1.

 DENSITAT A 15°C (INTA 150213A)

1.1 Objectiu
L'objectiu de la pràctica consisteix en la determinació de la densitat de quatre fluids problema 
a   15°C  mitjançant   aeròmetres   de   vidre.   A   partir   dels   valors   obtinguts,   així   com   de   les 
característiques observades dels fluids, haureu de proposar quins fluids són.

1.2 Introducció
S’entén per densitat la massa per unitat de volum d’un fluid; en el sistema S.I. les unitats de la 
densitat són de kg/m3 mentre que en el sistema CGS ve donada en g/ml. Aquí, els aeròmetres que 
s'utilitzaran usen el sistema CGS.

1.3 Material
● Joc d’aeròmetres de vidre, graduats a 15ªC, amb valors entre 0,7 i 1,1 g/ml.
● Termòmetre.
● Proveta   de   vidre   amb   diàmetre   interior   25   mm   més   gran   que   el   diàmetre   de   la   tija   de 
l’aeròmetre, amb alçada suficient perquè l’aeròmetre pugui surar de manera que no quedin 
menys de 25 mm entre la base de l’aeròmetre i el fons de la proveta.

1.4 Metodologia
Al   laboratori   trobareu   quatre   provetes   amb   diferents   tipus   de   fluids.   Cada   proveta   està 
identificada amb una lletra. Utilitzeu aquest codi en l'elaboració de la pràctica per identificar­los. 
En una de les provetes hi trobareu submergit un termòmetre que indicarà la temperatura ambient 
en què es troben els fluids.

Per a cada fluid, col∙loqueu un aeròmetre per determinar­ne la densitat. La lectura correcta del 
valor de densitat correspon al punt sobre l’escala de l’aeròmetre en que aquesta està tallada per la 
superfície principal del líquid. S'ha de dirigir la mirada per sota del nivell del líquid i l’elevarem 
lentament fins que la superfície que primer apareix com una el∙lipse esdevingui una línia recta 
que talli l’escala de l’aeròmetre. En el cas de líquids opacs, la lectura la farem lleugerament per 
sobre de la superfície lliure del líquid i afegirem a la lectura un coeficient de correcció de 0,0007 
g/ml, en concepte de correcció de menisc. 

Per fer la mesura és molt important que l'aeròmetre no toqui les parets de la proveta, no formi 
bombolles al seu voltant i, òbviament, no toqui el fons. Quan treieu els aeròmetres, s'han de 
netejar per tal de no contaminar les altres mostres quan s'hi submergeixin. Per a després proposar 
quin tipus de fluids són, fixeu­vos amb el comportament del fluid al contacte amb l'aeròmetre, 
olor, etc.

Realitzem   una   segona   mesura   de   temperatura   i   anotarem   com   a   temperatura   d’assaig   la 
mitjana de les dues temperatures obtingudes abans i després de la lectura de l’aeròmetre.

Com que es busca la densitat a 15ºC i la temperatura ambient no sempre coincideix amb 

1
l’assenyalada, s'ha d'efectuar una correcció segons la següent fòrmula:

D 15ºC=D T  f  T −15 

On:
DT = densitat mesurada en l'assaig (g/ml)
f = factor de correcció (veure taula 1).
T = temperatura mitjana de l’assaig (ºC).

Taula 1. Valor del factor de correcció de la temperatura en funció de la densitat mesurada.
Densitat mesurada Factor de correcció
DT f
0,600­0,639 0,00095
0,640­0,689 0,00090
0,690­0,729 0,00085
0,730­0,759 0,00080
0,760­0,789 0,00075
0,790­0,829 0,00070
0,830­0,919 0,00065
0,920­1,000 0,00060
1,000­1,080 0,00055
1,080­1,160 0,00050

2
 2. VISCOSITAT CINEMÀTICA (INTA 150216A)

2.1 Objectius
L'objectiu de la pràctica consisteix en determinar la viscositat cinemàtica d'una mostra d'oli 
lubricant a 40ºC i a 100ºC. Amb els resultats obtinguts, s'haurà de determinar de quin tipus d'oli 
es tracta segons la classificació ISO VG i segons la classificació SAE. 

