DIP

I. EL SISTEMA INTERNACIONAL
LLIÇÓ 1. LA SOCIETAT INTERNACIONAL I EL DRET INTERNACIONAL PÚBLIC

ORIGEN I EVOLUCIÓ
Dret  Conjunt de normes reguladores de relacions entre individus i de la societat d’on formen
part.

Societat internacional (SI)  Base sobre la qual actua el Dret Internacional (DI):

Conjunt d’actors internacionals que s’interrelacionen entre si, configurant una estructura de
poder determinada i limitada per unes normes (Dret Internacional).

Origen històric del DI:

Sorgeix des del moment on es van establir relacions d’estabilitat i permanència entre grups
humans amb poder d’autodeterminació.

SISTEMA I DRET INTERNACIONAL CLÀSSIC

Inici DI Clàssic  Europa Occidental del s. XVI

Final DI Clàssic  1945 (Creació ONU)

Característiques Societat:

 Hegemonia de les Grans Potencies (elitista i oligocràtica)

 Principis Eurocentristes (liberalisme, sobirania, descentralització)
 Útil per al colonialisme (les grans potencies decidien territori, conflictes...)
 Divisió Internacional del Treball: uns països proporcionaven les matèries primes per al
desenvolupament de la indústria i el consum dels altres
 Creació primers Organismes Internacionals a partir de 1830 (Rius Internacionals com a via
estratègica per desembocar al mar, Salut-epidèmies, Agricultura, Comunicacions + OEA)-
1res interdependències. L OEA (Organització d’Estats Americans) la van crear els EEUU
amb l’objectiu d’establir un acord amb els altres països del continent i defensar-se
d’Europa amb les seves colònies.
Característiques Dret:

 Monopoli de l’Estat com a subjecte de Drets i Deures

 Reciprocitat (domini bilateral), però no genera interessos comuns encara
 Voluntarietat (consentiment exprés o tàcit)
 Dispositiu (manca de normes imperatives)
 Interès mutu (particular, no general)
Hi podem trobar 3 sistemes diferenciats durant aquest període:

1. Sistema Europeu d’Estats

Inici procés: Creació Regnes de Castella, Aragó, Portugal, França i Anglaterra (s. XV i XVI)

Establiment del sistema: La Pau de Westfalia s. XVII

Característiques:

 Dret descentralitzat i inorgànic (despropòsit autoritari + institucions estables)

 Dret a partir d’acords i usos particulars  Aparició normes caràcter general
 Liberal, descentralitzat i oligocràtic

 Sistema Mundial: Primeres estructures territorials organitzades. Relacions de

col·laboració i confrontació. Eren acords que no tenien una normativa darrera.
 S. XIII – XIV: Naixement dels primers Estats a Europa occidental (Castella, Aragó,
França, Anglaterra, Escòcia...). Comença a aparèixer una normativa bàsica de
relacions entre estats amb un cert valor jurídic per a la seva coexistència.
 S. XVII – Pau de Westfalia (1648): Fi del Sacre Imperi Romà. Cada cop hi ha més
interrelació entre els estats i, per això, cada cop es creen més normes: Dret
Internacional clàssic (Vitoria, Grocio).
2. Sistema d’Estats de civilització europea

Amb l’ampliació d’horitzó geogràfic i humà: ocupació i europeïtzació del continent

americà (s. XVIII).

 Onada d’emigració
 Exportació de la cultura  Dret de Gents (Repúbliques americanes)
 Canvi de les concepcions econòmiques i socials

 Concert Europeu – Primers acords internacionals  Multilateralisme – Reben el

nom de Conferencies Internacionals de les quals va sorgir un conjunt de normes per
a tota la societat internacional:
 Viena 1815 (fi Guerres Napoleòniques, posar fronteres a Europa)
 Berlin 1885 (Establir les fronteres d’Àfrica en el període de la Colonització)
 La Haia 1899 i 1907 (Solució Pacífica de Controvèrsies entre diferents països)

3. Societats d’Estats Civilitzats

 Revolució Industrial s. XIX  Acceleració expansió cultura occidental

 Colonitzacions  Establiment de relacions d’hegemonia i dependència entre
cultura occidental i altres cultures

SISTEMA I DRET INTERNACIONAL CONTEMPORTANI

 S. XX – 1914 -1ª Guerra Mundial: Dret Internacional contemporani. Suposa un

esgotament de la consciència internacional i es busquen nous mecanismes per
solucionar els problemes, sobretot de seguretat, però aquest dret entrarà amb crisis a
causa de les relacions de poder  IIGM.

