Professional Documents
Culture Documents
Solucionari LA PDF
Solucionari LA PDF
Solucionari LA PDF
FÍSICA
ISBN: 978-84-481-6764-6
Dipòsit legal: ????
Autors del llibre de l’alumne: Salvador Serra, Montserrat Armengol, Juan M. Mercadé
Editora del projecte: Mercè Pérez
Tècnic editorial: Beatriz Arroyo
Disseny de coberta: Quim Team!
Disseny interior: McGraw-Hill
Il.lustracions: Albert Badia i Campos i Luís Bogajo
Composició: Baber
Imprès a: ???
ÍNDEX
j Solucionari del Llibre de l’alumne Unitat 6. Conservació de l’energia . . . . . 93
Per tant, qualsevol mesura afectada amb aquest aparell i que a) (5,2 ? 1015) (8,7 ? 105) 5 4,5 ? 1021
s’expressi en unitats del SI ha de tenir 5 decimals. (2,4 ? 105)
b) ——————— 5 2,9 ? 109
(8,2 ? 1025)
16. Si mesurem el diàmetre d’un filferro amb un peu de rei i
obtenim diferents mesures semblants, quins tipus d’errors c) (7,3 ? 108) (2,5 ? 1026) 5 1,8 ?103
tindrà associada la mesura? Raoneu-ne la resposta.
d) 4,38 1 5,3 5 9,7
En primer lloc, tenim l’error instrumental de l’aparell, que en
aquest cas, com que es tracta d’un peu de rei és de 0,01 cm. En e) 6,23 2 3,4 5 2,8
segon lloc, tenim l’error de mesura que s’obté fent la mitjana (3,6 ? 107) (1,2 ? 1024)
aritmètica de totes les mesures obtingudes i comparant-la amb f ) ————————————— 5 6,9 ? 105
la mesura més petita i la mesura més gran. 6,3 ? 1023
(2,1? 108)
L’error de mesura és l’error associat a aquesta mesura, ja que en g) ——————— 5 1,5 ? 1014
principi ha de donar un valor més gran que l’error instrumental, (1,4 ? 1026)
i sempre ens hem de quedar amb l’error que sigui més gran.
h) (5,2 ? 1015) (1,5 ? 1010) 5 7,8 ? 1025
17. Per què és decisiva la fase d’experimentació en el mètode i) 65,55 1 0,3 5 65,9
científic?
4. Resoleu els exercicis d’operacions i unitats següents:
Veure El mètode científic.
a) (10 m)2 5 102 m2
18. Consultant la bibliografia adient, apliqueu les fases del 1 23
mètode científic a la teoria de la relativitat general. b) (6 m)23 5 — m 5 4,63 ? 1023 m23
63
Activitat oberta. Cal consultar bibliografia sobre la Teoria de la
c) 1 m/s/s 5 1 m/s2
Relativitat General. Pauteu la resposta d’aquesta activitat
d’acord amb allò que estableix el mètode científic: observació, d) 0,00043 L 1 5,9 1024 m3 5 0,00043 L 1 0,59 L 5
hipòtesi, experimentació, i establiment de la llei física. 5 0,59043 L
FÍSICA 1 00 7
e) 3 ? 106 dam3
b) 0,25 m3 a cm3
103 m3
1 cm3 2,5 ? 1021 3 ? 106 dam3 ? ————— 5 3 ? 109 m3
0,25 m3 ? ——26——— 5 —————— cm3 5 2,5 ? 105 cm3 1 dam3
10 m 3 1026
f) 1 km/h
c) 70 000 m2 a hm2
km 103 m 1h 1 ? 103 m
)
1 hm2 7 ? 10 4 1 —— ? ———— ? ———— 5 ————— 5 0,27 m/s
70 000 m2 ? ——4—— 5 ——— — hm2 5 7 hm2 h 1 km 3 600 s 3 600 s
10 m 2 10 4
g) 36 m/min2
d) 100 000 mm a km
m 1 min2 36 m
36 ——— ? ———— 5 ———— — 5 0,01 m/s2 5
1023
m 1 km 105 ? 1023 min 2 602 s2 3 600 s2
100 000 mm? —————? ———— 5 —————— km 5 0,1 km
1 mm 103 m 103 5 1022 m/s2
1 —— ? ———— ? ———— 5 ————— 5 0,27 m/s d 5 — m 5 d V 5 970 ? 6,2 5 6,014 ? 103 kg ———— 5
h 1 km 3 600 s 3 600 s V 1 kg
5 6,014 ? 105 dag
b) 6 ? 106 cm/min
cm 1m 1 min 6 ? 106 m 12. Un dipòsit de gas butà (densitat 0,02 g/cm3) té forma esfè-
6 ? 106 ——— ? ———— ? ———— 5 ———— — 5 103 m/s
min 102 cm 60 s 102 ? 60 s rica de 20 m de radi. Determineu la massa de gas contingut
en el dipòsit i expresseu-la en tones mètriques.
c) 8 ? 1022 dam/s
4 4
dam 10 m m V 5 — p r 3 5 — ? p ? 203 5 3,351 ? 104 m3
8 ? 1022 ——— ? ———— 5 8 ? 1022 ? 10 — 5 3 3
s 1 dam s
5 8 ? 1021 m/s 5 0,8 m/s g 1 kg 106 cm3
d 5 0,02 ——— 3
? ————
3
? ————— 5 20 kg/m3
cm 10 g 1 m3
d) 106 dm/dia
m
dm 1021 m 1 dia 1h d 5 — m 5 d V 5 20 ? 3,351 ? 104 5
106 —— ? ———— ? ———— ? ———— 5 V
dia 1 dm 24 h 3 600 s
1 Tm
106 ? 1021 5 6,7021 ? 105 kg ———— 5 6,7? 102 Tm
5 ————— m/s 5 1,16 m/s 103 kg
24 ? 3 600
13. La capacitat d’una cisterna de transport de forma cilíndrica
e) 103 hm?h22
és de 1 200 daL. Calculeu el seu volum en dam3.
hm 102 m 1 h2
103 hm ? h22 5 103 —— 2
? ———— ? ————— 5 10 L 1 m3 1 dam3
h 1 hm 3 6002 s2 V 5 1 200 daL ? ——— ? —— — ? ———— 5 1,2 ? 1022 dam3 5
105 1 daL 103 L 103 m3
5 —————— m/s2 5 7,7 ? 1023 m/s2
1,296 ? 107 5 0,012 dam3
FÍSICA 1 00 9
14. La Terra és a 150 000 000 km del Sol i l’estrella més prope- kg 103 g 1 m3
ra és a una distància superior a 250 000 vegades la distàn- d 5 2,31 ? 1017 —— ? ——— ? ————— 5 2,31 ? 1014 g/cm3
m3 1 kg 106 cm3
cia Terra-Sol.
m 5 d V 5 2,31 ? 104 ? 1 5 2,31 ? 1014 g
a) Escriviu aquestes quantitats en notació científica.
m H2O 5 1 g
d T-S 5 1,5 ? 108 km; 2,5 ? 105
m Pb 5 11,34 g
b) Determineu la distància mínima en quilòmetres de la
17. Un vaixell que es troba a 500 m d’un far veu la seva llum i
Terra a l’estrella més propera.
toca la sirena. Calculeu el temps que tardarà la llum a anar
dT-E 5 2,5 ? 105 ? d T-S 5 2,5 ? 105 ? 1,5 ? 108 5 del far al vaixell i el temps invertit pel so a anar del vaixell
al far. Utilitzeu les unitats més adients per expressar els
5 3,75 ? 1013 km resultats.
Velocitat del so: 340 m/s.
15. a) La velocitat de la llum és de 300 000 km/s. Expresseu
aquesta quantitat en notació científica. Velocitat de la llum: 3 ? 108 m/s.
v 5 300 000 km/s 5 3 ? 105 km/s Dx
v 5 ——
Dt
b) Es defineix l’any llum com la distància que recorre la r Dx 500
llum en un any. Calculeu quants metres són un any llum. u Dt llum 5 ——— 5 ———— 5 1,67 ? 1026 s 5 1,67 ms
u v llum 3 ? 108
24 h 3 600 s w
1 any 5 365 dies ? ———— ? ———— 5 3,1536 ? 107 s u Dx 500
1 dia 1h u Dt so 5 —— 5 ——— 5 1,47 s
q vso 340
d 5 v t 5 3 ? 105 ? 3,1536 ? 107 5
18. Escriviu l’equació dimensional de les magnituds següents:
103 m
5 9,4608 ? 1012 km? ———— 5 9,4608 ? 1015 m a) Quantitat de moviment (p 5 m v)
1 km
L
c) Recordant el resultat obtingut en l’apartat b) del pro- p 5 m v M ? — 5 M ? L ? T21
T
blema anterior sobre la distància a l’estrella més prope-
ra, expresseu-la ara en anys llum. b) Potència (P 5 W/t)
1 any llum W M ? L2 ? T22
d T-E 5 3,75 ? 1013 km ? ————————— 5 P 5 — —————— 5 M ? L2 ? T23
9,4608 ? 1012 km t T
5 3,96 anys llum c) Treball (W 5 F D x)
W 5 F Dx M ? L ? T22 ? L 5 M ? L 2 ? T22
16. La massa d’un protó és 1,67 ? 10224 g, mentre que el seu
radi és 1,2 ? 10213 cm.
19. Quina magnitud física correspon a l’expressió F ? Dt? Trieu
1 kg la resposta correcta tot raonant l’elecció d’acord amb la
m 5 1,67 ? 10224 g ? ——3—— 5 1,67 ? 10227 kg seva equació de dimensions:
10 g
a) Pressió
1m
r 5 1,2 ? 10213 cm ? —— —— 5 1,2 ? 10215 m b) Quantitat de moviment
102 cm
c) Energia
a) Suposant que el protó és esfèric i recordant que el vo- d) Acceleració
4
lum d’una esfera és — p r 3, calculeu el volum i la den- Multipliquem l’equació dimensional de la força per la dimensió
3
sitat del protó. de temps:
M ? L ? T22 ? T 5 M ? L ? T21
4 4
V 5 — p r 3 5 — ? p (1,2 ? 10215)3 5 7,24 ? 10245 m3 L’equació dimensional resultant és la corresponent a la quanti-
3 3 tat de moviment. Per tan la resposta correcta és la b) Quantitat
m 1,67 ? 10227 kg de moviment.
d 5 — 5 —————— ——— 5 2,31 ? 1017 kg/m3
v 7,24 ? 10245 m3
20. Donada l’expressió rgh, on r és la densitat, g l’acceleració
de la gravetat, i h l’altura, trobeu-ne l’equació dimensional
b) Trobeu, aproximadament, la massa d’1 cm3
d’un material
i trieu en conseqüència la magnitud a la qual correspon
que estigui format per protons, i compareu-lo, fent la
d’entre les següents:
relació, amb la massa d’1 cm3 d’aigua i d’1 cm3 de plom
(el qual té una massa d’11,34 g). a) Massa
10 00 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
b) Treball
c) Velocitat
d) Pressió
p2
21. Quina magnitud representa l’expressió ——, on p és la quan-
2m
titat de moviment i m la massa? Deduïu-la efectuant la
seva equació de dimensions.
p2 (M L T21)2 M2 L2 T22
—— —————— 5 ————— 5 M L2 T22
2m M M
p2
L’expressió —— representa l’energia.
2m
1e 2
0,02
1 m3 5 ——— ? 100 5 0,5 %
140 cm3 ? ——6——3— 5 1,40 ? 1024 m3 r
3,72
10 cm
103 mm3 c) Magnitud: temperatura.
140 cm3 ? ————3—— 5 1,40 ? 105 m3
1 cm Aparell: termòmetre.
Mesura: T 5 (22,0 6 0,5) °C 5 22,0 °C 6 2,3 %
25. De les figures següents, indiqueu quina magnitud física
1e 2
s’ha mesurat, quin aparell s’ha emprat i escriviu els resul- 0,5
r 5 ——— ? 100 5 2,3 %
tats de les mesures amb el seu error absolut i relatiu: 22,0
FÍSICA 1 00 11
1e 2
0,25 0,001
r 5 ——— ? 100 5 1,4 % j ———— ? 100 5 0,01 %
18,5 10
0,001
26. El nombre p utilitzat en matemàtiques val, aproximadament j ———— ? 100 5 0,2 %
en mil.lèsimes, 3,141. Si en un problema agafem un valor de 0,5
3,14, quin és l’error absolut i quin és l’error relatiu? 0,001
j ———— ? 100 5 2,5 %
ea 5 |3,14 2 3,141| 5 0,001 0,04
0,001 0,001
er 5 ———— ? 100 5 0,032 % j ———— ? 100 5 33,3 %
3,14 0,003
27. Amb una cinta mètrica que té deu divisions entre cada centí- 31. [Curs 03-04] Suposeu que s’han mesurat les distàncies
metre, s’han fet algunes mesures de diferents objectes, ex- de la Terra al Sol (RTS) i de Mart al Sol (RMS), i que els
pressades de la manera següent: 17,453 cm, 13,8 mm, 4 cm, resultats obtinguts són R TS 5 (1,5 6 0,4) ? 10 8 km,
15 m, 15,35 cm. RMS 5 (22,8 6 0,4) ? 108 km. Quina mesura és més precisa?
Raoneu-ne la resposta.
Raoneu quines d’aquestes expressions són correctes, i escri-
viu correctament les que no ho són. r 0,4
u RTS: Er 5 ——— ? 100 5 26,7 %
u 1,5
Com que té 10 divisions entre cada cm, la sensibilitat (error w
instrumental) val 1 mm 5 0,1 cm. Per tant: u 0,4
u RMS : Er 5 ——— ? 100 5 1,8 %
q 22,8
j 17,453 cm Incorrecta.
Expressió correcta: 17,4 cm És més precisa la mesura de RMS, perquè té un error relatiu més
petit, 1,8.
j 13,8 mm Incorrecta.
Expressió correcta: 13 mm 32. Per a les mesures de longitud següents i els seus errors,
j 4 cm Incorrecta. justifiqueu quina és la més precisa:
Expressió correcta: 4,0 cm (4,3 6 0,4) cm, (51 6 1) km,
j 15 m Incorrecta. (15,5 6 0,5) m, (2,4 6 0,1) mm
Expressió correcta: 15,000 m Per comprovar quines de les mesures és la més precisa hem de
j 15,35 cm Incorrecta. comparar els seus errors relatius.
Expressió correcta: 15,3 cm 0,4
er 5 ——— ? 100 5 9,30 %
4,3
28. Una alumna mesura un volum de 10 cm3 d’aigua amb una
1
pipeta graduada en cm3 i amb deu divisions entre cada cm3. er 5 —— ? 100 5 1,96 %
Raoneu com s’expressarà el resultat de la mesura. 51
2 2,21 1 2,22 1 2,23 1 2,23 1 2,24 1 2,24 1 2,25 1 2,26 37. Per tal de mesurar la velocitat angular d’una roda, deu
d 5 ————————————————————————— 5 alumnes han mesurat alhora, amb sengles cronòmetres, el
8
temps que aquesta roda triga a fer 5 voltes i han obtingut
5 2,24 cm
els valors següents, expressats en s: 14,34; 14,25; 14,31;
ea 5 |2,24 2 2,21| 5 0,03 cm 14,29; 14,32; 14,31; 14,33; 14,29; 14,32; 14,30. Quin va-
lor han d’assignar a la mesura?
0,03
er 5 ——— ? 100 5 1,3 % El valor que hem d’assignar a la mesura és la mitjana dels valors
2,24
obtinguts pels diferents alumnes:
d 5 (2,24 6 0,03) cm 5 2,24 cm 6 1,3 %
2 14,34114,25114,31114,29114,32114,31114,33114,29114,32114,30
t 5 —————————————————————————— 5
34. La massa d’un cos petit s’ha mesurat per sis persones dife- 10
rents amb una balança de precisió. Els valors que han obtin- 5 14,31 s
gut, expressats en g, són els següents: 1,34; 1,36; 1,33;
Ara calcularem l’error relatiu i l’error absolut:
1,33; 1,35; 1,37. Com hem de donar el valor de la mesura,
tant amb un error absolut com amb error relatiu? ea 5 |14,31 2 14,25| 5 0,06 s
L’error absolut és el valor més gran dels dos valors anteriors: m (g) 2,70 5,15 8,93 10,62 12,7 14,24
V (cm3) 1,2 2,3 3,9 4,7 5,6 6,3
ea 5 màx {0,08;0,07} 5 0,08
Aquest serà el valor de la incertesa i donarem el resultat amb a) Representeu gràficament les masses en abscisses i els
la mateixa precisió que la incertesa. Per tant: volums en ordenades. Què se n’obté?
t 5 (3,50 6 0,08) s Representem les parelles de valors i observem que formen
aproximadament una recta.
36. Un grup de vuit alumnes han mesurat, amb una balança de 16
braços iguals i cada un per separat, la massa d’una mostra 14
de mineral i han obtingut els valors següents expressats 12
en grams: 12,43, 12,45, 12,44, 14,32, 12,43, 12,44, 12,42,
10
12,45.
volum
8
Algú ha efectuat una mesura errònia?
6
14,32. 4
b) Podem establir una relació matemàtica entre la massa i 2 0,444 1 0,447 1 0,437 1 0,443 1 0,441 1 0,442
el volum? En cas afirmatiu, quina? d 5 —————————————————————— 5
6
Com que formen una recta podem dir que la massa i el vo-
lum són proporcionals. Per tant hem de trobar la raó de 5 0,442 g/cm3
proporció dividint la massa entre el volum, que és la fórmu-
la de la densitat. ea 5 |0,442 2 0,447| 5 0,005 g/cm3
j Unitat 1. Cinemàtica b) Un cos es mou cap a la dreta, amb una velocitat inicial
de 100 m/s; quan han passat 25 s, la seva velocitat val
en una dimensió 20 m/s.
Dv 20 2 100
a 5 —— 5 ————— 5 23,2 m/s2
Dt 25
Activitats
c) Un cos es mou cap a l’esquerra, amb una velocitat inicial
1. Analitza aquest fet: de 12 m/s; quan han passat 18 s, la seva velocitat val
72 m/s.
Un avió està agafant velocitat en la pista d’enlairament.
Com veu el moviment de l’avió: Dv 272 2 (212)
a 5 —— 5 ——————— 5 23,33 m/s2
a) Una persona a la torre de control de l’aeroport. Dt 18
Veu l’avió movent-se amb movimient rectilini. d) Un cos es mou cap a l’esquerra, amb una velocitat inicial
de 80 m/s; quan han passat 30 s, la seva velocitat val
b) El xofer del cotxe que ha posat combustible i va cap a 15 m/s.
dins de l’aeroport en sentit contrari a l’avió. Dv 215 2 (280)
a 5 —— 5 ——————— 5 2,17 m/s2
Pel retrovisor del seu cotxe veu l’avió movent-se en sentit Dt 30
contrari amb moviment rectilini.
5. Un automòbil es troba inicialment (t0 5 0) a la posició x0 5
c) L’hostessa que es dirigeix al seu seient per estar a punt 5 3 m, i quan han passat 15 s es troba a la posició x 5 53 m.
en el moment de l’enlairament. Si suposem que el moviment és rectilini i uniforme:
L’hostessa veu l’avió movent-se respecte d’ella. a) Feu un esquema i calculeu la velocitat que porta.
Dx 53 2 3 50
d) Un viatger assegut al seu seient. v 5 —— 5 ———— 5 —— 5 3,33 m/s
Dt 15 15
No observa cap moviment.
b) En quina posició es trobarà quan hagin passat 34 s?
2. Citeu cinc cossos que estiguin en repòs respecte del siste- x 5 x0 1 v D t x 5 3 1 3,33 ? 34 5 116,33 m
ma laboratori i cinc cossos que es moguin respecte del sis-
tema laboratori. c) Dibuixeu els gràfics posició-temps i velocitat-temps.
Qualsevol cos en repòs damunt de qualsevol superfície en repòs x(m)
respecte del terra.
Qualsevol cos que estigui en moviment damunt d’una superfície t x
100
o bé que no estigui recolzat. 0 3
15 53
3. Un cos es mou cap a l’esquerra amb una velocitat de 50
34 116,33
2,45 m/s. Quant val el vector velocitat? I la celeritat?
Per escriure el vector velocitat hem de tenir present el mòdul
i el sentit del moviment. El criteri que s’utilitza normalment 15 30 t(s)
és considerar que cap a la dreta és el sentit positiu i cap a l’es-
querra el negatiu. En el nostre cas escriurem: 6. Un automòbil es troba inicialment a l’origen de coordena-
Velocitat: 22,45 m/s des i es mou cap a la dreta i en línia recta amb una velocitat
constant de 72 km/h; en el mateix moment, un motorista
La celeritat és el mòdul de la velocitat, per tant el sentit de es troba a 500 m de l’automòbil i es mou cap a l’esquerra
moviment no té cap rellevància. Escriurem doncs: amb una velocitat constant de 54 km/h.
Celeritat: 2,45 m/s a) Representeu gràficament els dos moviments en un ma-
teix gràfic posició-temps i determineu gràficament en
4. Determineu els signes de la velocitat, si augmenta o dismi- quin moment es troben i en quina posició ho fan.
nueix i quina acceleració mitjana s’obté amb el signe cor- Automòbil Motorista
responent en els casos següents:
t0 5 0 t0 5 0
a) Un cos es mou cap a la dreta, amb una velocitat inicial v 5 72 km/h 5 20 m/s v 5 254 km/h 5 215 m/s
de 15 m/s; quan han passat 30 s, la seva velocitat val
75 m/s. x 0 5 500 m
Dv 75 2 15
a 5 —— 5 ————— 5 2 m/s2
Dt 30 xA 5 20 t xM 5 500 2 15 t
FÍSICA 1 01 15
7,582 2 0
Entre t 5 0 i t 5 2,23 v 5 —————— 5 3,4 m/s
2,23 2 0
10,676 2 9,894
Entre t 5 2,91 i t 5 3,14 v 5 ———————— 5
t xA t xA 3,14 2 2,91
0 0 0 500 5 3,4 m/s
10 200 10 350
12,07 2 0
20 400 20 200 Entre t 5 0 i t 5 3,55 v 5 —————— 5 3,4 m/s
3,55 2 0
b) Determineu a partir de les equacions del moviment en Podeu provar amb qualsevol altre interval i trobareu que
quin moment es troben i en quina posició ho fan; com- dóna sempre v 5 3,4 m/s; per tant, es tracta d’un MRU.
pareu els resultats amb l’apartat a). Calculem també l’acceleració aplicant:
xA 5 20 t i Dv n 2 2 n1
y a 5 —— 5 ————
xM 5 500 2 15 t t Dt t2 2 t1
Com que Dv 5 v2 2 v1 5 3,4 2 3,4 5 0, comprovem també
20 t 5 500 2 15 t
amb el càlcul de l’acceleració que es tracta d’un MRU.
500
35 t 5 500 t 5 —— 5 14,28 s c) Representeu els gràfics v-t i y-t.
35
La representació gràfica és la següent:
x 5 20 ? 14,28 5 285,71 m
a) v (m/s)
7. En l’enlairament vertical d’un transbordador espacial els
motors han de donar la força necessària per vèncer la for-
ça gravitatòria de la Terra. Durant un bon tram, la velocitat
que porta es manté constant; això vol dir que en intervals
iguals de temps, fa recorreguts iguals. Els tècnics aero-
nàutics ens han proporcionat les dades que apareixen a la
taula.
0 0
2,23 7,582 b)) Y (m)
2,57 8,738
2,91 9,894
3,14 10,676
3,38 11,492
3,55 12,070
50
50 5 15 t 2 2,5 t 50 5 12,5 t t 5 ——— 5 4 s
12,5
25
a 5 —— 5 21,25 m/s2
4 11. Observeu la figura 1.33 i determineu:
10. Representeu els gràfics v-t i x-t d’un mòbil que parteix del
repòs i es desplaça amb una acceleració constant de 3 m/s2
des de l’instant t 5 0 fins a t 5 100 s.
v 5 3t i
u
1 y
x 5 — 3 t x 5 1,5 t u
2 2
2 t
t x v
0 0 0
10 150 30
30 1 350 90
60 5 400 180 a) La classe de moviment en cada tram.
100 15 000 300
1r tram: MRU
FÍSICA 1 01 17
2n tram: MRUA d) Què passarà si, en lloc de deixar caure el cos, el llancem
amb una certa velocitat inicial des del terra? Feu un di-
3r tram: no hi ha moviment
buix que expliqui aquest fet.
4t tram: MRUA
Si es negligeixen els efectes del fregament amb l’aire, torna
b) L’acceleració en cada tram. a arribar a terra amb la mateixa velocitat amb què l’hem
llançat i fa el mateix recorregut. A la unitat hi ha un exem-
1r tram: a 5 0 ple numèric que fa referència a aquest fet.
0 2 20 220
2n tram: a 5 ————— 5 —— 5 24 m/s2
10 2 5 5 13. Llancem un cos des del terra amb una velocitat inicial de
70 m/s.
3r tram: a 5 0
10 2 0 10
4t tram: a 5 ————— 5 —— 5 1 m/s2
25 2 15 10 v0 5 70 m/s
j 12 s; 3r tram; v 5 0 0 5 70 2 4,9 t
j 18 s; 4t tram; v 5 v0 1 a Dt 70
t 5 —— 5 14,29 s
4,9
v 5 t 2 15 v 5 18 2 15 5 3 m/s
d) Amb quina velocitat arribarà al terra?
12. Suposeu que deixem caure un cos des d’una certa altura.
Raoneu cada apartat. v 5 70 2 9,8 ? 14,29 5 270 m/s
a) Quant val la seva velocitat inicial?
e) Dibuixeu els gràfics velocitat-temps i posició-temps i
v 5 0, perquè el deixem caure. interpreteu-ne el resultat.
c) Quant val l’acceleració amb què baixa el cos? Quin sig- 10 210 228
ne té? 7,14 249,8 0
L’acceleració és negativa i correspon a l’acceleració de la 14,29 0 270
gravetat.
18 01 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
r 1
r v0 5 20 m/s u y 5 y0 1 v0 Dt 1 — a D t 2
u w 2
A w t0 5 0 u
u q v 5 v0 1 a Dt
q y0 5 0
rv 50
u 0
B w t0 5 0 a 5 29,8 m/s2
u
q y0 5 30 m
yA 5 20 t 2 4,9 t 2 i vA 5 20 2 9,8 t i
y y
y B 5 30 2 4,9 t 2 t v B 5 29,8 t t
però respecte al sistema laboratori, el satèl.lit Meteosat està En aquest cas l’acceleració és negativa.
quiet, ja que té el mateix període de rotació que el terra
Si el mòdul de la velocitat disminueix,
pres com a origen del sistema laboratori.
D v . 0 a 5 Dv/Dt . 0
2. El vector desplaçament D r entre dos punts A i B de la tra- En aquest cas l’acceleració és positiva.
jectòria d’un mòbil, canviarà si canviem l’origen del sistema
de coordenades? Feu-ne una explicació gràfica. b) Un cos puja segons l’eix vertical.
El vector desplaçament és independent de l’origen de coordena- Velocitat positiva; sempre tenint en compte el sistema de
des escollit, sempre que aquest origen estigui en repòs o es referència utilitzat en tota la unitat.
mogui a velocitat constant. Aquí només considerarem com a
origen de coordenades punts en repòs: Si el mòdul de la velocitat disminueix,
4. Un cos es mou cap a la dreta amb una velocitat de 7,5 m/s. 7. Un cos baixa verticalment sotmès només a l’acceleració de
Quant val el vector velocitat? Quant val la celeritat? la gravetat. Segons el sistema de referència emprat en
aquesta unitat (tria l’opció correcta):
Dreta 7,5 m/s la velocitat i la celeritat.
A) El signe de la velocitat és:
5. Determineu el signe de la velocitat i de l’acceleració en els
casos següents: a) negatiu
b) positiu
a) Un cos baixa segons l’eix vertical.
c) el signe que agafem és indiferent
Velocitat negativa.
La velocitat està dirigida cap baix, per tant té signe negatiu
Si el mòdul de la velocitat augmenta,
segons el conveni de signes d’aquesta unitat. La resposta
Dv , 0 a 5 D v/Dt , 0 és: a) negatiu.
20 01 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Problemes 3. Representeu els gràfics v-t i x-t d’un mòbil que parteix
del punt x 5 10 m i es desplaça a 18 km/h entre l’instant
NOTA: Si l’enunciat dels problemes no diu el contrari, conside- t 5 0 s i t 5 50 s.
rarem nul l’efecte del fregament de l’aire.
x0 5 10 m t (s) x (m)
1. Un corredor de Fórmula 1 ha fet la volta més ràpida en els
v 5 18 km/h 5 5 m/s 0 10
entrenaments d’un gran premi d’aquesta categoria i ha tar-
dat 53,2 s en un circuit que té 3,53 km. A quina velocitat x 5 x0 1 v t x 5 10 1 5 t 50 260
mitjana ha rodat? Expresseu-la en km/h i m/s.
3,53 km 3 600 s
————— ? ———— 5 238,87 km/h
53,2 s 1h
3,53 km 1 000 m
————— ? ————— 5 66,35 m/s
53,2 s 1 km
0 2 20 x 5 22 t 2 1 22 t 2 40
vB 5 ————— 5 22 m/s
20 2 10 x (5) 5 22 (5)2 1 22 ? 5 2 40; x (5) 5 20 m
xB 5 20 2 2 (t 2 10) xB 5 20 2 2t 1 20
v 5 v0 1 a Dt v 5 6 2 4 (t 2 4)
xB 5 40 2 2t
v 5 6 2 4 t 1 16 v 5 22 2 4 t
b) On es troben i quin és el temps de trobada, gràficament v(5) 5 22 2 4 ? 5 v (5) 5 2 m/s
i numèricament.
xA 5 xB t x y
xA 5 210 1 t i 0 240 22
y 210 1 t 5 40 2 2 t
xB 5 40 2 2 t t 4 16 6
50 5 20 2
3 t 5 50 t 5 —— 5 16,66 s
3
x 5 210 1 16,66 5 6,66 m
t x y
0 0 0
10 200 40
20 800 80
25 1 250 100
Dv 30 2 10 20
Mòbil A a 5 —— 5 ————— 5 —— 5 1,33 m/s2
Dt 15 15
v 5 v0 1 a Dt i
u
1 y
x 5 x0 1 v0 Dt 1 — a D t 2 u
2 t
Si comparem els moviments a cada tram per als diferents gràfics vA 5 10 1 1,33 t i
u
tenim: 1 y
xA 5 10 t 1 — ? 1,33 t 2 xA 5 10 t 1 0,66 t 2 u
j Tram entre t 5 0 i t 5 50 s. En el primer gràfic tenim un 2 t
MRU amb v . 0 mentre que en el segon es té un MRUA amb
a . 0. Dv 0 2 20
Mòbil B a 5 —— 5 ———— 5 21 m/s2
Dt 20
j Tram entre t 5 50 s i t 5 100 s. En el primer gràfic no hi ha
moviment (v 5 0) mentre que en el segon es té MRU. vB 5 20 2 t i
y
j Tram entre t 5 100 s i t 5 200 s. En el primer gràfic tenim xB 5 20 t 2 0,5 t t
2
xB 5 xC x 5 2t
t x
20 t 2 0,5 t 2 5 25 t 25 5 0,5 t t 5 210 s
0 0
El temps no pot ser negatiu. Per tant, no es troben.
2 4
xA 5 xC 3 6
10t 1 0,66t2 5 25t 0,66t 5 25 2 10 4 8
15 5 10
t 5 ——— 5 22,5 s
0,66
x 5 25 ? 22,5 5 562,5 m
vA 5 vB
10 1 1,33 t 5 20 2 t 2,33 t 5 10
10
t 5 ——— 5 4,29 s
2,33
v 5 20 2 4,29 5 15,7 m/s
vB 5 vC
20 2 t 5 25 t 5 20 2 25 5 25 s
No porten mai la mateixa velocitat.
v A 5 vC
15
10 1 1,33 t 5 25 1,33 t 5 15 t 5 ———— 5 11,28 s
1,33
v 5 25 m/s
t1r 5 19,15 s
v2n 5 72 km/h 5 20 m/s
1 i
2n classificat: 200 5 — a t 2 u 400 5 a t 2 i
2 y y 400 5 20 t
u 20 5 at t
20 5 at t
400
t2n 5 ——— 5 20 s
20
1r classificat: v 5 19,15 a
1
200 5 — a ? 19,152
2
400
a 5 ———— 5 1,09 m/s2
19,152
v 5 19,15 ? 1,09 5 20,89 m/s
r 0 2 000 m i
Motorista w y Automòbil
q a 5 1,5 m/s2 v 5 108 km/h t
108 km/h 5 30 m/s
1 i
xM 5 — ? 1,5 ? t 2 u
2 y
u
xA 5 2 000 2 30 t t
1
— ? 1,5 ? t 2 5 2 000 2 30 t 0,75 t 2 1 30 t 2 2 000 5 0
2
230 6 dll
30lll
2 1lllll lll
4 ? 0,75 ? 2ll0ll
00 230 6 83,07
t 5 —————————————— 5 —————— 5 35,38 s
2 ? 0,75 1,5
c) Determineu gràficament i també matemàticament en
quin moment els dos mòbils van a la mateixa velocitat i x 5 2 000 2 30 ? 35,38 5 938,67 m
estan en la mateixa posició.
18. Dos mòbils es mouen seguint una trajectòria rectilínia en-
v 5 4 t i 4 t 5 2 t 5 0,5 s
y tre els punts A i B situats a 500 m l’un de l’altre. El primer
v 5 2 t v 5 2 m/s surt d’A a 10 m/s, va cap a B amb una acceleració constant
i arriba a B amb una velocitat de 50 m/s. El segon surt de B
x 5 2t i
y 2 t 5 2t2 t 5 1 s 3 s més tard amb velocitat constant de 20 m/s cap a A. Cal-
x 5 2 t2 t culeu:
x52m
16. En la final olímpica de 200 m llisos, els dos primers corre- A 500 m B
dors fan la cursa amb MRUA. Si el primer classificat tarda v 0A 5 10 m/s t 0B 5 3 s
19,15 s i el segon classificat arriba a 72 km/h, quin temps
v fA 5 50 m/s v B 5 20 m/s
fa el segon classifi cat i a quina velocitat arriba el primer?
