Professional Documents
Culture Documents
La Revista Dels Lectors Del QL - Tardor 2018
La Revista Dels Lectors Del QL - Tardor 2018
2 Cròniques:
La Redacció
CALENDARI D’ACTIVITATS
KOSMOS PANIKKAR
Un article del blog del QL… Si el voleu llegir sencer feu clic aquí
Exposició al Palau Robert i presentació del lli- l'exposició, el llibre inclou textos provinents de dife-
bre Kosmos Panikkar rents ponències fetes amb motiu del centenari, a
El Palau Robert presenta l’exposició “Kosmos Pa- càrrec de Jordi Pigem, Xavier Melloni, Ignasi Boa-
nikkar” per difondre i debatre entre la ciutadania, da, Àngels Canadell i Swami Satyananda.
amb un discurs pedagògic i creatiu, l’obra excepcio- El llibre, que costa 15 €, es pot adquirir a la llibreria
nal i poc coneguda d’un filòsof que ha aprofundit en en línia de la Generalitat, al Palau Robert o a la vos-
temes com ara la interculturalitat, el diàleg interreli- tra llibreria habitual. A Twitter hem organitzat el
giós i l’espiritualitat. L'exposició es podrà veure de sorteig d'un exemplar entre totes les persones que
l’11 d’octubre de 2018 al 3 de febrer de 2019, a la facin RT d'aquesta piulada.
Sala 1. L'exposició
Per una altra banda, el dijous 15 de novembre a les L'exposició s'articula en aquests tres àmbits: Kos-
19h es farà també al Palau Robert la presentació mos, Anthropos i Theos, és a dir, la dimensió còsmi-
del llibre Kosmos Panikkar.El món de Raimon Pa- ca, la humana i la divina.
nikkar: una mirada integradora --a càrrec de Daniel Kosmos
Giralt-Miracle i els editors del volum, Ignasi Moreta A la sala del Kosmos s’insisteix constantment a no
i Xavier Serra Narciso. El volum, publicat per la veure el cosmos com a mera matèria inerta, sinó que
Institució de les Lletres Catalanes, és el catàleg de en aquest també hi són presents les altres dues di-
l'exposició Kosmos Panikkar i té com a finalitat dei- mensions del real: la consciència i el diví. Tot neces-
xar un testimoni perenne d’una exposició passatgera sita una triple mirada, si es vol traspassar la superfí-
així com contribuir a la difusió de la figura de Pa- cie i accedir a les profunditats.
nikkar aprofitant l’abundant material gràfic que s’hi I kosmos significa, per Panikkar,
relaciona i els materials generats pel mateix Any creació, terra, corporalitat, comuni-
Panikkar. A més, a banda de ser el testimoni de tat, poble, acció, art, ritu, vida…
5
Panikkar insisteix a no menystenir aquesta dimen-
sió del real. El concepte de naturalesa va ser preci-
sament el tema de la seva tesi doctoral en ciències
(també es va doctorar en filosofia i en teologia).
Davant l’eco-logia (el logos de la Terra), Panikkar
invita a una eco-sofia: a descobrir la saviesa de la
Terra. I remarca que no es tracta tan sols de la nos-
tra saviesa de la Terra, del que en sabem nosaltres
(genitiu objectiu), sinó de la saviesa que té la Terra, ball intel·lectual, d’estudi. El visitant de l’exposició
d’allò que la Terra sap (genitiu subjectiu). Apren- pot entrar en una recreació del seu despatx de tre-
dre a escoltar la saviesa de la Terra, a respectar-ne ball, hi pot veure les piles de manuscrits en les sis
el ritme, és allò a què convida Panikkar. llengües en què treballava habitualment (català,
En l’exposició això s’hauria pogut traduir amb la castellà, anglès, francès, italià i alemany), hi pot
imatge dels cingles de Tavertet, lloc on Panikkar va observar una part de la seva biblioteca, té a l’abast
passar el seu darrer període vital. Tavertet és molt tots els seus llibres… La feina intel·lectual es no-
present a tota l’exposició, però per exemplificar la dreix de llibres, però també de contemplació. Per
idea de kosmos en Panikkar s’ha optat per una gran això, la recreació d’una finestra permet veure el
imatge de la muntanya de Montserrat. Panikkar te- paisatge de Tavertet, observable des del seu estudi.