 Revolució Soviètica 1917.

 Pressions lliure determinació del Pobles (en contra les Colònies).
  Conflictes territorials imperialistes.
 Creació de mecanismes de cooperació institucionalitzats, per tal de resoldre els
conflictes.
 Creació de la Societat de Nacions (i la OIT). LA OIT (Organització Internacional del
Treball) té coma objectiu defensar el treballador per tal . S’hi trobaven els
treballadors, els empresaris i els països.

 1945 – Creació ONU: Després de la IIGM = Relació de poder bipolar que condicionarà
l’avanç de les estructures internacional.
 1990 – Post Guerra Freda: Final de la URSS, triomf del capitalisme.
 S. XXI – El Món multipolar i la Globalització: Hi ha geometries variables, el que vol dir que
existeixen múltiples coalicions (G20, BRICS, etc.)
La SI contemporánea es universal, compleja, heterogénea, fragmentada y poco
integrada, pero interdependiente, en la que cada vez hay más intereses
colectivos.
La SI es universal. La SI es universal porque forman parte de ella todos los Estados de

la Tierra, que están ligados por el Ordenamiento internacional general.

Puede afirmarse que por primera vez en su historia, la Comunidad internacional se
ha universalizado, una vez que han accedido a la independencia la mayoría de
los territorios sometidos a dominación colonial, su constitución como Estados
y su integración en la Comunidad internacional. Cada parcela de territorio está
bajo la jurisdicción de un Estado soberano o tiene un régimen de administración
más o menos asumido como válido por la Comunidad internacional.
El tiempo de las grandes conquistas y de los espacios vírgenes ha desaparecido
por completo. Los fenómenos semidescolonizadores producidos con posterioridad,
como la desintegración de la URSS y su desmembramiento en nuevos Estados o
la división de antiguos Estados producto de los nacionalismos, han añadido unos
números más al conjunto de Estados, pero no han aportado ya nada al carácter
universal de la Comunidad internacional.
La SI es compleja. La SI es compleja por la impresionante lista de problemas
diversos pendientes de resolver, desde el imparable aumento de la población y la
pobreza extrema de muchos países en desarrollo hasta el deterioro y la
contaminación del medio ambiente, pero también por la importancia e intensidad
de los cambios que se producen en muy variados frentes. La complejidad no se da
sólo en el terreno político, sino también en el económico, en el cultural o en el
social.
La SI es heterogénea. La SI es heterogénea por la desmesurada desigualdad
económica entre Estados desarrollados y en desarrollo, que divide de hecho a
éstos en dos mundos bien diferentes (el Centro y la Periferia, o el Norte y el Sur,
según se prefiera).
También es heterogénea por la evidente desigualdad del poder político entre las
grandes potencias y el resto de Estados, que es en buena medida complemento y
consecuencia de la escisión anterior (todas las grandes potencias son Estados
desarrollados). Esa misma heterogeneidad se extiende también, aunque no de la
misma forma, al poder militar (donde destaca la gran superpotencia
norteamericana, seguida de un conjunto de potencias medias y, finalmente, el resto
de los Estados).
La SI está muy fragmentada y poco integrada. La SI está muy fragmentada y poco
integrada porque su grado de institucionalización sigue siendo relativo. Ello no
significa que no exista integración o institucionalización de la SI: según la
Unión de Asociaciones Internacional, en el año 2000 existían alrededor de 250
Organizaciones internacionales de las que 180 son regionales. Estas
Organizaciones internacionales de ámbito universal y regional actúan como
cauces e instancias de la cooperación entre los Estados en campos específicos,
sobre todo en materia económica, social y técnica; pero predomina la
fragmentación impuesta por las diferencias económicas, políticas y culturales entre
los Estados.
La SI es interdependiente. La SI es interdependiente porque los Estados nunca
fueron siquiera relativamente autosuficientes. Todos ellos se encuentran en
situación de dependencia, incluso las grandes potencias, lo que obliga a
una lógica complementariedad que compense suficientemente la muy
heterogénea distribución de fuentes de energía, recursos y población entre todos
los Estados del sistema.
La SI es una sociedad de riesgos globales. La SI es una sociedad de riesgos
globales como causa directa del proceso de mundialización y de interdependencia.
Las barreras que han desaparecido con el proceso de mundialización no sólo han
permitido una circulación más libre de los factores de producción, sino también de
los criminales, de los grupos terroristas o de la contaminación. Por muy
perfeccionado que sea el sistema defensivo de un Estado es muy difícil que pueda
evitar una acción criminal, un atentado terrorista o una catástrofe ecológica en el
corazón de su territorio.

