QÜESTIONARI GENERAL

Certificat de Diploma de Mestre de Valencià.

Preguntes de triple opció: escollir la resposta correcta.

Preguntes de vertader o (VERTADER/FALS): escollir la resposta correcta.

El mètode d'ensenyament lingüístic anomenat “audio-lingual” es basa en el corrent anomenat

a) gramàtica tradicional
b) estructuralisme
c) generativisme

El model basat en la competència lingüística d'un parlant sobre la llengua prové de

a) la gramàtica generativa
b) la gramàtica tradicional
c) la gramàtica descriptiva

L'enfocament comunicatiu d'ensenyament de la llengua està fonamentat teòricament en

a) La lingüística tradicional
b) La lingüística textual
c) La lingüística generativa

Quins d'aquests conceptes pertany a la lingüística textual?

a) estructura superficial i estructura profunda
b) llengua i parla
c) text i context

El MECR posa èmfasi en el desevolupament de la competència comunicativa en llengua que inclou

a) components ortogràfics i de normativa lingüística
b) components lingüístic, sociolingüístic i pragmàtic, a més de les activitats de llengua
(recepció, producció i mediació de textos orals/escrits incrits dins d'àmbits)
c) components descriptius i comunicatius

Segons el constructivisme l'aprenentatge consisteix en l'adquisició de

a) capacitats
b) coneixements teòrics a força de memorització
c) coneixements pràctics

Les habilitats lingüístiques depenen d'una sèrie de competències

a) individuals i actitudinals
b) cognitives i socials
c) actitudinals i cognitives
En quin tipus de competència s'integren les següents competències: sociolingüística, enciclopèdica,
discursiva i estratègica?
a) competència lingüística
b) competència pragmàtica
c) competència comunicativa

“Domini de les regles per a l'elaboració i la recepció del discurs. S'ocupa de la cohesió de la forma i
de la coherència en el significat. Té a veure amb els registres i, sobretot, amb les tipologies textuals”
Aquesta definició correspon a la competència:
a) estratègica
b) lingüística
c) textual (o discursiva)

La competència comunicativa és la suma de:

a) la competència discursiva i la competència pragmàtica
b) la competència sociolingüística i la competència lingüística
c) la competència pragmàtica i la competència lingüística

En la planificació docent i en l'avaluació de les àrees lingüístiques hem de tenir en consideració les
propietats textuals següents:
a) adequació, cohesió i coherència
b) adequació, cohesió, coherència, a més de correcció i creativitat i precisió
c) adequació, coherència, cohesió i correcció

La cohesió és una propietat textual que:

a) atén mecanismes de tipus sintacticosemàntic que s'utilitzen per explicitar els lligams que hi
ha entre les diverses parts del text
b) contempla el sentit global del text i com s'organitza significativament
c) dóna compte de la relació del text amb el context s'encarrega de destriar quin és el registre
més adient per a la situació comunicativa

Els coneixements enciclopèdics i el concepte de marc són aspectes que s'analitzen des del punt de
vista de
a) l'adequació
b) la coherència
c) la correcció

La manifestació més clara de la competència comunicativa són les anomenades habilitats

lingüístiques com són:
a) parlar, pensar, escoltar i llegir
b) les habilitats productives, receptives, interactives i de mediació
c) les habilitats productives i receptives

Un dels postulats més importants del mètode nocionalfuncional en l'ensenyament de llengües diu
que
 a) aprendre una llengua és aprendre a comunicar-se
b) la llengua és un hàbit i per això s'han d'evitar sempre els errors
c) aprendre una llengua és aprendre les seues estructures, sons i paraules

Segons Chomsky, el conjunt de competències necessàries per a poder usar una llengua conformen la
competència comunicativa. (VERTADER/FALS)

La gramàtica generativa va aportar un enfocament cognitiu de l'estudi de la llengua ja que propugna

un ensenyament implícit i inductiu dels continguts gramaticals. (VERTADER/FALS)

La lingüística textual, també anomenada gramàtica del discurs o gramàtica del text, se centra en
aspectes funcionals i comunicatius de la llengua, ja que entén el fenomen lingüístic com un
producte de l'activitat humana de caràcter social. (VERTADER/FALS)

El major canvi impulsat per l'enfocament comunicatiu a la didàctica de llengües és centrar el procés
ensenyament-aprenentatge en l'ús, i principalment, en els usos de l'alumnat en situacions reals de
comunicació per tal de desenvolupar la competència comunicativa. (VERTADER/FALS)

El MECR (Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües) tot i ser un marc obert i neutral i
no prendre partit per un o altre enfocament, pel que fa a l'adquisició de llengües i el seu
aprenentatge remarca que aquest enfocament hauria d'estar orientat a l'acció. (VERTADER/FALS)

Els objectius de l’aprenentatge de llengües que s’han d’atansar en finalitzar l’escolarització

obligatòria...
a) han de ser comuns per a totes les alumnes i els alumnes, independentment de la seua
procedència geogràfica, lingüística i cultural, del nivell social i cultural de les seues
famílies.
b) són diferents segons la llengua d’origen de cada alumne, de forma que cadascú
haurà d’aconseguir una competència comunicativa plena en la seua llengua materna
i, en menor mesura, en l’altra llengua oficial.
c) s’han d’adequar al nivell social i cultural de les famílies.

