Activitatsdetutoriaperamestrespdf 111012110721 Phpapp02 PDF

Activitats de tutoria per a MESTRES
CEIP PUIG D’EN VALLS

Activitats de TUTORIA per a mestres
Activitats
de TUTORIA
per a mestres
2
Coordinadora del projecte: Elena García Morell.

© del text: Equip de Mestres del CEIP Puig d’en Valls
© de les il·lustracions: Antoni Marí Marí, “Tirurit”
Per a qualsevol dubte, suggeriment, recomanacions, etc. no

dubteu en posar-se en contacte amb nosaltres:
• e-mail: cppuigdenvalls@educacio.caib.es
• pàgina web: http://www.cppuigdenvalls.com/
El CEIP Puig d’en Valls ha estat guardonat amb el segon premi

nacional del MEC “Buenas prácticas de convivencia 2008” i també amb
el segon premi nacional “Marta Mata 2010” gràcies a la bona feina de
tota la comunitat educativa.
3
Sumari
Pàgina
1.- PRESENTACIÓ............................................ 5
2.- ACTIVITATS DE
TUTORIA PER A MESTRES......................7
GESTIÓ D’AULA.............................................. 8
REUNIONS DE L’EQUIP DE SUPORT

AMB ELS CICLES.......................................... 36
COORDINACIÓ AMB ELS
SERVEIS EXTERNS........................................48
MILLORAM EL COMPORTAMENT..............58
TREBALLAR AMB ALUMNES

DESMOTIVATS.............................................. 80
PREVENCIÓ DE CONFLICTES:
DINÀMIQUES DE GRUP................................96
RELACIONS ENTRE IGUALS .................... 118
LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES ...... 140
3.- BIBLIOGRAFIA RECOMANADA ...........159
4.- BIBLIOGRAFIA CONSULTADA ............166
4
1.- PRESENTACIÓ
Aquest és el tercer recull d’activitats que feim des de la

nostra escola, el CEIP Puig d’en Valls situat al municipi de Santa
Eulària des Riu (Eivissa). Amb aquest exemplar volem seguir
amb la línia dels altres dos quaderns d’activitats de tutoria per
a l’escola i de tutoria al pati.
L’objectiu principal d’aquest projecte és crear un

document àgil per als mestres, tant del nostre centre com de
qualsevol altre, donant-los idees, reforçant les que ja posen en
pràctica; en definitiva, animar-los a seguir en aquesta tasca tan
bonica com és treballar amb nens.
La nostra metodologia es caracteritza per la seva

flexibilitat, adaptant-se a les necessitats dels alumnes perquè
aquests prenguin un paper actiu i participatiu. Volem expressar
el nostre desig de centrar-nos en les necessitats dels nostres
alumnes, ja que són ells els que ens marquen la línia que hem de
seguir a les nostres classes.
Aquest projecte és el resultat d’un treball d’investigació i

adaptació de diferents referències bibliogràfiques, i la seva
traducció al català per poder-les emprar a les escoles que tenen
com a llengua vehicular el català, així com activitats
d’elaboració pròpia.
Donam una importància rellevant al primer punt del llibre: la

gestió d’aula. Pensam que és molt important fer una bona gestió
d’aula, consensuada si pot ser per tot el claustre. D’aquesta
manera serà més efectiva.
5
Al llarg del llibre trobarem una sèrie de sigles, les quals

explicam en el quadre-resum següent per facilitar-ne la
comprensió.
SIGLA SIGNIFICAT
PT Mestre especialista en Pedagogia Terapèutica
AL Mestre especialista en Audició i Llenguatge
AD Mestre especialista en Atenció a la Diversitat
NESE Necessitats Educatives de Suport Educatiu
NEE Alumnes amb Necessitats Educatives Especials
DA Alumnes amb Dificultats d’Aprenentatge
HP Alumnes amb Història Personal
IT Alumnes d’Incorporació Tardana
AC Adaptació Curricular
NCC Nivell de Competència Curricular
Trastorn de Dèficit d’Atenció amb
TDAH
Hiperactivitat
SA Síndrome d’Asperger
TEA Trastorn de l’Espectre Autista
CCP Comissió de Coordinació Pedagògica
PAD Pla d’Atenció a la Diversitat
PAT Pla d’Acció Tutorial
EOEP Equip d'Orientació Educativa i Psicopedagògica
USMIJ Unitat de Salut Mental Infantojuvenil
SPM Servei de Protecció de Menors
Programa d’Acollida, Integració i Reforç
PAIRE
Educatiu
ESADI – Equip de Suport Atenció a la Diversitat i
SEM Interculturalitat – Servei Educatiu de Mediació
IM Intel·ligències múltiples
6
2.- ACTIVITATS DE TUTORIA PER A MESTRES
Els grans blocs que treballarem en aquest llibre seran

els següents:
Gestió d’aula
Reunions de l’Equip de Suport amb els cicles.
Coordinació amb els serveis externs.
Milloram el comportament.
Treballar amb alumnes desmotivats.
Prevenció de conflictes: dinàmiques de grup.
Relacions entre iguals.
Les intel·ligències múltiples.
7
GESTIÓ D’AULA
Activitats
per a la...
GESTIÓ D’AULA
Pensam que, en la societat actual, cada vegada té menys
sentit la visió dels mestres com a transmissors de tota la
informació i va guanyant camí aquell mestre que entrena en
competències cognitives i socioemocionals, que facilita un
aprenentatge autònom en els seus alumnes al llarg de la vida,
formant persones amb capacitat d’aprendre sempre.
És molt important crear un bon clima de classe. Les

condicions ambientals de l’aula permeten crear unes relacions
personals acollidores i un clima afavoridor de treball necessaris
perquè hi hagi un bon aprenentatge. Algunes mesures que poden
contribuir a afavorir aquest clima de classe adequat són:
establir límits la primera setmana del curs i mantenir-los durant
el curs, mantenir una relació de confiança amb l’alumnat,
conèixer els rols de l’alumnat i afavorir la convivència.
Algunes d’aquestes idees les hem extret de les ponències
exposades al Congrés sobre Convivència Escolar i participació
de l’entorn educatiu celebrat a Mallorca el mes d’octubre de
2010.
GESTIÓ D’AULA
Activitat Edat Annex
PREPARAR EL PRIMER DIA DE

1 3-12 Sí
CLASSE
2 NORMES DE CONVIVÈNCIA 3-12 Sí
ORGANITZACIÓ DEL
3 3-12 No
FUNCIONAMENT DE L’AULA
Activitats per a la millora de la GESTIÓ D’AULA
4 CARNET DE CONVIVÈNCIA 3-12 Sí
5 BÚSTIA DE CONVIVÈNCIA 3-12 No
4 HORARI VISUAL 3-12 Sí
5 FER UN RECORREGUT 3-12 Sí
PROCEDIMENT PER DEMANAR

6 3-12 Sí
SILENCI
7 TAULA DE COMPORTAMENT 3-12 Sí
8 ROLS DELS ALUMNES 3-12 Sí
9 AUTOAVALUACIÓ 3-12 Sí
ACTIVITATS PER
10 3-12 No
REFLEXIONAR
ROLS DELS MESTRES A LES
11 3-12 No
REUNIONS
ROLS DELS MESTRES AMB ELS
12 3-12 No
ALUMNES
9
GESTIÓ D’AULA
ACTIVITAT 1
TÍTOL: PREPARAR EL PRIMER DIA DE CLASSE
A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe i/o individualment. A

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Plantilla de les activitats proposades

que trobarem a l’annex.
OBJECTIU:
L’objectiu és que el primer dia de classe els alumnes se sentin
benvinguts al centre i a l’aula.
COM HO FAREM?:
És important que el primer dia de classe els mestres ho
tenguem tot preparat, sense deixar res a la improvisació. Es
tracta de crear un bon clima de classe i hem de començar fent
una bona benvinguda als nostres alumnes. Recomanam anar a
buscar-los al lloc on es faci la fila i acompanyar-los a l’aula. Una
vegada allí, saludarem un a un tots els nostres alumnes
desitjant-los un bon dia.
Una altra activitat que ens pot ajudar per a aquest
primer dia és fer una targeta amb preguntes com per exemple:
EL PRIMER DIA DE CLASSE
■Tenc la feina preparada?

■Tenc la classe preparada?
■Com distribuiré els alumnes?
■Els he rebut a la fila, al passadís…?
■Conec si hi ha alumnes NESE o amb dificultats?
■He vist els seus expedients?
Etc.
10
GESTIÓ D’AULA
Després de repassar aquestes anotacions, podem fer

que els alumnes completin una fitxa personal amb les seves
dades. Inclourem una plantilla en l’annex com a model. Aquesta
fitxa ens servirà per conèixer els nostres alumnes (si són nous)
o per actualitzar les seves dades davant possibles canvis (de
telèfon, de domicili, etc.)
FOTO
NOM I LLINATGES:
DATA DE NAIXEMENT:
LLOC DE NAIXEMENT :
ADREÇA :
TELÈFON DE CONTACTE :
DADES D’INTERÈS (al·lèrgies, medicació, etc.) :
ADAPTACIONS:
11
GESTIÓ D’AULA
ACTIVITAT 2
TÍTOL: NORMES DE CONVIVÈNCIA

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Cartolina, paper, colors i plantilla de

les normes de convivència proposades que trobarem a l’annex.
OBJECTIU:
L’objectiu és preparar les normes de convivència entre tots.
COM HO FAREM?:
És convenient establir límits durant la primera setmana
del curs i, molt important, mantenir-
les. Però encara que elaborem les
normes que conformen les rutines
necessàries, més freqüents i
significatives de l'aula, es deixarà
sempre un procés obert al llarg del
curs per revisar aquestes normes i
anar introduint-ne d'altres que es
considerin necessàries per alguna raó.
Per dur a terme aquest objectiu,
necessitarem disposar de normes
efectives amb les consignes següents:
■ Establir amb el grup classe quines conductes són
acceptables i quines no durant les primeres setmanes.
■ Les normes han de ser clares, realistes, acceptables i
funcionals.
■ Es faran entre tots (tutor i alumnes). Farem un màxim
de cinc normes però ben consensuades per tots. Així,
seran poques però necessàries.
■ Molt important: escriure-les en POSITIU.
12
GESTIÓ D’AULA
Ex: En compte de “No parlar”, podem escriure: “Hem de

parlar fluix”.
■Seran coses reals i raonables per a cada classe en
concret: problemes i preocupacions que hi hagi a l’aula.
Ex: Si a una classe es respecta el torn de paraula,
aquesta norma no la inclourem al nostre pla.
■ Les normes han de ser poques, clares, conegudes per
tots i fàcils de complir.
Exemple:
NORMES
- Ser puntuals QUÈ PASSARÀ SI ES
COMPLEIXEN…
- Fer els deures - Fer la tutoria al pati una vegada al mes
-
- Respectar el
torn
QUÈ PASSARÀ SI NO ES
COMPLEIXEN…
- Consensuar entre tota la classe els privilegis que es
- Respectar els
-
tindran si es quedaran
Es senseles
compleixen una sortida
normes i les
companys
conseqüències-de no cumplir-les.
- Treballar en
silenci
ADAPTACIONS:
- A l’annex també incloem unes normes generals per a tots els
alumnes, separades en Educació Infantil i Primària. Aquestes es
poden utilitzar per introduir el tema de les normes a l’escola:
llegir-les en classe, fer un petit debat de cadascuna d’elles i
pensar quines són les que volen posar per a la seva classe.
13
GESTIÓ D’AULA
ACTIVITAT 3
TÍTOL: ORGANITZACIÓ DEL FUNCIONAMENT

DE L’AULA

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Res.
OBJECTIU:
L’objectiu és organitzar el funcionament de l’aula.
COM HO FAREM?:
Perquè una aula funcioni correctament és necessària una
bona organització, en la qual és important:
- Partir de les pròpies fortaleses i seguretats.
- Treballar:
o Hàbits, clima de l’aula, rutines, espai, temps,
material, control, vigilància, etc.
- Treballar diàriament:
o Missatges de valoració cap a l’esforç i la
feina ben feta. Dedicar més temps al reforç
positiu i menys a les recriminacions.
o Currículum funcional
14
GESTIÓ D’AULA
o Metodologia variada i motivadora

A continuació mostrarem una taula comparativa de
situacions que es donen diàriament a l’aula i que pensam que es
poden millorar.
ES POT MILLORAR VOLEM…

Hi ha un contacte entre
El mestre o la mestra comença
alumne-mestre: se saluden, es
la classe directament.
conten alguna cosa, etc.
Mostra poc interès pels seus Genera una relació humana i
alumnes. Contacte poc natural. bon ambient.
Mostra poc interès per les Interès pel que diu l’alumne.
respostes dels alumnes o les Aprofita per guiar la
seves vivències. conversa.
Fa preguntes poc adequades als Deixam que els alumnes ens
alumnes. contin allò que volen contar.
L’alumne respon al seu ritme.
La mestra acaba la frase que
La mestra deixa que acabi les
ha començat l’alumne.
frases.
La mestra es mostra pacient i
La mestra es mostra impacient.
respecta l’alumne.
No hi ha interès en el que diu
La mestra escolta l’alumne.
l’alumne ni com ho diu.
Seria bo consensuar entre l’Equip de Cicle aspectes

organitzatius com: la correcció de treballs i exàmens, el
material que es pot utilitzar a l’aula (corrector líquid, colors de
bolígrafs, etc.).
Un altre aspecte seria introduir elements d’avaluació
diversificats, que van des del treball individual al col·lectiu
(quaderns de classe, treballs en grup, treball diari a l’aula i a
classe, observació, comportament, projectes, exposicions,
llibres llegits, etc.).
ADAPTACIONS:
15
GESTIÓ D’AULA
ACTIVITAT 4
TÍTOL: CARNET DE CONVIVÈNCIA

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Plantilla dels carnets per a E.I i E.P

OBJECTIU:
L’objectiu és crear un document comú per a tots el centre per a
millorar la convivència tant a l’aula, com al pati.
COM HO FAREM?:
Una de les eines més eficaces que des del curs 2007-08
apliquem és el carnet de convivència. Una acció preventiva i
d'intervenció. És una forma d'avaluar la convivència al nostre
centre. Es perden punts per no complir les normes i es
recuperen per fer-ho en terminis de temps breus. Primer es van
marcant creus a la part de darrera del carnet (segons si diuen
“paraulotes”, si es barallen, si no compleixen les normes, etc).
Per cada quatre creus, es perd un punt de la part de davant del
carnet. A E.I. el carnet té dibuixos per facilitar la seva
comprensió.
Els carnets els poden utilitzar tots els mestres de
l’escola (tutors i especialistes).
ADAPTACIONS:
- Els alumnes que no tenen creus al carnet, podran obtenir un
diploma d’or a la festa de la convivència. Aquells alumnes que
hagin recuperat les creus del carnet, podran tenir un diploma de
plata.
16
GESTIÓ D’AULA
ACTIVITAT 5
TÍTOL: BÚSTIA DE CONVIVÈNCIA

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Una bústia de convivència. Es pot

comprar o fer amb una capsa de cartró.
OBJECTIU:
L’objectiu és tenir un espai on els alumnes puguin escriure
suggeriments, propostes de millora, etc.
COM HO FAREM?:
La bústia de Convivència és un mitjà més per afavorir la
convivència al centre. Es tracta d’una eina més per a buscar
mediadors de possibles conflictes.
Mitjançant aquesta bústia, els alumnes poden fer
recomanacions o poden exposar sentiments que, de vegades, no
s’atreveixen a dir a ningú. Pensam que si algun alumne se sent
assetjat, és un bon sistema per a comunicar-ho sense haver de
fer-ho davant dels companys o directament amb el mestre.
La Cap d’estudis s’encarregarà de revisar periòdicament
els missatges que els alumnes van posant.
ADAPTACIONS:
17
GESTIÓ D’AULA
ACTIVITAT 6
TÍTOL: HORARI VISUAL

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: La plantilla de l’horari visual que hi ha

a l’annex.
OBJECTIU:
L’objectiu és facilitar l’organització de l’horari escolar per a
alumnes que presenten dificultats en aquest aspecte.
COM HO FAREM?:
Elaborarem l’horari de la classe amb imatges. D’aquesta
manera, als alumnes que presenten dificultats per a organitzar
el seu temps els resultarà més fàcil estructurar la jornada
escolar. Amb els horaris visuals els alumnes podran anticipar
esdeveniments que es puguin sortir de la rutina (una sortida,
una xerrada, etc.) per evitar-los estats d’ansietat. En aquestos
casos extrems podem posar com a exemple els alumnes amb
TEA o SA.
Plastificarem les imatges que
corresponen a cada assignatura i als
temps de pati, esmorzar, etc. Quan els
alumnes entren a classe, hi haurà uns
encarregats de fer l’horari del dia. Si hi
ha a l’aula algun alumne TEA o SA, serà
ell l’encarregat de fer-lo cada dia amb
l’ajuda d’un company. Es col·loquen totes
les imatges (amb velcro, per exemple)
una baix de l’altra. Quan ha passat una
hora i s’ha acabat la classe, l’alumne anirà a l’horari visual i li
donarà la volta a la imatge per a representar que ha finalitzat
18
GESTIÓ D’AULA
aquesta assignatura. D’aquesta manera els alumnes veuen

quantes hores els queden per anar a casa.
Exemple:
Horari a les 9,00 h: Horari abans de
sortir al pati:
ASSEMBLEA
FER UNA FITXA
PATI PATI
RACONS RACONS
ANAR A CASA ANAR A CASA
ADAPTACIONS:
19
GESTIÓ D’AULA
ACTIVITAT 7
TÍTOL: FER UN RECORREGUT

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Plantilla del recorregut proposat que

trobarem a l’annex.
OBJECTIU:
L’objectiu és implicar tot el grup classe en la consecució d’un
objectiu comú. Es tracta de fer cohesió de grup.
COM HO FAREM?:
Es tracta d’anar avançant d’un punt a un altre en un
recorregut fictici. El recorregut és per a tota la classe i hi
haurà unes normes :
- Es podrà avançar quan es compleixen una sèrie
de coses pactades entre tots.
- Mai no es pot retrocedir.
Al nostre centre (CEIP Puig d’en Valls) cada curs tenim

un monogràfic amb el qual relacionam tots els esdeveniments
que tenim al llarg del curs escolar: dia de la pau, carnestoltes,
dia del llibre, festes del poble, etc. Aprofitant el monogràfic, el
recorregut hi podria estar relacionat.
20
GESTIÓ D’AULA
Exemple: la mar.
Es poden posar lletres d’un punt a un altre, i també

posar més punts depenent del recorregut que es vulgui fer. Les
fletxes aniran posant-se a mesura que els alumnes vagin
aconseguint l’objectiu comú.
ES POT AVANÇAR QUAN TOTS:

- Hem fet els deures
- Hem respectat els companys
-
-
JA HEM ARRIBAT!
- Premi: Anar a l’aula d’informàtica a
l’hora de tutoria.
ADAPTACIONS:
21
GESTIÓ D’AULA
ACTIVITAT 8
TÍTOL: PROCEDIMENT PER DEMANAR SILENCI

partir dels 3 anys.

