns dies, a no
poder complir amb aquest arrendament.
f. 179.
1781, setembre, 30
Proposta o bines de regidors.
Proposta o terna de síndic procurador, la qual es lliura al tinent corregidor.
Dels arrendaments de les gabelles, hostal i tavernes, s’anul·len totes les obli-
gacions que hi són incloses, destinades a les despeses de la vila.
f. 179v.
1781, octubre, 2
Dos regidors sostreuen amb violència de les mans del batlle una carta del
Reial Acord, el contingut de la qual està relacionat amb l’afer de-
nunciat per Pau Tubau, arrendatari de la carnisseria (veg. núm. 1,
28/9/1781). Seguidament, l’ajuntament acorda respondre aquesta
carta i que s’extreguin les còpies necessàries de les resolucions de
l’ajuntament per tal de justificar la seva decisió.
f. 180r.
1781, octubre, 5
Acord per a redactar una resposta a la carta del Reial Acord referent a
l’arrendament de la carnisseria. Aquesta comunicació fa esment de
la conveniència de nomenar un visurador i pesador per a la carnis-
seria i de la dotació econòmica per aquest ofici els diners del qual
l’ajuntament destinava al rellotge, el correu postal, els músics i la
compra de cera per a serveis extraordinaris. Tot sembla indicar que
l’ajuntament dóna suport a la queixa de Pau Tubau (veg. núm. 1,
28/9/1781) perquè ha complert amb les condicions especificades a la
taba.
S’esmenten els 24 electors.
Referent a la redacció de còpies de les escriptures municipals.
f. 181v.
1781, octubre, 8
El síndic procurador demana una còpia de la carta del Reial Acord (veg.
núm. 1, 2/10/1781), a la qual petició l’ajuntament es nega fins que no
l’hagin respost; el subsíndic personer protesta.
f. 182r.
1781, octubre, 14
Mesures per a fer front a l’augment del cadastre. S’acorda augmentar les
taxes que s’apliquen al vi (portalet), a les tavernes, als hostals i a la
sal (gabelles).
Referent a millorar el proveïment de paper segellat.
Comissió al regidor degà perquè es desplaci a Camprodon i ‘hacer el enca-
bezamiento de las penas de cámara en la cúria del alcalde mayor
del presente partido de Camprodon.’
f. 182r.
1781, octubre, 16
El batlle demana còpia de la carta rebuda de la Reial Audiència i del recurs
tramès a ella; l’ajuntament accedeix a la primera petició, però, quant
a la segona, s’insta el batlle que la formuli directament a la Reial
Audiència.
f. 183r.
1781, octubre, 21
S’acorda trametre a la Reial Audiència totes les resolucions adoptades
quant al mestre de primeres lletres, nomenament d’administradors de
l’hospital i les diferències que manté l’ajuntament amb el capítol pel

que fa a l’arrendament de la carnisseria.
Es llegeix una resolució capitular, en llengua catalana, on consta que el
capítol no ha aprovat la proposta o bines de regidors.
f. 183v.
1781, novembre, 4
Concòrdia dels creditors: 134 lliures, 5 sous i 11 diners. Surt escollit un
censal de 800 lliures del capítol de la col·legiata.
S’informa al síndic personer, que havia estat absent durant cinc mesos,
de diversos temes de l’ajuntament, en especial el que fa esment de les
diferencies mantingudes entre la universitat i el capítol eclesiàstic.
f. 184r. Antoni Francesc d’Asprer, síndic personer.
1781, desembre, 8
S’ha rebut una carta del Reial Acord segons la qual s’ordena a l’ajuntament
que nomeni un visurador i pesador de les carns de la carnisseria.
L’ajuntament ho compleix i és nomenat Ramon Bellapart, paraire.
Retorn de les fiances dipositades pels arrendataris de la taverna i de les
botigues o gabelles.
f. 184v.
1781, desembre, 11
Resposta de l’ajuntament a la carta del Reial Acord (veg. núm. 1, 8/12/1781).
Referent a les fiances dels arrendaments de la vila.
f. 185r.
1782, gener, 29
Liquidació dels comptes dels propis de l’any anterior.
S’assignen poders a Honorat Corriols per als plets i cobraments de l’hospital.
f. 185v.
1782, febrer, 5
S’ha nomenat Honorat Corriols síndic procurador, el qual, com que manté
plets amb l’ajuntament, es considera que haurà d’estar eximit del cà-
rrec. De fet, però, pel que es constata en les actes posteriors, es manté
aquesta designació.
Es concedeix als obrers de l’església parroquial la facultat de cultivar uns
“vedats” per a sufragar una nova campana, ja que s’ha trencat la que
hi havia.
f. 185v. Honorat Corriols, síndic procurador.
1782, abril, 18
S’ha rebut del Reial Acord de Barcelona una carta segons la qual es nome-
nen o es confirmen els regidors que han d’ingressar a l’ajuntament
‘sin perjuicio del derecho a el correspondiente [el Capítol] y sin que
en lo sucessivo pueda servir de exemplar’. Els nomenats són extrets
de la bina proposada per l’ajuntament el dia 30 de setembre de 1781,
malgrat l’oposició del capítol expressada el 21 d’octubre de 1781.
f. 186r.
1782, abril, 20
Nomenament o confirmació d’oficials i llocs de treball de l’ajuntament:
porter o ‘andador’, administradors de l’hospital de pobres i de l’ermita
de Sant Antoni.
S’acorda fer unes noves mesures per al vi i per a mesurar forment, i que
s’afinin les mesures i les balances de les quals ja es disposa.
S’acorda adquirir una nova escrivania de metall i un tinter.
Per manament del tinent corregidor, cal nomenar un promotor fiscal, que
sigui o bé un advocat o bé un doctor.
Ateses les diferències que hi ha amb el capítol, s’aprova fer una procura “ad
lites” per permetre la presentació de recursos i memorials.
f. 187r.
1782, abril, 28
S’acorda fer una terna per a recollir almoines destinades al reial hospici
de la ciutat de Barcelona. Surten escollits Josep d’Asprer i de Miquel,
Cristòfol de Farners, capità, i Cristòfol Biure, apotecari.
Es fa comissió per tal de fer una ‘amigable’ concòrdia amb el capítol que
permeti resoldre les diferències entre el capítol i l’ajuntament relacio-
nades amb la carnisseria, el magisteri, l’hospital i Sant Antoni.
Nomenament de clavari (recaptador del cadastre) i de secretari (Josep Isal-
guer i el seu fill Marià Isalguer com a suplent).
Es nomena Pere Bover per al càrrec d’afinador de pesos, romanes i balan-
ces.
Recuperació d’una antiga tradició: el síndic personer demana explicacions
sobre per què s’havia tret de la taba de l’hostal i la taverna l’obligació
de donar una quantitat de blat que es destinava als pobres que as-
sistien a la processó vulgarment anomenada “de les Tres Creus”.
S’acorda que el majordom dels propis aporti aquest blat.
Es nomena Josep Sendil, de Barcelona, procurador de l’ajuntament.
f. 187v.
1782, maig, 14
L’ajuntament acorda demanar que es nomeni nou síndic procurador, en
substitució d’Honorat Corriols, que manté plets sobre la propietat de
les bagues de Guillamet.
Per renúncia de dos dels nomenats com a col·lectors de les almoines des-
tinades a l’hospici de Barcelona (veg. núm. 1 28/4/1782), es fa una
nova terna amb aquesta finalitat. Surten escollits Cristòfol Biure,
Jaume Carrera, sastre, i Pere Bover, rellotger.
f. 189r. Raimon Serralta i Gironella, ciutadà honrat de Barcelona, síndic personer.
1782, maig, 28
Ha comparegut a l’ajuntament el doctor en drets i alcalde major del par-
tit de Camprodon i subdelegat de la Reial Intendència, Josep Prats i
Quadras, el qual ha fet llegir un decret en virtut del qual s’expulsa del
poble Pau Tubau ‘por su escandalosa conducta en el cortante’ de la
carnissseria i s’ordena que, així mateix, es nomeni un nou visurador
o pesador que no sigui ni amic ni ‘paniaguado’64 del que es nomeni
en substitució de Pau Tubau.
f. 190r.
1782, juny, 22
Acords de dubtosa interpretació: arrendament de la carnisseria, només
per a l’any en curs, al capítol, i s’acompanya d’un memorial en el
qual es demana si el capítol gosarà posar una carnisseria a part de
la de l’ajuntament. No s’ha trobat cap postor que pugui arrendar-la
a menys preu que 8 sous el xai i 5 sous i quatre l’ovella; tanmateix
sembla que hi ha algú que ho faria a 6 sous i mig el xai i 4 sous
l’ovella.
f. 190v.
1782, juliol, 12
Referent a la limitació dels usos de les artigues cultivades i sembrades dels
‘vedados’.
Referent a la pretensió del batlle de limitar el temps durant el qual certes
persones fan ús dels emprius de la vila i que cada dos anys hagin de
demanar llicència per a cultivar les artigues d’aquests emprius.
Referent al ‘recobro de la ultima concordia de la Villa con el ilustre Ca-
bildo’.
f. 191r.
64. Protegit.
1782, juliol, 28
Ha comparegut a l’ajuntament el doctor en drets i alcalde major del par-
tit de Camprodon i subdelegat de la reial intendència, Josep Prats i
Quadras, el qual ha demanat explicacions als regidors i procuradors
de l’any 1781 de com s’havia gastat el que estava destinat al salari
de visurador i pesador de la carn; les explicacions han complagut
l’alcalde major.
f. 192r.
1782, juliol, 28
Ha comparegut a l’ajuntament el doctor en drets i alcalde major del partit
de Camprodon i subdelegat de la reial intendència, Josep Prats i Qua-
dras, el qual ha demanat explicacions a l’ajuntament sobre el motiu
de la no assistència de la corporació a les festes religioses de la passa-
da Pasqua. L’ajuntament ha reflexionat sobre la qüestió i ha acordat
que ja li contestaria.
f. 192v.
1782, juliol, 29
Resposta de l’ajuntament respecte al punt 1 de la sessió mantinguda el dia
anterior.
‘Que no piensan deverlo executar [l’assistència de l’ajuntament a les
celebracions religioses de la Pasqua] por razon de vazellage, matricidad,
ni otro motivo, si solo por un acto voluntario y de urbanidad, pues
no consta esto con concordia ni auto alguno; y que si los antecesores
lo han echo lo han executado voluntariamente. No sintieren los ac-
tuales regidores el acompañar al canonigo celebrante, quando este se
assossiase en los terminos decentes que corresponden a un cuerpo de
Ayuntamiento como se executa en otros parages, sienten si el que se les
quiera obligar a acompañarle a modo de lacaios, ladeandose solamente
el celebranse con el cura párroco, e yendo el Ayuntamiento algunos
passos atrás; y que haviendo sido esto siempre un acto voluntario y
de urbanidad quiera ahora el Cabildo que sea un acto forsosso como
arriba queda dicho.’
f. 193r.
1782, setembre, 26
Referent al cultiu de blat, blat de moro i pèsols, que es planten als vedats
(‘bohigas65 o rompidas’), i a l’amenaça de mort rebuda per una dona
si denunciava aquest fet.
f. 194r.
1782, setembre, 29
Confecció de la bina o proposta de regidors.
Petició que les esglésies de la vila demanin al rei (‘su divina magestad’) que
intercedeixi perquè plogui.
f. 194r.
1782, octubre, 15
Referent al cultiu de llenties que es planten a les boïgues ‘vulgo artigas’.
L’ajuntament s’assabenta de la intenció del capítol d’elevar un recurs da-
vant la Reial Audiència sobre algun aspecte del funcionament o
l’administració de l’hospital de pobres.
f. 194v.
1783, gener, 31
Nomenament i ingrés de nous regidors.
f. 196r. Jaume Crehuet, batlle.
1783, febrer, 2
Nomenament o confirmació de càrrecs: administradors de Sant Antoni i de
l’hospital de pobres, secretari, ‘andador’ o porter, col·lector del cadas-
tre i majordom dels propis.
f. 196v.
1783, abril, 29
Liquidació i aprovació dels comptes de la Junta dels propis.
f. 197r.
1783, maig, 21
Subhasta de la taba de la carnisseria.
f. 197v.
65. Boïga: tros de terra comunal que un conrea per compte seu, però sense
adquirir-hi cap dret (DCVB).
1783, maig, 29
Referent a una condició inclosa a la taba de l’arrendament de la carnisseria
i l’oposició de l’ajuntament a considerar-la.
‘… que el arrendatario de dicha carniceria hubiesse de matar y
vender tocino fresco, desde san Andres hasta Carnaval, al precio a que
se vendia en la villa de Olot … respeto a ser perjuhicial al arrenda-
miento de dicha carniceria, de manera que, con dicho pacto, seria muy
dificultoso el hallar arrendatario, a no ser a un precio de las carnes
muy exorbitante.’
Es comissiona dos regidors ‘para que cuiden del abasto de granos para
provisión de la fleca de la presente Villa’.
f. 197v.
1783, juliol, 3
Reclamació dels pagaments i d’endarreriments als arrendataris de l’hostal
i d’una taverna.
Interès per la correcta conservació de la carn.
‘Se ha resuelto hacer un carnero de tela para la carniceria de la
presente Villa para la conservación de las carnes en el estío.’
Nomenament del visurador de les carns de la carnisseria.
f. 198r. Josep Bonafòs, síndic personer.
1783, juliol, 14
Notificació de la visita pastoral a l’ermita de Sant Antoni, a l’església parro-
quial i a l’hospital de pobres.
f. 198v.
1783, juliol, 16
Referent a l’ajornament de la visita pastoral a l’hospital de pobres, la qual,
segons una nota marginal, es va portar a terme el dia 17 de juliol de
1783.
f. 199r. Ignasi Vidal i Pijoan, ‘fiel de fechos’, intervé d’una forma no regular com a
secretari substitut de Josep Isalguer, notari i secretari.
1783, juliol, 25
Es comissiona dos regidors per tal que, juntament amb el capítol, facin el
que calgui per a la bona administració de l’hospital de pobres.
Protesta pels perjudicis que comporta l’omisió del cobrament de
l’arrendament de l’hostal i les tavernes.
Intent, per part de dos regidors, de canviar el visurador de les carns, càrrec
que ostenta Esteve Folcrà. No exposen cap motiu que justifiqui la
substitució; per tant, no se’l treu del càrrec.
f. 199r.
1783, octubre, 2
Bina o proposta de regidors que es lliura, com és costum i seguint una
concòrdia, al capítol de la col·legiata.
f. 200v.
1783, novembre, 6
Temença per la inutilització del molí Gros, cal suposar que amb motiu
d’una crescuda del riu Ter, i petició de l’ajuntament al capítol perquè
exposi la sagrada forma del Santíssim Misteri amb motiu de la pluja
excessiva.
‘... han personalmente comparecido en dicho Ayuntamiento al-
gunas personas de las mas visibles del pueblo, a fin de representar
al expresado Ayuntamiento los grandes y graves estragos y daños que
iban experimentado a causa de las excesivas y continuas lluvias que iban
inundando ya la tierra, y lo peor, que el único molino que se hallava
en el territorio de la presente Villa se hallava ya por el mismo motivo
imposibilitado de moler, del que se temia grande necessidad en los ve-
zinos del pueblo por no haver otro en toda la parroquia donde recurrir
para moler, como en efecto lo han en dicho modo con la maior vivesa
representado, suplicando a dicho Ayuntamiento hagan reconocer el
dicho molino y las mas vivas instancias para que se de la maior prisa
a fin de componerlo y ponerle corriente y en estado de moler. … que a
las nueve de esta mañana se diria un officio en el altar del Santissimo
Misterio y se expondria la sagrada hostia ... mientras estaria expues-
to, con achas encendidas, primeramente el Ayuntamiento, despues las
cofradias por su orden y seguidamente las personas visibles y demas
del pueblo que tuviessen devoción.’
f. 201r.
1783, novembre, 6
El procurador de les Cinc Dignitats Reials es compromet a efectuar les
reparacions necessàries al molí Gros perquè pugui funcionar, però,
mentrestant, ofereix els altres dos molins de què disposen al torrent
de Malatosca, així com quinze quarteres de farina mòlta perquè el
consistori les reparteixi entre les famílies més necessitades.
‘… el dicho Honorato Corriols, síndico procurador predicho, que

[...] procurador general de los Ilustres Sinco Dignitarios Reales, dueños
del único molino harinero que hay en la presente Villa, ha expesto a
dicho Ayuntamiento que, en atención que dicho molino esta impedido
de moler a causa de haverses el rio Ter por las excessivas continuas
lluvias llevado el vallado, vulgo resclosa, e inundado la asequia, y que
los vezinos del pueblo estan clamando por la necesidad de molino,
instandose de alguna providencia por no tener muchos pan ni harina
ni saber donde ir a moler, ofrecia el [en dicho [....] de procurador de
dichos Sinco Dignitarios Reales] por el [interi...] que iria dando las
mas vivas providencias y diligencias para poner dicho molino corrien-
te con la maior puntualidad y brevedad, entregar a dichos regidores
quinze quanteras de harina hecha para que ellos la repartiessen entre
los vezinos mas necessitados del pueblo y juntamente ofrecia pagar
un sugeto a nombramiento de dichos regidores para que, junto con el
entreviniesse, fuesse presente y viesse la actividad con que se harian
las diligencias y providencias, no solo para poner corriente en dicho
molino, sino tambien los otros dos molinos que dichos [sugetos] seño-
res principales tenian en el rio de Malatosca, poniendo todos quantos
operarios hallasse y pudiessen trabajar a la composicion de dichos
molinos, qual ofrecimiento le ha acetado dicho Ayuntamiento.’
Petició espontània de la vila, canalitzada per vuit representants, amb mo-
tiu de no poder moldre blat per fer-ne farina al molí que acostumaven
a utilitzar —el molí Gros— per a resoldre aquesta mancança, propo-
sen poder utilitzar el molí d’en Solà (el molí Petit).
‘Atendiendo los gritos y clamores que continuamente se oian de
todo el pueblo y que todo lo atribuian [ápoca], providencia y culpa
del Ayuntamiento, ha resuelto este llamar y hacer comparecer en el los
infrascritos ocho hombres informados de lo que pedia y queria el pue-
blo; y haviendo comparecido ... y estando presentes en Ayuntamiento
les ha dicho este: que es lo que querian y pedia la Villa en asumto del
molino a lo que han respondido que, en atención que en esta Villa ni
su termino no se hallava molino alguno corriente, y muchos vezinos
se hallavan en necesidad por no tener pan ni harina y no saber donde
ir a moler los granos tenian hiziesse el señor bayle o permitiesse, de un
modo u otro, que pudiesse moler el molino vulgarmente dicho d’en Solà
que esta en pleyto su corriente o sobre el qual hay pleyto pendiente a
fin de poder donar aquel el abasto necessario al público o otramente
les diesse parte de su resolución para diligenciar ellos las providencias
que mas convengan al pueblo.’
Els vuit homes, en representació espontània de la vila, escriuen a l’alcalde
major sobre aquest afer.
f. 201v.
1783, novembre, 7
El procurador de les Cinc Dignitats Reials declara que, en cas que
l’ajuntament impedeixi la posada en funcionament del molí d’en Solà
i així compensar la inutilització a què està sotmès el molí Gros, farà
tot el que estigui al seu abast per posar en funcionament del molí de
Malatosca.
‘… respeto de que el molino harinero de los ilustres señores Sinco
Dignatarios Reales se hallava impedido de moler a causa de la crecido
avenida del rio y que, por dicho motivo, los vezinos del pueblo de su
auctoridad se havian emprehendido el poner corriente el molino de
Juan Vernedas y Solà, que por la superioridad se hallava suspendido,
ha propuesto dicho Honorato Corriols, síndico procurador, en nombre
y como a produrador de derechos ilustres Sinco Dignitarios Reales que
si el Ayuntamiento impedia el que no se pussiese corriente el expres-
sado molino de Vernedas y Solà, el, como a procurador de derechos
señores, a fin de dar el abasto al publico, pondria toda quanta gente
fuesse necessaria para poner, con la mas posible brevedad, corrientes
al otro molino que dichos sus señores principales tienen en el rio de
Malatosca.’
f. 202v.
1783, novembre, 7
Proposta del síndic personer perquè s’aixequi la prohibició de l’ajuntament
de posar en funcionament el molí d’en Solà, si més no mentre no es
reparin els desperfectes i es posi en funcionament el molí Gros.
‘Ha propuesto dicho Joseph Bonafós, síndico personero, al ex-
presado Ayuntamiento, el hallarse fuertamente instado de muchos y
diferentes vezinos del pueblo para que se diese por el Ayuntamiento
las providencias necesarias para ponerse corrientes el molino de Ver-
nedas y Solà a fin de socorrer la extrema necesidad del pueblo por
no haver en la Villa ni su parroquia molino alguno donde hir a mo-
ler, por haver el rio Ter interceptado el único que havia de los Sinco
Dignitarios Reales y no saber los vezinos donde ir a moler sus trigos,
siendo assi que muchos estavan sin pan ni harina, y que assi en con-
sequencia dichas instancias requiria a dicho Ayuntamiento a fin de
que, con aquellas protestas y salvedades que correpondiesse para no
quitar ni dar derecho alguno a dichos Sinco Dignitarios Reales ni al
nombrado Juan Vernedas y Solà, providenciasse para socorrer dicha
extrema necessidad del pueblo que se pusiese corriente dicho molino
de Vernedas y Solà [corriendo aquello a cargo de dicho Ayuntamiento].
Y ohida por dicho Ayuntamiento la expresada proposición ha requirido
[este] al dicho bayle que, atendida dicha grave necesidad del pueblo y
lo demas expuesto por dicho personero, diesse aquellas providencias
necessarias para ponerse corriente dicho molino de Vernedas y Solà
hasta y tanto que dichos señores Sinco Dignitarios Reales haian puesto
corriente al suio, como antes estava, o haian puesto otros de nuevo,
con los quales se puede dar el abasto correspondiente al comun con
la expressa protesta que encontinente de verificarse esto, deva cessar
el de dicho Vernedas y Solà, pues que por dicha providencia no era
su intención dar ni quitar [a nadie] derecho alguno.’
f. 202v.
1783, novembre, 14
Sorteig de la concòrdia: 134 lliures, 5 sous i 11 diners. Surt escollit el crèdit
del notari Rafael Bertran i Coll, difunt, que era de 1.273 lliures, 17
sous i 3 diners.
f. 203r.
1783, novembre, 14
Referent a la subhasta conjunta dels propis del comú.
f. 203v.
1783, novembre, 20
Resolució de dubtosa interpretació, però que, probablement, té relació amb
la resposta que l’ajuntament vol donar a uns requeriments relacio-
nats amb els problemes ocasionats per la inutilització del molí Gros.
f. 204r.
1783, desembre, 4
Referent a l’arrendament del vi, i si cal fer-ho junt o separat per aconseguir
més preu a la subhasta.
Referent a la quitació d’un censal de 76 lliures.
Segons l’imprès rebut s’acorda celebrar solemnement, amb un tedèum i un
ofici, el natalici dels dos fills de la princesa.
f. 204v.66
1783, desembre, 17
Referent a la manca de pagament de l’arrendatari de l’hostal i a l’embargament
de béns i de com han de respondre els fiadors d’aquell arrendament.
f. 205r.
66. Acta bilingüe.
1783, desembre, 18
Referent a la manca de pagament de l’arrendatari de l’hostal i a l’embargament
de béns i de com han de respondre els fiadors d’aquell arrendament.
f. 205v.
1783, desembre, 31
Liquidació dels comptes de la Junta dels propis, els quals es divideixen en
tres classes:
—Primera classe: sous, 915 rals.
—Segona classe: festivitats de l’església i almoines, 150 rals i 6 diners.
—Tercera classe: despeses ordinàries, extraordinàries, alterables i no
fixes, 4.897 rals i 23 diners.
—Total: 5.971 reals i 5 diners.
f. 206r.
1784, gener, 4
Referent a les festes per a celebrar el natalici de dos nois, fills de la princesa
(veg. núm. 3, 4/12/1783), que tindran lloc el dia 6, festivitat de Reis.
‘Primo un oficio con sermón en la iglesia parroquial, cantando al
ultimo al Te Deum. Item por la tarde de dicho dia, un bayle en la plassa
y, seguidamente, un concierto de música en la casa de Ayuntamiento
con la correspondiente iluminacion, segun la possibilidad del comun.’
Referent a l’execució de l’embargament de l’arrendatari de l’hostal i dels
seus fiadors (mobles) i de com solucionar el pagament del deute.
f. 207r.
1784, gener, 5
El batlle, probablement pressionat pel capítol de la col·legiata, denega a
l’ajuntament el permís per a organitzar un ball a la plaça per a cele-
brar el natalici dels dos fills de la princesa, al mateix temps que adver-
teix a l’ajuntament que, potser, no li correspon de programar aquests
actes festius (veg. núm. 3, 4/12/1783, i núm. 1, 4/1/1784):
‘… que, por quanto los señores canonigos de Vilallonga y Hospital,
como a commissionados del Ilustre Cabildo, en presencia del señor Bayle
le havian dicho que respeto de que dicho Cabildo havia entendido que
el Ayuntamiento havia resuelto hacer fiestas publicas y luminaria en
celebridad del feliz alumbramiento de la serenissima princesa gastando
de los caudales publicos, se les advertia, de parte de dicho cabildo, que
reflectiessen la Real Cedula sobre el assunto pues que, segun esta, no
venia la presente Villa conprehendida en hacer semejantes funciones y

gastos, assi que se exponia al Ayuntamiento que los regidores nuevos
no se les pasassen y abonassen aquellos, o que algun del pueblo (como
segun la misma Real Cedula podia) recurriesse sobre ellos; y assi que
resulviessen lo que se devia hazer sobre lo expuesto. ... han resuelto:
que respeto que los musicos estaban ya revenidos y ajustados a doze
pesetas que por esto, a fin de no quedar mal el Ayuntamiento pagando
de su proprio dinero, aquellas se hiziesse el bayle por la tarde como
se habia resuelto en el dia de ayer, y que fuessen los musicos en caso
pudiessen asistir o acompanyar el Ayuntamiento en el officio que se
celebrara en la parroquial, como esta resuelto, en su ida y vuelta. Y
dicho señor bayle, ohida dicha resolución, ha dicho que el no solo no
queria contribuhir a dicho gasto, antes bien se les negaba la licencia
para hazer el bayle que resolvian hazer, no obstante de haverseles por
aquel concedido licencia en el Ayuntamiento del dia de ayer.’
f. 207v.
1784, gener, 9
Referent a un censal creat per a la qüestió del deute de l’arrendament de
l’hostal.
f. 208r.
1784, gener, 21
Ingrés de nous regidors, amb la protesta, redactada en català, d’un dels
nominats.
Confirmació o nomenament de càrrecs: secretari, porter o ‘andador’,
col·lector i administrador de l’ermita de Sant Antoni.
f. 208r.
1784, gener, 25
Canvi d’ubicació dels arrendataris dels drets del vi: la casa del Portalet.
f. 209v.
1784, febrer, 23
Nomenament d’administradors de l’hospital de pobres.
Autorització o llicència per a vendre pa a tres particulars.
f. 209v.
1784, març, 1
Canvi d’un dels administradors de l’hospital de pobres.
Intent de canvi del visurador de les carns.

f. 209v.
1784, març, 6
Es fa comissió a dos regidors per tal que s’assabentin dels motius del canvi
d’ubicació de la casa del Portalet.
f. 210r.
1784, març, 8
Proposta i nomenament dels arrendataris de l’hostal i la taverna i sobre la
ubicació de la casa del Portalet.
f. 210r.
1784, maig, 1
Confirmació del nomentament d’administradors de l’hospital de pobres.
f. 210v. Francisco Gonzales, síndic personer.
1784, juny, 13
Acord per a millorar la conducció principal de proveïment d’aigua fent-la
passar per fora de les cases i no per entremig.
‘Por quanto su Real Magestad (que Dios guarde) se ha servido
cessar en la cobransa del nuevo tercio de catastro que se havia im-
puesto a causa de los gastos de la guerra passada; en aiuda de coste
de cuio pago se halla continuado un sobrepuesto en cada uno de los
arriendos de los proprios de esta Villa y cierta y determinada cantidad;
Y respeto de la gran necesidad que hay y utilidad que es del pueblo
el que el conducto o cañeria de aguas para las fuentes de la presente
Villa se saque de dentro las casas por donde passa por la immundicia
que en si trahe y gastos de su recomposición y [derescomponer] dicho
conduto bien de una vez, por los crecidos gastos que una y otra cosa en
si llevan en el discurso del año; ha resuelto dicho Ayuntamiento aplicar
dichos soprepuestos que se havian continuado en dichos arriendos del
proprios del Comun para sacar de dichas casas por donde passa el
expressado conducto de aguas y recomponer a este donde se necessite,
en quanto abasten dichos sobrepuestos y para cuidar de la expressada
obra han hecho comisión a ...’
f. 211r.
1784, juny, 25
Nomenament d’obrers de l’església parroquial.
f. 211r.
1784, juliol, 27
Es perdona una multa als arrendataris de les botigues o ‘gabellas’ que ha-
vien de tenir certs productes (que no s’especifiquen) a la venda i no
els hi tenien.
f. 211v.
1784, agost, 9
Referent a l’arranjament de ponts i carreteres.
Redacció d’un memorial queixant-se per la llunyania del jutge.
f. 212r.
1784, setembre, 24
Referent a l’excès de venda i consum de vi a l’ermita de Sant Antoni.
Bina o proposta de regidors, que es lliura al capítol.
f. 212r.
1784, octubre, 5
Terna o proposta de síndic procurador, que es lliura a la ‘superioridad’.
f. 213r.
1784, octubre, 29
Referent al circuit que segueix el correu postal: Vic, Ripoll i Camprodon.
f. 213r.
1784, desembre, 9
El síndic personer proposa a l’ajuntament, i aquest ho aprova, que es de-
mani l’empara del rei perquè millori el funcionament del molí Gros,
propietat de les Cinc Dignitats Reials, perquè amb freqüència aquest
no és el més convenient per a les famílies de la vila i aquest fet oca-
siona greus perjudicis:
‘Ya habran ohido vuestras mercedes los clamores de muchos ha-
bitantes de esta Villa y parroquia por el motivo de la acostumbrada
urgente necesidad de no poder moler sus granos por falta de molinos.
Esto sucede tantas quantas vezes al unico molino que en el rio Ter tie-
nen los Dignatarios se le descompone su conducto de aguas. De manera
que muchos padres de família se han visto precisados en semejantes
ocasiones en haver de moler sus granos con perdida de estos con [...mi-
reses] y otros han tenido que sufrir que su pobre família ha tenido de
padecer hambre quando por las inconstancias del tiempo y nieves del
invierno no han podido y no pueden ir a moler fuera sus granos en

otros molinos distantes de otras parroquias, no teniendo curso el molino
de dichos Dignatarios como ha sucedido varias vezes y de poco tiempo
a esta parte y sucede en la presente ocasión. Todo lo sobre expuesto
es nada respeto a los perjuhicios se experimentan por el pretendido
molino de distrito de dichos Dignatarios formando como se ha visto
una larga competencia entre ambos tribunales de la Real Audiencia
e Intendencia. Por lo tanto, como a sindico personero de dicha esta
Villa, pido sea hecho un recurso en nombre de este Ayuntamiento a
la poderosa protecció de nuestro piadosissimo monarca a fin que, con
brevedad, se declare dicha competencia y quede este pueblo remediado,
tomando a este fin experiencia de la representación hizieron a nuestro
adorado Rey los P.P. de Nuestra Señora de Montserrat a 17 de julio de
1782 del que fue decretado en San Ildefonso, y pido que de esta mi
exposición y demanda y de la resolución que tome este Ayuntamiento
se me de copia authentica por el secretario dentro el prefigido tiempo.’
f. 213v.
1785, gener, 1367

f. 215r. Exerceix de secretari el notari Josep Isalguer. A les actes consta la incorpora-
ció de membres de la noblesa en diversos càrrecs municipals. Cristòfol Biure,
apotecari, batlle. Honorat Corriols, síndic procurador. Francisco González,
síndic personer. Miquel Muntadas i Joan Ferrer i Serra, diputats.
1785, gener, 16
Nomenament d’oficials de l’ajuntament: secretari, ‘andador’ o porter,
col·lector del cadastre, majordom dels propis, administrdor del des-
patx de vins al major (portalet), afinador (visurador) de pesos i mesu-
res, administrador de l’hospital de pobres i administrador de l’ermita
de Sant Antoni.
Referent a una omissió o equivocació en el privilegi de batlle.
Encàrrec de redactar un llibre en el qual es recullin tots els papers i llibres
que hi ha a l’arxiu de l’ajuntament.
f. 215v.
“Libro actas 1785-1800”. Al full que fa de portada, la llegenda següent: “Libro de Actas
del Ayuntamiento que empieza en en año 1785 y fine 1800”. Foliat contemporani a la
redacció del document. Estat de conservació: correcte.
1785, gener, 16
Presa de possessió d’un regidor que no assistí a la sessió anterior.
f. 216r.
1785, gener, 30
El síndic personer es queixa del poc efecte que va tenir la presentació al
capítol de la col·legiata d’un memorial demanant que hi hagi un jutge
a la vila, l’absència del qual comporta greus perjudicis als processos
que s’enceten. La col·legiata, com a senyor jurisdiccional, té aquesta
facultat i l’ajuntament li demana que nomeni Rafael Corriols, advo-
cat, perquè assumeixi aquesta feina.
f. 216v.
1785, febrer, 25
Nomenament de síndic procurador: Francesc Cibat.
S’acorda demanar permís per a arranjar el pont del Roser i posar-hi bara-
nes.
f. 217r. Francesc Cibat i Salgas, síndic procurador.
1785, març, 4
Referent al dret que té, o no té, el batlle de convocar sessió de l’ajuntament.
f. 217v.
1785, març, 5
Referent al dret que té, o no té, el batlle de convocar sessió de l’ajuntament.
Es presenta un escrit, que es transcriu i és en llengua catalana, en el qual
s’exposen diverses raons segons les quals el batlle no té aquesta atri-
bució. El batlle s’absenta de la sessió i, quan retorna al ple, li han
canviat la cadira de braços pròpia del batlle per una altra, com la
dels regidors; el batlle multa tot el consistori i aquest resol recórrer
aquesta decisió.
f. 218r.
1785, març, 9
Nomenament d’administrador de l’hospital de pobres a favor del noble Jo-
sep Antoni d’Asprer i de Miquel.
f. 218v.
1785, abril, 7
Ordre de l’alcalde major i subdelegat del partit de Camprodon segons la
qual cal arranjar els camins reials amb terra i pedra.
f. 219r.
1785, abril, 17
Una part de l’ajuntament demana que es construeixi una font a la plaça del
Vaquer —actual plaça de l’escultor Pujol, anomenada popularment la
placeta de Can Rus— i que es destini una ploma d’aigua que vindria
de la canonada que, baixant pel carrer Major fins a la plaça Major,
es proposa de construir al carrer dels Tints. Una part de l’ajuntament
s’hi oposa al·legant que pot perjudicar el corrent d’aigua de les altres
fonts, especialment la de la plaça Major.
f. 219r.
1785, maig, 2
Probablement s’estan construint noves conduccions d’aigua. Josep Antoni
d’Asprer demana a l’ajuntament que se li respecti la ploma d’aigua
de què, des de temps immemorial, disposa a casa seva, al Palmàs.
Es comissiona uns regidors perquè examinin aquesta circumstància.
f. 219v.
1785, maig, 4
Intromissió de Josep Antoni d’Asprer en les obres de les noves conduccions
d’aigua a les fonts de la vila; aquesta intromissió pot ser deguda a la
qüestió de la ploma d’aigua del Palmàs. Consta, en llengua catalana,
l’informe d’un regidor que respon a la protesta d’Asprer.
f. 220r.
1785, juny, 2
Petició de l’ajuntament de la parròquia de la vila de Sant Joan (‘vulgo la
Ribera’). Per tal de mantenir en perfecte estat l’ermita de Sant Antoni
i a fi i efecte d’‘evitar los grandes abusos, de beber vino y demas
que diariamente se cometen en ella’, s’acorda de posar-hi un prevere
(capellà) durant els mesos de maig a setembre.
f. 221r.
1785, juny, 2
Respecte a la resolució presa el mateix dia, es proposa que, d’acord amb el
capítol, el prevere sojorni durant tot l’any a l’ermita de Sant Antoni.
f. 221r. Antoni Masdeu, síndic personer. Ignasi Vidal i Pijoan, ‘fiel de fechos’, secre-
tari, suplent per indisposició de Josep Isalguer.
1785, juliol, 3
Correcció dels preus de la carn per al mes de juliol.
f. 221v.
1785, juliol, 13
El noble Carles Ramon d’Asprer —que, potser, exerceix el càrrec de regi-
dor degà— demana que, havent-se canviat les canonades d’aigua, es
concedeixi al seu pare, Josep Antoni d’Asprer, que pugui connectar
el canó ‘vulgo jueu’ per tenir aigua a casa seva. L’ajuntament li diu
que ja hi ha una comissió que estudia l’afer de l’aigua del seu pare
i, a més, no el deixa votar perquè és familiar d’algú objecte d’una
proposta.
f. 222r.
1785, juliol, 14
Referent a un escrit presentat per Maria Àngela i Honorat Corriols, mare i
fill, que fa referència als vedats i les bagues.
f. 222r.
1785, juliol, 20
Com a conseqüència dels aiguats de la setmana anterior, s’acorda tenir
una entrevista amb l’intendent per a demanar-li permís per arreglar el
pont Major de la vila.
f. 222v.
1785, agost, 23
Certificat de bona i pietosa conducta expedit al domer de l’església parro-
quial Narcís Ferrer i Carrera, prevere.
f. 223r.
1785, agost, 26
Anunci que, a la tarda, arriba el bisbe en visita pastoral; s’acorda que
l’ajuntament el vagi a rebre.
f. 223r. S’esmenta el següent: ‘Convocados el noble señor don Carlos Ramon de As-
prer, socio de la Real Sociedad Economica de Amigos del Pahiz de la Villa de Tàr-
rega.’
1785, setembre, 18
Es comissiona un regidor perquè informi de quins camins és necessari
reparar.
f. 223v.
1785, setembre, 20
Proposta o eleccció de les bines de regidors, que es lliuren al capítol.
f. 223v.
1785, setembre, 28
Referent al preu de la sal que es transporta de Cardona: es ven a 7 diners la
lliura, però l’increment del preu del transport fa que es perdin 16 sous
per cada càrrega; s’acorda, doncs, augmentar el preu de la lliura de
sal a 8 diners però que es reflecteixi a l’arrendament de l’any vinent i
que així s’estipuli a la taba corresponent.
f. 224r.
1785, octubre, 14
escollit el crèdit de 1.260 lliures, 17 sous i 3 diners dels hereus del
difunt Rafael Bertran i Coll, notari.
El consistori demana que s’absenti el batlle, Cristòfol Biure; una vegada fet,
es comissiona el regidor degà, Asprer, perquè, juntament amb els co-
missionats de la parroquial, i per escrit, es requireixi a Cristòfol Biure
perquè compleixi l’observança de l’acte sobre les bagues de Bufavent,
Guillamet, Comafreda, Santigosa i Castelltallat.
f. 224v.
1785, octubre, 26
A l’hospital de pobres, l’ajuntament, té dos administradors i el capítol, un;
davant d’això, el capítol demana a l’ajuntament si li sembla bé que
n’esculli un altre a més del que ja hi té destinat. L’ajuntament opina
que el capítol ha de complir el que estipula la fundació de l’hospital.
Es concedeix una almoina de 3 lliures, 7 sous i 6 diners als missioners que
han arribat a la vila.
f. 224r.
1785, novembre, [20]

Causa judicial dels Corriols respecte a les bagues; es comissiona uns regi-
dors perquè tractin amb el subdelegat del partit sobre el compliment
del que disposen les lletres reials.
f. 224v.
1785, desembre, 3
Referent al compliment d’un dels punts de la visita pastoral relatiu a la pre-
sentació de comptes de les causes pies de l’església parroquial.
f. 225r.
1786, gener, 13
f. 227r. Torna a actuar regularment el secretari Josep Isalguer.
1786, gener, 29
Nomenament o confirmació dels càrrecs de secretari (Josep Isalguer i el
seu substitut, Ignasi Vidal i Pijoan), ‘andador’ o porter, col·lector del
Reial Cadastre, majordom dels propis i administradors de Sant Anto-
ni i de l’hospital de pobres.
f. 227v. Pere Casellas i Bellapart, síndic personer.
1786, febrer, 1
Es comissiona dos regidors perquè preparin la resposta que cal donar a
l’alcalde major en relació amb les carreteres.
f. 228r.
1786, febrer, 3
Es comissiona un regidor per tal que intervingui prop del capítol a fi de
trobar solucions per a resoldre les diferències que hi ha amb els admi-
nistradors de l’hospital de pobres.
f. 228r. Joan Masdeu, síndic personer.
1786, febrer, 17
Referent a les diferències entre l’ajuntament i el capítol per la qüestió dels
administradors de l’hospital de pobres. S’acorda el següent:
‘Que sean sinco los administradores de dicho hospital, a saber,
dos canonigos nombrados por dicho ilustre Cabildo y dos particulares
vezinos de la Villa nombrados por dicho Ayuntamiento, y que respe-
to al quinto haga dicho Ayuntamiento una bina o propuesta de dos
canonigos comensales o beneficiados, o un canonigo y un comensal
beneficiado de la repetida collegial iglesia, y que esta bina o propuesta
se presente a dicho ilustre Cabildo y elija este de aquella por quinto
administrador al que bien le paresca.’
f. 228r. Antoni Masdeu, síndic personer.
1786, febrer, 20
Bina o proposta del cinquè administrador de l’hospital.
f. 228v.
1786, març, 5
Referent al nomenament de col·lector del cadastre.
f. 229r.
1786, març, 7
Nomenament d’un nou col·lector del cadastre.
Es comissiona dos regidors perquè supervisin diverses obres que s’estan
realitzant.
‘… por cuidar de hacer las obras proyectadas y necesarias de la
puente llamada de la Mentiras […] de la calle […] delante la casa de
Muntada[:] de donde la iglesia parroquial hasta la calle Maior, del portal
llamado de Ysern, componer en la plassa la canyeria de la fuente po-
niendo en ella cañones de madera, y componer la subida del hospital,
y hacer en quanto abasten la quantidad que para obras necessarias
del Comun se tiene destinada aquellas obras que mas necesarias les
parescan.’
f. 229r.
1786, abril, 11
—Ingressos: 4.300 rals i 3 diners.
—Despeses: 4.192 rals i 7 diners.
—Primera classe, salaris: 915 rals.
—Segona classe, festivitats de l’església i almoines: 158 rals i 6 diners.
—Tercera classe, despeses ordinàries, extraordinàries, eventuals i no
fixes: 3.119 rals i 1 diner.
f. 229v.
1786, maig, 14
S’esmenten els 24 electors —‘comisarios electores’— que van escollir un
diputat de l’ajuntament, el qual, havent estat regidor el 1784, encara
no podia ostentar un altre càrrec municipal perquè no havien passat
dos anys de marge —‘hueco’—. Això és motivat per una protesta del
síndic personer, que retreu al batlle no haver nomenat aquell diputat.
f. 230r. Rafael Blanch, síndic personer.
1786, juny, 1
Referent a ‘unos cordones que se han fixado para desguasar la agua en el
camino que va a Vallfogona, cerca la casa dicha del Roig’.
f. 230v.
1786, maig, 1568

Es presenta a l’ajuntament Honorat Crehuet, el qual presenta el títol i privi-
legi conforme ha estat nomenat (no diu per qui) ‘zelador de montes’.
f. 231r.
1786, juny, 6
Arranjament del camí: ‘librar 6 libras barcelonesas de proprios del Co-
mun para acomodar el camino de la subida del Mirambell, pagan-
do lo demas que importase los interesados’.
Neteja dels voltants de, probablement, l’església de Sant Pol.
‘Se ha hecho comisión ... para hacer sacar la runa o pertret69 de
delante la capilla de Nuestra Señora dels Albats, a gastos del Común.’
1786, juny, 16
Referent al tema de l’aigua de Josep Antoni d’Asprer i de Miquel.
Petició de construcció d’una farga al riu Ter.70
‘Seguidamente se ha lehido en dicho Ayuntamiento una carta
del señor alcalde con la qual pide le informe el Ayuntamiento sobre
un establecimiento de [aguas] que solicita don Antonio Francisco de
Asprer y de Asprer del rio Ter, [desde] els Arenys hasta Rodonella, a
fin de hacer una farga y martinete; y se ha acordado, con unanimidad
de votos, hacerle la mayor buena informe, a escepción de la privativa,
como se insinua en caso que algun otro quisiese construir semejante
fabrica.’
f. 231v.
1786, juliol, 28
Tramesa a l’alcalde major de Camprodon de la resposta en relació amb les
carreteres.
f. 231v.

69. Pertret: conjunt d’instruments i mitjans aplegats per a fer una obra (DCBV).
70. Acord escrit al marge del foli.
1786, agost, 12
Certificat de bona conducta —‘cabal desempeño’— del ‘noble don Carlos
Ramon de Asprer y de Asprer, socio de la Real Sociedad de Amigos
del Pahis de la Villa de Tàrrega, de presente en la Villa de Almenar
domiciliado’.
f. 232r.
1786, agost, 19
Citació a l’ajuntament pel tema de l’aigua de Josep Antoni d’Asprer i de
Miquel.
f. 232v.
1786, agost, 22
Es nomena advocat de Barcelona per seguir el procés esmentat en el núm.
1 del dia 19 d’agost proppassat.
f. 232v.
1786, agost, 23
Referent al proveïment d’aigua:71
“Respecte que lo jueu o canó que hi ha devant la iglesia de sant
Pol fou posat per los comisionats del Ajuntament per donar la aygua
a don Josep Anton de Asprer en la forma que entre ells estava con-
vinguda, es a saber, que dit señor tindria aygua quant lo Comu estaria
suficientment abastat de ella, y si la aygua augmentava en las fons al
mateix temps abundaria en lo hort de dit señor, lo qual projecte no
se posa en execucio per que quant acistiren alli los commisionats la
aygua no basta per a arribar al paratge necessari = Atenent que des-
pues lo dit señor se aparta de la projectada composició y novament
ha citat en causa lo Comu, per lo qual lo dit jueu o canó que posaren
los commisionats es inutil y podria la sua existencia ser de perjudici al
Comu, apar convenient lo traurerlo y deixar la canonada en lo modo
que estava antes que los señors commisionats posaren dit cano.” =
‘... ha resuelto ... de sacar el dicho tubo vulgo jueu que pusieron dichos
comisionados y dexar la cañeria en el modo que estava antes de ponerlo.’
f. 232v.
71. Acta bilingüe.
1786, setembre, 4
Curses de braus per a beneficència de l’hospital de pobres i resolució sobre
la fusta que s’utilitza per a la construcció de les tanques de la plaça
Major.
‘Dezeando subvenir los pobres enfermos que se hallan en el hos-
pital de la presente Villa y augmentar las rendas de aquel; atendido
que todos los años por el dia passado en que se celebra la función del
Santísimo Misterio en la presente Villa se acostumbra hacer corrida
de novillos en la plassa publica de la misma, haciendo qualquier par-
ticular de tablado en el lugar donde quiere, utilandose del producto
saca de aquel; ha resuelto dicho magnifico Ayuntamiento, el sabado
antes de dicha fiesta, subhastar todos aquellos parages en donde se
acostumbran hacer dichos tablados y pertenecen al Común de dicha
villa, [salvas] todas las servidumbres competen a los vezinos delante
sus casas y segun los pactos van descritos en la tabba hacedera para
dicho subhasto; reservado para los musicos y pabordes de la confraria
del dicho Santisimo Misterio lugar o aciento donde acostumbran sen-
tarse al tiempo de dicha corrida; [impendiendo] el precio de arriendo
de dichos tablados en esta forma, a saber, dos partes de aquel para el
hospital de la dicha presente Villa y la otra parte para aumento de la
administración de dicho Santissimo Misterio.’
f. 233r.
1786, setembre, 5
Lliurament i aprovació de la minuta del notari Lleó Folch, pels treballs
efectuats en el procés dels emprius.
f. 233v.
1786, setembre, 20
Es demana informació a l’ajuntament sobre un recurs presentat contra el
batlle.
f. 233v.
1786, setembre, 24
Es comissiona dos regidors perquè s’encarreguin d’arreglar els camins.
f. 234r.
1786, setembre, 28
Que es trameti a l’alcalde de Vic l’informe sol·licitat en el núm. 1 del dia 20
de setembre.
Proposta o bina de regidors, que es lliura al capítol.

f. 234r.
1786, novembre, 12
Que es facin nous pesos i mesures: ‘hacer tres romanas, esto es una gran-
de de 150 libras de peso, otra mediana y otra pequeña ... se hagan
todos los pesos que falten’.
f. 234v.
1786, novembre, 21
Nomenament de comissionats per tal de ‘cuidar de quanto se ofreciese y
se hubiese de suministrar a la tropa establecida en esta Villa’.
Ampliació de la casa de la vila per allotjar-hi els soldats: ‘… lo muy nece-
sario era de levantar un piso sobre el patio del lado de la casa de
este Ayuntamiento que sirve de matadero, a fin de poder tener en el
alojada la tropa siempre que se ofreciese’. Demanaran a l’intendent
del Principat permís per a fer-ho.
Referent a la validesa d’una “sisena” o millora d’una proposta oferta per un
particular en l’arrendament d’una taverna.
f. 234v.
1786, desembre, 5
S’accepta la millora de l’arrendament proposat en el núm. 3 del dia 21 de
novembre amb algunes condicions de compliment.
f. 235r.
1787, gener, 22
Nomenament o confirmació de càrrecs: secretari, administradors de Sant
Antoni i de l’hospital de pobres, col·lector del cadastre i porter.
f. 236r. Agustí Santonja, batlle, ‘en la casa del infrascrito secretario de este Ayunta-
miento, por hallarse la consistorial de aquel ocupada o empleada por quartel
de la tropa establecida en esta Villa’.
1787, gener, 28
Problemes per al manteniment dels soldats que sojornen a la vila.
‘Suspender por ahora el prestar los utensilios a la tropa acor-
telada hasta que se hayan cobrado de los assentistas los que tiene
prestados, y escrivir al Ilustre Señor Intendente el motivo que es el no
haver podido cobrar el Ayuntamiento de los assentistas lo mucho tiene
adelantado por los utensilios y viveres prestó a dicha tropa en los dos
meses de noviembre y diciembre passados y en el corriente de enero,
y no tener el Comun medios para prestarlos mas tiempo hasta que se
le haya satisfecho todo lo que se le esta debiendo.’
Nomenament de Pere Bover, pesador i afinador, ‘haga hacer dos romanas,
una de peso de catorze a quince arrobas, y otra de quatro arrobas’.
Canvi d’un dels administradors de l’hospital de pobres.
Bina o proposta de dos eclesiàstics per al càrrec d’administrador cinquè de
l’hospital de pobres.
f. 236v. ‘... en la casa de Pedro Nunó, regidor decano, por hallarse ocupada la casa
consistorial con la tropa que en ella se halla acortelada.’
1787, febrer, 6
El capità Juan Arango empresona dos mossos ripollesos perquè, segons
la seva declaració, l’han agredit a cops de pedra; es presenta armat i
acompanyat en la sessió del consistori per demanar a l’ajuntament si
coneixen els agressors que ha fet empresonar. Tanmateix la facultat
d’empresonar persones per delictes d’aquesta categoria correspon al
batlle i, aquest i altres dels presents, manifesten que els dos empreso-
nats no són els qui van cometre l’agressió i que, per tant, seran alli-
berats. Aquesta postura indigna el capità, que amenaça al consistori
amb fer saber aquests fets al capità general.
‘Haviendo comparecido en este Ayuntamiento dicho señor capitan
[Juan Arango] armado con un par de pistolas al lado y tres soldados
quales, al parecer, (eran de graduación el uno a saber sargento el
otro cabo y el otro soldado, e) hizo entrar dentro el salon en que se
celebrava dicho Ayuntamiento; manifestó y mandó fuese leido por el
infrascrito prosecretario a dicho Ayuntamiento convocado uno de los
capitulos de ciertas Reales Ordenes que dixo llevaba, con el qual se
manda a las justicias se le manifieste y de testimonio de los sujetos
vagos o mal entretenidos que tuvieren en su pueblo. Y pidió dicho se-
ñor capitan a dicho Ayuntamiento el testimonio expresado en dicho
capitulo que se havia leido. Y, haviendose reflectido un tanto dicho Ayun-
tamiento sobre ello, le respondió uniformemente que, por ahora, no
tenian presente haver en esta Villa alguno que pudiessen declararle
por tal. Que se informarian exactamente sobre este particular y lo mas
pronto se le darian el testimonio pedido en el modo que hallasen por
verdadero. Oida esta respuesta por dicho señor capitan dixo estarle
bien, y que le informasen tambien de la conducta de los dos mosos
fabricantes que aquella tarda [sic] havia encarcellado por haversele
dicho unos ripolleses (ser de aquellos que les havian) maltratado con
palabras, hecho daño con una piedra a uno de ellos y estar con animo
de apalearlos; respondio uniformemente dicho Ayuntamiento no saber
cosa particular de estos sujetos, mas que se informarian tambien y le
daria el testimonio particular de la conducta de aquellos que pedia en
el modo hallaren ser, lo que oido por dicho señor capitan haviendo
este dicho no poder dexar de ser los tales mossos malentretenidos
atendiendo lo que havian hecho e iban hazer con dichos ripolleses
dixo Rafael Blanch, síndico personer de este Ayuntamiento: Señor, en
quanto a este suceso se y estoy bien informado y ofresco justificar que
los mossos que usted ha arrestado no eran de aquellos que havian he-
cho daño con piedras, ni maltratado con palabras a los mencionados
ripolleses, pues que en la ocasión que usted narra haverse maltratado
con palabras y hecho daño con una piedra a los referidos ripolleses
estaban [estes] trabajando en su fabrica como ofresco justificar. Y, por
consiguiente, que el señor baile, que esta aqui presente, y es a quien
pertenecen carcelar y castigar los paisanos por semejantes delitos; se
puede informar de ello y hallando no haver sido dichos mosos en la
sobre dicha función y quien los afianse para el caso de resultar culpa-
dos como el por ellos ofrece hallar no dexarles dormir esta noche en
la carcel. Qual proposición, oida por dicho señor capitan, se levantó
este diciendo: señor secretario, dame usted testimonio de como este
señor ha dicho que los resferidos mosos que yo he arrestado no deben
dormir en la carcel esta noche, que de no acudire el capitan general
de Barcelona; y haviendole respondido el infrascrito prosecretario: yo
no se le dare por no poder darsele el testimonio que pide de estas
palabras solas sin hacer mencion de las otras, en cuia consequencia
fueron estas proferidas se fue como irado diciendo a los tres sargento,
cabo y soldado que havia llevado y hecho entrar al dicho salon donde
se celebrava el Ayuntamiento: vamos, vosotros me servireis de testigo
de esto, que yo dare parte al capitan general.’
Signen l’acta, cosa inusual, el batlle, tres regidors, el síndic procurador i el
personer, a més de, lògicament, el secretari accidental, Marià Isalguer.
f. 237r. ‘... en la casa del regidor decano del mismo, por estar la consistorial de aquel
empleada por quartel de la tropa establecida en esta dicha Villa a pedimiento
de don Juan Arango, capitan del regimiento de infanteria de Guadelaxara y
comandante de la partida de este regimiento establecida en esta dicha Villa
Ayuntamiento celebrando y representando ...’
1787, febrer, 9
S’informa dos fabricants de mitges, prohoms del gremi de paraires, del que
disposa una reial cèdula de l’11 de juliol de 1786 relativa a la manera
de marcar les manufactures.
Referent a la ploma d’aigua de Josep d’Asprer.