1 i 1 i
x 5 x0 1 v0 D t 1 — a Dt 2 u x 5 x0 1 v0 D t 1 — a Dt 2 u
2 y 2 y
u u
v 5 v0 1 a Dt t v 5 v0 1 a D t t
FÍSICA 1 01 27
1 i 3: 0 5 6 1 a t i
500 5 10 t 1 — aA t 2 u 40 1 u 6
y t 5 —— y a 5 2—
2
u 15,6 5 12 1 6 t 1 — a t 2 u
t t
aA 2
50 5 10 1 aA t t
40 1 402 1 6
500 5 10 ? —— 1 — aA ? ——— 3,6 5 6 t 2 — — t2
aA 2 aA2 2 t
1 200 1 200
500 5 ——— aA 5 ——— 5 2,4 m/s2
aA 500
xA 5 10 t 1 1,2 t 2 i
y
xB 5 560 2 20 t t
10 t 1 1,2 t 2 5 560 2 20 t 1,2 t 2 1 30 t 2 560 5 0
30lll
230 6 dll 2 1lllll llll
4 ? 1,2 l
? 560
t 5 ————————————— 5 12,46 s
2 ? 1,2
x 5 560 2 20 ? 12,46 5 310,83 m
x 5 10 t 1 1,2 t 2 i v 5 20 m/s
y
v 5 10 1 2,4 t t 20 5 10 1 2,4 t
10
t 5 —— 5 4,17 s
2,4
x 5 10 ? 4,17 1 1,2 ? 4,172 5 62,57 m
1
6 5 — a 22 a 5 3 m/s2; v 5 3 ? 2 5 6 m/s
2
2: x 5 x0 1 v Dt
12 5 6 1 6 t t 5 1 s
28 01 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
1 i
y 5 y0 1 v0 Dt 1 — a Dt 2 u
2 y
u
v 5 v0 1 a Dt t
Segons l’enunciat, el salt és vertical, l’altura màxima assolida és b) Quant temps tarda a recórrer els darrers 50 m?
de 2,45 m i el fregament és negligible. Per tant:
50 5 200 1 30 t 1 4,9 t 2
1 0 5 150 1 30 t 2 4,9 t 2 4,9 t 2 2 30 t 2 150 5 0
ymàx 5 v0 t 1 — g t 2
2
30lll
30 6 dll 2 1lllll llll
4 ? 150 ? 4,9l 30 6 61,97
on g 5 29,8 m/s2 t 5 ————————————— 5 —————— 5
2 ? 4,9 9,8
D’altra banda, en el punt més alt la velocitat és nul.la: 5 9,38 s fins a 50 m
2v0 túltims 50 m 5 tf 2 t fins 50 m 5 10,14 2 9,38 5 0,76 s
0 5 v0 1 g t t 5 ——
g
c) Quina serà la seva posició respecte del terra en l’instant
Introduint aquesta expressió en la primera equació: en què el cos baixa amb una velocitat de mòdul igual a
40 m/s?
v 20
1 2
1 v 20
ymàx 5 2—— 1 — —— 70
g 2 g 240 5 30 2 9,8 t 270 5 29,8 t t 5 —— 5 7,14 s
9,8
v0 5 dll
22llgll
lylmàx
ll 5 dll
22lll lll
? (2 llll
9,8) ? 2l,ll
45 5 6,93 m/s y 5 200 1 30 ? 7,14 2 4,9 ? 7,142 5 164,4 m
24. Des d’una altura de 200 m sobre el terra, llancem verti- 25. Des del terra llancem cap amunt dos cossos amb velocitat
calment i cap amunt un cos amb una velocitat inicial de de 20 m/s i 30 m/s, respectivament, el segon cos 1 s més
30 m/s. tard que el primer. Calculeu el temps, l’altura i la velocitat
quan es troben.
200 m v0 5 30 m/s r v 5 20 m/s r v 5 30 m/s
u 0 u 0
A w t0 5 0 B w t0 5 1 s
u u
q y0 5 0 q y0 5 0
a 5 29,8 m/s2
a) Feu un dibuix aproximat del gràfic v-t corresponent al
moviment d’aquest cos des de l’instant de llançament r yA 5 20 t 2 4,9 t2
w
fins que arriba a terra. Indiqueu en el gràfic els valors de q yB 5 30 (t 2 1) 2 4,9 (t 21)2
v i t corresponents als instants inicial i final.
yB 5 30 t 2 30 2 4,9 t2 1 9,8 t 2 4,9
i
1 yB 5 234,9 1 39,8 t 2 4,9 t 2
y 5 y0 1 v0 Dt 1 — a Dt 2 u
y
2 u
v 5 v0 1 a Dt t vA 5 20 2 9,8 t i
y
i vB 5 30 2 9,8 (t 2 1) vB 5 39,8 2 9,8 t t
1 u
y 5 200 1 30 t 2 — 9,8 t 2 y
2 r yA 5 20 t 2 4,9 t2 r vA 5 20 2 9,8 t
u w w
v 5 30 2 9,8 t t q yB 5 234,9 1 39,8 t 2 4,9 t2 q vB 5 39,8 2 9,8t
230
10 m
269,43
B
0
A
30 01 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
r v 5 60 m/s r v 5 70 m/s 28. Des d’una altura de 200 m sobre el terra llancem verti-
u 0 u 0
A w t0 5 0 B w t0 5 2 s calment cap amunt un cos amb una velocitat inicial de
u u 30 m/s.
q y0 5 0 q y0 5 10 m
a) Feu el dibuix aproximat del gràfic v-t corresponent al
a 5 29,8 m/s2
moviment d’aquest cos des de l’instant de llançament
1 i fins que arriba a terra. Indiqueu en el gràfic els valors de
y 5 y0 1 v0 Dt 1 — a Dt 2 u
2 y v i t corresponents als instants inicial i final.
u
v 5 v0 1 a Dt t
1
y 5 y0 1 v0 Dt 1 — g Dt 2 y 5 200 1 30 t 2 4,9 t 2
yA 5 60 t 2 4,9 t 2 i 2
y
yB 5 10 1 70 (t 2 2) 2 4,9 (t 2 2) t
2
v 5 v0 1 g Dt v 5 30 2 9,8 t
yB 5 10 1 70 t 2 140 2 4,9 t 2 1 19,6 t 2 19,6 30
v 5 0 t 5 —— 5 3,06 s
9,8
yB 5 2149,6 1 89,6 t 2 4,9 t 2 i
y yA 5 yB
yA 5 60 t 2 4,9 t 2 t 0 5 200 1 30 t 2 4,9 t 2
vA 5 60 2 9,8 t
30
vB 5 70 2 9,8 (t 2 2) vB 5 70 2 9,8t 1 19,6 t (s) v (m/s)
vB 5 89,6 2 9,8t
0 30
t (s)
vA 5 60 2 9,8 ? 5,05; vA 5 10,51 m/s 3,06 0
vB 5 89,6 2 9,8 ? 5,05; vB 5 40,11 m/s 6,12 230
10,15 269,43
27. Una pilota es llança des del terra amb una velocitat inicial
v0 5 15 m/s. 260
1. Comenteu com veuen el moviment d’una pinya que cau d’un D x 5 v0 Dt 5 1,5 ? 4,5 5 6,75 m coordenada X del punt
pi d’un penya-segat: de la riba contrària a on arriba el vaixell.
D y 5 500 m coordenada Y del punt de la riba contrària
a) Un passatger d’una barca que navega paral.lelament a la
a on arriba el vaixell.
costa, suposant que aquesta és recta.
Si el sistema de referència fix és la barca que es mou paral- c) Quina és l’equació de la trajectòria del vaixell respecte
lelament a la costa i que és on es troba el passatger, aquest d’un observador situat al marge del riu?
observa un moviment en el pla, és a dir, un moviment para- v9 11,11
bòlic. y 5 — x y 5 ——— x y 5 7,4 x
v0 1,5
b) Un home des del far de la costa.
5. Des d’un edifici de 10 m d’altura llancem obliquament una
En aquest cas, el sistema de referència fix és la costa on es pedra cap amunt amb una velocitat inicial de 10 m/s i amb
troba l’arbre i el mariner; ara observem que el moviment de un angle de 30° respecte de l’horitzontal. A quina distàn-
la pinya és rectilini, ja que el seu moviment és un moviment cia del punt de partida cau si el terreny és horitzontal?
vertical de caiguda lliure. Amb quina velocitat arriba a terra i quina altura màxima
assoleix?
2. Un observador quiet en una estació d’autobusos deixa cau- i x5v t
v0 5 10 m/s i
re una pedra a terra. Quin moviment seguirà aquesta pedra u 0x
u
a 5 30° y 1 y
segons un observador dins un autobús que es mou a una u y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t 2 u
velocitat constant v0 respecte de l’estació? y0 5 10 m t 2 t
Es tracta del cas simètric al de la figura 2.2 del llibre de text. vx 5 v0x i
y
L’observador dins l’autobús veurà que la pinya segueix una vy 5 v0 y 1 g t t
trajectòria parabòlica. Això és degut a que, per a l’observador
de l’autobús, la pinya té dos moviments superposats: un movi- v0x 5 10 ?cos 30° 5 8,66 m/s
ment de caiguda lliure en la direcció Y i un MRU en la direc- v0y 5 10 ? sin 30° 5 5 m/s
ció X amb un valor de velocitat 2v0, oposat a la velocitat de
l’autobús. a 5 29,8 m/s2
x 5 8,66 t i
3. Trobeu l’equació de la trajectòria d’un mòbil la posició del y
qual, en unitats del SI, és: y 5 10 1 5 t 2 4,9 t 2 t
14l0llll
40 6 dll 2 2 lll lll? 35
4 ? 4,9 ll 40 6 30,23 1s
t 5 ————————————— 5 —————— 5
2 ? 4,9 9,8 7,17 s
La resposta válida és t 5 7,17 s.
Alçada màxima:
40
vy 5 0 0 5 40 2 9,8 t t 5 —— 5 4,08 s
9,8
y 5 40 ? 4,08 2 4,9 ? 4,082 5 163,2 2 81,57 5 81,63 m
x 5 v0x t i
u
1 y
y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t 2 u
2 t
x 5 v0x t i 4,23
u Si v y 5 0 4,23 2 9,8 t 5 0 t 5 ——— 5 0,43 s
1 y 9,8
y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t 2 u
2 t
y 5 4,23 ? 0,43 2 4,9 ? 0,432 5 0,91 m
v0x 5 17 cos 37° 5 13,58 m/s i
y c) La longitud mínima que ha de tenir el clot de sorra si
v0y 5 17 sin 37° 5 10,23 m/s t comença el salt a 27 cm d’aquest clot.
a 5 g 5 29,8 m/s2 x 5 9,06 ? 0,86 5 7,82 m
x 5 13,58 t i La longitud mínima que ha de tenir el clot de sorra és:
y
y 5 10,23 t 2 4,9 t t
2
7,82 2 0,27 5 7,55 m
16. [Curs 00-01] Un mòbil que surt del repòs segueix una tra- 2. El corrent d’un riu té una certa velocitat en la direcció pa-
jectòria circular de 3 m de radi amb una acceleració angu- ral.lela a la riba. Si aquesta velocitat augmenta, un nedador
lar constant a 5 p rad/s2. que vulgui creuar el riu nedant perpendicularment al cor-
rent, trigarà més o menys temps a fer-ho? Trieu la resposta
a) Quant temps triga a fer una volta completa? Quina és la
correcta:
longitud de l’arc recorregut durant la meitat d’aquest
temps? a) Tardarà més perquè la velocitat del riu és més gran i el
1 p t2 desplaça a més distància abans d’arribar a l’altra riba. Com
D u 5 v0 D t 1 — a D t 2 2 p 5 —— 2 s que augmenta la distància, també augmenta el temps.
2 2
1 p p b) Tardarà menys perquè la velocitat del riu és més gran i
D u 5 — p ? 12 5 — s 5 u ? r 5 — ? 3 5 4,7 m ell no ha de fer tant esforç per creuar-lo. Com que aug-
2 2 2
menta la velocitat, disminueix el temps.
b) Quina és la velocitat angular del mòbil a l’instant c) Tardarà el mateix perquè la velocitat del corrent i la del
t 5 50,5 s? I l’acceleració normal al mateix instant? nedador estan en direccions perpendiculars entre si. Es
desplaça més distància en la direcció de la riba, però la
v 5 a t v 5 0,5 ? p 5 1,57 rad/s mateixa (amplada del riu) en la direcció perpendicular.
an 5 v2 ? r 5 1,572 ? 3 5 7,4 m/s2
La resposta correcta és la c). Si el nedador manté la mateixa
c) Quant val l’acceleració tangencial del mòbil a l’instant velocitat en la direcció perpendicular a la riba (direcció Y), el
t 5 0,5 s? Quin angle formen l’acceleració tangencial i temps que triga en creuar el riu ve donat únicament pel quo-
l’acceleració total en aquest instant? cient entre l’amplada del riu i la velocitat del nedador en la di-
recció Y. El fet que la velocitat del corrent del riu variï en mòdul
at 5 a ? r 5 p ? 3 5 9,4 m/s2 no afecta al moviment en la direcció Y, perquè el moviment de
an l’aigua té lloc en la direcció X. El que passa és que la velocitat
tg b 5 —— 5 0,787 b 5 38,2° del nedador en la direcció X sí que varia i això provoca que
at quan arriba a l’altra riba, el corrent l’hagi desplaçat una distàn-
cia més gran en la direcció X, però el temps de la travessia no
es modifica.
Activitats finals
3. Compareu el moviment sota l’acció de la gravetat en caigu-
Qüestions da lliure amb el llançament parabòlic.
El moviment sota l’acció de la gravetat en caiguda lliure té
1. Un nen dins un tren llança una pilota cap al sostre quan
lloc en la direcció de l’eix Y, i la seva equació del moviment és
aquest passa davant d’una estació. Descriviu quina és la
1
trajectòria de la pilota observada per: y 5 y0 1 v0 D t 2 — g D t 2. El llançament parabòlic és un mo-
2
a) Un passatger que està assegut dins del tren. moviment amb acceleració constant, en el qual l’acceleració
Estudiem el moviment des d’un sistema de referència inte- és la de la gravetat i la velocitat inicial forma un cert angle
rior i fix al tren; la trajectòria de la pilota és rectilínia, ja amb l’acceleració. L’equació del moviment és x 5 x0 1 v0 x D t i
que el seu moviment és un moviment de llançament vertical. 1
y 5 y0 1 v0 x D t 2 — g Dt 2.
2
b) Una persona que està asseguda a l’andana de l’estació.
En aquest cas, el sistema de referència fix és l’andana de
l’estació, i ara el moviment de la pilota és un moviment en
el pla, és a dir, un moviment parabòlic, ja que durant el
temps que ha durat el vol de la pilota, el tren i la pilota
s’han desplaçat horitzontalment respecte de l’andana.
teixa altura en el mateix instant de temps, i tornen a arribar a Quan arriba a terra,
dll—22l—glylll
terra amb la mateixa velocitat inicial en el mateix moment. 1 0
y 5 0 y0 5 2— g t 2 t 5 —
2
4. Si llancem horitzontalment des d’una certa alçada un ob-
jecte amb una certa velocitat inicial: Substituint aquest valor en l’equació de la velocitat, trobem
5. Trobeu la velocitat d’un cos i el temps que triga a arribar a A) L’angle descrit inicial és:
terra, si el llancem des del mateix lloc, en els dos casos se- a) 15º
güents i comenteu els resultats obtinguts en tots dos casos.
b) 15 rad
a) El llancem a una velocitat inicial horitzontal.
c) 200 rad
Es tracta d’un llançament horitzontal. Si mirem la taula 2.2
del llibre, on hi ha les condicions inicials per aquest movi- L’equació del moviment circular uniforme és:
ment, l’equació del moviment i i l’equació de la trajectòria, w 5 w0 1 v (t 2 t0)
trobem:
Si comparem amb l’expressió donada a l’enunciat:
Equació del moviment: x 5 v0 t i
u w 5 15 1 270 t
1 y
y 5 y0 1 — gt u
2
on es diu que l’angle està expressat en graus, l’angle inici-
2 t
al val: w 5 15°
Equació de la velocitat: vx 5 v0 i 0
y Per tant, l’opció correcta és la a).
vy 5 g t t
Quan arriba a terra, B) La velocitat angular és:
1
y 5 0 y0 5 2— g t 2 t 5
2
dlll2ll——
2 ylll
0
g
a) 270 m/s
b) 4,71 rad/s
Substituint aquest valor en l’equació de la velocitat, trobem c) 270 rad/s
que:
vx 5 v0 i Comparant les dues expressions anteriors, s’obté:
u
vy 5 g d
lllll
2 yll0l y
2—— u
g t
p rad
v 5 270 graus/s 5 270 ? ——— s21 5 4,71 rad/s
180
Es tracta d’un moviment rectilini uniformement accelerat en C) El període del moviment val:
l’eix vertical. L’equació del moviment i l’equació de la velo- a) 1,33 s
1 i
citat són: y 5 y0 1 — g t 2 u y b) 0,75 s
2 u
v 5 gt t c) 10 s
FÍSICA 1 02 37
Si suposem que t1 és el temps que la partícula triga a girar un d) La persona baixa per les escales que van en sentit des-
angle w1 quan va a velocitat v1 i t 2 és el temps que triga la cendent.
partícula a girar un angle w2 quan va a velocitat angular v2.
v0 5 22,5 m/s i
y v 5 v9 1 v0 5 21,11 2 2,5 5 23,61 m/s
1 v9 5 21,11 m/s t
Segons l’enunciat, tenim que v2 5 2 v1, w2 5 — w1. Conside-
2
rem que la partícula gira amb acceleració angular constant par- 2. Considereu una cinta transportadora en moviment d’una
tint del repòs. Si tenim en compte l’equació del moviment i cadena de muntatge, i una joguina mecànica que es mou
l’equació de la velocitat del MCUA, trobem que: damunt la cinta. Amb quina velocitat es mou la cinta, si una
1 1 i persona veu moure’s la joguina a una velocitat de 5 m/s,
w 5 w0 1 v0 Dt 1 — a Dt 2 w 5 — a t 2 u quan la joguina es mou en la mateixa direcció i el mateix
2 2 y
u sentit que la cinta, i a una velocitat de 2 m/s quan la veu
v 5 v0 1 a Dt v 5 a t t moure’s en la mateixa direcció, però en sentit contrari?
Quina velocitat desenvolupa la joguina? I la cinta?
Aïllem a i la substituïm en l’equació del moviment:
v1 5 5 m/s 5 5 v9 1 v0 i
v 1 v 1 2w y
a 5 — w 5 — — t 2 w 5 — v t t 5 —— v2 5 22 m/s 22 5 2v9 1 v0 t
t 2 t 2 v
Resolem el sistema per reducció:
Apliquem aquesta última expressió a les dues situacions de
l’enunciat, i relacionem els temps: (5 5 v9 1 v0) ? 1 i 3
y 3 5 2 v0 v0 5 — 5 1,5 m/s
2 w1 i 2 w1 (22 5 2v 9 1 v0) ? 1 t 2
t1 5 —— u ——
v1 u t1 v1 (5 5 v9 1 v0) ? 1 i 7
y —— 5 ———— y 7 5 2 v 9 v9 5 — 5 3,5 m/s
2w2 u t 2 2w2 (22 5 2v9 1 v0) ? (21) t 2
t2 5 —— u ——
v2 t v2
3. Un nedador pot desenvolupar una velocitat d’1,2 m/s ne-
t1 w1 v2 t1 w1 2 v 1 dant a ritme constant. Si neda en un riu en què el corrent
—— 5 ——— —— 5 ————— 5 4 t1 5 4 t2
t2 w2 v1 t2 1 d’aigua porta una velocitat d’1,6 m/s, calculeu la velocitat
— w1 v1 amb què el veu nedar una persona en repòs, en els casos
2
següents:
Arribem al mateix resultat si considerem que el moviment és un
|v 9| 5 1,2 m/s, v0 5 1,6 m/s
MCU.
a) Quan neda a favor del corrent del riu, paral.lelament a la
Problemes seva riba.
v 9 5 1,2 m/s v 5 v9 1 v0 5 1,2 1 1,6 5 2,8 m/s
1. Les escales mecàniques d’uns grans magatzems pugen i bai-
xen els clients a una velocitat de 2,5 m/s. Per a una persona b) Quan neda en contra del corrent del riu, paral.lelament
que camina a un ritme constant de 4 km/h sobre les esca- a la seva riba.
les, determineu la velocitat amb què la veiem caminar des
de fora de les escales, en els casos següents: v9 5 21,2 m/s v 5 v9 1 v0 5 21,2 1 1,6 5 0,4 m/s
a) La persona puja per les escales que van en sentit ascen- d) Determineu el punt de la riba contrària al qual arriba el
dent. nedador en el cas c).
v0 5 2,5 m/s i Anomenen L l’amplada del riu, i tenim:
y v 5 v9 1 v0 5 1,11 1 2,5 5 3,61 m/s
v9 5 1,11 m/s t x 5 v0 Dt x 5 1,6 Dt i
y
y5L t
b) La persona baixa per les escales que van en sentit as-
cendent. L
y 5 L 5 1,2 D t Dt 5 ——
v0 5 2,5 m/s i 1,2
y v 5 v9 1 v0 5 21,11 1 2,5 5 1,39 m/s
v 9 5 21,11 m/s t Per tant, la coordenada x del punt on arriba el nedador ve
donada per:
c) La persona puja per les escales que van en sentit des- L
cendent. x 5 1,6 D t 5 1,6 —— 5 1,33 L
1,2
v0 5 22,5 m/s i És a dir, el nedador arriba a la riba contrària al punt
y v 5 v9 1 v0 5 1,11 2 2,5 5 21,39 m/s
v9 5 1,11 m/s t P (1,33 L, L).
FÍSICA 1 02 39
4. Un vaixell turístic que circula a 36 km/h fa un recorregut güent representem aquestes dues velocitats. Si les descompo-
per un riu entre la població A, que es troba gairebé a la nem en les direccions X i Y, podrem trobar, aplicant el teorema
desembocadura del riu, i la població B, que es troba a de Pitàgores, la velocitat total:
24 km aigües amunt de la població A. Si a l’estiu les aigües
del riu van a una velocitat mitjana de 18 km/h, calculeu:
| v 9| 5 36 km/h, v0 5 18 km/h
Com que la velocitat del vent forma un angle de 45° amb els
eixos de coordenades, els seus components v ‘x i v ‘y venen do-
DxAB 5 AB 5 224 km
nats per:
a) El temps que tarda a anar de la població A a la població B. v9x 5 vvent cos (45°) 5 106 km/h
b) El desplaçament en la direcció del riu de l’altre marge al Representem la situació quan travessa el riu perpendicular-
qual arriba. ment, i calculem l’angle:
D x 5 v0 D t 5 2 ? 2,5 5 5 m
v92lll
v 5 dll 1ll
v 20l 5 dll
82lll
1 22l 5 dll
68 5 8,25 m/s
Dr 5 v Dt 5 8,25 ? 2,5 5 20,6 m
j Quan neda contracorrent: b) La distància recorreguda per la segona barca fins que es
creua amb la primera.
Quan les barques es creuen, la coordenada x de la primera
barca és: x1 5 v0 Dt 5 10 ? 20 5 200 m. Per tant, la distàn-
cia D x 2 que recorre la segona barca és:
D x 2 5 1 000 2 200 5 800 m
10. Un home navega per un riu i porta una ampolla d’aigua a la v 20xl1
v0 5 dll lllv 20y
ll v0y 5 dll
v 02ll
2ll
v0 xll
2
popa del vaixell. Quan el vaixell passa per sota un pont, una
ona reflectida en els pilars del pont xoca contra l’embarca- 32lll
dll 2 2ll
20ll
2 5 dlll 5 24,98 m/s
624
ció i l’ampolla cau a l’aigua. L’home navega durant 20 min
sense adonar-se que l’ampolla no hi és. Quan se n’adona, x 5 v0x t i
gira el vaixell i, amb la mateixa velocitat que portava, va a u vx 5 v0x i
1 y y
buscar l’ampolla i la recull 1 000 m més avall del pont. Cal- y 5 y 0 1 v 0y g t 1 — g t u vy 5 v 0 y 1 g t t
2
culeu la velocitat del riu. Negligiu el temps que el vaixell 2 t
tarda a fer la maniobra de gir.
a) Escriviu l’equació del moviment de l’objecte.
x 5 20 t
y 5 3 1 24,98 t 2 4,9 t 2
11. Una noia tira un objecte amb una certa inclinació cap amunt
des d’una altura de 3 m. Si el component de la velocitat v0x
és de 20 m/s i el mòdul de la velocitat és v0 5 32 m/s:
x 5 v0 x t i
u vx 5 v0x i
1 y y
y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t 2 u vy 5 v0 y 1 g t t
2 t
g 5 29,8 m/s2
sin a 5 0,6
cos a 5 0,8
v 0x 5 20 m/s v0 x 5 30 ? 0,8 5 24 m/s i x 5 24 t i
y y
a 5 g 5 29,8 m/s2 v0 y 5 30 ? 0,6 5 18 m/s t y 5 18 t 2 4,9 t t
2
42 02 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
a) El projectil passa la tanca? L’angle de llançament que dóna l’abast horitzontal màxim és
50 de 45º; per tant, la marca que pot aconseguir és:
Si x 5 50 m 50 5 24 ? t t 5 —— 5 2,08 s
24 v0x 5 v0 cos a 5 6,94 cos 45° 5 4,91 m/s
y 5 18 ? 2,08 2 4,9 ? 2,082 5 16,24 m v0y 5 v0 sin a 5 6,94 sin 45° 5 4,91 m/s
Sí que passa la tanca, ja que 16,24 m . 5 m. Substituïm les dades en l’equació del moviment.
x 5 4,91 t
b) Calculeu la velocitat quan passa per damunt de la tanca.
y 5 4,91 t 2 4,9 t2
vx 5 24 m/s i vx 5 24 m/s i
y y y 5 0 0 5 4,91 t 2 4,9 t2 t (4,91 2 4,9 t) 5 0
vy 5 18 2 9,8 t t vy 5 18 2 9,8 ? 2,08 5 22,42 m/s t
4,91
13. En una classe d’educació física es fa una prova de salts de t 5 ——— 5 1 s
4,9
longitud, un alumne comença el salt amb una velocitat
de 25 km/h i un angle de 36º amb l’horitzontal. Suposem Observem que
que el fregament amb l’aire és negligible. x 5 4,91 ? 1 5 4,91 m
Prèviament, representem el moviment i veiem que es tracta hem millorat la marca en 0,23 m.
d’un moviment parabòlic.
14. Una boia està situada a 15 km d’un vaixell. Si disparen un
objecte des del vaixell a 400 m/s amb un angle de 30°, ar-
ribarà a la boia? A quina alçada màxima arriba l’objecte?
Quan x 5 10 m y 5 0
10 5 0,707 v 0 t i
y
0 5 0,707 v 0 t 2 4,9 t 2 t
10 5 0,707 v 0 t
1 0 5 20,707 v 0 t 1 4,9 t 2
_________________________
10 5 4,9 t 2
t5 dll—4,9
lll
10
— 5 1,43 s v 0 5 30 m/s
sin a 5 0,8
10 10
v 0 5 ———— 5 —————— 5 9,90 m/s cos a 5 0,6
0,707 t 0,707? 1,43
x 5 v0x t i
u
16. Disparem un projectil amb una velocitat de 150 m/s amb un 1 y
angle de 60°. Determineu-ne l’altura i l’abast màxim. y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t 2 u
2 t
v 02 sin2 a
Altura màxima: ymàx 5 ————— v0x 5 30 cos a 5 30 ? 0,6 5 18 m/s
2g
v0y 5 30 sin a 5 30 ? 0,8 5 24 m/s
v 02 sin 2 a
Abast màxim: xmàx 5 ——————
g g 5 29,8 m/s2
1502 ? sin2 60° Per tant, x 5 18 t i
ymàx 5 ——————— 5 860,97 m y
2 ? 9,8 y 5 1 1 24 t 2 4,9 t t
2
c) Indiqueu si la pedra pujava o baixava en el moment de A partir de l’equació del moviment circular uniforme, trobem
la col.lisió. l’angle descrit.
w 5 w0 1 vt w 5 15,71 ? 10 5 157,1 rad
La pedra baixava.
x 5 v0x t i
u 22. Un disc dels tocadiscs d’abans gira a 33 rpm i té un radi de
1 y
y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t 2 u 15 cm.
2 t
a) Calculeu-ne la velocitat angular i lineal.
v0x 5 20 cos 60° 5 10 m/s i x 5 10 t i
y y voltes 2 p rad 1 min
v0y 5 20 sin 60° 5 17,32 m/s t y 5 17,32 t 2 4,9 t 2 t 33 rpm 5 33 ———— ? ———— ? ——— 5 3,46 rad/s
min 1 volta 60 s
g 5 29,8 m/s2
v 5 v ? r 5 3,46 ? 0,15 5 0,52 m/s
Si y 5 0 0 5 17,32 t 2 4,9 t 2 t (17,32 2 4,9 t) 5 0
b) Calculeu-ne el període i la freqüència.
17,32
t 5 ——— 5 3,53 s 2p 2p
4,9 T 5 —— 5 ——— 5 1,82 s
v 3,46
x 5 10 ? 3,53 5 35,3 m. Deduïm que es mou en sentit positiu,
ja que 35,3 m . 25 m. 1 1
f 5 — 5 ——— 5 0,55 Hz
T 1,82
L’altre jugador:
x 2 x0 35,3 2 25 c) Si una cançó dura 5 min, quantes voltes fa en el tocadis-
x 5 x0 1 v D t v 5 ———— 5 ————— 5 2,93 m/s
t 3,53 cos? Expresseu-ne el resultat en radiants.
w 5 v t 5 3,46 ? 5 ? 60 5 1036,72 rad
20. Un objecte puntual està sotmès a un moviment circular uni-
forme de radi 7 m i gira a 150 rpm. Calculeu-ne el període, 23. Un cotxe tarda 15 s a fer una volta a una rotonda. Calculeu
la freqüència, l’acceleració normal i l’angle descrit en 10 s. la velocitat angular amb què es mou. Si s’ha desplaçat amb
una velocitat mitjana de 60 km/h, quin és el perímetre de
Coneixem la velocitat angular i el radi.
la rotonda i l’acceleració normal?
voltes 2 p rad 1 min
v 5 150 rpm 5 150 ———— ? ———— ? ——— 5 15,71 rad/s Calculem la velocitat angular amb l’expressió:
min 1 volta 60 s
Dw 2p 2p
Si coneixem la velocitat angular, trobem el període amb l’ex- v 5 ——— 5 —— 5 —— 5 0,42 rad/s
Dt T 15
pressió:
2p 2p 2p Passem la velocitat lineal a unitat del SI: 60 km/h 5 16,67 m/s
v 5 —— T 5 —— 5 ———— 5 0,4 s
T v 15,71 Per trobar el perímetre de la rotonda hem de trobar el radi de la
rotonda, amb l’expressió, v 5 v ? r
I la freqüencia
1 1 v 16,67
f 5 — 5 —— 5 2,5 Hz r 5 — 5 ——— 5 39,79 m
T 0,4 v 0,42
FÍSICA 1 02 45
El perímetre el trobem amb l’expressió: 27. Un aprenent d’astronauta gira amb una velocitat angular v
i experimenta una acceleració centrípeta de 2 g. Calculeu la
s 5 w ? r 5 2 p ? r 5 2 p ? 39,79 5 250 m
velocitat angular i la freqüència de gir si el radi del dispo-
L’acceleració normal la trobem amb l’expressió: sitiu giratori és de 2 m i g val 9,8 m/s2.
v2 16,672 an 5 2 g
an 5 —— 5 ———— 5 7 m/s2
R 39,79 r52m
24. Si una bicicleta circula amb una velocitat de 12 km/h i les a n 5 v2 r v 5 dlll——
all
n
r
5 d ———— 5 dll
lll
2l? l
2
llll
9,8
9,8l 5 3,13 rad/s
rodes tenen un radi de 30 cm, calculeu:
v 3,13
a) La velocitat angular de la roda. v 5 2 p f f 5 —— 5 ——— 5 0,5 s21
2p 2p
Primer expressem la velocitat lineal en unitats del SI:
v 5 12 km/h 5 3,33 m/s 28. Quina velocitat angular s’ha de comunicar a una estació es-
pacial de forma anular de 60 m de diàmetre per tal de crear
La velocitat angular ve donada per: una gravetat artificial a la perifèria igual a la gravetat a la
v 3,33 superfície terrestre?
v 5 — 5 ——— 5 11,1 rad/s
r 0,3 r 5 30 m
v2
a n 5 g a n 5 —— 5 v 2 r 5 g
b) La distància recorreguda en 10 min. r
dll—grl 5 dlll——
ll
60 s 3,33 m 9,8
10 min ? ———— ? ———— 5 1 998 m v5 5 0,57 rad/s
1 min 1s 30
c) El nombre de voltes que ha efectuat la roda en aquest
temps. 29. Un mòbil descriu una circumferència de 20 cm de radi. Par-
tint del repòs, es mou amb una acceleració angular cons-
En aquest temps el nombre de voltes que han efectuat les tant i, quan han passat 5 s, la seva velocitat angular és de
rodes és: 300 rpm. Calculeu, per a aquest temps, la velocitat lineal,
60 s 1 volta 11,11 rad l’acceleració angular, l’acceleració tangencial, l’acceleració
10 min ? ———— ? ———— ? ————— 5 1 061 voltes normal, l’acceleració total, l’espai recorregut i l’angle girat.
1 min 2p rad s
1 i
w 5 w0 1 v0 D t 1 — a D t u
25. Quina és l’acceleració centrípeta d’un pilot del Gran Premi 2 y
u
de Catalunya que traça una corba de 50 m de radi a una ve- v 5 v0 1 a D t t
locitat de 180 km/h?