OBJECTIU:
L’objectiu és fer que tots els mestres del centre tenguin el
mateix procediment per demanar silenci a l’aula.
COM HO FAREM?:
És molt important que els alumnes estiguin en silenci a l’hora
que el mestre ha de començar una explicació. Resulta
convenient que el docent estigui segur que els seus alumnes
l’estan escoltant i estan en silenci per poder començar a parlar.
De vegades ens resulta molt complicat “fer callar” els nostres
alumnes, sobretot en determinades ocasions: quan tornen del
pati, en un canvi de classe, en un canvi d’assignatura en la que
canviam de mestre, quan entra alguna persona externa a l’aula,
etc. Pensam que si tots els mestres del centre tenguessin el
mateix procediment per demanar silenci seria més efectiu ja
que tots els alumnes ho relacionarien de seguida amb el que vol
el mestre: silenci.
En aquest apartat la nostra proposta és fer una mà oberta
aferrada a un pal. Es podria consensuar per a tot el centre i així
els alumnes ho associarien amb qualsevol mestre que entri a
l’aula. Cada dit de la mà representa un verb que els ensenyarem
a principi de curs: paro, miro, penso, callo, atenc.
22
GESTIÓ D’AULA
Exemple:
Par, mir, pens, call, atenc
ADAPTACIONS:
- En Educació Infantil hi ha algunes cançons amb aquest
propòsit, igual que a l’assignatura d’anglès que també hi trobem
cançons.
- L’activitat del “Gat copió” (Programa Decideix. Manuel Segura)
també busca aquesta finalitat.
- El joc de les estàtues és una altra activitat en la qual els
nostres alumnes es converteixen en estàtues quan escolten
aquesta paraula.
23
GESTIÓ D’AULA
ACTIVITAT 9
TÍTOL: TAULA DE COMPORTAMENT

partir dels 3 anys.

OBJECTIU:
L’objectiu és dur un registre del comportament de la classe de
manera visual i pública per a tots.
COM HO FAREM?:
Es tracta de fer un registre del comportament dels
alumnes de manera individual, però per a tot el grup. Es posarà
un mural, seguint l’exemple que posarem a continuació, perquè
tot el grup classe pugui seguir l’evolució del comportament de
tota la classe. Igual que en l’activitat del recorregut, també es
podria fer un seguiment del comportament utilitzant imatges
relacionades amb el monogràfic. Exemple: si el monogràfic és la
mar, podríem seguir les consignes següents:
- Si l’alumne es porta bé: posarem una foto o un
dibuix de la mar en calma.
- Si l’alumne pot millorar el seu comportament:
posarem una foto o un dibuix de la mar amb una mica
de maror.
- Si l’alumne ha de canviar el seu comportament:
posarem una foto o un dibuix de la mar amb molta
maror.
24
GESTIÓ D’AULA
Exemple:
COMPORTAMENT
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
JOAN
CARME
LARA
: BÉ : ES POT MILLORAR
: S’HA DE CANVIAR
ADAPTACIONS:
- Es poden utilitzar imatges amb cares com en l’exemple
anterior. (Aquestes imatges estan explicades a l’annex en una
altra activitat d’aquest llibre).
25
GESTIÓ D’AULA
ACTIVITAT 10
TÍTOL: ROLS DELS ALUMNES

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Els documents que hi ha a l’annex. El

dibuix que hi ha a l’annex.
OBJECTIU:
L’objectiu és conèixer els nostre alumnes i veure el rol que
tenen en el grup.
COM HO FAREM?:
El mestre necessita conèixer els seus alumnes per poder

interactuar-hi i influir-hi positivament, per a la qual cosa ha
d’observar-los, saber el que senten i pensen, posant-se de
vegades en la seva perspectiva. Algunes característiques que
caldrà observar seran:
- Què els agrada?: els seus interessos.
- Què saben fer bé?: habilitats i destreses.
- Quin rol representen en classe.
26
GESTIÓ D’AULA
Aquestes característiques es poden anotar en una taula

de registre que adjuntam a l’annex com a model que es pot
seguir. El mestre pot anar omplint aquesta gràfica en qualsevol
moment del dia, aprofitant qualsevol ocasió espontània perquè
algun alumne pugui tenir un protagonisme especial: si ha fet un
dibuix a casa i el vol ensenyar al grup, si ens conta que va a
classes de música i sap tocar un instrument, si fa algun esport i
ha participat en algun campionat, etc. Es tracta de fer que els
nostres alumnes se sentin especials per les seves virtuts, que no
van lligades tan sols al currículum.
L’aula és com l’escenari d’un teatre on cada membre de
la classe busca un “paper” (rol) a la seua mida. Conèixer els rols
que sol dur a terme habitualment cada alumne ajuda a
comprendre moltes conductes inapropiades i facilita la millora
del clima de la classe. La informació que obtenim de l’observació
dels nostres alumnes ens ajuda a tenir en compte els rols a
l’hora de fer parelles o grups de treball, a saber el millor lloc de
la classe per seure i així evitar conflictes, etc.
A l’annex inclourem una taula amb exemples de rols del
alumnes extreta del llibre Cómo dar clase a los que no quieren
de Juan Vaello Orts. Santillana 2008. A la taula hi haurà les
conductes típiques de cada rol així com estratègies per poder
fer a l’aula.
Exemple:
ROL CONDUCTES ESTRATÈGIES
Parla sense parar.
Atenció visual
Busca la companyia
XERRAIRE preferent, estar-hi
d’un altre xerraire
pendent d’ell.
o oient.
S’oposa a tot el que Mantenir el control,
DESAFIANT
diu el mestre. restar calmat.
ADAPTACIONS:
- A l’annex hi trobarem un dibuix d’una classe on els alumnes es
poden identificar. Es tracta de fer un debat en classe sobre els
diferents rols.
27
GESTIÓ D’AULA
ACTIVITAT 11
TÍTOL: AVALUACIÓ

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Plantilla de l’avaluació que trobarem a

l’annex.
OBJECTIU:
L’objectiu és fer una avaluació de la nostra gestió d’aula.
COM HO FAREM?:
L’avaluació pot tenir lloc a les reunions de Cicle. Després
es pot tractar els acords presos en la Comissió de Coordinació
Pedagògica (CCP). Algunes preguntes que ens podem fer per
avaluar la gestió d’aula serien:
28
GESTIÓ D’AULA
- Què ha funcionat?
- Què no ha funcionat i per què?
- Què puc fer per millorar-ho?
ADAPTACIONS:
- Es pot fer també una avaluació a l’alumnat per veure el que
pensen i com se senten. Algunes possibles preguntes són:
- Què transmet el mestre?
- Com t’has sentit i per què?
- Una altra activitat és un qüestionari 3x3 en el qual els alumnes

assenyalen tres característiques que els agraden del seu
mestre, tres que no els agraden i tres propostes de canvi.
EL QUE NO
EL QUE M’AGRADA PROPOSTES DE
M’AGRADA DEL
DEL MEU MESTRE MILLORA
MEU MESTRE
29
GESTIÓ D’AULA
ACTIVITAT 12
TÍTOL: ACTIVITATS PER REFLEXIONAR

partir dels 3 anys.
OBJECTIU:
L’objectiu és reflexionar sobre la nostra funció com a docents:
llegint afirmacions que hem trobat en llibres o hem escoltat en
conferències, congressos, cursos, etc., o fent activitats a l’aula.
COM HO FAREM?:
A continuació apuntam unes activitats que ens poden servir per
reflexionar sobre l’educació i la nostra feina com a educadors.
Algunes activitats són:
A. Gravar un vídeo d’una classe i observar-se per revisar:
el to, la posició, com escrivim a la pissarra, les
preguntes que formulem, etc.
B. Marcar un objectiu cada mes i observar-lo.
C. Compartir problemes que et preocupin amb els
companys.
D. Deixar cinc minuts al final de la classe per a preguntar
als alumnes coses com:
■ Què heu fet avui?
■ Com us heu sentit?
■ Ha anat bé el dia?
■ Canviaríeu alguna cosa del vostre comportament?
■ Donaríeu algun consell a algun company sobre el
seu comportament?
E. En una reunió de cicle, pensarem i escriurem en un full
un objectiu de millora per a la nostra aula, per assolir
abans de final de curs. Una vegada escrit, compartirem
30
GESTIÓ D’AULA
els nostres objectius amb el company que tenim al

costat, amb el nostre paral·lel, amb el nostre
coordinador, o amb tots els membres del cicle.
ADAPTACIONS:
- Es pot reflexionar també mitjançant la lectura d’algunes cites
com, per exemple:
S’han de cobrir les necessitats dels alumnes, no
dels mestres.
Un mestre “aïllat” no pot educar. És el centre el
que educa i tot el personal que treballa al centre
col·labora.
Ensenyar els alumnes a CONVIURE, no a
eliminar conflictes.
Pensar sempre que l’alumne està disposat a
seguir la classe que el professor desitja
impartir, sigui la que sigui.
31
GESTIÓ D’AULA
ACTIVITAT 13
TÍTOL: ROLS DELS MESTRES A LES REUNIONS
A QUI VA DIRIGIT?: Claustre de professorat del centre.
OBJECTIU:
L’objectiu és reflexionar sobre el rol que pot dur a terme un
mestre a les reunions de cicle, als claustres, etc.
COM HO FAREM?:
El mestre necessita conèixer els seus companys per
poder interactuar-hi i influir-hi positivament, per a la qual cosa
ha d’observar-los, saber el que senten i pensen, posant-se de
vegades en la seva perspectiva.
A continuació incloem una taula amb exemples de rols
dels mestres extreta d’un curs de formació per a consellers
escolars organitzat per COAPA Balears i FAPA Eivissa. A la
taula hi haurà les conductes típiques de cada rol així com
estratègies per poder fer a les reunions de cicle, als claustres,
a les reunions de les diferents comissions, etc.
32
GESTIÓ D’AULA
Exemple:
ROL CONDUCTES ESTRATÈGIES
Parla sense parar.
Busca la
Atenció visual
companyia d’un
PREGUNTAIRE preferent, estar
altre xerraire o
pendent d’ell.
oient, algú que li
faci cas.
Parla molt però els
Permetre acudits
XERRAIRE seus comentaris
adequats en
SIMPÀTIC resulten simpàtics
moments adequats.
a la gent.
S’oposa a tot el Intentar que el
AGRESSIU que diu l’equip propi grup l'aïlli i el
directiu. neutralitzi.
ADAPTACIONS:
33
GESTIÓ D’AULA
ACTIVITAT 14
TÍTOL: ROLS DELS MESTRES AMB ELS

ALUMNES
A QUI VA DIRIGIT?: Claustre de professorat del centre.
OBJECTIU:
L’objectiu és reflexionar sobre el rol que pot dur a terme un
mestre amb els seus alumnes.
COM HO FAREM?:
Per a aconseguir un eficaç desenvolupament del procés
d’ensenyament – aprenentatge, destacarem dos elements
fonamentals: el mestre i l’alumne.
El paper del mestre és fonamental perquè aquest procés
funcioni adequadament i ha d’exercir una funció com a guia i
mediador.
Segons Silberman, es dóna una analogia entre
ensenyança i medicina, comparant el gran mestre amb el gran
metge, que és aquell que afegeix creativitat i inspiració a un
repertori bàsic. Però els dos no tan sols han de diagnosticar
sinó també buscar i aplicar solucions.
A continuació explicam alguns rols dels mestres així com
també les seves accions.
34
GESTIÓ D’AULA
Exemple:
ROL ACCIONS
Decisions sobre:
Finalitats a aconseguir.
Metodologia i recursos.
EXPERT EN Continguts a desenvolupar.
INSTRUCCIÓ Activitats per al seu
desenvolupament.
Avaluació.
Procediments a utilitzar.
MOTIVADOR
Coneixement de l’alumnat.
Organització de la classe.
Interacció amb els alumnes.
Planificació / supervisió de tasques.
ORGANITZADOR Preparació de proves d’avaluació /
assignació de qualificacions.
Reunions amb altres professors.
Atenció a les necessitats de tots i de
cada un dels alumnes.
LÍDER
Tècniques de maneig de grups.
Ajuda en resolució de problemes a

l‘alumne.
ORIENTADOR Guia en el procés d’ensenyament –
aprenentatge.
Modelador i facilitador de
l’aprenentatge significatiu.
ARQUITECTE
Adequació de metodologia i recursos.
Actituds.
Entusiasme.
MODEL
Ètica.
ADAPTACIONS:
35
AMB ELS EQUIPS DE CICLE
Activitats
per treballar...
REUNIONS DE L’EQUIP
DE SUPORT AMB ELS
EQUIPS DE CICLE
Per a aconseguir una ensenyança de qualitat hem de
potenciar la presència de les condicions favorables perquè
l'ambient de treball a l'aula i fora de l'aula afavoreixi la
transmissió de coneixements i valors.
Per a aconseguir-ho és imprescindible la col·laboració de

tots els sectors de la comunitat educativa i l'exercici
d'activitats que afavoreixin la millora del clima de convivència
escolar i el seguiment tutorial i pedagògic que ens alerti i ens
ajudi a prevenir conductes que alterin el clima de convivència
escolar.
Reunions de l’Equip de Suport amb ELS EQUIPS DE CICLE

Activitat Annex
REUNIONS INFORMATIVES A PRINCIPI

1 Sí
DE CURS
REUNIONS MENSUALS AMB CADA

2 Sí
CICLE
REUNIONS AMB ELS TUTORS QUE

3 Sí
TENEN ALUMNAT NESE
37
ACTIVITAT 1
TÍTOL: REUNIONS INFORMATIVES A PRINCIPI

DE CURS
A QUI VA DIRIGIT?: A tots els mestres del centre

organitzats per cicles.
QUÈ NECESSITAM?: Plantilla que trobarem a l’annex.
OBJECTIU:
L’objectiu és informar a cada cicle dels alumnes amb algun tipus
de necessitat que hi ha al centre.
COM HO FAREM?:
A principi de cada curs, l’Equip de Suport organitza unes
reunions informatives amb cada cicle per parlar dels
alumnes amb algun tipus de necessitat que hi ha al centre.
En aquestes reunions assisteixen tots els membres del
cicle, així com els especialistes que fan alguna classe amb
aquest cicle. L’Equip de Suport elabora un petit resum dels
alumnes i, en els casos necessaris, dóna als mestres
possibles pautes a seguir (mitjançant fotocòpies que
presentam a l’annex).
38
Un exemple del resum que es dóna a l’equip de cicle és el

següent:
TIPUS
CURS ALUMNE ACI LI VA BÉ...
NESE
Especi Coses que li

ficar
Especi poden anar bé
Nom i si és
Curs a ficar
llinatges NEE, a nivell
què va si és
de IT, organitzatiu
l’alumne signifi
l’alumne HP, (espais,
cativa.
AL, material,
DA etc).
ADAPTACIONS:
39
ACTIVITAT 2
TÍTOL: REUNIONS MENSUALS AMB CADA

CICLE
A QUI VA DIRIGIT?: A tots els mestres del centre

organitzats per cicles.
QUÈ NECESSITAM?: Informació que trobarem a l’annex.
OBJECTIU:
L’objectiu és intercanviar informació entre els Equips de Cicle i
l’Equip de Suport per buscar solucions, donar pautes, etc.
COM HO FAREM?:
Durant el curs escolar l’Equip de Suport es reuneix una
vegada per setmana, dins de l’horari lectiu, durant una hora i
mitja. Es preparen les reunions que es faran amb cada cicle (una
vegada al mes), així com les altres tasques de l’Equip de Suport:
revisió del PAD, elaboració de material, elaboració d’ACI,
potenciar un espai de l’Equip de Suport a la pàgina web de
l’escola, etc. Aquestes reunions es faran seguint un calendari
establert amb totes les reunions a principi de curs. Així cada
cicle sap quin dia tenen aquesta reunió i la poden preparar.
En aquestes reunions es donen pautes als Equips de
Cicle per treballar amb els alumnes NESE de manera general,
com exposam a continuació, i de manera més específica (pautes
per treballar amb TDAH, dislèxia, TEA, etc.), que inclourem a
l’annex.
Quan un tutor o mestre especialista detecta una

possible problemàtica en un alumne concret, ho podrà explicar
en aquestes reunions. En les pàgines posteriors incloem un
esquema dels passos que han de seguir els tutors a l’hora de
derivar un alumne a l’EOEP o a l’especialista en AL o AD. A
40
l’annex inclourem els fulls de derivació que han d’utilitzar els

mestres tant per als alumnes d’Educació Infantil com per als de
Primària. Una vegada feta la derivació, la membre de l’EOEP
farà una sèrie d’observacions de l’alumne: a l’aula, al pati, etc.,
així com sol·licitarà informació de l’alumne, que serà facilitada
pel tutor mitjançant l’estil d’aprenentatge, i per la família
mitjançant una reunió. També incloem a l’annex aquests models.
Quan es tracta d’alumnat nouvingut (que desconeix una
o les dues llengües de la nostra comunitat), l’especialista en AD,
seguint el pla d’acollida del centre, li passarà unes proves
d’avaluació inicial per veure quin és el seu nivell de competència
curricular. Aquestes proves van ser elaborades per l’Equip de
Suport del centre, revisades pels diferents equips de cicle (per
comprovar que els continguts eren els adequats per a cada
nivell) i aprovades per tot el claustre durant el curs 2004-
2005. Són proves que no estan adaptades a la nova manera
d’avaluar per competències bàsiques, però ens són de gran
utilitat ja que ens donen una visió clara del nivell curricular en
què es troba l’alumne nouvingut. Aquestes proves també les
podem trobar a l’annex.
41
PAUTES PER TREBALLAR AMB ALUMNES NESE A EI I EP

TREBALL INDIVIDUALITZAT:
Asseure’l a les primeres files, a prop del mestre.
Assegurar el contacte visual amb l’alumne.
Utilitzar frases curtes i senzilles.
Assegurar-se que l’alumne ha comprès el que ha de fer.
Preguntar-li si ens ha comprès.
Sempre que es pugui, fer que expliqui amb les seues
paraules el que li hem explicat.
Sempre que es pugui o es consideri necessari, utilitzar
suport visual.
Treballar en un ambient tranquil i sense massa estímuls
que el puguin distreure.
Reforçar-li positivament tot allò que fa bé per animar-lo
i motivar-lo. Es poden utilitzar reforços com cromos,
gomets, etc.
Descartar corregir en excés per evitar estats de
frustració.
Si es considera necessari, el podem asseure devora un
company - tutorial amb el qual es dugui bé i que estigui
disposat a ajudar-lo: revisant si utilitza l’agenda
apuntant els deures, donant-li alguna pauta per fer la
feina, etc.
TREBALL EN GRAN GRUP:
Si es fan explicacions a tot el grup classe, ens hem
d’assegurar que aquestos alumnes han comprès el que
volem que facin: fer-los preguntes, dir-los que ho tornin
a explicar ells, dir el seu nom freqüentment per evitar
que es despistin, etc.
ADAPTACIONS:
42
PROTOCOL A SEGUIR QUAN UN ALUMNE/A
NECESSITI EL SUPORT D’UN ESPECIALISTA:
- Pedagogia terapèutica (PT).
TUTOR/A:
(detecció del problema)
Full de
derivació
Equip de Suport
EOEP: Observacions: aula, pati,

Avaluació psicopedagògica ... entrevistes, NCC
no NESE - sí NESE
(NEE, NESE DEA)
seguiment Elaboració AC:

- significativa
- no significativa
Suport
AL, PT
Equip de mestres + Equip de Suport
43
- Audició i llenguatge (AL):
TUTOR/A:
(detecció del problema)
Full de
derivació
AL
Equip de Suport
AL:
Avaluació logopèdica - proves,
observacions.
no NEE sí NEE
seguiment
suport AL
44
Atenció a la diversitat (AD):
TUTOR/A:
(detecció del problema: Alumnes
alumnes amb HE/CP amb d’IT
dos cursos de
(estrangers,
desfasament).
castellanoparlants)
AD:
Equip de Suport
Proves d’avaluació
inicial
Elaboració AC:
- significativa
- no significativa
Suport AD
- A l’etapa d’Educació Infantil, aquest tipus de reforç el

realitzarà la mestra de suport (+1) d’aquesta etapa,
exceptuant els alumnes de 5 anys.
- A l’etapa d’Educació Primària, aquest tipus de reforç el
realitzarà la mestra especialista en AD.
45
ACTIVITAT 3
TÍTOL: REUNIONS AMB ELS TUTORS QUE

TENEN ALUMNAT NESE
A QUI VA DIRIGIT?: A tots els tutors del centre que

tenen alumnat NESE a la seva aula.
QUÈ NECESSITAM?: Documents per fer les ACI que

trobarem a l’annex.
OBJECTIU:
L’objectiu és col·laborar i orientar els tutors que tenen alumnat
NESE a la seva aula.
COM HO FAREM?:
Aquestes reunions tenen lloc quan les sol·licita el tutor
que té alumnat NESE o els membres de l’Equip de Suport i,
generalment, s’hi elaboren o revisen les ACI (adaptacions
curriculars significatives) dels alumnes que ho necessiten.
Les ACI sempre es fan entre el tutor/a i els membres
de l’Equip de Suport que donen suport a aquest alumne (PT,
AL, AD). Si es considera necessari, també hi poden
participar altres mestres que fan alguna assignatura en
aquest grup i que també han d’adaptar.
Aquestes reunions es programen des de la reunió
mensual de l’equip de cicle amb l’Equip de Suport ja que
d'allà surten aquestes demandes.
46
A l’annex s’inclou un model de les ACI que utilitzam a

l’escola, així com el NCC (nivell de competència curricular),
que ens ajuda a elaborar les adaptacions, situant al més
aproximadament possible els alumnes NESE que necessiten
ACI al nivell curricular en què estan. A partir d’aquí podrem
fixar els objectius que volem aconseguir amb l’alumne al
llarg del curs. Hi haurà infants que, per les seves
característiques, necessitin uns objectius trimestrals i no
anuals. Hem de tenir en compte que cada nen és diferent i
que cada cas s’ha d’estudiar individualment.
ADAPTACIONS:
47
COORDINACIÓ AMB ELS SERVEIS EXTERNS
Activitats
per treballar...
COORDINACIÓ AMB ELS
SERVEIS EXTERNS
A l’escola no només fan feina els mestres sinó que hi ha
molts professionals que interactuen de manera directa o
indirecta. És el cas de l’EOEP que ve una vegada a la setmana a
l’escola per detectar, diagnosticar, donar pautes, etc.; en
definitiva, per col·laborar i ajudar els mestres amb la gran
diversitat d’alumnes que trobem a les aules. Ells ens serveixen
de pont amb l’USMIJ o altres associacions.
Volem donar molta importància al paper de l’Ajuntament,
representat al nostre centre per una Educadora Social que ens
ajuda amb els casos d’absentisme, maltractaments, etc., i
serveix a la vegada de nexe d’unió amb el SPM.
Altre servei que està tenint cada vegada més

protagonisme és el PAIRE, el qual ens serveix de nexe amb les
famílies dels alumnats nouvinguts.
Activitats per COORDINACIÓ AMB SERVEIS EXTERNS Activitat Annex
1 EOEP Sí
2 AJUNTAMENT Sí
3 PAIRE- ESADI – SEM Sí
49
ACTIVITAT 1
TÍTOL: Atenció al CEIP com a centre preferent (un dia

setmanal) per part de l’EOEP.
A QUI VA DIRIGIT?: L'alumnat i les seves famílies,

l'Equip de Suport de l’escola i tot l'equip docent.
QUÈ NECESSITAM?: Espais de coordinació, establir canals

de comunicació i col·laboració.
OBJECTIU:
Els objectius generals del programa són:
Assessorament al centre en els aspectes organitzatius i
de concreció curricular mitjançant la col·laboració a la
CCP, a l’Equip de Suport i/o altres estructures de
coordinació del centre.
Avaluació psicopedagògica i assessorament sobre la
resposta educativa.
Col·laborar amb el centre en l’establiment de mesures
afavoridores de les relacions amb les famílies i altres
institucions del sector.
COM HO FAREM?:
En primer lloc, es fa una reunió prèvia amb l’Equip
Directiu i l'Equip de Suport fent una anàlisi del pla i la memòria
del curs passat, incorporant les noves propostes al pla; després
es fa una reunió amb l’Equip de Suport del centre, concretant
estratègies i actuacions a realitzar. Tot aquest procés es fa
segons les instruccions proposades per la DG d’Innovació.
S’informarà la CCP dels objectius del pla.
Les àrees d’intervenció de l’EOEP són les següents:
- Assessorament al centre:
Col·laborar amb l’Equip Directiu en els aspectes
organitzatius i funcionals del centre.
Col·laborar en la revisió/aplicació del PAD (i/o altres
documents) sempre que sigui necessari.
50
Participar amb l’Equip de Suport en l’elaboració d’una

taula d’indicadors d’assetjament (punt 7.5 del Pla de
Convivència).
Aplicació del qüestionari CESC (sociograma) i
interpretació de dades.
Col·laborar amb l’Equip de Suport en l’elaboració i/o
recopilació de materials, programes i/o recursos
adients a les NESE i/o a altres situacions per atendre
la diversitat de l’alumnat.
- Avaluació psicopedagògica:
Ajustar la resposta educativa dels alumnes que puguin
presentar NESE sistematitzant l’aplicació del model
propi d’avaluació psicopedagògica de l’EOEP (coordinació
amb serveis externs: SSCB (Serveis Socials), SPM
(Servei de Protecció de Menors), USMIJ (Unitat de
Salut Mental Infantil i Juvenil) , UVAI (Gaspar Hauser,
ASPAS, ONCE, SAD…).
Realitzar l’avaluació psicopedagògica dels alumnes amb
NEE que promocionen d’etapa, afavorint la coordinació
amb els IES de referència en els casos que pertoquin.
Realitzar el seguiment dels alumnes amb NESE (NEE,
DEA i AC) col·laborant en l’elaboració, el seguiment i
l'avaluació de les AC per tal d’ajustar la seva resposta
educativa, seguint els procediments establerts al Pla
d’atenció a la diversitat del centre.
- Relacions amb les famílies i altres institucions del sector:

Assessorar en els casos plantejats per la família o el
centre amb repercussió escolar i que requereixen la
intervenció de l’EOEP.
Col·laborar amb el centre i les famílies en activitats
encaminades a la integració de l’alumnat en situació de
desavantatge social.
Col·laborar en la intervenció en els casos d’alumnes amb
absentisme escolar.
ADAPTACIONS:
51
ACTIVITAT 2
TÍTOL: Programa d’intervenció socioeducativa amb infància i

adolescència en risc social. Educador/a social dels Serveis
Socials Municipals d’Atenció Primària a les escoles.
A QUI VA DIRIGIT?: Menors i famílies, Equip de Suport

de l’escola i Equip Docent.

de comunicació.
OBJECTIU:
Els objectius generals del programa són:
• Detectar i intervenir en casos de menors en situació
de vulnerabilitat social.
• Prevenir situacions de risc social.
• Afavorir un bon procés socioeducatiu normalitzat
als menors.
• Abordatge de l’absentisme escolar i la
desescolarització.
• Fomentar la integració i participació del menor i la
seva família en la comunitat socioeducativa.
COM HO FAREM?:
En primer lloc hem de conèixer les funcions de
l’educacora social que ve al nostre centre i participa a les
reunions de l’Equip de Suport una vegada a la setmana. Són les
següents:
• Coordinacions constants amb els altres
professionals del propi equip de Serveis Socials.
• Coordinacions amb altres serveis que tenen
competències relacionades amb menors i famílies.
• Crear canals i espais de comunicació i coordinació
entre professionals.
52
• Establir de forma unificada indicadors, criteris i

línies d’actuació.
• Dissenyar estratègies de prevenció socioeducatives
adreçades als menors i les seves famílies.
• Col·laborar amb altres institucions i/o amb
iniciatives de caire preventiu.
• Oferir suport als centres educatius en les
actuacions encaminades a un procés d’integració
determinat.
• Promoure la convivència intercultural mitjançant
activitats integrades en els diferents àmbits
socioeducatius.
• Crear i impulsar els espais de participació ciutadana
afavorint la consciència com a membres actius de la
societat.
• Informar, orientar i prevenir possibles conductes
de risc en els joves.
• Mitjançar entre alumnes, famílies i/o centres
escolars.
53
Després s’establiran les reunions de coordinació amb

l’Equip de Suport de l’escola seguint el protocol d’actuació
establert que exposam a continuació:
ESCOLA
Equip de suport
EOEP
Detecció problemàtica
relacionada amb
absentisme,
comportament, desatenció,
alta de recursos
socioeconòmics
SERVEIS SOCIALS
“Full de comunicació”
Intervencions socioeducatives
menors i famílies
Reunions de l’Equip
Coordinacions amb altres serveis i de Suport
equips amb competències - coordinació i
relacionades amb menors i famílies seguiment de
(APIMA; serveis d’oci i temps
casos.
lliure, clubs esportius, serveis
sanitaris, SPM (Servei de
- “Full de registres
Protecció de Menors), policia, mensuals”.
etc.).
ADAPTACIONS:
54
ACTIVITAT 3
TÍTOL: Conjunt d’accions, mesures i programes com a

instrument necessari per fer front a l’atenció de la diversitat
cultural creixent en els nostres centres, englobades sota el
títol de “Programa d’acollida, integració i reforç educatiu”
(PAIRE). Dins d’aquest hi trobam l’ESADI – SEM (Equip de
Suport Atenció a la Diversitat i Interculturalitat – Servei
Educatiu de Mediació).
A QUI VA DIRIGIT?: Alumnes nouvinguts i les seves

famílies, Equip de Suport de l’escola i Equip Docent.

de comunicació.
OBJECTIU: Els objectius generals del pla són:

• Fomentar la inclusió social i escolar de tot l’alumnat.
• Consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular als
centres educatius.
• Desenvolupar la consciència d’igualtat i dignitat de
totes les persones com a marc de referència per al
diàleg intercultural.
COM HO FAREM?:
Els objectius que s’han plantejat en aquest pla i les
accions impulsades, els hem de situar en el marc de la Llei
orgànica d’educació de 3 de juny de 2006. Es concreten en:
Garantir l’accés de l’alumnat immigrant a les etapes
d’educació obligatòria en igualtat de condicions.
Garantir una educació obligatòria de qualitat a tot
l’alumnat, independentment de la seva condició i/o
procedència.
Adequar el sistema educatiu a la diversitat de
l’alumnat, gestionant adequadament aquesta
diversitat i fomentant l’adquisició de coneixements
55
i competències interculturals.
Transformar l’escola en un espai de comunicació,
convivència i integració a l’entorn. Foment de la
participació de famílies immigrants en el procés
educatiu dels fills i en les activitats desenvolupades
en la comunitat educativa.
Millorar l’accés dels immigrants a la formació
d’adults.
Les funcions de MEDIACIÓ ESCOLAR són:
- Acollir la família nouvinguda al sistema educatiu de les Illes

Balears:
• Informar sobre l’oferta educativa, les característiques

dels centres sostinguts amb fons públics (localització,
titularitat, concert, ensenyaments), el dret que té la
família d’elegir centre i el deure d’escolaritzar els
menors.
• Informar del funcionament del nostre sistema educatiu

fent, si cal, una comparativa amb el del país d’origen.
• Ajudar a tramitar la documentació necessària per

realitzar la matriculació (targeta sanitària, certificat
d’empadronament, títol de família nombrosa, etc.).
• Altres: informar sobre els ajuts i les beques, les AMPA,

els materials escolars imprescindibles per iniciar
l’escolarització, etc.
- Acompanyar la família i l’alumne al centre:
• Concertar la intervenció del servei d’interlocució, un cop

comunicada al centre la incorporació d’un nou alumne.
• Facilitar la primera entrevista amb el centre.
56
- Fer un seguiment del procés d’adaptació de l’alumne al centre:
• Contactar amb els centres educatius que han matriculat

alumnat nouvingut, almenys una vegada cada trimestre,
amb l’objectiu de valorar l’adaptació de l’infant al
centre.
- Coordinar les actuacions amb el mediador del municipi (si n’hi

ha) i els Serveis Socials o altres serveis d’atenció a la població
migrada.
- Formar part del seminari permanent coordinat per la Direcció

General d’Innovació i de Formació del Professorat.
- Assessorar els Equips Directius dels centres en acollida.
- Assessorar els Equips Directius per revisar i/o elaborar :
o Els plans d’acollida.

o Els protocols i les mesures organitzatives per
atendre la diversitat i especialment l’alumnat
que s’incorpora tard al nostre sistema educatiu.
ADAPTACIONS:
57
MILLORAM EL COMPORTAMENT
Activitats
per treballar...
MILLORAM EL
COMPORTAMENT
A les reunions que fa l’Equip de Suport amb els
diferents cicles, una demanda que es generalitza a tots els
cicles és el comportament que presenten alguns alumnes i
que, de vegades, distorsiona el bon funcionament de l’aula i
del grup classe. Algunes preguntes que ens fem són:
- Què podem fer amb aquestos alumnes?
- Pot millorar el seu comportament?
A continuació explicarem unes estratègies per intentar

millorar el comportament d’aquells alumnes que presenten
problemes en aquest aspecte.
1 REFORÇ POSITIU 3-12 No
2 L’EXTINCIÓ 3-12 No
Activitats per a MILLORAR EL COMPORTAMENT
3 EL RACÓ DE PENSAR 3-12 No
ESTABLIMENT DE NORMES
4 3-12 Sí
I LÍMITS
5 ECONOMIA DE FITXES 3-12 No
6 HORARIS AMB SEMÀFORS 6-12 Sí
7 TARGETES AMB CARES 3-12 Sí
8 PINTAR UN RECORREGUT 3-12 Sí
9 SEGUIMENT DEL GRUP 3-12 Sí
10 CONTRACTES 3-12 Sí
59
ACTIVITAT 1
TÍTOL: REFORÇ POSITIU

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Gomets, agenda, mural.
OBJECTIU:
L’objectiu és reforçar aquelles conductes que volem que es
donin amb més freqüència.
COM HO FAREM?:
Aquesta estratègia és molt bona per als alumnes ja que
genera autoestima i respecte. És molt fàcil de posar en pràctica
ja que consisteix a elogiar i reforçar les conductes i els
60
comportaments que volem i desitjam que es donin més

freqüentment.
S’ha de concretar molt bé la causa de l’elogi perquè
l'alumne sàpiga per què el feliciten. Ex: Enhorabona Lluís, has
guardat molt bé el torn.
També hem de tenir en compte que elogiarem les
conductes de determinats alumnes que sabem que els costa de
fer. Exemple: si hi ha un nen que mai no respecta el torn a la
fila, i avui ho ha fet, elogiarem aquest fet dient-li “Que bé que
has fet avui la fila, Joan”.
Es poden utilitzar gomets per alabar alguna conducta.
És un recurs ràpid i fàcil d’utilitzar i amb un efecte immediat
per als alumnes.
Si tenim una classe amb conductes inadequades (en
general) podem fer un treball grupal: quan tot el grup hagi fet
alguna de les conductes desitjades li donarem un privilegi de
classe (prèviament pactat amb el mestre).
ADAPTACIONS:
- Es pot utilitzar l’agenda com a mitjà per enviar missatges
d’elogis (pel bon comportament) a les famílies.
- Es pot fer una taula d’autoregistre per als alumnes perquè
siguin ells els que hagin de valorar, al final del dia, com s’han
portat. Es pot fer un mural amb el nom o la foto de cada
alumne, i posar una estrella al requadre del dia que s’han portat
bé.
61
ACTIVITAT 2
TÍTOL: L’EXTINCIÓ

partir dels 3 anys.
OBJECTIU:
L’objectiu és reduir conductes inadaptades.
COM HO FAREM?:
Aquesta és una bona estratègia per reduir conductes
inadaptades. Consisteix a no fer cas a un determinat
comportament per tal de reduir-lo o evitar que es torni a
repetir. Es tracta de “ignorar” la conducta problemàtica: no
mirar el nen quan està fent alguna cosa que no volem que torni a
62
fer, no parlar amb ell, no escoltar-lo; en definitiva, actuar com

si no passàs res.
És molt important evitar factors que reforcin aquesta
conducta, com poden ser els mateixos companys quan, per
exemple, riuen davant un comportament disruptiu a l’aula.
De vegades, al principi d’aplicar aquesta tècnica, la
conducta augmenta en freqüència però hem de persistir.
Cal recordar que aquesta tècnica no és viable quan la
conducta pugui ser perillosa per a l’alumne o per als companys
que l’envolten.
Hem de reflexionar sobre el fet que el que volem
extingir és la conducta problemàtica i no l’alumne. Amb això
volem dir que quan aquest alumne mostri conductes diferents, el
felicitarem.
ADAPTACIONS:
63
ACTIVITAT 3
TÍTOL: EL RACÓ DE PENSAR

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Un racó de la classe amb una cadira i

sense massa estímuls al voltant.
OBJECTIU:
L’objectiu és aconseguir que l’alumne es calmi i reflexioni sobre
el comportament que el mestre no ha aprovat.
COM HO FAREM?:
Explicarem a tota la classe que hi haurà un “racó de
pensar” a l’aula. Serà un espai sense massa estímuls on hi haurà
una cadira. Els alumnes han de reconèixer aquest espai com un
64
espai per reflexionar sobre un comportament inadequat i/o per

calmar-se. Acudiran a aquest racó aquells alumnes dels quals
volem reduir una determinada conducta (insultar, pegar,
rebequeries, etc.).
Quant al temps que ha de restar l’alumne al “racó de
pensar”, es pot utilitzar el criteri següent: s’aplicarà
aproximadament un minut per any d’edat. Exemple: a un nen de
6 anys li aplicarem com a màxim 6 minuts.
Una vegada hagi passat el temps pactat convidarem
l’alumne a tornar a participar de la classe.
Hem de presentar aquesta estratègia com una
conseqüència posterior a una conducta inadequada i no com un
càstig.
ADAPTACIONS:
- Si es donen queixes, plors, etc. per part de l’alumne, el mestre
aturarà el rellotge i no es tornarà a començar fins que l’alumne
no estigui calmat i assegut al lloc acordat.
65
ACTIVITAT 4
TÍTOL: ESTABLIMENT DE NORMES I LÍMITS

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Es pot utilitzar la plantilla de normes

que hi ha a l’annex, així com les que ja estan elaborades tant
per a E.I. com per a E.P.
OBJECTIU:
L’objectiu és establir unes normes que els alumnes hauran de
complir, així com també posar límits.
COM HO FAREM?:
Si volem mantenir un control de la disciplina dins de
l’aula és convenient establir unes bones normes i límits. La seva
finalitat és proporcionar un ambient estructurat per als
alumnes, que els ajudarà a tenir un major autocontrol. És
convenient, com hem explicat abans a la gestió d’aula,
consensuar les normes entre el mestre i els alumnes. D’aquesta
manera, els alumnes saben, en tot moment, què s’espera d’ells i
les conseqüències que tendrà per no complir les normes.
És recomanable utilitzar un llenguatge “en positiu”,
evitant dir “no” cada vegada que ens dirigim als alumnes.
D’aquesta manera estarem ensenyant conductes adequades.
Sempre que posam un límit dins o fora de l’aula, l’haurem
d’argumentar amb una raó. Exemple: jugarem amb la pilota al
pati perquè dins de la classe podem trencar alguna cosa.
Una vegada estiguin establertes les normes de la classe,
es pactarà entre tots les conseqüències que hi haurà si no es
compleixen.
66
A l’annex hi ha un exemple de normes tant per a