Amb motiu del tracte rebut per l’ajuntament per la irrupció del capità Juan
Arango al consistori (veg. núm. 1, 6/2/1787), s’acorda redactar dues
cartes exposant els fets.
‘Expedir dos cartas (que se leieron en este Ayuntamiento) una, a
saber, al Capitan General de este Partido y otra al Theniente Coronel
del regimiento de infanteria de Guadelaxara, exponiendo con ellas los
malos procedimientos del capital don Juan Arango y sargento Antonio
Arroyavez contra los paisanos y justicias de esta Villa y suplicandoles
respectivamente se dignen dar las providencias oportunas para contener
a aquellos en sus obligaciones.’
f. 238r. ‘... en la casa de Pedro Nonó, regidor decano, por hallarse ocupada la Casa
Consistorial con la tropa que en ella se halla aquartelada.’
1787, juny, 30
S’han rebut unes lletres ‘mandatorias’ de la Reial Audiència referents al
plet de la ploma d’aigua de Josep d’Asprer.
f. 238v. Raimon Serralta i Gironella, ciutadà honrat de Barcelona, síndic personer,
‘en la casa de Ayuntamiento de la propia Villa’.
1787, juny, 27
Referent a la multa imposada a Susanna Marquès per haver venut pa a
Tecla Masdeu, la qual cosa atempta contra l’arrendament de la fleca:
Susanna Marquès paga la multa amb onze espardenyes que el comú
acorda de subhastar.
f. 239r.
1787, juliol, 6
Ploma d’aigua dels Asprer. Es fa comprovar per uns pèrits si connectant
l’aigua de la Mare de la Font surt primer a la font de l’Asprer o a les
públiques; sembla que primer es dóna servei a la de l’Asprer.
Se sol·licita la contractació d’un advocat de Madrid per a memorials i plets
i destinar-hi, per pagar-lo, diners dels propis o, si no, de particulars.
Sol·licitud dels regidors de la ribera per tal de poder establir una fleca.
1787, juliol, 8
Ploma d’aigua dels Asprer. Els pèrits ja han fet la prova i aviat donaran la
seva resolució.
Fleca de la ribera ‘sobre los publicos alborotos movidos entre los panade-
ros de este Comun, con los clandestinos apoyados del ayuntamien-
to de la Ribera’.
f. 240r.
1787, juliol, 10
Ploma d’aigua dels Asprer:
‘… a sus costas reintegren a dicho señor de Asprer la possessión
de la pluma de agua de que hablan dichas letras de la circunferencia de
un dinero pequeño ... en cumplimiento de dichas letras está ya puesto
el tubo de madera a la pared por parte de afuera del huerto del refe-
rido señor que tiene delante la iglesia parroquial de esta Villa ... solo
faltaba el dar la agua de la Madre de las Fuentes y hacer el agujero y
poner en el un cañon de hierro de dicha circunferencia por la parte de
adentro de dicho huerto por el que pueda la agua introducirse a este.’
f. 241r.
1787, juliol, 10
Confirmació que s’ha fet el que es preveu en el núm. 1 de l’acta anterior.
f. 241v.
1787, juliol, 10
Peritació de la circulació de les aigues públiques per les fonts de la vila com
a conseqüència de la connexió d’una ploma a l’hort de l’Asprer.72
‘… que desde que ha empezado a correr la agua por dicho agujero
(Asprer) hasta llegar a correr una de las fuentes de esta Villa llamada
Font de Baix ha discurrido media hora, y hasta llegar a correr otra
Fuente Mayor que hay en la plassa pública de la propria Villa han
discurrido una hora y un quarto, lo que han observado con el relox
que a este fin llevaban. Que han observado y visto: que llegada toda
la agua a todas dichas fuentes, el agujero o cañon del huerto de dicho
señor de Asprer corria todo lleno: que la dicha fuente llamada Font de
Baix [a la reclamació posterior s’anomena Font Xica] corria por el cañon
pequeño que tiene llena y que por el otro mas grande a medias, y que
la otra fuente llamada la Font de la Plassa [a la reclamació posterior
s’anomena font Major], qual es la mayor, y contiene tres agujeros, solo
por el cañon mas baxo salian quatro nueve partes de una pluma de
agua; por el mediano tres nueve partes y por el mas alto dos nueve
partes de una pluma de agua, de modo que todos juntos salia igual
cantidad de agua de la que salia por la pluma de agua de dicho señor
de Asprer [a la reclamació posterior s’anomena Cavaller]; que no menos
han observado y visto que, cerrado el agujero o cañon del huerto de
dicho señor de Asprer, salia por los agujeros de dicha Fuente de la
72. Acta bilingüe.
Plassa otra tanta agua de la que salia quando aquel estaba abierto. Y,
por ultimo, dicen y afirman, segun lo que han visto y observado y la
intelligencia y pericia que de esto tienen, que en caso de escasez de
agua faltaria primero agua a todas las fuentes de la Villa que no pa-
deceria escasez el agujero o cañon de agua de dicho señor de Asprer.
Y esto han dicho ser su relación verdadera en virtud del juramento
tienen prestado.’
A continuació, en català, es descriu repetidament aquesta peritació en la
redacció d’una súplica a la Reial Audiència per tal que reconsideri
‘revocar o moderar’ el seu manament.
f. 242r.
1787, juliol, 10
S’estableix una multa d’un ral d’ardit a tot regidor que no comparegui al
plenari, si no és per causes justificades.
f. 243v.
1787, agost, 19
El canonge Francesc Vila sol·licita permís per edificar una casa fora de la
muralla, prop de la margera de l’Arçamala i la font d’en Roca. Se li
concedeix.73
“Per part del canonge Vila se demana al magnifich Ajuntament
llicencia y facultat per edificar una casa al despeñadero [sic] que se
considera inutil al Comu, situat fora de la muralla, al costat del camí
que va a la font dita vulgarment d’en Roca, a la part de baix envers
al torrent de Arsemala, prenent de aquell despeñadero o marge 53
pams de llargaria del costat del camí baixant a la font, i 25 pams a
lo que aparega de amplaria de marge o despeñadero envers Arsemala,
sens tocar en res el desaguadero o baixat de l’aygua ni buidador de la
Vila que hi ha mes amunt del terreno que se demana envers la hera
del señor Serralta, y quedant també, per la part de baix del mateix
terreno envers la font lo camí de baixar a Arsemala, ben entes que
dit canonge, a gastos seus propris, fara adobar est camí que baixa a
Arsemala y també millorara lo cami que va a la font fen-lo empedrar
des del terreno que ocupara la casa fahedora fins baix, cerca de la font,
ab qual empedrat, des del terreno de la casa y ab lo edifici, sera mes
adornat y plausible lo cami fins a la font y la baixada fins al torrent
de Arsemala.”
f. 243v.
73. Acta escrita en llengua catalana.

1787, setembre, 17
Bina o proposta de regidors, que s’entrega al capítol.
Referent al constrenyiment de vi fet a un tal Brunet.
L’alcalde major del partit demana a l’ajuntament els arguments per estar en
contra de la pretensió que té el comú de la ribera sobre l’establiment
d’una fleca (veg. núm. 3, 6/7/1787, i núm. 2, 8/7/1787).
f. 244r.
1787, setembre, 19
Terna o proposta de síndic procurador (càrrec triennal).
f. 245r.
1787, setembre, 28
Complement a la llicència d’obres sol·licitada pel canonge Francesc Vila
(veg. núm. 1, 19/8/1787):74
“Quant lo canonge Vila demana llicencia per edificar casa al des-
penyadero del cami de la font d’en Roca no se atina a la circunstancia
de situar la paret de la casa, que ha de mirar a dit cami sobre las
banquetas o pedras de la vora, prenentne cosa de un pam i mig em-
pedrant lo restant del camí; y com los mestres asseguren que situada
la paret en dita forma queda ferm lo edifici, la casa amb mes perfec-
ció y en res se perjudica al cami de la font; de altre part se ahorra
la construcció de archs, que altrament havia de ferse, y algun gasto
en alivio del suplicant que en benefici comu gasta excessivament =
per tant suplica lo canonge Vila al magnífic Ajuntament tinga a be lo
posar en obras [dita] situació de paret com ho espera per no seguirse
perjudici al Comú y ho rebra a mercé.”
f. 245r.
1787, octubre, 28
escollit el censal dels hereus del notari Rafael Bertran i Coll (1.260
lliures, 17 sous i 3 diners).
f. 245v.
74. Acta bilingüe.

Liquidació dels comptes de la Junta dels propis: salaris (915 rals), festi-
vitats de l’església (158 reals) i despeses ordinàries, extraordinàries,
alterables i no fixes (1.638 rals i 1 diner).
f. 246v.
1788, gener, 17
Ingrés o presa de possessió dels nous regidors.
f. 247r.
1788, febrer, 11
Presa de possessió del nou síndic procurador, nomenat pel Reial Acord del
Principat.
Nomenament o confirmació de càrrecs: secretari, col·lector del Reial Ca-
dastre, majordom dels propis, porter, administradors de Sant Antoni
i de l’hospital de pobres i síndic del comú.
f. 247r. Jaume Crehuet, síndic procurador.
1788, febrer, 17
Permís d’obres per edificar una casa, obrir i empedrar un carrer i construir
un safareig.76
“Joan Perramon, mestre de cases, de la present Vila de Sant Joan
las Abadesas exposa atentament tenir vostres mercès, al saltant de la
aygua de la Font de Baix, entre mitg del hort de Joan Gallart, paraire,
y de l’hort de Joan Vernedas y Surinyach, de Vallfogona, un tros de
terreno que, a mes de no servir de utilitat alguna a la Vila, ja per lo
saltant de la aygua ja per la mala positura del dit puesto rost o pen-
dent, y ja per las immundicias de ell, que apar un lago, representa un
aspecto poch agradable a la vista de uns y altres, y fa per aquella part
a la Vila aquella mala cara que no se occulta al publich y menos a la
superior comprehensión de vostres mercès. Es constant que, si fos en
dit puesto una casa, dexant en cada cap de ella lo carrer corresponent
a la amplaria dels respectius carrers que hi son actualment, fent un
carrer entre mitg de dita casa y del hort de Joan Vernedas y Surinyach,
de Vallfogona, per lo qual pogues passar la aygua y fent un sefreix
sota lo carrer o cami que confrontás amb lo hort de la senyora Maria
Coll, no sols se hermosejaria la Vila, si que (tret lo saltant de la aygua)
75. Mes i any suposats.

76. Acta bilingüe.
se faria transitable lo carrer que passa de la casa del quondam Pau

Espina a la casa de dit Joan Vernedas y Surinyach, y en dins se faria
util aquell terreno y la aygua a tot lo publich com es ben notori. En
esta atencio si vostres mercès se dignan cedirme dit terreno, fins vuy
inutil, per fabricar y fer en ell una casa offeresch a vostres mercès fer,
a gastos y costas mias, lo indicat carrer entre la conceptuada casa y
lo hort de Joan Vernedas y Surinyach, de Vallfogona, de deu palms de
amplaria y fer aixi mateix lo safreix sobre expressant de la grandaria
de dotze palms a tot quadro, inclus lo gruix de las parets, y de alsada
que tinga dos palms de aygua en la intelligencia que offeresch y me
obligo per dit carrer y safreix luego que las parets de la casa tingan
la alsada precissa y necessaria per formar, fer y empedrar dit carrer.”
Se li concedeix el permis i s’especifiquen algunes questions de construcció
del safareig i del carrer.
1788, febrer, 20
El síndic personer, Raimon de Serralta, protesta contra la concessió de per-
mís d’edificació a Joan Perramon (veg. núm. 1, 17/2/1788), i demana
que es revoqui, ja que l’ajuntament no està facultat per a aquesta au-
torització, sinó el rei, el baró o el comú, per la pèrdua de la utilitat a
tothom amb la concessió del permís d’obres i per la inoperativitat en
l’emplaçament del safareig, mentre que es pot buscar un indret més
apropiat perquè serveixi d’‘abrevadero, lavadero y prompto socorro
en algun fortuito incendio’.
f. 248v.
1788, febrer, 22
Referent a la sol·licitud de permís d’obres de Joan Perramon. L’ajuntament
veu amb bons ulls la proposta de Perramon i li dóna la conces-
sió; i quant a la facultat de l’ajuntament per a concedir permisos
d’edificació, s’esmenta el permís concedit l’any anterior (veg. núm. 1,
19/8/1787) i es diu que, per tant, es veu facultat d’aquesta potestat.
f. 249r.
1788, febrer, 25
Referent a la provisió d’una quarta part del pa canonical que té assignat
el jutge ordinari, la qual el capitol, prescindint de la concòrdia amb
l’ajuntament, vol treure d’aquell jutge i assignar-la a un altre jutge
domiciliat fora de la vila.
f. 249v.
1788, febrer, 27
Referent a la sol·licitud d’obres de Joan Perramon, el síndic personer torna a
insistir que els terrenys de la vila ‘fueron vindicados y pretendi[dos]
por sus antiguos consules, segun estará notado en el libro del
an[tiguo] consulado ... haga diligencias para el hallazgo de esta
noticia a fin de salvar los derechos del Comun’. L’ajuntament no
creu tenir aquests drets sobre els terrenys i, per tant, es reafirma en la
concessió del permís d’obres.
f. 250r.
1788, març, 6
Referent a la residència a la vila del jutge ordinari.
f. 251r.
1788, març, 17
L’ajuntament atorga poders a notaris perquè el representin als plets.
Marià Isalguer presenta el títol de notari.
f. 251v.
1788, maig, 30
Proposta de síndic procurador a causa de la mort de Jaume Crehuet.
Nomenament d’advocat.
Desforestació dels comunals.
‘… atendiendo la excesiva devastación de los boscos [sic] del Co-
mun proviene en gran parte por servidumbre de (la leña de a qu...)
ellos para coser hieso, cal, tierra ... fue resuelto unanimamente hacer
un publico pregón con el qual, pena de tres libras, se prive a toda
persona el llevarse leña de dichos bosques a otros efectos que el de
consumirla en la cocina de su propia casa.’
Sobre la cocció de guix a la vila, amb informes dels metges de la població i
el tancament d’un pas a la finca del Palmàs.
‘Leydo un memorial presentado por Juan Masdeu con el qual se
quexa este, en su nombre y en el de otros vecinos, del perjuicial es a su
salud el humo del hieso que se coce en el horno de Jaime Roquer de la
calle del Palmàs; fue acordado hacer comparecer a los dos medicos de
esta Villa, Llirós i Saltor, para que informasen sobre este particular y,
oydos sus informes verbales por este Ayuntamiento con los quales, han
concluido no haver duda en que el humo del hieso que sale al tiempo
de cocerse es perjuicial a la salud; fue resuelto, con unanimidad de
votos, privar de cocer semejante mineral en todo horno de dentro de

esta Villa y, a este efecto, acordado passar las correspondientes esquelas
de atension a don Josef Antonio de Asprer y a don Josef de Vilallonga,
dueños de aquellos, y mandar como a remitente a Jaime Roquer en
Ayuntamiento presente que, pena de diez libras, se abstenga de cocer
mas hieso en el horno que tiene en la calle del Palmàs y habra, dentro
el termino de 10 dias, el passo que antes en el se hallaba abierto de
quatro palmos de anxo, de modo que pueda qualquier passar por alli
a hechar a bajo el rio Arsemala lo que se le ofresca.’
f. 252r. Joan Masdeu, síndic personer.
1788, juny, 24
Establiment del preu de la carn en l’arrendament corresponent: 7 sous el
xai, des de l’1 de juliol fins al primer dia de Pasqua de Resurrecció,
des d’aquest dia fins al darrer de juny, al preu de 7 sous i 3 diners, i
l’ovella a 4 sous i 8 [diners].
Atorgar poders a Norbert Pérez, agent de ‘los Reales Consejos de la Villa y
Corte de Madrid’, per tal d’augmentar el sou dels regidors i del síndic
procurador i per a gastar dels propis el que es necessita per a arranjar
el pont Major.
S’acorda fer un recurs al Reial Acord per tal de privar a tota persona ‘extra-
her hieso cosido [sic] de esta Villa y poder poner precio a su venta’.
f. 252v.
1788, agost, 11
L’alcalde major de Camprodon, en nom del rei i en un acte solemne, pren
possessió de la jurisdicció civil i criminal de la vila de Sant Joan de
les Abadesses i, en conseqüència, desposseeix la col·legiata d’aquestes
atribucions.
‘… el motivo de haver convocado Ayuntamiento ... de comparecer
en el proprio Ayuntamiento dicho señor alcalde a comunicar ciertas
Reales Ordenes y añadiendo dicho regidor decano a esta proposicion
tener entendido que la venida de dicho señor alcalde era a efecto de
tomar pocession en calidad de comisionado subdelegado del caballero
intendente de este Principado de Cataluña de la jurisdiccion de esta
Villa y demas pueblos a ella anejos que se havia declarado (a favor
de su Magestad) en la causa que sobre su Reino [y por acciones] se
seguia en el Real Consejo de Hacienda por los señores fiscales de su
Magestad contra el Cabildo eclesiastico de esta Villa como a señor
jurisdiccional de la misma ... = ya debe tener este Ayuntamiento no-
ticia ... en cuia virtud dixo dicho señor alcalde comisionado que iba
a tomar posesion ... preguntó al dicho honorable bayle ... quien se le

havia dado el empleo de baile de esta Villa que exercia y la vara que
llevaba y haviendole respondido el ilustre Cabildo de esta Villa como
señor juridiccional de la misma le mando deponer la tal vara (y llaves
de las carceles) que como a bayle predicho llevaba sobre la mesa y le
dixo que se tuviese por desprendido de dicho su empleo de bayle que
exercia (sin empero nota alguna de infamias si solo) por que dicho
Cabildo no tenia ya facultades de crear baile en esta Villa y que esto
quedava reservado para su Magestad. Y haviendo depuesto el nombra-
do Agustin Santonja la dicha vara de baile sobre la mesa y despren-
dido este de dicho empleo de baile, passó el propio señor alcalde en
la calidad de comisionado predicho a preguntar como efectivamente
pregunto a dichos señores regidores y demas vocales del Ayuntamien-
to quien se los havia nombrado y concedido el empleo que obtenian,
haviendo respondido dichos señores regidores el Cabildo eclesiastico
de esta Villa como a señor jurisdiccional de la misma. Dixo a estos
que se tuviessen por desprendidos del tal empleo de regidores nom-
brados por dicho Cabildo eclesiastico de la presente Villa sin la menor
nota de infamia y solo por haver perdido dicho Cabildo las facultades
que tenia de crear semejantes regidores y haverse adjudicado estas a
su Magestad. En cuio nombre les creaba regidores de esta Villa con
el mismo orden que lo eran creados por dicho ilustre Cabildo y les
mandava exerciessen sus empleos bien y fielmente como su Magestad
mande. Y haviendo respondido todos que gustosos cumplirian quanto
se les havia mandado dixo dicho señor alcalde que en la calidad de co-
misionado predicho iba a tomar pocesión de dicha jurisdicción de esta
Villa y assi que, en señal de la possessión civil que en nombre de su
Real Magestad entendia tomar real y corporalmente, se ponia como
a efectivamente se puso los guantes y, en señal de la criminal que en
el proprio nombre entendia tambien tomar de la criminal real y cor-
poralmente, hazia como efectivamente hizo con la espada tres cruces
en el aire y los actos demostrativos de la toma de dicha possessión,
continuando mando a los nombrados señores regidores y demás que
estaban en la casa consistorial de dicho Ayuntamiento se fuessen de
ella y, haviendolo executado, se quedó solo en dicha casa un poco y
después salió de ella y cerró sus puertas interiores y exteriores, todo
segun dixo, en señal de dicha possessión que iba tomando, cuios ac-
tos continuando se fue a las carceles de esta Villa, (abrió) y entró en
ellas y, a poco rato, salió de ellas y las cerró por todas sus puertas en
igual señal de dicha possessión, la que finalisando se fue a la plassa
Mayor de la presente Villa y en ella hizo hazer, a sonido de trompeta
por el pregonero de Camprodon, el pregon siguiente: “De orde del se-
nyor alcalde de la Vila de Camprodon se mana a tohom generalment

de esta Vila y son districte regonegan per son senyor natural el Rey
Nostre Senyor (que Deu guarde) y que acudian al Real Tribunal de
Camprodon per la administracio de Justicia que se’ls oferesca = Y lla-
mando al Nuncio portero y pregonero de esta Villa, que alli se hallaba,
le preguntó quien era y haviendole respondido ser el nuncio portero y
pregonero de esta Villa, le dixo quien se le havia dado aquel empleo y
haviendole respondido el Cabildo eclesiastico de esta Villa como señor
jurisdiccional de la misma le dixo que como no tuviese ya este Cabil-
do la jurisdiccion de esta Villa y por consiguiente facultades de crear
nuncios porteros ni pregoneros para ella, se tuviese por desprendido
de tales empleos y, volviendo hacia los regidores y demás referidos
vocales del Ayuntamiento que le iban acompañando, les dixo quedar
concluidos los actos de la possession de la jurisdicción de esta Villa
que, en nombre de su Magestad, como comisionado predicho, havia
venido a tomar y assi que devolvía las llaves de las carceles de esta
Villa y casa consistorial de la misma a dicho Honorato Corominas como
regidor decano, para que las guardase y tuviese a su disposición y se
despidió de ellos y estos de el dandose reciprocas enorabuenas de la
execución de los actos sobrereferidos ...’
Una vegada se n’ha anat l’alcalde, els regidors es troben a l’ajuntament i
discrepen pel fet d’haver deixat la vila de Sant Joan sense batlle ni
justícia; dos regidors van a trobar-se de nou amb l’alcalde major i
demanen que els faciliti una còpia del manament del canvi de juris-
dicció; l’alcalde els respon que la demanin a la superioritat.
A l’ajuntament hi són presents quatre regidors, dos diputats i el síndic per-
soner.
f. 253r.
1788, agost, 15
S’acorda redactar dos memorials, un dirigit al cavaller intendent del Prin-
cipat reclamant que no s’eliminin càrrecs municipals, i l’altre al Reial
Acord demanant que, seguint la Nova Planta de Govern, no manqui
en aquesta vila ni batlle ni tribunal.
Facultat del regidor degà de rompre terres del comunal, si fa al cas.
Comprovació si Joan Perramon edificava en terrenys del comú.
S’acorda que el ‘mostassen’ privi a tothom de vendre guix a més de 6 sous
la quartera ‘y que refinasen las medidas con que venden aquel con
el original del trigo de esta Villa’.
Canvi d’ubicació del banc del comú de la vila a la col·legiata, del costat de
l’epístola, on era fins ara, al de l’evangeli.
f. 255r.
1788, agost, 21
Sessió de l’ajuntament en la qual es demana consell a diversos prohoms
sobre la conveniència o no de reclamar i insitir que es mantingui el
jutjat a la vila: tots responen afirmativament. Els prohoms cridats
són els següents: Josep Antoni d’Asprer, Ramon Serralta, Esteve Ca-
llís, Josep Llirós, Miquel Saltor, Josep Bonafós, Cristòfol Biure, Fran-
cesc Blanxart, Joan Ferrer i Serra, Pere Màrtir Bellapart, Pere Màrtir
Pasqual, Pere Vilalta, Pere Bover, Magí Corominas, Agustí Santonja,
Joan Vernedas, Pere Nonó i Pere Casellas.
f. 255v.
1788, agost, 27
La casa que està construint Joan Perramon ocupa un cert espai dins la
muralla, a la qual cosa no estava autoritzat.
‘… edificaba y havia ya edificado unos diez palmos dentro las
murallas de esta Villa feu uniformamente resuelto passar todo el Ayun-
tamiento a dezir a dicho Juan Perramon que dirruie todo lo edificado
en dichas murallas y, caso de no quererlo hacer, hacerlo dirruir el
Ayuntamiento por otro.’
S’ha rebut i s’acorda donar publicitat a una ordre del Reial Acord segons la
qual, amb motiu del canvi de jurisdicció executat per l’alcalde major
de Camprodon (veg. núm. 1, 11/8/1788), el regidor degà exerceix les
atribucions que fins aleshores corresponien al batlle.
‘Barcelona 21 (o 27) agosto de 1788 el regidor decano de la Villa
de San Juan las Abadesas exersa la jurisdicción el propio modo que
antes la exercia el baile de dicha (Villa en la misma Curia y) valien-
dose del mismo escribano, portero, o pregonero y demas oficiales que
(antes havia hasta nueva providencia, asi lo resolvio su excelencia y
Real Acuerdo).’
f. 256r.
1788, setembre, 4
Acord de dubtosa interpretació; sembla que té relació amb el canvi de ju-
risdicció de la vila.
Es presenta un altre recurs al Reial Acord per defensar la pervivència del
jutjat a la vila.
‘… a fin que se mantuviese en esta Villa el tribunal districtual
como de antes y que el baile de la propria Villa lo fuese tambien, como
tiempo haze los ha sido de la Ribera, y de Surroca y Ogassa, pidiendo
al mismo tiempo instrucciones sobre el modo con que devan formar
la terna de baile y bina de regidores.’
Casa d’en Perramon (veg. núm. 1, 27/8/1788).

‘… no habia cumplido en dirruir la parte de lo que havia edificado
en las murallas de la presente Villa y se lo havia prometido al presente
Ayuntamiento ... fue resuelto ... con pena de 10 libras y de derruirle
todo el edificio dentro el termino de diez dias, haya descubierto y
desembarasado el terreno de los muros de la presente Villa que tiene
ocupado en el modo lo prometió a este Ayuntamiento.’
f. 256v.
1788, octubre, 12
Es fa una sol·licitud al Reial Acord per demanar com cal fer les bines de
regidors i la terna de batlle.
Es rep una carta de l’alcalde de Camprodon nomenant síndic procurador
Joan Ferrer i Serra; sembla que aquest nomenament no s’ajusta a les
normes que cal observar.
f. 257r.
1788, octubre, 20
L’alcalde de Camprodon pregunta a l’ajuntament quants llits de tropa hi
ha a la vila i el resultat econòmic de la Junta dels propis del darrer
quinquenni.
Referent a la conveniència de subhastar les tabes dels arrendaments de les
gabelles, sal i tavernes.
f. 257v.
1788, novembre, 14
Pere Màrtir Pasqual pren possessió com a síndic procurador, nomenat pel
Reial Acord.
Nomenament d’administrador de l’ermita de Sant Antoni: Francesc Sobre-
rroca.
f. 258r.
1789, març, 16
Referent a la venda i els preus del blat de moro i del blat.
f. 259r.
1789, març, 17
Referent a la venda i els preus del blat de moro i del blat.
f. 259v.
1789, abril, 14
Jaume Izern ingressa, probablement com a administrador, a l’ermita de
Sant Antoni.
Dels propis es paguen 2 lliures i 5 sous a un regidor per haver traslladat
el blat des del mas Serrat —és l’actual mas Serrat de la Reia— d’en
Rafael Corriols fins a la vila.
f. 260r.
1789, maig, 10
Referent a l’escassetat de blat.
‘Atendida la falta y carestia de trigo maiz que hay en la Villa y
los clamores de los vezinos que con dineros en las manos no encuen-
tran de dicho grano, han resuelto todos los nombrados uniformemente
comprar 29 quarteras que Joseph Surroca, vezino de Ripoll, tiene de
dicho grano en esta Villa a razon de 4 libras la quartera, y por pagar
aquellas sacar de la caxa de los proprios de la Villa la cantidad de di-
nero correspondiente y volverla luego de vendido dicho maiz y poner
este para que lo venda al dicho precio a quien lo necessite.’
Nomenament de Pere Bover com a afinador de pesos i mesures.
f. 260r. Francisco Gonzales, síndic personer.
1789, maig, 16
Almoina per als qui s’encarreguen d’organitzar la processó de les Tres Creus
(veg. núm. 2, 15/5/1790).
‘… han resuelto librar de los proprios el valor de tres medidas
vulgo [mesures] de trigo para la limosna de las Tres Creus a los que
en este año cuidan de hazerla.’
f. 260v.
1789, juny, 8
Contraban de blat: s’acusa Pere Lapuja, del mas la Batllia, d’extreure’n del
terme de la vila.
f. 260v.
1789, juliol, 6
Baixa provisional, per motius de salut, del batlle interí i administrador de
l’ermita de Sant Antoni, càrrecs que ostenta simultàniament Honorat
Corominas.
f. 261r.
1789, juliol, 16
Es resol donar un segell als diputats, per a usar-lo en l’exercici de les seves
funcions.
f. 261r.
1789, juliol, 23
Arranjament de la Mare de la Font (s’hi destinen 50 lliures) i contribució
dels veïns en el manteniment dels carrers.
‘… y de lo que sobrase de componer el vulgo rech de la fuente
de la plassa, la bajada de la casa del Hospital y la calle delante la casa
del Dr. Esteban Callís, la parte, a saber, de dicha calle que correspon-
de al Comun por razon de la plassa que alli hay dicha del Vaquer; ...
instar y obligar a qualquier particular de la Villa el componer la calle
de su casa.’
f. 261v.
1789, agost, 24
Es fan noves insígnies de regidors i nova vara de batlle.
Referent als llits de la tropa.
El sotsdelegat interí del partit de Camprodon demana un informe sobre la
sol·licitud de l’ajuntament de fer una nova font a la plaça del Vaquer
(veg. núm. 1, 17/4/1785).
f. 261v. Pere Màrtir Pasqual, síndic procurador.
1789, setembre, 11
Referent a l’obligació secular que té l’arrendatari de la taba de la carn de
donar una lliura de vaca al ‘regidor fiel’ (mostassaf) per cada vaca
‘visurada’.
f. 262r.
1789, setembre, 26
Arrendament de la fleca.
Referent a l’informe sobre els llits de la tropa.
Referent a l’informe sobre la construcció d’una nova font a la plaça del
Vaquer.
Referent als informes redactats per a l’elecció de regidors i la concessió de
cúria.
Reclamació de l’ajuntament de Camprodon al de Sant Joan dels drets de
barra, lleuda i trànsit que el comú de Sant Joan es nega a pagar-li.
f. 262v.
1789, octubre, 6
escollit un censal de 200 lliures del capítol; aquest censal…
‘… que todos los años, a los 15 de enero, la Universidad de la
presente Villa deve corresponder al Ilustre Cabildo de la Collegiata
iglesia de la misma en fuerza de la creacion de aquel a dicho Ilustre
Cabildo hecha por los honorables consules de dicha Universidad in-
siguiendo resolución del Consejo Jurado de la misma, con auto por
ante Pablo Ysalguer quondam notario de dicha Villa pasado a los 15
de enero de 1711.’
f. 263r.
1789, octubre, 11
Subhasta dels propis, seguint les tabes de l’any anterior, modificant només
l’arrendament de l’aiguardent, el qual es permet que forasters puguin
vendre’l pels carrers.
f. 263v.
1789, octubre, 13
Referent a la presumpta intrusió de [N.] Badia, de Camprodon, en l’exercici
de la medicina i la curació de malalts.
‘Josep Llirós i Miquel Saltor... piden a este Ayuntamiento imponga
las correspondientes penas a N. Badia de Camprodon, a fin que no visite
eo bien de y ordene remedios para la curación de enfermos, respeto de
no ser habilitado para ello y haver causado los graves perjuicios que en
dicho memorial se expressan; se ha acordado uniformemente mandar
comparecer en Ayuntamiento, como se ha hecho, al dicho Badia, el
qual qual [sic] presente se le ha pedido por dicho Sala, en nombre
del Ayuntamiento, el privilegio de medico con que podia el visitar
y receptar o aplicar remedios como lo practicava a varios enfermos y,
comprendido por sus respuestas que no tenia el tal privilegio, como
suponia, se le ha mando por dicho Sala, en nombre y de acuerdo de
dicho Ayuntamiento, que bajo la pena de 50 libras no pueda de hoy
en adelante visitar eo recetar o ordenar remedios para la curación de
algun enfermo hasta que haia presentado privilegio para ello eo bien
certificado del magnifico Ayuntamiento de la villa de Camprodon, donde
tiene su domicilio.’
f. 264r.
1789, octubre, 25
Per manament de l’alcalde interí de Camprodon, es col·locarà a les portes
dels magatzems de grans de la vila un rètol en el qual, presumible-
ment, caldrà indicar el preu de venda dels grans, que serà el que s’ha
estipulat en la darrera fira o mercat, excepte el del blat, que és, potser
per quartera, de 6 lliures, 7 sous i 6 diners.
f. 264r.
1789, desembre, 11
Per mort de l’actual síndic procurador, Pere Màrtir Pasqual, es fa terna per
a aquest càrrec i es tramet al Reial Acord.
f. 264v.
1790, març, 31
Presa de possessió del nou síndic procurador.
f. 265r.
1790, abril, 11
Referent a la necessitat d’admetre altres preveres a la parroquial perquè s’hi
han extingit els beneficis.
f. 265r. Honorat Corriols i Perramon, síndic procurador.
1790, abril, 19
Referent a fer un estat de comptes i deutes dels propis del comú.
Sobre tavernes: un arrendatari, que ha subarrendat la seva taverna, n’ha
obert una altra en un nou local, la qual cosa és reprobable.
f. 265v.
1790, abril, 29
Es demana permís per a destinar dels propis els diners que convingui per a
arranjar la cantonada de la casa consistorial, el pont d’Oganes, i fer
armes ‘de este Comun, por no haver alguna de ellas de confiansa ...
para solicitar tambien permiso de satisfacer el salario de la Esqua-
dra de Valls correspondiente a esta Villa.’
Referent a la mesura del guix.
‘… la necesidad hay de establecer el modo o calidad de que haian
de ser las medidas del ieso se vende en la presente Villa, por los frau-
des y perjuicios se siguen de su desigualdad y de no haver disposi-
ción alguna sobre ellas. Fué resuelto uniformemente mandar hazer un
publico pregon con que, de parte de este Ayuntamiento, se prohiba a

toda persona que, pena de 3 libras, no pueda vender ieso que no sea
con medida igual a la del trigo y afinada y marcada por el afinador
de esta Villa.’
f. 266r.
1790, maig, 2
Nomenament de col·lector del cadastre per renúncia de Pere Vilalta.
f. 266v.
1790, maig, 15
Arrendament de la taba de la carn, seguint la taba de l’any anterior, però
amb algunes modificacions.
‘… que no pueda el arrendatario entrar en ellas [terres cultivades]
con mas de 200 cabezas y hasta pasados 2 dias enteros de haver llovi-
do, que no pueda tampoco entrar en las que se hallasen [sircuidas] de
farratge ... ni mientras se hallasen en ellas cabellones ni otra qualquier
especie de sembrado ... no poder el tal arrendatario entrar mas de
alguna de las tierras del dueño de aquellas en que havia hecho pacer
su ganado ... privar a dicho arrendatario, bajo pena de 3 libras, que
no pueda vender las cabezas y demas comprehendido en el nombre
de menudaruas a los taverneros ni mesonero de esta Villa ... y se le
ha [sacado] la obligación de haver de vender oveja desde el primero
dia de Quaresma hasta el primero de julio.’
Referent a la processó de les Tres Creus.
‘… de acercarse el dia de Pentacostes el dia siguiente al qual se
acostumbra subir en la montaña llamada de las Tres Cruzes y hazer
limosna a los pobres y refresco para los individuos de este Ayuntamiento
que suben en ella y, por consiguiente, que conviene resolverse ... que
se gaste al dicho efecto 3 libras, 7 sueldos y 6 dineros por la caridad
y otro tanto por el refresco.’
Concessió de salari al regidor que expedeix els assentaments de les artigues.
Probablement, acord que fa referència a l’excés d’intermediaris en la con-
cessió dels arrendaments de les tavernes.
‘Fue resuelto uniformemente que no se describa cosa ni se hable
mas de este asunto, a cuia resolución protestó dicho síndico procurador.’
f. 267r. Agustí Santonja, síndic personer.
1790, juliol, 2
Referent a l’augment de 44 lliures en l’import del primer terç del cadastre.
Manca d’aigua a les fonts: es tanquen les conduccions.
Referent al plet amb les Cinc Dignitats Reials sobre la ‘districtualidad’ del
molí fariner (molí Gros).
f. 267v.
1790, juliol, 14
El subdelegat del partit de Camprodon comunica a l’ajuntament que no
hi ha equivocació en l’augment de les 44 lliures corresponents al pri-
mer terç del cadastre, i que s’aprovisionin dels propis de la vila, per-
què aquest increment s’ha fet ‘para satisfacer con el los gastos de
los comisionados de esta provincia para asistir a la coronación de
nuestro monarca D. Carlos quarto (que Dios guarde) y prestarle el
devido juramento de fidelidad y vasallaje’.
f. 268v.
1790, agost, 22
Referent al plet amb les Cinc Dignitats Reials sobre la ‘districtualidad’ del
molí fariner (molí Gros).
f. 268v.
1790, setembre, 24
Es fa la terna o proposta de síndic procurador.
f. 269r.
1790, octubre, 22
Es construeix una nova pica per a la font de la plaça Major.
‘… del mal estado de la pica de la fuente de la plassa Maior de
la presente Villa he resuelto uniformemente mandar hacer otra de nue-
va de 4 palmos de circunferencia mas de la que se halla, y de 5 [quar-
tos] grueso con 3 de fondo de la misma, y aun mejor calidad de piedra
que la que en ella se haia rota, y que a este fin se firme la correspon-
diente tabba y se libre al que por menos ofresca hacerla y ponerla en
el mismo estado de la vieja.’
Arrendament dels ‘emolumentos’ seguint la taba de l’any passat, a excep-
ció ‘de no haver los taverneros y mesonero de sacar mas de me-
dio porron de cada uno de los botes de vino a fin de gustarlo los
honorables mostasaf y diputado, y de haver de dar al corredor su
correspondiente salario a razón de 4 dineros por libra se ofresca a

qualquier de dichos arriendos’.
f. 269v.
1790, desembre, 29
Prohibició de residència a la vila de Manuel Puig, àlies Rèbol, ‘atendida su
mala conducta’.
Protesta per la no presentació dels comptes del clavari o col·lector del ca-
dastre.
f. 270r.
1791, febrer, 20
Presentació del nou síndic procurador, el noble senyor don Josep Asprer i
de Miquel.
S’acomiada l’agent de Madrid Norbert Pérez, ‘que todo su ancono no era
mas que coger dinero de este Ayuntamiento’, i se’n busca un altre
per a continuar els processos, oferint una gratificació d’‘un doblon de
ocho’ si els resultats són positius.
f. 270r.
1791, abril, 26
Liquidació dels comptes dels propis, presentats pel majordom.
Referent a unes despeses de l’arrendatari de la carn, el qual estava obligat
de satisfer al col·lector de l’Esquadra de Valls.
f. 270v. Josep d’Asprer i de Miquel, síndic procurador.
1791, maig, 20
S’estipula data per a ‘rematar’ l’arrendament de la carn.
De comú acord amb el capítol, s’ha nomenat mestre de primeres lletres el
prevere Jaume Blanxart.
‘… haver de enseñar sin estipendio alguno a todos los niños de
la presente Villa (en las quatro horas estiladas de cada dia) de leer y
escrivir como y los rudimentos de Nuestra Santa Religión e instruir a
los mismos en buenas costumbres, procurando assistan diariamente
a missa y rosario, y haziendoles cantar el sabado por la tarde de cada
semmana el “tot bon christia” no pudiendo ausentarse el tal maestro de
la presente Villa sin permisso del Ayuntamiento y dexando subsituto, con
aprovación de este y deviendole avisar un mes antes de querer dexar
este empleo, para el qual le han assignado las mismas 16 quarteras y
media de trigo, 9 libras barcelonesas y demas lucros y exempciones
de que hasta el presente se halla dotado y ha acostumbrado gosar

semejante maestro.’
f. 271v. Pere Màrtir Bellapart, síndic personer.
1791, juny, 6
Conflicte entre Marià Isalguer, notari, i el pastor del ramat de la carnisseria,
per haver aquest pasturat ‘en la margen quien va al manso Miram-
bell, sobre el rio Ter, contigua al camino real’. S’acorda amonestar
l’arrendatari de la carnisseria per tal que es privi de pasturar en aquell
indret.
f. 272r.
1791, juny, 8
L’arrendador de la carnisseria demana la taba d’aquell arrendament (con-
flicte per la pastura al marge del mas Mirambell).
f. 272r.
1791, juny, 9
S’arresta l’arrendador de la carn, Joan Camps (conflicte per la pastu-
ra al marge del mas Mirambell), per les injúries comeses contra
l’ajuntament.
Es demana permís per a destinar dels propis els recursos necessaris per a
arreglar el pont Major.
f. 272v.
1791, juny, 10
Retractació del que va exposar en el memorial Jaume Camps (conflic-
te per la pastura al marge del mas Mirambell) i perdó per part de
l’ajuntament.
f. 272v.
1791, juliol, 1
Carta del governador del corregiment de Vic demanant a l’ajuntament quin
és el nombre de cavalleria que podria allotjar-se a la vila, a la qual
cosa l’ajuntament respon dient-li que ‘por ser esta villa y su vecin-
dario faltada totalmente de cebada, con mucha escasez de pajas
y caballerissas, se jusga muy dificilisimo imposible poder surtir a
partida alguna de cavalleria’.
Previsions d’armes, municions, provisions i arranjament dels llits de tropa
‘y haber fundadas noticias de que quanto antes pasara tropa a esta
Villa’.
El síndic procurador entrega la meitat del seu salari per tal de fer ‘una obra
beneficiosa al público’.
f. 277r.
1791, agost, 9
Referent a la urgència en l’arranjament del pont Major.
Trànsit per la vila del segon batalló de Galícia; es disposen les provisions
per al seu allotjament.
f. 277v.
1791, desembre, 13
Sorteig de la concòrdia dels creditors: 134 llliures, 5 sous i 11 diners. Sur-
ten escollits el censal del capítol, 65 lliures, 14 sous i 1 diner, i el
censal de la causa pia dels Isalguer, 68 lliures, 11 sous i 10 diners.
S’ha llegit i aprovat un decret, sancionat a Mataró el dia 12 de juny de 1790
i signat per Josep Andrés de Portillo, comissionat general de monts,
segons el qual la congregació dels Dolors de la vila de Sant Joan de-
mana un roure de la devesa del mas Negre, de la parròquia de Sant
Martí d’Ogassa, que és de Josep de Boatella.
f. 278r.
1792, febrer, 13
Nomenament de Cristòfol Biure en substitució de Josep Isalguer, per im-
possibilitat i malaltia.
La congregació dels Dolors demana el terreny de l’era Gran per a ampliar
el cambril.
‘… se ha decretado un memorial presentado por los oficiales de
la venerable congregación de la virgen de los Dolores de esta Vila
concediendoles, como no sea en perjuicio de tercero, el terreno que
pide del parage nombrado la Era Gran para ensanchar el camaril de
dicha venerable congregación.’
f. 279r.
1792, març, 11
Bina o proposta de regidors ‘en el modo y forma que segun vienen las or-
denes e instrucciones ordinarias y que en [particular] han recibido
sobre el asunto’, la qual ‘se presentase y remitiese a su Excelencia y
Real Acuerdo para que eligiese las personas que mejor le pareciere’.
Es paga al procurador de l’ajuntament 200 rals per haver aconseguit que
l’ajuntament hagi pogut fer la bina o proposta de regidors.
f. 279v.
1792, maig, 10
Manca de grans: s’acorda comprar-ne.
Petició de certificat per l’afer de Pau Tubau, visurador de la carn.
Subhasta de l’arrendament de la carn.
Nomenament d’agent fiscal a favor de Francesc Vilanova, sabater, per mort
de Josep Constans.
f. 280r. Jaume Roquer i Ferrer, síndic personer.
1792, maig, 28
Afer Pau Tubau, visurador de la carn, de la seva expulsió de la vila i de la
impossibilitat de tornar a exercir aquell càrrec o arrendar la carnis-
seria.
f. 280v.
1792, maig, 30
Afer Pau Tubau, visurador de la carn, de la seva expulsió de la vila i de la
impossibilitat de tornar a exercir aquell càrrec o arrendar la carnis-
seria. L’ajuntament entén que la prohibició era per l’any en què fou
investigat. Pau Tubau, durant altres anys, ha arrendat la carnisseria
i ha estat ‘cortante’ de la Pobla de Lillet. La sol·licitud d’inhabilitació
de Pau Tubau formulada pel síndic personer és ‘inconsequente e in-
tempestiva’.
f. 281v.
1792, juliol, 11
Referent a les queixes d’Eudald Bassaganya, de Sant Martí d’Ogassa, per
les presumptes intromissions de l’ajuntament de Sant Joan en la ju-
risdicció d’aquell indret.
‘… ha resuelto unanimemente oponerse formalmente a la preten-
sión de dicho alcalde [el de Camprodon] y de defender la jurisdicción
que la vara de esta Villa tiene en dicha parroquia de Ogassa, tanto
de tiempo immemorial como en virtud de decreto del Real Acuerdo.’
f. 282v.
1792, setembre, 3
L’intendent del Principat demana tot el sobrant en efectiu que hi ha a les
arques de la Junta dels propis, que és de 7.698 rals i 18 diners, i que
se li duguin.
Referent a l’escassetat de grans; es demana que alguns vilatans ajudin a