1 i s 5 wr i
km w 5 — a t2 u u
180 —— 5 50 m/s 2 y v 5 vr y
h u u
v 5 at t at 5 a r t
v 2 50 2
a n 5 —— a n 5 —— 5 50 m/s2 v2 1 i
R 50 a n 5 —— s 5 — at t 2 u
r 2 y
u
26. Un ciclista s’entrena donant voltes amb la bicicleta en una a 2nll
aT 5 dll 1ll
a 2t v 5 a t t t
pista circular de 50 m de radi a un ritme de 5 voltes cada
2 min i 37 s. Calculeu: voltes 2 p rad 1 min
300 rpm 5 300 ? ———— ? ———— ? ———— 5 31,42 rad/s
a) La velocitat angular. min 1 volta 60 s
2p v 5 v r 5 31,42 ? 0,2 5 6,28 m/s
v 5 ——
T v 31,42
60 s a 5 — 5 ———— 5 6,28 rad/s2
2 min ? ———— 5 120 s 1 37 s 5 157 s t 5
1 min
a t 5 a r a t 5 6,28 ? 0,2 5 1,26 m/s2
5 voltes 2 p rad
v 5 ————— ? ————— 5 0,20 rad/s v2 6,282
157 s 1 volta a n 5 —— 5 ——— 5 197,19 m/s2
r 0,22
b) La velocitat lineal.
a 2nll
aT 5 dll 1ll
a 2t 5 dll lll
197, 19lll
2 1ll ll
lll2 5 197,20 m/s2
1,26
v 5 v ? r 5 0,20 ? 50 5 10 m/s
1 1
s 5 — a t t 2 s 5 — ? 1,26? 52 5 15,75 m
c) L’acceleració centrípeta. 2 2
v2 10 2 1 1
a n 5 —— 5 ——— 5 2 m/s2 w 5 — a t 2 w 5 — ? 6,28 ? 52 5 78,5 rad
R 50 2 2
46 02 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
30. La velocitat angular d’una roda disminueix uniformement b) L’acceleració angular de les rodes.
de 1 000 a 750 voltes per minut en 10 s. Calculeu per
at 22,22
aquest temps. a t 5 a r a 5 —— 5 ———— 5 28,88 rad/s2
r 0,25
a) L’acceleració angular.
vf 2 v0 750 2 1 000 1 min 2 p rad 33. Un mòbil descriu una corba amb acceleració tangencial cons-
a 5 ————— 5 ——————— ? ———— ? ———— 5 tant de 2 m/s2. Si el radi de la corba és de 40 m i la veloci-
Dt 10 60 s 1 volta
tat del mòbil és de 80 km/h, a quina acceleració total està
5 22,62 rad/s2
sotmès?
b) El nombre de voltes que fa. 80 km/h 5 22,22 m/s
31. Una partícula descriu una circumferència de 10 cm de radi. voltes 2 p rad 1 min
60 rpm 5 60 ———— ? ————— ? ———— 5 6,28 rad
Si parteix del repòs i es mou amb una acceleració angular min 1 volta 60 s
de 0,2 rad/s2, calculeu, al cap de 20 s:
v 2 v0 40 2 6,28
a) L’acceleració normal. a 5 ————— 5 —————— 5 6,74 rad/s2
t 5
v 5 a t 5 0,2 ? 20 5 4 rad/s 1 1
w 5 v 0 t 1 — a t 2 5 6,28 ? 5 1 — ? 6,74 ? 5 2 5
v2 2 2
a n 5 —— 5 v 2 r a n 5 42 ? 0,1 5 16 m/s2 1 volta
r 5 115,65 rad ? ———— 5 18,41 voltes
2 p rad
b) L’acceleració tangencial.
a t 5 a r 5 0,2 ? 0,1 5 0,02 m/s2 35. [Curs 98-99] Una centrifugadora de 12 cm de radi que està
inicialment en repòs accelera uniformement durant 20 s. En
c) L’acceleració total. aquest interval de temps, a 5 100 p rad/s2. Després manté
constant la velocitat adquirida.
a2tll
aT 5 dll 1ll 1,l
a 2n 5 dll 62lll
1ll0,l
0l2ll
2 5 1,60 m/s2
a) Amb quina velocitat gira la centrifugadora quan fa 20 s
d) La longitud d’arc recorreguda. que funciona? Expresseu el resultat en rpm.
1 1 v 5 a t v 5 100 p ? 20 5
s 5 — a t t 2 5 — ? 0,02 ? 20 2 5 4 m
2 2 rad 1 volta 60 s
5 2000 —— ? ———— ? ———— 5 60 000 rpm
s 2 p rad 1 min
32. Un automòbil circula a 80 km/h, frena i s’atura en 10 s. Cal-
culeu: b) Quantes voltes ha de fer la centrifugadora després de
km funcionar durant 20 s? I després de funcionar 50 s?
80 —— 5 22,22 m/s
h
1 1 1 volta
v 5 0; t 5 10 s; r 5 25 cm 5 0,25 m u 5 — a D t 2 5 — 100 p ? 202 5 20 000 p rad ? ———— 5
2 2 2p rad
a) Les voltes que han donat les rodes si tenen un diàmetre 5 10 000 voltes
de 50 cm.
u 5 uo 1 v Dt u 5 20 000 p 1 2 000 p (50 2 20) 5
v 2 v0 0 2 22,22 1 volta
a t 5 ————— 5 —————— 5 22,22 m/s2 5 80 000 p rad ———— 5 40 000 voltes
t 10 2 p rad
1 1
s 5 v0 t 1 — a t t 2 s 5 22,22 1 — ? (22,22) ? 10 2 5
2 2 c) Calculeu les acceleracions tangencial i normal que com a
5 111,2 m màxim tenen els objectes a l’interior de la centrifugado-
ra quan aquesta fa 1 min que gira.
s 111,2 1 volta
s 5 w r w 5 — 5 ———— 5 444,8 rad ? ————— 5 at 5 a ? r at 5 0, ja que 1 min MCU
r 0,25 2 p rad
5 70,79 voltes an 5 v2 ? r 5 (2 000 p)2 ? 0,12 5 4 737 410,11 m/s2
FÍSICA 1 02 47
at 5 2 an
at 5 2 v2 r 5 a r a 5 2 v2
1
v 5 a t v 5 2 v2 t 1 5 2 v t v t 5 —
2
1 1
w 5 — a t 2 w 5 — ? 2 v2 t 2 w 5 v2 t 2
2 2 Q3. Un automòbil que circula a 80 km/h avança una motocicleta
que circula a 60 km/h. En un instant donat, es llança un
1 2
2
1 1 objecte des de l’automòbil en la direcció perpendicular a la
w5 — 5 — w 5 0,25 rad
2 4 del moviment de l’automòbil i a una velocitat de 20 km/h
respecte d’ell. Calculeu el valor de la velocitat de l’objecte
en l’instant del llançament i descriviu la trajectòria que
seguirà prenent els sistemes de referència següents:
Avaluació del bloc 1
a) L’observador és dins de l’automòbil.
Q1. [Curs 01-02] La figura representa el gràfic velocitat-temps
per a un cos que es mou sobre una recta i que surt del re- Un observador des de dins de l’automòbil observarà que
pòs. Raoneu si l’espai recorregut pel mòbil en l’interval de l’objecte segueix la trajectòria corresponent a la d’un llan-
temps en què augmenta la velocitat és més gran, més petit çament horitzontal amb velocitat inicial de 20 km/h. La
o igual que l’espai recorregut durant la frenada. trajectòria és una paràbola en un pla perpendicular en tot
moment al cotxe.
v (m/s)
30 b) L’observador és a la motocicleta.
L’observador de la motocicleta veurà que l’objecte segueix
la trajectòria d’un llançament horitzontal amb velocitat
inicial igual a:
(80lll
v 5 dll 2ll
60)lll
2 1ll
20ll2 5 28,3 km/h
a) La velocitat lineal i l’angular del ventilador. b) El temps que el cos triga a arribar a una altura de 80 m
sobre l’aigua.
L’equació del moviment circular uniforme és:
Quan y 5 80 m 80 5 120 1 50 t 2 4,9 t 2
w 5 w0 1 v (t 2 t0)
4,9 t 2 2 50 t 2 120 2 80 5 0
Si comparem amb l’expressió donada a l’enunciat, resulta
4,9 t 2 2 50 t 2 40 5 0
que la velocitat angular val:
v 5 p 5 3,14 rad/s 50ll
50 6 dll 2 ll
1 llll
4 ? 4,9lll
? 40l 3l
50 6 dll2ll
84
t 5 ———————————— 5 ——————— 5 10,95 s
2 ? 4,9 9,8
Així, la velocitat lineal ve donada per:
d 0,3 P2. [Curs 02-03] Un coet és llançat verticalment cap amunt, des
v 5 v r 5 3,14 ? — 5 3,14 ? —— 5 0,47 m/s del repòs, i puja amb una acceleració constant de 14,7 m/s2
2 2
durant 8 s. En aquest moment se li acaba el combustible,
b) Les voltes i l’arc recorregut que ha fet el ventilador si ha i el coet continua el seu moviment de manera que l’única
funcionat descrivint un moviment circular uniforme du- força a què està sotmès és la gravetat.
rant 1 h. a) Calculeu l’altura màxima a què arriba el coet.
Busquem el nombre de voltes i la longitud de l’arc recorre- Primer tram:
gut durant un interval de temps d’una hora:
1
3 600 s 1 volta 3,14 rad y 5 — a t 2 5 470,4 m, v 5 a t 5 117,6 m/s
1 h ———— ? ———— ? ———— 5 1 800 voltes 2
1h 2 p rad s
Segon tram:
2prm 2 p (0,3/2) m 1 i
1 800 voltes ———— 5 1 800 voltes ——————— 5 y9 5 y 1 v t9 2 — g t92 u
1 volta 1 volta 2 y y9 5 1 175,3 m, t9 5 12 s
u
5 1 696,46 m 5 1 696 m 0 5 v9 5 v 2 g t9 t
P1. Es llança un cos de 5 kg des d’un penya-segat que està a una b) Calculeu el temps transcorregut des de la sortida fins a
altura de 120 m sobre l’aigua. La velocitat inicial del cos té la tornada del coet a la superfície de la terra.
un mòdul de 100 m/s i forma un angle de 30° amb l’horit- Pujada: t 1 t9 5 20 s
zontal. Si la fricció amb l’aire és negligible, calculeu: 1
Baixada: 0 5 1 175,3 1 0 ? t0 2 — 9,81 t02
2
t0 5 15,48 s
tT 5 20 1 15,48 5 35,48 s
117,6
x 5 v0x t i v0x 5 100 cos 30° 5 86,60 m/s
u
1 y v 5 100 sin 30° 5 50 m/s
y 5 y 0 1 v 0y t 1 — g t u 0y
2
2 t g 5 29,8 m/s2
35,48
vx 5 v0x i
y 8
vy 5 v 0y 2 g t t 10
x 5 86,60 t i vx 5 86,60 i
y y
y 5 120 1 50 t 2 4,9 t 2 t vy 5 50 2 9,8 t t
Aquest fet no contradiu el principi d’inèrcia perquè la força que Si F1 i F2 són les forces netes aplicades sobre els cossos de mas-
fa l’home un cop el moble s’està movent és una força oposada ses respectives m1 i m2, l’expressió de la segona llei de New-
a la força de fregament que fa el terra sobre l’home i que actua ton per a un cos de massa constant és, per a cada un dels dos
en sentit contrari al del desplaçament. Les dues forces es com- cossos:
F1 5 m1 a1 5 m1 a
pensen i el moble manté la seva velocitat.
F2 5 m2 a2 5 m2 a
3. Si anem en un vehicle a velocitat constant, i aquest gira Introduint en aquestes expressions la relació entre les masses
cap a l’esquerra, notem una tendència a anar-nos-en cap a dels dos cossos, trobem la relació entre les forces netes aplica-
la dreta. Hi ha alguna força responsable d’aquesta tendèn- des sobre ells:
m2
cia? Expliqueu-ho detalladament. ——
F1 m1 a 5 1
El vehicle modifica la direcció de la seva velocitat perquè aplica —— 5 ——— 5 ——— 5 —
F2 m2 a m2 5
una acceleració. Aquesta acceleració no es transmet instantà-
niament als passatgers mitjançant els lligams (fregament amb És a dir, la força neta sobre el cos de més massa és 5 vegades
els seients i superfícies de contacte amb el vehicle). Així, els més gran que la força neta sobre el cos de massa menor.
50 03 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
7. Calculeu la força resultant que s’efectua sobre un cos de Quan estem a dintre d’una piscina, ens podem impulsar tot
34 kg de massa, que és sobre una superfície horitzontal efectuant una força sobre una paret vertical de la piscina: la
que no presenta fregament, en les situacions següents, i paret ens impulsa en sentit contrari.
efectueu-ne un diagrama representatiu:
m 5 34 kg 10. Aplicant la segona i la tercera llei de Newton, calculeu l’ac-
celeració que adquireix la Terra en la seva interacció gravi-
a) El cos es mou cap a la dreta, amb velocitat constant de tatòria amb els objectes següents que estan a prop de la
2,5 m/s. seva superfície:
a) Un bacteri de 2 pg de massa.
m 5 2 pg 5 2 ? 10212 g 5 2 ?10215 kg
a 5 0 |S F | 5 m a 5 0 mg
SF 5 m a p 5 MT aT aT 5 ——
b) El cos es mou cap a la dreta amb acceleració constant MT
de 0,85 m/s2. 2 ? 10215 ? 9,8
aT 5 ——————— 5 3,28 ? 10239 m/s2
5,98 ?1024
8. Volem moure una caixa de 25 kg que està inicialment en Quina conclusió en podem treure?
repòs damunt d’una superfície horitzontal. Si li apliquem
La massa de la Terra és de 5,98 ? 1024 kg.
una força de 100 N paral.lela a la superfície, quin temps
tarda a adquirir una velocitat de 72 km/h, suposant que no La conclusió que n’extreiem és que, en tots els casos, l’accele-
hi ha fregament entre la caixa i el pla? ració que adquireix la Terra és pràcticament nul.la, i, per tant,
el moviment de la Terra no es veu afectat.
m 5 25 kg i
u
v0 5 0 u
11. Suposeu que premem un cos contra una paret, o contra
y
F 5 100 N u qualsevol altra superfície vertical, amb una força F. Justi-
u fiqueu les respostes.
v 5 72 km/h 5 20 m/s t
a) Quina és la força normal que actua sobre el cos?
F 100
F 5 m a a 5 — 5 —— 5 4 m/s2
m 25 Tenint en compte la tercera llei de Newton, la força normal
N coincideix amb la força F que efectuem nosaltres sobre
v 20
v 5 v0 1 a Dt Dt 5 — 5 —— 5 5 s el cos: N 5 F; per demostrar-ho, es pot fer servir el ma-
a 4 teix raonament que vam fer servir quan vam definir la força
normal sobre un cos que descansa sobre una superfície ho-
9. Indiqueu tres exemples de la vida quotidiana que posin en ritzontal, amb la diferència que ara la força normal és horit-
evidència el principi d’acció-reacció i expliqueu com es ve- zontal.
rifica.
b) Quina és la força normal si deixem anar el cos?
Quan disparem amb un fusell sentim una força que empeny el
fusell cap enrere; en aquest cas, aquest fenòmen és una conse- Si deixem anar el cos, com que aquest cau lliurement per
qüència del principi d’acció-reacció: el fusell efectua una força acció del pes, la força normal ha de ser nul.la: N 5 0.
sobre la bala que impulsa aquesta cap endavant; en contrapar-
tida, la bala efectua la mateixa força sobre el fusell, però en
12. Indiqueu les forces de contacte amb el terra i la paret que
sentit contrari.
actuen sobre una escala que es manté en equilibri recolza-
Quan volem saltar fem una força sobre el terra verticalment cap da a la paret i formant un cert angle amb l’horitzontal.
a baix; d’acord amb el principi d’acció-reacció, el terra fa la Dibuixeu també la força pes i apliqueu en la direcció verti-
mateixa força sobre nosaltres, però en sentit contrari, i així ens cal i en l’horitzontal la condició d’equilibri: o Fi 5 0
impulsa verticalment cap a dalt. i
FÍSICA 1 03 51
La paret i el terra exerceixen forces de contacte sobre la super- Apliquem la segona llei de Newton:
fície de l’escala que es recolza en ells. Aquestes forces de con-
S F 5 m a px 1 py 1 N 5 m a
tacte les podem descompondre en components perpendiculars a
les superfícies en contacte (forces normals) i components tan- py 5 2 N px 5 m a m g sin a 5 m a
gents a les superfícies en contacte (forces de fregament). A la
figura següent representem l’escala vista de perfil i indiquem a 5 g sin a 5 9,8 ? sin a 5 9,8 ? sin 12° 5 2,0 m/s2
les forces de contacte i la força pes (p) que actua sobre l’escala. 1
Les forces que fa el terra sobre l’escala les designem per Nterra i Dx 5 v0 Dt 1 — a Dt 2
2
Ff terra.
Anàlogament, les forces que fa la paret sobre l’escala les desig-
nem per Nparet i Ff paret.
Dt 5 dll—2ll—aDx—ll 5 dll—2l—?2,0ll136
ll
—— 5 11,55 s
En la direcció X:
m 5 72 kg i
u
a 5 12° u
y
D x 5 136 m u Designem per T1 i T2 les tensions de les cadenes que formen
u
v0 5 0 t els angles respectius a i b amb el sostre. Els valors dels com-
ponents de les tensions en funció dels angles són:
Diagrama de forces: T1x 5 2T1 cos a T2x 5 T2 cos b
T1y 5 T1 sin a T2y 5 T2 sin b
T1 sin 60° 1 T2 sin 60° 5 mg 2 T1 sin 60° 5 1,35 ? 10 Dividim les dues equacions:
T1 5 T2 5 7,79 N 40 k (0,2 2 x 0)
—— 5 —————— 40 ? (0,25 2 x 0) 5 60 ? (0,2 2 x 0)
60 k (0,25 2 x 0)
b) Els angles a i b valen, respectivament, 55º i 35º.
10 2 40 x 0 5 12 2 60 x 0 60 x 0 2 40 x 0 5 12 2 10
cos 35°
T1 cos 55° 5 T2 cos 35° T1 5 T2 ———— 2
cos 55° 20 x 0 5 2 x 0 5 —— 5 0,1 m 5 10 cm
20
T1 sin 55° 1 T2 sin 35° 5 mg
40
cos 35° Calculem k: 40 5 k (0,2 2 0,1) k 5 —— 5 400 N/m
T2 ———— sin 55° 1 T2 sin 35° 5 1,35 ? 10 0,1
cos 55°
T2 5 7,74 N T15 11,05 N 18. [Curs 2001-02] Una molla de constant recuperadora
k 5 50 N/m i longitud natural l 5 2 m està lligada al sos-
Considereu g 5 10 m/s2 i descomponeu les tensions en tre d’un ascensor. Si pengem de l’extrem lliure de la molla
components horitzontals i verticals. un cos de massa m 5 3 kg, quina serà la longitud de la
molla quan:
16. Un camió té una massa de 8 t i arrossega un remolc de Es calculen els resultats imposant que la suma de forces és
5,5 t. Si el conjunt està inicialment en repòs, quina força igual al producte de la massa per l’acceleració i tenint en comp-
mitjana ha de fer el camió per tal que adquireixi una velo- te que la força elàstica és igual a: k (l 2 l0):
citat de 31 km/h en un recorregut de 104 m? Quina és la
tensió a què està sotmès l’enganxall entre el camió i el a) L’ascensor pugi amb una acceleració igual a 2 m/s2 en el
remolc? sentit del moviment?
m1 5 8 t 5 8 ?103 kg i
u m (g 1 a)
l 5 l0 1 ————— 5 2,71 m
m 2 5 5,5 t 5 5,5 ?103 kg u k
u
v0 5 0 y
u b) L’ascensor pugi a una velocitat constant?
v 5 31 km/h 5 8,61 m/s u
u mg
D x 5 104 m t l 5 l0 1 —— 5 2,59 m
k
Diagrama de forces:
19. Per determinar la constant elàstica d’una molla, de longi-
tud natural 14,3 cm, s’han penjat diferents masses, i se
n’han mesurat les longituds, amb els següents valors (tau-
la 3.1):
p1 5 2N1 m (g) 10 15 20 25 30 35
p2 5 2N2 y (cm) 16,6 17,8 19,0 20,1 21,3 22,5
Apliquem la segona llei de Newton a cada massa:
a) Representeu gràficament la deformació experimentada
F 2 T 5 m1 a i per la molla en abcisses i la força elàstica en ordenades.
y F 5 (m1 1 m2) a
T 5 m2 a t Aquesta molla verifica la llei de Hooke? Raoneu la res-
posta.
v2 8,612
v 2 2 v02 5 2 a D x a 5 ——— 5 ———— 5 0,356 m/s2 y0 5 0,143 m
2 Dx 2 ?104
F 5 (8 ? 103 1 5,5 ?103) ? 0,356 5 4 812,7 N m (kg) y (m) D y 5 y 2 y0 p (N)
0,3
a) Tres situacions en què és necessari que hi hagi un frega-
ment relativament elevat.
0,25
La representació gràfica és una recta. La molla, per tant, També cal un fregament alt quan interessa que dues pe-
verifica la llei de Hooke. ces en contacte no es moguin una respecte de l’altra; per
exemple, la corretja de transmissió d’un cotxe es fabrica
b) Determineu la constant elàstica de la molla. Doneu el amb un material que presenta un alt coeficient de frega-
resultat amb tres xifres significatives i l’error correspo- ment, ja que s’ha de moure solidàriament amb una certa
nent. roda que gira.
Per tal de determinar la constant elàstica farem ús de la b) Tres situacions en què és desitjable que hi hagi un fre-
fórmula de Hooke: gament petit o nul.
F
F 5 k (y 2 y0) k 5 —— Per contra, cal un fregament molt petit quan interessa no
Dy dificultar el moviment relatiu de dues peces en contacte,
com per exemple l’èmbol i el cilindre d’un motor d’explosió;
y 2 y0 (m) p (N) k (N/m) així, en algunes ocasions, i per facilitar el moviment relatiu
entre dos cossos que estan en contacte, podem disminuir el
0,023 0,098 4,261
fregament apreciablement tot lubrificant les superfícies
0,035 0,147 4,200 dels cossos que han d’estar en contacte, com en els cossos
d’aquest exemple.
0,047 0,196 4,170
Altra situació en què cal un fregament baix es dóna quan
0,058 0,245 4,224 volem moure amb facilitat un cos situat sobre una superfí-
0,070 0,294 4,200 cie; així, alguns vaixells es mouen sobre la superfície de
l’aigua amb un coixí d’aire que fa disminuir bastant el fre-
0,082 0,343 4,183 gament.
També, quan estem esquiant i volem agafar velocitat, és de
El valor amb què ens quedarem serà la mitjana entre els desitjar un fregament petit, i per això utilitzem els esquís:
valors de la constant calculats. el fregament entre aquests i la neu és relativament petit (a
4,261 1 4,200 1 4,170 1 4,224 1 4,200 1 4,183 no ser que fem «cunya»: en aquest cas, augmenta bastant
k 5 ——————————————————————— 5 el fregament i aconseguim frenar).
6
5 4,206 N/m 21. Un cos de 50 kg està damunt d’un pla horitzontal. Experi-
ea 5 |4,261 2 4,206| 5 0,055 N/m mentalment es pot veure que el cos es comença a moure
quan la força horitzontal aplicada sobre ell val 300 N, i
0,055 que, després, si continuem aplicant la mateixa força, re-
er 5 ———— ? 100 5 1,3 %
4,206 corre 4,8 m en 3,5 s. De les proposicions següents, trieu la
resposta correcta:
k 5 (4,206 6 0,055) N/m 5 4,206 N/m 6 1,3 %
A) El coeficient de fregament dinàmic és de:
c) Quina longitud assoleix la molla quan hi pengem una
massa de 18 g? Quina massa hi hem de penjar per asso- a) 0,49; b) 0,53; c) 0,61
lir un allargament de 5 cm? L’opció correcta és: b) md 5 0,53
p 0,018 ? 9,8
Dy 5 — 5 —————— 5 0,042 m B) El coeficient de fregament estàtic val:
k 4,206
a) 0,61; b) 0,49; c) 0,53
y 5 y0 1 Dy 5 0,143 1 0,042 5 0,185 m
L’opció correcta és: a) me 5 0,61
p 5 m ? g 5 k ? Dy
Recordem que el coeficient de fregament dinàmic sempre és
k ? Dy 4,206 ? 0,05 menor o igual que el coeficient de fregament estàtic. Calculem-
m 5 ——— 5 —————— 5 0,021 kg
g 9,8 los en aquest problema particular:
54 03 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Diagrama de forces 23. Un automòbil circula per una carretera horitzontal amb una
velocitat constant de 80 km/h. Calculeu la força que exer-
ceix el seient de l’automòbil sobre el conductor de 75 kg de
massa en els casos següents:
m
a) L’automòbil circula per un tram recte.
1 2
v2 v2
300 2 50 ? 0,78 p 2 N 5 m —— N 5 m g 2 ——
md 5 ————————— 5 0,53 R R
50 ? 9,8
1 2
22,222
N 5 75 ? 9,8 2 ———— 5 272,04 N
22. En una exhibició aèria, una avioneta vola a 700 km/h i fa 80
un ris, de manera que descriu una circumferència en un pla
vertical. Quin radi ha de tenir el ris, si la força que fa el c) L’automòbil es troba en el punt més baix d’un gual que
pilot contra el seient és 7 vegades el seu pes en passar pel té un radi de curvatura de 80 m.
punt més baix?
1 2
v2 v2
N 2 p 5 m —— N 5 m g 1 ——
R R
1 2
22,222
N 5 75 ? 9,8 1 ———— 5 1197,96 N
80
Tenim: 700 km/h 5 194,44 m/s
En el punt més baix de la trajectòria la força centrípeta és:
24. Una atracció de fira consisteix en una rotllana horitzontal de
v2 2,5 m de radi d’on pengen uns gronxadors de 3 m de longi-
N 2 p 5 m ac 7 p 2 p 5 m —— tud (fig. 3.58). Si en un dels gronxadors de 2 kg de massa
R
s’hi asseu un noi de 70 kg, calculeu la velocitat angular amb
v2 194,442 què ha de girar la rotllana per aconseguir que els gronxadors
R 5 m ——— 5 ————— 5 643
6mg 6 ? 9,8 formin un angle de 30° amb la vertical.
FÍSICA 1 03 55
tant, el vehicle estaria movent-se a velocitat constant o bé es- e) L’ascensor puja a velocitat constant.
taria en repòs.
La balança indicarà el pes real de la persona, ja que a 5 0.
4. Quan un cavall estira un carro, la força que efectua és exac- f) L’ascensor baixa a velocitat constant.
tament igual, en mòdul, però en sentit contrari, a la que
efectua el carro sobre el cavall. Com és que hi pot haver La balança indicarà el pes real de la persona, ja que a 5 0.
moviment, si són forces oposades? Raoneu-ne la resposta.
8. Poseu tres exemples de cossos en els quals es verifiqui la
Penseu que aquestes forces, encara que siguin iguals, estan llei de Hooke i expliqueu com es verifica.
aplicades sobre cossos diferents, i, considerant totes les forces
que actuen sobre cada cos, és possible el moviment tal i com La llei de Hooke es verifica en el cas d’una molla, tal com es va
estableix la segona llei de Newton. comentar en l’apartat corresponent d’aquesta unitat.
11. En la situació de la figura següent (fig. 3.61), quina relació La velocitat mínima de gir d’un rotor de fira és:
han de tenir les masses m1 i m2 perquè aquestes no es mo-
guin, si el coeficient de fregament estàtic entre la primera
massa i el pla horitzontal és me?
v5 dlll—gmlll
R
—
an
Fr
mg
u
12. Suposeu que deixem caure una bola per un pla inclinat,
que no presenta fregament. Si a continuació hi ha un altre N cos u
pla inclinat que tampoc no presenta fregament, quina dis-
tància puja sobre aquest segon pla? Si disminuïm la in- N sen u
clinació del segon pla, quina distància puja la bola? Si el an
Fr cos u
segon pla és horitzontal, quina distància recorre la bola?
Raoneu-ne la resposta. Fr sen u
Sigui quina sigui la inclinació del segon pla, la bola sempre re- mg
correrà la distància necessària per assolir la mateixa altura des u
que l’hem deixat anar; per tant, si el segon pla és horitzontal,
la bola no pararà mai i es mourà amb MRU, ja que mai arribarà
a assolir la mateixa altura. Aquest raonament va ser utilitzat Apliquem la segona llei de Newton:
per Galileu per demostrar el principi d’inèrcia.
m v2
X: N sin u 2 Fr cos u 5 ——
13. [Curs 99-00] És possible que un cos sobre el qual actua una R
única força de mòdul constant que forma un angle a Þ 0 Y: N cos u 5 Fr sen u 1 m g
amb la seva velocitat segueixi una trajectòria rectilínia?
Raoneu la resposta. Com que Fr 5 m N, tenim:
m 5 7,5 kg
Problemes
S F 5 m a F 2 p 5 m a F 5 m a 1 m g 5 m (a 1 g)
1. Quina força hem de fer sobre un cos de 105 kg de massa
que és damunt d’una superfície horitzontal, si volem que a) Quina força hem de fer perquè pugi a velocitat cons-
faci un recorregut de 25 m en 12 s? Suposeu que no hi ha tant?
fregament entre la caixa i el pla horitzontal i que el cos v 5 constant a 5 0
està inicialment en repòs. Trieu la resposta correcta:
F 5 m (0 1 g) 5 m g 5 7,5 ? 9,8 5 73,5 N
a) 29,76 N
b) 36,46 N b) Quina força hem de fer perquè pugi amb acceleració
constant de 2,9 m/s2?
c) 12,55 N
d) 43,42 N a 5 2,9 m/s2
F 5 m (a 1 g) 5 7,5 ? (2,9 1 9,8) 5 95,3 N
L’opció correcta és: b) 36,46 N
Comprovem-ho: c) Quina força hem de fer perquè baixi amb una acceleració
constant de 5,6 m/s2?
m 5 105 kg i
u
a 5 25,6 m/s2 F 5 7,5 ? (25,6 1 9,8) 5 31,5 N
D x 5 25 m u
y
Dt 5 12 s u
u 4. Una màquina de tren té una massa de 35 t i arrossega dos
v0 5 0 t vagons, un de 23 t de massa i l’altre de 18 t. Si la força que
1 1 fa la màquina per tal de moure el conjunt és de 5,5 ? 104 N,
D x 5 v0 Dt 1 — a Dt 2 25 5 — a ?122 amb quina acceleració es mouen la màquina i els vagons?
2 2
Quines són les tensions dels enganxalls? Suposeu que no hi
2 ? 25 ha fregament.
a 5 ——— 5 0,35 m/s2
122
m1 5 35 t 5 3,5 ?104 kg i
u
F 5 m a 5 105 ? 0,35 5 36,46 N
m 2 5 23 t 5 2,3 ?104 kg u
y
2. Una grua que té una massa de 665 kg remolca un automòbil m 3 5 18 t 5 1,8 ?104 kg u
u
que està espatllat amb una força de 245 N. Calculeu la mas- F 5 5,5 ? 104 N t
sa de l’automòbil, tenint en compte que la grua mou el
conjunt amb una acceleració constant de 0,3 m/s2. Calculeu Diagrama de forces:
també la tensió de l’enganxall entre la grua i l’automòbil.
m1 5 665 kg i
u
F 5 245 N y
u
a 5 0,3 m/s t
2
F F 5,5 ? 104
a 5 ——————— 5 ——————————————— 5
m1 1 m2 1 m3 3,5 ?10 1 2,3 ?104 1 1,8 ?104
4
5 0,72 m/s2
p
T2 5 m3 a 5 1,8 ?104 ? 0,72 5 1,3 ? 104 N
T1 5 m2 a 1 T25 2,3 ? 104 ? 0,72 1 1,3 ? 104 5 3,0 ? 104 N
FÍSICA 1 03 59
M M
M M
p1 p2
Per tant: Com que l’acceleració només actua en l’eix horitzontal (no
mg 0,5 ? 9,8 hi ha acceleració vertical), la força neta en l’eix vertical és
a 5 ————— 5 —————— 5 0,467 m/s2 nul.la, mentre que la força neta en l’eix horitzontal és el
2M 1 m 2 ? 5 1 0,5 producte de la massa per l’acceleració.
c) Quins són els valors de la tensió de la corda abans i des- X : S Fx 5 m a Tx 5 m a T sin a 5 m a i
prés del xoc? y
Y: S Fy 5 0 Ty 2 p 5 0 T cos a 5 m g t
Abans del xoc, hi ha equilibri entre forces i, per tant, no hi
ha acceleració. En conseqüència: Dividim aquestes dues últimes equacions:
T 2 Mg T sin a ma
———— 5 0 T 5 M g 5 5 ? 9,8 5 49 N ———— 5 ———
M T cos a mg
a 3,2
A aquesta condició també s’hi pot arribar imposant m 5 0 tg a 5 — 5 —— 5 0,326
en les equacions de l’apartat a). S’obté: g 9,8
a 5 18°
Bloc 1: T 2 Mg 5 Ma1
Bloc 2: T 2 Mg 5 Ma2 c) Calculeu la tensió de la corda.
ma 0,525 ? 3,2
És a dir: a1 5 a2. I com que perquè les masses es puguin T sin a 5 m a T 5 ——— 5 —————— 5 5,4 N
moure lligades per la corda inextensible s’ha de complir que sin a sin 18
a1 5 2a2, l’única possibilitat és que a1 5 a2 5 0.
9. Un pèndol de 73 g de massa penja del sostre d’un automò-
Després del xoc, podem obtenir el valor de la tensió a partir bil que es mou amb un moviment rectilini uniformement
del valor de l’acceleració calculat a l’apartat a): accelerat; si el pèndol forma un angle de 35º amb l’horit-
T 5 M (a 1 g) 5 5 (0,47 1 9,8) 5 51,33 N zontal, trieu la resposta correcta de les proposicions se-
güents.