Educació Infantil com per a Primària que es poden treballar a
l’aula abans de consensuar les de la classe. També hi trobarem
una plantilla per escriure les normes que consensuem a classe.
ADAPTACIONS:
- Es pot pactar les conseqüències que hi haurà si no es
compleixen les normes individualment (amb alumnes concrets) o
en grup. D’aquesta manera, es crea cohesió de grup, ja que
entre tots intenten complir les normes.
- També es poden pactar privilegis per a tota la classe si es
compleixen les normes.
- A E.I. i al 1r cicle d’E.P. les normes escrites es poden
acompanyar d’un dibuix perquè els alumnes que no tenen
assolida la lectoescriptura les puguin interioritzar. A l’annex hi
trobarem alguns dibuixos.
Exemple:
TREBALLAR EN SILENCI FER FILA
UTILITZAR LES PAPERERES RESPECTAR EL TORN
67
ACTIVITAT 5
TÍTOL: ECONOMIA DE FITXES

partir dels 3 anys.
OBJECTIU:
L’objectiu és millorar alguna conducta d’algun alumne en
concret.
COM HO FAREM?:
És un procediment basat en el reforçament positiu que
consisteix a administrar o donar reforçadors positius. A través
de les fitxes, que són els reforçadors secundaris, s’obtenen els
reforçadors primaris (que seran els premis que donarem als
infants). Per exemple: tres fitxes (reforçadors secundaris) es
podran canviar per jugar una estona amb l’ordinador, per un
dibuix, etc.
68
Les fitxes poden ser “gomets” que podem aferrar en una

taula de registre. Primer de tot, haurem de fer una anàlisi de
les conductes problema que presenta un alumne en concret o un
grup d’alumnes. Passarem seguidament a definir la conducta que
volem reforçar en positiu. Ex: “Fer els deures”, “Estar assegut
al seu lloc”, “Respectar el torn de paraula”, etc. La fitxa es
donarà immediatament després de la conducta que volem
reforçar. S’ha de definir clarament la llista de premis o
reforçadors. És molt important que les taules d’equivalències
quedin penjades dins l’aula de manera que els nens sempre les
puguin recordar en un lloc estratègic. També s’ha de pactar el
moment d’intercanvi de les fitxes. Exemple: A l’hora de tutoria
dels divendres.
Les fitxes s’han d’entregar acompanyades d’un reforçament
social. Per exemple un “molt bé”, “ho has fet molt bé”, “estic
content amb tu”, etc. L’objectiu és que a poc a poc es vagin
retirant les fitxes i que es puguin substituir únicament per un
reforçament social.
ADAPTACIONS:
69
ACTIVITAT 6
TÍTOL: HORARIS AMB SEMÀFORS

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: La plantilla dels horaris que hi ha a

l’annex.
OBJECTIU:
L’objectiu d’aquesta estratègia és millorar alguna conducta, ja
sigui a nivell individual o a nivell de grup.
COM HO FAREM?:
Es tracta de valorar una conducta que es vol millorar:
fer els deures, dur-se bé amb els companys, etc., mitjançant un
semàfor de la manera següent:
Si la conducta ha estat adequada, es pintarà el semàfor
en verd (el de baix de tot, com en els semàfors de
veritat).
Si la conducta es pot millorar, es pintarà el semàfor en
taronja o groc (el del mig de tot).
Si la conducta s’ha de millorar, es pintarà el semàfor en
vermell (el de dalt de tot).
Exemple:
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
FER ELS DEURES
RESPECTAR LES COSES
70
ADAPTACIONS:
- Si en una classe trobam problemes amb algun mestre
especialista, és a dir, que no és el tutor, farem un horari de la
classe amb semàfors. D’aquesta manera, tots els mestres que
fan alguna assignatura en aquesta classe, s’implicaran en la
millora de la conducta de l’aula que estam treballant.
Exemple:
HORARI SETMANAL
SETMANA DEL _____ AL ________ DE ___________ DE _________
HORES DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
MEDI CASTELLÀ CASTELLÀ MATEMÀTIQUES ANGLÈS
9,00– 9,55
MATEMÀTIQUES RELIGIÓ CATALÀ CASTELLÀ CASTELLÀ
9,55-
10,50
MÚSICA MEDI MATEMÀTIQUES CATALÀ MATEMÀTIQUES
10,50-
11,45
11,45-
PATI PATI PATI PATI PATI
12,15
CATALÀ ANGLÈS MEDI E. FÍSICA MEDI
12,15-
13,10
ANGLÈS E. FÍSICA XARXIPELAG TUTORIA ARTÍSTICA
13,10-
14’00
71
ACTIVITAT 7
TÍTOL: TARGETES AMB CARES

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Targetes de tres colors diferents

i/o targetes amb expressions facials.
OBJECTIU:
L’objectiu d’aquesta activitat és intentar millorar la conducta
d’un alumne sense necessitat de cridar-li l’atenció contínuament.
COM HO FAREM?:
Una manera d’intentar un canvi d’actitud en un alumne pot
ser utilitzant targetes de colors:
- la targeta groga com a advertència;
- la targeta vermella com a confirmació de la sanció;
- la targeta verda com a reconeixement a un canvi
positiu.
Aquests colors es poden modificar segons el criteri de
cada mestre. Els colors triats s’hauran d’explicar molt bé als
alumnes perquè els quedi clar.
Hi ha diferents maneres de fer aquesta activitat. Es pot
fer un mural que es penjarà a la classe amb el nom de tots els
alumnes (o les fotos en el cas d’E.I). Es pot començar el dia
amb tots els alumnes amb la targeta verda i, a mesura que canviï
el seu comportament, es pot anar canviant la targeta. Les
targetes poden anar amb velcro per poder aferrar-les.
Si es vol fer més individualment, s’explicarà molt bé la
intenció d’aquesta activitat a alguns alumnes en concret.
Aquesta estratègia se sol utilitzar molt amb alumnes amb
TDAH. Començarem el dia aferrant-li damunt la seva taula la
targeta de color verd. Si veiem que el seu comportament està
72
empitjorant, anirem a la seva taula i li aferrarem la targeta

groga, com a mena d’advertència (sense cridar-li l’atenció en veu
alta). Si torna a millorar, li canviarem la groga per la verda, i
així segons com evolucioni el comportament.
ADAPTACIONS:
També es poden utilitzar targetes amb expressions
facials dibuixades (cares):
- la cara d’esglai com a advertència; també pot estar
impresa en color groc o taronja.
- la cara trista com a confirmació de la sanció; també
pot estar impresa en color vermell.
- la cara contenta com a reconeixement a un canvi
positiu; també pot estar impresa en color verd.
Aquestes cares també es poden imprimir en colors, com
hem explicat abans. A l’annex hi ha una plantilla per facilitar la
feina del mestre.
VÉS AMB HAS DE

MOLT BÉ
COMPTE MILLORAR
73
ACTIVITAT 8
TÍTOL: PINTAR UN RECORREGUT

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Una plantilla com la que hi ha a

l’annex.
OBJECTIU:
L’objectiu és aconseguir millorar el comportament d’un alumne
en concret.
COM HO FAREM?:
Es tracta de fer un seguiment individual d’un alumne que
ha de canviar i/o reconduir algunes conductes perquè el seu
comportament millori a l’aula o al pati.
En primer lloc, parlarem amb ell per explicar-li quines de
les conductes que té a l’aula són perjudicials per al bon
funcionament de la classe. Li proposarem que les canviï a canvi
d’una recompensa. Hi ha diverses opcions: pintar un cuc, pintar
un caragol, pintar una flor, entre altres. L’alumne es compromet
a canviar una sèrie de comportaments inadequats i, al final del
dia, si ho ha fet, podrà pintar un tros del dibuix triat. Quan
hagi acabat de pintar el dibuix tendrà una recompensa que
prèviament haurem pactat. És important recordar que les
recompenses materials no són recomanables. En canvi li
oferirem alguna cosa que li agradi a l’alumne: jugar una estona
amb l’ordinador, ser encarregat d’alguna cosa que li agradi, etc.
A la plantilla hi posarem el dibuix que els alumnes han de
pintar, seguit de les conductes que es volen millorar i, per
finalitzar, la recompensa que aconseguirà l’alumne en cas de
pintar tot el dibuix. A l’annex incloem unes plantilles.
74
ADAPTACIONS:
- Depenent de la problemàtica de les conductes que s’han de
millorar, la recompensa s’haurà de donar abans: en acabar el dia,
per exemple. A mesura que l’alumne vagi millorant, s’augmentarà
progressivament el temps per a recompensar.
- Amb els més petits,si no tenen assolida la lectoescriptura, es
pot posar amb dibuixos les conductes que volem millorar.
Exemple:
EL CUC DE N’OSCAR
PER PODER PINTAR HE DE... :
ESCOLTAR I FER CAS ALS MESTRES
ESTAR ASSEGUT
DUR-SE BÉ AMB ELS COMPANYS
PREMI:
JUGAR AMB L’ORDINADOR UNA
ESTONA
75
ACTIVITAT 9
TÍTOL: SEGUIMENT DEL GRUP

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Una plantilla com la que trobarem a

l’annex.
OBJECTIU:
Aconseguir que tot el grup realitzi una conducta adequada.
COM HO FAREM?:
En primer lloc, establirem una conducta que volem
aconseguir amb tot el grup classe: fer correctament la fila,
dur-se bé amb els companys, aixecar el braç per parlar, etc.
En un mural posarem un dibuix o fotografia (en el cas
dels més petits) de la conducta que volem aconseguir.
Seguidament, escriurem el nom de tots els alumnes per ordre
de llista en una columna. Al costat, estaran els dies de la
setmana amb un espai per poder posar gomets. En finalitzar el
dia farem un recompte de com ha anat el dia i un a un, anirem
dient si ho ha aconseguit. Exemple: “Avui Carlota ha fet bé la
fila?” Si ho ha aconseguit, li posarem un gomet de color verd (o
el color o forma que acordem amb els alumnes). Si no, li posarem
un gomet de color vermell.
Ens servirà com una mena d’autoavaluació. A l’annex
incloem diverses plantilles amb uns objectius concrets a mena
d’exemple.
76
ADAPTACIONS:
- Amb els alumnes d’Educació Infantil es poden fer fotografies
d’ells fent aquesta conducta que volem aconseguir.
Exemple: FER FILA
ALUMNE DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
ANDREA
MAR
PAU
CARLOS
MARIA
LARA
77
ACTIVITAT 10
TÍTOL: FER UN CONTRACTE

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Una plantilla com la que hi ha a

l’annex.
OBJECTIU:
L’objectiu és aconseguir millorar el comportament d’un alumne
en concret mitjançant el compromís.
COM HO FAREM?:
Es tracta de fer un contracte entre el mestre i aquell
alumne que volem que millori alguna conducta. Primer de tot,
farem una tutoria individualitzada amb aquest alumne per parlar
78
amb ell sobre les conductes que té, les quals fan que l’ambient a
l’aula no sigui l’adequat: molesta els companys, no fa els deures,
no escolta les explicacions dels mestres, s’aixeca sovint de la
cadira sense motiu, etc. Li explicarem a l’alumne que aquestes
conductes s’han de millorar, pel seu bé i pel bé dels companys.
Per això, li proposarem fer un contracte (explicant-li que els
adults quan tenen un treball també en signen un). Al contracte
estarà escrit el seu nom i cognoms i el compromís que adquireix
amb el mestre. Per altra banda, el mestre també es compromet
a donar-li una recompensa si els acords del contracte es
compleixen. Per acabar, els dos signaran el contracte per
indicar que hi estan d’acord i es guardarà.
A l’annex hi ha models de contractes per poder
utilitzar, però cada mestre l’haurà d’adaptar a les necessitats
dels seus alumnes.
ADAPTACIONS:
- Es poden fer contractes també a nivell de classe, agafant un
compromís d’aula.
79
ESTRATÈGIES PER TREBALLAR
AMB ALUMNES DESMOTIVATS
Activitats
per treballar...
ESTRATÈGIES PER
TREBALLAR AMB ALUMNES
DESMOTIVATS
I què podem fer amb aquells alumnes que estan
desmotivats, aquells que no tenen ganes d’estudiar ni
d’aprendre?Aquesta és una tasca difícil ja que, com a docents,
sabem que costa molt despertar l’interès i la motivació dels
nostres alumnes i, més enllà, mantenir la seva atenció en les
activitats que fem a classe.
En aquest apartat volem donar resposta a aquest problema
amb un recull d’activitats que hem extret del llibre de Juan
Vaello: ¿Cómo enseñar a los alumnos que no quieren? Ed.
Santillana.
QUINA NOTA ENVIAM ALS

1 6-12 Sí
TEUS PARES?
2 ADVERTÈNCIES GRÀFIQUES 3-12 Sí

Activitats per a alumnes DESMOTIVATS
DIÀLEG DIRIGIT:SUBSTITUIR
3 6-12 No
SERMONS PER PREGUNTES
COMPROMÍS DAMUNT DE LA
4 6-12 Sí
TAULA
DIARI: “DEMÀ SERÀ UN
5 6-12 No
ALTRE DIA”
6 MEDIACIÓ 3-12 Sí
7 LA NOTÍCIA 6-12 No
8 FARÉ – VAIG FER 6-12 Sí
9 COMPANY – TUTOR 3-12 No
10 PRINCIPI DE PREMACK 3-12 No
81
ACTIVITAT 1
TÍTOL: QUINA NOTA ENVIAM ALS TEUS

PARES?
A QUI VA DIRIGIT?: De manera individual a partir dels 6

anys.
QUÈ NECESSITAM?: Dues notes escrites en dos papers

diferents. Adjuntarem uns models a l’annex.
OBJECTIU:
Intentarem canviar un comportament de l’alumne a l’aula que no
és el més adequat.
COM HO FAREM?:
Una manera d’intentar un canvi d’actitud en un alumne pot
ser deixar damunt la seva taula dues notes dirigides als seus
pares:
- una de felicitació.
- una altra de queixa.
82
Li comunicarem que el seu comportament decidirà quina de

les dues notes serà signada i remesa als seus pares al final del
dia. Les targetes es poden plastificar per a que l’infant la torne
a dur a l’escola al dia següent, a poder ser, signada pels pares.
D’aquest manera ens assegurem que la família està assabentada
del comportament del seu fill.
Ex: la targeta de felicitació.
TARGETA DE FELICITACIÓ
Avui hem de felicitar el seu fill/a per:
□ haver fet els deures
□ haver respectat les normes de classe
□ haver set un bon company
Puig d’en Valls, ________, _____ de ________ de 20___
ADAPTACIONS:
- Es poden enviar notes de felicitació mitjançant l’agenda
perquè els pares la vegin. És més convenient enviar les notes
positives, ja que està demostrat que quan enviam contínuament
notes negatives informant del mal comportament de l’alumne o
de la baixa implicació en els deures i en els estudis, els alumnes
“s’acostumen” i no reaccionen.
83
ACTIVITAT 2
TÍTOL: ADVERTÈNCIES GRÀFIQUES

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Targetes de tres colors diferents

i/o targetes amb expressions facials que es troben a l’annex.
OBJECTIU:
és el més adequat.
COM HO FAREM?:
Una manera d’intentar un canvi d’actitud en un alumne, pot
ser utilitzant targetes de colors:
- la targeta groga com a advertència;
- la targeta vermella com a confirmació de la sanció;
- la targeta verda com a reconeixement a un canvi
positiu.
Hi ha diferents maneres de fer aquesta activitat. Es pot
fer un mural que es penjarà a la classe amb el nom de tots els
alumnes (o les fotos en el cas d’E.I). Es pot començar el dia amb
tots els alumnes amb la targeta verda i, a mesura que canviï el
seu comportament, es pot anar canviant la targeta. Les
targetes poden anar amb velcro per poder aferrar-les.
Si es vol fer més individualment s’explicarà molt bé la
intenció d’aquesta activitat a alguns alumnes en concret.
Aquesta estratègia se sol utilitzar molt amb alumnes amb
TDAH. Començarem el dia aferrant-li, damunt la seva taula, la
targeta de color verd. Si veiem que el seu comportament està
empitjorant, anirem a la seva taula i li aferrarem la targeta
groga, com a mena d’advertència (sense cridar-li l’atenció en veu
84
alta). Si torna a millorar, li canviarem la groga per la verda, i

així segons com evolucioni el comportament.
ADAPTACIONS:
També es pot utilitzar targetes amb expressions facials
dibuixades (cares):
- la cara d’esglai com a advertència;
- la cara trista com a confirmació de la sanció;
- la cara contenta com a reconeixement a un canvi
positiu.
Exemple:
VÉS AMB HAS DE

MOLT BÉ
COMPTE MILLORAR
Es poden fotocopiar amb folis de colors perquè l’alumne

identifiqui millor la consigna:
- Vermell: la cara contenta.
- Taronja o groc: la cara de sorpresa.
- Verd: la cara trista.
85
ACTIVITAT 3
TÍTOL: DIÀLEG DIRIGIT: SUBSTITUIR