Indica quin d'aquests no és un bloc de continguts de cap dels currículums de llengües valencians\:
a) Educació Literària
b) Gramàtica i normativa
c) Parlar, escoltar i conversar

Les competències bàsiques apareixen al currículum...

a) … però només afecten a les àrees instrumentals.
b) … es consideren fonamentals per a l’aprenentatge i el seu assoliment depén de totes
les àrees i matèries del currículum.
c) … i s’han de treballar bàsicament en les hores de tutoria.
Quin bloc de continguts del currículum de Secundària inclou l'atenció a la situació del valencià com
a llengua minoritzada en la nostra societat?
a) Bloc 3: Coneixement de la llengua
b) Bloc 2: Llengua i societat
c) Bloc 5: Tècniques de treball

Quin d'aquests objectius no apareix en el currículum valencià de llengües\:

a) Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l'activitat social i
cultural
b) Aprendre les possibilitats que oferix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat
Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració.
c) Diferenciar i analitzar els diferents tipus d'oracions que poden estructurar un text.

Quin dels blocs de continguts del currículum valencià de llengua de Primària té un component més
actitudinal:
a) Bloc 3: Llegir i escriure.
b) Bloc 2: Parlar, escoltar i conversar.
c) Bloc 1: Les llengües i els parlants

Quina d'aquestes activitats incorpora la interacció social en el seu plantejament didàctic\:

a) inventar el final d'una història
b) tertúlia dialògica literària
c) contestar a preguntes tancades a partir d'una imatge

Quina d'aquestes activitats respon a un enfocament comunicatiu i funcional\:

a) Cal decidir el contingut del proper projecte de treball i cal argumentar davant la
resta de la classe quin és el tema que cadascú proposa.
b) En un fragment d'un conte, cal indicar quins són els connectors que s'hi han emprat.
c) Convertir a la forma simple del pretèrit perfet un llistat de verbs que es troben en
perifràstic.

Quina proposta didàctica implica una pràctica interactiva, significativa i cooperativa de

l'aprenentatge de la llengua\:
a) llegir tota la classe el mateix llibre i elaborar una fitxa resum
b) llegir un llibre i, per parelles, elaborar un anunci per a penjar en l'aula que incite a la
seua lectura
c) llegir un llibre i elaborar un escrit per a presentar al professor amb la seua opinió.
Quina proposta didàctica mostra una actuació lingüística contextualitzada:
a) Llegir un article d'una revista d'actualitat i redactar-ne un resum en la llibreta.
b) Llegir un fragment d'una lectura que apareix al llibre de text.
c) Llegir o escoltar una notícia d'actualitat i elaborar un article propi per al periòdic
d'aula.

Quines característiques defineixen el rol del professorat per tal que siguen adequats a un
enfocament comunicatiu i funcional de l'aprenentatge de les llengües?
a) Propiciar situacions comunicatives que inciten a la producció de textos orals i
escrits, coordinar la seua elaboració, oferir pautes a seguir, animar i fomentar la
reflexió, l'anàlisi i la discussió sobre el seu contingut i la seua forma.
b) Ordenar les activitats a realitzar i revisar els textos produïts.
c) A partir dels textos que produeixen els alumnes de forma autònoma, realitzar la
seua correcció.

De forma coherent amb un enfocament comunicatiu, l'avaluació d’un text l'ha de realitzar el docent
i ha de valorar només el producte final obtingut, tot observant si s'aconsegueixen els objectius
comunicatius pretesos.(VERTADER/FALS)E

El currículum de llengua contribueix al desenvolupament de la competència bàsica relacionada amb

l'autonomia i la iniciativa personal.(VERTADER/FALS)

El currículum valencià de llengües indica objectius diferents per a cadascuna de les llengües del
sistema educatiu\: valencià, castellà i llengua estrangera.(VERTADER/FALS)

El llenguatge s'ha d'estudiar sempre de manera contextualitzada en situacions reals de

comunicació\:(VERTADER/FALS)

El treball per tasques és una opció didàctica coherent amb un enfocament gramatical de
l'aprenentatge de la llengua\:(VERTADER/FALS)

Els prejuís sociolingüístics poden ser un important obstacle per a l'aprenentatge i, per a eradicar-los,
cal que la llengua minoritzada funcione com a llengua de comunicació formal, que s'utilitze com a
instrument d'aprenentatge i que impregne tots els àmbits de l'activitat escolar.(VERTADER/FALS)