8. Un pèndol es construeix amb una corda de massa negligible A) L’acceleració de l’automòbil val:
i amb una bola de massa 525 g. El pèndol penja del sostre
d’un vagó de tren, que porta un moviment rectilini unifor- a) 8,94 m/s2
mement accelerat, tal com indica la figura 3.64. b) 7,12 m/s2
a c) 13,49 m/s2
m2
m1
p1
m2
a Segona llei de Newton:
T1 2 T2 2 p1 5 m1 ? a i T 5 (m 1 m ) ? (a 1 g) i
y 1 1 2
y
Diagrama de forces: T2 2 p2 5 m2 ? a t T2 5 m2 ? (a 1 g) t
11. A l’interior d’un ascensor hi pengen dos objectes esfèrics de La força que indica la balança és la força normal, N. Si apliquem
masses 2,3 kg i 1,6 kg, el primer està unit al sostre mitjan- la segona llei de Newton, tenim:
çant una corda, i el segon està unit al primer també amb
una corda. Determineu la tensió de les cordes en les situa-
SF 5 m a N 1 p 5 ma
cions següents: N 2 p 5 m a N 5 m g 1 m a N 5 m (g 1 a)
62 03 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
a) Si l’ascensor puja amb acceleració de 3,1 m/s2 i la b) Quina és la longitud de la molla quan hi pengem una
bàscula assenyala 774 N, quina és la massa de la per- massa de 17 g?
sona?
m 5 17 g 5 0,017 kg m g 5 k (y 2 y0)
a 5 3,1 m/s2 i 0,017? 9,8 5 4,3 ? (y 2 0,055)
y N 5 m (g 1 a)
N 5 774 N t
0,017 ? 9,8
774 y 5 —————— 1 0,055 5 0,094 m 5 9,4 cm
774 5 m (9,8 1 3,1) m 5 ——— 5 60 kg 4,3
12,9
c) Quina massa hi pengem quan l’allargament experimen-
b) En quina situació la bàscula indica 522 N? tat per la molla és de 5,1 cm?
c) En quina situació la bàscula indica exactament el pes de 14. En la situació indicada a la figura 3.66, tenim un cos de
la persona? massa de 250 g enganxat a una molla, que va solidària amb
un vagó de tren. Si la molla té una constant elàstica de
N 5 p 5 m g 5 60 ? 9,8 5 588 N
15 N/m, i no hi ha fregament entre el cos i la superfície
588 5 60 (9,8 1 a) a 5 0 del vagó, determineu l’allargament que experimenta en les
situacions següents:
L’ascensor puja o baixa a velocitat constant.
0,25 ? 2,8
Dx 5 ————— 5 20,047 m 5 24,7 cm
215
m 5 15 kg
La molla es comprimeix 4,7 cm.
a 5 20°
c) El vagó està en repòs. me 5 0,45
a 5 0 El vagó està en repòs. Per tant: md 5 0,42
215 ? Dx 5 0,25 ? 0 D x 5 0
Si suposem que la caixa es mou en la direcció horitzontal, te-
La molla roman amb la seva longitud en repòs. nim que:
N 1 Fy 2 p 5 0 i
15. Una molla té una constant elàstica de valor 250 N/m i està y N 5 p 2 Fy 5 m g 2 F sin a
situada paral.lelament a un pla inclinat un angle de 50°. La F x 2 Ff 5 m a t
molla està fixada a la part superior del pla i pengem del seu
extrem inferior un cos de massa desconeguda. Si la molla a) Quina força mínima hem de fer per què la caixa es co-
s’allarga una longitud de 7,5 cm, quant val la massa del cos, menci a moure?
si suposem que no hi ha fregament? Trieu la resposta cor- Inicialment, la força de fregament que hi actua és la força
recta: de fregament estàtic, i el cos tot just comença a moure’s
a) 2,5 kg b) 4,6 kg c) 1,7 kg d) 3,4 kg (a 5 0).
Fx 2 Ffe 5 m ? a
L’opció correcta és a) 2,5 kg. Fx 5 Ffe 5 me N 5 me (m g 2 F sin a)
Anem a veure-ho: F cos a 5 me m g 2 me F sin a
Diagrama de forces: F cos a 1 F me sin a 5 me m g
me m g
F 5 ———————— 5
cos a 1 me sin a
0,45 ? 15 ? 9,8
5 ———————————— 5 60,5 N
cos 20° 1 0,45 sin 20°
17. [Curs 99-00] Un cos de massa M 5 40 kg és a sobre un ter- tal. Si el coeficient de fregament dinàmic entre les rodes i
ra horitzontal amb el qual té una fricció no nul.la. Apliquem la carretera val 0,74, quina força ha de fer el motor de l’au-
una força de mòdul F 5 100 N al cos que forma un angle tomòbil en les situacions següents?
a 5 37º amb l’horitzontal, i aquest adquireix una accelera-
Diagrama de forces:
ció horitzontal d’1 m/s2.
F
a
M
x
f y
y
a) Feu un esquema amb totes les forces que actuen sobre
el cos. Hi ha entre aquestes forces algun parell d’acció-
reacció? Per què? m 5 375 kg Segona llei de Newton:
a 5 15° F 2 p x 2 Ff 5 m a F 5 m a 1 p x 1 Ff
L’esquema de les forces que actuen sobre la massa M és:
m 5 0,74
N
F a) L’automòbil puja amb velocitat constant.
M
v 5 constant a 5 0 F 5 p x 1 Ff
F1 p F 5 m g sin a 1 m m g cos a 5 m g (sin a 1 m cos a)
F 5 375 ? 9,8 (sin 15° 1 0,74 cos 15°) 5 3 578 N
Les forces que actuen sobre M són el pes (p), la normal (N),
b) L’automòbil puja amb acceleració constant, de manera
la força de fregament (Ff) i la força aplicada (F). Entre
que recorre 50 m en 23 s.
aquestes, no hi ha cap parell d’acció-reacció perquè totes
elles actuen sobre el mateix cos, mentre que un parell de Dx 5 50 m i 1
y D x 5 — a Dt 2
forces d’acció-reacció són forces oposades que actuen sem- Dt 5 23 s t 2
pre sobre cossos diferents.
2 Dx 2 ? 50
a 5 ——— 5 ——— 5 0,189 m/s2
b) Quant val el mòdul de la força total que actua sobre Dt 2 232
el cos? I el de la força normal que el terra fa sobre el
cos? F 5 m a 1 px 1 Ff 5 m a 1 m g sin a 1 m m g cos a 5
18. Un automòbil té una massa de 375 kg i puja per una carre- b) Quin és el valor màxim de m2 per al qual el sistema ro-
tera rectilínia que forma un angle de 15° amb l’horitzon- mandrà en repòs?
FÍSICA 1 03 65
Si el sistema està en repòs s’ha de complir òbviament que a) Suposant que no hi ha fregament.
a 5 0.
No hi ha fregament, Ff 5 0. Per tant:
Per tant: 9,3 ? 9,8 ? sin 54° 2 2,4 ? 9,8 2 0
a 5 ————————————————— 5 4,3 m/s2
m2 g 5 m m1 g m2 5 m m1 5 0,2 ? 40 5 8 kg 9,3 1 2,4
m1
m2
a
m1
a 5 38¡ b 5 29¡
Diagrama de forces:
Diagrama de forces:
x
f
y
x
y
x y
a 5 54°
f
m1 5 9,3 kg
m 2 5 2,4 kg Determinem el sentit del moviment:
Determinem en primer lloc en quin sentit es mouen les masses: px1 5 m1 g sin a 5 0,45 ? 9,8 ? sin 38° 5 2,72 N
px1 5 m1 g sin a 5 9,3 ? 9,8 ? sin 54° 5 73,73 N px2 5 m 2 g sin b 5 0,79 ? 9,8 ? sin 29° 5 3,75 N
p 2 5 m2 g 5 2,4 ? 9,8 5 23,52 N Com que px2 . px1, el sentit de moviment és l’indicat a la figura.
px2 2 p x1 2 Ff1 2 Ff2 5 (m1 1 m 2) a Com que la caixa es mou en la direcció paral.lela al pla, te-
nim que:
px2 2 p x1 2 Ff1 2 Ff2
a 5 ——————————— t
N 2 p y 2 Fy 5 0 N 5 Fy 1 p y 5 F sin a 1 m g cos a
m1 1 m 2 y
Fx 2 px 2 Ff 5 m a
i
a) Suposant que no hi ha fregament.
m 5 4 kg
No hi ha fregament: Ff1 5 Ff 2 5 0. Per tant:
a 5 20°
px2 2 p x1 2 Ff 01 2 Ff 02 m 2 g sin a 2 m1 g sin b
a 5 ——————————— 5 ——————————— 5
m1 1 m 2 m1 1 m 2 a) El valor de la força F que s’ha d’aplicar externament per
0,79 ? 9,8 ? sin 29° 2 0,45 ? 9,8 ? sin 38° tal que el cos es mogui cap a la part superior del pla
5 ————————————————————— 5 0,84 m/s2 inclinat amb velocitat constant, si el fregament es con-
0,45 1 0,79
sidera negligible.
T 2 p x1 2 Ff 01 5 m1 a T 5 m 1 a 1 m1 g sin a 5
Com que v 5 constant, a 5 0; a més, Ff 5 0. Per tant:
5 m1 (a 1 g sin a) T 5 0,45 (0,84 1 9,8 ? sin 38°) 5
0
5 3,09 N Fx 2 px 2 Ff 0 5 m a Fx 5 p x F cos a 5
m g sin a
b) Suposant que el coeficient de fregament entre els plans 5 m g sin a F 5 ————— 5 m g tg a 5
cos a
inclinats i les masses val 0,08.
5 4 ? 9,8 ? tg 20° 5 14,3 N
m 5 0,08
px2 2 p x1 2 Ff1 2 Ff2 b) Si el coeficient de fregament entre el cos i el pla val
a 5 ——————————— 5 0,27, com canvia l’apartat anterior?
m1 1 m 2
m 2 g sin b 2 m1 g sin a 2 m (m1 g cos a 1 m 2 g cos b) a 5 0; m 5 0,27
5 ————————————————————————— 5
m1 1 m 2 Fx 2 px 2 Ff 5 0 F cos a 5 m g sin a 1 m N
0,79 ? 9,8 ? sin 29° 2 0,45 ? 9,8 ? sin 38° 2 F cos a 5 m g sin a 1 m (F sin a 1 m g cos a)
2 0,08 (0,45 ? 9,8 ? cos 38° 1 0,79 ? 9,8 ? cos 29°)
5 ———————————————————————— 5 F (cos a 2 m sin a) 5 m g (sin a 1 m cos a)
0,45 1 0,79
5 a 5 0,18 m/s2 m g (sin a 1 m cos a)
F 5 ——————————— 5
cos a 2 m sin a
T 2 px1 2 Ff1 5 m1 a T 5 m1 a 1 p x1 1 Ff1
4 ? 9,8 (sin 20° 1 0,27? cos 20°)
T 5 m1 a 1 m1 g sin a 1 m m1 g cos a 5 5 ————————————————— 5 27,6 N
cos 20° 2 0,27 sin 20°
5 m1 (a 1 g sin a 1 m g cos a) 5
5 0,45 (0,18 1 9,8 sin 38° 1 0,08 ? 9,8 cos 38°) 5 23. Un home tira de dos trineus amb una força de 117,6 N que
forma un angle de 45° amb l’horitzontal (fig. 3.72). Si els
5 3,07 N dos trineus tenen una massa de 15 kg i el coeficient de
fregament dels trineus amb la neu és de 0,02, calculeu:
22. El cos de la figura 3.71 té una massa de 4 kg i l’angle a del
pla inclinat és de 20°. Dibuixeu un diagrama de les forces
que hi actuen i calculeu:
m
F
a
p1 5 p 2 5 p 3
Cos 1
y
F cos 45° 2 T 2 Ff 1 5 m 1 a
x
f p1 2 N1 2 F sin 45° 5 0
y
F cos 45° 2 T 2 m N1 5 m 1 a
FÍSICA 1 03 67
84,82 T1 2 1,96 5 a i
T 5 ———— 5 42,41 N u T1 5 a 1 1,96
2 T2 1 6,41 2 T1 5 2 ay
u T 5 53,9 2 5,5 a
42,41 2 2,94 53,9 2 T2 5 5,5 a t 2
a 5 ——————— 5 2,63 m/s2
15
53,9 2 5,5 a 1 6,41 2 a 2 1,96 5 2 a
b) El valor de la força F perquè els trineus es moguin amb 58,35
58,35 5 8,5 a a 5 ———— 5 6,86 m/s2
velocitat constant. 8,5
Cos 1 b) Les tensions de les cordes.
F cos 45° 2 T 2 Ff1 5 0 F cos 45° 2 T 2 m N1 5 0 i T1 5 6,86 1 1,96 5 8,82 N
y
N1 5 p1 2 F sin 45° t
T2 5 53,9 2 5,5 ? 6,86 5 16,15 N
F cos 45° 2 T 2 m (p1 2 F sin 45°) 5 0
c) La força que fa la massa D sobre la massa C.
Cos 2 pD 2 N 5 mD A N 5 pD 2 mD a 5
p2 5 N2 i 5 0,5 ? 9,8 2 0,5 ? 6,86 5 1,47 N
y
T 5 Ff2 5 m N 2 5 0,02 ? 15 ? 9,8 5 2,94 N t
25. Quina velocitat mínima ha de dur un ciclista per poder efec-
F cos 45° 2 2,94 2 0,02 ?15 ? 9,8 2 0,02 ? F ? sin 45° 5 0 tuar un ris de la mort de 10 m de radi?
2,94 1 0,02 ?15 ? 9,8
F 5 ———————————— 5 8,15 N
cos 45° 1 0,02 ? sin 45°
A
v2 v2
g hl 5 dll
p 5 m —— m g 5 m —— v 5 dll 9,8ll? 10
ll 5
B R R
5 9,9 m/s
30¡
26. Una massa d’1 kg situada sobre una taula que no presenta
fregament s’uneix a una altra massa de 4 kg mitjançant una
D corda que passa per un forat fet al mig de la taula. El cos de
C 4 kg està en repòs, mentre que el cos d’1 kg descriu un mo-
viment circular uniforme amb un radi de 0,1 m.
68 03 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
a) Feu un esquema de les forces que actuen sobre cada cos 29. Es fa giravoltar una pedra de 25 g en un pla vertical, mitjan-
i especifiqueu-hi les relacions que hi ha entre elles. çant una corda de 20 cm de longitud:
m 5 25 kg
r 5 20 cm
4 ?ll
v 5 dll lll
9,8 ll 5 1,98 m/s
? 0,1 v2
T1p5m—
r
c) Indiqueu quines són les acceleracions tangencial i nor-
1 2 1 2
v2 42
mal del primer cos. T 5 m —— 2 g 5 0,025 ? —— 2 9,8 T 5 1,76 N
at 5 0 r 0,2
v2 1,982
an 5 —— 5 ——— 5 39,2 m/s2 b) Quin és el valor mínim de la velocitat perquè la corda es
R 0,1 mantingui tibada en passar la pedra pel punt més alt de
la circumferència que descriu?
27. Un bloc de 2 kg de massa està lligat a l’extrem d’un fil de
20 cm i es troba damunt d’una taula horitzontal sense fre- T50
gament; l’altre extrem del fil està fixat a la taula. Calculeu v2
la tensió del fil si el fem girar a 5 rpm. gl
p 5 m —— v 5 dll 9,8ll
r 5 dll ?l
0ll
,2 5 1,4 m/s
r
Com que no hi ha fregament, la tensió és igual a la força centrí-
peta: 30. En un parc d’atraccions hi ha un rotor de radi 5 m, dins del
2 p 1 min 2
1 2
T 5 m ac 5 m v2 R 5 2 kg 5 ——— ——— ? 0,2 m 5 0,11 N
1 rev 60 s
qual se situen 5 persones que es recolzen a la paret inte-
rior. Quan el cilindre gira al voltant del seu eix, les persones
que són a dintre queden encastades a la paret, que presenta
28. Es fa girar en un pla vertical una pedra de 3 kg que està un coeficient de fregament d’1:
enganxada a un fil de 2 m de longitud. Calculeu:
a) Quina és la velocitat angular mínima del cilindre perquè
a) La tensió de la corda quan el cos passa per la part més pugui girar en un pla vertical sense que ningú se separi
baixa de la trajectòria amb una velocitat de 20 m/s. de la paret?
A la part més baixa tant la tensió com el pes tenen la direc-
ció de l’eix Y:
v2
T 2 p 5 m ac T 5 m g 1 m ——
R
1 2
202
T 5 3 9,8 1 —— 5 629,4 N
2
N 5 m v2 R i
b) La mínima velocitat que pot tenir en el punt més alt, de y p
manera que el cos pugui seguir girant. p 5 Ff t p 5 mN N 5 —
m
La velocitat mínima correspon a l’acceleració centrípeta
mínima, és a dir, a una tensió nul.la: p mg
— 5 m v2 R —— 5 m v2 R
v 2mín m m
p 5 m ac mín m g 5 m ———
dlll—Rglll
— 5 d —— 5 1,4 rad/s
lll lll
R 9,8
v5
R gl 5 dll
v 5 dll 2 ?l9,8
ll 5 4,43 m/s m 5
FÍSICA 1 03 69
b) En el supòsit anterior, quina força exerceix el cilindre quina massa (en kg) correspon aquest pes màxim? Con-
sobre les 5 persones que hi van a dins, si cada una d’elles sidereu g 5 9,81 m/s2
té una massa de 55 kg?
T9 cos u 2 (m 1 M) g 5 0 M g 5 T9 cos u 2 mg
N 5 m v2 R 5 5 ? 55 ?1,42 ? 5 5 2 695 N
M g 5 616,4 N
31. [Curs 03-04] El muntatge d’una atracció de fira consisteix M 5 62,8 kg
en una anella horitzontal de 3 m de radi, de la qual pengen
cordes de 4 m de longitud i massa negligible. A l’extrem de 32. Un automòbil entra en un revolt de 120 m de radi a 90 km/h.
cada corda hi ha una cadireta de 2 kg de massa. L’anella Calculeu el mínim peralt que ha de tenir la corba en els dos
gira a velocitat angular constant, al voltant d’un eix vertical casos següents:
que passa pel seu centre.
a) No hi considerem el fregament.
v2 252
tg a 5 —— tg a 5 ———— 5 0,53 a 5 27,99°
Rg 120 ? 9,8
an
a) Calculeu la velocitat angular de l’anella quan la corda
d’una cadireta buida forma un angle de 37º amb la ver- Fr
tical.
mg
u
N cos u
N sen u
an
Fr cos u
Fr sen u
mg
u
El mòdul de la quantitat de moviment inicial del cos és: A) L’impuls que ha actuat sobre la pilota és de:
p0 5 3 ? 3 5 9 kg?m/s a) 6,09 N?s b) 10,15 N?s c) 2,03 N?s
Per tant, la quantitat de moviment i la velocitat finals valen: La b) I 5 10,15 N?s
pf 5 p0 1 Dp 5 9 1 60 5 69 kg?m/s B) La variació de la quantitat de moviment experimentat
pf 69 per la pilota és de:
vf 5 —— 5 —— 5 23 m/s
m 3 a) 10,15 kg ?m/s
FÍSICA 1 04 71
10. Una granada en repòs explota i es divideix en dos frag- 13. [Curs 2002-03] Un projectil de 20 g va a una velocitat ho-
ments, que surten disparats en la mateixa direcció. Si la ritzontal de 300 m/s i s’encasta en un bloc d’1,5 kg que està
velocitat amb què surt el primer fragment és de 115 m/s, inicialment en repòs. Calculeu la velocitat del conjunt just
calculeu la velocitat, en mòdul, del segon fragment, supo- després de l‘impacte.
sant que la massa d’aquest és la tercera part de la massa
del primer. Després feu un diagrama que representi les si- m 5 20 g 5 0,02 kg
tuacions inicial i final. M 5 1,5 kg
Representa la situació abans i després de l’explosió: v0 5 300 m/s
m1
m 2 5 —— Si considerem el sistema format per el projectil i el bloc al qual
3 s’encasta veiem que no actuen forces exteriors, per tant podem
Apliquem el principi de conservació de la quantitat de movi- aplicar la conservació de la quantitat de moviment:
m1
ment, tenint en compte que v 5 0, m 2 5 ——, i aïllem v29. D p 5 ctnt m v0 1 M ? 0 5 (m 1 M) ? v
3
m ? v0 0,02 ? 300
m1 v 5 ———— 5 —————— 5 3,95 m/s
m v0 5 m 1 v19 1 m 2 v29 m 1 ? (2115) 1 —— v29 5 0 m1M 0,02 1 1,5
3
m 1 v29 5 23 m 1 (2115) v29 5 345 m/s
Activitats finals
11. [Curs 1998-99] Suposeu el cas ideal d’una pilota de tennis
de 80 g de massa que xoca contra una paret vertical i tant Qüestions
abans com després de xocar-hi va a 30 m/s i es mou en la
mateixa direcció horitzontal. S’ha conservat la quantitat 1. Raoneu si és certa l’afirmació següent: «El vector quanti-
de moviment de la pilota durant el xoc? Quant val el mòdul tat de moviment és sempre tangent a la trajectòria d’un
de l’impuls realitzat per la paret sobre la pilota? cos en moviment».
La quantitat de moviment de la pilota no s’ha conservat perquè El vector quantitat de moviment sempre té la direcció del vec-
la paret ha efectuat una força sobre la pilota. Tot i que el mòdul tor velocitat ja que és igual al producte escalar d’aquest vector
de la quantitat de moviment de la pilota és el mateix abans i per la massa, que sempre és una quantitat positiva. Com que el
després del xoc, com que hi ha un canvi en la direcció del mo- vector velocitat instantània és tangent en tot punt a la trajec-
viment, també hi ha un canvi en la quantitat de moviment. tòria del mòbil, el vector quantitat de moviment també ho és.
El mòdul de l’impuls realitzat per la paret sobre la pilota és Per tant, l’afirmació anterior és certa.
igual al mòdul de la variació de la quantitat de moviment:
2. Comenteu com són l’impuls mecànic i la variació de la quan-
I 5 Dp titat de moviment en els casos següents:
I, com que estem en un moviment unidimensional podem pres-
cindir del caràcter vectorial. Per tant: a) Una força que actua durant un interval de temps molt
curt.
I 5 D p 5 m vf 2 v0 5 0,08 ? 230 2 30 5 4,8 N?s
L’impuls tindrà un valor petit, ja que l’interval de temps és
12. Calculeu en mòdul la velocitat de retrocés d’un canó que té molt curt.
una massa de 275 kg, sabent que dispara un projectil de
massa 1,4 kg que surt amb una velocitat de 78 m/s. b) Una força molt petita que actua durant un interval de
temps molt llarg.
L’impuls pot tenir un valor apreciable sempre i quan el valor
de l’interval de temps sigui prou gran per a compensar el
valor de la força. Amb els valors típics d’intervals de temps,
però, l’impuls associat a una força molt petita sol ser també
petit.
m 1 5 275 kg, v19 5 ? i c) Una força molt gran que actua durant un interval de
y temps molt curt.
m 2 5 1,4 kg, v29 5 78 m/s t
En aquest cas l’impuls pot tenir un valor apreciable, ja que
Apliquem el principi de conservació de la quantitat de movi- si bé una magnitud és molt petita, l’altra té un valor molt
ment i aïllem v19: gran, donant un valor de I apreciable; lògicament, aquest
m v 5 m 1 v19 1 m 2 v29 275 v19 1 1,4 ? 78 5 0 valor de I dependrà dels valors de F i de Dt.
v19 5 20,4 m/s
3. Comproveu que les unitats en el SI de l’impuls i de la
En mòdul: v19 5 0,4 m/s quantitat de moviment són equivalents.
FÍSICA 1 04 73
Les unitats en el SI de l’impuls són les del producte d’una força sobre el sistema és nul.la (aquesta suposició és prou bona con-
per un temps, és a dir, el Newton per segon. Tenint en compte siderant negligible el fregament entre l’aigua i la barca). Per
que el Newton és igual al quilogram pel metre dividit pel segon tant, s’ha de conservar la quantitat de moviment del sistema i,
al quadrat, obtenim: en conseqüència, la barca adquireix un valor de quantitat de
m m moviment oposat al de l’home. És a dir, la seva velocitat és
N?s 5 kg — s 5 kg — oposada a la de l’home i per això es mou en sentit contrari.
s2 s
És a dir, obtenim les mateixes unitats en el SI que la quantitat 7. Demostreu el principi de conservació de la quantitat de
de moviment, ja que aquest és el producte d’una massa per una moviment en el cas d’un sistema format per 3 partícules.
velocitat.
Suposem que les partícules interaccionen entre sí segons forces
que tendeixen a separar-les; les partícules s’efectuen forces dos
4. Quan disparem amb una escopeta, sentim una força que
a dos, d’acord amb el principi d’acció-reacció. Per tant, totes
ens impulsa cap enrere. Interpreteu aquest fenomen te-
les forces que tenim són:
nint en compte el principi de conservació de la quantitat
de moviment.
F13 F23
Suposem que el projectil surt disparat en sentit positiu de l’eix
de les X; com que la quantitat de moviment inicial és nul.la
(tant el projectil com l’escopeta estan en repòs), i la quantitat
de moviment del projectil després del tret és positiva, la quan- F12 F21
titat de moviment de l’escopeta ha de ser igual a la del projec-
til, però negativa: l’escopeta surt disparada cap enrere, i l’hem
d’agafar ben fort per aguantar-la.
Apliquem el teorema de l’impuls lineal i aïllem v: Calculeu l’impuls mecànic, la quantitat de moviment final i
la velocitat final del cos, suposant que inicialment la seva
I 5 F D t 5 D p m v 2 m v0 5 F Dt
velocitat és de 2,3 m/s.
F Dt 1 m v0
v 5 ——————— Calculem l’impuls, calculant l’àrea del triangle definit pel gràfic
m F-t, tenint en compte que correspon a l’àrea d’un triangle de
26 ? 0,05 1 0,025 ? (223,33) base 0,4 i altura 2,4:
v 5 ——————————————— 5
0,025 0,4 ? 2,4
I 5 àrea 5 ————— 5 0,48 N?s
5 28,67 m/s 5 103,2 km/h 2
4. Una pilota de golf de massa 30 g que està inicialment en Per calcular la quantitat de moviment final, apliquem el teore-
repòs és impulsada pel jugador i agafa una velocitat de ma de l’impuls, amb v0 5 2,3 m/s i m 5 850 g 5 0,85 kg.
104 km/h. Aplicant el teorema de l’impuls mecànic, esti- I 5 D p p 2 p0 5 I
meu quina ha estat la força mitjana efectuada sobre la pilo-
ta, suposant que aquesta ha actuat durant un interval de p 5 I 1 p 0 5 0,48 1 0,85 ? 2,3 5 2,4 N?s
temps de 0,07 s.
Per últim, calculem la velocitat final:
m 5 30 g 5 0,03 kg i
u p 2,4
v 5 104 km/h 5 28,89 m/s u p 5 m v v 5 — 5 ——— 5 2,9 m/s
y m 0,85
Dt 5 0,07 s u
u
t
v0 5 0 7. Sobre una pilota de tennis, de 35 g de massa, actua la força
Dp m v 2 m v 00 donada per l’expressió F (t) 5 22 2 2 ? 102 t, on F només
I 5 F Dt 5 D p F 5 —— 5 ——————— 5 adopta valors positius i t0 5 0. Calculeu:
Dt Dt
0,03 ? 28,89 m 5 35 g 5 0,035 kg; F (t) 5 22 2 2 ? 10 2 t
5 ——————— 5 12,4 N
0,07 a) El temps durant el qual ha actuat la força, i dibuixeu el
gràfic de F en funció de t.
5. Un automòbil que està sortint d’una població per una carre-
tera recta va a una velocitat constant de 50 km/h. Quan ja Com que F només adopta valors positius, tenim que:
n’ha sortit, el conductor, de 64 kg de massa, veu un senyal
22 2 2 ? 10 2 t . 0 2 ? 10 2 t , 22
que li permet augmentar la velocitat fins a 80 km/h, i ac-
celera durant mig minut fins a assolir aquesta velocitat. 22
t , ———— 5 0,11 s
Determineu, aplicant el teorema de l’impuls: 2 ? 10 2
a) La variació de la quantitat de moviment que ha experi- Per tant, F ha actuat entre t 0 5 0 i t 1 5 0,11 s.
mentat el conductor.
El gràfic F-t és (F (0) 5 22 2 2 ? 10 2 ? 0 5 22 N):
vi 5 50 km/h 5 13,89 m/s
vf 5 80 km/h 5 22,22 m/s
D p 5 m ( 2 vi ) 5 64 ? (22,22 2 13,89) 5 533 kg?m/s
vf
14
12
10
8
6
4
2
Determineu la velocitat final del corró. (Indicació: determi- Representem la funció F (t) tenint en compte que la força actua
neu l’impuls calculant, en el gràfic F-t, les àrees per defecte entre t 0 5 0 i t 5 1 s.
i per excés).
j t 0 5 0 F (0) 5 5 2 4 t 5 5 2 4 ? 0 5 5 N
m 5 37 g 5 0,037 kg j t 5 1 s F (1) 5 5 2 4 ? 1 5 5 2 4 5 1 N
vi 5 28,3 m/s
Calculem l’impuls a partir del gràfic F-t. En aquest cas, l’àrea
vf 5 ? tancada per aquest gràfic es compon d’un triangle de base 1 i
altura 5 2 1 5 4, i un rectangle de base 1 i altura 1:
Primer calcularem l’impuls efectuat pel bloc de fusta sobre el
corró calculant l’àrea del gràfic F-t. Com que no és una àrea re- 1?4
I 5 àrea 5 ——— 1 1 ? 1 5 2 1 1 5 3 N?s
gular mesurarem l’àrea per excés i per defecte amb l’ajuda de la 2
quadrícula i tenint en compte que cada quadrícula equival a
0,005 N?s: Apliquem el teorema de l’impuls i aïllem v tenint en compte que
m 5 1,8 kg i v0 5 3,5 m/s:
F (N)
I 5 D p m v 2 m v0 5 I
14
I 1 m v0 I
12 v 5 ————— 5 — 1 v0 5
10 m m
8
3
6 5 —— 1 3,5 5 5,2 m/s
4
1,8
2
10. [Curs 1999-2000] Un cos es mou amb una velocitat de 5 m/s.
0,02 0,04 0,06 0,08 0,10 0,12 t (s) Si de cop es trenca en dues parts iguals de manera que una
d’elles es mou amb una velocitat de 2 m/s en la mateixa
F (N) direcció i sentit que el cos original, quina serà la velocitat
14 (en mòdul, direcció i sentit) de l’altra part?
12
Apliquem la conservació del moment lineal:
10
8 m m
6
m ? 5 5 — ? 2 1 — v9 v9 5 8 m/s
2 2
4
2 L’altra part es mou a 8 m/s en la mateixa direcció i sentit que el
cos original i que la part que es mou a 2 m/s.
0,02 0,04 0,06 0,08 0,10 0,12 t (s)
esquema que representi les situacions inicial i final, i cal- a) S’ha conservat la quantitat de moviment de la primera
culeu la velocitat final de la vagoneta, sabent que aquesta bola?
té una massa de 198 kg i sense tenir en compte el fre-
Dp1 5 m1 (v91 2 v1) 5 0,120 ? (1,8 2 3,8) 5 20,24 kg?m/s.
gament.
No es conserva.
198 ? 6,67 1 71 ? 6,67 5 198 v19 1 71 (22,3) 14. Un dia en què ha nevat força s’ha dipositat una gran quanti-
v19 5 9,89 m/s 5 35,6 km/h tat de neu sobre el sostre d’una estació; en el moment en
què una màquina de tren de 9,1 t passa per l’estació, li cauen
12. Un estudiant de física vol comprovar experimentalment el a sobre 396 kg de neu. Calculeu la velocitat que portava la
principi de conservació del moment lineal en un billar, i màquina, sabent que la seva velocitat final és de 23 km/h i
utilitza un sensor de moviment per tal de determinar les que la neu ha caigut suaument.
velocitats d’una bola abans i després de xocar amb una de m 1 5 9,1 t 5 9,1 ? 103 kg; v1 5 ?
les bandes, i els temps d’impacte. Llança una bola de 120 g
de massa en direcció perpendicular a una de les bandes, m 2 5 396 kg; v2 . 0 (ja que ha caigut suaument)
que rebota en la mateixa direcció. Les velocitats de la bola m T 5 m 1 1 m 2 5 9,1 ? 10 3 1 396 5 9,496 ? 10 3 kg;
mesurades just abans del xoc amb la banda i just després
són, en mòdul, de 3,2 m/s i de 2,8 m/s, respectivament, v9 5 23 km/h 5 6,39 m/s
amb un temps d’impacte amb la banda de 0,15 s.
Apliquem el principi de conservació de la quantitat de movi-
a) S’ha conservat la quantitat de moviment de la bola? ment i aïllem v1:
j Unitat 5. Treball i energia 4. Volem moure un trineu per una pista de gel horitzontal
amb velocitat constant, i apliquem una força de 40 N que
forma un angle de 35º amb l’horitzontal.
Activitats Primer dibuixem un esquema de les forces que actuen sobre el
trineu:
1. Justifiqueu en quines de les situacions següents es realit-
za treball i en quines no:
a) Empenyem un moble molt pesat sense aconseguir moure’l. a
realitzat pel pes del cos, pels components tangencial i I el treball associat val:
normal del pes, i per la força de fregament.
h 1,75
El treball realitzat pel pes és: m ? g ? h 5 7,5 ? 9,8 ? 4 5 294 J W 5 fmín grua d 5 fmín grua ——— 5 8,22 ? 103 ———— 5
sin a sin 30°
El treball realitzat pel component normal del pes no fa treball 5 3,44 ? 104 J
perquè és perpendicular al desplaçament.
Per tant, el treball realitzat pel component tangencial del pes 7. Un cos de massa m està unit a una molla que compleix la
és igual al treball realitzat pel pes que ja hem calculat abans. Si llei de Hooke, segons la funció F 5 8 x, en unitats del SI.
es vol, es pot comprovar: Calculeu el treball necessari per deformar-la 10 cm.
h F (x) 5 8 x x (m) F (N)
Wtan genc 5 m ? g ? sin a ? d 5 m ? g ? sin a ? ——— 5 m ? g ? h
sin a 0 0
El treball realitzat per la força de fregament val: 0,1 0,8
W 5 2m N d 5 2m ? m ? g ? cos a ? d 5
h
5 2m ? m ? g ? cos a ? ——— 5 270,2 J
sin a
5 4,21 ? 104 J
Si a 5 30° s’obté: Determineu el treball realitzat sobre la partícula quan es
desplaça entre les posicions x 5 0, x 5 20 cm, i entre
fmín grua 5 1 250 ? 9,8 (0,35 cos 30° 1 sin 30°) 5 9,84 ? 103 N x 5 20 cm, x 5 50 cm.
