Solucionari LA PDF

S O L U C I O N A R I
FÍSICA
1Autors del material complementari

M. Àngels Jurado
Francesc Gomila
Autors del llibre de l’alumne
Salvador Serra
Montserrat Armengol
Juan M. Mercadé
BARCELONA - MADRID - BUENOS AIRES - CARACAS

GUATEMALA - LISBOA - MÈXIC - NOVA YORK
PANAMÀ - SAN JUAN - BOGOTÀ - SÃO PAULO
AUCKLAND - HAMBURG - LONDRES - MILÀ - MONT-REAL
NOVA DELHI - PARÍS - SAN FRANCISCO - SYDNEY - SINGAPUR
SAINT LOUIS - TÒQUIO - TORONTO
Física 1 · Batxillerat · Solucionari
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament infor-

màtic, ni la transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecà-
nic, per fotocòpia, per registre o d’altres mitjans, sense el permís previ i per escrit dels
titulars del Copyright.
Drets reservats © 2008, respecte a la primera edició en català per:

McGraw-Hill/Interamericana de España, S.A.U.
Edificio Valrealty, 1a planta
Basauri, 17
28023 Aravaca (Madrid)
ISBN: 978-84-481-6764-6
Dipòsit legal: ????
Autors del llibre de l’alumne: Salvador Serra, Montserrat Armengol, Juan M. Mercadé
Editora del projecte: Mercè Pérez
Tècnic editorial: Beatriz Arroyo
Disseny de coberta: Quim Team!
Disseny interior: McGraw-Hill
Il.lustracions: Albert Badia i Campos i Luís Bogajo
Composició: Baber
Imprès a: ???
IMPRÈS A ESPANYA - PRINTED IN SPAIN

ÍNDEX 3
ÍNDEX
j Solucionari del Llibre de l’alumne Unitat 6. Conservació de l’energia . . . . . 93
Unitat 0. Les magnituds físiques Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

i la seva mesura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
j Bloc 1. Cinemàtica j Bloc 3. Introducció

a l’electromagnetisme
Unitat 1. Cinemàtica en una dimensió . . 14
Unitat 7. Corrent continu . . . . . . . . . . . . . 112
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
Unitat 2. Cinemàtica
en dues dimensions . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Unitat 8. Imatges. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
j Bloc 2. Dinàmica
Unitat 3. Forces i lleis de Newton . . . . . . 49 j Solucionari de la Guia didàctica

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146
Unitat 4. Conservació de la quantitat
de moviment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155

Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159
Unitat 5. Treball i energia . . . . . . . . . . . . . 78 Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166

Activitats finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170
FÍSICA 1 00 5
j Unitat 0. Les magnituds 6. Si bé es considera que la longitud és una magnitud fona-

mental, per què no podem dir el mateix de la superfície?
físiques i la seva mesura I la velocitat, és una magnitud fonamental? Raoneu-ne les
respostes.
Activitats finals Veure Magnituds físiques fonamentals i magnituds suplementàries.
Qüestions 7. La pressió es defineix com el quocient entre la projecció

de la força en la direcció perpendicular a una determinada
1. L’alegria és una magnitud? I la força muscular del braç superfície i l’àrea d’aquesta superfície. Justifica perquè
d’un atleta? I la intel.ligència? I la velocitat d’una línia essent la força una magnitud vectorial, la pressió, en can-
ADSL? Raoneu-ne les respostes. vi, és una magnitud escalar.
Les magnituds físiques són totes aquelles propietats d’un cos a La projecció d’una magnitud vectorial (com ara la força) és una
les quals podem assignar un nombre, tot comparant-les amb les magnitud escalar. La pressió és el quocient entre dues magnituds
seves respectives unitats. Per tant, evidentment, l’alegria no escalars i, en conseqüència, també és una magnitud escalar.
pot ser una magnitud física, ja que no podem quantificar-la.
8. Si multipliquem la força que actua sobre un cos per la ve-
La força muscular sí que és una magnitud física, ja que es pot
locitat que porta en un instant determinat, quina magni-
quantificar, per exemple mesurant-la amb un dinamòmetre.
tud física obtenim? Deduïu-ho a partir de l’anàlisi dimen-
La intel.ligència tampoc no és una magnitud física, ja que tot i sional.
que existeixen unes proves que permeten quantificar-la, aques-
L’equació dimensional de la força és:
ta quantificació només és una mera puntuació que sempre està
subjecta a les condicions en què s’ha obtingut, i que poden M ? L ? T22
variar.
i la de la velocitat:
La velocitat d’una línia ADSL és mesurable mitjançant sistemes L ? T21
electrònics i informàtics i perfectament quantificable. És una
Si les multipliquem:
magnitud.
M ? L ? T 22 ? L ? T21 5 M ? L2 ? T23
2. Tot allò que és mesurable té un patró? Aquesta equació dimensional correspon a la unitat de watt, i
Si tenim en compte que mesurar una magnitud física és assig- per tan a la magnitud de potència.
nar-li un valor tot comparant-la amb la unitat o patró al qual
s’ha donat arbitràriament el valor 1, és evident que la resposta 9. Busqueu en una enciclopèdia el significat de les paraules
a aquesta pregunta és afirmativa. Per tant, tot allò que és me- sensibilitat, precisió i exactitud.
surable ha de tenir un patró, o unitat, amb el qual es compara
Activitat oberta. Consulteu qualsevol enciclopèdia.
allò que es vol mesurar.
10. Quantes xifres significatives podem escriure amb una pro-
3. Busqueu en una enciclopèdia com es defineixen de manera
veta de capacitat 50 mL i amb dues divisions entre cada
estricta les unitats de longitud, de massa i de temps del
mL? Per què?
sistema internacional.
Si entre cada mil.lilitre tenim dues divisions, la sensibilitat o
Activitat oberta. Consulteu qualsevol enciclopèdia. error instrumental de la proveta és 0,5 mL. Per tant, qualsevol
mesura que es faci amb aquest aparell i que es doni en mL tin-
4. Per què és important la utilització del sistema internacio- drà, en principi, tres xifres significatives: la xifra de les dese-
nal d’unitats quan es mesuren les magnituds? Expliqueu- nes, la xifra de les unitats i la xifra de les dècimes.
ho detalladament.
Veure Sistemes d’unitats. 11. Quina és la sensibilitat d’una pipeta graduada en mil.lili-
tres amb cinc divisions entre cada mil.lilitre? Raoneu-ne la
5. Citeu cinc magnituds escalars i cinc magnituds vectorials i resposta.
digueu si són fonamentals o derivades. Si per cada mil.lilitre hi ha 5 divisions, està clar que la sensibi-
En el text es donen exemples de magnituds escalars i vecto- litat de la pipeta és de 1/5 5 0,2 mL.
rials.
12. Hem determinat la massa d’un cos amb dues balances dife-
Magnituds escalars. rents i els resultats han estat 2,32 i 2,318. Quina és la més
— Fonamentals: la massa, el temps i la temperatura. precisa? Raoneu-ne la resposta.
— Derivades: la pressió, el volum, la densitat, l’energia, etc. La primera mesura té xifres significatives fins a la centèsima.
Per tant, l’error instrumental és de 0,01.
Magnituds vectorials: la velocitat, l’acceleració, la força, la
quantitat de moviment, l’impuls mecànic, el camp elèctric, etc. La segona mesura té xifres significatives fins a la mil.lèsima. Per
Totes són derivades. tant, l’error instrumental és de 0,001.
6 00 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Per tant, la segona mesura és més precisa, ja que l’error instru-

Problemes
mental és més petit.
1. Escriviu amb notació científica els nombres següents:
13. Té sentit escriure 3,000 g o és preferible posar, per simpli-
a) 2 000 000 000 5 2 ? 109
ficar, 3 g? Per què?
b) 765 000 5 7,65 ? 105
Si escrivim 3,000 g estem suposant que el nostre aparell de
mesura aprecia fins a la xifra de les mil.lèsimes de gram, mentre c) 0,000034 5 3,4 ? 1025
que si escrivim 3 g estem suposant que l’aparell aprecia fins a
d) 36 000 000 000 5 3,6 ? 1010
la xifra de les unitats de gram.
e) 0,0000023 5 2,3 ? 1026
Per tant, té sentit escriure 3,000 g sempre que l’aparell apreciï
fins a la mil.lèsima de gram. Si l’aparell només aprecia fins a les f) 0,000000000152 5 1,52 ? 10210
unitats de gram, escriure el valor anterior no tindria sentit, i g) 1 000 000 000 5 109
hauríem d’escriure 3 g.
h) 0,00000001 5 1028
14. Donada l’operació 2,21 1 3,428, quin resultat us sembla
que és més correcte: 5,638 o bé 5,64? Raoneu-ne la res- 2. Calculeu les potències de 10:
posta. a) (104)4 5 1016
El primer valor ve donat fins a la xifra de les centèsimes, mentre
que el segon valor ve donat fins a la xifra de les mil.lèsimes. Per 1023
b) —————— 5 1023 2 8 1 2 5 1029
tant, hem de donar el resultat de l’operació fins a la xifra de les 108 ? 1022
centèsimes, una vegada arrodonit: 5,64.
c) (103 ? 1022)4 5 (103 1 22)4 5 (1025)4 5 10100
15. Si un aparell mesura amb una precisió de mil.lèsimes de
(102 1 106) 102 106 2 2 1 1 106 2 1 5
centímetre, quants decimals ha de portar si s’expressa en d) —————— 5 —— 1 —— 5 10
el SI? 10 10 10
5 10 1 105
La unitat de longitud en el SI és el m. Si la precisió de l’aparell
és d’una mil.lèsima de cm, fent servir factors de conversió:
3. Efectueu les operacions següents amb ajut de la calculadora
0,01 m científica, mantenint el mateix nombre de xifres significati-
0,001 cm ? ———— 5 1025 m 5 0,00001 m
1 cm ves i arrodonint el resultat:
Per tant, qualsevol mesura afectada amb aquest aparell i que a) (5,2 ? 1015) (8,7 ? 105) 5 4,5 ? 1021
s’expressi en unitats del SI ha de tenir 5 decimals. (2,4 ? 105)
b) ——————— 5 2,9 ? 109
(8,2 ? 1025)
16. Si mesurem el diàmetre d’un filferro amb un peu de rei i
obtenim diferents mesures semblants, quins tipus d’errors c) (7,3 ? 108) (2,5 ? 1026) 5 1,8 ?103
tindrà associada la mesura? Raoneu-ne la resposta.
d) 4,38 1 5,3 5 9,7
En primer lloc, tenim l’error instrumental de l’aparell, que en
aquest cas, com que es tracta d’un peu de rei és de 0,01 cm. En e) 6,23 2 3,4 5 2,8
segon lloc, tenim l’error de mesura que s’obté fent la mitjana (3,6 ? 107) (1,2 ? 1024)
aritmètica de totes les mesures obtingudes i comparant-la amb f ) ————————————— 5 6,9 ? 105
la mesura més petita i la mesura més gran. 6,3 ? 1023
(2,1? 108)
L’error de mesura és l’error associat a aquesta mesura, ja que en g) ——————— 5 1,5 ? 1014
principi ha de donar un valor més gran que l’error instrumental, (1,4 ? 1026)
i sempre ens hem de quedar amb l’error que sigui més gran.
h) (5,2 ? 1015) (1,5 ? 1010) 5 7,8 ? 1025
17. Per què és decisiva la fase d’experimentació en el mètode i) 65,55 1 0,3 5 65,9
científic?
4. Resoleu els exercicis d’operacions i unitats següents:
Veure El mètode científic.
a) (10 m)2 5 102 m2
18. Consultant la bibliografia adient, apliqueu les fases del 1 23
mètode científic a la teoria de la relativitat general. b) (6 m)23 5 — m 5 4,63 ? 1023 m23
63
Activitat oberta. Cal consultar bibliografia sobre la Teoria de la
c) 1 m/s/s 5 1 m/s2
Relativitat General. Pauteu la resposta d’aquesta activitat
d’acord amb allò que estableix el mètode científic: observació, d) 0,00043 L 1 5,9 1024 m3 5 0,00043 L 1 0,59 L 5
hipòtesi, experimentació, i establiment de la llei física. 5 0,59043 L
FÍSICA 1 00 7
(103 m) (102) 105 m i) 2,7 g/cm3 a kg/m3

e) ————4——— 5 ——4— 5 10 m
10 10 g 1 kg 106 cm3
2,7 ——— ? ———— ? ————— 5 2,7 ? 103 kg/m3
f ) 65 400 000 s 1 345 104 ms 5 65 400 000 s 1 354,104 s 5 cm 3 3
10 g 1 m3
5 65 400 354 s
j) 7 kg?m/s a g?cm/s
5. Quin és el significat de les paraules següents? m 103 g 102 cm
7 kg —? ————? ———— 5 7 ? 105 g ? cm/s
a) Nanosegon (ns) 5 1029 s s 1 kg 1m
b) Microgram (mg) 5 1026 g 7. Expresseu en unitats del SI:

a) 1 L
c) Mil.lilitre (mL) 5 1023 L 1 m3
1 L ? ———— 5 1023 m3
d) Gigavolt (GV) 5 109 V 103 L
e) Quilòmetre (km) 5 103 m b) 365 dies

24 h 3 600 s
f ) Picofaraday (pF) 5 10212 F 365 dies ? ———— ? ———— 5 3,1536 ? 107 s
1 dia 1h
g) Megavolt (MV) 5 106 V
c) 4,2 ? 1010 mm2
h) Àngstrom (Å) 5 10210 m 10212 m2
4,2 ? 1010 mm2 ? ————— 5 4,2 ? 1022 m2
1 mm2
6. Efectueu els canvis d’unitats següents:
d) 300 pg
a) 200 g a kg
1 kg 10212 g 1 kg
200 g ? ——3—— 5 0,2 kg 300 pg ? ————— ? ———— 5 3 ? 10213 kg
10 g 1 pg 103 g
e) 3 ? 106 dam3
b) 0,25 m3 a cm3
103 m3
1 cm3 2,5 ? 1021 3 ? 106 dam3 ? ————— 5 3 ? 109 m3
0,25 m3 ? ——26——— 5 —————— cm3 5 2,5 ? 105 cm3 1 dam3
10 m 3 1026
f) 1 km/h
c) 70 000 m2 a hm2
km 103 m 1h 1 ? 103 m
)
1 hm2 7 ? 10 4 1 —— ? ———— ? ———— 5 ————— 5 0,27 m/s
70 000 m2 ? ——4—— 5 ——— — hm2 5 7 hm2 h 1 km 3 600 s 3 600 s
10 m 2 10 4
g) 36 m/min2
d) 100 000 mm a km
m 1 min2 36 m
36 ——— ? ———— 5 ———— — 5 0,01 m/s2 5
1023
m 1 km 105 ? 1023 min 2 602 s2 3 600 s2
100 000 mm? —————? ———— 5 —————— km 5 0,1 km
1 mm 103 m 103 5 1022 m/s2
e) 8 ? 105 mg a Mg h) 103 hm ? h22

1 Mg 8 ? 105 hm 102 m 1 h2
8 ? 105 mg ? —— —— 5 ———— Mg 5 8 ? 1024 Mg 103 hm ? h22 5 103 —— 2
? ———— ? ————— 5
109 mg 109 h hm 3 6002 s2
105
f ) 6 ? 1024 mL a L 5 —————— m/s2 5 7,7 ? 1023 m/s2
1,296 ? 107
1023 L
6 ? 1024 mL ? ———— 5 6 ? 1024 ? 1023 L 5 6 ? 1027 L i) 100 mg/dm3
1 mL
mg 1026 kg 1 dm3 100 ? 1026
g) 28 mm3 a m3 100 ——— ? ————— ? —— 23
—— 5 —————— kg/m3 5
dm3 1 mg 10 m 3 1023
1029 m3 5 0,1 kg/m3
28 mm3 ? ————3— 5 28 ? 1029 m3 5 2,8 ? 1028 m3
1 mm
j) 105 dg?cm/h
h) 36 km/h a m/s cm 1 kg 1022 m 1h
105 dg —— ? ————
4
? ————— ? ———— 5
km 103 m 1h h 10 dg 1 cm 3 600 s
36 —— ? ———— ? ————— — 5 10 m/s
h 1 km 3,6 ? 103 s 5 2,78 ? 1025 kg?m/s
8. Realitzeu els canvis d’unitats següents: f ) 1,6 kg/m3

1,6 kg/m3
a) 36 km/h a m/s
g) 0,02 dg?cm23
km 103 m 1h
36 —— ? ———— ? ————— — 5 10 m/s
h 1 km 3,6 ? 103 s dg 1021 g 1023 kg 1 cm3
0,02 —— ? ————— ? ————— ? ————— 5
cm3 1 dg 1g 1026 m3
b) 60 km/h a cm/min
0,02 ? 1024
km 105 cm 1h 5 —————— kg/m3 5 2 kg/m3
60 —— ? ———— ? ———— 5 105 cm/min 1026
h 1 km 60 min
h) 105 dg?cm/h
c) 2,7 g/cm3 a kg/m3
g 1 kg 106 cm3 cm 1 kg 1022 m 1h
2,7 —— ? ———— ? ————— 5 2,7 ? 103 kg/m3 105 dg —— ? ——4—— ? ————— ? ———— 5
cm3 103 g 1 m3 h 10 dg 1 cm 3 600 s
5 2,78 ? 1025 kg?m/s
d) 20 m/s a km/h
m 1 km 3,6 ? 103 s 10. Calculeu la densitat de l’aigua líquida en unitats del siste-
20 — ? ——3—— ? —————— 5 72 km/h
s 10 m 1h ma internacional, sabent que 1 cm3 d’aigua té una massa
d’1 gram.
e) 7 000 kg/m3 a g/cm3
g 1023 kg 1 cm3
kg 103 g 1 m3 1 ——— ? ————— ? ————— 5 103 kg/m3
7 000 —— ? ———— ? ————— 5 7 g/cm3 cm 3 1g 1026 m3
m3 1 kg 106 cm3
f ) 7 kg?m/s a g?cm/s 11. Trobeu la massa de 62 hL de vi de densitat 0,97 g/cm3.

Expresseu-la en dag.
m 103 g 102 cm
7 kg — ? ———— ? ———— 5 7 ? 105 g ? cm/s 102 L 1 m3
s 1 kg 1m V 5 62 hL ? ——— ? —— — 5 6,2 m3
1 hL 103 L
9. Passeu al sistema internacional: g 1 kg 106 cm3
d 5 0,97 ? ——— ? ———— ? ————— 5 970 kg/m3
a) 1 km/h cm 3 3
10 g 1 m3
km 103 m 1h 1 ? 103 m m 102 dag
)
1 —— ? ———— ? ———— 5 ————— 5 0,27 m/s d 5 — m 5 d V 5 970 ? 6,2 5 6,014 ? 103 kg ———— 5
h 1 km 3 600 s 3 600 s V 1 kg
5 6,014 ? 105 dag
b) 6 ? 106 cm/min
cm 1m 1 min 6 ? 106 m 12. Un dipòsit de gas butà (densitat 0,02 g/cm3) té forma esfè-
6 ? 106 ——— ? ———— ? ———— 5 ———— — 5 103 m/s
min 102 cm 60 s 102 ? 60 s rica de 20 m de radi. Determineu la massa de gas contingut
en el dipòsit i expresseu-la en tones mètriques.
c) 8 ? 1022 dam/s
4 4
dam 10 m m V 5 — p r 3 5 — ? p ? 203 5 3,351 ? 104 m3
8 ? 1022 ——— ? ———— 5 8 ? 1022 ? 10 — 5 3 3
s 1 dam s
5 8 ? 1021 m/s 5 0,8 m/s g 1 kg 106 cm3
d 5 0,02 ——— 3
? ————
3
? ————— 5 20 kg/m3
cm 10 g 1 m3
d) 106 dm/dia
m
dm 1021 m 1 dia 1h d 5 — m 5 d V 5 20 ? 3,351 ? 104 5
106 —— ? ———— ? ———— ? ———— 5 V
dia 1 dm 24 h 3 600 s
1 Tm
106 ? 1021 5 6,7021 ? 105 kg ———— 5 6,7? 102 Tm
5 ————— m/s 5 1,16 m/s 103 kg
24 ? 3 600
13. La capacitat d’una cisterna de transport de forma cilíndrica
e) 103 hm?h22
és de 1 200 daL. Calculeu el seu volum en dam3.
hm 102 m 1 h2
103 hm ? h22 5 103 —— 2
? ———— ? ————— 5 10 L 1 m3 1 dam3
h 1 hm 3 6002 s2 V 5 1 200 daL ? ——— ? —— — ? ———— 5 1,2 ? 1022 dam3 5
105 1 daL 103 L 103 m3
5 —————— m/s2 5 7,7 ? 1023 m/s2
1,296 ? 107 5 0,012 dam3
FÍSICA 1 00 9
14. La Terra és a 150 000 000 km del Sol i l’estrella més prope- kg 103 g 1 m3
ra és a una distància superior a 250 000 vegades la distàn- d 5 2,31 ? 1017 —— ? ——— ? ————— 5 2,31 ? 1014 g/cm3
m3 1 kg 106 cm3
cia Terra-Sol.
m 5 d V 5 2,31 ? 104 ? 1 5 2,31 ? 1014 g
a) Escriviu aquestes quantitats en notació científica.
m H2O 5 1 g
d T-S 5 1,5 ? 108 km; 2,5 ? 105
m Pb 5 11,34 g
b) Determineu la distància mínima en quilòmetres de la
17. Un vaixell que es troba a 500 m d’un far veu la seva llum i
Terra a l’estrella més propera.
toca la sirena. Calculeu el temps que tardarà la llum a anar
dT-E 5 2,5 ? 105 ? d T-S 5 2,5 ? 105 ? 1,5 ? 108 5 del far al vaixell i el temps invertit pel so a anar del vaixell
al far. Utilitzeu les unitats més adients per expressar els
5 3,75 ? 1013 km resultats.
Velocitat del so: 340 m/s.
15. a) La velocitat de la llum és de 300 000 km/s. Expresseu
aquesta quantitat en notació científica. Velocitat de la llum: 3 ? 108 m/s.
v 5 300 000 km/s 5 3 ? 105 km/s Dx
v 5 ——
Dt
b) Es defineix l’any llum com la distància que recorre la r Dx 500
llum en un any. Calculeu quants metres són un any llum. u Dt llum 5 ——— 5 ———— 5 1,67 ? 1026 s 5 1,67 ms
u v llum 3 ? 108
24 h 3 600 s w
1 any 5 365 dies ? ———— ? ———— 5 3,1536 ? 107 s u Dx 500
1 dia 1h u Dt so 5 —— 5 ——— 5 1,47 s
q vso 340
d 5 v t 5 3 ? 105 ? 3,1536 ? 107 5
18. Escriviu l’equació dimensional de les magnituds següents:
103 m
5 9,4608 ? 1012 km? ———— 5 9,4608 ? 1015 m a) Quantitat de moviment (p 5 m v)
1 km
L
c) Recordant el resultat obtingut en l’apartat b) del pro- p 5 m v M ? — 5 M ? L ? T21
T
blema anterior sobre la distància a l’estrella més prope-
ra, expresseu-la ara en anys llum. b) Potència (P 5 W/t)
1 any llum W M ? L2 ? T22
d T-E 5 3,75 ? 1013 km ? ————————— 5 P 5 — —————— 5 M ? L2 ? T23
9,4608 ? 1012 km t T
5 3,96 anys llum c) Treball (W 5 F D x)
W 5 F Dx M ? L ? T22 ? L 5 M ? L 2 ? T22
16. La massa d’un protó és 1,67 ? 10224 g, mentre que el seu
radi és 1,2 ? 10213 cm.
19. Quina magnitud física correspon a l’expressió F ? Dt? Trieu
1 kg la resposta correcta tot raonant l’elecció d’acord amb la
m 5 1,67 ? 10224 g ? ——3—— 5 1,67 ? 10227 kg seva equació de dimensions:
10 g
a) Pressió
1m
r 5 1,2 ? 10213 cm ? —— —— 5 1,2 ? 10215 m b) Quantitat de moviment
102 cm
c) Energia
a) Suposant que el protó és esfèric i recordant que el vo- d) Acceleració
4
lum d’una esfera és — p r 3, calculeu el volum i la den- Multipliquem l’equació dimensional de la força per la dimensió
3
sitat del protó. de temps:
M ? L ? T22 ? T 5 M ? L ? T21
4 4
V 5 — p r 3 5 — ? p (1,2 ? 10215)3 5 7,24 ? 10245 m3 L’equació dimensional resultant és la corresponent a la quanti-
3 3 tat de moviment. Per tan la resposta correcta és la b) Quantitat
m 1,67 ? 10227 kg de moviment.
d 5 — 5 —————— ——— 5 2,31 ? 1017 kg/m3
v 7,24 ? 10245 m3
20. Donada l’expressió rgh, on r és la densitat, g l’acceleració
de la gravetat, i h l’altura, trobeu-ne l’equació dimensional
b) Trobeu, aproximadament, la massa d’1 cm3
d’un material
i trieu en conseqüència la magnitud a la qual correspon
que estigui format per protons, i compareu-lo, fent la
d’entre les següents:
relació, amb la massa d’1 cm3 d’aigua i d’1 cm3 de plom
(el qual té una massa d’11,34 g). a) Massa
b) Treball
c) Velocitat
d) Pressió
Les equacions dimensionals de la densitat i l’acceleració són:

Densitat: M ? L23
Acceleració: L ? T 22
Multipliquem les dues equacions dimensionals entre elles i per
la de longitud (altura) per veure quina equació dimensional re-
sulta:
M ? L23 ? L ? T22 ? L 5 M ? L21 ? T 22
L’equació resultant correspon a pascals. Per tan la resposta cor-
recta és la d) Pressió.
p2
21. Quina magnitud representa l’expressió ——, on p és la quan-
2m
titat de moviment i m la massa? Deduïu-la efectuant la
seva equació de dimensions.
p2 (M L T21)2 M2 L2 T22
—— —————— 5 ————— 5 M L2 T22
2m M M
p2
L’expressió —— representa l’energia.
2m
22. Digueu quina és la sensibilitat dels aparells amb què s’han

fet les mesures següents: 120 cm3, 1,2 ? 102 cm3, 1,120 cm3.
120 cm3 1 cm3, o bé 10 cm3
1,2 ? 102 cm3 0,1 ? 102 cm3, o bé 0,2 ? 102 cm3
1,120 cm3 0,001 cm3
23. Suposeu que mesurem 12 cm3 d’un líquid amb instruments

de sensibilitat 1 cm3 i 0,1 cm3, respectivament. Expresseu
el resultat de la mesura amb el nombre correcte de xifres
significatives. Quin dels dos aparells és més precís? Raoneu
la resposta. a) Magnitud: longitud.
Instrument sensibilitat 1 cm3: V 5 12 cm3 Aparell: regle.
Instrument sensibilitat 0,1 cm3: V 5 12,0 cm3 Mesura: l 5 (18,7 6 0,1) cm 5 18,7 cm 6 5,3 %
És més precís el segon instrument perquè té una sensibilitat
1e 2
0,1
més petita i permet apreciar volums més petits. r 5 ——— ? 100 5 5,3 %
18,7
24. Expresseu la quantitat 140 cm3 en dm3, en m3 i en mm3,
b) Magnitud: massa.
mantenint el mateix nombre de xifres significatives.
Aparell: balança.
1 dm3
140 cm3 ? ——3——— 5 0,140 dm3 Mesura: m 5 (3,72 6 0,02) g 5 3,72 g 6 0,5 %
10 cm3
1e 2
0,02
1 m3 5 ——— ? 100 5 0,5 %
140 cm3 ? ——6——3— 5 1,40 ? 1024 m3 r
3,72
10 cm
103 mm3 c) Magnitud: temperatura.
140 cm3 ? ————3—— 5 1,40 ? 105 m3
1 cm Aparell: termòmetre.
Mesura: T 5 (22,0 6 0,5) °C 5 22,0 °C 6 2,3 %
25. De les figures següents, indiqueu quina magnitud física
1e 2
s’ha mesurat, quin aparell s’ha emprat i escriviu els resul- 0,5
r 5 ——— ? 100 5 2,3 %
tats de les mesures amb el seu error absolut i relatiu: 22,0
FÍSICA 1 00 11
d) Magnitud: diferència de potencial. ea 5 0,001 g, en tots els casos.

Aparell: voltímetre. 0,001
j ———— ? 100 5 5 ? 1023 %
Mesura: V 5 (18,5 6 0,25) V 5 18,5 V 6 1,4 % 20
1e 2
0,25 0,001
r 5 ——— ? 100 5 1,4 % j ———— ? 100 5 0,01 %
18,5 10
0,001
26. El nombre p utilitzat en matemàtiques val, aproximadament j ———— ? 100 5 0,2 %
en mil.lèsimes, 3,141. Si en un problema agafem un valor de 0,5
3,14, quin és l’error absolut i quin és l’error relatiu? 0,001
j ———— ? 100 5 2,5 %
ea 5 |3,14 2 3,141| 5 0,001 0,04
0,001 0,001
er 5 ———— ? 100 5 0,032 % j ———— ? 100 5 33,3 %
3,14 0,003
27. Amb una cinta mètrica que té deu divisions entre cada centí- 31. [Curs 03-04] Suposeu que s’han mesurat les distàncies
metre, s’han fet algunes mesures de diferents objectes, ex- de la Terra al Sol (RTS) i de Mart al Sol (RMS), i que els
pressades de la manera següent: 17,453 cm, 13,8 mm, 4 cm, resultats obtinguts són R TS 5 (1,5 6 0,4) ? 10 8 km,
15 m, 15,35 cm. RMS 5 (22,8 6 0,4) ? 108 km. Quina mesura és més precisa?
Raoneu-ne la resposta.
Raoneu quines d’aquestes expressions són correctes, i escri-
viu correctament les que no ho són. r 0,4
u RTS: Er 5 ——— ? 100 5 26,7 %
u 1,5
Com que té 10 divisions entre cada cm, la sensibilitat (error w
instrumental) val 1 mm 5 0,1 cm. Per tant: u 0,4
u RMS : Er 5 ——— ? 100 5 1,8 %
q 22,8
j 17,453 cm Incorrecta.
Expressió correcta: 17,4 cm És més precisa la mesura de RMS, perquè té un error relatiu més
petit, 1,8.
j 13,8 mm Incorrecta.
Expressió correcta: 13 mm 32. Per a les mesures de longitud següents i els seus errors,
j 4 cm Incorrecta. justifiqueu quina és la més precisa:
Expressió correcta: 4,0 cm (4,3 6 0,4) cm, (51 6 1) km,
j 15 m Incorrecta. (15,5 6 0,5) m, (2,4 6 0,1) mm
Expressió correcta: 15,000 m Per comprovar quines de les mesures és la més precisa hem de
j 15,35 cm Incorrecta. comparar els seus errors relatius.
Expressió correcta: 15,3 cm 0,4
er 5 ——— ? 100 5 9,30 %
4,3
28. Una alumna mesura un volum de 10 cm3 d’aigua amb una
1
pipeta graduada en cm3 i amb deu divisions entre cada cm3. er 5 —— ? 100 5 1,96 %
Raoneu com s’expressarà el resultat de la mesura. 51
Com que la pipeta té 10 divisions entre cada cm3, la sensibilitat 0,5

er 5 ——— ? 100 5 3,23 %
és de 0,1 cm3. Per tant, el resultat de la mesura és: 15,5
V 5 (10,0 6 0,1) cm3 0,1
er 5 ——— ? 100 5 4,17 %
2,4
29. El valor de la gravetat en un punt de la Terra és de 9,81 m/s2.
Si fem servir el valor aproximat 10, quin error absolut i quin La mesura més precisa serà la (51 6 1) ja que té un error rela-
error relatiu tenim associat? tiu més petit que les altres tot i tenir un error absolut més
gran.
ea 5 |10 2 9,81| 5 0,19 m/s2
0,19 33. Amb un peu de rei hem efectuat diverses mesures del dià-
er 5 ——— ? 100 5 1,94 % metre d’un conductor elèctric de coure, tot obtenint els re-
9,81
sultats següents expressats en cm: 2,23; 2,25; 2,21; 2,23;
2,24; 2,26; 2,24; 2,22.
30. Una balança té una càrrega màxima de 100 g i aprecia el
mil.ligram. Calculeu l’error absolut i el relatiu de les pesa- Calculeu els errors absolut i relatiu, i doneu el resultat de la
des següents: 20 g, 10 g, 5 dg, 4 cg, 3 mg. mesura tenint en compte aquests errors.
2 2,21 1 2,22 1 2,23 1 2,23 1 2,24 1 2,24 1 2,25 1 2,26 37. Per tal de mesurar la velocitat angular d’una roda, deu
d 5 ————————————————————————— 5 alumnes han mesurat alhora, amb sengles cronòmetres, el
8
temps que aquesta roda triga a fer 5 voltes i han obtingut
5 2,24 cm
els valors següents, expressats en s: 14,34; 14,25; 14,31;
ea 5 |2,24 2 2,21| 5 0,03 cm 14,29; 14,32; 14,31; 14,33; 14,29; 14,32; 14,30. Quin va-
lor han d’assignar a la mesura?
0,03
er 5 ——— ? 100 5 1,3 % El valor que hem d’assignar a la mesura és la mitjana dels valors
2,24
obtinguts pels diferents alumnes:
d 5 (2,24 6 0,03) cm 5 2,24 cm 6 1,3 %
2 14,34114,25114,31114,29114,32114,31114,33114,29114,32114,30
t 5 —————————————————————————— 5
34. La massa d’un cos petit s’ha mesurat per sis persones dife- 10
rents amb una balança de precisió. Els valors que han obtin- 5 14,31 s
gut, expressats en g, són els següents: 1,34; 1,36; 1,33;
Ara calcularem l’error relatiu i l’error absolut:
1,33; 1,35; 1,37. Com hem de donar el valor de la mesura,
tant amb un error absolut com amb error relatiu? ea 5 |14,31 2 14,25| 5 0,06 s
2 1,33 1 1,33 1 1,34 1 1,35 1 1,36 1 1,37 0,06

m 5 ————————————————————— 5 1,35 g er 5 ———— 5 0,004 5 0,4 %
6 14,31
ea 5 |1,35 2 1,37| 5 0,02 g El valor de la mesura serà doncs:
0,02 t 5 (14,31 6 0,06) s 5 14,31 s 6 0,4 %
er 5 ——— ? 100 5 1,5 %
1,35
38. La massa d’un cos petit l’han mesurada sis persones dife-
m 5 (1,35 6 0,02) g 5 1,35 g 6 1,5 % rents amb una balança de precisió. Els valors obtinguts,
expressats en grams, són: 1,34, 1,36, 1,33, 1,33, 1,35,
35. [Curs 00-01] S’ha mesurat el temps de caiguda de tres pe- 1,37. Quin és el valor de la mesura, tant amb error absolut
dres per un precipici amb un cronòmetre manual i s’hi han com amb error relatiu?
llegit els valors: t1 5 3,42 s, t2 5 3,50 s, t3 5 3,57 s. Quin
2 1,33 1 1,33 1 1,34 1 1,35 1 1,36 1 1,37
és el resultat d’aquesta mesura de t? Expresseu-lo com: m 5 ———————————————————— 5 1,35 g
(valor de t) 6 (incertesa de t). 6
Busquem el valor mitjà de temps: ea 5 |1,35 2 1,37| 5 0,02 g

0,02
2 3,42 1 3,50 1 3,57 er 5 ——— ? 100 5 1,5 %
t 5 —————————— 5 3,50 1,35
3
m 5 (1,35 6 0,02) g 5 1,35 g 6 1,5 %
Calculem l’error particular associat als valors de mesura més
petit i més gran:
39. Per tal de determinar la densitat d’un mineral hem mesu-
e1 5 |3,42 2 3,50| 5 0,08 rat la massa i el volum de 6 mostres del mineral, i hem
obtingut els valors següents:
e3 5 |3,57 2 3,50| 5 0,07
L’error absolut és el valor més gran dels dos valors anteriors: m (g) 2,70 5,15 8,93 10,62 12,7 14,24
V (cm3) 1,2 2,3 3,9 4,7 5,6 6,3
ea 5 màx {0,08;0,07} 5 0,08
Aquest serà el valor de la incertesa i donarem el resultat amb a) Representeu gràficament les masses en abscisses i els
la mateixa precisió que la incertesa. Per tant: volums en ordenades. Què se n’obté?
t 5 (3,50 6 0,08) s Representem les parelles de valors i observem que formen
aproximadament una recta.
36. Un grup de vuit alumnes han mesurat, amb una balança de 16
braços iguals i cada un per separat, la massa d’una mostra 14
de mineral i han obtingut els valors següents expressats 12
en grams: 12,43, 12,45, 12,44, 14,32, 12,43, 12,44, 12,42,
10
12,45.
volum
8
Algú ha efectuat una mesura errònia?
6
14,32. 4
Si s’han de posar d’acord per donar un valor per a la massa 2
de la mostra mesurada, quin serà? 0

0 2 4 6 8
(12,44 6 0,02) g massa
FÍSICA 1 00 13
b) Podem establir una relació matemàtica entre la massa i 2 0,444 1 0,447 1 0,437 1 0,443 1 0,441 1 0,442
el volum? En cas afirmatiu, quina? d 5 —————————————————————— 5
6
Com que formen una recta podem dir que la massa i el vo-
lum són proporcionals. Per tant hem de trobar la raó de 5 0,442 g/cm3
proporció dividint la massa entre el volum, que és la fórmu-
la de la densitat. ea 5 |0,442 2 0,447| 5 0,005 g/cm3
c) Doneu el valor de la densitat del mineral amb 3 xifres 0,005

significatives i amb el seu error. er 5 ———— ? 100 5 1,04 %
0,442
Primer calcularem la densitat de cada parella de valors amb
l’ajuda d’una taula:
La densitat del material serà:
m (g) 2,70 5,15 8,93 10,62 12,7 14,24
V (cm3) 1,2 2,3 3,9 4,7 5,6 6,3 d 5 (0,442 6 0,005) g/cm3 5
d (g?cm23) 0,444 0,447 0,437 0,443 0,441 0,442 5 0,442 g/cm3 1 1,04 %
j Unitat 1. Cinemàtica b) Un cos es mou cap a la dreta, amb una velocitat inicial
de 100 m/s; quan han passat 25 s, la seva velocitat val
en una dimensió 20 m/s.
Dv 20 2 100
a 5 —— 5 ————— 5 23,2 m/s2
Dt 25
Activitats
c) Un cos es mou cap a l’esquerra, amb una velocitat inicial
1. Analitza aquest fet: de 12 m/s; quan han passat 18 s, la seva velocitat val
72 m/s.
Un avió està agafant velocitat en la pista d’enlairament.
Com veu el moviment de l’avió: Dv 272 2 (212)
a 5 —— 5 ——————— 5 23,33 m/s2
a) Una persona a la torre de control de l’aeroport. Dt 18
Veu l’avió movent-se amb movimient rectilini. d) Un cos es mou cap a l’esquerra, amb una velocitat inicial
b) El xofer del cotxe que ha posat combustible i va cap a 15 m/s.
dins de l’aeroport en sentit contrari a l’avió. Dv 215 2 (280)
a 5 —— 5 ——————— 5 2,17 m/s2
Pel retrovisor del seu cotxe veu l’avió movent-se en sentit Dt 30
contrari amb moviment rectilini.
5. Un automòbil es troba inicialment (t0 5 0) a la posició x0 5
c) L’hostessa que es dirigeix al seu seient per estar a punt 5 3 m, i quan han passat 15 s es troba a la posició x 5 53 m.
en el moment de l’enlairament. Si suposem que el moviment és rectilini i uniforme:
L’hostessa veu l’avió movent-se respecte d’ella. a) Feu un esquema i calculeu la velocitat que porta.
Dx 53 2 3 50
d) Un viatger assegut al seu seient. v 5 —— 5 ———— 5 —— 5 3,33 m/s
Dt 15 15
No observa cap moviment.
b) En quina posició es trobarà quan hagin passat 34 s?
2. Citeu cinc cossos que estiguin en repòs respecte del siste- x 5 x0 1 v D t x 5 3 1 3,33 ? 34 5 116,33 m
ma laboratori i cinc cossos que es moguin respecte del sis-
tema laboratori. c) Dibuixeu els gràfics posició-temps i velocitat-temps.
Qualsevol cos en repòs damunt de qualsevol superfície en repòs x(m)
respecte del terra.
Qualsevol cos que estigui en moviment damunt d’una superfície t x
100
o bé que no estigui recolzat. 0 3
15 53
3. Un cos es mou cap a l’esquerra amb una velocitat de 50
34 116,33
2,45 m/s. Quant val el vector velocitat? I la celeritat?
Per escriure el vector velocitat hem de tenir present el mòdul
i el sentit del moviment. El criteri que s’utilitza normalment 15 30 t(s)
és considerar que cap a la dreta és el sentit positiu i cap a l’es-
querra el negatiu. En el nostre cas escriurem: 6. Un automòbil es troba inicialment a l’origen de coordena-
Velocitat: 22,45 m/s des i es mou cap a la dreta i en línia recta amb una velocitat
constant de 72 km/h; en el mateix moment, un motorista
La celeritat és el mòdul de la velocitat, per tant el sentit de es troba a 500 m de l’automòbil i es mou cap a l’esquerra
moviment no té cap rellevància. Escriurem doncs: amb una velocitat constant de 54 km/h.
Celeritat: 2,45 m/s a) Representeu gràficament els dos moviments en un ma-
teix gràfic posició-temps i determineu gràficament en
4. Determineu els signes de la velocitat, si augmenta o dismi- quin moment es troben i en quina posició ho fan.
nueix i quina acceleració mitjana s’obté amb el signe cor- Automòbil Motorista
responent en els casos següents:
t0 5 0 t0 5 0
a) Un cos es mou cap a la dreta, amb una velocitat inicial v 5 72 km/h 5 20 m/s v 5 254 km/h 5 215 m/s
75 m/s. x 0 5 500 m
Dv 75 2 15
a 5 —— 5 ————— 5 2 m/s2
Dt 30 xA 5 20 t xM 5 500 2 15 t
FÍSICA 1 01 15
b) Comproveu que es tracta d’un moviment rectilini uni-

forme.
Analitzem tres intervals aplicant:
Dx y2 2 y1
v 5 —— 5 —————
Dx t2 2 t1
7,582 2 0
Entre t 5 0 i t 5 2,23 v 5 —————— 5 3,4 m/s
2,23 2 0
10,676 2 9,894
Entre t 5 2,91 i t 5 3,14 v 5 ———————— 5
t xA t xA 3,14 2 2,91
0 0 0 500 5 3,4 m/s
10 200 10 350
12,07 2 0
20 400 20 200 Entre t 5 0 i t 5 3,55 v 5 —————— 5 3,4 m/s
3,55 2 0
b) Determineu a partir de les equacions del moviment en Podeu provar amb qualsevol altre interval i trobareu que
quin moment es troben i en quina posició ho fan; com- dóna sempre v 5 3,4 m/s; per tant, es tracta d’un MRU.
pareu els resultats amb l’apartat a). Calculem també l’acceleració aplicant:
xA 5 20 t i Dv n 2 2 n1
y a 5 —— 5 ————
xM 5 500 2 15 t t Dt t2 2 t1
Com que Dv 5 v2 2 v1 5 3,4 2 3,4 5 0, comprovem també
20 t 5 500 2 15 t
amb el càlcul de l’acceleració que es tracta d’un MRU.
500
35 t 5 500 t 5 —— 5 14,28 s c) Representeu els gràfics v-t i y-t.
35
La representació gràfica és la següent:
x 5 20 ? 14,28 5 285,71 m
a) v (m/s)
7. En l’enlairament vertical d’un transbordador espacial els
motors han de donar la força necessària per vèncer la for-
ça gravitatòria de la Terra. Durant un bon tram, la velocitat
que porta es manté constant; això vol dir que en intervals
iguals de temps, fa recorreguts iguals. Els tècnics aero-
nàutics ens han proporcionat les dades que apareixen a la
taula.
t (s) y(m) t (s)
0 0
2,23 7,582 b)) Y (m)
2,57 8,738
2,91 9,894
3,14 10,676
3,38 11,492
3,55 12,070
a) Quina és la precisió en les mesures de temps i de po- t (s)

sició?
A la taula observem que les dades de temps es donen fins a d) Escriviu l’equació del moviment.
les centèsimes de segon, per tant, la precisió en el temps és En general: y 5 y0 1 v (t 2 t0) o y 5 y0 1 v D t
de 0,01 s 5 10 ms.
Hem de determinar quant valen t0, y0 i v.
Les dades de la posició de la nau estan donades fins
De les dades inicials tenim que t0 5 0 i y0 5 0.
a la mil.lèsima del metre, per tant la precisió és de
0,001 m 5 1 mm. La velocitat, l’hem determinat en l’apartat a), v 5 3,4 m/s.
Si posem aquests valors en l’equació del moviment, trobem

que per a aquest moviment la nau es mou seguint aquesta
equació:
y 5 3,4 t
Podeu obtenir la taula de valors inicials donant valors del
temps.
8. Un automòbil pot arribar, partint del repòs, a la velocitat de

100 km/h en 10,5 s. Si suposem que és un moviment recti-
lini uniformement accelerat, calculeu l’acceleració i l’espai
recorregut en aquest temps.
km
100 —— 5 27,78 m/s
h
Dv 27,78
a 5 —— 5 ———— 5 2,64 m/s2
Dt 10,5
1 1
x 5 x0 1 v0 t 1 — at 2 x 5 — ? 2,64 ? 10,52 5
2 2
5 145,53 m
9. Un motorista va a una velocitat de 54 km/h i en 50 m la v (m/s)

redueix fins a 36 km/h. Calculeu l’acceleració i el temps que
ha tardat a reduir-la.
v0 5 54 km/h 5 15 m/s i
y
v 5 36 km/h 5 10 m/s t
25
v 5 v0 1 a Dt 10 5 15 1 at a 5 ——
t
1
x 5 x0 1 v0 Dt 1 — a Dt 2
2
1 1 5
50 5 15 t 1 — a t2 50 5 15 t 2 — ? — ? t2
2 2 t
50
50 5 15 t 2 2,5 t 50 5 12,5 t t 5 ——— 5 4 s
12,5
25
a 5 —— 5 21,25 m/s2
4 11. Observeu la figura 1.33 i determineu:
10. Representeu els gràfics v-t i x-t d’un mòbil que parteix del
repòs i es desplaça amb una acceleració constant de 3 m/s2
des de l’instant t 5 0 fins a t 5 100 s.
v 5 3t i
u
1 y
x 5 — 3 t x 5 1,5 t u
2 2
2 t
t x v
0 0 0
10 150 30
30 1 350 90
60 5 400 180 a) La classe de moviment en cada tram.
100 15 000 300
1r tram: MRU
FÍSICA 1 01 17
2n tram: MRUA d) Què passarà si, en lloc de deixar caure el cos, el llancem
amb una certa velocitat inicial des del terra? Feu un di-
3r tram: no hi ha moviment
buix que expliqui aquest fet.
4t tram: MRUA
Si es negligeixen els efectes del fregament amb l’aire, torna
b) L’acceleració en cada tram. a arribar a terra amb la mateixa velocitat amb què l’hem
llançat i fa el mateix recorregut. A la unitat hi ha un exem-
1r tram: a 5 0 ple numèric que fa referència a aquest fet.
0 2 20 220
2n tram: a 5 ————— 5 —— 5 24 m/s2
10 2 5 5 13. Llancem un cos des del terra amb una velocitat inicial de
70 m/s.
3r tram: a 5 0
10 2 0 10
4t tram: a 5 ————— 5 —— 5 1 m/s2
25 2 15 10 v0 5 70 m/s
c) La distància recorreguda en cada tram.

1 i
Per determinar la distància recorreguda en cada tram recor- y 5 y0 1 v0 D t 1 — a Dt 2 y
2
dem que és igual a l’àrea sota la gràfica v-t. Per tant, re- v 5 v0 1 a Dt t
cordant les fórmules de les àrees d’un rectangle i d’un
triangle: y 5 70t 2 4,9 t 2 i
y
v 5 70 2 9,8t t
1r tram: D x 5 20 ? (5 2 0) 5 100 m
20 ? (10 2 5) a) Fins a quina altura màxima arriba?
2n tram: D x 5 ——————— 5 50 m
2 v 5 0; 0 5 70 2 9,8 t
3r tram: Dx 5 0 m
70
10 ? (25 2 15) t 5 —— 5 7,14 s
4t tram: Dx 5 ——————— 5 50 m 9,8
2
y 5 70 ? 7,14 2 4,9 ? 7,142 5 249,8 m
d) La distància total que ha recorregut.
100 1 50 1 50 5 200 m b) Quant de temps triga a fer aquest recorregut?
e) La velocitat que porta el cos als 7 s, als 12 s i als 18 s. t 5 7,14 s

Trobeu-la numèricament i gràficament.
c) Quant de temps passarà fins que torni una altra vegada
j 7 s; 2n tram; v 5 v0 1 a Dt
al terra?
v 5 20 2 4 (t 2 5) 5 20 2 4 (7 2 5) 5 12 m/s 0 5 70 t 2 4,9 t 2
j 12 s; 3r tram; v 5 0 0 5 70 2 4,9 t
j 18 s; 4t tram; v 5 v0 1 a Dt 70
t 5 —— 5 14,29 s
4,9
v 5 t 2 15 v 5 18 2 15 5 3 m/s
d) Amb quina velocitat arribarà al terra?
12. Suposeu que deixem caure un cos des d’una certa altura.
Raoneu cada apartat. v 5 70 2 9,8 ? 14,29 5 270 m/s
a) Quant val la seva velocitat inicial?
e) Dibuixeu els gràfics velocitat-temps i posició-temps i
v 5 0, perquè el deixem caure. interpreteu-ne el resultat.
b) La velocitat del cos augmenta o disminueix? Quin sig-

t x v
ne té?
Augmenta el mòdul, i el seu signe és negatiu, segons el 0 0 70
sistema de referència que utilitzem. 5 227,5 21
c) Quant val l’acceleració amb què baixa el cos? Quin sig- 10 210 228
ne té? 7,14 249,8 0
L’acceleració és negativa i correspon a l’acceleració de la 14,29 0 270
gravetat.
r 1
r v0 5 20 m/s u y 5 y0 1 v0 Dt 1 — a D t 2
u w 2
A w t0 5 0 u
u q v 5 v0 1 a Dt
q y0 5 0
rv 50
u 0
B w t0 5 0 a 5 29,8 m/s2
u
q y0 5 30 m
yA 5 20 t 2 4,9 t 2 i vA 5 20 2 9,8 t i
y y
y B 5 30 2 4,9 t 2 t v B 5 29,8 t t
a) En quin instant es trobaran?

yA 5 yB
30
20 t 2 4,9 t 2 5 30 2 4,9 t 2; t 5 —— 5 1,5 s
20
b) Quina velocitat portarà cadascuna?

vA 5 20 2 9,8 ? 1,5 5 5,3 m/s
vB 5 29,8 ? 1,5 5 214,7 m/s
c) Calculeu la distància recorreguda per cada una.

yA 5 20 ? 1,5 2 4,9 ? 1,52 5 18,975 m
yB 5 30 2 4,9 ? 1,52 5 18,975 m
D y 5 18,975 2 30 5 211,025 m
14. Llancem verticalment cap amunt una bala, que tarda 20 s a

Activitats finals
aturar-se. Amb quina velocitat l’hem llançada i a quina altu-
ra ha arribat? Qüestions
t 5 20 s 1. Considereu el sistema de laboratori i el sistema Terra:
1 a) On és l’origen de coordenades de cadascun? Dibuixeu-
y 5 y0 1 v0 D t 1 — a Dt2
2 los esquemàticament amb els eixos de coordenades.
v 5 v0 1 a Dt L’origen de coordenades del sistema laboratori és qualsevol
punt que estigui en repòs respecte del terra; per exemple:
1 un punt immòbil respecte d’una aula, d’una habitació, del
y 5 v0 ? 20 2 — ? 9,8 ? 202
2 carrer, etc. L’origen de coordenades del sistema Terra és al
centre de la Terra.
0 5 v0 2 9,8 ? 20 v0 5 9,8 ? 20 5 196 m/s
b) Es mouen un respecte de l’altre?
y 5 196 ? 20 2 4,9 ? 202 5 1 960 m
El sistema laboratori es mou respecte el sistema Terra per-
què la Terra té un moviment de rotació entorn un eix que
15. Es deixa caure una pedra des d’una altura de 30 m, i en el passa pel seu centre. Els únics punts que no es mouen res-
mateix instant i des de terra es llança verticalment i cap pecte el sistema Terra són els situats sobre l’eix de rotació
amunt una altra pedra amb una velocitat de 20 m/s. de la Terra. La resta de punts de la Terra descriuen cercles
entorn aquest eix.
——— 30 m
B c) El satèl . lit Meteosat es mou respecte de cadascun
d’aquests?
El satèl.lit Meteosat és un satèl.lit geoestacionari; és a dir,
té un moviment de rotació de manera que sempre es troba a
A una distància constant i sobre el mateix punt de la superfí-
——— cie de la Terra. Per tant, respecte al sistema Terra es mou,
FÍSICA 1 01 19
però respecte al sistema laboratori, el satèl.lit Meteosat està En aquest cas l’acceleració és negativa.
quiet, ja que té el mateix període de rotació que el terra
Si el mòdul de la velocitat disminueix,
pres com a origen del sistema laboratori.
D v . 0 a 5 Dv/Dt . 0

2. El vector desplaçament D r entre dos punts A i B de la tra- En aquest cas l’acceleració és positiva.
jectòria d’un mòbil, canviarà si canviem l’origen del sistema
de coordenades? Feu-ne una explicació gràfica. b) Un cos puja segons l’eix vertical.
El vector desplaçament és independent de l’origen de coordena- Velocitat positiva; sempre tenint en compte el sistema de
des escollit, sempre que aquest origen estigui en repòs o es referència utilitzat en tota la unitat.
mogui a velocitat constant. Aquí només considerarem com a
origen de coordenades punts en repòs: Si el mòdul de la velocitat disminueix,
Siguin A i B dos punts de l’espai pels quals passa un mòbil en D v , 0 a 5 Dv/Dt , 0

determinats instants de temps. Si l’origen de coordenades es si- En aquest cas l’acceleració és negativa.

tua al punt O, el vector desplaçament D r està indicat a la figura:
Si el mòdul de la velocitat augmenta,
Dv . 0 a 5 D v/Dt . 0
En aquest cas l’acceleració és positiva.
6. Dels gràfics v-t que representen moviments rectilinis (tria

l’opció correcta):
Si ara l’origen de coordenades és el punt O’, canviaran els vec- A) El càlcul de l’àrea entre un interval de temps ens dóna:
tors de posició dels punts A i B, però el vector desplaçament és
el mateix. I això es compleix per a qualsevol punt que es pren- a) l’acceleració del moviment
gui com a origen de coordenades: b) l’espai recorregut
c) la velocitat
En calcular l’àrea de la gràfica v-t en un interval de temps,
estem sumant per a petits increments de temps aquesta
Dx
quantitat: —— ? D t. Per tant, al final obtenim el desplaça-
Dt
ment total del mòbil des de l’instant de temps inicial fins al
final. La resposta és: b) l’espai recorregut.
3. a) Què vol dir que el moviment rectilini és un moviment en
una dimensió? Feu-ne l’explicació amb un dibuix. B) Si hi ha un tram paral.lel a l’eix del temps, aquest cor-
respon a:
La trajectòria és una recta; per tant, la seva posició queda
determinada en una sola coordenada. a) un MRU
b) un MRUA
b) Poseu cinc exemples de moviments rectilinis.
c) absència de moviment
Caiguda d’un cos en la qual l’efecte de l’aire és negligible
per no alterar la seva trajectòria; moviment d’un cotxe per Un tram de la gràfica paral.lel a l’eix del temps significa que
una carretera recta; moviment d’un tren per una via recta; en aquest interval de temps la velocitat és constant i no
moviment d’oscil.lació d’una molla; un cos que es deixa nul.la. El cos es mou sense acceleració. Per tant, la resposta
caure per un pla inclinat. és: a) un MRU.
4. Un cos es mou cap a la dreta amb una velocitat de 7,5 m/s. 7. Un cos baixa verticalment sotmès només a l’acceleració de
Quant val el vector velocitat? Quant val la celeritat? la gravetat. Segons el sistema de referència emprat en
aquesta unitat (tria l’opció correcta):
Dreta 7,5 m/s la velocitat i la celeritat.
A) El signe de la velocitat és:
5. Determineu el signe de la velocitat i de l’acceleració en els
casos següents: a) negatiu
b) positiu
a) Un cos baixa segons l’eix vertical.
c) el signe que agafem és indiferent
Velocitat negativa.
La velocitat està dirigida cap baix, per tant té signe negatiu
Si el mòdul de la velocitat augmenta,
segons el conveni de signes d’aquesta unitat. La resposta
Dv , 0 a 5 D v/Dt , 0 és: a) negatiu.
B) La velocitat en mòdul: c) Dibuixeu els gràfics posició-temps i velocitat-temps.

a) augmenta
t (s) x (m)
b) disminueix
0 25
c) és constant
12 2
La velocitat cada vegada és menor, perquè té signe negatiu
18 29,5
i el seu mòdul va augmentant. La resposta és: a) augmenta.
8. [Curs 98-99] D’una aixeta gotegen, separades una de l’altra,

dues gotes d’aigua. En un instant determinat, estan separa-
des una distància d. Raoneu si, amb el pas del temps, men-
tre cauen, aquesta distància anirà augmentant, minvant o
romandrà constant.
La distància entre les gotes cada vegada augmentarà perquè
l’espai recorregut en un moviment accelerat té una dependència
quadràtica amb el temps. La gràfica posició-temps d’aquest mo-
viment és una paràbola. Per tant, a dos valors de temps t1 i t2
que difereixen en un valor Dt constant en l’eix d’abscises, els
correspondran valors de posició y1 i y2 que difereixen entre si
un valor no constant. La diferència en les ordenades anirà aug-
mentant en augmentar els valors de t1 i t2 considerats. En
aquest cas, tenim dues gotes, és a dir, tenim dues paràboles
idèntiques però separades en l’eix del temps en un valor cons-
tant Dt (la diferència de temps entre els instants de caiguda de
les dues gotes de l’aixeta). Per tant, trobar la diferència de po-
sicions entre les dues gotes a cada instant equival a trobar
la diferència de posicions en una mateixa gràfica per a dos va-
lors de temps que difereixen en el valor D t . Així, si per a uns
valors de temps determinats les seves posicions difereixen en
una distància d en l’eix Y, aquest valor no es manté al llarg del
temps, sinó que anirà augmentant.
Problemes 3. Representeu els gràfics v-t i x-t d’un mòbil que parteix
del punt x 5 10 m i es desplaça a 18 km/h entre l’instant
NOTA: Si l’enunciat dels problemes no diu el contrari, conside- t 5 0 s i t 5 50 s.
rarem nul l’efecte del fregament de l’aire.
x0 5 10 m t (s) x (m)
1. Un corredor de Fórmula 1 ha fet la volta més ràpida en els
v 5 18 km/h 5 5 m/s 0 10
entrenaments d’un gran premi d’aquesta categoria i ha tar-
dat 53,2 s en un circuit que té 3,53 km. A quina velocitat x 5 x0 1 v t x 5 10 1 5 t 50 260
mitjana ha rodat? Expresseu-la en km/h i m/s.
3,53 km 3 600 s
————— ? ———— 5 238,87 km/h
53,2 s 1h
3,53 km 1 000 m
————— ? ————— 5 66,35 m/s
53,2 s 1 km
2. Un motorista es troba inicialment (t0 5 0) a la posició

x0 5 25 m, i quan han passat 12 s es troba a la posició x 5
5 2 m. Si suposem que el moviment és rectilini i uniforme:
a) Feu un esquema i calculeu la velocitat que porta.
Dx 2 2 25 23
v 5 —— 5 ———— 5 2—— 5 21,92 m/s
Dt 12 12
b) En quina posició es trobarà quan hagin passat 18 s?

x 5 x0 1 v Dt x 5 25 2 1,92 ? 18 5 29,5 m
FÍSICA 1 01 21
d) Quina distància hauran recorregut als 3 s?

Dx 5 x 2 x0
1r: Dx 5 15 2 10 5 5 m
2n: Dx 5 0
3r: Dx 5 5 2 20 5 215 m
5. Amb el gràfic següent, determineu:

4. a) Determineu a partir dels gràfics (fig. 1.42) la velocitat a) Classe de moviment en cada tram.
de cada mòbil.
1r tram: MRU
Dx 40 2 10
1r: v 5 —— 5 ———— 5 1,67 m/s 2n tram: No hi ha moviment.
Dt 18
3r tram: MRU
2n: v 5 0
b) Velocitat en cada tram.
Dx 0 2 20
3r: v 5 —— 5 ———— 5 25 m/s
Dt 420 Dx 20 2 10
v 5 —— 1r tram: v 5 ————— 5 5 m/s
Dt 220
2n tram: v 5 0
15 2 20
3r tram: v 5 ————— 5 22,5 m/s
826
c) Distància recorreguda en cada tram.

D x 5 x 2 x0 1r tram: Dx 5 20 2 10 5 10 m
2n tram: Dx 5 0
3r tram: D x 5 15 2 20 5 25 m, aquí el
desplaçament és negatiu, prenem el seu
valor absolut per trobar la distància recor-
reguda: d 5 |Dx| 5 5 m
d) Distància total que ha recorregut.

10 1 5 5 15 m
e) Valor final del desplaçament.

D x 5 x 2 x0 5 15 2 20 5 25 m
b) Digueu quin tipus de moviment representa cadascun.