comprar-ne ‘donde se podria ir para comprar trigo, assi del terreno
como del que viene por mar’.
f. 283r.
1792, setembre, 12
Resultat de l’entrevista amb l’alcalde major de Camprodon.
‘… que no habia este Ayuntamiento hazer por ahora bina ni pro-
puesta de bayle, ni regidores, y que el sobrante de proprios ... se habia
de executar con la mas possible brevedad.’
Es fa comissió per a portar els diners dels propis a Vic.
f. 283v.
1792, setembre, 16
Informe de la comissió per portar els diners a Vic.
‘… ha entregado al dicho Ayuntamiento la carta de pago impressa
... firmada por don Joseph de Lissarte, oficial mayor de la thesoreria
del presente exercito y Principado de Cathaluña.’
Pagament de les dietes de la comissió de Vic.
f. 284r.
1792, octubre, 7
Per encàrrec de l’alcalde de Camprodon, es fa un cens de la palla que hi ha
a la vila.
f. 284v.
1792, octubre, 21
S’utilitzen els diners del Reial Cadastre i els que hi ha dels propis per a com-
prar blat per a les fleques.
f. 284v.
1793, gener, 21
Arranjament del pont d’Oganes.
f. 285r.
1793, març, 4
El síndic procurador general, Josep Antoni d’Asprer, lliura l’import de dos
anys del seu salari per a obres públiques i beneficioses al comú.
f. 285r.
1793, març, 26
Actuació mancomunada de la vila i la ribera per fer front a la construcció o
ampliació de la carretera de Ripoll a Puigcerdà, a la provisió conjunta
de jornalers i al seu pagament.
f. 285v.
1793, abril, 9
L’arrendador de la carn demana que s’augmenti el preu de la carn, de la
mateixa manera que s’ha incrementat a Ripoll i a Camprodon.
f. 285v.
1793, abril, 14
Pau Tubau, l’arrendador de la carn, ha apujat el preu de la carn; l’ajuntament
li mana que retorni els diners i que es faci un pregó per tal que ningú
pagui la carn al preu que estableix aquest arrendatari.
f. 286r.
1793, abril, 17
Protesta de Pau Tubau pel preu a què ha de vendre la carn.
f. 286r.
1793, abril, 19
Resultat de la consulta amb l’advocat per la qüestió del preu de la carn,
el qual dictamina que no s’augmenti i que l’arrendatari asseguri el
proveïment.
f. 286r.
1793, maig, 6
Manca de blat: es comissiona dos regidors perquè facin ‘escandall de pan
de dos terceras partes de trigo formen y una tercera parte de trigo
mais y tacen el mismo precio a que resultase a los panaderos’.
f. 286v.
1793, maig, 9
Almoina de les Tres Creus: mitja quartera de blat i 3 lliures, 7 sous i 6 di-
ners.
Referent a la barreja de blat i blat de moro per a fabricar pa, al preu que es
vendrà i al benefici del segó que correspon al forner.
Armament: ‘… poder corrientes las armas de la presente Villa fue unani-
memente hecha comisión ... de hacer algunos cartuchos’.
f. 286v.
1793, maig, 14
Referent al rebut del memorial de l’alcalde major sobre el nomenament de
regidors i batlle.
f. 287r.
1793, maig, 18
Petició d’augment del preu del vi; es concedeix ‘por exorvirse aquellos el
excesivo coste del porte del mismo a causa de las actuales guerras’.
f. 287r. Francesc Blanxart, síndic personer.
1793, maig, 22
Establiment de salaris per bagatges.
‘… sobre la necesidad de atender a los lamentos de varios mi-
serables por lo muy a menudo deben ir a bagage en lo que sobre
perder su jornal han de invertir lo que necesitan por el sustento de
sus familias: resolviose ... se de a cada uno de los bagages maiores
1 libra, 2 sueldos y 6 dineros y de los menores 18 sueldos y 9 dineros
por jornada, ultra lo que da el Rey.’
f. 287v.
1793, maig, 30
Mobilització per a la guerra. S’ha rebut una carta.
‘El bayle de San Juan las Abadesas manda a sus vecinos com-
parescan armados a unirse con los de esta Villa por exigirlo el Real
servicio. Camprodon 30 maio de 1793: Gutierres. … se vaian recogien-
do todas las armas y se pongan custodia de los señores .... y se vaian
recogiendo los vezinos mas abtos para su manejo.’
f. 287v.
1793, juny, 3
Nomenament de nous obrers de l’església parroquial de Sant Pol.
f. 288r.
1793, juny, 11
S’esmenten els vint-i-quatre electors, que demanen l’anul·lació de l’incre-
ment de 2 sous i 6 diners per cada càrrega de vi, que havia estat con-
cedit a l’arrendatari del vi. Es concedeix.
S’estableix el preu del cap i peus de xai a 9 quarts la lliura, i el pulmó a 4, la
sang a 2, les tripes a 2 i totes les parts de les ovelles a 2 maravedisos
menys del que s’ha dit.
f. 288r.
1793, agost, 30
S’estableix el preu del pa: 1 sou i 6 diners la lliura.
f. 288r.
1793, setembre, 9
El síndic personer i altres protesten sobre el permís per a celebrar una corri-
da de toros i diuen que, si no es prohibeix, no contribuiran al subsidi
‘de los crecidos gastos ocasionan los somatenes contra los enemi-
gos’.
Es demana que es lliuri al procurador els comptes del que s’ha gastat en la
contractació de jornalers pels treballs de la carretera de Ripoll a Puig-
cerdà, per tal de cobrar o recuperar aquestes despeses.
f. 288v.
1793, setembre, 27
Terna o proposta de síndic procurador general.
L’alcalde de Camprodon, Manuel Gutierres, tramet una carta segons la
qual cal donar allotjament, pa, i diners a un caporal i dos soldats
del regiment d’infanteria de Màlaga, manament al qual l’ajuntament
només correspon amb el pa.
Establiment del preu del pa per al mes d’octubre: 1 sou i 5 diners.
f. 288v.
1794, gener, 19
escollit el capítol, per un censal de 200 lliures.
f. 289r.
1794, febrer, 7
Referent a la revenda de blat, la qual es prohibeix, i es comunica amb un
pregó.
f. 289r.
1794, febrer, 28
Confirmació del nomenament de Cristòfol Biura, síndic produrador gene-
ral, segons manament del Reial Acord.
f. 289v.
1794, març, 19
Canvi d’administrador de l’hospital de pobres.
Referent a l’arrendament dels propis, al recàrrec que suporten pel sometent

i a les dificultats per a trobar arrendataris.
f. 289v. Cristòfol Biura, síndic procurador.
1794, març, 23
Referent al pagament d’unes dietes.
Referent al fet que molts sometents tenen fusells amb munició que han de
retornar.
Encàrrec al majordom dels propis que liquidi els comptes.
f. 290v.
1794, maig, 25
Referent al cobrament dels drets del vi.
f. 291r. ‘Magnifico’ Joan Pau Serralta, síndic personer.
1794, juliol, 22
Lectura del privilegi emès per l’alcade major de Camprodon nomenant bat-
lle i regidors i presa de possessió d’aquests: Honorat Corriols i Perra-
mon, comerciant, batlle; regidor primer, Miquel Saltor; regidor segon,
Josep Folcrà; regidor tercer, Joan Masdeu; regidor quart, Miquel San-
tonja, i regidor cinquè, Francesc Ferrer i Gironella.
f. 291r. ‘Convocados los honorables Agustí Teixidor, regidor, regente la vara de baile
de la presente Villa de San Juan las Abadesas, por ausencia de Jaime Sala y
muerte de los demas regidores.’
1794, juliol, 25
Arrendament de la carn i establiment de preus de la carn i dels menuts.
Arrendament de les gabelles o botigues i establiment del preu de la sal.
Es requereix al batlle perquè recordi administrar la seva jurisdicció tant a
la vila com a les parròquies de Surroca, Ogassa i parròquia de la vila,
i al mateix temps es fa comissió a un regidor perquè faci un recurs
al Reial Acord ‘a fin que se sirva declarar extenderse la jurisdicción
del baile de esta Villa a las dichas parroquias de Surroca y Ogassa,
conforme quando Baronal’.
f. 292r. Honorat Corriols i Perramon, batlle.
1794, juliol, 30
Nomenament o confirmació de càrrecs: administrador de Sant Antoni, por-
ter i administrador de l’hospital de pobres malalts.
Referent a la sol·licitud de l’alcalde major de Camprodon d’un bagatge, al

qual l’ajuntament s’oposa perquè la vila n’està exempta, segons una
‘antigua consuetud’. Divergències jurídiques entre la vila i la ribera.
f. 292v.
1794, agost, 10
Constitució de la Junta de Defensa, ‘que deberá cuidar del ramo de los so-
matenes’; juntament amb el batlle i el rector, cal escollir dues perso-
nes més, una entre els nobles i una altra entre els menestrals. Surten
designats el magnífic Joan Pau Serralta, ciutadà honrat de Barcelo-
na, i Francesc Blanxart, confiter.
f. 293r.
1794, agost, 21
Juntament amb el comú de la ribera, s’escullen els càrrecs de campaner i
de [‘forsero’].
Es fa fer una torxa per acompanyar els viàtics.
f. 293v.
1794, setembre, 17
Confecció de la bina de regidors i terna de batlle, la qual es tramet al Reial
Acord.
f. 293v.
1794, setembre, 27
Dos dels proposats en la terna de batlle demanen estar-ne exempts per in-
compatibilitat amb altres càrrecs que tenen assignats.
Dificultats per a trobar postors que es facin càrrec dels arrendaments de la
carn i la fleca.
La Junta de Defensa requereix al batlle que obligui als ajuntaments de
Surroca i d’Ogassa que contribueixin amb gent i diners a la manu-
tenció dels 18 homes taxats destinats al ‘canton de Camprodon’.
Es mana la compareixença dels regidors passats perquè lliurin els comptes
‘del ramo de catastro desde su ultimo finiquito’.
Es demana als regidors anteriors pels objectes (‘varios muebles y alajas’)
que no es localitzen a l’ajuntament; inventari detallat, del qual desta-
ca “un doser amb una imatge del sant Cristo malmés per los fran-
cesos”. ‘A cuia requisición han respondido haver ellos encontrado
otros que los que sobre han expressado los regidores actuales exis-
tir, pues los demas que faltan es regular los haian extreviado o se
los hayan llevado los franceses.’
f. 294r.
1794, novembre, 30
Reunió conjunta dels comuns de la vila, la ribera, Sant Martí de Surroca i
Sant Martí d’Ogassa per tal que, conjuntament, formin ‘tres personas
y un quarto de otra para el reemplaso de los Reales exercitos’. Tots
els comuns acorden de delegar aquesta tasca a uns comissionats.
Juntament amb el capítol, l’ajuntament busca un mestre de primeres lle-
tres.
La jurisdicció del batlle de Sant Joan s’estén, a més de la vila, per la pibera,
Sant Martí de Surroca i Sant Martí d’Ogassa.
‘Decreto de su Excelencia y Real Acuerdo de este Principado de
18 de agosto ultimo sobre que se entiendan comprehendidos en la ju-
risdicción del baile de esa Villa los pueblos de San Martín de Ogassa
y San Martín de Surroca y vezindario de la Ribera en el mismo modo
que de antes.’
f. 295r.
1795, febrer, 17
En representació dels quatre comuns (la vila, la ribera, Ogassa i Surroca),
es nomena un comissionat perquè els representi en la nova Junta [de
Defensa] que el capità general del Principat ha ordenat que es consti-
tueixi a cada partit.
f. 296r.
1795, març, 18
Nova terna o proposta de batlle.
f. 296r.
1795, març, 31
Manca de blat a causa de ‘lo mucho se han extraido y van extraiendose los
granos de esta comarca por temor del enemigo’. Cal comprar-ne, i
part dels vint-i-quatre electors, amb l’ajuntament, avancen els diners
necessaris.
f. 296v.
1795, abril, 19
Referent al pagament d’un bou que un particular de la ribera havia venut
per ordre del governador de Vic i del general [Oquendo] ‘para el abas-
to de la tropa y somatenes’.
Conjuntament amb el comú de la ribera, s’arreglen els fusells.
f. 297r.
1795, abril, 24
Proveïment de blat a la vila. S’utilitza el que estava destinat al mestre de
primeres lletres mentre aquest no va exercir.
Acusament de recepció del privilegi o títol emès pel Reial Acord segons el
qual es nomenen batlle i regidors.
f. 298r.
1795, maig, 2
Es comissiona el batlle perquè investigui el motiu de la no provisió dels tres
beneficis de l’església parroquial.
Es comissiona dos regidors per tal d’evitar que, referent als preveres de la
parroquial, ‘se innove cosa alguna por dichos parrocos ni otros de
lo pactado en la referida concordia [1678]’.
Confirmació de càrrecs: administradors de l’hospital de pobres malalts i de
l’ermita de Sant Antoni.
f. 298v. Jaume Planas i Palagros, batlle. Bartomeu Joncar, síndic personer.
1795, maig, 3
Elecció de diputat i personer ‘que anualmente debe hacerse insiguiendo
las órdenes reales … se ha llamado a todos los vecinos que han
querido comparecer ... al efecto de elegir y nombrar los 24 elec-
tores para el nombramiento de diputado y personero…’; i aquests
vint-i-quatre electors voten i escullen els càrrecs de diputat, síndic
personer i subsídic.
Presa de possessió a l’ajuntament del nou diputat i del síndic personer.
f. 299r.
1795, maig, 12
Reunió conjunta dels dos comuns, el de la ribera i el de la vila, per a trac-
tar de l’obligació dels bagatges. Segons es diu, quant al de la vila era
costum…
‘… prestar ... los alojamientos expresos para las cartas y avisos de

oficio tocantes assi al mismo comun de la Villa como al de la referida
Ribera ... y el dicho de la Ribera la paja, leña y bagages que se pidan,
bien en quanto los bagages quando se piden en crecido numero ...’
Han comissionat un regidor de la vila i un altre de la ribera per a solucio-
nar el tema dels bagatges. S’han tancat i deliberat a part de la resta
dels presents, i han proposat resoldre i han resolt que el de la vila,
mentre es mantingui l’actual situació bèl·lica, pagarà la quarta part
del cost d’aquests bagatges.
‘… en que, sin perjuicio de los derechos que sobre el particular
correspondan a uno y otro ayuntamiento, y atendido solo lo muy mo-
lestado se halla el dicho comun de la Ribera en la subministración
de bagages en las actuales guerras y el muy costoso lo es lo haver de
mantener aquel comun los dos de fixo en la Villa de Camprodon que
se piden por el señor alcalde de aquella Villa, de y preste el comun de
esta dicha Villa al referido de la Ribera, en subsidio de los gastos que
ocasione a este comun la manutención de dichos dos bagages fixos, una
quarta parte de lo que importara la indicada manutención de dichos
dos bagages fixos en todo el tiempo que durante las actuales guerras
tuviessen que mantenerlos en aquella Villa.’
Referent a les dificultats per a trobar l’arrendador dels emoluments.
f. 299v. Bartomeu Joncar, síndic personer.
1795, juliol, 19
Reunió conjunta amb el comú de la ribera. Manca de provisió de tres be-
neficis de la parroquial. Es comissionen Josep de Vilallonga, prevere
i canonge de la catedral de Vic, i Marià Isalguer perquè parlin amb el
bisbe a fi que proveeixi aquests tres benefcis vacants.
Els preveres de la parroquial fan cobrar als obrers, al mateix temps que
demanen l’almoina per la parroquial, un dret anomenat “dret de Pa-
cio”, el qual es cobra en blat, i, segons l’ajuntament, als obrers no els
correspon de recaptar i els indica que informin a tothom que no estan
obligats a satisfer-lo.
El campaner obliga els parroquians a fer-li almoina per tal d’avisar-los amb
més rapidesa quan s’acosten les tempestes, pretensió que l’ajuntament
prohibeix.
Conflicte entre el rector i la comunitat de la parroquial referent a si el pri-
mer es pot admetre en les celebracions dels aniversaris de les almoi-
nes que es fan a les ànimes del purgatori.
Nomenament de col·lector o ‘vecinero’ —baciner— de les almoines que es

fan a les ànimes del purgatori. S’esmenta l’horari de celebració de les
misses.
f. 300v.
1795, agost, 4
Resultat de la missiva al bisbe (veg. núm. 1, 19/7/1795), segons la qual es
comissiona dos regidors perquè negociïn amb la comunitat de preve-
res de la parroquial la millor manera d’extingir els tres beneficis que
han quedat vacants.
Es notifica a la comunitat de preveres la resolució sobre el bací de les àni-
mes (veg. núm. 5, 19/7/1795).
Repoblació de boscos.
‘… se prohibe a Jacinto Cibat, y a toda otra persona, romper el
[vedado] de tierra comunal que media entre el camino que va a san
Antonio, deesa den Creuhet y artiga llamada del Porré, como a des-
tinador por el plantio de arboles que manda su Magestad se haga en
todos los pueblos.’
f. 301v.
1795, setembre, 6
Retorn de Vic del Santíssim Misteri.
‘Muy reverendo don Juan Thenas, prebero y canonigo de la Co-
llegiata Iglesia de esta Villa, en calidad de comisionado del Ilustre
Cabildo de la misma que, respeto de haver cessado los temores de los
enemigos franceses por las paces con ellos firmadas, se los participava
haver acordado dicho Ilustre Cabildo su principal volver el Santisimo
Misterio que, por temor de dichos enemigos, tenian depositado en
Vich, en su antiguo camaril de esta dicha Villa a fin que, si les parecia
bien, nombrassen algun comisionado que pudiesse acordar con el dicho
Ilustre Cabildo el dia y modo con que deveria recibirse tan alto Señor.’
Demanar permís per a fer noves insignies majors, ‘respeto de haverse ex-
traviado y perdido todo con la invasión de los franceses a esta di-
cha Villa’.
f. 302v.
1795, octubre, 14
Recurs al Reial Acord per tal que es pugui nomenar la major part de perso-
nes per als càrrecs de batlle i regidors.
Control de la tala abusiva d’arbres dels comunals i evitar que es facin ‘sa-
patas de palo y cocer hieso, cal y texas’.
Arranjament d’una paret que havia caigut ‘debaxo del camino real que
va a Ripoll, en las immediaciones del puente de Oganes y baxo el
campo llamado del Miramvell’.
f. 302v.
1795, desembre, 16
Presentació del col·lector de les butlles de la Santa Croada per tal que
l’ajuntament quedi assabentat d’aquest nomenament i se l’eximeixi
dels càrrecs ‘consejiles y del servicio de oficios de republica y de-
más’.
Arrendament de la carnisseria, seguint la taba de l’any 1793, exceptuant
algunes condicions, entre les quals s’especifica la impossibilitat que
el tallador sigui Pau Tubau, per haver-lo inhabilitat el Reial Acord.
f. 303r.

Bina o proposta de regidors i terna de síndic procurador, per mort de Cris-
tòfol Biura, les quals es trameten al Reial Acord.
Arrendament de la carnisseria a Climent Piella, de Vallfogona.
f. 304r.
1796, gener, 24
Referent a la manca de persones per a cobrir els càrrecs; s’encarrega a un
agent de Madrid que faci un recurs i que es pugui establir l’organització
de l’ajuntament de la forma següent: batlle, tres regidors, un diputat i
un síndic, els quals siguin triennals, i que cada any es canviïn dos càr-
recs i ningú estigui exempt de servir en qualsevol d’aquests càrrecs.
Encàrrec de material i característiques tècniques per a la reforma de les
fonts de la vila, que cal durant la primavera següent.
‘… era preciso disponer ya la composición de los muchos caños
se necessitavan como y de las picas de piedra [cal] y demas era ne-
cessario. Acordose uniformamente librar a Pablo Blanch y Terrade,
alfarero de la villa de Olot, el aciento de hacer para (las fuentes de)
esta Villa 750 caños de dos palmos, un quarto y tres quartas partes de
otro de largo y de anxo, como los que ha dexado por muestra, con las
77. Any suposat.
prevenciones notadas en un papel que se le ha dado en escritos cuio

thenor es como sigue = Los 750 canons de font ajustats per la Vila han
de ser de dos palms, un quart y tres quartas parts de altre de llarch, de
gruix y amplaria com la mostra, pero los escorssis de la part del mas-
cle per dins y de la part de la femella per fora han de ser rectes, y
lo varnis igual per tot, sens faltarne en part alguna de la femella
y la obra mes cuita que la mostra, a precio de tres sueldos y nueve
dineros cada uno, con el bien entendido que debera recobrar los que
en esta se hallasen sin las referidas circunstancias y que deberan ser
todos hechos por Pasqua de Resureccion immediata. Y a Josef Roca
y Bartrons, albañil de esta dicha Villa, el otro asciento de hacer las
siete picas de piedra se necessitan para dichas fuentes, en el modo y
forma prevenido por el maestro albañil de la villa de Olot que las ha
ideado, a precio de 60 libras de por junto.’
Juntament amb el comú de la ribera, es redacta una proposa, en llengua
catalana i intercalada entre les actes (folis 304 i 305), per tal de trobar
substituts dels tres beneficis vacants de l’església parroquial. Aquesta
proposta es presenta al bisbe de Vic.
f. 304v.
1796, maig, 1
Elecció, entre tota la vila, dels vint-i-quatre electors, els quals nomenaran
un diputat i el síndic personer.
f. 305r.
1796, maig, 2
Referent als tres beneficis vacants de l’església parroquial, el bisbe demana
als dos comuns i al capitol que, seguint el pla proposat (veg. núm. 3,
24/1/1796), facin una proposta de substituts.
Presa de possessió de quatre dels cinc regidors nomenats pel Reial Acord.
f. 305v.
1796, maig, 2
Nomenament de diputat, síndic personer i sotssíndic.
f. 306v.
1796, juny, 21
Presa de possessió del regidor que mancava i del nou síndic procurador.
f. 307r. Rafael Corriols, síndic personer.
1796, agost, 25
Nomenament de visurador o pesador de la carn ‘para evitar los fraudes
que en su venta se hacen’.
Ploma d’aigua del cavaller Asprer; se li demana el títol de propietat de la
ploma per ‘hallarse ya la cañeria de las mismas (fuentes) de nuevo
redificada hasta el lugar en donde el cavallero de Asprer de esta
Villa toma una pluma de agua para sus proprios usos’.
Nomenament de col·lector de la pia almoina dels pobres presos a favor de
Francesc Ferrer i Gironella, paraire, i, per tant, se l’exclou d’ocupar
càrrecs municipals (batlle, regidor, síndic o diputat).
Nomenament de familiar del Sant Ofici de la Inquisició a favor de Joan
Coll i Verdaguer, pagès, i, per tant, se li autoritza la possessió d’armes.
Arrendament de la fleca: preus, composició del pa i horari d’obertura de la
fleca (de 6 a 20).
Firmes dels regidors.
f. 307r. Francesc Blanxart, síndic procurador.
1796, octubre, 5
Bina o proposta de regidors i terna o proposta de batlle i de síndic procura-
dor, que es trameten al Reial Acord.
Referent a rebaixar el preu del vi per ‘haver cesado los motivos por los
quales, en los dos años anteriores, se havian crecido los transportes
del vino’. A més, es prohibeix a l’hostal i a la taverna la venda de porc
cru o cuit sense el permís del mostassaf i el diputat.
f. 309r.
1797, febrer, 19
Abusos en el preu de venda de l’oli: l’arrendador és desposseït del càrrec i se
l’obliga a retornar els diners cobrats de més del preu taxat.
f. 310r.
1797, febrer, 24
L’alcalde de Camprodon tramet tres privilegis per a l’elecció de batlle, regi-
dors i síndic procurador. Traspàs de poders i d’estris, i confirmació
o nomenament de càrrecs: secretari, administradors de l’hospital de
pobres malalts i de l’ermita de Sant Antoni, porter i ‘zelador de la
comoda venta de aceite’.
f. 310r.
1797, març, 5
Presa de possessió del batlle Cristòfol Vila.
f. 311r.
1797, març, 12
Arrendament de la carnisseria, modificant la taba en els aspectes següents:
que no es privi a Pau Tubau d’optar a aquest ofici; l’exercici de
l’esmentat càrrec comportarà, a més de poder disposar dels fems
de l’escorxador i de les tripes del bestiar, un diner per cada lliura de
carn que vengui, i que la vaca que es mata per les festes del Santíssim
Misteri l’arrendador l’hagi de dur a l’escorxador de la vila abans del
migdia del divendres anterior a la festa; també s’estableixen els preus
de venda de les parts del bestiar.
f. 311r. Cristòfol Vila, batlle.
1797, març, 2378

Amb motiu del “gran perjucidi dels revenedors de comestibles” s’acorda
fer un ban que es publica i s’exhibeix per escrit a la plaça.
“Lo Ajuntament ... per un afecte de zel de la utilitat y conveni-
encia ... han buscat ... lo medi ab que proporcionarlos los abastos de
necessitat y diari consum, libre de ganancias arbitrarias y de una ca-
restia artificial ... tarifar mensualment los generos ... arros a 34 diners
la lliura, fideus de segons qualitat 10 quartos la lliura, fideus gruixuts
9 quartos la lliura, farina de blat de moro 11 diner la lliura, fasols cuits
3,5 quartos la lliura, faves cuites 3 quartos la lliura, blat blanquejat
9 quartos la lliura.”
f. 312r. Joan Muntada i Masdeu, secretari.
1797, abril, 24
Confirmació de les persones que poden vendre els productes enumerats a
l’acta anterior.
f. 312r. Rafael Blanch, síndic procurador.
1797, abril, 26
Trancripció d’una carta del síndic personer, Rafael Corriols i Bertran, en la
qual expressa la seva protesta per la concessió de l’arrendament i del
tallant de la carnisseria a Pau Tubau.
f. 312v.
78. Actes en català. Paper sense segellar i amb una numeració suplementària a

la part central superior, numeració que va de l’1 al 17 (folis 312 al 318).
1797, maig, 1
Nomenament, per part dels vint-i-quatre electors, dels càrrecs de diputat,
síndic personer i sotssíndic.
f. 312v.
1797, maig, 14
Es comissiona un regidor i un diputat “peraque cuidian tot lo any, a llur
coneguda, emplear per los refrescos lo que ben vist lo sia, portant
notat individualment los gastos que sels oferirà”.
f. 313r.
1797, maig, 22
Es prohibeix a l’arrendatari de l’aiguardent que hostatgi traginers o ani-
mals.
Neteja dels carrers i carrerons: si no ho fan els veïns ho podran fer fer a
altri a despeses de la universitat, cobrant-ho després als [“rahitents”].
f. 313r.
1797, juliol, 2
Despeses de reparació de la canonada de la font: 30 lliures de Barcelona.
f. 313r.
1797, juliol, 11
Es fan rondes nocturnes “per evitar ... los molts disturbios ab robos que
se cometen de nits en est Comú”.
f. 313r.
1797, agost, 27
Referent a un encàrrec de recurs a Josep Marià Llobet Ros, notari, el qual
l’ajuntament no ha encomanat: “es obra, sens dubte, d’algun inso-
lent”.
f. 313v.
1797, setembre, 27
Bina o proposta de regidors.
Referent a la “insolència” de l’encàrrec de recurs a Josep Marià Llobet Ros,
notari (veg. num. 1, 27/8/1797).
f. 313v. Francesc Vilanova, síndic personer.
1797, setembre, 27
Referent a la carta rebuda del notari Llobet —que actua d’acord amb el
notari Isalguer— en la qual comunica que ja no exerceix de secre-
tari de l’ajuntament. S’esmenten també les escriptures notarials dels
Isalguer: “… contra lo verdader interés que te lo Ajuntament y lo
Comu en que se quedian las escriptures en esta Vila y no a favor de
dit notari [Llobet] que diuen poder [portarselasne] y vendrerlas a
notaris de altres puestos”.
f. 314r.
1797, novembre, 19
Explotació de guix: “Se ha resolt dexar trencar guix a Anton Cros a la
costa de sant Antoni donant vuit passetas de cada fornada.”
f. 314v.
1797, desembre, 19
Es demana a l’intendent si es pot donar a Antoni Picola, presoner, el ral de
velló acostumat o el [pre(que sa Magestat)] passa als presos.
f. 314v.
1797, [octubre], 2879

Es posa “en execució lo manat per sa Excelentissima i Real Acuerdo en
fet dels comestibles”.
f. 314v.
1798, febrer, 2880

Francesc Xavier Campa, alcalde major del partit de Camprodon, prohibeix
que es destinin recursos de l’ajuntament al seguiment del plet entre el
capítol de la col·legiata i Marià Isalguer, notari, ‘sobre la propiedad
de los protocolos’. S’esmenta que els volums notarials es troben a
l’abadia.
f. 314v.
1798, març, 481

Reunió conjunta entre la vila i la ribera per pagar conjuntament les despe-
ses dels miquelets.

81. Actes en català.
“… han resolt uniformement de traurer part dels [badats] de lo

que comprengan los 4 comissionats que ha elegit los magnifics señors
regidors de la Vila y Ribera per pagar lo tall dels micalets, los quals
son per la Vila ... y de la Ribera ...”
f. 316v.
1798, març, 13
Els reverends preveres, queixosos pels excessos dels vilatans, han compare-
gut i han exposat el següent:
“… que vistos los continuos excesos y maldats que se cometan
frequentment en esta Vila y parroquia ab tal descaro que apar no se
tem ni a la justicia humana ni divina, es precis pendrer las providen-
cias mes series y rigides per corregir y castigar semblants excesos,
demanant lo auxili a la superioritat respecte de veurer ab pocas forsas
la justicia del present poble.”
f. 317r.
1798, [març, 31]

Referent al cobrament pel càrrec de batlle.
Que el batlle i un altre comissionat escullin un advocat per a assessorar el
batlle.
f. 317r.
1798, abril, 18
Fuga d’un pres i posterior captura.
“… que estava l’Ajuntament noticios del absurdo que diumenge
prop passat seccehi en esta Vila ab Pere Corriols, àlies Payrot, per eixir
est intepetidament del sagrat que te pres y atrevidament passejarse per
la present Vila y parroquia en desprecio de la justicia. Anant pues los
dos regidors junt ab lo [veredero] mosso de la esquadra per cosas con-
venients al reial servey se enquantraren ab lo dit reo Payrot tirantse lo
mosso sobre ell y los dos regidors por [acistenos] y faltarlos las forsas
de armas per detenirlo demanar favor al Rey se escapa de llurs mans:
y com acerca lo present representat veu lo Ajuntament avent cumplert
ells en quant han pogut llur obligacio se encarrega en quant sia possible
lo dit fet y traurerlos endemna per lo que puga ser costejat.”
Nomenament d’assessor de l’alcalde.
f. 317r.
1798, abril, 18
Presa de possessió de nous regidors.
f. 318v.
1798, abril
Referent a demanar al capítol si es proveirà de la carnisseria de la vila o
n’establirà una pel seu compte.
f. 318v.
1798, abril, 29
Elecció dels vint-i-quatre electors que hauran d’escollir el diputat i el síndic
personer.
“Convocat tot el poble a so de trompeta per el corredor públich
de esta Vila ... pera que compareguessen tots sos vehins [eo] camps de
família en la plasseta del Forn, lloch acostumat per la eleccio de Di-
putado y Personero que annualment deu ferse.”
S’escullen els vint-i-quatre electors i “seguidament ... constituhits en la
casa consistorial”, han escollit el síndic personer, el diputat i el sots-
síndic.
f. 319r.
1798, maig, 2
Presa de possessió del síndic personer i del diputat.
f. 319v. Honorat Corriols, síndic personer.
1798, maig, 13
Nomenament d’administrador de Sant Antoni.
f. 319v.
1798, maig, 15
Es comissiona un regidor perquè dugui la meitat del sobrant dels propis i
els arbitris (22,5 rals).
f. 320r.
1798, maig, 27
Protesta per escrit i en castellà del síndic procurador que fa referència a
l’establiment a la vila d’un hostal per a vendre comestibles i vi que
ha fet Pere Pau, la qual cosa ‘seria no solo en grave perjuicio de la
Real Hacienda pero tambien en grave perjuicio de los proprios del
Comun’. S’ha resolt consultar amb l’assessor sobre la manera com es

poden evitar aquests establiments en “terres encatestradas”.
Es fa comissió a un regidor perquè informi l’alcalde major de Camprodon
“dels danys causats per los francesos ab la ultima guerra en esta
Vila”.
f. 320r.
1798, juny, 8
Creació de les mesures de l’oli: “se fassen los originals per lo oli, ço es,
quarta, mitja quarta mesureta grossa, y xica ...” i que s’afinin.
Referent a les ‘penas de cámara’.82
f. 320v.
1798, juny, 11
Arrendament de la carnisseria: “Joan Pascal, nunci de esta Vila, ha fet
relació...”.
f. 321r.
1798, juliol, 183

Carta de Francisco Xavier Campa, alcalde major de Camprodon, segons la
qual reclama el cobrament del primer terç del cadastre de 1798, que
s’ha de fer efectiu en el termini de vuit dies al regiment d’infanteria
de Mallorca ‘bajo la multa de 6 libras barcelonesas y los apremios
militares que se despacharan contra los morosos’. L’ajuntament de-
cideix contestar aquesta carta al·legant tres motius que creu que els
eximeixen d’aquest pagament:
Primer. El rei havia eximit del pagament de cadastre a tots els pobles
envaïts pels francesos durant l’any 1797 i l’ajuntament havia satisfet
ja el primer terç d’aquell any.
Segon. En vuit dies els és impossible cobrar aquest impost ‘hallando-
se en el dia gran parte de los contribuyentes expatriados y ocupa-
dos en el llano de Urgel y en otros parages en las segas’.
Tercer. ‘… haverse expatriado y domiciliado en otros parages una
gran parte de los contribuyentes de esta Villa o pueblo como es
publico y notorio, y haver otra buena parte tomado la plaza de
Micaletes y haver, en consequencia, quedado libres del dicho pago
82. Resolució en castellà.
en fuerza de la gracia hecha por su Real Magestad a favor de los

expresados Micaletes.’
f. 321r.
1798, juliol, 5
Manament a dos regidors anteriors que paguin uns deutes contrets amb
l’ajuntament.
f. 322r.
1798, juliol, 29
Es fa comissió per a nomenar mestre de minyons, per haver renunciat a
aquest càrrec el reverend Miquel [T…], capellà de la casa Asprer.
f. 322v.
1798, agost, 27
Els creditors fan comissió al notari Miquel Isalguer perquè els representi en
la concòrdia dels creditors.
f. 322v.
1798, setembre, 11
Furt d’una bóta de vi a la casa del Portalet: declaració de la propietària.
f. 323r.

Bina o proposta de regidors, que s’exposarà durant tres dies a les portes de
l’ajuntament i, passats aquests tres dies, es trametrà al Reial Acord.
f. 323v.
1798, novembre, 19
L’ajuntament decomissa una càrrega de vi que es troba a l’hostal de Joan
Nonó per haver faltat contra la taba de l’hostal i el portalet.
S’insereix un memorial datat el 26 de març segons el qual el notari Marià
Isalguer traspassa els poders notarials al notari Josep Marià Llobet
i Ros.
S’insereix una petició del notari Josep Marià Llobet i Ros, datada el 9 de
juliol, segons la qual es verifica un procés entre ell i l’ajuntament amb
motiu de certes exempcions i certes prerrogatives de què el notari con-

sidera que disposa.
f. 323v.
1799, gener, 1
El govern de l’alcalde Cristòfol Vila ha acabat i, entre altres comentaris,
esmenta el conflicte sobre la possessió dels volums notarials de
l’escrivania.
“= Magnífics señors: havent finit mon empleo retorno a vostres
mercès tots los distictius de aquell, suplicant me dissimulian las faltas
comesas en mon exercici. Las claus de la Escrivania las te com saben
lo Ilustre Capítol en forsa de algunas providencias sobre las quals tinch
presentadas o presentar los recursos corresponents a son reintegro;
quant fos en clar que la escrivanía de esta Vila pertanyeix al Ilustre
Capítol ja may podria est pretendre los actes processals de la mateixa
per haverse expressament declarat per lo Consell que estos pertañian
a la Cúria del Batlle, pochs dias ha que sem demaná comunicacio de
un proces, y no haverlo volgut entregat dit Capítol, temo no pretinga
est reterni aquells; lo que participo a vostres mercès a fi que prengan
las precaucions corresponents que esto fora precisar al Batlle y habi-
tants de son Batlliu haver de acudir a son [notari] per tot lo que se
oferis = Y, al mateix temps, dit Christòfol Vila ha deixat o posat sobre
la taula de dit Ajuntament las cosas següents: dos varas grossas y una
vara petita, las claus de la presó, la clau de las [tres llaves], un sabre
amb son xarpó.”85
f. 325r.
1799, gener, 2
Denúncia dels arrendataris de l’hostal i de les tavernes a un particular que
ven vi al menor: se li imposa una multa de 30 rals, que són 3 lliures
de Barcelona, i es confisca el vi que contenen dues bótes, una de vi
negre (de pes cadascuna 2 arroves, […] lliures més o menys) i una de
blanc (de pes 2 arroves, 19 lliures més o menys).
f. 325r.
1799, març, 4
Es comissiona el síndic procurador perquè, juntament amb el capítol, “faci
àpoca de la quitació que es va fer a l’hospital”.
85. Xarpa: faixa o corretja que es porta penjada a l’espatlla i en sentit transversal

sobre els pits, sia per a portar-hi armes, sia com a insígnia d’un càrrec o dignitat (DCVB).
Es comissiona dos regidors perquè comprin 25 quarteres de blat per a pro-

veir les fleques de la vila.
f. 325v.
1799, abril, 1
Es transcriu una carta, en castellà, del cavaller sotsdelegat de Camprodon,
segons la qual s’informa que el regidor degà no compleix una ordre
del Reial Acord que manava a aquest ajuntament que es fes una altra
terna de batlle, excloent-hi el metge Miquel Saltor i el cirurgià Pau
Parassols.
f. 326r.
1799, abril, 12
Terna o proposta de batlle.
f. 326r.
1799, abril, 28
S’elegeixen tres persones perquè triïn els vint-i-quatre electors i aquests el
diputat i el síndic personer.
“… compareguin tots sos vehins eo caps de família en la plas-
seta del Forn, lloch acostumat, per fer en primer lloch i anomenar
tres homens (...): qual vehins y caps de família, a pluralitat de vots,
anomenaren a Francesc Blanxart, adroguer, a Francesc Vilanova y a
Francesc Santonja a estos tres per fer los 24 electors; y dits 24 electors
per fer diputat y personero com anualment se acostuma ... y estos 3 ele-
giren y anomenaren 24 electors ...”
f. 326v.
1799, maig, 1
Presa de possessió del síndic personer.
S’estableix la pena de 10 lliures i el “pa perdut” a qui vengui pa que no sigui
l’arrendador.
Presa de possessió del diputat.
f. 326v. Agustí Teixidor, síndic personer.
1799, maig, 14
S’arregla la porta, “seps” i el que sigui convenient de la presó.
f. 327r.
1799, maig, 31
Referent a donar [“passar”] el ral de velló diari al garbeller, que es troba
pres.
f. 327r.
1799, juny, 5
Referent al pagament de les mesades de l’arrendador de l’hostal; Pau Tubau
s’ofereix per arrendar l’hostal si no es fan efectives en el termini fixat.
Referent al pes, la qualitat i el preu del pa.
f. 327r.
1799, juny, 8
Es comissiona dos regidors perquè trametin a l’alcalde major de Campro-
don la relació de fruits i manufactures de l’any 1798.
f. 327v.
1799, juny, 18
Manament de pagament del Personal i Reial Cadastre a Agustí Callís, per
una casa nova que ha edificat en un terreny “encatastrat”.
Es comissiona un regidor i el notari Marià Isalguer per tal que parlin amb
l’oficial encarregat de cobrar la carta de pagament sobre les dificultats
amb què l’ajuntament es troba per a fer-ho efectiu.
f. 327v.
1799, juny, 21
Arrendament de la fleca; preus i qualitat.
f. 327v.
1799, juny, 16
Arrendament de la carnisseria; preus i qualitat.
f. 328r.
1799, juliol, 2
Nomenament per part del Reial Acord i presa de possessió del nou batlle,
Jaume Fajula.
f. 328r.
1799, juliol, 986

Reunió conjunta dels comuns de la vila i de la ribera amb referència al pa-
gament del primer terç del cadastre de 1799. S’esmenta el pagament
de diversos terços de 1797, 1798 i 1799 i de les multes i arrest dels co-
missionats que ha imposat, sembla que amb força discrecció, l’oficial
del regiment de València, que es troba a Ripoll, Ramon Ducocq.
f. 328v. Jaume Fajula, batlle.
1799, juliol, 21
Embargament de dos perols de Miquel Callís, per negar-se a pagar el que
s’havia estipulat (veg. núm. 1, 18/6/1799).
f. 331r.
1799, juliol, 25
Nomenament d’administrador de Sant Antoni.
f. 331r.
1799, juliol, 28
Liquidació dels comptes dels propis dels anys 1793 al 1798. No es troben
redactats seguint uns formularis.
f. 331v.
1799, juliol, 30
Referent al núm. 1 de la sessió anterior.
f. 331v.
1799, agost, 10
Es comissiona Manuel Xusta, agent de Madrid, perquè redacti un recurs
dirigit a Sa Majestat per tal que s’aconsegeixi algun “alivio” en el pa-
gament del cadastre.
f. 332r.
1799, agost, 18
Referent al cobrament dels endarreriments del sou dels regidors.
f. 332r.
1799, agost, 26
Referent a emplenar, utilitzant uns formularis determinats, els comptes
dels propis dels anys 1793 a 1798 (veg. núm. 1, 28/7/1799, i núm. 1,
30/7/1799).
f. 332v.
1799, setembre, 14
Bina o proposta de regidors i terna o proposta de síndic procurador.
f. 333r.
Referent al compliment del núm. 1 del dia 26 d’agost.87
f. 333r.
1799, octubre, 4
Referent al compliment del núm. 1 del dia 26 d’agost.
f. 333v.
1799, octubre, 6
Es fa una comissió per a desplaçar-se a Camprodon per pagar el segon terç
del cadastre i el 17 per cent dels propis.
f. 333v.
1799, octubre, 17
Tramesa a la intendència dels comptes dels propis de 1793 a 1798, deguda-
ment formalitzats.
f. 333v.
1799, novembre, 3
Referent a la multa que correspon si la parròquia “encanta” un hostal a la
plaça pública.
f. 334r.
1799, novembre, 10
Instància de Mariàngela Isalguer i Corriols perquè s’arregli l’esllavissada
que hi ha al camí ral, prop del pont d’Oganes.
f. 334r.
87. Resolució en castellà.
1799, desembre, 16
Manament d’entregar una carta a Camprodon relativa al pagament de tres
terços del cadastre i industrial.
f. 334v.
1799, desembre, 20
Reunió conjunta dels comuns de la vila i la ribera per no pagar el que
s’esmenta al núm. 1 de la sessió anterior.
f. 334v.
1799, desembre, 23
escollit el capítol, per un crèdit de “número hu” (no s’indica la quan-
titat).
f. 334v.
1800, gener, 2
Proveïment de sègol.
“… la segla que venia en esta Vila no es podia vendrer o noy havia
despaitg que mirassen de ferla quedar en esta Vila y pagarla de diner
dels propris y fer comisssió a algun per cuidar de pendrer dita segla.”
f. 335r.
1800, gener, 3
Es comissiona uns ciutadans “perque fassan la llista de los pudents o pu-
dientes per pagar los tres terços annuals” del cadastre de l’any 1799.
f. 335r.
1800, gener, 5
Referent al pagament de dietes a un mosso que s’envià a Camprodon.
Referent a la manera de cobrar els impostos.
‘… que ninguno que estuviese en estado de no poder pagar o que
hubiese de sentir incomodidad mayor por el tal pago se la exigido este
con violencia.’
Es fa relació dels ‘pudientes’ de la vila (veg. núm. 1, 3/1/1800): Josep
d’Asprer i de Miquel, Rafael Corriols, Josep Colomer, i es dubta
d’Adjutori Prat, arxipreste, ‘por lo que contribuye al banco pio y ha
perdido en la Francia’ i d’Honorat Corriols i Perramon, ‘por lo que
contribuye a su hijo quien vive separado’.
f. 335r.
1800, gener, 15
S’eximeix l’ermità de Sant Antoni del pagament dels drets de vi.
f. 335v.
1800, gener, 17
Referent al pagament del darrer terç del cadastre de 1799.
f. 335v.
1800, gener, 29
Es demana que el batlle es desplaci a can Pere Pau; el batlle s’hi oposa si no
rep cap ordre superior (veg. nº 1, 27/5/1798).
f. 335v.
1800, febrer, 6
Nomenament d’un obrer de l’església parroquial.
f. 336r.
1800, febrer, 14
Presa de possessió dels nous regidors i del síndic procurador.
f. 336r.
1800, febrer, 16
Nomenament de secretari, Miquel Saltor, metge.
f. 336r. Josep Corriols, síndic procurador.
1800, febrer, 18
Inventari detallat dels objectes i mobles de l’ajuntament: “dins lo gabinete
se ha encontrat lo arxiu ab varios ordres y papers que, per respecte
de la entrada dels francesos en esta Vila, estan en gran part desor-
denats”.
Nomenament o confirmació de càrrecs: col·lector del Reial Cadastre, ma-
jordom dels propis, administrador de l’ermita de Sant Antoni, admi-
nistradors de l’hospital de pobres, porter i corredor.
f. 336v.
1800, març, 5
Tramesa dels comptes dels propis a Camprodon.
f. 337v.
1800, març, 9
Referent al nou establiment d’un hostal per part dels regidors de la ribera a
la casa dita can “Perepau” (veg. nº 1, 27/5/1798, i núm. 1, 29/1/1800).
f. 338r.
1800, abril, 16
Es fan poders per als processos amb la ribera i per al que calgui.
f. 338v.
1800, abril, 27
Es posa un recàrrec als impostos del vi i de la carn.
f. 339r.
1800, abril, 27
Nomenament entre el poble de tres persones que escolliran els vint-i-quatre
electors, els quals han d’elegir el diputat, el síndic personer i el sots-
síndic personer.
f. 339v.
1800, abril, 27
Llista solta dels vint-i-quatre electors.
f. 339 bis.
1800, abril, 29
Presa de possessió del diputat i del síndic personer. L’ajuntament intenta
impugnar el nomenament del diputat per incompatibilitats familiars
amb diversos arrendadors; no ho aconsegueix.
f. 340r.
1800, maig, 3
Petició, mitjançant un memorial88 que s’adjunta, del notari Marià Isalguer
amb referència a l’esllavissada del pont i el camí d’Oganes. Havent-ho
consultat, es decideix arreglar-ho.
f. 340v. Llorenç Casals, síndic personer.
88. Memorial inserit i sense foliar d’un recull de quatre documents o recursos.
Els núm. 1 i 2 fan referència a l’esllavissada del camí i el pont d’Oganes; el núm. 3 fa
referència a la capella del Palmàs i a la seva prolongació en compensació de la contribució
en l’arranjamanent de l’esmentada esllavissada ‘en condición de poder mi Principal alargar
la capilla que tiene en la calle del Palmás hasta la ventana a la misma immediatamente
de modo que a no verificarse esta condicion no he estado ni estoy en animo de real-
izarla’ (7/5/1800), i el núm. 4 fa referència a les característiques tecnicoarquitectòniques
de la reparació de l’esllavissada. A continuació es transcriu la instància presentada per
Mariàngela Isalguer i Corriols, ja referenciada al núm. 1 del 10 de novembre de 1799.
1800, maig, 7
Referent a la procedència dels diners que es van utilitzar per a pagar cirur-
gians, músics, correu, porter i nunci i una part del cadastre de 1799.
El regidor del mandat anterior ho justifica dient que fa molts anys
que així es fa; i l’ajuntament actual li ho retreu.
Referent al pagament d’un terç del cadastre corresponent a l’any imme-
diatament posterior a la invasió francesa “… los mes poderosos del
poble havian pagat aquella anualitat per via d’accions”.
Es crida el notari Marià Isalguer per la qüestió de les denúncies contra
l’ajuntament.
Petita esllavissada prop del pont del Roser; s’acorda reparar-la.
f. 341r.
1800, maig, 7
Informe dels mestres de cases de Ripoll, Francesc Serra i Francesc Font, en
relació amb l’esllavissada del pont d’Oganes, “havent-se esllavissat
un troç del camí ral immediat al pont d’Oganes”; es taxa l’import de
la reparació del pont d’Oganes en 60 lliures catalanes i, si no s’arregla,
entre 500 i 600 lliures. Per reparar l’esllavissada del camí es proposen
dues solucions: una val 540 lliures i l’altra 60 o 70 lliures —aquesta
segona comporta prendre un terreny per a fer margera. S’expliquen les
característiques tècniques d’aquestes dues opcions.
Confecció del cadastre.
f. 342r.
1800, maig, 7
Informe tècnic de la peritació de les obres del pont d’Oganes i l’esllavissada
del camí ral.
f. 342 bis.
1800, maig, 9
S’implanta un nou impost sobre la carn i el vi (veg. núm. 1, 27/4/1800).
f. 343r.
1800, maig, 10
Es manifesten els intents de Marià Isalguer per actuar de forma individual
en la qüestió de l’arranjament de l’esllavissada del camí ral i del pont
d’Oganes.
f. 343v.
1800, maig, 25
Referent al procés de Marià Isalguer per aconseguir l’exempció dels càrrecs
i de la prestació personal al cadastre.
Arrendament de la carnisseria.
f. 344r.
1800, juny, 589

Canvi del mesurador de l’aiguardent per incompatibilitats familiars amb
un diputat.
f. 345v.
1800, juliol, 6
Referent a treure uns drets de què gaudien el mostassaf i un diputat de la
carnisseria.
f. 346r.
1800, juliol, 27
Referent a l’assistència del consistori a les funcions de costum a les esglé-
sies de la vila.
f. 346v.
1800, setembre, 10
Referent a la venda de malvasia, que només podia vendre l’hostaler.
Arrendament de les pastures i l’herba.
f. 346v.
1800, setembre, 20
Comprovació de la qualitat de la malvasia que serveix l’hostaler.
f. 347v.
1800, setembre, 22
Comprovació de la qualitat de la malvasia que serveix l’hostaler.
f. 348r.
1800, setembre, 30
Referent a la malvasia de l’hostaler.
89. Actes en castellà.
‘Propuso Vilanova, diputado, que Juan Pablo Vernedas y Solà,

diputado, le avia hecho comission al partir para la Francia que dixes-
se al Magnifico Ayuntamiento que suspendiese hasta nueva instancia
por el mismo hecha el dar copia de la resolución pertenenciente a los
acuerdos celebrados los dias 10, 20 y 22 de los corrientes.’
f. 348v.
1800, octubre, 3
Referent a la subhasta de les pastures. El comú de la vila acorda ajuntar-se
amb el de la ribera per tal d’efectuar la subhasta conjunta i així poder
satisfer ‘el pago de 300 millones repartideros en todo el Reyno (y
por lo tocante a esta villa 936 [lliures])’.
f. 349r.
1800, novembre, 21
Establiment de preus del porc, com a conseqüència del preu excessiu
(‘carnsalada, botiffaras, langonissas, botifarras negras’).
Referent a l’arrendament de pisos. S’estableix, seguint un antic costum, que
tant els arrendadors com els arrendataris de pisos s’hagin d’informar
recíprocament dos mesos abans de rescindir el contracte o de marxar.
f. 349v.
1800, novembre, 28
Constrenyiment al notari Marià Isalguer perquè efectuï el pagament que li
pertoca del cadastre, tant de la part personal com de la reial.
Pere Lapuja, pagès de la ribera, presenta una credencial que el nomena
‘cabo de zelador de montes de esta villa y parroquia.’
f. 350r.
1800, desembre, 17
Arranjament del camí ral i del pont d’Oganes (proposta d’Isalguer). Es cri-
da els anteriors regidors perquè testifiquin si havien encarregat que
Isalguer fes la proposta, els quals responen que no.
‘… dixeron no tenian presente que en el tiempo se habiesse dado
orden ni hecho tal visura por el Ayuntamiento, pero si solo que para
ser transitable el camino habian puesto en el unos reparos de ma-
dera para que no sucediesse alguna desgracia ... atendiendo ser ya
impracticable el camino havia sido preciso o abrir-lo de nuevo por el
campo inmediato, del mismo modo que, en un caso identico, lo han
practicado los regidores de esta Ribera y los de la parroquia de San
Pablo de Seguries.’
f. 350v.
1800, desembre, 21
Es tornen a subhastar per espai de sis anys les pastures i les herbes, per tal
de poder fer efectives les 936 lliures (veg. núm. 1, 3/10/1800).
f. 351r.
1800, desembre, 28
L’Ajuntament no troba ningú que vulgui arrendar les herbes i les partures.
Per tant, no es pot satisfer la quantitat especificada al núm. 1 del
dia 21 de desembre proppassat. Referent al malestar (‘alborotos’) que
produeix el fet de subhastar les pastures i les herbes dels comunals
i els perjudicis que aquesta subhasta comporta per a la comunitat,
amb la consegüent pèrdua dels drets dels habitants de la vila i la ri-
bera, que tenien la facultat de poder fer llenya en aquests territoris.
També es proposa de roturar algun comunal i destinar-lo al conreu i
així poder-lo vendre o llogar.
f. 351v.
1800, desembre, 31
Referent a un conflicte amb l’arrendador de l’hostal.
f. 352v.
1801, febrer, 1790