80 05 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
La gràfica defineix dues àrees diferents: amb moviment uniformement accelerat i assoleix l’altura
d’1,15 m. Continua amb velocitat constant i, en arribar a
j l’àrea triangular de 10 cm de base i 20 N d’altura:
l’altura de 7,85 m, frena durant 1,1 s fins a aturar-se al
20 ? 0,1 tercer pis. Determineu els treballs i les potències desen-
A1 5 ———— 5 1 volupats pel motor de l’ascensor en els tres trams del seu
2
recorregut.
j l’àrea rectangular de 10 cm de base i 20 N d’altura:
Primer tram:
A2 5 20 ? 0,1 5 2
v0 5 0
Calculem, per tant, el treball W1 realitzat sobre la partícula Dx 5 1,15 m
quan es desplaça entre les posicions x 5 0 i x 5 20 cm com la
Dt 5 1,1 s
suma de les àrees:
1
W1 5 A1 1 A2 5 3 J D x 5 v0 ? Dt 1 — a ? Dt 2
2
i el treball entre x 5 20 cm i x 5 50 cm com: 2 Dx 2 ? 1,15
a 5 ——— 5 ———— 5 1,9 m/s2
W1 5 A1 2 A2 2 A1 5 22 J Dt 2 (1,1)2
10. Calculeu el treball en quilowatts hora i la potència en qui- v 5 v0 1 a ? D t 5 1,9 ? 1,1 5 2,09 m/s
lowatts desenvolupats per un carretó elevador en aixecar
500 kg de totxos i col.locar-los a una altura de 20 m en un Segona llei de Newton
temps de 30 s. Com varia el resultat si els col.loca de cop o F1 2 p 5 m ? a F 5 m ? (a 1 g) 5 1 600 ? (1,9 1 9,8) 5
si els va col.locant, en el mateix temps total, en grups de
250 kg? 5 1,87 ? 104 N
14. Una bomba eleva 10 m3 d’aigua a una altura de 30 m en un Exemples de fonts energètiques no renovables:
temps de 7 minuts i mig. Calculeu la potència de la bomba
j El carbó utilitzat en màquines de vapor antigues. La seva
i el seu rendiment si ha consumit una potència total de
10 kW. energia química es transformava en treball mecànic.
j El petroli emprat per fabricar la benzina que es transforma
103 kg
m 5 10 m3 ? ——— 5 104 kg en treball mecànic dels vehicles.
1 m3
j La fusta, la combustió de la qual també serveix per obtenir
D t 5 7,5 min 5 450 s
vapor amb el qual aconseguir treball mecànic. Si els boscos
D x 5 30 m es sobreexploten, aquesta font energètica és no renovable.
Pc 5 10 kW j El gas natural, també utilitzat per escalfar líquids.
W F?Dx m ? g ? Dx 104 ? 9,8 ? 30
Pu 5 —— 5 ——— 5 ———— 5 —————— 5 j Els producte agrícoles poden ser considerats com no renova-
Dt Dt Dt 450 bles si el sòl se sotmet a una sobreexplotació. L’energia quí-
5 653 W ù 0,65 kW mica que contenen permeten el creixement i el moviment a
altres éssers vius; és a dir, el treball mecànic.
Pu 0,65 kW
h 5 —— 5 ———— 5 0,065 j Els productes ramaders i de la pesca també són no renova-
Pc 10 kW
bles si les fonts són sobreexplotades.
15. En uns grans magatzems, una cinta transportadora de 35 m j Els radioisòtops naturals, l’energia nuclear dels quals s’utilit-
de llarg puja 20 persones de massa total 1 450 kg des de za en les centrals nuclears per obtenir vapor per moure les
la planta baixa fins a la 1a planta, a 6 m d’altura, a una turbines del generador. Tot i que alguns radioisòtops tenen
velocitat de 0,25 m/s. Determineu el rendiment del motor una vida mitjana molt gran, a la llarga s’exhauriran.
de la cinta si aquest ha consumit una potència d’1,56 CV
per pujar les 20 persones. 17. Quin factor influeix més en el valor de l’energia cinètica, la
W 5 F Dy cos a 5 m g D y cos a 5 massa de la partícula o la velocitat?
6 1
5 1 450 ? 9,8 ? 35 —— 5 85 260 J Ec 5 — m v 2
35 2
DW DW 85 260 La velocitat afecta més a l’energia cinètica de la partícula, ja
P 5 —— 5 —— v 5 ———— 0,25 5 609 W
Dt Dy 35 que en l’expressió està elevada al quadrat.
1 CV
P 5 609 W ———— 5 0,828 CV 18. Tenim dos cossos de masses una el doble que l’altra. La ve-
735 W
locitat del cos més lleuger és el doble que la del cos més
Pu 0,828 pesat. Quina afirmació és la correcta? Raoneu-ho.
h 5 —— 5 ———— 5 0,53 53 %
Pc 1,56 a) Els dos tenen la mateixa energia cinètica.
16. Citeu set exemples de fonts energètiques tant renovables b) S’han desplaçat el mateix en el mateix interval de temps.
com no renovables. Quines aplicacions tenen? En quina for- c) El cos més lleuger té el doble d’energia cinètica que el
ma fan treball? cos més pesat.
Exemples de fonts energètiques renovables: d) El cos més pesat té el doble d’energia cinètica que el cos
j L’energia eòlica utilitzada per moure les pales d’un aerogene- més lleuger.
rador o les aspes d’un molí.
j L’energia cinètica d’un riu que fa un treball en moure una Cos 1 Cos 2
sínia.
m1 5 2 m2 m2
j L’energia solar que es pot utilitzar en un forn solar per escal-
far aigua i el vapor obtingut pot moure una turbina. v1 v2 5 2 v1
j L’energia geotèrmica del subsòl que també es pot utilitzar
per escalfar aigua. 1 1
Ec1 5 — m 1 v 21 5 — 2 m 2 v 21 5 m 2 v 21
2 2
j L’energia maremotriu que es pot utilitzar per moure turbines.
1 1
j L’energia de la biomassa a partir de la qual es poden obtenir Ec2 5 — m 2 v 22 5 — m 2 (2 v 21) 5 2 m 2 v 21
biocombustibles, la combustió dels quals es transforma en 2 2
treball mecànic en un vehicle.
Si relacionem les dues expressions:
j L’energia química de la recombinació de l’hidrogen amb l’oxi-
gen es transforma en treball mecànic en alguns vehicles, Ec1 m 2 v 21 1
—— 5 ————— 2 5
— 2 Ec1 5 Ec2
com ara autobusos urbans. Ec2 2 m2v1 2
82 05 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
La resposta correcta és la c). El cos més petit té el doble d’ener- Com que W 5 DEc, llavors:
gia cinètica que el cos més pesat.
dll—2ll——
lll?lll
? 1,46 10 llllllllll
5
——— 1 1 ——2 5
1 30 2
— m (v 2f 2 v 20) 5 W vf 5
19. Amb l’ajut d’una corda aixequem un cos de 4,5 kg, inicial- 2 1 410 3,6
ment en repòs, a una altura de 5 m fent una força de 125 N. 5 16,6 m/s 5 60 km/h
De les següents proposicions, trieu la resposta correcta:
A) El treball efectuat per la força transmesa a través de la 21. Es dispara un projectil de 12 g de massa contra un bloc
corda val: de fusta que es manté fix, i, quan porta una velocitat de
350 m/s, s’hi incrusta tot penetrant una distància de
a) 500 J 9,5 cm. Determineu el treball realitzat sobre el projectil i
b) 750 J determineu la força que, en mitjana, ha efectuat el bloc.
23. Quines de les forces següents són conservatives? Raoneu La força gravitatòria és conservativa, això vol dir que el treball
la resposta. que desenvolupa sobre un cos que es mou entre dues posicions
és independent del camí seguit. Per tant, per als dos grups de
a) La força elàstica exercida per un resort helicoïdal. muntanyencs la força de la gravetat ha desenvolupat el mateix
b) La força de resistència efectuada per l’aire sobre un avió treball.
que vola.
26. Un alpinista de 80 kg escala 300 m per hora en ascensió
c) La força gravitatòria exercida pel Sol sobre la Terra. vertical. Quina energia potencial gravitatòria guanya cada
d) La força de fregament exercida pel terra sobre les rodes hora?
d’un automòbil que frena. Ep 5 m g h 5 80 ? 9,8 ? 300 5 235 200 J 5 2,35 ? 105 J
Les forces de les opcions a) i c) (elàstica i gravitatòria) són 27. Un espeleòleg de 75 kg de massa baixa a una cova en des-
conservatives. cens vertical. Si la cova té una profunditat de 500 m, quina
Les opcions b) i d) corresponen a forces no conservatives (fre- és la variació d’energia potencial gravitatòria quan arriba al
gament). fons de la cova?
D Ep 5 m g h 2 0 5 75 ? 9,8 ? (2500) 5 2367 500 J 5
24. Un cos es mou des d’un punt A fins a un punt B i després 5 23,68 ? 105 J
torna al punt A. Si al punt B té la mateixa velocitat que
a l’inici però quan torna de nou al punt A la seva velocitat
28. Un grup d’alumnes raona que, quan estirem una molla una
és menor, trieu quines de les següents afirmacions són
distància determinada, l’energia potencial elàstica que
certes. Justifiqueu les respostes:
emmagatzema la molla és la meitat de la que emmagatze-
a) En l’anada de A a B, la força neta sobre el cos és zero. ma quan s’estira una distància doble que l’anterior. Esteu
d’acord amb aquest raonament? Justifiqueu la resposta.
b) En l’anada de A a B, totes les forces que actuen són con-
servatives. L’afirmació és errònia perquè l’energia elàstica depèn del qua-
drat de la deformació. Per tant, si s’estira una longitud meitat,
c) En el tram de tornada de B a A, actua alguna força no l’energia elàstica queda reduïda en un factor 4:
conservativa.
E0 1/2 k (Dl)02 (D l)02 (Dl)02 1
d) En el cicle total, totes les forces que actuen són conser- —— 5 —————— 2 5 ——— 2 5 —————
2
5—
Ef 1/2 k (Dl)f (Dl)f (2 (Dl)0) 4
vatives.
L’afirmació a) només és certa si la direcció de la velocitat no ha 29. Un cos de 200 g de massa està subjectat a una molla de
canviat. En el cas que no hagi canviat en mòdul però sí en di- constant recuperadora k 5 1 000 N/m. El conjunt està recol-
recció, hi ha hagut una acceleració i, per tant, ha actuat una zat en un pla horitzontal on negligim els fregaments. Si se-
força. Perquè l’afirmació a) sigui certa cal que en tot moment la parem el conjunt 20 cm de la posició d’equilibri, calculeu:
velocitat sigui constant en mòdul i direcció ja que pot ser que a) L’energia potencial elàstica que té la molla en aquesta
hagi actuat una força durant un cert temps i després una altra posició.
força per retornar el cos a la velocitat inicial. Aquestes forces 1 1
fan treballs oposats però no són necessàriament oposades. Ep 5 — k x2 5 — ? 1 000 ? 0,22 5 20 J
2 2
L’afirmació b) és falsa. Tot i que l’energia cinètica s’ha mantin-
gut constant en el tram d’A a B, pot ser que hagin actuat forces b) El treball que hem fet per portar el cos a aquesta posició.
no conservatives el treball de les quals s’hagi compensat entre W 5 D Ep 5 20 J
si. Pensem, per exemple, en una força motriu oposada a una
força de fregament de manera que la velocitat del mòbil es 30. Una molla que està penjada del sostre té una constant elàs-
manté constant. tica de 2 500 N/m. Si al seu extrem s’hi penja una massa de
L’afirmació c) és falsa perquè una força conservativa en un tram 25 kg, quina longitud s’allarga la molla? Quina energia po-
de recorregut no tancat pot provocar un canvi en la veloci- tencial elàstica emmagatzema?
tat del cos. F 5 k Dx m g 5 k Dx
L’afirmació d) és falsa. Si en un cicle hi ha variació de l’energia mg 25 ? 9,8
cinètica, necessàriament ha actuat alguna força no conservati- Dx 5 —— 5 ———— 5 0,098 m
k 2 500
va sobre el cos.
1 1
Ep 5 — k x 2 5 — ? 2 500 ? 0,0982 5 12 J
25. Dos grups de muntanyencs assoleixen el mateix cim par- 2 2
tint del mateix punt; el primer grup ha seguit un camí més
curt però més abrupte, mentre que el segon ha anat per un 31. Un automòbil de massa 1 000 kg està parat just en el mo-
camí amb un desnivell menys acusat però més llarg. Per a ment de pujar una rampa. Arrenca i agafa una velocitat de
quin dels dos grups la força de la gravetat ha desenvolupat 54 km/h quan ha arribat a una altura de 5 m per damunt del
un treball més gran? Raoneu la resposta. punt de partida. Calculeu l’energia mecànica adquirida.
84 05 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
1 b)
E 5 Ec 1 Ep 5 — m v 2 1 mgh
2
v 5 54 km/h 5 15 m/s h
1 b
E 5 — ? 1 000 ? 152 1 1 000 ? 9,8 ? 5 5 161 500 J 5
2
5 1,62 ? 105 J Demostreu, suposant que aconsegueix que la joguina pugi
fins a dalt en els dos casos a velocitat constant i tenint en
32. Suposant que tota l’energia cinètica d’un automòbil es
compte que no actua la força de fregament:
transformés en energia potencial gravitatòria, fins a quina
altura podria pujar l’automòbil si portés una velocitat de a) Que la força que ha de fer és diferent en un cas que en
120 km/h? l’altre.
1
D Ep 5 2DEc m ? g ? h 5 — m v2 F 5 m a. Com que la velocitat és constant, a 5 0.
2
Fa 5 px 5 p sin a
1 2
120 2
——
v2 3,6 Fb 5 px 5 p sin b
h 5 —— 5 ————— 5 57 m
2g 2 ? 9,8 Com que a . b sin a . sin b Fa . Fb
33. Un cos de 5 kg cau des de 10 m d’altura, arriba a terra i re- b) Que el treball és el mateix en els dos casos.
bota fins a una altura de 8 m. Calculeu l’energia mecànica Wa 5 Fa xa 5 p sin a xa
inicial i la final.
h
Ei 5 m g h0 5 5 ? 9,8 ? 10 5 490 J Tenim en compte que sin a 5 ——
xa
Ef 5 m g hf 5 5 ? 9,8 ? 8 5 392 J h
Si substituïm: Wa 5 p —— xa 5 p h
xa
Fem el mateix per calcular Wb :
Activitats finals
Wb 5 Fb xb 5 p sin b xb
Qüestions h
Tenim en compte que sin b 5 ——
1. Si una força realitza un treball negatiu hem de concloure xb
que la força: h
Si substituïm: Wb 5 p —— xb 5 p h
xb
a) És perpendicular al desplaçament.
D’on veiem que Wa 5 Wb .
b) Té un component en sentit contrari al desplaçament.
c) La força varia amb el temps. 3. Justifiqueu el fet que el treball, la potència i l’energia són
d) Es tracta d’una situació impossible, ja que el treball mai magnituds escalars.
no pot ser negatiu. El treball és el producte escalar del vector força pel vector des-
Trieu la resposta correcta. plaçament. Per tant, és un escalar. Si no es domina el càlcul
vectorial, es pot justificar tenint en compte que el treball és la
La resposta correcta és la b). Recordem que el treball ve donat projecció de la força en la direcció del desplaçament.
per l’expressió: W 5 F (cos a) d, on F és el mòdul de la força i La potència ve donada pel quocient entre el treball i l’interval
a és l’angle entre la força i el desplaçament de mòdul d. Per de temps. Com que totes dues magnituds són escalars, el seu
tal d’obtenir un valor negatiu, cal que l’angle tingui un valor quocient també ho és.
comprès entre 90 i 270º. Això equival a dir que la força té
un component de sentit contrari al desplaçament. L’energia també és una magnitud escalar donat que l’energia i
el treball són magnituds equivalents.
2. Un nen vol fer pujar la seva joguina per plans inclinats di-
ferents que tenen la mateixa alçària (fig. 5.44). 4. Si el treball realitzat per una força determinada dismi-
nueix fins a la quarta part quan la distància recorreguda
a) disminueix fins a la meitat, de quina força es tracta? Ex-
pliqueu-ho detalladament.
h Dx W
Si D x9 5 ——, tenim W9 5 —. Aquest cas correspon a la força
a 2 4
elàstica ja que el treball depèn del quadrat del desplaçament.
FÍSICA 1 05 85
5. Per a un motorista que parteix del repòs i accelera unifor- Com que es compleix que W 5 DEc, aleshores:
mement augmentant de velocitat:
Per al primer cos:
A) La potència que desenvolupa el motor: 1 1 m2 m2 ? v 22
2F ? d1 5 2— m1 ? v 21 5 2— —— ? (2 v2)2 d1 5 ————
a) augmenta. b) disminueix. c) és constant. 2 2 2 F
Com que la potència es pot expressar com P 5 F ? v, en aug- Per al segon cos:
mentar la velocitat, la potència també augmenta. Per tant, 1 m2 ? v 22
l’opció correcta és la a). 2F ? d2 5 2— m2 ? v 22 d2 5 ————
2 2F
B) El treball efectuat pel motor és: El cos de massa recorre el doble de distància. L’opció correcta
a) positiu. b) negatiu. c) nul. és la b).
El treball efectuat és positiu perquè l’energia cinètica aug- 9. Volem que el treball realitzat per anar des del punt A fins al
menta. L’opció correcta és la a). punt B (fig. 5.45) sigui el mateix fent-lo pel recorregut 1
Trieu les respostes correctes. que fent-lo pel recorregut 2. Com ha de ser la força que hi
actua?
6. La normativa vigent sobre vehicles pesants els obliga a por- 2
tar un aparell que en limita la velocitat.
Raoneu si això té relació amb l’energia cinètica que poden
A B
acumular respecte dels vehicles més lleugers, si circulen a
1
la mateixa velocitat.
1
Ec 5 — m v 2
2
La força que hi actua ha de ser conservativa per tal que el tre-
L’augment de massa comporta un augment de l’energia cinèti- ball realitzat sigui independent del recorregut seguit.
ca del vehicle, si aquest està en moviment; i per una mateixa
velocitat, un vehicle amb més massa acumula més energia ci- 10. Quin tipus d’energia és emmagatzemada en les situacions
nètica. següents?
7. Una mateixa força resultant actua sobre una moto i sobre a) Un arc que ha estat tensat a punt de llançar una fletxa.
una pilota de tennis al llarg d’un mateix desplaçament en Energia potencial elàstica.
la mateixa direcció i sentit. La variació de l’energia cinètica
és més gran en: b) Una bola de billar que es mou damunt la taula quan és
a) La moto. impulsada pel tac.
c) Totes dues tindran la mateixa energia cinètica. c) L’aigua d’un dipòsit situat a l’última planta d’un edifici
que abasteix els veïns dels pisos inferiors.
Si la força realitzada i el desplaçament són iguals, del teorema
del treball i l’energia cinètica, W 5 D Ec , tenim que la varia- Energia potencial gravitatòria.
ció de l’energia cinètica també és la mateixa. Per tant, la res-
posta correcta és la c). 11. És possible que la velocitat d’un cos estigui dirigida cap a
l’est i la força que actua sobre ell cap a l’oest? Raoneu la
8. Un cos té una massa que és la meitat que la d’un altre cos, resposta.
però porta una velocitat doble. Si en un moment determi-
nat apliquem sobre tots dos la mateixa força de frenada, És possible sempre i quan el cos estigui en moviment, per
l’espai que recorrerà el primer cos serà, respecte del que exemple quan sobre el cos actua la força de fregament.
recorrerà el segon:
12. Tenim dos cossos en repòs. La massa d’un és el doble de
a) La meitat.
la de l’altre. L’altura en què es troba el més lleuger és el
b) El doble. doble que la del més pesat. Demostreu que els dos cossos
tenen:
c) La quarta part.
d) El quàdruple. Cos 1 Cos 2
m2 m1 m2 5 2 m1
Dades: m1 5 ——
2
h1 5 2 h2 h2
v1 5 2 v2
86 05 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
a) La mateixa energia potencial gravitatòria. 2. Sobre un cos de 2,5 kg en repòs s’aplica durant 10 s una
força de 3 N i una altra de 4 N en direccions perpendiculars
Ep1 5 m 1 g h 1 5 m 1 g 2 h 2
entre si. Com a conseqüència, el cos es mou en la direcció
Ep2 5 m 2 g h 2 5 2 m 1 g h 2 de la força de 4 N. Si en aquesta direcció no actua cap altra
força més, calculeu:
D’on deduïm que Ep1 5 Ep2.
13. De les frases següents, quines són correctes? Quines in- a) El treball de la força resultant.
correctes? Justifiqueu la vostra resposta.
F 4
a) L’energia cinètica d’un cos és negativa quan ho és la F 5 m a a 5 — 5 —— 5 1,6 m/s2
seva velocitat. m 2,5
Incorrecta. L’energia cinètica depèn del quadrat de la velo- 42 llll
FR 5 dll 25l 5 5 N
1 32 5 dll
citat i sempre és positiva.
3
b) El rendiment d’una màquina mai no pot ser més gran tg a 5 — 5 0,75 a 5 36,87°
4
que la unitat.
1 1
Correcta. Mai es pot gastar més treball del que es disposa. D x 5 — ? a D t 2 5 — ? 1,6 ? 102 5 80 m
2 2
c) L’energia potencial elàstica pot assolir valors negatius. W 5 F D x cos a 5 5 ? 80 ? cos 36,87° 5 320 J
Incorrecta. L’energia potencial elàstica sempre és positiva,
tant si la molla està comprimida com si està allargada. b) El treball realitzat per la força de 3 N.
Problemes 45¡
1. Calculeu el treball que realitza una noia amb una motxilla
de 15 kg.
a) L’aguanta 5 min mentre espera entrar a l’institut per
començar les classes.
a) El treball que realitza cada una de les forces que actuen
W 5 F Dr Dr 5 0 W 5 0
sobre el carretó.
b) Es dirigeix a l’aula caminant a velocitat constant. Wp 5 0
v 5 constant F 5 0 W 5 0 WN 5 0
b) El treball total. Comproveu que és igual al treball que c) Calculeu a partir de la representació gràfica el treball
realitza la força resultant. total realitzat per la força.
WT 5 Wp 1 WN 1 WFf 1 WF 5 20,965 1 88,39 5 87,42 J 1r tram: W1 5 F1 D x 5 500 ? 40 5 20 000 J
FT 5N 1p1 Ff 1F 2n tram: W2 5 F2 D x 5 2500 ? (70 2 40) 5 215 000 J
Fx 5 Fx cos a 3r tram: W3 5 F3 D x 5 0
Ff 5 m N
WT 5 W1 1 W2 1 W3 5 20 000 2 15 000 5 5 000 J
FTx 5 Fx 2 Ff 5 25 ? cos 45° 2 0,1 ? 1,92 5 17,48 J
FTy 5 0 5. Volem fer pujar un bloc de 50 kg a velocitat cons-tant per
un pla inclinat de 4 m d’alçària i 5 m de longitud, mitjan-
WT 5 FT x cos a 5 17,48 ? 5 ? cos 0° 5 87,42 J çant una força aplicada en la mateixa direcció i sentit del
desplaçament del cos. Calculeu:
4. Un cos de massa 100 kg es mou segons un moviment recti-
lini, d’acord amb la figura 5.47.
v (m/s)
20
10
A) La longitud natural de la molla és: b) Calculant el treball realitzat amb la gràfica i aplicant el teo-
rema del treball i l’energia cinètica.
a) 8,0 cm
b) 12,7 cm Ho farem de les dues maneres per els dos primers trams:
c) 20,7 cm 1r tram:
Faplicada 5 2Felàstica 5 k Dx Dx 5 3 m
Faplicada 6 F 12
k 5 ————— 5 ————— 5 150 N/m a) F 5 m ? a a 5 — 5 —— 5 4,44 m/s2
Dx 4 ? 1022 m 2,7
Faplicada 18 22l1lll
5 dll 2 ?ll llll
4,44 ? 3l 5 5,5 m/s
L’allargament val: Dx 5 ———— 5 ——— 5 12 cm
k 150
A partir d’aquest valor trobem la longitud natural de la molla: b) W 5 àrea 5 12 ? 3 5 36 J
x0 5 x 2 Dx 5 24,7 2 12 5 12,7 cm 1
DEc 5 W 5 — m (v 2 2 v 20)
2
Per tant, l’opció correcta és la b).
a) 0,96 J 2n tram:
c) 0,48 J Dx 5 3 m
F 12
La diferència entre l’energia potencial elàstica a cada posi- a) F 5 m ? a a 5 — 5 —— 5 4,44 m/s2
ció és el treball per a passar d’una a altra: m 2,7
v2 2 v 20
3 4 v 20ll
v 5 dll 1ll
2 alll
Dxl 5
1 1 D x 5 —————
W 5 — k (D xf)2 2 (Dx0)2 5 — 150 (0,122 2 0,042) 5 2a
2 2
5 0,96 J 5,l
5 dll 5llllll
2 1 2 ?ll llll
4,44 ? 3l 5 7,6 m/s
Per tant, l’opció correcta és la a).
b) W 5 àrea 5 12 ? 3 5 36 J
7. Sobre un cos de 2,7 kg actua la força donada pel gràfic se- 1
güent: DEc 5 W 5 — m (v 2 2 v 20)
2
F (N)
v5 dllv ll1ll——
2
0
2W
m
lll
5 d 5,5 1 ——— 5 7,6 m/s
lllllllll2ll
2
2,7
ll
? 36
12
Per el tercer tram no podem utilitzar el primer mètode ja que la
força no és constant i, per tant, l’acceleració tampoc. Veiem
doncs que el segon mètode té més aplicacions que no pas el
primer.
X (m) 3r tram:
3 6 9 v0 5 7,6 m/s
Si a la posició x 5 0, la velocitat del cos és de 2 m/s, deter- 12 ? 3
mineu les velocitats del cos quan ha assolit les posicions b) W 5 àrea 5 ——— 5 18 J
2
x 5 3 m, x 5 6 m i x 5 9 m.
1
Per determinar les velocitats demanades podem fer-ho de dues DEc 5 W 5 — m (v 2 2 v 20)
2
maneres diferents:
a) Mitjançant la segona llei de Newton per determinar l’accele-
ració i utilitzant després les equacions del MRUA,
v5 dllv ll1ll——
2
0
2 ll
m
Wl
5 d 7,6 1 ——— 5 8,4 m/s
lllllllll2ll
2
2,7
ll
? 18
FÍSICA 1 05 89
8. Una grua aixeca una biga de 100 kg a una altura de 15 m i a) Si empenyeu la vagoneta amb una força de 100 N durant
després desplaça la càrrega horitzontalment 10 m a veloci- 50 s sense aconseguir que la vagoneta es mogui.
tat constant.
W 5 100 ? 0 5 0 J
a) Quant val el treball realitzat?
b) Si l’empenyeu amb una força constant de 200 N en la
W 5 F D y 5 m g D y 5 100 ? 9,8 ? 15 5 14 700 J direcció de la via, fent un recorregut 50 m en 10 s.
W 5 200 ? 50 5 10 000 J
b) Quina potència útil té la grua si tarda 1 min a alçar la
biga? c) Si empenyeu la vagoneta amb una força de 500 N que fa
W 14 700 un angle de 60° amb la via, i la vagoneta recorre 100 m
P 5 — 5 ———— 5 245 W
t 60 en 12,65 s.
W 5 500 ? 100 ? cos 60° 5 25 000 J
c) Quin és el rendiment de la grua si ha consumit una po-
tència de 450 W?
d) Calculeu la potència desenvolupada en els tres apartats
245
h 5 —— 5 54 % anteriors.
450 Pa 5 0
W 10 000
9. Un objecte de 10 kg és arrossegat per una pista horitzontal Pb 5 — 5 ———— 5 1 000 W
una distància de 10 m, amb una força constant de 100 N t 10
que forma un angle de 60° amb la direcció del desplaça- 25 000
ment. La força de fregament d’aquest objecte amb el terra Pc 5 ———— 5 1 976,28 W
12,65
és de 60 N. Calculeu:
F 5 100 N 11. Un ascensor de massa 850 kg, que porta dues persones a
l’interior de 70 kg i 75 kg de massa, puja des de la planta
Ff 5 6 N baixa fins al 7è pis en 45 s. Si cada pis té una altura de 3 m,
quina potència ha de desenvolupar el motor de l’ascensor si
el rendiment de la instal.lació és del 55 %.
mtotal 5 850 1 70 1 75 5 995 kg
D y 5 7 ? 3 5 21 m
a) El treball realitzat per la força aplicada, per la força de Dt 5 45 s
fregament i per la força pes.
h 5 55 %
Wp 5 m g Dx cos a 5 m g Dx cos 90° 5 0
W 5 F ? D y 5 m ? g ? D y 5 995 ? 9,8 ? 21 5 204 771 J
WF 5 F Dx cos a WF 5 100 ? 10 ? cos 60° 5 500 J
W 204 771
Pu 5 —— 5 ———— 5 4 550,47 W 5 6,19 CV
WFf 5 Ff D x cos a 5 26 ? 10 5 260 J Dt 45
1
x 5 — a t2 t 5
2
dll—2all—x 5 dll—2l4,4
?ll
10l
—— 5 2,13 s
12. Un camió de 60 tones porta una velocitat de 72 km/h i de
sobte frena. Si s’atura 10 s després, quina ha estat la potèn-
cia mitjana de la frenada?
WF 500
PF 5 —— 5 ——— 5 234,52 W m 5 60 t 5 60 000 kg
t 2,13
v 5 72 km/h 5 20 m/s
WFf 60
PFf 5 —— 5 ——— 5 28,17 W 1
t 2,13 W 5 D Ec W 5 0 2 — m v 2 5
2
Pp 5 0 1
5 2— ? 60 000 ? 20 2 5 21,2 ? 107 J
2
10. Una vagoneta que té una massa de 200 kg es troba sobre
una via horitzontal. Calculeu el treball que es fa en els ca- W 1,2 ? 107
P 5 — 5 ———— 5 1,2 ? 106 W
sos següents: t 10
90 05 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
13. Es vol dissenyar el teleesquí d’una pista d’esquí per a prin- a) Quina és la força de fregament?
cipiants que té 150 m de llarg i un pendent d’angle 20º.
F 2 Ff 5 m a Ff 5 F 2 m a 5 100 2 10 ? 5 5 50 N
El teleesquí ha de poder arrossegar simultàniament 40 es-
quiadors, de 75 kg de massa mitjana, a una velocitat de b) A quina velocitat es mou als 20 s?
12 km/h, i els cables que els estiren han de formar un angle
de 40º amb la pista. Si el motor que mou tot el sistema té v 5 v0 1 a t 5 10 1 5 ? 20 5 110 m/s
un rendiment del 75 %, i sabem que el coeficient de fre-
gament que presenta la pista val, de mitjana, 0,09, quina c) Quin espai recorre durant aquest temps?
ha de ser la potència que ha de tenir el motor d’aquest sis- 1 1
tema? x 5 v0 t 1 — a t 2 x 5 10 ? 20 1 — ? 5 ? 202 5 1 200 m
2 2
b) L’automòbil puja per un pendent del 7 %. c) Raoneu si el cotxe s’aturarà just abans o després del
semàfor.
Quan la velocitat és màxima i el cotxe puja per un pendent,
la potència subministrada pel motor és igual a la suma de la Perquè el cotxe s’aturi abans del semàfor, ha d’anul.lar tota
potència dissipada per la força de fregament i la potència la Ec que porta amb el treball realitzat pels frens. Dels resul-
associada al component tangencial del pes: tats dels apartats a) i b) veiem que la Ec inicial del cotxe és
més gran que el treball que realitzen els frens en els 50 m.
a 5 arc tg 0,07 5 4°
Per tant, el cotxe s’aturarà després del semàfor.
m ? m ? g ? Dx 1 m ? g ? sin a Dx
Pmotor 5 ——————————————— 5
Dt 19. Ajudat per dos companys, empenyeu un automòbil que està
5 m ? g ? (m 1 sin a) ? vmàx inicialment parat amb una força constant de 1 000 N i el
cotxe es mou 10 m. Una vegada s’ha desplaçat els 10 m,
60 ? 735 el cotxe porta una velocitat de 3 m/s. La massa de l’auto-
vmàx 5 ———————————— 5 18,2 m/s 5 66 km/h
1 375 ? 9,8 (0,11 1 sin 4) mòbil és de 600 kg.
Calculeu:
c) L’automòbil baixa per un pendent del 6 %.
Quan la velocitat és màxima i el cotxe baixa per un pendent, a) Quin és el treball que heu fet?
la potència subministrada pel motor més la potència del W 5 F D x 5 1 000 ? 10 5 10 000 J
component tangencial del pes és igual a la potència dissipa-
da per la força de fregament: b) Quina és l’energia cinètica de l’automòbil en acabar el
a 5 arc tg 0,06 5 3,4° recorregut assenyalat?
m ? g ? sin a D x m ? m ? g ? Dx 1 1
Pmotor 1 ———————— 5 ——————— Ec 5 — m v 2 5 — ? 600 ? 32 5 2 700 J
Dt Dt 2 2
Pmotor 5 m ? g (m 2 sin a) ? vmàx c) Quin és el treball que s’ha perdut? En què s’ha trans-
60 ? 735 format?
vmàx 5 ————————————— 5
1 375 ? 9,8 (0,11 2 sin 3,4) WT 2 Ec 5 10 000 2 2 700 5 7 300 J
5 64,6 m/s 5 232 km/h S’ha transformat en calor.
17. Un projectil de 250 g travessa una paret de 0,30 m de gruix. 20. Per treure l’aigua d’un pou que està a 45 m de profunditat
La velocitat quan penetra a la paret és de 300 m/s i quan disposem d’una bomba d’una potència de 2 CV que pot treu-
en surt és de 90 m/s. Calculeu el treball sobre el projectil i re’n 80 L cada mig minut.
la resistència de la paret.
a) Quin treball efectua la bomba en aquest temps? En què
1 1 1 es converteix aquest treball?