1r: MRU
2n: No hi ha moviment.
3r: MRU 6. En el gràfic següent representem el moviment de dues par-
tícules damunt una superfície rectilínia. Trobeu:
c) Determineu la posició en què es troba cada mòbil als 3 s. a) L’equació del moviment de cada partícula.
1r: x 5 10 1 1,67 ? 3 5 15 m 0 2 (210)
vA 5 —————— 5 1 m/s
2n: x 5 15 m 10 2 0
3r: x 5 20 2 5 ? 3 5 5 m xA 5 210 1 t
0 2 20 x 5 22 t 2 1 22 t 2 40
vB 5 ————— 5 22 m/s
20 2 10 x (5) 5 22 (5)2 1 22 ? 5 2 40; x (5) 5 20 m
xB 5 20 2 2 (t 2 10) xB 5 20 2 2t 1 20
v 5 v0 1 a Dt v 5 6 2 4 (t 2 4)
xB 5 40 2 2t
v 5 6 2 4 t 1 16 v 5 22 2 4 t
b) On es troben i quin és el temps de trobada, gràficament v(5) 5 22 2 4 ? 5 v (5) 5 2 m/s
i numèricament.
xA 5 xB t x y
xA 5 210 1 t i 0 240 22
y 210 1 t 5 40 2 2 t
xB 5 40 2 2 t t 4 16 6
50 5 20 2
3 t 5 50 t 5 —— 5 16,66 s
3
x 5 210 1 16,66 5 6,66 m
7. Una motocicleta, partint del repòs, fa un recorregut d’1 km

en 31,8 s. Si el moviment és rectilini uniformement accele-
rat, calculeu l’acceleració i la velocitat final.
1
x 5 x0 1 v0 t 1 — at2
2
v 5 v0 1 a t
1 2 ? 1 000
1 000 5 — a ? 31,82 a 5 ————— 5 1,97 m/s2
2 31,82
v 5 1,97 ? 31,8 5 62,89 m/s
9. Un avió Boeing 727 necessita una velocitat de pista de
8. Escriviu l’expressió de la posició en funció del temps per a 360 km/h per enlairar-se; si partint del repòs tarda 25 s a
un mòbil que es desplaça sobre l’eix OX amb una acceleració enlairar-se:
constant de 24 m/s2, si sabem que en l’instant t 5 4 s es
troba en la posició x 5 16 m i la seva velocitat és de 6 m/s. a) Quina acceleració constant li proporcionen els motors?
Quina serà la posició i la velocitat en l’instant t 5 5 s? Feu
els gràfics posició-temps i velocitat-temps. 1 1
x 5 — a t 2 x 5 — a ? 252
2 2
a 5 24 m/s2 i
u
u v 5 a t 100 5 a ? 25 a 5 4 m/s2
t0 5 4 s
y
x0 5 16 m u
u b) Quina longitud de pista ha de recórrer?
v0 5 6 m/s t
1
1 x 5 — ? 4 ? 252 5 1 250 m
x 5 x0 1 v0 Dt 1 — a Dt 2 2
2
1 c) Representeu els gràfics v-t i x-t.
x 5 16 1 6 (t 2 4) 2 — 4 (t 2 4)2
2 x 5 2 t2 i
y
x 5 16 1 6 t 2 24 2 2 t2 1 16 t 2 32 v 5 4t t
FÍSICA 1 01 23
t x y
0 0 0
10 200 40
20 800 80
25 1 250 100
10. a) Determineu a partir dels gràfics de la figura l’acceleració

de cada mòbil. 11. Comenteu aquests gràfics, cadascun dels quals corresponent
a un mòbil diferent. Especifiqueu per a cadascun d’aquests:
Dv 30 2 0
1r: a 5 —— 5 ———— 5 1,5 m/s2 a) Condicions del punt de partida.
Dt 20 2 0
1r: x0 5 0
2n: a 5 0
2n: v0 5 0
Dv 5 2 25 20
3r: a 5 —— 5 ———— 5 2—— 5 21 m/s2
Dt 20 2 0 20 b) Els valors de l’espai recorregut, de la velocitat i de l’ac-
celeració i els tipus de moviment que tenen lloc entre
b) Digueu quin tipus de moviment representa cada un. 0 s i 50 s, 50 s i 100 s, i entre 100 s i 200 s.
1r: MRUA 1r: t 5 0 s i 1 000

y x 5 1 000 m; v 5 ———— 5 20 m/s
t 5 50 s t 50
2n: MRU
t 5 50 s i
3r: MRUA y x 5 0 m; v 5 0
t 5 100 s t
c) Determineu la velocitat que porta cada mòbil als 18 s. t 5 100 s i 21 000
y x 5 21 000 m; v 5 ———— 5 210 m/s
v 5 v0 1 a D t t 5 200 s t 100
1r: v 5 1,5 t v 5 1,5 ? 18 5 27 m/s a 5 0 en tots tres casos.
2n: v 5 20 m/s 2n: t 5 0 s i 50 ? 1 000

y x 5 —————— 5 25 000 m
3r: v 5 25 2 t v 5 25 2 18 5 7 m/s t 5 50 s t 2
v0 5 0; v 5 1 000 m/s
d) Quina distància hauran recorregut als 18 s?
Dv 1 000
a 5 —— 5 ——— 5 20 m/s2
1 Dt 50
x 5 x0 1 v0 D t 1 — a Dt 2
2
t 5 50 s i
1 y x 5 1 000 ? 50 5 50 000 m
1r: x 5 — ? 1,5 ? 182 5 243 m t 5 100 s t
2 v 5 1 000 m/s
2n: x 5 20 ? 18 5 360 m a50
1 t 5 100 s i 1 000 ? 100

3r: x 5 25 ? 18 2 — ? 182 5 288 m y x 5 —————— 5 50 000 m
2 t 5 200 s t 2
v0 5 1 000 m/s; v 5 0 m/s 1 i

Italià: 100 5 — a t 2 u 200
2 y 200 5 20 t t 5 ——— 5 10 s
Dv 0 2 1 000 u 20
a 5 —— a 5 ————— 5 210 m/s2 20 5 a t t
Dt 100
Guanya el català.
c) Condicions del punt final.
1r: x 5 0 m 13. Determineu per a cada un dels mòbils representats en la
figura:
v 5 210 m/s
a 5 0 m/s2
2n: x 5 50 000 1 25 000 1 50 000 5 125 000 m

v 5 0 m/s
a 5 210 m/s2
Compareu els primers, els segons i els tercers moviments de

cada gràfic.
a) L’acceleració i l’equació del moviment i de la velocitat.
Dv 30 2 10 20
Mòbil A a 5 —— 5 ————— 5 —— 5 1,33 m/s2
Dt 15 15
v 5 v0 1 a Dt i
u
1 y
x 5 x0 1 v0 Dt 1 — a D t 2 u
2 t
Si comparem els moviments a cada tram per als diferents gràfics vA 5 10 1 1,33 t i
u
tenim: 1 y
xA 5 10 t 1 — ? 1,33 t 2 xA 5 10 t 1 0,66 t 2 u
j Tram entre t 5 0 i t 5 50 s. En el primer gràfic tenim un 2 t
MRU amb v . 0 mentre que en el segon es té un MRUA amb
a . 0. Dv 0 2 20
Mòbil B a 5 —— 5 ———— 5 21 m/s2
Dt 20
j Tram entre t 5 50 s i t 5 100 s. En el primer gràfic no hi ha
moviment (v 5 0) mentre que en el segon es té MRU. vB 5 20 2 t i
y
j Tram entre t 5 100 s i t 5 200 s. En el primer gràfic tenim xB 5 20 t 2 0,5 t t
2
un MRU amb v , 0 mentre que en el segon es té un MRUA

amb a , 0. Mòbil C a 5 0 m/s2
vC 5 25 m/s
12. Dos ciclistes fan una cursa de 100 m llisos. Els dos corren
xC 5 25 t
amb un MRUA. Si el ciclista català arriba amb una velocitat
de 74 km/h i el ciclista italià arriba amb una velocitat de
20 m/s, qui guanya la carrera i quant de temps triguen a b) Si tots tres surten de la mateixa posició, trobeu:
fer-la?
j On es troben, dos a dos.
1 i
x 5 x0 1 v0 D t 1 — a Dt 2 u j Temps en què porten la mateixa velocitat, gràfica-
2 y
u ment i matemàticament.
v 5 v0 1 a Dt t
xA 5 xB
Català: 74 km/h 5 20,56 m/s
10 t 1 0,66 t 2 5 20 t 2 0,5 t 2
1 i
100 5 — a t 2 u 200 5 a t 2 i 10 1 0,66 t 5 20 2 0,5 t 1,16 t 5 10
2 y y
u 20,56 5 a t t
20,56 5 a t t 10
t 5 —— 5 8,62 s
200 1,16
200 5 20,56 t t 5 ——— 5 9,73 s
20,56 x 5 10 ? 8,62 1 0,66 ? 8,622 xAB 5 135,24 m
FÍSICA 1 01 25
xB 5 xC x 5 2t
t x
20 t 2 0,5 t 2 5 25 t 25 5 0,5 t t 5 210 s
0 0
El temps no pot ser negatiu. Per tant, no es troben.
2 4
xA 5 xC 3 6
10t 1 0,66t2 5 25t 0,66t 5 25 2 10 4 8
15 5 10
t 5 ——— 5 22,5 s
0,66
x 5 25 ? 22,5 5 562,5 m
vA 5 vB
10 1 1,33 t 5 20 2 t 2,33 t 5 10
10
t 5 ——— 5 4,29 s
2,33
v 5 20 2 4,29 5 15,7 m/s
vB 5 vC
20 2 t 5 25 t 5 20 2 25 5 25 s
No porten mai la mateixa velocitat.
v A 5 vC
15
10 1 1,33 t 5 25 1,33 t 5 15 t 5 ———— 5 11,28 s
1,33
v 5 25 m/s
14. El temps dels primers classificats de la final olímpica d’una

cursa de natació és: medalla d’or, 47,14 s, i medalla de pla-
ta, 47,5 s. Sabem que tota la cursa va amb MRUA i l’accele- b) El segon es mou amb moviment uniformement accelerat
ració del medalla d’or és 0,09 m/s2. De quina prova es sense velocitat inicial (v0 5 0) i quan ha passat 1 s
tracta i amb quina acceleració va el medalla de plata? també es troba a la posició x 5 2 m. Calculeu la posició
i la velocitat quan han passat 2 s, 3 s, 4 s, 5 s. Dibuixeu
t1r 5 47,14 s; a1r 5 0,09 m/s2 els gràfics posició-temps, velocitat-temps i acceleració-
t2n 5 47,5 s temps.
1 2x
x 5 — a t 2 a 5 —— v0 5 0 x52m i 1
2 t2 u x 5 x0 1 v0 Dt 1 — a Dt 2
x0 5 0 t51s y 2
u
1 1 t0 5 0 t v 5 v0 1 a Dt
x 5 x0 1 v0 D t 1 — a Dt 2 x 5 — ? 0,09 ? 47,142 5 100 m
2 2
1
2x 2 ? 100 2 5 — a ? 12 a 5 4 m/s2
a2n 5 —— 5 ———— 5 0,088 m/s2 2
t2 47,52
x 5 2 t2 i
15. Dos mòbils es mouen damunt d’una recta. En l’instant ini- y
v 5 4t t
cial (t 5 0) es troben a l’origen (x 5 0).
a) El primer es mou amb moviment uniforme i quan ha t x v
passat 1 s es troba a la posició x 5 2 m. Calcula la posi-
ció i la velocitat quan han passat 2 s, 3 s, 4 s, 5 s. Dibui- 0 0 0
xa els gràfics posició-temps i velocitat-temps.
2 8 8
t quan han passat 2 s, 3 s, 4 s, 5 s. Dibuixa els gràfics
3 18 12
posició-temps i velocitat-temps.
4 32 16
x0 5 0 x52m i x 5 x0 1 v Dt
y 5 50 20
t0 5 0 t51s t 2 5 v ? 1 v 5 2 m/s
t1r 5 19,15 s
v2n 5 72 km/h 5 20 m/s
1 i
2n classificat: 200 5 — a t 2 u 400 5 a t 2 i
2 y y 400 5 20 t
u 20 5 at t
20 5 at t
400
t2n 5 ——— 5 20 s
20
1r classificat: v 5 19,15 a
1
200 5 — a ? 19,152
2
400
a 5 ———— 5 1,09 m/s2
19,152
v 5 19,15 ? 1,09 5 20,89 m/s
17. Un motorista es troba inicialment aturat en un semàfor i

arrenca amb acceleració d’1,5 m/s2, movent-se en línia rec-
ta i cap a la dreta. En el mateix moment, un automòbil que
es mou amb una velocitat constant de 108 km/h, es troba a
2 km del motorista, i es mou cap a l’esquerra. Calculeu en
quin moment es troben i en quina posició ho fan.
r 0 2 000 m i
Motorista w y Automòbil
q a 5 1,5 m/s2 v 5 108 km/h t
108 km/h 5 30 m/s
1 i
xM 5 — ? 1,5 ? t 2 u
2 y
u
xA 5 2 000 2 30 t t
1
— ? 1,5 ? t 2 5 2 000 2 30 t 0,75 t 2 1 30 t 2 2 000 5 0
2
230 6 dll
30lll
2 1lllll lll
4 ? 0,75 ? 2ll0ll
00 230 6 83,07
t 5 —————————————— 5 —————— 5 35,38 s
2 ? 0,75 1,5
c) Determineu gràficament i també matemàticament en
quin moment els dos mòbils van a la mateixa velocitat i x 5 2 000 2 30 ? 35,38 5 938,67 m
estan en la mateixa posició.
18. Dos mòbils es mouen seguint una trajectòria rectilínia en-
v 5 4 t i 4 t 5 2 t 5 0,5 s
y tre els punts A i B situats a 500 m l’un de l’altre. El primer
v 5 2 t v 5 2 m/s surt d’A a 10 m/s, va cap a B amb una acceleració constant
i arriba a B amb una velocitat de 50 m/s. El segon surt de B
x 5 2t i
y 2 t 5 2t2 t 5 1 s 3 s més tard amb velocitat constant de 20 m/s cap a A. Cal-
x 5 2 t2 t culeu:
x52m
16. En la final olímpica de 200 m llisos, els dos primers corre- A 500 m B
dors fan la cursa amb MRUA. Si el primer classificat tarda v 0A 5 10 m/s t 0B 5 3 s
19,15 s i el segon classificat arriba a 72 km/h, quin temps
v fA 5 50 m/s v B 5 20 m/s
fa el segon classifi cat i a quina velocitat arriba el primer?
x 5 200 m a) Quina acceleració té el mòbil A?
1 i 1 i
x 5 x0 1 v0 D t 1 — a Dt 2 u x 5 x0 1 v0 D t 1 — a Dt 2 u
2 y 2 y
u u
v 5 v0 1 a Dt t v 5 v0 1 a D t t
FÍSICA 1 01 27
1 i 3: 0 5 6 1 a t i
500 5 10 t 1 — aA t 2 u 40 1 u 6
y t 5 —— y a 5 2—
2
u 15,6 5 12 1 6 t 1 — a t 2 u
t t
aA 2
50 5 10 1 aA t t
40 1 402 1 6
500 5 10 ? —— 1 — aA ? ——— 3,6 5 6 t 2 — — t2
aA 2 aA2 2 t
400 800 3,6 6

500 5 ——— 1 ——— 3,6 5 3 t —— 5 1,2 s a 5 2—— 5 25 m/s2
aA aA 3 1,2
1 200 1 200
500 5 ——— aA 5 ——— 5 2,4 m/s2
aA 500
b) En quin punt es trobaran?

xA 5 10 t 1 1,2 t 2
xB 5 500 2 20 (t 2 3)
xB 5 500 2 20 t 1 60 xB 5 560 2 20 t
xA 5 10 t 1 1,2 t 2 i
y
xB 5 560 2 20 t t
10 t 1 1,2 t 2 5 560 2 20 t 1,2 t 2 1 30 t 2 560 5 0
30lll
230 6 dll 2 1lllll llll
4 ? 1,2 l
? 560
t 5 ————————————— 5 12,46 s
2 ? 1,2
x 5 560 2 20 ? 12,46 5 310,83 m
c) En quin punt està el mòbil que surt d’A en el moment

que té la mateixa velocitat que el mòbil B?
x 5 10 t 1 1,2 t 2 i v 5 20 m/s
y
v 5 10 1 2,4 t t 20 5 10 1 2,4 t
10
t 5 —— 5 4,17 s
2,4
x 5 10 ? 4,17 1 1,2 ? 4,172 5 62,57 m
19. Un bloc es deixa lliscar amb moviment rectilini uniforme-

ment accelerat per un pla inclinat de 6 m de longitud, i
tarda 2 s a fer aquest recorregut. Després, continua despla-
çant-se en línia recta i amb velocitat constant per un pla
horitzontal que també té 6 m de longitud, puja per un altre
pla inclinat amb moviment uniformement accelerat i, final-
ment, es para després d’haver fet un recorregut per aquest
últim pla de 3,6 m.
a) Dibuixeu els gràfics v-t, x-t i a-t del moviment total.
1 i
1: x 5 x0 1 v0 Dt 1 — a Dt 2 u
2 y
u
v 5 v0 1 a D t t
1
6 5 — a 22 a 5 3 m/s2; v 5 3 ? 2 5 6 m/s
2
2: x 5 x0 1 v Dt
12 5 6 1 6 t t 5 1 s
1 i
y 5 y0 1 v0 Dt 1 — a Dt 2 u
2 y
u
v 5 v0 1 a Dt t
a) Quina és l’alçària màxima que assoleix i quant de temps

triga a fer-ho?
y 5 30 t 2 4,9 t 2 i
y
0 5 30 2 9,8 t t
30
t 5 —— 5 3,06 s
9,8
y 5 30 ? 3,06 2 4,9 ? 3,062 5 45,92 m
b) Quan ha passat la meitat del temps, a quina altura està

i a quina velocitat va?
t 3,06
— 5 —— 5 1,53 s
2 2
b) Comproveu en el gràfic v-t que l’espai total recorregut y 5 30 ? 1,53 2 4,9 ? 1,532 5 34,43 m
pel bloc és de 15,6 m.
v 5 30 2 9,8 ? 1,53 5 15 m/s
Calculem l’àrea del gràfic v-t.
6 22. Un objecte que s’ha llançat verticalment cap avall assoleix
2?— 5 6 m
2 una velocitat de 30 m/s als 20 m de recorregut. Quant de
temps ha tardat? A quina velocitat ha estat llançat?
6?1 5 6 m
6 20 m
1,2 ? — 5 3,6 m
2
Àrea total:
0 30 m/s
6 1 6 1 3,6 5 15,6 m
1 i
y 5 y 0 1 v 0 Dt 1 — a Dt 2 u
NOTA: Aneu canviant de sistema de referència segons el pla 2 y
en què es mogui el bloc. u
v 5 v 0 1 a Dt t
20. Amb quina velocitat inicial hem de llançar verticalment cap 1 i

0 5 20 2 v 0 t 2 — 9,8 t 2 u 0 5 20 2 v 0 t 2 4,9 t 2 i
amunt un cos perquè arribi fins a una altura de 100 m? y y
2 u
Quant de temps tardarà a arribar-hi? 30 5 v 0 1 9,8 t t
230 5 2v 0 2 9,8 t t
100 m
v0 5 30 2 9,8 t
0 5 20 2(30 2 9,8 t) t 2 4,9 t 2
0 0 5 20 2 30 t 1 9,8 t 2 2 4,9 t 2
v 5 v0 1 a Dt i
u 4,9 t 2 2 30 t 1 20 5 0
1 y
y 5 y 0 1 v 0 D t 1 — a Dt 2 u
2 t 30lll
4 ? 4,9 l
? 20 30 6 22,54
t 5 ———————————— 5 —————— 5
0 5 v 0 2 9,8 t i 2 ? 4,9 9,8
u v 0 5 9,8 t i
1 y y t 5 5,36 s
100 5 v0 t 2 — 9,8 t 2 u 100 5 9,8 t 2 2 4,9 t 2 t
5
2 t
t 5 0,76 s
100 5 4,9 t 2 t 5 d —4,9— 5 4,51 s
lll lll
100
v0 5 30 2 9,8 ? 0,76 5 22,54 m/s
v0 5 9,8 ? 4,51 5 44,27 m/s

23. [Curs 98-99] Javier Sotomayor és l’actual campió de salt
d’alçada amb una marca de 2,45 m. Determineu la velocitat
21. Llancem verticalment cap amunt una bala amb una velocitat
amb què va saltar verticalment de terra, la velocitat de sor-
de 108 km/h.
tida. Suposeu negligibles els efectes del fregament amb
v0 5 108 km/h 5 30 m/s l’aire.
FÍSICA 1 01 29
Segons l’enunciat, el salt és vertical, l’altura màxima assolida és b) Quant temps tarda a recórrer els darrers 50 m?
de 2,45 m i el fregament és negligible. Per tant:
50 5 200 1 30 t 1 4,9 t 2
1 0 5 150 1 30 t 2 4,9 t 2 4,9 t 2 2 30 t 2 150 5 0
ymàx 5 v0 t 1 — g t 2
2
30lll
4 ? 150 ? 4,9l 30 6 61,97
on g 5 29,8 m/s2 t 5 ————————————— 5 —————— 5
2 ? 4,9 9,8
D’altra banda, en el punt més alt la velocitat és nul.la: 5 9,38 s fins a 50 m
2v0 túltims 50 m 5 tf 2 t fins 50 m 5 10,14 2 9,38 5 0,76 s
0 5 v0 1 g t t 5 ——
g
c) Quina serà la seva posició respecte del terra en l’instant
Introduint aquesta expressió en la primera equació: en què el cos baixa amb una velocitat de mòdul igual a
40 m/s?
v 20
1 2
1 v 20
ymàx 5 2—— 1 — —— 70
g 2 g 240 5 30 2 9,8 t 270 5 29,8 t t 5 —— 5 7,14 s
9,8
v0 5 dll
22llgll
lylmàx
ll 5 dll
22lll lll
? (2 llll
9,8) ? 2l,ll
45 5 6,93 m/s y 5 200 1 30 ? 7,14 2 4,9 ? 7,142 5 164,4 m
24. Des d’una altura de 200 m sobre el terra, llancem verti- 25. Des del terra llancem cap amunt dos cossos amb velocitat
calment i cap amunt un cos amb una velocitat inicial de de 20 m/s i 30 m/s, respectivament, el segon cos 1 s més
30 m/s. tard que el primer. Calculeu el temps, l’altura i la velocitat
quan es troben.
200 m v0 5 30 m/s r v 5 20 m/s r v 5 30 m/s
u 0 u 0
A w t0 5 0 B w t0 5 1 s
u u
q y0 5 0 q y0 5 0
a 5 29,8 m/s2
a) Feu un dibuix aproximat del gràfic v-t corresponent al
moviment d’aquest cos des de l’instant de llançament r yA 5 20 t 2 4,9 t2
w
fins que arriba a terra. Indiqueu en el gràfic els valors de q yB 5 30 (t 2 1) 2 4,9 (t 21)2
v i t corresponents als instants inicial i final.
yB 5 30 t 2 30 2 4,9 t2 1 9,8 t 2 4,9
i
1 yB 5 234,9 1 39,8 t 2 4,9 t 2
y 5 y0 1 v0 Dt 1 — a Dt 2 u
y
2 u
v 5 v0 1 a Dt t vA 5 20 2 9,8 t i
y
i vB 5 30 2 9,8 (t 2 1) vB 5 39,8 2 9,8 t t
1 u
y 5 200 1 30 t 2 — 9,8 t 2 y
2 r yA 5 20 t 2 4,9 t2 r vA 5 20 2 9,8 t
u w w
v 5 30 2 9,8 t t q yB 5 234,9 1 39,8 t 2 4,9 t2 q vB 5 39,8 2 9,8t
y 5 0 0 5 200 1 30 t 2 4,9 t 2 20 t 2 4,9 t 2 5 234,9 1 39,8 t 2 4,9 t 2

4,9 t 2 2 30 t 2 200 5 0 34,9
34,9 5 39,8 t 2 20 t t 5 ——— 5 1,76 s
19,8
30lll
4 ? 200 ? 4,9l 30 6 69,43
t 5 ———————————— 5 —————— 5 10,14 s y 5 20 ? 1,76 2 4,9 ? 1,762 5 20,02 m
2 ? 4,9 9,8
vA 5 20 2 9,8 ? 1,76 5 2,75 m/s
v 5 30 2 9,8 ? 10,14 5 269,43 m/s
vB 5 39,8 2 9,8 ? 1,76 5 22,55 m/s
v (m/s)
26. Dos nois llancen una pedra cap amunt. El primer és a terra
30 i la llança a 60 m/s; el segon està enfilat a una escala 10 m
per sobre del terra i la llança 2 s més tard a 70 m/s. Calcu-
10,14 leu el temps, la velocitat i l’altura quan es troben les dues
t (s)
pedres.
230
10 m
269,43
B
0
A
r v 5 60 m/s r v 5 70 m/s 28. Des d’una altura de 200 m sobre el terra llancem verti-
u 0 u 0
A w t0 5 0 B w t0 5 2 s calment cap amunt un cos amb una velocitat inicial de
u u 30 m/s.
q y0 5 0 q y0 5 10 m
a) Feu el dibuix aproximat del gràfic v-t corresponent al
a 5 29,8 m/s2
moviment d’aquest cos des de l’instant de llançament
1 i fins que arriba a terra. Indiqueu en el gràfic els valors de
y 5 y0 1 v0 Dt 1 — a Dt 2 u
2 y v i t corresponents als instants inicial i final.
u
v 5 v0 1 a Dt t
1
y 5 y0 1 v0 Dt 1 — g Dt 2 y 5 200 1 30 t 2 4,9 t 2
yA 5 60 t 2 4,9 t 2 i 2
y
yB 5 10 1 70 (t 2 2) 2 4,9 (t 2 2) t
2
v 5 v0 1 g Dt v 5 30 2 9,8 t
yB 5 10 1 70 t 2 140 2 4,9 t 2 1 19,6 t 2 19,6 30
v 5 0 t 5 —— 5 3,06 s
9,8
yB 5 2149,6 1 89,6 t 2 4,9 t 2 i
y yA 5 yB
yA 5 60 t 2 4,9 t 2 t 0 5 200 1 30 t 2 4,9 t 2
2149,6 1 89,6 t 2 4,9 t 2 5 60 t 2 4,9 t 2 30lll

4 ? 4,9 l
? 200 230 6 69,43
t 5 ——————————— 5 —————— 5
149,6 24,9 ? 2 29,8
2149,6 5 289,6 t 1 60 t t 5 ——— t 5 5,05 s
29,6 5 10,15 s
y 5 60 ? 5,05 2 4,9 ? 5,052; y 5 178,04 m v (m/s)
vA 5 60 2 9,8 t
30
vB 5 70 2 9,8 (t 2 2) vB 5 70 2 9,8t 1 19,6 t (s) v (m/s)
vB 5 89,6 2 9,8t
0 30
t (s)
vA 5 60 2 9,8 ? 5,05; vA 5 10,51 m/s 3,06 0
vB 5 89,6 2 9,8 ? 5,05; vB 5 40,11 m/s 6,12 230
10,15 269,43
27. Una pilota es llança des del terra amb una velocitat inicial
v0 5 15 m/s. 260
a) A quina alçada arriba?

b) Quant temps tarda a recórrer els darrers 50 m?
L’alçada a què arriba la trobem imposant que la velocitat en
aquest punt sigui zero: Dy 5 50 m Dy 5 y 2 y0 y 5 Dy 1 y0 5
v2 2 v02 2v02 2152 5 50 1 200 5 250 m
y 5 y0 1 ———— 5 ——— 5 ————— 5 11,48 m
2g 2g 2 ? (29,8)
1
y 5 y0 1 v0 D t 1 — g Dt 2
b) Amb quina velocitat arriba a terra? 2
Negligint el fregament amb l’aire, per simetria, la velocitat 50 5 200 1 30 t 2 4,9 t 2 4,9 t 2 2 30 t 2 150 5 0
d’arribada al terra és la mateixa en mòdul que la del llança-
ment, però de sentit contrari. Per tant: 30lll
4 ? 4,9 l
? 150 30 6 61,97
t 5 ———————————— 5 —————— 5 9,38 s
v 5 215 m/s 2 ? 4,9 9,8
y 5 50 m Dt 5 10,15 2 9,38 5 0,77 s
c) Si la velocitat de llançament fos el doble, quina seria la
relació dels nous valors de l’alçada màxima i de la velo-
citat d’arribada a terra amb els inicials? c) Quina serà la seva posició respecte del terra en què el
cos baixa amb una velocitat de mòdul igual a 40 m/s?
Si la velocitat de llançament ara és el doble (v90 5 22 v0),
la velocitat d’arribada a terra també serà doble: v 5 240 m/s
v9 5 2v90 5 22 v0 v 5 v0 1 g Dt
L’altura màxima ara serà: 270
240 5 30 2 9,8 t t 5 ——— 5 7,14 s
v2 2 v 02 302 29,8
y 5 y0 1 ———— 5 ———— 5 45,92
2g 2 ? (29,8) y 5 200 1 30 ? 7,14 2 4,9 ? 7,142 5 164,4 m
FÍSICA 1 02 31
j Unitat 2. Cinemàtica b) A quin punt de l’altra riba arribarà?

Dy 5 Dy9 5 500 m; D y 5 Dy9 5 v9Dt
en dues dimensions
Dy 500
Dt 5 —— Dt 5 ——— 5 45 s temps que tarda a
v9 11,11
Activitats arribar a l’altra riba.
1. Comenteu com veuen el moviment d’una pinya que cau d’un D x 5 v0 Dt 5 1,5 ? 4,5 5 6,75 m coordenada X del punt
pi d’un penya-segat: de la riba contrària a on arriba el vaixell.
D y 5 500 m coordenada Y del punt de la riba contrària
a) Un passatger d’una barca que navega paral.lelament a la
a on arriba el vaixell.
costa, suposant que aquesta és recta.
Si el sistema de referència fix és la barca que es mou paral- c) Quina és l’equació de la trajectòria del vaixell respecte
lelament a la costa i que és on es troba el passatger, aquest d’un observador situat al marge del riu?
observa un moviment en el pla, és a dir, un moviment para- v9 11,11
bòlic. y 5 — x y 5 ——— x y 5 7,4 x
v0 1,5
b) Un home des del far de la costa.
5. Des d’un edifici de 10 m d’altura llancem obliquament una
En aquest cas, el sistema de referència fix és la costa on es pedra cap amunt amb una velocitat inicial de 10 m/s i amb
troba l’arbre i el mariner; ara observem que el moviment de un angle de 30° respecte de l’horitzontal. A quina distàn-
la pinya és rectilini, ja que el seu moviment és un moviment cia del punt de partida cau si el terreny és horitzontal?
vertical de caiguda lliure. Amb quina velocitat arriba a terra i quina altura màxima
assoleix?
2. Un observador quiet en una estació d’autobusos deixa cau- i x5v t
v0 5 10 m/s i
re una pedra a terra. Quin moviment seguirà aquesta pedra u 0x
u
a 5 30° y 1 y
segons un observador dins un autobús que es mou a una u y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t 2 u

velocitat constant v0 respecte de l’estació? y0 5 10 m t 2 t
Es tracta del cas simètric al de la figura 2.2 del llibre de text. vx 5 v0x i
y
L’observador dins l’autobús veurà que la pinya segueix una vy 5 v0 y 1 g t t
trajectòria parabòlica. Això és degut a que, per a l’observador
de l’autobús, la pinya té dos moviments superposats: un movi- v0x 5 10 ?cos 30° 5 8,66 m/s
ment de caiguda lliure en la direcció Y i un MRU en la direc- v0y 5 10 ? sin 30° 5 5 m/s

ció X amb un valor de velocitat 2v0, oposat a la velocitat de
l’autobús. a 5 29,8 m/s2
x 5 8,66 t i
3. Trobeu l’equació de la trajectòria d’un mòbil la posició del y
qual, en unitats del SI, és: y 5 10 1 5 t 2 4,9 t 2 t
x 5 3t 2 1 i Distància a què arriba a terra:

y
y 5 4t 1 2 t
y 5 0 4,9 t 2 2 5 t 2 10 5 0
x11
x 5 3 t 2 1 t 5 ———— 52llll
5 6 dll 1 4 ?l4,9
llll
? 10l
3 t 5 ——————————— t 5 2,02 s
2 ? 4,9
x11 4x 1 4
1 3 2
y 5 4 ———— 1 2 y 5 ———— 1 2
3 x 5 8,66 ? 2,02 5 17,56 m
4x 1 4 1 6 4 10 Velocitat amb què arriba a terra:

y 5 —————— y 5 — x 1 ——
3 3 3 vx 5 8,66 i vx 5 8,66
y
vy 5 5 2 9,8 t t vy 5 5 2 9,8 ? 2,02 5 214,8 m/s
4. Un vaixell que desenvolupa una velocitat de 40 km/h s’uti-
litza per travessar un riu de 500 m d’amplada. La velocitat Altura màxima:
del riu és d’1,5 m/s i el vaixell (línia proa-popa) sempre es 5
manté perpendicular als marges del riu. vy 5 0 5 2 9,8 t 5 0 t 5 —— 5 0,51 s
9,8
a) Quina és la velocitat del vaixell respecte d’un observa-
y 5 10 1 5 ? 0,51 2 4,9 ? 0,512 5 11,2 m
dor situat als marges del riu?
v 9 5 40 km/h 5 11,11 m/s, v0 5 1,5 m/s, v 9 || v0 6. Llancem un cos des del terra obliquament cap amunt amb
una velocitat de 20 m/s que forma un angle de 30° respecte
v92ll
v 5 dll 1ll
v 02l 5 dll
11,ll
11lll
2 1lll
1,5ll
2 5 11,21 m/s de l’horitzontal. A quina distància del punt de partida cau
si el terreny és horitzontal? Quina és la posició 0,5 s des- Si t 5 30 s i y 5 0 0 5 y0 2 4,9 ? 302

prés d’haver-lo llançat? Quina altura màxima assoleix?
y0 5 4,9 ? 302 5 4 410 m
x 5 x 0 1 v0x Dt i
vx 5 v0x x 5 50 ? 30 5 1500 m
u i
1 y y
y 5 y 0 1 v 0y D t 1 — g Dt 2 u vy 5 v0 y 1 g Dt t
2 t 8. Llancem un objecte cap amunt des de terra amb una velo-
citat inicial v0x 5 20 m/s i v0y 5 40 m/s. Quan baixa, cau
v0x 5 20 cos 30° 5 17,32 m/s al terrat d’una casa de 35 m d’alçària. Calculeu el temps de
volada de l’objecte, la distància a la qual es troba la casa i
v0y 5 20 sin 30° 5 10 m/s l’altura màxima a la qual ha arribat l’objecte.
x 5 17,32 t i
y
y 5 10 t 2 4,9 t t
2
Si y 5 0 10 t 2 4,9 t 2 5 0 t (10 2 4,9 t) 5 0

10
t 5 —— 5 2,04 s
4,9
x 5 17,32 ? 2,04 5 35,35 m
Posició al cap de 0,5 s: x 5 17,32 ? 0,5 5 8,66 m

x 5 v0 x t i
y 5 10 ? 0,5 2 4,9 ? 0,52 5 3,78 m u
1 y
y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t 2 u
2 t
Alçada màxima: vx 5 17,32 i
y vx 5 v0x i
vy 5 10 2 9,8 t t y
vy 5 v 0 y 1 g t t
10
vy 5 0 10 2 9,8 t 5 0 t 5 —— 5 1,02 s a y 5 g 5 29,8 m/s2
9,8
y 5 10 ? 1,02 2 4,9 ?1,022 5 5,10 m v0 x 5 20 m/s i x 5 20 t i
y y
v0 y 5 40 m/s t y 5 40 t 2 4,9 t t
2
7. Una avioneta passa volant a 50 m/s i deixa anar un paquet

que triga 30 s a arribar a terra. Calculeu l’altura a la qual Temps:
vola l’avioneta i la distància entre el punt sobre el qual ha Quan y 5 35 m 35 5 40 t 2 4,9 t 2
deixat anar el paquet i el punt on cau.
4,9 t 2 2 40 t 1 35 5 0
14l0llll
40 6 dll 2 2 lll lll? 35
4 ? 4,9 ll 40 6 30,23 1s
t 5 ————————————— 5 —————— 5
2 ? 4,9 9,8 7,17 s
La resposta válida és t 5 7,17 s.
Distància a què es troba la casa:

x 5 20 ? 7,17 5 143,33 m
Alçada màxima:
40
vy 5 0 0 5 40 2 9,8 t t 5 —— 5 4,08 s
9,8
y 5 40 ? 4,08 2 4,9 ? 4,082 5 163,2 2 81,57 5 81,63 m
9. Un helicòpter vola a 180 km/h a una altura de 500 m i veu

venir un camió en sentit contrari. Calculeu a quina distàn-
cia del camió ha de deixar anar un paquet per fer-lo caure
Llançament horitzontal:
dins la caixa del camió si aquest es mou amb una velocitat
x 5 v0 t i constant de 72 km/h.
u
1 y Helicòpter
y 5 y0 2 — g t 2 u
2 t
x 5 v0x t i
u x 5 50 t i
g 5 29,8 m/s2 x 5 50 t i 1 y
y 5 500 2 4,9 t 2 y
y y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t u
2 t
v0 5 50 m/s y 5 y0 2 4,9 t t
2 2 t
FÍSICA 1 02 33
Si y 5 0 0 5 500 2 4,9 t 2 t 5 dll——

l ll
500
4,9
l
5 10,1 s
1
28,35 5 30 1 — a ? 2,092
2
x 5 50 ? 10,1 5 505 m
(28,35 2 30) ? 2
a 5 ———————— 5 20,75 m/s2
Camió 2,092
x 5 x 0 1 v Dt v 5 20,75 ? 2,09 5 21,58 m/s
x 5 505 m i
u x0 5 x 2 v D t 11. Una saltadora de longitud arriba a una velocitat de 10 m/s
v 5 220 m/s y
u x 0 5 505 2 (220) ? 10,1 5 707 m en l’instant en què inicia el salt. Si la inclinació amb què
t 5 10,1 s t
el fa és de 25° respecte de l’horitzontal, i si negligim els
efectes del vent i el fregament, determineu:
x 5 v0x t i
u
1 y
y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t 2 u
2 t
v0x 5 10 cos 25° 5 9,06 m/s i

u x 5 9,06 t i
10. Un futbolista xuta una pilota amb un angle de 37° amb v0y 5 10 sin 25° 5 4,23 m/s y y
l’horitzontal i una velocitat inicial de 17 m/s. Un segon u y 5 4,23 t 2 4,9 t 2 t
g 5 29,8 m/s2 t
futbolista situat a 30 m del primer comença a córrer cap a
la pilota amb acceleració constant en el mateix moment en a) El temps total que és a l’aire.
què el primer xuta. Quina velocitat porta el segon jugador
quan arriba a la pilota, si ho fa just abans que aquesta Si y 5 0 0 5 4,23 t 2 4,9 t 2
toqui el terra? 4,23
0 5 t (4,23 2 4,9 t) t 5 ——— 5 0,86 s
4,9
b) L’altura màxima a la qual arriba mentre és a l’aire.

vx 5 v0x i vx 5 9,06 i
y y
vy 5 v 0y 1 g t t vy 5 4,23 2 9,8 t t
x 5 v0x t i 4,23
u Si v y 5 0 4,23 2 9,8 t 5 0 t 5 ——— 5 0,43 s
1 y 9,8
y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t 2 u
2 t
y 5 4,23 ? 0,43 2 4,9 ? 0,432 5 0,91 m
v0x 5 17 cos 37° 5 13,58 m/s i
y c) La longitud mínima que ha de tenir el clot de sorra si
v0y 5 17 sin 37° 5 10,23 m/s t comença el salt a 27 cm d’aquest clot.
a 5 g 5 29,8 m/s2 x 5 9,06 ? 0,86 5 7,82 m
x 5 13,58 t i La longitud mínima que ha de tenir el clot de sorra és:
y
y 5 10,23 t 2 4,9 t t
2
7,82 2 0,27 5 7,55 m
Si y 5 0 0 5 10,23 t 2 4,9 t 2 t (10,23 2 4,9 t) 5 0

12. Tenim dos rellotges amb un diàmetre d’1 cm i 2 cm, res-
10,23 pectivament. Trobeu la relació de les velocitats lineals de
t 5 ——— 5 2,09 s
4,9 les tres agulles del rellotge. Raoneu si és la mateixa per a
cadascuna de les tres agulles.
x 5 13,58 ? 2,09 5 28,35 m
El jugador situat a 30 m es mou amb MRUA. Rellotge 1 Rellotge 2

v 50 i Diàmetre d1 5 1 cm d2 5 2 cm
1 i 0 u
x 5 x0 1 v0 t 1 — a t 2 u x0 5 30 m u
2 y y Radi d1 d2
u x 5 28,35 m u r1 5 —— 5 0,005 m r2 5 —— 5 0,01 m
v 5 v0 1 a t t u 2 2
t 5 2,09 s t
Les mateixes agulles dels dos rellotges giren a la mateixa velo- 2p

citat angular. És a dir, les agulles horàries giren amb igual v en Minutera: v 5 ———— 5 1,74 ? 1023 rad/s
3 600
els dos rellotges, les agulles minuteres dels dos rellotges giren
amb la mateixa velocitat angular tot i que diferent de la de les 2p
Horària: v 5 ————— 5 1,45 ?1024 rad/s
agulles horàries (vegeu l’activitat 14). El mateix succeix per a 12 ? 3 600
les agulles dels segons. De la relació entre la velocitat lineal i
l’angular tenim: v 5 v ?r, que per cada rellotge val: 15. [Curs 04-05] Una roda de 3 m de radi realitza un moviment
v1 5 v r1 5 v ? 0,005 circular uniformement accelerat amb una acceleració an-
gular de 2 rad/s2, partint del repòs.
v2 5 v r2 5 v ? 0,01
A. En un mateix instant, tots els punts de la roda tenen la
v1 0,005 mateixa:
Si relacionem les dues velocitats: —— 5 ———— 5 0,5;
v2 0,01 a) Velocitat lineal.
2 v1 5 v 2
b) Velocitat angular.
La velocitat lineal del rellotge amb l’esfera més gran és el doble c) Acceleració normal.
de la del rellotge amb l’esfera més petita.
La resposta correcta és la b). Tots els punts de la roda giren
13. [Curs 03-04] Són les dotze en punt. Tant l’agulla horària amb la mateixa velocitat angular.
com l’agulla minutera del rellotge apunten cap amunt.
B. L’acceleració tangencial:
En quin instant tornaran a coincidir, per primer cop, les
dues agulles del rellotge? a) Augmenta amb el temps.
b) Augmenta amb la distància al centre.
Primer de tot determinarem les velocitats angulars de les agu-
lles horària i minutera: c) És la mateixa per a tots els punts de la roda.
1 volta 2 p rad 1 hora L’acceleració tangencial és igual al producte de l’acceleració
vh 5 ————— ? ———— ? ———— 5 4,63 ? p ? 1025 rad/s
12 hores 1 volta 3 600 s angular pel radi. Per tant, la resposta correcta és la b).
1 volta 2 p rad 1 hora C. L’acceleració normal:
vm 5 ———— ? ———— ? ———— 5 5,56 ? p ? 1024 rad/s
1 hora 1 volta 3 600 s
a) No depèn del temps.
Les equacions de moviment seran: b) És la mateixa per a tots els punts de la roda.
wh 5 vh ? t 5 4,63 p ? 1025 ? t c) Va dirigida cap al centre.
wm 5 vm ? t 5 5,56 p ? 1024 ? t
L’única resposta correcta és la c), ja que l’acceleració normal
Les agulles es tornaran a trobar quan l’angle girat per la minu- és igual al producte de la velocitat tangencial al quadrat
tera sigui el mateix que l’angle girat per l’agulla horària més dividida pel radi.
una volta, o sigui, més 2 p radiants.
D. Passats 2 s, els punts de la perifèria tenen una velocitat
wm 5 wh 1 2 p vm ? t 5 vh ? t 1 2 p lineal de:
vm ? t 2 vh ? t 5 2 p (vm 2 vh) ? t 5 2 p a) 12 rad/s.
2p b) 12 m/s.
t 5 ————— 5 3 927 s 5 1 h 5 min 27 s
vm 2 vh c) 4 m/s.
v 5 v0 1 at t 5 0 1 r a t 5 3 ? 2 ? 2 5 12 m/s. Per tant, la

resposta correcta és la b).
E. En aquests 2 s, la roda ha girat:

a) Menys d’una volta.
b) Més d’una volta.
14. Trobeu la velocitat angular de les tres agulles que donen
voltes en un rellotge. c) Exactament una volta.
2p 1 1
v 5 —— w 5 w0 1 v0 t 1 — a t 2 5 0 1 0 1 — ? 2 ?22 5 4 rad
T 2 2
2p Aquest valor és menor que 2 p, per tant, l’opció correcta és
Secundària: v 5 —— 5 0,105 rad/s
60 la a).
FÍSICA 1 02 35
16. [Curs 00-01] Un mòbil que surt del repòs segueix una tra- 2. El corrent d’un riu té una certa velocitat en la direcció pa-
jectòria circular de 3 m de radi amb una acceleració angu- ral.lela a la riba. Si aquesta velocitat augmenta, un nedador
lar constant a 5 p rad/s2. que vulgui creuar el riu nedant perpendicularment al cor-
rent, trigarà més o menys temps a fer-ho? Trieu la resposta
a) Quant temps triga a fer una volta completa? Quina és la
correcta:
longitud de l’arc recorregut durant la meitat d’aquest
temps? a) Tardarà més perquè la velocitat del riu és més gran i el
1 p t2 desplaça a més distància abans d’arribar a l’altra riba. Com
D u 5 v0 D t 1 — a D t 2 2 p 5 —— 2 s que augmenta la distància, també augmenta el temps.
2 2
1 p p b) Tardarà menys perquè la velocitat del riu és més gran i
D u 5 — p ? 12 5 — s 5 u ? r 5 — ? 3 5 4,7 m ell no ha de fer tant esforç per creuar-lo. Com que aug-
2 2 2
menta la velocitat, disminueix el temps.
b) Quina és la velocitat angular del mòbil a l’instant c) Tardarà el mateix perquè la velocitat del corrent i la del
t 5 50,5 s? I l’acceleració normal al mateix instant? nedador estan en direccions perpendiculars entre si. Es
desplaça més distància en la direcció de la riba, però la
v 5 a t v 5 0,5 ? p 5 1,57 rad/s mateixa (amplada del riu) en la direcció perpendicular.
an 5 v2 ? r 5 1,572 ? 3 5 7,4 m/s2
La resposta correcta és la c). Si el nedador manté la mateixa
c) Quant val l’acceleració tangencial del mòbil a l’instant velocitat en la direcció perpendicular a la riba (direcció Y), el
t 5 0,5 s? Quin angle formen l’acceleració tangencial i temps que triga en creuar el riu ve donat únicament pel quo-
l’acceleració total en aquest instant? cient entre l’amplada del riu i la velocitat del nedador en la di-
recció Y. El fet que la velocitat del corrent del riu variï en mòdul
at 5 a ? r 5 p ? 3 5 9,4 m/s2 no afecta al moviment en la direcció Y, perquè el moviment de
an l’aigua té lloc en la direcció X. El que passa és que la velocitat
tg b 5 —— 5 0,787 b 5 38,2° del nedador en la direcció X sí que varia i això provoca que
at quan arriba a l’altra riba, el corrent l’hagi desplaçat una distàn-
cia més gran en la direcció X, però el temps de la travessia no
es modifica.
Activitats finals
3. Compareu el moviment sota l’acció de la gravetat en caigu-
Qüestions da lliure amb el llançament parabòlic.
El moviment sota l’acció de la gravetat en caiguda lliure té
1. Un nen dins un tren llança una pilota cap al sostre quan
lloc en la direcció de l’eix Y, i la seva equació del moviment és
aquest passa davant d’una estació. Descriviu quina és la
1
trajectòria de la pilota observada per: y 5 y0 1 v0 D t 2 — g D t 2. El llançament parabòlic és un mo-
2
a) Un passatger que està assegut dins del tren. moviment amb acceleració constant, en el qual l’acceleració
Estudiem el moviment des d’un sistema de referència inte- és la de la gravetat i la velocitat inicial forma un cert angle
rior i fix al tren; la trajectòria de la pilota és rectilínia, ja amb l’acceleració. L’equació del moviment és x 5 x0 1 v0 x D t i
que el seu moviment és un moviment de llançament vertical. 1
y 5 y0 1 v0 x D t 2 — g Dt 2.
2
b) Una persona que està asseguda a l’andana de l’estació.
En aquest cas, el sistema de referència fix és l’andana de
l’estació, i ara el moviment de la pilota és un moviment en
el pla, és a dir, un moviment parabòlic, ja que durant el
temps que ha durat el vol de la pilota, el tren i la pilota
s’han desplaçat horitzontalment respecte de l’andana.
c) Un passatger assegut dins d’un tren que es mou en sen-

tit contrari al primer tren.
Des del punt de vista d’un observador situat dins un segon
Per tant, observem que el component y del llançament parabò-
tren que es mou, respecte l’andana, amb una velocitat en
lic té un comportament anàleg al moviment sota l’acció de la
sentit contrari a la del primer tren, la pilota té un moviment
gravetat en caiguda lliure. Podem comparar els dos moviments
en el pla. El sistema de referència ara és fixe en aquest ob-
a partir de la figura.
servador, per tant, la pilota es desplaça verticalment i també
horitzontalment. La trajectòria serà una paràbola més «apla- Suposem que llancem un cos verticalment cap amunt i, simultà-
nada» que l’observada en l’apartat b), ja que ara la velocitat niament, un altre cos amb certa velocitat que forma un cert
de la pilota en la direcció X és més gran (és la suma dels angle amb l’eix X; si la velocitat inicial amb què llancem el
valors absoluts de les velocitats dels dos trens respecte de primer cos és igual al component y de la velocitat inicial del
l’andana). segon cos, podem observar que els dos cossos arriben a la ma-
teixa altura en el mateix instant de temps, i tornen a arribar a Quan arriba a terra,
dll—22l—glylll
terra amb la mateixa velocitat inicial en el mateix moment. 1 0
y 5 0 y0 5 2— g t 2 t 5 —
2
4. Si llancem horitzontalment des d’una certa alçada un ob-
jecte amb una certa velocitat inicial: Substituint aquest valor en l’equació de la velocitat, trobem
A) El moviment en la direcció X és: que: v 5 g dlll2ll——

2 ylll
0
g
a) Rectilini
D’aqui s’observa que el temps i el component y de la veloci-
b) Rectilini uniformement accelerat
tat coincideixen en els dos casos.
c) Parabòlic
En un llançament horitzontal, es parteix d’una velocitat 6. a) Què vol dir que el moviment circular és un moviment
inicial en la direcció X. Com que no hi ha acceleració en en 2 dimensions? Expliqueu-ho amb un dibuix.
aquesta direcció, el moviment serà rectilini uniforme. L’op- En un moviment circular la trajectòria és una circumferència
ció correcta és la a). i cal donar dues coordenades per especificar la posició.
B) El moviment en la direcció Y és: b) Poseu cinc exemples de moviments circulars.
a) Rectilini Roda que gira, pèndol cònic, cavallets de fira, moviment de
b) Rectilini uniformement accelerat la Lluna al voltant del Sol, agulles del rellotge.
c) Parabòlic
7. Un punt material fa un moviment circular de radi 20 cm,
En un llançament horitzontal, el mòbil està sotmès a l’acce- descrit per l’equació del moviment
leració de la gravetat en la direcció Y. Per tant, en aquesta
direcció es produeix una caiguda lliure i el mòbil seguirà un w 5 15 1 270 t
MRUA. L’opció correcta és la b). on w és l’angle descrit en graus.
5. Trobeu la velocitat d’un cos i el temps que triga a arribar a A) L’angle descrit inicial és:
terra, si el llancem des del mateix lloc, en els dos casos se- a) 15º
güents i comenteu els resultats obtinguts en tots dos casos.
b) 15 rad
a) El llancem a una velocitat inicial horitzontal.
c) 200 rad
Es tracta d’un llançament horitzontal. Si mirem la taula 2.2
del llibre, on hi ha les condicions inicials per aquest movi- L’equació del moviment circular uniforme és:
ment, l’equació del moviment i i l’equació de la trajectòria, w 5 w0 1 v (t 2 t0)
trobem:
Si comparem amb l’expressió donada a l’enunciat:
Equació del moviment: x 5 v0 t i
u w 5 15 1 270 t
1 y
y 5 y0 1 — gt u
2
on es diu que l’angle està expressat en graus, l’angle inici-
2 t
al val: w 5 15°
Equació de la velocitat: vx 5 v0 i 0
y Per tant, l’opció correcta és la a).
vy 5 g t t
Quan arriba a terra, B) La velocitat angular és:
1
y 5 0 y0 5 2— g t 2 t 5
2
dlll2ll——
2 ylll
0
g
a) 270 m/s
b) 4,71 rad/s
Substituint aquest valor en l’equació de la velocitat, trobem c) 270 rad/s
que:
vx 5 v0 i Comparant les dues expressions anteriors, s’obté:
u
vy 5 g d
lllll
2 yll0l y
2—— u
g t
p rad
v 5 270 graus/s 5 270 ? ——— s21 5 4,71 rad/s
180
b) El deixem caure lliurement. Per tant, l’opció correcta és la b).
Es tracta d’un moviment rectilini uniformement accelerat en C) El període del moviment val:
l’eix vertical. L’equació del moviment i l’equació de la velo- a) 1,33 s
1 i
citat són: y 5 y0 1 — g t 2 u y b) 0,75 s
2 u
v 5 gt t c) 10 s
FÍSICA 1 02 37
De la relació entre la velocitat angular i el període obtenim d2 d2

el valor d’aquest últim: Igualant les velocitats: v 1 ? 3 —— 5 v 2 ——
2 2
2p 2 p ? 180 Simplificant: v 2 5 3 v 1
T 5 —— 5 ———— 5 1,33 s
v 270 p Quan les rodes de darrere han donat una volta, les de davant
Per tant, l’opció correcta és la a). n’han donat tres.
D) La freqüència del moviment val:

10. [Curs 99-00] Un cotxe es mou per una carretera seguint
a) 1,33 Hz una corba i l’agulla del seu velocímetre marca constant-
ment 60 km/h. Té acceleració el cotxe? Raoneu la resposta.
b) 0,75 Hz
c) 10 Hz Sí, ja que varia la direcció de la velocitat, per tant, té accelera-
ció normal o centrípeta.
La freqüència és la inversa del període. Així:
1 1 11. Com són l’acceleració angular, l’acceleració normal i l’acce-
f 5 — 5 ——— 5 0,75 Hz leració tangencial:
T 1,33 s
Per tant, l’opció correcta és la b). a) En el moviment rectilini uniformement accelerat?
En el MRU, com que la trajectòria és una recta, l’acceleració
8. Una politja de 20 cm de diàmetre gira amb moviment cir- correspon a l’acceleració tangencial.
cular uniforme fent 10 voltes en 15 s.
b) I en el moviment circular uniforme?
A) El període del moviment d’aquesta politja és:
a) 15 s b) 10 s c) 1,5 s En el MCU, la velocitat angular és constant. Per tant, l’acce-
leració angular és nul.la. La velocitat lineal també és cons-
Si la politja fa 10 voltes en 15 segons, per a fer una volta tant i, així, el component tangencial de l’acceleració també
tardarà un temps (període) igual a 15/10 5 1,5 segons. Per és constant. Ara bé, en el MCU hi ha variació en la direcció
tant, l’opció correcta és la c). de la velocitat i, per tant, el component normal de l’accele-
v2
B) La velocitat lineal en què gira és: ració val a n 5 ——.
R
a) 4,19 rad/s b) 0,42 m/s c) 4,19 m/s
La velocitat lineal ve donada pel quocient entre el desplaça- 12. [Curs 03-04] Considereu una partícula que descriu un mo-
ment i el temps. En un període, la roda recorre un espai viment circular uniformement retardat, amb acceleració
igual a la longitud del seu perímetre. Així: angular no nul.la. Quin dels diagrames de la figura 2.40 li
correspon?
2pr pd p 0,2 m
v 5 ——— 5 ——— 5 ———— 5 0,42 m/s
T 1,5 s 1,5 s a) b)
at 5 0 at
on d és el diàmetre de la roda. Per tant, l’opció correcta és
la b). an v an v
9. El diàmetre de les rodes del darrere d’un tractor és tres

vegades més gran que el diàmetre de les rodes del davant. c) v d)
Quina relació hi ha entre les velocitats angulars de les at at
dues rodes.
an an 5 0 v
Les quatre rodes del tractor s’han de moure amb la mateixa ve-
locitat lineal. Per tant, s’ha de plantejar la seva relació amb la
velocitat angular.
a) Trieu la resposta que considereu correcta.
Rodes darrere Rodes davant La resposta correcta és la b).
Diàmetre d1 5 3 d2 d2
b) Justifiqueu la resposta.
Radi d1 d2 d2
r1 5 —— 5 3 —— r2 5 —— Circular implica que l’acceleració normal és diferent de zero.
2 2 2
Retardat implica que l’acceleració tangencial és diferent de
zero i en sentit oposat a la velocitat.
d2
v 5 v r. Per cada roda val: v 5 v 1 r 1 5 v 1 ? 3 ——
2 13. Com estan relacionats els temps que tarden a girar dues
d2 partícules si una té una velocitat angular doble de la de
v 5 v 2 r 2 5 v 2 ——
2 l’altra i descriu la meitat de l’angle?
Si suposem que t1 és el temps que la partícula triga a girar un d) La persona baixa per les escales que van en sentit des-
angle w1 quan va a velocitat v1 i t 2 és el temps que triga la cendent.
partícula a girar un angle w2 quan va a velocitat angular v2.
v0 5 22,5 m/s i
y v 5 v9 1 v0 5 21,11 2 2,5 5 23,61 m/s
1 v9 5 21,11 m/s t
Segons l’enunciat, tenim que v2 5 2 v1, w2 5 — w1. Conside-
2
rem que la partícula gira amb acceleració angular constant par- 2. Considereu una cinta transportadora en moviment d’una
tint del repòs. Si tenim en compte l’equació del moviment i cadena de muntatge, i una joguina mecànica que es mou
l’equació de la velocitat del MCUA, trobem que: damunt la cinta. Amb quina velocitat es mou la cinta, si una
1 1 i persona veu moure’s la joguina a una velocitat de 5 m/s,
w 5 w0 1 v0 Dt 1 — a Dt 2 w 5 — a t 2 u quan la joguina es mou en la mateixa direcció i el mateix
2 2 y
u sentit que la cinta, i a una velocitat de 2 m/s quan la veu
v 5 v0 1 a Dt v 5 a t t moure’s en la mateixa direcció, però en sentit contrari?
Quina velocitat desenvolupa la joguina? I la cinta?
Aïllem a i la substituïm en l’equació del moviment:
v1 5 5 m/s 5 5 v9 1 v0 i
v 1 v 1 2w y
a 5 — w 5 — — t 2 w 5 — v t t 5 —— v2 5 22 m/s 22 5 2v9 1 v0 t
t 2 t 2 v
Resolem el sistema per reducció:
Apliquem aquesta última expressió a les dues situacions de
l’enunciat, i relacionem els temps: (5 5 v9 1 v0) ? 1 i 3
y 3 5 2 v0 v0 5 — 5 1,5 m/s
2 w1 i 2 w1 (22 5 2v 9 1 v0) ? 1 t 2
t1 5 —— u ——
v1 u t1 v1 (5 5 v9 1 v0) ? 1 i 7
y —— 5 ———— y 7 5 2 v 9 v9 5 — 5 3,5 m/s
2w2 u t 2 2w2 (22 5 2v9 1 v0) ? (21) t 2
t2 5 —— u ——
v2 t v2
3. Un nedador pot desenvolupar una velocitat d’1,2 m/s ne-
t1 w1 v2 t1 w1 2 v 1 dant a ritme constant. Si neda en un riu en què el corrent
—— 5 ——— —— 5 ————— 5 4 t1 5 4 t2
t2 w2 v1 t2 1 d’aigua porta una velocitat d’1,6 m/s, calculeu la velocitat
— w1 v1 amb què el veu nedar una persona en repòs, en els casos
2
següents:
Arribem al mateix resultat si considerem que el moviment és un
|v 9| 5 1,2 m/s, v0 5 1,6 m/s
MCU.
a) Quan neda a favor del corrent del riu, paral.lelament a la
Problemes seva riba.
v 9 5 1,2 m/s v 5 v9 1 v0 5 1,2 1 1,6 5 2,8 m/s
1. Les escales mecàniques d’uns grans magatzems pugen i bai-
xen els clients a una velocitat de 2,5 m/s. Per a una persona b) Quan neda en contra del corrent del riu, paral.lelament
que camina a un ritme constant de 4 km/h sobre les esca- a la seva riba.
les, determineu la velocitat amb què la veiem caminar des
de fora de les escales, en els casos següents: v9 5 21,2 m/s v 5 v9 1 v0 5 21,2 1 1,6 5 0,4 m/s
|v0 | 5 2,5 m/s c) Quan neda perpendicularment al corrent en un riu cap a

km 1 000 m 1 h la riba contrària.
|v9| 5 4 —— ? ———— ? ———— 5 1,11 m/s 2l
|v9| |v0| v 5 dllvllll
92 1lvll dlllll
2 ll ll
0 5 1,2 1 1,6 5 2 m/s
2 2
h 1 km 3 600 s
a) La persona puja per les escales que van en sentit ascen- d) Determineu el punt de la riba contrària al qual arriba el
dent. nedador en el cas c).
v0 5 2,5 m/s i Anomenen L l’amplada del riu, i tenim:
y v 5 v9 1 v0 5 1,11 1 2,5 5 3,61 m/s
v9 5 1,11 m/s t x 5 v0 Dt x 5 1,6 Dt i
y
y5L t
b) La persona baixa per les escales que van en sentit as-
cendent. L
y 5 L 5 1,2 D t Dt 5 ——
v0 5 2,5 m/s i 1,2
y v 5 v9 1 v0 5 21,11 1 2,5 5 1,39 m/s
v 9 5 21,11 m/s t Per tant, la coordenada x del punt on arriba el nedador ve
donada per:
c) La persona puja per les escales que van en sentit des- L
cendent. x 5 1,6 D t 5 1,6 —— 5 1,33 L
1,2
v0 5 22,5 m/s i És a dir, el nedador arriba a la riba contrària al punt
y v 5 v9 1 v0 5 1,11 2 2,5 5 21,39 m/s
v9 5 1,11 m/s t P (1,33 L, L).
FÍSICA 1 02 39
4. Un vaixell turístic que circula a 36 km/h fa un recorregut güent representem aquestes dues velocitats. Si les descompo-
per un riu entre la població A, que es troba gairebé a la nem en les direccions X i Y, podrem trobar, aplicant el teorema
desembocadura del riu, i la població B, que es troba a de Pitàgores, la velocitat total:
24 km aigües amunt de la població A. Si a l’estiu les aigües
del riu van a una velocitat mitjana de 18 km/h, calculeu:
| v 9| 5 36 km/h, v0 5 18 km/h
Com que la velocitat del vent forma un angle de 45° amb els
eixos de coordenades, els seus components v ‘x i v ‘y venen do-
DxAB 5 AB 5 224 km
nats per:
a) El temps que tarda a anar de la població A a la població B. v9x 5 vvent cos (45°) 5 106 km/h
v 9 5 236 km/h v9y 5 vvent sin (245°) 5 2106 km/h

v 5 v 9 1 v0 5 236 1 18 5 218 km/h En la direcció X, l’avió té una velocitat total igual a:
DxAB Dx 224 60 min vx 1 v9x 5 106 km/h
v 5 ——— Dt 5 —— 5 ——— 5 1,33 h ? ———— 5
Dt v 218 1h
En la direcció Y, l’avió té una velocitat total igual a:
5 80 min
vy 5 vmotors 1 v9y 5 800 2 106 5 694 km/h
b) El temps que tarda a anar de la població B a la població A.
La velocitat total és:
v 9 5 36 km/h v 5 v9 1 v0 5 36 1 18 5 54 km/h

DxBA 5 BA 5 2AB 5 24 km v 2xll
v 5 dll 1ll
v 2yl 5 dll
10l6lll
2 1ll
69l42l 5 702 km/h
DxBA DxBA 24 60 min I la direcció d’aquesta velocitat ve donada per l’angle que for-
v 5 ——— Dt 5 ——— 5 —— 5 0,44 h ? ———— 5
Dt v 54 1h ma amb el semieix positiu d’X:
5 26,67 min vy 694
w 5 arc tg — 5 arc tg ——— 5 81,31°
5. Trobeu l’equació de la trajectòria d’un mòbil la posició del vx 106
qual, en unitats del SI, és:
Tenint en compte les xifres significatives, és w 5 81,3°.
x 5 3t 1 2 i
y
y 5 3t 1 9t t
2
7. Una barca de pesca, que considerem puntual, vol travessar
perpendicularment un riu de 20 m d’ample, i desenvolupa
x22
x 5 3 t 1 2 t 5 ———— una velocitat de 8 m/s. Si la velocitat del corrent del riu és
3 de 2 m/s, calculeu:
x22 x22
1 2 1 2
2
y 5 3 ———— 1 9 ———— y 5 x 2 2 1 (x 2 2)2
3 3
y 5 x 2 2 1 x2 1 4 2 4 x y 5 x 2 2 3 x 1 2
6. Un avió és impulsat pels seus motors a 800 km/h en direc-

ció nord, a l’alçada a què vola bufa un vent en direcció sud-
est que l’empeny amb una velocitat de tracció de 150 km/h.
Calculeu, la velocitat i la direcció en què es mou l’avió res-
pecte del terra. a) El temps que la barca triga a arribar a l’altre marge del
riu.
Prenem com a sistema de referència el terra. Aleshores, la velo-
citat total de l’avió es deu a la velocitat proporcionada pels Dy 20
Dy 5 Dy9 5 v9Dt Dt 5 —— 5 —— 5 2,5 s
seus motors i la velocitat de tracció del vent. A la figura se- v9 8
b) El desplaçament en la direcció del riu de l’altre marge al Representem la situació quan travessa el riu perpendicular-
qual arriba. ment, i calculem l’angle:
D x 5 v0 D t 5 2 ? 2,5 5 5 m
c) L’espai recorregut i la velocitat de la barca.
v92lll
v 5 dll 1ll
v 20l 5 dll
82lll
1 22l 5 dll
68 5 8,25 m/s
Dr 5 v Dt 5 8,25 ? 2,5 5 20,6 m
d) L’espai recorregut per la barca en el temps calculat en v0 v0 1

cos b 5 —— 5 —— 5 —
l’apartat a), si navegués en el sentit del corrent del riu. v9 3 v0 3
v9 || v0 v 5 v9 1 v0 5 8 1 2 5 10 m/s
1 2
1
b 5 cos21 — 5 70,53°
Dx 5 v Dt 5 10 ? 2,5 5 25 m 3
x 5 180 2 b 5 180 2 70,53° 5 109,47°
e) L’espai recorregut per la barca en el temps calculat en
l’apartat a), si navegués en sentit contrari al corrent 9. L’aigua d’un riu de 160 m d’amplada es mou a 10 m/s. Una
del riu. barca surt d’un dels seus marges en direcció perpendicular
v9 || v0, v 9 5 28 m/s v 5 v 9 1 v0 5 28 1 2 5 26 m/s al riu amb una velocitat de 4 m/s. Simultàniament, surt una
altra barca navegant contra corrent seguint el centre del riu
Dx 5 v Dt 5 26 ? 2,5 5 215 m, en mòdul, 15 m. i des d’un punt situat a 1 km del primer aigües avall. Les
dues barques es creuen en el punt mitjà del riu. Calculeu:
8. Un noi sap que si neda a favor del corrent del riu és capaç
de recórrer, paral.lelament a la riba i en el mateix temps, el
doble de la distància que nedant contra corrent. Si vol tra-
vessar un riu i arribar a l’altra riba en el punt directament
oposat al de sortida, en quina direcció ha de nedar?
j Quan neda a favor del corrent:
a) El temps que tarden a creuar-se.

