lladrava i un gos que cantava. Amb aquests animals actuava en tots els llocs, i es va fer molt ric. També fou famós Venturet perquè va dur de Roma una cadira que parlava, reia, corria i sempre anava darrere d’ell. La gent de Vilavella eixia del carrer a veure’l quan tornava de córrer. Tots volien comprar-li la cadira, però ell no va voler vendre-la. La cridava pel seu nom i ella sempre l’obeïa. A. Cunqueiro (adaptació)