nia un vincle especial amb Montserrat. En donen I, d’altra banda, Panikkar és un autor que té un gran
prova l’amistat amb alguns monjos (Evangelista interès a compartir els resultats de les seves recer-
Vilanova, Lluís Duch, Pius Tragan…), la celebra- ques. Per això viatja constantment per tot el món
ció de les seves noces d’or sacerdotats al Monestir, participant en simposis, cursos i conferències. Un
el funeral també a la basílica del Monestir… A Ca- gran mapamundi ofereix als visitants l’impacte de
talunya, Montserrat és un dels espais on la sacrali- Panikkar al món.
tat del cosmos és palesa de manera més evident. La secció studium es correspon a la segona sala de
Verdaguer i Maragall, per exemple, van glossar en l’exposició. Les altres dues seccions ocupen la ter-
diversos textos la sacralitat de Montserrat, una sa- cera sala: bios i graphos. Es tracta de descompon-
cralitat que no es limita al santuari-monestir ni a la dre el terme bio-grafia, atès que el mateix Panikkar
tradició cristiana, sinó que enclou tota la muntanya insisteix contínuament en el caràcter autobiogràfic
i és prèvia al cristianisme. de tots els seus escrits, nascuts no pas d’una mera
Anthropos especulació intel·lectual sinó empeltats en el seu
La sala sobre l’Anthropos (l’ésser humà, la cons- itinerari vital. Per això, bios i graphos es presenten
ciència) pretén centrar-se en l’home Raimon Panik- dins una mateixa sala. Panikkar és un autor amb
kar. Hi ho fa amb tres subseccions. En primer lloc, una biografia molt agitada que a la sala resumim
l’studium: Panikkar és un home de llibres, de tre- amb fotografies i amb paraules del mateix Panik-
6
kar. Pel que fa a la seva obra escrita, s’han triat 21 table. Ben lluny d’això, el que pretén aquesta sala
títols especialment significatius que es presentem és convidar a una experiència: la contemplació. Es
en uns cilindres que evoquen les rodes de pregària tracta d’una sala de meditació en la qual el visitant
del budisme tibetà. que ho desitja pot descalçar-se i seure a terra en
Theos silenci.
Theos, la dimensió divina, constitueix el tercer àm-
bit temàtic de l’exposició i protagonitza la quarta i
última sala. Naturalment, no es tracta de represen-
tar el diví, cosa a la qual Panikkar s’hauria oposat
pel que tindria de cosificació d’una realitat inabas-
LIBERISLIBER 2018
7
PRÒXIMA LECTURA COMPARTIDA!
Un article del blog del QL… Si el voleu llegir sencer feu clic aquí
8
ACTUALITAT LITERÀRIA
9
RESSENYA DE “BÈSTIQUES FANTÀSTIQUES I ON TROBAR-LES 2”
Un article de Bernat (Perduts entre llibres) yors preparin-se per sorprendre’s i dir 'Ooh' i 'Uau'
unes quantes vegades ja que es faran múltiples re-
Fa temps que tots sabem que Rowling va perdre el
ferències a l'univers de Harry Potter. Bé, potser
rumb amb l'Univers Màgic. Ho va demostrar amb
'múltiples' es queda curt. 'Excessives' més aviat.
el nyap titulat 'El Llegat Maleït', una història que
Rowling intenta viure de la vella glòria de Harry
semblava un 'fan-fic' més que inventada per la crea-
Potter per assegurar-se que el film sigui del gust del
dora mateixa d'aquest univers. Relats que no encai-
públic en comptes de crear un relat fort, indepen-
xaven gens amb la cronologia original del cànon de
dent i que es sostingui per si sol. Es malbaraten
Harry Potter, diàlegs babaus, clixés súper recu-
molts minuts en referències absurdes que no vénen
rrents en novel·les juvenils, però sobretot referèn-
al cas i que, a més, contradiuen el propi cànon ori-
cies contínues i incessants a la saga original.
ginal.