Les barques es creuen quan la coordenada y de la primera
Dy 160
barca és: ——— 5 ——— 5 80 m.
2 2
Per tant:
D x1 D x1 y1 80
v1 5 v 9 1 v0 D t 5 —— 5 ———— [1] y1 5 v19Dt Dt 5 —— 5 —— 5 20 s
v1 v 9 1 v0 v19 4
j Quan neda contracorrent: b) La distància recorreguda per la segona barca fins que es
creua amb la primera.
Quan les barques es creuen, la coordenada x de la primera
barca és: x1 5 v0 Dt 5 10 ? 20 5 200 m. Per tant, la distàn-
cia D x 2 que recorre la segona barca és:
D x 2 5 1 000 2 200 5 800 m
D x2 D x2 c) La velocitat de la segona barca respecte de l’aigua.

v2 5 v9 2 v0 Dt 5 —— 5 ———— [2]
v2 v 9 2 v0 La segona barca recorre un espai negatiu, ja que es mou cap
a l’esquerra. Per tant, la velocitat v 2 amb que es mou res-
Quan neda a favor del corrent recorre, en el mateix temps D t, el pecte de la riba del riu és:
doble de distància que quan neda contracorrent, D x1 5 2 D x2
i per tant: 2D x 2 2800
v 2 5 ———— 5 ———— 5 240 m/s
D x1 D x2 Dt 20
[1] 5 [2] ———— 5 ————
v 9 1 v0 v 9 2 v0 Per tant, la velocitat v 29 de la segona barca respecte de l’ai-
2 D x2 D x2 gua és:
———— 5 ———— 2 (v 9 2 v0) 5 v 9 1 v0
v9 1 v0 v 9 2 v0 v 2 5 v 29 1 v0 v 29 5 v 2 2 v0 5 240 2 10 5 250 m/s
2 v9 2 2 v0 5 v 9 1 v0 2 v9 2 v9 5 v0 1 2 v0 v 9 5 3 v0 En mòdul, aquesta velocitat és de 50 m/s.
FÍSICA 1 02 41
10. Un home navega per un riu i porta una ampolla d’aigua a la v 20xl1
v0 5 dll lllv 20y
ll v0y 5 dll
v 02ll
2ll
v0 xll
2
popa del vaixell. Quan el vaixell passa per sota un pont, una
ona reflectida en els pilars del pont xoca contra l’embarca- 32lll
dll 2 2ll
20ll
2 5 dlll 5 24,98 m/s
624
ció i l’ampolla cau a l’aigua. L’home navega durant 20 min
sense adonar-se que l’ampolla no hi és. Quan se n’adona, x 5 v0x t i
gira el vaixell i, amb la mateixa velocitat que portava, va a u vx 5 v0x i
1 y y
buscar l’ampolla i la recull 1 000 m més avall del pont. Cal- y 5 y 0 1 v 0y g t 1 — g t u vy 5 v 0 y 1 g t t
2
culeu la velocitat del riu. Negligiu el temps que el vaixell 2 t
tarda a fer la maniobra de gir.
a) Escriviu l’equació del moviment de l’objecte.
x 5 20 t
y 5 3 1 24,98 t 2 4,9 t 2
b) Calculeu el moment en què l’objecte arriba a terra i on

ho fa.
Si y 5 0 0 5 3 1 24,98 t 2 4,9 t 2
D x 1 5 v0 Dt T on v0 és la velocitat de l’aigua del riu.
4,9 t 2 2 24,98 t 2 3 5 0
Aquest problema es resol d’una manera molt senzilla si ho mi-
rem des del punt de vista del sistema de referència S9, és a dir, 24,ll
24,98 6 dll 98lll
2 1l4
llll
? 4,9l?ll
3 24,98 6 26,13
del sistema de referència definit per l’aigua del riu. Imaginem el t 5 ———————————————— 5 ————————
que percep un observador solidari amb el sistema S9; per aquest 2 ? 4,9 9,8
observador, l’aigua del riu està quieta, i són els marges del riu, t 5 5,2 s
el pont, els arbres, etc., els que es mouen amb velocitat 2v0.
Per tant, quan aquest hipotètic observador veu caure l’ampolla, Amb aquest valor de temps podem trobar la coordenada x
observa com aquesta resta en repòs en el sistema S9 (aigua del del punt on l’objecte arriba a terra:
riu); també observa com el vaixell se n’allunya amb velocitat v9 x 5 v 0x t 5 20 ? 5,2153 5 104,31 m . 104 m
durant 20 minuts, passats els quals el vaixell gira i s’apropa ara
amb velocitat 2v9 cap al punt on havia caigut l’ampolla. Com c) L’objecte entrarà en un forat que és a 100 m mesurats
que aquesta velocitat és la mateixa, en mòdul, que la velocitat horitzontalment?
v9, i l’ampolla ha restat immòbil en el sistema S9, el vaixell ha
de trigar el mateix temps (20 minuts) a arribar al punt on cau x 5 20 ? 5,21 5 104,3 m
l’ampolla. No entrarà al forat.
Així doncs:
12. Un canó llança un projectil des de terra, obliquament cap
Dt T 5 t 1 1 t 2 5 20 1 20 5 40 minuts 5 2 400 s
amunt amb un angle a tal que sin a 5 0,6 i cos a 5 0,8 i
Dx 1 5 v0 Dt T una velocitat de 30 m/s. A 50 m de distància hi ha una tan-
ca de 5 m d’altura.
Dx 1 1 000
v0 5 —— 5 ——— 5 0,42 m/s 5 1,5 km/h
Dt T 2 400
Evidentment, aquest exercici també es pot resoldre mirant-ho
des del punt de vista del sistema S9 (marges del riu), però cal
plantejar un sistema d’equacions la resolució del qual és bas-
tant farragosa.
11. Una noia tira un objecte amb una certa inclinació cap amunt
des d’una altura de 3 m. Si el component de la velocitat v0x
és de 20 m/s i el mòdul de la velocitat és v0 5 32 m/s:
x 5 v0 x t i
u vx 5 v0x i
1 y y
y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t 2 u vy 5 v0 y 1 g t t
2 t
g 5 29,8 m/s2
sin a 5 0,6
cos a 5 0,8
v 0x 5 20 m/s v0 x 5 30 ? 0,8 5 24 m/s i x 5 24 t i
y y
a 5 g 5 29,8 m/s2 v0 y 5 30 ? 0,6 5 18 m/s t y 5 18 t 2 4,9 t t
2
a) El projectil passa la tanca? L’angle de llançament que dóna l’abast horitzontal màxim és
50 de 45º; per tant, la marca que pot aconseguir és:
Si x 5 50 m 50 5 24 ? t t 5 —— 5 2,08 s
24 v0x 5 v0 cos a 5 6,94 cos 45° 5 4,91 m/s
y 5 18 ? 2,08 2 4,9 ? 2,082 5 16,24 m v0y 5 v0 sin a 5 6,94 sin 45° 5 4,91 m/s
Sí que passa la tanca, ja que 16,24 m . 5 m. Substituïm les dades en l’equació del moviment.
x 5 4,91 t
b) Calculeu la velocitat quan passa per damunt de la tanca.
y 5 4,91 t 2 4,9 t2
vx 5 24 m/s i vx 5 24 m/s i
y y y 5 0 0 5 4,91 t 2 4,9 t2 t (4,91 2 4,9 t) 5 0
vy 5 18 2 9,8 t t vy 5 18 2 9,8 ? 2,08 5 22,42 m/s t
4,91
13. En una classe d’educació física es fa una prova de salts de t 5 ——— 5 1 s
4,9
longitud, un alumne comença el salt amb una velocitat
de 25 km/h i un angle de 36º amb l’horitzontal. Suposem Observem que
que el fregament amb l’aire és negligible. x 5 4,91 ? 1 5 4,91 m
Prèviament, representem el moviment i veiem que es tracta hem millorat la marca en 0,23 m.
d’un moviment parabòlic.
14. Una boia està situada a 15 km d’un vaixell. Si disparen un
objecte des del vaixell a 400 m/s amb un angle de 30°, ar-
ribarà a la boia? A quina alçada màxima arriba l’objecte?
Les condicions inicials són:

x 5 v0x t
v0 5 25 km/h 5 6,94 m/s
1
y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t 2
x0 5 0 2
v0x 5 v0 cos a 5 6,94 cos 36° 5 5,62 m/s v0x 5 400 ? cos 30 5 346,4 m/s
ax 5 0 v0y 5 400 ? sin 30 5 200 m/s
y0 5 0 a 5 g 5 29,8 m/s2
v0y 5 v0 sin a 5 6,94 sin 36° 5 4,08 m/s x 5 346,4 t i
y
ax 5 g 5 29,8 m/s2 y 5 200 t 2 4,9 t 2 t
Si y 5 0 0 5 200 t 2 4,9 t 2 t (200 2 4,9 t) 5 0

a) Determineu el valor de la marca que ha aconseguit.
200
Per determinar la marca que ha aconseguit l’alumne, substi- t 5 ——— 5 40,82 s
4,9
tuïm les dades en l’equació del moviment.
x 5 346,4 ? 40,82 5 14 140 m
x 5 v0x t x 5 5,62 t
No arribarà a la boia, ja que aquesta es troba a 15 km.
1
y 5 y0 1 v0y t 1 — g t 2 y 5 4,08 t 2 4,9 t 2 vx 5 v0x i vx 5 346,4 m/s i
2 y y
vy 5 v0 y 1 g t t vy 5 200 2 9,8 t t
y 5 0 0 5 4,08 t 2 4,9 t 2 t (4,08 2 4,9 t) 5 0
200
4,08 Si vy 5 0 0 5 200 2 9,8 t t 5 ——— 5 20,41 s
t 5 ——— 5 0,83 s 9,8
4,9
x 5 200 ? 20,41 2 4,9 ? 20,412 5 2 040,82 m
x 5 5,62 ? 0,83 5 4,68 m
15. Un cangur, quan salta, avança 10 m en cada salt. Si ho fa
b) Sense canviar la velocitat amb què ha iniciat el salt, de amb una velocitat inicial v0 i un angle de 45° respecte de
quina manera podríem millorar la marca? Quina marca l’horitzontal, calculeu la velocitat inicial i el temps que
seria? tarda entre salt i salt.
FÍSICA 1 02 43
Busquem ara la distància que el paquet haurà recorregut en la

direcció X en aquest temps i sabrem des de quina distància s’ha
de llançar:
270 km/h 5 75 m/s
x 5 x0 1 v0 D t x 5 75 ? 24,661 5 1 849,6 m
El paquet arriba a terra amb un component de velocitat en la
x 5 v0x t i direcció X igual a vx 5 75 m/s. El component de la velocitat en
1 u
y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t y
2
u
la direcció Y val:
2 t
vy 5 v0 1 g t vy 5 29,8 ? 24,661 5 2241,7 m/s
vx 5 v0x i
y a 5 g 5 29,8 m/s2
vy 5 v0y 1 g t t 18. Una noia vol menjar-se una poma situada a la part més alta
d’un arbre. Per poder-ho fer, llança una pedra amb el tirador
v 0x 5 v 0 cos 45° 5 0,707 v 0 i amb una velocitat inicial de 30 m/s, la qual forma un angle
y
v 0y 5 v 0 sin 45° 5 0,707 v 0 t a amb l’horitzontal tal que sin a 5 0,8 i cos a 5 0,6. Si
l’arbre és a 80 m de la noia i la noia llança la pedra a 1 m
x 5 0,707 v 0 t i del terra:
y
y 5 0,707 v 0 t 2 4,9 t t
2
Quan x 5 10 m y 5 0
10 5 0,707 v 0 t i
y
0 5 0,707 v 0 t 2 4,9 t 2 t
10 5 0,707 v 0 t
1 0 5 20,707 v 0 t 1 4,9 t 2
_________________________
10 5 4,9 t 2
t5 dll—4,9
lll
10
— 5 1,43 s v 0 5 30 m/s
sin a 5 0,8
10 10
v 0 5 ———— 5 —————— 5 9,90 m/s cos a 5 0,6
0,707 t 0,707? 1,43
x 5 v0x t i
u
16. Disparem un projectil amb una velocitat de 150 m/s amb un 1 y
angle de 60°. Determineu-ne l’altura i l’abast màxim. y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t 2 u
2 t
v 02 sin2 a
Altura màxima: ymàx 5 ————— v0x 5 30 cos a 5 30 ? 0,6 5 18 m/s
2g
v0y 5 30 sin a 5 30 ? 0,8 5 24 m/s
v 02 sin 2 a
Abast màxim: xmàx 5 ——————
g g 5 29,8 m/s2
1502 ? sin2 60° Per tant, x 5 18 t i
ymàx 5 ——————— 5 860,97 m y
2 ? 9,8 y 5 1 1 24 t 2 4,9 t t
2
1502 ? sin 2 ? 60° a) Calculeu l’alçària de l’arbre.

xmàx 5 ———————— 5 1 988,32 m
9,8 80
Si x 5 80 m 80 5 18 t t 5 —— 5 4,44 s
18
17. Un avió que vola a 270 km/h a una altura de 3 km, ha de
tirar una paquet a un edifici de 20 m d’altura. Calculeu la y 5 1 1 24 ? 4,44 2 4,9 ? 4,442 5 10,88 m
distància amb què ha de tirar el paquet perquè caigui al
terrat de l’edifici i la velocitat amb què arribarà. b) Calculeu la velocitat de la pedra quan toca la poma.
Busquem primer el temps que el paquet tarda a arribar al terrat. vx 5 v0x i vx 5 18 i
y y
És a dir, el temps que tarda a recórrer en la direcció Y un des- vy 5 v 0y 2 g t t vy 5 24 2 9,8 t t
plaçament: D y 5 y 2 y0 5 20 2 3 000 5 22 980 m. Prenem
l’origen de temps a l’instant que el paquet es deixa caure. En vx 5 18 m/s i
y
aquest cas, la velocitat inicial en la direcció Y és zero: vy 5 24 2 9,8 ? 4,44 5 219,56 m/s t
1 1
y 5 y0 1 v0 Dt 1 — g (Dt)2 22 980 5 2— 9,8 t 2 En mòdul:
2 2
t 5 24,661 s vx2lll
v 5 dll 1 ll 18lll
vy2 5 dll 2 1 ll
(21lll lll
9,56 )2 5 26,58 m/s
Direcció: Amb l’expressió de l’acceleració normal trobem que:

vy 219,56 v2
tg a 5 —— 5 ———— 5 21,09 a 5 312,62° an 5 — 5 v2 R 5 15,712 ? 7 5 1 725,43 m/s2
vx 18 R
c) Indiqueu si la pedra pujava o baixava en el moment de A partir de l’equació del moviment circular uniforme, trobem
la col.lisió. l’angle descrit.
w 5 w0 1 vt w 5 15,71 ? 10 5 157,1 rad
La pedra baixava.
21. Calculeu la velocitat angular dels punts de la roda d’un cot-

19. El porter d’handbol d’un equip inicia un contraatac llançant
xe que circula a una velocitat constant de 100 km/h si
una pilota amb una velocitat de 20 m/s i una inclinació de
el diàmetre de la roda fa 80 cm. Quantes voltes fa quan el
60° sobre un company que es troba 25 m més endavant. Si
cotxe ha recorregut 1 km?
aquest jugador corre amb una velocitat constant i agafa la
pilota a la mateixa altura a la qual ha estat llançada, amb 100 km/h 5 27,78 m/s
quina velocitat corre aquest jugador?
r 5 40 cm
s 5 1000 m
v 27,78
v 5 — 5 ———— 5 69,44 rad/s
r 0,4
s 1000 1 volta
w 5 — 5 ———— 5 2 500 rad ? ———— 5 397,89 voltes
r 0,4 2 p rad
x 5 v0x t i
u 22. Un disc dels tocadiscs d’abans gira a 33 rpm i té un radi de
1 y
y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t 2 u 15 cm.
2 t
a) Calculeu-ne la velocitat angular i lineal.
v0x 5 20 cos 60° 5 10 m/s i x 5 10 t i
y y voltes 2 p rad 1 min
v0y 5 20 sin 60° 5 17,32 m/s t y 5 17,32 t 2 4,9 t 2 t 33 rpm 5 33 ———— ? ———— ? ——— 5 3,46 rad/s
min 1 volta 60 s
g 5 29,8 m/s2
v 5 v ? r 5 3,46 ? 0,15 5 0,52 m/s
Si y 5 0 0 5 17,32 t 2 4,9 t 2 t (17,32 2 4,9 t) 5 0
b) Calculeu-ne el període i la freqüència.
17,32
t 5 ——— 5 3,53 s 2p 2p
4,9 T 5 —— 5 ——— 5 1,82 s
v 3,46
x 5 10 ? 3,53 5 35,3 m. Deduïm que es mou en sentit positiu,
ja que 35,3 m . 25 m. 1 1
f 5 — 5 ——— 5 0,55 Hz
T 1,82
L’altre jugador:
x 2 x0 35,3 2 25 c) Si una cançó dura 5 min, quantes voltes fa en el tocadis-
x 5 x0 1 v D t v 5 ———— 5 ————— 5 2,93 m/s
t 3,53 cos? Expresseu-ne el resultat en radiants.
w 5 v t 5 3,46 ? 5 ? 60 5 1036,72 rad
20. Un objecte puntual està sotmès a un moviment circular uni-
forme de radi 7 m i gira a 150 rpm. Calculeu-ne el període, 23. Un cotxe tarda 15 s a fer una volta a una rotonda. Calculeu
la freqüència, l’acceleració normal i l’angle descrit en 10 s. la velocitat angular amb què es mou. Si s’ha desplaçat amb
una velocitat mitjana de 60 km/h, quin és el perímetre de
Coneixem la velocitat angular i el radi.
la rotonda i l’acceleració normal?
voltes 2 p rad 1 min
v 5 150 rpm 5 150 ———— ? ———— ? ——— 5 15,71 rad/s Calculem la velocitat angular amb l’expressió:
min 1 volta 60 s
Dw 2p 2p
Si coneixem la velocitat angular, trobem el període amb l’ex- v 5 ——— 5 —— 5 —— 5 0,42 rad/s
Dt T 15
pressió:
2p 2p 2p Passem la velocitat lineal a unitat del SI: 60 km/h 5 16,67 m/s
v 5 —— T 5 —— 5 ———— 5 0,4 s
T v 15,71 Per trobar el perímetre de la rotonda hem de trobar el radi de la
rotonda, amb l’expressió, v 5 v ? r
I la freqüencia
1 1 v 16,67
f 5 — 5 —— 5 2,5 Hz r 5 — 5 ——— 5 39,79 m
T 0,4 v 0,42
FÍSICA 1 02 45
El perímetre el trobem amb l’expressió: 27. Un aprenent d’astronauta gira amb una velocitat angular v
i experimenta una acceleració centrípeta de 2 g. Calculeu la
s 5 w ? r 5 2 p ? r 5 2 p ? 39,79 5 250 m
velocitat angular i la freqüència de gir si el radi del dispo-
L’acceleració normal la trobem amb l’expressió: sitiu giratori és de 2 m i g val 9,8 m/s2.
v2 16,672 an 5 2 g
an 5 —— 5 ———— 5 7 m/s2
R 39,79 r52m
24. Si una bicicleta circula amb una velocitat de 12 km/h i les a n 5 v2 r v 5 dlll——
all
n
r
5 d ———— 5 dll
lll
2l? l
2
llll
9,8
9,8l 5 3,13 rad/s
rodes tenen un radi de 30 cm, calculeu:
v 3,13
a) La velocitat angular de la roda. v 5 2 p f f 5 —— 5 ——— 5 0,5 s21
2p 2p
Primer expressem la velocitat lineal en unitats del SI:
v 5 12 km/h 5 3,33 m/s 28. Quina velocitat angular s’ha de comunicar a una estació es-
pacial de forma anular de 60 m de diàmetre per tal de crear
La velocitat angular ve donada per: una gravetat artificial a la perifèria igual a la gravetat a la
v 3,33 superfície terrestre?
v 5 — 5 ——— 5 11,1 rad/s
r 0,3 r 5 30 m
v2
a n 5 g a n 5 —— 5 v 2 r 5 g
b) La distància recorreguda en 10 min. r
dll—grl 5 dlll——
ll
60 s 3,33 m 9,8
10 min ? ———— ? ———— 5 1 998 m v5 5 0,57 rad/s
1 min 1s 30
c) El nombre de voltes que ha efectuat la roda en aquest
temps. 29. Un mòbil descriu una circumferència de 20 cm de radi. Par-
tint del repòs, es mou amb una acceleració angular cons-
En aquest temps el nombre de voltes que han efectuat les tant i, quan han passat 5 s, la seva velocitat angular és de
rodes és: 300 rpm. Calculeu, per a aquest temps, la velocitat lineal,
60 s 1 volta 11,11 rad l’acceleració angular, l’acceleració tangencial, l’acceleració
10 min ? ———— ? ———— ? ————— 5 1 061 voltes normal, l’acceleració total, l’espai recorregut i l’angle girat.
1 min 2p rad s
1 i
w 5 w0 1 v0 D t 1 — a D t u
25. Quina és l’acceleració centrípeta d’un pilot del Gran Premi 2 y
u
de Catalunya que traça una corba de 50 m de radi a una ve- v 5 v0 1 a D t t
locitat de 180 km/h?
1 i s 5 wr i
km w 5 — a t2 u u
180 —— 5 50 m/s 2 y v 5 vr y
h u u
v 5 at t at 5 a r t
v 2 50 2
a n 5 —— a n 5 —— 5 50 m/s2 v2 1 i
R 50 a n 5 —— s 5 — at t 2 u
r 2 y
u
26. Un ciclista s’entrena donant voltes amb la bicicleta en una a 2nll
aT 5 dll 1ll
a 2t v 5 a t t t
pista circular de 50 m de radi a un ritme de 5 voltes cada
2 min i 37 s. Calculeu: voltes 2 p rad 1 min
300 rpm 5 300 ? ———— ? ———— ? ———— 5 31,42 rad/s
a) La velocitat angular. min 1 volta 60 s
2p v 5 v r 5 31,42 ? 0,2 5 6,28 m/s
v 5 ——
T v 31,42
60 s a 5 — 5 ———— 5 6,28 rad/s2
2 min ? ———— 5 120 s 1 37 s 5 157 s t 5
1 min
a t 5 a r a t 5 6,28 ? 0,2 5 1,26 m/s2
5 voltes 2 p rad
v 5 ————— ? ————— 5 0,20 rad/s v2 6,282
157 s 1 volta a n 5 —— 5 ——— 5 197,19 m/s2
r 0,22
b) La velocitat lineal.
a 2nll
aT 5 dll 1ll
a 2t 5 dll lll
197, 19lll
2 1ll ll
lll2 5 197,20 m/s2
1,26
v 5 v ? r 5 0,20 ? 50 5 10 m/s
1 1
s 5 — a t t 2 s 5 — ? 1,26? 52 5 15,75 m
c) L’acceleració centrípeta. 2 2
v2 10 2 1 1
a n 5 —— 5 ——— 5 2 m/s2 w 5 — a t 2 w 5 — ? 6,28 ? 52 5 78,5 rad
R 50 2 2
30. La velocitat angular d’una roda disminueix uniformement b) L’acceleració angular de les rodes.
de 1 000 a 750 voltes per minut en 10 s. Calculeu per
at 22,22
aquest temps. a t 5 a r a 5 —— 5 ———— 5 28,88 rad/s2
r 0,25
a) L’acceleració angular.
vf 2 v0 750 2 1 000 1 min 2 p rad 33. Un mòbil descriu una corba amb acceleració tangencial cons-
a 5 ————— 5 ——————— ? ———— ? ———— 5 tant de 2 m/s2. Si el radi de la corba és de 40 m i la veloci-
Dt 10 60 s 1 volta
tat del mòbil és de 80 km/h, a quina acceleració total està
5 22,62 rad/s2
sotmès?
b) El nombre de voltes que fa. 80 km/h 5 22,22 m/s
Calculem el nombre de voltes a partir de l’angle girat: a t 5 2 m/s2

v2 22,22 2
1 2
1 a n 5 —— 5 ————— 5 12,34 m/s2
w0 1 v0 t 1 — a t2 R 40
w 2
nre. voltes 5 ——— 5 ————————————— 5
2p 2p a 2nll
aT 5 dll 1ll
a 2t 5 dll llll
12,3 42 lll
1 22l 5 12,51 m/s2
2p 10 1 102
5 0 1 1 000 ? ——— ? ——— 1 — ? (22,62) ? ——— 5 34. Una roda gira a 60 rpm i en 5 s té una velocitat angular de
60 2p 2 2p
40 rad/s. Calculeu quantes voltes ha donat si suposem que
5 145,8 voltes l’acceleració angular és constant.
31. Una partícula descriu una circumferència de 10 cm de radi. voltes 2 p rad 1 min
60 rpm 5 60 ———— ? ————— ? ———— 5 6,28 rad
Si parteix del repòs i es mou amb una acceleració angular min 1 volta 60 s
de 0,2 rad/s2, calculeu, al cap de 20 s:
v 2 v0 40 2 6,28
a) L’acceleració normal. a 5 ————— 5 —————— 5 6,74 rad/s2
t 5
v 5 a t 5 0,2 ? 20 5 4 rad/s 1 1
w 5 v 0 t 1 — a t 2 5 6,28 ? 5 1 — ? 6,74 ? 5 2 5
v2 2 2
a n 5 —— 5 v 2 r a n 5 42 ? 0,1 5 16 m/s2 1 volta
r 5 115,65 rad ? ———— 5 18,41 voltes
2 p rad
b) L’acceleració tangencial.
a t 5 a r 5 0,2 ? 0,1 5 0,02 m/s2 35. [Curs 98-99] Una centrifugadora de 12 cm de radi que està
inicialment en repòs accelera uniformement durant 20 s. En
c) L’acceleració total. aquest interval de temps, a 5 100 p rad/s2. Després manté
constant la velocitat adquirida.
a2tll
aT 5 dll 1ll 1,l
a 2n 5 dll 62lll
1ll0,l
0l2ll
2 5 1,60 m/s2
a) Amb quina velocitat gira la centrifugadora quan fa 20 s
d) La longitud d’arc recorreguda. que funciona? Expresseu el resultat en rpm.
1 1 v 5 a t v 5 100 p ? 20 5
s 5 — a t t 2 5 — ? 0,02 ? 20 2 5 4 m
2 2 rad 1 volta 60 s
5 2000 —— ? ———— ? ———— 5 60 000 rpm
s 2 p rad 1 min
32. Un automòbil circula a 80 km/h, frena i s’atura en 10 s. Cal-
culeu: b) Quantes voltes ha de fer la centrifugadora després de
km funcionar durant 20 s? I després de funcionar 50 s?
80 —— 5 22,22 m/s
h
1 1 1 volta
v 5 0; t 5 10 s; r 5 25 cm 5 0,25 m u 5 — a D t 2 5 — 100 p ? 202 5 20 000 p rad ? ———— 5
2 2 2p rad
a) Les voltes que han donat les rodes si tenen un diàmetre 5 10 000 voltes
de 50 cm.
u 5 uo 1 v Dt u 5 20 000 p 1 2 000 p (50 2 20) 5
v 2 v0 0 2 22,22 1 volta
a t 5 ————— 5 —————— 5 22,22 m/s2 5 80 000 p rad ———— 5 40 000 voltes
t 10 2 p rad
1 1
s 5 v0 t 1 — a t t 2 s 5 22,22 1 — ? (22,22) ? 10 2 5
2 2 c) Calculeu les acceleracions tangencial i normal que com a
5 111,2 m màxim tenen els objectes a l’interior de la centrifugado-
ra quan aquesta fa 1 min que gira.
s 111,2 1 volta
s 5 w r w 5 — 5 ———— 5 444,8 rad ? ————— 5 at 5 a ? r at 5 0, ja que 1 min MCU
r 0,25 2 p rad
5 70,79 voltes an 5 v2 ? r 5 (2 000 p)2 ? 0,12 5 4 737 410,11 m/s2
FÍSICA 1 02 47
36. Una partícula que parteix del repòs descriu un moviment

circular uniformement accelerat. Calculeu l’angle que ha
girat en el moment en què el mòdul de l’acceleració tangen-
cial és el doble que el mòdul de l’acceleració normal.
1 i
w 5 — a t2 u at 5 a r i
2 y y
u an 5 v2 r t
v 5 at t
at 5 2 an
at 5 2 v2 r 5 a r a 5 2 v2
1
v 5 a t v 5 2 v2 t 1 5 2 v t v t 5 —
2
1 1
w 5 — a t 2 w 5 — ? 2 v2 t 2 w 5 v2 t 2
2 2 Q3. Un automòbil que circula a 80 km/h avança una motocicleta
que circula a 60 km/h. En un instant donat, es llança un
1 2
2
1 1 objecte des de l’automòbil en la direcció perpendicular a la
w5 — 5 — w 5 0,25 rad
2 4 del moviment de l’automòbil i a una velocitat de 20 km/h
respecte d’ell. Calculeu el valor de la velocitat de l’objecte
en l’instant del llançament i descriviu la trajectòria que
seguirà prenent els sistemes de referència següents:
Avaluació del bloc 1
a) L’observador és dins de l’automòbil.
Q1. [Curs 01-02] La figura representa el gràfic velocitat-temps
per a un cos que es mou sobre una recta i que surt del re- Un observador des de dins de l’automòbil observarà que
pòs. Raoneu si l’espai recorregut pel mòbil en l’interval de l’objecte segueix la trajectòria corresponent a la d’un llan-
temps en què augmenta la velocitat és més gran, més petit çament horitzontal amb velocitat inicial de 20 km/h. La
o igual que l’espai recorregut durant la frenada. trajectòria és una paràbola en un pla perpendicular en tot
moment al cotxe.
v (m/s)
30 b) L’observador és a la motocicleta.
L’observador de la motocicleta veurà que l’objecte segueix
la trajectòria d’un llançament horitzontal amb velocitat
inicial igual a:
(80lll
v 5 dll 2ll
60)lll
2 1ll
20ll2 5 28,3 km/h
La trajectòria és una paràbola en un pla que forma un angle

6 12 t (s)
de 45° amb la direcció del cotxe i de la moto, ja que els
components de la velocitat perpendiculars entre si i a la
Els espais són iguals, ja que el desplaçament és igual a l’àrea direcció Y tenen el mateix valor (20).
sota la gràfica v-t. També es pot fer calculant:
a t2 a t2 c) L’observador és en repòs a terra.
Dx1 5 —— 5 90 m; D x2 5 v0t 2 —— 5 90 m
2 2
L’observador en repòs al terra veurà que l’objecte segueix la
trajectòria d’un llançament horitzontal amb velocitat inicial
Q2. [Curs 00-01] Una partícula surt del repòs i es mou sobre igual a:
una recta. Al gràfic es representa l’acceleració de la partícu- v 5 dll80lll
2 1ll
20ll
2 5 82,5 km/h
la durant els 6 primers segons. Representeu el gràfic v (t)
del moviment. La trajectòria és una paràbola en un pla que forma un angle
w amb la direcció del cotxe donat per:
a (m/s2)
20
12 w 5 arc tg —— 5 14°
80
Q4. Un ventilador de 30 cm de diàmetre està en funcionament i

2 4 6 t (s)
durant un cert interval de temps podem considerar que es
mou descrivint un moviment circular uniforme seguint l’equa-
210 ció del moviment següent w 5 p t. Calculeu:
a) La velocitat lineal i l’angular del ventilador. b) El temps que el cos triga a arribar a una altura de 80 m
sobre l’aigua.
L’equació del moviment circular uniforme és:
Quan y 5 80 m 80 5 120 1 50 t 2 4,9 t 2
w 5 w0 1 v (t 2 t0)
4,9 t 2 2 50 t 2 120 2 80 5 0
Si comparem amb l’expressió donada a l’enunciat, resulta
4,9 t 2 2 50 t 2 40 5 0
que la velocitat angular val:
v 5 p 5 3,14 rad/s 50ll
50 6 dll 2 ll
1 llll
4 ? 4,9lll
? 40l 3l
50 6 dll2ll
84
t 5 ———————————— 5 ——————— 5 10,95 s
2 ? 4,9 9,8
Així, la velocitat lineal ve donada per:
d 0,3 P2. [Curs 02-03] Un coet és llançat verticalment cap amunt, des
v 5 v r 5 3,14 ? — 5 3,14 ? —— 5 0,47 m/s del repòs, i puja amb una acceleració constant de 14,7 m/s2
2 2
durant 8 s. En aquest moment se li acaba el combustible,
b) Les voltes i l’arc recorregut que ha fet el ventilador si ha i el coet continua el seu moviment de manera que l’única
funcionat descrivint un moviment circular uniforme du- força a què està sotmès és la gravetat.
rant 1 h. a) Calculeu l’altura màxima a què arriba el coet.
Busquem el nombre de voltes i la longitud de l’arc recorre- Primer tram:
gut durant un interval de temps d’una hora:
1
3 600 s 1 volta 3,14 rad y 5 — a t 2 5 470,4 m, v 5 a t 5 117,6 m/s
1 h ———— ? ———— ? ———— 5 1 800 voltes 2
1h 2 p rad s
Segon tram:
2prm 2 p (0,3/2) m 1 i
1 800 voltes ———— 5 1 800 voltes ——————— 5 y9 5 y 1 v t9 2 — g t92 u
1 volta 1 volta 2 y y9 5 1 175,3 m, t9 5 12 s
u
5 1 696,46 m 5 1 696 m 0 5 v9 5 v 2 g t9 t
P1. Es llança un cos de 5 kg des d’un penya-segat que està a una b) Calculeu el temps transcorregut des de la sortida fins a
altura de 120 m sobre l’aigua. La velocitat inicial del cos té la tornada del coet a la superfície de la terra.
un mòdul de 100 m/s i forma un angle de 30° amb l’horit- Pujada: t 1 t9 5 20 s
zontal. Si la fricció amb l’aire és negligible, calculeu: 1
Baixada: 0 5 1 175,3 1 0 ? t0 2 — 9,81 t02
2
t0 5 15,48 s
tT 5 20 1 15,48 5 35,48 s
c) Feu un gràfic velocitat-temps d’aquest moviment. Consi-

dereu g 5 9,81 m/s2.
117,6
x 5 v0x t i v0x 5 100 cos 30° 5 86,60 m/s
u
1 y v 5 100 sin 30° 5 50 m/s
y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t u 0y
2
2 t g 5 29,8 m/s2
35,48
vx 5 v0x i
y 8
vy 5 v 0y 2 g t t 10
x 5 86,60 t i vx 5 86,60 i
y y
y 5 120 1 50 t 2 4,9 t 2 t vy 5 50 2 9,8 t t
a) El component horitzontal de la velocitat en el moment

de l’impacte amb l’aigua.
vx 5 86,60 m/s
FÍSICA 1 03 49
Bloc 2. Dinàmica passatgers tendeixen a mantenir la seva velocitat inicial, pel

principi d’inèrcia. No hi ha cap força real responsable d’aquesta
tendència a mantenir el MRU. Ara bé, si es vol explicar el fet
des d’un sistema de referència no inercial, on no són vàlides les
j Unitat 3. Forces i lleis de Newton, aleshores perquè aquestes es mantinguin cal
introduir unes forces fictícies anomenades forces d’inèrcia.
lleis de Newton
4. És possible que un cos sobre el qual s’aplica una única for-
Activitats ça estigui en equilibri? Justifiqueu la resposta.
Si sobre un cos actua una única força, adquireix una acceleració
1. Indiqueu quatre situacions de la vida quotidiana on es posi
d’acord amb la segona llei de Newton; per tant, és impossible
en evidència el principi d’inèrcia i expliqueu com es veri-
que sobre un cos actuï una única força i estigui en equilibri.
fica.
j Quan anem en un automòbil en moviment hem de portar el 5. En quina de les situacions següents està actuant una força
cinturó de seguretat posat, ja que, en cas d’impacte i d’acord neta sobre el cos considerat? Trieu la resposta correcta i
amb el principi d’inèrcia, tindrem tendència a continuar amb raoneu el per què de la tria.
la velocitat que portàvem: el cinturó ho impedeix i ens frena
a) Un automòbil que està pujant un pendent a velocitat
juntament amb l’automòbil.
constant.
j Suposem que un camió està carregat amb caixes apilades; si
b) Un satèl.lit artificial que està girant al voltant de la
deixem la porta de darrere oberta, i el camió arrenca sobta- Terra.
dament, pot caure la seva càrrega cap enfora si no es lliga
convenientment, d’acord amb el principi d’inèrcia: el camió c) Una caixa en repòs al terra.
es posa en marxa, però les caixes tenen tendència a conti- d) Un pèndol que penja del sostre d’un ascensor que baixa
nuar en repòs i a romandre al lloc on es trobaven inicialment. a velocitat constant.
j Quan estem a l’interior d’un vehicle i fem un revolt, sentim
com una força que ens impulsa cap enfora de l’automòbil; de Només actua una força neta en les situacions on hi hagi una
nou, és una conseqüència del principi d’inèrcia: tenim ten- acceleració no nul.la, o bé una deformació. L’única opció que
dència a continuar amb MRU, mentre que l’automòbil se- compleix aquesta condició és:
gueix un moviment circular. b) Un satèl.lit artificial que està girant al voltant de la Terra.
j Quan estem a l’interior d’un ascensor sentim augments o
Perquè el satèl.lit giri cal modificar la direcció de la seva
velocitat, és a dir, proporcionar-li una acceleració. En la
disminucions aparents del nostre pes quan l’ascensor es posa
resta de situacions no hi ha acceleració ja que, o bé el cos
en marxa o quan frena. El primer cas ja l’hem comentat a la
està en repòs permanent (opció c) o bé es mou a velocitat
qüestió anterior. Quan l’ascensor frena, com que nosaltres
constant (opcions a i d) tant en mòdul com en direcció.
tenim tendència a continuar amb la velocitat que portàvem
juntament amb l’ascensor, sentirem com un augment de pes
quan l’ascensor freni tot baixant, mentre que sentirem com 6. Dos cossos diferents experimenten la mateixa acceleració.
una disminució de pes quan l’ascensor freni tot pujant, Quina és la relació entre les forces netes aplicades sobre
d’acord amb el principi d’inèrcia. ells si un té una massa 5 vegades més petita que l’altre?
m2
Si m1 i m2 són les masses dels cossos: m1 5 ——
2. Una persona que està movent un moble a velocitat cons- 5
tant ha d’efectuar contínuament una força sobre el moble.
Segons l’enunciat, les acceleracions dels dos cossos tenen el
Aquest fet, es contradiu amb el principi d’inèrcia? Raoneu- mateix valor:
ne la resposta. a1 5 a2 5 a
Aquest fet no contradiu el principi d’inèrcia perquè la força que Si F1 i F2 són les forces netes aplicades sobre els cossos de mas-
fa l’home un cop el moble s’està movent és una força oposada ses respectives m1 i m2, l’expressió de la segona llei de New-
a la força de fregament que fa el terra sobre l’home i que actua ton per a un cos de massa constant és, per a cada un dels dos
en sentit contrari al del desplaçament. Les dues forces es com- cossos:
F1 5 m1 a1 5 m1 a
pensen i el moble manté la seva velocitat.
F2 5 m2 a2 5 m2 a
3. Si anem en un vehicle a velocitat constant, i aquest gira Introduint en aquestes expressions la relació entre les masses
cap a l’esquerra, notem una tendència a anar-nos-en cap a dels dos cossos, trobem la relació entre les forces netes aplica-
la dreta. Hi ha alguna força responsable d’aquesta tendèn- des sobre ells:
m2
cia? Expliqueu-ho detalladament. ——
F1 m1 a 5 1
El vehicle modifica la direcció de la seva velocitat perquè aplica —— 5 ——— 5 ——— 5 —
F2 m2 a m2 5
una acceleració. Aquesta acceleració no es transmet instantà-
niament als passatgers mitjançant els lligams (fregament amb És a dir, la força neta sobre el cos de més massa és 5 vegades
els seients i superfícies de contacte amb el vehicle). Així, els més gran que la força neta sobre el cos de massa menor.
7. Calculeu la força resultant que s’efectua sobre un cos de Quan estem a dintre d’una piscina, ens podem impulsar tot
34 kg de massa, que és sobre una superfície horitzontal efectuant una força sobre una paret vertical de la piscina: la
que no presenta fregament, en les situacions següents, i paret ens impulsa en sentit contrari.
efectueu-ne un diagrama representatiu:
m 5 34 kg 10. Aplicant la segona i la tercera llei de Newton, calculeu l’ac-
celeració que adquireix la Terra en la seva interacció gravi-
a) El cos es mou cap a la dreta, amb velocitat constant de tatòria amb els objectes següents que estan a prop de la
2,5 m/s. seva superfície:
a) Un bacteri de 2 pg de massa.
m 5 2 pg 5 2 ? 10212 g 5 2 ?10215 kg
a 5 0 |S F | 5 m a 5 0 mg
SF 5 m a p 5 MT aT aT 5 ——
b) El cos es mou cap a la dreta amb acceleració constant MT
de 0,85 m/s2. 2 ? 10215 ? 9,8
aT 5 ——————— 5 3,28 ? 10239 m/s2
5,98 ?1024
b) Una persona de 75 kg que cau amb paracaigudes.

|S F | 5 m a 5 34 ? 0,85 5 28,9 N 75 ? 9,8
m 5 75 kg aT 5 —————— 5 1,23 ?10222 m/s2
c) El cos es mou cap a l’esquerra amb acceleració constant 5,98 ?1024
de 4,8 m/s2.
c) Un avió de 2 000 t que vola a una certa altura.
m 5 2 000 t 5 2 ? 106 kg
2 ?106 ? 9,8
|S F | 5 m a 5 34 ? 4,8 5 163,2 N aT 5 —————— 5 3,28 ?10218 m/s2
5,98 ?1024
8. Volem moure una caixa de 25 kg que està inicialment en Quina conclusió en podem treure?
repòs damunt d’una superfície horitzontal. Si li apliquem
La massa de la Terra és de 5,98 ? 1024 kg.
una força de 100 N paral.lela a la superfície, quin temps
tarda a adquirir una velocitat de 72 km/h, suposant que no La conclusió que n’extreiem és que, en tots els casos, l’accele-
hi ha fregament entre la caixa i el pla? ració que adquireix la Terra és pràcticament nul.la, i, per tant,
el moviment de la Terra no es veu afectat.
m 5 25 kg i
u
v0 5 0 u
11. Suposeu que premem un cos contra una paret, o contra
y
F 5 100 N u qualsevol altra superfície vertical, amb una força F. Justi-
u fiqueu les respostes.
v 5 72 km/h 5 20 m/s t
a) Quina és la força normal que actua sobre el cos?
F 100
F 5 m a a 5 — 5 —— 5 4 m/s2
m 25 Tenint en compte la tercera llei de Newton, la força normal

N coincideix amb la força F que efectuem nosaltres sobre
v 20
v 5 v0 1 a Dt Dt 5 — 5 —— 5 5 s el cos: N 5 F; per demostrar-ho, es pot fer servir el ma-
a 4 teix raonament que vam fer servir quan vam definir la força
normal sobre un cos que descansa sobre una superfície ho-
9. Indiqueu tres exemples de la vida quotidiana que posin en ritzontal, amb la diferència que ara la força normal és horit-
evidència el principi d’acció-reacció i expliqueu com es ve- zontal.
rifica.
b) Quina és la força normal si deixem anar el cos?
Quan disparem amb un fusell sentim una força que empeny el
fusell cap enrere; en aquest cas, aquest fenòmen és una conse- Si deixem anar el cos, com que aquest cau lliurement per

qüència del principi d’acció-reacció: el fusell efectua una força acció del pes, la força normal ha de ser nul.la: N 5 0.
sobre la bala que impulsa aquesta cap endavant; en contrapar-
tida, la bala efectua la mateixa força sobre el fusell, però en
12. Indiqueu les forces de contacte amb el terra i la paret que
sentit contrari.
actuen sobre una escala que es manté en equilibri recolza-
Quan volem saltar fem una força sobre el terra verticalment cap da a la paret i formant un cert angle amb l’horitzontal.
a baix; d’acord amb el principi d’acció-reacció, el terra fa la Dibuixeu també la força pes i apliqueu en la direcció verti-

mateixa força sobre nosaltres, però en sentit contrari, i així ens cal i en l’horitzontal la condició d’equilibri: o Fi 5 0
impulsa verticalment cap a dalt. i
FÍSICA 1 03 51
La paret i el terra exerceixen forces de contacte sobre la super- Apliquem la segona llei de Newton:
fície de l’escala que es recolza en ells. Aquestes forces de con-
S F 5 m a px 1 py 1 N 5 m a
tacte les podem descompondre en components perpendiculars a

les superfícies en contacte (forces normals) i components tan- py 5 2 N px 5 m a m g sin a 5 m a
gents a les superfícies en contacte (forces de fregament). A la
figura següent representem l’escala vista de perfil i indiquem a 5 g sin a 5 9,8 ? sin a 5 9,8 ? sin 12° 5 2,0 m/s2
les forces de contacte i la força pes (p) que actua sobre l’escala. 1
Les forces que fa el terra sobre l’escala les designem per Nterra i Dx 5 v0 Dt 1 — a Dt 2
2
Ff terra.
Anàlogament, les forces que fa la paret sobre l’escala les desig-
nem per Nparet i Ff paret.
Dt 5 dll—2ll—aDx—ll 5 dll—2l—?2,0ll136
ll
—— 5 11,55 s
v 5 v0 1 a Dt 5 2,0 ?11,55 5 23,56 m/s
14. [Curs 1998-99] Aixequem de terra un cos de 10 kg de mas-

sa mitjançant un fil. Si la tensió de ruptura del fil és de
200 N, quina és la màxima acceleració amb què es pot ai-
xecar el cos sense que es trenqui el fil?
L’acceleració màxima es tindrà quan la tensió tingui el màxim
valor possible. Per tant:
T 2 mg 200 2 10 ? 9,8
T 2 mg 5 ma a 5 ———— 5 ——————— 5 10,2 m/s2
m 10
Una escala recolzada de la forma indicada tendeix a lliscar de
manera que el seu extrem superior es mou en el sentit negatiu 15. Un llum, de massa 1,35 kg, penja del sostre d’una habita-
de l’eix Y i el seu extrem inferior en el sentit positiu de l’eix X. ció mitjançant dues cadenetes que formen uns angles a i
Les forces de fregament s’oposen al moviment relatiu de les b amb l’horitzontal (fig. 3.29). Calculeu les tensions de les
superfícies en contacte. Per aquesta raó, la Ff paret té el sentit cadenetes en les situacions següents:
positiu de l’eix Y i la Ff terra té el sentit negatiu de l’eix X.
La condició d’equilibri de forces és: a b
En la direcció X:
|Ff terra| 5 |Nparet| Ff terra 1 Nparet 5 0
En la direcció Y: A la figura hem descompost les tensions de les cadenetes se-

gons les direccions X i Y. Negligim les masses de les cadenes i,
|Ff paret| 1 |Nterra| 5 |p| Ff paret 1 Nterra 1 p 5 0 per tant, no considerem els pesos respectius. El pes de la làm-
pada de massa m el designem per p.
13. Un esquiador té una massa de 72 kg. Amb quina accelera-
ció baixa per una pista que té una inclinació de 12°, supo- a
sant que no hi ha fregament entre els esquís i la neu?
b
Quant tarda a baixar per la pista, si aquesta té una longi-
tud total de 136 m, i si ell està inicialment en repòs? Amb x x
quina velocitat arriba a la base de la pista?
m 5 72 kg i
u
a 5 12° u
y
D x 5 136 m u Designem per T1 i T2 les tensions de les cadenes que formen
u
v0 5 0 t els angles respectius a i b amb el sostre. Els valors dels com-
ponents de les tensions en funció dels angles són:
Diagrama de forces: T1x 5 2T1 cos a T2x 5 T2 cos b
T1y 5 T1 sin a T2y 5 T2 sin b
Apliquem la condició d’equilibri (acceleració nul.la) de forces

per a cada direcció:
T1x 1 T2x 5 0 T1 cos a 5 T2 cos b
T1y 1 T2y 2 | p| 5 0 T1 sin a 1 T2 sin b 5 mg
a) Els angles a i b són iguals i de valor 60º. 40 5 k (0,2 2 x 0)

F95 k Dx F9 5 k (x 2 x 0)
T1 cos 60° 5 T2 cos 60° T1 5 T2 60 5 k (0,25 2 x 0)
T1 sin 60° 1 T2 sin 60° 5 mg 2 T1 sin 60° 5 1,35 ? 10 Dividim les dues equacions:
T1 5 T2 5 7,79 N 40 k (0,2 2 x 0)
—— 5 —————— 40 ? (0,25 2 x 0) 5 60 ? (0,2 2 x 0)
60 k (0,25 2 x 0)
b) Els angles a i b valen, respectivament, 55º i 35º.
10 2 40 x 0 5 12 2 60 x 0 60 x 0 2 40 x 0 5 12 2 10
cos 35°
T1 cos 55° 5 T2 cos 35° T1 5 T2 ———— 2
cos 55° 20 x 0 5 2 x 0 5 —— 5 0,1 m 5 10 cm
20
T1 sin 55° 1 T2 sin 35° 5 mg
40
cos 35° Calculem k: 40 5 k (0,2 2 0,1) k 5 —— 5 400 N/m
T2 ———— sin 55° 1 T2 sin 35° 5 1,35 ? 10 0,1
cos 55°
T2 5 7,74 N T15 11,05 N 18. [Curs 2001-02] Una molla de constant recuperadora
k 5 50 N/m i longitud natural l 5 2 m està lligada al sos-
Considereu g 5 10 m/s2 i descomponeu les tensions en tre d’un ascensor. Si pengem de l’extrem lliure de la molla
components horitzontals i verticals. un cos de massa m 5 3 kg, quina serà la longitud de la
molla quan:
16. Un camió té una massa de 8 t i arrossega un remolc de Es calculen els resultats imposant que la suma de forces és
5,5 t. Si el conjunt està inicialment en repòs, quina força igual al producte de la massa per l’acceleració i tenint en comp-
mitjana ha de fer el camió per tal que adquireixi una velo- te que la força elàstica és igual a: k (l 2 l0):
citat de 31 km/h en un recorregut de 104 m? Quina és la
tensió a què està sotmès l’enganxall entre el camió i el a) L’ascensor pugi amb una acceleració igual a 2 m/s2 en el
remolc? sentit del moviment?
m1 5 8 t 5 8 ?103 kg i
u m (g 1 a)
l 5 l0 1 ————— 5 2,71 m
m 2 5 5,5 t 5 5,5 ?103 kg u k
u
v0 5 0 y
u b) L’ascensor pugi a una velocitat constant?
v 5 31 km/h 5 8,61 m/s u
u mg
D x 5 104 m t l 5 l0 1 —— 5 2,59 m
k
Diagrama de forces:
19. Per determinar la constant elàstica d’una molla, de longi-
tud natural 14,3 cm, s’han penjat diferents masses, i se
n’han mesurat les longituds, amb els següents valors (tau-
la 3.1):

p1 5 2N1 m (g) 10 15 20 25 30 35

p2 5 2N2 y (cm) 16,6 17,8 19,0 20,1 21,3 22,5
Apliquem la segona llei de Newton a cada massa:
a) Representeu gràficament la deformació experimentada
F 2 T 5 m1 a i per la molla en abcisses i la força elàstica en ordenades.
y F 5 (m1 1 m2) a
T 5 m2 a t Aquesta molla verifica la llei de Hooke? Raoneu la res-
posta.
v2 8,612
v 2 2 v02 5 2 a D x a 5 ——— 5 ———— 5 0,356 m/s2 y0 5 0,143 m
2 Dx 2 ?104
F 5 (8 ? 103 1 5,5 ?103) ? 0,356 5 4 812,7 N m (kg) y (m) D y 5 y 2 y0 p (N)
T 5 m2 a 5 5,5 ?103 ? 0,356 5 1960,7 N 0,010 0,166 0,023 0,098

0,015 0,178 0,035 0,147
17. La longitud d’una molla és de 20 cm quan l’estirem amb
una força de 40 N, i de 25 cm quan la força és de 60 N. 0,020 0,190 0,047 0,196
Calculeu la longitud de la molla, quan no hi actua cap for- 0,025 0,201 0,058 0,245
ça, i la seva constant elàstica.
0,030 0,213 0,070 0,294
x1 5 20 cm 5 0,2 m F 91 5 40 N
0,035 0,225 0,082 0,343
x 2 5 25 cm 5 0,25 m F 92 5 60 N
FÍSICA 1 03 53
0,4 20. Indiqueu i expliqueu:

0,35
0,3
a) Tres situacions en què és necessari que hi hagi un frega-
ment relativament elevat.
0,25
0,2 És necessari que hi hagi fregament quan caminem, ja que

0,15 s’ha d’impedir que el peu es mogui respecte al terra quan
0,1
s’hi recolza.
0,05 Per la mateixa raó, cal un fregament alt entre les rodes d’un
0 automòbil i el terra, de manera que no es mogui el punt de
0 0,02 0,04 0,06 0,08 0,1 contacte entre una roda determinada i el terra.
La representació gràfica és una recta. La molla, per tant, També cal un fregament alt quan interessa que dues pe-
verifica la llei de Hooke. ces en contacte no es moguin una respecte de l’altra; per
exemple, la corretja de transmissió d’un cotxe es fabrica
b) Determineu la constant elàstica de la molla. Doneu el amb un material que presenta un alt coeficient de frega-
resultat amb tres xifres significatives i l’error correspo- ment, ja que s’ha de moure solidàriament amb una certa
nent. roda que gira.
Per tal de determinar la constant elàstica farem ús de la b) Tres situacions en què és desitjable que hi hagi un fre-
fórmula de Hooke: gament petit o nul.
F
F 5 k (y 2 y0) k 5 —— Per contra, cal un fregament molt petit quan interessa no
Dy dificultar el moviment relatiu de dues peces en contacte,
com per exemple l’èmbol i el cilindre d’un motor d’explosió;
y 2 y0 (m) p (N) k (N/m) així, en algunes ocasions, i per facilitar el moviment relatiu
entre dos cossos que estan en contacte, podem disminuir el
0,023 0,098 4,261
fregament apreciablement tot lubrificant les superfícies
0,035 0,147 4,200 dels cossos que han d’estar en contacte, com en els cossos
d’aquest exemple.
0,047 0,196 4,170
Altra situació en què cal un fregament baix es dóna quan
0,058 0,245 4,224 volem moure amb facilitat un cos situat sobre una superfí-
0,070 0,294 4,200 cie; així, alguns vaixells es mouen sobre la superfície de
l’aigua amb un coixí d’aire que fa disminuir bastant el fre-
0,082 0,343 4,183 gament.
També, quan estem esquiant i volem agafar velocitat, és de
El valor amb què ens quedarem serà la mitjana entre els desitjar un fregament petit, i per això utilitzem els esquís:
valors de la constant calculats. el fregament entre aquests i la neu és relativament petit (a
4,261 1 4,200 1 4,170 1 4,224 1 4,200 1 4,183 no ser que fem «cunya»: en aquest cas, augmenta bastant
k 5 ——————————————————————— 5 el fregament i aconseguim frenar).
6
5 4,206 N/m 21. Un cos de 50 kg està damunt d’un pla horitzontal. Experi-
ea 5 |4,261 2 4,206| 5 0,055 N/m mentalment es pot veure que el cos es comença a moure
quan la força horitzontal aplicada sobre ell val 300 N, i
0,055 que, després, si continuem aplicant la mateixa força, re-
er 5 ———— ? 100 5 1,3 %
4,206 corre 4,8 m en 3,5 s. De les proposicions següents, trieu la
resposta correcta:
k 5 (4,206 6 0,055) N/m 5 4,206 N/m 6 1,3 %
A) El coeficient de fregament dinàmic és de:
c) Quina longitud assoleix la molla quan hi pengem una
massa de 18 g? Quina massa hi hem de penjar per asso- a) 0,49; b) 0,53; c) 0,61
lir un allargament de 5 cm? L’opció correcta és: b) md 5 0,53
p 0,018 ? 9,8
Dy 5 — 5 —————— 5 0,042 m B) El coeficient de fregament estàtic val:
k 4,206
a) 0,61; b) 0,49; c) 0,53
y 5 y0 1 Dy 5 0,143 1 0,042 5 0,185 m
L’opció correcta és: a) me 5 0,61
p 5 m ? g 5 k ? Dy
Recordem que el coeficient de fregament dinàmic sempre és
k ? Dy 4,206 ? 0,05 menor o igual que el coeficient de fregament estàtic. Calculem-
m 5 ——— 5 —————— 5 0,021 kg
g 9,8 los en aquest problema particular:
Diagrama de forces 23. Un automòbil circula per una carretera horitzontal amb una
velocitat constant de 80 km/h. Calculeu la força que exer-
ceix el seient de l’automòbil sobre el conductor de 75 kg de
massa en els casos següents:
m
a) L’automòbil circula per un tram recte.
Apliquem la llei de Newton:

F 1 N 1 p0 1 Ff 5 m a F 2 Ff 5 m a
F 2 m N 5 m a F 2 mm g 5 m a
Inicialment, la força de fregament que actua és l’estàtica, i el

cos tot just comença a moure’s (a 5 0). Per tant:
80 km/h 5 22,22 m/s
300 2 me ? 50 ? 9,8 5 50 ? 0 300 2 me ? 490 5 0
N 5 p 5 75 ? 9,8 5 735 N
300
me 5 ——— 5 0,61
490
b) L’automòbil es troba en el punt més alt d’un canvi de
Una vegada ja es mou, actua la força de fregament dinàmic. rasant que té un radi de curvatura de 80 m.
Calculem l’acceleració:
Dx 5 4,8 m i 1 1
y D x 5 — a Dt 2 4,8 5 — a ? 3,52
Dt 5 3,5 s t 2 2
2 ? 4,8
a 5 ———— 5 0,78 m/s2
3,52
Per tant:
300 2 md ? 50 ? 9,8 5 50 ? 0,78
1 2
v2 v2
300 2 50 ? 0,78 p 2 N 5 m —— N 5 m g 2 ——
md 5 ————————— 5 0,53 R R
50 ? 9,8
1 2
22,222
N 5 75 ? 9,8 2 ———— 5 272,04 N
22. En una exhibició aèria, una avioneta vola a 700 km/h i fa 80
un ris, de manera que descriu una circumferència en un pla
vertical. Quin radi ha de tenir el ris, si la força que fa el c) L’automòbil es troba en el punt més baix d’un gual que
pilot contra el seient és 7 vegades el seu pes en passar pel té un radi de curvatura de 80 m.
punt més baix?
1 2
v2 v2
N 2 p 5 m —— N 5 m g 1 ——
R R
1 2
22,222
N 5 75 ? 9,8 1 ———— 5 1197,96 N
80
Tenim: 700 km/h 5 194,44 m/s
En el punt més baix de la trajectòria la força centrípeta és:
24. Una atracció de fira consisteix en una rotllana horitzontal de
v2 2,5 m de radi d’on pengen uns gronxadors de 3 m de longi-
N 2 p 5 m ac 7 p 2 p 5 m —— tud (fig. 3.58). Si en un dels gronxadors de 2 kg de massa
R
s’hi asseu un noi de 70 kg, calculeu la velocitat angular amb
v2 194,442 què ha de girar la rotllana per aconseguir que els gronxadors
R 5 m ——— 5 ————— 5 643
6mg 6 ? 9,8 formin un angle de 30° amb la vertical.
FÍSICA 1 03 55
romandre en repòs, mentre que l’ascensor accelera en sentit

contrari al nostre pes.
d) Ens trobem dins d’un ascensor en repòs que es posa en

marxa sobtadament i comença a baixar.
Sentim con una disminució del nostre pes; com en el cas
anterior, també és una conseqüència del principi d’inèrcia,
però ara l’ascensor s’accelera en el mateix sentit que el
nostre pes.
e) Ens trobem dins d’un ascensor que es mou amb velocitat

constant.
No sentim cap força fictícia, ja que ens movem amb la ma-
m 5 70 kg teixa velocitat constant que l’ascensor.
me 5 2 kg
2. Per què un ciclista ha de pedalejar encara que vagi per una
r1 carretera plana? Contradiu això el principi d’inèrcia? I per
sin 30° 5 —— r1 5 l sin 30° 5 3 ? sin 30° 5 1,5 m
l què costa més frenar un automòbil que una bicicleta? Jus-
R 5 1,5 1 2,5 5 4 m tifiqueu la resposta atenent al principi d’inèrcia.
Com que hi ha fregament entre les rodes i el terra, la bicicleta
Tx 5 m v2 R i T sin 30° 5 m v2 R i es va frenant; per contrarestar aquesta disminució de velocitat
y y
Ty 5 p t T cos 30° 5 m g t el ciclista ha de pedalejar constantment, tot fent una força en
sentit contrari al fregament. Per tant, no es contradiu el prin-
v2 R cipi d’inèrcia, i el ciclista es mou amb moviment rectilini uni-
tg 30° 5 ———
g forme si la força que efectua és igual en mòdul a la força de
fregament.
v5 dll—g tgl—lRl—30°
— 5 d —————— 5 1,19 rad/s
ll ll9,8
lll?ll
tgll
4
ll
30°
Per frenar un vehicle que es mou a una determinada velocitat
cal comunicar-li una acceleració que només depèn d’aquesta
velocitat i de l’interval de temps en el qual es vulgui assolir la
nova velocitat. Ara bé, per proporcionar aquesta acceleració al
Activitats finals vehicle, cal comunicar-li una força que és directament propor-
cional a la seva massa. Tant el camió com la bicicleta tendei-
Qüestions xen a seguir un MRU; per tant, per modificar aquesta situació,
cal aplicar una força que, en el cas del camió, serà més gran
1. Expliqueu les sensacions que sentim en les situacions se- perquè la massa del camió és més gran que la de la bicicleta.
güents i relacioneu-les amb el principi d’inèrcia. Aquest fet no contradiu el principi d’inèrcia, sinó tot el con-
trari: cal aplicar una força per modificar la inèrcia del vehicle.
a) Ens trobem dins d’un vehicle en repòs que arrenca sob-
tadament.
3. [Curs 00-01] El pèndol de la figura està penjat del sostre
Sentim com una força que ens empeny cap enrere, és a dir, d’un vehicle que es mou d’esquerra a dreta. Raoneu si el
en sentit contrari al moviment del vehicle; en realitat no vehicle està frenant, accelerant o es mou a velocitat cons-
existeix aquesta força, sinó que és una conseqüència de la tant. Quina seria la resposta a la pregunta anterior si la
nostra tendència a estar en repòs, d’acord amb el principi posició observada del pèndol fos vertical en relació amb el
d’inèrcia. vehicle?
b) Ens trobem dins d’un vehicle que va a velocitat constant v

i que frena sobtadament.
Sentim com una força que ens empeny cap endavant, és a
dir, en sentit contrari al de l’acceleració del vehicle. En rea-
litat no existeix aquesta força, sinó que el que notem és la
nostra tendència a moure’ns segons un MRU, d’acord amb el
principi d’inèrcia.
El vehicle està accelerant ja que la tensió del pèndol té un com-
c) Ens trobem dins d’un ascensor en repòs que es posa en ponent horitzontal dirigit cap a la part davantera del vehicle i
marxa sobtadament i comença a pujar. comunica l’acceleració del vehicle al pèndol. Pel que fa al com-
ponent vertical de la tensió, aquest és contrarestat pel pes del
Sentim com un augment del nostre pes, ja que augmenta la
pèndol.
força que efectuem amb els nostres peus sobre el terra de
l’ascensor; aquest augment de pes no és real, sinó que és Si el fil del pèndol no formés cap angle en respecte la vertical,
una conseqüència del principi d’inèrcia: tenim tendència a es tindria una situació d’acceleració nul.la en la direcció X. Per
tant, el vehicle estaria movent-se a velocitat constant o bé es- e) L’ascensor puja a velocitat constant.
taria en repòs.
La balança indicarà el pes real de la persona, ja que a 5 0.
4. Quan un cavall estira un carro, la força que efectua és exac- f) L’ascensor baixa a velocitat constant.
tament igual, en mòdul, però en sentit contrari, a la que
efectua el carro sobre el cavall. Com és que hi pot haver La balança indicarà el pes real de la persona, ja que a 5 0.
moviment, si són forces oposades? Raoneu-ne la resposta.
8. Poseu tres exemples de cossos en els quals es verifiqui la
Penseu que aquestes forces, encara que siguin iguals, estan llei de Hooke i expliqueu com es verifica.
aplicades sobre cossos diferents, i, considerant totes les forces
que actuen sobre cada cos, és possible el moviment tal i com La llei de Hooke es verifica en el cas d’una molla, tal com es va
estableix la segona llei de Newton. comentar en l’apartat corresponent d’aquesta unitat.
Un altre cas en què es verifica la llei de Hooke el tenim quan

5. Si apliquem, una mateixa força F a dos cossos, quina és la estirem una goma: en aquest cas, si apliquem una força sobre la
relació entre les seves masses si un experimenta una acce- goma, aquesta s’estira proporcionalment a la força aplicada,
leració que és el triple que la de l’altre. d’acord amb la llei de Hooke. La goma també té una determina-
da constant elàstica.
Aplicant la segona llei de Newton als dos cossos, i tenint en
compte que la força aplicada és la mateixa: Finalment, també es verifica la llei de Hooke en el cas d’un
pèndol de torsió, construït amb un fil metàl.lic i un cos que en
F 5 m1 a (primer cos)
penja; en aquest cas, si girem el cos que penja un cert angle

F 5 m 2 (3 a) (segon cos) petit per acció d’un parell de forces de valor F, es pot compro-
var que l’angle girat és directament proporcional a la força
F m1 a aplicada: F 5 k a.
Dividint ambdues equacions: — 5 —————
F m 2 (3 a)
m1
1 5 ——— m1 5 3 m 2
3 m2
6. Poseu exemples de forces que:

a) Actuen a distància.
La força gravitatòria entre dues masses; la força elèctrica en-
tre dues càrregues; la força magnètica entre dos imants; etc.
9. Determinem la massa d’un cos petit de dues maneres dife-
b) Actuen per contacte. rents: amb un dinamòmetre calibrat en grams, i amb una
La força de fregament entre dos cossos en contacte; la força balança de braços iguals. Si poguéssim fer la determinació
de tracció que efectua un cavall quan tira d’un carro; etc. a la Lluna, n’obtindríem els mateixos valors?
Quan mesurem la massa amb un dinamòmetre calibrat en grams,
7. Com variarà la força que indica una balança situada dins obtenim l’equivalent en grams de la força pes que provoca
d’un ascensor amb una persona al damunt, quan: l’allargament del dinamòmetre (l’altre extrem ha d’estar subjec-
te a un suport). A la Lluna, el pes d’un cos varia, mentre que la
En qualsevol cas, si F és la força que indica la balança (pes seva massa és la mateixa que a la Terra. Per tant, obtindrem
aparent), tenim que: una lectura de la massa diferent, perquè el dinamòmetre ha
F 2 p 5 m a F 5 m a 1 m g F 5 m (g 1 a). Per tant: estat calibrat a la Terra.
Si, en canvi, utilitzem una balança de braços iguals, tot i que el
a) L’ascensor puja frenant. pes dels cossos a la Terra i a la Lluna és diferent, el valor obtin-
La balança indicarà un pes aparent més petit, ja que a , 0. gut per a la massa serà el mateix. La causa d’aquest fet és que
a la Lluna haurem d’utilitzar les mateixes masses per equilibrar
b) L’ascensor puja accelerant. l’altre platet de la balança que si féssim la mesura a la Terra. El
pes del cos i de les masses que l’equilibren varien de la mateixa
La balança indicarà un pes aparent més gran, ja que a . 0. manera a la Lluna.
c) L’ascensor baixa frenant.
10. Per què un cargol agafat a la paret pot suportar forces re-
Com en el segon cas, la balança indicarà un pes aparent més lativament grans, com, per exemple, el pes de cossos que
gran, ja que a . 0. s’hi poden penjar? Raoneu la resposta.
Quan el cargol està agafat a la paret, la força de fregament en-
d) L’ascensor baixa accelerant.
tre aquests dos cossos és molt gran, i, per això, pot contrares-
Com en el primer cas, la balança indicarà un pes aparent tar l’efecte d’altres forces que es poden efectuar sobre el cargol,
més petit, ja que a , 0. com, per exemple, el pes d’un objecte que penja del cargol.
FÍSICA 1 03 57
11. En la situació de la figura següent (fig. 3.61), quina relació La velocitat mínima de gir d’un rotor de fira és:
han de tenir les masses m1 i m2 perquè aquestes no es mo-
guin, si el coeficient de fregament estàtic entre la primera
massa i el pla horitzontal és me?
v5 dlll—gmlll
R
—
En augmentar el doble el coeficient de fregament, la velocitat

mínima v9 és:
d
m1 lllglll
R
v9 5 ——
2m
v
d’on tenim que v9 5 ——
dll
2
m2
15. Per què un motorista s’inclina quan descriu un revolt sense
peralt?
Per contrarestar els efectes del principi d’inèrcia, que tendeix a
Les forces que actuen sobre els cossos estan representades a la fer anar la moto en sentit contrari a aquesta inclinació.
figura de sota.
Aplicant la segona llei de Newton a cada cos, i tenint en comp- 16. Determineu la velocitat màxima a la qual un ciclista pot
te que els cossos no es mouen (a 5 0), tenim: donar una corba de radi R en un velòdrom si aquesta, a més
de tenir un peralt a, presenta un coeficient de fregament
T 2 F F1 5 0 i estàtic me.
y F F1 5 p 2 m m1 g 5 m 2 g m 2 5 m m1
T 2 p2 5 0 t Les forces que actuen són el pes (vertical), la normal (perpen-
dicular al pla) i la força de fregament (paral.lela al pla):
N
F1
an
Fr
mg
u
12. Suposeu que deixem caure una bola per un pla inclinat,
que no presenta fregament. Si a continuació hi ha un altre N cos u
pla inclinat que tampoc no presenta fregament, quina dis-
tància puja sobre aquest segon pla? Si disminuïm la in- N sen u
clinació del segon pla, quina distància puja la bola? Si el an
Fr cos u
segon pla és horitzontal, quina distància recorre la bola?
Raoneu-ne la resposta. Fr sen u
Sigui quina sigui la inclinació del segon pla, la bola sempre re- mg
correrà la distància necessària per assolir la mateixa altura des u
que l’hem deixat anar; per tant, si el segon pla és horitzontal,
la bola no pararà mai i es mourà amb MRU, ja que mai arribarà
a assolir la mateixa altura. Aquest raonament va ser utilitzat Apliquem la segona llei de Newton:
per Galileu per demostrar el principi d’inèrcia.
m v2
X: N sin u 2 Fr cos u 5 ——
13. [Curs 99-00] És possible que un cos sobre el qual actua una R
única força de mòdul constant que forma un angle a Þ 0 Y: N cos u 5 Fr sen u 1 m g
amb la seva velocitat segueixi una trajectòria rectilínia?
Raoneu la resposta. Com que Fr 5 m N, tenim:
No és possible, ja que la projecció de la força segons la perpen- m v2

N (sin u 1 m cos u) 5 ——
dicular a la trajectòria és diferent de zero, això implica que hi R
haurà una força normal que farà variar la direcció del moviment, N (cos u 2 m sin u) 5 m g
per tant, l’acceleració normal no és nul.la, i la trajectòria no pot
ser rectilínia. Aïllant v entre les dues equacions, obtenim:
14. Si augmentem el coeficient de fregament al doble, com

varia la velocitat mínima de gir d’un rotor de fira?
v5 dlllR gll—sen
lllulll1lll
———————
mlll
coslllul
cos u 2 m sen u
m 5 7,5 kg
Problemes
S F 5 m a F 2 p 5 m a F 5 m a 1 m g 5 m (a 1 g)
1. Quina força hem de fer sobre un cos de 105 kg de massa
que és damunt d’una superfície horitzontal, si volem que a) Quina força hem de fer perquè pugi a velocitat cons-
faci un recorregut de 25 m en 12 s? Suposeu que no hi ha tant?
fregament entre la caixa i el pla horitzontal i que el cos v 5 constant a 5 0
està inicialment en repòs. Trieu la resposta correcta:
F 5 m (0 1 g) 5 m g 5 7,5 ? 9,8 5 73,5 N
a) 29,76 N
b) 36,46 N b) Quina força hem de fer perquè pugi amb acceleració
constant de 2,9 m/s2?
c) 12,55 N
d) 43,42 N a 5 2,9 m/s2
F 5 m (a 1 g) 5 7,5 ? (2,9 1 9,8) 5 95,3 N
L’opció correcta és: b) 36,46 N
Comprovem-ho: c) Quina força hem de fer perquè baixi amb una acceleració
constant de 5,6 m/s2?
m 5 105 kg i
u
a 5 25,6 m/s2 F 5 7,5 ? (25,6 1 9,8) 5 31,5 N
D x 5 25 m u
y
Dt 5 12 s u
u 4. Una màquina de tren té una massa de 35 t i arrossega dos
v0 5 0 t vagons, un de 23 t de massa i l’altre de 18 t. Si la força que
1 1 fa la màquina per tal de moure el conjunt és de 5,5 ? 104 N,
D x 5 v0 Dt 1 — a Dt 2 25 5 — a ?122 amb quina acceleració es mouen la màquina i els vagons?
2 2
Quines són les tensions dels enganxalls? Suposeu que no hi
2 ? 25 ha fregament.
a 5 ——— 5 0,35 m/s2
122
m1 5 35 t 5 3,5 ?104 kg i
u
F 5 m a 5 105 ? 0,35 5 36,46 N
m 2 5 23 t 5 2,3 ?104 kg u
y
2. Una grua que té una massa de 665 kg remolca un automòbil m 3 5 18 t 5 1,8 ?104 kg u
u
que està espatllat amb una força de 245 N. Calculeu la mas- F 5 5,5 ? 104 N t
sa de l’automòbil, tenint en compte que la grua mou el
conjunt amb una acceleració constant de 0,3 m/s2. Calculeu Diagrama de forces:
també la tensió de l’enganxall entre la grua i l’automòbil.
m1 5 665 kg i
u
F 5 245 N y
u
a 5 0,3 m/s t
2
El diagrama de forces i l’aplicació de la segona llei de Newton

són iguals que en el problema anterior. Per tant,
F 5 (m1 1 m 2) a 245 5 (665 1 m 2) ? 0,3
p 1 5 2N1
245
m 2 5 ——— 2 665 m 2 5 152 kg p 2 5 2N2
0,3
p 3 5 2N3
T 5 m2 a 5 152 ? 0,3 5 45,5 N
Segona llei de Newton:
3. Amb l’ajut d’una corda apliquem una força sobre un cos de
massa 7,5 kg, tal com indica la figura 3.62. F 2 T1 5 m1 a i
u
T1 2 T2 5 m2 a y F 5 (m1 1 m2 1 m3) a
u
T2 5 m3 a t
F F 5,5 ? 104
a 5 ——————— 5 ——————————————— 5
m1 1 m2 1 m3 3,5 ?10 1 2,3 ?104 1 1,8 ?104
4
5 0,72 m/s2
p
T2 5 m3 a 5 1,8 ?104 ? 0,72 5 1,3 ? 104 N
T1 5 m2 a 1 T25 2,3 ? 104 ? 0,72 1 1,3 ? 104 5 3,0 ? 104 N
FÍSICA 1 03 59
5. Del sostre d’un ascensor pengem una bola d’1,55 kg de mas-

sa amb l’ajut d’una corda. Calculeu la tensió de la corda en
les situacions següents:
m 5 1,55 kg

SF 5 ma T 2 p 5 ma
T 5 m a 1 p T 5 m (a 1 g) m
M M
a) Considereu una de les dues masses M. Feu un esquema de

les forces que actuen sobre M i indiqueu sobre quin cos
estarien aplicades les forces de reacció corresponents.
a) L’ascensor baixa amb una acceleració constant de

2 m/s2.
a 5 22 m/s2 T 5 1,55 ? (22 1 9,8) 5 12,09 N
b) L’ascensor puja a velocitat constant de 5 m/s.