Es defineixen huit competències bàsiques que es poden classificar en dos grups\: competències
transversals i competències específiques centrades en conviure i habitar el món.
(VERTADER/FALS)

Les activitats d'interacció social afegeixen a les de comunicació funcional un context social definit,
de forma que s'aproximen tant com siga possible a la comunicació real fora de l'aula:
(VERTADER/FALS)

Tot el sistema educatiu valencià és bilingüe. (VERTADER/FALS)

La LOE no diu res de l’ensenyament del valencià. (VERTADER/FALS)

Els professors i les professores valencians no estan obligats a conéixer el valencià, perquè el
Certificat de Capacitació no és obligatori. (VERTADER/FALS)

Un PEV i un PIL necessiten la mateixa metodologia, però amb alumnat de llengua familiar diferent.
(VERTADER/FALS)

En el PIP, en primer de Primària, pot impartir-se el Coneixement del Medi en valencià.

(VERTADER/FALS)

Per a participar en un programa d’Immersió cal el Diploma de Mestre de Valencià.

(VERTADER/FALS)

Ensenyar a llegir i escriure en un PIL requereix un mètode especial. (VERTADER/FALS)

Amb el nivell Mitjà de la JQCV pot fer-se classe de Valencià i en valencià. (VERTADER/FALS)

En un PIL no s’ensenya castellà. (VERTADER/FALS)

En un PIP, a partir de tercer de Primària, el Coneixement del Medi s’ha d’impartir en valencià.
VERTADER

Un PIL és el mateix que un PIP, però canviant les llengües. (VERTADER/FALS)

El Pla de Normalització Lingüística i el Pla Anual de Normalització Lingüística només els han
d’elaborar els centres de zona valencianoparlant. (VERTADER/FALS)

La competència lingüística en una llengua s’aconsegueix totalment sols amb el treball realitzat en
l'àrea de llengua. (VERTADER/FALS)

La motivació del professorat envers les llengües no és important. (VERTADER/FALS)

L’alumnat, en finalitzar els estudis obligatoris, ha de tenir competència plena en castellà i suficient
en valencià. (VERTADER/FALS)

En un futur pròxim, per a vehicular matèries en una LE caldrà el Certificat de Capacitació en

Llengües Estrangeres. (VERTADER/FALS)

Per a vehicular una matèria en anglés, cal simplement buscar un llibre de text escrit en la llengua en
qüestió. (VERTADER/FALS)

En un mateix centre no poden coexistir un programa PIP i un PIL. (VERTADER/FALS)

En un mateix centre poden coexistir el DPP i el PLC. (VERTADER/FALS)

Amb la incorporació del PLC desapareix la metodologia d'immersió en les classes.

(VERTADER/FALS)

Quin dels trets següents no es corresponen amb la configuració lingüística específica de les
persones plurilingües:
a) Són capaços d'emprar habilitats interlingüístiques o de mediació (interpretar i traduir) a més
de les intralingüístiques (escoltar, parlar, interactuar, llegir i escriure).
b) Solen estar obertes a altres llengües i cultures.
c) Són la suma de les competències de dos o més monolingües complets.

Quina d'aquestes conseqüències es pot derivar d'una experiència plurilingüe adequada?

a) Confusió mental entre llengües
b) Bon domini de les diverses llengües en contacte
c) Barreja indiscriminada de les llengües en contacte

Segons les investigacions de Lambert (1977), en quins casos s'obtenen els millors resultats amb els
programes d'immersió lingüística?
a) Quan la llengua dels alumnes té major prestigi social que la llengua d'instrucció.
b) Quan la llengua dels alumnes és una llengua minoritzada en l'entorn social.
c) Quan la llengua dels alumnes és més feble que la llengua d'instrucció.

Segons la hipòtesi dels llindars, quan l'alumnat supera el segon llindar...

a) Tenen baixos nivells de competència en ambdues llengües i poden patir efectes cognitius
negatius.
b) Tenen una competència adequada a la seua edat en una de les dues llengües però no en
l'altra.
c) Tenen una competència apropiada a la seua edat en totes dues llengües i obtenen avantatges
cognitius.
Quins dels trets següents pertanyen a la competència subjacent comuna?
a) Pronúncia
b) Lèxic
c) Coneixements sobre els diferents gèneres textuals

Les habilitats necessàries per a extraure informació d'un text escrit es fonamenten en estratègies que
corresponen a:
a) La competència subjacent comuna
b) Els trets superficials del llenguatge
c) El llindar de la llengua

Quan s'estudia una nova llengua...

a) Cal oblidar totalment l’existència de la primera llengua.
b) Cal aprofitar els esquemes assolits amb l'aprenentatge de la primera llengua i que poden ser
comuns amb la nova.
c) Cal evitar les transferències entre una llengua i una altra, perquè sempre són negatives.