Fenómenos como los atentados del 11 de septiembre de 2001 en Estados Unidos

o el aumento del cáncer o de la temperatura de la tierra por el deterioro de la capa
de ozono son ejemplos de esa situación. Todo ello ha reforzado la idea de la
existencia de intereses colectivos para lo que es necesario una acción colectiva
multilateral.
En resumen, la SI contemporánea sigue siendo descentralizada e interestatal, sólo
está parcialmente organizada y se distingue, en orden de importancia, por dos
grandes escisiones:
La escisión económica entre Centro y Periferia o Norte y Sur.
La escisión política entre una superpotencia, un conjunto de potencias medias y el
resto de Estados.
La SI contemporánea responde a la interacción de variables muchas veces
contradictorias, que sitúan al Estado en el centro de complejas tensiones, en las
que interpreta, a la vez, papeles protagonistas y de actor secundario. Dependiendo
del lugar que ocupe, podemos identificar tres estructuras presentes en el sistema
internacional:
Una estructura relacional reflejada en una SI predominantemente interestatal,
descentralizada, paritaria y fragmentada.
Una estructura institucional reflejada primordialmente en la cooperación
institucionalizada a través de las Organizaciones internacionales.
Una estructura comunitaria regida por el principio de la solidaridad que se
encuentra todavía en proceso de formación.
Las tres estructuras anteriores coexisten en la SI contemporánea. Ninguna de ella
tiene vocación de sustituir a la otra, sino que se encuentran trabadas en la
estructura única de la SI contemporánea.
EL DRET INTERNACIONAL PÚBLIC COM A SISTEMA JURÍDIC DE LA SOCIETAT INTERNACIONAL
ACTUAL

LA INSTITUCIONALITZACIÓ DEL SISTEMA INTERNACIONAL

LES NACIONS UNIDES I ELS SEUS PRINCIPIS

Format per un òrgan principal i una sèrie d’organismes especialitzats.

 Ordre Nascut de la Postguerra. Acord de Ialta: (USA-URSS-Xina-RU + França) -> decidiren en

com seria aquest òrgan i els seus mecanisme i quin seria el seu paper dins d’aquest. Dins
d’aquests diferenciem entre països capitalistes (RU i EEUU) i els comunistes (Xina i URSS).
 Aquests països decidiren crear Sistema de Seguretat Col·lectiu: Consell de Seguretat i
Prohibició de l’amenaça i us de la força. Tenia un sentit de protecció general, però en
aquest Consell aquests membres fundadors, seran membres permanents i amb dret a vet.
Amb això s’asseguraven que aquest consell de seguretat no es pogués utilitzar en contra
dels seus interessos. Això va fer que aquest consell no s’utilitzés durant molts anys i es van
crear altres organismes com l’OTAN. Sí que va servir com a consell de discussió i de
negociacions.
 Regulació Econòmica: Bretton Woods (FMI i BM) y GATT. Mecanismes de cooperació en
matèria econòmica per tal de regular les relacions econòmiques i comercials. Aquests
organismes els van crear els països occidentals i per tant, adoptaren les regles d’una
economia de mercat. Així doncs, els països més rics tenien més poder en el FMI, ja que
eren els que aportaven més diners. Posteriorment, les quotes de poder han canviat, però
no suficient.
 Cooperació Socioeconòmica i Drets Humans. No existia cap tractat de protecció dels DDHH
perquè se sobreentenia que era matèria dels estats. L’organisme que decideix sobre
aquestes matèries és l’assemblea General de l’ONU però en matèria de drets humans és el
ECOSOC i Organismes especialitzats qui ho tracten.
CONCEPTE DE DRET INTERNACIONAL PÚBLIC