La força de reacció a la tensió T està aplicada sobre la corda
v 5 5 m/s a 5 0
i és una força igual en mòdul i direcció però de sentit con-
T 5 m (0 1 g) 5 m g 5 1,55 ? 9,8 5 15,19 N trari. La força de reacció al pes p està aplicada sobre la
Terra i també és de sentit contrari a la força d’acció.
c) L’ascensor puja amb acceleració constant de 0,9 m/s2.
b) Sobre la massa penjada a la dreta cau un tros de plasti-
a 5 0,9 m/s2 T 5 1,55 ? (0,9 1 9,8) 5 16,58 N
lina de massa m 5 500 g que s’hi queda enganxat. Quina
d) Es trenquen els cables de l’ascensor. serà l’acceleració de les masses en el moviment poste-
rior al xoc?
g 5 29,8 m/s2 T 5 1,55 ? (29,8 1 9,8) 5 0 N
Representem les forces que actuen sobre els dos blocs. Com
que en la direcció horitzontal no actuen forces, el problema
6. El cable d’un muntacàrregues pot suportar una tensió màxi- esdevé unidimensional.
ma de 2,0 ? 104 N, de manera que, si se sobrepassa aquest
valor, es pot trencar el cable. Amb quina acceleració màxi-
ma pot pujar el muntacàrregues, si la seva massa és de
1 250 kg i porta a dintre seu una càrrega de 340 kg?
M M
p1 p2
Com que la massa de la corda és menyspreable, les tensions

SF 5 m a T 2 p 5 ma aplicades a cada bloc coincideixen: T1 5 T2 5 T. Apliquem
ara la segona llei de Newton a cada bloc:
T 5 2,0 ?104 N
Bloc 1: T 2 M g 5 M a1
m 1 5 1 250 kg i
y m 5 m 1 1 m 2 5 1 250 1 340 5 1 590 kg Bloc 2: T 2 (M 1 m) g 5 (M 1 m) a2
m 2 5 340 kg t
Tenint en compte que la corda és inextensible, la relació
T 2 mg 2 ?104 2 1 590 ? 9,8
a 5 ————— 5 —————————— 5 2,8 m/s2 entre les acceleracions és: a1 5 2a2 5 a.
m 1 590
Per tant, el sistema d’equacions queda:
7. [Curs 98-99] Tenim dues masses iguals (M 5 5 kg) penja- T 2 Mg 5 Ma i
des dels extrems d’una corda que passa per una politja. Les y
T 2 (M 1 m) g 5 2(M 1 m) a t
masses de la corda i de la politja es poden considerar negli-
gibles. Inicialment les dues masses estan en repòs. T 5 M (a 1 g) M (a 1 g) 2 (M 1 m) g 5 2(M 1 m) a
Per tant: Com que l’acceleració només actua en l’eix horitzontal (no
mg 0,5 ? 9,8 hi ha acceleració vertical), la força neta en l’eix vertical és
a 5 ————— 5 —————— 5 0,467 m/s2 nul.la, mentre que la força neta en l’eix horitzontal és el
2M 1 m 2 ? 5 1 0,5 producte de la massa per l’acceleració.
c) Quins són els valors de la tensió de la corda abans i des- X : S Fx 5 m a Tx 5 m a T sin a 5 m a i
prés del xoc? y
Y: S Fy 5 0 Ty 2 p 5 0 T cos a 5 m g t
Abans del xoc, hi ha equilibri entre forces i, per tant, no hi
ha acceleració. En conseqüència: Dividim aquestes dues últimes equacions:
T 2 Mg T sin a ma
———— 5 0 T 5 M g 5 5 ? 9,8 5 49 N ———— 5 ———
M T cos a mg
a 3,2
A aquesta condició també s’hi pot arribar imposant m 5 0 tg a 5 — 5 —— 5 0,326
en les equacions de l’apartat a). S’obté: g 9,8
a 5 18°
Bloc 1: T 2 Mg 5 Ma1
Bloc 2: T 2 Mg 5 Ma2 c) Calculeu la tensió de la corda.
ma 0,525 ? 3,2
És a dir: a1 5 a2. I com que perquè les masses es puguin T sin a 5 m a T 5 ——— 5 —————— 5 5,4 N
moure lligades per la corda inextensible s’ha de complir que sin a sin 18
a1 5 2a2, l’única possibilitat és que a1 5 a2 5 0.
9. Un pèndol de 73 g de massa penja del sostre d’un automò-
Després del xoc, podem obtenir el valor de la tensió a partir bil que es mou amb un moviment rectilini uniformement
del valor de l’acceleració calculat a l’apartat a): accelerat; si el pèndol forma un angle de 35º amb l’horit-
T 5 M (a 1 g) 5 5 (0,47 1 9,8) 5 51,33 N zontal, trieu la resposta correcta de les proposicions se-
güents.
8. Un pèndol es construeix amb una corda de massa negligible A) L’acceleració de l’automòbil val:
i amb una bola de massa 525 g. El pèndol penja del sostre
d’un vagó de tren, que porta un moviment rectilini unifor- a) 8,94 m/s2
mement accelerat, tal com indica la figura 3.64. b) 7,12 m/s2
a c) 13,49 m/s2
L’opció correcta és: c) 13,99 m/s2.

a
En efecte, de la figura obtenim les relacions següents:
a) Per què el pèndol està inclinat respecte de la vertical?

Les relacions entre les forces en les direccions X i Y són:
El pèndol està inclinat perquè la força neta que actua sobre
ell no és nul.la, i, per tant, hi actua una acceleració que fa T cos a 5 m g
que el pèndol s’inclini.
T sin a 5 m a
b) Suposem que l’acceleració del vagó és constant i val d’on es dedueix que tg a 5 a/g.
3,2 m/s2, calculeu l’angle que forma la corda amb la
L’angle a és el complementari de l’angle b:
vertical.
a 5 90° 2 b a 5 90° 2 35° 5 55°
a 5 3,2 m/s2
Per tant: a 5 g tg a 5 9,8 tg 55° 5 13,99 m/s2
B) La tensió de la corda és de:

a) 0,88 N
b) 1,21 N
c) 0,73 N
L’opció correcta és b) 1,25 N.

FÍSICA 1 03 61
En efecte, amb el valor de l’acceleració i els valors de la Diagrama de forces:

massa i el sinus d’a, trobem el valor de la tensió:
ma 0,073 ? 13,99
T 5 ——— 5 ——————— 5 1,25 N T1
sin a sin 55°
m1 5 2,3 kg
m1
m2 5 1,6 kg
10. En la situació de la figura 3.65, se suposa que la corda i la
p1 T2
politja tenen masses negligibles i que no hi ha frega-
ments.
T2
m2
m1
p1
m2
a Segona llei de Newton:
T1 2 T2 2 p1 5 m1 ? a i T 5 (m 1 m ) ? (a 1 g) i
y 1 1 2
y
Diagrama de forces: T2 2 p2 5 m2 ? a t T2 5 m2 ? (a 1 g) t
a) L’ascensor arrenca pujant amb una acceleració constant

de 1,1 m/s2.
a 5 1,1 m/s2
T1 5 3,9 ? (1,1 1 9,8) 5 42,51 N
T2 5 1,6 ? (1,1 1 9,8) 5 17,44 N
b) L’ascensor puja a una velocitat constant de 3 m/s.

p y1 5 2N1
Segona llei de Newton: a50
T 2 p x1 5 m1 a i T1 5 3,9 ? (9,8) 5 38,22 N

y p 2 2 px1 5 (m1 1 m2) a
p 2 2 T 5 m2 a t T2 5 1,6 ? (9,8) 5 15,68 N
m2 g 2 m1 g sin a 5 (m1 1 m2) a
c) L’ascensor, que estava pujant, frena amb una acceleració
a) Quin ha de ser l’angle d’inclinació del pla, si m1 5 29 kg, d’1,2 m/s2 i s’atura.
m2 5 17 kg, i el conjunt es mou amb una velocitat cons- a 5 21,2 m/s2
tant?
T1 5 3,9 ? (21,2 1 9,8) 5 33,54 N
v 5 constant a 5 0 i
u
m1 5 29 kg y T2 5 1,6 ? (21,2 1 9,8) 5 13,76 N
u
t
m2 5 17 kg
12. Una persona és a dins d’un ascensor al damunt d’una bàscu-
17 ? 9,8 2 29 ? 9,8 ? sin a 5 0 a 5 36° la calibrada en newtons.
b) Si l’angle val 30°, quina ha de ser la relació entre les
masses perquè el conjunt es mogui amb una velocitat
constant?
a 5 30° i
y m 2 g 2 m1 g sin 30° 5 0
v 5 constant a 5 0 t
1
m1 g — 5 m 2 g m1 5 2 m 2
2
11. A l’interior d’un ascensor hi pengen dos objectes esfèrics de La força que indica la balança és la força normal, N. Si apliquem
masses 2,3 kg i 1,6 kg, el primer està unit al sostre mitjan- la segona llei de Newton, tenim:
çant una corda, i el segon està unit al primer també amb
una corda. Determineu la tensió de les cordes en les situa-
SF 5 m a N 1 p 5 ma
cions següents: N 2 p 5 m a N 5 m g 1 m a N 5 m (g 1 a)
a) Si l’ascensor puja amb acceleració de 3,1 m/s2 i la b) Quina és la longitud de la molla quan hi pengem una
bàscula assenyala 774 N, quina és la massa de la per- massa de 17 g?
sona?
m 5 17 g 5 0,017 kg m g 5 k (y 2 y0)
a 5 3,1 m/s2 i 0,017? 9,8 5 4,3 ? (y 2 0,055)
y N 5 m (g 1 a)
N 5 774 N t
0,017 ? 9,8
774 y 5 —————— 1 0,055 5 0,094 m 5 9,4 cm
774 5 m (9,8 1 3,1) m 5 ——— 5 60 kg 4,3
12,9
c) Quina massa hi pengem quan l’allargament experimen-
b) En quina situació la bàscula indica 522 N? tat per la molla és de 5,1 cm?
N 5 522 N 552 5 60 (9,8 1 a) L’allargament és Dy 5 y 2 y 0 5 5,1 cm 5 0,051 m.
552 Per tant, m g 5 k D y m ? 9,8 5 4,3 ? 0,051

a 5 ——— 2 9,8 5 20,6 m/s2
60 4,3 ? 0,051
m 5 —————— 5 0,0224 kg 5 22,4 g
És a dir, l’ascensor baixa amb una acceleració de 20,6 m/s2. 9,8
c) En quina situació la bàscula indica exactament el pes de 14. En la situació indicada a la figura 3.66, tenim un cos de
la persona? massa de 250 g enganxat a una molla, que va solidària amb
un vagó de tren. Si la molla té una constant elàstica de
N 5 p 5 m g 5 60 ? 9,8 5 588 N
15 N/m, i no hi ha fregament entre el cos i la superfície
588 5 60 (9,8 1 a) a 5 0 del vagó, determineu l’allargament que experimenta en les
situacions següents:
L’ascensor puja o baixa a velocitat constant.
d) En quina situació indica 0?

N 5 0 g 1 a 5 0 a 5 2g 5 29,8 m/s2
L’ascensor cau lliurement.
13. Hem penjat diferents masses d’una molla i n’hem mesurat

les longituds, amb els resultats següents (taula 3.2):
Dibuixem el diagrama de forces:

m (g) 0 10 20 30 40
y (cm) 5,5 7,8 10,1 12,4 14,7
a) Quina és la constant de la molla?

La longitud y 0 de la molla és 5,5 cm 5 0,055 m, ja que
és la longitud quan no hi penja cap massa (m 5 0).
Calculem k amb els quatre parells de valors restants, expres- m 5 250 g 5 0,25 kg
sant els valors en unitats del SI: k 5 15 N/m

mg N 5 2p
F9 5 k D y m g 5 k (y 2 y0) k 5 ————
y 2 y0
Apliquem la segona llei de Newton:
0,01? 9,8
j k 5 ———————— 5 4,3 N/m S F 5 m a F 1 N 1 p 5 m a F 5 m a 2k Dx 5 m ? a
0,078 2 0,055
0,02 ? 9,8 a) El vagó es mou cap a l’esquerra amb acceleració constant

j k 5 ———————— 5 4,3 N/m d’1,6 m/s2.
0,101 2 0,055
a 5 21,6 m/s2 l’acceleració és negativa perquè el vagó
0,03 ? 9,8 es mou cap a l’esquerra. Per tant:
j k 5 ———————— 5 4,3 N/m
0,124 2 0,055
215 ? D x 5 0,25 ? (21,6)
0,04 ? 9,8 0,25 ? (20,16)
j k 5 ———————— 5 4,3 N/m D x 5 ———————— 5 0,027 m 5 2,7 cm
0,147 2 0,055 215
En tots els casos, k 5 4,3 N/m. La molla s’estira 2,7 cm.
FÍSICA 1 03 63
b) El vagó es mou cap a la dreta amb acceleració constant Diagrama de forces

de 2,8 m/s2.
a 5 2,8 m/s2 ara l’acceleració és positiva (el vagó es
y
mou cap a la dreta). Per tant:
x
215 ? Dx 5 0,25 ? 2,8 f
0,25 ? 2,8
Dx 5 ————— 5 20,047 m 5 24,7 cm
215
m 5 15 kg
La molla es comprimeix 4,7 cm.
a 5 20°
c) El vagó està en repòs. me 5 0,45
a 5 0 El vagó està en repòs. Per tant: md 5 0,42
215 ? Dx 5 0,25 ? 0 D x 5 0
Si suposem que la caixa es mou en la direcció horitzontal, te-
La molla roman amb la seva longitud en repòs. nim que:
N 1 Fy 2 p 5 0 i
15. Una molla té una constant elàstica de valor 250 N/m i està y N 5 p 2 Fy 5 m g 2 F sin a
situada paral.lelament a un pla inclinat un angle de 50°. La F x 2 Ff 5 m a t
molla està fixada a la part superior del pla i pengem del seu
extrem inferior un cos de massa desconeguda. Si la molla a) Quina força mínima hem de fer per què la caixa es co-
s’allarga una longitud de 7,5 cm, quant val la massa del cos, menci a moure?
si suposem que no hi ha fregament? Trieu la resposta cor- Inicialment, la força de fregament que hi actua és la força
recta: de fregament estàtic, i el cos tot just comença a moure’s
a) 2,5 kg b) 4,6 kg c) 1,7 kg d) 3,4 kg (a 5 0).
Fx 2 Ffe 5 m ? a
L’opció correcta és a) 2,5 kg. Fx 5 Ffe 5 me N 5 me (m g 2 F sin a)
Anem a veure-ho: F cos a 5 me m g 2 me F sin a
Diagrama de forces: F cos a 1 F me sin a 5 me m g
me m g
F 5 ———————— 5
cos a 1 me sin a
0,45 ? 15 ? 9,8
5 ———————————— 5 60,5 N
cos 20° 1 0,45 sin 20°
b) Quina força hem de fer per moure la caixa amb velocitat

constant?
k 5 250 N/m
a 5 50° Quan la caixa es mou amb velocitat constant, l’acceleració
continua essent nul.la, però la força de fregament que actua
D x 5 7,5 cm 5 0,075 m és la dinàmica; per tant:

N 5 2py md m g
F 5 ————————— 5
Segona llei de Newton: cos a 1 m d sin a

0,42 ? 15 ? 9,8
S F 5 m a F 1 N 1 py 1 px 5 m a 5 ———————————— 5 57 N
cos 20° 1 0,42 sin 20°

F 1 p x 5 0 F 2 p x 5 0 F 5 px
c) Si la força amb què estirem la corda val 65 N, amb quina
k D x 5 m g sin a acceleració es mou la caixa?
k Dx 250 ? 0,075 Ara hi ha acceleració, i F 5 65 N:
m 5 ———— 5 ——————— 5 2,5 kg
g sin a 9,8 ? sin 50°
F cos a 2 m d (m g 2 F sin a)
Fx 2 Ffe 5 m a a 5 ———————————————
16. Una caixa de 15 kg de massa descansa sobre una superfície m
horitzontal que presenta un coeficient de fregament estàtic 65 ? cos 20° 2 0,42 (15 ? 9,8 2 65 ? sin 20°)
de valor 0,45 i un coeficient de fregament dinàmic de va- a 5 —————————————————————— 5
15
lor de 0,42. Per moure la caixa, l’estirem amb l’ajut d’una
corda que forma un angle de 20° amb l’horitzontal. 5 0,57 m/s2
17. [Curs 99-00] Un cos de massa M 5 40 kg és a sobre un ter- tal. Si el coeficient de fregament dinàmic entre les rodes i
ra horitzontal amb el qual té una fricció no nul.la. Apliquem la carretera val 0,74, quina força ha de fer el motor de l’au-
una força de mòdul F 5 100 N al cos que forma un angle tomòbil en les situacions següents?
a 5 37º amb l’horitzontal, i aquest adquireix una accelera-
Diagrama de forces:
ció horitzontal d’1 m/s2.
F
a
M
x
f y
y
a) Feu un esquema amb totes les forces que actuen sobre
el cos. Hi ha entre aquestes forces algun parell d’acció-
reacció? Per què? m 5 375 kg Segona llei de Newton:
a 5 15° F 2 p x 2 Ff 5 m a F 5 m a 1 p x 1 Ff
L’esquema de les forces que actuen sobre la massa M és:
m 5 0,74
N
F a) L’automòbil puja amb velocitat constant.
M
v 5 constant a 5 0 F 5 p x 1 Ff
F1 p F 5 m g sin a 1 m m g cos a 5 m g (sin a 1 m cos a)
F 5 375 ? 9,8 (sin 15° 1 0,74 cos 15°) 5 3 578 N
Les forces que actuen sobre M són el pes (p), la normal (N),
b) L’automòbil puja amb acceleració constant, de manera
la força de fregament (Ff) i la força aplicada (F). Entre
que recorre 50 m en 23 s.
aquestes, no hi ha cap parell d’acció-reacció perquè totes
elles actuen sobre el mateix cos, mentre que un parell de Dx 5 50 m i 1
y D x 5 — a Dt 2
forces d’acció-reacció són forces oposades que actuen sem- Dt 5 23 s t 2
pre sobre cossos diferents.
2 Dx 2 ? 50
a 5 ——— 5 ——— 5 0,189 m/s2
b) Quant val el mòdul de la força total que actua sobre Dt 2 232
el cos? I el de la força normal que el terra fa sobre el
cos? F 5 m a 1 px 1 Ff 5 m a 1 m g sin a 1 m m g cos a 5
Sabem que en la direcció X té una acceleració d’1 m/s2, 5 m (a 1 g sin a 1 m g cos a) 5

mentre que en la direcció Y no hi ha acceleració. El mòdul de 5 375 (0,189 1 9,8 sin 15° 1 0,74 ? 9,8 ? cos 15°) 5
la força neta que actua sobre el cos és, per la segona llei
de Newton, igual al producte de la massa per l’acceleració 5 3 649 N
neta. Per tant:
19. [Curs 98-99] La massa m1 del sistema de la figura val 40 kg,
Fneta 5 M a 5 40 ? 1 5 40 N i la massa m2 és variable. Els coeficients de fricció estàtic i
Per trobar el valor de la força normal, apliquem la segona cinètic entre m1 i la taula són iguals i valen m 5 0,2.
llei de Newton en la direcció Y:
m1
N 1 F sin a 2 M g 5 0
N 5 40 ? 9,8 2 100 sin 37° 5 331,82 N ù 332 N
m2
c) Determineu el valor del coeficient de fricció dinàmic
entre el cos i el terra.
Trobem el coeficient de fricció dinàmic aplicant la segona
llei de Newton en la direcció X i utilitzant el valor de la a) Amb quina acceleració es mourà el sistema si m2 5 10 kg?
força normal: Apliquem la segona llei de Newton al sistema:
F cos a 2 Ff 5 M·a F cos a 2md N 5 M·a m2 g 2 m m1 g 5 (m1 2 m2) a
F cos a 2 M a 100 cos 37° 2 40 ? 1 10 ? 9,8 2 0,2 ? 40 ? 9,8
md 5 ———————— 5 ——————————— 5 0,12 a 5 ——————————— 5 0,39 m/s2
N 331,82 40 1 10
18. Un automòbil té una massa de 375 kg i puja per una carre- b) Quin és el valor màxim de m2 per al qual el sistema ro-
tera rectilínia que forma un angle de 15° amb l’horitzon- mandrà en repòs?
FÍSICA 1 03 65
Si el sistema està en repòs s’ha de complir òbviament que a) Suposant que no hi ha fregament.
a 5 0.
No hi ha fregament, Ff 5 0. Per tant:
Per tant: 9,3 ? 9,8 ? sin 54° 2 2,4 ? 9,8 2 0
a 5 ————————————————— 5 4,3 m/s2
m2 g 5 m m1 g m2 5 m m1 5 0,2 ? 40 5 8 kg 9,3 1 2,4
c) Si m2 5 6 kg, quina serà la força de fregament entre el T 2 p 2 5 m2 a T 5 m2 a 1 m 2 g 5 m 2 (a 1 g)

cos i la taula? I la tensió de la corda? T 5 2,4 ? (4,3 1 9,8) 5 33,8 N
Com que la massa és inferior a 8 kg, el sistema està en re-
b) Suposant que el coeficient de fregament entre el pla
pòs, aleshores: T 5 m2 g 5 6 ? 9,8 5 58,8 N
inclinat i la massa m1 val 0,37. Representeu en un es-
I la força de fregament valdrà: quema les forces que hi actuen.
Ff 5 T 5 m2 g 5 6 ? 9,8 5 58,8 N m 5 0,37

9,3 ? 9,8 sin 54° 2 2,4?9,8 2 0,37? 9,3?9,8? cos 54°
Noteu que la força de fregament no assoleix el seu valor a 5 ———————————————————————— 5
màxim sinó just el necessari per oposar-se al moviment 9,3 1 2,4
d’m1 sobre la superfície horitzontal. 5 2,6 m/s2
T 5 m2 (a 1 g) 5 2,4 ? (2,6 1 9,8) 5 29,8 N
20. En el sistema de la figura 3.69 tenim els valors següents:
m1 5 9,3 kg, m2 5 2,4 kg, a 5 54°. Calculeu l’acceleració
del sistema i la tensió de la corda: 21. En el sistema de la figura 3.70 tenim els valors següents:
m1 5 450 g, m2 5 790 g, a 5 38°, b 5 29°. Calculeu l’ac-
celeració del sistema i la tensió de la corda:
m1
m2
a
m1
a 5 38¡ b 5 29¡
Diagrama de forces:
Diagrama de forces:
x
f
y
x
y
x y
a 5 54°
f
m1 5 9,3 kg
m 2 5 2,4 kg Determinem el sentit del moviment:
Determinem en primer lloc en quin sentit es mouen les masses: px1 5 m1 g sin a 5 0,45 ? 9,8 ? sin 38° 5 2,72 N
px1 5 m1 g sin a 5 9,3 ? 9,8 ? sin 54° 5 73,73 N px2 5 m 2 g sin b 5 0,79 ? 9,8 ? sin 29° 5 3,75 N
p 2 5 m2 g 5 2,4 ? 9,8 5 23,52 N Com que px2 . px1, el sentit de moviment és l’indicat a la figura.
Com que px1 . p 2, el sistema es mou en el sentit indicat a la m1 5 450 g 5 0,45 g

figura. m 2 5 790 g 5 0,79 kg
Apliquem la segona llei de Newton a cada massa seguint el a 5 38°
mateix criteri que al problema anterior.
b 5 29°
m1: px1 2 T 2 Ff1 5 m1 a i
y px1 2 p 2 2 Ff1 5 (m1 1 m 2) a Apliquem la segona llei de Newton seguint el mateix criteri que
m2: T 2 p 2 5 m 2 a t als exercicis anteriors:
m1 g sin a 2 m2 g 2 m m1 g cos a m1: T 2 px1 2 Ff 1 5 m1 a
a 5 —————————————————
m1 1 m 2 m2: px2 2 T 2 Ff2 5 m 2 a
px2 2 p x1 2 Ff1 2 Ff2 5 (m1 1 m 2) a Com que la caixa es mou en la direcció paral.lela al pla, te-
nim que:
px2 2 p x1 2 Ff1 2 Ff2
a 5 ——————————— t
N 2 p y 2 Fy 5 0 N 5 Fy 1 p y 5 F sin a 1 m g cos a
m1 1 m 2 y
Fx 2 px 2 Ff 5 m a
i
a) Suposant que no hi ha fregament.
m 5 4 kg
No hi ha fregament: Ff1 5 Ff 2 5 0. Per tant:
a 5 20°
px2 2 p x1 2 Ff 01 2 Ff 02 m 2 g sin a 2 m1 g sin b
a 5 ——————————— 5 ——————————— 5
m1 1 m 2 m1 1 m 2 a) El valor de la força F que s’ha d’aplicar externament per
0,79 ? 9,8 ? sin 29° 2 0,45 ? 9,8 ? sin 38° tal que el cos es mogui cap a la part superior del pla
5 ————————————————————— 5 0,84 m/s2 inclinat amb velocitat constant, si el fregament es con-
0,45 1 0,79
sidera negligible.
T 2 p x1 2 Ff 01 5 m1 a T 5 m 1 a 1 m1 g sin a 5
Com que v 5 constant, a 5 0; a més, Ff 5 0. Per tant:
5 m1 (a 1 g sin a) T 5 0,45 (0,84 1 9,8 ? sin 38°) 5
0
5 3,09 N Fx 2 px 2 Ff 0 5 m a Fx 5 p x F cos a 5
m g sin a
b) Suposant que el coeficient de fregament entre els plans 5 m g sin a F 5 ————— 5 m g tg a 5
cos a
inclinats i les masses val 0,08.
5 4 ? 9,8 ? tg 20° 5 14,3 N
m 5 0,08
px2 2 p x1 2 Ff1 2 Ff2 b) Si el coeficient de fregament entre el cos i el pla val
a 5 ——————————— 5 0,27, com canvia l’apartat anterior?
m1 1 m 2
m 2 g sin b 2 m1 g sin a 2 m (m1 g cos a 1 m 2 g cos b) a 5 0; m 5 0,27
5 ————————————————————————— 5
m1 1 m 2 Fx 2 px 2 Ff 5 0 F cos a 5 m g sin a 1 m N
0,79 ? 9,8 ? sin 29° 2 0,45 ? 9,8 ? sin 38° 2 F cos a 5 m g sin a 1 m (F sin a 1 m g cos a)
2 0,08 (0,45 ? 9,8 ? cos 38° 1 0,79 ? 9,8 ? cos 29°)
5 ———————————————————————— 5 F (cos a 2 m sin a) 5 m g (sin a 1 m cos a)
0,45 1 0,79
5 a 5 0,18 m/s2 m g (sin a 1 m cos a)
F 5 ——————————— 5
cos a 2 m sin a
T 2 px1 2 Ff1 5 m1 a T 5 m1 a 1 p x1 1 Ff1
4 ? 9,8 (sin 20° 1 0,27? cos 20°)
T 5 m1 a 1 m1 g sin a 1 m m1 g cos a 5 5 ————————————————— 5 27,6 N
cos 20° 2 0,27 sin 20°
5 m1 (a 1 g sin a 1 m g cos a) 5
5 0,45 (0,18 1 9,8 sin 38° 1 0,08 ? 9,8 cos 38°) 5 23. Un home tira de dos trineus amb una força de 117,6 N que
forma un angle de 45° amb l’horitzontal (fig. 3.72). Si els
5 3,07 N dos trineus tenen una massa de 15 kg i el coeficient de
fregament dels trineus amb la neu és de 0,02, calculeu:
22. El cos de la figura 3.71 té una massa de 4 kg i l’angle a del
pla inclinat és de 20°. Dibuixeu un diagrama de les forces
que hi actuen i calculeu:
m
F
a

p1 5 p 2 5 p 3
Diagrama de forces: a) L’acceleració dels trineus i la tensió de la corda que els

x
uneix.
Cos 1
y
F cos 45° 2 T 2 Ff 1 5 m 1 a
x
f p1 2 N1 2 F sin 45° 5 0
y
F cos 45° 2 T 2 m N1 5 m 1 a
FÍSICA 1 03 67
N1 5 p1 2 F sin 45° 5 a) L’acceleració del sistema.

5 15 ? 9,8 2 117,6 sin 45° 5 63,84 N Cos A
117,6 cos 45° 2 T 2 0,02 ? 63,84 5 15 a T1 2 Tf A 5 mA a i
y T1 2 m p A 5 mA a
81,88 2 T 5 15 a pA 5 N A t
T1 2 0,2 ? 9,8 5 a T1 2 1,96 5 a
Cos 2
p 2 5 N2 i p 2 5 N2 i
Cos B
y y T2 1 pB sin 30° 2 Ff B 2 T1 5 m B a
T 2 Ff 2 5 m 2 a t T 2 m N2 5 m2 a t
T2 1 2 ? 9,8 ? 0,5 2 m NB 2 T1 5 2 a
p 2 5 9,8 ?15 5 147 N
NB 5 pB cos 30° 5 2 ? 9,8 ? cos 30° 5 16,97 N
T 2 0,02 ? 147 5 15 a T 2 2,94 5 15 a T2 1 9,8 2 3,39 2 T1 5 2 a T2 1 6,41 2 T1 5 2 a
81,88 2 T 5 15 a i Cos C
y
T 2 2,94 5 15 a t pD 1 pC 2 T2 5 (mC 1 mD) a
81,88 2 T 5 T 2 2,94 2T 5 81,88 1 2,94 5,5 ? 9,8 2 T2 5 5,5 a 53,9 2 T2 5 5,5 a
84,82 T1 2 1,96 5 a i
T 5 ———— 5 42,41 N u T1 5 a 1 1,96
2 T2 1 6,41 2 T1 5 2 ay
u T 5 53,9 2 5,5 a
42,41 2 2,94 53,9 2 T2 5 5,5 a t 2
a 5 ——————— 5 2,63 m/s2
15
53,9 2 5,5 a 1 6,41 2 a 2 1,96 5 2 a

b) El valor de la força F perquè els trineus es moguin amb 58,35
58,35 5 8,5 a a 5 ———— 5 6,86 m/s2
velocitat constant. 8,5
Cos 1 b) Les tensions de les cordes.
F cos 45° 2 T 2 Ff1 5 0 F cos 45° 2 T 2 m N1 5 0 i T1 5 6,86 1 1,96 5 8,82 N
y
N1 5 p1 2 F sin 45° t
T2 5 53,9 2 5,5 ? 6,86 5 16,15 N
F cos 45° 2 T 2 m (p1 2 F sin 45°) 5 0
c) La força que fa la massa D sobre la massa C.
Cos 2 pD 2 N 5 mD A N 5 pD 2 mD a 5
p2 5 N2 i 5 0,5 ? 9,8 2 0,5 ? 6,86 5 1,47 N
y
T 5 Ff2 5 m N 2 5 0,02 ? 15 ? 9,8 5 2,94 N t
25. Quina velocitat mínima ha de dur un ciclista per poder efec-
F cos 45° 2 2,94 2 0,02 ?15 ? 9,8 2 0,02 ? F ? sin 45° 5 0 tuar un ris de la mort de 10 m de radi?
2,94 1 0,02 ?15 ? 9,8
F 5 ———————————— 5 8,15 N
cos 45° 1 0,02 ? sin 45°
24. En el sistema representat en la figura 3.73, les masses va-

len mA 5 1 kg, m B 5 2 kg, m C 5 5 kg, m D 5 0,5 kg. El coe-
ficient de fregament entre els cossos i la superfície és de
0,2. Calculeu:
A
v2 v2
g hl 5 dll
p 5 m —— m g 5 m —— v 5 dll 9,8ll? 10
ll 5
B R R
5 9,9 m/s
30¡
26. Una massa d’1 kg situada sobre una taula que no presenta
fregament s’uneix a una altra massa de 4 kg mitjançant una
D corda que passa per un forat fet al mig de la taula. El cos de
C 4 kg està en repòs, mentre que el cos d’1 kg descriu un mo-
viment circular uniforme amb un radi de 0,1 m.
a) Feu un esquema de les forces que actuen sobre cada cos 29. Es fa giravoltar una pedra de 25 g en un pla vertical, mitjan-
i especifiqueu-hi les relacions que hi ha entre elles. çant una corda de 20 cm de longitud:
m 5 25 kg
r 5 20 cm
a) Quina és la tensió de la corda quan la pedra es troba en

el punt més alt de la seva trajectòria si, en aquest mo-
ment, la velocitat lineal que duu és de 4 m/s?
b) Calculeu la velocitat amb què es mou el primer cos.

p2 5 T i
u
v2 y v2 v2
T 5 m1 —— u p2 5 m1 —— 4 ? 9,8 5 ——
R t R 0,1
4 ?ll
v 5 dll lll
9,8 ll 5 1,98 m/s
? 0,1 v2
T1p5m—
r
c) Indiqueu quines són les acceleracions tangencial i nor-
1 2 1 2
v2 42
mal del primer cos. T 5 m —— 2 g 5 0,025 ? —— 2 9,8 T 5 1,76 N
at 5 0 r 0,2
v2 1,982
an 5 —— 5 ——— 5 39,2 m/s2 b) Quin és el valor mínim de la velocitat perquè la corda es
R 0,1 mantingui tibada en passar la pedra pel punt més alt de
la circumferència que descriu?
27. Un bloc de 2 kg de massa està lligat a l’extrem d’un fil de
20 cm i es troba damunt d’una taula horitzontal sense fre- T50
gament; l’altre extrem del fil està fixat a la taula. Calculeu v2
la tensió del fil si el fem girar a 5 rpm. gl
p 5 m —— v 5 dll 9,8ll
r 5 dll ?l
0ll
,2 5 1,4 m/s
r
Com que no hi ha fregament, la tensió és igual a la força centrí-
peta: 30. En un parc d’atraccions hi ha un rotor de radi 5 m, dins del
2 p 1 min 2
1 2
T 5 m ac 5 m v2 R 5 2 kg 5 ——— ——— ? 0,2 m 5 0,11 N
1 rev 60 s
qual se situen 5 persones que es recolzen a la paret inte-
rior. Quan el cilindre gira al voltant del seu eix, les persones
que són a dintre queden encastades a la paret, que presenta
28. Es fa girar en un pla vertical una pedra de 3 kg que està un coeficient de fregament d’1:
enganxada a un fil de 2 m de longitud. Calculeu:
a) Quina és la velocitat angular mínima del cilindre perquè
a) La tensió de la corda quan el cos passa per la part més pugui girar en un pla vertical sense que ningú se separi
baixa de la trajectòria amb una velocitat de 20 m/s. de la paret?
A la part més baixa tant la tensió com el pes tenen la direc-
ció de l’eix Y:
v2
T 2 p 5 m ac T 5 m g 1 m ——
R
1 2
202
T 5 3 9,8 1 —— 5 629,4 N
2
N 5 m v2 R i
b) La mínima velocitat que pot tenir en el punt més alt, de y p
manera que el cos pugui seguir girant. p 5 Ff t p 5 mN N 5 —
m
La velocitat mínima correspon a l’acceleració centrípeta
mínima, és a dir, a una tensió nul.la: p mg
— 5 m v2 R —— 5 m v2 R
v 2mín m m
p 5 m ac mín m g 5 m ———
dlll—Rglll
— 5 d —— 5 1,4 rad/s
lll lll
R 9,8
v5
R gl 5 dll
v 5 dll 2 ?l9,8
ll 5 4,43 m/s m 5
FÍSICA 1 03 69
b) En el supòsit anterior, quina força exerceix el cilindre quina massa (en kg) correspon aquest pes màxim? Con-
sobre les 5 persones que hi van a dins, si cada una d’elles sidereu g 5 9,81 m/s2
té una massa de 55 kg?
T9 cos u 2 (m 1 M) g 5 0 M g 5 T9 cos u 2 mg
N 5 m v2 R 5 5 ? 55 ?1,42 ? 5 5 2 695 N
M g 5 616,4 N
31. [Curs 03-04] El muntatge d’una atracció de fira consisteix M 5 62,8 kg
en una anella horitzontal de 3 m de radi, de la qual pengen
cordes de 4 m de longitud i massa negligible. A l’extrem de 32. Un automòbil entra en un revolt de 120 m de radi a 90 km/h.
cada corda hi ha una cadireta de 2 kg de massa. L’anella Calculeu el mínim peralt que ha de tenir la corba en els dos
gira a velocitat angular constant, al voltant d’un eix vertical casos següents:
que passa pel seu centre.
a) No hi considerem el fregament.
v2 252
tg a 5 —— tg a 5 ———— 5 0,53 a 5 27,99°
Rg 120 ? 9,8
b) El coeficient de fregament estàtic que presenta la corba

és de 0,45.
Les forces que actuen són el pes (vertical), la normal (per-
pendicular al pla) i la força de fregament (paral.lela al pla):
an
a) Calculeu la velocitat angular de l’anella quan la corda
d’una cadireta buida forma un angle de 37º amb la ver- Fr
tical.
mg
u
N cos u
N sen u
an
Fr cos u
Fr sen u
mg
u
Apliquem la segona llei de Newton:

m v2
r 5 s 1 l sin u 5 5,4 m X: N sin u 1 Fr cos u 5 ———
R
T sin u 5 mv2 r i 2 g tg u
y v 5 ———— v 5 1,17 rad/s Y: N cos u 5 Fr sen u 1 m g
T cos u 2 mg 5 0 t r
Com que Fr 5 m N, tenim:
b) En les condicions anteriors, calculeu la tensió de la m v2
corda. N (sin u 1 m cos u) 5 ———
R
mg
T 5 ——— T 5 24,6 N N (cos u 2 m sin u) 5 m g
cos u
Aïllant a entre les dues equacions, obtenim:
c) Si la tensió màxima que poden suportar les cordes sense
trencar-se és de 796 N i l’atracció gira a la velocitat v2 2 R g 252 2 120 ? 9,8
adequada perquè la corda continuï formant un angle de a 5 arctg ————— 5 arctg ——————————— 5
mv 1 Rg
2 0,45 ? 252 1 120 ? 9,8
37º amb la vertical, quin és el pes màxim que pot tenir
un usuari de l’atracció sense que es trenqui la corda? A 5 5,45º
j Unitat 4. Conservació Calculem l’impuls lineal, i apliquem el teorema de l’impuls lineal:

m 5 3 kg i
de la quantitat de moviment u
v0 5 3 m/s u
y
Activitats F 5 12 N u
u
Dt 5 5 s t
1. Dos cossos tenen la mateixa quantitat de moviment, però
I 5 F Dt 5 12 ? 5 5 60 N?s
la velocitat de l’un és el triple de la de l’altre. Quina rela-
ció tenen les seves masses? D p 5 I p 2 p0 5 I p 5 I 1 p0 5 I 1 m v0
Com que les quantitats de moviment són iguals, i les seves ve- p 5 60 1 3 ? 3 5 69 m/s
locitats una triple de l’altra, podem establir que: p 5 m 1 v
p 69
(primer cos); p 5 m 2 (3 v) (segon cos); dividint ambues ex- p 5 m v v 5 — 5 —— 5 23 m/s
pressions: m 3
p m1 v m1
— 5 ———— 1 5 ——— m 1 5 3 m 2 4. Estimeu la força mitjana efectuada quan una escopeta d’ai-
p m2 3 v 3 m2 re comprimit, que ha actuat durant un interval de temps de
0,1 s, expulsa un petit projectil de 12 g de massa amb una
2. Calculeu el mòdul de la quantitat de moviment dels cossos velocitat de 15 m/s.
següents:
Calculem primer la variació del mòdul de la quantitat de movi-
a) Un automòbil de 275 kg que es mou amb una velocitat ment sabent que la quantitat de moviment inicial és zero per-
de 65 km/h. què la bala parteix del repòs:
m 5 275 kg D p 5 pf 2 p0 5 0,012 ?15 2 0 5 0,18 kg?m/s
v 5 65 km/h 5 18,06 m/s Amb aquest valor i el de l’interval de temps durant el qual
p 5 m v 5 275 ?18,06 5 4 965,28 kg?m/s s’aplica la força de valor constant trobem el valor d’aquesta
força. En mòdul:
b) Una persona de 72 kg que camina amb una velocitat de Dp 0,18
5,5 km/h. F 5 —— 5 —— 5 1,8 N
m 5 72 kg Dt 0,1
v 5 5,5 km/h 5 1,53 m/s Apliquem el teorema de l’impuls lineal, i aïllem F:
p 5 m v 5 72 ? 1,53 5 110 kg?m/s Dt 5 0,1 s i
u
c) Un avió de reacció de 45 t, que es mou amb una veloci- m 5 12 g 5 0,012 kg u
y
tat de 950 km/h. v 5 15 m/s u
u
m 5 45 t 5 4,5 ? 10 4 kg v0 5 0 t
v 5 950 km/h 5 263,89 m/s Dp m v 2 m v0

I 5 F Dt 5 D p F 5 —— 5 ——————
p 5 m v 5 4,5 ?10 4 ? 263,89 5 1,19 ?107 kg?m/s Dt Dt
0,012 ? 15 2 0
3. Un cos de 3 kg de massa es mou en línia recta amb una F 5 ———————— 5 1,8 N
0,1
velocitat constant de 3 m/s. En un moment determinat, se
li aplica una força constant de 12 N durant un temps de
5. El batedor d’un equip de beisbol veu venir la pilota, de
5 s. Determineu la quantitat de moviment i la velocitat
massa 145 g, a una velocitat de 28 m/s, i l’impulsa en sen-
finals.
tit contrari a una velocitat de 42 m/s. La força mitjana que
Calculem la variació de la quantitat de moviment a partir de la n’ha actuat ha estat de 140 N. Trieu les respostes correctes.
força aplicada i de l’interval de temps durant el qual s’aplica
aquesta força constant. En mòdul: Dp 5 m (vf 2 v0) 5 0,145 ? (42 2 (228)) 5 10,15 kg?m/s 5 I
D p 5 F ? D t 5 12 ? 5 5 60 N?s Per tant, les respostes correctes són:
El mòdul de la quantitat de moviment inicial del cos és: A) L’impuls que ha actuat sobre la pilota és de:
p0 5 3 ? 3 5 9 kg?m/s a) 6,09 N?s b) 10,15 N?s c) 2,03 N?s
Per tant, la quantitat de moviment i la velocitat finals valen: La b) I 5 10,15 N?s
pf 5 p0 1 Dp 5 9 1 60 5 69 kg?m/s B) La variació de la quantitat de moviment experimentat
pf 69 per la pilota és de:
vf 5 —— 5 —— 5 23 m/s
m 3 a) 10,15 kg ?m/s
FÍSICA 1 04 71
b) 2,03 kg?m/s Primer calcularem la variació de la quantitat de moviment:

c) 6,09 kg ?m/s Dp 5 m v 2 m v0 5 m (v 2 v0) 5 70 ? (20 2 (25)) 5
La a) Dp 5 10,15 kg?m/s 5 1 750 kg?m/s
Dp 1 750
C) El temps que ha durat el cop ha estat de: F 5 —— 5 ——— 5 7 000 N
Dt 0,25
a) 43,5 ms b) 14,5 ms c) 72,5 ms
El cinturó ha efectuat una força mitjana de 7 000 N.
Dp 10,15
La c) Dt 5 —— 5 ——— 5 72,5 ms Utilitzem la segona llei de Newton per calcular l’acceleració
F 140
efectuada sobre l’ocupant:
6. El mecanisme d’un joc de tir al plat fa una força sobre els F 7 000
F 5 m ? a a 5 —— 5 ——— 5 100 m/s2
plats donada per la funció F (t) 5 96 2 800 t, expressada m 70

en N, que actua entre l’instant t0 5 0 i l’instant en què F
.
s’anul la. Si la massa dels plats val 90 g, amb quina veloci- L’ocupant del vehicle pateix una acceleració de 100 m/s2.
tat surten disparats, si inicialment estan en repòs?
8. Tenint en compte el principi de conservació de la quanti-
tat de moviment, com s’explica el moviment d’un avió de
reacció?
El combustible d’un avió de reacció es crema en una cambra,
que només té un petit orifici perquè els gasos de combustió
puguin sortir cap a l’exterior; per tant, aquests gasos són ex-
pulsats de l’avió a una gran velocitat, i, en contrapartida, l’avió
és impulsat en sentit contrari per tal de que es verifiqui el prin-
cipi de conservació de la quantitat de moviment.
En primer lloc, representem la funció F (t):
j t 0 5 0 F (0) 5 96 2 800 ? 0 5 96 N 9. [Curs 2001-02] Dos patinadors, A i B, amb la mateixa mas-

sa, m 5 40 kg, estan en repòs sobre una pista horitzontal
96 sense fregament apreciable. El patinador A llança a una
j F 5 0 0 5 96 2 800 t 1 t 1 5 ——— 5 0,12 s
800 velocitat horitzontal v 5 2 m/s una bola de massa m 5 6 kg
que recull el patinador B. Calculeu la velocitat final de cada
A continuació, calculem l’impuls a partir del gràfic F-t; si tenim patinador.
en compte que l’àrea tancada per aquest gràfic és l’àrea d’un
triangle de base 0,12 i altura 96, trobem que: Donat que el fregament és negligible, podem aplicar el principi
de conservació de la quantitat de moviment a les diferents si-
0,12 ? 96 tuacions:
I 5 àrea 5 ————— 5 5,76 N?s
2
1) Al sistema format pel patinador A i la bola abans i després
Finalment, apliquem el teorema de l’impuls i aïllem v tenint en del llançament de la bola:
compte que v0 5 0, m 5 90 g 5 0,09 kg:
mA vA 1 mbola vbola 5 mA v9A 1 mbola v9bola
I 5 Dp m v 2 m v 00 5 I
0 5 mA v9A 1 mbola v9bola
I 5,76
v 5 — 5 ——— 5 64 m/s 2mbola v9bola 6?2
m 0,09 v9A 5 —————— 5 ———— 5 0,26 m/s
mA 1 mbola 40 1 6
7. Volem estimar la força mitjana que han d’efectuar els cin- Aquesta és la velocitat del patinador A després del llança-
turons de seguretat sobre els ocupants d’un automòbil ment.
en un accident de circulació. Un automòbil, que portava
una velocitat de 72 km/h, ha xocat contra un mur molt re- 2) Al sistema format pel patinador B i la pilota abans i després
sistent, i, de resultes de l’accident, en 0,25 s ha rebotat de recollir la bola, tenint present que el patinador B i la
amb una velocitat de 18 km/h. Calculeu la força mitja- bola adquireixen la mateixa velocitat final v9B:
na que efectua el cinturó de seguretat sobre un ocupant
de 70 kg de massa i l’acceleració que ha sofert aquesta mB vB 1 mbola vbola 5 (mB 1 mbola) v9B
persona.
0 1 mbola vbola 5 (mB 1 mbola) v9B
v 5 72 km/h 5 20 m/s mbola vbola 6?2
v0 5 218 km/h 5 25 m/s v9B 5 —————— 5 ———— 5 0,26 m/s
mB 1 mbola 40 1 6
m 5 70 kg
Aquesta és la velocitat del patinador B i la bola després del
D t 5 0,25 s llançament.
10. Una granada en repòs explota i es divideix en dos frag- 13. [Curs 2002-03] Un projectil de 20 g va a una velocitat ho-
ments, que surten disparats en la mateixa direcció. Si la ritzontal de 300 m/s i s’encasta en un bloc d’1,5 kg que està
velocitat amb què surt el primer fragment és de 115 m/s, inicialment en repòs. Calculeu la velocitat del conjunt just
calculeu la velocitat, en mòdul, del segon fragment, supo- després de l‘impacte.
sant que la massa d’aquest és la tercera part de la massa
del primer. Després feu un diagrama que representi les si- m 5 20 g 5 0,02 kg
tuacions inicial i final. M 5 1,5 kg
Representa la situació abans i després de l’explosió: v0 5 300 m/s
m1
m 2 5 —— Si considerem el sistema format per el projectil i el bloc al qual
3 s’encasta veiem que no actuen forces exteriors, per tant podem
Apliquem el principi de conservació de la quantitat de movi- aplicar la conservació de la quantitat de moviment:
m1
ment, tenint en compte que v 5 0, m 2 5 ——, i aïllem v29. D p 5 ctnt m v0 1 M ? 0 5 (m 1 M) ? v
3
m ? v0 0,02 ? 300
m1 v 5 ———— 5 —————— 5 3,95 m/s
m v0 5 m 1 v19 1 m 2 v29 m 1 ? (2115) 1 —— v29 5 0 m1M 0,02 1 1,5
3
m 1 v29 5 23 m 1 (2115) v29 5 345 m/s
Activitats finals
11. [Curs 1998-99] Suposeu el cas ideal d’una pilota de tennis
de 80 g de massa que xoca contra una paret vertical i tant Qüestions
abans com després de xocar-hi va a 30 m/s i es mou en la
mateixa direcció horitzontal. S’ha conservat la quantitat 1. Raoneu si és certa l’afirmació següent: «El vector quanti-
de moviment de la pilota durant el xoc? Quant val el mòdul tat de moviment és sempre tangent a la trajectòria d’un
de l’impuls realitzat per la paret sobre la pilota? cos en moviment».
La quantitat de moviment de la pilota no s’ha conservat perquè El vector quantitat de moviment sempre té la direcció del vec-
la paret ha efectuat una força sobre la pilota. Tot i que el mòdul tor velocitat ja que és igual al producte escalar d’aquest vector
de la quantitat de moviment de la pilota és el mateix abans i per la massa, que sempre és una quantitat positiva. Com que el
després del xoc, com que hi ha un canvi en la direcció del mo- vector velocitat instantània és tangent en tot punt a la trajec-
viment, també hi ha un canvi en la quantitat de moviment. tòria del mòbil, el vector quantitat de moviment també ho és.
El mòdul de l’impuls realitzat per la paret sobre la pilota és Per tant, l’afirmació anterior és certa.
igual al mòdul de la variació de la quantitat de moviment:
2. Comenteu com són l’impuls mecànic i la variació de la quan-
I 5 Dp titat de moviment en els casos següents:
I, com que estem en un moviment unidimensional podem pres-
cindir del caràcter vectorial. Per tant: a) Una força que actua durant un interval de temps molt
curt.
I 5 D p 5 m vf 2 v0 5 0,08 ? 230 2 30 5 4,8 N?s
L’impuls tindrà un valor petit, ja que l’interval de temps és
12. Calculeu en mòdul la velocitat de retrocés d’un canó que té molt curt.
una massa de 275 kg, sabent que dispara un projectil de
massa 1,4 kg que surt amb una velocitat de 78 m/s. b) Una força molt petita que actua durant un interval de
temps molt llarg.
L’impuls pot tenir un valor apreciable sempre i quan el valor
de l’interval de temps sigui prou gran per a compensar el
valor de la força. Amb els valors típics d’intervals de temps,
però, l’impuls associat a una força molt petita sol ser també
petit.
m 1 5 275 kg, v19 5 ? i c) Una força molt gran que actua durant un interval de
y temps molt curt.
m 2 5 1,4 kg, v29 5 78 m/s t
En aquest cas l’impuls pot tenir un valor apreciable, ja que
Apliquem el principi de conservació de la quantitat de movi- si bé una magnitud és molt petita, l’altra té un valor molt

ment i aïllem v19: gran, donant un valor de I apreciable; lògicament, aquest

m v 5 m 1 v19 1 m 2 v29 275 v19 1 1,4 ? 78 5 0 valor de I dependrà dels valors de F i de Dt.
v19 5 20,4 m/s
3. Comproveu que les unitats en el SI de l’impuls i de la
En mòdul: v19 5 0,4 m/s quantitat de moviment són equivalents.
FÍSICA 1 04 73
Les unitats en el SI de l’impuls són les del producte d’una força sobre el sistema és nul.la (aquesta suposició és prou bona con-
per un temps, és a dir, el Newton per segon. Tenint en compte siderant negligible el fregament entre l’aigua i la barca). Per
que el Newton és igual al quilogram pel metre dividit pel segon tant, s’ha de conservar la quantitat de moviment del sistema i,
al quadrat, obtenim: en conseqüència, la barca adquireix un valor de quantitat de
m m moviment oposat al de l’home. És a dir, la seva velocitat és
N?s 5 kg — s 5 kg — oposada a la de l’home i per això es mou en sentit contrari.
s2 s
És a dir, obtenim les mateixes unitats en el SI que la quantitat 7. Demostreu el principi de conservació de la quantitat de
de moviment, ja que aquest és el producte d’una massa per una moviment en el cas d’un sistema format per 3 partícules.
velocitat.
Suposem que les partícules interaccionen entre sí segons forces
que tendeixen a separar-les; les partícules s’efectuen forces dos
4. Quan disparem amb una escopeta, sentim una força que
a dos, d’acord amb el principi d’acció-reacció. Per tant, totes
ens impulsa cap enrere. Interpreteu aquest fenomen te-
les forces que tenim són:
nint en compte el principi de conservació de la quantitat
de moviment.
F13 F23
Suposem que el projectil surt disparat en sentit positiu de l’eix
de les X; com que la quantitat de moviment inicial és nul.la
(tant el projectil com l’escopeta estan en repòs), i la quantitat
de moviment del projectil després del tret és positiva, la quan- F12 F21
titat de moviment de l’escopeta ha de ser igual a la del projec-
til, però negativa: l’escopeta surt disparada cap enrere, i l’hem
d’agafar ben fort per aguantar-la.
5. Amb argila tova construïm una bola de la mateixa massa

que una altra bola de goma. Quan les deixem caure des de F31
F32
la mateixa altura, i després d’impactar amb el terra, la bola
d’argila es queda enganxada al terra, mentre que la bola de
goma rebota i assoleix gairebé la mateixa altura. Per a cada j Forces sobre la partícula 1 (degudes a les partícules 2 i 3):
una de les boles, i si considerem els instants de temps just
F 12, F 13.
abans i just després del xoc de les boles amb el terra, s’ha
experimentat la mateixa variació de la quantitat de mo- j Forces sobre la partícula 2 (degudes a les partícules 1 i 3):

viment? F 21, F 23.
S’ha conservat la quantitat de moviment? Quin ha estat j Forces sobre la partícula 3 (degudes a les partícules 1 i 2):

l’impuls mecànic que el terra ha efectuat sobre cada una F 31, F 32.
de les boles?
Cada bola experimenta una variació de la quantitat de movi- Si tenim en compte la tercera llei de Newton:

ment diferent ja que tenen la mateixa massa i la seva veloci- F 12 5 2F 21; F 13 5 2F 31; F 23 5 2F 32
tat varia de forma diferent. Si p0 és la quantitat de moviment
inicial de cada una de les boles (treballem en una dimensió i Per tant, la força total del sistema és nul.la:
amb el sentit positiu d’Y habitual), la bola d’argila experimenta
Dp 5 p0 i la de goma, Dp 5 2 p0. És a dir, la quantitat de mo- S F 5 F 12 1 F 21 1 F 13 1 F 31 1 F 23 1 F 32 5

viment no s’ha conservat i l’impuls del terra sobre la bola d’ar- 5 F 12 2 F 12 1 F 13 2 F 13 1 F 23 2 F 23 5 0
gila val: I 5 p0 i sobre la de goma, I 5 2 p0.
Reagrupant els termes de l’anterior expressió per a cada partí-
6. Un home està dret sobre una barca a prop del moll. En un cula, i suposant que aquestes forces són constants i que actuen
moment donat, salta a terra. Per què creus que quan l’ho- durant un interval de temps Dt:

me salta, la barca es mou en sentit contrari? S F 5 ( F 12 1 F 13) 1 ( F 21 1 F 23 ) 1 ( F 31 1 F 32 ) 5
Aquesta qüestió es pot resoldre per dos procediments dife-
D p1 D p2 D p3
rents: 5 ——— 1 ——— 1 ——— 5 0
Dt Dt Dt
1r. Quan l’home vol saltar a terra, cal que la barca l’empenti a
ell endavant; per tant, ell ha d’empentar la barca cap enrere, D p1 1 D p2 1 D p3 5 0 D ( p1 1 p2 1 p3 ) 5
d’acord amb el principi d’acció-reacció. Com que la barca es pot
5 0 p 1 1 p 2 1 p 3 5 constant
moure dins l’aigua, en ser empentada per l’home es mou en
sentit contrari a ell.
8. Dues boles, una d’elles amb una massa 5 vegades més gran
2n. Considerem el sistema format per l’home i la barca. Inicial- que l’altra, van a la mateixa velocitat en mòdul i experi-
ment la seva quantitat de moviment total és nul. En un moment menten un xoc frontal, a conseqüència del qual queden
donat, l’home salta i, per tant, té una certa quantitat de movi- unides. El mòdul de la velocitat final és, respecte del de la
ment en una direcció. En aquest instant, la força neta externa velocitat inicial:
a) La meitat. 2. Una pilota de tennis de massa 21 g que es mou horitzontal-

ment amb una velocitat de 75 km/h xoca contra una paret
b) Dues terceres parts.
vertical i surt disparada en sentit contrari. Calculeu la força
c) La quarta part. mitjana efectuada per la paret sobre la pilota, suposant que
ha actuat durant un temps de 0,08 s, i que la pilota surt
d) Continua sent el mateix.
disparada amb la mateixa velocitat, en mòdul.
Per conservació de la quantitat de moviment i tenint en compte
que m1 5 5 m2 resulta:
m1 ? v 1 m2 ? (2v) 5 (m1 1 m2) ? v9
2
4 m2 v 5 6 m2 v2 v9 5 — v
3
Per tant, l’opció correcta és la b).
abans xoc després xoc
9. Un cos es mou amb una velocitat determinada i interaccio-
na amb un segon cos que està inicialment en repòs. Quina Representa la situació:
és la relació entre les masses d’ambdós cossos si, de resul-
tes de la interacció, la velocitat final del primer es redueix m 5 21 g 5 0,021 kg
a la meitat, i la velocitat final del segon és el doble de la v0 5 75 km/h 5 20,83 m/s
que portava inicialment el primer?
|v| 5 |v0| 5 20,83 m/s
Considerant que en tot moment els cossos es mouen en el sen-
Dt 5 0,08 s
tit positiu de l’eix X, i tenint en compte com són les velocitats
entre si, tenim que: Apliquem el teorema de l’impuls lineal i aïllem F:
m 1 v1 1 m 2 v2 5 m 1 v19 1 m 2 v29 Dp m v 2 m v0
I 5 F Dt 5 D p F 5 —— 5 —————— 5
1 2 Dt Dt
v
m 1 v 1 m 2 ? 0 5 m 1 — 1 m 2 (2 v )
2 0,021 ? 20,83 2 0,021 ? (220,83)
5 ————————————————— 5 10,94 N
m1 0,08
m 1 5 —— 1 2 m 2
2
2 m1 5 m1 1 4 m2 2 m1 2 m1 5 4 m2 m1 5 4 m2 3. En el moment en què un tennista està a punt d’impulsar
la pilota, de massa 25 g, aquesta porta una velocitat de
84 km/h. Sabent que la força mitjana que aplica el jugador
Problemes sobre la pilota és de 26 N, i que aquesta actua durant un
interval de temps de 0,05 s, calculeu la velocitat final de la
1. Un automòbil es mou amb una velocitat de 110 km/h. El pilota, suposant que aquesta surt en la mateixa direcció,
conductor acciona els frens durant 1,2 s i la seva velocitat però en sentit contrari, a la velocitat inicial.
disminueix fins a 80 km/h. Si la massa total és de 435 kg,
calculeu:
v0 5 110 km/h 5 30,56 m/s i
u
v 5 80 km/h 5 22,22 m/s u
y
u
D t 5 1,2 s u
t
m 5 435 kg
a) La variació de la quantitat de moviment.

p0 5 m v0 5 435 ? 30,56 5 1,33 ? 10 4 N?s abans xoc després xoc
p 5 m v 5 435 ? 22,22 5 9,67 ? 103 N?s
D p 5 p 2 p0 5 9,67 ?103 2 1,33 ? 10 4
Representa la situació, suposant que la velocitat inicial és ne-
D p 5 23 630 N?s gativa:
m 5 25 g 5 0,025 kg i
b) La força mitjana amb què es frena l’automòbil, aplicant u
el teorema de l’impuls mecànic. v0 5 84 km/h 5 23,33 m/s u
y
u
Dp 23 630 F 5 26 N u
I 5 F D t 5 D p F 5 —— 5 ———— 5 23 025 N t
Dt 1,2 Dt 5 0,05 s
FÍSICA 1 04 75
Apliquem el teorema de l’impuls lineal i aïllem v: Calculeu l’impuls mecànic, la quantitat de moviment final i
la velocitat final del cos, suposant que inicialment la seva
I 5 F D t 5 D p m v 2 m v0 5 F Dt
velocitat és de 2,3 m/s.
F Dt 1 m v0
v 5 ——————— Calculem l’impuls, calculant l’àrea del triangle definit pel gràfic
m F-t, tenint en compte que correspon a l’àrea d’un triangle de
26 ? 0,05 1 0,025 ? (223,33) base 0,4 i altura 2,4:
v 5 ——————————————— 5
0,025 0,4 ? 2,4
I 5 àrea 5 ————— 5 0,48 N?s
5 28,67 m/s 5 103,2 km/h 2
4. Una pilota de golf de massa 30 g que està inicialment en Per calcular la quantitat de moviment final, apliquem el teore-
repòs és impulsada pel jugador i agafa una velocitat de ma de l’impuls, amb v0 5 2,3 m/s i m 5 850 g 5 0,85 kg.
104 km/h. Aplicant el teorema de l’impuls mecànic, esti- I 5 D p p 2 p0 5 I
meu quina ha estat la força mitjana efectuada sobre la pilo-
ta, suposant que aquesta ha actuat durant un interval de p 5 I 1 p 0 5 0,48 1 0,85 ? 2,3 5 2,4 N?s
temps de 0,07 s.
Per últim, calculem la velocitat final:
m 5 30 g 5 0,03 kg i
u p 2,4
v 5 104 km/h 5 28,89 m/s u p 5 m v v 5 — 5 ——— 5 2,9 m/s
y m 0,85
Dt 5 0,07 s u
u
t
v0 5 0 7. Sobre una pilota de tennis, de 35 g de massa, actua la força
Dp m v 2 m v 00 donada per l’expressió F (t) 5 22 2 2 ? 102 t, on F només
I 5 F Dt 5 D p F 5 —— 5 ——————— 5 adopta valors positius i t0 5 0. Calculeu:
Dt Dt
0,03 ? 28,89 m 5 35 g 5 0,035 kg; F (t) 5 22 2 2 ? 10 2 t
5 ——————— 5 12,4 N
0,07 a) El temps durant el qual ha actuat la força, i dibuixeu el
gràfic de F en funció de t.
5. Un automòbil que està sortint d’una població per una carre-
tera recta va a una velocitat constant de 50 km/h. Quan ja Com que F només adopta valors positius, tenim que:
n’ha sortit, el conductor, de 64 kg de massa, veu un senyal
22 2 2 ? 10 2 t . 0 2 ? 10 2 t , 22
que li permet augmentar la velocitat fins a 80 km/h, i ac-
celera durant mig minut fins a assolir aquesta velocitat. 22
t , ———— 5 0,11 s
Determineu, aplicant el teorema de l’impuls: 2 ? 10 2
a) La variació de la quantitat de moviment que ha experi- Per tant, F ha actuat entre t 0 5 0 i t 1 5 0,11 s.
mentat el conductor.
El gràfic F-t és (F (0) 5 22 2 2 ? 10 2 ? 0 5 22 N):
vi 5 50 km/h 5 13,89 m/s
vf 5 80 km/h 5 22,22 m/s

D p 5 m ( 2 vi ) 5 64 ? (22,22 2 13,89) 5 533 kg?m/s
vf
b) La força mitjana sobre el conductor en la direcció del

seu moviment durant aquest interval de temps.
D t 5 0,5 min 5 30 s

Dp 533
F 5 —— 5 ——— 5 17,8 N b) La velocitat final de la pilota, suposant que està inicial-
Dt 30 ment en repòs.
6. Un cos de 850 g és impulsat amb una força donada pel grà- Calculem en primer lloc l’impuls a partir de l’àrea del trian-
fic següent (fig. 4.11): gle definit pel gràfic F-t (base: 0,11 s i altura: 22 N):
F (N) 0,11 ? 22
I 5 ————— 5 1,21 N?s
2
3
2,4 Finalment, apliquem el teorema de l’impuls i aïllem v (v0 5 0):
2
I
I 5 D p m v 2 m v0 5 I v 5 —
1 m
1,21
0,25
v 5 ———— 5 34,57 m/s 5 124,5 km/h
0,1 0,2 0,3 0,4 t (s) 0,035
8. En un experiment de laboratori, s’ha determinat el gràfic de I 5 Dp 5 m ? (vf 2 vi)

la força efectuada per un bloc de fusta fix sobre un corró
I 0,543
de 37 g de massa que xoca amb ell i que porta una velocitat vf 5 — 1 vi 5 ———— 1 (28,3) 5 6,36 m/s
inicial de 8,3 m/s, utilitzant un sensor de força i analitzant m 0,037
les mesures obtingudes amb un programa informàtic. Per
fer-ne el tractament, el gràfic obtingut (fig. 4.12) s’ha su- 9. La força que actua sobre un cos de massa 1,8 kg ve donada
perposat sobre una quadrícula, en la qual, en cada quadret, per la funció F (t) 5 5 2 4 t, expressada en N. Calcula la
el costat horitzontal representa 0,005 s i el costat verti- velocitat final del cos, suposant que la força actua entre els
cal, 1 N. instants t0 5 0 i t 5 1 s i que el cos es mou inicialment a
una velocitat de 3,5 m/s.
F (N)
14
12
10
8
6
4
2
0,02 0,04 0,06 0,08 0,10 0,12 t (s)
Determineu la velocitat final del corró. (Indicació: determi- Representem la funció F (t) tenint en compte que la força actua
neu l’impuls calculant, en el gràfic F-t, les àrees per defecte entre t 0 5 0 i t 5 1 s.
i per excés).
j t 0 5 0 F (0) 5 5 2 4 t 5 5 2 4 ? 0 5 5 N
m 5 37 g 5 0,037 kg j t 5 1 s F (1) 5 5 2 4 ? 1 5 5 2 4 5 1 N
vi 5 28,3 m/s
Calculem l’impuls a partir del gràfic F-t. En aquest cas, l’àrea
vf 5 ? tancada per aquest gràfic es compon d’un triangle de base 1 i
altura 5 2 1 5 4, i un rectangle de base 1 i altura 1:
Primer calcularem l’impuls efectuat pel bloc de fusta sobre el
corró calculant l’àrea del gràfic F-t. Com que no és una àrea re- 1?4
I 5 àrea 5 ——— 1 1 ? 1 5 2 1 1 5 3 N?s
gular mesurarem l’àrea per excés i per defecte amb l’ajuda de la 2
quadrícula i tenint en compte que cada quadrícula equival a
0,005 N?s: Apliquem el teorema de l’impuls i aïllem v tenint en compte que
m 5 1,8 kg i v0 5 3,5 m/s:
F (N)
I 5 D p m v 2 m v0 5 I
14
I 1 m v0 I
12 v 5 ————— 5 — 1 v0 5
10 m m
8
3
6 5 —— 1 3,5 5 5,2 m/s
4
1,8
2
10. [Curs 1999-2000] Un cos es mou amb una velocitat de 5 m/s.
0,02 0,04 0,06 0,08 0,10 0,12 t (s) Si de cop es trenca en dues parts iguals de manera que una
d’elles es mou amb una velocitat de 2 m/s en la mateixa
F (N) direcció i sentit que el cos original, quina serà la velocitat
14 (en mòdul, direcció i sentit) de l’altra part?
12
Apliquem la conservació del moment lineal:
10
8 m m
6
m ? 5 5 — ? 2 1 — v9 v9 5 8 m/s
2 2
4
2 L’altra part es mou a 8 m/s en la mateixa direcció i sentit que el
cos original i que la part que es mou a 2 m/s.
0,02 0,04 0,06 0,08 0,10 0,12 t (s)
11. Una vagoneta es mou sobre un carril horitzontal amb una

Ad 5 92 quadrets i Ad 1 Ae 92 1 125 velocitat de 24 km/h i porta una persona de 71 kg de mas-
y A 5 ———— 5 ————— 5
Ae 5 125 quadrets t 2 2 sa. En un moment determinat, la persona salta de la va-
goneta amb una velocitat de 2,3 m/s respecte del terra,
5 108,5 quadrets I 5 108,5 ? 0,005 5 0,543 N?s en sentit contrari al del moviment de la vagoneta. Feu un
FÍSICA 1 04 77
esquema que representi les situacions inicial i final, i cal- a) S’ha conservat la quantitat de moviment de la primera
culeu la velocitat final de la vagoneta, sabent que aquesta bola?
té una massa de 198 kg i sense tenir en compte el fre-
Dp1 5 m1 (v91 2 v1) 5 0,120 ? (1,8 2 3,8) 5 20,24 kg?m/s.
gament.
No es conserva.
b) Quin impuls ha efectuat la primera bola sobre la segona?