Quina d'aquestes afirmacions és incorrecta des de la perspectiva del tractament de l'error en el

procés d'aprenentatge d'una llengua?
a) L'atenció als errors tindrà el sentit més ple per a l'aprenent si es produeix durant el procés
de producció i no quan aquest procés ja s'ha acabat.
b) El nombre d'errors a què es pot parar atenció és limitat. No tots els errors són susceptibles
de convertir-se en punt de referència per a una acció pedagògica correctora.
c) Cal corregir tots els errors que apareguen en qualsevol text per a evitar que la paraula mal
escrita quede interioritzada definitivament mitjançant la memòria visual.

Quin d'aquests processos és prioritari per a encetar un Tractament Integrat de Llengües?

a) Unificació de criteris en els plantejaments didàctics de totes i cadascuna de les llengües.
b) Organització equitativa dels recursos disponibles per a cada llengua
c) Confecció d'horaris que ubiquen les sessions de llenguatge en les hores de major rendiment
cognitiu de l'alumnat.

Quin dels següents continguts de llengua seria susceptible de poder-se treballar en una àrea no
lingüística, al si d'un Tractament Integrat de Llengües i Continguts?
a) Els recursos literaris dels autors clàssics.
b) Les categories gramaticals
c) Habilitats de lectura i d'escriptura.

Quan parlem de competència comunicativa volem dir, fonamentalment, dominar a la perfecció les
regles gramaticals o ortogràfiques d'una llengua. (VERTADER/FALS)

La competència plurilingüe i pluricultural es defineix com la competència per a comunicar

lingüísticament i per a interactuar culturalment d’un actor social que posseeix, en graus distints, el
domini de diverses llengües i l’experiència de diverses cultures. (VERTADER/FALS)

Segons la hipòtesi dels llindars, quan els xiquets i xiquetes assoleixen baixos nivells de competència
en les dues llengües en contacte es diu que són bilingües equilibrats. (VERTADER/FALS)

Segons la teoria basada en la competència subjacent comuna de Cummins, podem augmentar la

competència en una de les llengües mitjançant la instrucció directa en l'altra si hi ha una motivació
adequada i una exposició suficient, bé a l'escola o bé al context social. (VERTADER/FALS)

La investigació en programes bilingües demostra que, si la llengua minoritària és promoguda a

l’escola, la llengua dominant no es ressent, ja que en treballar a partir de la primera s’està adquirint
competència lingüística, cognitiva i acadèmica d’aquesta llengua, la qual, es transferirà a la segona
si hi ha motivació per a aprendre-la i si hi ha una exposició suficient. (VERTADER/FALS)

Les estratègies de producció escrita (contextualització de l'escrit, la seua planificació, textualització,

avaluació, revisió i correcció) s'han de treballar per separat en cadascuna de les llengües del
currículum perquè són estratègies totalment diferents per a cada llengua. (VERTADER/FALS)

Els errors són una part innecessària del procés d’ensenyament/aprenentatge. S’ha d’aconseguir que
l’alumnat utilitze només aquelles formes que coneix perfectament. (VERTADER/FALS)

L’adquisició de la competència plurilingüe per l’alumne es millorarà gràcies a la transferència dels

aprenentatges lingüístics realitzats en les diferents llengües, per a la qual cosa cal un tractament
integrat de l'ensenyament i l'aprenentatge de les llengües que coneixem com a TIL.
(VERTADER/FALS)

L’adquisició-aprenentatge d’una llengua minoritària requereix un tractament diferenciat respecte a

la llengua amb més presència social. En el cas nostre, cal compensar la difícil presència social del
valencià amb un ús vehicular i social prioritari d'aquesta llengua dins de l'escola.
(VERTADER/FALS)

En el cas de l'alumnat nouvingut, és convenient dedicar tots els esforços a l'aprenentatge d'una de
les dues llengües oficials només, per tal de facilitar-los la seua integració social i escolar.
(VERTADER/FALS)

Els corrents de la lingüística actual afirmen que:

a) la llengua és una entitat abstracta i homogènia amb poca diversitat
b) la llengua no és una entitat abstracta i homogènia sinó amb una enorme diversitat de
realitzacions en l'ús
c) la llengua és un conjunt de normes ortogràfiques i gramatical que cal usar de forma correcta
JM Castellà destaca que el text:
a) té un caràcter definitori, gramatical i lingüístic
b) té un caràcter comunicatiu, lingüístic i abstracte
c) té un caràcter pragmàtic, comunicatiu i estructurat

La lingüística del text se centra en les diferents manifestacions del text i les seues característiques,
és per això que:
a) l'anàlisi lingüística és la seua aportació fonamental a l'ensenyament de llengües
b) la tipologia textual és la seua aportació fonamental a la didàctica de les llengües
c) l'ensenyament de la llengua és la seua aportació fonamental

JM Adam reformula i amplia, classificant el textos des del punt de vista comunicactiu global del
text, la tipologia textual proposada per:
a) Castellà
b) Bronckart
c) Werlick