10
El millor: els efectes especials i la gran qualitat de
la imatge. He visualitzat aquesta pel·lícula en un
cinema Dolby 3D, de manera que es podia apreciar
cada un i fins al més mínim dels detalls a la imatge.
Això al costat d'un so excels que fa que les teves
orelles es fonguin cada vegada que es conjura un
encanteri. No obstant això, igual que amb les re-
ferències, la pel·lícula n'abusa; constantment; una i
apartat una mica de l'actitud repetitiva de molts altra vegada; encanteri després d’encanteri. Això
dels personatges als quals ha interpretat però sense està genial, per descomptat, és el món màgic; el
perdre la seva essència que el fa tan especial i ca- problema està quan sembla que hi ha més encante-
racterístic. L'únic negatiu pel que fa a la interpreta- ris que diàlegs (parlo de diàlegs forts, no de les ba-
ció que puc destacar és el doblatge. Hi ha algun que janades que deixen anar els personatges).
altre diàleg mal fet i, en molts casos, amb veus que
no li escauen gens als personatges, a més de la si- En definitiva, molts encanteris però poca màgia. Es
militud entre moltes d'elles. podria haver tret molt més suc d'aquesta pel·lícula.
Bernat
11
PERCY JACKSON, EL MUSICAL
12
les crítiques del públic entre les quals cal destacar que podem trobar navegant una miqueta per
les dels fans. YouTube, no us preocupeu. A més a més, també
podem veure en escena a Silena Beauregard, Ares i
Si bé és cert i conegut que Rick Riordan es nega a Clarisse La Rue entre d’altres.
veure qualsevol tipus d’adaptació dels seus llibres
ja siguin audiollibres o les pel·lícules (cosa com- La veritat és que, personalment, em fa molta pena
prensible) sí que es recolza molt en els comentaris no poder ser una més del públic i gaudir del musi-
del seu públic: ―I haven’t seen the play either, but I cal però com a fan de la saga he de dir que estic
can heartily endorse it based on feedback from the contenta per la corrent que els llibres estan agafant i
people I care about most — my readers. They have la seva acollida per fer projectes com aquest, això
found it to be a fun, faithful, hilarious adaptation of significa que val la pena invertir en ells i apostar
Percy’s story‖. per la rebuda del públic. Tot i que em resulta es-
trany el fet de que la saga hagi estat adaptada a mu-
El musical està dirigit per Stephen Brackett i els sical, això només em dona esperances del què vin-
nostres estimats semideus vénen a estar represen- drà en el futur, qui sap? Ara que els drets dels lli-
tats per Chris MacCarrel (Percy Jackson), Kristin bres els té Disney estic expectant, però no us deixeu
Stokes (Annabeth Chase) i George Salazar (Grover emportat pels rumors que encara ens falta molta
Underwood), amb cançons plenes de l’essència de espera per endavant.
Percy Jackson com ara Good Kid o My Grand Plan
Julia Martos
13
Paula Jarrín recomana LiJ
16
EL BLOG DEL QL
17
SABIES QUE...?