SERMONS PER PREGUNTES

partir dels 6 anys.
OBJECTIU:
és el més adequat mitjançant el diàleg.
COM HO FAREM?:
Les advertències llargues i moralitzants – “sermons” –
solen tenir poca efectivitat: l’alumne desconnecta poc temps
després de començar el discurs del mestre, aparentant una
atenció totalment fictícia.
El diàleg a base de preguntes dirigides no li permet
desconnectar i l’obliga a participar tant en l’anàlisi del que ha
passat com en la recerca de solucions. Convé centrar aquest
diàleg dirigit en dos aspectes fonamentalment:
- demanda d’explicacions;
- demanda de solucions i compromisos.
Es tracta d’implicar a l’alumne en la presa de decisions i en
la conseqüència de les seves accions.
ADAPTACIONS:
86
ACTIVITAT 4
TÍTOL: COMPROMÍS DAMUNT DE LA TAULA

partir dels 6 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Paper i bolígraf. Hi ha una plantilla

que podem emprar com a model de compromís a l’annex.
OBJECTIU:
és el més adequat mitjançant el compromís.
COM HO FAREM?:
L’alumne escriurà en un paper un compromís de feina o
de comportament referit a una conducta concreta. L'aferrarà a
la seva taula de manera molt visible. El paper restarà a la taula
fins que el mestre consideri que el compromís s’ha complert i el
canvi s’ha consolidat; en tal cas indicarà a l’alumne que la pot
llevar. Li reconeixerem l’èxit i l’animarem a continuar millorant
de manera autònoma, sense necessitat d’ajudes externes.
Ex: El compromís del dia.
EL MEU COMPROMÍS D’AVUI DIA: ______________
ÉS:_____________________________________________
□ Ho he complert.
□ No ho he complert.
ADAPTACIONS:
87
ACTIVITAT 5
TÍTOL: DIARI: “DEMÀ SERÀ UN ALTRE DIA”

partir dels 6 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Llibreta i bolígraf.
OBJECTIU:
és el més adequat mitjançant el compromís amb el grup classe.
COM HO FAREM?:
La classe elabora lúdicament un diari mural amb algunes
possibles notícies, totes positives i sorprenents, sobre com es
desenvoluparà la classe del dia següent. És una manera de
visualitzar anticipadament una classe ideal reflectint situacions
desitjades que puguin contribuir a un bon clima de classe.
Algunes possibles notícies són:
- L’alumne A (que habitualment no fa feina) s’ha passat
tota la classe treballant.
- L’alumna B i l’alumne C (molt xerraires) no han parlat
en tota la classe.
- L’alumne D (irrespectuós) no ha molestat ni ha insultat
ningú.
- La mestra Z ha fet tota la classe relaxada i sense
cridar a causa del bon clima aconseguit entre tots.
ADAPTACIONS:
- El mural es penjarà en una paret de la classe o s’apuntarà
en una llibreta d’aula, i la mestra motivarà els alumnes per a
intentar que les notícies anunciades al diari es puguin
complir.
88
ACTIVITAT 6
TÍTOL: MEDIACIÓ
A QUI VA DIRIGIT?: En grup o per parelles. A partir de 3

anys.
QUÈ NECESSITAM?: Un espai tranquil adequat per a dur a

terme la conversació.
OBJECTIU:
Intentarem canviar un comportament de l’alumne a l’aula o al
pati que no és el més adequat mitjançant el diàleg i el
compromís.
COM HO FAREM?:
Es tracta d’una negociació assistida per una tercera
persona o mediador, que no intenta resoldre el problema, sinó
ajudar els implicats a trobar una solució constructiva. Per
89
aconseguir-ho, es fomenta el diàleg fent suggeriments i

eliminant obstacles i malentesos. Les decisions han de ser
adoptades per les dues parts, amb una perspectiva cooperativa:
“jo guany, tu guanyes”, i no competitiva: guanyar – perdre, per la
qual cosa és fonamental posar-se al lloc de l’altre: empatia.
És convenient fer una acta de la sessió de mediació (hi
ha un model a l’annex), així com un compromís signat per les
parts implicades (hi ha un model a l’annex). Se’ls explicarà que
hi haurà una data de revisió del compromís.
Es pot utilitzar també aquest recurs quan volem
aconseguir canviar un comportament o actitud. En aquest cas,
és l’alumne tot sol el que assisteix a mediació a exposar el seu
cas. S’ha d’arribar a un compromís individual per part de
l’alumne. Se li explica que hi ha una data de revisió del
compromís. Aquest compromís es farà per escrit i amb la
signatura de l’alumne i del mediador (hi ha un model a l’annex).
En el cas de no complir-lo hi haurà una conseqüència: creu al
carnet de convivència, nota als pares, etc.
ADAPTACIONS:
- La mediació la poden fer alumnes mediadors formats per a dur
a terme aquest servei.
- Es pot acondicionar un espai al centre com a “Racó de
mediació”. Ha de ser un lloc agradable on els alumnes se sentin
còmodes per poder parlar. També és convenient que hi hagi un
horari per dur a terme la mediació i que els alumnes el coneguin:
per exemple, a l’hora del pati.
- A l’annex afegirem també un exemple d’una sessió de mediació
amb les passes que s’han de seguir.
90
ACTIVITAT 7
TÍTOL: LA NOTÍCIA

partir dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Una llibreta i un bolígraf.
OBJECTIU:
compromís. També es poden tractar problemes entre dos o més
alumnes.
COM HO FAREM?:
Aquesta estratègia consisteix a descriure una situació
problemàtica recent en forma de notícia de premsa. Es pot
aplicar a l’aula demanant a cada alumne que narri en tercera
persona algun problema que li hagi passat a l’aula o al pati i que,
a continuació, cerqui un titular que sintetitzi la notícia en una
única frase. La lectura de la conducta pròpia com si la estigués
realitzant una altra persona ajuda a visualitzar la situació des
d’una altra perspectiva, més impersonal i objectiva. Les notícies
redactades pels alumnes es poden analitzar i comentar
col·lectivament.
ADAPTACIONS:
91
ACTIVITAT 8
TÍTOL: FARÉ – VAIG FER
A QUI VA DIRIGIT?: De manera individual a partir dels 6

anys.
QUÈ NECESSITAM?: Una llibreta i un bolígraf.
OBJECTIU:
Intentarem que l’alumne reflexioni sobre els seus
comportaments, l'organització de les feines, etc.
COM HO FAREM?:
Li direm a l’alumne que anoti en una llibreta el que farà
aquesta tarda a ca seva. Al dia següent ho revisarà per anotar
el que realment va fer. D’aquesta manera, l’infant comprovarà si
tot allò que tenia previst fer a la tarda a casa ho ha complert o
no i per què.
Exemple:
FARÉ VAIG FER
Miraré l’agenda per veure els No vaig mirar l’agenda perquè
deures me'n recordava
Faré tots els deures que tenc M’he deixat algun exercici per
fer
Ordenaré la meva habitació He deixat coses pel terra de
l’habitació
Em dutxaré No he tingut temps per
dutxar-me
92
ADAPTACIONS:
- Aquesta activitat es pot adaptar amb els títols: “El que he fet
avui a classe – El que faré demà”. Aquesta activitat ens servirà
per modificar alguna conducta a l’aula.
Exemple:
EL QUE HE FET AVUI A EL QUE FARÉ DEMÀ
CLASSE
Mirar per la finestra Dir-li al mestre si puc seure
lluny de la finestra
Parlar amb el meu amic Joan Dir-li al mestre si puc seure
amb una altre company amb qui
no parli o tot sol
Jugar amb els cromos Deixar els cromos a casa
93
ACTIVITAT 9
TÍTOL: COMPANY – TUTOR
A QUI VA DIRIGIT?: Per parelles, a partir dels 3 anys.
OBJECTIU:
compromís.
COM HO FAREM?:
L’alumne ha d’agafar un compromís per modificar alguna
conducta: fer els deures, no molestar, utilitzar l’agenda, etc.
Anomenarem un company-tutor que serà l’encarregat de revisar
si compleix aquest compromís. Es poden donar recompenses si
compleix el compromís: cromos, gomets, etc. A més, moltes
conductes no s’aprenen a partir d’instruccions verbals, sinó
mitjançant l’observació de l’actuació d’un model (Bandura y
Walters, 1963). Així, tant el mestre com el company–tutor
poden servir de model per a certs alumnes que han de millorar
alguna conducta.
ADAPTACIONS:
- Es poden fer padrins i fillols entre altres classes o a la
mateixa aula per a ajudar en alguns aspectes a companys que ho
necessitin.
94
ACTIVITAT 10
TÍTOL: PRINCIPI DE PREMACK

partir dels 3 anys.
OBJECTIU:
Intentarem que l’alumne que no treballa, ni a l’aula ni a casa,
agafi el compromís de fer la feina encomanada pel mestre.
COM HO FAREM?:
El Principi de Premack es basa en l’alternança
d’activitats obligatòries i agradables afirmant que quan una
feina obligatòria i poc agradable (per a alguns alumnes
desmotivats) va seguida d’una altra activitat que els agradi,
aquesta augmenta la probabilitat que l’alumne vulgui fer la
primera.
Una aplicació pràctica dins de l’aula d’aquest principi
serà pactar amb els alumnes períodes de temps d’activitats
obligatòries que aniran seguides de petites estones en les quals
els alumnes puguin dedicar-se a activitats que els agradin
(llegir, fer un dibuix, etc.).
ADAPTACIONS:
- Amb els alumnes d’Educació Infantil i primer cicle d’Educació
Primària, quan els alumnes hagin acabat la feina obligatòria,
podran jugar per racons.
95
DINÀMIQUES DE GRUP
Activitats
per treballar...
PREVENCIÓ DE
CONFLICTES:
DINÀMIQUES DE GRUP
Els conflictes no són ni positius ni negatius, depèn de com
els afrontem. En aquesta secció presentarem una sèrie de
dinàmiques de grup per prevenir conflictes. S’ha de “lluitar”
contra el problema però mai contra la persona.
Aquestes dinàmiques es poden fer tant amb els alumnes (a
l’aula) com amb els mestres. La part positiva de fer-la entre els
membres del claustre és que treballen l’empatia, la cooperació
entre iguals, les relacions entre companys, etc. De vegades als
adults ens resulta difícil mostrar els nostres sentiments i és bo
aprendre a fer-ho per poder explicar-ho i transmetre-ho millor
als nostres alumnes. Aquestes dinàmiques són molt
recomanables per fer, per exemple, abans d’una reunió
(claustre, CCP, etc.).
DINÀMIQUES DE GRUP
1 LA GRANJA 6-12 Sí
i adults
2 ELS TAXIS 6-12 Sí

i adults
Activitats per a la PREVENCIÓ DE CONFLICTES
3 SI JO FOS... 6-12 Sí
i adults
4 LA CUA DEL CINEMA 6-12 No

i adults
5 A LES FOSQUES 6-12 No

i adults
6 LA FESTA 6-12 Sí
i adults
7 T’ESCOLTO 6-12 Sí
i adults
8 LA REUNIÓ 6-12 Sí
i adults
6-12
9 EL PUNY i adults
No
10 ELS CARAMELS 6-12 Sí

i adults
LA PRIMERA MERAVELLA 6-12
11 No
DEL MÓN i adults
97
DINÀMIQUES DE GRUP
ACTIVITAT 1
TÍTOL: LA GRANJA
A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 6 anys.

També es pot fer amb els adults.
QUÈ NECESSITAM?: Papers escrits amb el nom d’un

animal.
OBJECTIU:
Coneixement del grup. Treballar l’empatia.
COM HO FAREM?:
Es repartirà un paper a cada alumne (o mestre si es fa
amb adults) amb el nom d’un animal. Prèviament haurem
preparat els papers dels animals depenent del nombre de
components del grup, repetint dues vegades cada animal, menys
un.
Imitant el so de l’animal, els components del grup han de
buscar aquell company que tengui el mateix animal. Com hem
explicat abans, hi ha un component del grup que no trobarà el
seu company ja que el nom del seu animal no està repetit. Així
sempre hi haurà un membre del grup que es quedarà tot sol
mentre veu com tots els seus companys han trobat una parella.
98
DINÀMIQUES DE GRUP
Quan acabi l’activitat, és l’hora de la reflexió. Seurem

en cercle i parlarem de com ens hem sentit.
- Com s'han sentit els que han trobat la seva parella?
- Com s’ha sentit el que s’ha quedat tot sol i no ha
trobat la seva parella?
- Penseu que hi ha alumnes que, de vegades, se senten
així?
ADAPTACIONS:
- Es pot fer escrivint en el paper instruments musicals. Els
membres del grup hauran d’imitar el so d’aquests instruments
per trobar la seva parella.
99
DINÀMIQUES DE GRUP
ACTIVITAT 2
TÍTOL: ELS TAXIS

QUÈ NECESSITAM?: Papers escrits amb unes consignes

que després explicarem.
OBJECTIU:
Treballar la discriminació i els sentiments que genera.
COM HO FAREM?:
Dividirem el grup en dos i quedarà una meitat dins de
l’aula i l’altra meitat, a fora.
Els que queden dins de l’aula seran les persones que
volen fer un viatge en taxi. La seua consigna serà que han de fer
cinc viatges en taxis diferents. Per saber si ho han fet, hauran
d'apuntar, en una cartolina o paper, el número de taxi que han
agafat amb la corresponent signatura del taxista.
Els que queden fora de l’aula seran els taxis. A cadascun
li donarem una cartolina o paper amb una consigna escrita del
tipus de:
- No podràs pujar al teu taxi a ningú que porti ulleres.
- No podràs pujar al teu taxi a ningú que porti texans.
- No podràs pujar al teu taxi a ningú que porti falda.
- No podràs pujar al teu taxi a ningú que porti un jersei
vermell.
- No podràs pujar al teu taxi les nenes.
100
DINÀMIQUES DE GRUP
- No podràs pujar al teu taxi els nens.

- No podràs pujar al teu taxi a ningú que porti els
cabells llargs.
- Etc.
Quan acabi l’activitat, és l’hora de la reflexió. Seurem en

cercle i parlarem de com ens hem sentit.
- Com t’has sentit quan passava un taxi i no volia dur-
te?
- Com t’has sentit en haver de dir que no pujaves algun
company?
ADAPTACIONS:
101
DINÀMIQUES DE GRUP
ACTIVITAT 3
TÍTOL: SI JO FOS...

QUÈ NECESSITAM?: Un paper o cartolina i un llapis.
OBJECTIU:
Conèixer millor els membres del grup. Veure si tenim coses en
comú amb la resta de companys. Fer una valoració positiva d’un
mateix.
COM HO FAREM?:
Es repartirà un paper amb qüestions del tipus:
- Si jo fos un menjar, seria ...
- Si jo fos un animal, seria ...
- Si jo fos un vehicle, seria ...
- Si jo fos un color, seria ...
- Si jo fos un país, ciutat, seria ...
- Si jo fos una professió, seria ...
- Etc.
Quan acabi l’activitat, és l’hora de la reflexió. Una vegada
que l'hagin completat, cadascú llegirà en veu alta les seves
respostes.
ADAPTACIONS:
102
DINÀMIQUES DE GRUP
ACTIVITAT 4
TÍTOL: LA CUA DEL CINEMA

OBJECTIU:
Treballarem els sentiments que ens provoca una injustícia.
COM HO FAREM?:
Imaginarem que som a la cua d’un cinema. Hi haurà una
persona a la taquilla per vendre les quatre entrades que queden
per poder veure la pel·lícula. A la cua hi haurà cinc persones, de
manera que una es quedarà sense poder entrar. La persona que
està situada darrera de tot rebrà la consigna (per part de la
mestra/ponent i sense que ningú ho escolti) de posar-se la
primera, passant per davant de tots els que estan fent cua i
sense demanar permís. Esperarem a veure les reaccions de la
gent que està esperant el seu torn per comprar la seva entrada.
- Com t’has sentit quan una persona intentava posar-se
per davant de tu a la cua del cinema?
103
DINÀMIQUES DE GRUP
- Com s’ha sentit la persona que era a la taquilla i la

persona que ha passat per davant de totes li
demanava una entrada?
- Com s’ha sentit la persona que ha passat per davant
de tots sense demanar permís?
ADAPTACIONS:
- Es pot fer amb més persones a la cua del cinema.
104
DINÀMIQUES DE GRUP
ACTIVITAT 5
TÍTOL: A LES FOSQUES

QUÈ NECESSITAM?: Benes o mocadors, poals o altres

objectes per posar pel terra.
OBJECTIU:
Mostrar confiança en els nostres companys.
COM HO FAREM?:
Començarem aquesta dinàmica formant parelles entre
els membres del grup. Entre els components de la parella
decidiran quin dels dos s’embena els ulls. Els explicarem que
hauran de fer un recorregut (pel passadís, per l’interior de
l’aula, pel pati, etc.) en el qual trobaran obstacles: poals,
cossiols, safates, etc. També hi pot haver escales, bancs,
portes per sortir a alguna banda, etc. El recorregut el faran les
105
DINÀMIQUES DE GRUP
parelles que ja estan formades. Aquesta activitat es pot fer de

dues maneres:
- El que duu els ulls embenats es podrà agafar del seu
company.
- El que duu els ulls embenats no s’agafarà del seu
company i haurà d’escoltar les seves indicacions per
poder fer el recorregut sense problemes.
Una vegada acabat el recorregut es poden intercanviar els
rols. D’aquesta manera tots els membres del grup podran
experimentar les mateixes sensacions.
- Com t’has sentit quan tenies els ulls embenats? Et
fiaves del teu company?
- Com t’has sentit quan havies de guiar un company
perquè no es fes mal?
ADAPTACIONS:
106
DINÀMIQUES DE GRUP
ACTIVITAT 6
TÍTOL: LA FESTA

QUÈ NECESSITAM?: Cartolines o papers amb les

consignes escrites.
OBJECTIU:
Tractar el tema de l’exclusió i els sentiments que genera en la
gent que la pateix.
COM HO FAREM?:
Explicarem als membres del grup que la propera
setmana hi ha una festa a la qual podrem assistir. La
mestra/ponent repartirà als components del grup una cartolina
amb el rol que exercirà durant la dinàmica. Posarem com a
exemples els següents:
- Tu seràs pobre.
- Tu seràs cec.
- Tu seràs musulmà.
- Tu portes un audiòfon.
- Tu no tens pare.
- Etc.
107
DINÀMIQUES DE GRUP
La mestra/ponent explicarà que es tracta d’una festa

molt important i que com a responsable del grup vol que tot
surti bé. Però explica que hi ha unes condicions per poder
assistir a la festa i hi haurà gent que no hi podrà assistir.
Començarà a dir quines persones no podran anar-hi:
- “No podran anar-hi les persones que són pobres”.
D’aquesta manera, el membre del grup que té aquesta
targeta seurà en una cadira.
- “No podran anar-hi les persones cegues”.
I així es van anomenant tots els membres del grup
coincidint amb les targetes que s'havien entregat al principi. És
el moment de veure les reaccions del grup i els sentiments que
els ha provocat aquesta situació.
- Com t’has sentit quan t’han dit que no podies anar a la
festa?
- Com t’has sentit quan has vist que els teus companys
tampoc podien anar a la festa?
ADAPTACIONS:
- Es pot fer que seguin només uns quants membres del grup i la
resta pugui anar a la festa. D’aquesta manera es pot parlar dels
sentiments que provoca l’exclusió en determinats companys i de
com els fa sentir aquesta situació.
108
DINÀMIQUES DE GRUP
ACTIVITAT 7
TÍTOL: T’ESCOLTO

QUÈ NECESSITAM?: Cartolines o papers amb les consignes

escrites.
OBJECTIU:
Tractar els sentiments que provoca el que ens escoltin quan
volem contar algun fet i el que provoca tot el contrari: que no
ens escoltin.
COM HO FAREM?:
En primer lloc formarem parelles entre els membres del
grup. Es tracta de mantenir una conversació seguint unes
pautes determinades. Aquestes pautes consistiran a donar a
cada parella dos rol: un serà l’emissor (el qual haurà de
començar una conversa que li direm) i l’altre serà el receptor (el
qual mantindrà l’actitud que li assignem) amb les consignes
següents:
109
DINÀMIQUES DE GRUP
TEMA DE LA
PARELLA CONVERSA DE ACTITUD DEL RECEPTOR
L’EMISSOR
“El que més m’agrada
Criticar tot el que digui
1 veure a la televisió
l’emissor.
és...”
“M’agradaria que la Escoltar el que digui
2
meva família...” l’emissor.
“Els meus ideals Contradir el que digui
3
polítics són...” l’emissor.
“El que m’agradaria
Aconsellar el que digui
4 fer en un futur
l’emissor.
seria...”
“L’altre dia em vaig
5 Ignorar el que digui l’emissor.
posar content quan...”
“Una vegada vaig fer
Actitud tranquil·litzadora
6 una cosa que no
amb el que digui l’emissor.
estava bé...”
“L’altre dia em vaig Mostrar empatia amb el que
7
posar trist quan...” digui l’emissor.
Una vegada acabada la primera ronda, s’intercanviaran els

rols.
- Com t’has sentit quan el teu receptor t’ha criticat tot
el que has dit?
- Com t’has sentit quan t’han donat un consell sobre el
que t’agradaria fer en un futur?
- Etc.
ADAPTACIONS:
110
DINÀMIQUES DE GRUP
ACTIVITAT 8
TÍTOL: LA REUNIÓ

QUÈ NECESSITAM?: Cartolines o papers amb les

consignes escrites.
OBJECTIU:
Identificar alguns rols que es veuen en aquesta dinàmica com a
propis o d’alguns companys. Analitzar els sentiments que
provoquen.
COM HO FAREM?:
Farem un grup de sis persones i els donarem les
consignes del joc. Primerament, els explicarem que han de fer
una reunió per preparar les festes de Carnestoltes de l’escola,
per exemple. Repartirem a cada membre del grup una consigna
escrita en una cartolina del tipus:
111
DINÀMIQUES DE GRUP
- Tu ets el líder de la reunió: has de dirigir a tothom.