Adam, a partir dels seus treballs de 1987 i 1992 evoluciona cap a una:
a) tipologia seqüencial
b) tipologia contextual
c) tipologia referencial

La tipologia contextual presentada per Castellà és:

a) de tipus tancat i consta d'una classificació detallada
b) de tipus obert i consta d'una classificació dels textos en àmbits d'aparició i una llista de trets
que permet classificar-los
c) de tipus obert i consta d'una classificació detallada de textos

A quin d'aquests conceptes correspon la definició següent : “recipients socioculturals o formats

convencionals en què poden aparéixer els diferents tipus de text”:
a) gèneres textuals
b) àmbits d'ús
c) registres lingüístics

A quin d'aquests conceptes correspon la definició següent : “formes discursives estereotipades

definides per característiques internes de caràcter lingüístic i informacional”:
a) gèneres textuals
b) tipus de text
c) registres lingüístics

La tipologia anomenada Tipotext descriu:

a) el textos de forma exhaustiva i els classifica segons l'àmbit d'ús
b) el comportament lingüístic o comunicatiu dels parlants i sitematitza els usos dels elements
lingüístics en relació amb els textos
c) el comportament lingüístic i comunicatiu dels parlants i sistematitza els usos dels elements
 lingüístics en relació amb els contextos

La tipologia anomenada Tipotext també se la coneix com:

a) tipologia de textos de no-ficció
b) tipologia de textos de ficció
c) tipologia de textos ficcionaris

Tipotext estableix una base de tipologització complexa per definir uns tipus textuals prototípics a
partir de:
a) mostres que responen a un patró definit i tancat
b) mostres que responen a un mateix feix de característiques extratextuals, textuals i
lingüístiques
c) mostres que responen unes característiques definides

Per seleccionar els textos en l'aula, segons les tipologies textuals, cal que aquests:
a) siguen variats, complets, autèntics i apropiats per als aprenents
b) siguen oberts i importants per al professor
c) siguen d'un mateix tema i importants per a l'alumnat

Un dels avantatges de l'aplicació a l'ensenyament de les tipologies textuals és que es pot configurar
com a eix pràctic a partir del qual organitzar la programació d'un curs o etapa, però no és l'única
manera (VERTADER/FALS)

La tipologia textual és tota la lingüística del text (VERTADER/FALS)

D'acord amb la definició de text divugada per J.M Castellà, un text és una unitat lingüística
comunicativa, producte de l'activitat verbal humana que posseeix un caràcter social
(VERTADER/FALS)

La tipologia referencial de Werlich s'anomena així perquè es basa en l'element del contingut que
domina en el text (VERTADER/FALS)

Werlich en la seua tipologia textual distingeix cinc tipus de text: descriptiu, expositiu, narratiu,
instructiu i argumentatiu (VERTADER/FALS)

La tipologia d'Adam, a diferència de la de Werlich, permet una classificació unitària i monotípica

dels textos (VERTADER/FALS)

Adam (1992) proposa i estudia cinc tipus de seqüències elementals: narració, descripció,
argumentació, explicació i diàleg (VERTADER/FALS)

Segons Brockart, la reflexió tipològica no té per objectiu de reduir a simple el que és complex. Al
contrari, ha d'intentar pensar en la complexitat composicional del discurs (VERTADER/FALS)

Quines estratègies utilitzen els bons escriptors per a construir el missatge escrit
a) Entendre els senyals del text: signes gràfics, tipografies, etc.
b) Marcar objectius, ordenar idees i valorar-les
c) No introduir modidificacions

El lector competent
a) Llig amb rapidesa i eficiència
b) No es fixa en les unitats superiors del text
c) Cau en els defectes típics de la lectura

Segons Colomer i Camp (1991) l'autocontrol en el procés lector depén de

a) Recordar els significat del que s'ha llegit
b) Integrar la informació en un esquema mental
c) Adequar-se a la situació de comunicació i detectar els errors de comprensió

En l'estructura dels paràgrafs d'un text hem d'evitar

a) La pluja de idees
b) Desequilibris, repeticions i desordres
c) Fer esquemes

Consell per aconseguir una bona redacció

a) Fa tots els esborranys que considera necessaris
b) Comença a escriure immediatament
c) Pensa en tu mateix

Característiques de la llengua oral

a) No hi ha interacció
b) És diferida en el temps i en l'espai
c) Utilitza codis no verbals

Per una bona producció de textos hem de tenir en compte els següents procediments
a) Saber com es pronuncien les paraules escrites
b) Generar i organitzar les idees
c) Entendre el llenguatge oral

Són microhabilitats de l'expressió escrita

a) Buscar un llenguatge compartit amb el lector
b) Saber com es pronuncien les paraules escrites
c) Saber llegir entre línies