Arrest a Camprodon d’Antoni Corriols, regidor degà i portaveu de la vara
de batlle, per qüestions relacionades amb el pagament d’un terç del
cadastre de l’any 1800.
Intercalat.
[s. d.]
Problemes i solucions per al pagament de la quota de 3 milions de rals que
correspon a la vila i a la ribera.
f. 356r.
90. Lligall de 315 × 210 cm paper. Al llom, la llegenda següent: “Libro actas

1801-1802”. Al full que fa de portada, la llegenda següent: “Libro de Actas que empieza
en 17 febrero de 1801 y fine en diciembre de 1802”. Al començament del plec hi ha
quatre folis intercalats sense foliar; a continuació, foliat contemporani a la redacció del
document; comença amb el núm. 356. Correspondria al núm. 10 d’un suposat inventari
de manuscrits i al quart volum de resolucions. Manquen els folis 354 i 355 (el volum
anterior acaba amb el foli 353). Estat de conservació: en general, correcte; cal fer notar
que la consistència d’alguns fulls és molt fràgil.
1801, febrer, 17
Presumpte frau en els porrons de l’hostal.
Relació dels fets que motivaren l’arrest d’Antoni Corriols a Camprodon, els
quals tenen relació amb el pagament d’un terç del cadastre i a diver-
gències i [burles?] entre Antoni Corriols i el [‘veredero’?].
f. 356v.
1801, febrer, 26
Sembla que l’hostaler no fa efectiva la multa que se li ha imposat (veg.
núm. 1, 17/2/1801).
Referent al pagament que ha de fer Marià Isalguer, notari, de la contribució
personal.
Bartomeu Joncar, ‘… haviendose de ausentar de Ripoll por haverse saca-
do la Real Fabrica de Armas de dicha villa’, deu 35 lliures al cadas-
tre; no disposa de diners i empenyora de la seva dona ‘las arracadas
y otras joyas de su adorno’.
Antoni Corriols, regidor degà, demana còpies de documents a l’ajuntament.
f. 358r.
1801, febrer, 28
Reunió conjunta dels comuns de la vila i la ribera. Es parla del pagament
de la part que correspon a aquests dos comuns dels 300 milions de
rals. Sembla que, majoritàriament, no estan d’acord amb la subhasta
de les pastures i les herbes. Un regidor de la ribera diu ‘que él ... es-
tava pronto a pagar por dicho cupo pero, en quanto a arrendar las
dichas hierbas o pasturas, no lo consentia por el temor de alguna
amanassa que de noche le habian hecho que de quererle incendiar
su casa’. Finalment, s’acorda fer un repartiment ‘a proporción de
sus riquezas’ i s’esmenten a continuació totes les persones que han
assistit a la sessió i que han decidit fer-ho d’aquesta manera.
f. 359v.
1801, març, 15
Arrendament de la carnisseria; es prohibeix adjudicar-la a Pau Tubau.
f. 360r.
1801, març, 30
Sessió conjunta dels comuns de la vila i la ribera. Ambdós comuns acor-
den comissionar uns advocats per a recórrer una reial lletra que fa
referència a una pretensió de Manuel Puig Rebul, sense que quedi
constància de la temàtica d’aquesta petició.
Transcripció del nomenament de Rafael Corriols com a recaptador de les

almoines del Reial Hospici i Casa de Misericòrdia de Barcelona; a
continuació s’esmenten les exempcions de què gaudeix aquest càrrec.
‘… goze de la protección y salvaguarda real, de franquicia de
puentes, barra, barcas, excepto las en que hubiesse ordenes en contrario,
que sean exentos de host y cavalcada real y vezinal y de composicion
de aquellas, el uso de armas por defensa de la persona, que no pue-
dan ser molestados en sus personas por deudads extrañas, que no
pueden ser obligados a exercer officio alguno en la ciudad, villa o lu-
gar del en que fueren collectores, que en sus casa pueden tener armas
reales en señal de dicha salvaguarda real.’
f. 360v.
1801, abril, 8
Referent a la negativa del monjo de l’església parroquial de Sant Pol de
tocar les campanes per la mort de la mare de Marià Isalguer, el qual,
segons el monjo, encara li devia el cost del toc de funeral per la mort
del pare. Es fa esment a una concòrdia del dia 24 de gener de 1678, en
poder del notari Rafael Coll, que estipula el cost dels funerals.
f. 361v.
1801, abril, 8
Memorial de Marià Isalguer referent al toc de campanes per la mort de la
seva mare.
f. 361 bis.
1801, abril, 12
Referent al paper segellat.
f. 362r.
1801, abril, 17
Referent a una carta rebuda que esmenta ‘la enagenación de bienes raizes
de Hospitales, [confradias] etc. y sobre la intervención que deben
tener dichos síndicos en dichas enagenaciones’.
f. 362v.
1801, abril, 29
Convocatòria a tots els caps de casa perquè triïn tres persones que escullin
els tres representants que, al seu torn, decidiran els vint-i-quatre elec-
tors; aquests vint-i-quatre són els que trien el síndic personer (Hono-
rat Crehuet i Piella) i un diputat (Patllari Faget).
f. 362v.
1801, maig, 3
Presa de possessió del nou síndic personer i d’un diputat.
S’informa el síndic personer sobre ‘la enagenación de bienes raizes de
Hospitales, cofradias y otras obras pias’ (veg. núm. 1, 17/4/1801).
f. 363v. Honorat Crehuet i Piella, síndic personer.
1801, maig, 7
Es tramet a l’alcalde de Camprodon una dotació, sense esmentar per a quin
motiu.
f. 363v.
1801, maig, 10
Reunió conjunta dels comuns de la vila i la ribera; es llegeix la concòrdia
entre els dos comuns per una part i la comunitat de Sant Pol per
l’altra, referent als drets dels preveres, el sagristà i el monjo; es resol
nomenar dos comissionats, un per cadascun dels comuns, per ‘alla-
nar ... las actuales dudas ocurridas en la muerte de la señora Maria
Angela Isalguer’.
Es compra un llibre en blanc, costejat a parts iguals pels dos comuns, per
tal d’anotar-hi les artigues dels emprius.
f. 364r.
1801, maig, 11
S’ha fet un pregó a la plaça Major per a convocar tots els interessats en ‘el
ganancial a la ocasión que estaba para formarse este’.
f. 364r.
1801, maig, 14
Dimissió d’Esteve Callís, assessor de l’ajuntament. Es proposa Rafael Cor-
riols i Joan Pigrau per a aquest càrrec; no l’accepten.
No s’acorda la proposta d’Antoni Corriols de posar els cadastres ‘dels mes
grossos a taxa que manda la instrucción sobre cadastro del dia
20/12/1735 respeto de haverse augmentado algunos de los media-
nos a un aumento correspondiente a sus bienes’.
f. 364v.
1801, juny, 2
Notificació de l’alcalde major de Camprodon del nomenament de batlle i
regidors. Jaume Carrera, que és el batlle nomenat, protesta, i es trans-
criu la nota que ha presentat a l’ajuntament expressant la seva acti-

tud. Presa de possessió solemne del batlle; després de jurar sobre la
creu de la vara de batlle…
‘… le ha hecho sentar en la silla de presidente del referido Ayun-
tamiento correspondiente al referido su empleo de bayle, y assi sentado
le ha entregado tres varas, una grande, otra mediana y otra pequeña
del uso del mismo bayle, las llaves de las cárceles de esta Villa con un
presonero [sic], una cartuchera, una [sic] sable y una llave de la caxa
de quatro llaves del Comun, todo en señal de posesión que del referido
empleo de bayle y de superintendente de la Junta de Proprios le dava
[sic], lo que ha acetado el proprio Jayme Carrera en demostración de
como en derecho su título o privilegio de bayle que original le ha dado
se expresa. Mas le ha entregado dos officios el uno del Ilustre Señor
Intendente de este Principado y el otro del señor alcalde de Campro-
don sobre el efectuarse prontamente las enagenaciones de cofradias y
otras obras pías ...’
Inventari, en llengua catalana, dels ‘muebles y alhajas’ de l’ajuntament.
“Nº 4. Dintre lo gabinete se ha encontart lo arxiu ab 42 numeros
o cartipassos de Reals Ordres impresas y altres varios papers que, per
respecte de la entrada feren los francesos a esta Vila lo dia 11 de juny
de 1794, estan encara desordenats y no se pot saber de fixo quants y
quals son.”
“Nº 9 ... una trompa nova comprada lo any 1800 ...”
f. 364v.
1801, juny, 2
Nomenament o confirmació de càrrecs: secretari, col·lector del cadastre,
majordom dels propis, administrador de l’ermita de Sant Antoni i de
l’hospital de pobres, obrers de Sant Pol, porter i corredor.
f. 366v. Jaume Carrera, batlle.
1801, juny, 8
Presa de possessió d’un regidor, Josep Bonafós, cirurgià, el qual protesta
per haver estat escollit, ja que creu que està exempt per ser mestre en
cirurgia.
Patllari Faget, diputat, exposa que els dos diputats s’encarreguen de l’ordre
de la vila, un mes l’un i un mes l’altre; l’altre diputat s’ha traslla-
dat a Monistrol per exercir el càrrec de mestre de nens i, per aquesta
raó, el diputat Faget ha d’exercir el càrrec cada mes, la qual cosa
li porta grans problemes perquè és jornaler i no cobra pel càrrec de

diputat. Com que, per l’elecció de diputats, es necessita el permís del
Reial Acord o la dimissió de l’absent, no poden escollir-ne un de nou;
l’ajuntament acorda que ajudarà Patllari Faget amb el que es pugui,
però que continuï en el càrrec substituint l’altre diputat.
S’estableix que, llevat de casos urgents, el dia de reunió d’ajuntament serà
cada dilluns a les nou del matí.
f. 367r.
1801, juny, 22
Esteve Gayet té la intenció de rompre una artiga situada al cim de la devesa
de la casa Crehuet, indret on, temps enrere, era costum de plantar-hi
arbres a compte de la vila (planter). Es priva a Esteve Gayet d’efectuar
aquella rompuda.
Confirmació del nomenament de col·lector del cadastre, amb una condició
que té relació amb el pagament de la part dels 300 milions que corres-
pon a la vila.
f. 367v.
1801, juliol, 2
Maneres de fer front al pagament de la part dels 300 milions del cadastre
que correspon a la vila. Reunió conjunta dels comuns de la vila i la
ribera.
‘… y no ser esto muy facil de conseguirse ... pues el de las
hierbas y pasturas no habia tenido effecto por no haverse hallado
postores; el venderse las hieras de los baldios o vedats y el romper
en ellos por 20 quarteras de sembradura por 5 años, contando el
corriente, acabandose esto a 1º de mayo de 1806, seria este un ar-
bitrio suficiente para dicho pago, o a lo menos de grande alivio. A
qual proposición han convenido [...] y resuelto unanimes se executase
lo propuesto por dicho Blanxart, imponiendo la obligación a todos
de sembrar en el ultimo año en dichas artigas cevada y despues de
semilla de pinos y faigs.’
Es proposa també de comissionar un regidor de la vila i un altre de la
ribera per acceptar la proposta de Miquel Pi, de Ripoll, d’‘amenar’
unes terres de la baga de Vallfogona, prop del mas de Santigosa. Amb
aquesta cessió, també s’aconseguirien alguns diners.
f. 368v.
1801, setembre, 2
Reunió conjunta dels comuns de la vila i la ribera per a pagar conjunta-
ment les despeses jurídiques que es derivin de la defensa dels drets
que ambdós comuns tenen dels emprius.
Referent a la compra per part de Miquel Pi dels drets de cultiu —fins ales-
hores només disposava del dret de pastura— de la baga de Santigosa,
situada a la baga de Vallfogona, i que els diners es destinin al paga-
ment de la part dels 300 milions del cadastre.
f. 369r.
1801, setembre, 8
Es fa la bina o proposta de regidors, que es tramet al Reial Acord.
f. 369v.
1801, octubre, 2
Referent a l’honor i a les ofenses presumptament comeses per l’ajuntament
en els acords del dia 31 de gener i 26 de febrer de 1801 contra el notari
Marià Isalguer.
f. 370r.
1801, octubre, 15
Es demana permís a l’intendent del Principat per a rompre vint quarteres
d’artigues durant cinc anys per a cultivar-hi civada i llavor de pi i de
faig.
Es comissiona dos regidors, un de la vila i un altre de la ribera, perquè
preguntin a Miquel Pi, de Ripoll, que en aquell moment es troba a
Olot amb motiu de la fira de Sant Lluc, quina quantitat està disposat
a pagar per la compra del dret de cultiu de la baga de Santigosa (veg.
núm. 2, 2/9/1801).
Es demana permís a l’intendent del Prinicipat per a destinar el sobrant dels
propis al pagament de la quota que correspon dels 300 milions del
cadastre.
f. 370r.
1801, octubre, 25
Miquel Pi paga 360 lliures per la compra del dret de cultiu de la baga de
Santigosa.
f. 371r.
1801, novembre, 18
El matrimoni Jaume Prat i Magdalena Fajula, abans Cubí, demanen a
l’ajuntament que els certifiqui la propietat de dues artigues situades
a la ribera, a Collsalarça, una al paratge anomenat la Terme i l’altra a
la collada de l’Òliba, ‘… por hallarse los registros de la Curia (donde
se hallan notadas) en el archivo del cabildo eclesiastico de la pre-
sente Villa y no haver en ella escribano que los regente’.
f. 371v.
1801, desembre, 4
Sorteig de la concòrdia dels creditors (134 lliures, 5 sous i 11 diners), la
qual un any serveix per a pagar les pensions dels censals i els endarre-
riments i l’altre per la quitació i extinció dels censals. Surten escollits
un censal de la confraria dels canonges i beneficiats de la col·legiata,
per valor de 50 lliures, un crèdit de Francesc Ferrer i Serra per valor
de 5 lliures, 5 sous i 11 diners i un censal del capítol de 156 lliures, el
qual ha quedat lluït en la part sobrant.
f. 372r.
1801, desembre, 17
L’ajuntament interroga el regidor degà de l’any 1799 sobre diverses qües-
tions relacionades amb uns recursos de Marià Isalguer i la seva pre-
tensió de quedar exempt del pagament de cadastre.
f. 372v.
1801, desembre, 17
Davant la impossibilitat d’arrendar els drets del vi —coneguts com els drets
del portalet—, l’ajuntament assumeix recaptar-los directament.
f. 373r.
1802, gener, 3
Reunió conjunta dels comuns de la vila i la ribera per al cobrament de les
360 lliures de Miquel Pi, de Ripoll.
f. 374r.
1892, gener, 3
Comissió a Pere Casellas per portar al corregidor de Vic 234 lliures [...] que
corresponen al primer termini del pagament de la part que pertoca a
la vila [i a la ribera] del subsidi extraordinari de 300 milions.
f. 374v.
1802, gener, 27
Referent a l’avís que fa el batlle a l’ajuntament per al cobrament mitjançant
un repartiment de la quota que correspon a la vila de la part dels 300
milions.
Referent a l’avís que fa el síndic procurador a l’ajuntament per al cobra-
ment mitjançant un repartiment de la quota que correspon a la vila
de la part dels 300 milions.
f. 374v.
1802, febrer, 12
Nomenament i presa de possessió de nous regidors. Inventari de béns.
‘... N.º 6. Dentro el gabinete se ha encontrado el archivo con 40
cartapacios de reales ordenes impresas y 16 de manuscritos y otros pa-
peles del cadastro y actos de arrendamientos de los proprios, y otros que
aun no estan ordenados.’
Confirmació o nomenament de càrrecs: secretari, col·lector del cadastre,
majordom de propis, ‘andador’, administradors de l’ermita de Sant
Antoni i de l’hospital de pobres i obrers de Sant Pol, i corredor o
nunci.
f. 375v.
1802, abril, 28
D’entre els vilatans, es trien tres persones que actuen de comissionats en-
carregats de nomenar els vint-i-quatre electors, i aquests trien el dipu-
tat (Josep Sadurní) i el síndic personer (Miquel Santonja).
f. 377r.
1802, maig, 1
Presa de possessió del nou diputat i del síndic personer.
f. 377r.
1802, juny, 8
Referent a l’arranjament del camí i el pont d’Oganes.
f. 377v. Miquel Santonja, síndic personer.
1802, maig, 1791

Nomenament de nunci, porter i pregoner.
Full solt, intercalat.

1802, juliol, 9
L’alcalde major de Camprodon sol·licita a l’ajuntament si disposa de diners
per a fer front a l’obra de reparació del camí i el pont d’Oganes.
Protesta perquè el regidor degà de la parròquia de Sant Martí d’Ogassa por-
ta la vara com a batlle, cosa que va en contra del Reial Acord del 18
d’agost de 1794.
f. 378r.
1802, juliol, 25
Referent a certs comptes municipals que es troben embargats i no es poden
destinar a la reparació del pont i el camí d’Oganes.
f. 378v.
1802, agost, 5
Nomenament de nou porter.
f. 379v.
1802, agost, 9
Propostes de càrrecs: ternes de batlle i síndic procurador i bina de regidors.
f. 379v.
1802, agost, 15
Nova proposta de càrrecs per haver-se trobat algun parentiu entre els pro-
posants i els proposats: noves ternes de batlle i síndic procuradors i
bina de regidors.
f. 380r.
1802, agost, 29
Súplica o protesta de Josep Corriols, paraire, per haver estat inclòs en les
bines de regidors i no haver estat tret quan s’ha rectificat.
‘... lo cierto es que esta Villa se compone de mas de 330 hombres
de comunión y, entre ellos, hay varias personas acomodadas que, sin
gravamen de sus familias, podrian servir quando el suplicante tiene
que alimentar la suya compuesta de 7 personas y esto con el trabajo
de sus manos.’
No s’accepta la protesta en considerar l’ajuntament que no és certa, ja que
la nova proposta de bines de regidors es va fer per trobar parentius
propers entre els proposants i els proposats. Signen tots els presents.
f. 380v.
1802, setembre, 3
Acta bilingüe on consta l’aixecament de l’embargament d’uns comptes de la
Junta dels propis (veg. núm. 1, 25/7/1802).
f. 382r.
1802, setembre, 5
Reunió conjunta dels ajuntaments de la vila i la ribera per demanar que es
facin pregàries a causa de la manca d’aigua.
f. 382v.
1802, setembre, 10
Pregàries perquè plogui i referència a la festa major: assistència dels pabor-
des del Santíssim Misteri.
f. 382v.
1802, desembre, 3
Davant del problema que no hi ha postors que vulguin fer-se càrrec dels
arrendaments dels propis, sembla que es volen adjudicar tots conjun-
tament (veg. núm. 1, 3/12/1802).
f. 383r.
1802, desembre, 5
Referent a l’arrendament conjunt dels propis.
f. 383v.
1802, desembre, 392

Carta a l’intendent general del Principat de Catalunya referent a l’arrenda-
ment conjunt dels propis.
1802, desembre, 12
Resposta de l’intendent general del Principat negant la facultat d’arrendar
conjuntament els propis; l’ajuntament acorda posar-los a subhasta
per quarta vegada.
f. 384r.

1802, desembre, 19
Cinquena subhasta dels propis, amb algunes modificacions del preu de
l’arrendament.
f. 384v.
1803, maig, 5
Carta de Ramon de Lomaña, alcalde major de Camprodon, referent a al-
gunes condicions per a l’elecció de diputats (qüestions de parentiu,
etc.).
1803, desembre, 27
Davant la impossibilitat d’arrendar la segona taverna, aquesta es reparteix
entre l’arrendatari de la primera i el de la tercera.
f. 385r.
1803, febrer, 293

Es destinen diners de l’arrendament de les tavernes i les gabelles per a les
despeses pròpies del comú.
Ramon Coll i Molas presenta un privilegi reial, estès a Cartagena; probable-
ment és el de nomenament de notari (veg. núm. 1, 1/3/1803).
f. 386r. Exerceix de secretari el metge Miquel Saltor. Jaume Carrera, batlle, pro-
bablement. Pere Vilalta, regidor degà. Josep Corriols i de Vilallonga, síndic
procurador. Miquel Santonja, síndic personer.
1803, març, 1
Certificat de l’ajuntament segons el qual la vila té plaça per a dos notaris,
un dels quals és Marià Isalguer i l’altre Ramon Coll, però que, a més,
s’ha establert a la vila el notari Josep Bataller i Rabassa, sense que
li consti a l’ajuntament la seva facultat de poder exercir aquest ofici.
f. 386r.
93. Lligall de 315 × 210 cm, paper. Al full que fa de portada, la llegenda manus-
crita per mossèn Josep Masdeu i Costa següent: “Actes un full de 1803, 1804-05-06
complerts”. Aquest doble foli, que fa de guarda, duu la filigrana d’Alfons XII i és datat
el 1880. Comença amb un doble full, solt, amb el núm. 386-387, que correspon a l’única
acta de l’any 1803. Després la numeració continua amb el núm. 404, que ja correspon
a l’any 1804. Hi manquen, doncs, els folis 388 a 403. Estat de conservació en general
correcte, tot i que la consistència d’alguns fulls és molt fràgil.
1803, març, 494

Nomenament i presa de possessió del batlle Pere Serrat, de regidors, i del
síndic procurador Esteve Carrer, teixidor de lli. A continuació, inven-
tari redactat en llengua catalana.
“dins lo gabinete se ha trobat lo arxiu ab 45 quaderns o numeros
de ordres reals fins lo any 1802 inclusive, ab son indice, y 22 quaders
o numeros de manuscrits, també ab son indice fins lo numero 20 = los
papers dels anys 1801 y 1802 y altres varios papers que, per respecte
de la entrada dels francesos a esta Vila, estan encara desordenats y no
se pot saber quants y quals son.”
f. 386v.
1804, gener, 2695

Canvi de taverner per mort del qui ostentava aquest càrrec.
f. 404r. Pere Serrat, batlle. Josep Corriols, regidor degà. Esteve Carrer, síndic procu-
rador. Josep Serralta, síndic personer.
1804, febrer, 2296

Crèdit de 65 lliures de l’ajuntament al taverner, amb fiança i obligacions.
f. 404v.
1804, febrer, 6
L’ajuntament demana al capítol que contribuexi amb el pagament dels sis
reclutes voluntaris que s’han assignat a la vila. Sembla que el capítol,
per a contribuir-hi, demana en contrapartida a l’ajuntament que li
adjudiqui el pagament d’uns deutes, els quals només es poden pagar
seguint la concòrdia dels creditors i el sorteig que preveu.
f. 405r.
1804, febrer, 597

Transcripció de la resolució del capítol de la col·legiata, reunit al cor petit,
referent als censals que té contrets amb l’ajuntament i al seu lluïment.
f. 405v.
94. Acta incompleta.
95. Acta bilingüe.
96. Acta bilingüe i seqüència cronològica alterada.
97. Acta en català.
1804, març, 4
Nomenament i presa de possessió de cinc nous regidors, amb protesta,
expressada en català.
“… únicament per obeir a la superioritat prestem lo jurament, pero
ab la expressa protesta que no intentem en ningun modo aprovar, ni
abonar, ni cobrar partida alguna vensuda fins al dia present; que [fa...]
dels imposits (que a mes dels drets regulars) se han posat a benefici del
publich per effectuar lo cumpliment dels soldats, protestant al mateix
temps als señors regidors que estan aqui present que, ab la brevetat
posible, nos donian puntual compte de tot lo cobrat y pagat ab la
effectiva entrega del sobrant, pues del contrari usarem de nostre dret.”
1804, març, 5
Nomenament o confirmació de càrrecs: secretari, col·lector del cadastre,
majordom dels propis, porter, nunci, obrers de Sant Pol i administra-
dors de Sant Antoni i de l’hospital de pobres.
Cessament d’Antoni Pau Rovira com a advocat de Barcelona i de Jaume
Graset com a procurador de l’ajuntament.
f. 407v.
1804, març, 998

Notificacions dels cessaments (veg. núm. 2, 5/3/1804).
1804, març, 1799

Referent al ‘cupo’ dels sis soldats.
f. 408r.
1804, març, 21
Referent a unes mesures o pots de les tavernes.
Es comissiona dos regidors perquè busquin un arrendatari per la carnis-
seria.
f. 408v.
99. Acta bilingüe.
1804, abril, 13100

Presentació de Miquel Corcoy per a ser soldat, amb un sou d’11 dobles de
quatre. L’ajuntament afirma que, com que ara es troben soldats més
econòmics, abans de contractar-lo primer pagui els deutes que té amb
la institució.
f. 409r.
1804, abril, 30101

Es nomena proveïdor de vi de l’Empordà el “Ros de Castellfollit”, traginer,
el qual ha de proveir amb sis càrregues per setmana, a 1 lliura i 8
[sous] per cada càrrega, pagadores diàriament.
f. 409v.
1804, maig, 1102

Reunió dels vilatans a la plaça del Forn, a les vuit del matí, per tal de
nomenar tres comissionats que escolliran els vint-i-quatre electors,
els quals designaran un diputat (Antoni Garriga) i el síndic personer
(Honorat Crehuet i Piella).
f. 409v.
1804, maig, 6
Constrenyiment als mesuradors del vi perquè paguin a l’ajuntament uns
deutes pendents.
f. 410v. Honorat Crehuet i Piella, síndic personer.
1804, maig, 8
Nomenament com a proveïdor de vi de Joan Cros, àlies Tallura d’Olot, tra-
giner. Cada cinc dies ha de proveir amb quatre càrregues de vi al preu
d’1 lliura, 8 sous i 1 diner per cada càrrega.
f. 410v.
1804, maig, 10103

Referent als deutes del mesurador de vi.
Referent a la distribució de vi a les tavernes que tenen deutes amb
l’ajuntament.
f. 411r.
103. Acta bilingüe.
1804, maig, 21
Recepció d’una notificació de la Reial Audiència el contingut de la qual té
relació amb l’establiment d’una carnisseria per part de la col·legiata.
f. 411v.
1804, juny, 10104

Concòrdia o pactes entre l’ajuntament i el capítol referent a l’establiment
d’una carnisseria per part de la col·legiata.
1804, maig, 24
Referent al plet amb el capítol sobre la carnisseria.
f. 412r.
1804, maig, 28
Es comissiona un regidor perquè es desplaci a Barcelona a “enganxar” a
compte de la vila el sisè soldat de l’exèrcit.
Es fixa la data per a l’arrendament de la carnisseria: 10 de juny.
f. 412r.
1804, juny, 25
Provisió interina del tallador de la carnisseria amb un tal Tolosa, de Ripoll.
Definició dels preus.
f. 412v.
1804, juliol, 2
Referent a les condicions del tallador interí de la carnisseria.
f. 412v.
1804, juliol, 22
Referent a l’incompliment per part de Francesc González, mostassaf, que
alhora és regidor tercer, del que s’ordenà el dia 10/5/1804.
f. 413r.
1804, juliol, 25
Destitució de Francesc González del càrrec de mostassaf; continua de re-
gidor tercer.
f. 413r.

1804, juliol, 26
Inspecció del mas Cubilà per la suposada venda de vi.
S’allarga la imposició de la taxa sobre el vi, destinada a l’arranjament de les
fonts ‘de Plaza y de abajo.’
f. 413v.
1804, juliol, 30
Prohibició de ‘levantar voz, golpes en la mesa y que no atropellase con
palabras’ a cap membre del consistori.
Referent a la destitució de Francesc González del càrrec de mostassaf. Se’l
restitueix en el càrrec per manament de Ramon de Lomaña, alcalde
major de Camprodon. Transcripció de la queixa de González i del
manament de Lomaña.
f. 414r.
1804, juliol, 30
Dimissió per motius de salut de Francesc González del càrrec de mostassaf.
Arguments del consistori dirigits a l’alcalde major de Camprodon per tal de
destituir Francesc González del càrrec de mostassaf.
f. 415r.
1804, agost, 16
Testimonis a favor que el territori del “bac de devant del soley de la Gine-
breda, sota la teuleria del Pontí de Ripoll” és terme de la parròquia
[la ribera] de Sant Joan de les Abadesses.
f. 416r.
1804, agost, 25
Propostes de batlle (terna) i de regidors (bines).
f. 416v.
1804, novembre, 20
Noves insígnies per als regidors.
f. 417r.
1804, novembre, 25
Petició de Marià Isalguer de traslladar la capella de la Mare de Déu de
Montserrat (el Palmàs). Es comissiona un regidor perquè consulti
un advocat d’Olot.
f. 417v.
1804, novembre, 27
L’advocat d’Olot, Esteve Bassols, recomana a l’ajuntament de fer un recurs
davant l’Audiència en contra del trasllat de la capella de Montserrat
‘mientras sea verdad que el parage donde se traslada dicha capilla
sea en daño del Común y se haya visto trillar en dicha plazuela’.
f. 417v.
1804, abril, 24105

Petició de trasllat de la capella de Montserrat formulada per Marià Isalguer.
1804, desembre, 28
Referent a si el síndic procurador ha de dur insígnia.
f. 418.
1805, febrer, 5
Miquel Saborit, mestre de capella, i Geroni Corriols, ambdós preveres,
probablement viuen a la casa que anteriorment havia ocupat Josep
d’Asprer, la qual havia disposat d’una ploma d’aigua que se li va treu-
re. Ambdós preveres supliquen que els donin una mica d’aigua, a
la qual cosa l’ajuntament accedeix sempre que no vagi en detriment
de l’abastament de les fonts públiques. Hi testifica el prevere Jaume
Blanxart, ‘director de la fabrica de las fuentes de la villa’, el qual diu
que cal accedir a la petició ‘mayormente recaiendo la gracia en unas
personas condecoradas, patricias y de toda entereza’.
Pagament de deutes del taverner.106
f. 419.
1805, febrer, 5
Presa de possessió del nou batlle.
f. 420r.
1805, febrer, 6
Presa de possessió dels nous regidors. Inventari detallat dels béns mobles
i nomenament o confirmació de càrrecs: secretari, majordom dels
propis, col·lector del cadastre, administradors de Sant Antoni i de
l’hospital de pobres, porter i nunci.
f. 420v. Rafael Crehuet i Pagès, batlle.

106. Acord en català.
1805, febrer, 6107

Es destina el sobrant de la taxa del quart per meitat de vi a l’arranjament de
la casa de la vila, “que esta en fort perill de desplomarse”.
1805, març, 5
Es denega a Miquel Saborit i Geroni Corriols el permís per a prendre aigua
(veg. núm. 1, 5/2/1805) ‘en atención de haver tenido algunas instan-
cias del pueblo contra dicha concesión’. S’esmenta que, a causa de
la manca d’aigua ‘no ha podido hacerse en la Hera Gran un algivar
para abrevadero de cavalleria, a fin que no hubieran de introducir-
se a la Villa y para posito para acaso de incendio’.
f. 422r.
1805, abril, 28108

Elecció pública, a la plaça Major, dels tres compromissaris encarregats
d’escollir els vint-i-quatre electors, els quals han de triar el diputat i el
síndic personer. Els tres compromissaris es designen individualment.
f. 422v.
1805, maig, 3109

Presa de possessió del nou diputat i del nou síndic personer.
f. 423v.
1805, maig, 31
Primer esment de l’afer de l’ocupació d’una part del porxo de la plaça Major.
Presentació del recurs per part d’Antoni Corriols i Francesc Santonja,
comissionats del gremi de paraires. Esment del taulell dels paraires.
S’intenta convocar per aquest afer els vint-i-quatre electors.
f. 423v. Francesc Blanxart, síndic presoner.
1805, maig, 31
Recurs del gremi de paraires.
1805, juny, 1
Sessió convocada per l’alcalde major de Camprodon; intervé el secretari de
l’alcalde major, Marià Izquierdo, que notifica que han rebut un recurs
del Reial Acord de Rafael Corriols, advocat, i de Pere Màrtir Blanch,
cirurgià, i per aquest motiu pregunta a l’ajuntament les qüestions
següents:
a) Sobre les mides del cobert o contraportal (les voltes): 38 pams.
b) Si era tapat per orient: sí.
c) Si podia ser refugi d’algú malintencionat en nits fosques: podia ser.
d) Si era perillós per als amos de rebre alguna ‘estocada’: no es nega.
e) Si el cobert era el doble que els altres de la plaça: sí.
f) Si tancar les voltes era perjudicial per al poble i si en especial ho era
els dies de concurs, festes o mercats, sobretot els dies de pluja.
g) Si tancar la meitat de les voltes era perjudicial per als veïns: no.
h) Si els capellans havien instat tancar-lo: s’ignora.
L’ajuntament demana còpia del recurs, a la qual cosa el secretari respon
que el demanin al Reial Acord.
f. 424v.
1805, juny, 8
Es tramet a l’intendent un recurs per exposar la situació precària dels mu-
nicipis de la vila i la ribera, que no permet fer front al que els corres-
pon pel pagament de la part dels 300 milions.
Referent al pagament de l’impost dels dos quarts més per ‘quartillo’
d’aiguardent.
Elecció d’un regidor per a pesar l’aiguardent de venda a la vila i exigir els
dos quarts per ‘quartillo’.
f. 425v.
1805, juny, 20
L’ajuntament té la intenció de presentar un recurs al Reial Acord per la
qüestió del tancament de mitja secció de les voltes de la plaça Major.
f. 426v.
1805, juny, 29
Es fa una procura al notari Marià Isalguer pels temes de la part dels 300
milions i del tancament de les voltes de la plaça Major. Alguns dels
assistents protesten.
Es fa comissió per anar a parlar amb l’alcalde major de Camprodon per

la qüestió del tancament de les voltes de la plaça Major; alguns dels
assistents protesten.
f. 427v.
1805, juliol, 2
Comunicació de l’ordre de l’alcalde major de Camprodon, Ramon de Lo-
maña, donant providència al recurs interposat per Blanch, Corriols
i els electors de diputats, autoritzant el tancament de la meitat de les
voltes de la plaça Major, obres que cal que es paguin els interessats,
‘quedando las columnas dentro de lo cerrado, pero dexando libre el
mostrador proprio de los pelaires de la citada Villa’.
f. 428r.
1805, juliol, 4
Transcripció d’un ofici de l’alcalde major de Camprodon que presenta el
batlle.
‘… el bayle y los regidores de la Villa de San Juan las Abadesas
se abstengan de todo procedimiento juridico de que trata este pedi-
mento. Admitese la caución que se ofrece y pasese el correspondiente
officio al bayle de dicha Villa para que zele, asi de dia como de noche,
la quietud y procure indagar los sujetos que intentasen impedir con
violencia la obra para tomar contra ellos la providencia en justicia, de
que se le haze responsable.’
f. 428v.
1805, juliol, 5
L’ajuntament, amb la protesta de Josep Roca, regidor tercer, intenta recór-
rer l’ordre de l’alcalde major de Camprodon (veg. núm. 1, 4/7/1805).
f. 429r.
1805, juliol, 8
Transcripció d’un altre ofici de l’alcalde major de Camprodon on, gairebé,
es comunica el mateix que en el del dia 4 de juliol.
f. 429v.
1805, juliol, 9
Nomenament de Francesc Ferrer i Gironella com a obrer de l’església de
Sant Pol, en susbtitució de Bartomeu Joncar, d’edat avançada.
f. 430v.
1805, agost, 8
Referent al tancament de les voltes de la plaça Major. Trancripció d’un ofici
rebut de la Reial Audiència. Transcripció dels recursos presentats pel
gremi de paraires i per l’ajuntament en contra del tancament de les
voltes; s’exposen els arguments. Intervenció del fiscal, que ordena que
s’aturi l’obra de tancament i que el gremi presenti els seus privilegis
o ordenances i, si no, ‘cesen de titularse con el tal nombre y se abs-
tengan de exercer juntas y funciones de corporación’.
f. 430v.
1805, agost, 26
Els regidors degans i col·lectors presenten una relació del que s’ha recap-
tat en concepte de l’impost de 8 maravedisos per cada ‘quartillo’
d’aiguardent corresponent als anys 1800 al 1805: tres darrers mesos
de 1800: 18 rals de ‘vellón’, 4 ‘maravedís’; 1801: 53 rals de ‘vellón’,
8 ‘maravedís’ ; 1802: 62 rals de ‘vellón’; 1803: 58 rals de ‘vellón’, 4
‘maravedís’; 1804: 54 rals de ‘vellón’, 16 ‘maravedís’; fins al darrer
dia de juliol de 1805: 32 rals de ‘vellón’, 4 ‘maravedís’. Total: 279 rals
de ‘vellón’, 4 ‘maravedís’.
f. 434v.
1805, agost, 21
Bines o propostes de regidors per al trienni 1806-1809 inclosos, les quals es
trameten al Reial Acord per mitjà de l’alcalde major de Camprodon.
f. 435r. ‘Fecha propia, aunque habia de ser insertada antes del acuerdo antecedente.’
1805, setembre, 12
Referent a la taxa pel consum de vi. Es convoca els tres taverners i se’ls
pregunta:
‘Que estimarian más, el vender el vino que en sus tabernas se les
tiene concedido vender, que los todos los otros arbitrios concedidos
a todos los otros hostales de posada, a saber, dar alojamiento, vender
granos, pajas, pan, carnes cocidas de toda especie como y también de
tocino cruda en el tiempo correspondiente.’
La resposta és la següent:
‘que estimarian en más los arbitrios concedidos a [tots] los otros
hostales de posada, que el arbitrio de vender el vino.’
f. 435v.
1806,110 febrer, 11
Referent a l’impost del vi: els eclesiàstics fins aleshores n’estaven exempts.
Es pretén fer un repartiment i s’acorda notificar-ho al capítol per tal
que aquest nomeni comissionats que intervinguin en la distribució
equitativa.
f. 437r.
1806, febrer, 16
La resposta del capítol (veg. núm. 1, 11/2/1806) és que ells no han tingut
cap notificació del seu superior eclesiàstic per tal de contribuir al re-
partiment de l’impost del vi. L’ajuntament acorda remetre els escrits
a l’intendent.
f. 437v.
1806, març, 1
Presa de possessió dels nous regidors i del síndic procurador general (Pere
Casellas). Segueix un inventari (bilingüe) dels béns.
‘6º. Dentro del archivo se hallan 49 cartapacios de reales órdenes
con su número. 25 de manuscritos y otros varios papeles que aun no
estan ordenados.’
Nomenament o confirmació de càrrecs: secretari, administradors de Sant
Antoni i de l’hospital de pobres, obrers de la parroquial, majordom
d’arbitris, col·lector del reial cadastre, porter i nunci.
f. 438r.
1806, abril, 28
Elecció dels tres compromissaris que escolliran els vint-i-quatre electors,
alhora que aquests triaran el diputat i el síndic personer.
f. 439v. Pere Casellas, síndic procurador general. ‘Convocado una grande parte del
pueblo, de orden del honorable Rafael Creuhet bayle.’
1806, maig, 2
Presa de possessió del nou diputat i del nou síndic personer.
f. 440r.
1806, juny, 30
Joan Bassaganya, fuster, presenta a l’ajuntament el privilegi concedit pel
capità general del Principat, el comte de Santa Clara, mitjançant el

qual el nomena recaptador de la Junta de la Caritat de Barcelona a la

població de Sant Joan; aquest privilegi l’eximeix de qualsevol càrrec
municipal, ‘officio alguno de republica en el pueblo de que fuere
recaudador y otras exenciones y gracias continuadas en el mismo
privilegio’.
f. 440r. Honorat Corriols, síndic personer.
1806, juliol, 30
Els dos arrendataris de les carnisseries no estan d’acord amb el tallador
de la carn i aquesta situació pot provocar que la vila quedi sense
carn. S’acorda que el batlle embargui ‘al Sala, pastor, 64 cabezas de
bestiar de lana propias de Pablo Gras, de Torelló, y a Jayme Mas,
pastor, 77 cabezas de lana y un creston’.
f. 440v.
1806, agost, 18
Terna o proposta de batlle i bines o propostes de regidors. S’envien a l’alcalde
major [de Camprodon o d’Olot].
f. 441r.
1806, agost, 22
Quant a la proposta de batlle, Josep Sadurní, comerciant, protesta per ha-
ver-hi estat inclòs i al·lega que no sap llegir ni escriure i, a més, és
el majordom d’arbitris. L’ajuntament respon de la manera següent:
‘... no considera suficiente motivo el no saber de leer y escrivir ...’.
Per tant, se’l manté en la proposta.
f. 441v.
1806, setembre, 14
Presa de possessió del regidor degà.
f. 442r.
1806, octubre, 12
Referent a la manca de pagament per part dels taverners de l’impost del
quart per meitat.
f. 442v.
1806, novembre, 9111

L’intendent ordena que l’ajuntament li remeti les cartes de pagament del 17
per 100 [dels propis] i el sou del doctor Masdevall dels arbitris de la
vila dels anys 1797 a 1804 (veg. l’intercalat següent).
f. 442v.
1806, octubre, 27
Ofici de l’intendent demanant informació i cartes de pagament (veg. núm. 1,
9/11/1806) i resposta de l’ajuntament.
‘… solo ... los taberneros encargados de vender pan a los pocos
forasteros que pasaban por esta Villa ... poco pan venden, ya por co-
gerse en mucha parte los naturales los granos, ya por el poco comercio
de la misma Villa.’
1806, desembre, 11
Referent a un altre ofici tramès per l’intendent sobre els mateixos temes
del núm. 1, 9/11/1806 i, a més, sobre el cadastre dels propis (veg.
l’intercalat següent).
f. 443r.
1806, novembre, 28112

Ofici de l’intendent en els termes apuntats al núm. 1 de l’11/12/1806. Res-
posta de l’ajuntament.
1806, desembre, 24
Canvi, per avançada edat, de qui ocupa el càrrec de ‘fosero’.
El capità general demana que en el termini d’un mes l’ajuntament proveeixi
l’exèrcit amb vuit soldats.
f. 443v.
1806, desembre, 28113

Abans d’un mes cal que l’ajuntament recluti vuit soldats (veg. núm. 1,
24/12/1806). Es convoca el poble separadament en tres classes: una,

113. Acta incompleta.
la gent ‘de distinción’; una altra, els de l’ofici de paraires i altres ofi-
cis, i finalment els bracers; cada part ha d’escollir els seus comissio-
nats per a tractar el tema. Com que els ‘de distinción’ no es presenten,
l’ajuntament nomena directament tres comissionats per aquest grup:
el doctor Rafael Corriols, Marià Isalguer, notari, i Francesc Ferrer i
Gironella, paraire.
f. 444r.
1806, desembre, 29
L’alcalde major demana els rebuts dels sobrants dels propis (veg. l’intercalat
següent).
f. 444v.
1806, desembre, 29
Còpia certificada pel secretari del préstec de 134 lliures, 10 sous, o bé 1.532
rals i 26 ‘maravedís de vellón’, que es fa a la subdelegació de Campro-
don, per tal de complir una reial ordre pel préstec de 24 milions amb
destí a la ‘Real caxa de consolidación de Vales’.
Full solt, intercalat, sense numerar i en molt mal estat de conservació.
1806, desembre, 26114

Ofici a l’alcalde major de Camprodon, Ramon de Lomaña, fet pels dos co-
muns, el de la vila i el de la ribera, notificant-li els rebuts pel préstec
de 24 milions.
Full solt, intercalat, sense numerar i en molt mal estat de conservació.
1806, desembre, [?]

Venda de cinquanta pins del pinetar de l’ermita de Sant Antoni. Les condi-
cions de la venda estan redactades en català.
Nomenament de nou majordom dels propis.
f. 446r.
1806, desembre, 31
Referent a la lleva dels vuit soldats: els taverners proposen alguna mesura
per a fer front al cost d’aquesta lleva; potser renuncien al dret de ven-
dre vi pel seu compte.
Lleva dels vuit soldats.

‘… que todos los manzebos de la Villa, vulgo fadrins ... de 17

a 36 años inclusive, paguen semanalmente hasta cumplirse los ocho
soldados [3 lliures, 9 sous] al señor Bayle como a collector.’
f. 446r.
1811115
Repartiment de 48 ‘esquelas’.
f. 5. Incomplet. Exerceix de secretari el metge Joan Pau Saltor. Francesc Santonja,
regidor degà i portant la vara de batlle. Llorenç Serradell i Casals, síndic per-
soner.
1811, març, 11
Ordre de la Junta corregimental de Vic segons la qual s’escull com a vocal
de la Junta de districte Francesc Blanxart, el qual era vocal de la Jun-
ta de capitació; l’ajuntament (el batlle, el rector i el síndic personer)
substitueix Blanxart de la Junta de capitació per Ramon Folcrà.
f. 5.
1811, març, 16
Petició del doctor Rovira —s’ignora el seu càrrec o qui és— per tal que els
comuns de la vila i de la ribera aportin 1.500 racions de pa i 1.500
racions [etapa] ‘para la manutención de sus tropas en San Pribat de
Bas.’ Es discutex si s’han d’enviar atesa la ‘suma carestia de granos
con que se hallan ambos comunes ... a lo menos poder lograr que
se pudiesen hacer dichas raciones de trigo mescladizo’. Es demana
consell també a Ignasi de Solà, comissionat de guerra. A continuació,
es demana on són unes vint-i-cinc quarteres de blat.
1811, març, 18
Acusament de recepció dels privilegis de nomenament de batlle i de regi-
dors. El regidor degà escollit, Josep Sadurní, no vol prestar jurament
‘hasta tanto que la justicia haya cumplido lo que manda la [...] Ilus-
tre Junta Corregimental de Vich con decreto de 25 de febrero ul-
timo continuado en un recurso del Dr. Mariano Isalguer’. La resta
dels regidors tampoc prenen jurament dels seus càrrecs.
f. 7.
115. Plec de 315 × 210 cm, paper. Al full que fa de portada, la llegenda manuscrita
per mossèn Josep Masdeu i Costa següent: “Actas sueltas o acuerdos de 1811 y 1853,
1850, 1859, 1825, 1817”. Numerat el primer quadernet: núm. 5, 6 (5v), 7 i 8 (7v.). La
resta sense numerar, ni cap full, ni quadernet. Estat de conservació, en general, correcte.
1811, març, 19
Presa de possessió i jurament dels nous regidors i del regidor degà, després
de manifestar unes protestes i de fer unes consideracions: recurs per
escrit de Josep Sadurní (veg. l’intercalat següent) ‘baxo la protesta de
no obligarse a satisfacer las partidas que estan adeudando sus re-
quirientes como ni tampoco el cobro de los atrasos (vulgo rosechs)’.
f. 8.
1811, març, 20
Només consta una part de l’encapçalament de la sessió.
f. 8. Incomplet
1811
Recurs de Josep Sadurní en contra del seu nomenament com a regidor
degà. No havia complert l’any de vacant des que va deixar el càrrec de
síndic personer el dia 1 de març de 1810.
Escrit de Joan Bassaganya, regidor comissionat, dirigit a l’alcalde major
de Camprodon, on explica els motius pels quals els nous regidors no
volen prendre possessió dels seus càrrecs. Sembla que es deu una par-
tida de blat a Marià Isalguer. Al marge, la resposta de l’alcalde major
de Camprodon —De Dalmases— ordenant que prenguin possessió
sota la pena de multa i presó.
Intercalat.
1811, març, 18
Full solt. Conté un segell lacrat de Sant Joan.
1817, juny, 15
Petició de l’ajuntament de la ribera per tal de poder accedir a l’administració
de l’ermita de Sant Antoni, amb una petició expressa de ‘poder
concervar y aumentar los pinos de la susodicha’. Al marge, una nota
del secretari de la vila, Joan Pau Saltor, en la qual manifesta que està
en contra de la pretensió dels de la ribera.
Full solt.
[s. d.]116
Pretensió d’Antoni Soler d’edificar una casa a la font Novella, al carrer ano-
menat d’en Samaler. Possiblement és la notificació a l’interessat que
no pot edificar la casa.
116. Per la lletra i el contingut, s’intueix que es tracta d’un memorial redactat
amb anterioritat a la Nova Planta (cònsols i consell jurat).
“A noticia dels honorables cònsols y Consell Jurat la Universitat

de la present Vila de Sant Joan ... se jactaria voler edificar casa o fer
altre edifici dins la present Vila, entre los dos horts que hi ha closos
de parets de las casas de Joan Baptista Gallart i Geroni, pare i fill, i de
Miquel Cavaller i Benet Surinyach, sogre i gendre respectivament, scrit
en lo carrer dit d’en Samaler, en lo lloch vulgo anomenat la font Novella
... sabent ... esser lo dit lloc o solo de dret publich, que per ell dicorre
no sols l’aigua que flueix de las dos fonts que tant copiosas se troban
dins la dita Vila pero y també tota la que cau del cel y descorra de las
plassas i carrers y de las alturas que hi ha fora de la dita Vila quan
esdevé algun diluvi, y que per esser del dret publich ... usar ... del dit
lloch solo y alveo del rech que fa la aigua per expellir las immundicias,
netejar los carrers, rentar roba y tot genero de [aynas de Casadenint]
tambe alli un cefereix o rentador construhit per lo hivern quant no pod
lo poble usar y valerse de la aygua dels rius per respecte dels glassos,
y de desque foren las murallas de la Vila demolidas serveix lo dit lloch
de via ampla y delectació de tot lo poble per miranda y prendre los
sol en lo hivern y quan fa fret ... lo interpella y requereix cesse y se
abstinga de tals jactancias ...”
Acaba amb la prohibició, en llatí:
“vel per editum de novi operis nuntiatione vel interdictum, quod
vi aut clam vel aliis quocunque meliori modo requirens vos notarii.”
Full solt.
1823, juliol, 20117

Referent als mestres de gramàtica i primeres lletres. S’ha rebut una circular
del governador de Vic segons la qual posa de manifest la inexistència
d’aquests dos càrrecs, l’un per mort i l’altre perquè no es paga. Com
que l’ajuntament no pot nomenar-los en solitari, cal comissionar dos
regidors perquè s’entrevistin amb el capítol amb la finalitat d’escollir-
los conjuntament.
f. 1r. Josep Serralta, batlle. Cinc regidors. Pere Casellas, síndic procurador. Joan Pau
Saltor, secretari.
1823, agost, 22
Nomenament, a proposta del capítol, de Jaume Soler, de la vila, com a mes-
tre de gramàtica. Així mateix es proposa convidar el comú de la ribera
117. Quadern. El full que fa de portada duu la llegenda següent: “Resolucions

desde el 20 juliol 1823 fins al 14 agost 1824”. S’ha foliat del núm. 1 al 10. Totes les
resolucions són escrites en català.
perquè hi porti els infants del seu terme. Es proposa de convocar tots
els caps de casa per informar-los de les condicions de pagament del
mestre.
f. 1v.
1823, agost, 23
No es presenta cap cap de casa (veg. núm. 1, 22/8/1823).
f. 2r.
1823, agost, 25
Reunió entre l’ajuntament i diversos caps de casa, els quals ratifiquen favo-
rablement el nomenament de Jaume Soler com a mestre de gramàti-
ca, amb el sou de 30 lliures pagadores pel comú de la vila i 30 més pel
comú de la ribera.
f. 2r.
1823, setembre, 14
El governador de Vic demana a l’ajuntament que faci les propostes o bines
de regidors, terna de batlle i terna de síndic procurador. El regidor
degà fa les propostes.
f. 2v.
1823, setembre, 23
Signatura de les propostes de batlle, regidors i síndic procurador (veg. núm. 1,
14/9/1823).
Signatura del conveni amb el mestre de gramàtica.
Signatura del conveni entre l’ajuntament i Ramon Folcrà relatiu al proveï-
ment de carn.
f. 3r.
1823, octubre, 2
Correcció o nova taxació del que han de pagar per contribució el molí Gros
i el molí Petit: s’ha d’incrementar l’import.
Referent a un furt en la casa de Jaume Guitart. Testimoni de Josep Verda-
guer, que diu que veié quatre ‘milicianos’, tres dels quals pujaren a la
casa, però que no els va reconèixer.
Subhasta de les dues gabelles per a l’any 1824.
f. 3v.
1823, octubre, 6
Substitució dels tres comissionats encarregats d’administrar els drets del
comú. És un treball no remunerat i se’l distribueixen per setmanes; el
secretari dóna les esqueles o notificacions.
Referent al pagament del segon terç del cadastre.
f. 4r.
1823, novembre, 9
Concessió de les dues gabelles subhastades.
f. 5r.
1823, octubre, 23118

Concessió de l’ofici d’estafeta de correus a Manuel Bassaganya, i que es
notifiqui a l’administrador de correus de la vila de Ripoll.
f. 5v.
1824, gener, 1119

Referent al destí d’uns diners recaptats en concepte d’una multa imposada
a l’administrador del Portalet.
Josep Serralta, batlle, ha lliurat al regidor degà les tres vares, un segell i les
claus de la presó.
f. 5v.
1824, gener, 8
Per evitar fraus, s’estipulen un seguit de normes a tots els traginers que
proveeixen la vila de vi, d’aiguardent, de vinagre d’oli. Taxes: càrrega
de vi, un duro de plata; “arroba” d’aiguardent, 2 pessetes; càrrega de
vinagre, 2 pessetes.
f. 6r.
1824, gener, 12
Per manament del governador de Vic, l’anterior batlle, Josep Serralta, ha de
tornar a prendre les vares, les claus de la presó i el segell.
f. 6v.