- Tu no pots estar quiet: et mouràs constantment i
t’aixecaràs de la cadira sense motiu aparent.
- Tu interrompràs constantment la gent que parli,
encara que no tengui res a veure el que dius amb el
tema que estau tractant.
- Tu no diràs res en tota la reunió.
- Tu estaràs d’acord amb tot el que diuen i els diràs
constantment que bé que ho fan.
- Tu estaràs en desacord amb tot el que diuen: et
mostraràs pessimista.
La resta del grup que no participa en la dinàmica faran
d’observadors i analitzaran el comportament dels seus
companys.
ADAPTACIONS:
112
DINÀMIQUES DE GRUP
ACTIVITAT 9
TÍTOL: EL PUNY

OBJECTIU:
Reflexionar sobre la importància de les fórmules de cortesia.
COM HO FAREM?:
Repartirem el grup per parelles. Explicarem que un dels
dos membres de la parella haurà de tancar el puny molt fort. El
seu company intentarà que obri la mà. Com ho podem fer?
En aquesta dinàmica ens trobam que tots volen obrir la mà
del company mitjançant la força. En algunes ocasions ho
aconseguiran, però hi haurà alguns que no podran.
Al final els explicarem que la fórmula correcta era dir:
-“pots obrir la mà, PER FAVOR?”
ADAPTACIONS:
- Es pot fer el mateix joc però en grup: es col·locaran tots en
cercle agafats per les espatlles fortament. Un del grup haurà
quedat fora i ha d’intentar entrar dins del cercle. El final del
joc és el mateix que abans: si el que és a fora demana per favor
que el deixin entrar, segur que el deixarien entrar de seguida.
113
DINÀMIQUES DE GRUP
ACTIVITAT 10
TÍTOL: ELS CARAMELS

QUÈ NECESSITAM?: Paper, llapis, paper de cel·lofana.

de colors.
OBJECTIU:
Fomentar els bons sentiments. Crear un bon clima entre
companys.
COM HO FAREM?:
Es tracta d’escriure coses positives en papers petits
que després enrotllarem amb paper de cel·lofana de colors, com
si fos un caramel. Després d’una activitat a classe, o d’una
reunió, es repartirà un “caramel” a cada membre del grup per
agrair-li la seva participació en l’activitat.
Els possibles missatges poden ser:
- Ets molt especial.
- Saps escoltar molt bé.
- Que tenguis un bon dia.
- Ets un bon company.
- Etc.
114
DINÀMIQUES DE GRUP

cercle i parlarem de com ens hem sentit en llegir missatges
positius.
ADAPTACIONS:
- Es poden “personalitzar” els missatges dels caramels i
escriure’ls pensant en la persona a la qual els donarem. Per fer-
ho així haurem d’escriure el nom de la persona al caramel.
- En compte d’un caramel es pot posar el missatge dins d’una
capsa, com si fos un regal
115
DINÀMIQUES DE GRUP
ACTIVITAT 11
TÍTOL: LA PRIMERA MERAVELLA DEL MÓN

QUÈ NECESSITAM?: Una capsa amb un mirall a dins.
OBJECTIU:
Fer que els qui participen en aquesta dinàmica se sentin bé amb
ells mateixos. Creure que tots som especials i únics.
COM HO FAREM?:
Explicarem als components del grup que van a veure “la
primera meravella del món”. Per a veure-la, hauran de passar-se
una capsa i mirar el que hi ha al seu interior. És molt important
que quan ho hagin vist no diguin res a la resta del grup per tal
de mantenir la sorpresa en tots.
Quan els nens o els adults mirin l’interior de la capsa es
veuran reflectits al mirall, descobrint així “la primera meravella
del món”, que serà cadascun dels participants.
116
DINÀMIQUES DE GRUP

cercle i parlarem de com ens hem sentit:
- Què us ha semblat?
- Us heu sentit bé?
- Sabeu que tots som únics i especials?
- Us agradaria ser diferents? Per què?
- Etc.
ADAPTACIONS:
- Es pot fer el joc de les superestrelles, on cada alumne ha

d’escriure en cada punta de l’estrella, una característica seva
que el fa ser especial i únic.
117
RELACIONS ENTRE IGUALS
Activitats
per treballar...
RELACIONS ENTRE
IGUALS
Després de l’aplicació de les dinàmiques de grup per a la
prevenció de conflictes, podem avançar un pas més i fer un
sociograma per veure les relacions que s’estableixen entre els
companys d’una classe. En el següent bloc d’activitats, incloem
el CESC per fer el sociograma. Una vegada passat el qüestionari
i analitzats els resultats serà el moment de fer unes activitats
concretes en algunes classes en què hagin sortit problemes de
relacions, assetjament, aïllament d’algun alumne, etc. Entre
aquestes activitats trobarem la visualització d’uns vídeos que
poden ajudar els nostres alumnes a veure el que passa al seu
voltant i a posar remei a algunes situacions.
1 QÜESTIONARI CESC 3-12 Sí
INTERPRETACIÓ DELS
2 3-12 No
Activitats per a millorar les RELACIONS ENTRE IGUALS
RESULTATS
3 VALORS POSITIUS 3-12 Sí
MISSATGES EN PRIMERA
4 6-12 Sí
PERSONA
5 PASSA’L 6-12 Sí
VISUALITZACIÓ DEL VÍDEO:

6 6-12 Sí
Bully Dance (Joc d'abusos).
“TRACTEM-NOS BÉ. GUIA PER
7 6-12 Sí
ALS ALUMNES DE PRIMÀRIA”
QÜESTIONARI PER A
8 L'ALUMNAT 6-12 Sí
PRECONCIMEI
VISUALITZACIÓ DE VÍDEOS
9 7-12 Sí
SUECS SOBRE ASSETJAMENT
VISUALITZACIÓ DE VÍDEOS
DE
10 7-12 Sí
DIBUIXOS ANOMENATS
“SHOW PEACE”
119
ACTIVITAT 1
TÍTOL: QÜESTIONARI CESC
QUÈ NECESSITAM?: Una aula amb uns quants ordinadors.
OBJECTIU:
L’objectiu és assabentar-se de les relacions que s’estableixen
entre els alumnes d’un grup i detectar possibles casos
d’assetjament.
COM HO FAREM?:
El qüestionari CESC (Conductes i Experiències Socials a
Classe) és una obra de Jordi Collell i Carme Escudé. Es tracta
d'un qüestionari (de paper i llapis) que s'aplica dins un programa
de prevenció de l'assetjament escolar. Es basa en la tècnica del
sociograma i ens donarà informació sobre les relacions
d'amistat i de rebuig entre alumnes, així com possibles casos
d’assetjament. Una altra dada important que ens pot donar
l’aplicació del qüestionari és conèixer aquells alumnes que
120
destaquen per la seva prosocialitat, és a dir, la seva tendència a

ajudar els altres. Aquests alumnes ens poden ajudar en casos de
mediació o de company-tutor d’alguns alumnes.
La Conselleria d'Educació i Cultura de Balears ha
elaborat, amb el permís dels autors originals, una versió del
qüestionari CESC que es contesta mitjançant l'ordinador, de
manera que la feina de transcripció de dades i de correcció
està totalment automatitzada.
A l’annex es pot trobar més informació del programa
original, així com l’aplicació informàtica i una explicació de la
seva instal·lació.
Una bona època per passar el qüestionari és a la meitat
del primer trimestre.
ADAPTACIONS:
- Per als alumnes d’Educació Infantil es pot fer amb tres
preguntes:
o Qui és el teu millor amic?
o Amb qui t’agrada jugar?
o Amb qui no t’agrada jugar?
Aquest “qüestionari” es passarà individualment i tenint davant
les fotos de tots els companys de la classe.
- Es pot passar el qüestionari a tot el centre, cada curs escolar,
per veure l’evolució de les relacions en les classes al llarg de
l’escolarització dels nens.
121
ACTIVITAT 2
TÍTOL: INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS
QUÈ NECESSITAM?: Els resultats del sociograma CESC.
OBJECTIU:
Analitzar els resultats i fer una valoració dels possibles
problemes que hi pugui haver a l’aula entre alguns alumnes.
COM HO FAREM?:
Aplicada l’enquesta s’analitza cada grup per separat seguint els
criteris següents:
- Analitzar cadascun dels apartats que es tracten al
qüestionari CESC:
prosociabilitat,
agressivitat,
victimització,
popularitat
rebuig.
- Analitzar els casos extrems i els més neutres.
- Observar els alumnes que ressalten més en algun
aspecte.
122
- Destacar els alumnes que ressalten a nivell de

popularitat per aprofitar l’acceptació que tenen de cara
als altres. Els alumnes més prosocials poden actuar com
a mediadors o com a companys–tutors d’alguns alumnes
que ho necessitin.
La interpretació dels resultats ens donarà dades
concretes de si hi ha un percentatge elevat d’alumnes que són
rebutjats i quins són: els alumnes amb nee, els d’incorporació
tardana, els més tímids, etc.
Com a classe es prendran mesures per reconduir
aquestes situacions. Algunes activitats són les proposades a
continuació en aquest bloc.
ADAPTACIONS:
123
ACTIVITAT 3
TÍTOL: VALORS POSITIUS
QUÈ NECESSITAM?: La plantilla que hi ha a l’annex.
OBJECTIU:
Treure un valor positiu de cada alumne de l’aula. Que els
mestres treballin en equip.
COM HO FAREM?:
Aquesta activitat la faran tot l’equip de mestres
d’aquest curs per poder treure entre tots els valors positius de
cada alumne. Partim del fet que tots i cada un dels alumnes
tenen valors positius. Els anotarem en una taula de registre que
trobarem a l’annex. A la taula registre també direm si els
alumnes accepten les crítiques i si són capaços de dir "no".
Exemple:
ACCEPTACIÓ ÉS CAPAÇ
ALUMNE VALORS POSITIUS DE LES DE DIR
CRÍTIQUES NO
Gabriel És un bon company Sí Sí
Rebeca Fa sempre els deures Li costa Li costa
ADAPTACIONS:
124
ACTIVITAT 4
TÍTOL: MISSATGES EN PRIMERA PERSONA
QUÈ NECESSITAM?: La plantilla que hi ha a l’annex.
OBJECTIU:
Que els alumnes expressin els seus sentiments davant
situacions que per a ells són “problemàtiques”.
COM HO FAREM?:
Aquesta activitat es farà perquè els alumnes puguin
expressar els seus sentiments davant de situacions concretes
que cadascun contarà. Són missatges en primera persona en els
quals els alumnes faran saber als altres què pensen, què senten i
què desitgen en relació amb una situació en la qual se senten
incòmodes. La plantilla està a l’annex.
Exemple:
o Dir el nom: Pau.
o Com ens sentim: estic enfadat, disgustat,

trist…
o Per què?: Perquè no puc jugar a futbol amb

vosaltres.
o Dir què voldríem: i m’agradaria formar part de

l’equip.
125
En acabar d’escriure els missatges, se'n poden llegir

alguns a classe si ho considerem necessari. Si no, es poden
formular preguntes com per exemple:
Com sonen els missatges en primera persona?
Són acusatoris?
Permeten dir allò que volem?
És fàcil/difícil formular-los?
Els heu aplicat mai?
Creieu que funcionen en qualsevol ocasió?
Com a conclusió, els podem dir que els missatges en

primera persona són una manera de manifestar els nostres
drets mostrant respecte pels altres. Així treballem
l’assertivitat. Els missatges en primera persona ofereixen
l’oportunitat de dialogar amb l’altra persona, que ens entengui i
que hagi de posar-se en evidència amb la seva resposta.
ADAPTACIONS:
126
ACTIVITAT 5
TÍTOL: PASSA’L
QUÈ NECESSITAM?: Plantilla que hi ha a l’annex.
OBJECTIU:
Els alumnes buscaran una qualitat positiva de cada un dels seus
companys. L’objectiu és fer que tots els alumnes se sentin bé
quan escoltin les coses bones que diuen els companys d’ells.
COM HO FAREM?:
Aquesta activitat treballa l’autoestima dels alumnes.
Escriurem el nom de cada alumne en la plantilla que tenim a
l’annex. Anirem passant els fulls per tota la classe i cada alumne
haurà d’escriure un comentari positiu sobre el company que té
en el full. Tots els alumnes han d’escriure un comentari sobre
tots els seus companys. Hem d’insistir que els comentaris que es
facin han de ser POSITIUS. Abans de començar l’activitat
reflexionarem amb els alumnes sobre les qualitats positives que
tots tenim. Quan tots acabin d’escriure, podem llegir en veu alta
els missatges. Els preguntarem com s’han sentit en escoltar
coses positives d’ells.
ADAPTACIONS:
127
ACTIVITAT 6
TÍTOL: VISUALITZACIÓ DEL VÍDEO: Bully

Dance (Joc d'abusos).
QUÈ NECESSITAM?: Vídeo “Bully Dance” que és a l’annex.

Plantilla que hi ha a l’annex.
OBJECTIU:
Que els alumnes s’adonin de com se sent un alumne que pateix
assetjament (bullying) i les conseqüències que comporta.
COM HO FAREM?:
1. VISUALITZAR EL VÍDEO: Bully Dance (Joc d'abusos).
2. Repartir la fotocòpia de l’annex en el qual els alumnes

han de:
• posar títol al vídeo,
• fer un resum del que han vist,
• posar-li una nota de l’1 al 10.
Els deixarem uns minuts (pocs) per fer-ho. Llegirem en

veu alta els títols que han posat els alumnes. Nosaltres li
posarem com a títol al vídeo: “El bou i la formiga” (per
no utilitzar les paraules agressor i víctima). Podem
llegir-los en una altra sessió o en acabar aquesta.
3. Demanar als alumnes que aixequin el braç els qui pensen
que el vídeo acaba bé. Els preguntarem per què.
Demanar als alumnes que aixequin el braç els qui pensen
que el vídeo acaba malament. A aquestos alumnes els
preguntarem què es podria fer perquè el vídeo acabi bé.
128
L’objectiu és aconseguir que la majoria dels alumnes

diguin que el millor final seria que acabassin jugant tots
junts. Els alumnes han de verbalitzar aquesta frase:
“que estiguin tots junts”.
4. A partir d’aquest punt es pot començar a parlar del que

passa en el vídeo, del que més ha agradat als alumnes,
d’allò que menys els ha agradat i del que han trobat més
interessant.
5. Començarem un debat moderat pel mestre en el qual

intentarem tractar i definir els temes següents (tenint
en compte que no s’ha de dur al terreny personal, és a
dir, no es poden posar noms de companys):
• EL MALTRACTAMENT. Conductes físiques

(pegar, donar empentes, amenaçar...), conductes
verbals (insultar, burlar-se, parlar malament
d’algú perquè la resta no siguin els seus amics...),
exclusió social (no deixar participar a algú,
ignorar-lo...).
o Aquestes coses passen als llocs on hi ha gent

o en llocs on no els veu ningú?
• LA VÍCTIMA (la formiga).
o La víctima és un nen dèbil i sense amics?

Hem de fer veure que al principi sí que tenia
amics i que, a mesura que avança el
conflicte, el van deixant sol.
o Què fa la víctima davant les agressions? Hi

fa front, intenta defensar-se, fuig, plora,
s’amaga, li ho diu al mestre... Pensau que ell
sol ho pot aturar o necessita ajuda?
129
• ELS ESPECTADORS.
o Es deixen dur o poden canviar la situació? Si

un no fa res, ni va a cercar ajuda d'un adult
per evitar una agressió es converteix en
còmplice.
o Per què no l’han ajudat fins que no ha caigut

del terrat?
o Qui hauria pogut intervenir per posar fi al

maltractament?
o Per què els amics no l’ajuden? Què senten?

(Per por que els passi el mateix?)
o Per què al pati la resta s’afegeixen a les

burles i acaba tot sol enmig del cercle? (aquí
opera el fenomen del contagi social: un per
l’altre i tots van seguint... en un grup, una
persona fa coses que tota sola no faria).
• ELS AGRESSORS (el bou i els seguidors).
o Quins motius té l’agressor per fer mal i fer

por a la resta? (s’avorreix, per venjança,
enveja perquè la formiga balla bé a la classe
d’EF...)
o Per què el recolzen els seguidors? Ho farien

tot sols? Són valents?
o El bou ho faria si no tengués seguidors? És

valent?
o Què li pot passar a l’agressor si s’acostuma a

anar així per la vida?
130
o Parlar del pare agressor. S’ha d’explicar que,

de vegades, els nens són agressius perquè ho
veuen a casa, però, d’altres, ho veuen a la TV
o als videojocs.
o Pensau que el bou tira expressament a la

formiga pel terrat? (Se li escapa de les
mans).
• EMOCIONS IMPLICADES.
o Com se sent cadascú?
o Què sent l’agressor quan el mestre el

castiga?
o Què sent quan la víctima cau pel terrat? I

els espectadors?
o Quan són a la classe d’EF i la formiga està

ballant, el bou li tira una pedra i la formiga
l’acusa de seguida. Com es diu això? (Els
alumnes diran “delator”). Què és delatar? Un
jutge és delator quan diu que algú és
culpable? Si vas pel carrer i et roben i vas a
denunciar-ho, això és delatar? Delatar és
trair algú. La formiga està traint algú?
ADAPTACIONS:
- Les preguntes es poden canviar depenent de com vagi la
conversa a l’aula. El mestre també podrà fer preguntes que
vagin dirigides a resoldre problemes concrets que es donin a
l'aula (sense donar noms d’alumnes).
131
ACTIVITAT 7
TÍTOL:“TRACTEM-NOS BÉ. GUIA PER ALS

ALUMNES DE PRIMÀRIA”
QUÈ NECESSITAM?: Plantilles que hi ha a l’annex: la mà,

els drets, les responsabilitats.
OBJECTIU:
Que els nostres alumnes aprenguin a resoldre els seus
problemes i a no ficar-s'hi.
COM HO FAREM?:
Treballar la guia “Tractem-nos bé. Guia per als alumnes
de Primària” de Jordi Collell i Carme Escudé (2004). Aquesta
guia la podem trobar a l’annex. Entre d'altres coses tractarem
els punts següents:
• Què és maltractar?
• Els nostres drets... (Els alumnes poden preparar un

mural o una cartolina per escriure ells els drets que
tenen, després de parlar-ne a classe). Hi ha una
plantilla a l’annex perquè els alumnes puguin escriure
els seus drets.
• ... i les nostres responsabilitats. (Els alumnes poden

preparar un mural o una cartolina per escriure ells
les responsabilitats que tenen, després de parlar-ne
a classe). Hi ha una plantilla a l’annex perquè els
alumnes puguin escriure les seves responsabilitats.
132
• Què passa quan es vulneren els drets?
• Què passa amb els nens i les nenes maltractats? I

amb els nens i nenes que fan mal als altres?
• Què pots fer si et trobes en una situació de

maltractament?
• Recorda-ho!
o Mantén la calma.
o No responguis igual.
o Intenta ser amable.
o Marxa del lloc.
o Digues-li-ho al mestre.
Es pot tenir una plantilla del dibuix d’una mà (la

trobarem a l’annex) perquè els alumnes escriguin les 5
pautes a recordar entre tots.
ADAPTACIONS:
133
ACTIVITAT 8
TÍTOL: QÜESTIONARI PER A L'ALUMNAT