2.2 Introducció
Un fluid és newtonià quan la proporcionalitat entre el cisallament observat i l'esforç tallant 
aplicat  és   constant. Aquesta relació constant  és  la viscositat  dinàmica. En el  sistema  S.I.   la 
viscositat dinàmica es mesura en Pa s mentre que en el CGS es fa en Poises (1 Poise = 0.1 Pa s; 
1cP = 1 centi Poise = 0.001 Pa s).

La viscositat cinemàtica d’un líquid newtonià és el resultat de dividir la viscositat absoluta per 
la seva densitat. La seva mesura en el sistema S.I. es dóna en m 2  s­1  mentre que en el sistema 
CGS  s'utilitzen els Stoke (St) (1 St = 10­4 m2 s­1; 1 cSt = 1 centi Stoke = 10­6 m2 s­1 =1 mm2 s­1). 

La viscositat cinemàtica és la magnitud rellevant per determinar el buidatge d'un líquid per 
gravetat. És per això que s'utilitza sovint com a criteri per classificar la viscositat dels fluids i, en 
particular, la dels olis lubricants. Així, s'ha desenvolupat una tècnica estandaritzada mitjançant 
un determinat tipus de viscosímetres per obtenir la viscositat cinemàtica d'una mostra a dues 
temperatures de referència. Aquest protocol l'aplicarem en la realització de la pràctica. 

2.3 Material
● Banys termostàtics amb suports adients, termòmetres, resistències i agitadors.
● Joc de viscosímetres Canon­Fenske (veure llistat adjunt).
● Cronòmetre de precisió.
● Element per desplaçar el fluid a cotes altes (pera aspirant o xeringa de sobrepressió).

2.4 Metodologia
El protocol per determinar la viscositat cinemàtica d'un fluid consisteix en el següent. En 
primer lloc disposem de dos banys termostàtics a les temperatures de referència (40ºC i 100ºC). 
En  cas  que no hagin assolit aquestes  dues  temperatures, assegureu­vos que les resistències  i 
agitadors estiguin en funcionament.

Una vegada s'han assolit les temperatures de referències, escolliu un determinat viscosímetre 
Canon­Fenske dels que tenim en el laboratori (veieu el llistat adjunt). Cada viscosímetre està 
identificat amb el seu número de sèrie i número d'instrument. Observeu com el viscosímetre està 
format per un tub en forma d'U, amb un dipòsit a la part inferior, una entrada d'abocament de 
diàmetre   més   gran   i   una   zona   amb   un   diàmetre   de   pas   molt   petit   (tub   capil∙lar).   Per   sobre 
d'aquesta  darrera zona, hi trobem dos  petits dipòsits, el primer  comprès  entre dues  marques 

3
horitzontals.

Aleshores, escolliu una de les tres mostres d'oli lubricant que trobareu en el laboratori (de 
grau desconegut i identificada mitjançant una lletra), extreieu­ne 10 ml mitjançant una xeringa i 
aboqueu­la en l'interior del viscosímetre (pel doll de més diàmetre). 

Col∙loqueu el viscosímetre en posició vertical dins del bany termostàtic agafant­lo amb les 
pinces   pel   doll  de  diàmetre  superior   i  deixeu­lo  una estona  per  tal  que  assoleixi  la mateixa 
temperatura que la del bany. És important que la zona entre marques del viscosímetre estigui 
completament submergida.
 
Mitjançant   la   pera   de   succió   (aplicada   en   el   doll   de   menys   diàmetre)   o   la   xeringa   de 
sobrepressió (aplicada en el doll de més diàmetre) feu que l'oli que es troba en el dipòsit inferior 
del viscosímetre superi en un mínim de 5 mm la marca superior que es troba per sobre del primer 
dipòsit intermig a sobre del tub capil∙lar en la branca de menys diàmetre. Una vegada s'ha assolit, 
treieu els elements de succió o sobrepressió.