Un article pel fòrum Ploma al blog del QL… Si el voleu llegir sencer feu clic aquí
18
LA PREGUNTA
Explica’ns-ho a…
larevistaql@gmail.com
19
CRÒNIQUES
20
21
Lectures en ruta, una proposta de Tramoia Cultura
22
2/5 SEGUINT LES PASSES DE PEDROLO
23
Crònica de l'entrega del III Premi PEN Català de Traducció
24
és l’espina dorsal”. També afegí que el poema- “El club de països que han traduït l‟obra de Perec
ri “conté imatges fresques i iròniques”,i que els és molt petit, i Catalunya n‟és un d‟ells” afirmà
poemes solen ser força curts. Segons Vera Pàvlo- Pujol, orgullós. “Perec és un dels grans escripto-
va “si els Déus ens dicten poemes, estan massa res del segle XX a França, i encara avui en dia
ocupats per dictar poemes llargs.” se’l revisita i analitza”.
25
La Nit de les Llibreries - 1a Part
Presentació "Dones úniques"
Quan em vaig assabentar de que tindria lloc a Bar-
celona la primera Nit de les Llibreries, em va sem-
blar una proposta d’allò més interessant.Impulsada
pel Gremi de Llibreters, tingué lloc en el marc de
la Biennal de Pensament que se celebrà a Barcelo-
na del 15 al 21 d'octubre. Com el seu nom indica, la
nit del 18 d'octubre, una vintena de llibreries ro-
mangueren obertes fins les 23.00h oferint diverses
activitats.
dones i nenes» afirmà Barderi «però aquest llibre
Jo vaig poder gaudir-ne a l’Abacus del carrer Bal-
juga a més a més amb el factor de proximitat i
mes, i quan vaig arribar havien acabat les primeres
sorpresa. Tenim moltes dones desconegudes que
presentacions. Tot i així vaig ser a temps de saludar
s’haurien de reivindicar»
a la cordial Gemma Lienas, que tot just havia par-
lat de «El fil insibile» (Premi BBVA Sant Joan
Dones com la monja Maria Llong, que viatjà en el
2018).
temps des del segle XVI per compartir la seva
Un grup de jazz tocava mentre es servien alguns història com a fundadora de l’Ospedale degli Incu-
canapès. Segons em semblà entendre, es tractava de rabili de Nàpols, un hospital modèlic per a met-
la New Orleans Hot Trio (o Quartet, segons el ges de tota Europa. Maria fou pionera amb les
dia!). seves normes d’higiene, i va aconseguir que du-
rant una epidèmia de pesta no es registrés ni un sol
Un parell de cançons més tard, començà la presen-
decés ni contagi entre els seus pacients. «La mà de
tació de «Dones úniques» de l’escriptora, periodista
Dèu tenia molt a dir, però l‟aigua i el sabó tam-
i filòsofa especialista en estudis de gènere Montse
bé» digué la bona dona. Però ella sola no se
Barderi, moderada per Bernat Puigtobella (director
n‟hauria pas sortit... va reclutar un també pioner i
del diari digital Núvol.com).
peculiar equip d‟infermeres. «Vaig treballar amb...
En primer lloc els assistents vàrem descobrir que el es pot dir això? Dones del carrer» xiuxiuejà la
llibre està compost de petites biografies de dones monja.
convertides en relats amb una moralitat al final.
La germana Maria fou interpretada per Berta Ru-
Són dones il·lustrades per Violeta Crespo que van
bio Faus, qui també es posà en el paper de Dolors
des del segle II fins al XX!
Aleu, primera dona llicenciada en Medicina a l’Es-
«Actualment hi ha un boom de contes de dones po-
tat Espanyol i la segona en assolir el títol de doc-
deroses il·lustrades que serveixen per inspirar a
tor.
26
Després de comprovar que cap dels presents porta-
va cotilla (ella n’era una ferma detractora), ens ex-
plicà les seves aventures per aconseguir que li do-
nessin el títol.