La variació de la quantitat de moviment de la primera bola
és deguda a l’impuls que ha exercit la segona bola. Pel prin-
cipi d’acció-reacció, l’impuls de la primera bola sobre la se-
gona és igual a I12 5 2I21 5 0,24 N?s.
m 1 5 198 kg, v1 5 24 km/h 5 6,67 m/s, v19 5 ?
c) Quina força mitjana ha efectuat la primera bola sobre la
m 2 5 71 kg, v2 5 24 km/h 5 6,67 m/s, v29 5 22,3 m/s segona? I la segona sobre la primera?
Apliquem el principi de conservació de la quantitat de movi- Són forces d’acció-reacció. Per tant, són oposades i de mò-
ment i aïllem v1’: I 0,24
dul igual i de valor: F 5 —— 5 ——— 5 3,43 N
m 1 v1 1 m 2 v2 5 m 1 v19 1 m 2 v29 Dt 0,07
198 ? 6,67 1 71 ? 6,67 5 198 v19 1 71 (22,3) 14. Un dia en què ha nevat força s’ha dipositat una gran quanti-
v19 5 9,89 m/s 5 35,6 km/h tat de neu sobre el sostre d’una estació; en el moment en
què una màquina de tren de 9,1 t passa per l’estació, li cauen
12. Un estudiant de física vol comprovar experimentalment el a sobre 396 kg de neu. Calculeu la velocitat que portava la
principi de conservació del moment lineal en un billar, i màquina, sabent que la seva velocitat final és de 23 km/h i
utilitza un sensor de moviment per tal de determinar les que la neu ha caigut suaument.
velocitats d’una bola abans i després de xocar amb una de m 1 5 9,1 t 5 9,1 ? 103 kg; v1 5 ?
les bandes, i els temps d’impacte. Llança una bola de 120 g
de massa en direcció perpendicular a una de les bandes, m 2 5 396 kg; v2 . 0 (ja que ha caigut suaument)
que rebota en la mateixa direcció. Les velocitats de la bola m T 5 m 1 1 m 2 5 9,1 ? 10 3 1 396 5 9,496 ? 10 3 kg;
mesurades just abans del xoc amb la banda i just després
són, en mòdul, de 3,2 m/s i de 2,8 m/s, respectivament, v9 5 23 km/h 5 6,39 m/s
amb un temps d’impacte amb la banda de 0,15 s.
Apliquem el principi de conservació de la quantitat de movi-
a) S’ha conservat la quantitat de moviment de la bola? ment i aïllem v1:
Dp 5 m (vf 2 v0) 5 0,120 ? (23,2 2 2,8) 5 m 1 v1 1 m 2 v2 5 m T v9
5 20,72 kg?m/s 9,1 ? 10 3 ? v1 5 9,496 ? 10 3 ? 6,39

v1 5 6,67 m/s 5 24 km/h
b) Quin impuls ha efectuat la banda sobre la bola?
I 5 Dp 5 20,72 N?s 15. Els astronautes d’un transbordador espacial de 47,5 t es
volen allunyar d’una estació espacial i tornar a la Terra. En
c) Quina força mitjana ha efectuat la banda sobre la bola? un moment donat, engeguen els motors i els gasos de com-
I la bola sobre la banda? bustió són expulsats a una velocitat de 720 m/s respecte de
l’estació. Calculeu l’augment de velocitat que experimenta
Dp 0,72 el transbordador, sabent que inicialment està en repòs res-
F 5 ——— 5 ——— 5 4,8 N, són forces d’acció-reacció.
Dt 0,15 pecte de l’estació i que la massa dels gasos expulsats és de
950 kg.
13. L’estudiant del problema anterior realitza un segon experi- m 5 47,5 t 5 4,75 ? 10 4 kg; v 5 0
ment. Llança la bola anterior contra un altra bola de 100 g
inicialment en repòs, i mesura una velocitat per a la primera m1 5 950 kg; v19 5 720 m/s
bola tot just abans del xoc de 3,8 m/s. Les velocitats de m 2 5 4,75 ? 10 4 2 950 5 4,655 ? 10 4 kg; v29 5 ?
les boles just després del xoc són, respectivament, d’1,8 m/s
i de 2,4 m/s, totes dues en el mateix sentit que la velocitat Apliquem el principi de conservació de la quantitat de movi-
inicial de la primera bola, i el temps d’impacte ha estat de ment i aïllem v29:
0,07 s. m v 5 m1 v19 1 m2 v29
Dades: 950 ? 720 1 4,655 ? 10 4 v29 5 0
m1 5 0,120 kg; m2 5 0,100 kg 950 ? 720
v29 5 2 —————— 5 214,7 m/s
v1 5 3,8 m/s; v2 5 0 4,655 ?10 4
v91 5 1,8 m/s; v92 5 2,4 m/s Dv 5 14,7 2 0 5 14,7 m/s
j Unitat 5. Treball i energia 4. Volem moure un trineu per una pista de gel horitzontal
amb velocitat constant, i apliquem una força de 40 N que
forma un angle de 35º amb l’horitzontal.
Activitats Primer dibuixem un esquema de les forces que actuen sobre el
trineu:
1. Justifiqueu en quines de les situacions següents es realit-
za treball i en quines no:
a) Empenyem un moble molt pesat sense aconseguir moure’l. a
b) Aguantem una bossa plena de menjar a la cua del super-

mercat sense que la cua avanci.
c) Un jugador de bàsquet llança la pilota a la cistella.
d) Donem corda a una joguina mecànica.
a) Quin és el treball efectuat per la força aplicada quan el
e) Aguantem una maleta mentre ens desplacem horitzon- trineu es desplaça 10 m?
talment.
Calculem el treball:
f ) Aguantem una maleta mentre pugem per unes escales.
W 5 F (cos a) d 5 40 ? cos 35° ? 10 5 328 J
En a) i b) no es realitza treball perquè no hi ha desplaçament.
En c), d) i f) es fa treball perquè s’aplica una força sobre un cos b) Quina és la força de fregament efectuada per la pista
que es desplaça en una direcció no perpendicular a la força, tot sobre el trineu?
i que en c) s’aplica durant un instant de temps molt petit (men- Com que el trineu no té acceleració en la direcció X ja que
tre la pilota es desplaça sobre les mans). En e) no es fa treball es mou a velocitat constant, la força de fregament és opo-
perquè la força aplicada és perpendicular al desplaçament. sada al component horitzontal de la força F i els treballs
respectius també seran oposats. Per tant, la força de fre-
2. Un objecte es desplaça 10 m quan hi actua una força de gament la podem trobar a partir del resultat de l’apartat
20 N. Calculeu el treball realitzat sobre l’objecte, quan la anterior:
força:
Wfregament 2WF 328
Ff 5 —————— 5 ——— 5 2——— 5 232,8 N
a) Té el mateix sentit que el desplaçament de l’objecte. d d 10

W 5 F D r W 5 20 ? 10 5 200 J El signe negatiu indica que la força de fregament té el sen-
tit negatiu de l’eix X.
b) Té sentit contrari al desplaçament de l’objecte.
W 5 20 ? 10 ? cos 180° 5 2200 J c) Quan val el coeficient de fregament si la massa del tri-
neu val 30 kg?
c) És perpendicular al desplaçament de l’objecte. Com que el trineu està en moviment, actua el fregament
W 5 20 ? 10 ? cos 90° 5 0 dinàmic que val:
Ff
Ff 5 md N md 5 ——
3. Volem moure un armari de massa 100 kg. Si la força de N
fregament amb el terra és de 250 N: Així, podem determinar el coeficient de fregament dinàmic
a partir de la força de fregament i de la força normal. Per
a) Quina és la força mínima que cal fer per moure’l? trobar el valor d’aquesta última imposem la condició d’equi-
F 2 Ff 5 m a F 5 Ff 5 250 N libri de forces en la direcció Y, donat que en aquesta direc-
ció el cos no té acceleració. En mòdul:
b) Amb quina acceleració es mourà si apliquem una força F sin a 1 N 5 m g N 5 m g 2 F sin a
horitzontal constant de 300 N?
Per tant:
F 2 Ff 5 m a 300 2 250 5 100 a
Ff 32,8
50 md 5 ———————— 5 ——————————— 5 0,12
a 5 —— 5 0,5 m/s2 m g 2 F sin a 30 ? 9,8 2 40 sin 35°
100
d) Quin treball net s’ha efectuat sobre el trineu?
c) Quin és el treball resultant durant els 10 s inicials?
Sobre el trineu s’ha efectuat un treball total nul ja que la
W 5 (F 2 Ff ) D x força neta és nul.la.
1 1
Dx 5 — a Dt 2 D x 5 — ? 0,5 ? 102 5 25 m 5. Un bloc de fusta de 7,5 kg de massa baixa per un pla incli-
2 2
nat (a 5 37º) des d’una altura de 4 m. Si el pla inclinat té
W 5 (300 2 250) ? 25 5 1 250 J un coeficient de fregament de 0,18, determineu el treball
FÍSICA 1 05 79
realitzat pel pes del cos, pels components tangencial i I el treball associat val:
normal del pes, i per la força de fregament.
h 1,75
El treball realitzat pel pes és: m ? g ? h 5 7,5 ? 9,8 ? 4 5 294 J W 5 fmín grua d 5 fmín grua ——— 5 8,22 ? 103 ———— 5
sin a sin 30°
El treball realitzat pel component normal del pes no fa treball 5 3,44 ? 104 J
perquè és perpendicular al desplaçament.
Per tant, el treball realitzat pel component tangencial del pes 7. Un cos de massa m està unit a una molla que compleix la
és igual al treball realitzat pel pes que ja hem calculat abans. Si llei de Hooke, segons la funció F 5 8 x, en unitats del SI.
es vol, es pot comprovar: Calculeu el treball necessari per deformar-la 10 cm.
h F (x) 5 8 x x (m) F (N)
Wtan genc 5 m ? g ? sin a ? d 5 m ? g ? sin a ? ——— 5 m ? g ? h
sin a 0 0
El treball realitzat per la força de fregament val: 0,1 0,8
W 5 2m N d 5 2m ? m ? g ? cos a ? d 5
h
5 2m ? m ? g ? cos a ? ——— 5 270,2 J
sin a
6. Una grua ha de pujar un automòbil avariat de 1 250 kg de

massa fins a la seva plataforma, a 1,75 m d’altura respecte
del terra, mitjançant uns rails que formen un cert angle
amb l’horitzontal i que presenten un coeficient de frega-
ment de 0,35. Quina força mínima ha de fer el motor ele-
vador de la grua i quin treball efectua si l’angle és de 20º? 1
W 5 — ? 0,8 ? 0,1 5 0,04 J
I si l’angle és de 30º? A quina conclusió arribem? Per què 2
creus que són útils els plans inclinats?
Primer dibuixem un esquema de les forces que actuen sobre el 8. Estirem una molla fins a una longitud determinada x9 des
cotxe: de la seva posició d’equilibri. El treball W9 que haurem de
realitzar, com serà respecte del que hauríem de realitzar
(W) per estirar la molla una longitud x quatre vegades més
gran que x9?
1
W 5 — k (Dx)2
2
1
Si Dx9 5 4 D x, aleshores W9 5 — k (4 D x)2 5 16 W. El tre-
2
La força mínima que ha de fer la grua és igual a la suma del ball que hem de realitzar és 16 vegades més gran.
component tangencial del pes i del màxim valor de la força de
fregament estàtic, per tal de poder iniciar el moviment: 9. Una partícula de 9 g de massa inicialment en repòs a l’ori-
gen de coordenades es posa en moviment en l’eix X quan hi
Fmín grua 5 Fmàx f 1 px 5 m N 1 m g sin a actua una força neta Fx que ve donada pel gràfic següent
Per altra banda, la força normal és igual al component perpen- (fig. 5.17).
dicular del pes:
N 5 py 5 m g cos a F (N)
Per tant, la força mínima que ha de fer la grua és: 20
Fmín grua 5 m g (m cos a 1 sin a)

Si a 5 20° s’obté:
fmín grua 5 1 250 ? 9,8 (0,35 cos 20° 1 sin 20°) 5 8,22 ? 103 N
10 20 30 40 50 60 X (cm)
I el treball associat val:
h 1,75
W 5 fmín grua d 5 fmín grua ——— 5 8,22 ? 103 ———— 5
sin a sin 20° 20
5 4,21 ? 104 J
Si a 5 30° s’obté: Determineu el treball realitzat sobre la partícula quan es
desplaça entre les posicions x 5 0, x 5 20 cm, i entre
fmín grua 5 1 250 ? 9,8 (0,35 cos 30° 1 sin 30°) 5 9,84 ? 103 N x 5 20 cm, x 5 50 cm.
La gràfica defineix dues àrees diferents: amb moviment uniformement accelerat i assoleix l’altura
d’1,15 m. Continua amb velocitat constant i, en arribar a
j l’àrea triangular de 10 cm de base i 20 N d’altura:
l’altura de 7,85 m, frena durant 1,1 s fins a aturar-se al
20 ? 0,1 tercer pis. Determineu els treballs i les potències desen-
A1 5 ———— 5 1 volupats pel motor de l’ascensor en els tres trams del seu
2
recorregut.
j l’àrea rectangular de 10 cm de base i 20 N d’altura:
Primer tram:
A2 5 20 ? 0,1 5 2
v0 5 0
Calculem, per tant, el treball W1 realitzat sobre la partícula Dx 5 1,15 m
quan es desplaça entre les posicions x 5 0 i x 5 20 cm com la
Dt 5 1,1 s
suma de les àrees:
1
W1 5 A1 1 A2 5 3 J D x 5 v0 ? Dt 1 — a ? Dt 2
2
i el treball entre x 5 20 cm i x 5 50 cm com: 2 Dx 2 ? 1,15
a 5 ——— 5 ———— 5 1,9 m/s2
W1 5 A1 2 A2 2 A1 5 22 J Dt 2 (1,1)2
10. Calculeu el treball en quilowatts hora i la potència en qui- v 5 v0 1 a ? D t 5 1,9 ? 1,1 5 2,09 m/s
lowatts desenvolupats per un carretó elevador en aixecar
500 kg de totxos i col.locar-los a una altura de 20 m en un Segona llei de Newton
temps de 30 s. Com varia el resultat si els col.loca de cop o F1 2 p 5 m ? a F 5 m ? (a 1 g) 5 1 600 ? (1,9 1 9,8) 5
si els va col.locant, en el mateix temps total, en grups de
250 kg? 5 1,87 ? 104 N
W 5 F D x W 5 m g h 5 500 ? 9,8 ? 20 5 98 000 J W1 5 F1 ? Dx 5 1,87 ? 104 ? 1,15 5 2,15 ? 104 J
1 kWh W1 2,15 ? 104

98 000 J ? —————— 5 0,027 kWh P1 5 —— 5 ————— 5 1,96 ? 104 W
3,6 ? 106 J Dt 1,1
La potència desenvolupada ve donada per: Segon tram:

W 9,8 ? 104 J Dx 5 7,85 2 1,15 5 6,70 m
P 5 —— 5 —————— 5 3,3 kW
Dt 30 s v 5 2,09 m/s
Dx 6,70
Si en comptes d’aixecar-los de cop, ho fem en grups de 250 kg, D t 5 —— 5 ——— 5 3,2 s
es realitza dues vegades un treball de valor la meitat que l’ante- v 2,09
rior, perquè la massa cada vegada és la meitat. El treball total v 5 ctnt
no varia i, per tant, tampoc varia la potència desenvolupada si
el treball total es realitza en el mateix interval de temps. a50
F2 5 m ? g 5 1 600 ? 9,8 5 1,57 ? 104 N
11. Un motor elèctric desenvolupa una potència mitjana de
2,5 CV. Si desenvolupa una potència d’1,2 kW, quin és el W2 5 F2 ? Dx 5 1,57 ? 104 ? 6,70 5 1,05 ? 105 J
rendiment d’aquest motor? W2 1,05 ? 105
P2 5 —— 5 ————— 5 3,28 ? 104 W
P 5 1,2 kW i 1 200 W Dt 3,2
u h 5 —————————— 5 0,65
y 735 W
u 2,5 CV ? ———— Tercer tram:
Pd 5 2,5 CV t 1 CV
Dx 5 9 2 7,85 5 1,15 m
12. Una màquina de 8 CV funciona durant una hora i mitja. Quin Dt 5 1,1 s
treball ha desenvolupat? Doneu el resultat en joules i en v0 5 2,09 m/s
quilowatts hora.
v50
W 5 Pt
0 2 v0 22,09
735 W 60 s v 5 v0 1 a ? Dt a 5 ———— 5 ——— 5 21,9 m/s
W 5 80 CV ? ———— ? 90 min ? ———— 5 3,17 ? 107 J Dt 1,1
1 CV 1 min
Segona llei de Newton
1 kWh
3,17 ? 107 J ? —————— 5 8,82 kWh F3 2 p 5 m ? a F3 5 1 600 ? (21,9 1 9,8) 5 1,26 ? 104 N
3,6 ? 106 J
W3 5 F3 ? Dx 5 1,26 ? 104 ? 1,15 5 1,45 ? 104 J
13. Un ascensor de 1 600 kg puja des de la planta baixa d’un
edifici fins al tercer pis, a 9 m d’altura. Arrenca des del W3 1,45 ? 104
P3 5 —— 5 ————— 5 1,32 ? 104 W
repòs de manera que, durant els primers 1,1 s, es mou Dt 1,1
FÍSICA 1 05 81
14. Una bomba eleva 10 m3 d’aigua a una altura de 30 m en un Exemples de fonts energètiques no renovables:
temps de 7 minuts i mig. Calculeu la potència de la bomba
j El carbó utilitzat en màquines de vapor antigues. La seva
i el seu rendiment si ha consumit una potència total de
10 kW. energia química es transformava en treball mecànic.
j El petroli emprat per fabricar la benzina que es transforma
103 kg
m 5 10 m3 ? ——— 5 104 kg en treball mecànic dels vehicles.
1 m3
j La fusta, la combustió de la qual també serveix per obtenir
D t 5 7,5 min 5 450 s
vapor amb el qual aconseguir treball mecànic. Si els boscos
D x 5 30 m es sobreexploten, aquesta font energètica és no renovable.
Pc 5 10 kW j El gas natural, també utilitzat per escalfar líquids.
W F?Dx m ? g ? Dx 104 ? 9,8 ? 30
Pu 5 —— 5 ——— 5 ———— 5 —————— 5 j Els producte agrícoles poden ser considerats com no renova-
Dt Dt Dt 450 bles si el sòl se sotmet a una sobreexplotació. L’energia quí-
5 653 W ù 0,65 kW mica que contenen permeten el creixement i el moviment a
altres éssers vius; és a dir, el treball mecànic.
Pu 0,65 kW
h 5 —— 5 ———— 5 0,065 j Els productes ramaders i de la pesca també són no renova-
Pc 10 kW
bles si les fonts són sobreexplotades.
15. En uns grans magatzems, una cinta transportadora de 35 m j Els radioisòtops naturals, l’energia nuclear dels quals s’utilit-
de llarg puja 20 persones de massa total 1 450 kg des de za en les centrals nuclears per obtenir vapor per moure les
la planta baixa fins a la 1a planta, a 6 m d’altura, a una turbines del generador. Tot i que alguns radioisòtops tenen
velocitat de 0,25 m/s. Determineu el rendiment del motor una vida mitjana molt gran, a la llarga s’exhauriran.
de la cinta si aquest ha consumit una potència d’1,56 CV
per pujar les 20 persones. 17. Quin factor influeix més en el valor de l’energia cinètica, la
W 5 F Dy cos a 5 m g D y cos a 5 massa de la partícula o la velocitat?
6 1
5 1 450 ? 9,8 ? 35 —— 5 85 260 J Ec 5 — m v 2
35 2
DW DW 85 260 La velocitat afecta més a l’energia cinètica de la partícula, ja
P 5 —— 5 —— v 5 ———— 0,25 5 609 W
Dt Dy 35 que en l’expressió està elevada al quadrat.
1 CV
P 5 609 W ———— 5 0,828 CV 18. Tenim dos cossos de masses una el doble que l’altra. La ve-
735 W
locitat del cos més lleuger és el doble que la del cos més
Pu 0,828 pesat. Quina afirmació és la correcta? Raoneu-ho.
h 5 —— 5 ———— 5 0,53 53 %
Pc 1,56 a) Els dos tenen la mateixa energia cinètica.
16. Citeu set exemples de fonts energètiques tant renovables b) S’han desplaçat el mateix en el mateix interval de temps.
com no renovables. Quines aplicacions tenen? En quina for- c) El cos més lleuger té el doble d’energia cinètica que el
ma fan treball? cos més pesat.
Exemples de fonts energètiques renovables: d) El cos més pesat té el doble d’energia cinètica que el cos
j L’energia eòlica utilitzada per moure les pales d’un aerogene- més lleuger.
rador o les aspes d’un molí.
j L’energia cinètica d’un riu que fa un treball en moure una Cos 1 Cos 2
sínia.
m1 5 2 m2 m2
j L’energia solar que es pot utilitzar en un forn solar per escal-
far aigua i el vapor obtingut pot moure una turbina. v1 v2 5 2 v1
j L’energia geotèrmica del subsòl que també es pot utilitzar
per escalfar aigua. 1 1
Ec1 5 — m 1 v 21 5 — 2 m 2 v 21 5 m 2 v 21
2 2
j L’energia maremotriu que es pot utilitzar per moure turbines.
1 1
j L’energia de la biomassa a partir de la qual es poden obtenir Ec2 5 — m 2 v 22 5 — m 2 (2 v 21) 5 2 m 2 v 21
biocombustibles, la combustió dels quals es transforma en 2 2
treball mecànic en un vehicle.
Si relacionem les dues expressions:
j L’energia química de la recombinació de l’hidrogen amb l’oxi-
gen es transforma en treball mecànic en alguns vehicles, Ec1 m 2 v 21 1
—— 5 ————— 2 5
— 2 Ec1 5 Ec2
com ara autobusos urbans. Ec2 2 m2v1 2
La resposta correcta és la c). El cos més petit té el doble d’ener- Com que W 5 DEc, llavors:
gia cinètica que el cos més pesat.
dll—2ll——
lll?lll
? 1,46 10 llllllllll
5
——— 1 1 ——2 5
1 30 2
— m (v 2f 2 v 20) 5 W vf 5
19. Amb l’ajut d’una corda aixequem un cos de 4,5 kg, inicial- 2 1 410 3,6
ment en repòs, a una altura de 5 m fent una força de 125 N. 5 16,6 m/s 5 60 km/h
De les següents proposicions, trieu la resposta correcta:
A) El treball efectuat per la força transmesa a través de la 21. Es dispara un projectil de 12 g de massa contra un bloc
corda val: de fusta que es manté fix, i, quan porta una velocitat de
350 m/s, s’hi incrusta tot penetrant una distància de
a) 500 J 9,5 cm. Determineu el treball realitzat sobre el projectil i
b) 750 J determineu la força que, en mitjana, ha efectuat el bloc.
c) 625 J Per determinar la força efectuada pel bloc apliquem el teorema

del treball i l’energia cinètica, tenint en compte que, sent una
W 5 F ? D x 5 125 ? 5 5 625 J força resistent, forma un angle de 180º amb el desplaçament, i
La resposta correcta és la c). que la velocitat final del projectil és nul.la:
1 1
B) El treball efectuat per la força de la gravetat val: W 5 DEc F Dx cos 180° 5 — m v2 2 — m v 20
2 2
a) 2120,5 J 1
2F Dx 5 2— m v 20
b) 2220,5 J 2
c) 2420,5 J m v 20 0,012 ? 3502
F 5 ——— 5 —————— 5 7 737 N
W 5 F ? Dx 5 2m ? g ? Dx 5 24,5 ? 9,8 ? 5 5 2220,5 J 2 Dx 2 ? 0,095
La resposta correcta és la b). I el treball val:

1 1
C) L’energia cinètica final del cos és: W 5 — m v 20 5 — 0,012 ? 3502 5 735 J
2 2
a) 404,5 J
b) 279,5 J 22. Un projectil igual al de l’activitat anterior, anant a la ma-
teixa velocitat inicial, travessa un altre bloc de fusta que
c) 205,5 J també es manté fix, i surt a una velocitat de 75 m/s. Sa-
D Ec 5 WT 5 WF 1 Wp 5 625,0 2 220,5 5 404,5 J bent que aquest nou bloc efectua la mateixa força resis-
tent que el de l’activitat anterior, podem concloure que:
La resposta correcta és la a).
A) El treball efectuat per la força resistent és:
20. Un automòbil de 1 410 kg es mou a velocitat constant de a) 735 J
30 km/h per una carretera recta. De sobte, el conductor
accelera durant un cert temps, de manera que la força neta b) 701,25 J
F que actua sobre l’automòbil durant aquest interval de c) 2701,25 J
temps es representa pel gràfic següent (fig. 5.25).
1 1
W 5 — 5 (v 2f 2 v 20) 5 — ? 0,012 ? (752 2 3502) 5
F (N) 2 2
5 2701,25 J
7 300
Per tant, l’opció correcta és la c).
B) La longitud que ha recorregut el projectil a l’interior del

bloc ha estat de:
a) 9,5 cm
x (m) b) 9,1 cm
40 m
c) 9,9 cm
Calculeu el treball efectuat per aquesta força, i determineu
la velocitat final de l’automòbil aplicant el teorema del tre- D’acord amb l’activitat anterior, la força resistent és de
ball i l’energia cinètica. 7 737 N. Per tant, la longitud recorreguda ha estat de:
Calculem el treball a partir de l’àrea: W 701,25
l 5 —— 5 ———— 5 0,091 m 5 9,1 cm
1 F 7 737
W 5 — ? 7 300 ? 40 5 1,46 ? 105 J
2 L’opció correcta és la b).
FÍSICA 1 05 83
23. Quines de les forces següents són conservatives? Raoneu La força gravitatòria és conservativa, això vol dir que el treball
la resposta. que desenvolupa sobre un cos que es mou entre dues posicions
és independent del camí seguit. Per tant, per als dos grups de
a) La força elàstica exercida per un resort helicoïdal. muntanyencs la força de la gravetat ha desenvolupat el mateix
b) La força de resistència efectuada per l’aire sobre un avió treball.
que vola.
26. Un alpinista de 80 kg escala 300 m per hora en ascensió
c) La força gravitatòria exercida pel Sol sobre la Terra. vertical. Quina energia potencial gravitatòria guanya cada
d) La força de fregament exercida pel terra sobre les rodes hora?
d’un automòbil que frena. Ep 5 m g h 5 80 ? 9,8 ? 300 5 235 200 J 5 2,35 ? 105 J
Les forces de les opcions a) i c) (elàstica i gravitatòria) són 27. Un espeleòleg de 75 kg de massa baixa a una cova en des-
conservatives. cens vertical. Si la cova té una profunditat de 500 m, quina
Les opcions b) i d) corresponen a forces no conservatives (fre- és la variació d’energia potencial gravitatòria quan arriba al
gament). fons de la cova?
D Ep 5 m g h 2 0 5 75 ? 9,8 ? (2500) 5 2367 500 J 5
24. Un cos es mou des d’un punt A fins a un punt B i després 5 23,68 ? 105 J
torna al punt A. Si al punt B té la mateixa velocitat que
a l’inici però quan torna de nou al punt A la seva velocitat
28. Un grup d’alumnes raona que, quan estirem una molla una
és menor, trieu quines de les següents afirmacions són
distància determinada, l’energia potencial elàstica que
certes. Justifiqueu les respostes:
emmagatzema la molla és la meitat de la que emmagatze-
a) En l’anada de A a B, la força neta sobre el cos és zero. ma quan s’estira una distància doble que l’anterior. Esteu
d’acord amb aquest raonament? Justifiqueu la resposta.
b) En l’anada de A a B, totes les forces que actuen són con-
servatives. L’afirmació és errònia perquè l’energia elàstica depèn del qua-
drat de la deformació. Per tant, si s’estira una longitud meitat,
c) En el tram de tornada de B a A, actua alguna força no l’energia elàstica queda reduïda en un factor 4:
conservativa.
E0 1/2 k (Dl)02 (D l)02 (Dl)02 1
d) En el cicle total, totes les forces que actuen són conser- —— 5 —————— 2 5 ——— 2 5 —————
2
5—
Ef 1/2 k (Dl)f (Dl)f (2 (Dl)0) 4
vatives.
L’afirmació a) només és certa si la direcció de la velocitat no ha 29. Un cos de 200 g de massa està subjectat a una molla de
canviat. En el cas que no hagi canviat en mòdul però sí en di- constant recuperadora k 5 1 000 N/m. El conjunt està recol-
recció, hi ha hagut una acceleració i, per tant, ha actuat una zat en un pla horitzontal on negligim els fregaments. Si se-
força. Perquè l’afirmació a) sigui certa cal que en tot moment la parem el conjunt 20 cm de la posició d’equilibri, calculeu:
velocitat sigui constant en mòdul i direcció ja que pot ser que a) L’energia potencial elàstica que té la molla en aquesta
hagi actuat una força durant un cert temps i després una altra posició.
força per retornar el cos a la velocitat inicial. Aquestes forces 1 1
fan treballs oposats però no són necessàriament oposades. Ep 5 — k x2 5 — ? 1 000 ? 0,22 5 20 J
2 2
L’afirmació b) és falsa. Tot i que l’energia cinètica s’ha mantin-
gut constant en el tram d’A a B, pot ser que hagin actuat forces b) El treball que hem fet per portar el cos a aquesta posició.
no conservatives el treball de les quals s’hagi compensat entre W 5 D Ep 5 20 J
si. Pensem, per exemple, en una força motriu oposada a una
força de fregament de manera que la velocitat del mòbil es 30. Una molla que està penjada del sostre té una constant elàs-
manté constant. tica de 2 500 N/m. Si al seu extrem s’hi penja una massa de
L’afirmació c) és falsa perquè una força conservativa en un tram 25 kg, quina longitud s’allarga la molla? Quina energia po-
de recorregut no tancat pot provocar un canvi en la veloci- tencial elàstica emmagatzema?
tat del cos. F 5 k Dx m g 5 k Dx
L’afirmació d) és falsa. Si en un cicle hi ha variació de l’energia mg 25 ? 9,8
cinètica, necessàriament ha actuat alguna força no conservati- Dx 5 —— 5 ———— 5 0,098 m
k 2 500
va sobre el cos.
1 1
Ep 5 — k x 2 5 — ? 2 500 ? 0,0982 5 12 J
25. Dos grups de muntanyencs assoleixen el mateix cim par- 2 2
tint del mateix punt; el primer grup ha seguit un camí més
curt però més abrupte, mentre que el segon ha anat per un 31. Un automòbil de massa 1 000 kg està parat just en el mo-
camí amb un desnivell menys acusat però més llarg. Per a ment de pujar una rampa. Arrenca i agafa una velocitat de
quin dels dos grups la força de la gravetat ha desenvolupat 54 km/h quan ha arribat a una altura de 5 m per damunt del
un treball més gran? Raoneu la resposta. punt de partida. Calculeu l’energia mecànica adquirida.
1 b)
E 5 Ec 1 Ep 5 — m v 2 1 mgh
2
v 5 54 km/h 5 15 m/s h
1 b
E 5 — ? 1 000 ? 152 1 1 000 ? 9,8 ? 5 5 161 500 J 5
2
5 1,62 ? 105 J Demostreu, suposant que aconsegueix que la joguina pugi
fins a dalt en els dos casos a velocitat constant i tenint en
32. Suposant que tota l’energia cinètica d’un automòbil es
compte que no actua la força de fregament:
transformés en energia potencial gravitatòria, fins a quina
altura podria pujar l’automòbil si portés una velocitat de a) Que la força que ha de fer és diferent en un cas que en
120 km/h? l’altre.
1
D Ep 5 2DEc m ? g ? h 5 — m v2 F 5 m a. Com que la velocitat és constant, a 5 0.
2
Fa 5 px 5 p sin a
1 2
120 2
——
v2 3,6 Fb 5 px 5 p sin b
h 5 —— 5 ————— 5 57 m
2g 2 ? 9,8 Com que a . b sin a . sin b Fa . Fb
33. Un cos de 5 kg cau des de 10 m d’altura, arriba a terra i re- b) Que el treball és el mateix en els dos casos.
bota fins a una altura de 8 m. Calculeu l’energia mecànica Wa 5 Fa xa 5 p sin a xa
inicial i la final.
h
Ei 5 m g h0 5 5 ? 9,8 ? 10 5 490 J Tenim en compte que sin a 5 ——
xa
Ef 5 m g hf 5 5 ? 9,8 ? 8 5 392 J h
Si substituïm: Wa 5 p —— xa 5 p h
xa
Fem el mateix per calcular Wb :
Activitats finals
Wb 5 Fb xb 5 p sin b xb
Qüestions h
Tenim en compte que sin b 5 ——
1. Si una força realitza un treball negatiu hem de concloure xb
que la força: h
Si substituïm: Wb 5 p —— xb 5 p h
xb
a) És perpendicular al desplaçament.
D’on veiem que Wa 5 Wb .
b) Té un component en sentit contrari al desplaçament.
c) La força varia amb el temps. 3. Justifiqueu el fet que el treball, la potència i l’energia són
d) Es tracta d’una situació impossible, ja que el treball mai magnituds escalars.
no pot ser negatiu. El treball és el producte escalar del vector força pel vector des-
Trieu la resposta correcta. plaçament. Per tant, és un escalar. Si no es domina el càlcul
vectorial, es pot justificar tenint en compte que el treball és la
La resposta correcta és la b). Recordem que el treball ve donat projecció de la força en la direcció del desplaçament.
per l’expressió: W 5 F (cos a) d, on F és el mòdul de la força i La potència ve donada pel quocient entre el treball i l’interval
a és l’angle entre la força i el desplaçament de mòdul d. Per de temps. Com que totes dues magnituds són escalars, el seu
tal d’obtenir un valor negatiu, cal que l’angle tingui un valor quocient també ho és.
comprès entre 90 i 270º. Això equival a dir que la força té
un component de sentit contrari al desplaçament. L’energia també és una magnitud escalar donat que l’energia i
el treball són magnituds equivalents.
2. Un nen vol fer pujar la seva joguina per plans inclinats di-
ferents que tenen la mateixa alçària (fig. 5.44). 4. Si el treball realitzat per una força determinada dismi-
nueix fins a la quarta part quan la distància recorreguda
a) disminueix fins a la meitat, de quina força es tracta? Ex-
pliqueu-ho detalladament.
h Dx W
Si D x9 5 ——, tenim W9 5 —. Aquest cas correspon a la força
a 2 4
elàstica ja que el treball depèn del quadrat del desplaçament.
FÍSICA 1 05 85
5. Per a un motorista que parteix del repòs i accelera unifor- Com que es compleix que W 5 DEc, aleshores:
mement augmentant de velocitat:
Per al primer cos:
A) La potència que desenvolupa el motor: 1 1 m2 m2 ? v 22
2F ? d1 5 2— m1 ? v 21 5 2— —— ? (2 v2)2 d1 5 ————
a) augmenta. b) disminueix. c) és constant. 2 2 2 F
Com que la potència es pot expressar com P 5 F ? v, en aug- Per al segon cos:
mentar la velocitat, la potència també augmenta. Per tant, 1 m2 ? v 22
l’opció correcta és la a). 2F ? d2 5 2— m2 ? v 22 d2 5 ————
2 2F
B) El treball efectuat pel motor és: El cos de massa recorre el doble de distància. L’opció correcta
a) positiu. b) negatiu. c) nul. és la b).
El treball efectuat és positiu perquè l’energia cinètica aug- 9. Volem que el treball realitzat per anar des del punt A fins al
menta. L’opció correcta és la a). punt B (fig. 5.45) sigui el mateix fent-lo pel recorregut 1
Trieu les respostes correctes. que fent-lo pel recorregut 2. Com ha de ser la força que hi
actua?
6. La normativa vigent sobre vehicles pesants els obliga a por- 2
tar un aparell que en limita la velocitat.
Raoneu si això té relació amb l’energia cinètica que poden
A B
acumular respecte dels vehicles més lleugers, si circulen a
1
la mateixa velocitat.
1
Ec 5 — m v 2
2
La força que hi actua ha de ser conservativa per tal que el tre-
L’augment de massa comporta un augment de l’energia cinèti- ball realitzat sigui independent del recorregut seguit.
ca del vehicle, si aquest està en moviment; i per una mateixa
velocitat, un vehicle amb més massa acumula més energia ci- 10. Quin tipus d’energia és emmagatzemada en les situacions
nètica. següents?
7. Una mateixa força resultant actua sobre una moto i sobre a) Un arc que ha estat tensat a punt de llançar una fletxa.
una pilota de tennis al llarg d’un mateix desplaçament en Energia potencial elàstica.
la mateixa direcció i sentit. La variació de l’energia cinètica
és més gran en: b) Una bola de billar que es mou damunt la taula quan és
a) La moto. impulsada pel tac.
b) La pilota. Energia cinètica.
c) Totes dues tindran la mateixa energia cinètica. c) L’aigua d’un dipòsit situat a l’última planta d’un edifici
que abasteix els veïns dels pisos inferiors.
Si la força realitzada i el desplaçament són iguals, del teorema
del treball i l’energia cinètica, W 5 D Ec , tenim que la varia- Energia potencial gravitatòria.
ció de l’energia cinètica també és la mateixa. Per tant, la res-
posta correcta és la c). 11. És possible que la velocitat d’un cos estigui dirigida cap a
l’est i la força que actua sobre ell cap a l’oest? Raoneu la
8. Un cos té una massa que és la meitat que la d’un altre cos, resposta.
però porta una velocitat doble. Si en un moment determi-
nat apliquem sobre tots dos la mateixa força de frenada, És possible sempre i quan el cos estigui en moviment, per
l’espai que recorrerà el primer cos serà, respecte del que exemple quan sobre el cos actua la força de fregament.
recorrerà el segon:
12. Tenim dos cossos en repòs. La massa d’un és el doble de
a) La meitat.
la de l’altre. L’altura en què es troba el més lleuger és el
b) El doble. doble que la del més pesat. Demostreu que els dos cossos
tenen:
c) La quarta part.
d) El quàdruple. Cos 1 Cos 2
m2 m1 m2 5 2 m1
Dades: m1 5 ——
2
h1 5 2 h2 h2
v1 5 2 v2
a) La mateixa energia potencial gravitatòria. 2. Sobre un cos de 2,5 kg en repòs s’aplica durant 10 s una
força de 3 N i una altra de 4 N en direccions perpendiculars
Ep1 5 m 1 g h 1 5 m 1 g 2 h 2
entre si. Com a conseqüència, el cos es mou en la direcció
Ep2 5 m 2 g h 2 5 2 m 1 g h 2 de la força de 4 N. Si en aquesta direcció no actua cap altra
força més, calculeu:
D’on deduïm que Ep1 5 Ep2.
b) La mateixa energia mecànica.

Com que l’energia cinètica és nul.la en els dos casos, l’ener-
gia mecànica també coincideix.
13. De les frases següents, quines són correctes? Quines in- a) El treball de la força resultant.
correctes? Justifiqueu la vostra resposta.
F 4
a) L’energia cinètica d’un cos és negativa quan ho és la F 5 m a a 5 — 5 —— 5 1,6 m/s2
seva velocitat. m 2,5
Incorrecta. L’energia cinètica depèn del quadrat de la velo- 42 llll
FR 5 dll 25l 5 5 N
1 32 5 dll
citat i sempre és positiva.
3
b) El rendiment d’una màquina mai no pot ser més gran tg a 5 — 5 0,75 a 5 36,87°
4
que la unitat.
1 1
Correcta. Mai es pot gastar més treball del que es disposa. D x 5 — ? a D t 2 5 — ? 1,6 ? 102 5 80 m
2 2
c) L’energia potencial elàstica pot assolir valors negatius. W 5 F D x cos a 5 5 ? 80 ? cos 36,87° 5 320 J
Incorrecta. L’energia potencial elàstica sempre és positiva,
tant si la molla està comprimida com si està allargada. b) El treball realitzat per la força de 3 N.
d) El treball efectuat per una força conservativa al llarg W3N 5 0 a 5 90°

d’una trajectòria tancada és nul.
c) El treball realitzat per la força de 4 N.
Correcta, per definició de força conservativa.
W4N 5 F D x cos a 5 4 ? 80 ? cos 0° 5 320 J
e) L’energia potencial gravitatòria sempre és positiva.
Incorrecta. Si el cos està sota el nivell del terra o de l’ori- d) La suma dels treballs fets per les dues forces conside-
gen d’energia potencial gravitatòria, aquesta és negativa. rades.
WT 5 W3N 1 W4N 5 320 J
f ) L’energia mecànica és la suma de les energies cinèti-
ques i potencials. 3. Un nen vol arrossegar 5 m el carretó de 2 kg de massa per
Correcta, per definició d’energia mecànica. una superfície horitzontal i ho fa mitjançant una corda que
forma un angle de 45° amb la superfície (fig. 5.46), i amb
g) El treball efectuat per una força correspon a l’àrea del una força de 25 N. Si el coeficient de fregament entre les
gràfic F-t. rodes del carretó i la superfície és de 0,1, calculeu:
Incorrecta. Aquesta àrea correspon a l’impuls fet per la força.
Problemes 45¡
1. Calculeu el treball que realitza una noia amb una motxilla
de 15 kg.
a) L’aguanta 5 min mentre espera entrar a l’institut per
començar les classes.
a) El treball que realitza cada una de les forces que actuen
W 5 F Dr Dr 5 0 W 5 0
sobre el carretó.
b) Es dirigeix a l’aula caminant a velocitat constant. Wp 5 0

v 5 constant F 5 0 W 5 0 WN 5 0
c) Se la treu de l’esquena a 1 m del terra i la hi deixa. WF 5 Fx ? cos a 5 25 ? 5 ? cos 45° 5 88,39 J

W 5 FDr N 5 p 2 Fy 5 2 ? 9,8 2 25 ? sin 45° 5 1,92 J
W 5 m g y cos a 5 15 ? 9,8 ? 1 ? cos 180° W 5 2147 J WFf 5 m N ? cos a 5 0,1? 1,92 ? 5 ? cos 180° 5 20,965 J
FÍSICA 1 05 87
b) El treball total. Comproveu que és igual al treball que c) Calculeu a partir de la representació gràfica el treball
realitza la força resultant. total realitzat per la força.
WT 5 Wp 1 WN 1 WFf 1 WF 5 20,965 1 88,39 5 87,42 J 1r tram: W1 5 F1 D x 5 500 ? 40 5 20 000 J

FT 5N 1p1 Ff 1F 2n tram: W2 5 F2 D x 5 2500 ? (70 2 40) 5 215 000 J
Fx 5 Fx cos a 3r tram: W3 5 F3 D x 5 0
Ff 5 m N
WT 5 W1 1 W2 1 W3 5 20 000 2 15 000 5 5 000 J
FTx 5 Fx 2 Ff 5 25 ? cos 45° 2 0,1 ? 1,92 5 17,48 J
FTy 5 0 5. Volem fer pujar un bloc de 50 kg a velocitat cons-tant per
un pla inclinat de 4 m d’alçària i 5 m de longitud, mitjan-
WT 5 FT x cos a 5 17,48 ? 5 ? cos 0° 5 87,42 J çant una força aplicada en la mateixa direcció i sentit del
desplaçament del cos. Calculeu:
4. Un cos de massa 100 kg es mou segons un moviment recti-
lini, d’acord amb la figura 5.47.
v (m/s)
20
10
2 4 6 8 t (s) a) La força que s’ha de realitzar, suposant que no existeix

fregament entre el cos i el pla inclinat.
a) Calculeu quina força actua en cada tram del moviment. S F 5 ma 5 0
Dv 20 F 5 px 5 m g sin a
1r tram: a 5 —— 5 —— 5 5 m/s2
Dt 4 h 4
F 5 m g — 5 50 ? 9,8 ? — 5 392 N
F 5 m a F 5 100 ? 5 5 500 N x 5
10 2 20 b) El treball que s’ha realitzat quan el bloc arriba a dalt del
2n tram: a 5 ————— 5 25 m/s2
624 pla inclinat.
F 5 2100 ? 5 5 2500 N W 5 F D x 5 392 ? 5 5 1 960 J
3r tram: a 5 0 F 5 0
c) La força que s’ha de realitzar, si el coeficient de frega-
ment entre el cos i el pla és de 0,1.
b) Representeu gràficament la força respecte del desplaça-
ment del cos. F 5 px 1 F f 5 m g sin a 1 m N 5 m g sin a 1 m m g cos a 5
1 1 5 m g (sin a 1 m cos a)
1r tram: x 5 — a D t 2 5 — ? 5 ? 42 5 40 m
2 2 4
sin a 5 — a 5 53,13°
1 5
2n tram: x 5 x0 1 v0 D t 1 — a D t 2 5
2 F 5 50 ? 9,8 ? (sin 53,13° 1 0,1 ? cos 53,13°) 5 421,4 N
1
5 40 1 20 ? (6 2 4) 2 — ? 5 ? (6 2 4)2 5 70 m
2 d) Quin és l’avantatge d’utilitzar un pla inclinat per pujar
3r tram: x 5 x0 1 v D t 5 70 1 10 ? (8 2 6) 5 90 m el bloc en lloc d’elevar-lo verticalment?
Tot i que realitzen el mateix treball, per pujar-lo pel pla
indicant la força que fan és de 392 N; i quan l’elevem la
força que hem de fer ha de ser igual al pes del cos, és a dir,
490 N.
6. Una molla està estirada una longitud de 4,0 cm a partir

de la seva posició natural quan apliquem una força de
6 N. Si apliquem una força addicional de 12 N, la longitud
de la molla augmenta fins a 24,7 cm. Trieu la resposta cor-
recta.
A) La longitud natural de la molla és: b) Calculant el treball realitzat amb la gràfica i aplicant el teo-
rema del treball i l’energia cinètica.
a) 8,0 cm
b) 12,7 cm Ho farem de les dues maneres per els dos primers trams:
c) 20,7 cm 1r tram:
Calculem primer la constant elàstica de la molla: v0 5 2 m/s
Faplicada 5 2Felàstica 5 k Dx Dx 5 3 m
Faplicada 6 F 12
k 5 ————— 5 ————— 5 150 N/m a) F 5 m ? a a 5 — 5 —— 5 4,44 m/s2
Dx 4 ? 1022 m 2,7
Si s’apliquen 12 N addicionals, aleshores la força aplicada val: v2 2 v 20

D x 5 ————— v 20ll
v 5 dll 1ll
2 alll
Dxl 5
Faplicada 5 6 1 12 5 18 N 2a
Faplicada 18 22l1lll
5 dll 2 ?ll llll
4,44 ? 3l 5 5,5 m/s
L’allargament val: Dx 5 ———— 5 ——— 5 12 cm
k 150
A partir d’aquest valor trobem la longitud natural de la molla: b) W 5 àrea 5 12 ? 3 5 36 J
x0 5 x 2 Dx 5 24,7 2 12 5 12,7 cm 1
DEc 5 W 5 — m (v 2 2 v 20)
2
Per tant, l’opció correcta és la b).
B) El treball que hem de fer per estirar-la des de la primera

posició fins a la segona val:
v5 dllv ll1ll——
2
0
2W
m
lll
5 d 2 1 ——— 5 5,5 m/s
ll llll2ll
2
2,7
ll
? 36
a) 0,96 J 2n tram:
b) 1,08 J v0 5 5,5 m/s
c) 0,48 J Dx 5 3 m
F 12
La diferència entre l’energia potencial elàstica a cada posi- a) F 5 m ? a a 5 — 5 —— 5 4,44 m/s2
ció és el treball per a passar d’una a altra: m 2,7
v2 2 v 20
3 4 v 20ll
v 5 dll 1ll
2 alll
Dxl 5
1 1 D x 5 —————
W 5 — k (D xf)2 2 (Dx0)2 5 — 150 (0,122 2 0,042) 5 2a
2 2
5 0,96 J 5,l
5 dll 5llllll
2 1 2 ?ll llll
4,44 ? 3l 5 7,6 m/s
Per tant, l’opció correcta és la a).
b) W 5 àrea 5 12 ? 3 5 36 J
7. Sobre un cos de 2,7 kg actua la força donada pel gràfic se- 1
güent: DEc 5 W 5 — m (v 2 2 v 20)
2
F (N)
v5 dllv ll1ll——
2
0
2W
m
lll
5 d 5,5 1 ——— 5 7,6 m/s
lllllllll2ll
2
2,7
ll
? 36
12
Per el tercer tram no podem utilitzar el primer mètode ja que la
força no és constant i, per tant, l’acceleració tampoc. Veiem
doncs que el segon mètode té més aplicacions que no pas el
primer.
X (m) 3r tram:
3 6 9 v0 5 7,6 m/s
Si a la posició x 5 0, la velocitat del cos és de 2 m/s, deter- 12 ? 3
mineu les velocitats del cos quan ha assolit les posicions b) W 5 àrea 5 ——— 5 18 J
2
x 5 3 m, x 5 6 m i x 5 9 m.
1
Per determinar les velocitats demanades podem fer-ho de dues DEc 5 W 5 — m (v 2 2 v 20)
2
maneres diferents:
a) Mitjançant la segona llei de Newton per determinar l’accele-
ració i utilitzant després les equacions del MRUA,
v5 dllv ll1ll——
2
0
2 ll
m
Wl
5 d 7,6 1 ——— 5 8,4 m/s
lllllllll2ll
2
2,7
ll
? 18
FÍSICA 1 05 89
8. Una grua aixeca una biga de 100 kg a una altura de 15 m i a) Si empenyeu la vagoneta amb una força de 100 N durant
després desplaça la càrrega horitzontalment 10 m a veloci- 50 s sense aconseguir que la vagoneta es mogui.
tat constant.
W 5 100 ? 0 5 0 J
a) Quant val el treball realitzat?
b) Si l’empenyeu amb una força constant de 200 N en la
W 5 F D y 5 m g D y 5 100 ? 9,8 ? 15 5 14 700 J direcció de la via, fent un recorregut 50 m en 10 s.
W 5 200 ? 50 5 10 000 J
b) Quina potència útil té la grua si tarda 1 min a alçar la
biga? c) Si empenyeu la vagoneta amb una força de 500 N que fa
W 14 700 un angle de 60° amb la via, i la vagoneta recorre 100 m
P 5 — 5 ———— 5 245 W
t 60 en 12,65 s.
W 5 500 ? 100 ? cos 60° 5 25 000 J
c) Quin és el rendiment de la grua si ha consumit una po-
tència de 450 W?
d) Calculeu la potència desenvolupada en els tres apartats
245
h 5 —— 5 54 % anteriors.
450 Pa 5 0
W 10 000
9. Un objecte de 10 kg és arrossegat per una pista horitzontal Pb 5 — 5 ———— 5 1 000 W
una distància de 10 m, amb una força constant de 100 N t 10
que forma un angle de 60° amb la direcció del desplaça- 25 000
ment. La força de fregament d’aquest objecte amb el terra Pc 5 ———— 5 1 976,28 W
12,65
és de 60 N. Calculeu:
F 5 100 N 11. Un ascensor de massa 850 kg, que porta dues persones a
l’interior de 70 kg i 75 kg de massa, puja des de la planta
Ff 5 6 N baixa fins al 7è pis en 45 s. Si cada pis té una altura de 3 m,
quina potència ha de desenvolupar el motor de l’ascensor si
el rendiment de la instal.lació és del 55 %.
mtotal 5 850 1 70 1 75 5 995 kg
D y 5 7 ? 3 5 21 m
a) El treball realitzat per la força aplicada, per la força de Dt 5 45 s
fregament i per la força pes.
h 5 55 %
Wp 5 m g Dx cos a 5 m g Dx cos 90° 5 0
W 5 F ? D y 5 m ? g ? D y 5 995 ? 9,8 ? 21 5 204 771 J
WF 5 F Dx cos a WF 5 100 ? 10 ? cos 60° 5 500 J
W 204 771
Pu 5 —— 5 ———— 5 4 550,47 W 5 6,19 CV
WFf 5 Ff D x cos a 5 26 ? 10 5 260 J Dt 45
b) La potència total desenvolupada per totes les forces que Pu

h 5 —— ? 100
hi actuen. Pc
S F 5 Fx 2 Ff 5 100 ? cos 60° 2 6 5 44 N Pu 6,19

Pc 5 —— ? 100 5 ——— ? 100 5 11,26 CV
h 55
F 44
S F 5 m a a 5 — 5 —— 5 4,4 m/s2 El motor ha de desenvolupar una potència de 11,26 CV.
m 10
1
x 5 — a t2 t 5
2
dll—2all—x 5 dll—2l4,4
?ll
10l
—— 5 2,13 s
12. Un camió de 60 tones porta una velocitat de 72 km/h i de
sobte frena. Si s’atura 10 s després, quina ha estat la potèn-
cia mitjana de la frenada?
WF 500
PF 5 —— 5 ——— 5 234,52 W m 5 60 t 5 60 000 kg
t 2,13
v 5 72 km/h 5 20 m/s
WFf 60
PFf 5 —— 5 ——— 5 28,17 W 1
t 2,13 W 5 D Ec W 5 0 2 — m v 2 5
2
Pp 5 0 1
5 2— ? 60 000 ? 20 2 5 21,2 ? 107 J
2
10. Una vagoneta que té una massa de 200 kg es troba sobre
una via horitzontal. Calculeu el treball que es fa en els ca- W 1,2 ? 107
P 5 — 5 ———— 5 1,2 ? 106 W
sos següents: t 10
13. Es vol dissenyar el teleesquí d’una pista d’esquí per a prin- a) Quina és la força de fregament?
cipiants que té 150 m de llarg i un pendent d’angle 20º.
F 2 Ff 5 m a Ff 5 F 2 m a 5 100 2 10 ? 5 5 50 N
El teleesquí ha de poder arrossegar simultàniament 40 es-
quiadors, de 75 kg de massa mitjana, a una velocitat de b) A quina velocitat es mou als 20 s?
12 km/h, i els cables que els estiren han de formar un angle
de 40º amb la pista. Si el motor que mou tot el sistema té v 5 v0 1 a t 5 10 1 5 ? 20 5 110 m/s
un rendiment del 75 %, i sabem que el coeficient de fre-
gament que presenta la pista val, de mitjana, 0,09, quina c) Quin espai recorre durant aquest temps?
ha de ser la potència que ha de tenir el motor d’aquest sis- 1 1
tema? x 5 v0 t 1 — a t 2 x 5 10 ? 20 1 — ? 5 ? 202 5 1 200 m
2 2
d) Quin treball s’ha realitzat?

40¡
W 5 FT D x W 5 (100 2 50) ? 1 200 5 60 000 J
e) Quin ha estat l’augment de l’energia cinètica?

W 5 D Ec 5 60 000 J
20¡
15. Un objecte de 100 kg es mou a una velocitat de 15 m/s.

Primer calcularem el treball necessari per pujar un sol esquia- S’hi aplica una força de 500 N en el sentit del despla-
dor, tenint en compte que pugen a velocitat constant i que te- çament, i la velocitat arriba fins a 20 m/s. Calculeu:
nen una massa mitjana de 75 kg. a) Quin treball s’ha realitzat?