A partir d’aquí la mostra descendirà lliurament i haureu de cronometrar el temps t que triga el 
menisc d'oli (la interfase oli­aire) a recorre el tram comprès entre la marca superior i la marca 
inferior del dipòsit intermig del viscosímetre que es troba a la branca de menys diàmetre. Haureu 
de repetir el càlcul del temps de la caiguda dos cops i obtenir­ne la mitjana.

Per obtenir la viscositat cinemàtica (en cSt) s'ha d'aplicar la següent fórmula

T = k T t

On: T = viscositat cinemàtica en cSt a la temperatura de l’assaig.
kT = constant del viscosímetre en cSt/s a la temperatura esmentada.
t = mitjana del temps de caiguda entre les dues marques en el viscosímetre a una 
mateixa temperatura.

El valor de la constant kT del viscosímetre a 40ºC o a 100ºC depèn de l'instrument. A la taula 
adjunta, aquests valors estan indicats en funció del número de sèrie i del número d'instrument. 

S'ha de remarcar que per a un valor acceptable de la viscositat, el temps transcorregut t ha de 
superar els 200 s. Si és inferior, s'ha de repetir el procés amb un viscosímetre de capil∙lar més 
petit (constant kT  més petita). Per evitar­ho, i abans de fer els experiments a 40ºC i a 100ºC, 
podeu estimar quin tipus d'instrument necessitareu per a cada temperatura (és a dir, quina kT fa 
que el temps de caiguda sigui lleugerament superior a 200 s). Per fer­ho, heu de tenir en compte 
l'equació anterior i que la viscositat cinemàtica dels oli lubricants a 40ºC estarà compresa entre 
50 i 150 cSt i a 100 ºC entre 8 i 15 cSt aproximadament. 
 

4
 Llista de viscosímetres.

LLISTAT DE VISCOSÍMETRES
LABORATORI DE LUBRICANTS I COMBUSTIBLES ­ EPS

Vmin 
Nº SÈRIE Nº INSTR. K 40ºC Vmin 40ºC K 100ºC 100ºC TIPUS VISCOSÍMETRE
25 3150 0,003835 0,69 0,0038199 0,69  
75 4731 0,0094606 1,7 0,0094234 1,69  
100 2013 0,014341 2,58 0,014285 2,57  
100 4303 0,022177 3,99 0,02209 3,98  
150 11255 0,031812 5,73 0,031685 5,7  
150 4339 0,034609 6,22 0,034473 6,2  
200 2031 0,083973 15,12 0,083644 15,06  
200 1868 0,1048 18,86 0,10439 18,79 CANON­FENSKE
200 15141 0,10862 19,55 0,1082 19,48  
300 4640 0,1883 33,89 0,18756 33,76  
300 4988 0,22981 41,36 0,22891 41,2  
300 2054 0,25744 46,34 0,25643 46,16  
300 15294 0,306 55,08 0,3048 54,86  
350 4362 0,48096 86,57 0,47907 86,23  
400 2837 0,98785 177,81 0,98397 177,11  
400 2069 1,2316 221,69 1,2268 220,82  
450 2881 3,424 616,32 3,4106 613,91  

150 3198 C=0,034246 6,16 C=0,034380 6,18  

  J=0,028096 5,05 J=0,028207 5,07  
200 2931 C=0,070901 12,76 C=0,071180 12,81  
  J=0,056123 10,102 J=0,056343 10,14  
350 3258 C=0,43381 78,08 C=0,43551 78,39 OSTWALD
  J=0,30607 55,09 J=0,30727 55,3  
     
  20ºC    
45 4513 0,023759    
85 4514 0,012135        

C=0,05 7215 0,0503       UBBELHODE

C=0,1 1322 0,0955        

5
 3. ÍNDEX DE VISCOSITAT (INTA 150228A)

3.1 Objectius
Determinació   de   l'índex   de   viscositat   d'una   mostra   d'oli   lubricant   a   partir   d'aplicar   dues 
metodologies diferents. 