Són microhabilitats de la comprensió lectora

a) Aprendre diverses formes de disposar i presentar la lletra
 b) Fer servir el context per a posar significat a una paraula nova
c) Buscar un llenguatge compartit amb el lector

Procediments d'avaluació de la comprensió escrita :

a) Autocontrol, percepció del text i pluja d'idees
b) Lectura atenta, detecció d'errors i fer esquemes
c) Observació, entrevistes i anàlisi d'exercicis

En la lectura ràpida o lectura en diagonal a més rapidesa més comprensió (VERTADER/FALS)

Per a ser un bon escriptor s'ha de dedicar temps a pensar el que volem dir (VERTADER/FALS)

Els escriptors competents desenrotllen un procés de composició elaborat i incomplet

(VERTADER/FALS)

Els escriptors competents són bons lectors (VERTADER/FALS)

La majoria dels defectes de la comprensió lectora són hàbits adquirits durant els primers estadis
d'aprenentatge de la lectura (VERTADER/FALS)

La lingüística estructural de Saussure considerava que la llengua oral és primer i que la llengua
escrita és una simple transcripció d'aquella (VERTADER/FALS)

L'escriptura respectuosa abasta altres camps a més del sexisme. També cal ser respectuós amb les
diverses col·lectivitats socials: races, dialectes, professions, etc. (VERTADER/FALS)

Els defectes de la lectura són aquells comportaments que acceleren el desenrotllament de les
habilitats lectores (VERTADER/FALS)

L'escriptura lliure consisteix en posar-se a escriure de forma ràpida i constant aportant tot el que
ens passe pel cap (VERTADER/FALS)

La lectura silenciosa que es fa per a obtenir informació d'un text es diu lectura extensiva
(VERTADER/FALS)

Indica quin dels textos orals següents pertanyen a l'oral informal:

a) Conversar sobre un tema d'actualitat amb un familiar.
b) Per telèfon, demanar un producte a un comerç.
c) Exposar l'estat dels comptes de la comunitat de veïns.
Quina d'aquestes activitats d'expressió oral té un caràcter més obert:
a) Exposició d'un tema estudiat
b) Interpretació d'un personatge
c) Joc de rols: un ple de l'ajuntament

Quina d'aquestes afirmacions no és adequada per a esdevenir un bon oient:

a) Mirar l'orador.
b) Descobrir la idea principal del que ens diuen.
c) Interrompre l'orador quan aporte un argument amb el qual no estem d'acord.

Quina d'aquestes no és una microhabilitat de la comprensió oral:

a) Comprendre la intenció i el propòsit comunicatiu.
b) Atendre el discurs de l'interlocutor alhora que una altra conversa pròxima.
c) Copsar el to del discurs: l'agressivitat, la ironia, l'humor, el sarcasme...

Quan parlem de la inferència com a microhabilitat de la comprensió oral ens estem referint a:
a) Saber extraure informació del context comunicatiu: situació, rols de l'emissor/receptor, etc.
b) Saber anticipar el que es dirà a partir del que ja s'ha dit
c) Recordar paraules, frases i idees durant uns segons per a poder reinterpretar-les
posteriorment

Per a treballar la comprensió oral, els exercicis que tenen per objectiu desenvolupar les habilitats
productives elaborant textos orals o escrits pertanyen al tipus:
a) Extensius
b) Productius
c) Intensius

Quina d'aquestes característiques es correspon més al canal escrit pel que fa a l'adequació:
a) Tendència a marcar la procedència dialectal de l'emissor.
b) Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius (usos privats).
c) Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius (usos públics).

Quina d'aquestes característiques es correspon més al canal oral pel que fa a la coherència:
a) Selecció molt precisa de la informació: el text conté exactament la informació rellevant.
b) Estructura tancada: respon a un esquema planificat prèviament per l'autor.
c) Presència de digressions, canvis de tema, repeticions, dades irrellevants...

Quin d'aquests aspectes és més important per a organitzar una exposició oral a classe:
a) Deixar temps perquè els oradors preparen la seua intervenció (guions, assajos, etc), però
impedir que es llegisca textualment un escrit o que se seguisca massa al peu de la lletra.
b) disposar d'un bon micro i altaveus
c) convocar les famílies dels alumnes perquè facen de públic

Quins aspectes cal practicar per a treballar la planificació de la interacció oral?:

a) Demanar i proporcionar aclariments, reparar la comunicació
b) Cooperació interpersonal, afrontar l'imprevist, demanar ajuda
 c) Enquadrar, identificar els buits d'informació, considerar el que es pot donar per sabut,
planificar els passos

Ensenyar a saber escoltar és una tasca de tot el professorat, encara que no siga de llengua.
(VERTADER/FALS)

Per a comprendre un text oral és imprescindible saber què volen dir totes i cadascuna de les
paraules que composen eixe text. (VERTADER/FALS)