S F 5 m?a 5 0 1 1 1
W 5 D Ec 5 — m v 2 2 — m v 02 5 — m (v 2 2 v 02)
Fx 5 Ff 1 px F ? cos 40° 5 m ? N 1 m ? g ? sin 20° 2 2 2
Fy 1 N 5 py F ? sin 40° 1 N 5 m ? g ? cos 20° 1
W 5 — ? 100 ? (202 2 152) 5 8 750 J
2
Si aïllem N de la segona equació i substituïm en la primera
tenim: b) Quin ha estat el desplaçament de l’objecte?
F ? (cos 40° 1 m sin 40°) 5 m ? g ? (sin 20° 1 m cos 20°) W 8 750
W 5 F D x D x 5 — 5 ——— 5 17,5 m
sin 20° 1 m cos 20° F 500
F 5 m ? g ? ——————————— 5 380,56 N
cos 40° 1 m sin 40°
c) Quant val la força de fregament, si quan hi actua, el cos
W1 5 F ? D x ? cos 40° 5 380,56 ? 150 ? cos 40° 5 43 728,89 J es desplaça 3 m més, per arribar a la mateixa velocitat
final?
D x 5 17,5 1 3 5 20,5 m
El treball total per pujar simultàniament 40 esquiadors serà
quaranta vegades més gran. F9 5 F 2 Ff
W40 5 40 ? W1 5 40 ? 43 728,89 5 1,75 ? 106 J W 8 750
F9 5 —— 5 ———— 5 426,83 N
Dx 5 150 m Dx 20,5
v 5 12 km/h 5 3,33 m/s Ff 5 F 2 F9 5 500 2 426,83 5 73,17 N
Dx 150 16. Un automòbil de 1 375 kg pot desenvolupar una potència

Dx 5 v ? t t 5 —— 5 ——— 5 45 s
v 3,33 màxima de 60 CV. Si suposem que el coeficient de frega-
ment entre les rodes i el terra val sempre 0,11, determineu
W 1,75 ? 106
Pu 5 — 5 ————— 5 3,89 ? 104 W 5 53 CV la velocitat màxima que podria desenvolupar l’automòbil en
t 45 els casos següents:
Pu Pu 53 a) L’automòbil circula per una via horitzontal.
h 5 —— Pc 5 —— 5 ——— 5 71 CV
Pc h 0,75
En la situació en què la velocitat és màxima i el cotxe circu-
la per una via horitzontal la potència subministrada pel
14. Una força constant de 100 N actua durant 20 s sobre un cos motor és igual a la potència dissipada per la força de frega-
de 10 kg que inicialment es mou a 36 km/h. Si es mou amb ment, ja que no hi ha acceleració:
una acceleració de 5 m/s2:
m?m?g?Dx
Pmotor 5 —————— 5 m ? m ? g ? vmàx
Dt
60 ? 735
vmàx 5 ———————— 5 29,7 m/s 5 107 km/h
0,11 ? 1 375 ? 9,8
FÍSICA 1 05 91
b) L’automòbil puja per un pendent del 7 %. c) Raoneu si el cotxe s’aturarà just abans o després del
semàfor.
Quan la velocitat és màxima i el cotxe puja per un pendent,
la potència subministrada pel motor és igual a la suma de la Perquè el cotxe s’aturi abans del semàfor, ha d’anul.lar tota
potència dissipada per la força de fregament i la potència la Ec que porta amb el treball realitzat pels frens. Dels resul-
associada al component tangencial del pes: tats dels apartats a) i b) veiem que la Ec inicial del cotxe és
més gran que el treball que realitzen els frens en els 50 m.
a 5 arc tg 0,07 5 4°
Per tant, el cotxe s’aturarà després del semàfor.
m ? m ? g ? Dx 1 m ? g ? sin a Dx
Pmotor 5 ——————————————— 5
Dt 19. Ajudat per dos companys, empenyeu un automòbil que està
5 m ? g ? (m 1 sin a) ? vmàx inicialment parat amb una força constant de 1 000 N i el
cotxe es mou 10 m. Una vegada s’ha desplaçat els 10 m,
60 ? 735 el cotxe porta una velocitat de 3 m/s. La massa de l’auto-
vmàx 5 ———————————— 5 18,2 m/s 5 66 km/h
1 375 ? 9,8 (0,11 1 sin 4) mòbil és de 600 kg.
Calculeu:
c) L’automòbil baixa per un pendent del 6 %.
Quan la velocitat és màxima i el cotxe baixa per un pendent, a) Quin és el treball que heu fet?
la potència subministrada pel motor més la potència del W 5 F D x 5 1 000 ? 10 5 10 000 J
component tangencial del pes és igual a la potència dissipa-
da per la força de fregament: b) Quina és l’energia cinètica de l’automòbil en acabar el
a 5 arc tg 0,06 5 3,4° recorregut assenyalat?
m ? g ? sin a D x m ? m ? g ? Dx 1 1
Pmotor 1 ———————— 5 ——————— Ec 5 — m v 2 5 — ? 600 ? 32 5 2 700 J
Dt Dt 2 2
Pmotor 5 m ? g (m 2 sin a) ? vmàx c) Quin és el treball que s’ha perdut? En què s’ha trans-
60 ? 735 format?
vmàx 5 ————————————— 5
1 375 ? 9,8 (0,11 2 sin 3,4) WT 2 Ec 5 10 000 2 2 700 5 7 300 J
5 64,6 m/s 5 232 km/h S’ha transformat en calor.
17. Un projectil de 250 g travessa una paret de 0,30 m de gruix. 20. Per treure l’aigua d’un pou que està a 45 m de profunditat
La velocitat quan penetra a la paret és de 300 m/s i quan disposem d’una bomba d’una potència de 2 CV que pot treu-
en surt és de 90 m/s. Calculeu el treball sobre el projectil i re’n 80 L cada mig minut.
la resistència de la paret.
a) Quin treball efectua la bomba en aquest temps? En què
1 1 1 es converteix aquest treball?
W 5 D Ec 5 — m v 2 2 — m v 20 5 — m (v 2 2 v 20 ) 5
2 2 2 Tenint en compte que la densitat de l’aigua és d’1 g/cm3,
1 els 80 L corresponen a 80 kg. Per tant, el treball desenvolu-
5 — ? 0,250 ? (902 2 3002) 5 210 237,5 J pat per la bomba en el temps de mig minut és:
2
W 10 237,5 W 5 mgh 5 80·9,8·45 5 35 280 J
W 5 F D x F 5 —— 5 ————— 5 34 125 N
Dx 0,3 Aquest treball s’ha invertit en augmentar l’energia potencial
de l’aigua, ja que aquesta està ara a 45 m d’altura respecte
18. Un conductor circula a 80 km/h per una avinguda; a 50 m hi de la posició que ocupava en el pou, i podem concloure que
ha un semàfor que es posa vermell i el conductor frena. L’au- també correspon a l’energia útil Eu desenvolupada per la
tomòbil i el conductor tenen una massa total de 1 000 kg, i bomba.
la força de frenada que hi actua és de 2 000 N.
b) Quina energia es perd en aquest temps? En què es con-
Calculeu: verteix aquesta energia?
a) L’energia cinètica inicial del cotxe.
Per determinar l’energia perduda Ep en aquest temps hem de
v0 5 80 km/h 5 22,22 m/s calcular l’energia consumida Ec en mig minut, i restar-li
l’energia utilitzada en pujar l’aigua, que és l’energia Eu cal-
1 1
Ec 0 5 — m v 20 5 — ? 1 000 ? 22,222 5 246 914 J 5 culada a l’apartat anterior. Prèviament expressem la potèn-
2 2 cia consumida en unitats del SI:
5 2,47 ? 105 J Pc 5 2 CV ? (735 W/1 CV) 5 1 470 W
b) El treball realitzat per la força de frenada en els 50 m. Ec 5 P Dt 5 1 470 W ? 30 s 5 44 100 J
W 5 2Ff D x 5 22 000 ? 50 5 2100 000 J 5 2105 J Ep 5 Ec 2 Eu 5 44 100 2 35 280 5 8 820 J
Si tenim en compte que part de l’energia consumida es perd c) La variació de l’energia potencial gravitatòria si puja
en forma de calor a causa del fregament entre les parts des del 2n pis fins al terrat de l’edifici?
mòbils del motor de la bomba i pel seu circuit elèctric, de-
duïm que aquesta energia perduda es converteix en calor. D Ep 5 m g Dh 5 60 ? 9,8 ? (12 ? 3,5 2 2 ? 3,5) 5 20 580 J
c) Quin és el rendiment de la bomba? d) Quina és la variació de l’energia potencial gravitatòria si

baixa des del 6è pis fins al carrer?
Per calcular el rendiment de la bomba dividim la potència
útil entre la potència consumida, tenint en compte que la D Ep 5 m g Dh 5 60 ? 9,8 ? (0 2 6 ? 3,5) 5 212 348 J
primera es calcula dividint l’energia útil entre el temps
transcorregut (30 s): 24. Un test de flors està situat en un balcó en la mateixa verti-
cal d’un pou (fig. 5.50). El test es troba damunt del terra
Eu 35 280
Pu 5 —— 5 ———— 5 1 176 W a 15 m d’altura i té una energia potencial gravitatòria de
30 30 40 J. Si cau dins del pou, calculeu:
Pu 1 170
h 5 —— 5 ———— 5 0,8 80 %
Pc 1 470
Notem que arribem al mateix resultat si dividim directa-

ment l’energia útil desenvolupada en mig minut per l’ener-
gia consumida en el mateix temps.
21. En una minicentral hidroelèctrica l’aigua cau des d’una altura

de 2 m sobre una turbina amb un cabal mitjà de 1 500 kg/s. h50
Quina seria la potència teòrica que podríem obtenir a la cen-
tral si l’energia potencial es transformés íntegrament en
energia elèctrica?
W F ? Dy m ? g ? Dy m
P 5 — 5 ——— 5 ————— 5 — ? g ? D y 5 a) La massa del test.
t t t t
5 1 500 ? 9,8 ? 2 5 29 400 W 5 29,4 kW Ep 40
Ep 5 m g h m 5 —— 5 ————— 5 0,27 kg
gh 9,8 ? 1,5
22. Si d’una molla de longitud natural 12,0 cm pengem una
massa de 18 g, la molla assoleix una longitud de 12,9 cm. b) L’energia potencial gravitatòria que té dins del pou, si el
Quina energia emmagatzema la molla quan es comprimeix pou fa 20 m de profunditat.
fins a una longitud de 10,4 cm? Ep 5 0,27 ? 9,8 ? (220) 5 253,3 J
m 5 0,018 kg Dl 5 12,9 2 12,0 5 0,9 cm 5 9 ? 1023 m
c) La variació d’energia potencial gravitatòria.
F 5 p 5 m?g 5 k?Dl
D Ep 5 Epf 2 Ep0 5 253,3 2 40 5 293,3 J
m?g 1,8 ? 1022 ? 9,8
k 5 ——— 5 ——————— 5 19,6 N/m
Dl 9 ? 1023 25. Un avió de 10 000 kg de massa té una energia mecànica de
D l 5 10,4 2 12 5 21,6 cm 5 21,6 ? 1022 m 109 J i vola horitzontalment a 9 km d’altura. Calculeu:
1 19,6 ? (21,6 ? 1022)2 a) L’energia potencial gravitatòria i l’energia cinètica de
Ep 5 — k ? Dl 2 5 —————————— 5 2,51 ? 1023 J l’avió.
2 2
Ep 5 m g h 5 10 000 ? 9,8 ? 9 000 5 8,82 ? 108 J
23. Un edifici té 12 pisos i cada pis fa 3,5 m d’alçària. Calculeu
per a una persona de 60 kg, i prenent la planta baixa com a Ec 5 E 2 Ep 5 109 2 8,82 ? 108 5 1,18 ? 108 J
zero d’energia potencial gravitatòria:
b) La velocitat a la qual vola l’avió.
a) L’energia potencial gravitatòria que té si viu al 5è pis.
1
Ep 5 m g h 5 60 ? 9,8 ? 5 ? 3,5 5 10 290 J Ec 5 — m v 2
2
dlll—2mlEll
— 5 d ——————— 5 153,62 m/s
ll2lll lll?ll
10ll
b) L’energia potencial gravitatòria que té si viu al 8è pis. c ? 1,18 8
v5
Ep 5 60 ? 9,8 ? 8 ? 3,5 5 16 464 J 10 000
FÍSICA 1 06 93
j Unitat 6. Conservació v 20 2 v f2
Ep0 1 Ec0 5 Ecf 1 Epf h 5 h0 1 ————— 5
2g
de l’energia 8,332 2 52
5 20 1 —————— 5 22,3 m
2 ? 9,8
Activitats
Quan té una velocitat de 5 m/s, l’ascensor es troba en un
1. Un ascensor es troba aturat en el 5è pis d’un edifici. Si punt situat entre el 5è pis i el 6è pis.
cada pis té una alçària de 4 m i es trenca el cable de l’as-
censor, calculeu: 2. Llancem des del terra, verticalment cap amunt, amb energia
a) La velocitat amb què l’ascensor arribarà a terra. mecànica de 1 250 J, un cos de 5 kg. Calculeu l’altura que
assolirà el cos i la velocitat inicial.
1
Ep0 5 Ec m g h0 5 — m v 2
2
2 gllhll
v 5 dll 2 ?lll
0 5 dll 9,8 ?ll
5 ll
? 4 5 19,8 m/s
E 5 1 250 J
b) La posició de l’ascensor respecte del terra quan tingui
una velocitat de 18 km/h. E
E 5 Ep 5 m g h h 5 ——
mg
18 km/h 5 5 m/s
1 250
1 h 5 ———— 5 25,51 m
Ep0 5 Ep1 1 Ec1 m g h 0 5 m g h 1 1 — m v 21 5 ? 9,8
2
1
9,8 ? 20 5 9,8 h 1 1 — ? 52 h1 5 18,7 m
2
1
E 5 Ec 5 — m v 2 v 5
2
dlll—2mlll
E
—
c) Com es modificarien les respostes anteriors si l’ascensor

dugués una velocitat de 30 km/h en el moment en què
v5 dlll—2 ?lllll ll
1 250
——— 5 22,36 m/s
5
es trenca el cable?
Primer expressem la velocitat en unitats del SI: 3. Des de la mateixa altura, deixem caure dues boles, una en
caiguda lliure i l’altra per un pla inclinat. Si no hi ha frega-
30 km/h 5 8,33 m/s ment, arribaran les dues a terra amb la mateixa velocitat?
En aquesta nova situació, cal afegir una energia cinètica Justifiqueu la resposta.
inicial quan l’ascensor es troba al 5è pis, és a dir, a 20 m del
Si les dues boles amb la mateixa massa parteixen del repòs des
terra.
de la mateixa altura inicial i no hi ha fregament, per conserva-
Per tant, la velocitat amb què arriba a terra és: ció de l’energia mecànica, arriben al punt d’altura zero amb la
mateixa velocitat. Tota l’energia gravitatòria inicial s’ha trans-
v 02ll
Ep0 1 Ec0 5 Ecf v 5 dll 1lll ll0 5
2 gh format en energia cinètica. Com que tenen la mateixa energia
cinètica final i la mateixa massa, tenen la mateixa velocitat
8,3l3lll
5 dll 2 1ll
2 ?lll
9,8ll ll 5 21,5 m/s
? 20
final.
Aquest resultat és vàlid tant si l’ascensor està pujant com si
està baixant en el moment en què es trenca el cable, ja que 4. La saltadora de la figura 6.5 té una massa de 65 kg i salta
si puja, quan torna a passar pel mateix punt porta la matei- a una velocitat inicial de 6,5 m/s formant un angle de 45°
xa velocitat. amb l’horitzontal. Calculeu:
Ara busquem l’altura a la qual es troba quan la seva veloci-
tat és de 18 km/h 5 5 m/s. Aquest valor de velocitat és
menor que la velocitat inicial i només es pot assolir en el
cas que l’ascensor estigui pujant en el moment en què es
trenca el cable. Si l’ascensor estigués baixant quan es tren-
ca el cable, com que l’energia potencial gravitatòria va dis-
minuint i l’energia cinètica va augmentant, no hi hauria
cap punt del recorregut en el qual l’ascensor es mogués a
5 m/s.
Així, l’ascensor està pujant en el moment que es trenca el
cable. Ja sabem, per cinemàtica, que l’ascensor segueix as-
cendint cada vegada a menor velocitat fins a assolir la velo-
citat zero i, tot seguit, segueix una caiguda lliure. Busquem
en quin punt del seu recorregut la velocitat val 5 m/s apli-
cant la conservació de l’energia:
a) L’altura màxima a què arribarà la saltadora. e) La velocitat amb què arriba a terra, tot negligint el fre-
gament amb l’aire.
Per trobar l’altura màxima a la qual arriba la saltadora, hem
de buscar primer el component de la velocitat en la direcció A l’apartat c) ja hem vist que, just en tocar a terra, l’energia
Y, perquè ja sabem que la velocitat en la direcció X es manté cinètica coincideix amb l’energia cinètica inicial. Per tant,
sempre constant ja que no actua cap força en aquesta direc- la velocitat just en tocar a terra és igual a la velocitat ini-
ció. En canvi, en la direcció Y actua la força pes que trans- cial del salt:
forma part de l’energia cinètica en energia potencial gravita- v 5 6,5 m/s
tòria.
Els components de la velocitat inicial valen: 5. Sobre una superfície horitzontal hi ha un objecte de 200 g
de massa unit a una molla de constant elàstica 2 000 N/m.
v0x 5 v0 cos a 5 6,5 cos 45º 5 4,6 m/s Si separem l’objecte 10 cm de la posició d’equilibri i el
v0y 5 v0 sin a 5 6,5 sin 45º 5 4,6 m/s deixem anar, calculeu, sense tenir en compte el fregament,
la velocitat quan:
L’altura màxima ve donada per: m 5 200 g 5 0,2 kg
v20 4,62 D l0 5 10 cm 5 0,1 m
Ec0y 5 Epf h 5 —— 5 ———— 5 1,08 m ø 1,1 m
2g 2 ? 9,8 k 5 2 000 N/m
b) L’energia cinètica en el punt d’altura màxima. Com que totes les forces que actuen són conservatives podem
aplicar la conservació de l’energia mecànica.
En el punt d’altura màxima, l’energia cinètica és deguda al
component de la velocitat en la direcció X: a) El cos passa per la posició d’equilibri.
1 1 1 1 1 1
Ec 5 — m v 20x 5 — 65 ? 4,62 5 687,7 J ø 688 J E0 5 Ef — m ? 02 1 — k ? Dl 20 5 — m ? v2 1 — k ? 02
2 2 2 2 2 2
c) La potència desenvolupada per la força de contacte del
terra sobre la saltadora si ha actuat durant 0,1 s. v5 dlll—mkl ? Dl 5 dlll—20,2000
lllll
—— ? 0,1 5 10 m/s
Per trobar la potència cal calcular primer el treball fet per

la força de contacte amb el terra. Aquesta força fa que la b) El cos es troba a 5 cm de la posició d’equilibri.
saltadora s’aturi. Per tant, el treball que realitza és la dismi- 1 1 1 1
nució de l’energia cinètica de la saltadora, que és igual a E0 5 Ef — m ? 02 1 — k ? Dl 20 5 — m ? v2 1 — k ? Dl 2
2 2 2 2
l’energia cinètica inicial. Això és així perquè sabem que el
dlll—mklllll
( Dl 2 Dl ) 5 d ——— (0,1 2 0,05 ) 5
l llllllllll lllllllllll llllllllllll
component de la velocitat en la direcció X no s’altera i que 2 000
el component de la velocitat Y en arribar a terra té el ma- v5 2
0
2 2 2
0,2
teix valor absolut que el valor inicial. Per tant:
5 8,66 m/s
W 5 DEc 5 Ecf 2 Ec0 5
1 1 6. El mecanisme d’una pistola de joguina té una molla de
5 0 2 — mv 20 5 2— ? 65 ? 6,52 5 21 373 J
2 2 constant elàstica de valor 150 N/m, si la comprimim 5 cm
per carregar-la. Calculeu la velocitat que comunicarà a un
I la potència desenvolupada val (prenem el treball en valor projectil de 10 g.
absolut):
Es compleix el principi de conservació de l’energia mecànica ja
W 1 373
P 5 —— 5 ———— 5 13,7 kW que la força elàstica és una força conservativa, per tant:
Dt 0,1
E0 5 Ef Epe 5 Ec
d) El treball fet pel pes des que la saltadora s’eleva des de
1 1 1 1
terra fins que torna a tocar terra. — k x2 5 — m v2 — ? 150 ? 0,052 5 — ? 0,01 ? v2
2 2 2 2
La força pes no fa treball perquè la saltadora, en tocar terra,
arriba a la mateixa altura inicial. No hi ha variació de la
seva energia potencial gravitatòria i, per tant, la força pes
v 5 0,05 ? dlll—0,01
lll
150
— 5 6,12 m/s
no fa treball.
Aquest resultat també s’obté si considerem el recorregut de la 7. Un bloc de 3 kg de massa avança a 2 m/s sobre una superfí-
saltadora: parteix del punt A on inicia el salt i arriba al punt cie horitzontal sense fregament. Si en el camí es troba una
B on toca el terra. Si portéssim la saltadora del punt B al punt molla de constant elàstica 40 N/m, quina és la compressió
A, tindríem un recorregut tancat. En el tram que va de B a A, màxima de la molla?
la força pes és perpendicular al desplaçament i no fa treball.
A més, en ser el pes una força conservativa, el treball total
en el cicle és nul. I com que de B a A no es fa treball, es
conclou que de A a B la força pes tampoc fa treball.
FÍSICA 1 06 95
1 1 Apliquem el principi de conservació quan actuen forces de fre-

Ec 5 Ep — m v 2 5 — k x 2 gament:
2 2
1 2
1
Wf 5 D Em — m ? v 2 f 2 (m ? g ? h)i 5
x5v dlll—mkl 5 2 dlll——
3ll
40
5 0,55 m
1
2
5 — ? 30 ? 4 2 30 ? 9,8 ? 2 5 240 2 588 5 2348 J
2
2
8. Disposem d’una molla de constant elàstica 500 N/m. Si la
comprimim 20 cm amb un cos de 2 kg i tot seguit la dei- 11. Calculeu l’alçada que aconseguirà pujar un cos que és im-
xem lliure, calculeu: pulsat a 5 m/s per un pla inclinat de 30º que té un coefi-
m 5 2 kg cient de fregament de 0,2. Comenteu si influeix el valor de
la massa del cos en tot el recorregut.
k 5 500 N/m
Apliquem el principi de conservació de l’energia quan actuen
D l0 5 20 cm 5 0,2 m forces no conservatives:
a) La velocitat de sortida del cos. D Emecànica 5 Wfregament D Ec 1 D Ep 5 Wfregament
Apliquem la conservació de l’energia: El treball fet per la força de fregament és negatiu perquè la
1 1 força de fregament actua en sentit contrari al del desplaça-
Ec 5 Ep — k D l 2 5 — m v2 ment. Tenint en compte que en un pla inclinat a un angle a la
2 2
relació entre l’altura h a què arriba el cos i el desplaçament d
v5 dlll—mkl Dl 5 dlll——
500
2
ll
? 0,2 5 3,16 m/s
h
sobre el pla és d 5 ————, i que la força normal val m g cos a,
sin a
resulta:
10 2 —2 m v 2 1 (m g h 2 0) 5 2m m g (cos a) d 5
b) La distància que recorre el cos si puja per un pla inclinat 1 2
de 45º, sense fregament. 0
Per determinar la distància recorreguda primer determina- h v 20

rem, fent ús de la conservació de l’energia, l’altura en què 5 2 m m g (cos a) ——— h 5 ————————— 5
sin a m
arribarà el cos.
1
2 g 1 1 —— 1
tg a 2
Ec 5 Ep — m v2 5 m g D y 52
2 5 ———————————— 5 0,95 m
1 2
0,2
v2 3,162 2 ? 9,8 1 1 ————
Dy 5 —— 5 ———— 5 0,51 tg 30°
2g 2 ? 9,8
On el valor de la massa del cos no influeix en l’altura que pot
Com que el cos puja per un pla inclinat de 45º la distància assolir.
recorreguda serà:
Dy 12. Una grua portuària ha elevat una embarcació de 5 tones que
d 5 ———— 5 0,72 m
sin 45° estava en repòs a terra fins a una altura de 7 m. Calculeu:
a) La variació d’energia mecànica de l’embarcació, si un
9. Llancem un cos d’1 kg de massa a una velocitat de 5 m/s
cop elevada es manté en repòs.
sobre un pla horitzontal, que s’atura després d’haver recor-
regut 10 m. Calculeu: Com que la velocitat final de l’embarcació és zero, la seva
energia mecànica coincideix amb la seva energia potencial
a) El treball exercit per la força de fregament.
gravitatòria:
1
WFf 5 DE WFf 5 0 2 Ec 5 2— m v 20 5 E 5 Ep 5 m g h 5 5 ? 103 ? 9,8 ? 7 5 343 kJ
2
1 b) El treball desenvolupat per la grua.
5 2— ? 1? 52 5 212,5 J
2 Si negligim el fregament i tenim en compte que l’embar-
cació no ha variat la seva energia cinètica, el treball resul-
b) La quantitat de calor produïda. tant de totes les forces que han actuat en el desplaçament
2WFf 5 Q 5 12,5 J és nul. Per tant, el treball fet per la grua és oposat al treball
fet per la força pes. I aquest últim és igual a la variació de
c) El coeficient de fregament entre el cos i el pla. l’energia potencial gravitatòria canviada de signe. Per tant:
WFf 12,5 Wgrua 5 2Wpes 5 2(2DEp) 5 Epf 2 Ep0 5 343 kJ
WFf 5 2m m g Dx m 5 2———— 5 ————— 5 0,13
m g Dx 1? 9,8 ?10
c) La velocitat màxima d’elevació que pot desenvolupar la
grua si té una potència de 6 CV.
10. Un nen de 30 kg es deixa caure per un tobogan de 2 m
d’altura i arriba a terra amb una velocitat de 4 m/s. Quin La grua ha de fer una força exactament igual al pes de l’em-
treball han fet les forces de fregament? barcació per pujar-la a velocitat constant. La potència és
igual al producte d’aquesta força per la velocitat a què es 15. Observem com dos ocells que volen seguint trajec tòries
desplaça el mòbil. Si la potència desenvolupada és la màxi- rectilínies xoquen i després cauen a terra. Aquest fet con-
ma possible (6 CV 5 6 ? 735 W), la velocitat també serà tradiu el principi de conservació de la quantitat de movi-
màxima: ment i la conservació de l’energia cinètica?
Pmàx 6 ? 735 Aquest fet no contradiu el principi de conservació de la quanti-
vmàx 5 ——— 5 —————— 5 0,09 m/s tat de moviment perquè actuen forces externes al sistema for-
F 5 ? 103 ? 9,8
mat pels dos ocells. Aquestes forces són els seus pesos que
d) El rendiment de la grua si la velocitat real d’elevació provoquen que apareguin components de la quantitat de movi-
mitjana ha estat de 4 m/min. ment en la direcció Y que no existien abans del xoc.
Tenint en compte la velocitat mitjana, és a dir, suposant Tampoc es contradiu el principi de conservació de l’energia
que la força aplicada sempre és la mateixa, el rendiment és: perquè l’augment de l’energia cinètica que té lloc després del
xoc es deu al treball fet per la força pes. L’energia total sempre
4 es conserva.
——
F vreal 60
h 5 ———— 5 ——— 5 74 % En aquest cas, augmenta l’energia cinètica però disminueix
F vmàx 0,09 l’energia potencial gravitatòria.
13. Una bola de 20 g de massa es mou sense fregament damunt 16. Un cos de 2 kg es mou a una velocitat de 5 m/s i un altre
d’una superfície a 10 m/s, i xoca contra una altra bola que cos de 3 kg es mou a 2 m/s en la mateixa direcció però en
està en repòs. A conseqüència del xoc, que és perfectament sentit contrari. Quina energia es desprèn en el xoc entre
elàstic, la primera bola surt llançada cap enrere amb una tots dos cossos, si aquest és perfectament inelàstic?
velocitat de 5 m/s. Calculeu la massa de la segona bola.
m1 5 20 g m2 i
u
v1 5 10 m/s v2 5 0 y
u
v19 5 25 m/s v 29 t
m1 v1 1 m2 v2 5 m1 v19 1 m2 v29 i
y
v1 1 v 19 5 v 2 1 v 29 t
0,02 ? 10 5 0,02 (25) 1 m 2 v29

10 2 5 5 v29 v29 5 5 m/s
0,3
0,2 5 20,1 1 5 ? m 2 m 2 5 —— 5 0,06 kg 5 60 g
5
m1 v1 1 m 2 v 2 5 (m1 1 m 2) v9
14. Dues boles es mouen en la mateixa direcció però en sentits 4
contraris amb velocitats de 2 m/s i 1 m/s, respectivament. 2 ? 5 1 3 ? (22) 5 5 v9 v9 5 — 5 0,8 m/s
5
Es produeix un xoc perfectament elàstic. Després del xoc es
mouen en la mateixa direcció, la mateixa velocitat en mò- 1 1 1
DEc 5 — (m1 1 m 2) v92 2 — m1 v 21 2 — m 2 v 22
dul, però en sentits contraris. Com seran les seves masses 2 2 2
respectives? 1 1 1
DEc 5 — ? 5 ? 0,82 2 — ? 2 ? 52 2 — ? 3 ? (22)2 5
2 2 2
5 229,4 J
17. Un vagó de 10 tones circula amb una velocitat de 1,5 m/s.

De sobte xoca amb un altre vagó de 15 tones que es troba
aturat a la via. Tot seguit es mouen junts amb una veloci-
tat constant. Calculeu:
m1 5 10 tones 5 104 kg
m2 5 15 tones 5 1,5 ? 104 kg
m1 v1 1 m2 v2 5 m1 v19 1 m2 v29 i v1 5 1,5 m/s

y
v1 1 v 19 5 v 2 1 v 29 t v2 5 0
2 m1 2 m 2 5 22 m1 1 m 2 a) La quantitat de moviment del primer vagó.

4 m1 5 2 m 2 m1 5 0,5 m 2 p1 5 m1 ? v1 5 1,5 ? 104 5 15 000 kg?m/s
FÍSICA 1 06 97
b) La velocitat dels vagons després del xoc. p3 5 dlllllllllllllllllllllllllll

(29,22 ? 10221)2 1 (25,33 ? 10221)2 5
m1 ? v1 1 m2 ? v2 5 (m1 1 m2) ? v 5 1,06 ? 10220 kg m/s
m1 ? v1 1 m2 ? v2 104 ? 1,5 5,33 ? 10221
v 5 ———————— 5 ————— 5 0,6 m/s tg a 5 ——————— 5 0,57 a 5 30,03°
m1 1 m2 2,5 ? 104 9,22 ? 10221
c) L’energia perduda en el xoc. Està en el tercer quadrant 180° 1 30° 5 210°
1 1 20. Una bomba de 2 kg explota i es divideix en quatre frag-

D Ec 5 — (m1 1 m2) v 2 2 — m1v 21 5
2 2 ments. Un, de 0,5 kg, surt a 2 m/s en sentit nord; un altre
1 1 de 0,2 kg surt a 5 m/s en sentit est; el tercer, de 0,8 kg, va
5 — (104 1 1,5 ? 104) ? 0,62 2 — 104 ? 1,52 5 26 750 J a 0,5 m/s en sentit sud-oest. Del quart fragment, trobeu-ne
2 2 el mòdul, la direcció i el sentit de la velocitat.
18. Dues boles de massa 1 kg i 0,5 kg, que avancen per un pla
horitzontal en la mateixa direcció i sentit, i a velocitats
respectives de 4 m/s i 2 m/s, xoquen. Com a conseqüència
del xoc varien de velocitat a 3 m/s i 4 m/s, respectivament.
Calculeu el coeficient de restitució i l’energia dissipada en
el xoc.
mT 5 2 kg
2(v19 2 v 29) 2(3 2 4) mT 5 m1 1 m2 1 m3 1 m4 m4 5 0,5 kg

k 5 ——————— 5 —————— 5 0,5
v1 2 v 2 422 p1 1 p2 1 p3 1 p4 5 0

1 1 m1 v1 1 m2 v 2 1 m3 v 3 1 m4 v 4 5 0
Eci 5 Eci1 1 Eci2 5 — m1 v 21 1 — m 2 v 22 5
2 2 m1 v1 1 m2 v 2 1 m3 v 3
v 4 5 2———————————
1 1 m4
5 — ?1? 42 1 — ? 0,5 ? 22 5 9 J
2 2 0,5?2 j 1 0,2?5 i 1 0,8?(20,5?cos 45° i 2 0,5?sin 45° j )

v 4 5 2—————————————————————————— 5
1 1 0,5
Ecf 5 Ecf1 1 E cf 2 5 — m 1 v192 1 — m 2 v292 5
2 2 j 1 i 2 0,28 i 2 0,28 j
5 2————————————— 5 21,44 i 2 1,44 j
1 1 0,5
5 — ?1? 32 1 — ? 0,5 ? 42 5 8,5 J
2 2
v4 5 dlllllllllll
1,442 1 1,442 5 2,04 m/s
DEc 5 Ecf 2 Eci 5 8,5 2 9 5 20,5 J 1,44
a 5 arc tg ——— 5 45°
1,44
19. Un nucli inicialment en repòs es descompon per radio-
activitat i emet un electró amb una quantitat de movi- Està al tercer quadrant a 5 180° 1 45° 5 225°
ment de 9,22 ?10221 kg m/s i, perpendicularment a la di-
recció de l’electró, un neutrí amb una quantitat de moviment 21. Una granada es desplaça horitzontalment a 2 m/s, explota i
de 5,33 ?10221 kg m/s. Determineu la direcció en què retro- es divideix en tres fragments de la mateixa massa. El primer
cedeix el nucli residual i la seva quantitat de moviment. segueix movent-se horitzontalment a 4 m/s. El segon forma

un angle de 60° cap amunt amb la línia horitzontal inicial.
p 2 5 5,33 ? 10221 kg m/s El tercer va cap avall amb un angle de 60° amb la mateixa
línia horitzontal. Amb quina velocitat es mouen els dos úl-
tims fragments?

p 1 5 9,22 ? 10221 kg m/s

p1 1 p2 1 p3 5 0

9,22 ? 10221 i 1 5,33 ? 10221 j 1 p 3 5 0

p 3 5 29,22 ? 10221 i 2 5,33 ? 10221 j

v52i C) Només un cos no arriba justament al peu de la torre,
quan toca a terra. Quin?
v 19 54i
a) El que llancem horitzontalment.
v 29 5 v 2 cos 60° i 1 v 2 sin 60° j 5 0,5 v 2 i 1 0,87 v 2 j
b) El que llancem verticalment cap amunt.
v 39 5 v 3 cos 60° i 2 v 3 sin 60° j 5 0,5 v 3 i 2 0,87 v 3 j
c) El que llancem verticalment cap avall.

p 5 p1 1 p2 1 p3

La resposta correcta és: a). El cos llançat horitzontalment
3 m v 5 m v1 1 m v 2 1 m v 3 3 v 5 v1 1 v2 1 v 3 arriba a terra desplaçat en la direcció X a causa del compo-
nent de la velocitat en aquesta direcció. Els altres dos cos-
3 ? 2 i 5 4 i 1 (0,5 v 2 i 1 0,87 v 2 j ) 1 (0,5 v 3 i 2 0,87 v 3 j )
sos no tenen aquest component de la velocitat.
6 5 4 1 0,5 v 2 1 0,5 v 3 i D) El mòdul de la velocitat en tocar a terra és:
y
0 5 0,87 v 2 2 0,87v 3 t
a) Més gran pel cos que llancem cap amunt.
v2 5 v3
b) Més gran pel cos que llancem cap avall.
2 5 0,5 v 2 1 0,5 v 2 v 2 5 2 m/s c) El mateix en tots tres cossos.

v 29 5 0,5 ? 2 i 1 0,87 ? 2 j 5 ( i 1 1,74 j ) m/s

La resposta correcta és: c). El mòdul de la velocitat és el

v 39 5 0,5 ? 2 i 2 0,87 ? 2 j 5 ( i 2 1,74 j ) m/s mateix en els tres cossos per la mateixa raó que la donada
en l’apartat A). De tota manera es pot comprovar a partir de
les equacions de la cinemàtica.
Activitats finals
3. Per què augmenten de temperatura els frens d’un automòbil
després d’aturar-lo?
Qüestions
Part de l’energia mecànica que porta el cotxe es va transmetent
1. En què es transforma el combustible que posem als vehicles? al terra i als frens en forma de calor, i això és la causa que el
En fer accionar el motor i produir energia mecànica. cotxe disminueixi la seva velocitat.
2. Des de dalt d’una torre deixem anar tres cossos idèntics 4. Dos blocs de massa diferent pengen dels extrem d’un fil,
amb la mateixa velocitat inicial, però en direccions dife- que és inextensible i de massa negligible. Aquest passa
rents: un verticalment cap amunt, un altre horitzontalment per la gorja d’un politja sense fregament. Si deixem el
i el tercer verticalment cap avall. Si no tenim en compte sistema en llibertat, justifiqueu:
el fregament amb l’aire...
A) Es conservarà l’energia mecànica del sistema?
A) L’energia cinètica amb què arriben a la base és: a) Sí.
a) Més gran per al que llancem cap amunt. b) No.
b) Més gran per al que llancem cap avall. c) Depèn de com siguin els valors de les masses dels
c) La mateixa per a tots tres cossos. blocs.
La resposta correcta és: c). Els tres cossos arriben amb la La resposta correcta és: a). L’energia del sistema es conser-
mateixa energia cinètica perquè tenen els mateixos valors va perquè no hi ha fregament.
de massa i d’energia cinètica inicial i la força gravitatòria
fa el mateix treball en els tres cossos. Per tant, els tres te- B) Es conservarà l’energia mecànica de cada bloc?
nen el mateix augment en la seva energia cinètica. a) Sí, pel principi de conservació de l’energia.
B) L’energia cinètica amb què arriben a la base de la torre és: b) No, perquè hi ha forces internes.
a) La mateixa que la que tenien a l’inici. c) Depèn de com siguin els valors de les masses dels
blocs.
b) Més gran que la de l’inici, pel treball fet per la for-
ça pes. La resposta correcta és: b). L’energia mecànica de cada bloc
c) Més petita que la de l’inici pel treball fet per la força no es conserva, només la del sistema. Inicialment els dos
pes. blocs tenen una energia cinètica nul.la i un cert valor d’ener-
gia potencial gravitatòria. Posteriorment, tot i que els dos
La resposta correcta és: b). L’energia cinètica augmenta a blocs tinguin la mateixa energia cinètica, tenen diferents
causa del treball fet per la força pes. Treball que és positiu valors d’energia potencial gravitatòria. Les forces internes
perquè té la mateixa direcció que el desplaçament en la di- que provoquen que l’energia mecànica de cada bloc no es
recció Y. conservi són les tensions del fil.
FÍSICA 1 06 99
C) La variació de l’energia cinètica del sistema: 7. A) Imagineu-vos que escalfem masses iguals de ferro,
plom i mercuri, que inicialment estan a 15 ºC, i utilit-
a) És igual al treball fet per totes les forces sobre el zem el mateix focus de calor. Sense fer cap càlcul, jus-
sistema. tifiqueu quina arribarà abans als 30 ºC.
b) És igual al treball fet només per les forces conserva-
Nota: S’han de consultar les taules de la calor específica
tives.
de cada material.
c) És nul.la perquè les forces internes fan un treball nul.
El plom perquè la calor específica és menor i necessitarà
La resposta correcta és: a). Pel teorema del treball i de menys calor per augmentar la seva temperatura.
l’energia cinètica, la variació d’aquesta és deguda a totes les
forces que actuen sobre el sistema. Si no hi ha fregament, B) Tenim dos objectes aparentment iguals a la mateixa
les úniques forces que actuen són els pesos dels cossos ja temperatura; els apliquem la mateixa quantitat de calor
que les forces internes (tensions) s’anul.len entre si. i observem que un objecte ha augmentat la seva tempe-
ratura 10 ºC mentre que l’altre l’ha augmentada 15 ºC.
Raoneu a què pot ser degut i marqueu l’opció correcta:
5. Quan un cos queda en repòs a terra després d’haver caigut
d’una certa altura: a) Són de diferents materials.
a) En què s’ha transformat l’energia potencial gravitatò- b) Són de diferents materials i la seva massa és diferent.
ria que tenia inicialment?
c) La seva massa és diferent.
En energia calorífica i energia de deformació del cos.
d) Poden ser totes les altres respostes però necessitem
b) On ha anat a parar aquesta energia? dades per comprovar-ho.
A l’entorn, en aquest cas a terra. La resposta correcta és la d).
6. Considereu un xoc elàstic unidimensional entre dos cossos 8. Tenim dos cossos la massa d’un dels quals és molt més
de massa igual. Trieu les respostes correctes per a cada gran que la de l’altre. Si xoquen elàsticament, deduïu qui-
situació: na és la velocitat de cada cos després del xoc a cadascuna
d’aquestes situacions i poseu-ne exemples quotidians:
A) Si un d’ells està en repòs, després del xoc: a) Si inicialment el cos amb més massa està en repòs i
a) El que estava en repòs ha de continuar en repòs i l’altre es mou amb una velocitat determinada.
l’altre canvia el sentit del seu moviment. m1 . m2
b) El que estava en repòs adquireix la velocitat de l’al-
tre, mentre que el que es movia abans del xoc queda Cos 1 Cos 2
en repòs.
m1 m2
c) Tots dos queden units i es mouen a la meitat de la
velocitat d’abans del xoc. v1 5 0 v2
La resposta correcta és: b). Quan dos cossos amb la mateixa Apliquem el principi de conservació de la quantitat de mo-
massa xoquen elàsticament, intercanvien les seves veloci- viment.
tats. Això vol dir que el cos que estava en repòs abans del m1 v1 1 m2 v2 5 m1 v19 1 m2 v29
xoc, després de xocar adquireix la velocitat que tenia el cos
en moviment abans del xoc i aquest es queda en repòs. Posant els valors tenim:
m 1 ? 0 1 m 2 v2 5 m 1 v19 1 m 2 v29
B) Si es mouen a una certa velocitat en sentits contraris,
després del xoc: Quan m 1 . m 2 simplifiquem:
a) Cadascun canvia el sentit del seu moviment però 0 5 m 1 v19 v19 5 0
manté el mateix mòdul de la velocitat que duia abans
del xoc. Utilitzem també l’expressió deduïda en la unitat en combi-
nar el principi de conservació de la quantitat de moviment i
b) Cadascun canvia el sentit del seu moviment i s’inter- de l’energia cinètica, que és:
canvien els valors del mòdul de les velocitats d’abans
del xoc. v1 1 v 19 5 v 2 1 v 29
c) Queden units i es mouen a la mateixa velocitat, que Posant els valors que coneixem tenim:
és el valor mitjà de les velocitats d’abans del xoc. 0 5 v 2 1 v 29 v 29 5 2v 2
La resposta correcta és: b). Pel mateix argument que en El cos que estava en moviment canvia el sentit del movi-
l’apartat anterior, els dos cossos d’igual massa intercanvien ment, no modificant el mòdul de la seva velocitat, i el cos
les velocitats en xocar elàsticament. que està quiet continua en repòs.
Un exemple d’aquest cas és el d’una pilota que rebota con- Sí que és possible. Un exemple és un xoc inelàstic en què es
tra una paret. conserva la quantitat de moviment i no es conserva l’energia
cinètica.
b) Si inicialment el cos amb menys massa està en repòs i
l’altre es mou amb una velocitat determinada.
11. [Curs 99-00] Es produeix una explosió en un sistema aï-
llat. Justifiqueu quina o quines de les següents afirma-
Cos 1 Cos 2 cions són correctes:
m1 m2 a) No varia ni la seva quantitat de moviment ni la seva
v1 v2 5 0
energia cinètica.
b) Varia la seva quantitat de moviment però no la seva
Apliquem el principi de conservació de la quantitat de mo- energia cinètica.
viment.
m1 v1 1 m2 v2 5 m1 v19 1 m2 v29 c) Varien la seva quantitat de moviment i la seva energia
cinètica.
Posant els valors tenim:
d) No varia la seva quantitat de moviment, però sí la seva
m 1 v1 1 m 2 0 5 m 1 v19 1 m 2 v29 energia cinètica.
Quan m 1 . m 2 simplifiquem:
Les afirmacions a), b) i c) són falses perquè en el sistema aïllat
m 1 v1 5 m 1 v19 v19 5 v1 es conserva la quantitat de moviment en absència de forces
externes. També es conserva l’energia total però no necessària-
Utilitzem també l’expressió deduïda en la unitat en combi-
ment l’energia cinètica. En el cas d’una explosió, part de l’ener-
nar el principi de conservació de la quantitat de moviment i
gia interna (química) es transforma en energia cinètica. Per
de l’energia cinètica, que és:
tant, l’opció d) és correcta.
v1 1 v 19 5 v 2 1 v 29
Posant els valors que coneixem tenim: Problemes
v1 1 v 1 5 v 29 v29 5 2 v1
1. Des d’una torre de 20 m d’alçària disparem verticalment
El cos que estava en moviment canvia continuament mo- cap amunt una bala de 5 g de massa amb una velocitat de
vent-se en el mateix sentit i a la mateixa velocitat i el cos 50 m/s:
que estava en repòs es mou amb una velocitat el doble de
la que porta l’altre i en el mateix sentit. a) Quina altura assoleix?
Un exemple d’aquest cas és el d’un petit mòbil que és en- Ep0 1 Ec0 5 Ep1
vestit per un mòbil amb més massa, per exemple: una fur- 1
goneta que xoca contra un ciclista. m g h 0 1 — m v 02 5 m g h 1
2
9. Un cos en repòs esclata i es divideix en dos fragments. Jus- 1
9,8 ? 20 1 — ? 502 5 9,8 h 1 h 1 5 147,55 m
tifiqueu que les velocitats dels dos fragments han de tenir 2
la mateixa direcció. Tindran el mateix sentit, o sentits con-
traris? Raoneu-ho.
En tota explosió es conserva la quantitat de moviment; com
que inicialment aquesta és nul.la, també ha de ser-ho després
de l’explosió. Per tant, les quantitats de moviment dels dos
fragments han de ser iguals en mòdul però de sentit contrari.

Inici: p i 5 0

Final: p f 5 p 1 1 p 2 5 m1 v 1 1 m 2 v 2

Com que p i 5 p f
Igualant, tenim que:
m2 b) Quina és la velocitat amb què arriba al terra?
0 5 m1 v 1 1 m 2 v 2 v 1 5 2 —— v 2
m1
Ep 0 1 E c0 5 E c2
10. [Curs 98-99] És possible que en un cert procés es conservi 1 1
la quantitat de moviment d’un sistema de partícules però m g h 0 1 — m v 20 5 — m v 22
2 2
que no se’n conservi l’energia cinètica? Si la resposta és
negativa, raoneu-ho. Si la resposta és afirmativa, poseu- 1 1
9,8 ? 20 1 — ? 502 5 — v 22 v 2 5 53,78 m/s
ne un exemple. 2 2
FÍSICA 1 06 101
c) A quina altura es troba quan va a 20 m/s? Quina energia e) L’energia cinètica quan arriba a terra.
cinètica i potencial té a aquesta altura?
1 1
Ep0 1 E c0 5 Ep3 1 Ec3 Ec2 5 — m v 22 5 — ? 0,02 ? 62,612 5 39,2 J
2 2
1 1
m g h 0 1 — m v 20 5 m g h 3 1 — m v 23 4. Una nedadora de massa m salta d’un trampolí de 5 m d’altu-
2 2
ra. Calculeu la velocitat amb què arriba a l’aigua si es deixa
1 1
9,8 ? 20 1 — ? 502 5 9,8 ? h 3 1 — ? 202 h 3 5 127,14 m caure i si es llança amb una velocitat inicial de 18 km/h.
2 2
18 km/h 5 5 m/s
1 1
Ec3 5 — m v 23 5 — ? 5 ? 1023 ? 202 5 1 J 1
2 2 2 g h0l
Ep0 5 Ecf m g h0 5 — m v 2f vf 5 dllll
2
Ep 5 m g h 3 5 5 ?1023 ? 9,8 ? 127,14 5 6,23 J
l2 ? 9,8 ? 5 5 9,90 m/s
vf 5 dllllll
2. Llancem verticalment cap amunt un cos de 2 kg a una velo-
Ep0 1 Ec0 5 Ecf
citat de 20 m/s. Calculeu quina energia potencial gravitatò-
ria tindrà quan la velocitat que duu sigui de 10 m/s. 1 1 1 1
m g h 0 1 — m v 20 5 — m v 2f g h0 1 — v 20 5 — v 2f
Ec0 5 Ec1 1 Ep1 Ep1 5 Ec0 2 Ec1 2 2 2 2
1 1 1 1
Ep1 5 — m (v 20 2 v 21 ) 5 — ? 2 ? (202 2 102) 5 300 J 9,8 ? 5 1 — ? 52 5 — v 2f vf 5 11,09 m/s
2 2 2 2
3. Des d’una torre disparem cap amunt una bala de 20 g de 5. Un paracaigudista de 100 kg de massa, inclòs l’equipament,
massa a una velocitat de 36 km/h. Si arriba fins a 200 m es deixa caure des d’un avió que vola a 2 km d’altura. Si no
d’altura, calculeu: se li obrís el paracaigudes, calculeu, tot negligint les forces
de fregament:
a) Amb quina velocitat arribaria al terra.

1
2 g h0l
Ep0 5 Ecf m g h0 5 — m v 2f vf 5 dllll
2
2 ?lllllll
vf 5 dll 9,8 ? 2 000 5 198 m/s
b) A quina altura es trobaria en el moment d’assolir una

a) L’alçària de la torre. velocitat de 126 km/h.
Ep 0 1 Ec0 5 Ep1 v 5 126 km/h 5 35 m/s
1 1
m g h 0 1 — m v 20 5 m g h 1 Ep0 5 Ec2 1 Ep2 m g h0 5 — m v 22 1 m g h2
2 2
1 1
9,8 h0 1 — ?102 5 9,8 ? 200 h 1 5 194,9 m 9,8 ? 2 000 5 — ? 352 1 9,8 h2 h2 5 1 937,5 m
2 2
b) La velocitat amb què arriba a terra. 6. Un muntacàrregues aixeca un cos de 280 kg de massa al 20è
pis d’un edifici; si cada pis té 3 m d’alçària, calculeu:
1
Ep1 5 Ec2 m g h1 5 — m v 22 a) L’energia potencial del muntacàrregues.
2
2 g hl1 5 dlllllllll
v2 5 dllll 2 ? 9,8 ? 200 5 62,61 m/s Ep 5 m g h 5 280 ? 9,8 ? (3 ? 20) 5 164 640 J
b) En el supòsit que es trenqués el muntacàrregues i que el

c) La velocitat a 10 m de terra.
cos caigués al carrer, quina energia cinètica tindria en
1 arribar al terra? Amb quina velocitat hi arribaria?
Ep1 5 Ec3 1 Ep3 m g h1 5 — m v 23 1 m g h3
2
Ep 5 Ec 5 164 640 J
1
9,8 ? 200 5 — v 23 1 9,8 ?10 v3 5 61,02 m/s 1
2 Ec 5 — m v 2
2
dlllll
—— 5 d ————— 5 34,29 m/s
d) L’energia potencial a dalt de la torre. 2E llllllllll
2 ? 164 640
c
v5
Ep1 5 m g h 1 5 0,02 ? 9,8 ? 194,9 5 38,2 J m 280
7. A cadascun dels caps d’una corda que passa per una politja 1 k x2
fixa hi ha un cos penjat: un de 200 g i l’altre de 100 g. Si Epe 5 Epg — k x2 5 m g h h 5 ——— 5
2 2mg
inicialment estan en repòs i a la mateixa altura, quin recor-
regut han fet quan van a 10 m/s? 80 ? 0,32
5 —————— 5 1,47 m
2 ? 0,25 ? 9,8
10. Llancem un cos de 25 kg de massa en direcció cap amunt per

un pla inclinat d’inclinació 30°, amb velocitat de 20 m/s.
Calculeu la distància que recorre fins que s’atura, si:
a) Es negligeix el fregament.
v 5 10 m/s
1
Ei 5 0 i Ec 5 Ep — m v 2 5 m g h
y Ei 5 E f 2
Ef 5 0 t
v2 202
1 h 5 —— 5 ———— 5 20,41 m
0 5 Ecf 1 Epf 5 — (m1 1 m2) v 2f 5 m1 g (2h) 1 m2 g h 2g 2 ? 9,8
2
h h 20,41
1 sin 30° 5 — x 5 ———— 5 ———— 5 40,81 m
0 5 — (0,2 1 0,1) ?102 1 9,8 h (0,1 2 0,2) x sin 30° sin 30°
2
0 5 15 2 0,98 h b) El fregament entre el cos i el terra és de 0,15.
15 WFf 5 DE WFf 5 Ep 2 Ec
h 5 ——— 5 15,31 m
0,98
Ff 5 m N 5 m m g cos a i
u
h y
8. Calculeu la velocitat d’un pèndol d’1 m de longitud quan sin 30° 5 —— h 5 Dx sin 30° u
passa per la vertical, si es deixa anar des d’una posició que Dx t
forma un angle de 40° respecte de la vertical. 1
2Ff Dx 5 m g h 2 — m v 2
2
1
2m m g cos a Dx 5 m g h 2 — m v 2
2
m
1
1
2m g cos 30° Dx 5 g Dx sin 30° 2 — v 2
2
1
20,15 ? 9,8 ? cos 30°? Dx 5 9,8 ? Dx ? sin 30° 2 — ? 202
2
l2h 21,27Dx 5 4,9 Dx 2 200 Dx 5 32,40 m

cos 40° 5 ——— h 5 l (1 2 cos 40°) 5
l
11. Calculeu la quantitat de calor que es necessari subministrar
5 1 2 0,766 5 0,234 m a 10 mL de mercuri per què la seva temperatura augmenti
de 20 ºC a 38 ºC.
1
E p 5 Ec m g h 5 — m v 2 Dades: la densitat del mercuri és de 13,6 g/cm3.
2
Calculem prèviament la massa de mercuri:
v 5 dllll
2 g h 5 dllllllllll
2 ? 9,8 ? 0,234 5 2,14 m/s
13,6 g 1 kg
10 mL ? ———— 3
? ———— 5 0,136 kg
9. Si comprimim 30 cm una molla de constant elàstica 80 N/m 1 cm 1 000 g
situada en un pla horitzontal i, d’aquesta manera, es dis- Amb l’expressió de la calor trobem:
para un cos de 250 g, calculeu l’altura que assoleix el cos
en el pla inclinat (fig. 6.29) sense tenir en compte el frega- Q 5 c ? m ? DT 5 140 ? 0,136 ? (38 2 20) 5 342,72 J
ment.
12. Tenim una mostra de 120 g plom i una altra de 120 g de
ferro. Inicialment les dues estan a 25 ºC i els transferim
200 J d’energia. Calculeu a quina temperatura arribaran les
dues mostres.
FÍSICA 1 06 103
Amb l’expressió de la calor i aïllant la variació de la temperatu- Des de s

1 fins a s
2 :
ra, trobem:
Plom: WFf 5 DE 2m m g Dx 5 Ecf 2 Eci
Q 200 1 1
Q 5 c ? m ? DT DT 5 ——— 5 ————— 5 12,82 °C 2m m g D x 5 — m v 22 2 — m v 21
c?m 130 ? 0,12 2 2
Tf 5 DT 1 T0 5 12,82 1 25 5 37,82 °C 1 1
20,2 ? 9,8 ? 0,5 5 — v 22 2 — ? 3,582
Ferro: 2 2
Q 200
Q 5 c ? m ? DT DT 5 ——— 5 ————— 5 3,76 °C v 5 dllllll
2 ? 5,43 5 3,29 m/s
c?m 443 ? 0,12
Tf 5 DT 1 T0 5 3,76 1 25 5 28,76 °C Des de s
2 fins a s
B:
13. Calculeu la quantitat de calor que és necessària per elevar la WFf 5 DEc 2m m g cos a Dx 5 Epf 2 Eci
temperatura d’1 g d’una peça de coure, de 20 ºC fins a 35 ºC. h h
sin 60° 5 —— D x 5 ————
Dades: la calor específica del coure és 385 J?kg21?K21. Dx sin 60°
Amb l’expressió de la calor trobem: 1
2m m g cos 60° Dx 5 m g h 2 — m v 22
Q 5 c ? m ? DT 5 385 ? 0,001 ? (35 2 20) 5 25,77 J 2
h 1
14. Deixem anar un cos des del punt A (fig. 6.30). Calculeu 2m g cos 60° ———— 5 g h 2 — v 22
sin 60° 2
l’altura a què està quan arriba al punt B, si:
cos 60° 1
B 20,2 ? 9,8 ? ———— h 5 9,8 h 2 — ? 3,29 2
sin 60° 2
A
21,13 h 5 9,8 h 2 5,43 h 5 0,50 m
1m 50 cm
30¡ 60¡
15. En el punt més alt d’un pla inclinat de 10 m de longitud i
2 m d’alçària hi ha un cos de 2 kg de massa. Si el deixem
a) No hi ha fregament. baixar lliscant per aquest pla inclinat, calculeu la velocitat
Ep0 5 Epf m g h0 5 m g h f amb què arriba a baix, tenint en compte que la força de
fregament que s’oposa al moviment és de 5 N.
h0 5 h f 5 1 m
b) En tot el recorregut hi ha un fregament de coeficient

0,2.
WFf 5 DE
WFf 5 DE
WFf 5 Ff Dx 5 25 ? 10 5 250 N
Ep 5 m g h 5 2 ? 9,8 ? 2 5 39,2 N
WFf 5 E c 2 Ep E c 5 Ep 1 WFf 5 39,2 2 50 5 210,8 J
És impossible. Per tant, no es mou.

Des de s
A fins a s
1 :
h h 16. Des de la part superior d’un pla inclinat de 4 m d’altura i
sin 30° 5 —— Dx 5 ———— 10 m de longitud es deixa caure un cos de 8 kg de massa
Dx sin 30° que arriba a la base del pla amb una velocitat de 8 m/s.
WF f 5 DE 2m N Dx 5 Ec 2 Ep Calculeu:
1 a) L’energia cinètica i potencial del cos en iniciar-se el
2m m g cos 30° D x 5 — m v 2 2 m g h moviment i en finalitzar-lo.
2
h 1 Ec0 5 0
2m g cos 30° ———— 5 — v 2 2 g h
sin 30° 2 Ep0 5 m g h 5 8 ? 9,8 ? 4 5 313,6 J
cos 30° 1 1 1
20,2 ? 9,8 ? ———— ?1 5 — v 2 2 9,8 ? 1 Ecf 5 — m v 2 5 — ? 8 ? 82 5 256 J
sin 30° 2 2 2
v 5 dlllll
2 ? 6,4 5 3,58 m/s Epf 5 0
b) L’energia mecànica perduda pel fregament i el valor de a) L’energia perduda en forma de calor per fregament.
la força de fregament.
D E 5 WFnc
WFf 5 D E 5 Ecf 2 Eci 5 256 2 313,6 5 257,6 J
1
WFf 257,6 Wfnc 5 Ec 2 Ep Wfnc 5 — m v 2 2 m g h 5
Ff 5 ——— 5 ———— 5 25,76 N 2
Dx 10 1
5 — ? 2 ? 32 2 2 ? 9,8 ? 0,8 5 26,68 J
2
17. Damunt d’una taula horitzontal hi ha, en un extrem, un cos
de 500 g de massa i, enganxat a aquest cos, n’hi ha un altre b) El coeficient de fregament.
penjant de 400 g de massa. Tots dos cossos estan connec-
tats per una politja. Tenint en compte que el coeficient de b 0,6
cos a 5 — x 5 dllllllllll
0,82 1 0,62 5 1 cos a 5 ——
fregament dinàmic entre el cos i la superfície horitzontal x 1
és de 0,2, calculeu, quan els cossos tinguin una velocitat de
5 m/s: WFnc
WFnc 5 2m m g cos a D x m 5 2——————— 5
m g cos a Dx
26,68
5 2——————— 5 0,57
2 ? 9,8 ? 0,6 ? 1
19. Deixem caure un cos de 2 kg de massa que es troba sobre un

pla inclinat de 30° de manera que tarda 5 s a arribar a baix,
tot recorrent 25 m. Calculeu el coeficient de fregament i el
treball de la força de fregament.
WFf 5 DE
Ff D x 5 DE
a) L’espai recorregut.
h 5 Dx
1
2m m1 g Dx 5 — (m1 1 m2) v 2 2 m2 g D x
2
1
20,2 ? 0,5 ? 9,8 ? Dx 5 — (0,5 1 0,4) ? 52 2 0,4 ? 9,8 ? Dx
2
20,98 Dx 5 11,25 2 3,92 Dx
DE 5 WFf
2,94 D x 5 11,25 D x 5 3,82 m
Ec 2 Ep 5 WFf
b) El treball de fricció. i i
1 1
x 5 x 0 1 v0 Dt 1 — D t 2 u x5 — a t2 u
WFf 5 2m m1 g Dx 5 20,2 ? 0,5 ? 9,8 ? 3,82 5 23,74 J a y 2 y
u u
v 5 v0 1 a Dt t v5 at t
c) La pèrdua d’energia potencial de la massa de 400 g.
D Ep 5 0 2 m g Dx 5 20,4 ? 9,8 ? 3,82 5 214,97 J 1 2x 2 ? 25
x 5 — v t v 5 —— 5 ——— 5 10 m/s
2 t 5
d) L’energia cinètica total.
1 1 h 5 Dx sin a 5 25 ? sin 30° 5 12,5 m
Ec 5 — (m1 1 m 2) v 2 5 — (0,5 1 0,4) ? 52 5 11,25 J
2 2 Ec 2 Ep 5 2m m g cos a D x
1
18. Un cos de 2 kg de massa baixa per un pla inclinat de 80 cm — m v 2 2 m g h 5 2m m g cos a Dx
d’altura i 60 cm de base. Quan arriba a baix la velocitat és 2
de 3 m/s. Calculeu: 1
— v 2 2 g h 5 2m g cos a Dx
2
1
— 102 2 9,8 ?12,5 5 2m ? 9,8 ? cos 30° ? 25 m 5 0,34
2
WFf 5 2m m g cos a Dx 5 20,34 ? 2 ? 9,8 ? cos 30° ? 25 5
5 2145 J
FÍSICA 1 06 105
20. Damunt d’una taula horitzontal hi ha, en un extrem, un cos 22. Un cos de 0,5 kg inicialment en repòs llisca per un pla in-
de 2 kg de massa i, enganxat a aquest cos, n’hi ha un altre clinat de 3 m de longitud i un angle de 30° sobre l’eix ho-
penjant de 3 kg de massa. Tots dos cossos estan connectats ritzontal fins que xoca amb la molla de constant elàstica
per una politja. Tenint en compte que el coeficient de fre- 300 N/m situada al final del pla inclinat (fig. 6.31). Calcu-
gament dinàmic entre el cos i la superfície horitzontal és de leu la velocitat d’impacte del cos amb la molla i la màxima
0,2, calculeu, quan els cossos han recorregut una distància compressió de la molla:
de 2 m:
30¡
a) Si no tenim en compte el fregament en tot el recorregut.