3.2 Introducció
L’índex de viscositat (IV) és un paràmetre adimensional que indica la variació de la viscositat 
d’un fluid en funció de la temperatura. La utilització d'aquest índex és molt comuna en olis 
lubricants, on, per al bon funcionament de la maquinària, es requereix una variació petita de la 
viscositat del fluid en funció de la temperatura.

Així, valors elevats de l'índex de viscositat indiquen que la viscositat de l'oli lubricant varia 
poc amb la temperatura. Per contra, olis amb baixos índexs de viscositat mostren una variació de 
la viscositat amb la temperatura molt important. Si l'IV es troba per sota de 35, l'oli es considera 
que disposa d'un baix IV. Per IVs compresos entre 35 a 80, l'oli disposa d'un moderat IV. Per IVs 
compresos entre 80 a 110, l'oli disposa d'un IV alt i per IVs per sobre de 110 acceptem que l'oli 
disposa d'un alt IV.  En principi, quan més alt sigui l'IV,  més estable sera la viscositat de l'oli a 
canvis en la temperatura i, per tant, tindrà un comportament millor per a la maquinària que 
lubrica.  

3.3 Metodologia
Hi ha diversos procediments per trobar el I.V. Aquí utlitzareu el mètode analític de Dean 
Davis i el mètode gràfic. Cal remarcar que els valors de la viscositat cinemàtica a 100ºF (37.8ºC) 
i a 210 ºF (98.9ºC) de la mostra els identificarem com els valors de viscositat mesurats a la 
pràctica anterior a 40ºC i a 100ºC.

Mètode de Dean Davis

A) Per índexs de 0 a 100
Apliquem la següent fòrmula:
 L−ν1 
I . V .= ×100
D

On:     I.V.= índex de viscositat
L = viscositat cinemàtica a 100ºF (37.8ºC) d’un oli de I.V.=0 i que té a 210ºF (98.9ºC) 
la mateixa viscositat que la mostra
υ1= viscositat cinemàtica a 100ºF de la mostra.
υ2= viscositat cinemàtica a 210ºF de la mostra
D= L­H
H= viscositat cinemàtica a 100ºF d’un oli amb I.V.=100 i que té a 210 ºF la mateixa 
viscositat de la mostra 

6
 Quan υ2 ≤ 75 cSt, els valors de L i D s’obtenen per la taula I adjunta.
Si υ2 > 75 cSt , aquests valors s’obtindran mitjançant:

L= 1,01523⋅υ 22 12 , 1549⋅υ2 −155 , 61

D=0,8236⋅υ 22 −0,5015⋅υ2 −53 , 03

B)Per índex superiors a 100

Es calcula l’índex de viscositat ampliat I.V.a.

10 N −1
I . V . a .= 100
0,0075

Amb:

log H−log υ 1
N=
log υ 2

On:     υ1= viscositat cinemàtica a 100ºF (37,8ºC) de la mostra.
υ2= viscositat cinemàtica a 210ºF (98,9ºC) de la mostra.
H= viscositat cinemàtica a 100ºF (37,8ºC) d’un oli amb I.V. = 100 i que té a 210ºF  
(98,9ºC) la mateixa viscositat de la mostra.

Quan υ2 ≤ 75 cSt, el valor de H s’obté de la taula I adjunta.
Si υ2 > 75 cSt , aquest valor s’obtindrà mitjançant:

H=0,19163⋅υ 22 12 ,6564⋅υ2 −102 , 58

Mètode gràfic

Aquest mètode és aplicable únicament quan l’I.V.a és superior a 100. S’obté utilitzant el gràfic 
de la pàgina següent. El procés a seguir és el següent:
­ Situar en les escales dels costats del gràfic el valor obtingut de la viscositat cinemàtica a 
210ºF (98,9ºC) de la mostra.
­ Unir mitjançant una línia recta aquests dos punts.
­ Traçar una línia horitzontal que passi pel punt de l’escala de l’esquerra corresponent a la 
viscositat a 100ºF (37,8ºC) de la mostra.
­ La intersecció d’aquestes dues línies donarà, sobre l’eix d’abscises, l’índex de viscositat 
ampliat.