119. Any suposat.
1824, gener, 15
Renúncia d’Anton Corriols com a administrador de l’ermita de Sant Anto-
ni i nomenament de Joan Bassaganya, fuster, com a substitut en el
càrrec.
f. 7r.
1824, abril, 12
Ordre d’empadronament dels veïns.
f. 7r.
1824, maig, 19
Rebaixa del preu de la sal, que es comunica als arrendataris de les dues
gabelles.
f. 7v.
1824, juny, 22
Confecció de la llista dels quintos, mossos solters d’entre 17 i 36 anys, i que
es presentin a l’ajuntament el dia 29 a les dues de la tarda.
f. 7v.
1824, juny, 27
Subhasta de la carnisseria.
f. 8r.
1824, juliol, 11
Referent al subministrament a les tropes franceses i reialistes.
Mesures per evitar el frau en els drets del vi, l’aiguardent i el vinagre.
Arrendament de les “estancias y escorxador de la carnisseria, junt amb
les herbes que son propies de la present Universitat” per tal de fer
front al cost dels homes que s’han taxat a la vila (servei militar).
A continuació es descriu la taba (condicions i pactes): “... quarto:
estara obligat en matar y fer correr una baca [sic] mala y grassa
per las festas del SSm. Misteri, com se ha estilat ...”. Moltes de les
condicions segueixen el cicle alimentari religiós (per exemple, l’anyell
per Pasqua).
f. 8r.
1824, juliol, 26
Presumpte frau del vi al celler de la taverna de Joan Peix. Enganxat “in fra-
ganti”: es resol imposar-li multa i fer un “judici prudent”.
f. 10r.
1824, agost, 14
Nomenament de col·lector dels delmes exempts.
Pregó públic convocant els caps de casa per tal de “tractar si lo comú tin-
drá a be ajudar als solters dels drets per la compra de homens que
se han taxat a esta Vila per lo actual reemplas”.
f. 10v.
1824, setembre, 20120

Subhasta de les dues gabelles.
f. 11r.
1824, novembre, 2
Adjudicació de les dues gabelles.
f. 11r.
1824, novembre, 8
Sembla una correcció de l’ajudicació de les gabelles.
f. 11r.
1824, novembre, 23
Execució de la reial cèdula del 17 d’octubre de 1824, relativa a les regles que
cal observar, a partir d’aleshores, per a l’elecció d’alcaldes ordinaris i
altres capitulars i oficials dels ajuntaments dels pobles del regne.
Propostes de terna d’alcalde, ternes de regidor primer, segon, tercer, quart i
cinquè, terna de síndic procurador, terna de síndic personer i ternes
de diputat primer i segon. No s’esmenta a qui es trameten.121
Es comissiona un regidor perquè vagi amb el notari d’Olot Baudili de
Morales “per firmar la escriptura del encabassament de penes de
cámara”.122
f. 11v.
120. Quadern. Al full que fa de portada duu la llegenda següent: “Resolucions des
del 20 setembre 1824 - 26 juliol 1825”. Tot sembla indicar que és un plec continuació
del quadern precedent; per aquest motiu s’ha continuat la foliació (del núm. 11 al 19).
Totes les resolucions són escrites en català.
121. Acord en llengua castellana.
122. Acord en llengua catalana.
1824, desembre, 13
Poders a dos regidors per a firmar les actes de l’arrendament de les gabelles.
f. 12v.
1825, gener, 21
Es comissiona dos regidors perquè redactin el padró del veïnat.
f. 12v.
1825, gener, 24
S’escullen “dues persones honrades” perquè examinin el padró del veïnat.
Comunicat del sotsdelegat del Reial Acord, Joan Carrera, que informa del
nomenament de batlle, regidors, diputats i síndics personer i procu-
rador.
f. 13r.
1825, gener, 25
Presa de possessió del nou batlle, diputats, regidors i síndics procurador i
personer.
f. 13v.
1825, gener, 30
Per tal d’emplenar el padró d’habitants, es demanen al governador de Vic
374 fulls de matrícula —impresos— a 10 maravedisos cada un: la
vila i la ribera la formen 1.442 ànimes i 374 cases.
Compra de cera per a la funció del dia de Nostra Senyora de la Candelera.
Procediment per a regular l’obertura de la correspondència que rep l’ajun-
tament.
f. 14r. Eudald Sadurní, batlle. Pere Roquer i Puig, síndic procurador. Joan Roquer,
mitger, síndic personer.
1825, febrer, 7
f. 14v. Només consta l’encapçalament de la sessió.
1825, febrer, 28
Els arrendataris de vi i aiguardents han d’anar a buscar les llicències al
governador de Vic.
f. 15r.
1825, març, 19
Reunió conjunta dels comuns de la vila i la ribera per a fer comissió a un
regidor que trameti unes cartes i rebi uns diners del governador de
Vic.
f. 15r.
1825, març, 22
Referent al recurs que ha presentat Antoni Corriols, hisendat, que pretén
tenir permís per a dur armes. Informe del batlle.
‘La justicia de San Juan las Abadesas, en cumplimiento de lo
que vuestra señoria dispone con decreto de su antecesor de 28 enero
ultimo, puesto a la margen, de la representacion de Antonio Corriols,
hacendado de la misma Villa, para que resuelva si puede o no abonar
la conducta del recurrente, tanto en la que observó en la epoca pasada
del sistema constitucional, como la que ha tenido succesivamente dice:
que la resolución de esta justicia en Ayuntamiento pleno y a pluralidad
de votos: ha resuelto que faltarian a la verdad y ocasionarian un des-
contento general y un agravio de los verdaderos realistas si [intentasen]
abonar la conducta del recurrente Antonio Corriols quien fue tenido
y reputado por muy addicto al [abatido] sistema. Así lo acreditó en
sus hechos y conversaciones. Lo comprueva el haverse conquistado la
amistad y buena opinión de muchos de aquellos ilusos y preocupados
que se distinguieron en aquella fatal epoca. Su comportamiento se
mereció que le nombrasen regidor de esta Villa y Ribera en los años
de 1821 y 1822 y, durante su empleo, se distinguió procurando por
todos medios la observancia de aquel govierno y persuadiendo a los
vecinos que observasen las leyes e institutos vigentes entonces; has-
ta que viendose seguramente culpado, determinó emigrarse de esta
Villa y refugiarse en la ciudad de Barcelona para su seguridad. Por
consiguiente, no puede dicha justicia por ningun respeto abonar la
conducta politica ni moral de Corriols durante la passada revolución,
ni consentir el que se le permita el uso de arma para casar [sic]. Pero
en quanto a la epoca succesiva, como dicho Corriols permaneció poco
tiempo en esta Villa en ocasión de que ya se hallaban exterminados
los [satillites] y malhechores, no pudo saber qual era su opinión, si
bien que, durante su ultima permanencia en la referida Villa, el baile
de ella don Josepf Serralta le quitó y se apoderó de su escopeta, la
que, haviendo reclamado dicho Corriols, se le devolvió por los motivos
expresados en el oficio que se acompaña.’
Ofici que ‘se acompaña’:
‘Govierno militar y político de Vich. Contesto a su officio de 6

de octubre corriente y digo: que vasta solo el haverse ausentado de su
casa por temor de los realistas Antonio Corriols vezino de la Villa de
San Juan las Abadesas por no permitirle el uso de fusil o arma para
cazar, y que por lo mismo pongo mando a V. para que impida el uso
de la arma al dicho Corriols, como y también a los demas a no ser que
tengan el formal privilegio del superior govierno que felizmente nos
rige por ser ella y no otra la intención de nuestro superior gobierno.’
f. 15v.
1825, abril, 10
Referent a la distribució de les “cartes de seguretat” així com d’aquelles al
dors de les quals figura la lletra “O”.
f. 17r.
1825, abril, 27
Referent a la presentació dels comptes dels propis i arbitris.
f. 17v.
1825, juny, 5
En previsió d’acabar l’arrendament de les carns i les herbes, s’acorda de fer
la subhasta corresponent.
f. 18v.
1825, juny, 29
Concessió de l’arrendament de la carnisseria.
f. 18v.
1825, juliol, 10
Presumpta usurpació d’un empriu per part de Tomàs Genover, el qual es
nega a presentar els papers que l’intitularien com a propietari dels
terrenys. Es convoquen els caps de casa, a la plaça del Forn, per dis-
cutir d’aquest afer.
f. 18v.
1825, juliol, 17
Que tots els regidors signin el contracte d’arrendament de la carnisseria.
f. 19r.
1825, juliol, 26
f. 19r. Només consta l’encapçalament de la sessió.
1825, desembre, 31
Presa de possessió de nous regidors i síndic procurador.
f. 20r. Full solt. És un acord del comú de la ribera; probablement el batlle —Eudald
Sadurní— era el mateix que el de la vila.
1828, gener, 20
L’ajuntament comissiona el batlle i el síndic procurador per anar a Barce-
lona a retre homenatge d’agraïment al rei Ferran VII i a la reina amb
motiu, probablement, de la fi de la revolta dels Malcontents.
‘... en nombre y representación del Ayuntamiento imploren del
Rey nuestro señor (que Dios guarde) la gracia de que se digne dar-
les a besar su real mano y la de su augusta esposa la reyna, nuestra
señora, le manifiesten su gratitud a la generosa y benefica resolución
de venir a pacificar personalmente este su Principado y le expongan
los sentimientos de fidelidad de que estan animados todos los indivi-
duos de este cuerpo y de los habitantes de la Villa y Ribera hacia sus
reales personas ...’
Full solt. Agustí Bellapart, batlle. Joan Picart, síndic procurador. Francesc Mir, sín-
dic personer. A l’encapçalament, s’hi reprodueix, probablement, el segell de
la vila de Sant Joan; no es distingeix amb claredat si és el de la vila o el de la
ribera. Al començament: “El ayuntamiento de la Villa y Ribera de San Juan
las Abadesas”.
1850, gener, 3123

Nomenament d’alcalde, tinent d’alcalde i regidor síndic.
f. 1r. Consta el segell de la ribera. “Reunidos en la casa capitular...” Joan Folcrà,
alcalde. Joan Planas, tinent d’alcalde. Bernat Solà, regidor síndic. Agustí Be-
llapart, vicesecretari.
1850, gener, 6, 10, 13, 17, 20, 24, 27

Lectura d’ordres rebudes.
f. 1r-1v.
1850, febrer, 1, 5, 10, 17, 21, 24, 28

f. 1v-2v.
1850, febrer, 14
Lectura d’ordres rebudes, especialment la que fa referència a les quintes.
f. 2r.
123. A partir d’aquesta, les actes municipals corresponen a l’ajuntament de la

ribera de Sant Joan de les Abadesses (1850 i 1859).
1850, març, 3, 5, 7, 10, 14, 21, 24, 28, 31

f. 2v-4r.
1850, març, 16
Aprovació del pressupost per a l’any 1851.
f. 3v.
1850, abril, 4, 7, 11, 18, 21, 25, 28

f. 4r-5r.
1850, abril, 14
Lectura d’ordres rebudes, especialment la que fa referència al manament
del governador de la província relativa a les ‘caballerias al servicio
de bagajes’.
f. 4v.
1850, maig, 2, 5, 9, 12, 16, 19, 23, 26, 30

f. 5r-6r.
1850, juny, 2, 6, 9, 13, 16, 20, 23, 27, 30

f. 6r-6v.
1850, juliol, 4, 7, 11, 14, 21, 28

f. 7r-7v.
1850, agost, 4, 11
f. 7v.
1850, agost, 18
Constrenyiment als morosos perquè efectuïn el pagament del tercer trimes-
tre de la contribució d’immobles.
f. 7v. Incompleta.
1850, febrer, 18124

Confecció de la lleva del 1850.
f. 8r.
1850, març, 3
Els ‘concejales’ i el rector verifiquen i rectifiquen la llista dels quintos ‘a
puerta abierta ... y en seguida pasé a leer el citado alistamiento de
los individuos que deben entrar en suerte para cubrir el cupo que
pertenezca a esta Ribera’.
f. 8r.
1850, abril, 7
Sorteig de la lleva. Hi ha cinc grups: de 18 a 19 anys, de 20 a 21 anys, de
22 anys, de 23 anys i de 24 anys. Es sortegen uns números per a cada
grup, de la manera que a cada mosso se li assigna aleatòriament un
número. A molts hi consta la casa de pagès d’on provenen.
f. 8r.
1859, octubre, 3
Edicte de la subhasta dels arrendaments dels masos Grau, Vilar i Casa
Xica.
f. 10r. Full solt. Joan Folcrà, alcalde. Agustí Bellapart, vicesecretari. Tomàs Romans,
regidor síndic. Miquel Bosch, pregoner.
1859, octubre, 30
Adjudicació en subhasta del mas Grau; el preu de sortida és de 1.600 rals
per cada un dels tres anys de l’adjudicació. El ‘colono’, o masover del
mas Grau, Joan Canal, n’ofereix 1.610 i se li adjudica.
f. 10v.
1859, octubre, 30
Arribada l’hora prefixada, no hi ha cap postor pel mas Casa Xica.
f. 12r.
1859, octubre, 30
Arribada l’hora prefixada, no hi ha cap postor pel mas Vilar.
f. 13r.

resolucions capitulars
(1635-1834)
16351
Administració de comptes, censals, pòlisses…
[f. ?]
1635
Esment de les cases dels canonges anomenades de la pabordia de Tregurà,
camameria, almoineria…
f. 4.
1635
Pau Agustí Esparra, arxiver. Jacint Manalt, l’arxipreste, és a Barcelona.
f. 5.
1635
Una escopeta o arcabús té un preu de vint rals; se li paguen a un que l’havia
deixada a l’església i es va perdre “en temps de les qüestions”.
f. 6.
1636
L’arxipreste Jacint Manalt és a Sant Joan; elecció de càrrecs o oficials: Pau
Agustí Esparra, procurador de la mensa capitular (per tres anys) i
arxiver; Joan Sabater, procurador de les rendes de la bossa comuna;
Antoni Isalguer, canonge, receptor de les lliures; Rafael Gironella, ca-
nonge, bosser.
f. 7.
1. Volum de 270 × 360 cm. Paper i cobertes de pergamí. Foliat. 284 f. i 6 f.
d’índex temàtic. Restauració realitzada als tallers de la comunitat benedictina de Sant
Pere de les Puel·les, de Barcelona, durant el primer semestre de l’any 1998.
1636
El sagristà de Sant Pol es presenta al capítol per demanar llicència per en-
terrar un difunt al fossar major de l’església de la col·legiata, tot i que
la família no acostumava a assitir a les seves funcions.
f. 7.
1636
Per un deute amb un agent —Fructuós Ribes—, es parla d’escuts d’estampes,
que són 29 sous per escut.
f. 8.
1636
Processó de Corpus.
f. 9.
1636
Esment de la construcció de la capella del Santíssim Misteri.
f. 10.
1636
Instruccions per als plets i causes obertes.
f. 11.
1636
Aplicació de certes rendes a les obres de l’església.
f. 12.
1636
Concessió de la casa de l’almoineria al nou almoiner, per mort de Rafael
Gironella, canonge.
f. 12.
1636
Pabordes de Santa Llúcia: permís perquè, durant deu anys, puguin dispo-
sar de les “ofertes” per a fer un reliquiari.
f. 13.
1637
Nomenament d’oïdors de comptes de la procura comuna.
f. 13.
1638
Comptes: pòlisses i salaris.
[f. ?]
1639
El preu d’una arada és de 8 lliures i 16 sous.
f. 18.
1639
Pere Agustí Esparra, canonge arxiver, ha d’absentar-se de Sant Joan i no-
mena Esteve Puig, canonge, com a substitut, de la mateixa manera
que rebé ell el càrrec l’any 1634.
f. 18.
1639
El domer de Sant Pol, en absència de rector, demana al capítol llicència per
a fer completes cantades a la parroquial a petició de la confraria de
Sant Isidre.
f. 18.
1640
Adjudicació de la casa de la sagristia.
f. 19.
1640
Presentació de comptes: pòlisses.
[f. ?]
1641, gener
S’entreguen als cònsols de la vila trenta ducats per a pagar sis soldats per
un mes per tal d’anar a socórrer Barcelona, que esta assetjada pel rei
de Castella Felip IV.
f. 22.
1641, abril, [25]

Conflicte entre el capítol i el consell jurat per a l’exercici de la justícia de la
vila: s’arresta el pregoner (corredor públic) que havia de fer un pregó
anunciant l’exercici de la justícia per part del capítol (veg. acord mu-
nicipal, 16/5/1641).
“Succeí dit dia que, estant lo reverent Capítol concert amb los
cònsols y consell de la Vila de Sant Joan concedintlos tot lo que ha-
vian demanat en favor de la Vila, que volent lo dit procurador dalt dit
[procurador general de totes les baronies de Sant Joan de les Abadesses]
cridarse a la plaça com se acostuma amb trompa, los dos consols qui
eran Jeroni Orri i Josep Nonó prengueren lo corrador qui era Joan
Tauler i el portaren a la Casa de la Vila i estigué fins l’endemà pres,
amb guardas de vista; requesta lo Capitol als dits consols qui tenian
per oraulo a Pere Marti de Pastors prestantlos lo braç de sa santedad
y acusantlos las penas, y isqueren molts amb armes contra de dalt dit
procurador amb gran perill de matar-lo.”
f. 22.
1641
L’arxipreste Jacint Manalt passa a residir a Roma.
f. 23.
1641, maig
Multa d’un any de privació d’obtenir res de la col·legiata als residents de
l’església parroquial per haver cantat completes al vespre de la festa
de Sant Isidre sense haver demanat llicència a la col·legiata.
f. 23.
1641
Pòlissa a Joan Ferrer, àlies Tauler, de dotze sous, per dos dies que estigué a
la presó quan els cònsols el prengueren.
f. 23.
1641
Pòlissa: hostal d’Antoni Vinyes, germà de l’arxipreste Manalt de Sant Joan.
f. 23.
1641
Esment de la casa anomenada de la Cabiscolia.
f. 24.
1642
Canonge Pere Mercader, arxiver. Elecció de càrrecs: procurador de la mensa
capitular, oïdors de comptes, etc.
f. 25.
1642
Es fa una requesta a l’església parroquial instant que no podien fer monu-
ment, adoració de creu ni benedicció de fonts baptismals.
f. 26.
1642
Reparació de les lloses de la tomba o fossar de la família Vilallonga, situada
davant de l’altar del Santíssim Sagrament, al costat de la tomba de
Llorenç Descatllar, les quals es troben en molt mal estat i posen en
perill el pas, en particular quan hi transita la processó de la Minerva.
f. 26-27.
1642
Concessió a Joaquim Gironella per a fer una tomba de pedra picada davant
la capella de Sant Mateu i fins a les fonts [baptismals].
f. 27.
1642
Benefici de la capella de Nostra Senyora de Montsió.
f. 27.
1642
Benefici de Sant Antoni.
[f. ?]
1643
Benefici segon de les Ànimes.
f. 29.
1643
El preu d’un matxo és de 21 ducats.
f. 29.
1643
Benefici simple sota la invocació de sant Pere.
f. 29.
1643
Institució de la festa de la Mare de Déu del Roser el primer diumenge de
juliol.
f. 30.
1643
Per atendre la recaptació dels delmes, el capítol compra els masos Salvat i
Rebanya de Tregurà.
f. 30.
1643
El sagristà de Sant Pol demana llicència al capítol per enterrar, al cementiri
gran del monestir, Bernat La Comba, dit La Plaça [Laplace], mestre
de cases, del regne de França.
f. 30.
1643
Nomenament d’administrador de l’hospital.
f. 30.
1643
Nomenament d’escolà de cota vermella.
f. 30.
1643
Benefici de Sant Mateu.
f. 30.
1644
El capítol aprova i confirma, novament, la festivitat de Nostra Senyora de
Setembre, per part del duc de Cardona, don Felip de la Mota, mariscal
de França del present Principat de Catalunya i protector d’aquesta
església.
f. 30.
1644
Resolució de donar 100 lliures als cònsols de la vila per tal que puguin
comprar blat per als pobres fins a la propera festivitat de Nostra Se-
nyora d’Agost.
f. 31.
1644
Benefici de la capella de Nostra Senyora de l’Abat.
f. 31.
1644
Excomunicació decretada pel bisbe per haver fet una capta el dia de la festa
del Roser.
f. 31.
1644
Sanció per cantar amb massa força:
“Atès que Ponç Guasch, domer de Sant Pol, havia comensat a
cantar alt en lo enterro de na Pallaresa (lo que es contra consuetud) si
be amb ordre de llur official el doctor Dionís Montserrat, fos privat per
tot un any de les ganàncies i porció de pa se li donava en la present
església, i el rector i demes, per no ser trobats tant culpables, fosen
privats per vuit dies.”
f. 32.
1644
Referent al benefici de Sant Jaume i als estudiants.
f. 32.
1644
Lluís Facés, beneficiat de Sant Jaume, estudiant i nebot de l’arxipreste Ja-
cint Manalt, se’n va a Roma a estudiar i promet davant del Santíssim
Misteri que si torna amb la provisió d’alguna catedral de Catalunya
o alguna altra dignitat canonical, donarà al Santíssim Misteri, per
adornar la seva capella, una llàntia de cinquanta lliures de valor.
f. 32.
1644, juliol, 6
El canonge Pere Mercader, oficial i vicari general de Jacint Manalt, arxi-
preste, en companyia de Rafael Coll, batlle, i Pere Roca, jurat en cap,
es desplacen a la vila de la Ral per rebre el jurament acostumat pres-
tat a dit senyor arxipreste pel senyor veguer de Camprodon en principi
i ingrés del seu ofici.
f. 32.
1644
Absolució d’excomunicació de Josep Nonó, cònsol, que havia impedit la
possessió de les jurisdiccions temporals del capítol; l’excomunicació
ha durat dos anys i mig.
f. 32.
1644
Referent a les pocions de pa: pes de 24 unces cada lliura de pa.
f. 32.
1644
Benefici de Bosch i Serdà.
f. 33.
1644
Benefici dels sants Cosme i Damià.
f. 33.
1644
Llicència per a la construcció d’una tomba al costat de la del capítol, a la
part de Santa Susanna, donada a favor de Joan Pere Llopis.
f. 33.
1645
Pau Agustí Esparra, arxiver.
f. 34.
1645
Ordre al canonge Molner perquè tingui una superintendència en les coses
del govern de la vila i que el batlle i el jutge no puguin fer composi-
cions ni remissions sense que ell ho sàpiga.
f. 36.
1645
Altar de Nostra Senyora del Roser, situat a l’església de la col·legiata.
f. 36.
1645
Masos Salvat i Rabanya de Tregurà.
f. 37.
1646
Benefici de Sant Miquel.
f. 39.
1646
Jaume Guanter, arxiver.
[f. ?]
1646, maig, 6
Els cònsols han demanat al capítol que faci pregàries perquè plogui.
f. 41.
1646, maig, 24
Els cònsols demanen ajuda al capítol per trobar blat.
f. 42.
1646
Els cònsols han acomiadat el mestre de minyons i demanen al capítol que,
com és costum, busqui i trobi un nou mestre per a substituir-lo.
f. 42.
1646
Pere Mercader, arxiver.
f. 43.
1646
Composició del tribunal per examinar els aspirans a mestre de la vila.
f. 43.
1646
Benefici primer de les Albes.
f. 43.
1646
L’any 1644, el notari Coll, per ordre del capítol, anà al mas Rodonella per-
què sembla ser que els de Ripoll havien agafat algunes garbes del
terme de Sant Joan. Aleshores, l’any en curs, el veguer de Ripoll ha
pres l’esmentat Coll i el capítol decideix informar a Barcelona perquè
consti el que convingui.
f. 44.
1646, novembre, 3
Els cònsols demanen suport al capítol per a pagar els soldats que ha de fer
la vila per enviar al setge de Lleida “per quant els castallans volen
donar socorro a dita plaça”. Com que el capítol “ja te posats drets
en negocis de la guerra”, no s’atén aquesta petició.
f. 44.
1646
Relleu en el càrrec de batlle de Bianya.
f. 44.
1647
Canonge Jaume Guanter, arxiver.
f. 45.
1647
Esment de la campana grossa.
f. 45.
1647
Unificació en “bona forma” dels kyries, glòries, agnus i sanctus.
f. 45.
1647, juny, 4
Benedicció de la campana major. Padrins: Esteve Raurés i Teodora Girone-
lla, muller de Miquel Gironella.
f. 46.
1647
Referent al pagament del sou al mestre de la vila, Antoni Mias.
f. 46.
1647
Torre situada sobre la capella —absis— de Sant Agustí.
f. 47.
1647
Canvi del batlle de Tregurà.
f. 48.
1647
Examen a la col·legiata per proveir l’ofici de mestre de gramàtica de la uni-
versitat de Sant Joan; no consta el nom del nou mestre.
[f. ?]
1648
Reparació de la casa de la infermeria i de la teulada de la sagristia.
f. 50.
1648
Petició dels cònsols de Sant Joan perquè el capítol contribueixi a les despe-
ses per fer venir el bisbe de Babilònia, que és a Ripoll, fra Bernat de
Santa Teresa, religiós dels carmelites descalços.
“... que per no haver-hi bisbes en aquest temps per Catalunya,
per ser fora per les diferències dels regnes de Franssa y Castella, y
dits bisbes no haver volgut prestar-los juraments al Rei cristianissim
de França, els havia tret a tots, i així, havent-hi tanta grandissima ne-
cessitat de ordes, corona i confirmar, en Catalunya, suplica Barcelona
al Rei de França fos servit enviar-los un bisbe i aixi envia dit bisbe de
Babilonia. Respongueren lo Capitol a dita demanda que tenia molts
gastos particulars y que no podia contribuir ni ajudar amb interes
que lo que podien fer en llurs personas i amb paraules que en aixó
els farien tot favor, no vingue dit Bisbe perque restà dit negoci sens
passar-ho mes endavant.”
f. 50.
1648
Benefici de Santa Elisabet.
f. 51.
1648
Referent a la prohibició de treure blat de la vila.
f. 51.
1648
Referent a l’obligació dels cònsols de la vila d’exposar el comptes al capítol,
com a senyor i baró de la vila.
f. 51.
1648
Prestació de jurament del nou veguer de Camprodon i la Ral, Francesc de
Collferrer i de Vilamalla.
f. 52.
1648
Llicència a un canonge per anar a Barcelona a estudiar gramàtica.
f. 52.
1649
L’arxipreste Jacint Manalt, per carta, mana castigar dos canonges, sense
que s’expressi el motiu.
f. 53.
1649
El fuster Joan Barrera col·loca davant del Santíssim Misteri tres llànties de
plata, una donada per l’arxipreste Jacint Manalt i les altres dues, més
petites, donades pel canonge de la catedral de Girona Lois Bages, les
quals han estat enviades des de Roma per l’arxipreste.
f. 53.
1649, setembre, 30
Provisió de soldats.
“… resolgueren que se anas a fer una embaixada al senyor [M.]
Tapias, jutge de la Reial Audiència, [ve..nt] per fer llevas de soldats
per tenir nova certa que los contraris [tocs] lo Rei de Castella venia
ab gran poder per mar y per terra, y axi anomenarem per anar a dita
embaixada lo canonge […] y feren relatio los dits que dit senyor [M.]
havia feta demostracio de molta estima y que tenia que tractar amb
el Capitol com ho feu y dona llarga relatio de tot.”
f. 53.
1649, octubre, 6
Capa pluvial vermella, amb sant Joan Evangelista a la caputxa.
“Han portada de Barcelona la capa de vellut carmessí amb sa
sanephe y capilla amb un Sant Joan Evangelista al mig, la qual ha feta
fer lo senyor canonge Pau Agustí Esparra dels diners de les offeres i
entrades, i el canonge Jaume Guanter tingué càrrec de fer-la fer estant
ell a Barcelona per negocis de l’església dit any; es esta obra molt ben
acceptada i aplausada per tot lo Capitol.”
f. 54.
1649
Ordre per tal que, si el sagristà i el domer de Sant Pol vénen al cementiri a
cantar les absoltes, els expulsin perquè estan excomunicats a causa
de negar-se a obrir una comunicació de Roma.
f. 54.
1649
Presentació dels comptes que ha fet l’arxipreste durant la seva estada a
Roma els anys 1646, 1647, 1648 i 1649.
f. 54.
1650
Petició dels cònsols de celebrar la processó de Santa Àgata.
f. 55.
1650
Nomenament de “jutge de Apells”.
f. 55.
1650
Comptes de l’arxipreste de la seva estada a Roma.
Els cònsols, a causa de la necessitat de fer guàrdia pel morbo o epidèmia,

demanen que un canonge vigili cada dia un portal, i per torns els
beneficiats.
Petició de modificació de la concòrdia amb la vila de Sant Joan perquè
contingui el consell jurat.
f. 56.
1650, maig, 31
Petició dels cònsols de fer pregàries perquè plogui.
f. 57.
1650
Manament de construcció d’un graner a la casa d’en Salvat.
Divisió entre els canonges per la concessió de consell jurat i renovació de
les consuetuds, concòrdies i privilegis.
Terna de batlle; es rebutja.
Renovació, amb discrepàncies, del càrrec de jutge de la vila i baronia de
Sant Joan de les Abadesses a favor de Pere Màrtir de Pastors.
f. 57.
1650, agost, 9
El morbo o pesta és a la vila d’Olot.
f. 58.
1650, agost, 14
Els cònsols demanen “un ofici y professo a Nostra Senyora del Prat y a
Sant Roch per la mala nova de pesta, que Deu nos guart, y sels con-
cedí sols la Vila paga la missa i lluminari i […]”.
f. 58.
1650
Referent a la vigilància de les portes de la vila a causa del morbo o pesta.
f. 58.
1651
Canonge Esparra, arxiver.
f. 59.
1651
Elecció de mostassaf.
Lluís Calentia i Ximenis demana al capítol que es faci lleva de soldats; el
capítol li respon que no pot fer-ne.
f. 60.
1651
Institució d’aniversaris a l’altar del Santíssim Sagrament.
f. 61.
1652
Monjo i beneficiat de Sant Andreu.
A l’arxiu, clau dels dipòsits i fundacions.
f. 62.
1652
Crònica de la festa major de Sant Joan, de quan se celebrava el mes de
juliol.
“Als 6 de juliol 1652 dissabte a la tarda per la festa del Santissim
Misteri se toca a vespres tres tochs, dos de senys majors y un de senys
mitjans, se digueren vespres del corrent sensa ninguna solemnitat (lo
endemà se toca axi mateix) en lo cor sino lo ordinari, com se acostu-
ma, a completas se canta a dos choros a cant de orga, lo monjo toca
toch de esquellas doble, Sant Antoni trague tota la plata y las capas
majors, al vespres tocaran a vella, sonaren los musichs de Olot. Se feu
molta lluminaria per la Vila y carrers tres dies, si ve l’útim dia poca
lluminaria, lo diumenge al cor lo offici ordinari, tot lo die la missa
major molt solemne, sis bordones la missa a l’altar major del Santissim
Sagrament cantaren dos choros y hagué sermó, se feu professo per
Vila; apres de la missa (aportaren la vera creu y no més) tots aporta-
ren capas, se canta a la professó lo himne Ut [queant] llaxis tota la
professo davant [m] Mitjavila cantaren un motet y apres entonaren Te
Deum laudamus, tornat a la iglesia digueren vespres a cant d’orgue,
exceptat lo salm in exitu, digueren completas a las bis horas a dos
choros de cant d’orgue, acabades las completas entona lo capiscol O
sacram […] anaren al Santissim Sagrament tots cantant y digueren un
motet a cant d’orga lo mateix com lo dissapta nit. Lo dilluns cantaren
una missa de requiem a dos choros de cant d’orga al altar major i
predicaren lo terser dia, no se feu res lo dissapte, corregueren un bou
y lo diumenge una vaca, digue la Vila que pagarian la professo y no
ho han fet, ni tanpoch lo any passat no han pagat res, assistiren totes
les confraries amb ses banderolas y antorchas, no varen enramar los
carrers amb rama lo any 165[2], la Vila paga lo que avian promes als
canonges y capellans y es ver.”
f. 65.
1652, [setembre-desembre]
Amb motiu de l’epidèmia de morbo o pesta, un canonge demana permís per
a anar a Ripoll a curar-se.
f. 66.
1652
Diposicions del canonge arxiver Pau Agustí Esparra; esment d’un pal·li
blanc a l’altar de Sant Pere.
Queixa perquè el veguer de Camprodon no havia pres jurament.
Jutge “de Apells”.
f. 67.
1653
Sou del rellotger.
Misses pel rei d’Espanya (festes del rei).
Donació i préstec als cònsols de la vila.
f. 68.
1653
Dimes Pi, batlle de Salarça.
f. 69.
1653, octubre
Nomenament de procurador general de Sant Joan “y ses Baronies a favor
de mossèn Miquel Gironella, obeint les ordes de sa altesa i carta de
Sebastià Duran, mestre de camp; fent el contrari la Vila i Consell,
revocarem primerament el batlle Antoni Vinyes, el qual digué al
Capítol que no es tenia per revocat perquè ell era batlle del Consell
i, quan el Consell el revoqués, així es tindria, i no altrament”.
f. 69.
1653
Segueixen dues resolucions sobre el procediment per a resoldre el conflicte
del punt anterior.
f. 70.
1654, març,
Referent a la vara de batlle.
“Se resolgue en Capitol que el batlle Riera renunciés lliurament
[due de ara] lo bastó (de batlle) i el Capitol li remet qualsevol culpa
que tingui en el proces fet contra ell […] y si no li apar be al dit Riera
dic tracte misericordios [el batlle Riera era el pare d’un canonge] se li
pasi avant per justícia.”
f. 71.
1654, juny, 15
El canonge Molner és pres a Barcelona.
“Abans de matines es toca la campana per Capitol … es llegí una
carta del canonge Molner de Barcelona dient que l’havien pres i que
isquesen a defensa-lo, pus avant per negocis de la iglesia y porcions
de pa. Se resolgue que el canonge Bellapart escrigués al canonge Riera
que isques a la defensa de dit senyor canonge Molner ab tal que fos
pres per negocis tocants a la iglesia, pero que per negocis o culpas suas
particulars tocants al al Rei no hi digues res sino que ell mateix se
defensia; i per so se dona al canonge Riera la presencia de la església
per defensa com esta dit i no altrament.”
f. 71.
1654
Arxiver de les actes i de la plata: canonge Joan Baptista Solà.
Jurament del veguer a Camprodon.
Els pabordes del Roser demanen allargar la festa del Roser fins al segon
diumenge d’agost.
Els administradors del Santíssim Misteri demanen l’enderroc d’una paret
per “asentar” el retaule.
f. 72.
1654, juliol, 31
Resolució per posar en lloc segur els objectes de valor de l’església.
“Se tracta que seria cosa convenient, vist els perills sens estan
amnenassant a cerca de la guerra, posar en cobro i retirar la plata de
l’esglesia; i foren escollits els canonges Bellapart, sacrista, i Joan Pere

Gironella perquè fessin fer les caixes o baguls per a posar dita plata i
algunes capels majors i pàl·lis i que s’enviessin a Barcelona, al senyor
misser Lluís Ferrer, advocat d’aquesta església, mediant un inventari
i acte …”
f. 74.
1654, agost, 7
Inventari dels objectes de valor disposats dins de caixes, les quals s’envien
a Barcelona.
“Primera caixa: Los vestiments millors vermells viats de fil d’or,
ço es, casulla, dos dalmatiques y gremial, tovallola de la corona y les
estoles. Nostra Senyora del Roser amb los rosaris y tres sagnus, la
custodia desfeta amb peça sobredorada, dos calsers sencers i un de
trencat amb sos patenas, una barquilla de incenser, un salpaser, quatre
canadellas, un reliquiari sobredorat, dues pessetes de espolin, una tova-
llola vermella amb vias de dret de fil d’or y també amb belles puntes.
Segona caixa: un pal·li major de setí vermell amb 5 figures,2 item
Sant Joan evangelista de plata sobredorat amb sa corona, item Sant
Joan Baptista de plata sobredorat amb sa corona. Item uns vestiments
de domas blanc guarnit ab ses faxes de or, ço es, casulla ab dos dal-
matiques, gremial, tovallola de trona y ses estolas, item dos calsers, ço
es, lo major i un altre mes petit i també una bassina de plata. Item un
ensenser. Item un candelero de plata desguarnit. Item una barquilla
de plata de insenser. Item una creu portapau sobredorada amb tretze
o catorze pessas grossas. Item una reserva de [plata]. Item una mitra.
Item una casulla vermella amb una davant i darrera ab sas estolas.
Tercera caixa: Primerament dos capes majors, verda y vermella.
Item dos bordons de plata y una capa. Item una altra capa vermella
major. Item un jarro de plata. Item Sant Antoni de plata. Item un
pal·li de domas vermell amb la Salutació.3 Item tres fils de corals y
una capseta amb pedres fines y dos trossos dels bordons sobredaurats.
Quarta caixa: Primerament una capa major, verda. Item Sant
Pere de plata. Item lo pal·li de vellut negre amb lo Davallament de la
Creu.4 Item un candelero de plata. Item les ales de Sant Miquel. Item
dos bordons de plata sobredaurats, menos dos trossos. Item una capa
de vellut vermell. Item lo drap dels morts vermell y un pal·li estrelat.
2. Pal·li dels Evangelistes.

3. Pal·li de l’Anunciació.
4. Pal·li de la Pietat.
Cinquena caixa: Primerament un pal·li de vellut morat dels Reis.5

Item una custòdia plana de plata sobredorada. Item una capa de vellut
vermell. Item Sant Miquel de plata. Item lo Cristo de la creu major.
Item una bassina de plata. Item un pal·li de vellut de la Coronació. Item
un palit dels Cavalls.6 Item, entre ditas caxias, hi ha una creu de cris-
tall. Item també dos candaleros petits de plata.”
Una nota al marge diu que la plata tornà el mes de març.
f. 73.
1654, agost, 8
Les caixes ja es troben a Barcelona, a l’arxiu de la seu, en mans del sagristà,
segellades.
f. 73.
1654
Els cònsols demanen un representant del capítol per als afers del morbo o
pesta.
f. 74.
1654, setembre, 23
Resistència de la vila i capítol davant la invasió francesa.
“Els consols havien juntat consell per quan tenien nova certa
que los frances volia venir en esta Vila, i havien resolt de tenirse i no
rendirse fins a la mort. Per la qual resolutio resolgue dit Capitol de
tenir fort i no rendirse usque ad mortem, i que haviam tots de morir
per la patria i nostron Rei. I així fou terminat dit Capitol en honor y
gloria de Sant Joan on es patró.”
f. 74.
1654, octubre, 3
Resistència de la vila i capítol davant la invasió francesa.
“3 octubre, hora 7ª. In circa noctis. Convocat i congregat sonu
campana Capitol general en lo claustro de esta iglesia, en ell inter-
vingueren i foren presents … resolgueren primo infra proposa lo dit
canonge Guanter, official, que los senyors consols lo havien cridat en
consell pera dirli lo que havia dit lo senyor don Manuel Paux, coronel
5. Pal·li de l’Epifana.

6. Probablement, el pal·li de les Bruixes.
de las tropas francesas, en lo restillo y quantra lo portal Major desta

Vila, que ell se trobava aquí present amb tota la cavalleria que veian
present ques rendissen y prestassen la obedientia a son rey de França,
quant no que vindria amb 500 cavalls y de 7 a 8 cents infants, y que
aleshores seria forsós haverse de rendir per forsa; en asso resolgue dit
Capitol que, no essent mes dels que eran aquí, non dexiassen entrar
ningu y que quant tot lo poder hi fos, aleshores tractarian del que
hauriam de fer que per esta ocasio voliam quatra dias de temps per
donarna raho a ministres superiors de nostron Rey, que Deu guarde.
Y aixi fonch terminat dit Capitol en honor del glorios Sant Joan bap-
tista, nostre patro.”
f. 74.
1654
Persecució d’un membre de la col·legiata per part dels francesos.
f. 75.
1654, desembre
Usurpació del molí: el tinent coronel de la vila ha pres el molí per a pastar pa
de munició. Els capitulars i els beneficiats van a casa de l’arrendatari
del molí i li prenen el gra, perquè no els vol pastar pa.
f. 76.
1655
Llicència per a absentar-se del capítol a qui ho vulgui, a causa de la guerra
i de les afliccions en què es troba la vila.
f. 77.
1655
Compareix el cònsol primer, Rafael Coll, que duu la vara de batlle en absèn-
cia del corresponent, i diu que el coronel Monsieur La Plassa (mon-
sieur Laplace) li havia dit que la vara de batlle l’entregués a Joan Quin-
tana per ordre del comte de Miramvilla, tinent general de l’armada de
Sa Majestat cristianíssima; Rafael Coll no la hi havia volgut lliurar;
tanmateix, renunciava al càrrec i la retornava al capítol. Tot seguit,
el capítol acorda de visitar el comte esmentat per recordar-li que és el
capítol qui té la facultat i jurisdicció de nomenar batlle.
f. 77.
1655
En absència del canonge Guanter, es nomena oficial i vicari general a favor
del canonge Antoni Vilalta “... per anar les coses de esta muntanya
tant a l’embullada.”
f. 78.
1655
El canonge Ferrer, anant a l’església a resar vespres, troba el rastillo7 tancat
i demana que l’obrin perquè pugui entrar a l’església; un home que
estava de porter al rastillo li ha dit que no tenia la clau; l’ha anat a
buscar i, veient que trigava massa, el canonge ha agafat una pedra i,
dues o tres vegades, l’ha tirada contra la porta del rastillo. Tot seguit,
l’home ha sortit per una finestra queixant-se de qui espatllava el ras-
tillo i, sense més raons ni paraules, li ha tirat dos trets de pistola en
presència dels canonges; envien acte i relació a Perpinyà.
f. 79.
1655
El batlle de Llaés informa el capítol que el batlle i el governador de Vallfo-
gona han pres un home, cosa que atempta contra la jurisdicció del
capítol; manen que s’entregui el “reo” al batlle de Sant Joan.
f. 79.
1655
Amb motiu del lliurament per part del consell de la vila de Sant Joan de la
terna per a l’elecció del mostassaf, alguns membres del capítol discre-
pen sobre la concòrdia i es neguen a fer la nominació del càrrec.
f. 80.
1655
Petició dels cònsols d’allargar la festa del Santíssim Misteri.
f. 81.
1655
Canonge Antoni Riera, arxiver.
Nomenament de batlle de Llaés.
7. Rastillo: reixat de fusta per a tancar un pas (DCVB).

Concessió d’enterrament —vas— a la família Duran davant l’altar de Santa

Llúcia.
f. 83.
1655, setembre, 29
Reconciliació del cementiri gran, que era “pollut” per haver-hi passat per
les armes els francesos un home de Camprodon.
f. 83.
1656
Nomenament de batlle de Tregurà.
Que Antoni Sabater continuï tocant l’orgue amb els mateixos pactes que el
capítol havia acordat amb el seu pare, i que més endavant ja es veurà
què cal fer.
f. 84.
1656
Benefici de Sant Llorenç.
Prestació de jurament del veguer de Camprodon.
f. 85.
1657
Protesta del capítol perquè el veguer de Camprodon, Josep Juona, ha pres
Bartomeu Puig a la seva casa de la Ral.
f. 85.
1657
Permuta entre canonges: Jaume Guanter surt i el doctor Miquel Ripoll en-
tra.
Benefici de Sant Mateu.
Nomenament de mostassaf; presentació de la terna.
Petició dels paraires al capítol perquè se’ls doni algun dret sobre la llana.
Nomenament de batlle de Llaés.
Llicències per a capbrevar.
f. 86.
1657
Nomenament de jutge ordinari de la vila i baronies a favor de l’abat Molera.
Preocupació dels cònsols perquè el jutge ordinari compleixi la concòrdia.
f. 87.
1658
Els de Bianya no volen pagar els censos.
Es dóna guiatge i seguretat a Miquel Blanxart.
S’ha revocat l’abat Molera com a jutge, perquè no resideix a la vila.
f. 88.
1658
Nomenament de jutge de la cort ordinària en la persona del doctor Miquel
Ripoll, canonge.
Carta del paborde i cònsols de la Pobla de Lillet per qüestions amb Gom-
brèn.
Extracció del batlle triennal de la vila d’entre una terna (rodolins, bossa
segellada…); és escollit Silvestre Martí, cirurgià.
Nomenaments de batlles per Salarça, Tregurà i Llaés.
f. 89.
1658
Nomenament de nunci i procurador fiscal.
Dubtes en el procediment de la concòrdia per a l’elecció de batlle.
f. 90.
1659
Súplica de Patllari Guiu, arrendatari de la parròquia de Tregurà, en la qual
demana que se li faci alguna cortesia en el preu de l’arrendament per-
què ha col·lectat poc en ocasió de les armades de França i Espanya.
Problemes en el proveïment de pa; caldrà prendre el gra del molí i del graner
de l’abadia.
f. 91.
1659
Elecció de mostassaf.
Els veïns de Vidrà no paguen el delme dels anells de la forma deguda.
f. 92.
1659
Els de Bruguera i Gombrèn no paguen els delmes que corresponen.
Carta de l’arxipreste Jacint Manalt des de Roma.
f. 93.
1659
Resolució de defensar la pretensió dels qui han estat fora essent aquesta
vila de l’obediència de França.
f. 95.
1659
Confraria de Sant Joan.
f. 96.
1659
Llegat amb el qual s’institueix la festivitat del dia de la Expectació.
f. 97.
1660
Concessió al rector de Sant Pau de Segúries perquè els obrers puguin arren-
dar l’hostal i la taverna i que els beneficis es destinin a ornaments
d’aquella església.
f. 98.
1660, març, 9
Es resol anar a Barcelona a buscar la plata i els ornaments, traslladats el
1654.
f. 98.
1660
Nomenament de portaler a favor de Joan Serrat, pastisser.
f. 98.
1660, abril
Es mana fer crida per informar de la moneda corrent, conforme la corrent
de Barcelona, així com dels preus de les mercaderies.
f. 98.
1660
Altar de la Santíssima Trinitat. Festa: detall dels ornaments, enramar, tocs
de campanes, etc.
f. 99.
1660
Elecció de “jutge de criminal” a favor del doctor Asprer.
f. 100.
1660
Arxiu.
“se determina fessen lo arxiu de las escripturas dins la paret, alla
de ont esta la armari de las capas.”
f. 101.
1660
Sal: duc de Cardona.
f. 101.
1660
Atermenament de Vallfogona.
“Se proposa, y per dit efecte se anomena a dit senyor canonge
Gironella, perquè cuidàs de fer fer y posar las termes de Vallfogona
juntament amb los senyors consols de la present Vila.”
f. 101.
1661
Canonge Joan Baptista Solà, arxiver.
A Magí Puig, mestre de la vila o mestre de gramàtica (teòleg), se li dóna la
caritat deixada pel rector de [Sant Joan] les Fonts.
“El batlle de la present Vila feu relació com pocs dies havia cap-
turat la persona de Esteve Serradell, capitocio y principal dels qui se
rebellaren contra de dit batlle en la Vila de Gombren en ocasio que
anna alli per administrar justícia per nostros ordre, y que detenintlo en
las presons no dubta ahir Lario8 Carús, pintor de esta Vila, y mossen
Antoni Fabra, beneficiat de la vila de Ripoll, romprer aquellas per a
8. Hilari.
deslliurar dit pres; pero que no havian pogut exit amb llur intent per
ser estats descoberts, y que avuy die present, cerca mitg dia, dit pres
li era scapat de la preso y se era retirat en esta nostra iglesia, a ont
actualment estava detingut …”
f. 102.
1661
Súplica d’ajut al capítol del pintor Hilari Carús, amb motiu de l’acusació
d’haver participat en l’assalt de la presó de Gombrèn.
f. 103.
1661, febrer, 24
Notícia de la mort a Roma de l’arxipreste Jacint Manalt.
f. 103.
1661
Oficial i vicari general: doctor Miquel Ripoll.
f. 103.
1661
Palmes el dia de Rams —esment de la família Blanxart.
Enfrontament entre la carnisseria de la vila i la del capítol. Preus a què el
capítol exigeix que el carnisser de la vila vengui la carn als eclesiàstics
perquè no “es talli” a la carnisseria del capítol: moltó, tres sous la
lliura; ovella, anyell i cabrit, dos sous i tres la lliura.
Esment del carrer “Jusa”.
Conflicte entre el mostassaf i el cònsol Antoni Riera a causa del “buidatge”
de les bótes de vi de la taverna. El capítol veu usurpada la seva juris-
dicció, que executa per mitjà del mostassaf.
f. 104.
1661
Atermenament: fites o termes al bac de Vallfogona.
Elecció de batlle a favor de Pere Lapuja, àlies Llanser, triat d’una terna duta
dins de bossa tancada i segellada, amb la condició que no pugui ab-
soldre els delinquents de Gombrèn.
Petició dels cònsols perquè el toc de les hores es faci amb la campana gros-
sa.
Substitució de la campana dels “Sanctus” per la campana de l’hospital.
Pagament del “escusado” a Vic.