27
"La cremallera" - Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat
Un llarg poema sobre el nostre món, la nostra L’espectacle de Salés té molt de mèrit, perquè
ciutat i la seva generació. “La cremallera” és un aconsegueix efectes hipnotitzants amb una mica
poema narratiu que canta la ciutat i els seus explo- de música, el seu vestuari i quatre llums. I és ai-
radors, l'amor que tot ho pot i l'aventura de per- xí com Sales enlluerna al públic metafòrica i li-
dre's. És un viatge fulgurant al moll de l'os de l'al- teralment! De manera que si encara no heu anat a
tra cara de Barcelona i un encanteri esgaripat des cap de les apassionants activitats que ofereix
de dalt de tot de la Muntanya Pelada. És un portal el Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat, no
interdimensional i una operació a cor obert. És ho dubteu més i doneu un cop d’ull a la programa-
una crida a la revolta i la història abreviada del ció! Teniu temps fins al 10 de novembre i de ben
tèxtil. Són dos amants capbussant-se als rius de segur que trobareu l’activitat idònia per a vosal-
l‟infern. És la crònica local del diluvi universal i tres... Paraula de Mixa!
un tràveling per la nit artificial: una elegia lisèrgi-
ca en octosíl·labs. I és una performance en la qual Mx
28
Esmorzar de premsa - "Curial i Güelfa"
Col·lecció "Tast de clàssics"
El dijous 15 de novembre, alguns mitjans de comu-
nicació ens hem trobat a la seu de la Fundació Ca-
rulla en companyia del director literari de Bar-
cino Joan Santanach i el filòleg i escriptor Lluís-
Anton Baulenas per saber més sobre l’últim títol de
la col·lecció “Tast de clàssics”: “Curial i Güel-
fa”.
“És un text molt assequible i vigent, el „Curial‟... o “’Curial i Güelfa’ és sobretot un llibre d’aventu-
potser li hauríem de dir el Güelfa” remarca Baule- res” assegura Baulenas. “Et fica molt ràpid en
nas. I és que el personatge de Güelfa, la jove situació, i a diferència del Quixot, accedim als
vídua del senyor de Milà que s’enamora de Cu- codis de cavalleria de primera mà, des del punt de
rial és imprescindible a la història!Actualment vista d’un jove cavaller”
vaig pel Llibre Segon i no podria estar més
d’acord. Si ella no s’hagués decidit a formar al “I és molt cinematogràfic” ha afegit Santanach. Us
jove Curial perquè aconseguís renom com a ca- imagineu una producció a Hollywood? Estic con-
valler, d’ell no se n’hauria dit ni ase ni bès- vençuda que les peripècies dels dos amants serien
tia. D’altra banda, Güelfa és descrita com una noia perfectes per a la gran pantalla. L’autor del llibre
molt bella, però alhora sàvia i sense pèls a la llen- ja ens diu de bon principi que els dos protago-
gua! nistes aconseguiran acabar junts... la qüestió és
saber com.
Tanmateix, la vigència del text no només està rela-
29
I parlant sobre l’autor... com que de la còpia origi- és una novel·la que bé podria treballar-se a
nal no se n’ha conservat ni el nom, ni títol del text, primària si els docents no temessin les obres
ni la dedicatòria, l’autoria segueix essent un mis- llargues, i ha explicat que estan preparant una guia
teri. L’última aportació a la qüestió és d’Abel So- didàctica.
ler, qui va proposar al cavaller Íñigo Dáva-
los, educat a la cort valenciana d’Alfons el “Què els hi diríeu a la gent perquè llegís el Cu-
Magnànim i que ostentà càrrecs diplomàtics a Itàlia rial?” Santanach i Baulenas ho tenen clar: “Que
per compte del rei. “Però no hi ha prou indicis s’ho passaran d’allò més bé i aprendran moltes
perquè puguem negar-ho ni afirmar-ho” recal- coses!”
ca Santanach.
