1.març.

16

Salutació amb els ulls

 Arquejar les celles per saludar
Determinades expressions facials d’espant
 La expressió facial que fem d’espant és la mateixa independentment del lloc on vivim
o la cultura que tinguem.

Llenguatges artificials ensenyants a primats no humans

S’instrueix el llenguatge a alguns animals (ximpanzés sobretot, la que els altres no eren tant
espavilats).
Els ximpanzés tenen una gran capacitat d’aprenentatge ( no de parlar però si de realitzar
tasques)
 Furness  orangutan que diu papa i cup
 Yerkes  imitació i condicionament
 Kellog*  Ximpanzé Gua
 Hayés  Ximpanzé Viki

Ensenyar un llenguatge gestual. Aquest el va realitzar Gardner* a Washoe, una

ximpanzé femella d’un any d’edat. Li va fer aprendre el llenguatge ASL.
Premack li va ensenyar a la Sarah, una ximpanzé d’uns cinc any, el Fitxes.
En Savage-Rumbaugh va ensenyar en Zanzi, un monobo mascle, el funcionament d’un
ordinador que presentava diferents símbols i sorolls. Li va proporcionar aquest aprenentatge
des del naixement.
S’ha d’observat que la majoria d’investigadors que han treballat per fer estudis en el
llenguatge dels animals són parella.

Els GARDNER: L’aprenentatge del llenguatge gestual dels sords

És una experiència que es va realitzar a finals dels anys seixanta amb la Washoe
(ximpanzé) i és la primera vegada que una investigació sobre el llenguatge en primats no
humans dóna resultat.
Als anys seixanta queda molt clar que chomsky té una gran importància, inclús al camp
de la psicologia ç(tot i no ser psicòleg, sinó lingüista).
Va desenvolupar un vocabulari actiu de gestos utilitzats de manera regular i permanent:
 6 mesos  2 gestos
 1 any  7 gestos  vine-donar, més, dolç

1
1.març.16

 2 anys  45 gestos  amunt, ho sento, obert

 3 anys  85 gestos  pessigolles, anar
 4 anys i 3 mesos  135 gestos  pressa, escolta, etc.

Va finalitzar degut a que no hi havia suficient pressupost per mantenir a la Washoe i

continuar ensenyant-li el llenguatge gestual.
CONSIDERACIONS
 Modalitat d’adquisició basada en el modelatge  ensinistrament
 El llenguatge gestual que va aprendre la Washoe està molt lligat a l’acció i l’expressió
afectiva, de tal manera que costa desvincular-ho del contesxt. Hi ha menys arbitrarietat
entre el significat i el significant, és a dir, hi ha poca distància.
 Crítica positiva
 autocorrecció en llenguatge privat és més difícil l’autocorrecció, és un estadi
superior
 Espontaneïtat i creativitat.

“Dir que els micos poden adquirir un llenguatge perquè aprenen alguns signes senzills és com
dir que l’ésser humà pot volar perquè pot saltar”. NOAM CHOMSKY
- Sempre ha sigut un individu crític en tots els aspectes.

Sistema lingüístic per PREMACK

 És un sistema de fitxes  Enunciat persistent – control de la variable memòria –

arbitrarietat.
 Referents no sempre concrets (igual/diferent, quantificadors, colors)  és molt més
complicat que el llenguatge gestual
 Fitxes peculiars (interrogació, nom de)  una fitxa nom de és una fitxa que en ella
etiqueto tota la realitat, amb això interpreta que tot té un nom, tot és etiquetable. Això
provoca que es pugui augmentar el seu vocabulari
 Enunciat tipus S-V-O-D (subjecte, verb, objecte, destinatari)
Premack s’està plantejant un repte, esta ensenyar un llenguatge des de 0 a un primat
que te un coeficient intel·lectual molt baix. Es planteja per on ha de començar. Es troba que
quan es formula com es pot descompondre el llenguatge en constituents elementals. al
final la recerca acaba pensant si es pot saber com pensen els animals.

2
1.març.16

Premarck es proposa descompondre el llenguatge en constituents elementals. Es poden

ensenyar aïlladament? Les fitxes permeten transposa les característiques lingüístiques al pla
de la manipulació. En definitiva: quines capacitat intel·lectuals són necessàries per a
l’aprenentatge i ús del llenguatge?
La recerca que s’inicia en la comunicació acaba en com pensen els animals? (relació
llenguatge – pensament)

Etapes en l’aprenentatge del llenguatge de signes

1. Distingir entre mots de plàstics i objectes

2. Associació d’un mot de plàstic específic a un objecte determinat
3. Aprendre relacions entre mots i objectes
4. Aprendre que les peces de plàstic serveixen per anomenar objectes. Se li introdueix el
mot de plàstic NOM De per a que aprengui consciència que amb el llenguatge pot
designar coses (funció metalingüística)
5. Poder parlar ja de l’existència d’una representació interna (un triangle blau, per la
Sarah, és un objecte vermell, rodó i amb tija, és a dir, una poma)
Aprèn a associar que el triangle blau és un objecte, rodó, vermell i amb tija, és a dir,
associa que el triangle blau és la poma, degut a que té la imatge mental d’una poma.
Tenim per primera vegada un experiment que presenta el que pensa un
animal.(representació mental)
6. Dels judicis simples a les analogies. El judici igual/diferent és un prerequisit per
l’adquisició del llenguatge. Després caldrà que el subjecte sigui capaç de comprendre
i jutjar relacions entre relacions.
Quan entengui que la relació entre dues pomes és la mateixa que la relació entre dos
elefants, les portes del llenguatge seran obertes.
Que sigui capaç de dir si les coses que li senyalen són iguals o diferents.
o Fer relacions d’equivalència són una base per a construir el llenguatge.

Deia que eren protoracions (no eren oracions comuns).

La sara havia de respondre les respostes amb les oracions correctes. Es va veure que
havia vegades que la Sarah s’equivocava. Es va poder observar que la Sarah no realment
fallava, sinó que ho feia intencionadament quan tenia un cuidador que li queia malament. A

3
1.març.16

partir d’aquí es va començar a pensar si els animals tenien teoria de la ment, és a dir, si
tenien la capacitat de pensar allò que els altres tenien en ment, veure si enganya amb
consciencia ja que si ho fa és per que pot saber el que pensa l’altre.

SAVAGE- RUBAUGH – Plafó de comunicació Kanzi

Comunicació argumentativa

Alguns sistemes gràfics de comunicació no verbal

- Bliss (1965;1971) aplicat per primer cop com a SAC el 1971
o Utilitza signes pictogràfics, ideològics, arbitraris i combinats
o Categories acolorides segons el significat i ab relació a consideracions
sintàctiques: persones-groc, verbs-verd; termes descriptius-blaus, objectes-
taronja, etc.
- Rebus (1974)
- PSC (1981)
o El vocabulari està dividit en sis categories diferents seguint els mateixos criteris
que el Bliss
- Picsyms (1980)
- Mosman
Gràcies a les aportacions realitzades amb el Kanzy, es van començar a utiltizar
aquests tipus de sistemes de comunicació amb els humans.

4
1.març.16