7
8
9
10
 4. DESEMULSIONABILITAT (INTA 150252 B)

4.1 Objectius
L’objectiu de la pràctica consisteix en determinar la facilitat en què es separen de l’aigua els 
olis petrolífers i fluids sintètics.

4.2 Introducció
L’emulsió és un fenomen físic que indica el poder de dispersió de l’aigua dins de l’oli. En 
canvi la desemulsió és la tendència més o menys accentuada d’un oli emulsionat amb aigua de 
separar­se’n. 
En determinades aplicacions industrials és molt important disposar d'olis lubricants amb un 
poder desemulsionant elevat. És per això que les característiques tècniques dels olis lubricants 
també inclouen resultats obtinguts a partir d'assajos de desemulsionabilitat com el que realitzeu 
en aquesta pràctica.

4.3 Material
● Proveta de vidre Pyrex de 100 ml graduada.
● Placa calefactora i agitador elèctric de velocitat regulable.
● Agitador amb pala d’acer inoxidable de mides normalitzades.
● Termòmetre.
● Mostra d'oli i aigua.

4.4 Metodologia
En la proveta de 100 ml s'aboquen 40 ml d’aigua i 40 ml de la mostra a assajar i es col∙loca en 
el bany que estarà a 54ºC.   S'ha escollit aquesta temperatura ja que la viscositat cinemàtica a 
210ºF (98,9ºC) de la mostra és menor de 97 cSt. En cas que fos superior, hauríem d'haver pujat la 
temperatura del bany fins als 82ºC. 

Procureu que tot el fluid a dins de la proveta es trobi completament submergit en el bany. 
Espereu una estona a que el fluid hagi assolit la mateixa temperatura que la del bany. Aleshores, 
col∙loqueu la pala de l'agitador en l'interior evitant que toqui les parets de la proveta. Remeneu 
els fluids a 1000 rpm durant 1 minut. A continuació, retireu l’agitador i comenceu a fer lectures 
dels  volums de mostra (oli), aigua i  emulsió cada minut, mantenint la proveta de mostra en 
l’interior del bany.

En concret, heu d'anotar per a cada minut:

A ) Volums de mostra (oli),  aigua, emulsió (tot en ml) i, entre parèntesi, el temps.
Exemples:
40 – 40 – 0 (20) indica que la separació completa es va produir als 20 minuts.
40 – 37 – 3 (20) indica que als 20 minuts no hi havia separació completa d’aigua i de 
mostra, però l’emulsió va quedar reduïda a 3 ml.

11
 39 – 35 – 6 (60) indica que després de 60 minuts queden 39 ml de mostra, 35 d’aigua i 
6 d’emulsió.

B ) Aspecte de les capes de mostra (oli), aigua i emulsió. Classifique­los amb els següents 
adjectius:
Per a la mostra: Transparent, translúcida o opaca.
Per a l'aigua: Transparent, amb bombolles i/o tires d’aspecte escumós, o opaca.
Per a l'emulsió: Solta i amb tires d’aspecte escumós; opaca però fluïda o cremosa.

           C) Aspecte de les interfases mostra­emulsió i emulsió­aigua, indicat per cadascuna sí:

És nítida i ben definida.
És mal definida i amb bombolles.
És mal definida i amb tires d’aspecte escumós.