PRECONCIMEI
QUÈ NECESSITAM?: Plantilla del qüestionari que trobarem

a l’annex.
OBJECTIU:
Que els alumnes expressin els seus sentiments de manera
anònima (mitjançant el qüestionari) per donar idees als mestres
de possibles casos d’assetjament.
COM HO FAREM?:
Passar un qüestionari per a l’alumnat: vàlid per conèixer
les percepcions i les possibles experiències dels alumnes en
situacions d’abús i assetjament. Les dades globals obtingudes
poden enriquir el debat sobre aquest tema. A l’annex hi ha el
qüestionari.
ADAPTACIONS:
- Es poden canviar les preguntes del qüestionari per altres que
el mestre consideri necessàries per als alumnes de la seva
classe. Per al més petits que no tenen assolida la
lectoescriptura podem llegir la pregunta en veu alta, i ells, la
contestaran.
134
ACTIVITAT 9
TÍTOL: VISUALITZACIÓ DE VÍDEOS SUECS

SOBRE ASSETJAMENT
A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 7 anys (2n

cicle d’E.P).
QUÈ NECESSITAM?: Els vídeos que hi ha a l’annex.
OBJECTIU:
Que els alumnes s’adonin de com se senten alumnes que
pateixen algun tipus d’assetjament per ser “diferents”.
COM HO FAREM?:
Visualitzar uns vídeos suecs sobre assetjament amb els
següents títols:
o Callat
o Ciberbullyng
o Com a l’escola
o Futbol
o Invisible
o Males paraules
o Paraules dures
o Pèl-roig
135
Es tracta d’uns vídeos molt curts que els alumnes veuran

dues vegades com a mínim per poder entendre bé el missatge.
Després de veure’ls, s’encetarà un debat a classe sobre el tema
tractat. És convenient veure un o dos vídeos cada vegada. Els
vídeos són a l’annex.
ADAPTACIONS:
- El mestre pot visualitzar-los abans de mostrar-los als alumnes
i preparar algunes preguntes que li interessi tractar amb els
seus alumnes.
136
ACTIVITAT 10
TÍTOL: VISUALITZACIÓ DE VÍDEOS DE

DIBUIXOS ANOMENATS “SHOW PEACE”
A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe. A partir de 7 anys (2n

cicle d’E.P).
QUÈ NECESSITAM?: Els vídeos que hi ha a l’annex.
OBJECTIU:
Que els alumnes s’adonin de com se senten alumnes que
pateixen algun tipus d’assetjament per ser “diferents”.
COM HO FAREM?:
Visualitzar uns vídeos de dibuixos anomenats “Show
peace” sobre bullying i fer activitats relacionades. La sèrie
Showpeace, produïda pel National Film Board del Canadà, està
pensada per a provocar el debat entre els alumnes i fer-los
explorar formes no violentes i no agressives per a resoldre els
conflictes que se’ls presentin a l’escola, a casa, a la feina i a la
vida en general. Es tracta d’una sèrie d’animacions mudes que
presenten situacions i personatges en què és molt fácil
d’identificar-se amb els protagonistes. Les històries plantegen
les situacions de manera que els espectadors puguin treure’n les
seves conclusions. Aquestes cintes són una eina d’eficàcia
provada per a potenciar les habilitats socials en la resolució de
conflictes, la detecció de problemes i la potenciació de la figura
del mediador/a. Aquesta informació està extreta del document
“La convivència en els centres d’educació infantil i primària”
publicat per la Generalitat de Catalunya. Departament
d’Educació. Juliol 2007.
137
A continuació exposam el títol del vídeo i un petit resum

del seu contingut.
Bully Dance (Joc d'abusos)
Presenta el conflicte d’assetjament i victimització. La
dansa dels abusos. Aquest títol, provocador i polivalent,
explora la violència entre els joves i les pressions
exercides per les persones que assetgen i agredeixen
els seus companys. Els objectius principals d’aquest títol
són l’anàlisi del comportament de les persones que
discriminen, terroritzen o maltracten els companys, les
pressions de grup contra els més dèbils i situacions
similars que destorben el funcionament dels grups. De la
cinta es desprèn que la persona maltractadora sol ser
una persona maltractada que ha de solucionar els seus
propis problemes.
Dinner for two.
Aquesta animació de vuit minuts presenta dos animals
que lluiten pel seu territori. El conflicte augmenta fins a
arribar a la confrontació violenta. Segons els autors,
està pensat per a nens i nenes de 2 a 12 anys. De tota
manera, el tema que planteja es pot extrapolar als
conflictes entre persones adultes, nacions o grups
socials, ja que parteix d’un conflicte de domini
territorial. És per això que el seu ús pot ser
aconsellable per a alumnes de secundària i també per a
adults. De «Dinner for two» també se’n pot treure
conclusions de tipus ecològic. Un dels eixos fonamentals
del vídeo és que molts conflictes arriben a un carreró
sense sortida i que cal aprendre a resoldre’ls de bon
començament. Una granota que observa l’enfrontament
entre dos camaleons es transforma en mediadora.
L’humor, la vivacitat, la provocació són eines que utilitza
el vídeo per a presentar la situació i demostrar que en
les situacions més caòtiques es pot trobar vies per a la
reconciliació i per a la solució justa de les diferències.
Aquest títol rebé el premi UNICEF a Berlín el 1997.
138
Elbow room (L’habitació atapeïda)

Una habitació atapeïda, en la qual les persones tenen
poc espai, provoca reaccions d’agressivitat i de
conflicte. Quan s’acumulen les tensions, la còlera
esclata. El replegament en un mateix, l’agressivitat
contra els companys i les vies de reconciliació són els
aspectes fonamentals d’aquest títol.
When the Dust Settles (Quan tot s'embolica)
Aquesta història presenta en clau honorífica i
provocadora el caos que creen els conflictes. Al mateix
temps proporciona eines i camins per a l’entesa i la
reconciliació. El vent de la plana no és el culpable de la
pols que tot ho embruta; són dues marmotes veïnes que
no s’avenen i acabaran destruint els seus caus. La cinta
mostra que abans que tot no es trenqui és possible la
reconciliació.
Després de veure’ls, s’encetarà un debat a classe sobre

el tema tractat. És convenient veure els vídeos com a mínim
dues vegades. Els vídeos són a l’annex.
ADAPTACIONS:
- El mestre pot visualitzar-los abans de mostrar-los als alumnes
i preparar algunes preguntes que li interessi tractar amb els
seus alumnes.
139
LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Activitats
per treballar...
LES INTEL·LIGÈNCIES
MÚLTIPLES
Segons la Vikipèdia, la teoria de les intel·ligències múltiples
és un model proposat per Howard Gardner en el qual la
intel·ligència no és vista com una cosa unitària que agrupa
diferents capacitats específiques amb diferent nivell de
generalitat. Gardner
defineix la intel·ligència
com la capacitat de
resoldre problemes o
crear productes que són
valorats en un o més
contextos culturals.
Gardner reconeix que
per a desenvolupar-se
òptimament en la vida no
és suficient tenir un
gran expedient
acadèmic. Hi ha persones amb gran capacitat intel·lectual que
no són capaces de triar correctament els seus amics. Per altra
banda, podem trobar persones que no han tengut un bon
expedient acadèmic però que han triomfat en el món dels
negocis o en la seva vida personal.
Howard Gardner ens parla de l’existència de vuit tipus
diferents d’intel·ligència: lingüística, logicomatemàtica, musical,
cineticocorporal, visual espacial, naturalista, interpersonal i
intrapersonal. Aquestes dues darreres, interpersonal i
intrapersonal, han estat fusionades per Daniel Goleman com a
intel·ligència emocional.
Activitats relacionades amb LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

1 INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA 3-12 No
INTEL·LIGÈNCIA
2 3-12 No
LOGICOMATEMÀTICA
3 INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL 3-12 No
INTEL·LIGÈNCIA
4 3-12 No
CINETICOCORPORAL
5 INTEL·LIGÈNCIA VISUAL ESPACIAL 3-12 No
6 INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA 3-12 No
7 INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL 3-12 No
8 INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL 3-12 No
9 QÜESTIONARI SOBRE IM 3-12 Sí
Com diria Martin Seligman: “Les emocions positives ens

porten a una forma de pensament diferent".
(Les definicions que exposam a continuació de cada tipus
d’intel·ligència, estan extretes del Graim: Grup de recerca de
l’aplicació de les intel·ligències múltiples amb la col·laboració del
ICE (Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de
Barcelona). Segons Miquel Martínez, director d’aquest Institut
(ICE), “Educar és crear condicions més que ensenyar coses").
141
ACTIVITAT 1
TÍTOL: INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA
A QUI VA DIRIGIT?: A tot l’alumnat del centre a partir

dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Treballar les habilitats lingüístiques.

Participar en els projectes del centre.
OBJECTIU: L’objectiu és conèixer en què consisteix la

intel·ligència lingüística: fa referència a la capacitat i habilitat
per a utilitzar i estructurar els significats i les funcions de les
paraules i del llenguatge d’una manera eficaç, ja sigui oralment o
per escrit. Inclou la capacitat de manipular la sintaxi o
l’estructura del llenguatge, la fonologia, els sons del llenguatge,
la semàntica o els significats de les paraules, i les dimensions
pragmàtiques o usos del llenguatge. Als nens i les nens que
destaquen per aquest tipus d’intel·ligència els agrada llegir,
escriure, explicar històries i jugar a jocs de paraules.
Necessiten llibres, coses per escriure, papers, diaris, dialogar,
establir debats, contar contes, etc.
COM HO FAREM?:
A continuació veurem la classificació dels projectes que
es duen a terme a la nostra escola en l’actualitat, tenint en
compte el marc de les intel·ligències múltiples i més
concretament la LINGÜÍSTICA:
o Apadrinament lector: els alumnes de 6è
apadrinen els alumnes de 1r, i els de 5è els de
2n. Cada divendres, a l’hora de lectura, els
padrins ajuden els seus fillols a llegir.
o Lectura diària en els tres idiomes: castellà,
català i anglès. Cada dia, la mitja hora de
142
lectura (de 9:00 a 9:30 h) es fa en un idioma

diferent.
o Concurs literari relacionat amb el monogràfic
del centre. Organitzat per participar en les
festes del poble. Els premis són atorgats per
l’Ajuntament i el Consell d’Eivissa.
o Dia de Sant Jordi: dia de portes obertes al
centre. L’APIMA organitza una venda de llibres
al preu simbòlic d’un euro. La recaptació està
destinada al Fons Pitiús de Cooperació.
o Revista anual del centre. Els alumnes
col·laboren en el contingut de la revista amb
treballs realitzats durant tot l’any.
o Comenius: projecte d’intercanvi amb altres
països. Es treballa la cultura d’altres països a
través d’un idioma comú, l’anglès.
o El llibre de la lectura: cada classe té un arbre
(pintat en un mural) on col·locaran una fulla quan
hagin llegit cinc llibres. Després hi haurà un
arbre comú per a tot el centre on cada classe
col·locarà una fullà per cada dos que hagin posat
a l’arbre de la seva aula.
ADAPTACIONS:
143
ACTIVITAT 2
TÍTOL: INTEL·LIGÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA

dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Treballar les habilitats

lògicomatemàtiques. Participar en els projectes del centre.

intel·ligència logicomatemàtica: capacitat d’utilitzar els
números amb eficàcia i de raonar bé. Aquesta intel·ligència
inclou la sensibilitat a patrons i relacions lògiques, afirmacions i
proposicions (si... llavors, causa-efecte), funcions i altres
abstraccions relacionades. Els processos utilitzats en la
intel·ligència logicomatemàtica inclouen categorització,
classificació, deducció, generalització, càlculs i prova
d’hipòtesis.
COM HO FAREM?:
concretament la LOGICOMATEMÀTICA:
144
o Fira de la Ciència: el nostre centre hi participa

amb algun projecte sempre que s’organitza a la
nostra illa.
o Projecte Xarxipèlag: un hora a la setmana, els
alumnes van a la sala d’ordinadors a treballar les
TIC.
o Escoles en xarxa: els alumnes del nostre centre
participen en aquest projecte d’escoles en
llengua catalana. Una vegada a l’any s’organitza
una trobada de totes les escoles participants. Hi
va un alumne de cada classe de 2n i 3r cicle.
o El Quinzet: proves de rapidesa de càlcul mental
que es passen als alumnes.
o A la mitja hora de lectura diària, hi ha un dia
dedicat a la resolució de problemes.
ADAPTACIONS:
145
ACTIVITAT 3
TÍTOL: INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL

dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Treballar les habilitats musicals.


intel·ligència musical: és la capacitat de reconèixer, apreciar i
produir ritmes, tons, timbres i acords de veus i/o instruments.
Hem de tenir en compte que els processos que es requereixen
per a l’activitat musical són de diferents tipus:
Visuals: per a la lectura de la notació musical, ja que
aquesta no només es presenta de manera seqüencial,
sinó també amb una forma i en un context espacial que
intervé per a donar significat a aquesta notació.
Auditius: permeten apreciar la bellesa i l'estructura
d’una composició musical mitjançant la percepció i la
comprensió de les melodies, els timbres, els ritmes i
l’harmonia que constitueixen un procés acústic.
Cinestèsics: per a l’execució musical és necessària una
coordinació motora d’altíssima complexitat. Funcions
cognitives de tipus executiu: per al desenvolupament de
les peces musicals.
Activacions de circuits afectius: per a explicar les
activacions emocionals que produeix la música.
146
COM HO FAREM?:
concretament la MUSICAL:
o Concerts: la mestra de música organitza una sèrie de
concerts al llarg del curs amb els alumnes:
• De Nadal per a una residència
d’ancians.
• Cançó del Dia de la Pau.
• Festes del poble.
• Himne Comenius (el dia de la
visita dels Comenius).
• Festa de graduació dels alumnes
de 5 anys.
o Dia de Santa Cecília: actuacions d’alguns alumnes que
toquin un instrument per a la resta de companys del
centre.
o Taller per fer instruments musicals amb material
reciclat al Punt Verd: a l’hora del pati.
ADAPTACIONS:
147
ACTIVITAT 4
TÍTOL: INTEL·LIGÈNCIA CINETICOCORPORAL

dels 3 anys.

cineticocorporal. Participar en els projectes del centre.

intel·ligència cineticocorporal, que es defineix com l’habilitat de
controlar els moviments del propi cos i manipular objectes amb
destresa. És la intel·ligència del moviment, l’expressió i el
llenguatge corporal. S’expressa en la capacitat per a utilitzar
tot el cos o algunes de les seves parts (mans, dits, braços o
cames) de forma harmònica i coordinada, per a expressar idees
i sentiments. Es tracta de la sensibilitat que té una persona per
a manifestar-se a través d’un llenguatge no verbal, el domini del
propi cos per a expressar idees i sentiments (actors, mims,
atletes o ballarins), i la facilitat per a utilitzar les mans en la
creació o transformació d’objectes (artesans, escultors,
mecànics, cirurgians).
COM HO FAREM?:
concretament la CINETICOCORPORAL:
148
o Educació vial: els alumnes de 2n i 3r cicle reben

hores d’educació vial amb un policia. Els de 6è
fan una sortida per anar al Parc d’Educació Vial.
o Jornades esportives: L’Ajuntament organitza
unes jornades en què participen tots els alumnes
del municipi. Cada dia hi van alumnes d’escoles
diferents per facilitar la interacció entre ells.
o Save The Children: l’escola col·labora amb
aquesta associació amb una carrera simbòlica en
la qual per cada volta que donen a un circuit han
de pagar 50 cèntims.
o Sortida a la platja: a final de curs s’organitza
una sortida a la platja per cicles.
ADAPTACIONS:
149
ACTIVITAT 5
TÍTOL: INTEL·LIGÈNCIA VISUAL ESPACIAL

dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Treballar les habilitats visuals

espacials. Participar en els projectes del centre.

intel·ligència visual espacial, que es refereix a la capacitat per a
visualitzar accions abans de realitzar-les i crear a l’espai
figures i formes geomètriques. Aquest tipus d’intel·ligència
permet configurar un model mental del món en tres dimensions i
descobrir coincidències en coses aparentment diferents. Als
nens i nens amb marcada tendència espacial els agrada aprendre
mitjançant imatges i fotografies, dissenyar, dibuixar,
visualitzar, fer gargots i veure les coses des de diferents
perspectives. Necessiten realitzar activitats que incloguin
vídeos, pel·lícules, jocs d’imaginació, laberints, trencaclosques,
jocs interactius, visites a museus.
COM HO FAREM?:
concretament la VISUAL ESPACIAL:
150
o Seccions Europees: plàstica en anglès per als

alumnes de 1r.
o Concurs de dibuix relacionat amb el monogràfic
del centre. Es fa per a les festes del poble al
mes de maig. Els dibuixos s’exposen a les parets
del centre.
o Concurs de dibuix per a punts de llibre.
Aquestos són per al dia de San Jordi i
l’organitza l’Ajuntament de Santa Eulària. Hi
participen tots els alumnes de tots els centres
del municipi. El dibuix guanyador surt en el punt
de llibre que es regala a cada nen/a.
o Concurs de dibuix organitzat per l’Ajuntament
de Santa Eulària per a triar un logo que es
plasmarà en les camisetes que es regalaran als
alumnes el dia de les Jornades Esportives.
o A Educació Infantil treballen al voltant d’un
pintor.
o Exposició de dibuixos, quadres, etc. que aquells
alumnes que els agradi pintar i ho facin bé
puguin exposar. Insistirem en que exposin
aquells alumnes que destaquen artísticament i
no tant en el currículum. El nostre objectiu és
potenciar la seva autoestima i fer-los sentir
importants de cara a la resta de companys.
ADAPTACIONS:
151
ACTIVITAT 6
TÍTOL: INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA

dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Treballar les habilitats naturalistes.


intel·ligència naturalista, que és la capacitat per a comprendre
el món natural i treballar-hi eficaçment. Suposa utilitzar
habilitats referides a l’observació, el plantejament i la
comprovació d’hipòtesis. Les persones que tenen una gran
intel·ligència naturalista generalment tenen un gran interès pel
món i pels fenòmens naturals. Són biòlegs, jardiners,
ecologistes, físics, químics i arqueòlegs.
COM HO FAREM?:
concretament la NATURALISTA:
o Centre Ecoambiental: el nostre centre pertany a
aquesta xarxa.
152
o Projecte Aposta: projecte per aprendre a

reduir, reciclar i reutilitzar. Els alumnes han de
controlar l’emissió de CO2 que es fa a l’escola.
o Punt verd: espai d’informació de temes ecològics
per als alumnes. A l’hora del pati s’organitzen
tallers: invents amb material reciclat, fer paper,
fer instruments musicals amb canyes...
o Hort escolar: el centre disposa d’un hort al qual
van els alumnes i aprenen a fer compost,
sembrar, regar, recol·lectar, etc. Cada vegada
que hi van han de fer una fitxa per posar-la a
l’horari de l’hort que hi ha en cada classe.
o Recollida de mòbils usats. Amb els mòbils
recollits participam amb una associació per a
apadrinar ximpanzés.
ADAPTACIONS:
153
ACTIVITAT 7
TÍTOL: INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL

dels 3 anys.