W 5 D Ec 5 — m v 2 2 — m v 20 5 — m (v 2 2 v 20 ) 5
2 2 2 Tenint en compte que la densitat de l’aigua és d’1 g/cm3,
1 els 80 L corresponen a 80 kg. Per tant, el treball desenvolu-
5 — ? 0,250 ? (902 2 3002) 5 210 237,5 J pat per la bomba en el temps de mig minut és:
2
W 10 237,5 W 5 mgh 5 80·9,8·45 5 35 280 J
W 5 F D x F 5 —— 5 ————— 5 34 125 N
Dx 0,3 Aquest treball s’ha invertit en augmentar l’energia potencial
de l’aigua, ja que aquesta està ara a 45 m d’altura respecte
18. Un conductor circula a 80 km/h per una avinguda; a 50 m hi de la posició que ocupava en el pou, i podem concloure que
ha un semàfor que es posa vermell i el conductor frena. L’au- també correspon a l’energia útil Eu desenvolupada per la
tomòbil i el conductor tenen una massa total de 1 000 kg, i bomba.
la força de frenada que hi actua és de 2 000 N.
b) Quina energia es perd en aquest temps? En què es con-
Calculeu: verteix aquesta energia?
a) L’energia cinètica inicial del cotxe.
Per determinar l’energia perduda Ep en aquest temps hem de
v0 5 80 km/h 5 22,22 m/s calcular l’energia consumida Ec en mig minut, i restar-li
l’energia utilitzada en pujar l’aigua, que és l’energia Eu cal-
1 1
Ec 0 5 — m v 20 5 — ? 1 000 ? 22,222 5 246 914 J 5 culada a l’apartat anterior. Prèviament expressem la potèn-
2 2 cia consumida en unitats del SI:
5 2,47 ? 105 J Pc 5 2 CV ? (735 W/1 CV) 5 1 470 W
b) El treball realitzat per la força de frenada en els 50 m. Ec 5 P Dt 5 1 470 W ? 30 s 5 44 100 J
W 5 2Ff D x 5 22 000 ? 50 5 2100 000 J 5 2105 J Ep 5 Ec 2 Eu 5 44 100 2 35 280 5 8 820 J
92 05 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Si tenim en compte que part de l’energia consumida es perd c) La variació de l’energia potencial gravitatòria si puja
en forma de calor a causa del fregament entre les parts des del 2n pis fins al terrat de l’edifici?
mòbils del motor de la bomba i pel seu circuit elèctric, de-
duïm que aquesta energia perduda es converteix en calor. D Ep 5 m g Dh 5 60 ? 9,8 ? (12 ? 3,5 2 2 ? 3,5) 5 20 580 J
dlll—2mlEll
— 5 d ——————— 5 153,62 m/s
ll2lll lll?ll
10ll
b) L’energia potencial gravitatòria que té si viu al 8è pis. c ? 1,18 8
v5
Ep 5 60 ? 9,8 ? 8 ? 3,5 5 16 464 J 10 000
FÍSICA 1 06 93
j Unitat 6. Conservació v 20 2 v f2
Ep0 1 Ec0 5 Ecf 1 Epf h 5 h0 1 ————— 5
2g
de l’energia 8,332 2 52
5 20 1 —————— 5 22,3 m
2 ? 9,8
Activitats
Quan té una velocitat de 5 m/s, l’ascensor es troba en un
1. Un ascensor es troba aturat en el 5è pis d’un edifici. Si punt situat entre el 5è pis i el 6è pis.
cada pis té una alçària de 4 m i es trenca el cable de l’as-
censor, calculeu: 2. Llancem des del terra, verticalment cap amunt, amb energia
a) La velocitat amb què l’ascensor arribarà a terra. mecànica de 1 250 J, un cos de 5 kg. Calculeu l’altura que
assolirà el cos i la velocitat inicial.
1
Ep0 5 Ec m g h0 5 — m v 2
2
2 gllhll
v 5 dll 2 ?lll
0 5 dll 9,8 ?ll
5 ll
? 4 5 19,8 m/s
E 5 1 250 J
b) La posició de l’ascensor respecte del terra quan tingui
una velocitat de 18 km/h. E
E 5 Ep 5 m g h h 5 ——
mg
18 km/h 5 5 m/s
1 250
1 h 5 ———— 5 25,51 m
Ep0 5 Ep1 1 Ec1 m g h 0 5 m g h 1 1 — m v 21 5 ? 9,8
2
1
9,8 ? 20 5 9,8 h 1 1 — ? 52 h1 5 18,7 m
2
1
E 5 Ec 5 — m v 2 v 5
2
dlll—2mlll
E
—
a) L’altura màxima a què arribarà la saltadora. e) La velocitat amb què arriba a terra, tot negligint el fre-
gament amb l’aire.
Per trobar l’altura màxima a la qual arriba la saltadora, hem
de buscar primer el component de la velocitat en la direcció A l’apartat c) ja hem vist que, just en tocar a terra, l’energia
Y, perquè ja sabem que la velocitat en la direcció X es manté cinètica coincideix amb l’energia cinètica inicial. Per tant,
sempre constant ja que no actua cap força en aquesta direc- la velocitat just en tocar a terra és igual a la velocitat ini-
ció. En canvi, en la direcció Y actua la força pes que trans- cial del salt:
forma part de l’energia cinètica en energia potencial gravita- v 5 6,5 m/s
tòria.
Els components de la velocitat inicial valen: 5. Sobre una superfície horitzontal hi ha un objecte de 200 g
de massa unit a una molla de constant elàstica 2 000 N/m.
v0x 5 v0 cos a 5 6,5 cos 45º 5 4,6 m/s Si separem l’objecte 10 cm de la posició d’equilibri i el
v0y 5 v0 sin a 5 6,5 sin 45º 5 4,6 m/s deixem anar, calculeu, sense tenir en compte el fregament,
la velocitat quan:
L’altura màxima ve donada per: m 5 200 g 5 0,2 kg
v20 4,62 D l0 5 10 cm 5 0,1 m
Ec0y 5 Epf h 5 —— 5 ———— 5 1,08 m ø 1,1 m
2g 2 ? 9,8 k 5 2 000 N/m
b) L’energia cinètica en el punt d’altura màxima. Com que totes les forces que actuen són conservatives podem
aplicar la conservació de l’energia mecànica.
En el punt d’altura màxima, l’energia cinètica és deguda al
component de la velocitat en la direcció X: a) El cos passa per la posició d’equilibri.
1 1 1 1 1 1
Ec 5 — m v 20x 5 — 65 ? 4,62 5 687,7 J ø 688 J E0 5 Ef — m ? 02 1 — k ? Dl 20 5 — m ? v2 1 — k ? 02
2 2 2 2 2 2
c) La potència desenvolupada per la força de contacte del
terra sobre la saltadora si ha actuat durant 0,1 s. v5 dlll—mkl ? Dl 5 dlll—20,2000
lllll
—— ? 0,1 5 10 m/s
dlll—mklllll
( Dl 2 Dl ) 5 d ——— (0,1 2 0,05 ) 5
l llllllllll lllllllllll llllllllllll
component de la velocitat en la direcció X no s’altera i que 2 000
el component de la velocitat Y en arribar a terra té el ma- v5 2
0
2 2 2
0,2
teix valor absolut que el valor inicial. Per tant:
5 8,66 m/s
W 5 DEc 5 Ecf 2 Ec0 5
1 1 6. El mecanisme d’una pistola de joguina té una molla de
5 0 2 — mv 20 5 2— ? 65 ? 6,52 5 21 373 J
2 2 constant elàstica de valor 150 N/m, si la comprimim 5 cm
per carregar-la. Calculeu la velocitat que comunicarà a un
I la potència desenvolupada val (prenem el treball en valor projectil de 10 g.
absolut):
Es compleix el principi de conservació de l’energia mecànica ja
W 1 373
P 5 —— 5 ———— 5 13,7 kW que la força elàstica és una força conservativa, per tant:
Dt 0,1
E0 5 Ef Epe 5 Ec
d) El treball fet pel pes des que la saltadora s’eleva des de
1 1 1 1
terra fins que torna a tocar terra. — k x2 5 — m v2 — ? 150 ? 0,052 5 — ? 0,01 ? v2
2 2 2 2
La força pes no fa treball perquè la saltadora, en tocar terra,
arriba a la mateixa altura inicial. No hi ha variació de la
seva energia potencial gravitatòria i, per tant, la força pes
v 5 0,05 ? dlll—0,01
lll
150
— 5 6,12 m/s
no fa treball.
Aquest resultat també s’obté si considerem el recorregut de la 7. Un bloc de 3 kg de massa avança a 2 m/s sobre una superfí-
saltadora: parteix del punt A on inicia el salt i arriba al punt cie horitzontal sense fregament. Si en el camí es troba una
B on toca el terra. Si portéssim la saltadora del punt B al punt molla de constant elàstica 40 N/m, quina és la compressió
A, tindríem un recorregut tancat. En el tram que va de B a A, màxima de la molla?
la força pes és perpendicular al desplaçament i no fa treball.
A més, en ser el pes una força conservativa, el treball total
en el cicle és nul. I com que de B a A no es fa treball, es
conclou que de A a B la força pes tampoc fa treball.
FÍSICA 1 06 95
10 2 —2 m v 2 1 (m g h 2 0) 5 2m m g (cos a) d 5
b) La distància que recorre el cos si puja per un pla inclinat 1 2
de 45º, sense fregament. 0
igual al producte d’aquesta força per la velocitat a què es 15. Observem com dos ocells que volen seguint trajec tòries
desplaça el mòbil. Si la potència desenvolupada és la màxi- rectilínies xoquen i després cauen a terra. Aquest fet con-
ma possible (6 CV 5 6 ? 735 W), la velocitat també serà tradiu el principi de conservació de la quantitat de movi-
màxima: ment i la conservació de l’energia cinètica?
Pmàx 6 ? 735 Aquest fet no contradiu el principi de conservació de la quanti-
vmàx 5 ——— 5 —————— 5 0,09 m/s tat de moviment perquè actuen forces externes al sistema for-
F 5 ? 103 ? 9,8
mat pels dos ocells. Aquestes forces són els seus pesos que
d) El rendiment de la grua si la velocitat real d’elevació provoquen que apareguin components de la quantitat de movi-
mitjana ha estat de 4 m/min. ment en la direcció Y que no existien abans del xoc.
Tenint en compte la velocitat mitjana, és a dir, suposant Tampoc es contradiu el principi de conservació de l’energia
que la força aplicada sempre és la mateixa, el rendiment és: perquè l’augment de l’energia cinètica que té lloc després del
xoc es deu al treball fet per la força pes. L’energia total sempre
4 es conserva.
——
F vreal 60
h 5 ———— 5 ——— 5 74 % En aquest cas, augmenta l’energia cinètica però disminueix
F vmàx 0,09 l’energia potencial gravitatòria.
13. Una bola de 20 g de massa es mou sense fregament damunt 16. Un cos de 2 kg es mou a una velocitat de 5 m/s i un altre
d’una superfície a 10 m/s, i xoca contra una altra bola que cos de 3 kg es mou a 2 m/s en la mateixa direcció però en
està en repòs. A conseqüència del xoc, que és perfectament sentit contrari. Quina energia es desprèn en el xoc entre
elàstic, la primera bola surt llançada cap enrere amb una tots dos cossos, si aquest és perfectament inelàstic?
velocitat de 5 m/s. Calculeu la massa de la segona bola.
m1 5 20 g m2 i
u
v1 5 10 m/s v2 5 0 y
u
v19 5 25 m/s v 29 t
m1 v1 1 m2 v2 5 m1 v19 1 m2 v29 i
y
v1 1 v 19 5 v 2 1 v 29 t
18. Dues boles de massa 1 kg i 0,5 kg, que avancen per un pla
horitzontal en la mateixa direcció i sentit, i a velocitats
respectives de 4 m/s i 2 m/s, xoquen. Com a conseqüència
del xoc varien de velocitat a 3 m/s i 4 m/s, respectivament.
Calculeu el coeficient de restitució i l’energia dissipada en
el xoc.
mT 5 2 kg
p1 1 p2 1 p3 5 0
9,22 ? 10221 i 1 5,33 ? 10221 j 1 p 3 5 0
p 3 5 29,22 ? 10221 i 2 5,33 ? 10221 j
98 06 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
v52i C) Només un cos no arriba justament al peu de la torre,
quan toca a terra. Quin?
v 19 54i
a) El que llancem horitzontalment.
v 29 5 v 2 cos 60° i 1 v 2 sin 60° j 5 0,5 v 2 i 1 0,87 v 2 j
b) El que llancem verticalment cap amunt.
v 39 5 v 3 cos 60° i 2 v 3 sin 60° j 5 0,5 v 3 i 2 0,87 v 3 j
c) El que llancem verticalment cap avall.
p 5 p1 1 p2 1 p3
La resposta correcta és: a). El cos llançat horitzontalment
3 m v 5 m v1 1 m v 2 1 m v 3 3 v 5 v1 1 v2 1 v 3 arriba a terra desplaçat en la direcció X a causa del compo-
nent de la velocitat en aquesta direcció. Els altres dos cos-
3 ? 2 i 5 4 i 1 (0,5 v 2 i 1 0,87 v 2 j ) 1 (0,5 v 3 i 2 0,87 v 3 j )
sos no tenen aquest component de la velocitat.
6 5 4 1 0,5 v 2 1 0,5 v 3 i D) El mòdul de la velocitat en tocar a terra és:
y
0 5 0,87 v 2 2 0,87v 3 t
a) Més gran pel cos que llancem cap amunt.
v2 5 v3
b) Més gran pel cos que llancem cap avall.
2 5 0,5 v 2 1 0,5 v 2 v 2 5 2 m/s c) El mateix en tots tres cossos.
v 29 5 0,5 ? 2 i 1 0,87 ? 2 j 5 ( i 1 1,74 j ) m/s
La resposta correcta és: c). El mòdul de la velocitat és el
v 39 5 0,5 ? 2 i 2 0,87 ? 2 j 5 ( i 2 1,74 j ) m/s mateix en els tres cossos per la mateixa raó que la donada
en l’apartat A). De tota manera es pot comprovar a partir de
les equacions de la cinemàtica.
Activitats finals
3. Per què augmenten de temperatura els frens d’un automòbil
després d’aturar-lo?
Qüestions
Part de l’energia mecànica que porta el cotxe es va transmetent
1. En què es transforma el combustible que posem als vehicles? al terra i als frens en forma de calor, i això és la causa que el
En fer accionar el motor i produir energia mecànica. cotxe disminueixi la seva velocitat.
2. Des de dalt d’una torre deixem anar tres cossos idèntics 4. Dos blocs de massa diferent pengen dels extrem d’un fil,
amb la mateixa velocitat inicial, però en direccions dife- que és inextensible i de massa negligible. Aquest passa
rents: un verticalment cap amunt, un altre horitzontalment per la gorja d’un politja sense fregament. Si deixem el
i el tercer verticalment cap avall. Si no tenim en compte sistema en llibertat, justifiqueu:
el fregament amb l’aire...
A) Es conservarà l’energia mecànica del sistema?
A) L’energia cinètica amb què arriben a la base és: a) Sí.
a) Més gran per al que llancem cap amunt. b) No.
b) Més gran per al que llancem cap avall. c) Depèn de com siguin els valors de les masses dels
c) La mateixa per a tots tres cossos. blocs.
La resposta correcta és: c). Els tres cossos arriben amb la La resposta correcta és: a). L’energia del sistema es conser-
mateixa energia cinètica perquè tenen els mateixos valors va perquè no hi ha fregament.
de massa i d’energia cinètica inicial i la força gravitatòria
fa el mateix treball en els tres cossos. Per tant, els tres te- B) Es conservarà l’energia mecànica de cada bloc?
nen el mateix augment en la seva energia cinètica. a) Sí, pel principi de conservació de l’energia.
B) L’energia cinètica amb què arriben a la base de la torre és: b) No, perquè hi ha forces internes.
a) La mateixa que la que tenien a l’inici. c) Depèn de com siguin els valors de les masses dels
blocs.
b) Més gran que la de l’inici, pel treball fet per la for-
ça pes. La resposta correcta és: b). L’energia mecànica de cada bloc
c) Més petita que la de l’inici pel treball fet per la força no es conserva, només la del sistema. Inicialment els dos
pes. blocs tenen una energia cinètica nul.la i un cert valor d’ener-
gia potencial gravitatòria. Posteriorment, tot i que els dos
La resposta correcta és: b). L’energia cinètica augmenta a blocs tinguin la mateixa energia cinètica, tenen diferents
causa del treball fet per la força pes. Treball que és positiu valors d’energia potencial gravitatòria. Les forces internes
perquè té la mateixa direcció que el desplaçament en la di- que provoquen que l’energia mecànica de cada bloc no es
recció Y. conservi són les tensions del fil.
FÍSICA 1 06 99
C) La variació de l’energia cinètica del sistema: 7. A) Imagineu-vos que escalfem masses iguals de ferro,
plom i mercuri, que inicialment estan a 15 ºC, i utilit-
a) És igual al treball fet per totes les forces sobre el zem el mateix focus de calor. Sense fer cap càlcul, jus-
sistema. tifiqueu quina arribarà abans als 30 ºC.
b) És igual al treball fet només per les forces conserva-
Nota: S’han de consultar les taules de la calor específica
tives.
de cada material.
c) És nul.la perquè les forces internes fan un treball nul.
El plom perquè la calor específica és menor i necessitarà
La resposta correcta és: a). Pel teorema del treball i de menys calor per augmentar la seva temperatura.
l’energia cinètica, la variació d’aquesta és deguda a totes les
forces que actuen sobre el sistema. Si no hi ha fregament, B) Tenim dos objectes aparentment iguals a la mateixa
les úniques forces que actuen són els pesos dels cossos ja temperatura; els apliquem la mateixa quantitat de calor
que les forces internes (tensions) s’anul.len entre si. i observem que un objecte ha augmentat la seva tempe-
ratura 10 ºC mentre que l’altre l’ha augmentada 15 ºC.
Raoneu a què pot ser degut i marqueu l’opció correcta:
5. Quan un cos queda en repòs a terra després d’haver caigut
d’una certa altura: a) Són de diferents materials.
a) En què s’ha transformat l’energia potencial gravitatò- b) Són de diferents materials i la seva massa és diferent.
ria que tenia inicialment?
c) La seva massa és diferent.
En energia calorífica i energia de deformació del cos.
d) Poden ser totes les altres respostes però necessitem
b) On ha anat a parar aquesta energia? dades per comprovar-ho.
6. Considereu un xoc elàstic unidimensional entre dos cossos 8. Tenim dos cossos la massa d’un dels quals és molt més
de massa igual. Trieu les respostes correctes per a cada gran que la de l’altre. Si xoquen elàsticament, deduïu qui-
situació: na és la velocitat de cada cos després del xoc a cadascuna
d’aquestes situacions i poseu-ne exemples quotidians:
A) Si un d’ells està en repòs, després del xoc: a) Si inicialment el cos amb més massa està en repòs i
a) El que estava en repòs ha de continuar en repòs i l’altre es mou amb una velocitat determinada.
l’altre canvia el sentit del seu moviment. m1 . m2
b) El que estava en repòs adquireix la velocitat de l’al-
tre, mentre que el que es movia abans del xoc queda Cos 1 Cos 2
en repòs.
m1 m2
c) Tots dos queden units i es mouen a la meitat de la
velocitat d’abans del xoc. v1 5 0 v2
La resposta correcta és: b). Quan dos cossos amb la mateixa Apliquem el principi de conservació de la quantitat de mo-
massa xoquen elàsticament, intercanvien les seves veloci- viment.
tats. Això vol dir que el cos que estava en repòs abans del m1 v1 1 m2 v2 5 m1 v19 1 m2 v29
xoc, després de xocar adquireix la velocitat que tenia el cos
en moviment abans del xoc i aquest es queda en repòs. Posant els valors tenim:
m 1 ? 0 1 m 2 v2 5 m 1 v19 1 m 2 v29
B) Si es mouen a una certa velocitat en sentits contraris,
després del xoc: Quan m 1 . m 2 simplifiquem:
a) Cadascun canvia el sentit del seu moviment però 0 5 m 1 v19 v19 5 0
manté el mateix mòdul de la velocitat que duia abans
del xoc. Utilitzem també l’expressió deduïda en la unitat en combi-
nar el principi de conservació de la quantitat de moviment i
b) Cadascun canvia el sentit del seu moviment i s’inter- de l’energia cinètica, que és:
canvien els valors del mòdul de les velocitats d’abans
del xoc. v1 1 v 19 5 v 2 1 v 29
c) Queden units i es mouen a la mateixa velocitat, que Posant els valors que coneixem tenim:
és el valor mitjà de les velocitats d’abans del xoc. 0 5 v 2 1 v 29 v 29 5 2v 2
La resposta correcta és: b). Pel mateix argument que en El cos que estava en moviment canvia el sentit del movi-
l’apartat anterior, els dos cossos d’igual massa intercanvien ment, no modificant el mòdul de la seva velocitat, i el cos
les velocitats en xocar elàsticament. que està quiet continua en repòs.
100 06 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Un exemple d’aquest cas és el d’una pilota que rebota con- Sí que és possible. Un exemple és un xoc inelàstic en què es
tra una paret. conserva la quantitat de moviment i no es conserva l’energia
cinètica.
b) Si inicialment el cos amb menys massa està en repòs i
l’altre es mou amb una velocitat determinada.
11. [Curs 99-00] Es produeix una explosió en un sistema aï-
llat. Justifiqueu quina o quines de les següents afirma-
Cos 1 Cos 2 cions són correctes:
m1 m2 a) No varia ni la seva quantitat de moviment ni la seva
v1 v2 5 0
energia cinètica.
b) Varia la seva quantitat de moviment però no la seva
Apliquem el principi de conservació de la quantitat de mo- energia cinètica.
viment.
m1 v1 1 m2 v2 5 m1 v19 1 m2 v29 c) Varien la seva quantitat de moviment i la seva energia
cinètica.
Posant els valors tenim:
d) No varia la seva quantitat de moviment, però sí la seva
m 1 v1 1 m 2 0 5 m 1 v19 1 m 2 v29 energia cinètica.
Quan m 1 . m 2 simplifiquem:
Les afirmacions a), b) i c) són falses perquè en el sistema aïllat
m 1 v1 5 m 1 v19 v19 5 v1 es conserva la quantitat de moviment en absència de forces
externes. També es conserva l’energia total però no necessària-
Utilitzem també l’expressió deduïda en la unitat en combi-
ment l’energia cinètica. En el cas d’una explosió, part de l’ener-
nar el principi de conservació de la quantitat de moviment i
gia interna (química) es transforma en energia cinètica. Per
de l’energia cinètica, que és:
tant, l’opció d) és correcta.
v1 1 v 19 5 v 2 1 v 29
Posant els valors que coneixem tenim: Problemes
v1 1 v 1 5 v 29 v29 5 2 v1
1. Des d’una torre de 20 m d’alçària disparem verticalment
El cos que estava en moviment canvia continuament mo- cap amunt una bala de 5 g de massa amb una velocitat de
vent-se en el mateix sentit i a la mateixa velocitat i el cos 50 m/s:
que estava en repòs es mou amb una velocitat el doble de
la que porta l’altre i en el mateix sentit. a) Quina altura assoleix?
Un exemple d’aquest cas és el d’un petit mòbil que és en- Ep0 1 Ec0 5 Ep1
vestit per un mòbil amb més massa, per exemple: una fur- 1
goneta que xoca contra un ciclista. m g h 0 1 — m v 02 5 m g h 1
2
9. Un cos en repòs esclata i es divideix en dos fragments. Jus- 1
9,8 ? 20 1 — ? 502 5 9,8 h 1 h 1 5 147,55 m
tifiqueu que les velocitats dels dos fragments han de tenir 2
la mateixa direcció. Tindran el mateix sentit, o sentits con-
traris? Raoneu-ho.
En tota explosió es conserva la quantitat de moviment; com
que inicialment aquesta és nul.la, també ha de ser-ho després
de l’explosió. Per tant, les quantitats de moviment dels dos
fragments han de ser iguals en mòdul però de sentit contrari.
Inici: p i 5 0
Final: p f 5 p 1 1 p 2 5 m1 v 1 1 m 2 v 2
Com que p i 5 p f
Igualant, tenim que:
m2 b) Quina és la velocitat amb què arriba al terra?
0 5 m1 v 1 1 m 2 v 2 v 1 5 2 —— v 2
m1
Ep 0 1 E c0 5 E c2
10. [Curs 98-99] És possible que en un cert procés es conservi 1 1
la quantitat de moviment d’un sistema de partícules però m g h 0 1 — m v 20 5 — m v 22
2 2
que no se’n conservi l’energia cinètica? Si la resposta és
negativa, raoneu-ho. Si la resposta és afirmativa, poseu- 1 1
9,8 ? 20 1 — ? 502 5 — v 22 v 2 5 53,78 m/s
ne un exemple. 2 2
FÍSICA 1 06 101
c) A quina altura es troba quan va a 20 m/s? Quina energia e) L’energia cinètica quan arriba a terra.
cinètica i potencial té a aquesta altura?
1 1
Ep0 1 E c0 5 Ep3 1 Ec3 Ec2 5 — m v 22 5 — ? 0,02 ? 62,612 5 39,2 J
2 2
1 1
m g h 0 1 — m v 20 5 m g h 3 1 — m v 23 4. Una nedadora de massa m salta d’un trampolí de 5 m d’altu-
2 2
ra. Calculeu la velocitat amb què arriba a l’aigua si es deixa
1 1
9,8 ? 20 1 — ? 502 5 9,8 ? h 3 1 — ? 202 h 3 5 127,14 m caure i si es llança amb una velocitat inicial de 18 km/h.
2 2
18 km/h 5 5 m/s
1 1
Ec3 5 — m v 23 5 — ? 5 ? 1023 ? 202 5 1 J 1
2 2 2 g h0l
Ep0 5 Ecf m g h0 5 — m v 2f vf 5 dllll
2
Ep 5 m g h 3 5 5 ?1023 ? 9,8 ? 127,14 5 6,23 J
l2 ? 9,8 ? 5 5 9,90 m/s
vf 5 dllllll
2. Llancem verticalment cap amunt un cos de 2 kg a una velo-
Ep0 1 Ec0 5 Ecf
citat de 20 m/s. Calculeu quina energia potencial gravitatò-
ria tindrà quan la velocitat que duu sigui de 10 m/s. 1 1 1 1
m g h 0 1 — m v 20 5 — m v 2f g h0 1 — v 20 5 — v 2f
Ec0 5 Ec1 1 Ep1 Ep1 5 Ec0 2 Ec1 2 2 2 2
1 1 1 1
Ep1 5 — m (v 20 2 v 21 ) 5 — ? 2 ? (202 2 102) 5 300 J 9,8 ? 5 1 — ? 52 5 — v 2f vf 5 11,09 m/s
2 2 2 2
3. Des d’una torre disparem cap amunt una bala de 20 g de 5. Un paracaigudista de 100 kg de massa, inclòs l’equipament,
massa a una velocitat de 36 km/h. Si arriba fins a 200 m es deixa caure des d’un avió que vola a 2 km d’altura. Si no
d’altura, calculeu: se li obrís el paracaigudes, calculeu, tot negligint les forces
de fregament:
1 1
m g h 0 1 — m v 20 5 m g h 1 Ep0 5 Ec2 1 Ep2 m g h0 5 — m v 22 1 m g h2
2 2
1 1
9,8 h0 1 — ?102 5 9,8 ? 200 h 1 5 194,9 m 9,8 ? 2 000 5 — ? 352 1 9,8 h2 h2 5 1 937,5 m
2 2
b) La velocitat amb què arriba a terra. 6. Un muntacàrregues aixeca un cos de 280 kg de massa al 20è
pis d’un edifici; si cada pis té 3 m d’alçària, calculeu:
1
Ep1 5 Ec2 m g h1 5 — m v 22 a) L’energia potencial del muntacàrregues.
2
2 g hl1 5 dlllllllll
v2 5 dllll 2 ? 9,8 ? 200 5 62,61 m/s Ep 5 m g h 5 280 ? 9,8 ? (3 ? 20) 5 164 640 J
dlllll
—— 5 d ————— 5 34,29 m/s
d) L’energia potencial a dalt de la torre. 2E llllllllll
2 ? 164 640
c
v5
Ep1 5 m g h 1 5 0,02 ? 9,8 ? 194,9 5 38,2 J m 280
102 06 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
7. A cadascun dels caps d’una corda que passa per una politja 1 k x2
fixa hi ha un cos penjat: un de 200 g i l’altre de 100 g. Si Epe 5 Epg — k x2 5 m g h h 5 ——— 5
2 2mg
inicialment estan en repòs i a la mateixa altura, quin recor-
regut han fet quan van a 10 m/s? 80 ? 0,32
5 —————— 5 1,47 m
2 ? 0,25 ? 9,8
a) Es negligeix el fregament.
v 5 10 m/s
1
Ei 5 0 i Ec 5 Ep — m v 2 5 m g h
y Ei 5 E f 2
Ef 5 0 t
v2 202
1 h 5 —— 5 ———— 5 20,41 m
0 5 Ecf 1 Epf 5 — (m1 1 m2) v 2f 5 m1 g (2h) 1 m2 g h 2g 2 ? 9,8
2
h h 20,41
1 sin 30° 5 — x 5 ———— 5 ———— 5 40,81 m
0 5 — (0,2 1 0,1) ?102 1 9,8 h (0,1 2 0,2) x sin 30° sin 30°
2
0 5 15 2 0,98 h b) El fregament entre el cos i el terra és de 0,15.
15 WFf 5 DE WFf 5 Ep 2 Ec
h 5 ——— 5 15,31 m
0,98
Ff 5 m N 5 m m g cos a i
u
h y
8. Calculeu la velocitat d’un pèndol d’1 m de longitud quan sin 30° 5 —— h 5 Dx sin 30° u
passa per la vertical, si es deixa anar des d’una posició que Dx t
forma un angle de 40° respecte de la vertical. 1
2Ff Dx 5 m g h 2 — m v 2
2
1
2m m g cos a Dx 5 m g h 2 — m v 2
2
m
1
1
2m g cos 30° Dx 5 g Dx sin 30° 2 — v 2
2
1
20,15 ? 9,8 ? cos 30°? Dx 5 9,8 ? Dx ? sin 30° 2 — ? 202
2
13. Calculeu la quantitat de calor que és necessària per elevar la WFf 5 DEc 2m m g cos a Dx 5 Epf 2 Eci
temperatura d’1 g d’una peça de coure, de 20 ºC fins a 35 ºC. h h
sin 60° 5 —— D x 5 ————
Dades: la calor específica del coure és 385 J?kg21?K21. Dx sin 60°
Amb l’expressió de la calor trobem: 1
2m m g cos 60° Dx 5 m g h 2 — m v 22
Q 5 c ? m ? DT 5 385 ? 0,001 ? (35 2 20) 5 25,77 J 2
h 1
14. Deixem anar un cos des del punt A (fig. 6.30). Calculeu 2m g cos 60° ———— 5 g h 2 — v 22
sin 60° 2
l’altura a què està quan arriba al punt B, si:
cos 60° 1
B 20,2 ? 9,8 ? ———— h 5 9,8 h 2 — ? 3,29 2
sin 60° 2
A
21,13 h 5 9,8 h 2 5,43 h 5 0,50 m
1m 50 cm
30¡ 60¡
15. En el punt més alt d’un pla inclinat de 10 m de longitud i
2 m d’alçària hi ha un cos de 2 kg de massa. Si el deixem
a) No hi ha fregament. baixar lliscant per aquest pla inclinat, calculeu la velocitat
Ep0 5 Epf m g h0 5 m g h f amb què arriba a baix, tenint en compte que la força de
fregament que s’oposa al moviment és de 5 N.
h0 5 h f 5 1 m
WFf 5 DE
WFf 5 Ff Dx 5 25 ? 10 5 250 N
Ep 5 m g h 5 2 ? 9,8 ? 2 5 39,2 N
WFf 5 E c 2 Ep E c 5 Ep 1 WFf 5 39,2 2 50 5 210,8 J
b) L’energia mecànica perduda pel fregament i el valor de a) L’energia perduda en forma de calor per fregament.
la força de fregament.
D E 5 WFnc
WFf 5 D E 5 Ecf 2 Eci 5 256 2 313,6 5 257,6 J
1
WFf 257,6 Wfnc 5 Ec 2 Ep Wfnc 5 — m v 2 2 m g h 5
Ff 5 ——— 5 ———— 5 25,76 N 2
Dx 10 1
5 — ? 2 ? 32 2 2 ? 9,8 ? 0,8 5 26,68 J
2
17. Damunt d’una taula horitzontal hi ha, en un extrem, un cos
de 500 g de massa i, enganxat a aquest cos, n’hi ha un altre b) El coeficient de fregament.
penjant de 400 g de massa. Tots dos cossos estan connec-
tats per una politja. Tenint en compte que el coeficient de b 0,6
cos a 5 — x 5 dllllllllll
0,82 1 0,62 5 1 cos a 5 ——
fregament dinàmic entre el cos i la superfície horitzontal x 1
és de 0,2, calculeu, quan els cossos tinguin una velocitat de
5 m/s: WFnc
WFnc 5 2m m g cos a D x m 5 2——————— 5
m g cos a Dx
26,68
5 2——————— 5 0,57
2 ? 9,8 ? 0,6 ? 1
a) L’espai recorregut.
h 5 Dx
1
2m m1 g Dx 5 — (m1 1 m2) v 2 2 m2 g D x
2
1
20,2 ? 0,5 ? 9,8 ? Dx 5 — (0,5 1 0,4) ? 52 2 0,4 ? 9,8 ? Dx
2
20,98 Dx 5 11,25 2 3,92 Dx
DE 5 WFf
2,94 D x 5 11,25 D x 5 3,82 m
Ec 2 Ep 5 WFf
b) El treball de fricció. i i
1 1
x 5 x 0 1 v0 Dt 1 — D t 2 u x5 — a t2 u
WFf 5 2m m1 g Dx 5 20,2 ? 0,5 ? 9,8 ? 3,82 5 23,74 J a y 2 y
u u
v 5 v0 1 a Dt t v5 at t
c) La pèrdua d’energia potencial de la massa de 400 g.
D Ep 5 0 2 m g Dx 5 20,4 ? 9,8 ? 3,82 5 214,97 J 1 2x 2 ? 25
x 5 — v t v 5 —— 5 ——— 5 10 m/s
2 t 5
d) L’energia cinètica total.