Saber interpretar els codis no-verbals (mirada, gesticulació, moviments, etc) és una microhabilitat
de la comprensió oral. (VERTADER/FALS)

El Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües aporta escales d'avaluació i escales de
descriptors d'activitats. (VERTADER/FALS)

El Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües indica exactament quines són les accions
concretes que cal avaluar en els alumnes. (VERTADER/FALS)

Pel que fa a la fonologia, el canal escrit incorpora preferentment les formes pròpies dels usos
espontanis i ràpids: contraccions, elisions, coixins fonètics... (VERTADER/FALS)

Per a una correcta expressió oral s'han de combinar correcció i fluïdesa a un nivell acceptable.
(VERTADER/FALS)

El canal oral es caracteritza per una major freqüència d'anacoluts i frases inacabades
(VERTADER/FALS)

Controlar la mirada per tal d'adreçar-la als interlocutors no es considera una de les microhabilitats
de l'expressió oral. (VERTADER/FALS)

En les activitats de mediació, l'alumne no ha d'expressar el seu pensament, sinó que ha de fer
simplement d'intermediari entre interlocutors que no poden entendre's. (VERTADER/FALS)

El currículum de l'Educació Primària a la Comunitat Valenciana assenyala que

1. la reflexió gramatical a estes edats únicament té sentit si servix per a fer explícits
coneixements implícits sobre el funcionament de la llengua en ús per tal de millorar-los i
millorar la competència comunicativa
2. la reflexió gramatical a estes edats té sentit perquè és l'única manera de millorar la
competència comunicativa
3. la reflexió gramatical a estes edats té sentit perquè servix per a ampliar coneixements sobre
la llengua de manera teòrica
Un dels objectius del currículum d'ESO establix:
a) Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, i reconéixer
les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions
b) Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià, i reconéixer les diferents
unitats de la llengua i les seues combinacions
c) Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del castellà, i reconéixer les diferents
unitats de la llengua i les seues combinacions

Pel que fa als coneixements sobre la llengua, un dels objectius del currículum d'ESO establix:
a) Aplicar , amb una certa autonomia,els coneixements sobre la llengua i les normes d'ús
lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació,
coherència, cohesió i correcció, tant en valencià com en castellà
b) Aplicar , amb una certa autonomia,els coneixements sobre la llengua i les normes d'ús
lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació,
coherència, cohesió i correcció, en castellà
c) Aplicar , amb una certa autonomia,els coneixements sobre la llengua i les normes d'ús
lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació,
coherència, cohesió i correcció, en valencià

Pel que fa al Decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s'establix el currículum
d'Educació Primària podríem concloure que en esta etapa:
a) la reflexió gramatical ha de servir per a millorar la competència comunicativa
b) la reflexió gramatical ha de servir per a millorar la competència lingüística
c) la reflexió gramatical ha de servir per a millorar la competència gramatical

L'enfocament comunicatiu de la gramàtica que proposa el llibre. Una tipologia de textos de

no-ficció per tal d'aprofitar didàcticament el treball gramatical establix els següents nivells de
reflexió lingüística:
a) text i context, el significat del text, sintaxi textual, estructures lingüístiques oracionals
b) context, text, morfologia i semàntica
c) fonètica, fonologia i sintaxi

En les activitats plantejades des d'un enfocament comunicatiu per a reconéixer les característiques
lingüístiques d'un text hem d'intentar que s'integren els tres nivells de reflexió lingüística següents:
a) la situació de comunicació, la coherència o organització global del text i els procediments de
cohesió
b) la fonètica, la morfologia i la sintaxi
c) la fonologia, la morfosintaxi i la semàntica

Quin d'estos exercicis situaries dins la propietat textual anomenada adequació:

a) reescriure un text amb un nivell de formalitat diferent
b) ordenar i agrupar un conjunt de frases barrejades per escriure un text
c) afegir informació nova a un text ja elaborat

Quina d'esta sèrie d'activitats estan relacionades amb el treball específic del lèxic
 a) treball amb imatges, sopes de lletres i recerca en distints diccionaris
b) completar la frase, ordenar la frase i puntuar un text
c) omplir buits amb lletres, segmentar paraules i dictats

D'acord amb l'adaptació de Cassany que apareix al tema, quina classificació es fa dels nivells de
reflexió
a) text, morfosintaxi,lèxic, pronunciació i ortografia
b) fonologia,morfosintaxi i lèxic
c) morfosintaxi, lexicologia i semàntica

La reflexió metalingüística és necessària en l'aprenetatge de l'ús de la llengua (VERTADER/FALS)

La insuficient competència metalingüística en finalitzar l'educació primària es produïx per la

transmissió dogmàtica i aïllada de continguts gramaticals en el procés d'ensenyament-aprenentatge
de la llengua (VERTADER/FALS)

L'aprenentatge de la gramàtica és l'única manera d'aprendre a parlar i escriure (VERTADER/FALS)