II. LA SUBJECTIVITAT INTERNACIONAL

LLIÇÓ 2. LA SUBJECTIVITAT INTERNACIONAL DE L'ESTAT

CONCEPTE I ELEMENTS CONSTITUTIUS DE L'ESTAT

EL PRINCIPI DE LA IGUALTAT SOBIRANA

LES IMMUNITATS DE L'ESTAT

EL PRINCIPI DE LA NO INTERVENCIÓ

EL RECONEIXEMENT D'ESTATS

EL RECONEIXEMENT DE GOVERNS

LA REPRESENTACIÓ EXTERIOR DELS ESTATS

LLIÇÓ 3. LA SUBJECTIVITAT INTERNACIONAL DE LES ORGANITZACIONS

INTERNACIONALS I L'ESTATUT INTERNACIONAL D'ALTRES ACTORS

LA PERSONALITAT JURÍDICA INTERNACIONAL DE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

LES COMPETÈNCIES DE LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

SITUACIONS HISTÒRIQUES

ELS POBLES

LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS (ONG)

LES EMPRESES TRANSNACIONALS

L'INDIVIDU

LA HUMANITAT

III. EL PROCÉS DE FORMACIÓ DE NORMES EN EL DRET

INTERNACIONAL
LLIÇÓ 4. L'ESTRUCTURA DEL SISTEMA JURÍDIC INTERNACIONAL

CONCEPTE DE FONT I NORMES DE LEGE FERENDA

CONSENTIMENT I CONSENS DELS ESTATS EN LA FORMACIÓ DE NORMES

LA JERARQUIA DE LES NORMES INTERNACIONALS: EL IUS COGENS.

LLIÇÓ 5. ELS TRACTATS COM A FONT DE DRET INTERNACIONAL PÚBLIC

CONCEPTE DE TRACTAT

CLASSES DE TRACTATS I FUNCIONS

LA CELEBRACIÓ DE TRACTATS: ESPECIAL REFERÈNCIA A L'ESTAT ESPANYOL

LES RESERVES

L'APLICACIÓ PROVISIONAL

DIPÒSIT I REGISTRE DELS TRACTATS

LLIÇÓ 6. ALTRES FONTS DE DRET INTERNACIONAL PÚBLIC, MITJANS

AUXILIARS I LA SEVA INTERACCIÓ

EL COSTUM

ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET

L'EQUITAT

LA JURISPRUDÈNCIA I LA DOCTRINA

CONCEPTE I CLASSES D'ACTES UNILATERALS DELS ESTATS

ELS ACTES UNILATERALS DE LES OI: LA FUNCIÓ NORMATIVA INTERNA I LA FUNCIÓ

NORMATIVA EXTERNA, ESPECIAL REFERÈNCIA A LES RESOLUCIONS DE L'ASSEMBLEA
GENERAL I DEL CONSELL DE SEGURETAT DE LES NACIONS UNIDES

LA INTERACCIÓ ENTRE FONTS FORMALS I MECANISMES COADJUVANTS PER A LA CREACIÓ DE

NORMES

IV. APLICACIÓ ORDINÀRIA DEL DRET INTERNACIONAL

PÚBLIC
LLIÇÓ 7. LES RELACIONS DEL DRET INTERNACIONAL PÚBLIC AMB ELS DRETS
INTERNS
LA RECEPCIÓ DEL DRET INTERNACIONAL PÚBLIC I LA SEVA JERARQUIA: ESPECIAL REFERÈNCIA
A L'ESTAT ESPANYOL

LA INTERPRETACIÓ I L'APLICACIÓ DE LES NORMES DE DRET INTERNACIONAL PÚBLIC, ESPECIAL

REFERÈNCIA A L'ESTAT ESPANYOL

EL CONTROL INTERNACIONAL.