1 1 h 5 Dx sin a 5 25 ? sin 30° 5 12,5 m
Ec 5 — (m1 1 m 2) v 2 5 — (0,5 1 0,4) ? 52 5 11,25 J
2 2 Ec 2 Ep 5 2m m g cos a D x
1
18. Un cos de 2 kg de massa baixa per un pla inclinat de 80 cm — m v 2 2 m g h 5 2m m g cos a Dx
d’altura i 60 cm de base. Quan arriba a baix la velocitat és 2
de 3 m/s. Calculeu: 1
— v 2 2 g h 5 2m g cos a Dx
2
1
— 102 2 9,8 ?12,5 5 2m ? 9,8 ? cos 30° ? 25 m 5 0,34
2
WFf 5 2m m g cos a Dx 5 20,34 ? 2 ? 9,8 ? cos 30° ? 25 5
5 2145 J
FÍSICA 1 06 105
20. Damunt d’una taula horitzontal hi ha, en un extrem, un cos 22. Un cos de 0,5 kg inicialment en repòs llisca per un pla in-
de 2 kg de massa i, enganxat a aquest cos, n’hi ha un altre clinat de 3 m de longitud i un angle de 30° sobre l’eix ho-
penjant de 3 kg de massa. Tots dos cossos estan connectats ritzontal fins que xoca amb la molla de constant elàstica
per una politja. Tenint en compte que el coeficient de fre- 300 N/m situada al final del pla inclinat (fig. 6.31). Calcu-
gament dinàmic entre el cos i la superfície horitzontal és de leu la velocitat d’impacte del cos amb la molla i la màxima
0,2, calculeu, quan els cossos han recorregut una distància compressió de la molla:
de 2 m:
30¡
1 1
Ec 5 — (m1 1 m 2) v 2 5 — ? (3 1 2) ? 4,512 5 50,96 J
2 2
y
23. Llancem per un pendent i cap amunt un cos de 300 kg de 1,2 ? 2 2 1,3 ? 3,3 5 1,2 v 19 1 1,3 v 29 i
massa amb una velocitat inicial de 50 m/s. Calculeu fins a y
2 1 v 19 5 23,3 1 v 29 t
quina altura pujarà, si mentre puja es dissipen 7,5 ? 104 J
d’energia mecànica a causa de les forces de fregament. 21,89 5 1,2 v 19 1 1,3 v 29 i
y
v 19 5 v 29 2 5,3 t
1
m g h 2 — m v 2 5 Wfnc
2
1
300 ? 9,8 h 2 — 300 ? 502 5 27,5 ?104
2
2 m 2 3,3 m 5 m v 19 1 m v 29 i
2 940 h 2 375 000 5 27,5 ?104 h 5 102,04 m y
2 1 v 19 5 23,3 1 v 29 t
24. Dues boles de billar de masses m1 i m2, que duen velocitats 21,3 5 v 19 1 v 29 i
inicials de 2 m/s i 3,3 m/s respectivament, experimenten y
2 1 v 19 5 23,3 1 v 29 t
un xoc frontal. Si la primera es mou cap a la dreta i la sego-
na cap a l’esquerra, calculeu les velocitats finals en els ca- 21,3 5 v 19 1 v 29
sos següents, suposant que el xoc és perfectament elàstic. 5,3 5 2v 19 1 v 29
—————————
a) m1 5 150 g, m2 5 250 g
4 5 / 2 v 29 v 29 5 2 m/s
v 19 5 25,3 1 v 29 v 19 5 23,3 m/s
26. [Curs 04-05] Un vagó de massa 1 000 kg es desplaça a una 28. Una pilota de 500 g de massa es deixa caure verticalment
velocitat constant de 5 m/s per una via horitzontal sense des d’una certa alçada. La pilota impacta amb el terra a una
fricció. En un moment determinat xoca amb un altre vagó velocitat de 5,4 m/s i rebota verticalment fins a arribar a
de massa 2 000 kg que estava aturat, de manera que des- un punt d’altura màxima de 120 cm. Des de quina altura
prés de la col.lisió queden units. Calculeu: inicial s’ha deixat caure la pilota? Quant val el coeficient de
restitució del xoc pilota-terra? Quanta energia s’ha perdut
a) La velocitat que tindrà el conjunt després del xoc. en el xoc?
Dades: En tocar al terra, tota l’energia potencial s’ha transformat en
m1 5 1 000 kg energia cinètica, així trobem l’altura inicial:
2
m2 5 2 000 kg vf 5,42
Ecf 5 Ep0 h 5 —— 5 ———— 5 1,49 m ø 1,5 m
v1 5 5 m/s 2g 2 ? 9,8
v2 5 0 Si la pilota arriba a una altura d’1,2 m, vol dir que després de
v19 5 v29 5 v9 xocar amb el terra té una velocitat que val:
m1 ? v1 1 m2 ? 0 5 (m1 1 m2) ? v9 El coeficient de restitució del xoc de la pilota amb el terra val:
k 5 0,8
2(v 19 2 v 29) 2(v 19 2 v 29)
k 5 —————— 0,8 5 —————— 3,2 5 2v 19 1 v 29
v1 2 v 2 2 2 (22)
m1 v1 1 m2 v2 5 m1 v19 1 m2 v29
2 ? 2 1 1 ? (22) 5 2 v19 1 1 v29 2 5 2 v19 1 v29
3,2 5 2v19 1 v29 i
y
a) La velocitat amb què es mou el conjunt després del xoc. 2 5 2 v19 1 v29 t
quina velocitat ha impactat la bola de plastilina sobre el 33. Un vagó amb una massa de 50 Tm es mou amb una velocitat
bloc. de 12 km/h i xoca contra una plataforma de 30 Tm de massa
que es troba en una via i s’enganxen. Calculeu:
31. Un camió d’una tona de massa viatja a 72 km/h; de sobte 34. [Curs 05-06] Una bola d’acer xoca elàsticament contra un
xoca amb un cotxe de 500 kg de massa que es troba aturat. bloc d’1 kg inicialment en repòs sobre una superfície plana
Determineu el vector velocitat després de l’impacte si que- horitzontal. En el moment del xoc la bola té una veloci-
den escastats i quina és l’energia perduda a causa de l’im- tat horitzontal de 5 m/s. El coeficient de fricció dinàmic
pacte. entre la superfície i el bloc és de m 5 0,2. Com a conse-
qüència del xoc, el bloc recorre 2 m abans d’aturar-se. Cal-
v 5 72 km/h 5 20 m/s culeu:
pi 5 1 000 ? 20 5 20 000 kgm/s i
y
pf 5 (1 000 2 500) v t
20 000
v 5 ———— 5 13,33 m/s 5 48 km/h
1 500
a) La velocitat del bloc just després del xoc.
1 1
DE 5 — mT v 2 2 — m1v 21 5 DE 5 Wfnc Ecf 2 Eci 5 2Ff D x
2 2
1 1 1
5 — 1 500 ? 13,332 2 — 1 000 ? 202 5 266 666,67 J 0 2 — m2 v292 5 2m m2 g Dx
2 2 2
1
32. Un nucli d’urani es desintegra en dos fragments de — v292 5 m g Dx v29 5 dlllllll
2 m g Dx 5
2
2,5 ?10225 kg i 1,5 ?10225 kg. Determineu la relació entre
les velocitats dels dos fragments en què es desintegra el 5 dlllllllllll
2 ? 0,2 ? 9,8 ? 2 5 2,8 m/s
nucli, si no tenim en compte altres partícules de masses
negligibles. b) La massa de la bola d’acer.
p inicial 5 pfinal 0 5 m1 v1 1 m2 v 2 m1v1 5 m1v19 1 m2v29 i
y
v1 1 v19 5 v2 1 v29 t
0 5 2,5 ? 10 225 v1 1 1,5 ? 10 225 v2
v1 1,5 ? 10 225 3 m1 ? 5 5 m1v1 1 1 ? 2,8 i
—— 5 2—————— 5 2— 5 20,6 y
v2 2,5 ? 10 225 5 5 1 v19 5 0 1 2,8 v19 5 2,8 2 5 5 22,2 m/s t
FÍSICA 1 06 109
5 m1 5 22,2 m1 1 2,8 (5 1 22) m1 5 2,8 masses queden unides i el conjunt puja per la guia fins a
una altura h de 60 cm (punt C). Sabent que en la meitat AB
2,8 de la guia no hi ha fricció, però en l’altra meitat sí, calculeu:
m1 5 —— 5 0,4 kg
7,2
a) La velocitat amb què m1 xoca contra m2.
c) L’energia cinètica perduda per la bola en el xoc elàstic.
pi 1 pj m2v2 5 (m1 1 m2) v9
1 1 m2v2 0,6 ? 4
DE 5 Ecf 2 Eci 5 — m1v192 2 — m1v 21 5 v9 5 ————— 5 ————— 5 3 m/s
2 2 m1 1 m2 0,6 1 0,2
1 1 1 1 1
5 — 0,4 ? (22,2)2 2 — 0,4 ? 52 5 24,03 J (m1 1 m2) v92 2 — m2v 22 5 — 0,8 ? 32 2 — 0,6 ? 42 5
2 2 2 2 2
5 1,2 J
35. [Curs 99-00] Es llança una pedra de 20 kg de massa amb
una velocitat inicial de 200 m/s que forma un angle de 30º b) El treball de la força de fricció en el tram BC.
amb l’horitzontal.
1 1
a) Quant valdrà la seva energia mecànica en el punt més alt Epe 5 Ec — k A2 5 — (m1 1 m2) v92
de la seva trajectòria? 2 2
1 1
E 5 constant E 5 — m v2 5 — 20 ? 2002 5 4 ? 105 J
2 2
A 5 v9 dlllllllll
———— 5 3 d —— 5 0,12 m
m 1m
1
k
2lll0,8
lll
500
b) Quina ha estat la variació de la quantitat de moviment c) La força que fa la guia sobre el conjunt en el punt C.
de la pedra en anar des del punt de llançament fins al de 1r mètode:
màxima altura en la seva trajectòria parabòlica? Eci 5 Eci2 1 Epe2
v0x 5 v0 cos a 5 200 cos 30° 5 173,2 m/s i 1 1
y — (m1 1 m2) v22 1 — k x92
v0y 5 v0 sin a 5 200 sin 30° 5 100 m/s t 2 2
0,8 ? 32 5 0,8 ? 32 ? v22 1 500 ? 0,062
v2 5 173,2 i i
y
v1 5 173,2 i 1 100 j t 7,2 5 0,8 v22 1 1,8
D p 5 m v2 2 m v1 5 m (v2 2 v1) 5
5 20 (173,2 i 2 173,2 i 2 100 j) 5 22 000 j kgm/s
v2 5 dlllllllll
7,2 2 1,8
———— 5 2,6 m/s
0,8
36. [Curs 03-04] Deixem caure un cos m1 de massa 1 kg des del 5A dlll—
m
kl
cos v t 5 0,12 d —— cos — 5 2,6 m/s
lll lll
500
0,8
p
6
punt A d’una guia semicircular de radi R 5 2 m.
R
A m1 Avaluació del bloc 2
Q1. [Curs 02-03] Una massa de 5 kg està penjada d’un fil verti-
cal, inextensible i de massa negligible. Si la tensió del fil té
un valor de 60 N, raoneu quina de les propostes següents és
C correcta:
h
m2 a) La massa puja a velocitat constant.
B
b) La massa té una acceleració cap amunt de 2 m/s2.
c) La massa es troba en repòs.
En arribar al punt B, xoca contra una altra massa en repòs
m2 de 500 g, de manera que després de l’impacte ambdues Considereu g 5 10 m/s2.
110 06 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
T 2 Ff2 T 2 m m2 g a) No hi ha fregament.
a 5 ———— 5 ————— 5
m2 m2 D E 5 0 Epe 2 Epg 5 0
T 500
5 —— 2 m g 5 —— 2 0,2 ? 9,8 5 1,37 m/s2
m2 150
1
— k x2 5 m g h x 5
2
dlllllll
2mgh
———
k
dllllllllllll
La velocitat al cap de 8 segons val: 2 ?1 ? 9,8 ? 0,5
x5 ——————— 5 0,22 m
v 5 v0 1 a Dt 5 0 1 1,37 ? 8 5 10,96 m/s 200
b) La força de tracció i la potència del motor del cotxe 8 s b) Si en tot el recorregut hi ha un fregament de coeficient
després d’haver-se iniciat el moviment. 0,1.
De l’equació de l’apartat anterior i coneguda l’acceleració,
trobem la força de tracció:
F 5 T 1 Ff1 1 m1 a 5 T 1 m1 (m g 1 a) 5 50 cm
21,96 6 dllllllllllllllll
1,962 1 4 ? 5,74 ? 200
x 5 ————————————————— 5
50 cm 1m 2 ? 200
25¡
21,96 6 67,79
5 ———————— 5 0,16 m
400
112 07 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
j Unitat 7. Corrent continu signe. Però, a més, aquest treball és igual a la variació de la
seva energia cinètica, que és positiva.
b) OH2 V1 . V2
L’ió OH2 té una unitat de càrrega elèctrica negativa, per
tant: q 5 21,6 ? 10219 C. 6. Quants electrons passen per segon en un filament d’una
bombeta si hi circula un corrent constant de 0,45 A?
c) SO 422
Quan una bombeta està funcionant hi passen electrons que per
L’ió SO22
4 té dues unitats de càrrega elèctrica negativa, per
efecte de la fricció produeixen llum.
tant: q 5 22 ? 1,6 ? 10219 5 23,2 ? 10219 C.
Si la intensitat és de 0,45 A, la quantitat de càrrega que circula
en 1 segon és de 0,45 C.
3. Considerem un tros de conductor exposat a una ddp entre
els seus extrems V1 2 V2, amb V1 . V2. Dibuixeu la força Tenint en compte que la càrrega d’un electró és 1,6 ? 19219 C,
que rep un electró lliure, la seva acceleració, la seva velo- podem calcular la quantitat d’electrons que passen per segon
citat i el sentit convencional del corrent. pel filament:
1e
La força va en sentit de V2 a V1. 0,45 C ? —————— 5 2,8 ? 1918 e
1,6 ? 10219 C
L’acceleració va en sentit de V2 a V1.
La velocitat va en sentit de V2 a V1. 7. Per un conductor metàl.lic hi passa un corrent continu de
4,3 A. Quina quantitat de càrrega hi passa en 2 minuts?
La intensitat va en sentit contrari, de V1 a V2. Quants electrons hi passen per segon?
Podem saber la càrrega que passa per un conductor en un
4. Deduïu, seguint un raonament similar a l’il.lustrat en la fi- temps determinat, sabent la intensitat. En el nostre cas:
gura 7.5, que les càrregues positives sotmeses només a la
força elèctrica es mouen de regions d’energies potencials DQ 5 I Dt 5 4,3 A ? 120 s 5 516 C
elèctriques altes a regions d’energies potencials baixes. En
En un segon:
quin sentit es mouran respecte dels potencials elèctrics? DQ (1 s) 5 I 5 4,3 C
Considerem un conductor carregat positivament i una càrrega Per altra banda, com que la càrrega d’un electró és:
positiva, per exemple un protó, situada en un punt B a una
certa distància del cos. A causa de la repulsió elèctrica, el protó 1 e 5 1,6 ? 10219 C
s’allunya del cos passant del punt B al punt A, més allunyat del Podem calcular el nombre d’electrons que equivaldrien a una
cos, tot augmentant la seva energia cinètica. Com que el cos càrrega de 4,3 C.
carregat i el protó formen un sistema conservatiu, el treball fet
per la força elèctrica quan el protó es mou de la posició B a la 1e
4,3 C ——————— 5 2,69 ? 1019 electrons
A és igual a la variació d’energia potencial elèctrica canviada de 1,6 ? 10219 C
FÍSICA 1 07 113
8. Per un plasma hi circulen electrons i ions positius en sen- Per altra banda:
tits contraris simultàniament. Si han passat 1,23 ? 1018
r50 5 r20·[1 1 a(323 2 293)]
electrons per segon en un sentit, quina és la intensitat
que circula pel fluorescent? r50
—— 5 1 1 a ? 30
DQ 1,23 ? 1018 ? 2 e 1,6 ? 10219 C r20
I 5 —— 5 ———————— ? ——————— 5 0,3936 A
Dt 1s 1e En el cas de l’alumini: (consultem la taula del llibre).
9. a) Quina és la ddp entre dos punts d’un conductor de Cu a 5 3,8 ? 1023 T21
de resistència 20 V quan hi passa un corrent d’1,5 A? R50 5 1,23 V ? 1,114 5 1,37 V
DV 5 R I 5 20 ? 1,5 5 30 V
12. S’aplica una diferència de potencial de 1,2 V en un fil de
b) Quina longitud té si la secció és de 2 mm2 i la resistivi- tungstè de longitud 2,4 m i secció transversal 0,45 mm2.
tat del coure és rCu 5 1,7 ? 1028 V?m? Quin és el corrent que hi circula a 20 ºC? Consulteu les
l RS 20 ? 2 ? 1026 taules.
R 5 r — l 5 —— 5 ——————— 5 2 353 m l
S r 1,7 ? 1028 R 5 r?—
s
10. Quin diàmetre té un conductor de coure de longitud 200 m En el nostre cas:
si presenta una resistència al pas de corrent de 4 V quan l 5 2,4 m
la temperatura és de 40 ºC?
s 5 0,45 mm2 5 0,45 ? 1026 m2
Consultant les taules del llibre, obtenim:
Consultant la taula del llibre la resistivitat del tungstè a 20ºC:
r20 °C 5 1,7 ? 1028 V?m i a20 °C 5 3,9 ? 1023 K21
r20 5 5,5 ? 1028 V?m
Calculem la resistivitat a la temperatura de 40 ºC
Per tant,
r(40 °C) 5 2,4 m
5 1,7 ? 1028 V?m [1 1 3,9 ? 1023 K21 (40 2 20) K] 5 R 5 5,5 ? 1028 V ? m ? ———————— 5 0,2933 V
0,45 ? 1026 m2
5 1,8 ? 1028 V?m I la intensitat:
Calculem la secció del conductor: DV 1,2
I 5 —— 5 ———— 5 4,1 A
200 m R 0,2933
4 5 1,8 ? 1028 V?m ———— S 5 9,16 ? 1027 m2
S
13. Calculeu la resistència equivalent del sistema de resistèn-
Per últim, calculem el diàmetre passant prèviament la secció a cies següent (fig. 7.24):
mm2:
20 V
106 mm2
S 5 9,16 ? 1027 m2 ————— 5 0,9163 mm2 20 V B
1 m2
20 V
S 5 p R2 R 5 dlll
— 5 d ———— 5 0,54 mm
S
p
lllllll
0,9163
p
A
20 V
20 V
f 5 1,08 mm
20 V
11. Un fil d’alumini té una resistència de 1,23 V a 20 ºC. Cal-
Primer calcularem la resistència equivalent de les dues resis-
culeu la resistència del fil a 50 ºC consultant les taules i
tències en paral.lel més pròximes al punt B. Després la suma-
negligint els efectes de dilatació del material.
rem amb la resistència en sèrie. Aquest procediment l’anirem
La resistivitat d’un conductor varia amb la temperatura d’acord repetint amb les resistències que queden.
amb la fórmula següent:
1 1 1 2
r (T) 5 r293 ? [1 1 a (T 2 293)] — 5 —— 1 —— 5 —— R 5 10 V
R 20 20 20
Podem relacionar la resistència d’un conductor a temperatures
diferents: R 5 20 1 10 5 30 V
l i 1 1 1 5
R20 5 r20 ? — u — 5 —— 1 —— 5 —— R 5 12 V
s u R50 r50 R 20 30 60
y —— 5 ——
l u R20 r20 R 5 20 1 12 5 32 V
R50 5 r50 ? — u
s t
r50 1 1 1 815 160
R50 5 R20 ? —— — 5 —— 1 —— 5 ——— Re 5 ——— 5 12,3 V
r20 Re 20 32 160 13
114 07 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
14. Una resistència de 5 V pot ser travessada per un corrent 18. Tenim dos forns elèctrics de 1 000 W i 1 500 W i tots dos
màxim de 20 mA si no volem que es faci malbé. Si li està funcionen connectats a una tensió de 230 V. Dieu quin dels
arribant un corrent d’1 A, com haurem de connectar-li (en dos gasta més energia elèctrica, per quin dels dos passa
sèrie o en paral.lel) una segona resistència per tal que més corrent i quin té més resistència elèctrica.
passin 20 mA a través seu? Raoneu-ne la resposta. Quin
valor ha de tenir aquesta segona resistència? W DV 2
Tenint en compte que P 5 — 5 I DV 5 ———
t R
Cal connectar una resistència de valor R en paral.lel per la
qual passi part de la intensitat i així tota la intensitat no Gasta més energia el que té més potència.
circularà per la resistència de 5 V. Passa més corrent pel que té més potència.
Les dues resistències estaran sotmeses a la mateixa DV però Té més resistència elèctrica el que té menys potència.
per la resistència de 5 V circularà una intensitat de 20 mA
i per R circularà una intensitat igual a: I 5 1 2 0,02 5 0,98 A.
19. Quina és la despesa econòmica deguda al funcionament
Per tant el valor de R és: d’una bombeta de 100 W durant 24 hores, si el cost de l’elec-
tricitat és de 15 cèntims d’euro per quilowatt hora? I el
DV 5 0,02 ? 5 5 0,98 R R 5 0,102 V 5 102 mV
d’una bombeta de 40 W?
15. Sabent que les tres resistències de la figura 7.25 són iguals Per a una bombeta de 100 W la despesa és:
i que la resistència del conjunt és de 8 V, quin serà el va- 0,15 €
lor de cada una de les resistències? 100 W ? 24 h —————— 5 0,36 €
103 W ? 1 h
R
Per a una bombeta de 40 W la despesa és:
0,15 €
40 W ? 24 h —————— 5 0,14 €
R R 103 W ? 1 h
1 1 1 1 112 3
— 5 —— 1 — — 5 ——— 5 —— R 5 12 V 20. Les bombetes de baix consum són unes bombetes que fan
8 2R R 8 2R 2R més llum, gasten menys i duren més. Consulteu-ne biblio-
grafia i doneu algunes raons dels seus avantatges.
16. De vegades expressem la càrrega d’una bateria en amperes
hora, és a dir, els amperes que pot proporcionar la bateria Resposta oberta.
durant una hora. En tenim una de 50 V amb una càrrega de
280 amperes hora. De quanta energia disposa? 21. Determineu la resistència interna d’un generador elèctric
de fem 120 V amb una tensió entre els seus borns de 110 V
3 600 s
E 5 DV I t 5 50 V ? 280 A ? 1 h ? ———— 5 5,04 ?107 J quan subministra un corrent de 20 A.
1h
% 5 DV 1 r I 120 5 110 1 20 r r 5 0,5 V
17. Per una resistència de 580 V hi passa un corrent de
350 mA. Quina potència dissipa la resistència? Si es man- 22. Un generador de fem % i resistència r pot alimentar mit-
té el corrent durant 20 hores, quina energia dissipa en jançant un interruptor una resistència externa R de 15 V o
forma de calor? Expresseu el resultat en joules i en quilo- una d’altra de 35 V. Quan ho fa amb la primera, hi passa
watts hora. un cor rent d’1 A i amb la segona, de 0,5 A. Determineu la
fem i la r. Té el mateix rendiment el generador en els dos
Calculem la potència que dissipa la resistència: casos?
P 5 I 2 ? R 5 (0,350 A)2 ? (580 V) 5 71,1 W % 5 1? (15 1 r) i
u
1J % 5 I (R 1 r) y r55V
Sabem que 1 W 5 —— % 5 0,5 ? (35 1 r) u
t
1s % 5 20 V
Per tant podem calcular l’energia consumida en 20 hores No, el rendiment del generador amb la resistencia externa de
(72 000 s). 15 V és més baix.
J
71,1 — ? 72 000 s 5 5,12 ? 106 J
s 23. Un generador de fem 20 V i resistència interna r 5 10 V
Coneixem l’equivalència entre J i kW/h alimenta una resistència externa d’1 kV. Calculeu la in-
tensitat que circula i la ddp del generador.
1 kWh 5 3,6 ? 106 J
% 20
Així: I 5 ——— 5 —————— 5 0,0198 A 5 19,8 mA
1 kWh R1r 1 000 1 10
5,12 ? 106 J ? ————— 5 1,42 kWh
3,6 ? 106 J DV 5 R I 5 1 000 ? 0,0198 5 19,8 V
FÍSICA 1 07 115
40 V 10 V
2 1
V
20 V
2 1
a) 6,66 V b) 6,45 V c) 8,78 V d) 4,32 V
10 V
60 V
Calculem la intensitat en el circuit considerant la resistencia 2 1
interna del voltímetre
1 1 1
——— 5 ——— 1 ——— Req 5 199,98 V a) 10 V
Req 200 2·106
(voltímetre) b) 20 V
10 c) 23,4 V
I 5 ——————— 5 0,0333 A
100 1 199,98 Apliquem la llei d’Ohm generalitzada al circuit. Prenem la in-
la diferencia de potencial és tensitat en sentit antihorari:
26. Per comprar-vos un amperímetre de bona qualitat, quines La potència disipada per la batería és (a causa de la resistència
qualitats valorareu? I d’un voltímetre? interna):
En un amperímetre, cal que la resistència interna sigui molt P2 5 2I 2 ? r 5 2(1,5 A)2 ? 0,8 V 5 21,8 W
petita, i en un voltímetre, molt gran. La potència utilitzada per la bombeta serà la resultant:
27. Quan fem funcionar un motor elèctric, és correcte dir que P3 5 2P1 1 P2 5 21,95 W
«tota l’energia elèctrica que gastem es transforma en ener-
gia mecànica»? 31. Pel circuit de la figura 7.56 calculeu el valor de la força
electromotriu % hi circula un corrent de 0,4 A en sentit
No. Una part de l’energia elèctrica es perd per efectes del frega- contrari a les agulles del rellotge.
ment, corrents de Foucault, en forma de calor. Una bona part es
transforma en energia cinètica. 18 V
Apliquem la llei d’Ohm generalitzada suposant el sentit de cor- És petita comparada amb la velocitat de la llum i amb la velo-
rent que ens indica el problema: citat de propagació del so en els medis materials.
30 2 « 5 I ? 18 1 I ?12
5. Un conductor de coure de longitud l i secció S té una resis-
I 5 0,4 A tència R. Quina és la resistència si tenim un altre conduc-
« 5 18 V tor de coure de longitud 20 vegades més llarg i de secció,
la meitat?
Si la resistivitat del coure és r, la resistència d’un conductor de
Activitats finals longitud l i secció S és:
l
R5r—
Qüestions S
1. Podries citar un exemple de corrent elèctric on participin Per tant, la resistència d’un conductor de longitud 20 vegades
càrregues positives i negatives a la vegada? més llarg i secció la meitat, és:
4. Quan passa corrent per un conductor, la velocitat mitjana 8. Les bombetes A i B estan connectades a la mateixa diferèn-
dels electrons és molt gran o molt petita? cia de potencial com es mostra a la figura 7.63. Sabem que
FÍSICA 1 07 117
les bombetes són de 60 W i 30 W. Quina de les dues bom- Com que negligim la resistència interna de la bateria, la ddp de
betes té més resistència? En quina d’elles hi passa més la resistència serà la que ens dóna la bateria, o sigui, 12 V.
corrent? Justifiqueu les respostes.
V V2 122
P 5 V ? I 5 V ? — 5 —— 5 —— 5 1,44 W
A 30 W R R 100
La resposta correcta és la b).
B 60 W
11. Una pila alimenta una resistència externa R. Com varien els
valors de la fem i de la diferència de potencial de la pila
DV si el valor de R augmenta?, i si el valor de R disminueix?
Sabem que la potència P dissipada en una resistència R sotmesa La fem de la pila és independent de la resistència externa que
a una ddp de valor DV i per la qual circula una intensitat I es es connecta. Ara bé, la diferència de potencial (ddp) de la pila
pot expressar com: sí que depèn de la resistència externa. Si el valor de la resistèn-
(DV)2 cia externa augmenta, augmenta la ddp de la pila, i si dismi-
P 5 ———— 5 DV ? I nueix, la ddp també disminueix.
R
Per tant, la resistència i la intensitat es poden expressar com: 12. Quan dues resistències idèntiques es connecten en sèrie
entre els borns d’una bateria, la potència subministrada
(DV)2 per aquesta és de 20 W. Si les connectem en paral.lel entre
R 5 ———
P els borns de la mateixa bateria, quina potència subminis-
P tra ara? Trieu la resposta correcta.
I 5 ———
DV a) 80 W b) 10 W c) 20 W
Com que el valor de DV és el mateix per les dues resistències Si considerem la bateria ideal, sense resistència interna, la po-
deduïm que la que té una potència més gran és la de menor tència subministrada per la bateria és la mateixa que la dissipa-
resistència òhmica. També, la de potència més gran és aquella da per les resistències.
per on circula una intensitat més gran. Per tant: Considerem primer quina és la resistència equivalent en els dos
R30 W . R60 W i I30 W , I60 W casos:
En sèrie: Re 5 S R 5 R 1 R 5 2 R
9. La figura 7.64 representa el gràfic «diferència de potencial-
1 1 1 1 2 R
intensitat» en una resistència R connectada a un generador En paral.lel: —— 5 ^— 5 — 1 — 5 — Re 5 —
de corrent continu. Quanta energia emetrà la resistència R Re R R R R 2
en forma de calor si se li aplica una ddp de 200 V durant
15 minuts? La potència dissipada en els dos casos serà:
V2
D V (V) En sèrie: Ps 5 —— 5 20 W
2R
120 V2 2 ? V2
En paral.lel: Pp 5 —— 5 ——— 5 4 ? Ps 5 4 ? 20 5 80 W
R R
—
2
2 I (A)
La resposta correcta és la a).
Del pendent de la gràfica de la figura trobem el valor de R,
d’acord amb la llei d’Ohm: 13. Disposeu de moltes resistències de 2 V. Com ho faríeu per
DV 120 obtenir-ne una de 2,5 V?
R 5 —— 5 ——— 5 60 V
I 2
Trobem l’energia dissipada a partir de l’expressió de la calor
emesa per una resistència de valor òhmic R sotmesa a una ddp
de valor DV durant un període de temps t:
(DV)2 2002 V 2 60 s
——— t 5 ———— 15 min ——— 5 6 ? 105 J
R 60 V 1 min
15. La ddp entre els borns d’un motor, pot ser més gran que la r (T) 5 r293 (1 1 a (T 2 293))
fcem d’aquest motor?
R (T) 5 R293 (1 1 a (T 2 293)) 5
Sí, i no pot ser més petita que la fem del motor.
5 2 ? (1 1 3,9 ?1023 ? 60) 5 2,468 V
rCu 5 8,9 g/cm3; S 5 1 mm2; MCu: 63,5 g/mol, i suposem 5 100 ? (1 1 3,93 ?1023 ?DT) 5 105
que cada àtom de Cu proporciona com a mitjana un electró DT 5 12,72 °C T 2 20 5 12,72 T 5 32,72 °C
lliure.
2C 1e 1 àtom Cu 7. Un tros de conductor de cert material té una longitud l, una
v 5 —— ? ——————— 219
? —————— ?
s 1,6 ?10 C 1e secció S i presenta una resistència òhmica R. Calculeu el
nou valor de resistència que presentarà si aquest conductor
1 mol 63,5 g 1 cm3 és deformat fins que la seva longitud té un valor 9 l.
? ——————————— ? ———— ? ———— ?
6,023 ? 10 àtom Cu
23 1 mol 8,9 g S
S l 5 S9 l9 S l 5 S9? 9 l S9 5 —
1 m3 1 9
? —————
6 3
? —————
26
5 1,48 ?1024 m/s
10 cm 10 m2 l 9l 81 l
R 5 r — R9 5 r ? —— 5 r —— 5 81 R
S S S
3. a) Un feix d’ions positius de tipus X21 travessa una secció —
9
a raó de 1012 ions/ms. Quina intensitat de corrent pas-
sa per la superfície?
8. Calculeu la resistència equivalent dels sistemes de resis-
1012 ions 12 e 1,6 ?10219 C tències següents:
————— ? ——— ? —————— 5
1023 s 1 ió 1e a) R2 5 60 V
9. Calculeu les intensitats i les ddp de cada resistència dels 12. Una bombeta de 100 W i 220 V està funcionant durant
casos a) i b) del problema anterior quan entre A i B s’aplica 30 dies a raó de 8 h/dia. Calculeu:
una ddp de 100 V.
a) La resistència de la bombeta.
100
a) IR1 5 IR4 5 —— 5 1 A DV 2 DV 2 2202
100 P 5 ——— R 5 ——— 5 ——— 5 484 V
R P 100
DVR1 5 20 V ; DVR 4 5 40 V
b) El consum en euros si el quilowatt hora val 0,15 €.
DVR2 5 DVR3 5 100 2 60 5 40 V
8h
40 2 E 5 P t 5 0,1 kW ? 30 dies ? ——— 5 24 kWh
IR2 5 —— 5 — 5 0,666 A 1 dia
60 3
Consum 5 24 ? 0,15 5 3,6 €
40 1
IR3 5 —— 5 — 5 0,333 A
120 3 13. Un forn elèctric funciona a 220 V i proporciona una ener-
gia de 15 000 J/min. Quina és la resistència del forn?
100 15
b) IR4 5 ——— 5 1,071 A 5 —— 15 000 J 1 minut
93,53 14 P 5 ————— ? ————— 5 250 W
1 minut 60 s
15 300
DVR4 5 40 ? —— 5 —— 5 42,86 V DV 2 2202
14 7 R 5 ——— 5 ——— 5 193,6 V
P 250
300 400
DVR12 5 DVR 3 5 100 2 —— 5 —— 5 57,14 V
7 7 14. Calculeu la resistència R que cal posar en sèrie amb la de
10 10 V en el circuit (fig. 7.68) perquè l’aparell de 500 W
IR3 5 —— 5 0,357 A funcioni a 100 V.
28
5 500 W, 100 V
IR1 5 IR2 5 — 5 0,714 A 10 V R
7 aparell
200 V DV 150
R 5 —— 5 ——— 5 30 V
R I 5
2 1
15. Calculeu la resistència R que cal posar en paral.lel (figu-
50 V ra 7.69) amb la de 10 V perquè l’aparell de 80 W funcioni
a 20 V.
20
La intensitat que passa per l’aparell és I 5 —— 5 0,1 A 80 W, 20 V
200
aparell
La ddp de la resistència R és 50 2 20 5 30 V.
10 V
Per tant, el valor de la resistència protectora és:
DV 30 R 30 V
R 5 —— 5 —— 5 300 V
I 0,1
120 07 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Calculem la intensitat que passa per l’aparell: 18. Trobeu el potencial en el punt a del circuit de la figu-
ra 7.71. Quina és la diferència de potencial entre els borns
P 80
I 5 —— 5 —— 5 4 A de la bateria de 4 V?
