LES FESTES QUE MÉS ESTIMES

La festa que més m’agrada és la de la xaranga. És un carnestoltes dut a terme

a l’estiu, i que se celebra a Catral el tercer cap de setmana de juny. Tu estàs
assignat a una carrossa on es prepara un ball i uns trages. Les coreografies
solen preparar-se 8 mesos abans de desfilar i els trages comencen a elaborar-
se 10 mesos abans. En les proves dels trages, et prenen les mesures de tot el
cos i les del cap també, perquè el tocat quede el més ajustat posible; el pitjor és
que no pots ni engreixar ni aprimar perquè sinó el trage ja no es veurà igual.
Aquest estiu en la meua carrossa vam ser cignes blancs. El trage era de
plomes i anàvem amb un maquillatge senzill perquè el trage ressaltara més. El
dia d’abans hi ha un sopar amb el teu grup, i a les 11 passa un grup de músics
tocant, que es dirigixen a l’ajuntament, per a l’elecció del rei i de la reina del
festival. L’elecció consistix en el fet que un representant ha de pujar al balcó
principal, on se li demanarà que cante la cançó que li diguen, que balle i que
conte un acudit, i un comité triarà als reis. Eixa plaça de nit està espectacular,
perquè portes la samarreta del teu grup i des de dalt es veu tot per colors.
El mateix dia del carnestoltes, també hi ha una festa en la plaça i has de tornar
a portar la samarreta, i des de dalt tiren aigua i posen música. A l’hora de
desfilar totes i cada una de les taules de les terrasses estan plenes, intentant
aconseguir el millor lloc per a veure els balls. Tots els carrers estan plens de
llums, globus, pancartes, confetti i càmeres de la televisió local gravant totes
les coreografies. M’agrada perquè durant tot el dia estàs assajant i polint els
últims detalls abans d’eixir a desfilar a les 8 de la vesprada, i quan ja surts, la
sensació és fantástica: molta gent, trages espectaculars per totes les bandes,
maquillatges increïbles, balls coordinats al mil·límetre, i el millor són els nervis
que t’entren abans del ball, no arriben a ser nervis, però sí és una sensació
més d’emoció que d’una altra cosa. Al ballar hi ha un fotògraf que va prenent-te
fotos i que eixiran en la revista del poble. Però el que més m’agrada és quan
vas ballant i escoltes el teu nom i aleshores et gires, i sense esperar-ho ací
estan els teus amics, animant-te, gravant-te i dient com estàs de guapa i com
ho estàs fent de bé. Eixe dia et sents com una princesa. Si fóra per mi, eixa
festa seria com a mínim una vegada al mes, ja que en l’ambient pot respirar-se
il·lusió, veure els fruits d’un any d’esforç, i es pot veure tant a la gent que
desfila com a la que no, passant-s’ho com mai abans ho havien fet. És la millor
festa del món.

I.E.S LA CANAL Paula Belmonte Ruano

C/ Castilla, nº32 15 anys
03610 Petrer (Alacant) 4ºD