Sembla ser que “Curial i Güelfa” no va circular
Sigui com sigui, ha sigut molt interessant poder gaire a l’edat mitjana i no fou fins al segle XIX
parlar amb l’artífex d’aquesta versió al català ac- que -el 1876- Milà i Fontanals descobrí el ma-
tual. "
Va ser un regal i una molt bona experièn- nuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid. Així
cia” afirma Baulenas, i ha afegit:“El text m‟ha doncs, desitjo que aquest cop tingui molt més
oxigenat, sobretot aquesta llibertat del narrador d’èxit! Ja ho ha dit Santanach... "Aquesta col·lecció
per parlar del que vol sense tallar-se.”“Per quina pretén que ja ningú tingui excusa per no llegir-
edat el recomanaríeu?” pregunto, i em sorprén los!”
la resposta de Santanach, tot rient: “Des dels 7 o
8 anys fins als 99, 102 o 105!”. De fet, segons ell Mx
30
Preveient el futur lector
31
Capricorn
22 DESEMBRE-20 GENER
Freqüència:
Quantitat:
Qualitat:
Aquari
21 GENER-18 FEBRER
Freqüència:
Quantitat:
Qualitat:
Peixos
19 FEBRER-20 MARÇ
Freqüència:
Quantitat:
Qualitat:
32
INFOGRAFIA ‘LA METAMORFOSI’
Els grans clàssics de la literatura universal explicats amb imatges. Comencem amb La
metamorfosi de Franz Kafka (fitxa al QL).
33
34
35
36
37
38
Test: literatura, por, cementiris, mort...
39
Canals de Booktube destacats
40
Altres webs d’interès
revistaql.jimdo.com
No us la perdeu! Aquí trobareu tots els números anteriors de la Revista del s
Lectors del QL, contingut exclusiu i molt més!
Qui som?
El 28 d’Abril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els seus companys Quellegistes una
idea emocionant que havien tingut: crear una revista on hi tinguessin cabuda tota mena de temes,
essent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumular seguidors i en un tres i no res el tema
bullia de redactors atrafegats.
Malauradament, el que en un principi s’havia ideat com un entretingut butlletí es va acabar conver-
tint en un projecte tan gegantí que va començar a patir baixes quan faltava poc per publicar el pri-
mer numero i finalment va quedar congelat. Pero no tot estava perdut! El maig de 2014, un nou
grup d’intrepids Quellegistes van decidir tirar endavant aquell projecte que prometia tant amb la in-
tencio de que tota la il·lusio que hi havien dedicat els seus companys no quedes en l'oblit. Tres mesos
mes tard, la primera edicio d’aquella “operacio fenix” va veure la llum, i amb ella va va reneixer La
Revista del QL.
Ens ajudes a que la seva flama cremi més que mai?
41
T’atreveixes a conèixer la filosofia dels nostres cursos?
Després d'impartir-los durant sis mesos a la Xarxa de Biblioteques, per encàrrec de Barcelona Activa,
ara arriba el moviment FanTIC a les escoles.
El nostre objectiu és portar a les escoles una nova manera d'aconseguir que les noies i nois s'apropin
activament a diverses disciplines creatives tals com la literatura, música, fotografia, pintura, dansa, ci-
nema... Fem breus formacions emprant nous i innovadors formats adreçats a escoles.
Què són els Booktubers? Els Booktubers són milers de joves arreu del món que pugen vídeos a You-
Tube parlant sobre la seva passió pels llibres i acumulen milions de seguidors!
Sabies que...? El fenomen Booktuber està agafant volada i fins i tot el sector editorial potencia aquesta
manera de promocionar els seus llibres. Una bona recomanació d'un BookTuber conegut pot fer aug-
mentar les seves vendes fins a un 20%!
I per què no extrapolar aquest sistema exitós a d’altres disciplines artístiques? Amb 4FanTIC els alum-
nes es divertiran convertint-se en creadors i divulgadors (Tubers) de l'art que hagin treballat durant les
formacions. Fem-los Booktubers, Dansatubers, Artstubers, Musictubers, Fototubers, Teatretu-
bers! Satisfarem objectius pedagògics i, a més, complementem els recorreguts curriculars en una gran
quantitat de competències.
+informació a:
www.4fanticbcn.com
42
Membres de la Redacció:
Mixa
Agraïments a:
revistaql@gmail.com
43