interpersonals. Participar en els projectes del centre.

intel·ligència interpersonal: és la capacitat per a relacionar-se
amb altres persones i comprendre els seus sentiments, les
seves formes de pensar, sentir i actuar, detectant les seves
motivacions, preferències i intencions. S’expressa també en la
capacitat per a comunicar-se amb la gent i saber tractar els
conflictes gràcies a una adequada avaluació de la utilització de
les emocions pròpies i dels altres. La intel·ligència interpersonal
ens fa capaços de sintonitzar amb altres persones i de tractar
els desacords abans que es converteixin en ruptures
insalvables. S’expressa amb la capacitat empàtica que permet
comprendre l’estat d’ànim dels altres i considerar l’altre en la
seva realitat. Facilita la creació d’un clima que valora la
pluralitat i la diversitat com un fet positiu. Permet assumir el
punt de vista dels altres, és a dir, veure les coses des de la
perspectiva dels altres. L’ensenyament de la intel·ligència
interpersonal exigeix un aprenentatge cooperatiu i tutoritzat.
COM HO FAREM?:
concretament la INTERPERSONAL:
154
o Festa de la Convivència: es donen medalles i/o

diplomes depenent del punts que s’han perdut o
no al carnet de convivència.
o Tutoria a l’aula: una vegada a la setmana els
tutors preparen activitats per treballar
aspectes com l’autoestima, els sentiments i les
emocions, les habilitats socials, etc.
o Tutoria al pati: els alumnes surten una vegada al
mes a l’hora de tutoria al pati, per fer jocs
dirigits en els quals treballen la comunicació, les
relacions, el reforçament de grup, etc.
o Mediació: a l’hora del pati els alumnes poden
acudir a aquest servei si han tingut algun
conflicte amb algun company. Hi ha unes normes
i uns compromisos que s’han de complir.
o A Educació Infantil es fa el protagonista de la
setmana i el llibre viatger, projectes en els quals
participen les famílies.
o Campanya contra la fam: per Nadal es recullen a
l’escola aliments per donar-los a Cáritas i al mes
de maig es venen a l’escola entrepans per 1,50
euros per fer una donació a Càritas.
o Campanyes solidàries per recollir diners quan hi
ha algun desastre natural.
o Junta de delegats. Trimestralment es reuneixen
els delegats, subdelegats i la cap d’estudis per
tractar els temes del centre.
o Carnestoltes: s’organitza una rua de “Carnaval”
conjunta amb els alumnes de l’altra escola del
poble. És un dia per interrelacionar-se amb
alumnes d’un altre centre.
ADAPTACIONS:
155
ACTIVITAT 8
TÍTOL: INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL

dels 3 anys.

intrapersonals. Participar en els projectes del centre.

intel·ligència intrapersonal: es refereix a la capacitat per a
accedir als sentiments propis i discernir les emocions íntimes,
pensar sobre els processos de pensament (metacognició).
Aquesta intel·ligència inclou una imatge precisa d’un mateix (els
punts forts i les limitacions), la consciència d'estats d’ànim,
intencions, motivacions, temperaments i desitjos interiors, la
capacitat d’autoestima, autocomprensió i autoestima. La
formació d’un límit entre el propi jo i els altres és crítica
durant els tres primers anys de vida. Els nens i les nenes que
destaquen per la seva intel·ligència intrapersonal són
independents, els agrada fixar-se fites, somiar, reflexionar i
planificar. Necessiten el seu propi espai, temps per a estar sols
i marcar-se el seu propi ritme d’aprenentatge. La intel·ligència
intrapersonal requereix una instrucció individualitzada, treball
independent i opcions per a poder elegir temes i matèries en
funció dels interessos. És convenient utilitzar tàctiques
metacognitives, estratègies de pensament crític i presa de
decisions.
156
COM HO FAREM?:
concretament la INTRAPERSONAL:
o Carnet per punts: cada alumne té un carnet de
convivència amb deu punts. Aquestos es poden
perdre si no compleixen una sèrie de normes de
convivència que hi ha a l’escola.
o L’agenda escolar. Document importantíssim que
l’alumne ha de controlar i serveix de comunicació
molt estreta amb la família i el/la mestre/a.
o PAT (Pla d’acció tutorial): hi ha una sèrie de
propostes d’activitats per realitzar a la tutoria.
o PAD (Pla d’atenció a la diversitat): en aquest pla
s’inclouen annexos per treballar la competència
social, les habilitats socials, estratègies
d’actuació amb alumnes NESE, etc.
ADAPTACIONS:
157
ACTIVITAT 9
TÍTOL: QÜESTIONARI SOBRE LES

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

dels 3 anys.
QUÈ NECESSITAM?: Els documents que hi ha a l’annex.
OBJECTIU: L’objectiu és conèixer els nostres alumnes i

veure en quina intel·ligència destaquen més.
COM HO FAREM?:
Podem passar als nostres alumnes el qüestionari que
està a l’annex i que ha estat elaborat per Daniel Hernández i
Marta Sáinz de la Universitat de Múrcia. Amb l’anàlisi dels
resultats podrem conèixer una mica més els nostres alumnes i la
o les intel·ligències en què destaquen. D’aquesta manera podem
potenciar les bones aptituds d’un alumne en música, per
exemple, fent que participi amb una actuació musical el dia de
Santa Cecília a l’escola. Un altre exemple podria ser el cas d’un
alumne que no destaca a nivell curricular però que és molt bo
dibuixant. En aquest cas podem organitzar un “Racó de l’artista”
on podrem exposar els dibuixos d’aquests alumnes que
destaquen en el dibuix. És una manera d’augmentar l’autoestima
d’alguns alumnes que no solen destacar a l’aula pel seu expedient
acadèmic.
ADAPTACIONS:
158
BIBLIOGRAFIA
3.- BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
PER TREBALLAR AMB ALUMNES.

Quaderns de llengua catalana.
TREBALLA... TÍTOL AUTOR EDITORIAL
Ansa per
E. Abeyà,
ansa. Ed. Moll.
M. Fortuny,
Material de Palma de
Lectoescriptura A. Mascaró,
lectura i Mallorca
A.
escripura. (1999).
Terrades.
(1,2,3).
Per anar Tándem
escrivint... J. Gómez, edicions.
Lectoescriptura
Xino-Xano. F. Masgrau. València
(1-10). (2001).
Per anar Tándem
llegint... J. Gómez, edicions.
Lectura
Xino-Xano. F. Masgrau. València
(1-10). (2001).
Col·lecció a La Galera.
Lectura
poc a poc. (1971).
Lector.
Entrenament
Comprensió lector, M.
Ed. Nadal.
lectora velocitat i Recasens.
comprensió.
(1-20).
Edebé
Per llegir
Comprensió primària.
millor. Grup Edebé.
lectora Barcelona
(1-6).
(2008).
Edebé
primària.
Cal·ligrafia Cal·ligrafia. Grup Edebé.
Barcelona
(2008).
BIBLIOGRAFIA

Ed. Moll.
Govern Balear.
Ortografia
R. Bassa, M. Conselleria
entretinguda
Cabot, R. d’Educació,
Ortografia 1.
Díaz, J. Cultura i
L’ortografia
Lladonet Esports.
a l’EP.
Mallorca
(1999).
R. Genover, Ed. Salvatella.
Comprensió Lectojocs.
N. Barcelona
lectora (1-6)
Escudero. (2008).
Català inicial
per a
estrangers.
NEXE.
M. Dolors Ed. Casals.
Sèrie Blava
Vocabulari López, Barcelona
(1-6).
Josep Sala. (2002).
Sèrie Groga
(1-3).
Sèrie Verda
(A-E).
160
BIBLIOGRAFIA
Quaderns de matemàtiques.
Resolució de Penso i faig. Lluís
Ed. Teide.
problemes. (1-3) Segarra
Resolució de Ara ja puc. Lluís
Ed. Teide.
problemes. (1-3) Segarra
Set i mig. Lluís
Càlcul. Ed. Teide.
Cicle inicial. Segarra
Vuit i mig. Lluís
Càlcul. Ed. Teide.
Cicle mitjà. Segarra
Nou i mig. Lluís
Càlcul. Ed. Teide.
Cicle superior. Segarra
Càlcul, problemes, Quaderns de Equip
conceptes matemàtiques didàctic: Ed. Bruixola
matemàtics. (1-47) J.Echegaray
Quaderns de Equip
Càlcul,
matemàtiques didàctic: Ed. Bruño
problemes.
(1-20) J.Echegaray
Altres.
Conviure.
Activitats per al
desenvolupament Maria Ed. Cruïlla.
Convivència. de les Carme Barcelona
competències Boqué. (2008).
personals i socials.
E. Primària. (1-6)
Quaderns
d’entreteniment
La rata sàvia. (1-8) Picanyol Ed. La Galera
Quaderns
d’entreteniment
L’aligot savi. (1-6) Picanyol Ed. La Galera
Quaderns El gripau saberut.
d’entreteniment
Picanyol Ed. La Galera
(1-6)
161
BIBLIOGRAFIA
LLIBRES DE CONSULTA
TRACTA... TÍTOL AUTOR EDITORIAL
Guia de
mediació
escolar. M. Carme Dossiers Rosa
Mediació Programa Boqué i Sensat.
comprensiu Torremorell Barcelona 2007
d’activitats
EP i ESO.
M. Carme
Fem les paus.
Boqué i CEAC.
Mediació Mediació 3-6
Torremorell Barcelona 2005
anys.
i cols.
Autoestima.
¿Cómo
solucionarla?.
Juegos, Feldman, Ed. Narcea.
Autoestima
actividades, J.R. Madrid 2005
recursos,
experiencias
creativas…
Relacionarnos
bien. Programa
SEGURA,
Competència de competencia Ed. Nancea.
M.; ARCAS,
Social social para Madrid 2004
niñas y niños de M.
4 a 12 años.
Cómo tratar y
enseñar al niño
con problemas
de atención e
hiperactividad. Ed. Paidós.
Técnicas, Sandra F. Buenos Aires
TDAH
estrategias e Rief. (1999).
intervenciones
para el
tratamiento
del
TDA/TDAH
162
BIBLIOGRAFIA

Racons de Lurdes
Edicions
Llenguatge treball oral a Ribas.
l’Àlber. Vic
oral parvulari: El Dolors
(1999).
Racó de buf. Gispert.
Racons de
Lurdes
treball oral a Edicions
Llenguatge Ribas.
parvulari: El l’Àlber. Vic
oral Dolors
Racó de sons i (1999).
Gispert.
sorolls.
Racons de
Lurdes
Llenguatge Ribas.
oral Dolors
Racó de la (1999).
Gispert.
llengua.
Racons de
Lurdes
Llenguatge Ribas.
oral Dolors
Racó dels (1999).
Gispert.
llavis.
Racons de
treball oral a Lurdes
Edicions
Llenguatge parvulari: El Ribas.
l’Àlber. Vic
oral Racó dels Dolors
(1999).
jocs Gispert.
fonològics.
163
BIBLIOGRAFIA
LLIBRES DE LECTURA
Gent de
Beasco
tota mena.
Emma Internacional.
Diversitat Un llibre
Damon. Gran Bretanya
per aixecar
(1995).
i mirar.
Em dic Vito. Ed. Edebé.
Els primers Canyelles.
Col·lecció Barcelona
anys... Comutto.
Vito. (2006).
Tinc polls! Ed. Edebé.
Els primers Canyelles.
Col·lecció Barcelona
anys... Comutto.
Vito. (2006).
Odio la
Ed. Edebé.
Els primers migdiada. Canyelles.
Barcelona
anys... Col·lecció Comutto.
(2006).
Vito.
M’he fet
Ed. Edebé.
Els primers pipí. Canyelles.
Barcelona
anys... Col·lecció Comutto.
(2006).
Vito.
El carter Edicions
Janet i
Joliu o unes Destino.
Filosofia 3-18 Allan
cartes Barcelona
Ahlberg.
especials. (1991).
164
BIBLIOGRAFIA
ADRECES D’INTERNET PER

TREBALLAR A L’AULA
TREBALLA... ADREÇA
Vídeos sobre
http://www.xtec.cat/videoteca/series/showpeace
assetjament
Per treballar el http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/cinema/?page_id=6
cinema i els valors
Jocs per treballar

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Cerca?p_amb=4022
els valors
Els continguts de
http://clic.xtec.cat
l’aula: clic
Els continguts de
http://www.edu365.com
l’aula: edu365
Continguts d’E.I i
http://primaria.ieduca.caib.es
E.P.
Activitats amb PDI
(totes les http://sites.google.com/site/recursospissarra
assignatures)
Continguts en
http://britishcouncil.org
llengua anglesa
165
BIBLIOGRAFIA
4.- BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
• Pla d’Acció Tutorial del CEIP Puig d’en Valls (Eivissa).

• Pla d’Atenció a la Diversitat del CEIP Puig d’en Valls
(Eivissa).
• Pla de Convivència del CEIP Puig d’en Valls (Eivissa).
• BOQUÉ I TORREMORELL, M.C. Guia de mediació
escolar. Programa comprensiu d’activitats. Educació
primària i secundària obligatòria. Barcelona:Dossiers
Rosa Sensat. 2007.
• BOQUÉ I TORREMORELL, M.C. Conviure. Activitats
per al desenvolupament de les competències personals i
socials. E. Primària. (1-6). Barcelona 2008.
• CARPENA CASAJUANA, A. Habilitats socials i educació de
valors des de l'acció tutorial. Barcelona: Generalitat de
Catalunya, 1999.
• COLLELL, J. ESCUDÉ, C.Tractem-nos bé. Guia per als
alumnes de Primària. Barcelona 2004.
• COLLELL, J. ESCUDÉ, C. No t’enredis en la xarxa. Guia
per conèixer el ciberbullying i alguns perills d’internet i
les noves tecnologies. Barcelona 2008.
• FELDMAN, J.R. Autoestima. ¿Cómo solucionarla?
Juegos, actividades, recursos, experiencias creativas…
Madrid: Ed. Nancea, 2000.
• FERRER N. Educació en valors: la construcció de la
personalitat moral. Educació Infantil i Primària.
• FERRERÓS M.L. Porta’t bé. El mètode a mida per
comprendre i educar els teus fills. Pràctics columna.
Barcelona: Ed. Planeta 2003.
• GARCÍA MORELL, E. I LÓPEZ VENY L. Il·lustracions
d’Antoni Marí Marí, “Tirurit”. Activitats de tutoria per
a l’escola. Eivissa 2010.
166
BIBLIOGRAFIA
• MORENO, A. Sentir i pensar. Programa d'intel·ligència

emocional per a nens i nenes de 3 a 5 anys. Educació
infantil. Barcelona: Editorial Cruïlla, 2005.
• RIEF S. Cómo tratar y enseñar al niño con problemas de
atención e hiperactividad. Técnicas, estrategias e
intervenciones para el tratamiento del TDA/TDAH.
Buenos Aires : Paidós 1999.
• SEGURA, M.; ARCAS, M. Relacionarnos bien. Programa de
competencia social para niñas y niños de 4 a 12 años.
Madrid: Editorial Narcea, 2008.
• VAELLO ORTS, J. Resolución de conflictos en el aula.
Madrid :Ed. Santillana 2003.
• VAELLO ORTS, J. Cómo dar clase a los que no quieren.
Madrid: Ed. Santillana 2007.
• VAELLO ORTS, J. Las habilidades sociales en el aula.
Madrid :Ed. Santillana 2005.
• QÜESTIONARI PER A L'ALUMNAT PRECONCIMEI
(Adaptat d'Ortega, Mora-Merchan i Mora).
167

Activitatsdetutoriaperamestrespdf 111012110721 Phpapp02 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Activitatsdetutoriaperamestrespdf 111012110721 Phpapp02 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Activitats de tutoria per a MESTRES

CEIP PUIG D’EN VALLS

Coordinadora del projecte: Elena García Morell.

Per a qualsevol dubte, suggeriment, recomanacions, etc. no

El CEIP Puig d’en Valls ha estat guardonat amb el segon premi

REUNIONS DE L’EQUIP DE SUPORT

COORDINACIÓ AMB ELS

TREBALLAR AMB ALUMNES

RELACIONS ENTRE IGUALS .................... 118

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES ...... 140

3.- BIBLIOGRAFIA RECOMANADA ...........159

4.- BIBLIOGRAFIA CONSULTADA ............166

Aquest és el tercer recull d’activitats que feim des de la

L’objectiu principal d’aquest projecte és crear un

La nostra metodologia es caracteritza per la seva

Aquest projecte és el resultat d’un treball d’investigació i

Donam una importància rellevant al primer punt del llibre: la

Al llarg del llibre trobarem una sèrie de sigles, les quals

2.- ACTIVITATS DE TUTORIA PER A MESTRES

Els grans blocs que treballarem en aquest llibre seran

És molt important crear un bon clima de classe. Les

Activitat Edat Annex

PREPARAR EL PRIMER DIA DE

2 NORMES DE CONVIVÈNCIA 3-12 Sí

4 CARNET DE CONVIVÈNCIA 3-12 Sí

5 BÚSTIA DE CONVIVÈNCIA 3-12 No

4 HORARI VISUAL 3-12 Sí

5 FER UN RECORREGUT 3-12 Sí

PROCEDIMENT PER DEMANAR

7 TAULA DE COMPORTAMENT 3-12 Sí

8 ROLS DELS ALUMNES 3-12 Sí

TÍTOL: PREPARAR EL PRIMER DIA DE CLASSE

A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe i/o individualment. A

QUÈ NECESSITAM?: Plantilla de les activitats proposades

EL PRIMER DIA DE CLASSE

■Tenc la feina preparada?

Després de repassar aquestes anotacions, podem fer

TÍTOL: NORMES DE CONVIVÈNCIA

A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe i/o individualment. A

QUÈ NECESSITAM?: Cartolina, paper, colors i plantilla de

Ex: En compte de “No parlar”, podem escriure: “Hem de

TÍTOL: ORGANITZACIÓ DEL FUNCIONAMENT

A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe i/o individualment. A

QUÈ NECESSITAM?: Res.

o Metodologia variada i motivadora

ES POT MILLORAR VOLEM…

Seria bo consensuar entre l’Equip de Cicle aspectes

TÍTOL: CARNET DE CONVIVÈNCIA

A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe i/o individualment. A

QUÈ NECESSITAM?: Plantilla dels carnets per a E.I i E.P

TÍTOL: BÚSTIA DE CONVIVÈNCIA

A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe i/o individualment. A

QUÈ NECESSITAM?: Una bústia de convivència. Es pot

TÍTOL: HORARI VISUAL

A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe i/o individualment. A

QUÈ NECESSITAM?: La plantilla de l’horari visual que hi ha

aquesta assignatura. D’aquesta manera els alumnes veuen

FER UNA FITXA

ANAR A CASA ANAR A CASA

TÍTOL: FER UN RECORREGUT

A QUI VA DIRIGIT?: Grup classe i/o individualment. A

QUÈ NECESSITAM?: Plantilla del recorregut proposat que

Al nostre centre (CEIP Puig d’en Valls) cada curs tenim