“... com no obstant stigue esta Vila algun temps en dita obediencia
de Spaña, no podia lo Capitol collectar ses rendes antes sen aportaren
las garbes los francesos y demes fruits de la terra.”
f. 105.
1661
Els de Vilallonga van a Tregurà a plantar cànem perquè allí no paguen del-
mes; un canonge es desplaça a Tregurà per solucionar aquesta qües-
tió.
Batlle de Llaés.
f. 106.
1661
Es fa procura al canonge Joan Pere Gironella “a efecte de fer reparar a les
Dignitats els Clastas [sic]9 majors, per anarse dia en dia dirruint”.
Elecció de jutge i assessor, tant civil com criminal, a favor de Gabriel Vazià.
f. 107.
1662, febrer, 10
Acusament de recepció o lectura dels documents de nomenament de Magí
Puig i Pujol com a nou arxipreste de la col·legiata.
“… estant capitularment congregats per part de mossen Joaquim
Ferrer, procurador del senyor don Magí Puig i Pujol, novament pro-
vehit de l’arxiprestat d’aquesta església, foren presentades les butlles
de dit arxiprestat juntament amb una carta de l’excelentissim senyor
marquès de Mortara,10 virrey y capità general del present principat de
Cathaluña, amb la qual nos avisa que el posem en possessió, com
de fet dit Joaquim Ferrer demana se li donas possessió … però no
se li presta la canònica obediència per ser lo dit procurador persona
laica, ni haver-hi exprés poder …”
f. 108.
1662, març, 13
Es fa la canònica obediència al procurador de l’arxipreste, en aquest cas a
Ponç Guasch, domer.
f. 109.
9. Claustre.
10. Francisco de Orozco.
1662
El canonge Joan Pere Gironella és nomenat oficial i vicari general de
l’arxipreste.
S’enllesteix el canvi de la campana dels Sants.
f. 109.
1662
Les crides a Bianya es fan a la plaça de Sant Salvador.
Aturada de les obres de la casa que Pere Màrtir Cavaller i els seus fadrins
fan entre la infermeria i la casa de mossèn Onofre Mitjavila.
Els oïdors de comptes comproven les despeses efectuades pel canonge Tor-
rent per fer fer un pal·li de domàs blanc per a l’altar major i un tern
de tafetà guarnit.
Sal de Cardona (duc de Cardona): tres quintars. Es fa un ofici pels ducs el
dia de Nostra Senyora de Setembre, i qui no hi assisteixi no rebrà sal.
El capítol conducta el doctor Manuel Casanova i Duran per 24 lliures.
L’arxipreste continua sense assistir a les sessions del capítol.
Elecció del mostassaf, d’una terna proposada per la universitat.
f. 110.
1662
Que cap càrrec civil o eclesiàstic, del capítol o de la universitat pugui exer-
cir-lo si pledeja contra el capítol; per això, es desposseeixen dos que
són senyors de la ribera i pesquen sense llicència del capítol, i això
usurpa la jurisdicció del capítol, que és qui ha de donar la llicència
esmentada, “com es veuen als capbreus que l’abat i convent era se-
nyor de dita Ribera, al qual havem succeït”.
Nomenament de fuster i sastre.
Destitució d’Antoni Sabater, organista.
f. 111.
1662
Patllari Guiu i Joan Vergés, de l’ofici dels paraires, demanen al capítol “que
fos servit de mantenir, valer i tenir la possessio en que diuen estan,
que es que els teixidors de llana hagen de portar les peses de corde-
llats despres de teixides a la plaça al taulell acostumat dels parai-
res, i aquelles que sien visurades pels sobreposats per aquest efecte
elegits, ço es, un parayre i un teixidor, i no dos teixidors només,
com diuen ells pretenen”.
Elecció de fuster (no diu el nom) de Ripoll.

Els cònsols demanen al capítol que triï dos capitulars per a fer un tall o
impost extraordinari per a la reparació de la muralla, que en dies
passats s’espatllà al carrer Jussà.
f. 112.
1662
Prohibició dels eclesiàstics subjectes a l’arxipreste d’acudir a la justícia se-
cular o eclesiàstica per pledejar contra el capítol.
Més problemes amb l’arrendatari de l’abadia, que proveeix el pa, per la
mala qualitat de les pastades i la barreja de cereals.
f. 113.
1662
En recompensa per les gestions fetes per rebre la sal de Cardona, s’acorda
enviar una càrrega de peres de la Cerdanya al senyor Lloreda i al doc-
tor Diego Ferrer.
Una comissió del capítol visita el doctor Joan Pere Macià, una de les Cinc
Dignitats Reials, per demanar-li que mani reparar el claustre major,
el de Sant Mateu i el comunidor.
Joan Pere Corominas, receptor del tall per a reparar les muralles.
Dificultats per a trobar peres de la Cerdanya.
El capítol, a instància del doctor Asprer i de Lluís Ferrer, perdona els delic-
tes del pintor Hilari Carús.
El batlle i els obrers de Llaés diuen que estan exempts del tall per a la repa-
ració de les muralles.
El batlle de Sant Joan reté uns carboners que han fet carbó dins el terme
però que els de Ripoll opinen que ha estat dins del seu territori, juris-
dicció o senyoria.
f. 114.
1663, febrer, 7
Que es facin daurar les columnes davant l’altar major a mossèn Hilari Ca-
rús pel preu de 140 lliures de plata.
f. 116.
1663, octubre
Falta d’oficial i d’arxipreste.
f. 116.
1664
Falta d’oficial i d’arxipreste.
f. 117.
1665
Canonge Solà, arxiver.
Problemes amb els cònsols perquè no compleixen la concòrdia.
Es volen fer gestions a Roma per instar l’arxipreste que vingui a la col·legiata
i hi estableixi la seva residència.
f. 118
1665
Pastures a Gombrèn.
f. 119.
1665
Pastures a Gombrèn: bestiar de gallassa.
Els confrares de Santa Llúcia demanen al capítol que aprovi el canvi de
data de la festivitat, passant del 16 de setembre (Santa Llúcia, màr-
tir), al 13 de desembre (Santa Llúcia, verge i màrtir), perquè el dia 13
és festa a tot el poble, i, en canvi, el dia 16 és una festa poc venerada.
f. 120.
1666
El canonge Antoni Riera és l’oficial i vicari general de l’arxipreste.
f. 121.
1666
Conducta del metge Duran.
Pabordes de Sant Eloi i Sant Antoni.
f. 123.
1667
Nomenament de jutge ordinari de la vila i jurisdicció a favor d’Honorat
Asprer.
Per a ser insaculat en les bosses de batlle cal saber escriure.
1667
Referent a la venda de llana.
“Los paraires de la present Vila y, per ells los sobreposats, supli-
quen fossem servits a fi i efecte que la llana no se’n anas de la present
Vila i baronia impossassen dret sobre la extracció de dita llana, ço es,
que tots los de la baronia tinguessin obligats quant volguessin vendre
llana de donar-ne la fadiga11 als paraires de la present Vila i, en cas ells
no la volguessen y se hagues de vendre fora la baronia, haguessin de
pagar de drets per quintar 8 sous de moneda de Barcelona, los quals
drets hagues de cobrar un senyor capitular qui avui es el canonge
Mias, a fi i efecte de aquells fer-ne algun palit per lo altar major amb
les armes dels paraires, conforme en altre ocasió se era resolt; i així
fou concedit.”
f. 126.
1668
El capítol deté i empresona diverses persones.
f. 128.
1668
Pactes o concòrdies entre el bisbe de Vic i l’arxipreste.
f. 129.
1669
Es va fer pòlissa per a pagar les despeses fetes quan s’anà a Barcelona “per
traure los soldats de la Vila de Sant Joan las Abadesses”.
f. 130.
1669
Referent a l’obediència al bisbe de Vic en compliment d’una sentència reial
sobre la jurisdicció espiritual.
Prendre declaració en l’afer del bastoneig que féu el doctor Joan Asprer a
Joan Pere Bertran i Escarrà; ningú vol fer-ho i finalment s’escull, per
mitjà de rodolins, un canonge.
f. 130.
11. Facultat o dret d’hom d’apropiar-se d’un bé quan el seu propietari el vol
vendre a un altre i pel mateix preu (DCVB).
1670
Misses a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua.
f. 131.
1670
Es notifica la mort de Lluís Ferrer, del consell de Sa Majestat; fundació de
misses a la capella del Prat.
f. 133.
1670
Antoni Planas, pagès del mas Toralles, és arrestat pel batlle, però alliberat
pel capítol.
f. 133.
1671
Petició dels cònsols de celebrar la processó de Sant Sebastià i institució
d’una absolta al cementiri major quan hi passa aquesta processó.
f. 133.
1671
Aconsellat per advocats, el capítol acorda enviar un capitular a Madrid per
l’afer de la jurisdicció espiritual pledejada amb el bisbe de Vic.
f. 134.
1671
Esment del drap del túmul (drap mortuori dels abats).
f. 135.
1672
Establiment de carnisseria per part del capítol.
“Attés los consols van sempre carregant mals a la tabba de la
carnisseria, ab que se imposibilita als carnissers donar la carn a un
preu acomodat, y considerant que a Barcelona y a las demes parts
de Cathalluña se ven la carn mes barato que no en esta Vila, y que
nosaltres los ecclesiastichs ne venim a petir gran detriment, y essernos
licit poder parar o obrir carniceria per nostron servey, per ço, se ha
resolt ques fes tabba y que se posas al encant y se arrendas al qui
mes barato tallaria.”
f. 136.
1672
Miquel Lloret institueix misses i, per sufragar-les, dóna, quan s’esdevingui
el seu òbit, una casa situada al carrer de Sant Miquel.
f. 136.
1672
Conducta del capítol a favor del metge Eudald Molins.
f. 136.
1672
Esment del mas Callís, de Sant Pau de Segúries.
f. 137.
1672
El batlle de Pinoses, de la Vall de Bianya, demana perdó al capítol.
f. 138.
1672
Les Cinc Diginitats Reials i el capítol capbreven el terme.
f. 138.
1672, desembre, 28
Es llegeix una carta del nou arxipreste Francesc Vergés. S’acorda fer-li am-
baixada i anar a Barcelona “a ferli el parabien de sa dignitat” i dur
dos “quintan” de formatges al canceller Francisco de Pons, de la Reial
Cancelleria, per l’ajuda que presta en el litigi del bisbe de Vic amb el
capítol.
f. 138.
1673
Fundació, a l’altar del Sant Crist, vulgarment conegut com l’altar de la
Sang de Jesucrist, del tercer orde del seràfic pare sant Francesc.
f. 139.
1673, març, 28
Dimecres Sant: el capítol acorda posar les creus a la vila.
f. 140.
1673
El capítol concedeix llicència per a fer la processó del Via Crucis els quarts
diumenges, lògicament durant la quaresma, pel claustre de l’església.
f. 140.
1673, maig, 7
Presa de possessió de l’arxipreste Francesc Vergés, per mitjà del seu pare
i procurador, Joan Vergés, negociant; acusament de recepció de les
butlles d’aquest nomenament emeses pel papa Climent X.
f. 140.
1673, maig, 8
Crònica de la presa de possessió de l’arxipreste Francesc Vergés.
“… després dit dia 8 de maig, inseguint lo orde y resolutio se
havia presa a 7, anaren dos capitulars y dos beneficiats ab alguns
fadrins a recebit dit senyor arxipreste mes avall de Ripoll, que fou a
la Cubia perquè lo encontraren ja alli (y tenian ordre de passar mes
avant fins lo trobassen) haont dinaren junts y, ab companyia del senyor
Batlle amb molts fadrins y molta altre gent de la present Vila, y sen
vingueren ab molt acompanyament fins a Ripoll, hont los aguardava
un tinent de cavalls que estava allotjat en esta Vila, ab molts soldats de
cavall y trompeta, y arribaren a Ribamala, haont lo estavan aguardant
los consols de la present Vila y molts altres de consell y molts fadrins,
y també molts paraires per ordre del offici, y li feren cada hu sa am-
baixada y arribaren en esta Vila ab una suptuosa entrada, entrant per
lo portal Major, passant a la plassa, carrer de mossen Isalguer, y lo
acompanyaren fins a la Abadia y casa de son arxiprestat, y sa merçè
ne convida molts a sopar y en particular lo tinent y soldats. A 9 de
dit mes de maig dit senyor arxiprest volgue venir a la iglesia pera co-
mensar a fer sa residentia a missa major, aixi que, despres de haver
tocat a horas y missa major, tot lo clero revestits ab soprepellissos y
esmussas, ab la creu devant y cantant lo Te Deum, anaren a cercar
dit senyor arxipreste en sa casa y, arribant a la porta de la iglesia,
isqueren a recobrirlo los senyors missa cantant o semmaner ab diaca
y sotsdiaca, ab la vera creu entonant y cantant lo himne Veni Creator
Spiritus, y a la grada del altar major se digue lo vers y oratio de Spiritu
Sancto. Y despres, immediadament, se li presta la canonica obedientia
ab las protestations que constant en poder de mossen Isalguer, notari
de la cort, y despres se comensaren horas y la missa major. Se cantà
a cant d’orga y despres convida a tot lo clero a un refresch opulent
de confituras.”
Al marge: “Morí dit senyor arxiprest en Barcelona a 14 novembre 1676”.

f. 140.
1673
Arrendament de la sal de Cardona.
f. 141.
1673
La universitat i el consell de la vila donen suport a l’arxipreste i al capítol
en el plet que sobre la jurisdicció espiritual mantenen l’arxipreste i el
bisbe de Vic.
f. 141.
1673
Estat delicat de salut de l’arxipreste, que li impedeix assistir a missa.
f. 142.
1673
Els cònsols demanen al capítol que, per conservació de la ribera, manin al
batlle que faci unes crides...
“... ab graves penas que no es poguessen fer axecades en ningun
temps, llansar croca, ni pescar ab tesura que no fossen de mida, ni
altrament en mals usos ni formas com acostuman alguns, que apenas
dexan peix a les riberas … se resolgue se manas al batlle fer fer les
crides en la forma dita. Y de mes a mes manas vedar un tros de la
Ribera de Ter, en la qual en ningun temps ni ab ninguna forma de
tesuras ni altrement se pogues pescar en ella, si no es ab llicencia
del batlle, lo qual la hagues de demanar primer al Capítol, lo qual
tros de Ribera es des del passant de la Roca de las Planas fins al molí
dit den Teroja, y a hont se mescla la aigua del torrent de Malatosca
ab Ter.”
f. 142.
1673
Manament del batlle general i “estatio” de Camprodon: arranjament del
pont “des Calgues”.12 El capítol, els cònsols i els obrers de la parrò-
12. Pont de la Folcrà.

quia “posen en execució dita reparatio y fessen los talls per las par-
roquias estan obligades en ajudarhi”.
f. 143.
1673
Agressió a Olot a Cristòfol Puig, batlle i procurador.
“Lo batlle y procurador general Cristòfol Puig feu relatio com el
dia de Sant Lluc, que comptaven 18 del corrent, havia penyorada una
muleta de un pages de Bolós, vegueria de Camprodon, perquè no ha-
via pagat lo passatge, y que despres lo mateix dia, en la vila de Olot,
els senyors Joan Moner y Anton Moner, germans, li havien fet algun
agravi en presentia del senyor Veguer de Camprodon, ço es, haverli
pagada una cuchillada en lo cap ab apellido de que lo mulat o muleta
era llur, y que per ser cavallers no devian pagar passatge (lo que era
probable perque lo home que la menava digue era sua propria) y aixi
que lo agravi no se era fet a ell, com a Cristòfol Puig, sino al Capítol
per haver ell obrat com a ministre seu …”
f. 143.
1673
L’arxipreste Francesc Vergés és a Barcelona a defensar la causa de la juris-
dicció espiritual.
f. 143.
1674
Canonge Solà, arxiver.
f. 144.
1674
Processó de Sant Sebastià.
f. 144.
1674, març, 16
L’arxipreste Francesc Vergés torna a ser a Sant Joan.
f. 144.
1674
Concessió als “tercerols” de fer la processó del Via Crucis.
f. 144.
1674, abril, 4
Ordre del duc de San Germán13 dirigida als cònsols, a la universitat i al
capítol per fer una lleva de...
“... soldats per la guerra se fa contra França dins lo present Prin-
cipat, y que de dits soldats ne tocara molta part a la present Vila y que
dels talls se faran entre los menestrals no ne exira bastanta quantitat
per a pagar lo socorro y entrada de dits soldats, que per ço sia servit
dit Capitol concedir llicencia per a posar un dret competent a la carn.
Per ço, dit Capítol, conciderant esser justa dita peticio, concedi donà
llicència y permitio que se posassen tres diners de drets per cada lliura
de carn per espai de sis mesos …”
f. 145.
1674
Queixa al jutge, al batlle i al notari...
“... per lo poc que administraven justícia y en particular se manà
al batlle tingués attendencia a la Ribera y vedat della, y també que
fes fer una crida y bant ab penas que ningu se atrevis a tocar fruites
y verdures sens llicencia dels amos.”
f. 145.
1674, juliol, 7
Isidre Pla, monjo, demana al capítol que es faci una escala per a poder
pujar al campanar amb més comoditat “per ser gran el treball que té
per pujar per alla a on hi puja”.
f. 145.
1674
L’arxiprest Francesc Vergés visita l’església de la col·legiata.
f. 146.
1674
Canvi d’ubicació d’alguns dels objectes de l’església.
“Se resolgue ques treguin les llanties de davant de l’altar major,
y sen posin dos als angels que eren sobre les columnes del presbiteri, y
també ques treguin les campanetes del cor y se posin a la vidriera
13. Francisco de Tutavila, virrei de Catalunya.

rodona que es a la pared de la iglesia davant del Corral, per estar mal
tantes cordes davant de l’altar major.”
f. 146.
1674
Petició a la universitat de la liquidació dels comptes destinats al manteni-
ment dels soldats que es troben al Rosselló.
“Se ordena y mana als consols de la Universitat que donin comptes
dels talls que son fets per lo sustento dels soldats que es tenen en la
present campanya o guerra en lo comptat de Rossello.”
f. 147.
1674
Antoni Sabater, mestre de cant.
f. 147.
1674
Institució i fundació d’uns goigs de Nostra Senyora per a tots els primers
diumenges de mes, després de vespres.
f. 148.
1674
Joan Baptista Solà, secretari i arxiver.
[f. ?]
1675
Càstig als eclesiàstics del capítol per no estar d’acord amb la voluntat de
l’arxipreste.
f. 150.
1675
Reajustament del vedat de pesca de la ribera, des del torrent del Roser fins
al torrent del Prat.
f. 150.
1675
Mort de Joan Pau Isalguer, notari de la cúria; es nomena Rafael Coll, notari
reial, com a substitut de forma interina.
f. 150.
1675
Tomba de la família Pastors.
Límits de termes entre Sant Joan i Ripoll al mas Pont i al mas Serra del
Boix.
f. 151.
1676
Malaltia de l’arxipreste Francesc Vergés.
Honorat Asprer, jutge ordinari.
f. 153.
1676
Referent a les despeses per al manteniment i arranjament del rellotge.
“… cònsols de la present Vila lo present any y digueren, com
repetides vegades havien suplicat al Capítol, se servís contribuir en la
meitat de la quantitat havia de costar lo adop del relotge per trobar-se
ara espatllat, attes en altres ocasions havia contribuit y ajudat a pagar
quant se hague de adobar, y en particular lo any 1672, y que axi su-
plicaven fos servit dit Capitol en contribuir a pagar la meitat del adop
que ara se havia de fer, lo que expressament nega lo dit Capitol que
mai hagues pagat cosa alguna per dit relotge, sino tansolament lo que
costà lo fer del relotge de sol, que es a la cantonada de la iglesia, lo
qual feu fer expressament dit Capitol sols per curiositat, per veurer que
apenas se trobava qui manas y saber regir lo relotge del campanar; y
despres de tingudas moltas rahons y colloquis, y haver fet constar a
dits consuls que en tots los comptes de la iglesia de temps immemorial
no constava que, ni la bolsa comuna ni capitular ni etiam les absèn-
cies, haguessen mai pagat cosa per dit relotge, suplicaren fos servit
dit Capitol manar escriure y notar en lo present llibre de resolucions
que, si en ningun temps feian constar ab actes de concordia o altres
escriptures fefahents, que fos tingut y obligat en la contribució de dits
adops ho farian com de fet ho prometé dit Capítol y no altrament.”
f. 154.
1676, novembre, 17
Notícia de la mort a Barcelona de l’arxipreste Francesc Vergés. El doctor Mi-
quel Ripoll ostenta el càrrec d’oficial i vicari general de la col·legiata,
“sede vacante”.
f. 154.
1677
Censal: moneda de sisens, moneda de poc valor.
Referent al vedat de pesca de la ribera.
“… pescar ab ninguna tesura … era dany per alguns pobrets que
alli paraven algunas bartroleras, se resolgue se alsassen ditas vedas y
tros de vedat y que tothom hi pogues pescar ab tesuras bonas y de
mida …”
f. 155.
1679
Referent a un censal deixat a Jaume Decel, pagès, propietari del mas Que-
rós de Ferriola, vulgarment dit “Reixach”.
f. 158.
1679
Doctor Honorat Asprer, jutge ordinari.
f. 159.
1679, setembre, 8
Es llegeix una carta en la qual Antoni de Rocabertí i Argençola comuni-
ca que ha estat nomenat arxipreste per ordre de Sa Majestat i que
ja disposa de les butlles del seu nomenament; es féu ambaixada per
donar-li “la nora bona ... foren molt ben rebuts … y los regalà amb
un molt opulent dinar”.
f. 159.
1679, octubre, 10
Revocació de la concòrdia entre el capítol i la universitat a causa de la
“mala administració dels cònsols, abusos…”.
f. 159.
1679, octubre, 22
Regulació i normalització, en funció del període de l’any, de les funcions
litúrgiques.
“Considerant que es cosa molt pesada, treballosa y dañosa per
la salut dels residents de esta església haver-se de llevar per anar a
matinas en lo ivern a les sinc hores del matí, majorment que la meitat
o mes del temps lo relotge va mal ordenat, que a vegades se han ditas
matinas y missa de prima que encara no es die, y en moltes ocasions
que los carrers son coberts de neu y fang, amb molta fosca, que es
molt contingent donar de cap per los cantons per no veuresisi y de
altre part que, entrant al cor ab los peus humits y haver de resar les
hores canoniques ocasiona danyar la salut a dits residents, se resolgue
que del die de Tots los Sants fins lo primer die de Coresma, no es
tocas a matines fins les 6 hores de la matinada, y que fins a les nou
nos tocàs a missa major.”
f. 160.
1679
Manteniment del rellotge.
“Se resolgué se tornas lo relotge a Antoni Sarsanach, ab los ma-
teixos salaris tenia de antes.”
Dimissió (renúncia) i nomenament (alhora) de jutge ordinari: Honorat As-
prer.
Dimissió (renúncia) del cònsol en segon grau.
f. 160.
1679, octubre, 27
Convocatòria de consell general i nominació de cònsols i altres oficis.
“Per ordre de dit Capitol i de manament del batlle, es convocà
Consell General dels homens y particulars de la Vila, en lo qual consell
se resolgue elegir nous consols en el mateix modo y forma s’acostu-
mava a fer antes de la concordia, com en effecte se elegiren a Llorenç
Blanxart, paraire, i a Esteve Cervera, chirugià, y per clavari a Joan
Baptista Coromines, sabater, y se deixà d’elegir tercer consol, perquè
sel elegissen los pagesos, com era costum.”
f. 160.
1679, novembre, 24
Referent a la suposada posició de prepotència del capítol respecte dels seus
súbdits.
“Se llegí una carta del excelentissim senyor Duc de Bournonville,14
virrey, amb la qual ens avisa que te entes que nostres vasalls patei-
xen algunes extorsions dignes de remei y que procurem tractar-lo be
evitant els gastos y plets [etc.] Y com sia fals lo que han significat
a sa excelentissim, manà el Capítol al canonge Joan Baptista Solà,
14. Alejandro de Bournonville, príncep i duc de Bournonville.

com a secretari, que li respongui y que ell mateix vaja a Barcelona

a portarli la carta y que lo informi de paraula com en effecte hi anà
y haventli entregada la carta y comensat lo de informar li respongue
que la havia escrita per ordre del Reial Consell i així que es conferis
ab lo senyor Regent.”
f. 160.
1680
Per resoldre els plets que mantenen el capítol i la universitat de Sant Joan,
es considera la necessitat de convenir una nova concòrdia entre amb-
dues institucions.
“… com lo canonge Joan Baptista Solà, que estava a Barcelona
per ocasió dels plets te lo Capitol ab la Universitat de la present Vila,
havia escrit que sa excelencia y los senyors del Real Consell gustaven
que se ajustasen las materias y que, per eix effecte, havian ja encoma-
nades persones terreras y neutrals per concordar las materias; y que
com dit canonge Solà no tenia poder per eix effecte, se servís lo Capitol
de donar poder a algun capitular per conceder las gracias seria de son
gust a dita Universitat y singulars de ella. Y que se servís enviar alli
altre persona per dit effecte per no trobarse ab molta salut y gustar de
tornarsen assi. Resolgué dit Capitol fer procura ab ple poder per dit
effecte al dit canonge Miquel Soler, y que anas a Barcelona per veu-
re si podria concertar los debats y descansar a dit canonge Joan Bap-
tista Solà …”
Canonge Jaume Solà, arxiver.
Continua la disputa entre el capítol i la universitat per la qüestió del nome-
nament de jutge ordinari del doctor Asprer.
Disputa per la creació de terna de batlle, perquè l’agutzil havia fet “arrimar
la vara” a l’actual, Cristòfol Puig.
f. 161.
1680, març, 27
Habilitació de la bossa de batlle, en substitució de Rafael Coll.
“Considerant dit Capitol que lo senyor consol en cap, Rafael Coll,
lo qual aporta avui la vara de batlle per la remotio ha feta lo Real
Consell de Cristòfol Puig que la aportava com a batlle trienal, y no
haver-la portada sino set mesos del trieni, y en tal cas, segons tenor de
la concordia, deu el Capitol fer nova nominació, si no es se acontenta la
aporta lo consol en cap com diu dita concordia, y haver experimentat
dit Capitol que dit Rafel Coll es flux y remis en la administracio de
la justícia, deliberà fer nova extracció y nominació per lo qual effecte

anomena per habilitadors de la bolsa de batlle a …”
[f. ?]
1680, juny-desembre
En blanc.
[f. ?]
1681
Sembla ser que hi ha un privilegi del capítol que estipula que cap fill de
Camprodon no pot exercir càrrecs de la baronia de Sant Joan.
f. 163.
1681
Petició del capítol a la universitat perquè aquesta li remeti els comptes.
“… el Capitol, com a senyor i baró, demanassen als consols y
Universitat los comptes de la comuna per tenir noticia se administrava
mal.”
Referent al suposat frau que es comet quant al pagament del delme de la
llana.
“Item per quant se experimenta que los pagesos, ab estudi particular,
per a defraudar los delmes i primicies aguardasen vendrer llur bestiar
de llana quant estan ja per a tondrer ab que, aportant los bestiars la
llana a la esquena, ne ha major preu y de aqueixa manera se escusan
de pagar los delmes, tant ells com los que compran dits bestiars, sent
aixi que aquells han pasturades les herbas en los termes y parroquies
en las quals deuen pagar los delmes als oficials de aquesta iglesia.”
f. 164.
1681
Elecció dels pabordes del Santíssim Misteri.
“Item se dona llicencia i facultat als pabordes del Santíssim Misteri
que ells mateixos facin elecció de altres pabordes, o que ells mateixos
continuin si volen.”
f. 164.
1681
Es rep el jurament de Josep Duran, veguer de Camprodon, forçat per la
carta rebuda pel duc de Bournaville, virrei de Catalunya. Aquest pri-
vilegi fou concedit pel rei Pere a l’abat Ramon. Finalment, es pren el
jurament a la Ral, amb la protesta de la universitat de Sant Joan i de
dos canonges.
f. 165.
1681
Pregàries “perquè Nostre Senyor fos servit de donar sol”.
Tall per a la reparació dels ponts.
Antoni Roca, ferrer de l’església.
Josep Carrera, sastre de l’església.
[f. ?]
1681
Compra de pergamí.
“Item se resolgue se enviassen a Puigcerdà quatre dobles per
comprar pergamins per fer los llibres de cor.”
[f. ?]
1681
Obres d’ampliació de l’església parroquial de Sant Pere de Gombrèn.
“Los parroquians de Gombren demanaren llicencia per a vendre
un tros de bosc que hi ha davant la heretat de Pardinella, dit lo bac
de Pardinella, peraque lo preu de aquell pogues servir per a allargar
l’església de Gombren, y que en cas no bastas lo que procehiria de dit
bosc, poguessen fer un tall per tota la parròquia …”
[f. ?]
1681
Distribució d’almoina als pobres.
“Item se elegi al canonge Torrent perque juntament ab el cònsol
en cap repartissen lo drap als pobres, y ques fassa una crida que tots
los pobres assistescan [a la] part hont se destribuira, que sera al corral,
davant la iglesia.”
[f. ?]
1681
El batlle jurisdiccional i el jutge han aixecat el sometent per capturar Fran-
cesc Guiu, acusat d’assassinar Francesc Guanter, el seu cunyat; en-
tren a l’església armats, perquè creuen que en aquest lloc s’amaga

l’acusat, i el capítol protesta.
f. 167.
1681
El capítol entrega al batlle les claus del portal de l’almoineria perquè se sos-
pita que es vol alliberar el detingut Francesc Guiu; el batlle controla
les claus de tots els portals de la vila menys la d’aquest; el capítol
accedeix, però la clau s’haurà de retornar.
f. 167.
1682
Jaume d’Asprer, arxiver i secretari.
f. 167.
1682, gener, 19
f. 168.
1682
Per “desencallar” el procés de redacció i discussió de la concòrdia entre el
capítol i la universitat, s’acorda constituir una comissió integrada
per dues persones per cada part, “un jurista i un home politich”.
f. 168.
1682, febrer, 4
Processó de Santa Àgata.
f. 168.
1682
Súplica dels veïns de Salarça per oposar-se a l’allotjament d’un soldat; un
cònsol els ha arrestat per aquesta oposició.
f. 168.
1682, juliol, 26
La dignitat arxiprestal roman vacant. Termenament de masos a Montsal-
vatge.
f. 169.
1683
Presència de Bernardí Puig, jutge de Cort. Es retorna al seu lloc el banc dels
cònsols, amb la condició que els cònsols facin cremar tots els tercers
diumenges i festes de l’any dues atxes mentre es diu la missa major
i que les duguin a les processons per la vila i, també, que paguin la
festa del Santíssim Misteri en la forma disposada en les tabes fetes
cinc o sis anys enrere.
f. 170.
1683, juliol, 28
Carles de Perapertusa, arxipreste.
[f. ?]
1683
Joan Pere Bertran, canonge arxiver.
f. 172.
1684
Arxivers: Joan Baptista Solà i Rafael Vergés.
f. 172.
1684
Sous als canonges que duen bordons a les processons per la vila.
f. 173.
1684, desembre, 15
Procura a l’arxipreste Carles de Perapertusa perquè es desplaci a Madrid a
entrevistar-se amb el rei; se li assignen les dobles per al seu sosteni-
ment. Alguns canonges discrepen perquè consideren que és la digni-
tat arxiprestal qui pledeja i, per tant, és amb els seus béns que ha de
sustentar-se la manutenció, i no pas amb els de l’Església.
f. 174.
1684, desembre, 19
Referent a la resolució precedent, però, a causa de l’esvaniment de la tinta,
és de difícil interpretació.
f. 174.
1685, juliol, 22
Referent a la custòdia de la clau del portal de l’almoineria.
“Vista una carta del senyor arxiprest Carlos de Perapertussa dels
19 de juliol en la qual fa queixes acerca de tres presos estaven a la
preso y se rompe lo forallat de part de fora y dits presos isqueren
(segons la relatio li han feta, per lo portal de la Almoyna, del qual lo
il·lusre Capítol te clau); vist les degudes queixes han resolt dits senyors
canonges ques poses dita clau a l’arxiu fins atant sera convenient per
dit ilustre Capítol obrir dit portal.”
f. 175.
1685
Queixes pel salari de l’arxipreste.
[f. ?]
1685, agost, 30
Queixes per la possessió donada per l’arxipreste d’un canonicat a favor de
Fèlix Arqués.
[f. ?]
1686, juny, 27
Resolució de daurar el retaule de Santíssim Misteri.
“… canonge Miquel Soler i Pau Isalguer, notari, i altres persones
elegides per pabordes del Santíssim Misteri perquè pugan concordar
amb el senyor Hilari Carus, pintor, lo daurar lo retaule del Santíssim
Misteri i lo ques concertaran pugan prometre pagar-ho ab les pagues
del modo y forma que a ells be los aparexera, y per dit efecte puguin
fer qualsevols aplegas en totas nostras parroquias, Vila y señoria y lo
resultant de aquellas se apliquia per dita obra y altres coses en augment
de dit altar y fabrica del Santíssim Misteri, tenint tot temps aquella
en tot temps per ferme y agradable.”
f. 177.
1686
Referent a l’arrendament de les tavernes de Sant Pau de Segúries.
Notícia de l’arrest del canonge Miquel Soler, per espai de set setmanes, per
qüestions amb l’arxipreste Carles de Perapertusa, el qual li reclama
els endarreriments de les distribucions canonicals.
1687
Jaume d’Asprer, arxiver i secretari.
Prohibició de treure fusta del bosc que limita amb la vegueria de Ripoll
“per estar entre tractes de ajustar-se amb dita vagaria per pretendre
ells fer de sa jurisdicció”.
Joan Pere Bertran, arxiver.
Preu de la carn; arrendament de carnisseries de la universitat i el capítol.
f. 177-178.
1688
Esment del canonge Jaume Julius, doctor en teologia i beneficiat de les
Albes.
f. 180.
1688, maig, 17
Construcció de l’orgue.
“... se dona facultat al canonge Miquel Soler i al canonge Joan
Pere Surinyach per ajustar ab Fray Bartolome Triay la fabrica de l’or-
gue y fer lo acte de l’ajust.”
f. 180.
1688, maig, 18
Construcció de l’orgue.
“… feren relació com havian ajustat de donar a Fray Bartholome
Triay 115 dobles, com mes llargament consta en poder de Francesc
Font, sagrista de la parròquia de la present Vila, amb las pagas y
pactes contenguts en dit acte, y també resolgue lo Capitol entregar 15
dobles al doctor Jaume de Asprer per fer lo compliment de la primera
paga al dit Fray Bartolome Triay, las quals 15 dobles se tregueren del
arxiprest; y dit canonge Asprer ne firma un debitori y promete tornar,
dels diners de las absencias, la quantitat consta en dit debitori.”
f. 180.
1689
El canonge Llàtzer Torrent és substituït de l’administració de l’hospital per-
què pateix “atxaques”.
f. 181.
1690
Jaume d’Asprer actua com a oficial del bisbe de Vic, Antoni Pasqual, i con-
voca el capítol.
f. 181.
1691, gener
Petició dels cònsols de fer la processó [de Santa Àgata] per la vila.
f. 182.
1691, abril, 28
Carta a l’arxipreste perquè proveeixi un benefici per mort del qui fins ales-
hores en disposava.
f. 183.
1691, maig, 19
Petició del gremi de paraires.
“... suplica donada per los sobreposats […] dels paraires ab la
qual demanaven fos servit lo Capitol posar un dret sobre la treta de
la llana de las baronias aplicador a la obra del Santíssim Misteri, y
per estar en temps de guerra y tribulacions y també per altras rahons
tenia lo Capitol ponderades, no ho volgue concedir.”
f. 183.
1691, setembre, 4
Conflicte per la negativa del carnisser a tallar carn.
f. 183.
1691, setembre, 25
Contribució al governador de Prats de Molló.
“… se dona llicència de fer un tall … i que se alivias lo poble lo
que es pugues.”
f. 184.
1691, novembre, 9
Contribució al governador de Prats de Molló.
“Los consols de la present Vila han representat al Capítol fos servit
concedir un tall per pagar la contribució al governador de Prats de
Mulló, y lo Capítol los ha respost que, tenint la Villa amoluments per
pagar, que no volian concedir dit tall, y si la Villa era pobra com dits
consols representan que entregassen los comptes de la administració,
que si no tenian lo Capitol provehiria de remey perque se puga pagar
la dita contribució, y així fou resolt dels sobre dits canonges …”
f. 184.
1692, gener, [?]

Concessió o permís als cònsols per a la processó de Sant Sebastià.
f. 184.
1692, juny, 21
Construcció d’una sacra i de l’ambó.
“Se resolgue que lo senyor canonge Josep d’Asprer [e donés] de
las setza doblas del senyor doctor Joncar que abte lo senyor bisbe per
fer la sacra y l’ambó y evangeli de sant Joan, lo que costara demes
se pagui de las absencias; y de esta manera se ha donat ordre a dit
senyor canonge don Josep fes treballarles.”
Esment al mestre i organista Francesc Coma.
f. 185-186.
1693
Secretari i arxiver, Miquel Soler.
f. 187.
1693, maig, 16
Consta ja la nova concòrdia feta entre el capítol i la universitat.
Coadjutoria de l’arxiprestat a favor de Miquel Molins.
f. 187.
1693, juliol, 26
Referent als impostos sobre el vi aplicables als habitants de la ribera.
“Se llegí una suplica donada per part del comú dels pagesos de la
present parroquia sobre lo penyorament que s’havia fet a un tal Masdeu,
masover de la Batllia, per haver comprat vi [d’un] bot a Pere Marti
de la Teia sense denunciar-lo a instància de l’arrendador dels drets de
la present Vila; y fou resolt no esser ben fet lo penyorament per no
haver entrat lo vi dins la Vila, com també esser los pagesos franchs, y
se dona ordre al canonge Joan Pere Surinyach que anas a dir al batlle
de la present Vila tregués inmune a dit Masdeu y que altre vegada,

quant fos instat, que primer antes de penyorar mire si hi ha frau.”
f. 188.
1693, setembre, 12
Consta el doctor Miquel Molins com a arxiprest.
“... lo dit senyor arxiprest proposa se li donas lo doble, la qual
pretenia se li havia de donar com a cap de la iglesia y no com a supe-
rior, y juntament demana en que lloch devia anar lo dia del Santíssim
Misteri a la professó se havia de fer per Vila, y la una cosa y altre, de
comu consentiment, com també les demes pretencions en que podia
estar dit senyor arxipreste per raho de la dignitat, se esserques al Ca-
pitol de Vilabertran llargament sobre tot y que, tant lo arxiprest com
lo Capitol, estarian a lo que respondria lo Capitol de Vilabertran, pus lo
senyor arxiprest de la dita iglesia de Vilabertran tambe esta subjecte
al senyor bisbe de Gerona.”
f. 188.
1694, juny, 28
Lleva de soldats per intervenir en el setge de Girona.
“…havia arribat lo senyor don Carlos Vila ab ordre de sa Excelencia
ab la qual demanava se fessen soldats per tota la baronia per anar al
socorro de Girona y se resolgue unanimenent se enviassen ordre per
tots los lloc per fer dits soldats.”
f. 191.
1694, octubre, 6
Referent a la contribució de Gombrèn a les despeses ocasionades per
l’allotjament de soldats.
“… entra lo batlle d’aquesta Vila i feu relacio de com era anat, de
ordre del Capítol, a Gombreny per executar aquella [parroquia] perque
no volien pagar lo tall los tocava per los gastos del allotjament se ha-
via tingut en esta Vila lo mes de setembre prop passat, y que havian
axit tots los de aquella parroquia ab las armas, y lin feren dexar lo
bestiar havia pres y lo tractaren mal de paraules y tambe al Capítol,
sobre lo qual relatio se resolgue cometrer al senyor canonge Sola y
canonge Colell se cuidassen de obrar lo que convindria per castigar
esta parroquia.”
Intromissió en la jurisdicció del capítol de la universitat de Camprodon.
“Dit dia y en la mateixa convocatio se proposa per lo senyor

arxiprest que lo consol de Camprodon, instat dels obrers de la Vall
del Bach, havia executat al masover del mas Abat que es casa de esta
jurisdicció, prenent-li los bous de llaurar per ferli pagar lo tall per la
Vegueria de Camprodon que estaven ab lo matex allotjament en dit mes
de setembre, sobre la qual relatio se resolgue se cometes est negoci
al senyor canonge Sola donantli ple poder per obrar lo que sobre dit
penyorament apareixia convenient.”
f. 191.
1695, gener, 7
Preparació de la protecció dels objectes de valor de la col·legiata en previsió
de la guerra amb França.
“… lo perill que havia en no desar la plata y robas millors de la
iglesia, pus se oian las hostilitats feyan los francesos no dexant iglesia
guardada; y se resolgue anomanar dos senyors canonges per amagar
dites coses y foren proposats …”
f. 192.
1695, maig, 28
Cuidadora de la capella del Prat.
“… ha proposat lo canonge Soler que la dona quis cuydava de
servir en condret la capella de Nostra Senyora del Prat li havia [vingut
a dir] que ella se trobava molt vella y no podia ja anary, aixi miras
de trobar altra … be tots anomenaria la senyora Francesca Alos y
Vilallonga …”
f. 193.
1695, juny, 20
Referent a la feina de daurar l’altar del Santíssim Misteri.
“… plet entre Hilari Carús i l’obra del Santíssim Misteri …”
f. 194.
1695, agost, 8
Canvi del canonge administrador de l’obra del Santíssim Misteri.
f. 194.
1695, setembre, 19
Privació de distribucions al canonge Espiell perquè fa i diu coses “mes
pròpies de mecanic que de canonge”.
f. 195.
1695, octubre, 3
Nomenament de jutge en la persona del canonge Honorat Asprer.
f. 195.
1696, març, 29
Controvèrsia amb els pabordes de Sant Eloi.
f. 196.
1696, març, 29
Referent a la liquidació de censals.
“… proposa lo canonge Solà que li apareixia molt convenient se
quitas alguns censals dels … se havien pres a Olot per lo temps de
las tribulacions de l’any 1694 y que hi havia persona que lo quitaria
a Olot si li donavem los diners aquí; y se resolgue que dit senyor ca-
nonge Solà ne parlas ab lo doctor Joseph Ferrer, qui tenia los diners
del tall general, que aleshores se havia fet a … dits censals y que si
havia diners se quitas lo ques pogues …”
f. 196.
1696, abril, 11
Prestació de jurament del veguer de Camprodon, Pau [Barnoija], a la Ral.
f. 197.
1696, abril, 23
Els de Tregurà, per ordre del veguer de Camprodon, han de dur vint quin-
tans d’herba...
“... els quals havien de servir per los Dragons se trobavan allotjats
en Bianya … se resolgue no obehissin, pus may mai havian nostras par-
rochias contribuit ni ajudat en ningun tall a la Vila de Camprodon …”
f. 197.
1696, abril, 30
Dues súpliques, una del gremi de paraires de Sant Joan i l’altra d’un devot,
per a promoure la construcció de dos altars, un dedicat a la verge del
Prat i l’altre a Sant Francesc Xavier, dins l’església de la col·legiata.
“[...] de Nostra Senyora del Prat extramuros y per veure que
esta alli indecent y ab poca … demanen que, essent la imatge de llur
devotio perquè la acostuma portar tots anys en la professó del Dijous
Sant, desitjarian posarla en esta iglesia que si construis altar per poder
celebrar la misa. Com tot es de veure de dita suplica ab la qual peticio

se resolgue unanimiter que sels assenyalas lloch per edificar dit altar y,
vehent tots la isglesia tant ocupada dels altars y … se resolgue, perque
estigues dita imatge en lloch proporcionat, traurer los sepulcres del
lloch ahont estan de la capella del Santíssim Misteri y posarlos a las
capellas de Sant Llorenç y Sant Jaume perquè al lloch dels sepulcres se
construis un altar per dita imatge, y en altre altar per Sant Francisco
Xavier que tambe se digue y havia un devot que procuraria, y perque
tot se posas ab deguda forma se nomenà al senyor canonge Solà, quis
trobava obrer de la iglesia, que entrevingues en dites cosas.”
f. 197.
1696, abril, 30
Esment del bací dels vergonyants: aquesta denominació s’aplica al sistema
de mutualitat del gremi dels paraires, el qual organitzava acaptes per
a socórrer els necessitats del seu gremi. El gremi es queixa que els
capitulars han fet un altre acapte amb la mateixa finalitat i, per tant,
es queixen que “seria llevarlos a ells exa consuetud”.
Reforma de l’administració de l’hospital.
f. 197-198.
1696, maig, 27
Notícia de la mort de Carles de Perapertusa, principal arxipreste d’aquesta
església, a Barcelona, el dia 23 de maig. Miquel Molins, que ja consta
com a arxipreste des de mesos enrere, demana al capítol que se li re-
conegui la possessió com a principal arxiprest.
f. 198.
1696, maig, 28
Petició de possessió com a arxipreste de Miquel Molins.
“… convocats demana lo senyor arxiprest la referida possessió,
com consta en la resolucio antedita, y se li respongue que venia ve a
tots en donarli posessió, sols volia lo Capitol que complirs en lo pro-
mes en una resolucio del dia 19 de juny de 1694 ques prengue sobre
les controversies que hi havia en lo tocant a la distribució doble de
l’arxipreste y, replicant dit senyor y dient que si havia de gastar ab
vots o consultes que no volent lo Capitol continuar de la manera ha-
vien fet amb ell y los antecessors que mes estimava pledejar… y veien
dita resposta … Se resolgue donarli la possessió amb protesta de no
donarli lo doble.”
f. 198.
1696, juny, 28
Reforma en l’administració de l’hospital.
f. 199.
1696, agost, 18
Referent a l’administració de l’ermita de Sant Antoni.
f. 199.
1696, agost, 20
Construcció de la calaixera i dels calaixos petits de la sagristia.
“si los apareixia be (suposat que estava acabada la obra de la
calexera nova se havia fet a la sagristia) fer un remato sobre amb un
calaxets xics per posar los amits, segons la distribució li havia donat
lo fuster que l’ensenya, y se resolgue fer-la.”
Administradors de l’ermita de Sant Antoni.
Augment del salari de l’organista.
f. 199.
1696, setembre, 1
Deutes a causa de la guerra amb França.
“Sobre la controversia hi ha per un censal de pensió 5 dobles
quel prengueren tots los comuns del Capitol, Vila y parroquial per la
composició que feren los francesos per les campanes en lo any 1690
quan prengueren esta Vila …”
f. 199.
1696, octubre, 22
Deutes a causa de la guerra amb França.
“… se servís lo Capítol nomenar … per fer lo tall per tota la
baronia de lo ques paga en lo any 1694 per los [francesos] … pugan
quitar los censals se prengueren a Olot …”
Miquel Sala, sastre al carrer Jussà.
Protecció de la imatge del Sant Crist de la sagristia.
“… canonge Solà havia executat lo ordre de fer encarnar la imatge
de Cristo que es a la sagristia, y que se desfigurara dins poc temps si
no se posava alguna cosa per guardarli la pols y such del fogo de la
sagristia …”
Encàrrec de fer daurar uns canelobres.
“… se donà ordre al senyor canonge Solà se concertas amb lo

daurador de lo que havia treballat en platear los sis candeleros de fusta
sen en lo altar major.”
Petició del mestre d’orgue que se li pagui una feina.
“… lo mestre d’orga dient si li volia lo Capitol donar alguna cosa
per lo treball havia fet en posar las passias15 ab la forma estan de bona
lletra y solfa …”
f. 199-200.
1697
Referent a la revisió de la construcció de l’orgue.
“… fet sindicat y procura al doctor Josep Camps de Barcelona per
requerir lo religios que havia fet lo orga de esta iglesia perquè vingués
a perfeccionarlo y complís lo pactat en lo acte.”
[f. ?]
1697, gener, 19
El cònsols sol·liciten permís per a celebrar la processó de Sant Sebastià.
[f. ?]
1697, març, 11
S’acorda fer un tall perquè totes les parròquies de la baronia portin 800
quintars de palla a Olot.
[f. ?]
1697, març, 18
S’acorda fer un nou tall pel mateix motiu que el del dia 11, per les moltes
queixes que hi ha hagut.
[f. ?]
1697, maig, 28
Els cònsols demanen pregàries perquè plogui.
Convocatòria de sometent.
“Dit dia, convocats a les 6 de la tarda, se ha ensenyat ordre de
en General manva se levantas somatent, per quant los francesos se
trobavan en Sant Celoni i se avantsaven per anar a sitiar Barcelona.”
[f. ?]
15. Pàssia o pàssies: narració evangèlica de la passió i mort de Jesucrist, que

es recita o es canta en les misses del dia de Rams i dels Dimarts, Dimecres i Dijous
sants (DCVB).
1697, juny, 11
Referent a l’elecció en secret d’entre les ternes que presenta el consell jurat.
“Dit dia se anomenaren dos personas per entrar en lo Consell
Jurat inseguint lo pactat en la concòrdia, las ternas son a l’arxiu. Y
axi mateix se puja en lo lloch de dit Puig a Rafael Bertran per la bolsa
segona. Y perquè de totas estas cosas sen seguia esser alguns capitulars
mal vistos per no donar lo vot a alguns, se començà a proposar per
lo senyor canonge Solà que en estas elections lo millor seria fer i en-
tregar a cada capitular los tres noms dels qui son en la terna, perque
ells posesin la qui volguessin dins un bonete y se llegirian despres los
bitllets y qui tindria més noms seria elegit; y dexa manera no se sabria
a qui dona lo vot a un y quel dona al altri. Lo que aparegue be a tots
y axi se executa, tant per la elecctio de batlle com per las demés.”
[f. ?]
1697, juny, [16]

Contribució extraordinària o tall per a fer front al manteniment del some-
tent.
“Dit dia se ha nomenat als canonges Soler y Ferrer per fer lo tall
per la Vila per la assistencia de la gent que anaven ab lo somatent a
Barcelona.”
[f. ?]
1697, juny, 21
Petició de pregàries perquè llueixi el sol i per la resolució satisfactòria del
setge de Barcelona.
“… han entrat los cònsols i obrers y han demanat pregaries per-
què Nostre Senyor nos doni bon sol, y per lo bon succes en la guerra
o en lo siti de Barcelona.”
[f. ?]
1697, setembre, 8
Prestació de fidelitat als francesos.
“El dia del Santíssim Misteri, a la hora de completes, se junta lo
Capitol assistint tots los senyors canonges dalt nomenats, menos los
senyors Bertran y Surinyach que cantaven les completes a la orga; y
axi convocats llegi lo senyor arxiprest un ordre que los consuls li ha-
vian entregat qual […] de francesos perquè anassen a Olot a donarlos
la obediencia, y vehent que havia ja de mes […] mes que Barcelona
estava rendit a ells, se resolgue dir als consuls que fessen lo que los
aparegues […ls] tingueren consell y vehent que Camprodon y demes

viles la donaven, resolgueran anarhi y […] en lo endema, sens que
volgues lo Capitol y anas ningun capitular, no perquè nols estiguesen
[…] sols per no [demenstrarse].”
[f. ?]
1697, octubre, 15
Referent a l’allotjament de les tropes franceses.
“… se fonch proposat que los francesos teniam allotjats assi de-
manaven, per ordre de llur comandant, que tots los batlles y obrers de
las parroquies anassen lo dia 16 a Camprodon per tractar com havien
de viure les tropes, y se me donà ordre los escrigues [y] lo qui desitja
saber los treballs se passaren en estas guerras dels anys 1689 fins en
est any 1697 que se ha fet la pau podra mira lo llibre dels censals al
ultim que alli he escrit el que passà.”16
[f. ?]
1697, octubre, 23
Referent a les tropes franceses.
“… los consols y altres y demanaren si los voldrian deixar una
partida de diner havien menester per evitar los desordres se podrian
fer en esta Vila per los francesos, y se resolgue dexarlos …”
[f. ?]
1697, novembre, 28
“… se servis lo Capítol mirar ab lo paper portaven los gastos se
havian fet ab los allotjaments dels francesos y que sobre ell se fes tall
per la Vila i parròquies.”
[f. ?]
16. Hem consultat els llibres de censals a què fa referència aquesta anotació per
intentar localitzar aquest relat; el volum en qüestió està en un estat de conservació molt
deficient: la signatura topogràfica actual del volum és [K6]. Hem mirat full per full i no
hem sabut veure el relat; tanmateix hem deixat un senyal en una anotació del volum
que també en fa esment. Per tant, tot sembla indicar que, de tots els llibres de censals que
hem consultat, és en aquest que hi hauria de constar la relació de fets.
1698, gener, 8
Nomenament de diversos càrrecs, com és costum, a principis d’any. Jutge:
Honorat d’Asprer i Palos, pare de l’arxiver Jaume d’Asprer, doctor i
canonge.
Motí a Bianya.
f. 204.
1698, febrer, 4
Respecte a l’allotjament d’un soldat per part de l’organista.
“…vingueren los consols a demanar la professó de Santa Àgata;
se resolgué no fer-la suposat no podia anar per los carrers per ocasió
dels glassos y la neu.”
f. 204-205.
1698, abril, 20
Petició d’informació.
“… entrà lo batlle y ensenyà una carta tenia del príncep de Arms-
tad, virrey,17 que li manava li enviàs una relació de quantas parroquies
te esta baronia y quantas cases cada parroquia, ab individuatio de les
grans, medianes y pobres; y se donà ordre escrigués a los rectors …”
f. 205.
1698, juny, 29
“… entraren los cònsols y [predicador quaresma] … y proposaren
si donaria lo Capitol la presencia al canonge Soler, qui anava a Barce-
lona, perque representes al thesorer o a sa excelencia lo mal us havian
pres en fer los ordres dels allotjaments dels soldats y los inconvenients
hi havia en que fes lo thesorer ordre a cada parroquia de la baronia,
sino sols lo allotjament ple a esta Vila y, de assi, se repartiria com se
feya antes de esta ultima guerra, y se resolgue donarley …”
f. 206.
1698, agost, 7
Referent a la construcció, o reparació, de l’orgue.
17. Jorge Hesse-Darmstad.