WFf 5 DE
1
Ff Dx 5 DE DE 5 0 Ec 5 Ep — m v 2 5 m g h
2
a) La velocitat quan ha recorregut aquesta distància. h 5 Dx sin 30° 5 3 sin 30° 5 1,5 m
1
2m m1 g D x 5 — (m1 1 m2) v 2 2 m2 g Dx 2lll
v 5 dllg h 5 dllllllll
2 ? 9,8 ? 1,5 5 5,42 m/s
2
1
1 D E 5 0 Epe 5 Epg — k x 2 5 m g h
20,2 ? 2 ? 9,8 ? 2 5 — (2 1 3) ? v 2 2 3 ? 9,8 ? 2 2
2
27,84 5 2,5 v 2 2 58,8 v 5 4,51 m/s
x5 dlllllll
———— 5 d ———————— 5 0,22 m
2mgh
k
llllllllllllll
2 ? 0,5 ? 9,8 ? 1,5
300
b) El treball de fricció.
WFf 5 20,2 ? 2 ? 9,8 ? 2 5 27,84 J b) Si entre el cos i el pla actua el fregament amb un coefi-
cient de 0,2.
c) La pèrdua d’energia potencial de la massa de 3 kg.
Ep 5 2m 2 g D x 5 258,8 J
f
d) L’energia cinètica total final.

x
1 1
Ec 5 — (m1 1 m 2) v 2 5 — ? (3 1 2) ? 4,512 5 50,96 J
2 2
y
21. Des de la part superior d’un pla inclinat de 10 m d’alçada i

50 m de longitud deixem caure un cos de 20 kg de massa,
que arriba a la base del pla amb una velocitat de 10 m/s. s
1 D E 5 Wfnc Ec 2 Ep 5 2m m g cos a Dx
Calculeu:
1
— m v 2 2 m g h 5 2m m g cos a Dx
2
v 5 dllllllllllllllll
2 g (h 2 m cos a Dx) 5
a) Les energies cinètica i potencial del cos a l’inici i al fi- 5 dllllllllllllllllllllll

2 ? 9,8 (1,5 2 0,2 cos 30° ? 3) 5 4,38 m/s
nal del recorregut.
Eci 5 0 1 1
s
2 Epe 2 Ec 5 Wfnc — k x2 2 — m v 2 5 2m m g x
2 2
Epi 5 m g h 5 20 ? 9,8 ? 10 5 1 960 J
1 1 k x2 2 m v2 1 2 m m g x 5 0
Ecf 5 — m v 2 5 — ? 20 ? 102 5 1 000 J
2 2 300 x 2 2 0,5 ? 4,382 1 2 ? 0,2 ? 0,5 ? 9,8 x 5 0
Epf 5 0 300 x 2 1 1,96 x 2 9,59 5 0
b) L’energia mecànica perduda per fregament. 21,96 6 dllllllllllllllll

1,962 1 4 ? 300 ? 9,59
x 5 ————————————————— 5 0,17 m
D E 5 Wfnc Wfnc 5 1 000 2 1 960 5 2960 J 2 ? 300
23. Llancem per un pendent i cap amunt un cos de 300 kg de 1,2 ? 2 2 1,3 ? 3,3 5 1,2 v 19 1 1,3 v 29 i
massa amb una velocitat inicial de 50 m/s. Calculeu fins a y
2 1 v 19 5 23,3 1 v 29 t
quina altura pujarà, si mentre puja es dissipen 7,5 ? 104 J
d’energia mecànica a causa de les forces de fregament. 21,89 5 1,2 v 19 1 1,3 v 29 i
y
v 19 5 v 29 2 5,3 t
21,89 5 1,2 (v 29 2 5,3) 1 1,3 v 29

21,89 5 1,2 v 29 2 6,36 1 1,3 v 29
x
f
4,47
4,47 5 2,5 v 29 v 29 5 ——— 5 1,8 m/s
2,5
y v 19 5 1,8 2 5,3 5 23,5 m/s
D E 5 Wfnc Ep 2 Ec 5 Wfnc c) m1 5 m2 5 0,8 kg
1
m g h 2 — m v 2 5 Wfnc
2
1
300 ? 9,8 h 2 — 300 ? 502 5 27,5 ?104
2
2 m 2 3,3 m 5 m v 19 1 m v 29 i
2 940 h 2 375 000 5 27,5 ?104 h 5 102,04 m y
2 1 v 19 5 23,3 1 v 29 t
24. Dues boles de billar de masses m1 i m2, que duen velocitats 21,3 5 v 19 1 v 29 i
inicials de 2 m/s i 3,3 m/s respectivament, experimenten y
2 1 v 19 5 23,3 1 v 29 t
un xoc frontal. Si la primera es mou cap a la dreta i la sego-
na cap a l’esquerra, calculeu les velocitats finals en els ca- 21,3 5 v 19 1 v 29
sos següents, suposant que el xoc és perfectament elàstic. 5,3 5 2v 19 1 v 29
—————————
a) m1 5 150 g, m2 5 250 g
4 5 / 2 v 29 v 29 5 2 m/s
v 19 5 25,3 1 v 29 v 19 5 23,3 m/s
25. Dues boles de 200 g i de 300 g es desplacen horitzontal-

ment amb unes velocitats de 4 m/s i 22 m/s, respecti-
vament. Després d’un xoc frontal, la velocitat de la primera
m1 v1 1 m2 v2 5 m1 v19 1 m2 v29 i és de 23,2 m/s. Calculeu la velocitat de la segona bola, el
y
v1 1 v 19 5 v 2 1 v 29 t coeficient de restitució i deduïu de quin tipus de xoc es
tracta.
0,15 ? 2 1 0,25 ? (23,3) 5 0,150 v 19 1 0,250 v 29 i
y Apliquem el principi de conservació de la quantitat de movi-
2 1 v 19 5 23,3 1 v 29 t
ment, i tenim que:
20,525 5 0,15 v 19 1 0,25 v 29 i m1 v 1 1 m2 v 2 5 m1 v 19 m2 v 29 0,2 ? 4 1 0,3 ? (22) 5
y
v 19 5 v 29 2 5,3 t 0,2 1 0,64
5 0,2 ? (23,2) 1 0,3 ? v 29 v 29 5 —————— 5 2,8 m/s
0,3
20,525 5 0,15 (v 29 2 5,3) 1 0,25 v 29
Calculem el coeficient de restitució:
20,525 5 0,15 v 29 2 0,795 1 0,25 v 29
2(v19 2 v29) 2(23,2 2 2,8) 6
20,525 5 0,4 v 29 2 0,795 k 5 —————— 5 ———————— 5 — 5 1
v1 2 v2 4 2 (22) 6
0,795 2 0,525
v 29 5 ———————— 5 0,68 m/s Es tracta d’un xoc perfectament elàstic, ja que el coeficient de
0,4 restitució del seu valor és d’1. També es pot comprovar que es
v 19 5 0,68 2 5,3 5 24,62 m/s tracta d’un xoc perfectament elàstic calculant la variació de
l’energia cinètica.
b) m1 5 1,2 kg, m2 5 1,3 kg DE 5 Ef 2 E0 5
1 1 1 1
5 2— m1v192 1 — m2v292 2 — m1v21 2— m2v22 5
2 2 2 2
1 1 1 1
5 — ? 0,2 ? 3,22 1 — ? 0,3 ? 2,82 2 — ? 0,2 ? 42 2 — ? 0,3 ? 22 5 0
2 2 2 2
FÍSICA 1 06 107
26. [Curs 04-05] Un vagó de massa 1 000 kg es desplaça a una 28. Una pilota de 500 g de massa es deixa caure verticalment
velocitat constant de 5 m/s per una via horitzontal sense des d’una certa alçada. La pilota impacta amb el terra a una
fricció. En un moment determinat xoca amb un altre vagó velocitat de 5,4 m/s i rebota verticalment fins a arribar a
de massa 2 000 kg que estava aturat, de manera que des- un punt d’altura màxima de 120 cm. Des de quina altura
prés de la col.lisió queden units. Calculeu: inicial s’ha deixat caure la pilota? Quant val el coeficient de
restitució del xoc pilota-terra? Quanta energia s’ha perdut
a) La velocitat que tindrà el conjunt després del xoc. en el xoc?
Dades: En tocar al terra, tota l’energia potencial s’ha transformat en
m1 5 1 000 kg energia cinètica, així trobem l’altura inicial:
2
m2 5 2 000 kg vf 5,42
Ecf 5 Ep0 h 5 —— 5 ———— 5 1,49 m ø 1,5 m
v1 5 5 m/s 2g 2 ? 9,8
v2 5 0 Si la pilota arriba a una altura d’1,2 m, vol dir que després de
v19 5 v29 5 v9 xocar amb el terra té una velocitat que val:
Per conservació de la quantitat de moviment: Epf 5 Ec0 v9 5 dllll

2 g h 5 dllllllll
2 ? 9,8 ? 1,2 5 4,8 m/s
m1 ? v1 1 m2 ? 0 5 (m1 1 m2) ? v9 El coeficient de restitució del xoc de la pilota amb el terra val:
m1 1 000 2(v9 2 v9terra) 4,8 2 0

v9 5 ————— v1 5 ——— 5 5 1,667 m/s ø k 5 ———————— 5 2—————— 5 0,89
m1 1 m2 3 000 v 2 vterra 25,4 2 0
ø 1,67 m/s En aquest xoc s’ha perdut una energia igual a la pèrdua d’ener-
gia cinètica:
b) L’energia mecànica perduda en el xoc. D E 5 DEc 5 Ecf 2 Ec0 5
L’energia mecànica perduda en el xoc correspon a la variació 1 1
5 — m (vf2 2 v 20) 5 — 0,5 (4,82 2 5,42) 5 21,5 J
d’energia cinètica perquè l’energia potencial no varia: 2 2
1 1
DEc 5 — (m1 1 m2) ? (v9)2 2 — m1 v21 5 29. Dues boles de 2 kg i 1 kg de massa respectivament, xoquen
2 2 frontalment a una velocitat de 2 m/s cada una. Si el coefi-
1 1 cient de restitució del xoc és de 0,8, quines són les veloci-
5 — 3 000 ? 1,66672 2 — 1 000 ? 52 5 28 333 J tats després del xoc?
2 2
27. Una bala de fusell que té una massa de 250 g és disparada

a una velocitat de 500 m/s contra un bloc de fusta de 4 kg
de massa. Si la bala queda incrustada dins del bloc de fusta,
calculeu:
k 5 0,8
2(v 19 2 v 29) 2(v 19 2 v 29)
k 5 —————— 0,8 5 —————— 3,2 5 2v 19 1 v 29
v1 2 v 2 2 2 (22)
m1 v1 1 m2 v2 5 m1 v19 1 m2 v29
2 ? 2 1 1 ? (22) 5 2 v19 1 1 v29 2 5 2 v19 1 v29
3,2 5 2v19 1 v29 i
y
a) La velocitat amb què es mou el conjunt després del xoc. 2 5 2 v19 1 v29 t
m1 v1 1 m 2 v 2 5 (m1 1 m 2) v9 3,2 5 2v19 1 v29 i

y
0,25 ? 500 1 4 ? 0 5 4,25 v9 v9 5 29,41 m/s 22 5 22 v19 2 v29 t
—————————
1,2
b) L’energia dissipada en el xoc. 1,2 5 23 v19 / v19 5 2—— 5 20,4 m/s
3
1 1 1 3,2 5 0,4 1 v29 v29 5 2,8 m/s
D Ec 5 — (m1 1 m 2) v92 2 — m1 v 21 2 — m2v 22 5
2 2 2
1 1 30. Una bola de plastilina amb una massa de 150 g es mou ho-
5 — ? 4,25 ? 29,412 2 — ? 0,25 ? 5002 5 ritzontalment a una velocitat indeterminada i impacta so-
2 2
bre un bloc de 0,5 kg (fig. 6.32). Com a conseqüència de
5 229 411,76 J l’impacte el bloc puja fins a una altura de 6 cm. Calculeu a
quina velocitat ha impactat la bola de plastilina sobre el 33. Un vagó amb una massa de 50 Tm es mou amb una velocitat
bloc. de 12 km/h i xoca contra una plataforma de 30 Tm de massa
que es troba en una via i s’enganxen. Calculeu:
v 5 12 km/h 5 3,33 m/s

h 5 6 cm
p inicial 5 p final
a) La velocitat del moviment del conjunt just després del

xoc.
m1 v1 5 (m1 1 m2) v
m1 v1 50 000 ? 12
v 5 ————— 5 ————————— 5 7,5 km/h 5
m1 1 m2 50 000 1 30 000
5 2,08 m/s
b) La distància recorreguda pel conjunt, si la força de fre-

gament és igual al 5 % del pes.
1
DE 5 0 Ec 5 Ep — (m1 1 m 2) v92 5 (m1 1 m 2) g h 1
2 D E 5 2Wfnc 0 2 E ci 5 2Wfnc — mT v 2 5 Ff x
2
2 g h 5 dllllllllll
v9 5 dllll 2 ? 9,8 ? 0,06 5 1,08 m/s
Ff 5 0,05 ? (m1 1 m2) g 5 0,05 ? 80 000 ? 9,8 5 39 200 N
m1 v 5 (m1 1 m 2) v9
mT v 2 80 000 ? 2,082
m1 1 m 2 0,15 1 0,5 x 5 ——— 5 ——————— 5 2,66 m
v 5 ————— v9 5 —————— 1,08 5 4,7 m/s 2 Ff 2 ? 39 200
m1 0,15
31. Un camió d’una tona de massa viatja a 72 km/h; de sobte 34. [Curs 05-06] Una bola d’acer xoca elàsticament contra un
xoca amb un cotxe de 500 kg de massa que es troba aturat. bloc d’1 kg inicialment en repòs sobre una superfície plana
Determineu el vector velocitat després de l’impacte si que- horitzontal. En el moment del xoc la bola té una veloci-
den escastats i quina és l’energia perduda a causa de l’im- tat horitzontal de 5 m/s. El coeficient de fricció dinàmic
pacte. entre la superfície i el bloc és de m 5 0,2. Com a conse-
qüència del xoc, el bloc recorre 2 m abans d’aturar-se. Cal-
v 5 72 km/h 5 20 m/s culeu:

pi 5 1 000 ? 20 5 20 000 kgm/s i

y
pf 5 (1 000 2 500) v t
20 000
v 5 ———— 5 13,33 m/s 5 48 km/h
1 500
a) La velocitat del bloc just després del xoc.
1 1
DE 5 — mT v 2 2 — m1v 21 5 DE 5 Wfnc Ecf 2 Eci 5 2Ff D x
2 2
1 1 1
5 — 1 500 ? 13,332 2 — 1 000 ? 202 5 266 666,67 J 0 2 — m2 v292 5 2m m2 g Dx
2 2 2
1
32. Un nucli d’urani es desintegra en dos fragments de — v292 5 m g Dx v29 5 dlllllll
2 m g Dx 5
2
2,5 ?10225 kg i 1,5 ?10225 kg. Determineu la relació entre
les velocitats dels dos fragments en què es desintegra el 5 dlllllllllll
2 ? 0,2 ? 9,8 ? 2 5 2,8 m/s
nucli, si no tenim en compte altres partícules de masses
negligibles. b) La massa de la bola d’acer.

p inicial 5 pfinal 0 5 m1 v1 1 m2 v 2 m1v1 5 m1v19 1 m2v29 i
y
v1 1 v19 5 v2 1 v29 t
0 5 2,5 ? 10 225 v1 1 1,5 ? 10 225 v2
v1 1,5 ? 10 225 3 m1 ? 5 5 m1v1 1 1 ? 2,8 i
—— 5 2—————— 5 2— 5 20,6 y
v2 2,5 ? 10 225 5 5 1 v19 5 0 1 2,8 v19 5 2,8 2 5 5 22,2 m/s t
FÍSICA 1 06 109
5 m1 5 22,2 m1 1 2,8 (5 1 22) m1 5 2,8 masses queden unides i el conjunt puja per la guia fins a
una altura h de 60 cm (punt C). Sabent que en la meitat AB
2,8 de la guia no hi ha fricció, però en l’altra meitat sí, calculeu:
m1 5 —— 5 0,4 kg
7,2
a) La velocitat amb què m1 xoca contra m2.
c) L’energia cinètica perduda per la bola en el xoc elàstic.
pi 1 pj m2v2 5 (m1 1 m2) v9
1 1 m2v2 0,6 ? 4
DE 5 Ecf 2 Eci 5 — m1v192 2 — m1v 21 5 v9 5 ————— 5 ————— 5 3 m/s
2 2 m1 1 m2 0,6 1 0,2
1 1 1 1 1
5 — 0,4 ? (22,2)2 2 — 0,4 ? 52 5 24,03 J (m1 1 m2) v92 2 — m2v 22 5 — 0,8 ? 32 2 — 0,6 ? 42 5
2 2 2 2 2
5 1,2 J
35. [Curs 99-00] Es llança una pedra de 20 kg de massa amb
una velocitat inicial de 200 m/s que forma un angle de 30º b) El treball de la força de fricció en el tram BC.
amb l’horitzontal.
1 1
a) Quant valdrà la seva energia mecànica en el punt més alt Epe 5 Ec — k A2 5 — (m1 1 m2) v92
de la seva trajectòria? 2 2
1 1
E 5 constant E 5 — m v2 5 — 20 ? 2002 5 4 ? 105 J
2 2
A 5 v9 dlllllllll
———— 5 3 d —— 5 0,12 m
m 1m
1
k
2lll0,8
lll
500
b) Quina ha estat la variació de la quantitat de moviment c) La força que fa la guia sobre el conjunt en el punt C.
de la pedra en anar des del punt de llançament fins al de 1r mètode:
màxima altura en la seva trajectòria parabòlica? Eci 5 Eci2 1 Epe2
v0x 5 v0 cos a 5 200 cos 30° 5 173,2 m/s i 1 1
y — (m1 1 m2) v22 1 — k x92
v0y 5 v0 sin a 5 200 sin 30° 5 100 m/s t 2 2
0,8 ? 32 5 0,8 ? 32 ? v22 1 500 ? 0,062
v2 5 173,2 i i
y
v1 5 173,2 i 1 100 j t 7,2 5 0,8 v22 1 1,8

D p 5 m v2 2 m v1 5 m (v2 2 v1) 5

5 20 (173,2 i 2 173,2 i 2 100 j) 5 22 000 j kgm/s
v2 5 dlllllllll
7,2 2 1,8
———— 5 2,6 m/s
0,8
c) Suposeu que quan arriba al punt de màxima altura la 2n mètode:

pedra es trenca en dos trossos de 5 kg i 15 kg, de mane- t50
ra que la massa de 15 kg queda parada immediatament
x50
després de l’explosió. Quina seria la velocitat de la mas-
sa de 5 kg en aquest instant? w50
x 5 A sin (v t 1 w)
m1 5 5 kg i
y pi 5 pf m v2 5 m1v19 1 m2v29 A p
m2 5 15 kg t x 5 sin v t x 5 — 5 A sin v t v t 5 — rad
2 6
20 ? 173,2
20 ? 173,2 i 5 5 v1 v1 5 ————— i 5 692,8 i m/s v 5 A v cos v t 5
5
36. [Curs 03-04] Deixem caure un cos m1 de massa 1 kg des del 5A dlll—
m
kl
cos v t 5 0,12 d —— cos — 5 2,6 m/s
lll lll
500
0,8
p
6
punt A d’una guia semicircular de radi R 5 2 m.
R
A m1 Avaluació del bloc 2
Q1. [Curs 02-03] Una massa de 5 kg està penjada d’un fil verti-
cal, inextensible i de massa negligible. Si la tensió del fil té
un valor de 60 N, raoneu quina de les propostes següents és
C correcta:
h
m2 a) La massa puja a velocitat constant.
B
b) La massa té una acceleració cap amunt de 2 m/s2.
c) La massa es troba en repòs.
En arribar al punt B, xoca contra una altra massa en repòs
m2 de 500 g, de manera que després de l’impacte ambdues Considereu g 5 10 m/s2.
T 2 m g 5 m a a 5 2 m/s a) Tres segones parts.

Per tant, l’opció correcta és la b). b) El doble.
c) Es queda igual.
Q2. [Curs 04-05] Des de la part superior d’un pla inclinat, d’an-
gle 37° amb el pla horitzontal i longitud 5 m, deixem caure d) Quatre terceres parts.
una partícula de massa 10 kg. La partícula arriba a la part
Dades:
inferior del pla inclinat amb una velocitat de 6 m/s.
m2
m1 5 ——
4
v1 5 2 v2
l
v1 2 v2
h v19 5 — 5 ——
3 3
Per conservació de la quantitat de moviment:
m1 ? v1 1 m2 ? v2 5 m1 ? v19 1 m2 ? v29
m2 m2 v2
h 5 l sin a 5 5 ? sin 37º 5 3 m —— 2 v2 1 m2 ? v2 5 —— 2 —— 1 m2 ? v29
4 4 3
a) Quant val el treball que la força pes ha fet sobre la par- 4
tícula en aquest trajecte? v29 5 — v2
3
W 5 2 DU 5 mgh W 5 294 J Per tant, l’opció correcta és la d).
b) Quant val el treball fet per la força de fregament?
P1. [Curs 01-02] Un cotxe de 2 000 kg de massa que arrossega
Wnc 5 D E 5 D U 1 DEc un remolc de 150 kg mitjançant un cable de massa negligi-
ble es troba inicialment en repòs. El cotxe arrenca amb una
1
Wnc5 2W 1 — mv 2 5 2114 J acceleració que es manté constant durant els primers 10 s
2 i la tensió del cable durant aquest temps val 500 N. Supo-
sant que la fricció dels pneumàtics del cotxe i del remolc
Q3. Un cos de 25 kg de massa puja amb velocitat constant per amb el terra equival a una força de fregament amb coefi-
un pla inclinat que forma un angle de 15° amb l’horitzonal. cient 0,2 i que la fricció amb l’aire és negligible, calculeu:
Sobre el cos actua una força de mòdul F paral.lela al pla in-
clinat. Si el fregament entre el cos i el pla és negligible,
quant val F?
A la figura mostrem les forces que actuen sobre el cos:
En tot el problema, designarem amb el subíndex 1 la massa

i les forces que actuen sobre el cotxe, i amb el subíndex 2 la
massa i les forces sobre el remolc.
a) L’acceleració i la velocitat del sistema cotxe-remolc 8 s

després d’haver-se iniciat el moviment.
Aplicant la segona llei de Newton per a les forces que ac-
tuen en la direcció Y tenim per al cotxe i per al remolc:
Com que el cos es mou a velocitat constant, l’acceleració és
nul.la i, per tant, les forces s’anul.len entre si. N1 5 m1 g
En la direcció X (paral.lela al pla): N2 5 m2 g
F 2 mg sin a 5 0 D’altra banda, com que la massa del cable és negligible:

F 5 mg sin a 5 25 ? 9,8 ? sin 15º 5 63,4 N T1 5 T2 5 500 N
Obtenim l’acceleració aplicant la segona llei de Newton en la
Q4. En un xoc entre dos cossos un d’ells de massa 4 vegades direcció X, tenint present que el cotxe i el remolc es mouen
més petita, va a l’encontre d’un altre amb velocitat doble. Si amb la mateixa acceleració i que la força de tracció F actua
després del xoc el cos més ràpid redueix la seva velocitat directament només sobre el cotxe:
fins a una tercera part, en quina proporció augmenta la ve-
locitat del cos més lent respecte de la seva velocitat ini- per al cotxe: F 2 T 2 Ff1 5 m1 a i
y
cial? Trieu la resposta correcta. per al remolc: T 2 Ff 2 5 m2 a t
FÍSICA 1 06 111
T 2 Ff2 T 2 m m2 g a) No hi ha fregament.
a 5 ———— 5 ————— 5
m2 m2 D E 5 0 Epe 2 Epg 5 0
T 500
5 —— 2 m g 5 —— 2 0,2 ? 9,8 5 1,37 m/s2
m2 150
1
— k x2 5 m g h x 5
2
dlllllll
2mgh
———
k
dllllllllllll
La velocitat al cap de 8 segons val: 2 ?1 ? 9,8 ? 0,5
x5 ——————— 5 0,22 m
v 5 v0 1 a Dt 5 0 1 1,37 ? 8 5 10,96 m/s 200
b) La força de tracció i la potència del motor del cotxe 8 s b) Si en tot el recorregut hi ha un fregament de coeficient
després d’haver-se iniciat el moviment. 0,1.
De l’equació de l’apartat anterior i coneguda l’acceleració,
trobem la força de tracció:
F 5 T 1 Ff1 1 m1 a 5 T 1 m1 (m g 1 a) 5 50 cm
5 500 1 2 000 (0,2 ? 9,8 1 1,37) 5 7 160 N
La potència la trobem a partir del treball realitzat per

aquesta força en la unitat de temps. Primer busquem el
desplaçament: s
1 DE 5 Wfnc
1 1 1
Dx 5 v0 Dt 1 — a (Dt)2 5 0 1 — 1,37 ? 82 5 43,84 m Ec 2 Ep 5 Wfnc — mv 2 2 mg h 5 2m mg cos a D x
2 2 2
La potència val: h h
sin 25° 5 —— Dx 5 ————
W F ? Dx ? cos a 7 160 ? 43,84 ? 1 Dx sin 25°
P 5 —— 5 —————— 5 ———————— 5 1 h
Dt Dt 8 — v 2 2 g h 5 2m g cos a ———
2 sin a
5 39 236,8 W
c) El treball que han fet les forces de fregament durant els

primers 10 s del moviment.
v5 dllllllllllllllllllllll
2 1g h 2 m g cos a ———2
h
sin a
L’acceleració és constant durant els 10 s. Per tant, els resul-

tats anteriors són vàlids. Calculem el desplaçament del
v5 dllllllllllllll
m
2 g h 11 2 ——2 5
tg a
conjunt cotxe-remolc en aquest període de temps:
1 1
Dx 5 v0 Dt 1 — a (Dt)2 5 0 1 — 1,37 ? 102 5 68,5 m
5 dllllllllllllllllllll
2 ? 9,8 ? 0,5 11 2 ———2 5 2,77 m/s
0,1
tg 25°
2 2
El treball fet per les forces de fregament és: s
2 Epe 2 Ec 5 Wfnc
WFf 5 WFf1 1 WFf2 5 (Ff1 1 Ff2) Dx ? cos 180º 5 1 1
— k x 2 2 — m v 2 5 2m m g (x 1 x1)
2 2
5 2(Ff1 1 Ff2) Dx 5 2m (m1 1 m2) g Dx 5
k x 2 2 m v 2 5 22 m m g (x 1 x1)
5 20,2 ? (2 000 1 500) ? 9,8 ? 68,5 5 23,357 ? 105 J
200 x 2 2 1? 2,772 5 22 ? 0,1?1? 9,8 (x 1 1)
P2. Deixem caure un cos d’1 kg de massa situat a la part de dalt 200 x 2 2 7,7 5 21,96 x 2 1,96
d’un pla inclinat. Calculeu fins a quin punt es comprimirà la
molla de constant elàstica 200 N/m, si: 200 x 2 1 1,96 x 2 5,74 5 0
21,96 6 dllllllllllllllll
1,962 1 4 ? 5,74 ? 200
x 5 ————————————————— 5
50 cm 1m 2 ? 200
25¡
21,96 6 67,79
5 ———————— 5 0,16 m
400
j Unitat 7. Corrent continu signe. Però, a més, aquest treball és igual a la variació de la
seva energia cinètica, que és positiva.
Activitats Per tant:

W 5 2DEp i
1. Poseu exemples de medis conductors i medis aïllants i ex- y 2(EpA 2 EpB) 5 DEc . 0 EpB . EpA
W 5 DEc . 0 t
pliqueu quina aplicació tenen en el transport o l’aïllament
dels corrents elèctrics. És a dir, tota càrrega elèctrica positiva tendeix a moure’s cap a
Exemples de medis conductors són els metalls i les substàncies les zones de menor valor d’energia potencial elèctrica.
polars com ara l’aigua. L’aplicació més coneguda és la fabricació Quant als valors del potencial elèctric, com que l’energia poten-
de cables metàl.lics per a circuits elèctrics. En el cas de l’aigua, cial elèctrica d’una càrrega en un punt de l’espai és igual al
per exemple, una atmosfera prou humida ajuda a eliminar els producte del valor de la càrrega pel valor del potencial en
efectes de l’electricitat electrostàtica. aquest punt, resulta que les càrregues elèctriques positives ten-
Exemples de medis aïllants són els plàstics, la fusta i el formi- deixen a moure’s cap a les zones de menor valor del potencial
gó. Amb els primers es recobreixen els cables metàl.lics dels elèctric.
circuits elèctrics per a evitar curtcircuits i fugues. Amb la fusta
i el formigó es construeixen els pals que subjecten els cables 5. Suposeu que el conductor de la figura 7.6 se substitueix
elèctrics utilitzats per al transport de l’energia elèctrica. per un tub de vidre que conté ions de gas amb càrrega po-
sitiva i a molt baixa pressió. Si en els seus extrems s’aplica
una ddp V1 2 V2 amb V1 . V2, dibuixeu la força elèctrica
2. Tenint present que la càrrega de l’electró val 21,6 ? 10219 C,
que rep un ió, la seva acceleració, la seva velocitat i el
calculeu la càrrega amb el seu signe dels ions següents:
sentit convencional del corrent dins el tub.
a) H1
El H1, també anomenat protó, té una unitat de càrrega
elèctrica positiva, per tant: q 5 11,6 ? 10219 C.
b) OH2 V1 . V2
L’ió OH2 té una unitat de càrrega elèctrica negativa, per
tant: q 5 21,6 ? 10219 C. 6. Quants electrons passen per segon en un filament d’una
bombeta si hi circula un corrent constant de 0,45 A?
c) SO 422
Quan una bombeta està funcionant hi passen electrons que per
L’ió SO22
4 té dues unitats de càrrega elèctrica negativa, per
efecte de la fricció produeixen llum.
tant: q 5 22 ? 1,6 ? 10219 5 23,2 ? 10219 C.
Si la intensitat és de 0,45 A, la quantitat de càrrega que circula
en 1 segon és de 0,45 C.
3. Considerem un tros de conductor exposat a una ddp entre
els seus extrems V1 2 V2, amb V1 . V2. Dibuixeu la força Tenint en compte que la càrrega d’un electró és 1,6 ? 19219 C,
que rep un electró lliure, la seva acceleració, la seva velo- podem calcular la quantitat d’electrons que passen per segon
citat i el sentit convencional del corrent. pel filament:
1e
La força va en sentit de V2 a V1. 0,45 C ? —————— 5 2,8 ? 1918 e
1,6 ? 10219 C
L’acceleració va en sentit de V2 a V1.
La velocitat va en sentit de V2 a V1. 7. Per un conductor metàl.lic hi passa un corrent continu de
4,3 A. Quina quantitat de càrrega hi passa en 2 minuts?
La intensitat va en sentit contrari, de V1 a V2. Quants electrons hi passen per segon?
Podem saber la càrrega que passa per un conductor en un
4. Deduïu, seguint un raonament similar a l’il.lustrat en la fi- temps determinat, sabent la intensitat. En el nostre cas:
gura 7.5, que les càrregues positives sotmeses només a la
força elèctrica es mouen de regions d’energies potencials DQ 5 I Dt 5 4,3 A ? 120 s 5 516 C
elèctriques altes a regions d’energies potencials baixes. En
En un segon:
quin sentit es mouran respecte dels potencials elèctrics? DQ (1 s) 5 I 5 4,3 C
Considerem un conductor carregat positivament i una càrrega Per altra banda, com que la càrrega d’un electró és:
positiva, per exemple un protó, situada en un punt B a una
certa distància del cos. A causa de la repulsió elèctrica, el protó 1 e 5 1,6 ? 10219 C
s’allunya del cos passant del punt B al punt A, més allunyat del Podem calcular el nombre d’electrons que equivaldrien a una
cos, tot augmentant la seva energia cinètica. Com que el cos càrrega de 4,3 C.
carregat i el protó formen un sistema conservatiu, el treball fet
per la força elèctrica quan el protó es mou de la posició B a la 1e
4,3 C ——————— 5 2,69 ? 1019 electrons
A és igual a la variació d’energia potencial elèctrica canviada de 1,6 ? 10219 C
FÍSICA 1 07 113
8. Per un plasma hi circulen electrons i ions positius en sen- Per altra banda:
tits contraris simultàniament. Si han passat 1,23 ? 1018
r50 5 r20·[1 1 a(323 2 293)]
electrons per segon en un sentit, quina és la intensitat
que circula pel fluorescent? r50
—— 5 1 1 a ? 30
DQ 1,23 ? 1018 ? 2 e 1,6 ? 10219 C r20
I 5 —— 5 ———————— ? ——————— 5 0,3936 A
Dt 1s 1e En el cas de l’alumini: (consultem la taula del llibre).
9. a) Quina és la ddp entre dos punts d’un conductor de Cu a 5 3,8 ? 1023 T21
de resistència 20 V quan hi passa un corrent d’1,5 A? R50 5 1,23 V ? 1,114 5 1,37 V
DV 5 R I 5 20 ? 1,5 5 30 V
12. S’aplica una diferència de potencial de 1,2 V en un fil de
b) Quina longitud té si la secció és de 2 mm2 i la resistivi- tungstè de longitud 2,4 m i secció transversal 0,45 mm2.
tat del coure és rCu 5 1,7 ? 1028 V?m? Quin és el corrent que hi circula a 20 ºC? Consulteu les
l RS 20 ? 2 ? 1026 taules.
R 5 r — l 5 —— 5 ——————— 5 2 353 m l
S r 1,7 ? 1028 R 5 r?—
s
10. Quin diàmetre té un conductor de coure de longitud 200 m En el nostre cas:
si presenta una resistència al pas de corrent de 4 V quan l 5 2,4 m
la temperatura és de 40 ºC?
s 5 0,45 mm2 5 0,45 ? 1026 m2
Consultant les taules del llibre, obtenim:
Consultant la taula del llibre la resistivitat del tungstè a 20ºC:
r20 °C 5 1,7 ? 1028 V?m i a20 °C 5 3,9 ? 1023 K21
r20 5 5,5 ? 1028 V?m
Calculem la resistivitat a la temperatura de 40 ºC
Per tant,
r(40 °C) 5 2,4 m
5 1,7 ? 1028 V?m [1 1 3,9 ? 1023 K21 (40 2 20) K] 5 R 5 5,5 ? 1028 V ? m ? ———————— 5 0,2933 V
0,45 ? 1026 m2
5 1,8 ? 1028 V?m I la intensitat:
Calculem la secció del conductor: DV 1,2
I 5 —— 5 ———— 5 4,1 A
200 m R 0,2933
4 5 1,8 ? 1028 V?m ———— S 5 9,16 ? 1027 m2
S
13. Calculeu la resistència equivalent del sistema de resistèn-
Per últim, calculem el diàmetre passant prèviament la secció a cies següent (fig. 7.24):
mm2:
20 V
106 mm2
S 5 9,16 ? 1027 m2 ————— 5 0,9163 mm2 20 V B
1 m2
20 V
S 5 p R2 R 5 dlll
— 5 d ———— 5 0,54 mm
S
p
lllllll
0,9163
p
A
20 V
20 V
f 5 1,08 mm
20 V
11. Un fil d’alumini té una resistència de 1,23 V a 20 ºC. Cal-
Primer calcularem la resistència equivalent de les dues resis-
culeu la resistència del fil a 50 ºC consultant les taules i
tències en paral.lel més pròximes al punt B. Després la suma-
negligint els efectes de dilatació del material.
rem amb la resistència en sèrie. Aquest procediment l’anirem
La resistivitat d’un conductor varia amb la temperatura d’acord repetint amb les resistències que queden.
amb la fórmula següent:
1 1 1 2
r (T) 5 r293 ? [1 1 a (T 2 293)] — 5 —— 1 —— 5 —— R 5 10 V
R 20 20 20
Podem relacionar la resistència d’un conductor a temperatures
diferents: R 5 20 1 10 5 30 V
l i 1 1 1 5
R20 5 r20 ? — u — 5 —— 1 —— 5 —— R 5 12 V
s u R50 r50 R 20 30 60
y —— 5 ——
l u R20 r20 R 5 20 1 12 5 32 V
R50 5 r50 ? — u
s t
r50 1 1 1 815 160
R50 5 R20 ? —— — 5 —— 1 —— 5 ——— Re 5 ——— 5 12,3 V
r20 Re 20 32 160 13
14. Una resistència de 5 V pot ser travessada per un corrent 18. Tenim dos forns elèctrics de 1 000 W i 1 500 W i tots dos
màxim de 20 mA si no volem que es faci malbé. Si li està funcionen connectats a una tensió de 230 V. Dieu quin dels
arribant un corrent d’1 A, com haurem de connectar-li (en dos gasta més energia elèctrica, per quin dels dos passa
sèrie o en paral.lel) una segona resistència per tal que més corrent i quin té més resistència elèctrica.
passin 20 mA a través seu? Raoneu-ne la resposta. Quin
valor ha de tenir aquesta segona resistència? W DV 2
Tenint en compte que P 5 — 5 I DV 5 ———
t R
Cal connectar una resistència de valor R en paral.lel per la
qual passi part de la intensitat i així tota la intensitat no Gasta més energia el que té més potència.
circularà per la resistència de 5 V. Passa més corrent pel que té més potència.
Les dues resistències estaran sotmeses a la mateixa DV però Té més resistència elèctrica el que té menys potència.
per la resistència de 5 V circularà una intensitat de 20 mA
i per R circularà una intensitat igual a: I 5 1 2 0,02 5 0,98 A.
19. Quina és la despesa econòmica deguda al funcionament
Per tant el valor de R és: d’una bombeta de 100 W durant 24 hores, si el cost de l’elec-
tricitat és de 15 cèntims d’euro per quilowatt hora? I el
DV 5 0,02 ? 5 5 0,98 R R 5 0,102 V 5 102 mV
d’una bombeta de 40 W?
15. Sabent que les tres resistències de la figura 7.25 són iguals Per a una bombeta de 100 W la despesa és:
i que la resistència del conjunt és de 8 V, quin serà el va- 0,15 €
lor de cada una de les resistències? 100 W ? 24 h —————— 5 0,36 €
103 W ? 1 h
R
Per a una bombeta de 40 W la despesa és:
0,15 €
40 W ? 24 h —————— 5 0,14 €
R R 103 W ? 1 h
1 1 1 1 112 3
— 5 —— 1 — — 5 ——— 5 —— R 5 12 V 20. Les bombetes de baix consum són unes bombetes que fan
8 2R R 8 2R 2R més llum, gasten menys i duren més. Consulteu-ne biblio-
grafia i doneu algunes raons dels seus avantatges.
16. De vegades expressem la càrrega d’una bateria en amperes
hora, és a dir, els amperes que pot proporcionar la bateria Resposta oberta.
durant una hora. En tenim una de 50 V amb una càrrega de
280 amperes hora. De quanta energia disposa? 21. Determineu la resistència interna d’un generador elèctric
de fem 120 V amb una tensió entre els seus borns de 110 V
3 600 s
E 5 DV I t 5 50 V ? 280 A ? 1 h ? ———— 5 5,04 ?107 J quan subministra un corrent de 20 A.
1h
% 5 DV 1 r I 120 5 110 1 20 r r 5 0,5 V
17. Per una resistència de 580 V hi passa un corrent de
350 mA. Quina potència dissipa la resistència? Si es man- 22. Un generador de fem % i resistència r pot alimentar mit-
té el corrent durant 20 hores, quina energia dissipa en jançant un interruptor una resistència externa R de 15 V o
forma de calor? Expresseu el resultat en joules i en quilo- una d’altra de 35 V. Quan ho fa amb la primera, hi passa
watts hora. un cor rent d’1 A i amb la segona, de 0,5 A. Determineu la
fem i la r. Té el mateix rendiment el generador en els dos
Calculem la potència que dissipa la resistència: casos?
P 5 I 2 ? R 5 (0,350 A)2 ? (580 V) 5 71,1 W % 5 1? (15 1 r) i
u
1J % 5 I (R 1 r) y r55V
Sabem que 1 W 5 —— % 5 0,5 ? (35 1 r) u
t
1s % 5 20 V
Per tant podem calcular l’energia consumida en 20 hores No, el rendiment del generador amb la resistencia externa de
(72 000 s). 15 V és més baix.
J
71,1 — ? 72 000 s 5 5,12 ? 106 J
s 23. Un generador de fem 20 V i resistència interna r 5 10 V
Coneixem l’equivalència entre J i kW/h alimenta una resistència externa d’1 kV. Calculeu la in-
tensitat que circula i la ddp del generador.
1 kWh 5 3,6 ? 106 J
% 20
Així: I 5 ——— 5 —————— 5 0,0198 A 5 19,8 mA
1 kWh R1r 1 000 1 10
5,12 ? 106 J ? ————— 5 1,42 kWh
3,6 ? 106 J DV 5 R I 5 1 000 ? 0,0198 5 19,8 V
FÍSICA 1 07 115
24. Trieu el valor correcte de la ddp del voltímetre de la figu- S % 2 S %9 12 2 4

ra 7.41, el qual té una resistència interna de 2 MV. I 5 ———————— 5 ———— 5 0,381 A
SR 1 Sr 1 S r9 20 1 1
10 V 2 1 DV 5 R I 5 20 ? 0,381 5 7,6 V
29. Quina és la ddp en els extrems de la resistència de 40 V

R2 5 100 V R1 5 200 V del circuit adjunt (fig. 7.55)? Trieu la resposta correcta.
40 V 10 V
2 1
V
20 V
2 1
a) 6,66 V b) 6,45 V c) 8,78 V d) 4,32 V
10 V
60 V
Calculem la intensitat en el circuit considerant la resistencia 2 1
interna del voltímetre
1 1 1
——— 5 ——— 1 ——— Req 5 199,98 V a) 10 V
Req 200 2·106
(voltímetre) b) 20 V
10 c) 23,4 V
I 5 ——————— 5 0,0333 A
100 1 199,98 Apliquem la llei d’Ohm generalitzada al circuit. Prenem la in-
la diferencia de potencial és tensitat en sentit antihorari:
D V 5 I ? R 5 0,0333 ? 200 5 6,6 V 210 1 20 5 140 I1 I1 5 0,25 A
La resposta correcta és la a). D V 5 I ? R 5 (0,25 A) ? (40 V) 5 10 V

25. Per al circuit següent (fig. 7.42), calculeu la ddp entre els
borns del generador i la intensitat que marca l’amperímetre. 30. Una bateria de fem 2,5 V i resistència interna 0,8 V s’uti-
litza per encendre una bombeta i quan el circuit es tanca
200 V % 5 20 V
1 hi passa un corrent d’1,5 A. Trobeu a) la potència submi-
2
nistrada per la bateria, b) la potència dissipada per la ba-
4V teria i c) la potència dissipada per la bombeta.
A « 5 2,5 V
1V r 5 0,8 V
S% 20 I 5 1,5 A
I 5 ————— 5 ——————— 5 0,0976 A 5 97,6 m A
S R 1 Sr 200 1 4 1 1 Calculem la potència subministrada per la bateria:
DV 5 % 2 r I 5 20 2 4 ? 0,0976 5 19,6 V P1 5 « ? I 5 (2,5 V) ? (1,5 A) 5 3,75 W
26. Per comprar-vos un amperímetre de bona qualitat, quines La potència disipada per la batería és (a causa de la resistència
qualitats valorareu? I d’un voltímetre? interna):
En un amperímetre, cal que la resistència interna sigui molt P2 5 2I 2 ? r 5 2(1,5 A)2 ? 0,8 V 5 21,8 W
petita, i en un voltímetre, molt gran. La potència utilitzada per la bombeta serà la resultant:
27. Quan fem funcionar un motor elèctric, és correcte dir que P3 5 2P1 1 P2 5 21,95 W
«tota l’energia elèctrica que gastem es transforma en ener-
gia mecànica»? 31. Pel circuit de la figura 7.56 calculeu el valor de la força
electromotriu % hi circula un corrent de 0,4 A en sentit
No. Una part de l’energia elèctrica es perd per efectes del frega- contrari a les agulles del rellotge.
ment, corrents de Foucault, en forma de calor. Una bona part es
transforma en energia cinètica. 18 V
28. Una bateria de fem % 5 12 V i resistència interna r 5 1 V 1 1

es connecta en sèrie amb una resistència R 5 20 V i amb %
2 2 30 V
un motor de resistència interna negligible i fcem %9 5 4 V.
Quant valdrà la diferència potencial entre els extrems de
la resistència R? 12 V
Apliquem la llei d’Ohm generalitzada suposant el sentit de cor- És petita comparada amb la velocitat de la llum i amb la velo-
rent que ens indica el problema: citat de propagació del so en els medis materials.
30 2 « 5 I ? 18 1 I ?12
5. Un conductor de coure de longitud l i secció S té una resis-
I 5 0,4 A tència R. Quina és la resistència si tenim un altre conduc-
« 5 18 V tor de coure de longitud 20 vegades més llarg i de secció,
la meitat?
Si la resistivitat del coure és r, la resistència d’un conductor de
Activitats finals longitud l i secció S és:
l
R5r—
Qüestions S
1. Podries citar un exemple de corrent elèctric on participin Per tant, la resistència d’un conductor de longitud 20 vegades
càrregues positives i negatives a la vegada? més llarg i secció la meitat, és:
L’electròlisi, per exemple. 20 l

R9 5 r ——— 5 40 R
S
—
2. Justifiqueu quines de les respostes següents són correctes: 2
A) El sentit convencional del corrent elèctric en un circuit:
6. Dues bombetes iguals es connecten en paral.lel a un gene-
a) Es pot considerar que és el que tindrien càrregues rador de corrent continu. Si una de les bombetes es fon,
mòbils positives. raoneu si l’altra lluirà més o menys o iguals que abans.
Què hauria passat si les bombetes haguessin estat connec-
b) És el mateix que el del moviment dels electrons dins
tades en sèrie i una s’hagués fos?
els conductors que constitueixen el circuit.
Quan es fon una de les bombetes, només lluirà la bombeta bona
La resposta correcta és la a). El sentit convencional de circu- i amb la mateixa intensitat de llum. Veiem-ho:
lació del corrent elèctric és el que tindrien càrregues elèctri-
ques positives si aquestes fossin les càrregues mòbils. Considerem que la resistència de cada bombeta és R i que estan
sotmeses a una ddp de DV. Quan les dues bombetes funcionen
Independentment del signe de les càrregues mòbils reals, es correctament, la intensitat I del circuit es reparteix en les dues
pren com a sentit positiu del corrent aquest sentit conven- bombetes, de manera que per a cada una circula una intensitat
cional. de valor: Ibombeta 5 I/2. Per tant, l’energia W que dissipa cada
bombeta en un interval de temps t és:
B) En un flux de càrregues elèctriques en moviment:
R 2 DV
a) Les càrregues positives es mouen segons la direcció Re 5 — I 5 ———
d’augment del potencial elèctric; i les negatives, a la 2 R
inversa. DV DV DV 2
1 2
2
Ibombeta 5 —— W 5 R —— t 5 ——— t
b) Les càrregues positives es mouen segons la direcció R R R
de disminució del potencial elèctric; i les negatives,
a la inversa. Si es fon una de les bombetes, tenim que per a l’altra bombeta:
DV DV DV 2
1 2
c) Totes les càrregues, independentment del seu signe, 2
es mouen en la direcció de disminució del potencial Ibombeta 5 —— W 5 R —— t 5 ——— t
R R R
elèctric.
Comprovem, doncs, que la bombeta encesa dissipa la mateixa
La resposta correcta és la b). Les càrregues positives es energia que abans, és a dir, llueix igual.
mouen cap a potencials elèctrics més petits i les negati-
ves cap a potencials elèctrics més alts. Això equival al fet En el cas que estiguessin en sèrie, en fondre’s una d’elles, el
que ambdós tipus de càrregues tendeixen a moure’s cap a circuit queda obert i no passa corrent, per tant, les bombetes
zones amb energies potencials elèctriques més petits. Po- s’apaguen.
deu consultar també l’activitat 3.
7. Donat un conjunt de resistències, en quina forma s’han de
3. Si un grup de partícules amb una càrrega elèctrica de 5 C connectar per a obtenir el màxim valor de resistència pos-
superen una diferència de potencial de 140 V, quin és el sible?, i per a obtenir-ne el mínim?
seu canvi d’energia potencial elèctrica?
En sèrie per obtenir-ne el màxim valor. En paral.lel per obtenir-
DEp 5 q ? DV 5 5 ? 40 5 200 J ne el mínim valor.
4. Quan passa corrent per un conductor, la velocitat mitjana 8. Les bombetes A i B estan connectades a la mateixa diferèn-
dels electrons és molt gran o molt petita? cia de potencial com es mostra a la figura 7.63. Sabem que
FÍSICA 1 07 117
les bombetes són de 60 W i 30 W. Quina de les dues bom- Com que negligim la resistència interna de la bateria, la ddp de
betes té més resistència? En quina d’elles hi passa més la resistència serà la que ens dóna la bateria, o sigui, 12 V.
corrent? Justifiqueu les respostes.
V V2 122
P 5 V ? I 5 V ? — 5 —— 5 —— 5 1,44 W
A 30 W R R 100
La resposta correcta és la b).
B 60 W
11. Una pila alimenta una resistència externa R. Com varien els
valors de la fem i de la diferència de potencial de la pila
DV si el valor de R augmenta?, i si el valor de R disminueix?
Sabem que la potència P dissipada en una resistència R sotmesa La fem de la pila és independent de la resistència externa que
a una ddp de valor DV i per la qual circula una intensitat I es es connecta. Ara bé, la diferència de potencial (ddp) de la pila
pot expressar com: sí que depèn de la resistència externa. Si el valor de la resistèn-
(DV)2 cia externa augmenta, augmenta la ddp de la pila, i si dismi-
P 5 ———— 5 DV ? I nueix, la ddp també disminueix.
R
Per tant, la resistència i la intensitat es poden expressar com: 12. Quan dues resistències idèntiques es connecten en sèrie
entre els borns d’una bateria, la potència subministrada
(DV)2 per aquesta és de 20 W. Si les connectem en paral.lel entre
R 5 ———
P els borns de la mateixa bateria, quina potència subminis-
P tra ara? Trieu la resposta correcta.
I 5 ———
DV a) 80 W b) 10 W c) 20 W
Com que el valor de DV és el mateix per les dues resistències Si considerem la bateria ideal, sense resistència interna, la po-
deduïm que la que té una potència més gran és la de menor tència subministrada per la bateria és la mateixa que la dissipa-
resistència òhmica. També, la de potència més gran és aquella da per les resistències.
per on circula una intensitat més gran. Per tant: Considerem primer quina és la resistència equivalent en els dos
R30 W . R60 W i I30 W , I60 W casos:
En sèrie: Re 5 S R 5 R 1 R 5 2 R
9. La figura 7.64 representa el gràfic «diferència de potencial-
1 1 1 1 2 R
intensitat» en una resistència R connectada a un generador En paral.lel: —— 5 ^— 5 — 1 — 5 — Re 5 —
de corrent continu. Quanta energia emetrà la resistència R Re R R R R 2
en forma de calor si se li aplica una ddp de 200 V durant
15 minuts? La potència dissipada en els dos casos serà:
V2
D V (V) En sèrie: Ps 5 —— 5 20 W
2R
120 V2 2 ? V2
En paral.lel: Pp 5 —— 5 ——— 5 4 ? Ps 5 4 ? 20 5 80 W
R R
—
2
2 I (A)
Del pendent de la gràfica de la figura trobem el valor de R,
d’acord amb la llei d’Ohm: 13. Disposeu de moltes resistències de 2 V. Com ho faríeu per
DV 120 obtenir-ne una de 2,5 V?
R 5 —— 5 ——— 5 60 V
I 2
Trobem l’energia dissipada a partir de l’expressió de la calor
emesa per una resistència de valor òhmic R sotmesa a una ddp
de valor DV durant un període de temps t:
(DV)2 2002 V 2 60 s
——— t 5 ———— 15 min ——— 5 6 ? 105 J
R 60 V 1 min
10. Es connecta una bateria de 12,0 V a una resistència de

100 V. Negligint la resistència interna de la bateria, qui- 14. La ddp entre els borns d’una pila, pot ser més gran que la
na és la potència que dissipa la resistència: fem d’aquesta pila?
a) 2,45 W b) 1,44 W c) 3,86 W No, i no pot ser més gran que la fem de la pila.
15. La ddp entre els borns d’un motor, pot ser més gran que la r (T) 5 r293 (1 1 a (T 2 293))
fcem d’aquest motor?
R (T) 5 R293 (1 1 a (T 2 293)) 5
Sí, i no pot ser més petita que la fem del motor.
5 2 ? (1 1 3,9 ?1023 ? 60) 5 2,468 V
Problemes b) En quin percentatge ha augmentat la resistència?

DR 0,468
1. Per un conductor circula un corrent de 20 mA. Quants elec- —— ? 100 5 ——— ?100 5 23,4 %
R 2
trons passen en una centèsima de segon?
1023 A 6. El fet que la resistència dels bons conductors tingui un

q 5 I t 5 20 mA ? ———— ?1022 s 5 comportament gairebé lineal amb la temperatura per-
1 mA met utilitzar-los com a termòmetres, i normalment es
1 e construeixen de platí. Considerem un filferro de platí a
5 2 ? 1024 C ? ——————— 5 1,25 ?1015 electrons
1,6 ?10219 C 20 °C que té una resistència de 100 V. Si se submergeix
en un líquid, s’observa que la resistència passa a ser
2. Amb quina velocitat mitjana es mouen els electrons d’un de 105 V. Calculeu quina és la temperatura del líquid
corrent de 2 A que passa per un conductor de Cu? (aPt 5 3,93 ? 1023 K21).
Dades: R (T) 5 R 293 (1 1 a (T 2 293)) 5
rCu 5 8,9 g/cm3; S 5 1 mm2; MCu: 63,5 g/mol, i suposem 5 100 ? (1 1 3,93 ?1023 ?DT) 5 105
que cada àtom de Cu proporciona com a mitjana un electró DT 5 12,72 °C T 2 20 5 12,72 T 5 32,72 °C
lliure.
2C 1e 1 àtom Cu 7. Un tros de conductor de cert material té una longitud l, una
v 5 —— ? ——————— 219
? —————— ?
s 1,6 ?10 C 1e secció S i presenta una resistència òhmica R. Calculeu el
nou valor de resistència que presentarà si aquest conductor
1 mol 63,5 g 1 cm3 és deformat fins que la seva longitud té un valor 9 l.
? ——————————— ? ———— ? ———— ?
6,023 ? 10 àtom Cu
23 1 mol 8,9 g S
S l 5 S9 l9 S l 5 S9? 9 l S9 5 —
1 m3 1 9
? —————
6 3
? —————
26
5 1,48 ?1024 m/s
10 cm 10 m2 l 9l 81 l
R 5 r — R9 5 r ? —— 5 r —— 5 81 R
S S S
3. a) Un feix d’ions positius de tipus X21 travessa una secció —
9
a raó de 1012 ions/ms. Quina intensitat de corrent pas-
sa per la superfície?
8. Calculeu la resistència equivalent dels sistemes de resis-
1012 ions 12 e 1,6 ?10219 C tències següents:
————— ? ——— ? —————— 5
1023 s 1 ió 1e a) R2 5 60 V
5 3,2 ?1024 A 5 0,32 mA R1 5 20 V R4 5 40 V

A B
b) Quin és el sentit del corrent elèctric?

El mateix que el sentit del moviment dels ions, ja que són R3 5 120 V
positius.
1 1 1 1
—— 5 —— 1 —— 5 —— R 23 5 40 V
4. En un conductor d’alumini de longitud 20 m i secció 1 mm2 R 23 60 120 40
passa un corrent de 2 A. Quina diferència de potencial hi Re 5 20 1 40 1 40 5 100 V
ha entre els extrems?
Dades: rAl: 2,8 ? 1028 Vm b) R1 5 20 V R2 5 60 V
l 20 R4 5 40 V
DV 5 R I 5 r — I 5 2,8 ?1028 ? 2 ? ——— 5 1,12 V A B
S 1026
5. Un fil de coure de resistència 2 V està a una temperatura R3 5 160 V

de 20 °C. Suposem que els efectes de dilatació tèrmica són
negligibles. 1 1 1 3
—— 5 —— 1 —— 5 —— R 123 5 53,33 V
R 123 80 160 160
a) Quina resistència tindrà quan la temperatura és de
80 °C? (aCu 5 3,9 ? 1023 K21) Re 5 40 1 53,33 5 93,33 V
FÍSICA 1 07 119
9. Calculeu les intensitats i les ddp de cada resistència dels 12. Una bombeta de 100 W i 220 V està funcionant durant
casos a) i b) del problema anterior quan entre A i B s’aplica 30 dies a raó de 8 h/dia. Calculeu:
una ddp de 100 V.
a) La resistència de la bombeta.
100
a) IR1 5 IR4 5 —— 5 1 A DV 2 DV 2 2202
100 P 5 ——— R 5 ——— 5 ——— 5 484 V
R P 100
DVR1 5 20 V ; DVR 4 5 40 V
b) El consum en euros si el quilowatt hora val 0,15 €.
DVR2 5 DVR3 5 100 2 60 5 40 V
8h
40 2 E 5 P t 5 0,1 kW ? 30 dies ? ——— 5 24 kWh
IR2 5 —— 5 — 5 0,666 A 1 dia
60 3
Consum 5 24 ? 0,15 5 3,6 €
40 1
IR3 5 —— 5 — 5 0,333 A
120 3 13. Un forn elèctric funciona a 220 V i proporciona una ener-
gia de 15 000 J/min. Quina és la resistència del forn?
100 15
b) IR4 5 ——— 5 1,071 A 5 —— 15 000 J 1 minut
93,53 14 P 5 ————— ? ————— 5 250 W
1 minut 60 s
15 300
DVR4 5 40 ? —— 5 —— 5 42,86 V DV 2 2202
14 7 R 5 ——— 5 ——— 5 193,6 V
P 250
300 400
DVR12 5 DVR 3 5 100 2 —— 5 —— 5 57,14 V
7 7 14. Calculeu la resistència R que cal posar en sèrie amb la de
10 10 V en el circuit (fig. 7.68) perquè l’aparell de 500 W
IR3 5 —— 5 0,357 A funcioni a 100 V.
28
5 500 W, 100 V
IR1 5 IR2 5 — 5 0,714 A 10 V R
7 aparell
10. Disposem de 8 resistències de 5 V connectades en pa-

ral.lel. Si s’aplica una ddp de 20 V entre els extrems del 300 V
conjunt, quina intensitat passa per cada resistència?
Calculem la intensitat que passa per l’aparell:
20
I 5 —— 5 4 A P 500
5 I 5 —— 5 ——— 5 5 A
DV 100
11. Tenim un circuit (fig. 7.67) que consta d’un aparell que
funciona correctament quan està sotmès a una ddp entre La caiguda de tensió de la resistència de 10 V és:
els seus extrems de 20 V. Si s’alimenta per mitjà d’un ge- DV 5 10 ? 5 5 50 V
nerador de 50 V, quina resistència R cal posar per garantir
el bon funcionament de l’aparell? La caiguda de tensió de la resistència R és, per tant:
DV 5 300 2 100 2 50 5 150 V
20 V
aparell I la resistència és:
200 V DV 150
R 5 —— 5 ——— 5 30 V
R I 5
2 1
15. Calculeu la resistència R que cal posar en paral.lel (figu-
50 V ra 7.69) amb la de 10 V perquè l’aparell de 80 W funcioni
a 20 V.
20
La intensitat que passa per l’aparell és I 5 —— 5 0,1 A 80 W, 20 V
200
aparell
La ddp de la resistència R és 50 2 20 5 30 V.
10 V
Per tant, el valor de la resistència protectora és:
DV 30 R 30 V
R 5 —— 5 —— 5 300 V
I 0,1
Calculem la intensitat que passa per l’aparell: 18. Trobeu el potencial en el punt a del circuit de la figu-
ra 7.71. Quina és la diferència de potencial entre els borns
P 80
I 5 —— 5 —— 5 4 A de la bateria de 4 V?
DV 20
%5 4 V
b 9V
El sistema de resistències en paral.lel està alimentat amb una 1 2
ddp de 10 V, i en conseqüència, la intensitat que passa per la c
resistència de 10 V és: 0,5 V
6V d
10
I 5 —— 5 1 A 8V
0,5 V
10 2 1
a
Per tant, la intensitat que passa per la resistència R és de 3 A i %5 8 V
el valor d’aquesta resistència és:
S « 1 S «9
10 I 5 ———————— 5
R 5 —— 5 3,3 V S R 1 S r 1 S r9
3
418
5 ———————————— 5 0,5 A
16. Determineu la intensitat que passa pel generador, la 9 1 6 1 8 1 0,5 1 0,5
ddp entre els seus borns i el rendiment del circuit següent
(fig. 7.70). Aquest corrent va en el sentit contrari de les agulles del re-
llotge. Ho veiem per la disposició de les bateries.
% 5 40 V
1 2
Com que el punt d està connectat a terra, el potencial al punt
10 V
a serà el mateix que la ddp entre aquest dos punts.
60 V
50 V
DVda 5 Va 5 28 1 0,5 ? 0,5 1 8 ? 0,5 5 23,75 V
A B C
120 V
DVbc 5 4 2 0,5 ? 0,5 5 3,75 V
19. A partir del circuit següent (fig. 7.72), determineu:

La resistència equivalent del circuit extern és:
60 V 60 V 165 V
1 1 1 1 A 2 1 B 2 1 C
— 5 —— 1 —— 5 —— R 5 40 V
R 60 120 40
5V 5V
Re 5 50 1 40 5 90 V
% 40
I 5 ——— 5 ————— 5 0,4 A
R1r 90 1 10
2 1 D
DV 5 R I 5 90 ? 0,4 5 36 V M
%19 5 20 V 200 V 1
DV 36 2
h 5 —— 5 —— 5 0,9 90 % r19 5 10 V %29 5 50 V
% 40
r29 5 15 V
17. Un tren elèctric porta un generador de % 5 18 V i r 5 2 V

que fa anar el motor de fcem de 15 V i resistència interna a) La intensitat.
de 10 V, i sis bombetes iguals de resistències 8 V cadas- S% 2 S %9
cuna connectades en paral.lel. Calculeu la intensitat que I 5 ————————— 5
SR 1 S r 1 S r9
passa pel generador i el rendiment del motor.
60 ? 2 2 20 2 50
Calculem la resistència equivalent del sistema en paral.lel: 5 ——————————————— 5 0,125 A
165 1 200 1 2 ? 5 1 10 1 15
1 6 4
—— 5 — Re 5 — V 5 1,33 V
Re 8 3 b) Les ddp entre els punts AB, BC, CD i DA.
Intensitat que passa pel circuit: VAB 5 260 1 5 ? 0,125 5 259,375 V
% 2 %9 18 2 15 VBC 5 260 1 5 ? 0,125 1 165 ? 0,125 5 238,8 V

I 5 —————— 5 ———————— 5 0,225 A 5 225 mA
R 1 r 1 r9 1,33 1 2 1 10 VCD 5 50 1 15 ? 0,125 1 200 ? 0,125 5 76,9 V
El rendiment és: VDA 5 20 1 10 ? 0,125 5 21,3 V
% 15 Podeu comprovar que la suma de les diferències de potenci-
h 5 —— 5 ———————— 5 0,869 86,9 %
DV 9 15 1 10 ? 0,225 al és zero.
FÍSICA 1 07 121
20. Determineu VAB i la intensitat que passa per la resistència R1 5 3 V

de 600 V del circuit següent (fig. 7.73). C
R B
20 V
1 A
2
5V
200 V 600 V
5V R2 5 6 V
1 2
B
40 V 1 2
A
Resistència equivalent. r
%
1 1 1
—— 5 —— 1 —— Re 5 150 V a) Quin és el valor de la resistència R?
Re 200 600
Quan B és tancat i C és obert, tenim que:
Intensitat que passa pels generadors:
% 4,5
40 2 20 I 5 ————— 0,375 5 —————— R 5 5 V
I 5 —————— 5 0,125 A SR 1 r R1611
150 1 2 ? 5
b) Quina potència dissipa en forma de calor dins del gene-
VAB 5 0,125 ?150 5 18,75 V rador?
P 5 r I 2 5 1? 0,3752 5 0,141 W
18,75
I 5 ———— 5 0,03125 A 5 31,25 m A
600 c) Què marcarà l’amperímetre si mantenim tancats simul-
tàniament els dos interruptors B i C?
21. La intensitat que circula per la resistència de 5 V val
Si es tanca C, la resistència equivalent del circuit extern és:
1,25 A (fig. 7.74).
% 5 20 V 1 1 1
1 2 — 5 — 1 — R 5 2 V Re 5 2 1 5 5 7 V
D R 3 6
1V
L’amperímetre marcarà:
A
S% 4,5
I 5 —————— 5 ———— 5 0,562 A
V 8V R SR 1 Sr 711
B 23. L’amperímetre del circuit representat en la figura 7.76

marca 0,2 A. Calculeu:
C
%
5V 1 2
a) Què marcarà el voltímetre? 1V

10 V
Suposant un voltímetre ideal: A
DV 5 R I 5 8 ?1,25 5 10 V
4V 6V
b) Quin és el valor de la resistència R entre C i D?
S% 20 M
I 5 ————— 5 ———————— 5 N
SR 1 Sr 815111R
5 1,25 R 5 2 V
3V 7V
c) Calculeu l’energia dissipada per la resistència de 5 V en

V
1 hora i l’energia subministrada pel generador en aquest
mateix temps.
ER 5 R I 2 t 5 5 ?1,252 ? 3 600 5 28 125 J a) La resistència equivalent entre M i N i la fem % del ge-
nerador.
E % 5 % I t 5 20 ?1,25 ? 3 600 5 90 000 J 1 1 1
— 5 —— 1 —— R 5 5 V
R 10 10
22. En el circuit de la figura 7.75, quan l’interruptor B està tan-
cat i el C obert, l’amperímetre A marca 0,375 A. Si % 5 4,5 V S% %
I 5 —————— 0,2 5 ——————— % 5 3,2 V
i r 5 1 V: SR 1 Sr 5 1 10 1 1
b) La intensitat per a cadascuna de les dues branques entre 25. Determineu el que marca el voltímetre i la ddp del genera-
M i N i la indicació del voltímetre. dor del circuit següent (fig. 7.78).
Com que les resistències són iguals en cada branca, la in- % 5 40 V
190 V
tensitat de cada branca és la meitat de la intensitat total: 2 1
I 10 V
i 5 — 5 0,1 A 500 V
2
El voltímetre ens marcarà: DV 5 3 ? 0,1 5 0,3 V
c) L’energia subministrada pel generador en 10 min i la V

potència dissipada en la resistència de 6 V. 1 MV
E % 5 % I t 5 3,2 ? 0,2 ? 600 5 384 J
S% 40
E R 5 R i 2 5 6 ? 0,12 5 0,06 W I 5 ————— 5 ————————— 5 0,0571 A
S R 1 Sr 190 1 500 1 10
DV 5 R I 5 500 ? 0,0571 5 28,57 V
24. Per mesurar la resistència d’un element R s’ha fet el mun-
tatge de la figura 7.77 i els resultats obtinguts són els de DV 5 % 2 r I 5 40 2 10 ? 0,0571 5 39,4 V
la taula 7.4.
26. En un circuit com el de la figura 7.79, realitzem una expe-
1 2 riència que consisteix a anar modificant el valor de la resis-
I (mA) V (V) tència R i mesurar la diferència de potencial entre els seus
extrems (DV) i la intensitat del corrent (I) que la travessa.
7,5 0,49 Per dur-la a terme, disposem d’un generador de corrent con-
15 0,99 tinu de fem « 5 1,5 V, d’un conjunt de resistències iguals
de valor R0 d’un voltímetre i d’un amperímetre. Els resultats
A1 22,5 1,48 que obtenim en l’experiència són els que s’exposen en la
taula següent:
R 30 2,01
36 2,41 R DV (V) I (A)
47,5 3,12 R0 1,45 4,85 ? 1021