L'assaig s'acaba en aquell temps en què el volum de l'emulsió és menor a 3 ml o si s'ha arribat 
a una hora de dades. Una vegada ha acabat l'assaig presenteu, també, el gràfic d'emulsió/temps 
posant a l’eix de les ordenades el volum d'aigua (de 0­40 ml) i a continuació el d'oli (de 40 a 0 
ml) i en el d’abcises el temps en fraccions d'1 minut.

12
 5. CONSISTÈNCIA DE GREIXOS (INTA 150224 A)

5.1 Objectiu
L’objectiu de la pràctica és determinar la consistència segons normativa de greixos lubricants 
mitjançant la determinació de la penetració d’un con normalitzat.

5.2 Introducció
La penetració d’un greix lubricant és la profunditat en dècimes de milímetre que penetra un 
con patró en la mostra, sota condicions preestablertes de massa, temps i temperatura. Un altre 
concepte és el treball d’un greix que és l’alteració produïda per l’acció de cisallament creada al 
desplaçar dins la mostra una placa perforada patró. Aquí farem el primer assaig que ens permetrà 
determinar la consistència del greix segons la classificació NLGI (National Lubricating Grease 
Institute).

5.3 Material
● Penetròmetre.
● Con calibrat.
● Espàtula.
● Mostres de greixos.

5.4 Metodologia
La penetració es determina a 25ºC en una mostra de greix que només ha patit la mínima 
alteració produïda pel trasvassament des del recipient original al recipient sobre el qual efectuem 
l’asssaig. S'ha de tenir present que les penetracions de greixos tous depenen del diàmetre del 
recipient.

En primer lloc, anotem la temperatura del greix. A continuació agafem una de les mostres de 
greixos que tenim en els vasos ja preparats. Anoteu la identificació de la mostra (és una lletra). 
S'ha de procura que no hagin quedat bosses d'aire atrapades dins del greix ja que això provocaria 
un   increment   en   la   mesurea   de   la   penetració   real.   Alliseu   bé   la   superfície   del   greix   amb 
l’espàtula.

Seguidament netegeu el con (molt de compte que és una peça delicada). Poseu el vas en la 
plataforma del penetròmetre. Situeu el con en la posició 0 i ajusteu l’aparell perquè l’extrem 
inferior del con toqui la superfície de la mostra en un punt pròxim al centre. 

Deixeu lliure l’eix del con pulsant el botó durant 5 segons. Anoteu la lectura de la roda en 
dècimes de mm.

Repetiu l'experiment 3 vegades per a una mateixa mostra tenint cura de netejar el con i allisar 
la superfície del greix (sense bombolles) abans de cada assaig. 

13
 El valor de la micropenetració m que utilitzareu per a la mostra correspodrà a la mitjana dels 
tres valors mesurats. S'ha de tenir present que si la diferència de valors entre els assajos supera 
supera 6 unitats, aleshores heu de realitzar més assajos fins assolir que els 3 valors estiguin dintre 
de la forquilla de les 6 unitats.

Per obtenir la penetració real a partir de la micropenetració m mesurada utilitzarem la següent 
fórmula:

Penetració real=3,75 m24correcció temperatura

On: m = micropenetració (dècimes de mm) obtinguda en l’assaig.

La correcció de la temperatura s'obté de la següent forma. Per cada grau que estem per sota 
dels 25ºC afegim 5 unitats al valor de la penetració real.

Finalment, amb el valor de la penetració real (o ASTM) podem classificar el greix d'acord 
amb la NLGI seguint l'equivalència de la taula següent.

Taula 1. Equivalència de penetració real ASTM i classe NLGI.
Penetració real ASTM Classe NLGI (National 
(dècimes de mm) Lubricating Grease 
Institute)
431­475 000
386­430 00
341­385 0
296­340 1
251­295 2
206­250 3
161­205 4
116­160 5
70­115 6

A partir de la taula anterior determineu la classe NLGI del greix que heu assajat. Repetiu el 
mateix procediment per a dues altres mostres de greixos (en total haureu d'haver determinat la 
classe NLGI de tres greixos diferents).

14