“Dit die se tractà sobre lo orga lo qual estava acabant lo Pare

Fra Barthomeu Triay y tot lo que convingués obrar se recomanà als
senyors canonges …”
f. 206.
1698, setembre, 3
Referent a la construcció, o reparació, de l’orgue.
“… y se resolgue donar una dotzena de formatges al frare del
orga per regalo.”
f. 206.
1698, setembre, 5
Construcció, o reparació, de l’orgue.
“… ha entrat a despedirse lo religiós qui havia acabat de perfec-
cionar lo orga y donà las gratias del regalo ab molts compliments.”
Contracte de manteniment de l’orgue.
“Dit die se resolgue conduir a Joan Pocell per fuster ajustantseli
algun poc mes de salari perquè cuidàs que lo orga estigues en condret.”18
f. 206.
1698, setembre, 20
Josep d’Asprer, ardiaca d’Andorra i canonge de la Seu d’Urgell, s’acomiada
del capítol.
f. 207.
1698, octubre, 30
Conflicte per la coincidència de les festivitats de Tots Sants, Difunts i Dedi-
cació (Consagració) de l’església; referència a l’acta de consagració de
l’església del monestir en la nota marginal.
f. 207.
1699, abril, 24
Petició dels cònsols perquè “… se posas remei en lo abus de las artigas y
debastatio dels pocs boscos havien quedat per llenya y per visurar
los emprius”.
f. 207.
18. Que estigui en bon estat, així com pertoca (DCVB).

1699, agost, 2
Petició de pregàries per a aconseguir un temps benigne.
“... se ha demanat per lo obrer y consols pregaries perque Nostre
Senyor nos donas sol per a replegar.”
f. 207.
1699, novembre, 13
Nomenament de Guillem Casademunt com a mestre d’orgue i cant.
“Convocat capítol … entraren Jaume Subias, mestre de capella de la
catedral de Vic, y el licenciado Thomas Martin, mestre de capella de
Olot, y feren la relació dels examens havien fet per 4 dies continuos en
lo cor major de esta esglesia, coram omnibus, y que, dels tres posats
en lo magisteri de orga y cant desta Colegiata, quals se nomenavan
Guillem Casademunt, avaluant sa habilitat en 400 lliures, y en segon
lloc a Joseph Llobet, avaluant sa habilitat en 300 lliures y en tercer
lloch a dit Joan Verges, avaluant sa habilitat en 200 lliures, com tot
apar en la relatio firmada de llur ma, que es en lo calaix de las supli-
cas, dels quals se elegí al primer [nemini discrepante]. Y despres se
tracta de lo que se donaria als mestres y se resolgue donar al de Vich
6 doblas y al de Olot 4 doblas. Y als licentidos qui sen tornaven per
passar camí dos doblas a quiscum. Com que esta provisio ja costa 14
doblas, sens constar lo gasto que ab bis dies haurem fet y la caval-
caduras per provar-los en sas casas, tot noto per memoria perque si
en ningun temps se ha de cercar organista, se fassa sens opositions
per fugir de estos gastos y dels amohinos causa; encara que foren los
examens rigurossisims de preguntantlos de differents especias de mu-
sicas, contrapunts y altres coses que donaren los examinadors molta
satisfacció per no haver posat en lo edicte ni permetres mes de 200
lliures de salari; en fin, altra ocasio se podran guardar de estas mo-
lestias que no de convenientia cridar ni posar edictes.”
f. 207.
1700, setembre, 20
Arrest de Josep Ferrer per l’agressió comesa a un traginer.
“… se feu relatio com Josep Ferrer i Noguer, alias lo hereu petit
de la Olina, sobre el bosc de la Girona, havia exit amb fadrin y havia
trencat las cordas […] a un traginer que anava a cercar llenya, avista
del qual i, atesas altras cosas havia obrat, se resolgue donar facultat
al batlle per pendrelo, posarlo a las presons.”
f. 209.
1700, novembre, 12
Mort del papa Innocenci XII i del rei Carles II.
“se llegi una carta del senyor bisbe que donava avis de que lo sant
Pare Inocentio 12 mori a 27 de setembre y que fessen las funerarias
per sufragi de sa anima; y se resolgue fer lo die 12 un cos present,
cremant quatre atxes, i aixi fou executat. Lo dia de Tots Sants morí
nostre rey Carlos II i lo dia 29 se li feu la funeraria.”
Càstig al canonge Espiell per cosir-se àmits al sobrepellís.
f. 210.
1701, març, 28
Construcció d’una capella al claustre.
“… se ha proposat per mi lo canonge Asprer que la confraria del
Roser me oferia 20 doblas i lo ofici de paraires també una conseguent
caritat si volia lo Capítol fer la capella en lo costat del claustro, i se
m’ordenà a mi i al canonge Surinyach tractassem amb los mestres de
cases que havien vingut si nos apareixia ajustassem; lo que conserta-
rem a cinquanta cinc doblas de mans, y sen feu un paper y dibuix
de la manera havia de treballar-se, lo que se posà tot en ma de Pau
Isalguer, notari, dit dia.”19
f. 211.
1701, abril, 14
Verificació de l’estat dels ponts.
“… se elegiren los senyors canonges Soler y Ferrer perquè fessen
visurar tots los ponts y particularment lo de la Folcra, dit de Escalgues,
y los fessen reparar donantlos facultat per a tallar tota la baronia …”
f. 211.
1702, gener, 10
Provisió d’ermità per a Sant Antoni.
“Dit dia se anomena al canonge Soler perque, junt amb los còn-
sols, obrer y don Francisco de Asprer, cuydassen de sercar hermità per
Sant Antoni per haverse mort lo quey estava, y també per cuydar de
la administració de dita hermita.”
f. 212.
19. S’han consultat els dos manuals de Pau Isalguer, el de la col·legitata i el de

la notaria civil, i no s’ha localitzat aquest dibuix.
1702, març, 13
Petició de consulta de documents de l’arxiu del monestir.
“… se llegi una carta de don Manuel de Vega, capíscol del mo-
nestir de Ripoll, en que demanava se li done llicentia per venir per re-
gistrar lo arxiu y pendre las noticias que sian de conveniencia per
remetre al cronista elegit per las Corts, lo qual ha de compondre un
llibre de totas las antiguitats dest principat. Y se respongué que, sens
cansarse, se li enviarian y me cometé a mi lo doctor Jaume de Asprer
miras los actes se trobarian y las envias.”
f. 213.
1702, març, 28
A petició de la Diputació, s’acorda fer un repartiment entre els cònsols, els
eclesiàstics i els militars de 350 lliures que formaran part del donatiu
que les corts han acordat de fer al rei.
f. 213.
1702, maig, 10
Referent al repartiment decidit en la resolució precedent.
“... se proposa per lo senyor arxiprest que havia ohit alguns cla-
mors del tall havian fet los cònsols per los particulars de la Vila per
pagar part de ditas 350 lliures y avita no se havia demanat llicencia
per fer dit tall; se resolgue dirlos ho suspenguessen y donar ordre al
batlle no executas ningu fins fos vist lo tall y firmat per un capitular,
conforme eran los que fins avui se han fet.”
1702, agost, 9
Compliment amb una visita.
“… me digueren se havia resolt anar a cumplimentar a la senyo-
ra marquesa de Aytona20 qui passava lo endemà en esta Vila, y me
nomenaren a mi per part del Capítol y que anas ab lo arxiprest si ell
per si volia visitarla.”
f. 213.
1702, octubre, 23
Atermenament de Vallfogona.
20. És, potser, Ana Maria Benavides y Aragón, casada amb Guillem Ramon VIII
de Montcada y Portocarrero, sisè marquès d’Aitona.
“A petició dels consols de Vallfogona se ha resolt anas jo, lo ca-

nonge Asprer, ab altre capitular si me apareixia cridarne, a posar termes
per la divisió de esta parroquia y jurisdicció ab la de Vallfogona y que
nomenas a ells lo dia haurian de assistir, tot per evitar molts disturbis
se originaven fins lo die 17 y 18 de novembre per fer dita divisió y no
poguerem concordar en posar las termas.”
f. 213.
1703, gener, 3
Petició dels habitants de Gombrèn per poder-se governar en forma d’uni-
versitat o consell jurat.
“… se ha llegit una súplica donada per los particulars del loch
y terme de Gombren demanant forma de Universitat o Consell Jurat;
se ha resolt no donarlos cosas de honra per esser tan mal vassalls.”
f. 214.
1703, febrer, 3
Revocació de la facultat del batlle de Gombrèn de poder nomenar els seus
substituts o ajudants.
“… se proposà que a la facultat se havia donat al batlle de Gombren
per constituir dos personas de sa satisfacció perquè lo descansassen
quant se offeris fer o collectar algun tall o taxa de la parroquia y altres
[vagencias] havian passat en anomenarlos jurats o consols y que, un
d’ells, en nom del batlle, per trobarse dit batlle malalt, ab la vara en la
ma havia assistit a una exequcio se havia fet instant lo doctor Capdevila
a [F. Inrot] y se havia pres lo acte per Francisco Darnes, substitut
y escrivent de Pau Isalguer, sobre lo que se resolgue [rexindirlos] tal
facultat y revocar a ditas personas qualsevol poder tinguessen perquè
[…] y que no pugan tenir nom de jurat ni consuls, per no esser de
conveniencia el donarlos ninguda honras.”
Augment de sou de l’arxiver, Jaume d’Asprer.
f. 214.
1703, març, 24
Assistència d’un capitular a Camprodon per prendre el jurament al veguer.
f. 214.
1703, març, 15
“Mudar” —canviar— els ploms.
f. 214.
1703, maig, 29
Consulta de documentació de l’arxiu del monestir.
“…se llegi una suplica per deixar reconèixer les escripturas de
la notaria y de l’arxiu; se resolgué dir-ho al notari Pau Isalguer y, ab
assistència sua y en presencia de mi lo doctor i canonge Asprer, rego-
neguessen los actes volguessen …”
Petició de pregàries per a aconseguir un temps benigne.
“... dit die se demanaren pregarias per sol y se consediren obrint
lo Santíssim Misteri.”
f. 214.
1703, juny, 5
Referent a la forma d’organitzar els comptes de la universitat.
“… se llegi altra carta del senyor don Joan Asprer totas son sobre
lo modo de ordenar los comptes de la Universitat …”
f. 214.
1703, setembre, 14
Fundació de la congregació dels Dolors.
”… entra en dita junta fra Talavera,21 prior del Collell, y proposa
que venia a demanar llicencia per fundar en esta iglesia la congregació
de Nostra Senyora dels Dolors y que, per est effecte, predicaria algunes
vespres en esta iglesia, que aixis importava per major gloria de Nostra
Senyor y Santa Maria Santíssima; eixí fora dit prior y se resolgue,
nemini discrepante, que essent cosa tant santa no si podia contradir
y que fes lo que li aparegues en la iglesia.”
Sou de l’organista.
f. 216.
1704, febrer, 13
Adaptació del santcrist de la sagristia per a dur-lo en la processó de Dijous
Sant.
“… se proposà que la germandat de la Tercera Regla fundada
en esta iglesia havia resolt de fer portar lo Sant Crist enarbolat en la
professó del Dijous Sant perque se portas amb més decència que no
s’acostumava, y que si per est effecte volia lo Capítol que se acomodas
21. El doctor Jeroni Talavera ja havia fundat, el 1699, la mateixa congregació a

l’església parroquial de Sant Vicenç de Besalú.
lo qui es a la sagristia que dita germandat a sos gastos faria tovar la

imatge perquè fos més lleuger, y faria fer la creu i demes gastos se
haurian de fer; y esta proposició feren mossèn Anton Soler y mossèn
Josep Asprer y lo doctor Honorat Asprer y Honorat Roca, en nom de
dita Germandat; y se resolgue entregar dita imatge sols despres de la
professo cada any se tornas en la sagristia.”
1704, febrer, 18
Ús del santcrist de la sagristia en la processó de Dijous Sant; nomenament
del portador.
“… que la dita germandat de la Tercera Regla del pare Sant
Francesch havia ja donat forma perquè se portas lo Sant Cristo de
la manera y decencia, com se porta en las professons de Barcelona,
y que, per est effecte, se servissen anomenar un portant perquè se
pogues prevenir ell y los companys en fer venir vestas y demes cosas
necessarias per la functio, y que, encara que no fos de la Tercera Or-
dre lo qui se anomenaria, no importava perque, no obstant que los
dits germans tercerols pagaven tot lo gastos pero que com en ninguna
professo tenen functio o misteri que portar, per esta raho se aconsola-
rian que corregues en nom de la Confraria de la Sanch, y encara que
havian proposat se unis dita confraria ab la germandat, que no havian
aparegut be; y axi havian resolt que lo Capitol anomenas portant del
Sant Cristo y, a vista desta peticio, se resolgue y se anomena al senyor
Joseph Vilallonga.”
f. 216.
1704, març, 26
Pagament del predicador de la quaresma, a repartir el cost entre la vila, la
universitat i el capítol; pare Ravella, tutor de la religió franciscana.
Construcció de la capella dels Dolors.
“Ja sabian com los senyors doctors Josep Gironella y Vilallonga
[---] Pasqua, que fonch 22 del corrent, havian demanat en nom de la
congregació de Nostra Senyora dels Dolors, fundada en esta iglesia,
que si voliam cedir la obra ques troba principiada de la capella del
Claustro que la congregació a sos gastos la acabaria y, com sobre dita
peticio los responguerem que per altre dia los tornariam resposta per
las instancias feya dita congregacio, era be resoldre una cosa o altre.
Y, nemini discrepante, se resolgue concedirlos dita obra donantlos las
teulas y rajols, que per dita obra hi havia previngut acceptat lo canonge
Surinyach que no fou de sentir de donar ditas teulas y rajols, y se re-
serva primerament que la confraria del Roser, qui havia promes donar
hi, havia ja pagat alguna partida quedas satisfeta y a son beneplacit,

y que també se havia de quedar acordats ab lo mestre Francesc Font,
al qual tenia ja firmat lo acte del preufet de dita obra, y per estas y
altras difficultats ques ventilarian y per los pactes se havian de posar
en lo acte de la entrega, se anomenaren als canonges Soler y Solà.”
f. 216.
1704, abril, 4
“… se torna a proposar lo de la resolucio del dia 26 del passat
sobre lo cedir la obra de la capella del Claustro per la congregació
dels Dolors, y se resolgue que los senyors canonges Soler y Sola tor-
nassen a parlar amb los senyors nomenats per la congregació y que
esforsassen si podian dexar de espatllar la paret del mitg, que no sols
tindria la congregació molt estalvi, sino que també lo Capítol podia
effectuar son intent, que era de fer lo arxiu sobre de lo que havia de
ser la sagristia de la capella.”
f. 217.
1704, abril, 9
“… se proposa que los congregants havian mirat lo ambit de la
capella y que no la tindrian bastant havent de deixar la paret principiada
al mitg y, que si no resolian de donar facultat de espatllar dita paret
y pendre tot lo ambit de la capella, no posarian ma a la obra, y vota
lo senyor arxiprest que fessen lo que volguessen y que espatllassen si
los apareixia curt lo lloch; del mateix sentir foren los senyors canonges
Soler, Espiell, Ferrer, Asprer, y Sola y Hospital, y aixi queda resolt; y
se nomenaren al canonge Sola quels tornas exa resposta ajustanthi
que, quant lo Capitol resoldria obrar lo ambit que queda desde dita
capella fins al hort ques al costat del claustro y te fins a la muralla,
que ajudassen en alguna cosa; lo senyor canonge Surinyach y Darnes
foren de sentir que no venian be que mudassen lo que estava disposat
en dita capella y volgue lo canonge Surinyach se posas son vot a part.”
f. 217.
1704, abril, 24
“… se ha llegit la aprisie del acte de la entrega se havia de fir-
mar de la capella se havia comensat a fabricar per la congregació de
Nostra Senyora dels Dolors, y se ha estipulat lo acte y se ha firmat

de la manera que de ell consta en poder de Pau Isalguer, notari …”
f. 217.
1704, maig, 16
Festa i processó de Sant Isidre.
“… se proposa per los pavordes [sic] de la confraria de Sant
Isidre que si gustavan fer la festa ab una professo, com la ques feu
en lo any passat, donarian 3 lliures mes de caritat del que donaren; y
queda resolt que apareixia be.”
f. 217.
1704, maig, 28
Mort del bisbe de Vic22 i previsió de la visita del capítol de la catedral de Vic.
L’arxiver-secretari, Jaume d’Asprer, es troba delicat de salut.
f. 217.
1704, juliol, 7
Sobre un censal de Josep Vilallonga.
“… los diners en estos contratemps de guerras …”
f. 217.
1704, juliol, 24
Inauguració de la capella dels Dolors.
“… lo senyor vicari general del bisbe me havia afavorit en enviarme
una llicència en sa forma despedida perquè jo [és el canonge i doctor
Jaume d’Asprer] benehís la nova capella construida en esta iglesia per
la congregació de Nostra Senyora dels Dolors y demanava lo placet
y, juntament, assenyalassen la hora mes acomodada per la functio; y
despres de haver resolt que lo endemà dia de Sant Jaume, despres
de prima, se faria la benedictio. Proposa lo senyor arxipreste que lo
offici dels paraires li havia demanat si voldria lo Capitol y clero anar
ab professo a Nostra Senyora del Prat per portar la imatge del Cristo,
Senyor Nostre, lligat a la columna, perquè la poguessen col·locar en un
recapello de dita capella de la congregació y que donarian de caritat
1 lliura; y se resolgue dirlos que sens interes hi anirian y que pagant
lo menos havien de donar 2 lliures a cadascun. Despres de disgregat
22. Antoni Pascual, bisbe de Vic (1684-1704).

lo Capítol, en vista de que se havia de fer la professo sobre referida y

havia de esser aquell mateix dia a las 7 horas de la tarde, tractarem
alguns de fer la benedictio a las bis perquè si la capella no era benehida
nos podria entrar ab la santa imatge ab la referida professo en dita
capella, y ho proposarem particularment a tots los capitulars al que
vingueren be. Y se feu entendre a tot lo clero y se dona ordre al
monjo tocas al punt de las sis horas y se exequta en exa conformitat
benehint primer la capella, segons los ritus y cerimonias del ordinari,
y luego se ana al Prat ab professo concurrent tot lo poble y, a la que
forem al hostal, se posa la santa imatge sota lo talam per no haver-hi
pogut anar per lo camí del Prat, y aquí se comensa lo Te Deum havent
al anar cantant las llitanias y, al exir del Prat, lo Psalte Laudate Do-
minum de Celis, y se continua la professo entrant per lo carrer Major,
plasa y dret a la iglesia, y al acabar la professo se conclogue ab lo […]
Dominus in templo […] suo […] oratio omnipotens de la Assencio. Lo
die de Sant Jaume se feu una pomposa festa en dita capella, despres
del offici major, y digue jo lo offici, assistents lo doctor Gironella y
mossèn Joseph Asprer, ab molta musica y predica, lo doctor Jeroni
Talavera, prior del Collell, lo quel lo any antecedent havia fundat en
esta iglesia la congregacio de Nostra Senyora; totas estas cosas mes
llargament estaran escritas en lo llibre de la congregacio, tot sia en
honra y gloria de Maria Santíssima.”
f. 218.
1704, setembre, 3
Referent a l’abast jurisdiccional del capítol.
“… se llegi una carta del marquès d’Alfarras sobre una contro-
versia de on arriba la nostra jurisdicció en la part toca a Cavallera; y
se resolgue que jo ho miras y li respongues vide la resposta en mon
llibre de cartas.”
f. 218.
1704, setembre, 23
Pregàries al Santíssim Misteri perquè plogui.
Donatiu al rei.
“… dit die se llegi una carta de la Diputacio que demanaven se
complis al donatiu de las Corts del qual devia la Vila i nosaltres 4 pa-
gues; y se resolgue que lo procurador, suposat tenia ja los diners, pagas
als consols perquè si tenia alguna exequacio no concorreguessen als
gastos.”
f. 218.
1704, novembre, 6
Compra del llibre de les noves Constitucions per part del batlle “perquè se
tingues en la curia, inseguint l’ordinacio feta en las ultimas Corts”.
Col·locació del retaule de l’Ecce Homo a la capella dels Dolors i construcció
d’un vas per a la família Roca.
“… dit die demani, per part y en nom de Honorat Rocha, pa-
raire i botiguer de esta Vila, llicencia per fer y posar un retaule en
lo altaret de la capella dels Dolors que correspon al altaret del Ecce
Homo y juntament demanava llicencia per erigir, devant de dit altar,
que ell faria una sepultura per ell i els seus, tot lo que fou concedit
nemini discrepante.”
f. 218.
1705, gener, 4
Conflicte entre el gremi de teixidors i el de paraires.
“… se llegi una suplica donada per la confraria dels Teixidors
acerca la questio ab los parayres; y resolgue que anassen al assessor
y que obrasen lo que est los aconsellaria, y lo senyor canonge Jaume
Asprer digue que seria millor parlar tot primer ab los sobreposats pa-
raires y a veure quines rahons deduirian acerca de ex fet.”
f. 219.23
1705, març, 20
Designació del portant del santcrist.
“… dit die se ha elegit lo senyor Pau Isalguer per a portar lo Sant
Cristo a la professó de Dijous Sant.”
f. 220.
1705, març, 31
Conflicte entre el gremi de teixidors i el de paraires.
“… dit die se ha llegit altre súplica dels teixidors de llana …”
f. 220.
1705, abril, 17
Missa fundada a la capella de la Congregació.24
f. 220.
23. Canvi d’escrivent: el canonge Esteve Ferrer és el secretari i l’arxiver.

24. Capella dels Dolors.
1705, maig, 14
Petició dels habitants de Gombrèn perquè puguin reparar l’església parro-
quial.
“… se ha proposat que los de Gombren solicitaven una demanda
havian fet temps ha per medi del senyor degà de Ripoll pera que lo
Capitol los concedis lo poder arrendar alguns emprius per la reparassio
de la iglesia; y sels ha concedit per tres anys y que vinguessen a fer lo
acte assi dit die; se ha demanat per part de Gombreny que poguessen
arrendar la taverna y gavella y tambe sels ha concedit, ab pacte que
lo Capitol volia alguna cosa per la gratia de la concessio y aguessen
de donar comptes al Capitol …”
f. 221.
1705, maig, 19
Súplica dels pagesos i els bracers sobre un plet amb el doctor Baldrich.
f. 221.
1705, agost, 2
Pregàries perquè plogui.
f. 222.
1705, agost, 28
“…sen han demanat pregarias y que baixarien Sant Antoni, lo
qual han baixat los de la parroquial, y nosaltres som axits a rebrelo
ab professo al hospital y se ha entonat lo himne Iste Confessor.”
f. 222.
1705, setembre, 7
Prestació d’obediència del capítol al rei Carles III.
“… assistint en dit los sobredits se feu relassio com venian tropas
per a pendrer la obediencia; y se elegi lo senyor arxipreste y senyor
canonge Soler per a donarla.”
f. 222.
1705, setembre, 9
“… se proposa que es fes elecció per a donar la obediènsia a
Carlos terser, que Deu guardi, y se elegí lo senyor canonge Soler y
senyor arxiprest y que lo senyor canonge donas la ambaixada y lo se-

nyor arxiprest servis de [torsió].”
f. 222.
1705, setembre, 10
“… lo senyor arxiprest digue que no […] per anar y que se elegis
altre persona per anar ab los senyors canonges; y se elegi lo senyor
canonge Ferrer y per algunas rahons hi hague no volgué anar.”
f. 222.
1705
“Convocats i congregats particularment per ocasió dels disturbis
corrents, per quant lo canonge Josep Darnes y Jacinto Joncar no san
volgut donar lloch per ajuntarnos al lloch acostumat, qual es lo cor
menor, no som juntats en casa lo canonge Ferrer assistint en dita
convocatio los canonges Miquel Soler, Esteve Ferrer, doctor Jaume de
Asprer y Josep Sola y se ha deliberat que lo canonge Jaume anasen a
Vich per a instar de que se castigassen los dos canonges Josep Darnes
i Jacinto Joncar y se fes proces contra dits per quant havian anat a
donar la obediencia a Sa Magestat sens ser elegits per lo Capitol com
també per haverse volgut […] violentment de las distribucions de la
bolsa capitular sobre haverlos [po…] lo Capitol de ditas distribucions
y, per ço, se ha donat la presencia al […] Jaume de que gastas per
part del Capítol lo que fos convenient.”
f. 222.25
1705, setembre, 11
“… se proposa qui havia d’anar per [lo nom] del senyor canonge
Soler a donar la obediencia al rei Carlos terser (que Deu guardi) com
ho mana ab una carta, y se elegi son coadjutor Francesc de Asprer y
foren de dita electio tots menos lo senyor canonge Espiell y canonge
Darnes.”
f. 226.
25. Intercalats: relació de pagaments d’anys passats.

1705, setembre, 12
“… lo senyor arxiprest digue que algun o alguns capitulars tenian
que dir alguna cosa y lo senyors canonges Joncar y canonge Darnes
digueren que lo die antecedent havian feta electio de [losio] a Francesc
de Asprer y que ells no venian be en axo y, entre altres rahons de
poca importansia, digueren que ells dos anirian a donar la obediencia
encara que no fossen elegits per lo Capitol y se disgrega lo Capitol ab
crits y se estigue a la resolusio del die antesedent …”
f. 226.
1705, setembre, 19
“… lo senyor canonge Joncar a fet relasio com era anat ab lo
senyor canonge Darnes a donar la obediencia al Rey, que Deu guardi,
y se li ha preguntat per ordre de qui i ha dit per ordre del Capitol ho
per resolussio del canonge Espiell, Darnes i Joncar y altres rahons mal
fundades, ab que se ha resolt de mirar ho consultar si poden desfer
una resolussio del die 11 y sino sien castigats segons diposa la lley.”
f. 226.
1705, setembre, 22
“… lo canonge Soler ha fet relacio com, per resolusió de [Capitol]
era anat junt ab son coadjutor a donar la obediencia a sa magestat
ab altres rahons, y tambe que lo canonge Darnes y Joncar havian
executat lo que havien dit de anar a donar la obediensia sens tenir la
nominassio del Capítol, lo que nos creÿa, y per dit afecte se resolgue
per lo canonge Soler, Ferrer, Asprer y Solà de que se fes llarga relassio
al vicari general en Vich y que nunch pro tunch que se los ditingues
las distribucions als dos, Darnes y Joncar, fins agues disposat lo vicari
general del que se avia de fer …”
f. 226.
1705, octubre, 5
“… lo senyor canonge Ferrer ha proposat que, inseguint lo ordre
del Capítol del die 22 de setembre, de que se donas [po…] al senyor
vicari general del succeit ab los senyors canonges Darnes y Joncar, havia
escrit per propi com a secretari lo qual torna lo die 24 de setembre a
las nou horas de la nit y com dit die li havia succeit [lo que vostres
mercès] saben y lo endemà sen anas en Vich y, después de ser tornat,
no havia pogut congregar Capítol fins lo die present no se havia pogut
llegir la resposta del senyor vicari general la qual se es llegida.”
f. 226.
1705, octubre, 16
“… se ha llegit una carta del senyor vicari general ab la qual
nos […] insinua tindria gust de que se ajustassen las controversias de
est […] ab lo canonge Josep Darnes y Jacinto Joncar y que elegissem
persones per […] ajust y se ha anomenat lo senyor canonge doctor
Josep Granyo y lo senyor doctor Josep [Oro…] ab ple poder de fer lo
que fossen servits y que mirassen la honra de est Capítol.”
f. 226.
1705, novembre, 8
Arranjament del pont de la Folcrà.
“… fonch proposat per lo senyor canonge Soler que se havia
espatllat un tros del pont de Escalgues y que se havia de reparar, per
la qual reparassio se tenia de fer un tall per tota la baronia; y per fer
dit tall se elegí lo canonge Soler y canonge Sola y per a mirar lo que
se tenia de fer en dit pont lo canonge Ferrer.”
f. 227.
1705, desembre, 1
Sobre el tall destinat a la reparació del pont de la Folcrà a Tregurà i a Gom-
brèn.
f. 227.
1706, gener, 19
f. 228.
1706, febrer, 4
f. 228.
1706, febrer
“… los senyors consols han donat un ordre al senyor arxiprest del
doctor Marcer, comendant en lo Empurdà, per somatent y que estima-
rian de que sels consedis llisensia pera fer un tall y sels ha consedit.”
f. 228.
1706, febrer, 26
Venda dels fruits del terç de Molló per temor de la guerra amb França.
“… lo senyor canonge Miquel Soler ha fet relassio com havia
venuts los grans del tersó de Molló per ordre del Capítol, encara que
no fou convocassio general, per instar los parills dels francesos …”
f. 228.
1706, març, 20
Designació del portant del santcrist.
“… se ha elegit portant del Sant Cristo al doctor Honorat de
Asprer, menor.”
f. 228.
1706, abril, 3
“… se ha fet la proposició que sa magestat (que Deu guardi)
demanava un somatent crescut, lo qual havia de capitenejar lo doctor
Josep de Ferrer y Gironella, y los comuns se trobaven exaustos de diner;
seria be de que gratis se fes un donatiu per assistir a dit somatent, al
que han vingut be de que as fes, y cada qual ha promés donar lo que
li aparegues, y per collectar dit se ha elegit lo canonge Asprer per los
canonges y per los beneficiats lo doctor Coll. Alguns beneficiats hi ha
haguts que an dit que lo que avian promes no volian servis sino per
assistir la Vila y Ribera al que se ha dexat de exa manera.”
f. 228.
1706, abril, 28
Conflicte amb els canonges Joncar i Darnés i cartes del vicari general.
f. 228.
1706, maig, 3
f. 229.
1706, maig, 14
f. 229.
1706, novembre
Conflicte amb els canonges Joncar i Darnés.
“… lo senyor canonge Joseph Darnes proposa lo quant estave
cansat de estar mal ab lo Capítol y que se submetia a lo que fasen
servits y donaria la satisfassio volguessen y per a faltarli lo anima
dona una suplica …”
f. 230.
1707, gener
Nomenament de càrrecs: arxiver de dalt i de baix, i secretari, canonge Jau-
me d’Asprer.
f. 230.
1707, gener
Examen de cant a mossèn Francesc Capdevila; no apte, però, amb la fe del
doctor Francesc Capdevila, metge, se li han donat les distribucions
“… no com examinat de cant sino per ser pobre”.
f. 230.
1707, març, 18
El doctor Jaume Gironella és designat portant del santcrist.
f. 231.
1707
Anotació que explica la manca d’inclusió d’algunes resolucions capitulars.
“Moltas altres resolucions y hague en est any quals no son escri-
tas: assenyaladament las cartes y respostas del senyor rei Carlos 3 que
feu a saber son casament. Item differents cosas passaven ab lo senyor
canceller ques trobava en Ripoll; tot se pot trobar y veurer en las
cartas son al arxiu y diferents altres negocis se tractaren en est any, y
un donatiu voluntari de 18 doblas se dona al dit senyor canseller per
subvenir las tropas de sa magestat tot se pot veurer en lo llibre de las
copias de las cartas se han escrit.”
f. 231.
1708, gener, 14
Baralles entre els capitulars; privació de distribució en cas de reincidència.
f. 231.
1708, febrer, 2
Petició de donatiu del rei Carles III.
“… se llegí una carta del rei, nostre senyor Carlos 3, qual es al
arxiu, demana una subvencio per los pobres soldats malalts en son
hospital; y se resolgue oferirli quant hi hage en lo comu y particulars
de la iglesia, aixis li repongui y lo borro esta escrit en lo llibre.”
f. 231.
1708, febrer, 13
Referent al mestre d’orgue i cant.
“… vehent les faltes que feia a sas obligacions lo mestre de orga
y cant …”
f. 232.
1708, febrer, 14
“… se ha tornat a llegir la carta de sa magestat tras mencionada.
junt ab lo que aconsellava lo senyor arxiprest ques troba en Barcelona,
y se ha resolt cridar dema als beneficiats y veure lo que particularment
voldra cada hu donar, y lo demes fins a 50 doblas que se ha resolt fer
enviar per donatiu que ho suplia del comú.”
f. 232.
1708, febrer, 17
“… [en dita junta no volgueren assistir lo doctor Verges, doctor
Gironella y mossen Joan Socarrats] se resolgue ques donas dit donatiu
y traguessen las partidas los procuradors de las bolsas capitular y co-
muna, hagut respecte de la renda que te cada bolsa, y que jo lo doctor
Jaume de Asprer, ab algun dels beneficats, fessem la dimensio del que
toca a pagar a cada bolsa y que cuidas enviar dit diner.”
f. 232.
1708, març, 26
El doctor Francesc Capdevila és designat portant del santcrist a la processó
de Dijous Sant.
f. 232.
1708, juny, 5
Prevenció per posar en lloc segur els objectes de valor de la col·legiata.
“… proposa lo senyor arxipreste que, a vista dels temors hi havia
que els enemics ocupassen esta terra com ho conjecturaven de les pre-
visions que es feien en Prats, seria be posar en cobro la plata y robas
de l’església y, nemini discrepante, fou resolt que el senyor canonge
Hospital, amb lo beneficiat de Sant Antoni, possasen la plata en las
caxas y la roba bona en uns calaxos perquè, si continuaven les males
noticies, se pogues tot transportar en part segura.”
f. 232.
1708, juny, 17
Supressió del refresc als cantors.
“… se lleva lo ordre y consuetud hi havia de donar refresch als
[cantors], tant los 3 dias de las matinas de la Semmana Santa, vulgo
[fa sols26], com en lo de la octava de Corpus, per los excesos se expe-
rimentaven.”
f. 232.
1708, juny, 19
Pregàries pel viatge de la reina.
“… se llegi una carta del Rey, nostre senyor, ab que demanava
se fessen rogatives per lo felis arribo de la Reyna quis trobava a Milà,
y se havia de embarcar per venir a Barcelona per consumar lo matri-
moni. Y se resolgue comensarlas lo die 20 dient en ellas, despres de
la salve, una lletania ab las collectas acostumades y la ultima collecta
pro navigantibus.”
Construcció d’una casa al costat del pont Vell.
“Honorat Roca demanà llicència per ajustar la arcada del Pont a
la casa fabricava iuxta pontem, y me demanaren facultat per firmarli
un acte ab dita llicència de pendre dita arcada.”
26. Fàsols: Les matines del Dimecres, Dijous i Divendres sants, durant les quals
es té exposat un triangle de ciris i es va apagant un ciri a la fi de cada versicle, fins que
romanen tots apagats (DCVB).
1708, agost, 17
Compliment amb una visita.
“... resolgueren anar a donar la benvinguda al excelentissim se-
nyor Conde de la Puebla,27 general de les tropes qui, per resguart
desta montanya, se trobaven en esta Vila; y fonch anomenat lo senyor
canonge Miquel Soler.”
Festa del Roser i petició dels pabordes d’aquesta festa.
“Item se resolgue fer la festa del Roser dels fadrins lo quart diu-
menge.”
“Item se decretà una súplica ab que demanaven los dits fadrins
se imposas una pena contra dels traginers qui, en dias de festa, re-
visarian pagar los 6 diners acostumaven per cada cavalcadura que
aportasen bast y pussasin en lo districte de esta Vila; y se me ordena
ho registras en la cort.”
f. 232.
1709, gener, 14
Petició d’alliberament d’un pres.
“… se llegí una suplica ab que se demanava fos relaxat de las
presons un home que lo batlle de Salarsa havia portat pres, sobre la
qual se resolgue fos tret de la preso y posat en custodia en alguna
casa ahont no sentiria tant los rigors del fret que excessivament patia
en la preso …”
f. 233.
1709, gener, 19
Petició dels cònsols de la processó de Sant Sebastià.
f. 233.
1709, febrer, 1
Petició dels cònsols de Camprodon perquè es vagi a prendre el jurament al
nou veguer.
f. 233.
27. El coronel don Antonio Colón de Portugal y Toledo, Conde de la Puebla,

s’havia passat al bàndol austriacista l’any 1706, quan les tropes de Carles III entraren a
Castella, conjuntament amb el seu pare don Manuel Joaquín Álvarez de Toledo, conde
de Oropesa, la seva mare i el seu germà, Don Vicente Álvarez de Toledo.
1709, febrer, 7
Proveïment de blat a l’exèrcit i sol·licitud de permís d’edificació.
“… y després d’haverse llegit una carta de don Ignasi Sants, jutge,
amb que demanava fer lo Capitol que ses vassals aportassen a Olot un
partit de blat que per la magestat y les tropes s’havia comprat. Entrà
mossen Antoni Soler y demana llicencia al Capítol com a senyor juris-
diccional per edificar una casa dins lo districte desta Vila; y resolgué
la major part concedir dita llicencia sine alicuius preiudicio; lo senyor
canonge Sola fou de sentir informarse primer antes de resoldre donar
dita llicencia.”
f. 233.
1709, febrer, 28
Construcció i manteniment de les cases dels canonges.
“… Item se proposaren varias rahons sobre la edificacio de la
casa devant lo claustro de Sant Matheu, que molts anys ha estat di-
ruida, y de la conservacio de les demes cases del Capítol; y se ordenà
al canonge Joncar previngués cals.”
Designació del portant del santcrist en la processó de Dijous Sant.
“… se resolgue que lo senyor canonge Hospital suplicas al senyor
Vilallonga si voldria servirse aportar lo Sant Christo a la professió de
Dijous Sant.”
f. 233.
1709, març, 8
Construcció de les cases dels canonges.
“… despres de legir una suplica donada de part de un ques tro-
bava en la preso fosca demanant fos aliviat, posantlo en la primera
preso, la qual fonch comesa al jutge; se proposa si se emprendria la
fabrica de la casa, de que se havia parlat en la antecedent resolucio,
gastant per dita obra lo diner se trobava avançat de les absències, ab
la promesa de tornarlo a ditas absencias quant se hauria recobrat del
mateixos llogers o arrendaments se farien de dita casa, recobrant las
absencias tots los anys dits arrendaments fins fos satisfeta la quanti-
tat que costaria dita obra. Lo senyor canonge Espiell, Darnes, Solà y
Joncar foren de sentir ques fabricassen no sols una sino dos casas,
gastant de diner de las absencias de la manera se havia proposat, en-
cara que dit senyor canonge Espiell se reservà el que no se li pogues
donar alguna molestia ni se li pogues pendre ninguna pedra que en
eix cas disentia …”
f. 233.
1709, març, 11
“… despres de haver lo senyor canonge Soler demostrat son sen-
timent y format sas queixes de haverli dirruit lo hort y espatllat las
parets per fabricar en dit lloch las casas en la antecedent resolucio
mentionades sens aguardar que ell fos tornat, per [deduhir] sas rahons
se tornar votar si se gastaria de diner de absencias per dita fabrica …”
f. 234.
1709, abril, 3
Donatiu al rei.
“… entraren los consols per presentar una carta de la Diputacio
ab que demanaven lo donatiu que per las Corts se concedí al Rey; y
sels respongue se pagaria la quantitat ques degues y no quedarian per
los diners deuhan los ecclesiastics de complir.”
“Se tornà en dita junta parlar de la fabrica de las casas en las
antecedents mencionadas y, despres de moltissima varietat de rahons,
se quedà en que se [disurreguessen] medis proporsionats per dita obra
o per lo gasto de dita fabrica, suposat persistiam los dalt nomenats en
disentir se gastas de diner de las absencias.”
f. 234.
1709, abril, 8
“… y, despres de varias rahons per la disensio hi havia sobre la
resolucio del die 8 març y las següents, se feren algunas protestas y
requeriments quals consta en poder de Pau Isalguer; lo mateix succe-
hi el dia y eiusdem y com en cada dia destas juntas hi hagues molts
quentos nos poden escriurer certesa de resolucions.”
f. 234.
1709, abril, 30
Construcció d’una casa prop del pont Vell.
“… y entraren los consols per representar com Honorat Roca
tancava lo pas per a on se aportan las bigas se han de menester en la
Vila que es sota del pont y en lo hort que antes era de na Coli, y sels
respongue lo requestassen.”
f. 234.
1709, juny, 1
Construcció del vas de la família Blanxart.
“... digué dit Darnés que Joan Blanxart demanava se li concedís
lloch devant lo altar de Nostra Senyora del Roser de esta iglesia per
construir una sepultura per ell y per son germà, y que offeririan a la
iglesia [200 o 700] lliures per celebracions de missas o altres sufragis …”
f. 234.
1709, juny, 3
Petició de pregàries.
“se congregaren tots los senyors dalt anomenats en lo cor major
a on entraren los consols y demanaren pregaries perque Nostre Senyor
nos donas serenitat; se concediren.”
f. 234.
1709, juny, 7
Construcció de les cases dels canonges i disputes entre els pagesos de Tre-
gurà.
“… lo senyor canonge Solà havia demanat juntas lo Capítol que
ell diria lo que volia: dit Solà digue havia demanat sa juntas Capítol
per fer relacio del que havia obrat en Vich a on, de ordre del Capítol,
havia anat per la controversia de la edificació de las casas. Y, com
se comensas ja com las demes vegades a moures ruido per differents
rahons que no es facil poder escriure, se donà llicència als pagesos de
Tregurà per entrar a fer una representació volian, la qual feren que,
per no esser mes que controversias entre ells, no la escrich …”
f. 235.
1709, juny, 8
Problemes, crits, raons i dissensions al capítol pel nomenament dels capi-
tulars que han de ‘muntar’ la bossa de batlle.
f. 235.
1709, juny, 12
Quota per al manteniment de les cases dels canonges.
f. 235.
1709, juny, 21
El secretari de la vila s’amaga per por de ser insaculat en la bossa de batlle:
“… entraren los consols i digueren que no sabien on era llur secre-
tari …”. Finalment, es “munta” la bossa de batlle.
f. 235.
1709, juliol, 1
Josep Palet, apotecari: sol·licitud de [8 o 6] bagatges per a transport.
f. 236.28
1709, juliol, 2
Súplica d’un pres.
f. 236.
1709, juliol, 4
L’arxipreste, des de Barcelona, requereix la presència del nou batlle,
Joan Baptista Blanxart, adroguer. Llarga discussió sobre si l’ha
d’acompanyar algun dels capitulars.
f. 236.
1709, juliol, 17
Els advocats defensors del batlle Blanxart convenen una “dependència”
que estipula que el batlle renunciarà al seu càrrec en un termini de
dos o tres mesos.
f. 237.
1709, juliol, 20
Proposició d’un pres de permutar la seva condemna per l’ingrés a l’exèrcit
del rei Carles III.
“…se llegi una suplica de un pres de Gombren que esta detingut
en las presons 5 o 6 mesos ha demanat fos relaxat de dites presons ab
un pacte voluntari de servir un any a nostron Rey Carlos 3 (que Deu
guarde) … lo que es tenia que fer pera que lo Capitol no incorregues
a la irregularitat, per ser cosas de criminal, y haver comès lo dit pres
un delicte molt atros conforme consta en lo proces …”
28. Canvi d’escrivent.
Problemes i diverses qüestions sobre l’arrendament d’uns masos a Gom-

brèn, Pardinella…
1709, setembre, 24
El Reial Consell havia requerit, per ordre del regent —l’arxipreste—, el doc-
tor Francesc Torrent, jutge, per instar-lo que renunciés a la judicatura
—jutge del capítol. S’expressen diferents opinions dels membres del
capítol referents a si s’ha d’acceptar o no aquesta renúncia.
f. 237.
1709, octubre, 10
Els cònsols supliquen al capítol que intenti evitar la fugida dels prohoms
davant la imminent entrada de les tropes franceses a la vila. Trasllat
dels objectes de valor de la col·legiata a Llaés.
“… son entrat en dit Capitol los cònsols dient que tots els senyors
de la Vila sen volian anar per la amanasa dels francesos, y deixar llurs
cases y demés capitulars, y així han demanat tot favor y ajuda per la
asistència de la Vila perque no fos cremada ni mal tractada, assistint
tots els comuns, tant Capítol, Vila y demés parroquies, per lo que se
oferis donar al enemich, demanant assistència de dos capitulars que,
junt amb els cònsols, poguessen anar en las casas dels militars repre-
sent los la gran falta farien en la Vila si sen anaven, y anantsen se
obligassen en tot lo que lo francès demanaria per llur part [tochan];
y ha resolt lo Capítol anasen los canonges Josep Darnes y Josep Sola
junt amb los consols per dit effecte, y a més del sobre referit se ha
tractat de aportar la plata y robas en Llaers y es estat anomenat lo
senyor canonge Miquel Soler per acomoboyar dita plata.”
f. 237.
1709, otubre, 14
Amb motiu de la guerra amb França, s’acorda el trasllat de Llaés a Gom-
brèn dels objectes de valor de la col·legiata.
“… se proposa també que, essent lo francès en Olot, podria ser
no baixas en Vich y que la plata y robas no estaven segures en Llaers
y que lo propri era portarla en Gombrèn y, per estar mes segura, y
se resolt se escrigues en Gombren peraque anassen en Llaers ab las
chavalcaduras necessàries per lo transport de dita plata y robas, y que
vingues en esta Vila una chavalchadura y fadri per un capitular per
acomboyar dita plata; y fou anomenat lo canonge Joseph Darnes [per dit]
effecte.”
f. 239.
1709, novembre, 4
Privilegi de doctor del canonge Joan Pau Blanxart.
f. 239.
1709, novembre, 18
Retorn de Gombrèn a Sant Joan dels objectes de valor de la col·legiata.
“… ha proposat lo canonge Darnes, amb voluntat del senyor ar-
xiprest, ques tenia de anar a sercar la plata en Gombren y que los
pagesos volian celebrar festa en acció de gràcies al Santíssim Misteri
pus nos ha deslliurat dels [francesos] lo diumenge vinent; y que, tro-
bantse aquí un home de Gombren y lo qual es Simon Dachs, que la
iglesia tenia de enviar un propri per dit effecte y oferintse dit Simon
dexar la chavalcadura sua per un capitular per anar per dit effecte, se
ha resolt anas lo canonge Darnes pus li havia acompanyada y pren-
gues las chavalcaduras necessaries y los homens fossen menester per
acompanyar dita plata y sels pagas lo gasto necessari.”
f. 239.
1709, novembre, 27
Tall o contribució extraordinària per a sufragar despeses relacionades amb
la guerra amb França.
“ha proposat lo senyor arxiprest que los consols tenian que dir
alguna cosa, y son entrats en dit Capítol representant que, per los tre-
balls havia patit la Vila, suplicaven se fes un tall pus los emoluments
no eran bastants per pagar; y se ha resolt formassen un compte del
que se havia gastat per lo francès enemich nostre y son anomenats
per dit tall …”
f. 240.
1709, desembre, 22
Abusos comesos durant la guerra amb França.
“… se ha llegit una carta del tinent coronel don Jaume de Carrera
advertint-nos com algun vassall de nostra jurisdicció havia despullat
dos desertors; y se ha resolt se li respongues se donaria ordre al batlle
que administres justícia …”
f. 240.
1710, gener, 14
“… se ha llegit una súplica la qual havien entregat los consols al

senyor arxiprest per uns gastos se havian fets per los francesos quant
pujà l’armada francesa en Olot y després en Sant Pau de Segúries, lo
qual cas succehi en lo 1709 en lo mes de octubre de dit any; y ha resolt
lo Capitol tornas resposta […] Capítol ha resolt que, per ser una cosa
tant tenua lo que ha gastat la Universitat que son tres sentas lliuras per
dita Universitat, que no estaria be al Capítol contribuir, que bastants
gastos havia tingut lo Capítol, ja per propris per las baronias, ja per
la obediencia que aportà lo canonge Joncar a la armada francesa, ja
per lo transport de la plata en Llaers y Gombrèn y la qual aporta lo
canonge Darnes, que sols eixos gastos importan mes del que no tindria
de pagar lo Capitol y dita Universitat tindria de satisfer alguna cosa
a dit Capítol per los gastos ha tinguts, y en cas los emoluments de la
Vila no pugan soportar ditas tres sentas lliures prengan un censal.”
f. 241.
1710, gener, 29
Els cònsols continuen demanant autorització per a fer un tall o contri-
bució extraordinària per a sufragar les despeses ocasionades per la
guerra amb França, però el capítol els indica que, per la quantiat,
prenguin un censal.
f. 243.
1710, febrer, 28
“… ha proposat lo senyor arxiprest que lo rector de Sant Pau y
obrer y los obrers de Sorroca, Ogassa y de esta parroquia se trobaven
aquí, y lo rector de Sant Pau demanava se li satisfessen los gastos
havian ocasionat los francesos en sa parroquia; y se ha resolt que era
molt just y que los canonges Joncar y Hospital lo adjutor cuidassen de
eixa dependencia, y lo síndic de Bianya, qual es Josep Ferrer i Noguer
de Olina, ha presentat una suplica demanant que no entenian los de
Sant Salvador y Clot pagar al igual de la Ribera de Sant Joan; y se
ha resolt que, mirant per ditas parroquias, se tenia de mirar per les
demes, y se ha resolt se escrigues per totes les parroquies y ques miras
lo ques tenia de fer, y que si lo rector de cada parroquia volia jurar lo
valor de sa parroquia aleshores se veuria lo ques tindria de obrar.”
f. 243.
1710, març, 1
Conductes de metges.
f. 243.
1710, març, 19
“…se ha llegida una suplica dels consols demanant un tall per los
gastos havian ocasionat los francesos, y se ha resolt los dits consols
fessen ostencio dels emoluments de la Vila y aleshores se veuria lo
que es te d’obrar.”
f. 244.
1710, abril, 1
Felicitació (“enhorabona”), al nou bisbe de Vic.29
f. 244.
1710, abril, 11
Josep de Vilallonga i Maresme sol·licita dur el santcrist per Dijous Sant.
Peticions de Surroca i Sant Pau demanant permís per a femar els emprius:
“se ha resolt se toleres per ser lo temps tant inconstant [per] guer-
res”.
f. 244.
1710, abril, 24
Alteració dels llits dels rius.
“… y se ha proposat sobre les aixechades30 ques [destrueixen a]
la Ribera, y se ha donat ordre al canonge Joncar digues al [batlle que]
proveís de remey, que nos fesan aixechadas per la [conservació] del peix.”
Inici de les obres de construcció del cambril del Santíssim Misteri.
“… y se ha proposat si volia donar llisencia lo Capítol per espat-
llar la torra del Santíssim Misteri per fer lo cameril [y se] ha resolt
fiat et sich fuit resolutum.”
f. 244.
29. Manuel de Santjust i Pagès, bisbe de Vic de 1710 a 1720.