DV 20
%5 4 V
b 9V
El sistema de resistències en paral.lel està alimentat amb una 1 2
ddp de 10 V, i en conseqüència, la intensitat que passa per la c
resistència de 10 V és: 0,5 V
6V d
10
I 5 —— 5 1 A 8V
0,5 V
10 2 1
a
Per tant, la intensitat que passa per la resistència R és de 3 A i %5 8 V
el valor d’aquesta resistència és:
S « 1 S «9
10 I 5 ———————— 5
R 5 —— 5 3,3 V S R 1 S r 1 S r9
3
418
5 ———————————— 5 0,5 A
16. Determineu la intensitat que passa pel generador, la 9 1 6 1 8 1 0,5 1 0,5
ddp entre els seus borns i el rendiment del circuit següent
(fig. 7.70). Aquest corrent va en el sentit contrari de les agulles del re-
llotge. Ho veiem per la disposició de les bateries.
% 5 40 V
1 2
Com que el punt d està connectat a terra, el potencial al punt
10 V
a serà el mateix que la ddp entre aquest dos punts.
60 V
50 V
DVda 5 Va 5 28 1 0,5 ? 0,5 1 8 ? 0,5 5 23,75 V
A B C
120 V
DVbc 5 4 2 0,5 ? 0,5 5 3,75 V
%19 5 20 V 200 V 1
DV 36 2
h 5 —— 5 —— 5 0,9 90 % r19 5 10 V %29 5 50 V
% 40
r29 5 15 V
5V
200 V 600 V
5V R2 5 6 V
1 2
B
40 V 1 2
A
Resistència equivalent. r
%
1 1 1
—— 5 —— 1 —— Re 5 150 V a) Quin és el valor de la resistència R?
Re 200 600
Quan B és tancat i C és obert, tenim que:
Intensitat que passa pels generadors:
% 4,5
40 2 20 I 5 ————— 0,375 5 —————— R 5 5 V
I 5 —————— 5 0,125 A SR 1 r R1611
150 1 2 ? 5
b) Quina potència dissipa en forma de calor dins del gene-
VAB 5 0,125 ?150 5 18,75 V rador?
P 5 r I 2 5 1? 0,3752 5 0,141 W
18,75
I 5 ———— 5 0,03125 A 5 31,25 m A
600 c) Què marcarà l’amperímetre si mantenim tancats simul-
tàniament els dos interruptors B i C?
21. La intensitat que circula per la resistència de 5 V val
Si es tanca C, la resistència equivalent del circuit extern és:
1,25 A (fig. 7.74).
% 5 20 V 1 1 1
1 2 — 5 — 1 — R 5 2 V Re 5 2 1 5 5 7 V
D R 3 6
1V
L’amperímetre marcarà:
A
S% 4,5
I 5 —————— 5 ———— 5 0,562 A
V 8V R SR 1 Sr 711
b) La intensitat per a cadascuna de les dues branques entre 25. Determineu el que marca el voltímetre i la ddp del genera-
M i N i la indicació del voltímetre. dor del circuit següent (fig. 7.78).
Com que les resistències són iguals en cada branca, la in- % 5 40 V
190 V
tensitat de cada branca és la meitat de la intensitat total: 2 1
I 10 V
i 5 — 5 0,1 A 500 V
2
El voltímetre ens marcarà: DV 5 3 ? 0,1 5 0,3 V
L’amperímetre s’ha de connectar en sèrie amb la resistència Per tant, el resultat de la mesura és:
R per tal que per ell circuli la mateixa intensitat que per R.
R0 5 (2,99 6 0,04) V
Cal que la resistència interna de l’amperímetre sigui molt
petita(RA 0) per tal de no introduir una caiguda de ten-
c) Quina de les mesures de la intensitat té una incertesa
sió addicional. Si així fos, s’hauria de tenir en compte el
relativa més gran? Per què els valors de (DV) són lleu-
valor real de la resistència interna en els càlculs dels pro-
gerament inferiors a la fem del generador? Fixeu-vos en
pers apartats.
la figura 7.79.
b) Segons aquesta experiència, quin seria el valor de R0 i
quin marge d’error assignaríeu a aquest valor?
Aplicant la llei d’Ohm (DV 5 IR) als diferents conjunts de
% R0
dades tenim:
1,45 5 4,85 ? 1021 R0 R0 5 2,99 V
1,48 5 2,46 ? 1021 2 R0 R0 5 3,01 V
1,45 5 1,64 ? 1021 3 R0 R0 5 2,95 V La mesura d’intensitat que té una incertesa més gran és la
mesura número 5: I 5 9,9 ? 1022 A ja que té menys nombre
1,49 5 1,24 ? 1021 4 R0 R0 5 3,00 V de xifres significatives. En té dues, mentre que les altres
1,49 5 9,9 ? 1022 5 R0 R0 5 3,01 V mesures totes es donen amb tres xifres significatives. La
seva incertesa relativa és:
El valor mitjà de la resistència és:
0,1
2 2,99 1 3,01 1 2,95 1 3,00 1 3,01 er 5 —— ? 100 5 1 %
R0 5 —————————————————— 5 2,99 V 9,9
5
Els valors de DV són inferiors al de la fem del generador
Els errors particulars de les mesures més petites i més grans
perquè aquest té una determinada resistència interna r que
són:
e1 5 2,95 2 2,99 5 0,04 V produeix una caiguda de tensió dins el generador. Així, tot i
que l’amperímetre sigui ideal i no introdueixi una caiguda
e2 5 3,01 2 2,99 5 0,02 V
de tensió, la ddp en els extrems de R no pot coincidir amb
Prenem com a valor absolut el més gran dels dos valors an- la fem del generador per la caiguda de tensió dins el gene-
teriors: rador, la qual depèn també de la intensitat que circula pel
ea 5 0,04 V circuit: DV 5 « 2 Ir.
124 08 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
Són ones electromagnètiques la llum, els raigs ultraviolats, La difracció és la distorsió d’una ona o un tren d’ones que troba
els raigs X, els raigs gamma, els raigs infrarojos, les micro- en el seu recorregut un obstacle de dimensions comparables a
ones, i les ones de ràdio, de televisió, de telefonia mòbil, i les les de la longitud d’ona del moviment ondulatori. Exemples de
dels radars. En tots aquest casos es genera una oscil.lació de fenòmens de difracció s’observen en la cubeta d’ones amb obs-
camps elèctrics i camps magnètics, i l’ona es pot propagar a tacles amb petites obertures; en el cas del so, en interposar
través del buit. obstacles entre el focus i el receptor, el so és capaç de vorejar
l’obstacle.
2. Quines magnituds físiques són pertorbades pel pas d’una
ona electromagnètica? 10. En què consisteix el fenomen d’interferències? Poseu-ne un
exemple.
Els camps elèctric i magnètic a cada punt de l’espai on arriba
El fenomen de les interferències consisteix en la superposició
l’ona electromagnètica.
additiva dels moviments ondulatoris de la mateixa natura en
tot punt del medi de propagació de les ones. És a dir, tot punt
3. Què és la velocitat de fase d’una ona? de l’espai és pertorbat segons la suma de pertorbacions asso-
És la velocitat a la que es propaga la pertorbació en un medi ciades a cada una de les ones. Un cas típic d’interferències el
determinat. constitueixen les ones estacionàries en una corda.
4. Com es pot generar una ona cilíndrica? Expliqueu-ho deta- 11. La llum blanca del Sol és monocromàtica? Què vol dir aquest
lladament. concepte? Si en un experiment com el de Young il.luminem
les escletxes amb llum blanca, què observarem?
Per generar una ona cilíndrica cal fer oscil.lar alhora tots els
La llum del Sol no és llum monocromàtica. Per a comprovar-ho
punts que estiguin situats sobre una mateixa recta i de tal ma-
n’hi ha prou en fer passar un feix de llum solar a través d’un
nera que l’ona es transmeti en l’espai al llarg d’un medi homo-
prisma de vidre i observar que es descompon en diferents co-
geni, per tal que es conservi la forma de l’ona.
lors.
5. Justifiqueu el fet que a distàncies prou grans d’un focus El concepte de llum monocromàtica significa llum d’una única
emissor d’ones esfèriques, els fronts d’ona es poden consi- freqüència; és a dir que no està formada per l’agrupació d’ones
derar plans. de diferents freqüències i longituds d’ona.
A distàncies prou grans del centre, les superfícies esfèriques es L’experiment de Young de la doble escletxa mostra que la sepa-
poden assimilar localment a plans ja que els diferents fronts ració entre franges D x que es veu a la pantalla depèn de la
d’ona esfèrics tenen poca curvatura. És una bona aproximació dl
longitud d’ona: D x 5 ——, on d és la longitud que hi ha entre
considerar-los fronts d’ona plans. a
les escletxes i la pantalla, i a la distància entre les escletxes.
6. El focus emissor d’una ona mecànica vibra amb una fre- Per tant, i si recordem que la llum blanca conté totes les longi-
qüència de 20 Hz i una amplitud de 2 cm. Si la distància tuds d’ona corresponents a tots els colors, cada un d’aquests
mínima entre dos punts que estan en fase és de 15 cm, pateix una separació Dx diferent. Així, observarem cada franja
quina serà la velocitat de propagació de l’ona? com una suma de tots els colors, tal com passa amb un prisma,
que separa els colors de la llum blanca, o amb l’arc de sant
v 5 l f 5 0,15 ? 20 5 3 m/s Martí.
7. Una ona mecànica fa oscil.lar les partícules del medi amb 12. Quins van ser els científics que van demostrar el caràcter
una freqüència de 550 Hz i es propaga a una velocitat de electromagnètic de la llum, tant teòricament com experi-
300 m/s. Quina és la distància mínima entre dos punts que mentalment.
en tot moment es troben en el mateix estat de vibració?
El físic anglès J. C. Maxwell va predir l’existència de les ones
v 300 electromagnètiques, entre elles, la llum, l’any 1861, tot estu-
l 5 — 5 —— 5 0,55 m
f 550 diant la relació entre els camps elèctrics i els camps magnètics.
FÍSICA 1 08 125
Vint-i-sis anys més tard, el 1887, el físic alemany H. Hertz va Fixem-nos de la figura en què a9i 5 90° 2 aiL. A més, els angles
idear un dispositiu que va permetre demostrar la predicció de incident i refractat compleixen: naire sin ai 5 nfibra sin air. Així:
Maxwell de les ones electromagnètiques. En aquest dispositiu
un emissor emetia ones electromagnètiques de baixa freqüència sin a9i 5 cos air 5
que eren recollides en un receptor: en aquest hi havien dos pols
dllllllllllllllll
1 2 1——— sin a 2 . ———
n n 2
5 dllllllllll
aire aire
entre els quals saltava un arc voltaic. Demostrava així la recep- 1 2 sin2 air 5 i
ció de les ones emeses per l’emissor i confirmava experimental- n fibra n fibra
ment la teoria de Maxwell. D’on es dedueix que:
n2aire n2aire n2fibra
13. Suposeu que introduïm algun objecte allargat en un got 1 2 ——— sin2 a . ———
i sin2 a , ———
i 21
d’aigua, de manera que quedi una part dins de l’aigua i l’al- n2fibra n2fibra n2aire
d llllll
tra fora. Com veurem l’objecte? A què és degut aquest feno- n2fibra
men? ai , arcsin ——— 21
n2aire
Quan introduïm un objecte allargat dins d’un got d’aigua obser-
vem que l’objecte sembla deformar-se en la porció que queda
submergida en l’aigua. Això es deu a la refracció de la llum, ja
que els raigs de llum que provenen de l’interior del got pateixen
aquest fenomen.
conseqüència, com varia la posició i la mida de la imatge — En el cas de la figura c), l’objecte es troba entre el focus
quan un objecte es va apropant cap a la lent des d’una po- i la lent i es forma una imatge virtual (imatge a l’es-
sició llunyana, i indiqueu quines de les següents combina- querra de la lent), dreta i més gran que l’objecte, tant
cions de característiques són impossibles. més gran quan l’objecte es troba més a prop del focus.
a) Imatge real, dreta i més gran que l’objecte. d) Imatge virtual, invertida i més petita que l’objecte.
Objecte més enllà del focus. Conclusions:
— El supòsit a) és impossible: una imatge dreta i més gran
que l’objecte no pot ser real, ha de ser virtual.
— El supòsit b) és cert i el trobem en el dibuix a), quan
l’objecte s’allunya prou del focus.
— El supòsit c) també és cert (dibuix c).
— El supòsit d) és fals: una imatge invertida i més petita
que l’objecte només potser real.
Activitats finals
Qüestions
1. Si disminuïm la freqüència d’una ona, com variarà la longi-
tud d’ona si es transmet a través del mateix medi? Raoneu
la resposta.
— La imatge és real quan es forma a la dreta de la lent. Es
el cas de la figura a): la imatge es invertida i tant més Si l’ona no canvia el seu medi de transmissió, la seva velocitat
gran quant més a prop es troba l’objecte al focus (per de fase no varia encara que variï la seva freqüència. Per tant, si
l’esquerra). recordem l’expressió que relaciona la freqüència, la velocitat de
fase i la longitud d’ona, v 5 l f, podem comprovar que, en dis-
— En el cas de la figura b) (objecte situat en el focus) la minuir la freqüència f, la longitud d’ona l augmenta per tal que
imatge es forma en l’infinit (els raigs són paral.lels). la velocitat de fase v es mantingui constant.
FÍSICA 1 08 127
que es mostra a la figura 8.71, on les valls s’han representat es tracta d’un focus emissor amb llum blanca les interferències
amb línies contínues, i les crestes amb línies discontínues, destructives per a una longitud d’ona determinada es compen-
raoneu com seran les interferències en els punts A, B, C i D. sen fàcilment amb les constructives per a una altra.
Per poder observar la difracció de la llum és necessari que l’obs- n1 ? sen ai 5 n2 ? sen ar
tacle sigui del mateix ordre de magnitud que la longitud d’ona on n1 i n2 són els índexs de refracció dels medis i ai i ar són els
de la radiació incident. Com que la llum té una longitud angles del raig respecte a la normal.
d’ona molt curta i els obstacles són d’una magnitud molt supe-
rior, els fenòmens de difracció no tenen lloc perquè en superpo-
sar-se a la pantalla raigs difractats per molts punts de l’objecte 11. Sabem que l’oli, d’índex de refracció n, té una densitat més
difrantant, es compensen els efectes constructius i destructius, petita que l’aigua i, per tant, sura sobre aquesta. Una fina
i així s’obté una imatge intermèdia i uniforme. capa d’oli d’un cert gruix d s’ha dipositat sobre la superfí-
cie de l’aigua continguda en un recipient. Dibuixeu la tra-
Per observar les figures de difracció és precís també que el fo- jectòria que segueix un raig de llum oblic que passa de
cus lluminós sigui puntual i sobretot monocromàtic, perquè si l’aire a l’oli, i de l’oli a l’aigua, i trieu la resposta correcta:
FÍSICA 1 08 129
A. Com és la velocitat de la llum en l’oli, respecte a la ve- que regeix aquest fenomen físic i raoneu en quin dels dos
locitat de la llum a l’aigua? medis (A o B) la llum es propaga amb més velocitat.
a) Més gran
b) Més petita
c) Igual B
Aigua 1,333 13. [Curs 99-00] Un raig de llum passa de l’aire a un vidre.
Raoneu si cadascuna de les següents afirmacions referides
Aire 1,00029 al raig de llum són vertaderes o falses:
Oli 1,46 a) Augmenta la freqüència.
b) Augmenta el període.
La trajectòria del raig seria la següent: c) Disminueix la velocitat de propagació.
d) Augmenta la longitud d’ona.
c
Com que n 5 — i tenim naire , nvidre, aleshores: vaire . vvidre,
v
en passar de l’aire al vidre disminueix la velocitat de propaga-
ció. L’opció c) és correcta.
Si la velocitat disminueix, aleshores la longitud d’ona també
disminueix ja que la freqüència és constant. L’opció d) és falsa.
15. Durant el dia, el cel es veu de color blau, mentre que quan
el Sol es pon, es veu de color vermellós en la direcció de la w 5 r 1 r9
posta de sol. En quin fenomen es basen aquests dos fets? d 5 1 i9 2 w
Expliqueu-lo detalladament i digueu per què el cel es veu
d’aquesta manera. sin (dmín 1 w)
si d 5 dmin llavors n 5 ———————
sin (w/2)
El cel es veu de color blau durant el dia i amb tonalitats verme-
lloses al capvespre en la zona on es pon el Sol a causa del fe-
nomen de la difusió de la llum. La llum que prové del Sol, 17. [Curs 04-05] Un mirall esfèric còncau té un radi de curva-
composta per tots els colors, és difosa per les molècules de tura R. Dibuixeu els diagrames de raigs necessaris per lo-
l’aire. Com que els colors de longitud d’ona curta, com el blau, calitzar la imatge d’un objecte petit en forma de fletxa
són els que pateixen la difusió en un grau més elevat, el cel situat sobre l’eix del mirall, a una distància d de l’extrem
apareix d’aquest color quan mirem en una direcció que no sigui del mirall, en els casos següents:
la definida per la nostra vista i el Sol (el component violeta
a) d 5 2 R
de la llum solar és menys abundant que el blau, per la qual cosa
predomina la difusió del color blau). Indiqueu en cada cas si la imatge és virtual o real, dreta
o invertida, reduïda o ampliada.
Al capvespre, la llum del Sol ha de travessar una capa d’aire més
gruixuda, i la difusió de la llum encara es fa més patent. El co-
lor vermell té una longitud d’ona més gran i és, per tant, el
component de la llum blanca que menys pateix el fenomen de
la difusió. És el color que predomina quan mirem cap al Sol, ja
que pels altres colors s’haurà alterat significativament la seva
propagació rectilínia a causa de la difusió.
C: centre de curvatura que la imatge I també està situada sobre el punt C, té la matei-
xa mida que l’objecte, però és invertida.
F: focus
O: objecte; O’: imatge
La imatge és virtual, dreta i ampliada.
19. Com és la imatge que forma un mirall concau quan l’objecte C: centre de curvatura
està sobre el centre de curvatura C del mirall? I quan està F: focus
situat sobre el focus F? Dibuixeu el diagrama de raigs per
O: objecte; O’: imatge
raonar la resposta. Si tenim en compte com és la imatge
quan l’objecte està més enllà del centre del mirall, quan La imatge és virtual, dreta i reduïda.
està entre el centre i el focus, i quan està entre el focus i
el mirall, deduïu en conseqüència com varia la posició i el 21. La imatge que dóna un mirall convex, sota quines condi-
tamany de la imatge quan un objecte es va apropant cap al cions és real? Deduïu, en conseqüència, com varia la posició
mirall des d’una posició llunyana. i la mida de la imatge que es forma d’un objecte que es va
En el primer cas, hem de situar l’objecte sobre el centre de cur- apropant cap al mirall des d’una posició llunyana.
vatura C. Per representar la situació, dibuixem primer amb un La imatge sempre és virtual, només quan l’objecte s’apropa
compàs un arc de circumferència que representarà el mirall con- molt al mirall la imatge s’apropa cap al límit entre virtual i real,
cau i que, com que no es donen valors, tingui un radi r arbitra- com veiem en la figura següent:
ri. A continuació, senyalem el centre de curvatura C i el focus F
(que, recordem-ho, està situat a una distància del mirall igual a
la meitat del radi, f 5 r/2). Per fer el diagrama de raigs, repre-
sentem l’objecte O amb una fletxa, el situem sobre C i tracem
els raigs paral.lel (p) i radial (r). Podem veure que el raig radial
creua l’objecte, ja que ha de passar per C i l’objecte està situat
a C. Una vegada s’ha traçat també el raig paral.lel, observem
132 08 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
22. Per què en alguns encreuaments de carrers i en alguns co- 23. Per què diem que les lents biconvexes són lents conver-
merços hi ha miralls convexos situats de manera estratègica? gents? Per què diem que les lents bicòncaves són lents di-
Té alguna cosa a veure amb el tipus d’imatge que formen vergents? Raoneu les respostes.
aquests miralls? Raoneu la resposta.
En una lent biconvexa, els raigs que provenen de l’infinit con-
Pensem en la manera en què una persona capta les imatges vergeixen en un punt situat darrere de la lent (anomenat punt
donades pels diversos tipus de miralls. Els miralls concaus, tot i focal imatge) una vegada han travesat la lent. Per aquest motiu
que en determinades condicions donen imatges virtuals i, per diem que aquestes lents són convergents.
tant, susceptibles de ser observades per la persona, també po- Per contra, en una lent bicòncava, els raigs que provenen d’un
den donar, depenent de la situació de l’objecte respecte del punt infinit divergeixen quan travessen la lent i sembla que pro-
focus del mirall, imatges reals que no seran captades per l’ob- vinguin d’un punt situat davant de la lent; per això les anome-
servador. Només els miralls plans i els miralls convexos formen nem lents divergents.
una imatge que sempre és, en qualsevol situació, virtual i dre-
ta, i que, per tant, pot ser captada per la persona.
24. Una lent biconvexa dóna sempre imatges reals? Una lent bi-
Per tant, en principi, per visualitzar objectes sigui quina sigui còncava dóna sempre imatges virtuals? Raoneu les respostes.
la seva posició, cal utilitzar o bé miralls plans o bé miralls con-
Una lent biconvexa pot donar tant imatges reals com imatges
vexos. Ara bé, tot i que les imatges donades pel mirall pla són
virtuals. Que la imatge sigui d’un tipus o d’un altre depèn de la
de la mateixa mida que l’objecte, a diferència del mirall convex,
situació de l’objecte respecte del focus objecte de la lent. Quan
que dóna imatges més petites que l’objecte, aquests darrers són
l’objecte està a una distància més gran que el focus objecte, els
més adequats per ser col.locats estratègicament en l’encreua-
raigs que provenen de l’objecte convergeixen quan han traves-
ment d’alguns carrers i en comerços, ja que el camp de la visió
sat la lent i formen una imatge al costat contrari on està situat
que donen és més ample que en el cas del mirall pla, i permeten
l’objecte. Per tant, en aquesta situació s’obté una imatge real,
visualitzar més objectes.
ja que està situada, respecte de la lent, en el costat contrari
a) En un mirall pla, la imatge és de la mateixa mida que l’ob- d’on està l’objecte (encara que invertida). Per contra, quan
jecte, però el camp visual és més petit. l’objecte està situat a una distància més petita que el focus
objecte, els raigs que provenen de l’objecte divergeixen quan
s’han refractat a la lent i sembla que provinguin de punts si-
tuats al mateix costat que l’objecte. Per tant, en aquesta situa-
ció la imatge és virtual, ja que està situada al mateix costat,
respecte de la lent, que l’objecte.
D’altra banda, les lents bicòncaves només donen imatges vir-
tuals, ja que, sigui quina sigui la posició de l’objecte, els raigs
sempre divergeixen quan han travessat la lent i sembla que
provinguin de punts situats al mateix cantó que l’objecte; per
tant, la imatge és virtual.
25. La imatge que dóna una lent divergent, sota quines condi-
cions és real? Deduïu, en conseqüència, com varia la posició
b) En un mirall convex, la imatge és més petita que l’objecte,
i la mida de la imatge que es forma d’un objecte que es va
però, en tenir un major camp visual, són idonis per ser col-
apropant cap a la lent des d’una posició llunyana.
locats en alguns encreuaments de carrers i en comerços.
A mesura que l’objecte s’apropa a la lent divergent, la imatge
es fa mes gran:
26. Els defectes de la visió més usuals que pateixen les perso- b) Un àtom excitat que emet radiació ultraviolada de longi-
nes són la miopia i la hipermetropia. En què consisteixen tud d’ona 550 Å.
aquests defectes? Com es corregeixen? Expliqueu-los de- 210 m
° 10
talladament. l 5 550 A ? ————— 5 5,5 ? 1028 m
°
1 A
La miopia és la dificultat per enfocar els objectes llunyans. La
imatge es forma davant la retina. c 3 ? 108
f 5 — 5 ————— 5 5,45 ? 1015 Hz
La miopia es corregeix amb lents divergents: l 5,5 ?1028
ai 5 ar, per tant, l’angle de reflexió també forma un angle A. El desplaçament paral.lel que experimenta el raig inci-
de 30° amb la normal. A més: dent és:
ni sin ai 5 ni sin a9r d cos (ai 2 ar9)
a) —————————
sin ar9
ni sin ai 1 ? sin 30°
nr 1,5 1
a9r 5 arcsin ————— 5 arcsin ————— 5 19,47° 2 d sin (ai 2 ar9)
b) —————————
cos ar9
El raig refractat forma un angle de 19,47° amb la normal.
d cos (ai 2 ar9)
c) —————————
b) Calculeu l’angle que formen entre si el raig reflectit i el cos ar9
raig refractat.
La resposta correcta és la b).
Els raigs reflectit i refractat formen entre si un angle igual a:
(90° 2 ar) 1 (90° 2 a9r) 5 180° 2 30° 2 19,47° 5 B. Quan el raig hi incideix formant un angle de 50º respec-
te de la superfície de la làmina, el desplaçament val:
5 130,53°
a) 0,15 mm
6. Sobre un cos de material transparent incideix un raig de b) 1,15 mm
llum formant un angle de 35° amb la normal a la superfície c) 2,15 mm
del cos. Si l’angle de refracció és de 25°, quin índex de re-
fracció té el material? A quina velocitat es propaga la llum La resposta correcta és la c).
en aquest material?
ai 5 35° 10. Suposem que sobre la làmina de l’exercici anterior hi inci-
deix perpendicularment un raig de llum monocromàtica de
a9r 5 25° freqüència 6 ?1014 Hz. Trieu la resposta correcta i justifi-
queu-la.
Apliquem la llei de Snell:
A. Quan el raig hi incideix formant un angle de 90º respec-
sin ai sin 35°
———— 5 n n 5 ———— 5 1,36 te de la superfície de la làmina, el temps que tarda el
sin a9r sin 25° raig a travessar la làmina val:
Apliquem la definició de n i aïllem v tenint en compte que a) 27,5 ps
c 5 3 ? 108 m/s: b) 35,6 ns
c c 3 ? 108 c) 12,9 ms
n 5 — v 5 — 5 ———— 5 2,21?108 m/s
v n 1,36
La resposta correcta és la a).
7. Un raig de llum arriba a la superfície de separació de dos
B. La velocitat de la llum en aquest material val:
medis transparents. Si el primer medi té un índex de refrac-
ció d’1,33, i el segon, d’1,55, quin ha de ser el valor de a) 0,8 c
l’angle que forma el raig incident respecte a la direcció nor- b) c
mal a la superfície de separació quan l’angle que formen el
raig reflectit i el raig refractat val 90º? c) 0,6 c
8. [Curs 04-05] Una ona electromagnètica que es propaga en C. La freqüència del raig quan es propaga a l’interior de la
el buit té una longitud d’ona l 5 5 ? 1027 m. Calculeu la làmina val:
seva longitud d’ona quan penetra en un medi d’índex de re- a) 1015 Hz
fracció n 5 1,5.
b) 3,6 ?1014 Hz
v c/n l c) És la mateixa, la freqüència no varia
l9 5 — 5 ——— 5 —
f c/l n
La resposta correcta és la c).
l9 5 3,3 ? 1027 m
D. La longitud d’ona del raig quan es propaga a l’interior de
9. Quan un raig de llum travessa una làmina plana feta d’un la làmina val:
cert material transparent, no es desvia quant a la direcció
a) 5 ?1027 m
de propagació, però sí que experimenta un cert desplaça-
ment paral.lel al raig incident. Demostreu matemàticament b) 3 ?1027 m
aquest fet, i trieu la resposta correcta entre les següents si c) 2 ?1027 m
el gruix de la làmina és de 5 mm i l’índex de refracció n del
material val 1,65: La resposta correcta és la b).
FÍSICA 1 08 135
11. Observem des de fora una piscina de fondària h completa- que el raig refractat a l’aigua no tornés a sortir i es reflectís
4 totalment, amb quin angle mínim hauria d’entrar el raig des
ment plena d’aigua, d’índex de refracció —. Dibuixeu la de l’aire? És possible aquesta situació en la pràctica?
3
marxa dels raigs, i justifiqueu la veracitat o no de les se- Dada: índex de refracció de l’aigua: 1,33.
güents afirmacions tot triant les respostes correctes.
Apliquem la llei de Snell tenint en compte que n 5 1,33.
A. Ens fa l’efecte que la seva profunditat és:
sin ai sin 15°
a) Més gran que h
———— 5 n ———— 5 1,33
sin a9r sin a9r
b) Més petita que h sin 15°
sin a9r 5 ———— 5 0,1946
c) Igual a h 1,33
Observem que la imatge està situada 4 m darrere del mirall Per tal que la representació de la situació sigui adequada, farem
(imatge virtual) i la seva alçada és d’1,5 m, aproximada- servir, per exemple, les escales següents:
ment. La imatge és virtual, dreta i més gran que l’objecte.
— En l’eix X, 1 cm del dibuix correspon a 5 cm reals.
b) 7,5 m — En l’eix Y, 1 cm del dibuix correspon a 10 cm reals.
Seguim els mateixos criteris que en l’apartat anterior, però
Per determinar la distància a la qual hem de situar l’objecte i el
ara situem l’objecte a 7,5 m (7,5 cm en el dibuix):
punt on està situada la imatge, fem les consideracions se-
güents:
j Com que l’objecte ha de tenir una alçada de 15 cm, tracem
una recta a paral.lela a l’eix òptic que passi pels punts d’al-
tura y 5 15 cm (que correspondrà a 1,5 cm en el dibuix,
d’acord amb l’escala triada per a l’eix X).
j Com que la imatge és virtual, ha d’estar situada darrere del
mirall i ha de ser dreta. Si tenim en compte que la seva
alçada, y9, ha de ser el doble de l’alçada y de l’objecte,
y9 5 2 y 5 2 ? 15 5 30 cm, aleshores podem traçar una recta
b paral.lela a l’eix òptic, per sobre d’aquest, que passi pels
punts y 5 30 cm (3 cm en el dibuix).
j Si ara tracem el segment que va de F (punt focal) al punt on
la recta a talla el mirall, i perllonguem aquest segment fins
a la recta b, està clar que aquest segment serà la trajectòria
Veiem que la imatge està situada aproximadament a 14,5 cm que segueix el raig focal, i, per tant, ens dóna la posició de
davant del mirall (imatge real), i la seva alçada és d’1,5 m, la imatge I.
aproximadament. La imatge és real, invertida i més gran que j També podem traçar ara la recta que va del punt de tall de la
l’objecte. recta b i el raig focal anterior, al punt C (centre del mirall).
Aquesta recta ens dóna la posició de l’objecte O.
c) 12 m
Tenint en compte aquestes consideracions, fem el dibuix en
Seguim els mateixos criteris que a l’apartat anterior i ara
paper mil.limetrat:
situem l’objecte a 12 m (12 cm en el dibuix):
En primer lloc, calculem la distància focal: Per representar els raigs fem servir una escala en què 1 m cor-
respon a 1 cm en el dibuix. Efectuem un dibuix per al mirall
r 45 concau, i un altre per al mirall convex, tenint en compte les
f 5 — f 5 —— 5 22,5 m
2 2 dades que ens donen i l’escala triada:
FÍSICA 1 08 137
b) Mirall convex
Si s9 5 3 s s9 5 3 ? 20 5 60 cm
Finalment, si apliquem la segona expressió, obtenim la condi- 23. De quantes diòptries ha de ser una lent biconvexa per tal
ció que ha de complir la distància focal f de la lent: que la grandària de la imatge sigui el doble que la grandària
de l’objecte, si aquest es troba a 25 cm de la lent?
1 1 1 1 1 1
— 1 — 5 — ———— 1 — 5 —
s s9 f 0,0333 2 f La lent biconvexa ha de tenir 2 D.
f 5 0,0328 m 5 3,28 cm
Es comprova que la focal de la lent ha de tenir un valor sem- Avaluació del bloc 3
blant, lleugerament inferior, a la distància objecte-lent, si vo-
lem que es donin les condicions adequades de projecció sobre Q1. [Curs 02-03] Dues bombetes B iguals, de tensió nominal
la pantalla. 3 V i resistència 20 V, es connecten en paral.lel a una font
de tensió de 6 V i resistència interna negligible. A fi que les
22. Una lent divergent té una distància focal de 4,25 cm. Deter- bombetes funcionin a la seva tensió nominal, es connecta
mineu la potència de la lent, i la posició, l’altura i les carac- al circuit una resistència R en sèrie, tal com es veu a la figu-
terístiques que dóna de la imatge d’un objecte d’1,4 cm ra. Quin ha de ser el valor de R?
quan aquest objecte està situat a:
Ç56V
Podem usar, en la representació, una escala en què 1 cm cor-
respon a 1 cm en el dibuix.
a) 1,8 cm de la lent B
Fem el diagrama de raigs tenint en compte les dades que es
donen:
i i
Circuit complet: 6 5 i R 1 — ? 20 u i 5 0,3 A
2 u
y
i u
Branca 1 bombeta: 3 5 — ? 20 u R 5 10 V
2 t
4V
10 V 10 V
0,75
F F9
sin i
0,50
0,25
0,00
0,00 0,16 0,36 0,54 0,72 0,90
sin r
Repetiu el dibuix per al cas que la fletxa se situï entre el
n1 sin i 5 n2 ? sin r i focus i la lent, com en l’esquema inferior.
y n2 és el pendent de la recta
n1 5 1 (aire) t
0,75 2 0
j n2 5 ————— 5 1,39
0,54 2 0 F F9
c c
j n2 5 —— v2 5 —— 5 2,16 ? 108 m/s
v2 n2
Per a demostrar-les, dibuixeu la marxa dels raigs i la c) Enumereu les propietats (real o virtual, dreta o inverti-
imatge que s’obtè de la fletxa en el mirall esfèric còncau da, major o menor) de la imatge que ens retorna una
de la figura. El punt C és el centre de curvatura del mirall. cullera per la part convexa. Per demostrar-les, dibuixeu
la marxa dels raigs i la imatge que s’obtè de la fletxa en
el mirall esfèric convex de la figura. El punt C és el cen-
tre de curvatura del mirall.
c
La imatge és:
j Real.
j Invertida. j Virtual.
objecte
imatge
C F
objecte imatge F C