L'ensenyament de llengües des d'un punt de vista de la lingüística textual no es planteja cap
reflexió gramatical (VERTADER/FALS)

Els connectors o organitzadors textuals estan relacionats amb els procediments de cohesió textual
(VERTADER/FALS)

Segons González Nieto, la qüestió fonamental per tal que l'ensenyança de la gramàtica contribuïsca
al desenvolupament de les capacitats comunicatives, és graduar l'ensenyament d'aquesta per tal de
fer-la més o menys explícita i decidir fins a quin punt a d'esdevenir un coneixement sistematitzat de
l'alumnat (VERTADER/FALS)

Segons S.Gutiérrez, l'aprenentatge de les quatre habilitats lingüístiques posseïx preeminència sobre
l'ensenyança teòrica de la gramàtica (VERTADER/FALS)

Segons S.Gutiérrez, la reflexió metalingüística hauria de realitzar-se de manera teòrica, sense tindre
en compte els textos (VERTADER/FALS)

Segons S.Gutiérrez, la immensa varietat de textos i de produccions lingüístiques hauria de ser

aprofitada en l'aula per tal d'introduir varietat i interés en les activitats (VERTADER/FALS)

Els temps verbals estan relacionats amb els procediments de l'adequació textual
(VERTADER/FALS)
L'entonació i els signes de puntuació estan relacionats amb els procediments de la cohesió textual
(VERTADER/FALS)

Quins són els primers contactes amb la literatura des dels primers anys de les nostres vides a casa o
al parvulari
a) Cantar cançons o rondalles
b) La lectura com a hàbit i com a font de coneixement
c) Aprofundir en la comprensió del missatge literari

Des del punt de vista de l'objecte d'aprenentatge de la literatura, l'escola:

a) Ha de transmetre un conjunt de sabers i desenvolupar la competència comunicativa
b) Treballar llistes d'autors, obres, estils, ...
c) Evitar l'aborriment de la lectura

Una persona és un lector de literatura competent quan:

a) Coneix la història de la literatura de la seua o les seues comunitats lingüístiques
b) Ha llegit molts textos literaris
c) Sap distingir allò que és bona literatura de la dolenta

Segons Cassany i altres (1994) els procediments per desenvolupar l'educació literària inclou dos
tipus d'habilitats:
a) Lingüístiques i cognitives aplicades als textos literaris
b) Propietats textuals i coneixements lingüístics
c) Visió àmplia: activa, productiva, participativa, ...

Estes afirmacions: emissor i destinatari no són copresents i pretanyen a temps diferents,

l'autor és l'artífex de la funció comunicativa de l'obra, llenguatge connotatiu fan referència a:
a) Característiques del text literari
b) Propietats textuals
c) Coneixements lingüístics

La lectura i interpretació de textos literaris requereixen uns aprenentatges específics com:

a) Recitació, jocs retòrics, escolta de textos propis de la literatura oral, dramatització
b) Propietats textuals i coneixements lingüístics
c) Accés i familiarització amb els llibres

La primera habilitat que hem de treballar per aconseguir que l'alumnat s'aproxime a la literatura en
les millors condicions possibles és:
a) La lectura
b) L'escriptura
c) Treballar el llenguatge oral

Per entendre bé l'obra d'un escriptor és ineludible conéixer abans la seua biografia.
(VERTADER/FALS)
Una bona manera d'engrescar l'alumnat en la creació literària és proposar-li activitats de
transformació o d'imitació de textos literaris. (VERTADER/FALS)

Llegua i literatura són matèries separades. (VERTADER/FALS)

La literatura s'ha ensenyant, en general, des d'un punt de vista eminentment academicista.
(VERTADER/FALS)

Els llibres han estat escrits perquè l'alumnat els comente i si els llegisca. (VERTADER/FALS)

La literatura ha estat escrita per a fer exàmens, per això hem d'obligar a l'alumnat a llegir.
(VERTADER/FALS)

La competència literària és la manifestació d'una competència lingüística plena i madura.

(VERTADER/FALS)

Segons Cassany i altres (1994) l'actitud de crear bons usuaris de literatura inclou: sensibilitat,
recerca de plaer, criteri propi, ... (VERTADER/FALS)

En els actuals currículums en l'àrea de llengües, les assignatures de llengua i literatura són
independents, amb programes aïllats i no relacionades. (VERTADER/FALS)

En literatura és tant important o més la manera com s'elabora i es percep un missatge, que allò que
podria definir-se el seu contingut referencial. (VERTADER/FALS)

Llegint com un escriptor aprenem a escriure com un escriptor. (VERTADER/FALS)

L'estudi de la història de la literatura servix per a reforçar el sentiment de pertànyer a una cultura
determinada. (VERTADER/FALS)

Mai la quantitat d'informació sobre autors, corrents i èpoques hauria de superar el temps que
dediquem a la lectura. (VERTADER/FALS)