30. Operació d’eixugar el llit dels rius i xaragalls, amb preses i dics, per fer-ne
prats (DCVB).
1710, abril, 30
Referent al pagament del delme de la llana i la carn.
“… Francesc Guanter i Honorat Roca, com arrendadors de la
renda del Capítol, que los pagesos no pagaven los delmes de llana i
carnelatge fent molts fraus; y se ha resolt fer una crida… y lo canonge
Joncar ha entregat uns comptes de anades havia fet per lo francés, y
se ha anomenat los senyors canonges Soler y Hospital, coadjutor, per
passar dits comptes.”
f. 245.
1710, maig, 9
Petició d’informació sobre cavalcadures.
“… y ha proposat lo canonge Darnés ab voluntat del senyor arxi-
prest dient que los consols lo havian trobat en sa casa que se trobava
en lo hostal un agosil (agutzil) ab ordre de sa Real Magestat, que Déu
guarde, demanant una llista de totas las chavalchaduras fossen bonas
per bast o albarda, y se ha resolt se fes lo servey del Rey.”
f. 245.
1710, maig, 17
Notificació de l’arxipreste al capítol de la seva marxa a Vic i Barcelona.
“lo senyor arxiprest ha proposat que estava de partida per a […]
Barcelona y que, tant en comu com en particular, si cosa se oferia
[…] desitjava servirlos; y se ha respost dient que tots gustosos de
ser […] y ha proposat dit senyor arxiprest ques tenia de fer ambaixada
al bisbe de Vic que havia entrat en la ciutat el dia 15 del corrent […].”
Cap canonge no vol anar a fer l’ambaixada al nou bisbe de Vic i es discuteix
l’obligació d’assistir a un sínode convocat pel nou prelat.
1710, maig, 21
Arranjament de l’orgue.
“… y se ha resolt pujassen tots los capitulars per veurer lo orga
quina necessitat te de adobarse, en cas hi vulguin pujar.”
f. 246.
1710, maig, 30
Construcció del cambril: trasllat del grup escultòric del Santíssim Misteri.
“… se ha proposat tenien de baixar lo Santíssim Misteri ques tenia
de espatllar lo lloch a on esta y fer lo cameril; y se ha resolt posalo
en puesto a on estigues [me…] o be se posas al arxiu de la moneda,

si hi podia estar o be en la [congregacio].”
f. 247.
1710, juny, 2
Construcció del cambril i trasllat a la capella dels Dolors del grup escultòric
del Santíssim Misteri.
“… ha entrat lo rector Antoni Soler dient que los pabordes pa-
gesos havien encomanat representas al ilustre Capítol si volia donar
llicència per traurer unas pedras picades que estaven en lo cementiri
que per temps hi havia cobert, las quals tenian de servir per las can-
tonadas del cameril del Santíssim Misteri; y se ha resolt que, sols no
fos en perjudici de ningu, se fes y, en cas ningu contradis, se fessen
uns padrissos altra pedra y ha proposat dit rector Antoni Soler que,
pus lo Sanctíssim Misteri estava en la congregació y nos podia tancar
la porta, demanaven dits pavordes del gloriós Santíssim Misteri si vo-
lian hi posasen pany y clau per tancar pis en quasevol hora entraven
las donas i criatures per veurerlo y, com apar no ser dessent que en
qualsevol hora entria tota manera de gent per ser relliquia tant sump-
tuosa, se ha resolt fiat.”
f. 248.
1710, juny, 21
Petició de tall o contribució extraordinària per a fer front al cost d’un servei
al rei.
“… que los consols demanaven si los volian concedir un tall per
ajudar als qui van a bagatge per nostre Rey; y se ha resolt fiat …”
Sínode a Vic i detenció del canonge Blanxart (veg. núm. 1, 17/5/1710).
“… també se ha llegit una carta del senyor canonge Blanxart que
es troba a Vic per dependencies del Capítol per no haver assistit en lo
sínodo y dit se troba detingut en dita ciutat de ordre del señor bisbe,
y se ha resolt enviarli diners pus ell los demana com és just …”
f. 249.
1710, juliol, 11
Construcció del cambril.
“… y son entrats los pabordes del Santíssim Misteri demanant
si los volian ajudar de alguna cosa per la obra del camaril que ja ha-
vian acabats los diners y nos podia treballar mes dient que [cuidava]
lo Capitol de alguna cosa, pus tenien intent de fer una aula […] lloch
per tenir lo Capítol; se ha resolt donar sent y vint lliures […] per ser
cosa del lustre de la iglesia, y los pabordes del Roser han demanat si
es volia concedir llicència per fer la festa al quart diumenge de agost.”
f. 250.
1710, juliol, 13
Assistència o no al sínode de Vic.
f. 250.
1710, juliol, 29
“… se ha llegit una suplica donada per los pagesos de las par-
roquias de Sorroca, Ogassa y Ribera demanant fossin aliviats de un
tall sels demanava per socorrer [lo senyor rector] de Sant Pau per
uns gastos havian fet los francesos en lo mes de octubre […] y se ha
resolt cridar los obrers de dites parroquies y donar ordre al batlle […]
paguian y juntament se poposa que los de la parroquia de Sant Salva-
dor [… recla]maven fossin socorreguts, que també havien patit molts
gastos […] com consta ab rebudes dels mateixos francesos, donant la
raho[…] menos vassals que los de Sant Pau que també tenen unio feta
[…] de ajudarse los uns als altres y se ha resolt que los dits o [dem…]
los ajudassen y en dita junta …”
f. 251.
1710, agost, 9
Celebració d’una victòria del rei Carles III.
“…que los militars demanaven si volian cantar un Te Deum per
la victoria havia tingut nostron Rey Carlos tercer, que Deu guarde, y
se ha resolt nemine discrepante fiat.”
f. 252.
1710, agost, 26
Celebració d’una victòria del rei Carles III.
“… ha proposat lo canonge Miquel Soler dient que, pus nostron
Rey Carlos tercer, que Deu guarde, havia tingut una gran victoria31
ab lo enemich contra lo duc den Jou32 que li havia destrossat tot son
31. Batalla d’Almenar.
32. Felip V, duc d’Anjou.
exercit; era de sentir se cantas un Te Deum donant gracies a nostre

senyor del feliz succes havia tingut nostron Rey y monarcha Carlos
tercer, que Deu guarde.”
f. 253.
1710, setembre, 22
“… son entrats los administradors del Santíssim Misteri dient si
volian deixar un roure ja tallat per obrar fusta per lo cameril del San-
tíssim Misteri, o be la ques tingues menaster per dit cameril tornant
la, y se ha resolt fiat, y han demanat si los volian donar la pedra que
te la iglesia per fabricar dos casas, y se ha resolt no se podia deixar
pera que se tenian de obrar las dos ditas casas …”
Neteja de l’interior de l’església de la col·legiata, incloses les voltes.
“Jo, lo canonge Darnes, he proposat que seria be se ascombra-
sen totas las voltas de la iglesia fent una gabia per poder rodar tota
la iglesia per netejarla; y se ha resolt se miras que costaria ab mestra
Jaume Pujol.”
f. 254.
1710, octubre, 7
“… ha proposat dit senyor canonge Espiell que era de sentir se
donas la presencia al rector Antoni Soler, pus tenia tot cuydado de la
fabricha del cameril del Santíssim Misteri que, a mentres se treballas
en dita fabrica, se li donas la presencia y nemini discrepante se li ha
concedit.”
f. 254.
1710, octubre, 27
Visita i manutenció d’un militar austriacista.
“… se ha llegit una carta del jutge Sicart de Ripoll, de ordre del
conde Sifuentes [Cifuentes33] marquès del Conxer [Alconchel] [Fernando
de Silva y Meneses] … demanant en dita carta que esta tarda tenia
33. ‘En Aragón faltaron las motivaciones del movimiento valenciano. Las clases
gobernantes, nobles y caballeros y personas principales se mantuvieron leales a Felipe
V con excepción de algunos nobles como Cifuentes, Sástago y Coscojuela.’ A: León Sanz,
Virginia, “La dimensión civil de la Guerra de Sucesión española en la historiografía
actual”, Cuadernos de Historia Moderna, núm. 10 (1989-1990), p. 183-194.
gust dit conde Sifuentes, marques del Conxer, pujar en esta Vila y fer
nit en ella demanant en dita carta tenia gust de algunas truytas y li
tinguesen aparallat un aposento calent; y se ha resolt las baronias
pagasen la meytat del gasto y la altra maytat la Vila.”
f. 255.
1710, desembre, 19
Convocatòria i pagament d’un sometent.
“… son entrats los consols demanant sels consedis un tall per
un somatent de 12 homens per anar en Girona y nemini discrepante
ha resolt fiat.”
f. 255.
1710, desembre, 23
“… don Josep de Vilallonga demanava que Miquel […] das lo
somatent de las baronias per tenir dit don Josep […] ordre de la Rey-
na, nostra senyora que Deu guarde, per als […] general per tota esta
montanya …”
f. 255.
1711, gener, 7
Pregàries pel setge de la ciutat de Girona.
“… y se ha resolt fer pregarias a la missa major, ab lo sagrament
patent, fins que los francesos haguessen alsat lo siti de Girona.”
f. 256.
1711, febrer, 4
Curs de la guerra amb França: prestació d’obediència a les tropes franceses.
“…y se ha llegit una carta dels consols de Olot donant noticias del
moviment havia fet lo francès y com la dita Vila de Olot havia portat
la obediència en Girona; y se ha resolt aportarla quant dits francesos la
demanasen, y se ha anomenat lo senyor canonge Jauma de Asprer y
no ho ha volgut aceptar, y se ha passat anomenar lo senyor canonge
Jonchar per portar dita obediencia, qui ha respost dit canonge Jonchar
que no volia anar, si era que la iglesia o Vila se tingues de cremar a
leshores aniria, y que no volia donar comptes del gasto faria, sino que
se li donas un tant o quant per son gasto; y se ha resolt donarli dos
[…] de vuit.”
f. 257.
1711, febrer, 8
Prestació d’obediència a les tropes franceses.
“… lo senyor canonge Segimon Espiell ha proposat que los consols
li havien [entre…] los vots de un consell general havian tingut en lo
claustro per [portar la obediencia] als francesos en la vila de Olot, y
tot lo poble es estat […] y lo canonge Ferrer es estat de sentir que no
hi ve be, pero que no pot aturar al poble, Asprer es de sentir que vajan
suposat han resolt de anar Darnes se refereix al vot donat al matí en
la capella de la Congregació ab la Junta se tingue assistint los consols,
militars y beneficiats y curats de la parroquial y altras individuos de la
Vila dient que, per las grans amanasas donavan los francesos y vehent
que tots los pobles circumveyns la havian donada, era de sentir que
antes nos perdes la Vila y iglesia era de sentir se donas, y los demes
sobra nomenats Sala, Jonchar, Hospital, Blanxart, Hospital coadjutor,
de Asprer coadjutor son estats de sentir se donas dita obediencia.”
f. 257.
1711, maig, 12
Es concedeix als de Sant Pau de Segúries que puguin empenyorar alguns
emprius per a fer front a les despeses ocasionades pels francesos.
f. 258.
1711, juliol, 26
Fortificació i defensa del castell de Camprodon.
“… los consols tenian que dir alguna cosa y son entrats dient
que lo G.L. Nebot los havia cridats trobantse en Camprodon dient que
convenia se enviassen farrallons y bagatges per fortificar lo castell de
Camprodon; y se ha resolt que tornas un consols a trobar dit Nebot
que, si enviava un ordre, que aleshores se faria lo servei del Rey (que
Deu gaurde) perquè en virtud del ordre se manava als vassalls y si en
ningut temps convenia se pogues ensenyar dit ordre …”
f. 259.
1711, agost, 4
Donatiu al rei.
“…se ha llegit una carta del senyor Regent la qual [anava dirigida]
a don Joseph de Vilallonga demanant un donatiu li havia promes […]
Regent per servey del Rey (que Deu guarde) tots los comuns que, per
part […parroquial] import pagar trenta doblas ab bis diferents pagas
[…] juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre y se ha resolt que,
per part de nostra iglesia, estavam promptes y aparellats en pagar dit

donatiu y los consols han demanat si los voliam deixar diners a censal,
pero que no volian pagar pensió fins la iglesia tingues esmers; y se ha
resolt no deixarlos sino corrent la pensió …”
f. 260.
1711, agost, 1
Donatiu al rei i funerals per l’arxipreste Miquel Molins.
“…una carta del senyor Regent demanant […] demanantlo per
ordre de nostron Rey (que Deu guarde) per subvenir los fusillers per res-
guart de esta montanya, que per la iglesia toca dotza doblas, valent
dites dobles sent seixanta vuit lliures barceloneses, y com las dos igle-
sias promet eren donar trenta dobles amb bis iguals pagas; se ha resolt
pagar quinze doblas, so es, dotza per nostra iglesia y tres per la part
toca a la parroquial, y se ha resolt fer un cos present per la anima del
senyor arxiprest Miquel Molins donant de charitat a quiscun resident
tres sous de un nocturno y tres sous del offici y tres sous als escolans
vermells y dos sous als negras.”
f. 260.
1711, agost, 31
Pregàries per un temps plàcid i denegació de permís al mestre de capella per
desplaçar-se a Camprodon.
“…los consols y obrer han demanat pregarias majors per sol …
se ha llegit una carta del mestre de capella per anar en Camprodon
per representar algun paper de comedia ab sos instruments; y se ha
resolt no concedirli llicència per dit effecte.”
f. 261.
1711, setembre, 2
Ambaixada o rebuda del regent de la col·legiata.
“…que lo senyor Regent venia en esta Vila y se ha nomenat los
canonges […] per portar la embaixada a dit senyor.”
f. 261.
1711, novembre, 14
Ambaixada o rebuda del jutge de la Reial Audiència.
“… ha proposat dit Soler dient que don Salvador de Baldrich,

jutge de la Reial Audiència, se li tenia de fer ambaixada pus se troba
en la Vila ...”34
f. 262.
1711, novembre, 24
Despeses per la fortificació del castell de Camprodon.
“… se ha llegit una carta del senyor Regent en resposta de altra
escrita lo Capitol sobre los farralloners per la fortificació de Camprodon
y també demana en dita carta lo donatiu ofert al dit senyor Regent
que antes lo demanava per pagar alguns fusillers y ara lo demana
per la fortificació de Camprodon; y se ha resolt pagar dit donatiu y
respondrer en la carta ques faria tota diligència per enviar dit donatiu
al clavari de Olot.”
f. 262.
1711, novembre, 2
Al marge: “somatent”.
“[…ta de don Joseph Puig jutge de la Reial Cor…de la Reyna
(Deu la guarde) y se ha resolt re… que demana…].”
f. 262.
1712, gener, 19
Petició de processó [de Santa Àgata] i manteniment i allotjament de
l’exèrcit.
“… dels consols y dits son entrats en Capitol y han demanat la
professió de … y se es concedida y han demanat de gracia que per
los grans treballs … per lo allotjament tenian de un general de batalla
d’en Gaspar de …. Ajustat lo cortel a tres reals ut vuit y mitg y bis
quintars de llenya y dinou robas de palla tots los dias han suplicat sels
concedis que las baronias contribuisen per dit cortel y se ha resolt fiat
y a mes dels sobre dits canonges …”
f. 263.
1712, gener, 24
Presa de possessió de l’arxipreste Joan Baptista de Vilana i de Millàs.
34. Visita motivada pel repartiment d’emprius.

“… ha proposat lo canonge Darnes ab voluntat de dit canonge

Soler dient que havia fet consultar la butlla del senyor Arxiprest per
donarli possessió y no se ha trobat dificultat ninguna; y se ha resolt
donar dita possessió a son llegítim procurador y se ha llegit una carta
de la senyora Reyna (Deu la guarde) demanant possessió per dit senyor
arxipreste conforme consta en lo arxiu; y se ha resolt no admetrer
carta misiva de Vich per ningu perque es de perjudici de la iglesia y
curia y se ha donat dita possessio conforme se donà al doctor Miquel
Molins arxipreste sens carta misiva.”
f. 264.
1712, febrer, 3
El veguer de Camprodon presta jurament al capítol.
“… se ha llegit una carta del veguer de Camprodon assenyalant
per lo segon dia de Qua[resma] per predreli lo jurament en la Vila de
la Real …”
f. 264.
1712, maig, 17
Presa de possessió de l’arxipreste Joan Baptista de Vilana i de Millàs.
“… de ordre del senyor don Joan Baptista Vilana y de Millas,
arxipreste … ha proposat dit senyor arxipreste ab lo zel desitjava com-
plir a la iglesia a sas obligacions fent [seu] preambol donant moltas
enorabonas a tot lo Capítol de son arxiprestat …”
f. 264.
1712, juny, 14
Referent a un molí que pretén construir Josep de Vilallonga.
“… que don Joseph de Vilallonga tenia que participar alguna cosa
y dit Vilallonga ha demanat si li […] llicència per fabricar un molí en
las salidas y se ha resolt fiat …”
f. 265.35
1712, juliol, 23
Allotjament de soldats i festa del Roser.
“… los cònsols donaven part com alguns habitants de la Vila no
volien donar pa als soldats, y se ha resolt que es fes lo servey al Rey
35. En molt mal estat de conservació i pèrdua del suport.

… se ha resolt celebrar la festa de Nostra Senyora del Roser lo primer

diumenge de agost.”
f. 266.
1712, agost, 30
Tall o contribució extraordinària per a sufragar les despeses de la guerra
amb França.
“… ha proposat dit senyor arxiprest que tenia de fer un tall per
los gastos dels francesos, pus la venda de emprius no s’efectuava; y
se anomena los canonges de Asprer y Sola y Blanxart per fer dit tall
y ningun ha volgut aceptar; y se ha resolt adobar totes les heretats y
se ha donat la [incumbeneix] al canonge Joncar per fer-les adobar.”
f. 267.
1712, novembre, 19
L’arxipreste és a Barcelona assistint al sínode de la província Tarraconense.
f. 267.
1713, gener, 3
Resolució començada i no acabada.
f. 268.36
1719, març, 7
Els cònsols demanen pregàries perquè plogui.
f. 269.
1719, maig, 3
Represàlies als canonges austriacistes.
“… arriva lo doctor Torrent per presentar als particulars uns pa-
pers de desterros a Castilla y com no pogues presentar sino a dos
canonges se junta a la nit tot lo clero ques troba en la iglesia a on se
refugiaren los demes que sabian y reselaven nols volgues presentar y
se resolgue fer donar la presencia a qualsevol y me anomenaren a mi
y al reverent Joan Socarrats perque donesem sobre eixa dependencia
tan grave lo que aparegues per defensa de tots.
36. A partir d’aquest punt, desordre en les dates i continua el mal estat del suport.
Passarem molts dias quens guardarem los canonges Aspres, Hos-

pitals, Blanxart, Espiell que per tots hi havia desterros (com per mol-
tissims ecclesiastics del Principat es que se recitava en las Historias de
est temps tan turbulent) y despres ana lo canonge Ferrer que sols ell
era exceptuat y ab los medis se [acom…] las mateixas tornant també
los canonges Darnes y Joncar que havian [es… presentats].”
f. 269.
1719, juliol
Retorn a la situació de govern anterior a l’any 1714.
“ … se congrega lo Capitol assistint los canonges Espiell, Ferrer
[…] Asprer, Danes, Solà, Hospital, Blanxart, Jacinto Hospital […] Asprer
y lo doctor Corriols coadjutor: los proposí que lo comandant de las […]
que era a Camprodon havia ordenat la regidor o consol de esta […] ha-
via anat a pendre sos ordres despres de haver prestat la obediencia […]
se tornas estatuir lo govern de est poble com estava antes y en
[…] emperador […] lo any 1715 o als ultims del any 1714 haventse
[po…] eclesiastics desta provincia lo havian mudat per tot abolint uni-
versitats […] luego se resolgue fer jutge al doctor Hospital …”
f. 269.
1746, novembre, 6
Arranjament de l’orgue.
“… se llegí un estat que havia aquell dia fet y escrit lo senyor Josep
Busca, mestre organista de Barcelona, sobre de alló que se havia de
ajustar y del modo se havia de adobar la orga, que temps ha estavam
resolts adobar; y unanimes se resolgue [… plo …] suposat lo senyor
canonge procurador de absències se trobava ausent y no saber los diners
se troban en dita administració no quedavem ab dit senyor ajustats de
cosa alguna vehent tant gran suma demanava si que era nostre anim
ajustarnos y axi per ara que sen portas las midas de tot com si fossem
ajustats y que antes de Nadal proxim vinent li respondiram per lo si o
no en Barcelona y determina dit Capítol [perque] se informassen sobre
dit fet en Olot y en Camprodon a on havia treballat dit organer los
senyors canonges Salgas y Sitjar y que se dega pagar lo gasto tingue
de fer per dit senyor lo senyor mestre Pusalgues, com y també que en
cas nons concertassem ab dit senyor Buscá que se li pagaria lo treball
de dit die per regoneixer lo orga y pendrer ditas midas.”
f. 271.
1746, novembre, 22
Sobre l’orgue, però il·legible.
f. 271.
1714, març, 28
El bisbe de Solsona, refugiat per la guerra, sol·licita poder formalitzar la
benedicció dels sants olis a l’església de la col·legiata.
“se congregà lo clero de mandato del senyor canonge Miquel Soler
[senior], lo qual proposa que l’il·lustrissim senyor bisbe de Solsona, ques
trobava dias havia en esta Vila a on se havia refugiat per los perills y
[fra..ents] succehian ab las correrias que, per totas parts hi havia de
unas y altres tropas com se dira en las historias, demanava llicencia
per fer en esta iglesia la benedicció dels Sants Olis y, juntament la
asistencia de tots de que necessitava per dita funció, no pogue negar
dita petició, ans ve, tots ab molt gust prometerem asistirlo, y aixi se
feu lo endemà que era lo dia de Dijous Sant dita funció en lo altar de
Nostra Senyora del Roser en la qual hi havia 12 presbiteros, 7 diaques
y 7 sotsdiaques, y dos ab capas, queda sa il·lustrisima molt agrait y ho
demostra assistint tots los dies de la Semmana [sic] Santa en los oficis.”
f. 272.
[?]
Resolució de difícil concreció.
“… estaria acabat lo siti perquè se trobava actual organista …”
f. 272.
1715, abril, 10
Nomenament de Joan Pussalgues com a mestre de capella.
“… y, attés que el mestre de capella Jaume Casellas havia quedat
provehit del magisteri de Santa Maria del Mar i havia escrit, ab molta
satisfaccions, que no podia tornar a servir esta iglesia, se proposa quel
licenciado Joan Pusalgas, ques trobava present, pendria lo magisteri si
li donavem llicencia de anar luego a despedirse del Capítol de Vich a
on, per sa gran habilitat, estava conduint; y nemini discrepante se li
digue anas a despedirse y procuras esser assi per la Semmana Santa
en dita convocacio eran los dos germans Planella, músics de Olot,
quals referiren les habilitats de dit Pusalgas, y aixis queda conduit per
mestre de esta iglesia.”
f. 272.
1715, juliol, 18
Construcció del cambril: col·locació del grup escultòric del Santíssim Mis-
teri al cambril.
“…y se proposa que, a effecte de poderse collocar lo Santíssim
Misteri en sa capella per lo dia de sa festa, se havian enviat a servar
6 fadrins esculptors perquè, ab los que actualment hi treballavan, [se]
podria esser acabada la obra per dit dia del Santíssim Misteri; y que
haventse de [fer] lo gasto a tots los mestres que serian nous se ha-
vian de cansar y tenir moltas molestias los residents y altrament no
hi havia diner per tot lo [que sen] portaven los jornars si de dit diner
se havia de pagar lo gasto [e qui se los apareixia] donar o continuar
en any mes en donar de lo que se [resolgue…] serviria eixa cantitat
per lo gasto, resolutus [… continuas] un any mes en donar los 10 sous
cada mes […] continuos ad maiorem Dei gloriam.”
f. 272.
1715, octubre, 7
“Se congrega y convoca lo Capitol y […] per la tant sumptuosa
obra del camaril […] no hi havia medis per continuarse ni […] tant
se necessitava, sino es que se […] que son de las absencias; y […] lo
que se havia de treballar per […] resolgué, attes era obra de tant […]
dos anys ditas pocions per dit […] en algun temps la administracio
[…] de la […] que importaria […] 270 lliures sous pues estava […nas]
la administracio dita […].”37
f. 272.
[1716], juny, 7 i 18
Controvèrsia entre els beneficiats de Sant Pol i els canonges de la col·legiata.
f. 273.
[1716], juny
Petició d’ingrés dels corders a la confraria de Santa Llúcia.
“… se llegí una súplica de part dels corders […] perque fessen
agregats a la confraria de Santa Llúcia, se resolgué [agre… partici-
passen] dels privilegis de dita confraria ab las restriccions ques […]
37. Segueix un fragment que indica que les resolucions del capítol referides al
Santíssim Misteri s’anotin, segurament, al llibre propi de la seva administració.
mateixa suplica qual quedava o se mana registrarse en los [llibres…]

convé en la cúria.”
f. 273.
[1716], juny
Consessió de notaria.
“… concedir la futura successió de la escrivania al fill de Pau
[Isalguer…].”
f. 273.
[1716], juliol
Conseqüències de la Guerra de Successió.
“….Iglesia y se proposa que, attes la gravisima necessitat […]
per tots los pobles se feien demostracions y rogatives publicas […] al
Consell o Parlament general que a modo de Corts se han […] de la
Diputació a totas la Vilas perquè envien un síndic (com se ha […] Ferrer
y Guanter) y juntament han anat tots los cavallers y se […] Asprer ab
lo doctor Josep Gironella y lo reverent Antoni Soler [disposas…] ditas
pregarias la disposició se ha pres per dits consisteix en […] Santíssim
Sagrament en lo altar major, attes que la capella del Santíssim Misteri
seria capas a les 7 horas y mitja del vespre y ques tinga un quart de
oracio y ques fassa cada dia una pratica y se con[…] ab las llitanias
[sic] majors lo clero se ha disposat estaria ab dos alas en lo presbiteri
per major edificacio del poble a on se posarian banchs per asentarse
mentres predicara las predicas se han recomanat a mi dit canonge
Asprer, al doctor Gironella i als senyors domer y sagrista de la par-
roquial, juntament se ha disposat que lo diumenge hi hagi comunió
general al ofici, exortant als consuls y demes personas publicas sian
las primeras en donar exemple y despres sis regoneix fervor se fara a
la tarde professo general a peu descals a modo de professo de ques
fa en las missions.”
f. 273.
[1716], juliol, 21
Conseqüències de la Guerra de Successió: prestació d’obediència al gover-
nador de la Cerdanya.
“Vingueren los consols y entregaren un cartell o carta estampa-
da de la Diputació amonestava que per la resolucio se havia pres en
lo Parlament general de defensar la patria seria be que los pobles se
resistissen en donar la obediencia […] y juntament entregaren carta
del governador de Cerdanya que demanava exortant ab amenassas que
li portassen la obediencia y sobre això demanavan los aconsellasem y

se resolgue que, attes no hi havia perill imminent de que vinguessen
tropas a esta Vila, aguardassen alguns dias y que enviassen a las vilas
de Ripoll y [Camprodon] per saber que haurian resolt per poder des-
pres pendre la mes acertada resolució.”
f. 273.
[1716], juliol, 23
Conseqüències de la Guerra de Successió: prestació d’obediència al gover-
nador de la Cerdanya.
“Se convoca dos vegadas lo Capitol y presentaren […] tenian de
Ripoll y Camprodon estos ja havian anat a [donar…] anar se resolgue
fessen lo quels aparegues en la segona […] capitular per anar a donar la
obediencia se resolgue no [anas…] 2º perque en temps passat se havia
resolt no anas […] sen en los districtes de la baronia contigua a esta
[p…biam] que lo que demanava [dende] Puigcerdà dita [o…] poble de
[invasie et ita fuit] desta resolucio […] a amenassar ne llevarian actes
y sols per la […Antoni] Gandolfo governador de Cerdanya.”
f. 273.
[1716], juliol, 29
Conseqüències de la Guerra de Successió.
“Se entregà per los consuls una convocatòria [… …tular] a Ripoll
junt ab un consol un de la [p…] vahinas ab alguns cavallers de estos
pobles […].”
f. 273.
[1716], agost, 5
Al marge: “orga”.
“… era anat sens dir cosa ab las veus […] se resolgué que aquell
dia se li [ll…] hauria menester, y se donàs [int…] y despres se veuria
quin salari se […] 29 març y 4 abril sobre esta […].”
f. 273.
[1716], agost, 12
Al marge: “mestre de capella”.
“se tractà sobre lo mestre de capella […] iglesia per anar a Vila-
bertran se resolgue […] papers.”
f. 273.
[1716], agost, 19
Venda de la plata de l’església de la col·legiata.
“Se proposa per los disturbis se [..…] pertinencias se tenian de
la […] de Manresa y altres ques posas en cobro la plata y demes co-
sas preciosas de la iglesia y se deixa a la direcció del senyor canonge
Hospital.”
f. 273.
[1716], agost, 26
Compensació al mestre de capella per no haver complert degudament el
seu ofici.
“Sobre lo mestre de capella y en resposta de la suplica havia donat
se resolgue que, per las faltas havia fet que importaria segons la prorata
de la renda unas 16 lliures sous, que se li condonarian si deixava los
papers que la iglesia hauria menester a [congenduda] dels cantors.”
f. 274.
[1716], octubre, 14
Construcció del cambril: represa de les obres.
“No se havian en est mes congregat lo Capitol a ocasio dels transits
dels francesos y altres disturbis, y dit dia 14 se congregaren tots los
senyors canonges … y despres de haver tractat lo de la confraria pro-
posa lo senyor doctor Vergés que, com la capella del Santíssim Misteri
estava tant indecent per no haverse continuat la obra que anys havia
se havia empres, li havian dit algunas personas de bon zel y devocio
que se obligarian en pendre 100 doblas a censal …”
f. 274.
[1716, octubre]
Comiat al reverend Guillem Casademunt, mestre de capella.
“… de esser fora los senyors comensals entra en Capitol lo re-
verent [Guillem Casademunt…] que era de capella de esta iglesia y se
despedi del Capítol donant […] que, ab 14 anys servia la iglesia, havia
rebut offerintse en […] comú y particulars demonstrant ab llagrimas
lo sentiment […].”
f. 274.
[1716], octubre, 24
Tall o contribució especial per al subministrament a l’exèrcit francès.
“Fonch nomenat lo canonge Joncar per entrevenir ab los consols

en fer lo tall per satisfer los gastos de las composicions de blat, civada y
diner se havia tingut de pagar a las tropas francesas en los dias havian
transitat per esta Vila y en lo temps havian estat a Olot y a Camprodon;
y sobre la petició que feren los consols demanant si voldria lo Capi-
tol y eclesiastics ajudar en pagar alguna cosa de dits gastos, suposat
eran tant crescuts, se resolgue que, ab dit canonge Joncar, traguessen
lo compte y despres de sabut lo que importava fessen lo tall, y si aquell
era molt exorbitant se procuraria donarlos algun alivio.”
f. 274.
[1716], novembre, 14
Entrevista amb el militar Antonio Gandolfo.
“Se proposa per lo senyor canonge Soler que este dia passava a
esta Vila lo general o brigader de las dos coronas, don Antonio Gan-
dolfo, y seria be anarlo a visitar, sobre que hi hague moltas replicas
y excusas en los qui foren nomenats per dita funcio; no obstant ani
jo, lo canonge Asprer, a cumplimentarlo junt amb lo canonge Joncar.”
f. 274.
Al marge: “ajuda de 100 liures”.
“Se convoca tot lo clero y assistiren tots […] nomenats y aixi
convocats se proposa quen lo [cas …] a las tropas francesas importaven
mes de […] canonge Joncar a qui se havia recomanat […] si apareixia
be a tots ajudar o donar alguna […] nemini discrepante ab pacte que
los militars donassen [… …ta] perque poguessen fer la diligencia ab
[…] on se traurian ditas 100 lliures sous si de [par…].”
f. 274.
Al marge: “tall o gastos”.
“Se congrega lo Capitol y en dita […] ab los consols fessen lo
tall per pagar […].”
f. 274.
1717, setembre, 3
Mort del canonge Miquel Soler.
f. 275
1718
Acords d’administració litúrgica.
f. 275.
1719
Acords d’administració litúrgica.
f. 275.
1746
Censal.
f. 276.
[s. d.]
Memorial de les obligacions de “[…] lo mestra de capella Guillem [Casa-
demunt …] per ordre de l’Il·lustre Capítol”.
f. 277.
1640-1662
Extractes d’arrendaments.
f. 278.38
[s. d.]
Notes sobre les opinions de diversos canonges en temes que, a causa de
l’estat de conservació deficient del document, no es poden concretar.
f. 279.
[s. d.]
Questionari o inquisició sobre la confecció i la qualitat del pa.
f. 280.
1713, març, 14
L’arxipreste Joan Baptista Vilana i de Millàs és present a la sessió del ca-
pítol.
Conducta al metge.
f. 281.
38. Segueixen a partir del foli 284.

1713, març, 22
Impressió del resultat d’un estudi de teologia.
“Item que dit senyor pagui las 3 doblas y 3 reals de 8 que costava
la lamina de las armas del capítol a qui lo llicenciado Josep Serrat de
esta vila havia dedicat sas conclusions de theologia y lo sr. arxiprest
[e…ga] dita lamina qual se ha posat al armari de la bolsa capitular.”
f. 281.
1713, desembre, 31
Al marge: “anar ab creu alta a buscar lo pa”. El capítol es trasllada al pa-
lau de l’abadia per buscar sacs de blat, ja que hi ha problemes per la
qualitat del pa que l’arrendatari pasta [pa morè].
f. 282.
1714, febrer, 15
Referent a l’enterrament del monjo de la parroquial reverend Antoni To-
rrent.
f. 282.
1710, [maig], 17
Sínode a Vic i detenció del canonge Blanxart (veg. núm. 2, 21/6/1710).
“... Se ha llegit una carta del canonge Blanxart, que es troba
detingut en la ciutat de Vic de ordre del senyor bisbe per no haver
assistit en lo sínodo, y se ha resolt se respongues y se li envias un vot
se havia fet que no esta obligat en assistir dit Capitol …”
f. 283.
1710, juny, 9
Pregàries per temps benèvol a les collites.
“… son entrats los pagesos de la parroquia demanant pregarias
per sol, y se son concedides.”
f. 283.
1710, juny, 14
Convocatòria de reunió de batlles a Sant Joan.
“… se ha llegit un ordre que tenia al batlle del jutge Pasqual de
la [A…] dient que tots los batlles de nostra baronia se trobasen en esta
Vila; y se ha resolt lo batlle los cridas inseguint dit ordre dit senyor
canonge Segimon Espiell ha proposta …”
f. 283.
1662-1713
Extractes d’arrendaments.
f. 284.39
1777, gener, 940

Elecció d’oficials. Secretari i arxiver: canonge Crehuet; per altre arxiver,
Asprer.
f. 2.
1777, gener, 23
Campana de la capella del Prat.
“se resolgué pujar la campana que fou del Prat al campanar a
gastos de la confraria de Ànimes per tocar a la agonia dels confrares...”
f. 3.
1777, gener, 30
Bescanvi d’un quadre per una casulla.
“demana mossèn Andreu Isalguer y se li concedí permutar lo
quadro de Sant Francesc ab una casulla verda que ja ha entregat.”
f. 3.
1777, març, 6
Concessió als habitants de Sant Pau de Segúries d’una terra comunal per
a fer-hi un cobert.
“... se decretà un memorial de Sant Pau ab que se concedí sens
perjudici de tercers dos pedasos de terras comunals per fer un cobert
per ajuntarse y tenir los ceps.”
f. 5.
1777, març, 20
Els documents de l’administració del gremi dels paraires es conserven a
l’església de la col·legiata.
39. Continuació dels que consten al foli 278. Els folis 285 a 288 contenen l’índex
de continguts del volum. Els folis 289 a 290, en blanc.
40. Volum de 240 × 320 cm. Paper i cobertes de pergamí. Foliat. 250 f. Restau-
ració realitzada als tallers de la comunitat benedictina de Sant Pere de les Puel·les, de
Barcelona, l’any 1999. Abans de la restauració, el volum original comprenia els anys
1777 fins al 1805 (431 f., 4 f. d’índex i 9 f. en blanc) però, per facilitar la seva consulta,
hom va decidir de dividir-lo en dos volums. L’altre, lògicament, comprèn els folis 251 a
431 i abasta de l’any 1791 fins al 1805.
“en nom dels mestres Paraires demana lo senyor canonge Joan

permís o llicència per poder fer un harmari dins la paret de la iglesia
per posarhi alguns papers y altras cosas proprias del offici de dits
mestres parayres; y se feu comissió a dit senyor canonge Joan que, no
regonexentse impediment algun, se fes dit harmari ahont li aparagues
millor.”
f. 6.
1777
Divergències de l’arxipreste amb els capitulars.
f. 10.
1777, juliol
Neteja de la plata.
f. 11.
1777, juliol, 24
Nou bisbe de Vic.
f. 11.
1777, juliol
Referent a la taxa de Sant Martí del Clot i Sant Salvador de Bianya “per lo
escusado de Gerona.”41
f. 11.
1777, [juliol]
Referent al comportament inadequat de l’arxipreste al cor.
El notari Josep Isalguer demana que es proveeixi el seu fill Mariano de
l’escrivania i la cúria pública.
f. 12.
1777, [juliol]
El capítol comunica al bisbe que espera la convocatòria per assistir al sí-
node, tal com feren Sarmentero l’any 1752 i Senjust l’any 1710. Es
41. L’impost de l’“excusado” s’aplicava al contribuent que, en lloc de pagar el

delme a la corresponent parròquia, l’abonava íntegrament a la Corona; l’etimologia,
doncs, prové del fet que se l’excusava de pagar-lo a l’Església.
convoca per al 9 de setembre i el capítol elegeix el doctor i el canonge

Honorat Crehuet.
f. 13.
1777, agost, 21
Neteja del claustre amb motiu de la festa de la Mare de Déu d’Agost.
“Item. Se proposà que los srs. Dignataris no havien cuidat de fer
netejar los claustros en la festa anyal de Nostra Senyora de Agost; y
unanimes resolgueren que lo senyor Canonge Hospital ho advertís a
Honorat Corriols, arrendatari, i altrament se pendria nova resolució.”
f. 14.
1777, setembre, 5
Establiment de la cúria a favor de Mariano Isalguer. Continua el compor-
tament inadequat de l’arxipreste.
“...que volia juntar lo endemà per resoldre qui devia passar al
sínodo respecte, segons digué, de no haver quedat elegit per la major
part lo infrascrit secretari; i essent asso contra veritat com consta de
altra resolució, y ofenent ab ditxos y risas a diferents srs. Vocals, obli-
gant-los a ausentar-se de capítol, y perturbar la armonia y resolució
dels assumptos, sols quedà resolt de donar-ne part al senyor Bisbe,
ratificant per passar al sínode la elecció feta a favor del infrascrit
secretari lo dr. Honorat Crehuet, y calificada de ofensiva, temeraria y
perturbativa la proposició feta per dit senyor Arxipreste.”
f. 14.
1777, setembre, 9
Crònica del sínode de Vic. Sembla que algunes qüestions de protocol du-
rant una processó alteren alguna cosa.
“al tornar al Palacio, lo infrascrit a la dreta y domer a la es-
querra. Advertí que cridan malament al Capítol de Sant Joan y quasi
al ultim: se resolgué que, a son temps units los capítols de Manresa,
Calaf i Estany, se fes recurs y se donàs puesto y ordre en lo sínode.”
f. 14.42
1777, octubre, 2
Es priva l’arxiprest d’algunes distribucions “... quasi un any que no ha
assistit dit senyor a processó alguna, ni de sagrament”.
f. 15.
42. Estat de conservació molt deficient.

1777, octubre, 16
Rés del tedèum davant l’altar del Santíssim Misteri, a petició del rei, per
donar gràcies pel part de la princesa.
Per manament de la Reial Audiència, s’accedeix als manuals notarials con-
servats a l’arxiu del monestir.
“Ítem se resolgué entregar al Dr. Joseph Isalguer la clau del calaix
del Arxiu a on hi ha alguns manuals de la Cúria per disposició de la
Reial Audiència.”
f. 16.
1777, octubre, 16
Festa del Santíssim Misteri petit.
f. 16.
1777, novembre, 8
Continua el mal comportament de l’arxipreste.
f. 17.
1777, novembre, 15
Pregàries al Santíssim Misteri perquè s’aturi la pluja.
f. 17.
1777, desembre, 18
S’acorda felicitar “las Pasquas del Naixement al sr. Bisbe”.
f. 19.
1778, gener, 1
Carta dels regidors de Sant Pau de Segúries referida a la reparació dels
ponts.
f. 19.
1778, gener, 8
“... comensà lo senyor arxiprest ab termens ofensius parlar dels
arrendaments fets”.
f. 20.
1778
Es du el pa a Barcelona per tal de visurar-lo correctament.
f. 21.
1778, març, 25
Continua el comportament ofensiu de l’arxipreste respecte del capítol.
f. 22.
1778, juny
Festivitat de Corpus.
“... se suspengué fer la perspectiva o gradas per Corpus que pro-
posà lo senyor canonge Joan Bover.”
f. 25.
1778, juliol
Afinació de l’orgue.
“... se comissionà als senyors canonges Bover y Vilallonga per
tractar lo assumpto de rafinar lo orga ab lo senyor Jordi y que, reco-
negut per los mestres, se tractas lo preu.”
f. 25.
1778, juliol
Drets de pontatge.43
Elecció del paborde del Santíssim Misteri.
Escut d’armes de la família Asprer al cor de l’església.
“Lo senyor canonge Vilallonga proposà que observava a las ar-
mas del camarer Asprer en lo nou púlpit que sobre el chor ha pagat
lo Capítol, com eran en lo vell, y que pareixia no devian tornarse.”
f. 26.
1778, agost
“... se concedí als senyors regidors un offici al Santíssim Misteri
lo diumenge proxim per pluja.”
Acapte de donatius per a la beatificació del Beat Miró de Tagamanent.
“Ítem donant un letrero cert devot ab sa caixa per posar sota lo
sepulcre del Beat Miró per recullir caritats per la beatificació.”
Transcripció de la carta del bisbe de Vic, en castellà, sobre el comportament
dels canonges i el pagament de multes.
f. 28.
43. Fragment.

Ferrer, Joan) Actes I Resolucions. Sant Joan de Les Abadesses en Època Moderna (1630-1859) - Volum I PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ferrer, Joan) Actes I Resolucions. Sant Joan de Les Abadesses en Època Moderna (1630-1859) - Volum I PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

actes i resolucions

Col·lecció Textos i Documents

Director tècnic: Josep Maria Sans i Travé

Edició a cura de Joan Ferrer i Godoy

© Joan Ferrer Godoy, 2013

vers el passat. Personalment sóc més partidari del raonament segons

documental de les actes del consistori. És aleshores quan detectem el

Dos-cents vint-i-nou anys de dades d’una vila com la de Sant

lloch segur, y ja es misericordia de nostre senyor de que nosaltres no

Aquesta resolució del capítol de la col·legiata és, també, un bon

Àmbits territorials de la col·legiata

L’administració de les rendes i l’exercici d’una jurisdicció civil

quienes se ha hablado que a menos no convienen a ello) que dicha

L’arxiu del monestir és un edifici construït a propòsit a partir

la documentació sobretot per part dels notaris; també es registren les

g. “Se llegí un memorial del notari Coll y Molas de Camprodon

o. Inventari de bens: ‘... N.º 6. Dentro el gabinete se ha encon-

Sant Joan de les Abadesses disposa d’alguns estudis2 molt ben

informassen sobre dit fet en Olot y en Camprodon a on havia treballat

major desempenyo. Atesa esta [...] del Capitol lo nomenaron y elegiren

Govern de les institucions, elecció i nomenament dels càrrecs

Probablement, aquest grup temàtic és dels més interessants des

proposta, finalment triés el més adequat, o la presència d’infants en

de Sant Joan i Sant Pau les Abadesses, ab acompanyament de molts

f. “Per ordre de dit Capitol i de manament del batlle, es convocà

l. Liquidació dels comptes de la Junta dels propis, els quals es

q. “Se llegi un ofici dels senyors administradors del hospital de

En la mateixa línia d’allò que hem exposat anteriorment, el con-

amb bandera de color blanc i vermell i timbal. “Magnífics senyors. Ja

la vila de Camprodon ja ha donada la obediencia, y tambe la parroquia

q. “A 11 de juny entraren los francesos en esta Vila, ahont esti-

Les notícies sobre la fiscalitat de les dues institucions, el capítol i

comisionados de esta provincia para asistir a la coronación de nuestro

Lingüística: ús i evolució de la llengua catalana i introducció de la

Com es pot comprovar, l’ús de la llengua castellana en les re-

Les resolucions capitulars proporcionen nombroses referències

actes propis de la litúrgia de la comunitat de canonges de Sant Joan

y asistents, extrague del front del crucificat la capseta de las sagradas

y Sacris Solempnys [quod] [per] a Sacru [convivimus] [quod], y ditas

Dins d’aquest darrer epígraf temàtic incloem les notícies rela-

la perdida de aquella que muy a menudo se experimenta y a otros di-

No podem obviar l’esment de les nombroses informacions sobre

r. “Als 28 de setembre de 1795 en Capítol extraordinari convocat

Cal fer l’advertiment que la present edició no transcriu in extenso

Els textos originals no contenen, en general, cap signe de puntuació

celona. Tots els assistents al consell hi estan d’acord. A continuació

i amb el rètol que ho indica a cada bossa; l’extracció la fa un minyó:

refereix a la cort del capítol col·legial). Cal suposar que la universitat

Dignitats Reials (360 lliures de les 660 pactades) i al crèdit i despeses

Diumenge de Rams. Elecció del mostassaf. Cada cònsol proposa un nom,

aquells qui en cosas de dita Universitat son mes experimentats y tenen

2. Seqüència cronològica alterada.

juny; y lo faran admetrer en las venturas de la iglesia collegiata y

“Acudí a Barcelona [Rafael Orri, notari del consell] com me ma-

3. A l’original, 1634.

Diumenge de Rams, extracció de mostassaf. Cada cònsol en proposa un, es

nió de tot el consell jurat expressada pel senyor Cruïlla, probablement

1636, maig, [25]

El batlle, els cònsols i els habilitadors fan l’expurgació de les bosses de

l’extracció i, un cop feta, que es retornin els rodolins de les persones

de particulars amb indempnitat de la Vila i Universitat per a pagar a

escollir el batlle. El resultat és 11 assistents a favor de la utilització del

“E altra vegada proposan los senyors de consols que los senyors