A2 52 3,39 2 R0 1,48 2,46 ? 1021
3 R0 1,45 1,64 ? 1021
a) Dels aparells A1 i A2, quin serà el voltímetre i quin serà
4 R0 1,49 1,24 ? 1021
l’amperímetre?
5 R0 1,49 9,9 ? 1022
A1 és l’amperímetre, i A 2 el voltímetre.
b) Quant val la resistència de R? a) Feu un esquema indicant com col.locaríeu en el circuit el

voltímetre i l’amperímetre. Com ha de ser la resistència
Calculem la resistència per a cada mesura i després en fem
interna de cadascun d’aquests aparells?
la mitjana:
DV L’esquema del circuit és el següent:
R 5 ——
I
0,49 0,99
———— 5 65,33 V; ———— 5 66 V
0,0075 0,015
1,48
———— 5 65,77 V
0,0225
2,01 2,41
———— 5 67 V; ———— 5 66,94 V
0,03 0,036
3,12 3,39
———— 5 65,68 V; ———— 5 65,19 V
0,0475 0,052
El voltímetre s’ha de connectar en paral.lel amb la resistèn-
La mitjana és: cia R per tal que en els seus extrems respectius hi hagi la
65,33 1 66 1 65,77 1 67 1 66,94 1 65,68 1 65,19 mateixa ddp. Cal que la resistència interna del voltímetre
—————————————————————————— 5 sigui molt gran (RV ∞) per tal que tota la intensitat
7 circuli per R i, per tant, la intensitat mesurada per l’amperí-
5 66 V metre sigui realment la intensitat que circula per R.
FÍSICA 1 07 123
L’amperímetre s’ha de connectar en sèrie amb la resistència Per tant, el resultat de la mesura és:
R per tal que per ell circuli la mateixa intensitat que per R.
R0 5 (2,99 6 0,04) V
Cal que la resistència interna de l’amperímetre sigui molt
petita(RA 0) per tal de no introduir una caiguda de ten-
c) Quina de les mesures de la intensitat té una incertesa
sió addicional. Si així fos, s’hauria de tenir en compte el
relativa més gran? Per què els valors de (DV) són lleu-
valor real de la resistència interna en els càlculs dels pro-
gerament inferiors a la fem del generador? Fixeu-vos en
pers apartats.
la figura 7.79.
b) Segons aquesta experiència, quin seria el valor de R0 i
quin marge d’error assignaríeu a aquest valor?
Aplicant la llei d’Ohm (DV 5 IR) als diferents conjunts de
% R0
dades tenim:
1,45 5 4,85 ? 1021 R0 R0 5 2,99 V
1,48 5 2,46 ? 1021 2 R0 R0 5 3,01 V
1,45 5 1,64 ? 1021 3 R0 R0 5 2,95 V La mesura d’intensitat que té una incertesa més gran és la
mesura número 5: I 5 9,9 ? 1022 A ja que té menys nombre
1,49 5 1,24 ? 1021 4 R0 R0 5 3,00 V de xifres significatives. En té dues, mentre que les altres
1,49 5 9,9 ? 1022 5 R0 R0 5 3,01 V mesures totes es donen amb tres xifres significatives. La
seva incertesa relativa és:
El valor mitjà de la resistència és:
0,1
2 2,99 1 3,01 1 2,95 1 3,00 1 3,01 er 5 —— ? 100 5 1 %
R0 5 —————————————————— 5 2,99 V 9,9
5
Els valors de DV són inferiors al de la fem del generador
Els errors particulars de les mesures més petites i més grans
perquè aquest té una determinada resistència interna r que
són:
e1 5 2,95 2 2,99 5 0,04 V produeix una caiguda de tensió dins el generador. Així, tot i
que l’amperímetre sigui ideal i no introdueixi una caiguda
e2 5 3,01 2 2,99 5 0,02 V
de tensió, la ddp en els extrems de R no pot coincidir amb
Prenem com a valor absolut el més gran dels dos valors an- la fem del generador per la caiguda de tensió dins el gene-
teriors: rador, la qual depèn també de la intensitat que circula pel
ea 5 0,04 V circuit: DV 5 « 2 Ir.
j Unitat 8. Imatges 8. Per què diem que la difracció és un fenomen típicament

ondulatori? Raoneu la resposta.
La refracció és un fenomen típicament ondulatori, ja que con-
Activitats sisteix en la desviació que experimenta una ona quan passa
d’un medi a un altre medi en què la velocitat de fase és dife-
1. Doneu exemples d’ones mecàniques i d’ones electromagnè- rent; aquesta desviació és una conseqüència del principi de
tiques. Huygens, que, recordeu, només verifiquen els moviments ondu-
latoris.
Són ones mecàniques les ones produïdes a la superfície d’un
líquid, les produïdes en cordes sotmeses a una certa tensió, i
el so. En tots aquests casos es genera una oscil.lació de les 9. Comenteu breument en què consisteix la difracció de les
partícules del medi per on es propaga l’ona. ones i poseu-ne un exemple.
Són ones electromagnètiques la llum, els raigs ultraviolats, La difracció és la distorsió d’una ona o un tren d’ones que troba
els raigs X, els raigs gamma, els raigs infrarojos, les micro- en el seu recorregut un obstacle de dimensions comparables a
ones, i les ones de ràdio, de televisió, de telefonia mòbil, i les les de la longitud d’ona del moviment ondulatori. Exemples de
dels radars. En tots aquest casos es genera una oscil.lació de fenòmens de difracció s’observen en la cubeta d’ones amb obs-
camps elèctrics i camps magnètics, i l’ona es pot propagar a tacles amb petites obertures; en el cas del so, en interposar
través del buit. obstacles entre el focus i el receptor, el so és capaç de vorejar
l’obstacle.
2. Quines magnituds físiques són pertorbades pel pas d’una
ona electromagnètica? 10. En què consisteix el fenomen d’interferències? Poseu-ne un
exemple.
Els camps elèctric i magnètic a cada punt de l’espai on arriba
El fenomen de les interferències consisteix en la superposició
l’ona electromagnètica.
additiva dels moviments ondulatoris de la mateixa natura en
tot punt del medi de propagació de les ones. És a dir, tot punt
3. Què és la velocitat de fase d’una ona? de l’espai és pertorbat segons la suma de pertorbacions asso-
És la velocitat a la que es propaga la pertorbació en un medi ciades a cada una de les ones. Un cas típic d’interferències el
determinat. constitueixen les ones estacionàries en una corda.
4. Com es pot generar una ona cilíndrica? Expliqueu-ho deta- 11. La llum blanca del Sol és monocromàtica? Què vol dir aquest
lladament. concepte? Si en un experiment com el de Young il.luminem
les escletxes amb llum blanca, què observarem?
Per generar una ona cilíndrica cal fer oscil.lar alhora tots els
La llum del Sol no és llum monocromàtica. Per a comprovar-ho
punts que estiguin situats sobre una mateixa recta i de tal ma-
n’hi ha prou en fer passar un feix de llum solar a través d’un
nera que l’ona es transmeti en l’espai al llarg d’un medi homo-
prisma de vidre i observar que es descompon en diferents co-
geni, per tal que es conservi la forma de l’ona.
lors.
5. Justifiqueu el fet que a distàncies prou grans d’un focus El concepte de llum monocromàtica significa llum d’una única
emissor d’ones esfèriques, els fronts d’ona es poden consi- freqüència; és a dir que no està formada per l’agrupació d’ones
derar plans. de diferents freqüències i longituds d’ona.
A distàncies prou grans del centre, les superfícies esfèriques es L’experiment de Young de la doble escletxa mostra que la sepa-
poden assimilar localment a plans ja que els diferents fronts ració entre franges D x que es veu a la pantalla depèn de la
d’ona esfèrics tenen poca curvatura. És una bona aproximació dl
longitud d’ona: D x 5 ——, on d és la longitud que hi ha entre
considerar-los fronts d’ona plans. a
les escletxes i la pantalla, i a la distància entre les escletxes.
6. El focus emissor d’una ona mecànica vibra amb una fre- Per tant, i si recordem que la llum blanca conté totes les longi-
qüència de 20 Hz i una amplitud de 2 cm. Si la distància tuds d’ona corresponents a tots els colors, cada un d’aquests
mínima entre dos punts que estan en fase és de 15 cm, pateix una separació Dx diferent. Així, observarem cada franja
quina serà la velocitat de propagació de l’ona? com una suma de tots els colors, tal com passa amb un prisma,
que separa els colors de la llum blanca, o amb l’arc de sant
v 5 l f 5 0,15 ? 20 5 3 m/s Martí.
7. Una ona mecànica fa oscil.lar les partícules del medi amb 12. Quins van ser els científics que van demostrar el caràcter
una freqüència de 550 Hz i es propaga a una velocitat de electromagnètic de la llum, tant teòricament com experi-
300 m/s. Quina és la distància mínima entre dos punts que mentalment.
en tot moment es troben en el mateix estat de vibració?
El físic anglès J. C. Maxwell va predir l’existència de les ones
v 300 electromagnètiques, entre elles, la llum, l’any 1861, tot estu-
l 5 — 5 —— 5 0,55 m
f 550 diant la relació entre els camps elèctrics i els camps magnètics.
FÍSICA 1 08 125
Vint-i-sis anys més tard, el 1887, el físic alemany H. Hertz va Fixem-nos de la figura en què a9i 5 90° 2 aiL. A més, els angles
idear un dispositiu que va permetre demostrar la predicció de incident i refractat compleixen: naire sin ai 5 nfibra sin air. Així:
Maxwell de les ones electromagnètiques. En aquest dispositiu
un emissor emetia ones electromagnètiques de baixa freqüència sin a9i 5 cos air 5
que eren recollides en un receptor: en aquest hi havien dos pols
dllllllllllllllll
1 2 1——— sin a 2 . ———
n n 2
5 dllllllllll
aire aire
entre els quals saltava un arc voltaic. Demostrava així la recep- 1 2 sin2 air 5 i
ció de les ones emeses per l’emissor i confirmava experimental- n fibra n fibra
ment la teoria de Maxwell. D’on es dedueix que:
n2aire n2aire n2fibra
13. Suposeu que introduïm algun objecte allargat en un got 1 2 ——— sin2 a . ———
i sin2 a , ———
i 21
d’aigua, de manera que quedi una part dins de l’aigua i l’al- n2fibra n2fibra n2aire
d llllll
tra fora. Com veurem l’objecte? A què és degut aquest feno- n2fibra
men? ai , arcsin ——— 21
n2aire
Quan introduïm un objecte allargat dins d’un got d’aigua obser-
vem que l’objecte sembla deformar-se en la porció que queda
submergida en l’aigua. Això es deu a la refracció de la llum, ja
que els raigs de llum que provenen de l’interior del got pateixen
aquest fenomen.
14. Entre altres aplicacions, la fibra òptica serveix per trans-

metre informació a grans distàncies i d’una manera molt
ràpida. Indiqueu quin fenomen ho permet i expliqueu-lo
detalladament.
Amb quin angle màxim respecte de l’eix de la fibra poden
15. Per a un mirall còncau, efectueu un diagrama de raigs i de-
entrar els raigs emesos per un focus lluminós situat a l’eix
duïu com és la imatge que proporciona d’un objecte quan
de la fibra, per tal que es puguin propagar per aquesta?
aquest està més enllà del centre de curvatura, quan està
entre el centre i el focus, i quan està entre el focus i el mi-
En la fibra òptica s’aprofita el fenomen de la reflexió total. La
rall. Indiqueu, en conseqüència, quines de les següents
fibra òptica, tot i que és transparent, té un índex de refracció
combinacions de característiques són possibles.
més gran que l’aire. Quan un raig de llum penetra en la fibra i
arriba a la superfície de separació de la fibra amb l’aire, ho sol a) Imatge virtual, dreta, i més gran que l’objecte.
fer amb un angle d’incidència molt proper a 90°, que sobrepas-
sa l’angle límit. Per tant, el raig no s’hi refracta i s’hi reflecteix b) Imatge real, invertida, i més petita que l’objecte.
totalment, és a dir, no pot sortir de la fibra. Això passa en les c) Imatge real, dreta, i més gran que l’objecte.
reflexions successives que s’hi produeixen a mesura que el raig
es propaga a l’interior de la fibra, encara que aquesta estigui d) Imatge virtual, invertida, i més petita que l’objecte.
corbada; i en l’extrem oposat al d’entrada del raig, aquest surt
Recordem que les característiques que tenen les imatges forma-
pràcticament inalterat.
des per un mirall concau són les que es donen en els casos se-
güents:
— Quan l’objecte està situat a una distància més gran que el
centre de curvatura del mirall, la imatge és real, invertida i
més gran que l’objecte.
— Quan l’objecte està situat en el centre de curvatura i el fo-
cus del mirall, la imatge és real, invertida i més petita que
l’objecte.
— Quan l’objecte està situat a una distància més petita que el
focus del mirall, la imatge és virtual, dreta i més gran que
Tot raig provinent de l’exterior pot entrar dins la fibra òptica l’objecte.
independentment del valor de l’angle d’incidència (ai) ja que
l’aire és menys dens que la fibra òptica. Ara bé, un cop dins la Per tant, de les tres situacions indicades a l’enunciat d’aquesta
fibra, cal que en la primera reflexió del raig en les parets de qüestió, només són possibles la situació a), que correspon al
la fibra se superi l’angle límit (aiL), així no s’escaparà cap part tercer cas anterior, i la situació b), que correspon al segon cas
del raig a fora. És a dir, cal que l’angle d’incidència en la super- anterior. La situació c) és impossible.
fície fibra-aire, que anomenem a9i , compleixi: a9i . aiL. Per
tant, donat que nfibra sin aiL 5 naire, tenim: 16. Per a una lent convergent, efectueu un diagrama de raigs i
deduïu com és la imatge que proporciona d’un objecte quan
naire
ai . aiL sin a9i . sin aiL sin a9i . ——— aquest està més enllà del focus de la lent, quan està situat
nfibra al focus, i quan està entre el focus i la lent. Expliqueu, en
conseqüència, com varia la posició i la mida de la imatge — En el cas de la figura c), l’objecte es troba entre el focus
quan un objecte es va apropant cap a la lent des d’una po- i la lent i es forma una imatge virtual (imatge a l’es-
sició llunyana, i indiqueu quines de les següents combina- querra de la lent), dreta i més gran que l’objecte, tant
cions de característiques són impossibles. més gran quan l’objecte es troba més a prop del focus.
a) Imatge real, dreta i més gran que l’objecte. d) Imatge virtual, invertida i més petita que l’objecte.
Objecte més enllà del focus. Conclusions:
— El supòsit a) és impossible: una imatge dreta i més gran
que l’objecte no pot ser real, ha de ser virtual.
— El supòsit b) és cert i el trobem en el dibuix a), quan
l’objecte s’allunya prou del focus.
— El supòsit c) també és cert (dibuix c).
— El supòsit d) és fals: una imatge invertida i més petita
que l’objecte només potser real.
17. Busqueu en algun llibre d’òptica informació sobre el teles-

copi de reflexió i dibuixeu un diagrama de raigs de les imat-
ges que forma d’un objecte. Sobre el dibuix, expliqueu com
b) Imatge real, invertida i més petita que l’objecte. és la imatge que forma aquest sistema òptic i el perquè de
Objecte en el focus. la seva utilització.
Resposta oberta.
Cal que l’alumnat consulti llibres d’òptica on s’expliqui el fun-
cionament del telescopi de reflexió. Es pot plantejar aquesta
activitat, juntament amb la que hi ha continuació, com un pe-
tit treball sobre els instruments òptics. Així es complementaria
l’estudi de l’òptica geomètrica que s’ha desenvolupat en aques-
ta unitat.
18. Busqueu en algun llibre d’òptica informació sobre el princi-

pi de funcionament del telescopi de refracció i dibuixeu un
diagrama de raigs de les imatges que forma d’un objecte
determinat. Sobre el dibuix, expliqueu com és la imatge
que forma aquest sistema òptic i el perquè de la seva utilit-
zació.
c) Imatge virtual, dreta i més gran que l’objecte.
Resposta oberta.
Objecte entre el focus i la lent.
Cal que l’alumnat consulti llibres d’òptica que expliquin el fun-
cionament del telescopi de refracció. Aquesta activitat es pot
fer alhora que la qüestió anterior.
Activitats finals
Qüestions
1. Si disminuïm la freqüència d’una ona, com variarà la longi-
tud d’ona si es transmet a través del mateix medi? Raoneu
la resposta.
— La imatge és real quan es forma a la dreta de la lent. Es
el cas de la figura a): la imatge es invertida i tant més Si l’ona no canvia el seu medi de transmissió, la seva velocitat
gran quant més a prop es troba l’objecte al focus (per de fase no varia encara que variï la seva freqüència. Per tant, si
l’esquerra). recordem l’expressió que relaciona la freqüència, la velocitat de
fase i la longitud d’ona, v 5 l f, podem comprovar que, en dis-
— En el cas de la figura b) (objecte situat en el focus) la minuir la freqüència f, la longitud d’ona l augmenta per tal que
imatge es forma en l’infinit (els raigs són paral.lels). la velocitat de fase v es mantingui constant.
FÍSICA 1 08 127
2. Dibuixeu dues ones en una corda en els casos següents: l

la longitud d’ona l i el període T ve donada per v 5 —. D’altra
a) Amb la mateixa amplitud, però amb longituds d’ona una T
el doble de l’altra. banda, es defineix la velocitat de fase com la relació entre la
distància que recorre l’ona des del focus fins a un punt determi-
nat situat a una distància x del focus i el temps que triga a
x
fer-ho, v 5 —.
t
Per tant, si comparem ambdues expressions, comprovem que, en
el temps d’un període, l’ona avança una longitud igual a la lon-
gitud d’ona, mentre que, perquè l’ona recorri una longitud igual
a la longitud d’ona, ha de transcórrer el temps d’un període.
4. Comenteu detalladament el que passa en la situació següent

tot relacionant-la amb el fenomen ondulatori que corres-
pongui: «una ona plana produïda a la superfície d’un líquid
b) Amb la mateixa longitud d’ona, però amb amplituds que troba un petit obstacle en la seva direcció de propagació».
A2 Es produeix el fenomen de la difracció: cada punt on arriba el
estiguin en la relació A1 5 ——.
3 front d’ones constitueix un emissor d’ones en una determinada
direcció i l’ona resultant és constituïda per la suma de totes les
noves ones emeses.
5. Una ona es transmet per un medi determinat amb una velo-

citat v1, i quan penetra en un altre medi ho fa amb velocitat
v2. Es pot donar el cas que no hi hagi refracció de l’ona? En
quines condicions? Justifiqueu la resposta.
Suposem que l’ona penetra en el segon medi formant un angle
ai amb la recta normal a la superfície de separació dels dos
medis, que considerem plana. Recordem que, en aquest cas,
c) Amb les mateixes amplituds i longituds d’ona, però des- podem aplicar la llei de Snell:
fasades 270°.
sin ai v1
———— 5 ——
sin a9r v2
On a9r és l’angle de refracció, i v1 i v2 les velocitats respectives

en els dos medis. En el cas en què la velocitat en el segon medi
v1
sigui més gran que en el primer medi, el quocient —— serà
v2
més petit que la unitat i, per tant, també ho serà el quocient
sin ai
———— :
sin a9r
v1 sin ai
v1 , v2 —— , 1 ———— , 1 sin ai , sin a9r
3. Expliqueu detalladament què vol dir que una ona és doble- v2 sin a9r
ment periòdica.
ai , a9r
En tota ona s’ha de considerar una doble periodicitat: en el
temps i en l’espai. En el temps perquè qualsevol partícula del Si tenim en compte aquest últim resultat, podem veure que
medi oscil.la al pas de l’ona, i sabem que un moviment oscil.la- existeix un angle ai més petit que 90º pel qual l’angle de re-
tori és un tipus particular de moviment periòdic. En l’espai per- fracció és de 90º. Per tant, podem concloure que, en aquestes
què l’ona es va repetint periòdicament a intervals regulars de condicions, l’ona refractada surt en una direcció que està com-
longitud d’ona d’acord amb el seu valor de longitud d’ona. presa en la superfície de separació dels dos medis, i que, així,
Aquesta doble periodicitat queda reflectida, per exemple, en no hi ha ona refractada. L’angle d’incidència que verifica aques-
l’equació d’ona harmònica, en la qual la periodicitat temporal ve ta condició s’anomena angle límit i, segons el que acabem de
donada pel valor del període T, mentre que la periodicitat espa- veure, per a angles d’incidència més grans o iguals que l’angle
cial ve donada pel valor de la longitud d’ona: límit, no hi ha ona refractada i l’ona incident es reflecteix to-
talment.
y (x , t) 5 A sin (v t 2 k x) 5 A sin 2 p
Aquesta doble periodicitat d’una ona també queda reflectida si 6. Dues ones transversals produïdes en sengles focus puntuals
tenim en compte que l’expressió que lliga la velocitat de fase v, tenen les mateixes amplitud i freqüència. D’acord amb el
que es mostra a la figura 8.71, on les valls s’han representat es tracta d’un focus emissor amb llum blanca les interferències
amb línies contínues, i les crestes amb línies discontínues, destructives per a una longitud d’ona determinada es compen-
raoneu com seran les interferències en els punts A, B, C i D. sen fàcilment amb les constructives per a una altra.
9. La reflexió és un fenomen típicament ondulatori? I la re-

fracció? Raoneu la resposta.
B
La reflexió no és un fenomen típicament ondulatori, sinó que
A també es dóna en el cas dels moviments corpusculars. Penseu,
per exemple, quan una pilota xoca elàsticament amb un obsta-
cle: es produeix una reflexió de la pilota. Per contra, la refrac-
C F2
F1 ció sí que és un fenomen típicament ondulatori, ja que consis-
teix en la desviació que experimenta una ona quan passa d’un
medi a un altre medi en què la velocitat de fase és diferent;
D aquesta desviació és una conseqüència del principi de Huygens,
que, recordeu-ho, només verifiquen els moviments ondulatoris.
10. Expliqueu els fenòmens que tenen lloc quan un raig de

llum arriba a la superfície de separació de dos medis trans-
Punt A: coincideixen una vall i una cresta, de manera que la parents.
diferència de camins és un nombre imparell de semilongituds En general, quan un raig de llum troba en el seu recorregut una
d’ona. Per tant, es dóna una interferència destructiva. superfície de separació de dos medis amb diferent índex de re-
Punt B: coincideixen dues crestes, de manera que la diferència fracció es divideix en dues parts:
de camins és un múltiple de la longitud d’ona. Per tant, hi ha Una es propaga en el medi inicial, és el que anomenem reflexió
interferència constructiva. i compleix les lleis següents:
Punt C: coincideixen dues valls, i com en el cas del punt B, la j Els raig incident i reflectit i la normal a la superfície reflec-
diferència de camins és un múltiple de la longitud d’ona. Per tant es troben en un mateix pla.
tant, hi ha una interferència constructiva.
j L’angle que forma el raig incident amb la normal en el punt
Punt D: tenim la mateixa situació que en el punt C; coincidei- d’incidència és el mateix que el que forma el raig reflectit.
xen dues valls i, per tant, hi ha interferència constructiva.
7. [Curs 01-02] En què consisteix la difracció? Raoneu si

aquest fenomen avala el caràcter ondulatori o el caràcter
corpuscular de la llum.
La difracció és la distorsió que experimenta una ona en arribar
a un obstacle de dimensions comparables a la seva longitud
d’ona i que impedeix la transmissió. Com a resultat s’obtenen
patrons o figures de difracció característics resultants dels dife-
rents valors de l’amplitud de l’ona que arriba als diferents punts
de l’espai. La forma d’aquests patrons depèn de la longitud
d’ona de la llum i del tipus d’obstacle.
El fenomen de la difracció avala el caràcter ondulatori de la
llum ja que no és explicable a partir del model corpuscular.
Una altra s’introdueix en el nou medi, és el que anomenem re-
8. Normalment és difícil d’observar la difracció de la llum. fracció (també si entra en diverses direccions es produeix el
Per què? fenomen de difusió interna), que compleix la llei de Snell:
Per poder observar la difracció de la llum és necessari que l’obs- n1 ? sen ai 5 n2 ? sen ar
tacle sigui del mateix ordre de magnitud que la longitud d’ona on n1 i n2 són els índexs de refracció dels medis i ai i ar són els
de la radiació incident. Com que la llum té una longitud angles del raig respecte a la normal.
d’ona molt curta i els obstacles són d’una magnitud molt supe-
rior, els fenòmens de difracció no tenen lloc perquè en superpo-
sar-se a la pantalla raigs difractats per molts punts de l’objecte 11. Sabem que l’oli, d’índex de refracció n, té una densitat més
difrantant, es compensen els efectes constructius i destructius, petita que l’aigua i, per tant, sura sobre aquesta. Una fina
i així s’obté una imatge intermèdia i uniforme. capa d’oli d’un cert gruix d s’ha dipositat sobre la superfí-
cie de l’aigua continguda en un recipient. Dibuixeu la tra-
Per observar les figures de difracció és precís també que el fo- jectòria que segueix un raig de llum oblic que passa de
cus lluminós sigui puntual i sobretot monocromàtic, perquè si l’aire a l’oli, i de l’oli a l’aigua, i trieu la resposta correcta:
FÍSICA 1 08 129
A. Com és la velocitat de la llum en l’oli, respecte a la ve- que regeix aquest fenomen físic i raoneu en quin dels dos
locitat de la llum a l’aigua? medis (A o B) la llum es propaga amb més velocitat.
a) Més gran
b) Més petita
c) Igual B
B. Quin dels dos líquids té un índex de refracció més gran?

a) L’oli
A
b) L’aigua
c) Els dos el tenen igual
vA sin ai
Mostrem una taula amb els diferents índex de refracció: Llei de refracció: —— 5 ———
vB sin ar
ai , ar sin ai , sin ar vA , vB
Substància Índex de refracció
Aigua 1,333 13. [Curs 99-00] Un raig de llum passa de l’aire a un vidre.
Raoneu si cadascuna de les següents afirmacions referides
Aire 1,00029 al raig de llum són vertaderes o falses:
Oli 1,46 a) Augmenta la freqüència.
b) Augmenta el període.
La trajectòria del raig seria la següent: c) Disminueix la velocitat de propagació.
d) Augmenta la longitud d’ona.
Dada: l’índex de refracció del vidre és més gran que el de

l’aire.
Les afirmacions a) i b) són falses perquè una ona no altera la

seva freqüència ni, per tant, el seu període en canviar de medi
de propagació.
c
Com que n 5 — i tenim naire , nvidre, aleshores: vaire . vvidre,
v
en passar de l’aire al vidre disminueix la velocitat de propaga-
ció. L’opció c) és correcta.
Si la velocitat disminueix, aleshores la longitud d’ona també
disminueix ja que la freqüència és constant. L’opció d) és falsa.
14. En què consisteix la polarització de la llum? Si situem dos

plaques polaritzadores de manera que les seves direccions
La relació entre la velocitat i l’índex de refracció és: de polarització són perpendiculars, què observem? Estu-
c dieu diferents posicions relatives de les direccions de po-
v5— larització i deduïu què passa en els diferents casos.
n
La llum, com a ona transversal, té la propietat que allò que
És a dir, un índex de refracció més gran suposa una velocitat de
vibra ho fa en direcció perpendicular a la direcció de propaga-
la llum més petita en el medi:
ció. Vibren els camps elèctric i magnètic, que tenen caràcter
Per tant: vectorial.
A. Com que l’índex de refracció de l’oli és més gran que el de Polaritzar vol dir restringir (controlar) aquestes vibracions, per
l’aigua, la velocitat de la llum en l’oli és més petita. La exemple el camp elèctric, d’una manera periple.
resposta correcta és la b). Dos plaques polaritzades col.locades de manera que les seves
B. L’oli té un índex de refracció més gran. La resposta correcta direccions de polarització siguin perpendiculars no deixen pas-
és la a). sar cap raig de llum.
En la figura s’observa com es pot polaritzar (filtrar la direcció
12. [Curs 03-04] La figura representa la propagació d’un raig del camp elèctric) en direccions diferents. Els retardadors intro-
de llum quan passa d’un medi a un altre. Enuncieu la llei dueixen un canvi en la fase del vector camp elèctric.
L’índex de refracció d’un prisma es pot calcular mesurant l’angle

de desviació mínima i l’angle que formen les cares del prisma.
15. Durant el dia, el cel es veu de color blau, mentre que quan
el Sol es pon, es veu de color vermellós en la direcció de la w 5 r 1 r9
posta de sol. En quin fenomen es basen aquests dos fets? d 5 1 i9 2 w
Expliqueu-lo detalladament i digueu per què el cel es veu
d’aquesta manera. sin (dmín 1 w)
si d 5 dmin llavors n 5 ———————
sin (w/2)
El cel es veu de color blau durant el dia i amb tonalitats verme-
lloses al capvespre en la zona on es pon el Sol a causa del fe-
nomen de la difusió de la llum. La llum que prové del Sol, 17. [Curs 04-05] Un mirall esfèric còncau té un radi de curva-
composta per tots els colors, és difosa per les molècules de tura R. Dibuixeu els diagrames de raigs necessaris per lo-
l’aire. Com que els colors de longitud d’ona curta, com el blau, calitzar la imatge d’un objecte petit en forma de fletxa
són els que pateixen la difusió en un grau més elevat, el cel situat sobre l’eix del mirall, a una distància d de l’extrem
apareix d’aquest color quan mirem en una direcció que no sigui del mirall, en els casos següents:
la definida per la nostra vista i el Sol (el component violeta
a) d 5 2 R
de la llum solar és menys abundant que el blau, per la qual cosa
predomina la difusió del color blau). Indiqueu en cada cas si la imatge és virtual o real, dreta
o invertida, reduïda o ampliada.
Al capvespre, la llum del Sol ha de travessar una capa d’aire més
gruixuda, i la difusió de la llum encara es fa més patent. El co-
lor vermell té una longitud d’ona més gran i és, per tant, el
component de la llum blanca que menys pateix el fenomen de
la difusió. És el color que predomina quan mirem cap al Sol, ja
que pels altres colors s’haurà alterat significativament la seva
propagació rectilínia a causa de la difusió.
16. La dispersió de la llum blanca es pot estudiar amb un pris-

ma. Busqueu informació i descriviu aquest fenomen.
Quan la llum travessa un prisma (un objecte transparent amb
superfícies planes i polides no paral.leles), el raig de sortida ja C: centre de curvatura
no és paral.lel al raig incident. Com que l’índex de refracció
d’una substància varia amb la longitud d’ona, un prisma pot F: focus
separar les diferents longituds d’ona contingudes en un feix i O: objecte, O’: imatge
formar un espectre. En la figura, l’angle CBD entre la trajectòria
de raig incident i la trajectòria del raig emergent és l’angle de La imatge és real, invertida i reduïda.
desviació. Pot demostrar-se que quan l’angle del raig incident
coincideix amb el del raig emergent, la desviació es mínima. R
b) d 5 —
3
FÍSICA 1 08 131
C: centre de curvatura que la imatge I també està situada sobre el punt C, té la matei-
xa mida que l’objecte, però és invertida.
F: focus
O: objecte; O’: imatge
La imatge és virtual, dreta i ampliada.
18. Considereu un mirall còncau i un objecte situat a diferents

posicions del mirall.
A. Quan l’objecte es troba entre el mirall i el focus, la

imatge és:
a) Virtual, dreta i més gran que l’objecte.
b) Real, invertida i més petita que l’objecte.
En el segon cas, l’objecte està situat sobre el focus F. Tornem a
c) Cap de les anteriors respostes és correcta. dibuixar un arc de circumferència de radi arbitrari r, senyalem
el centre C i el focus F, i dibuixem l’objecte sobre F represen-
La imatge és virtual, dreta i més gran que l’objecte. La res-
tant-lo amb una fletxa. Una vegada traçats els raigs paral.lel
posta correcta és la a).
(p) i radial (r), observem que quan aquests raigs es reflecteixen
B. Quan l’objecte es troba entre el focus i el centre, la en el mirall, surten paral.lels l’un respecte de l’altre, per la qual
imatge és: cosa deduïm que s’ajunten a l’infinit. Per tant, arribem a la
conclusió que, en aquesta situació, la imatge es forma a l’infi-
a) Real, dreta i més petita que l’objecte. nit, és a dir, no s’obté cap imatge.
b) Virtual, invertida i més gran que l’objecte.
20. [Curs 04-05] Considereu un mirall esfèric convex. Dibuixeu
c) Cap de les anteriors respostes és correcta. el diagrama de raigs necessari per localitzar la imatge d’un
Aquest cas correspon amb l’apartat b) de la qüestió ante- objecte petit en forma de fletxa situat davant del mirall,
rior, per tant la imatge és real, invertida i més gran que sobre el seu eix. Indiqueu si la imatge és virtual o real,
l’objecte. La resposta correcta és la c). dreta o invertida, reduïda o ampliada.
C. Quan l’objecte se situa més enllà del centre, la imatge és:

a) Real, invertida i més petita que l’objecte.
b) Virtual, dreta i més gran que l’objecte.
c) Cap de les respostes anteriors és correcta.
Correspon a l’apartat a) de la qüestió anterior: imatge real,

invertida i més petita que l’objecte. La resposta correcta és
la a).
19. Com és la imatge que forma un mirall concau quan l’objecte C: centre de curvatura
està sobre el centre de curvatura C del mirall? I quan està F: focus
situat sobre el focus F? Dibuixeu el diagrama de raigs per
O: objecte; O’: imatge
raonar la resposta. Si tenim en compte com és la imatge
quan l’objecte està més enllà del centre del mirall, quan La imatge és virtual, dreta i reduïda.
està entre el centre i el focus, i quan està entre el focus i
el mirall, deduïu en conseqüència com varia la posició i el 21. La imatge que dóna un mirall convex, sota quines condi-
tamany de la imatge quan un objecte es va apropant cap al cions és real? Deduïu, en conseqüència, com varia la posició
mirall des d’una posició llunyana. i la mida de la imatge que es forma d’un objecte que es va
En el primer cas, hem de situar l’objecte sobre el centre de cur- apropant cap al mirall des d’una posició llunyana.
vatura C. Per representar la situació, dibuixem primer amb un La imatge sempre és virtual, només quan l’objecte s’apropa
compàs un arc de circumferència que representarà el mirall con- molt al mirall la imatge s’apropa cap al límit entre virtual i real,
cau i que, com que no es donen valors, tingui un radi r arbitra- com veiem en la figura següent:
ri. A continuació, senyalem el centre de curvatura C i el focus F
(que, recordem-ho, està situat a una distància del mirall igual a
la meitat del radi, f 5 r/2). Per fer el diagrama de raigs, repre-
sentem l’objecte O amb una fletxa, el situem sobre C i tracem
els raigs paral.lel (p) i radial (r). Podem veure que el raig radial
creua l’objecte, ja que ha de passar per C i l’objecte està situat
a C. Una vegada s’ha traçat també el raig paral.lel, observem
22. Per què en alguns encreuaments de carrers i en alguns co- 23. Per què diem que les lents biconvexes són lents conver-
merços hi ha miralls convexos situats de manera estratègica? gents? Per què diem que les lents bicòncaves són lents di-
Té alguna cosa a veure amb el tipus d’imatge que formen vergents? Raoneu les respostes.
aquests miralls? Raoneu la resposta.
En una lent biconvexa, els raigs que provenen de l’infinit con-
Pensem en la manera en què una persona capta les imatges vergeixen en un punt situat darrere de la lent (anomenat punt
donades pels diversos tipus de miralls. Els miralls concaus, tot i focal imatge) una vegada han travesat la lent. Per aquest motiu
que en determinades condicions donen imatges virtuals i, per diem que aquestes lents són convergents.
tant, susceptibles de ser observades per la persona, també po- Per contra, en una lent bicòncava, els raigs que provenen d’un
den donar, depenent de la situació de l’objecte respecte del punt infinit divergeixen quan travessen la lent i sembla que pro-
focus del mirall, imatges reals que no seran captades per l’ob- vinguin d’un punt situat davant de la lent; per això les anome-
servador. Només els miralls plans i els miralls convexos formen nem lents divergents.
una imatge que sempre és, en qualsevol situació, virtual i dre-
ta, i que, per tant, pot ser captada per la persona.
24. Una lent biconvexa dóna sempre imatges reals? Una lent bi-
Per tant, en principi, per visualitzar objectes sigui quina sigui còncava dóna sempre imatges virtuals? Raoneu les respostes.
la seva posició, cal utilitzar o bé miralls plans o bé miralls con-
Una lent biconvexa pot donar tant imatges reals com imatges
vexos. Ara bé, tot i que les imatges donades pel mirall pla són
virtuals. Que la imatge sigui d’un tipus o d’un altre depèn de la
de la mateixa mida que l’objecte, a diferència del mirall convex,
situació de l’objecte respecte del focus objecte de la lent. Quan
que dóna imatges més petites que l’objecte, aquests darrers són
l’objecte està a una distància més gran que el focus objecte, els
més adequats per ser col.locats estratègicament en l’encreua-
raigs que provenen de l’objecte convergeixen quan han traves-
ment d’alguns carrers i en comerços, ja que el camp de la visió
sat la lent i formen una imatge al costat contrari on està situat
que donen és més ample que en el cas del mirall pla, i permeten
l’objecte. Per tant, en aquesta situació s’obté una imatge real,
visualitzar més objectes.
ja que està situada, respecte de la lent, en el costat contrari
a) En un mirall pla, la imatge és de la mateixa mida que l’ob- d’on està l’objecte (encara que invertida). Per contra, quan
jecte, però el camp visual és més petit. l’objecte està situat a una distància més petita que el focus
objecte, els raigs que provenen de l’objecte divergeixen quan
s’han refractat a la lent i sembla que provinguin de punts si-
tuats al mateix costat que l’objecte. Per tant, en aquesta situa-
ció la imatge és virtual, ja que està situada al mateix costat,
respecte de la lent, que l’objecte.
D’altra banda, les lents bicòncaves només donen imatges vir-
tuals, ja que, sigui quina sigui la posició de l’objecte, els raigs
sempre divergeixen quan han travessat la lent i sembla que
provinguin de punts situats al mateix cantó que l’objecte; per
tant, la imatge és virtual.
25. La imatge que dóna una lent divergent, sota quines condi-
cions és real? Deduïu, en conseqüència, com varia la posició
b) En un mirall convex, la imatge és més petita que l’objecte,
i la mida de la imatge que es forma d’un objecte que es va
però, en tenir un major camp visual, són idonis per ser col-
apropant cap a la lent des d’una posició llunyana.
locats en alguns encreuaments de carrers i en comerços.
A mesura que l’objecte s’apropa a la lent divergent, la imatge
es fa mes gran:
La imatge sempre és virtual (a l’esquerra de la lent) dreta i més

petita que l’objecte:
FÍSICA 1 08 133
26. Els defectes de la visió més usuals que pateixen les perso- b) Un àtom excitat que emet radiació ultraviolada de longi-
nes són la miopia i la hipermetropia. En què consisteixen tud d’ona 550 Å.
aquests defectes? Com es corregeixen? Expliqueu-los de- 210 m
° 10
talladament. l 5 550 A ? ————— 5 5,5 ? 1028 m
°
1 A
La miopia és la dificultat per enfocar els objectes llunyans. La
imatge es forma davant la retina. c 3 ? 108
f 5 — 5 ————— 5 5,45 ? 1015 Hz
La miopia es corregeix amb lents divergents: l 5,5 ?1028
c) Un nucli radioactiu que emet radiació gamma de longi-

tud d’ona 4 ?10212 m.
c 3 ? 108
l 5 4 ?10212 m f 5 — 5 ————— 5 7,5 ?1019 Hz
l 4 ?10212
2. [Curs 02-03] Una estació de radar utilitza ones electromag-

nètiques de freqüència 3 ?1010 Hz.
a) Quantes longituds d’ona hi ha entre l’estació i un avió
situat a 50 km de distància?
c xf
l 5 — ; x 5 nl n 5 —— 5 5 ? 106
f c
b) Quant de temps transcorre des que s’emet un pols fins

que retorna a l’estació, després de rebotar a l’avió?
2x
t 5 —— 5 3,33 ? 1024 s
c
La hipermetropia és la dificultat per veure a distancies curtes.
La imatge es forma darrere de la retina. Es corregeix amb lents Dada: c 5 3 ? 108 m/s
convergents:
3. La banda comercial de ràdio d’AM abasta unes freqüències
que van des dels 550 kHz fins als 1 600 kHz. Quines longi-
tuds d’ona corresponen a aquesta franja?
De 187,5 m fins a 545,45 m.
4. La banda comercial de ràdio d’FM abasta unes freqüències

que van des dels 87,5 MHz fins als 108 MHz. Quines longi-
tuds d’ona corresponen a aquesta franja?
De 2,78 m fins a 3,43 m.
5. [Curs 98-99] Un raig de llum vermella que es propaga per

l’aire incideix sobre un vidre amb un angle de 30º respecte
a la direcció normal en la superfície del vidre. L’índex de
refracció del vidre per a la llum vermella val nv 5 1,5, i
l’índex de refracció de l’aire val na 5 1.
a) Feu un esquema indicant les direccions dels raigs reflec-
tit i refractat, i calculeu el valor dels angles que formen
aquests raigs amb la normal.
Problemes
L’esquema amb els raigs incident, reflectit i refractat és:
1. Calculeu la freqüència dels següents emissors de radiació
electromagnètica sabent que c 5 3 ? 108 m/s:
a) Una emissora de ràdio que emet un senyal electromag-

nètic de longitud d’ona 5 m.
l55m i
y
c 5 3 ? 108 m/s t
c 3 ? 108
c 5 l f f 5 — 5 ———— 5 6 ? 107 Hz
l 5
ai 5 ar, per tant, l’angle de reflexió també forma un angle A. El desplaçament paral.lel que experimenta el raig inci-
de 30° amb la normal. A més: dent és:
ni sin ai 5 ni sin a9r d cos (ai 2 ar9)
a) —————————
sin ar9
ni sin ai 1 ? sin 30°
nr 1,5 1
a9r 5 arcsin ————— 5 arcsin ————— 5 19,47° 2 d sin (ai 2 ar9)
b) —————————
cos ar9
El raig refractat forma un angle de 19,47° amb la normal.
d cos (ai 2 ar9)
c) —————————
b) Calculeu l’angle que formen entre si el raig reflectit i el cos ar9
raig refractat.
La resposta correcta és la b).
Els raigs reflectit i refractat formen entre si un angle igual a:
(90° 2 ar) 1 (90° 2 a9r) 5 180° 2 30° 2 19,47° 5 B. Quan el raig hi incideix formant un angle de 50º respec-
te de la superfície de la làmina, el desplaçament val:
5 130,53°
a) 0,15 mm
6. Sobre un cos de material transparent incideix un raig de b) 1,15 mm
llum formant un angle de 35° amb la normal a la superfície c) 2,15 mm
del cos. Si l’angle de refracció és de 25°, quin índex de re-
fracció té el material? A quina velocitat es propaga la llum La resposta correcta és la c).
en aquest material?
ai 5 35° 10. Suposem que sobre la làmina de l’exercici anterior hi inci-
deix perpendicularment un raig de llum monocromàtica de
a9r 5 25° freqüència 6 ?1014 Hz. Trieu la resposta correcta i justifi-
queu-la.
Apliquem la llei de Snell:
A. Quan el raig hi incideix formant un angle de 90º respec-
sin ai sin 35°
———— 5 n n 5 ———— 5 1,36 te de la superfície de la làmina, el temps que tarda el
sin a9r sin 25° raig a travessar la làmina val:
Apliquem la definició de n i aïllem v tenint en compte que a) 27,5 ps
c 5 3 ? 108 m/s: b) 35,6 ns
c c 3 ? 108 c) 12,9 ms
n 5 — v 5 — 5 ———— 5 2,21?108 m/s
v n 1,36
7. Un raig de llum arriba a la superfície de separació de dos
B. La velocitat de la llum en aquest material val:
medis transparents. Si el primer medi té un índex de refrac-
ció d’1,33, i el segon, d’1,55, quin ha de ser el valor de a) 0,8 c
l’angle que forma el raig incident respecte a la direcció nor- b) c
mal a la superfície de separació quan l’angle que formen el
raig reflectit i el raig refractat val 90º? c) 0,6 c
ai 5 49,37° La resposta correcta és la c).
8. [Curs 04-05] Una ona electromagnètica que es propaga en C. La freqüència del raig quan es propaga a l’interior de la
el buit té una longitud d’ona l 5 5 ? 1027 m. Calculeu la làmina val:
seva longitud d’ona quan penetra en un medi d’índex de re- a) 1015 Hz
fracció n 5 1,5.
b) 3,6 ?1014 Hz
v c/n l c) És la mateixa, la freqüència no varia
l9 5 — 5 ——— 5 —
f c/l n
La resposta correcta és la c).
l9 5 3,3 ? 1027 m
D. La longitud d’ona del raig quan es propaga a l’interior de
9. Quan un raig de llum travessa una làmina plana feta d’un la làmina val:
cert material transparent, no es desvia quant a la direcció
a) 5 ?1027 m
de propagació, però sí que experimenta un cert desplaça-
ment paral.lel al raig incident. Demostreu matemàticament b) 3 ?1027 m
aquest fet, i trieu la resposta correcta entre les següents si c) 2 ?1027 m
el gruix de la làmina és de 5 mm i l’índex de refracció n del
material val 1,65: La resposta correcta és la b).
FÍSICA 1 08 135
11. Observem des de fora una piscina de fondària h completa- que el raig refractat a l’aigua no tornés a sortir i es reflectís
4 totalment, amb quin angle mínim hauria d’entrar el raig des
ment plena d’aigua, d’índex de refracció —. Dibuixeu la de l’aire? És possible aquesta situació en la pràctica?
3
marxa dels raigs, i justifiqueu la veracitat o no de les se- Dada: índex de refracció de l’aigua: 1,33.
güents afirmacions tot triant les respostes correctes.
Apliquem la llei de Snell tenint en compte que n 5 1,33.
A. Ens fa l’efecte que la seva profunditat és:
sin ai sin 15°
a) Més gran que h
———— 5 n ———— 5 1,33
sin a9r sin a9r
b) Més petita que h sin 15°
sin a9r 5 ———— 5 0,1946
c) Igual a h 1,33
La resposta correcta és la b). a9r 5 arc sin (0,1946) 5 11,22°
Ara apliquem la llei de Snell dues vegades, ja que el raig pateix

B. Si la profunditat de la piscina és de 2,4 m, a quina dis- dues refraccions: quan passa de l’aire a l’aigua, amb un angle
tància de la superfície de l’aigua veiem el fons? d’incidència ai 2, i quan passa de l’aigua a l’aire, amb un an-
a) 1,7 m b) 1,8 m c) 1,9 m gle d’incidència a9i L.
sin a9i L
1 2
1 1
———— 5 — a9i L 5 arc sin ——— 5 48,75°
12. El quars i el diamant presenten uns índexs de refracció sin 90° n 1,33
d’1,51 i 2,42 respectivament.
sin ai 2
a) A quina velocitat es transmet la llum d’aquests mate- a9r 2 5 a9i L ———— 5 n ai 2 5 sin21 (n sin a9r 2)
sin a9r 2
rials?
n quars 5 1,51 ai2 5 arc sin (1,33? sin 48,75°) 5 90°
c 3 ? 108 Deduïm que aquesta situació és impossible, ja que l’angle d’in-
vquars 5 ——— 5 ———— 5 1,99 ?108 m/s
n quars 1,51 cidència hauria de ser de 90° i, per tant, el raig mai no passaria
a l’aigua.
n diamant 5 2,42
c 3 ? 108 15. Un mirall còncau té un radi de 10 m. Davant seu se situa un
vdiamant 5 ———— 5 ———— 5 1,24 ? 108 m/s objecte de 80 cm d’altura. Dibuixeu un diagrama de raigs i
n diamant 2,42 determineu la posició i l’altura de la imatge, per a les dis-
tàncies de l’objecte al mirall que es donen a continuació:
b) Quan valen els respectius angles límit?
La distància focal és, en tots els casos, la meitat del radi:
sin ai 1 sin aiL 1
Quars: ——— 5 — ———— 5 ——— r 10
sin a9r n sin 90° 1,51 f 5 — f 5 —— 5 5 m
2 2
sin aiL 5 0,6622 aiL 5 arc sin (0,6622) 5 41,47°
Per dibuixar el diagrama de raigs, fem servir paper mil.limetrat,
sin aiL 1 de manera que 1 m correspon a 1 cm en el dibuix, per exemple.
Diamant: ———— 5 ———
sin 90° 2,42
a) 2,25 m
sin aiL 5 0,4132 aiL 5 arc sin (0,4132) 5 24,41°
Representem l’objecte amb una fletxa. Amb l’escala triada,
l’objecte mesura 0,8 cm, i el situem a 2,25 cm (2,25 m
13. [Curs 98-99] Quin és l’angle d’incidència mínim per al qual reals). Dibuixem els raigs paral.lel i radial:
un raig de llum que es propaga per un vidre d’índex de refrac-
ció nv 5 1,6 es reflecteixi totalment en arribar a la superfície
de separació entre aquest vidre i l’aire? L’índex de refrac-
ció de l’aire és na 5 1.
Cal buscar l’angle d’incidència al qual correspongui un angle
refractat de 90°:
ni sin ai 5 nr sin a9r
nr sin 90°
1 2
1
ai 5 arcsin —————— 5 arcsin —— 5 38,68°
ni 1,6
14. Un raig lluminós que es propaga per l’aire passa a l’aigua

continguda en un recipient. Quin és l’angle de refracció del
raig refractat si l’angle d’incidència és de 15°? Si volguéssim
Observem que la imatge està situada 4 m darrere del mirall Per tal que la representació de la situació sigui adequada, farem
(imatge virtual) i la seva alçada és d’1,5 m, aproximada- servir, per exemple, les escales següents:
ment. La imatge és virtual, dreta i més gran que l’objecte.
— En l’eix X, 1 cm del dibuix correspon a 5 cm reals.
b) 7,5 m — En l’eix Y, 1 cm del dibuix correspon a 10 cm reals.
Seguim els mateixos criteris que en l’apartat anterior, però
Per determinar la distància a la qual hem de situar l’objecte i el
ara situem l’objecte a 7,5 m (7,5 cm en el dibuix):
punt on està situada la imatge, fem les consideracions se-
güents:
j Com que l’objecte ha de tenir una alçada de 15 cm, tracem
una recta a paral.lela a l’eix òptic que passi pels punts d’al-
tura y 5 15 cm (que correspondrà a 1,5 cm en el dibuix,
d’acord amb l’escala triada per a l’eix X).
j Com que la imatge és virtual, ha d’estar situada darrere del
mirall i ha de ser dreta. Si tenim en compte que la seva
alçada, y9, ha de ser el doble de l’alçada y de l’objecte,
y9 5 2 y 5 2 ? 15 5 30 cm, aleshores podem traçar una recta
b paral.lela a l’eix òptic, per sobre d’aquest, que passi pels
punts y 5 30 cm (3 cm en el dibuix).
j Si ara tracem el segment que va de F (punt focal) al punt on
la recta a talla el mirall, i perllonguem aquest segment fins
a la recta b, està clar que aquest segment serà la trajectòria
Veiem que la imatge està situada aproximadament a 14,5 cm que segueix el raig focal, i, per tant, ens dóna la posició de
davant del mirall (imatge real), i la seva alçada és d’1,5 m, la imatge I.
aproximadament. La imatge és real, invertida i més gran que j També podem traçar ara la recta que va del punt de tall de la
l’objecte. recta b i el raig focal anterior, al punt C (centre del mirall).
Aquesta recta ens dóna la posició de l’objecte O.
c) 12 m
Tenint en compte aquestes consideracions, fem el dibuix en
Seguim els mateixos criteris que a l’apartat anterior i ara
paper mil.limetrat:
situem l’objecte a 12 m (12 cm en el dibuix):
Observem que la imatge està situada a 22,5 cm del mirall (4,5 cm

en el dibuix), mentre que l’objecte està situat a 11 cm del mirall
(2,2 cm en el dibuix).
La imatge està situada a 8,6 m davant del mirall i la seva
alçada és de 0,6 m 5 60 cm. La imatge és real, invertida i 17. Dibuixeu el diagrama de raigs per obtenir la imatge d’un
més petita que l’objecte. objecte d’1,2 m d’alçària quan es col.loca a 4 m d’un mirall
còncau de 5 m de radi. Si el mirall és convex, com serà la
imatge formada pel mateix objecte?
16. Deduïu a quina distància aproximada d’un mirall còncau hem
de situar un objecte per tal que la imatge formada sigui En tots dos casos, la distància focal és:
virtual i d’altura doble a la de l’objecte. Feu-ho considerant
que el mirall té un radi de 44 cm i que l’objecte té una alçà- r 5
f 5 — 5 — 5 2,5 m
ria de 15 cm. Determineu també la posició de la imatge. 2 2
En primer lloc, calculem la distància focal: Per representar els raigs fem servir una escala en què 1 m cor-
respon a 1 cm en el dibuix. Efectuem un dibuix per al mirall
r 45 concau, i un altre per al mirall convex, tenint en compte les
f 5 — f 5 —— 5 22,5 m
2 2 dades que ens donen i l’escala triada:
FÍSICA 1 08 137
a) Mirall concau b) 4,7 cm de la lent
b) Mirall convex
Veiem que la imatge està situada a 9 cm darrere de la lent

(imatge real), i que té una alçada de 4,5 cm. La imatge és
real, invertida i més gran que l’objecte.
19. Una lent biconvexa de focal 15 cm forma una imatge inver-

tida, real i 3 vegades més gran que l’objecte.
A. La posició de l’objecte és:
Observem que en el cas del mirall concau, la imatge està situa- a) 20 cm
da a 6,7 m davant del mirall (imatge real) i té una alçada de
b) 40 cm
2 m, aproximadament. La imatge és real, invertida i més gran
que l’objecte. c) 60 cm
En el cas del mirall convex, la imatge està situada 1,5 m darrere La resposta correcta és la a).
del mirall (imatge virtual) i té una alçada de 0,5 m. La imatge
és virtual, dreta i més petita que l’objecte. B. La posició de la imatge és:
a) 20 cm
18. Una lent convergent té una distància focal de 3,1 cm. De-
termineu la posició, l’alçària i les característiques que dóna b) 40 cm
d’un objecte de 2,3 cm quan l’objecte està situat a: c) 60 cm
Dibuixem la representació en tots dos casos tenint en compte
La resposta correcta és la c).
que 1 cm correspon a 1 cm en el dibuix.
Per resoldre aquest exercici farem servir les expressions:
a) 1,5 cm de la lent
y9 s9
—— 5 2——
y s
1 1 1
—— 1 —— 5 ——
s s9 f
Si la imatge és invertida, la seva altura y9 és negativa. A més,

és 3 vegades més gran que l’objecte, per tant: y9 5 23 y.
Si substituïm aquesta relació a la primera expressió trobem
que:
y9 s9 y s9
—— 5 2—— 23 —— 5 2——
y s y s
Veiem que la imatge està situada a 2,7 cm de la lent, da-
vant seu (imatge virtual) i que té una alçada de 4,4 cm. La s9
3 5 —— s9 5 3 s
imatge és virtual, dreta i més gran que l’objecte. s
Si substituïm aquesta relació entre s i s9 a la segona expres-

sió, i tenint en compte que f 5 15 cm:
1 1 1 1 1 1
—— 1 —— 5 —— —— 1 —— 5 ——
s s9 f s 3s 15
4 1 4 ? 15
—— 5 —— s 5 ———— 5 20 cm
3s 15 3
Si s9 5 3 s s9 5 3 ? 20 5 60 cm
20. Una lupa és un instrument òptic que permet ampliar la

mida dels objectes i consisteix en una lent convergent que
té una distància focal petita. Si una lupa té una distància
focal de 3 cm, a quina distància hem de situar un objecte de Observem que la imatge està situada aproximadament a 7,4 cm
0,5 cm si volem obtenir-ne una imatge virtual i 4 vegades a la dreta de la lent (imatge real), i que té una alçada aproxi-
més gran? En aquest cas, on està situada la imatge? Què mada de 0,75 cm. La imatge és real, invertida i més gran que
passaria si col.loquéssim l’objecte a una distància de 5 cm l’objecte.
de la lupa?
21. Un projector de diapositives, quin tipus de lent ha de por-
Per resoldre aquest problema, fem servir uns criteris similars als
tar? A quina distància de la lent han d’estar les diapositives,
del problema 19. Les escales que triem ara són:
de 2,5 cm d’altura, si volem projectar-les sobre una pantalla
— En l’eix X, 1 cm correspon a 1 cm en el dibuix. d’1,5 m situada a 2 m de la lent?
— En l’eix Y, 1 cm correspon a 2 cm en el dibuix. Si volem que la imatge es formi sobre la pantalla, és a dir, dar-
rere de la lent, cal que aquesta sigui convergent (o biconvexa).
j Tracem la recta a paral.lela a l’eix òptic corresponent a l’al- Per tant, un projector de diapositives porta una lent biconvexa.
çada de l’objecte. La imatge obtinguda per aquests tipus de lents és invertida
respecte l’objecte; així, si volem obtenir una imatge dreta sobre
j Tracem la recta b paral.lela a l’eix òptic, per sobre d’aquest, la pantalla, cal situar l’objecte (la diapositiva en aquest cas)
ja que la imatge ha de ser virtual, i, per tant, dreta, corres- invertida i, per tant, l’altura y de l’objecte ha de ser negativa:
ponent a l’alçada de la imatge.
y 5 22,5 cm 5 20,025 m
j Tracem la recta que passa per F i pel punt v9 intersecció en-
tre l’eix de la lent i la recta a: serà la trajectòria que segueix i amb una distància focal de la lent que compleixi determinades
el raig focal, de manera que el punt de tall I9 amb la recta b condicions que demostrarem a continuació.
(alçada de la imatge) ens dóna la posició de la imatge. No resoldrem aquest problema representant la marxa dels raigs,
j Tracem la recta que passa pel vèrtex V de la lent i pel punt I9 ja que hi ha una discrepància molt gran entre l’altura de l’ob-
anterior, que ens dóna la trajectòria del raig central: el punt jecte (2,5 cm) i l’altura de la imatge (1,5 m), i hauríem de fer
de tall amb la recta a (altura de l’objecte) ens dóna la posi- un dibuix molt desproporcionat. Ho farem aplicant les expres-
ció de l’objecte. sions:
1 1 1
—1—5—
Efectuem el dibuix tenint en compte les consideracions ante- s s9 f
riors:
y9 s9
— 5 2—
y s
Si volem que la imatge ocupi aproximadament tota la pantalla,

la seva altura y9 ha de ser la de la pantalla:
y9 5 1,5 m
D’altra banda, la pantalla està situada a 2 m de la lent; aquesta

ha de ser la distància s’ entre la lent i la imatge:
s9 5 2 m
Apliquem la segona expressió per obtenir el valor de la distàn-

Veiem que l’objecte està situat a 2,4 cm de la lent, aproxima- cia s que hi ha d’haver entre l’objecte (diapositiva) i la lent:
dament, mentre que la imatge està situada aproximadament a
9,1 cm a la dreta de la lent. y9 s9 1,5 2
— 5 2— ———— 5 2—
y s 20,025 s
Si col.loquem l’objecte a 5 cm de la lupa, cal fer el diagrama de
raigs amb les mateixes escales que abans, per exemple, i traçar 2 ? 0,025
s 5 ————— 5 0,0333 m 5 3,33 cm
els raigs focal i central: 1,5
FÍSICA 1 08 139
Finalment, si apliquem la segona expressió, obtenim la condi- 23. De quantes diòptries ha de ser una lent biconvexa per tal
ció que ha de complir la distància focal f de la lent: que la grandària de la imatge sigui el doble que la grandària
de l’objecte, si aquest es troba a 25 cm de la lent?
1 1 1 1 1 1
— 1 — 5 — ———— 1 — 5 —
s s9 f 0,0333 2 f La lent biconvexa ha de tenir 2 D.
f 5 0,0328 m 5 3,28 cm
Es comprova que la focal de la lent ha de tenir un valor sem- Avaluació del bloc 3
blant, lleugerament inferior, a la distància objecte-lent, si vo-
lem que es donin les condicions adequades de projecció sobre Q1. [Curs 02-03] Dues bombetes B iguals, de tensió nominal
la pantalla. 3 V i resistència 20 V, es connecten en paral.lel a una font
de tensió de 6 V i resistència interna negligible. A fi que les
22. Una lent divergent té una distància focal de 4,25 cm. Deter- bombetes funcionin a la seva tensió nominal, es connecta
mineu la potència de la lent, i la posició, l’altura i les carac- al circuit una resistència R en sèrie, tal com es veu a la figu-
terístiques que dóna de la imatge d’un objecte d’1,4 cm ra. Quin ha de ser el valor de R?
quan aquest objecte està situat a:
Ç56V
Podem usar, en la representació, una escala en què 1 cm cor-
respon a 1 cm en el dibuix.
a) 1,8 cm de la lent B
Fem el diagrama de raigs tenint en compte les dades que es
donen:
i i
Circuit complet: 6 5 i R 1 — ? 20 u i 5 0,3 A
2 u
y
i u
Branca 1 bombeta: 3 5 — ? 20 u R 5 10 V
2 t
Q2. [Curs 02-03] Determineu la lectura del voltímetre V, al cir-

cuit de la figura, sabent que a la resistència de 4 V es dis-
sipen 240 J cada minut.
Observem que la imatge està situada a 1,3 cm davant de la 240 J

——— 5 i 2 ? 4 i 5 1 A
lent (imatge virtual), i que té una alçada d’1 cm. La imatge 60 s
és virtual, dreta i més petita que l’objecte.
V4V 5 i ? 4 5 4 V (branca 4 V)
b) 6,3 cm de la lent 4 V 5 i9 (10 1 10) i9 5 0,2 A (branca 10 V 1 10 V)
Fem el diagrama de raigs:
Lectura de V: V 5 i9 ? 10 5 2 V
4V
10 V 10 V
Veiem que la imatge està situada a 2,6 cm davant de la lent

(imatge virtual), i que té una alçada de 0,6 cm. La imatge Q3. Una ona harmònica es propaga per una corda tensa. Si la
és virtual, dreta i més petita que l’objecte. freqüència es redueix a la meitat,
a) el període es redueix a la meitat. b) La caiguda de tensió mesurada pel voltímetre V.

b) la velocitat de propagació es duplica. V 5 12 2 0,4 ? 1 5 11,6 V
c) la longitud d’ona es duplica. c) El valor de la resistència r.
La resposta correcta és la c). AV 5 0 a la malla principal
Si es tracta d’ona ona transversal, 1,5 1 A1 ? r 2 11,6 5 0 r 5 25,25 V
a) en un instant donat, tots els punts de la corda vibren V
amb la mateixa velocitat.
b) l’ona es propaga a la velocitat de 340 m/s.
c) l’ona vibra en una direcció que és perpendicular a la de
12 V, 1 V
propagació.
La resposta correcta és la c). 6V
A2
Q4. En una experiència de laboratori fem incidir un raig de llum
vermella amb diferents angles d’incidència, i, sobre una là-
mina de vidre; mesurem els corresponents angles de refrac- A1
ció, r, i n’obtenim la gràfica adjunta. Quant val l’índex de r 10 V
refracció del vidre per a la llum vermella? A quina velocitat A3
es propaga la llum vermella en aquest vidre?
Dades: c 5 3 ? 108 m/s.
P2. a) [Curs 03-04] En l’esquema inferior, dibuixeu la imatge
1,00 de la fletxa produïda per la lent fent la marxa de raigs
corresponent. F i F9 són els focus de la lent.
0,75
F F9
sin i
0,50
0,25
0,00
0,00 0,16 0,36 0,54 0,72 0,90
sin r
Repetiu el dibuix per al cas que la fletxa se situï entre el
n1 sin i 5 n2 ? sin r i focus i la lent, com en l’esquema inferior.
y n2 és el pendent de la recta
n1 5 1 (aire) t
0,75 2 0
j n2 5 ————— 5 1,39
0,54 2 0 F F9
c c
j n2 5 —— v2 5 —— 5 2,16 ? 108 m/s
v2 n2
P1. [Curs 02-03] Al circuit de la figura, l’amperímetre A2 marca

una intensitat de 0,25 A. Calculeu:
a) La intensitat mesurada pels amperímetres A1 i A3.
A2 5 0,25 A V6V 5 6 ? 0,25 5 1,5 V
1,5 V
A3 5 ——— 5 0,15 A b) Enumereu les propietats (real o virtual, dreta o inverti-
10 V
da, major o menor) de la imatge que ens retorna una
A1 1 A2 1 A3 5 0,4 A cullera per la part còncava.
FÍSICA 1 08 141
Per a demostrar-les, dibuixeu la marxa dels raigs i la c) Enumereu les propietats (real o virtual, dreta o inverti-
imatge que s’obtè de la fletxa en el mirall esfèric còncau da, major o menor) de la imatge que ens retorna una
de la figura. El punt C és el centre de curvatura del mirall. cullera per la part convexa. Per demostrar-les, dibuixeu
la marxa dels raigs i la imatge que s’obtè de la fletxa en
el mirall esfèric convex de la figura. El punt C és el cen-
tre de curvatura del mirall.
c
La imatge és:
j Real.
j Invertida. j Virtual.
j Més gran que l’objecte. j Dreta.
j Més petita que l’objecte.
objecte
imatge
C F
objecte imatge F C

Solucionari LA PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucionari LA PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

S O L U C I O N A R I

1Autors del material complementari

BARCELONA - MADRID - BUENOS AIRES - CARACAS

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament infor-

Drets reservats © 2008, respecte a la primera edició en català per:

IMPRÈS A ESPANYA - PRINTED IN SPAIN

Unitat 0. Les magnituds físiques Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

j Bloc 1. Cinemàtica j Bloc 3. Introducció

Unitat 3. Forces i lleis de Newton . . . . . . 49 j Solucionari de la Guia didàctica

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155

Unitat 5. Treball i energia . . . . . . . . . . . . . 78 Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166

j Unitat 0. Les magnituds 6. Si bé es considera que la longitud és una magnitud fona-

Qüestions 7. La pressió es deﬁneix com el quocient entre la projecció

Per tant, la segona mesura és més precisa, ja que l’error instru-

(103 m) (102) 105 m i) 2,7 g/cm3 a kg/m3

b) Microgram (mg) 5 1026 g 7. Expresseu en unitats del SI:

e) Quilòmetre (km) 5 103 m b) 365 dies

e) 8 ? 105 mg a Mg h) 103 hm ? h22

8. Realitzeu els canvis d’unitats següents: f ) 1,6 kg/m3

f ) 7 kg?m/s a g?cm/s 11. Trobeu la massa de 62 hL de vi de densitat 0,97 g/cm3.

Les equacions dimensionals de la densitat i l’acceleració són:

22. Digueu quina és la sensibilitat dels aparells amb què s’han

23. Suposeu que mesurem 12 cm3 d’un líquid amb instruments

d) Magnitud: diferència de potencial. ea 5 0,001 g, en tots els casos.

Com que la pipeta té 10 divisions entre cada cm3, la sensibilitat 0,5

2 1,33 1 1,33 1 1,34 1 1,35 1 1,36 1 1,37 0,06

Busquem el valor mitjà de temps: ea 5 |1,35 2 1,37| 5 0,02 g

Si s’han de posar d’acord per donar un valor per a la massa 2

de la mostra mesurada, quin serà? 0

c) Doneu el valor de la densitat del mineral amb 3 xifres 0,005

b) Comproveu que es tracta d’un moviment rectilini uni-

t (s) y(m) t (s)

a) Quina és la precisió en les mesures de temps i de po- t (s)

Si posem aquests valors en l’equació del moviment, trobem

8. Un automòbil pot arribar, partint del repòs, a la velocitat de

9. Un motorista va a una velocitat de 54 km/h i en 50 m la v (m/s)

c) La distància recorreguda en cada tram.

e) La velocitat que porta el cos als 7 s, als 12 s i als 18 s. t 5 7,14 s

b) La velocitat del cos augmenta o disminueix? Quin sig-

a) En quin instant es trobaran?

b) Quina velocitat portarà cadascuna?

c) Calculeu la distància recorreguda per cada una.

14. Llancem verticalment cap amunt una bala, que tarda 20 s a

Siguin A i B dos punts de l’espai pels quals passa un mòbil en D v , 0 a 5 Dv/Dt , 0

6. Dels gràﬁcs v-t que representen moviments rectilinis (tria

B) La velocitat en mòdul: c) Dibuixeu els gràﬁcs posició-temps i velocitat-temps.

8. [Curs 98-99] D’una aixeta gotegen, separades una de l’altra,

2. Un motorista es troba inicialment (t0 5 0) a la posició

b) En quina posició es trobarà quan hagin passat 18 s?

d) Quina distància hauran recorregut als 3 s?

5. Amb el gràﬁc següent, determineu:

c) Distància recorreguda en cada tram.

d) Distància total que ha recorregut.

e) Valor ﬁnal del desplaçament.

b) Digueu quin tipus de moviment representa cadascun.

7. Una motocicleta, partint del repòs, fa un recorregut d’1 km

10. a) Determineu a partir dels gràﬁcs de la ﬁgura l’acceleració

1r: MRUA 1r: t 5 0 s i 1 000

1r: v 5 1,5 t v 5 1,5 ? 18 5 27 m/s a 5 0 en tots tres casos.

2n: v 5 20 m/s 2n: t 5 0 s i 50 ? 1 000

1 t 5 100 s i 1 000 ? 100

v0 5 1 000 m/s; v 5 0 m/s 1 i