LLIÇÓ 8. EFECTES DE LES NORMES INTERNACIONALS I LES SEVES

EVENTUALS ALTERACIONS

ELS EFECTES DE LES NORMES INTERNACIONALS, ESPECIAL REFERÈNCIA ALS EFECTES ERGA
OMNES

NUL·LITAT, MODIFICACIÓ, TERMINACIÓ I SUSPENSIÓ DELS TRACTATS

V. APLICACIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL DRET

INTERNACIONAL PÚBLIC
LLIÇÓ 9. LA SOLUCIÓ PACÍFICA DE CONTROVÈRSIES INTERNACIONALS

CONCEPTE I REGULACIÓ DE LES CONTROVÈRSIES

ELS MITJANS DE SOLUCIÓ DIPLOMÀTICS

ELS MITJANS DE SOLUCIÓ JURISDICCIONALS: L'ARBITRATGE, LA SOLUCIÓ JUDICIAL, ESPECIAL

REFERÈNCIA AL TRIBUNAL INTERNACIONAL DE JUSTÍCIA

LA SOLUCIÓ DE CONTROVÈRSIES A LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

LLIÇÓ 10. LA RESPONSABILITAT INTERNACIONAL

CONCEPTE DE RESPONSABILITAT INTERNACIONAL

L'ELEMENT OBJECTIU I L'ELEMENT SUBJECTIU

LES CIRCUMSTÀNCIES

CONCEPTE DE RESPONSABILITAT INTERNACIONAL

L'ELEMENT OBJECTIU I L'ELEMENT SUBJECTIU

LES CIRCUMSTÀNCIES EXCLOENTS

CONSEQÜÈNCIES DEL FET INTERNACIONALMENT IL·LÍCIT: LA REPARACIÓ

L'OBLIGACIÓ DE REPARAR PER ACTES LÍCITS

LA RESPONSABILITAT INTERNACIONAL DE L'INDIVIDU

LLIÇÓ 11. MECANISMES D'EXIGÈNCIA DEL COMPLIMENT DEL DRET

INTERNACIONAL PÚBLIC

LA PROTECCIÓ DIPLOMÀTICA

LES MESURES D'AUTOTUTELA

ELS PROCEDIMENTS INSTITUCIONALITZATS

ELS CAPÍTOLS VII I VIII DE LA CARTA

LA PRÀCTICA DE LES NACIONS UNIDES: LES FORCES DE MANTENIMENT DE LA PAU I ALTRES

MECANISMES

VI. COMPETÈNCIES ESPACIALS I COOPERACIÓ

INTERNACIONAL
LLIÇÓ 12. COMPETÈNCIES ESPACIALS I ESPAIS D'INTERÈS COL·LECTIU

L'ESPAI TERRESTRE

L'ESPAI AERI

EL DRET DEL MAR

ALTRES ESPAIS D'INTERÈS COL·LECTIU

LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT

LLIÇÓ 13. ARQUITECTURA ECONÒMICA INTERNACIONAL I COOPERACIÓ PER

AL DESENVOLUPAMENT

LES RELACIONS FINANCERES INTERNACIONALS

LES RELACIONS COMERCIALS INTERNACIONALS

LA COOPERACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT

LLIÇÓ 14. DRET INTERNACIONAL DELS CONFLICTES ARMATS

ORIGEN I EVOLUCIÓ DEL DRET INTERNACIONAL HUMANITARI (DIH)

ELS PRINCIPIS RECTORS DEL DIH

EL MARC NORMATIU INTERNACIONAL

EL PAPER DE LA CREU ROJA